ConsultoriaSelecció i Avaluació de personalEstudis d’Opinió Interna

Accions Formatives & CompanyCoaching Executiu i d’EquipsAssessorament i Gestió Laboral

Busques una sortida professional? Contacta amb nosaltres!

Pàgina 3

L’exercici 2016 es tanca amb 811 sol·licituds d’inversió estrangeraLes 627 demandes que es van acabar formalitzant representen una inversió de més de 97 milions d’euros

Inversió de 6,5 milions en els nous equips de fibra òpticaEl projecte més important d’An-dorra Telecom enguany serà la renovació dels equips electrònics de fibra òptica, amb una inver-sió de 6,5 milions. El director,

Jordi Nadal, va remarcar que, avui, “el taló d’Aquil·les” d’An-dorra Telecom és la fibra òptica, que el darrer exercici va generar un gran nombre d’incidències.

Tàndem, un projecte per implicar l’FP en la innovació

Març 2017 | Era II | núMEro 52

Pàgina 8

Pàgina 6

Pàgina 5

El Govern aprova la posada en marxa de la minicentral

d’Arcalís

Inspecció de Treball imposa multes per valor de 538.000 €

durant el 2016

Turisme preveu un increment del 2,2% de visitants

aquest any

Inauguració de la central de cogeneració de SoldeuLa central de cogeneració de Sol-deu, la primera del país, ja està inaugurada. La planta produeix 11 GWh d’energia tèrmica i 6 GWh d’electricitat (una mica

més de l’1% de la demanda global del Principat). FEDA ja està estudiant estendre la xarxa a alguna altra zona de Soldeu i cap al Tarter.

Pàgina 13Pàgina 14

SFGA

Pàgina 4

Març 20172

Març 2017 3

El Govern va rebre l’any passat fins a 811 sol·licituds d’inversió estrangera, de les quals en va au-toritzar 778 tot i que finalment se’n va acabar formalitzant 627, segons el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp. Tot i el creixement de les demandes d’inversió, que el 2015 van ser 745, de les quals se’n va auto-ritzar 694 i formalitzar 571, les xifres de la inversió estrangera s’estanquen i es mantenen en els mateixos paràmetres de l’any passat i, fins i tot, si ens fixem en el volum mitjà per inversió, baixen.

I és que les 627 sol·licituds que es van formalitzar van re-presentar un volum d’inversió de 97.121.573 euros, un increment “poc significatiu”, en paraules del ministre, respecte dels 96,9 milions que es van registrar el 2015. A més, el volum mitjà per inversió va ser de 154.899 euros, un 8,8% menys que el volum mitjà per inversió del 2015, que va arribar a 169.822 euros. En relació amb el pes de la inversió estrangera en el producte interi-or brut (PIB), i a falta de conèi-xer les dades definitives del PIB del 2016, Camp va estimar que el percentatge de l’any passat (3,8%) seria exactament el ma-teix que el registrat el 2015.

Tot i les xifres, el ministre va fer una valoració “positiva” de les dades i va assegurar que es “preocuparia si no creixessin les sol·licituds d’inversió estrange-

ra”. En aquest sentit, Camp va restar importància a la caiguda del volum mitjà per inversió, ja que en xifres relativament peti-tes qualsevol inversió important que hi hagi un any i el següent no “pot fer canviar molt les da-des”, i es va mostrar partidari de veure “què passa aquest 2017” i l’evolució d’aquest índex.

Pel que fa a l’impacte de la inversió estrangera en el PIB, el ministre, que va insistir que cal una perspectiva més gran per poder valorar millor els resul-tats de la inversió estrangera, va destacar que la mitjana a l’Eu-rozona és del 4%, mentre que al conjunt d’Europa se situa en el 3,4%, motiu pel qual en el cas d’Andorra “ens trobem amb xi-fres comparables” i “dins la mit-jana”. A més, Camp va destacar la millor situació respecte als paï-sos veïns, ja que a Espanya el pes de la inversió estrangera en el PIB és del 2,1% i a França enca-ra és inferior i se situa en l’1,4%.

D’altra banda, el ministre, que va destacar que “tres de cada quatre sol·licituds rebudes s’acaben formalitzant” i només s’acaba perdent el 23,6% de les que s’autoritzen i que finalment no s’acaben concretant, va ex-plicar que més de la meitat de la inversió estrangera rebuda des del 2012, amb l’entrada en vigor de la llei, procedeix d’Espanya (51,3%) i França (17,8%). Amb tot, l’any passat va haver-hi una davallada de la inversió espanyo-la (que va suposar el 39,6% del total) i un creixement de la fran-cesa (que va arribar al 20,6%).

Tema del mes

Del 19/7/2012 (entrada en vigor) al 31/12/2015 (*) En negocis creats o adquirits

Negocis creats o adquirits

21

230

328377

2012 2013 2014 2015

32,1% 43,4% 43,5%

Llocs de treball creats (*)

9

161

373

498

2012 2013 2014 2015

16,1% 32,6% 29,8%

NEGOCIS I LLOCS DE TREBALL CREATS PER LA IE

El Govern rep 811 sol·licituds d’inversió estrangera el 2016OBERTURA Les 627 demandes que es van acabar formalitzant l’exercici passat representen un volum d’inversió de més de 97 milions d’euros, xifra que suposa un increment “poc significatiu”

Redaccióandorra la Vella

(1) Motiu denegació: informe desfavorable de la UIF(2) Sol·licituds que per manca d’informació o documentació i exhaurits els terminis es donen per caducades

Del 19/7/2012 (entrada en vigor) al 31/12/2016

136

476

643717 744

2 16 19 8 71 5 19 20 250 0 0 0

35

2012 2013 2014 2015 2016

Favorable

Denegada

Caducada

En tràmit

(1)

(2)

NOMBRE DE SOL·LICITUDS D’INVERSIÓ ESTRANGERA DIRECTA

Març 20174

Actualitat

El ministre d’Educació i Ense·nyament Superior, Èric Jover; el líder del clúster d’Educació d’Actua, Ferran Costa, i el di·rector general de Perfumeria Júlia, Jaume Vivó, van pre·sentar al centre de Formació Professional (FP) d’Aixovall el projecte Tàndem, que im·pulsa l’agència de promoció econòmica d’Andorra, Actua. Segons va explicar Jover, Tàn·dem té per objectiu implicar la comunitat educativa d’FP en projectes innovadors que es des envolupin a les empreses. Pel ministre d’Educació i Ense·nyament Superior, el model es·collit estimula les competències de l’FP del segle XXI, potencia el talent dels alumnes, augmen·ta les oportunitats laborals dels joves, millora la transferència de valor entre els centres d’FP i les empreses, i a la vegada, in·crementa la competitivitat de les empreses.

Per la seva banda, Ferran Costa va recordar que es trac·ta d’un projecte impulsat pel clúster d’Educació d’Actua, que lidera ell, i va destacar que “és un exemple de col·laboració entre el sector públic i el privat”. Per Costa, la posa·da en marxa de Tàndem “és la mostra que s’ha aconseguit crear les condicions necessàri·es per poder acompanyar tot el procés”, i va destacar “l’en·comiable predisposició de totes les parts”. Pel líder del clúster

d’Educació, “Tàndem ha de servir per generar i retenir el talent també en l’àmbit de les competències professionals”.

En aquest sentit, el direc·tor general de Perfumeria Jú·lia, Jaume Vivó, va explicar que “el projecte Tàndem és una oportunitat de trencar les barreres empresa·escola, amb l’ambiciós objectiu que aquest intercanvi de visions diferents sigui enriquidor per a totes dues parts”. A més espera que, en acabar tot el procés, “en re·sulti una eina similar a un big data que ens permeti conèixer millor els nostres clients i les raons que els mouen a visitar un dels nostres punts de ven·

da o comprar·hi, i ajustar·nos així a les seves expectatives tot millorant la seva experiència de compra”. Vivó també es va mostrar convençut que servirà “perquè els estudiants tinguin una visió més real de la vida laboral i alhora la nostra em·presa podrà ser més propera als clients gràcies a l’aportació d’aquests joves”.

Alumnes de segon curs del

Diploma d’Ensenyament Pro·fessional, independentment de la branca formativa que cursin, participaran en aquesta ex·periència pilot impulsada per Actua. Els estudiants podran desenvolupar les seves idees acompanyats per professors i professionals de l’empresa es·collida, Perfumeria Júlia, a fi de proposar solucions innova·dores que responguin als reptes de negoci que planteja l’em·presa.

A més, totes les parts en sortiran beneficiades, perquè Tàndem no només potencia les competències transversals de l’FP a través de projectes reals d’innovació, i contribueix

així a augmentar l’ocupabilitat dels estudiants, sinó que també fomenta la permeabilitat de les empreses al talent creatiu que hi ha als centres d’FP. Tot gràcies a un model propi que promou, de forma organitza·da i sistemàtica, la innovació i l’emprenedoria als centres de formació professional.

La prova pilot finalitzarà en acabar aquest curs, i els dies 22 i 23 de maig tindrà lloc l’Inno·vation Event, en què els alum·nes presentaran els projectes que han treballat amb els pro·fessors i el tutor de Perfumeria Júlia. L’objectiu és que Tàn·dem ja estigui consolidat de cara al proper any acadèmic.

Neix Tàndem, un projecte per implicar l’FP en la innovacióTEMA L’objectiu que es busca amb aquesta iniciativa d’Actua és que els joves de formació professi-onal, acompanyats de professors, col·laborin en projectes innovadors que posin en marxa les empreses

Redaccióandorra la Vella

aCTUa

La presentació del projecte Tàndem, que es desenvoluparà com a prova pilot en aquesta primera edició.

Una de les finalitats és que els estudiants tinguin una visió més real de la vida laboral

Març 2017 5

El consell de ministres va autorit-zar la posada en funcionament de la minicentral hidroelèctrica d’Arcalís. La Productora Elèctri-ca Renovable SA ja ha finalitzat les obres i la infraestructura ha rebut la validació del ministeri de Medi Ambient, que con-clou que es donen els requisits per iniciar l’activitat. D’aquesta manera es converteix en la pri-mera minicentral que es posa en funcionament en el marc del reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en minicentrals hidràuliques de po-tència inferior a 500 kW i con-nectades a la xarxa elèctrica, del

febrer del 2015. La minicentral d’Arcalís va ser aprovada com a projecte d’interès nacional el de-sembre del 2015 i es va inscriure al Registre d’Instal·lacions Hi-droelèctriques l’abril del 2016. Els promotors van començar les obres aquell mateix any i ara ja estan enllestides.

L’empresa té concessionats per 25 anys els terrenys públics i l’autorització per a l’aprofi-tament i l’ús de l’aigua del riu. Per això haurà de pagar un cà-non anual fix de 8.817,48 euros al Comú d’Ordino així com el 15% sobre els quilovats produ-ïts, una xifra que serà variable al llarg de l’any. L’electricitat que se n’obtingui es connectarà a la

xarxa elèctrica de distribució, una actuació que anirà a càrrec de l’empresa, i posteriorment se subministrarà a l’estació. Des de l’executiu es va posar en relleu que el projecte compleix amb alguns dels objectius de desen-volupament sostenible adop-tats a la Cimera de les Nacions Unides el setembre del 2015. Aquests són augmentar la pro-porció d’energia renovable en el conjunt de fonts d’energia i duplicar la taxa mundial de mi-llora de l’eficiència energètica. A més, afavoreix la producció i el consum eficients dels recursos mundials i procura desvincular el creixement econòmic de la degradació del medi ambient.

Aprovada la posada en marxa de la minicentral d’ArcalísENERGIA Es tracta de la primera instal·lació d’aquest tipus que entra en funcionament en base al reglament que autoritza aquesta activitat

Redaccióandorra la Vella

El Govern considera que “globalment” s’ha deixat la crisi enrere. Ho va dir el mi-nistre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, que va ar-gumentar aquesta afirmació basant-se en els indicadors econòmics, que des del 2015 mostren xifres positives. Da-vant d’aquest fet va indicar que ara el que cal intentar és mantenir els nivells de creixe-ment de cara al futur.

Mostra aquesta tendència a la recuperació l’evolució del nombre d’assalariats, que es manté positiva des del 2014 i que va créixer el novembre del 2016 un 2,8% respecte del mateix mes de l’any ante-rior, fins a situar-se en 36.136

persones (fet que suposa la creació de 994 llocs de tre-ball). Observant els sis sectors d’activitat amb més pes (són un 75% de la massa salarial del país), veiem que els ser-veis empresarials i les activi-tats immobiliàries mantenen el creixement iniciat el 2013 i al novembre van augmentar un 3,6%. També mostra xifres positives la construcció, el que més dificultats té per sortir de la crisi. Al novembre va regis-trar un 2,2% més d’assalariats i en els darrers set mesos ha experimentat xifres també po-sitives d’entre el 2% i el 3%. També augmenten els emple-ats a l’hoteleria, en aquest cas des del 2014. Al novembre ho van fer en un 9,2%, un creixe-ment que no s’havia donat des de feia dotze anys.

El Govern afirma que els indicadors mostren que s’ha sortit de la crisiECONOMIA

Març 20176

Fitch Ratings ha fet pública la qualificació d’Andorra, que es manté en BBB, i la millora de la perspectiva, que passa d’estable a positiva. Aques-ta és la quarta avaluació del deute sobirà del Principat, i en la seva anàlisi l’agència destaca la millora de la situa-ció de les finances públiques, així com l’acord d’intercanvi automàtic d’informació fiscal i l’adopció de la normativa comptable europea (IFRS). El Govern valora molt po-sitivament el canvi de pers-pectiva i entén que situa el país en una bona posició per poder assolir un millor ràting en les properes avaluacions. L’agència ha tingut en comp-te, per millorar la perspectiva del ràting de país, la capacitat d’adaptació del sistema finan-cer després de la crisi BPA. A més, valoren positivament els avenços per alinear la re-gulació amb les pràctiques internacionals i l’intercanvi d’informació fiscal.

Millora de la perspectiva d’Andorra, que passa a positiva

Inspecció de Treball imposa multes per valor de 538.000 € l’any passat

Inspecció de Treball va in-coar l’any passat 177 expe-dients sancionadors, que van comportar unes multes per un import de 538.197 euros. En concret, es va incoar set expe-dients més i es van incremen-tar també les actuacions, que van passar de les 949 del 2015 a 997 el 2016.

De les 177 sancions imposa-des, 99 són per incompliments en les condicions generals de treball i 78 més són per incom-pliments relatius a la seguretat i la salut en el treball. Les pri-meres suposen una recaptació de gairebé 272.000 euros i les segones, de 266.000 euros.

La major part de les sanci-ons per incompliment de con-dicions generals, en concret 51, van ser per retard o impa-gament de la liquidació. Fins a 25 multes més van ser per no haver confeccionat el comp-te d’hores o haver-hi detectat

irregularitats, 24 per falta de puntualitat en el pagament del salari i 18 per irregularitats en les cotitzacions a la Seguretat Social. Finalment, es va impo-sar 14 sancions més perquè el treballador no gaudia d’una jornada de descans setmanal.

Pel que fa a l’incompliment de la Llei de la seguretat i la sa-

lut en el treball, la major part de les sancions van ser per no complir la vigilància de la sa-lut, en concret 44. Un total de 39 multes més van ser per no complir l’article sobre la for-mació en seguretat i salut en el treball, i 22 més per no haver fet l’avaluació inicial de riscos. Finalment, una vintena de san-

cions van ser per no disposar de cap modalitat de servei de prevenció i 19 més per no dis-posar d’un pla d’emergència i organització de primers auxilis tal com marca la llei.

Del total d’actuacions, les més nombroses, 779, es van efectuar en fase prèvia a la decisió d’arxivament o d’in-coació d’expedient sanciona-dor. Un total de 122 més van ser actuacions per denúncies rebudes, 40 van ser d’ofici i 56 van ser per accidents de tre-ball.

Si es mira l’evolució dels darrers sis anys, el nombre d’actuacions del servei d’Ins-pecció de Treball s’ha anat incrementant, com també ho han fet els expedients incoats. Pel que fa a l’import recaptat per les multes, també ha cres-cut. Amb tot, l’any passat va experimentar una davallada d’uns 100.000 euros, malgrat que hi va haver set expedients sancionadors més.

EMPRESES Es va registrar 177 sancions, 99 de les quals per incompliments en les condicions de treballJONaTHaN GIL

Inspecció de Treball va incoar set expedients més que l’any precedent.

Redaccióandorra la Vella

FITCH RATINGS

L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) dona de mar-ge fins al juliol vinent perquè les entitats bancàries li facin arribar una primera avaluació sobre la idoneïtat dels seus consells d’ad-ministració. Així es desprèn del comunicat tècnic de l’INAF del 13 de gener passat, referenciat com a “Requeriments en rela-ció amb el govern corporatiu de les entitats bancàries”, en el qual l’òrgan supervisor del sis-tema financer andorrà, fent un

seguiment de les seves pròpies recomanacions dels darrers anys en aquesta matèria i també de les disposicions establertes pels principis de govern corporatiu per a bancs del Comitè de Su-pervisió Bancària de Basilea –publicats el juliol del 2015–, recorda una sèrie de bones pràc-tiques i fa alguns requeriments. D’aquesta manera, i en l’àmbit del principi de Basilea relatiu a l’estructura i les pràctiques del consell d’administració, l’INAF requereix a les entitats bancàri-es “que avaluïn periòdicament (com a mínim, un cop l’any) la

contínua idoneïtat dels seus con-sells d’administració i de cadas-cun dels seus membres, així com de les comissions delegades del consell, prenent en considera-ció la seva contribució al consell d’administració”. En el seu co-municat l’INAF dona una sèrie de pautes sobre els aspectes a te-nir en compte a l’hora de fer una avaluació col·lectiva del consell d’administració d’una entitat bancària i també els criteris a seguir en l’avaluació de la idone-ïtat dels membres del consell de forma individual o en el procés de selecció d’un d’aquests.

Els bancs hauran d’avaluar la idoneïtat dels seus consellsFINANCES Les importacions van créixer

al gener el 22,4% respecte del mateix mes de l’any passat, i van ser per un valor de 102,88 milions d’euros. Destaquen po-sitivament els grups de l’ener-gia, amb un creixement del 183,3%, i de joieria, amb un 64,7% més. Per contra, és re-llevant, negativament, el grup de farmàcia i perfumeria, amb un descens del 6,6%. Sense el capítol de l’energia, l’aug-ment és del 12,1%. Pel que fa a l’acumulat dels darrers dotze mesos, les importacions han

tingut un valor de 1.245,18 milions d’euros, un creixement del 7,1% respecte a l’acumu-lat del darrers dotze mesos del període anterior, en què les importacions en valor van ser de 1.162,67 milions d’euros. Això és conseqüència que to-tes les partides, excepte l’ener-gia (que ha baixat un 7,2%), presenten valors percentuals positius, i destaquen la joieria (amb un augment del 52,5%), el transport (14,7%) i el grup de diversos (12%). Pel que fa a les exportacions, van sumar 6,81 milions d’euros, amb un augment del 28,8% respecte al mateix mes del 2016.

Les importacions pugen el 22,4% al mes de generESTADÍSTICA

Març 2017 7

El projecte transfronterer CCI Pirineus Med, que forma part del programa Poctefa, té com a objectiu impulsar la coope-ració econòmica i els fluxos co-

mercials entre Espanya, França i Andorra. Té un pressupost d’1,2 milions d’euros i finalit-zarà l’abril del 2019, i una de les primeres iniciatives ha es-tat una formació de cent hores lectives que s’ha impartit a An-dorra, dirigida a tècnics comer-

cials de les cambres de comerç de Girona, Lleida, Andorra i Perpinyà i que es clourà defi-nitivament amb una jornada a Lleida. El curs ha servit per for-mar tècnics especialistes i dina-mitzadors transfronterers, dos de cada zona geogràfica, que

ajudaran les petites i mitjanes empreses a ser emprenedores i incentivaran la cooperació eco-nòmica entre els tres territoris. Els integrants del curs van re-bre la visita del cap de Govern, Antoni Martí, que es va mos-trar convençut que la iniciativa ajudarà que els territoris veïns coneguin més la realitat d’An-dorra i que es puguin generar sinergies. En aquest sentit, va apuntar que el futur acord d’as-sociació pot ajudar a fer possi-ble aquest objectiu.

El nombre d’inscrits al Ser-vei d’Ocupació en recerca de feina es va situar en 348 per-sones al gener. Aquesta dada suposa una disminució del 28,4% respecte al mateix mes de l’any passat. Llavors hi ha-via 486 persones sense feina. Es tracta del gener amb menys desocupats des del 2010. Les 348 persones aturades inscri-tes representen un increment del 15,6% en relació amb el desembre, quan hi havia re-gistrades 301 persones. El Govern exposa, però, que es tracta d’una situació habitual per aquesta època de l’any, “ja que la fi de la campanya de Nadal sempre es tradueix en un augment de des ocupats al mes de gener”.

En la comparativa amb

els darrers mesos de gener, el d’aquest 2017 és el millor des del 2010. Durant els pitjors anys (entre 2013 i 2014) es va arribar a fregar el miler de persones. El 2010 eren 429. Caldria remuntar-se al gener del 2009, en què la xifra d’atu-rats se situava en 335 persones inscrites al Servei d’Ocupació, per trobar unes dades d’atur més favorables. Així, el Go-vern destaca que la tendència positiva en les dades d’ocupa-ció que es va iniciar el juny del 2013 es manté, i va acompa-nyada també de la millora en les dades d’assalariats que va començar el gener del 2014. Les més recents en aquest sen-tit són del mes de novembre, en què es va registrar 36.136 assalariats, xifra que suposa una variació a l’alça del 2,8% respecte al mateix mes de l’any anterior.

La primera Trobada entre l’Em-presa Familiar Andorrana (EFA) i el Consell Empresarial Alian-ça per Iberoamèrica (Ceapi) va aplegar una trentena d’empre-saris de grups amb projecció internacional, com Eulen, DKV o Azcoyen. El ministre de Finan-ces, Jordi Cinca, va donar a co-nèixer els punts forts d’Andorra per atreure inversió estrangera. Cinca va repassar l’evolució de l’economia andorrana i el procés cap a l’obertura, després d’una crisi econòmica que va portar més dificultats de les esperades per la falta de diversificació del model econòmic i pel fet que “el

món va començar a pressionar les jurisdiccions no homologa-des”. El secretari de l’EFA, Joan Tomàs, va explicar que la troba-da amb l’Aliança per Iberoamè-

rica es va fer tenint en compte que l’àmbit iberoamericà té uns patrons culturals molt similars als d’Andorra, que poden propi-ciar sinergies empresarials.

Primera trobada de l’EFA amb l’Aliança per IberoamèricaENTITATS El ministre de Finances, Jordi Cinca, dona a conèixer durant la reunió els punts forts d’Andorra per atreure inversió estrangera

L’atur davalla un 28% respecte de l’any passat

aGÈNCIES

Un moment de la intervenció de Jordi Cinca durant la trobada.

OCUPACIÓ

Agènciesandorra la Vella

aGÈNCIES

Martí va visitar els integrants del curs.

Curs transfronterer per formar tècnics que ajudin les pimesCAMBRES

COMPTAFISC+376 805 529info@comptafisc.com

Petites i mitjanes empreses, federacions, associacions, clubs i particulars.Parlem Català, Francés,Anglés i Castellà.

Comptabilitat

Fiscalitat

Tràmits en general(Govern, Comú, Immigració,

CASS, Etc.)

Març 20178

Els plecs de bases dels concur-sos públics ja es poden des-carregar d’internet i de forma gratuïta. Així, a través de les webs Tramits.ad i e-tramits.ad es podrà accedir al portal on es recolliran tots els concursos que hi ha en curs amb tota la documentació. L’accés està obert a tothom per a tots tipus de plecs de bases. El secretari d’Estat d’Administració Públi-ca, Antoni Rodríguez, va ex-plicar, però, que encara no es podrà fer la presentació de les ofertes a través del web perquè cal resoldre la qüestió de la fi-ança provisional.

Per tant, per participar en un concurs caldrà signar tota la documentació i presentar-la de forma presencial en un USB o un DVD amb signa-tura digital. Rodríguez va dir

que de moment no hi ha previ-sió de cap data perquè aquest tràmit també es pugui fer per internet. En tot cas va destacar que aquest nou pas cap a l’ad-ministració electrònica evitarà desplaçaments als usuaris i, a més, podran accedir a tots els plecs de bases de forma gratu-ïta. Als administrats que pre-fereixin recollir aquesta docu-mentació de forma presencial, a partir d’ara se’ls facilitarà en un llapis USB. A banda, la tarifa que hauran de pagar s’unifica en 30 euros per a tot tipus de concursos.

Fins avui el preu era de 30, 60, 90 o 120 euros en funció del plec de bases. Així mateix, també es concedirà la possibi-litat de disposar d’aquesta do-cumentació en suport paper. En aquest cas hi haurà una ta-rificació associada a cada full i no se’n podrà disposar fins al cap de 24 hores.

El Govern preveu que els visi-tants creixeran aquest any un 2,2%, fet que suposa 176.117 persones més i arribar a 8,1 mi-lions anuals. En total, es projecta que els turistes augmentaran un 2,6% (es fixa un creixement im-portant dels mercats diferents de l’espanyol i el francès), mentre que per als excursionistes l’esti-mació és captar-ne un 2% més. El ministre de Turisme, Francesc Camp, va indicar en la seva com-pareixença davant la comissió le-gislativa d’Economia que aquests resultats vindran principalment per l’evolució positiva de les eco-nomies europees, ja que no es pot disposar d’un pressupost més elevat. Aquest any, la dotació se situa en 17 milions d’euros, dels quals destaquen 5,1 milions en campanyes, 1,8 en l’àmbit co-mercial i 6,6 milions en esdeveni-ments (2,7 milions per al Cirque du Soleil, 1 milió per al patrocini del MoraBanc, 400.000 euros per a la Copa del Món de BTT, 300.000 euros per al Freeride World Tour, 205.000 per a la Vuelta, 151.000 per a l’Ultra Trail i 135.000 per als Andorra Outdoor Games).

Camp va destacar que els objectius d’excursionistes són

menys agosarats que els del 2016, any en què no es van complir les previsions en aquest àmbit. Així, va destacar que fins que no

s’hagin impulsat les reformes en el sector comercial, i sobretot al Pas, costarà créixer. El fet és que l’any passat es va tancar amb un creixement de visitants del 2,6% fins a arribar a 7,9 milions, quan

s’havia previst un 2,7% (xifra que hauria suposat 4.500 persones més). Les expectatives no es van complir en el nombre d’excursi-onistes, ja que se’n va rebre 5,2 milions, un 1,4% més que un any enrere, quan la previsió era créixer un 2,8%. En els turistes, en canvi, es va superar el 2,5% d’augment previst i van arribar a un 4,9%, de manera que se’n va acollir 2,7 milions. Quant a les pernoctacions, van créixer un 2,4%, fins a 8,2 milions. El nom-bre de nits per turista de mitjana es va situar en 2,9. Camp va valo-rar positivament els resultats del 2016, sobretot si es té en compte que el 2015 ja es va registrar un increment de turistes del 10%.

Turisme preveu un increment de visitants del 2,2% enguanyPROMOCIÓ La dotació del ministeri enguany és de 17 milions, dels quals 5,1 es gastaran en campanyes, 6,6 en esdeveniments i 1,8 en l’àmbit comercial

Nou web amb els plecs de bases dels concursos

JONaTHaN GIL

El ministre de Turisme, Francesc Camp, va comparèixer davant la comissió d’Economia.

ADMINISTRACIÓ

Agènciesandorra la Vella

SFGa

Antoni Rodríguez durant la presentació del nou web.

Les dades del departament d’Estadística mostren que hi ha hagut un descens del 4,4% en el nombre de vehicles que han entrat al país al gener, que ha estat de 317.241. El total de tu-

rismes ha tingut una disminució del 5,2% i el de vehicles pesants, en canvi, un augment del 25,5%. Els turismes provinents d’Espa-nya han augmentat el 0,6%, i els provinents de França han baixat el 21,1%. Pel que fa als vehicles pesants, hi ha hagut un incre-ment del 34,1% per la frontera

hispano-andorrana i una dava-llada del 25,3% per la franco-andorrana. Pel que fa al nombre de vehicles que han entrat du-rant els darrers dotze mesos, ha estat de 4.253.217, cosa que re-presenta un augment de l’1,9% respecte al període anterior, en què en van entrar 4.174.181.

L’entrada de vehicles baixa un 4,4% al mes de generINDICADORS

Si es compleixen els objectius, Andorra arribarà enguany a

8,1 milions de turistes

El Govern ha aprovat la con-vocatòria d’una nova prova d’aptitud per exercir la pro-fessió d’agent i gestor immo-biliari. El període d’inscripció estarà obert fins al 23 de març i la prova d’examen tindrà lloc el 30 de juny a les deu del

matí a la seu de la Universitat d’Andorra. La inscripció a l’examen donarà dret a pre-sentar-se a un màxim de tres convocatòries. D’aquesta ma-nera, a la convocatòria actu-al podran accedir també els candidats que han obtingut la qualificació de no apte en pro-ves anteriors i que no hagin exhaurit les tres convocatòries.

Nova prova per exercir de gestor immobiliariTREBALL

Març 2017 9

L’Assemblea General de les Nacions Uni-des va aprovar el passat 4 de desembre la designació de l’any 2017 com l’Any in-ternacional del turisme sostenible per al desenvolupament, la qual cosa reconeix la importància de promoure una millor comprensió entre els pobles, conduir que es prengui una major conscienciació de la riquesa del patrimoni i dur a una mi-llor apreciació dels valors inherents de la diversitat cultural, i contribuir així a l’en-fortiment de la pau al món.

Aquesta fita és una oportunitat úni-ca per ampliar la contribució del sector turístic als tres pilars de la sostenibilitat (econòmic, social i del medi ambient), així com la conscienciació d’un sector que se sol infravalorar, segons declara-cions del secretari general de l’OMT, Taleb Rifai. Aquesta iniciativa compta-rà amb la col·laboració dels governs, les organitzacions pertinents de les Nacions

Unides, organitzacions internacionals i regionals.

Aquesta decisió, i cito literalment, s’afegeix al reconeixement, per part dels líders mundials a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupa-ment Sostenible (Rio+20), que “el tu-risme ben concebut i ben gestionat” pot contribuir a les tres dimensions del des-envolupament sostenible, crear treball i generar oportunitats comercials.

Així mateix, la designació de l’Any in-ternacional del turisme sostenible per al desenvolupament arriba en un moment en què la comunitat internacional adop-ta la nova Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats el passat mes de setembre per l’Assemblea General de les Nacions Uni-des. A aquest efecte el turisme figura en les fites de l’ODS, i és promoure el crei-xement econòmic sostingut i sostenible, la plena ocupació laboral i productiva i un treball decent per a tothom. L’objec-tiu 12 estableix un consum i una produc-ció sostenibles i l’objectiu 14 té la finalitat de conservar i utilitzar els recursos ma-

rins de manera sostenible.El desenvolupament turístic sostenible

atén les necessitats dels turistes i de les regions receptores, i al mateix temps pro-tegeix i fomenta les oportunitats de futur. Està pensat com un camí a la gestió de tots els recursos de forma que puguin sa-tisfer les necessitats econòmiques, socials i estètiques, respectant la integritat cul-tural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes que sostenen la vida (OMT).

L’Institut de Turisme Responsable (ITR) neix del diàleg amb la Unesco i manté amb aquesta organització un con-veni de col·laboració. Aquest, l’ITR, és membre de l’Organització Mundial del Turisme (WTO) i membre del Consell de Turisme Responsable (GSTC).

Res més lluny de concebre un turis-me exclusivament de demanda el qual es percep com el conjunt o flux de vi-sitants d’un lloc, en el qual no s’identi-fica un producte sinó un col·lectiu de consumidors, turistes o visitants. Davant aquesta visió, l’ITR ha creat el deno-minat Sistema de Turisme Responsable

(STR), el qual és reconegut públicament mitjançant la certificació BIOSPHERE. Aquesta comparteix fidelment els criteris globals de Turisme Sostenible.

No oblidem la formula que és present quan parlem de sostenibilitat, la qual consta d’alguna cosa més que de tres pa-raules que sumen: Sostenibilitat = econo-mia + societat + medi ambient.

La certificació BIOSPHERE estableix no només requisits de qualitat i sosteni-bilitat com els exigits per les normes in-ternacionals, sinó d’altres com la respon-sabilitat social, la conservació dels béns culturals, la satisfacció de les expectatives dels turistes amb el destí, etc., i com po-dem encaminar-nos a un nou model de turisme i a més responsable a Andorra.

Entretant PRINCIPAT QUALIPRE-VEN, en representació de BIOSPHERE a Andorra, volem estar al vostre costat per assessorar-vos i ajudar-vos en aquest canvi de paradigma, per assolir que el concepte sostenibilitat no solament sigui una paraula i/o una idea més, sinó que es converteixi en la nova imatge de país que ens mereixem.

S’estanca la inversió

Biosphere Certification

LA VEU DEL POBLE SAPrESIDENT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GErENT ricard Vallès DIrECTOr Enric Guinart Mauri · CrÒNICa econòmica d’andorra rEDaCCIÓ Julià rodríguez COrrECCIÓ M. Àngels Sala MaQUETaCIÓ Lídia Jo, reinaldo Márquez, Soraya Borlido FOTOGraFIa Jonathan Gil COMErCIaL I aDMINISTraCIÓ Joan Nogueira, Yolanda Lahuerta i Virginia Yáñez DISTrIBUCIÓ Premsa Distribució Baixada del Molí, 5, aD500 andorra la Vella. Tel.: 80 88 88 Fax: 82 88 88 · Edita: La Veu del Poble Sa - DL: aND590-2005

El Govern ha fet públiques recentment les da-des de sol·licituds d’inversió estrangera cor-responents a l’exercici 2016. Uns resultats que no conviden a l’optimisme perquè constaten un estancament de l’entrada de capital forà i inclús una davallada en determinats paràme-tres com ara el volum mitjà per inversió, que l’any passat va ser de 154.899 euros, és a dir, un 8,8% menys que el volum mitjà per inver-sió del 2015. No som ni davant d’uns resultats bons ni pèssims. El ministre de Turisme i Co-merç, Francesc Camp, va intentar fer-ne una valoració positiva mentre les mateixes dades contradeien el seu discurs. A la vegada, els partits de l’oposició van titllar de fracàs els re-

sultats de la inversió estrangera, però entenem que tampoc és el cas quan actualment s’esti-ma que representa un 3,8% del PIB. El que sí que és evident és que els resultats no estan complint les expectatives i el model d’obertura econòmica promogut pel Govern demòcrata no acaba de funcionar. L’impacte econòmic de l’entrada de capital forà és poc rellevant i la creació de llocs de treball també és molt tí-mida. Davant d’aquesta situació, entenem que s’hauria de replantejar el model oferint nous mecanismes que facilitessin inversions d’un vo-lum econòmic, saber mostrar el país de portes enfora com un lloc ideal per invertir-hi i oferir més seguretat jurídica.

tribuna

Any intErnAciOnAL DEL tUriSmE SOStEniBLE PEr AL DESEnVOLUPAmEnt

fraNceSc xavier tomàS falcó

Consultor i auditor intern, Biosphere Principat Qualipreven

telecomunicacionsel mes de desembre del 2016, el nombre d’abonaments per ser-vei és de 41.406 abonats als serveis de telefonia fixa, 76.132 abo-nats als serveis de telefonia mòbil i 32.490 abonats a internet de banda ampla, amb variacions del -8,1%, +6,7% i +5,9%, respectivament, en comparació amb el desembre de l’any passat.

la xifra

Editorial

Març 201710

El títol és un joc de paraules: value trap (“trampa de valor”) és una companyia que sembla infravalorada en compara-ció del seu històric, el sector o el mer-cat. El nostre model ens dona un 200% d’upside, ja que la comprem i llavors es converteix en el nostre malson perquè, malgrat ja estar regalada, continua ca-ient o fent-ho pitjor. Generalment passa perquè, mentre els fonamentals no mi-llorin, falten compradors. ArcelorMittal n’és un bon exemple: portava anys frus-trant els seus accionistes i, finalment, l’any passat la trampa de valor es va convertir en valor vertader: +300%.

La reacció del mercat a la victòria de Trump va ser sorprenentment eufòrica, amb l’anunci per part de les grans ca-ses de l’inici de l’estratègia anomenada Trump/trumpflation/reflation trade: estar llarg de cicle tradicional, bancs, indús-tria, companyies value i negocis capaços de traspassar la inflació. És cert que aquesta estratègia va funcionar molt bé fins a la fi de l’any passat. Tanmateix, el 2017 ha afluixat força i, malgrat que l’S&P 500 porta cinc dies consecutius establint nous rècords històrics, el va-lue ho està fent pitjor. I, realment, des de l’elecció l’índex S&P Value ha pujat només un 3% més que l’S&P Growth. És el famós reflation trade només un value trap, o bé, value Trump? És l’eufòria pos-telectoral injustificada? Quant val real-ment Donald Trump per als mercats? M’agradaria recalcar amb força que el ral·li de Wall Street va més enllà que únicament l’efecte del nou president.

La millora en les dades americanes es va produir a partir del setembre i el creixement dels EPS es va accelerar de manera important en el 4T2016 (+6% y/y, el nombre més alt en nou trimes-tres). L’optimisme s’ha estès fins a l’eco-nomia real; el sentiment del consumi-dor (Conference Board) està a màxims des de 2007, i l’índex del sentiment empresarial NFIB està pràcticament en màxims històrics (gràfic 1). L’última lectura de les vendes detallistes sembla demostrar que l’optimisme ja s’està tra-duint en dades dures. Amb aquesta mi-llora de fonamentals costa parlar d’un value trap. Pel que fa al valor de Trump per als mercats, encara que sembli di-fícil, intentem estimar-lo posant com a exemple l’S&P 500. De fet, ho farem en una sola línia (molt, molt simplista, i no us ho prengueu massa seriosament): Trump value = capitalització de l’S&P x

{[(1 - taxa efectiva impositiva ara) / (1-taxa efectiva impositiva abans) – 1] + (impacte de la desregulació sobre el BPA de la banca) x (pes del sector bancari en l’S&P) + (retorn d’altres monedes da-vant el dòlar) x (% d’exportació en els ingressos de l’S&P)}. Per prudència no hi incorporo el possible increment de buybacks per les companyies que repa-triarien diners després de la rebaixa de l’impost corporatiu. Aquest efecte, JP Morgan l’estima a 1,30 USD = aprox. 4% del BPA de l’S&P. Pressuposicions: la taxa efectiva cau del 25% al 15%, la desregulació puja l’EPS de la banca un 10%, les exportacions suposen un 44% dels ingressos de l’S&P, les monedes es deprecien un 5% davant l’USD. Valor del mercat de l’S&P al principi de no-vembre: 19 trillion (bilions) d’USD.19 trillion USD x {[(1-0,15)/(1-0,25) - 1] + 10% x 0,08 – 5% x 0,44-1 = 13,3%

+ 0,8% – 2,2% = 19 trillion USD x 11,9% = 2,3 trillion USD. Aquest és el valor de Donald Trump per a l’S&P si compleix les seves promeses electo-rals. No està malament. I ara, endevi-neu: quant ha pujat l’S&P 500 des de la victòria de Trump? Efectivament, un 12%. Conclusió? A partir d’ara, l’evo-lució dels mercats dependrà de l’econo-mia real, perquè el Trump value ja està descomptat. Qui diu que els mercats no són eficients?

‘Value Trump’Evolució dE l’NFiB Small BuSiNESS optimiSm iNdExAleksAndrA TomAlA, CFA

research & Estratègia aleksandra.tomala@morabanc.ad

Assessorament comptable i fiscalC/ Prat de la creu 101, 1er 1a. AD500 Andorra la Vella

Tel. +376 72 88 20 / info@investfiscalitat.com

a partir d’ara, l’evolució dels mercats dependrà

de l’economia real, perquè el ‘trump value’

ja està descomptat

70,00

75,00

80,00

85,00

90,00

95,00

100,00

105,00

110,00

1989 1994 1999 2004 2009 2014

NFIB Small Business Optimism Index

MERCATS

Març 2017 11

El 31 de desembre del 2016, els permisos de residència passiva eren 3.097, xifra que suposa un increment de l’11,68% res-pecte del 2015, quan n’hi ha-via 2.773 en vigor, és a dir, 324 menys. És el primer cop que s’han superat els 3.000 per-

misos, ja que des del 2011 el volum s’havia situat per sobre dels 2.000 però sense arribar a aquesta xifra. Concretament, n’hi havia 2.228 el 2011; 2.445 el 2012; el 2013 la xifra era de 2.584 i el 2014, de 2.669. Els més nombrosos són els de per-sones de nacionalitat espanyo-la (913), britànica (479), fran-cesa (429) i russa (317).

La Cambra de Comerç, Indús-tria i Serveis (CCIS), com a en-titat registradora de la signatura electrònica o digital, tan sols ha comptabilitzat 22 certificats d’aquesta signatura, dotze per a persones físiques professionals i deu més per a persones jurídi-ques. La directora de la CCIS, Pilar Escaler, va ser clara i va qualificar la xifra de certificats de “molt baixa”. Segons Escaler, “encara no se’n percep la utilitat i benefici, i les tramitacions que es poden fer amb la signatura di-gital encara són poques, de mo-ment”. “Fa falta una campanya i que l’administració es posi les piles i es pugui fer més tràmits di-gitalment”, va remarcar. De fet, la major part de les certificacions que ha tramitat la Cambra de Comerç han estat per a empre-ses que tenen una part important d’internacionalització.

Pantebre i Escaler van pre-sentar les activitats de la Cambra en xifres i van destacar el canvi d’ubicació i el fet d’estar a peu de carrer com un gran avantatge, ja que si abans anaven a les oficines menys de 4.000 persones l’any, ara ho fan 5.000. Una altra qües-tió destacada van ser les més de 2.000 consultes que ha rebut el

Servei d’Atenció a la Petita Em-presa (SAPE), que comparteix la Cambra amb el Govern.

La Cambra de Comerç tam-

bé va assenyalar el total de trami-tacions fetes per als carnets ATA, que són els requerits per poder passar i tornar mercaderies. En total es va fer 242 tramitacions, entre consultes, expedicions, am-

pliacions i certificats d’origen o legalització de factures. Per altra banda, la darrera dada del re-gistre o cens de la Cambra és de 6.640 registres, que són empreses donades d’alta i que estan al Re-gistre de Comerç, segons va ex-plicar Escaler. La CCIS també va presentar el nou web de la ins-titució, que permet tenir un mi-llor accés als serveis que ofereix i que vol potenciar la formació a través d’una aula virtual.

D’altra banda, la Cambra i l’UdA preparen un nou postgrau de gestió de la pime andorrana, segons va avançar Pantebre, que va remarcar la tasca formativa de la Cambra i va dir que aquest curs suposarà un pas endavant.

La Cambra només ha tramitat 22 certificats de firma digitalBALANÇ L’entitat considera que “encara no es percep la utilitat i benefici i les tramitacions que es poden fer amb la signatura digital encara són poques”

Les residències passives pugen l’11,6% el 2016

JONaTHaN GIL

El president de la Cambra, Marc Pantebre, amb la directora, Pilar Escaler.

IMMIGRACIÓ

Redaccióandorra la Vella

JONaTHaN GIL

És la primera vegada que se superen les 3.000 residències passives.

Sota el nom #AndorraDestino-dePelícula, Andorra es promo-cionarà amb la reconeguda marca Disney Espanya associ-ant-se a quatre productes. Per una banda Frozen, que ja va ser

el primer pas de la unió d’An-dorra Turisme amb Disney fa tres anys i que ha resultat ser la pel·lícula d’animació més taquillera de la història del cine.

Després, l’acord signat en-tre Andorra Turisme i Disney Espanya anirà associat a tres

estrenes, La Bella i la Bestia, Pi-ratas del Caribe i Cars 3. L’acord amb la marca nord-americana li costa a Andorra Turisme 750.000 euros per a un any, un percentatge important que surt dels més de dos milions que destina a publicitat al mercat espanyol.

Andorra es promocionarà amb la marca Disney a EspanyaTURISME

La Cambra i l’UdA preparen un nou

postgrau de gestió de la pime andorrana

El salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de per-sones assalariades a la Cai-xa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per a l’any 2016 ha quedat establert en 2.041,35 euros, tal com es va publicar en el Butlletí Oficial

del Principat d’Andorra (BOPA). Aquesta xifra suposa un in-crement respecte de la regis-trada el 2015, quan va ser de 1.973,43 euros.

D’aquesta manera, la base de cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi per a l’any 2017 es fixa en aquesta xifra abans esmentada.

El salari mitjà ha quedat establert en 2.041 eurosTREBALL

El ministre de Turisme i Co-merç, Francesc Camp, té da-munt la taula una proposta, que ja ha traslladat als comer-ços, per retallar dos mesos el període de rebaixes, dels sis que hi ha actualment a quatre. Mig any de rebaixes, sense compta-

bilitzar períodes promocionals com l’Andorra Shopping Festi-val o el Black Friday. “No vo-lem convertir-nos en una plaça de preus baixos i d’ofertes per-manents; potser no hem d’anar tant a fer promocions molt agressives sinó a fer algun tipus d’acció per animar el visitant a entrar a la botiga”, va valorar el ministre.

Camp pretén reduir les rebaixes de 6 a 4 mesosCOMERÇ

Març 201712

Seguretat i sistemes per estar atents i mantenir actualitzades les alertes per possibles atacs. Aquest va ser un dels punts que va tenir més interès per als assistents al congrés sobre ci-berseguretat que va tenir lloc al Centre de Congressos d’Andor-ra la Vella. L’especialista Nicolàs Castellano, membre de Conand, organitzador del congrés, va in-sistir en la necessitat de tenir a les empreses ben avaluats els danys en cas d’un atac informàtic. Cas-tellano apuntava la necessitat d’estar “atents a intentar trans-metre els avenços, però també s’ha de dir que els ciberdelin-qüents van un pas al davant”. El delicte més habitual que es pot trobar un banc o una entitat fi-nancera són els intents de frau amb amenaces ramsonware, que és com es coneixen els intents dels hackers per introduir a partir d’un correu electrònic i l’ordi-nador d’un treballador software maliciós.

“El banc és conscient de tot això”, deia l’especialista, però els atacs d’aquest estiu són d’un altre tipus, va matisar. I és que és possible que “des de l’altra banda del planeta els ciberdelinqüents puguin fixar un objectiu”. Per-què no existeix la inexpugnabili-tat, “tota empresa és amb temps, dedicació i diners, vulnerable”, i en aquest cas el que s’aconsella és que tinguin avaluats un con-trol de danys perquè la infraes-tructura no decaigui. Concre-tament, en el cas de l’atac patit per diferents empreses a l’estiu a

Andorra, destacava que els atacs per denegació de servei necessi-ten ordenar l’atac d’una infraes-tructura que ha d’estar prepara-da perquè l’empresa resisteixi als atacs. La vulnerabilitat no depèn

dels països i les seves infraestruc-tures, deia l’especialista, però sí de les empreses, perquè gene-ralment els hackers “busquen una empresa que tingui rendibilitat i pugui accedir a pagar un xan-tatge, perquè al final l’objectiu és captar uns diners”.

En aquest sentit, una de les pràctiques més habituals és l’es-tabliment d’auditories dels siste-mes que implanten les empreses. És el que va explicar Andrés Ta-rascó, un especialista que va de-tallar com a partir de tres equips, el purple team, el blue team i el red team, es fixa un equip que fa d’àr-bitre, un equip format per supo-sats atacants de la infraestructu-ra d’atacants i un altre grup de persones que intenten aconse-guir la informació de l’empresa.

Així es coneixen les debilitats del sistema, es poden analitzar les amenaces, conèixer l’entorn o identificar els possibles ata-cants i els seus interessos. En aquest cas, els atacants amb què es poden trobar les grans com-panyies poden ser ciberactivis-tes que busquin el descrèdit de la companyia o assaltar els llocs

web de les empreses per atacar la seva reputació.

Però a les companyies, la ma-joria d’atacs venen de diferents perfils que disposen d’informa-ció sensible donada la seva posi-ció. Coneixen l’operativa i estan disposats a posar-la en coneixe-ment de la competència. La raó? El 78% dels treballadors estan descontents amb la seva empre-sa, i d’aquests hi ha un tant per cent considerable que poden estar enfurismats, va dir. “Segur que no és el cas d’Andorra”, va ironitzar. I finalment, un dels altres grups són les organitzaci-ons criminals amb un alt grau de professionalització i especia-lització que utilitzen el malware contra empleats, i és el col·lectiu nord-coreà Lazarus un dels principals exponents d’aquesta sistemàtica.

Els experts recomanen avaluar la seguretat de les empresesTECNOLOGIA El primer congrés Conand analitza les necessitats de les companyies en ciberseguretat

Agènciesandorra la Vella

S’han de conèixer les debilitats del sistema

i identificar els possibles atacants

aGÈNCIES

El congrés Conand es va celebrar al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Empreses

UNes 300 persoNes

participeN eN les jorNades

En el primer congrés de ci-berseguretat per promoure l’intercanvi de coneixement en aquesta matèria hi van participar unes 300 perso-nes. La inauguració va ser a càrrec del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xa-vier Espot, que va considerar molt encertades les jornades perquè “es tracta d’un repte complex que no coneix fron-teres ni jurisdiccions”. En aquest sentit, va destacar els avenços d’Andorra amb la sig-natura i ratificació del Conve-ni contra la ciberdelinqüència del Consell d’Europa, i el pro-tocol addicional al conveni re-latiu a la penalització d’actes racistes o xenòfobs comesos utilitzant sistemes informà-tics. També hi va intervenir el director general d’Andorra Te-lecom, Jordi Nadal, que va fer al·lusió a l’elevada seguretat de què gaudeix Andorra, però va lamentar que en l’àmbit cibernètic “som com un dels barris més perillosos d’una gran ciutat”. Nadal va expli-car que l’elevat grau de confi-ança dels ciutadans d’Andorra provoca desavantatges en matèria de ciberseguretat, i per tant “hem de ser més vi-gilants i més cauts”.

Març 2017 13

Sonder Internacional, una empresa que té la base a Santa Coloma, ha desenvolupat un sensor detector de fuita d’ai-gua, anomenat SFA01. Els seus enginyers electrònics han creat un sensor per evitar greus problemes per inundació. Fa la impressió que les i nundacions són poc freqüents, però quan té lloc una fuita d’aigua pot fer malbé mobles i el parquet de l’habitatge.

En un entorn domèstic, el sensor ha d’estar principal-ment a la zona de la rentado-ra, al terra, i és alimentat per un transformador que canvia de 230Vac a 24Vac. En cas de mullar-se dos dels seus tres

sensors, llança l’alarma de mode visual i amb un brunzit. És un producte d’endollar i fer servir.

Es pot fer un pas més, con-nectant el relé que porta el sensor amb una vàlvula mo-toritzada a l’entrada d’aigua. D’aquesta manera, en cas de fuita el sensor donarà l’alarma i també aturarà la fuita.

En un entorn empresari-al, el sensor es pot instal·lar a totes les habitacions amb ser-vidors centrals, sota els terres flotants, etc. En aquest cas es pot utilitzar com a l’entorn do-mèstic, però com que pot pas-sar que ningú el senti, es pot complementar amb un control telefònic que envia l’alarma a fins a quatre telèfons i avisa per SMS.

La central de cogeneració de Soldeu, la primera d’Andor-ra i que dona servei a dotze edificis dels disset que estan connectats a la xarxa, ja està inaugurada. En aquesta pri-mera fase, la planta produeix 11 GWh d’energia tèrmica i 6 GWh d’electricitat (una mica més de l’1% de la demanda global del Principat). El direc-tor de FEDA, Albert Moles, va explicar que la companyia està estudiant estendre la xarxa a al-guna altra zona de Soldeu i cap al Tarter (es podria subminis-trar a entre tres i cinc edificis). A més, Moles va avançar que la producció es podria ampliar fins al 70%.

Les obres de la planta, que han tingut un cost de 13 mi-lions d’euros, es van iniciar el 2013, van acabar l’estiu passat i l’1 de desembre ja es va po-sar en funcionament. A partir de la importació de gas natural es produeix electricitat, que es distribueix a través de la xarxa, i també calor, que es fa arribar als consumidors mitjançant

tubs d’aigua calenta. La central ha de ser una eina més per evi-tar la sobrecàrrega de les xarxes després de l’increment de les calefaccions que funcionen amb electricitat, va dir Moles.

La ministra de Medi Ambi-ent, Agricultura i Sostenibilitat i presidenta de FEDA, Sílvia Calvó, va destacar que la cen-

tral de cogeneració de Soldeu és la primera pedra de la nova política energètica nacional, que té per objectiu augmentar la producció pròpia i avançar cap a un model més sostenible. Així, va recordar que es pretén assolir el 30% de producció pròpia de cara al 2030. Això es podrà aconseguir amb unes cinc plantes de cogeneració no-ves, però també amb altres pro-jectes d’energia hidràulica, solar i eòlica. A més curt termini, a uns cinc anys vista, la intenció és consolidar les iniciatives im-pulsades i arrencar el projecte de la Comella.

Inauguració de la central de cogeneració ubicada a SoldeuENERGIA Les obres de la planta, que ha tingut un cost de tretze milions d’euros, es van iniciar el 2013

Sonder desenvolupa un detector de fuites d’aigua

JONaTHaN GIL

Un moment de la inauguració de la central de cogeneració de Soldeu.

ENGINYERIA

Redaccióandorra la Vella

SONDEr

El sensor detector de fuites d’aigua és un producte ‘made in Andorra’.

La sala Bingo Star’s acull l’expo-sició d’Alejandra Pereyra al vestí-bul del bingo. El director i gerent de l’establiment, Marc Martos, va destacar l’encert de la iniciati-va d’obrir el vestíbul de l’empresa de jocs als artistes del país perquè puguin exposar. “Hi ha artistes al país que no estaven fent aquestes exposicions, que estan molt bé, i

la satisfacció és més gran perquè se’ls pot oferir un espai d’expo-sició.” Aquesta és la tercera ex-posició que ofereix el bingo en aquest espai, que ha batejat com a BingoArt. En aquesta ocasió, amb l’artista Alejandra Pereyra, que ha fet una selecció de les se-ves obres realitzades al llarg dels darrers anys. Sobre l’estil i la se-lecció dels seus treballs, l’artista reconeix que “no l’he definit”, malgrat que una part important

de la seva inspiració sorgeix dels artistes postimpressionistes. El seu resultat s’acosta a artistes que admira per “intentar provocar el mateix efecte d’aquestes pintu-res que m’agraden tant”, reco-neix. D’altra banda, Pereyra es mostrava admirada pels retrats, els rostres, les persones i els ulls, “que diuen molt” perquè “hi ha una història darrere de cada persona”. Els quadres que ex-posa mostren somnis, records,

però sobretot, tal com reconeix l’artista, “una manera d’expres-sar-me”. Pereyra ha reconegut la il·lusió que li fa “portar l’art a un

lloc on no és habitual” i que per-met d’acostar-lo a un altre perfil de persones, que van al bingo “amb un altre objectiu”.

Bingo Star’s acull una nova exposició al BingoArtJOC

aGÈNCIES

A l’exposició es poden veure obres d’Alejandra Pereyra.

Calvó destaca que és la primera pedra de la nova política

energètica nacional

Març 201714

Banco Alcalá, entitat de ban-ca privada del Grup Financer Crèdit Andorrà, s’implanta al centre de València. El banc, orientat a la gestió de patrimo-nis a través d’un servei boutique de banca privada i gestió d’ac-tius, ratifica així el seu interès per València com a plaça finan-cera. Banco Alcalá ha apostat per la presència de l’entitat al territori amb l’objectiu de fa-cilitar un servei especialitzat i personalitzat, així com per re-forçar la relació de proximitat amb els clients.

L’equip està format per pro-fessionals sèniors amb un ampli coneixement de la zona, expe-riència i una trajectòria conso-lidada en banca privada i ges-tió d’actius. Jose Samper, com a director a llevant de Banco

Alcalá, liderarà el desenvolupa-ment del negoci a la zona. Sam-per té una dilatada i sòlida ex-periència de més de disset anys en el sector de la banca privada a València.

El talent de la companyia es reforça amb Sergio Montesi-nos, banquer privat sènior amb una experiència de vint anys en l’àrea de banca privada, con-trol de riscos de mercat i gestió d’actius. Montesinos aporta, a més, un profund coneixement de la Comunitat Valenciana i de Múrcia. Banco Alcalá ha crescut els darrers cinc anys i ha passat de tenir un patrimo-ni sota gestió de 200 milions d’euros el 2011 als 2.300 mili-ons d’euros actuals. Unes xifres que avalen l’objectiu del banc de consolidar-se com una de les entitats de referència en banca privada i gestió d’actius a Espa-nya, segons Crèdit Andorrà.

Andorra Telecom començarà a canviar els equips electrònics de la fibra òptica a Sant Julià de Lòria dimarts vinent, 7 de març (on es preveu instal·lar 3.500 ONT), per tot seguit passar a Santa Coloma i la Massana, que és la parròquia amb més incidencialitat. La companyia preveu completar l’actuació en un termini de nou mesos, fet que suposarà que estarà enlles-tida el gener del 2018. El direc-tor general de l’empresa, Jordi Nadal, va recordar que aquest és el projecte més important que es durà a terme durant aquest any i hi destinarà una inversió de 6,5 milions d’euros.

Nadal va remarcar que, avui, “el taló d’Aquil·les” d’Andorra Telecom és la fibra òptica, que el darrer exercici va generar un gran nombre d’incidènci-es. Amb l’actuació que arren-carà ara es pretén millorar la qualitat del servei i oferir més velocitat. Així, es passarà de 100 Mbps a 300 Mbps. El di-rector de la companyia de te-lecomunicacions va posar en relleu, però, que els equips que ara s’instal·laran tenen “recor-regut de futur”, ja que la xarxa

està preparada per oferir una velocitat de fins a 1.000 Mbps i si en un futur calgués ampliar-la fins a 10.000 es podria aprofitar part de les instal·lacions.

Aquest procés implicarà la renovació de 32 unitats òpti-ques terminals de línia (OLT) repartides arreu del territori, que donen servei a centenars de clients, i 35.000 terminals de xarxa òptica (ONT), que és la

caixa que els clients tenen instal·lada a la llar. En l’actuació tam-bé s’aprofitarà per instal·lar un router d’Andorra Telecom que assegurarà als clients la velocitat de 300 Mbps, ja que la compa-nyia ha verificat que un nombre important d’incidències està motivat perquè no es disposa de l’aparell adequat.

L’adquisició del router, que serà opcional, costarà 1,99 eu-ros mensuals per als clients re-sidencials, tot i que el primer anys serà gratuït. La compa-nyia garantirà el manteniment i la renovació del dispositiu. Per a les empreses s’oferirà un servei de contingència que permetrà connectar-se al 3G o el 4G si la fibra no funciona.

Inversió de 6,5 milions en els nous equips de fibra òpticaTELEFONIA Andorra Telecom comença aquest mes a renovar els aparells, tasca que es preveu acabar en el període de nou mesos

Crèdit Andorrà s’implanta a València amb Banco Alcalá

JONaTHaN GIL

Jordi Nadal, director general d’Andorra Telecom.

BANCS

Redaccióandorra la Vella

MarIBEL SErVEr

Jose Samper, director a llevant de Banco Alcalá.

ConfeRènCiA

El Brexit i la fiscalitat

El director de PwC a Londres, Mike Curran, i el director de l’àrea fiscal de MoraBanc, Julio García, van oferir una conferèn-cia sobre els efectes del Brexit i els canvis en la fiscalitat per als residents anglesos. Una vuitan-tena de persones van assistir a la xerrada, que va tenir lloc a sala d’actes de MoraBanc.

Esade i la Fundació Julià Reig han ampliat el seu acord de col·laboració per impulsar el programa de beques. L’objectiu és promoure el fons de beques adreçat a estudiants d’Andorra amb talent però sense els re-cursos econòmics suficients per accedir als diferents programes

acadèmics d’Esade. Es poden beneficiar d’aquesta beca tant els joves andorrans com aquells que actualment resideixin a Andorra, independentment del seu origen. L’any 2012, les dues institucions van subscriure un primer conveni per quatre anys, que fins ara ha permès que set joves andorrans s’hagin benefi-ciat del programa de beques per estudiar a Esade.

esade i la fundació Julià Reig amplien la col·laboració FORMACIÓ

Serà opcional posar un nou ‘router’ amb el

cost d’1,99 € mensuals, gratuït el primer any

MOraBaNC

Març 2017 15

Recull de premsa

Els grups Pyrenées i Unipreus estan satisfets pel desenvolupa-ment del primer any d’acord entre tots dos hòldings. Les dues parts han assegurat que el conve-ni encara té “molt recorregut”. Les vendes d’esports de Pyrénées van créixer entre un 7% i un 8% el passat 2016. El primer de ge-ner de l’any passat, es va engegar l’acord entre els grups Pyrénées i Unipreus pel qual els respon-sables de compres de la cadena d’origen ilerdenc de botigues d’esport Wala es responsabilitza-ven de gestionar les adquisicions per proveir les seccions d’esports de la cadena andorrana de grans magatzems.

Conclòs el primer any de co-operació, tant fonts de Pyrénées com d’Unipreus han manifestat la seva satisfacció pel desenvo-lupament del conveni, així com pels resultats obtinguts, i han coincidit a destacar “el llarg re-corregut que posseeix l’acord subscrit”, així com que aquest 2017 el nombre de marques que s’incorporaran a l’assortiment de les seccions d’esport dels es-tabliments del gegant andorrà, gràcies a la gestió del grup Uni-

preus, “creixerà”.En aquest sentit, fonts de

Pyrénées han destacat com a prioritats per a aquest 2017 “consolidar l’acord, treure’n més rendiment i procedir, en el cas de la botiga situada a l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella, a la renovació dels córners de marca de la seva secció d’esports”. En

l’actualitat, Pyrénées disposa de tres establiments en els quals ven esport. A més de l’esmentat cen-tre de l’avinguda Meritxell, tam-bé posseeix el centre comercial Andorra 2000, situat a l’avin-guda Tarragona d’Andorra la Vella, i el Pyrénées Hipercentre, situat al Pas de la Casa. Un dels desenvolupaments derivats del primer any d’acord, a més de l’esmentat subministrament, ha estat la implantació que Uni-preus va fer, el juliol de l’any pas-sat, d’una botiga Prilow al centre comercial Andorra 2000.

Pyrénées i Unipreus, satisfets del seu primer any d’aliançaCOMERÇ Les vendes d’esports dels grans magatzems creixen un 8% el 2016

JONaTHaN GIL

Pyrénées i Unipreus van signar un acord el gener de l’any passat.

Una prioritat per a enguany és treure més

rendiment de l’acord entre les dues parts

Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) ha inaugurat avui la primera central de cogeneració del país, situada a Incles (Cani-llo), que ha suposat una inversió de 13 milions d’euros i pretén augmentar l’autosuficiència energètica. La infraestructura, que funciona des del desembre passat, produeix energia elèctri-ca a través de gas natural liquat i al seu torn proveeix la prime-ra xarxa de calefacció urbana

d’Andorra, que presta servei a una dotzena d’edificis del po-ble de Soldeu. Aquest any està previst que s’ampliï la xarxa de calor per arribar a més punts de Soldeu i a alguns edificis del poble del Tarter. L’objectiu és incrementar la producció d’energia al país i desenvolupar energies més eficients i amb menys impacte mediambiental, segons la ministra de Medi am-bient, Agricultura i Sostenibili-tat, Sílvia Calvó.

Andorra obre la primera central de cogeneracióENERGIA

Les estacions del Pirineu de Catalunya, Andorra i França segueixen acumulant espes-sors històrics aquesta tempo-rada i, aquest cap de setma-na, arriben en gairebé tots els casos a dos metres, encara que algunes, com Boí Taull i Tavascan, s’acosten als tres metres. Així, les pistes de Gi-rona ofereixen gruixos poc habituals, com els dos metres i

mig de Vallter 2000, deu cen-tímetres més que la Molina i Masella, mentre que Vall de Núria es queda en 180 cen-tímetres a les cotes altes. El cap de setmana inclou a més, aquest dissabte a la Molina, una activitat per explicar als visitants el funcionament de la instal·lació, que anirà des de la captació d’aigua per ge-nerar neu artificial fins a les mesures de seguretat.

Les estacions del Pirineu acumulen gruixos històricsTURISME

finanzas.com 23/02/2017

lavanguardia.com 16/02/2017cmdsport.com 15/02/2017

El volum de sol·licituds d’in-versió estrangera formalitzada a Andorra va créixer un 10% l’any 2016 i va aconseguir un nivell del 3,8% del PIB del país, segons ha afirmat avui el minis-

tre de Turisme i Comerç, Fran-cesc Camp. Camp ha subratllat avui que aquestes dades confir-men una tendència a l’alça des que el Principat va donar el vis-tiplau a la Llei d’inversió estran-gera el 2012, que té per objectiu ampliar l’activitat econòmica d’Andorra, tant en sectors nous

com en els tradicionals. També ha destacat que l’impacte de la inversió estrangera sobre el PIB es troba dins de la mitjana euro-pea, ja que a l’Eurozona se situa en el 4% del PIB i a tot Europa en el 3,4%.

SFGa

La darrera presentació de les dades d’inversió estrangera.

Les sol·licituds d’inversió estrangera creixen un 10%BALANÇ 2016

ABC.es 20/02/2017

Servei de Prevenció AlièVigilància mèdicaPlans d’emergència i autoproteccióFormació nivell bàsic (50h) en seguretat i salutImplantació de normes ISOCertifi cacionsBIOSPHEREAuditories de prevencióRSC

Assaigs no destructiusControl cablesControl estructura metàl·lica

Auscultació murs ancoratsSondatges geotècnicsAssaigs in situ

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

INSPECCIÓ DEGINYS MECÀNICS

SONDATGES I INSTRUMENTACIÓ

CONTROLDE QUALITATControl de qualitat d’obra novaOrganisme d’inspecció i controlOrganisme de control mediambientalRehabilitacióEfi ciència energèticaITE’sMetrologia Proves dipòsits hidrocarbursADR’s i ATP’sSonometries

T 741285

www.gruppirineu.com

COMPROMÍS AMB LA QUALITATGruP

agència