Cuadern joves
-
Upload
mohamedpsucviu -
Category
Documents
-
view
593 -
download
0
Transcript of Cuadern joves
Joves Comunistes no ens conformem amb la idea de treball com a eina de supervivència. La joventut comunista reivindica el treball, un altre treball. Treball com a dret. Treball com a emancipació. Emancipar el treball implica desmercantilitzarlo.Implica posar l'economia al servei de les persones i no al revés. Suposa distribuir tasques i responsabilitats. Suposa redistribuir béns i atribucions. Implica recuperar el plaer de treballar, de crear, de fer1 sorgir noves idees i coneixements per a aplicarlos a la transformació de nosaltres mateixos i del món. Enfront l'atur creixent, hem de reforçar les experiències que van sorgint o ressorgint d'economia social i solidaria. És això possible?Només serà possible si ens organitzem i lluitem contra els efectes que, per altra banda, són amb els que hem crescut i treballat, la precarietat que ens condemna, el terrorisme patronal, l’especulació que ens ha deixat sense el dret a una vivenda digna, una educació cada cop menys pública i una constant privatització dels serves públics posantlos sota l’interés del mercat i no de les nostres necessitats.Decidim dir prou i lluitar contra el capitalisme que ens fa treballar sota les úniques condiciones que necessita: les de màxima explotació.
Que no et facin pagar la crisi!!ORGANITZA’T I LLUITA A JOVES COMUNISTES!!
www.jovescomunistes.cat¡¡JOVE
VINE A LA VAGA GENERAL!!
1
JOVES I REFORMA LABORAL
Per analitzar les condicones de treball dels i les Joves, es necessari començar per una breu presentació de les reformes legislatives que s'han anat implementant a España en els ultims 30 anys.Podem observar en aquest procés com es van donant unes condiciones economiques i ideológiques que afavoreixen, la contractacio temporal (mitjançant la seva flexibilització i creixent incentivació) i impulsen un descens de l'atur juvenil mitjançant la volta al treball en unes condicions menys favorables i de degradació progressiva del treball indefinit ( reduïnt també els costos de ll'acomiadament).
Per remontarnos als inicis recents d'aquest procés, es interessant observar que ja desde la signatura de l'Estatut dels treballadores i treballadores (E.T) al 1980 (enmarcada en el clima de conflictivitat sindical i social de la transició)s'estableix una equidistancia entre la contratació indefinida i la temporal i es facilita el dret dels empresaris a l'acomiadament, provocant el rebuig de les organitzacions sindicals majoritaries en Espanya, CCOO i ELA a Euskadi ( aquest últim a més per la centralització de les relacions laborals que suposava).
L'E.T de 1980 permet l'implantació de noves modalitats de treball temporal. A més dels contractes temporals clàssics ( lligats a les necessitats cojunturals de la producció), es mantenen els contractes de pràctiques o per la formació, i es creen els contractes de “foment de l'ocupació” significant desde aleshores una part creixent dels nous llocs de treball creats ( que resulten ser “permanentment temporals”) amb una durada màxima de tres anys, que va estarvigent fins a l'any 1994.Veiem doncs, per exemple que deia l'article 11 de L'E.T de 1980, sobre el treball en práctiques i per la Formació:
• Quienes estuvieran en posesion de titulación academica profesional o laboral reconocida, dentro de los dos años
inmediatamentes siguientes a la obtencion de aquella, pueden concertar contrato de trabajo en prácticas a fin de perfeccionar sus conocimientos y adecuarlos al nivel de estudios cursados por el interesado.
• El contrato de trabajo en prácticas se formalizará siempre por escrito
• El contrato de trabajo expresará las condiciones de trabajo y su duracion, que no podrá ser superior a doce meses
• En caso de que el intersado se incorpore, sin solución de continuidad, a la empresa, en que hubiera realizado las practicas, el tiempo de estas se reducirá del periodo de prueba computándose a efectos de antiguedad.
(.....)Per els sindicats, i per CCOO en aquella época aquesta modalitat contractual suposava un serios atemptat contra l'estabilitat en el treball d'aquests treballados i treballadores.Ja que permetia a les empreses, cobrir llocs de treball permanentment sense necessitat de comprometres definitivament amb els qui ocupen el lloc de treball, poguent recórrer a successives contractacions d'aquest tipus per cubrir els referits llocs de treball. Per altra banda també es queixaven que no es fixava un percentatge màxim de treballadors que podrán ser contractats d'aquesta forma en relació amb el total de treballadors fixes, cosa que per aleshores, ja suposava un retrocés respecte a la “Ley de Relaciones Laborales , al seu article 8,1g)
La reforma laboral de l'E.T de 1984 ( portada a terme pel primer govern socialista tot i l'oposició de 4 millions de huelguistes), va tenir també una forta repercussió la normalització del treball temporal. Despareixem els principis de causalitat,es a dir, l'obligació de que el contracte temporal tingues una causa determinada, que la temporalitat del contracte estigui justificat, suposant una forta liberalitzacio de modalitats contractuals fins ara associades al treball cojuntural.S'amplia la duració possible pels contractes “d'incitació al treball”, els contractes de formació i els contractes en pràctiques, de 12
mesos a 3 anys,es van crear, també, noves formes contractuals temporals que suposen noves formes de liberalitzar per afavorir l'acés al treball dels joves.Passant, a més, per als contractes de formació i práctiques, la possibilitat de celebrarlos passant de 2 anys desde la finalització dels estudis a 4 anys, a més de deixar en mans de la negocacio col∙lectiva la fixació de la retribució per a aquests contractes.Aquesta reforma porta, per tant, a una proliferació dels treballs temporals en les noves contractacions ( arrivant ja al 1990 a un 30%) i accentúa la segmentació existent entre el grup central de treballadors i treballadores estables i una massa creixent d'assalariats inestables cada cop mes precaries i cada cop mes joves.A més, aquesta reforma va ser criticada pels propis legisladors, acusant que desdibuixava la figura del contracte en formació i d'erosionar les seves finalitats formatives. Aixó juntamet amb l'experiència negativa, va portar a una “autèntica” contrarreforma” portada a terme pel propi lesgislador socialista, després de demanar, el Ministeri de treball, un informe d'experts, que emanava rectificar certs aspectes de la reforma de 1984.
La reforma de 1994 finalment va derogar l'article 11(treball en pràctiques i per a la formació) Una de les novetats, era que l'omissió de la forma escrita del contracte en pràctiques o de donada d'alta al règim de Seguretat social, determinava que el citat contracte es convertís en contracte ordinari i el treballador en fix.Es reduïen, peró, les exigencieis minimes per fixar el contingut del contracte , limitantles a la duració, titulacio del treballador i treballadora i lloc de treball durant les pràctiques (ometent les referencias a la jornada).Vers la retribució dels contractes en pràctiques ,la novetat, era que en defecte de negocació col∙lectiva que establís una retribució, regiríen uns percentatges, com a mínim un 60% el primer any, un 75% el segon any, respecte els salaris del conveni per als treballadors amb llocs de treball equivalents
Es van allargar la duració minima a 6 mesos i la màxima a 2 anys i es va reduir el periode de prova, d'un mes per als titulats de grau mig i un màxim de 2 mesos per als titulats de grau superior, tot i que es deixava a la negocació col∙lectiva l'establiment d'un “altra cosa”.Per finalitzar sobr el treball en pràctiques aquesta reforma obre la porta a que aquests contractes es poguessin celebrar a “temps parcial”.La reforma de 1994, elimina, per altra banda. els contractes de foment de l'ocupació, reestablint parcialment el principi de causalitat en les contractacions temporals, tot i que dona als acords sectorials la possibilitat de modificar l'ús del contracte eventual sigui quina sigui la seva duració màxima;l'ús que els convenis col∙lectius van fer d'aquesta facultat va ser, en gairebé tots els casos, ampliar els marges de l'eventualitat, duplicantlos i fins a triplicantlos .Per exemple, la reforma del contracte per obra o servei determinat va consistir a autoritzar el seu ús per cobrir tasques normals dins de l'empresa, sempre que no fossin permanents. Es va deixar al conveni col∙lectiu de qualsevol nivell, inclòs el d'empresa, la possibilitat de definir quins eren les tasques. La idea que es podia contractar persones per fi d'obra per a activitats normals de l'empresa ja era admesa pels tribunals, però la reforma de l'ET va donar seguretat sobre la possibilitat d'usar la figura, la qual cosa va ampliar la seva utilització.En la pràctica, les empreses acudeixen al contracte eventual com a recurs per cobrir activitats ordinàries i previsibles, sense que la Inspecció de Treball actuï. Si la plantilla està per sota de les necessitats de l'empresa, sempre hi haurà un excés de comandes o una acumulació de tasques a la qual no es podrà fer front. Tot i aquest “avenç”, la reforma de 1994 amplia la diversificació de tipologies als treballs de temps parcial ( contracte d'aprenentatge, mes conegut com “contrato basura”), que en molts casos acaven sustutuïnt a les modalitats desaparegudes sense suposar una reducció de la temporalitat i que , a més, eliminava les càrregues de cotització
En aquesta reforma ,a nivell general, la prolongació del temps màxim de període de prova ,va passar de quinze dies a dos mesos per al personal no qualificat, va multiplicar per quatre la possibilitat de l'empresa de prescindir d'un treballadora sense més explicacions durant aquest períodeIgualment aquesta reforma liberalitza l'intermediació en el “mercat” de treball. Aixo suposa el final del monopoli dels Serveis Públics de treball en les tasques d'intermediació i colocació, favorint la proliferació de les empresese de Treball Temporal (Ett's), les quals signen contractes de “puesta a disposición” dels seus treballadors i treballadores, majoria joves, al servei de terceres empreses. Ràpidament una creixent i insuficientment regulada intermediació privada inicia la seva “andadura” ( arrivant a retenir fins a un 50% els costos laborals totals pagats per les empreses en les que finalment es desenvolupa l'activitat laboral.Per exemple en la Comunitat Autónoma del Pais Vasc, la contratació per ETT passa de 33.238 efectius en 1995 a 137,269 en 1998 i a 165,487 en 2004. En aquest any(2004) la part de contractes tenporals gestionats per Ett's arriva a més del 37%.D'altra banda, la falta d'intervenció de l'autoritat laboral en el control de la contractació temporalirregular, que deixa com a alternativa la reclamació judicial individual de la condició d'estable, suposa deixar sense protecció en la pràctica a la majoria de la gent amb contracte precari.(joves)
La reforma “modélica” de 1997.Les eleccions generals de 1996 van donar un triomf ajustat –per majoria simple al Partit Popular (PP), amb el qual la dreta espanyola recuperava el govern de torn. A diferència de les seves predecessores, la reforma laboral del PP se situa en un cicle econòmic expansiu iniciat en 1995. En raó d'això es justificarán els canvis normatius més que en la creació d'ocupació, en la reducció de l'excessiva temporalitat, amb la qual Espanya estava al capdavant d'Europa. Inicialment, el govern del PP, enfront de la unilateralitat de les reformes anteriors del PSOE, va arribar a la substitució de l'escenari de confrontació per un escenari de consens dels interlocutors socials. En aquest marc, els sindicats majoritaris assagen una “nova”
concertació social, que passa per no qüestionar les polítiques neoliberals, mentre es pretén il∙lusòriament corregir en 1997 amb un govern de la dreta neoliberal l'involució ocasionada per les reformes del PSOE, com a “subjecte agressor”. No obstant el més definitori, si cap, serà el rebuig de la política obrera de repartiment del treball que cobra certa importancia en aquesta conjuntura. Des de 1993 el programaelectoral d'Esquerra Unida (IU) defensava la jornada de 35 hores en el camí de les 3230 hores de jornada de treball setmanal i sense reducció salarial. A això s'uniran altres organitzacions menors de l'esquerra radical, que encoratgen les Marxes contra l'Atur, seguint l'exemple francès, en 1997 i 1998, a l'una que IU llançava la recollida de signatures –unes 700.000 en suport d'una Iniciativa Legislativa Popular (*ILP) per les 35 hores, que seria rebutjada pels vots *coaligados de la dreta. Aquesta *ILP defensada el 18 de febrer de 1997 a nivell parlamentari, va ser recolzada per importants mobilitzacions en tota Espanya. És més, a aquest desafiament al monopoli ja tradicional de la mobilització dels treballadors pels sindicats majoritaris s'unirà l'esmena a la totalitat del grup parlamentari d'IU al projecte de llei de reforma de 1997 La reforma laboral de 1997 va mantenir el disseny del contracte d'obra i servei, i es van establir límits a la durada que el conveni col∙lectiu podia establir per al contracte eventual: les tres quartes parts en un període de divuit mesos. A més, a partir de 1997 el Tribunal Suprem va fer un pas més en favor de la precarietat, admetent que les empreses contractistes subjectessin la durada del contracte de treball a la durada de la contrata, encara que les tasques en les quals s'ocupés responguessin a necessitats permanents de l'empresa principal. Així, gent que presta serveis en les contractes podien tenir contracte per fi d'obra per a qualsevol tasca que l'empresa principal hagi decidit externalitzar, i en aquest camp no hi ha límit. Tot es pot subcontractar, treballs auxiliars (neteja, menjador, transport...) i també les tasques pròpies de l'empresa principal. L'última volta de rosca en la precarització de l'ocupació és que, al final de la contrata, la contractista és lliure de donar per acabats per fi d'obra els
contractes de treball, encara que el servei se li torni a adjudicar de nou (Sentència del Tribunal Suprem 4506). Els canvis en els contractes formatius, básicament en el contracte per a la formació(article 11.2) anomenat “contracte d'aprenentatge” desde la reforma del 1994. diferent al contracte en práctiques ( article 11,1), son canvis que van en la tendencia de deixar en mans de la negociacio col∙lectiva sectorial la possibilitat d'establir comprormisos de conversió de contractes formatius a contractes indefinits.Persisteix la diferencia conceptual que expressen les propies denominacions d'ambdos contractes ( en formació i en pràctiques) El contracte en pràctiques presuposa ja una formació ( i per aixo nomes podia celebrarse amb qui poseeixi una determinada titulació o un determinat grau de formació professional), sent la seva finalitat l'obtenció d'una pràctica adequada al nivell d'estudis cursats. En canvi el contracte per a la formació té per objecte «l'adquisició de la formació teòrica i pràctica», concretament aquella que sigui «necessària per a l'acompliment adequat d'un ofici o d'un lloc de treball que requereixi un determinat nivell de qualificació» (article 11 .2>. Pel que fa al contracte de treball en pràctiques la reforma de 1997 afecta substancialment només al particular relatiu a la determinació dels llocs de treball i similars: així, després de mantenir el text anterior quan diu que el lloc de treball objecte del contracte «haurà de permetre l'obtenció de la pràctica professional adecuada al nivell d'estudis cursats», prescriu el següent: «Mitjançant conveni col∙lectiu d'àmbit sectorial o estatal, o en defecte d'això, en els convenis col∙lectius sectorials d'àmbit inferior es podran determinar els llocs de treball, grups, nivells o categories professionals objecte d'aquest contracte».La titulació exigida no ha canviat: titol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts com a equivalents. Segueix vigent el requisit que el contracte se celebri dins dels quatre anys següents a la terminació dels estudis (si bé s'especifica que per a minusvàlids el temps és de sis anys)
Subsisteixen les mateixes normes sobre període de prova, durada del contracte per la mateixa titulació, retribucions i antiguitat. Les reformes que afecten al contracte per la formació, respecte de laregulació anterior del contracte d'aprenentatge, són principalment les següents: L'edat màxima per ser subjecte d'aquest contracte es baixa a la de 21 anys (abans era la de 25 anys). No obstant això, segons la disposició addicional segona de la Llei, els contractes per a la formació «que es realitzin en el marc dels programes públics d'ocupacióformació d'escolestaller, cases d'oficis i programesde garantia social» podran ser subscrits i celebrats «amb treballadors majors de setze anys i menors de vintiquatre anys» En aquesta reforma de 1997 ja comencem a veure com poc a poc, es comença a deixar en mans de la negocacio col∙lectiva certs aspectes de l'estatut de treballadors i treballadores, ja que desde el punt de vista de l'empresa es mes fácil d'atacar, reduir, limitar o erosionar, en cadascuna de les negociacions de convenis sectorialsi d'empresa, que no pás necessitar una reforma laboral per modficiar els mateixos preceptes, La tendencia, es el camí marcat per Milton Friedman i el dogma de la “llibertat individual” , i es el camí d'intentar reduir la zona d'influencia de la legislacio laboral, de tots els assalariats, passem a totes i tots els coberts per un conveni, fomentant la desigualtat de drets, i ara a 2010 es vol implantar l'individualitzacio de les relacions laborals,.Veiem, doncs, el que deia la reforma respecte a la capacitat dels convenis respecte aquest aspecte :”Mitjançant conveni col∙lectiu sectorial es podrà establir, en funció de la grandària de la plantilla, el nombre màxim de contractes a realitzar així com els llocs de treball objecto d'aquest contracte. El nombre màxim de contractes podrà també establirse, en funció de la grandària de la plantilla, per conveni col∙lectiu d'empresa en el cas que aquesta tingui «un pla formatiu”Després d'establir que la durada del contracte haurà d'estar entre els sis mesos i els dos anys, s'afegeix, en virtut de la reforma, que mitjançant convenis sectorials «es podran establir altres durades atenent a les característiques de l'ofici o lloc de treball a exercir i als
requeriments formatius del mateix, sense que en cap cas la durada mínima pugui ser inferior a sis mesos ni la màxima superior a tres anys, o a quatre anys quan el contracte es concerti amb una persona mínusválida, tenint en compte el tipus o grau de minusvalia i les característiques del procés formatiu a realitzar>>
La reforma laboral de 2001.El “decret” de Mesures Urgents de Reforma del Mercat de Treball per a l'increment de l'ocupació i millora de la seva qualitat (RDL 5/2001, de 2 de març), aprovat unilateralment pel Govern del PP,en majoria absoluta, va ser una imposició que va interferir en la negociació, que afavoria els interessos de la patronal i suposava una volta de rosca més en les condicions i als drets de treball de tots els col∙lectius i especialment als i les joves. A més, es va demostrar inútil davant la precarietat en l'ocupació, nociu per els qui es vegin obligats a assumir un contracte de formació desnaturalitzat, regressiu pels quals treballen a temps parcial, i perjudicial per al diàleg social, que sempre ha de basarse en el respecte als acords vigents i en la negociació amb els interlocutors socials. Desvirtuava encara més el contracte per a la Formació fentlo “cajon de sastre” perla subocupació, lo les'tabliment de relacio laboral ordinaria encuberta.Elimina el límit d'edat en el Contracte per a la Formació dels col∙lectius d'Immigrants, aturats més de tres anys, aturats en situació d'exclusió social, i treballadors acollits a Escoles Taller i Cases d'Ofici.En l'Art. 1.2, el RDL realitza una important modificació de l'Art. 11.2 de l'ET, que afecta al Contracte per a la Formació, ampliant els col∙lectius susceptibles d'aquest contracte formatiu, trencant el límit d'edat (16 a 21), desvirtuant seriosament el sentit de contracte de formació com a contracte destinat a l'aprenentatge de la gent més jove que inicia la seva vida laboral, i mai per a treballadors, que per circumstàncies laborals, econòmiques o personals, que s'hagin despenjat del mercat de treball, i/o s'incorporin a ell, procedent d'una altra realitat cultural, laboral i econòmica, per raons de migració.El Govern opta per marginar més a les realitats laborals pitjor
tractades.Lluny d'estimular una ocupació de qualitat per a tots, va afavorir que els empresaris ampliïn, més del que ja estava la subocupacio o i el treball precari i mal remunerat que afecta majoritariament als joves.Incapaç de fer plans globals, dirigits a els qui pateixen les pitjors conseqüències del mercat laboral, decideix ampliar els espais laborals més marginals.
La reformadecretazo de 2002.A l'any següent, el govern del PP, al marge del ET, va disposar una altra reforma laboral per decret del 25 de maig de 2002, cridat per això el “decretazo”, amb la finalitat de modificar una vegada més la normativa de prestacions per desocupació i d'abaratiment de l'acomiadament, i que excepte algunes concessions a la contestació sindical passaria a ser la Llei 45/2002 de 12 de desembre.A aquest efecte, va establir la possibilitat d'eliminar el cost dels salaris de tramitació en el supòsit de l'acomiadament disciplinari improcedent si l'empresari reconeix la seva improcedència i dipositaràpidament la indemnització en 48 hores. D'aquesta manera,si anys enrere es tractava de dissuadir als treballadors perquè no anessin a judici, ara se'ls desincentiva el recurs als jutges, amb el consegüent reforç del poder patronal per a l'acomiadament. D'aquesta manera, per la via oberta en el 2002, es van registrar el 56% de totes les extincions de contractes en 2003 i més del 66% en 2004. Lluny de pal∙liarse la “excessiva temporalitat” que afectava tant als joves, els treballadors i treballadores eventuals van passar de 3,5 milions a gairebé 5 milions entre 1997 i 2003, unintse en aquest període a la temporalitat alimentada per l'empresa privada, la desenvolupada per les Administracions Públiques, sobretot la local i autonòmica.
La sisena reforma laboral, de 2006 acordada incomprensiblement pel govern socialista i els sindicats majoritaris amb les organitzacions patronals.
La situació laboral en 2006 (dades del tercer trimestre) hi havia seguit millorant en relació amb la de 2001: 21,66 milions d'actius/as (21,6% més que en 2001), 19,9 milions d'ocupats/as (24,8% més) i 1,76 milions d'aturats i parades (5,5% menys), que representaven el 8,5% de la població activa (segons els nous mesuraments, amb les antigues serien entre 10,5% i 11%). La temporalitat seguia reflectint un nivell altíssim (34,01%). Les mesures d'aquesta última reforma van ser:
• la bonificació de la contractació indefinida a través dels nous contractes indefinits
• la conversió de temporals en fixos (mesura limitada en el temps, des de l'1 de juny de 2006 a l'1 de gener de 2007);
• la limitació de la utilització successiva dels contractes temporals ;
• la major transparència de les subcontractes; • el reforç dels recursos de la Inspecció de Treball, i la
potenciació de les Polítiques Actives d'Ocupació. En conjunt són una gran mentida: no són contractes pont per entrar al mercat laboral i després estabilitzar la situació laboral. Perquè, per exemple, entre el 2006 i maig del 2010, de totes les conversions a contractes indefinits solament un 2,61% van tenir com a origen una de les citades modalitats contractuals. I els joves encara esperen que s'abordin els canvis que veritablement necessiten: els primers, una reforma del sistema educatiu que permeti recuperarlos i alhora eviti que més persones d'aquestes edats entrin en la mateixa situació; i els segons, un canvi del model productiu que els permeti tenir oportunitats dignes al món del treball
L'ultima reforma laboral, la reforma de 2010, no dóna resposta a la situació de bloqueig laboral en la qual es troben els joves compresos entre els 16 i 25 anys desde fa ja mes de 20 anysD'una banda, tenim el Contracte de Formació que en comptes de servir per adquirir una teoria i practica necessària per a l'acompliment practico d'un ofici, serveix per estalviar els costos
laborals als empresaris, ja que la seva referència és el Salari Minimo Interprofessional, 633€/mes,i no el salari de conveni per no comentar que en fernos aquest contracte es regala a l'empresari una bonificació del 100% de les quotes empesariales i del treballador@ a la Seguretat Social , amb el que l'estalvi mensual per a una empresa, entre salari i assegurances socials, amb un treballador contractat per a la formació pot superar el 50%.Aquesta reforma, a més, àmplia el col∙lectiu de victimes potencials d'aquest contracte en ampliar l'edat fins als 25 anys (abans 21 anys)Per si encara hi ha dubtes dels grans beneficis que per a l'empresa suposa aquest tipus de Contracte, mensualment l'empresari, en funció del sector d'activitat afectat, pot tenir un estalvi de 767,04 euros en el sector Comercio; 1.037, 61 euros en Hostaleria i 1.079,94 euros en Construcció. La reforma sembla un calc sense el maquillatge al que estem habituats, de les pretensions de la patronal. Condemnant a mes joves a una situació d'inestabilitat contractual, salarial i per tant, personal durant mes anys. Però la reforma és mes àmplia, el Govern xifra en cinc els anys que un jove pot ser contractat en pràctiques, després de finalitzar els seus estudis el que és sinònim de precarietat laboral. Entre ells tenim els becaris, aquest col∙lectiu de vegades tan oblidat, sembla que és un dels menys afectats per la crisi.Desde fa anys en Espanya s'observa com milers d'ofertes inunden els portals de treball, inclosos els portals de les nostres universitats, amb ofertes buscant un jove “dinàmic amb possibilitat d'elaborar un conveni de pràctiques amb la universitat, abstenirse la resta”Es tracta dels becaris.Una altra vegada al món real amb l'excusa de la crisi, algunes empreses convoquen ofertes de pràctiques, que en realitat amaguen llocs de treball encoberts. És sabut per tots el nombre de beneficis que suposa contractar a una persona en pràctiques. Amb la vella excusa de la crisi, moltes empreses fins i tot opten per acomiadar a treballadors amb ocupació estable per contractar o fer becaris a alumnes que facin el mateix treball, amb menys o sense drets i sense qualitat en l'ocupació. Unes altres renoven constantment la
plantilla a força de contractes porqueria, saltant qualsevol tipus de termini de contractació. Desgraciadament, amb massa freqüència el suposat “contracte en pràctiques” només significa que treballaràs igual que la resta, però cobrant molt menys. Amb tot això, al govern no li sembla suficient i decideix allargar aquest tipus de contracte.Amb l'exposat fins ara podiamos començar a entendre que la REFORMA LABORAL no suposa solucionar els problemes de la desocupació juvenil, les mesures incloses en la reforma i destinades, segons el Govern, a donar solució als problemes de la joventut per accedir al mercat laboral, passen per alt qüestions tan importants com el salari indigne del primer any dels contractes de formació. A més no fa més que afavorir els contractes en pràctiques sense que el treballador/a arribi a disposar d'un contracte digne.Però aquesta reforma també permet que aquells joves que tinguin un contracte d'obra i sevei, molts repartidors, molts comercials, molts auxiliars...etc estiguin amb aquesta modalitat contractual fins a 36 mesos en el mateix lloc de treball ( donant carta de naturalesa a la falta_de_causalitat)La contractació dels i les joves per hores o dies serà més fàcil, perquè s'amplia el camp d'actuació de les Empreses de Treball Temporal i acomiadarlos serà més fàcil i barat, perquè es contemplen més causes per ferho i es redueixen les indemnitzacions. Finalment, veiem com amb les mesures proposades ens dificulten l'accés al mercat laboral i es facilita l'existència de contractes inestables, beneficiant només a l'empresari, la qual cosa sens dubte tindrà una incidència en el desenvolupament personal i laboral dels i les_joves
Pel que, sens dubte ens sobren els motius per acudir el proper dia 29 de Setembre a la Vaga General
Bibliografia
ÉXITOS Y FRACASOS DE LA REFORMA LABORALhttp://www.banrep.gov.co/documentos/seminarios/pdf/ExitosFracasosReformaLaboralJNM.pdfAnálisis de IU sobre el decreto de Reforma Laboral http://www.iutorremolinos.com/PaginasDocumentos/rdlabora.htmLa estabilidad en el empleo:recuperación de un principiohttp://www.mtas.es/es/publica/pub_electronicas/destacadas/revista/numeros/33/estudio3.pdfLa precaria reforma laboral impuesta por el PPhttp://www3.feccoo.net/bdigital/emp/20070215_emp/pdf/TE/jun2001.pdfHistoria y actualidad de las reformas laboraleshttp://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/uribarri.pdfEl recorte de derechos en las reformas laboraleshttp://biblioteca.hegoa.ehu.es/system/ebooks/17892/original/El_recorte_de_derechos_en_las_reformas_laborales.pdfhttp://www.cincodias.com/articulo/economia/jovenesespanolesnecesitananossalariopodercomprarvivienda/20031229cdscdseco_4/cdseco/http://www.elmundo.es/sudinero/noticias/act732.htmlhttp://www.diagonalperiodico.net/aragon/Cuidadoconlaayudatrampapara.html