Cures infermeres a la persona amb trastorns venosos ·...

Cures infermeres a la persona amb trastorns vasculars venosos

U-‐9 Malalts vasculars

1. Malalts vasculars venosos

Anatomia vascular venosa

Ø Centrípeta:dels teixits al cor. (cardiòpet) Ø Unificació: de vasos petits a grans Ø Contra gravetat: presència de vàlvules sigmoidees a venes d’EEII Ø Principals característiques: capacitància

Capa interna: endoteli. Vàlvules

Capa mitja: més fina que en artèries (menys quantitat de fibres elàstiques i musculars)

Capa externa (adventícia): més gruixuda i amb més teixit conectiu

Insuficiència venosa

Incapacitat del sistema venós de les EEII per conduir un flux de sang en direcció cap al cor, adaptat a les necessitats de drenatge dels teixits, termoregulació i reserva hemodinàmica, amb independència de la posició i l’activitat

− Oclusió (trombosi) − Incompetència valvular − Reflux venós: lesió, inflamació, distensió o defecte de la paret venosa

Record fisiopatològic:

Tipus d’insuficiència venosa:

§ Insuficiència venosa aguda o malaltia tromboembòlica venosa (MTEV): Trombosi venosa profunda (TVP) o TEP

§ Insuficiència venosa crònica (IVC): reflux venós per incompetència valvular o Superficial: varius: dilatacions permanents e irregulars de les venes superficials de les EII. Venes que

presenten una direcció del flux no cardiòpet (es detecta reflux). Les venes s’allarguen, s’ingurgiten i adquireixen un aspecte tortuós. Localitzacions habituals: vena safena externa i interna.

§ Primàries: (F. De Risc) § Secundàries: trombosi venosa, tromboflebitis, traumatisme, oclusió

o Profunda

FACTORS DE RISC DE VARICES:

Ø EDAT > 40 ANYS i dones Ø Factors que incrementen la pressió abdominal (obesitat, embaràs, restrenyiment crònic) Ø Antecedents de trombosi venosa profunda Ø Antecedents de trombosi venosa profunda


Ø Professions que obliguen a mantenir-‐se molt de temps en bipedestació Ø Predisposició hereditària Ø Sedentarisme perllongat Ø Tractament amb contraceptius hormonals Ø Menopausa Ø Diabetis

Insuficiència venosa crònica : diagnòstic

Ø Anamnesis Ø Exploració física

o Color o Edema o Trajecte venós o Sensibilitat paravenosa o Prurit o Atrofia de la pell o Presència d’alteracions tròfiques, ulceracions

Ø Proves complementàries no invasives (Detectar canvis de volum, obstrucció o reflux i localitzar anatòmicament la lesió)

o La pletismografia venosa o Doppler continu o L’ECO-‐doppler (amb o sense color)

IVC: tractament mèdic habitual

Ø Retardar la progressió de la patologia Ø Alleujar la simptomatologia Ø Reduir el risc de complicacions (lesions ulceroses) Ø Millorar la imatge corporal


Venotònics:

Objectiu: modificar la permeabilitat i/o augmentar la resistència de la paret vascular per:

§ Retardar l’aparició de complicacions § Millorar simptomatologia. No curació § Ús controvertit, encara no justificat amb evidència § Via oral

o Hidroquinones o Gamma-‐Benzopirones o Alfa-‐Benzopirones o Saponines o Àcid ascòrbic

IVC: tractament quirúrgic

Objectius:

§ Evitar complicacions § Millorar l’hemodinàmia de retorn § Alleugeriment de la clínica § Raons estètiques

Indicacions:

Ø Varices essencials amb simptomatologia IVC amb afectació de safenes i perforants Ø Varices poc simptomàtiques però amb risc potencial de complicacions Ø Varices recidivants

Tractament quirúrgic: fleboextracció

− Extirpació quirúrgica de la ena safena externa i les seves branques prèvia lligadura de les comunicants − Incisió a l’engonal i al turmell. Fleboextractor − Indicat en varices primàries amb símptomes severs − Post-‐operatori: embenat compressiu, deambulació precoç

Tractament quirúrgic: flebectomia ambulatòria

− Petites incisions a la pell (1mm). Extracció en petits segments − No precisa sutura − Extracció a nivell ambulatori − Complicacions: inflamació, hematomes, dolor i hemorràgia − Post-‐operatori: embenat compressiu. Mitges de compressió 1 setmana per prevenció de l’edema

Tractament quirúrgic: flebectomia ambulatòria

− CHIVA: Cura Hemodinàmica de la Insuficiència Venosa Ambulatòria − Cura conservadora: es preserva la vena varicosa i es crea una via alternativa de drenatge


− Cal conèixer prèviament funcionament hemodinàmic i cartografia venosa (punts de fuga, reflux) (ECO-‐Doppler

venós) − Ambulatòria amb anestèsia local. Durada entre 30-‐60 min − Tècnica poc agressiva. Beneficiosa en edat avançada o patologia associada − Post-‐operatori: deambulació immediata (2h). No repòs després de cirurgia. Caminar amb mitges de compressió

tot el que pugui durant la setmana post-‐IQ per restaurar la nova via de circulació − Retirada punts de sutura a la setmana

CURES D’INFERMERIA: CIRURGIA VASCULAR VENOSA − Constants vitals c/h (PA,FC,FR,TA i SpO2) i arítmies − CVP per perfusió de serumteràpia i medicació analgèsica − Mantenir EEII elevades >30º − Primera micció abans de tornar al domicili − Control de coloració dels dits d’EI intervinguda. Avisar en cas de edema i cianosi − Control de dolor i administració de teràpia analgèsica − Observar embenat compressiu o estat de l’apòsit. Marcar si sagnat a través de la ferida − Valorar tolerància hídrica a partir de les 3-‐4h − Aconsellar deambulació a les 2-‐3h (cura CHIVA) − En cas de tractament anticoagulant amb heparina evitar les puncions IM i arterials

TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES: ESCLEROSI DE VARICES

ESCLEROTERÀPIA: Destrucció per fibrosi (medis químics o tèrmics) de la llum venosa varicosa per fer-‐la inoperant i desviar la sang cap a venes més competents.

Ø Medis químics: instilació directa o microescumes impregnades Ø Medis tèrmics: llum làser Ø Indicacions: teleangiectàsies, aranyes vasculars i varices de petit calibre Ø Post-‐operatori: embenat elàstic compressiu de 4 a 6 setmanes Ø Complicacions: dolor o molèsties al punt d’injecció. Hiperpigmentació pell circumdant

Làser endovascular

2. ROL DE COL·∙LABORACIÓ:

COMPLICACIONS POTENCIALS ESPECÍFIQUES DE LA PATOLOGIA

§ CP: varicoflebitis/varicorràgia SA insuficiència i estasi venosa § CP: ulceració SA insuficiència i estasi venosa

COMPLICACIONS POTENCIALS ESPECÍFIQUES DEL TRACTAMENT

§ CP: infecció SA tècniques invasives


CP: Varicoflebitis/varicorragia SA insuficiència i estasi venosa

Activitats:

− Mantenir extremitats aixecades respecte al cor − Embenat compressiu − Si hemorràgia, compressió local, valorar cauterització nitrat plata o punts de sutura

CP: Ulceració SA insuficiència i estasi venós

Úlcera vascular VENOSA o FLEBOSTÀTICA: lesió elemental amb pèrdua de substància cutània produïda per deficiències en la circulació de les EEII.

Causes úlceres venoses:

§ HTA venosa § Insuficiència venosa crònica (superficial) § Insuficiència venes perforants § Síndrome post-‐flebítica: zones prèviament afectades per flebitis

Localitzacions (úlcera vascular venosa)

§ Màleol intern § Terç inferior cama

Característiques de les lesions venoses:

− Vores malament delimitades − Teixit granulació vermell base úlcera − Superficials


− Dolor mínim o moderat − Prurit intens zona perilesional

Objectius: Detectar precoçment signes i símptomes d’ulceració. Instaurar mesures per prevenir l’aparició d’úlceres vasculars venoses.

Activitats:

− Valorar l’estat de la pell − Repòs absolut de l’extremitat afectada − Col·∙locació mitges compressió intermitent o embenat compressiu − Control factors de risc

Activitats: Tractament tòpic (3fases) Neteja: netejar aigua i sabó. Força mecànica mínima, assecar pell periulceral. Mantenir pell perilesional, neta i lliure de crostes. No antisèptics cutanis. Diluir.

Desbridament:

Ø Quirúrgic o instrumental: si col·∙leccions o absesos Ø Enzimàtic: pomades amb colagenasa Ø Autolític: ambient humit i anaerobi

Granulació: cura humida

Ø Hidrocol·∙loides, alginats, hidrogels, poliuretans, carbó, plata Ø Canvi segons estat de la ferida i producte Ø Valorar canvis de cures o mantenir fins EPITELITZACIÓ


CP: Infecció SA tècniques invasives

Objectiu: Detectar precoçment signes i símptomes d’infecció

Activitats:

− Control estricte de Tª − Valorar signes de perfusió extremitats: color, Tª, dolor, tumefacció, sensibilitat, funció motora − Observar estat de la ferida i signes d’infecció. Cultius i tt. ATB i antitèrmic, si s’escau. − Realitzar extraccions analítiques. Identificar leucocitosi − Repòs amb extremitats aixecades 30º − Comunicació si escalfor, inflamació o dolor del part

3. TRACTAMENT INFERMER 3.1. Prevenció de les lesions mecàniques, químiques i tèrmiques

Prevenir situacions que dificultin retorn venós

• Evitar lesions mecàniques: o Evitar roba ajustada que comprimeixi creant efecte torniquet (mitjons de mitja, texans ajustats)

• Evitar lesions tèrmiques: o Banys d’aigua ajustada calenta que causen vasodilatació i afavoreixen l’edema o Banys de sol o Saunes o No apropar-‐se ni aplicar-‐se fonts de calor externa (estoretes elèctriques, bosses d’aigua calenta) o No depilar-‐se amb cera calenta que afavoreixi la dilatació venosa. Fer servir cara tèbia o freda.

3.2. Prevenció infecció local

Edemes + deteriorament integritat cutània + immobilitat + patologies associades = INFECCIÓ LOCAL

− Ensenyar a identificar riscos d’infecció específics per dur a terme les mesures a adoptar i per què − Importància del rentat de mans. Instruir entorn a la tècnica − Importància de mantenir una higiene corporal diària − En cas de ferida: netejar-‐la amb aigua i sabó o no fer servir antisèptics colorants − Ensenyar al pacient a identificar signes i símptomes que poden suggerir infecció local (ferida o extremitat

vermella, tumefacta, calenta, amb dolor, impotència funcional, presència de cel·∙lulitis o ferida que no cura) − Dieta rica en proteïnes i vitamines B i C − Demanar atenció mèdica si apareixen signes i símptomes d’infecció local


3.3. Millorar el drenatge venós

Mesures posturals:

− Aixecar cames 30º per sobre del nivell del cor − A la nit, mantenir elevació d’EEII uns 20-‐25cm − Utilitzar mitges de compressió forta i decreixent del peu cap a la cuixa. Col·∙locar al matí abans d’aixecar-‐se

del llit − Evitar mantenir-‐se quiet en bipedestació molt de temps seguir. Canviar el pes del cos d’un peu a l’altre amb

regularitat − En sedestació, evitar creuar les cames una sobre l’altre − Si ha de romandre molt de temps assegut, aixecar-‐se c/hora i caminar durant uns minuts

Massatges:

− en sentit ascendent del peu cap a la cama (drenatge de l’edema) − suau en ascensió progressiva − Realitzar-‐ho amb l’extremitat elevada després de l’exercici o abans d’anar a dormir

Hidroteràpia:

− Al final de la dutxa aplicar-‐se aigua freda a les EEII en sentit ascendent des dels peus fins al genoll − Tractaments amb benes fredes i hidroteràpia

Calçat:

− Evitar sabates molt planes que poden provocar contractura a nivell dels bessons − Evitar talons molt alts que impedeixen el funcionament de l’esponja plantar

3.4. Promoció d’estils de vida saludables: activitat física

Activitats:

− Evitar sobrepès (reduir sobrecàrrega circulatòria a EEII) − Dieta rica en proteïnes i vit B i C


− Evitar restrenyiment (dificulta retorn venós per HIA) − Evitar sedentarisme. Caminar entre 1-‐2h dia o ciclisme − Evitar períodes perllongats en bipedestació − Evitar professions que requereixin períodes d’ortostatisme continuat − Realitzar exercicis de dorsiflexió repetida del peu o caminar de puntetes − Aconsellar natació o mobilització d’EEII a l’interior de l’aigua ja que reuneixen els beneficis de la hidroteràpia i

l’estimulació de la bomba muscular.

Cures infermeres a la persona amb trastorns venosos ·...

Documents

Transcript of Cures infermeres a la persona amb trastorns venosos ·...