Pàgina 4

El Registre de Morositat ha rebut 72.421 impagats per 34,2 milionsL’entitat ha aconseguit 37.124 cobraments en tres mesos de funcionament i 35.297 encara estan pendents

El primer any d’IRPF es tanca amb 24 milions de recaptacióLa primera campanya de l’im-post sobre la renda de les perso-nes físiques (IRPF), corresponent a l’exercici fiscal 2015, ha permès a les arques públiques de l’Estat

recaptar fins a 23.977.000 euros. Gairebé la meitat, 10.938.000 euros, correspon, segons va pre-cisar Hinojosa, a les retencions sobre les rendes del treball.

Simulacions a l’aeroport Andorra-la Seu

Abril 2017 | ErA ii | númEro 53

Pàgina 8

Pàgina 7

Pàgina 5

Actua prepara les missions

econòmiques que visitaran França

El pla Renova disposarà aquest

exercici d’1,5 milions d’euros

El pla de turisme de compres ja treballa en les accions que

s’engegaran

Visita d’empreses del sud de França per estrènyer lligamsLa 6a edició de la missió organit-zada per la Cambra de Comerç, l’Agència de Desenvolupament Econòmic i Cultural Nord-Sud (ADEC-NS) francesa i Actua

va registrar un notable pes de la ciberseguretat. Ho va dir el pre-sident de l’ADEC-NS, Gilbert Salinas, que va assenyalar que aquest és un sector a l’alça.

Pàgina 11Pàgina 6

AGÈNCIESPàgina 3

ConsultoriaSelecció i Avaluació de personalEstudis d’Opinió Interna

Accions Formatives & CompanyCoaching Executiu i d’EquipsAssessorament i Gestió Laboral

Busques una sortida professional? Contacta amb nosaltres!

ABRIL 20172

Abril 2017 3

L’aeroport Andorra-la Seu po-dria esdevenir el primer d’Es-panya on es realitzessin aproxi-macions aèries només assistides per sistema GPS. El 30 de març passat tècnics de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) van estar fent simulacions d’aproximacions instrumentals per GPS a l’aeroport amb un ATR 72-500, un avió que ja ha operat amb anterioritat a la in-fraestructura i amb una capacitat de 70 places. El professor titular del departament d’aeroespacial i aeroports de la UPM, Luis Pé-rez, ha assenyalat que “Espanya encara no té cap aeroport que tingui aproximacions per GPS sense tenir cap altra de les ajudes convencionals”. En aquest sentit va dir que “no és complicat, però s’han d’estudiar i prendre les me-sures de mitigació per saber què fer en cas de pèrdua de senyal GPS”. I va afegir que “aquí se-ria innovador però a la resta del món ja s’utilitza”. Actualment l’aeroport de la Seu té caracte-rístiques de pista visual. Això vol dir que les aproximacions s’han de fer de forma visual i que en cas de nuvolositat cal avortar els aterratges.

Per canviar de les aproxi-macions visuals que hi ha ac-tualment a aproximacions ins-trumentals cal l’autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que depèn de l’Estat. Així, les proves realitza-des es van fer per demostrar que

les aproximacions guiades per GPS a l’aeroport de la Seu són possibles i respondre d’aques-ta manera a la demanda de l’AESA. Les proves van consistir en vols d’aproximació damunt l’espai aeri de l’aeroport seguint els circuits definits en els estudis i fent vols d’aterratge i enlaira-ment amb una càrrega fictícia de passatgers. Pérez va explicar que sempre que un procediment instrumental s’implementa el que aporta “és regularitat a les operacions” i “independència de la meteorologia”. El professor va explicar que s’ha estudiat la me-

teorologia a la zona i que la base de núvols a l’aeroport de la Seu està “en un alt percentatge sobre els 5.000 peus”, i que per tant el que s’ha d’aconseguir és deixar les aeronaus instrumentalment per sota dels 5.000 peus i llavors fer l’aterratge de forma visual.

El GPS és un sistema de posi-cionament per satèl·lit que els Es-tats Units deixa per a l’aviació ci-vil i que en molts països s’accepta i s’utilitza i en molts d’altres no. Segons l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI), és obligatori col·locar procediments de vol instrumental en totes les pistes en l’àmbit mundial el 2017.

Pot ser el primer aeroport espanyol on

es facin aproximacions només amb GPS

Tema del mesProves a l’aeroport Andorra-la Seu per poder operar amb GPSTURISME La infraestructura va acollir a finals del mes de març passat proves d’aproximacions instrumentals per GPS amb un avió ATR 72-500 amb capacitat per a setanta places

Agènciesla Seu d’Urgell

SFGA

L’avió amb què es van fer les simulacions d’aproximació amb instruments a l’aeroport d’Andorra-la Seu.

El ministrE jordi torrEs alErta quE Els procEssos són “llargs i complicats”

L’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell va acollir el 29 de març passat vols de simulació d’aproximacions instru-mentals amb l’objectiu de complementar l’informe que es presentarà a les autoritats espanyoles perquè auto-ritzin que es doti la infraestructura d’un aparell GPS i poder acollir així vols comercials. El ministre d’Ordena-ment Territorial d’Andorra, Jordi Torres, va explicar que aquest és un pas més fet pel Govern juntament amb Aeroports de Catalunya per fer possible que la infraes-tructura pugui rebre vols de viatgers de cara al 2018. Amb tot, va alertar que els processos són “llargs i com-plicats” i que el 2018 l’aeroport pot estar preparat per rebre els vols, però podria faltar l’autorització de l’Estat espanyol per instal·lar la instrumentalització GPS.

Torres va explicar que la instrumentalització via GPS no és habitual a Espanya, i per aquest motiu s’han hagut

de fer proves a l’aeroport Andorra-la Seu i s’ha hagut d’encomanar diversos estudis aeronàutics a empreses de renom espanyoles “perquè l’AENA autoritzi aquest tipus d’aterratges”.

Tal com ja va explicar Aeroports de Catalunya, un cop fetes les proves se sol·licitarà la validació i autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Després que s’hagin aprovat aquests tipus de vols instrumentals, caldrà que Enaire (Navegació Aèria) doni el vistiplau al projecte, que posteriorment hauran de validar la direc-ció general d’Aviació Civil i el ministeri de Defensa.

Per tot plegat, Torres va alertar que els proces-sos “són llargs i complicats”. El ministre preveu que l’aeroport ja pugui rebre vols amb aproximacions ins-trumentals de cara a l’any vinent, però podria faltar l’autorització de l’Estat espanyol.

Abril 20174

Actualitat

Més de la meitat (51,26%) dels impagats que s’han introduït al Registre Andorrà de Morositat (RAM) s’han acabat cobrant i en només cent dies s’han satisfet deutes de fins a dos i tres anys d’antiguitat, segons va explicar David Castillo, soci director del RAM, que va fer un balanç dels primers tres mesos i escaig de funcionament del registre. Així, en aquest període el RAM ha registrat fins a 72.421 impagats per un valor de 34,2 milions d’euros, 53.591 corresponents a empreses i 18.830 a particulars i autònoms. D’aquestes inci·dències s’ha aconseguit 37.124 cobraments per valor de 18,6 milions d’euros, mentre que 35.297 encara estan pendents de pagament, 22 han estat cancel·lats i 13 s’han donat de baixa del registre per errors en les dades.

Castillo va voler posar en re·lleu aquestes xifres pel fet que “s’han aconseguit en un temps rècord” i que a Espanya es co·bra gairebé set de cada deu impagats (68%) i a França cinc de cada deu (54%). En aquest sentit, el soci director del RAM, que va assegurar que només en aquests tres mesos “s’han dupli·cat les previsions inicials”, es va mostrar convençut que quan el registre faci un any que funcio·na el percentatge de cobraments podria situar·se entre el 80% i el 90%.

Així mateix, Castillo, que va avançar que en un futur es

podrà disposar de dades més completes, com per exemple la morositat en els diferents sectors econòmics, va explicar que en aquests primers cent dies de fun·cionament del RAM s’ha efectu·at 197.422 consultes, s’ha exerci·tat fins a 827 drets d’accés, s’ha registrat 61 drets de rectificació o cancel·lació de les dades i no hi ha hagut cap queixa ni denún·cia administrativa ni judicial ni a

l’Agència Andorrana de Protec·ció de Dades (APDA) del RAM.

Respecte a si les xifres asso·lides en aquests tres mesos són altes o no, Castillo, que va re·conèixer que igual com passa a qualsevol altre país “és evident que hi ha un problema de moro·sitat”, va incidir en les dificultats de fer una valoració d’aquestes característiques, ja que “en no haver·hi antecedents és difícil fer comparatives”. A més, el soci director del RAM va remarcar també que no es pot fer una comparació amb les xifres dels països veïns. “Segurament si ens comparéssim amb Espanya les dades d’aquí serien insignifi·cants, però en canvi per la nostra

dimensió de país sí que poden ser importants.”

Per la seva part, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va vo·ler ser present en el balanç dels primers mesos de funcionament del registre, una iniciativa que va voler felicitar perquè es tracta d’“un signe de nor malitat”.

En aquest sentit, Cinca, que va recordar iniciatives com la del saig i el trasllat de la capaci·tat executiva en el cobrament de deutes al Govern i els comuns, també encaminades a millo·rar els processos de morositat, va destacar que una eina com aquesta, que existeix en altres països, contribueix a donar un missatge “de transparència i se·

guretat” a les empreses, especi·alment “a les que volen venir al país a invertir”.

Tot i la satisfacció mostrada, el ministre de Finances va recor·dar que “aquest tipus de serveis en una col·lectivitat petita com la nostra cal tractar·los amb cura”. I és que si d’una banda es poden assolir taxes de cobra·ment relativament altes, de l’al·tra “cal garantir que tothom faci un bon ús d’aquesta eina, ja que si no es fes servir amb cura se·ria molt fàcil que es pogués em·brutar la imatge o la reputació d’una empresa”. No obstant, el ministre va qualificar l’existència del RAM com “un pas més en la normalització del país”.

El RAM rep 72.421 impagats per un valor de 34,2 milions MOROSITAT El registre ha aconseguit 37.124 cobraments, per un valor de 18,6 milions d’euros, en els més de tres mesos de funcionament, i 35.297 encara estan pendents

RedaccióAndorra la Vella

2235.297

37.124 13

PAGATS

PENDENTS

CANCEL·LATS / IMPROCEDÈNCIA

BAIXA / ERROR

REgistRE dE MoRositAt

RESulTATS dElS 100 pRIMERS dIESIMpAgATS TAncATS

37.124 pagats per valor de 18.609.232,76 €

la meitat dels impagats que s’han

registrat al RAM s’han acabat pagant

Abril 2017 5

La directora de l’agència de promoció econòmica d’An·dorra (Actua), Imma Jiménez; l’ambaixadora d’Andorra a França, Cristina Rodríguez, i el director de Cooperació In·ternacional de Business Fran·ce, Philippe Yvergniaux, es van reunir a les oficines de l’agència francesa a París per tractar de temes empresarials d’interès bilateral. La sessió va servir per començar a treballar en l’organització de les missi·ons econòmiques que tindran lloc en diverses regions fran·ceses. Des de Business France, Yvergniaux es va comprometre

a facilitar a Actua l’accés a la xarxa nacional i internacional d’agències econòmiques dels països membres de la franco·fonia i europeus amb l’objectiu d’augmentar els contactes entre

empresaris andorrans i france·sos. A demanda d’Actua també s’ha acordat organitzar a An·dorra una formació adreçada a agents econòmics del Principat, que impartirà un expert de Bu·siness France i que se centrarà en estratègies i recomanaci·ons per millorar els processos d’internacionalització de les empreses andorranes. Aquesta jornada tindrà lloc al mes de juny. La reunió també va servir per conèixer el procés i la me·todologia emprats per Business France en matèria de captació d’inversió estrangera. Paral·lelament la directora d’Actua va informar del procés d’ober·tura econòmica.

Actua prepara les missions econòmiques a FrançaOBERTURA La directora d’Actua viatja a París per començar a treballar en l’organització de les missions econòmiques en diverses regions franceses

ACTUA

Imma Jiménez a París.

RedaccióAndorra la Vella

El consum d’energia al mes de febrer va ser de 26.736 TEP (tones e quivalents de petroli) i de 56.309 MWh (megawatts per hora), fet que suposa un descens del 4% respecte del mateix mes de l’any passat per al consum en TEP i del 5% per al consum en MWh, segons les dades facilitades pel departament d’Estadística.

Pel que fa a l’acumulat dels dos primers mesos de d’aquest any, hi ha hagut un consum de 57.230 TEP i de 121.809 MWh, amb creixe·ments de l’1,2% en TEP i de 0,3% en MWh, respecte als primers dos mesos del 2016.

Des del departament d’Es·

tadística s’incideix en el fet que, en el cas del consum en TEP del febrer, tots els grups amb dades representatives, excepte el propà, presenten descensos.

En el cas del consum en MWh, presenten creixements els segments de construcció i annexos, i usos domèstics i indústries, mentre que bai·xen de forma remarcable els segments d’estacions d’esquí, enllumenat públic i adminis·tracions.

Pel que fa a les dades acu·mulades al llarg dels darrers dotze mesos, el consum ha estat de 559.068 MWh, amb un augment del 2,1% respec·te al període anterior, mentre que el consum en tones equi·valents de petroli ha estat de 281.386 TEP, un 2,6% més.

El consum d’energia davalla un 4% durant el mes de febrerESTADÍSTICA

andorratelecom.ad

ARRIBA LANOVA XARXADE FIBRA ÒPTICA

Més fiabilitatFins a 300 Mbps de velocitat

Informa-te’n al 115

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF Swap fibra cronica.pdf 1 3/4/17 13:01

Abril 20176

L’intrusisme continua sent un dels maldecaps del Col·legi de Gestors i Agents Immo-biliaris (AGIA). Per això una de les prioritats per a aquest any serà seguir denunciant els casos de què es tingui co-neixement i treballar amb l’administració per fer-hi front. El president de l’entitat professional, Jordi Galobar-das, va explicar que ara s’es-tà explorant conjuntament amb el ministeri de Turisme i Comerç altres formes per incidir-hi. En aquest sentit va exposar que la llei és clara i que l’activitat immobiliària es reserva als col·legiats de l’AGIA i, en el cas contrari, hi ha sancions. El fet és que encara hi ha bancs i altres professionals liberals, com els gestors, que intermedien entre comprador i venedor. Aquesta va ser una de les ac-cions que l’AGIA va acordar dur a terme durant aquest 2017 en l’assemblea celebra-da a principis de març.

L’AGIA i el Govern lluitaran contra l’intrusisme

El primer exercici de recaptació de l’IRPF es tanca amb 24 milions

La primera campanya de l’im-post sobre la renda de les perso-nes físiques (IRPF), corresponent a l’exercici fiscal 2015, ha permès a les arques públiques de l’Estat recaptar fins a 23.977.000 eu-ros, segons van explicar el mi-nistre de Finances, Jordi Cinca, i el director general de Tributs i Fronterers, Albert Hinojosa. De la recaptació, gairebé la meitat, 10.938 euros, correspon, segons va precisar Hinojosa, a les reten-cions sobre les rendes del treball, 4.602.000 euros a les retenci-ons practicades sobre les rendes del capital mobiliari, 2.386.000 euros provenen del pagament fraccionat de les activitats econò-miques i 5.331.000 són produc-te de les quotes diferencials de la declaració de l’IRPF, mentre que 720.000 euros corresponen al gravamen que s’aplica als resi-dents sense activitat lucrativa.

Pel que fa a l’impacte de l’im-post de la renda sobre la recap-

tació global de l’Estat per la via impositiva, Hinojosa va explicar que s’ha calculat a l’entorn de 20 milions, quantitat que s’obté de restar de la recaptació de l’IRPF del 2015 els poc més de quatre milions d’euros que va suposar l’impost d’activitats econòmiques (IAE) corresponent a l’exercici fiscal 2014.

Cinca, que va fer una valo-ració “positiva” del desenvolu-pament de la campanya tant

per la quantitat recaptada com per “l’absoluta normalitat” del seu desenvolupament i el “grau d’acompliment elevat”, es va mostrar satisfet per aquest im-pacte de l’IRPF, tot i que va ad-vertir que “es tracta d’unes xifres que caldrà anar consolidant” en els propers exercicis.

D’altra banda, pel que fa a la presentació de declaracions, Tri-buts va rebre 13.489, el 74% de les quals (10.002) de forma pre-

sencial i només el 26% (3.487) fetes a través del portal web. Per aquest motiu, en la campanya de l’IRPF 2016, que ha arrencat aquest mes, es buscarà incentivar els obligats tributaris perquè pre-sentin les declaracions correspo-nents per via telemàtica. També s’incidirà perquè no s’esperin a última hora per presentar les declaracions. En aquest sentit, Hinojosa va precisar que fins a 7.908 del total es van presentar al setembre, quan finalitzava el termini per fer-ho. Fins a 788 persones van presentar les decla-racions als mesos d’octubre, no-vembre i desembre, és a dir fora de termini, motiu pel qual se’ls ha aplicat el recàrrec correspo-nent. De les declaracions presen-tades, 4.936 van tenir una quota diferencial positiva, és a dir li va tocar pagar al contribuent, per un import global de 7.427.608 euros, mentre que 4.737 van ser de quota negativa, a retornar per l’administració, per un import global de 2.096.000 euros.

IMPOSTOS La meitat de la recaptació correspon a les retencions sobre les rendes del treballSFGA

Jordi Cinca i Albert Hinojosa van presentar el balanç de l’IRPF.

RedaccióAndorra la Vella

IMMOBILIÀRIES

Els abonaments per servei durant el febrer se situen en 47.254 als serveis de telefonia fixa, 76.818 als serveis de telefo-nia mòbil i 32.877 a internet de banda ampla. Aquestes dades suposen un descens de l’1,3% respecte al febrer de l’any passat en telefonia fixa i un augment del 7% en telefonia mòbil. Pel que fa als abonats a internet de banda ampla, hi ha un crei-xement del 6%. Pel que fa als abonats en la telefonia fixa,

destaquen els creixements en abonaments a canals de veu per centraleta IP i en abonaments a canals xarxa veu corporati-va respecte al mes de febrer de l’any passat. En telefonia mò-bil destaca l’augment del 7,5% en els contractes. Així mateix, durant els dos primers mesos de l’any 2017, en comparació amb el mateix període de l’any passat, hi ha hagut un descens en telefonia fixa de l’1,2%. Per contra, hi ha hagut un incre-ment en telefonia mòbil (6,9%) i en els abonats a internet de banda ampla (5,9%). Quant als

abonaments per servei, les da-des mitjanes dels darrers dotze mesos se situen en 47.127 abo-nats per a la telefonia fixa, amb un descens de l’1,8% respecte al període anterior. Pel que fa a la telefonia mòbil, se situen en 73.661 abonats, amb un aug-ment del 6,3%, i per a internet de banda ampla se situen en 31.484 abonats, cosa que vol dir un augment del 5,8%. Quant al trànsit telefònic en minuts sen-se internet, al mes de febrer se situa en 17,37 milions, amb un descens del 4,2% respecte al fe-brer de l’any passat.

El febrer es tanca amb un 6% més d’abonats a internetTECNOLOGIA El nombre d’allotjaments tu-

rístics classificats era de 235 el 2016, quatre menys que el 2015, i el nombre de llits era de 32.963, un 1,9% menys que l’any anterior, segons Estadís-tica, que destaca que es pot trobar més de 45.000 places disponibles entre els diferents tipus d’allotjaments. D’aquests, 167 són hotels, 28 apartaments turístics, 23 aparthotels, 10 hostals o residències i 7 pensi-ons. El nombre de llits ha dis-minuït en totes les parròquies a excepció de la Massana, que

té 65 llits més que l’any pas-sat, i Andorra la Vella, amb dos més. Les parròquies que més llits han perdut són Ordi-no i Escaldes-Engordany amb 386 i 318 menys, respectiva-ment. També hi ha classifi-cats 113 allotjaments turístics més, entre els quals destaquen les 58 empreses d’explotació d’apartaments moblats per a vacances (EEAM), que re-presenten 2.229 apartaments moblats per vacances i un to-tal d’11.146 llits, 28 refugis de muntanya, 8 càmpings, 1 zona d’acampada, 1 casa de colòni-es, 4 albergs, 6 xalets turístics i 7 allotjaments rurals.

Els llits turístics davallen un 1,9% l’any 2016 HOTELERIA

Abril 2017 7

Les importacions durant el mes de febrer, amb un valor de 105,73 milions d’euros, han crescut un 3%, segons les dades del departament d’Es·tadística. Destaquen positiva·ment els grups de les begudes i el tabac, amb un augment del 33,2%, i la joieria, amb un 17,6% més. Per contra, són negativament rellevants els grups industrial, amb un des·cens del 8,3%, i vestit i calçat, que baixa el 8,2%. Sense el capítol de l’energia, el creixe·ment és del 3,5%.

Pel que fa a l’acumulat del darrers dotze mesos, les importacions han tingut un valor de 1.248,23 milions d’euros, xifra que suposa un creixement del 5,8% respecte a l’acumulat del període ante·

rior, en què les importacions en valor van ser de 1.180,03 milions. Així mateix, sense el capítol de l’energia, les im·portacions augmenten un 7% en comparació amb el perí·ode anterior. Això és a causa que totes les partides, excep·te l’energia, presenten valors percentuals positius i destaca la joieria amb un augment del 47,4%.

En els dos primers mesos d’enguany, el total d’impor·tacions és de 208,61 milions d’euros, amb un creixement de l’11,7% respecte al mateix període de l’any passat. Pugen l’energia, la joieria i les begu·des i tabac, mentre que bai·xen la farmàcia i perfumeria i el vestit i calçat. Quant a les exportacions, al febrer han su·mat 8,52 milions d’euros, amb un augment del 6,8% respecte al mateix mes de l’any passat.

El Govern ha informat que la convocatòria 2017 del pla Renova ja està oberta i fina·litzarà el dia 15 de novembre. La dotació que s’ha destinat a aquest programa puja a 1,5 milions d’euros per a subven·cions, un 50% més que l’any passat (a més dels 14,3 milions de préstecs preferents).

D’aquest import, el 85% serà per a actuacions en la to·talitat de l’edifici, mentre que el 15% restant serà per a obres en les unitats que l’integren. A banda, s’ha destinat 500.000 euros a fomentar el canvi d’ús de residencial a hoteler,

una de les novetats d’aquesta edició.

Segons va explicar el cap de l’Oficina de l’Energia i el Can·vi Climàtic, Carles Miquel, el

ministeri de Turisme ha fet un treball previ de difusió i hi ha interessats a beneficiar-se de l’ajut, tot i que s’haurà de veu·re si finalment hi opten. L’exe·cutiu espera que es puguin assolir les mateixes sol·licituds que les que es van registrar l’any 2016 (230) i que les obres afectin principalment la totalitat de l’edifici.

Cal recordar que des del 2011 s’ha rebut 726 sol·licituds i l’impacte que ha tin·gut en el teixit empresarial ha estat de més de 33 milions pels 4 milions demanats, fet que suposa que cada euro invertit ha repercutit en 8 euros en els negocis.

El pla Renova disposa aquest exercici d’1,5 milions d’eurosREHABILITACIÓ El 85% dels diners es destinarà a actuacions a la totalitat de l’edifici i un 15% a obres en les unitats que l’integren

Les importacions pugen un 3% al mes de febrer

J.G.

Carles Miquel.

ESTADÍSTICA

RedaccióAndorra la Vella

El Grup Becier ha inaugurat una nova oficina comerci·al, i amplia així la xarxa ja existent, al carrer Prat de la Creu 59-65, a Andorra la Vella, per tal de facilitar les gestions als seus clients.

Un espai cèntric, al da·vant de l’edifici del Govern, on els usuaris de Becier Viat·ges i de Becier Assegurances podran fer a partir d’ara les seves gestions en un horari adaptat a les necessitats ac·tuals: de nou del matí a set de la tarda de dilluns a di·vendres.

Nova oficina de Becier Viatges i Becier AssegurancesPUBLIREPORTATGE

Abril 20178

El president de la Confede-ració Empresarial Andorra-na (CEA), Xavier Altimir, va aprofitar el seu discurs en l’ac-te de presentació de la Memò-ria 2016 de la CEA per ins-tar l’executiu a “fer realitat” aquest 2017 les promeses i les diferents reformes “que fa anys que anuncia”. En aquest sentit, Altimir va insistir en la necessitat de tirar endavant d’una vegada per totes la re-forma del Codi de relacions laborals, la reforma sanitària, la de la funció pública i, prin-cipalment, la de l’administra-ció per fer-la, sobretot, molt més àgil. I és que és precisa-ment aquesta “manca d’agili-tat”, tant en el “funcionament de l’administració com en la concreció i el desenvolupa-

ment de mesures afavoridores del creixement”, el que, per Altimir, ha suposat un fre i no ha permès “avançar a una ve-locitat suficient” en la recupe-ració econòmica.

En aquesta línia el presi-dent de la CEA, que va des-tacar la situació d’incerteses i dubtes que viu el país i va de-sitjar que “el 2017 sigui l’any d’inflexió i que la normalitat es torni a instal·lar a casa nos-tra”, va insistir que, malgrat el que apunten els diferents indi-cadors, l’economia andorrana “està estancada” i va lamentar que, “malgrat els esforços”, l’obertura econòmica i la in-versió estrangera “no hagin donat, per ara, els resultats esperats”. Altimir va apostar per una “concertació” d’in-teressos públics i privats per treballar per atraure empreses que s’instal·lin al país.

El pla estratègic de turisme de compres ja ha entrat en la fase d’implantació de les accions dis-senyades. Per articular-lo, s’ha creat el Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç (CACC), l’òrgan amb parti-cipació pública i privada que “pilotarà l’estratègia comercial d’Andorra”, segons el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp. Aquest ens serà consultiu i estarà integrat per un comitè de seguiment i diverses comissi-ons de treball, a més d’una coor-dinadora tècnica.

La previsió és tenir totes les accions definides, planificades, pressupostades i assignades

en un període de tres mesos. Camp va exposar que el pla preveia 111 actuacions (que es poden dur a terme a curt, mit-jà i llarg termini), i ara cal aca-bar-les de “contrastar” i atribu-

ir-los un cost “força afinat”. La previsió, però, és que en aquests tres mesos ja es puguin decidir actuacions, com ara la reducció del període de rebaixes. Segons fixa el mateix estudi, el 50% de les iniciatives recollides es po-den materialitzar els pròxims dos anys, mentre que onze ac-cions es realitzarien a més llarg termini, en sis o set anys.

El ministre va destacar que el Consell Andorrà per a la Com-petitivitat del Comerç (aprovat per decret del Govern) perse-gueix generar una relació de col-laboració estable i de correspon-sabilitat entre el sector públic i el privat. Això ha d’afavorir que el desplegament del pla estratègic sigui coordinat i consensuat.

El pla de turisme de compres treballa en accions a engegarCOMERÇ En tres mesos ja es decidiran les iniciatives que es poden fer

Xavier Altimir reclama que es facin les reformes

SFGA

La presentació del consell del comerç.

CEA

RedaccióAndorra la Vella

Ara fa vuit anys que la com-panyia ARCH va aparèixer al Principat per realitzar una instal·lació per a la botiga SOHO, a l’avinguda Carle-many. A partir d’aquest mo-ment ARCH es va enamorar d’Andorra i va decidir, quatre anys després, implantar-se al Principat, on ha dut a terme moltes altres instal·lacions de renom, com ara a ILLA CAR-LEMANY, MORABANC, URBAN, FARMÀCIA RO-

CAMORA, ABARSET, JÚLIA i molts més.

El valor afegit que ofereix ARCH com a prova de quali-tat dels seus productes, fiabili-tat i bon retorn de la inversió per al client, és que s’utilitzen diàriament les pantalles led per atraure clients, comerci-alitzar i promoure esdeveni-ments i marques.

El 2013 ARCH decideix obrir una sucursal i fàbrica a ANDORRA. La decisió es va

prendre per la perfecta com-binació geoeconòmica que ofereix el Principat entre la interessant legislació existent, bona qualitat de vida i perso-nal qualificat capaç d’afegir-se a la companyia. Així doncs, ARCH, sota el nom de LLUM CREATIVA, establerts a la Comella, actualment dona fei-na a més de 50 persones an-dorranes i residents.

ARCH Llum Creativa es plau de continuar mostrant el

made in Andorra a tot el món, amb projectes actius a més de 40 països, i promoure així la qualitat i el bon saber fer d’An-dorra a escala mundial. Així doncs, ARCH Llum Creativa, fabricant des d’Andorra (made in Andorra), segueix implantant projectes i pantalles led tant a Andorra com a Dubai, al parc temàtic IMG, a França per a UNIBAIL-RODAMCO,

Espanya, Abu Dhabi, Kuwait i molts llocs més.

Innovant i millorant dia a dia en R+D, creatius, eficaços i assequibles, estem oberts a descobrir nous projectes, altres idees i models tant de socis o clients, i per això l’empresa està oberta a tothom. Sou ben-vinguts.

Contacta’ns: info@arch.eu www.arch.eu.

ARCH, expert en tecnologia led amb fàbrica al Principat, promou el ‘made in Andorra’ en projectes internacionalsPUBLIREPORTATGE ARCH és dels únics fabricants led que tenen producció íntegra interna i que tenen verdader COO (país d’origen)

Abril 2017 9

La gran majoria de vegades, en el des-envolupament d’un projecte construc-tiu, ja sigui d’un habitatge, d’un edifici o bé de qualsevol estructura singular, quant a auscultació només es para es-ment al que reflecteix el mapa de peri-llositat geològica i edificabilitat redactat pel Govern, en el qual es detallen, en certes zones estudiades en detall, els tre-balls d’auscultació a realitzar.

No obstant, la gran majoria de la superfície construïble i edificable d’An-dorra encara no està estudiada amb precisió pel Govern, i la decisió d’intro-duir algun sistema d’auscultació abans, durant o després del procés constructiu depèn únicament dels tècnics responsa-bles del projecte, ja sigui el redactor de l’estudi geològic i geotècnic, l’enginyer estructurista o bé l’arquitecte.

Per part de Geotech, s’entén perfec-tament que introduir un sistema d’aus-cultació suposa un increment econòmic

inicial en el projecte final. No obstant, un pla d’auscultació ben desenvolupat, introduït realment en aquelles zones o obres a on sigui necessari, pot donar molta informació del comportament del terreny als tècnics competents, i so-bretot pot aportar un factor de segure-tat, tant a l’estructura projectada, o que s’està projectant, com a les persones que habitaran els edificis que es cons-trueixin, i permetrà un seguiment pe-riòdic durant la vida útil dels elements d’estabilització, factor aquest molt a tenir en compte en un país muntanyós com és el nostre.

Per aquest motiu, Geotech, aprofi-tant aquest espai, vol informar d’una manera resumida de les possibilitats d’auscultació més comunes existents, que ha dut a terme al llarg dels darrers quinze anys, sempre amb l’objectiu de tenir un major coneixement del terreny i de dotar de més seguretat el binomi estructura-vida humana, i poder pre-veure amb aquests sistemes mesures correctores.

Ja fa més de quinze anys que l’em-presa Geotech es dedica al món de la

instrumentació i auscultació de murs ancorats al país, intentant sempre posar el nostre coneixement i la nostra experi-ència a l’abast del sector públic i privat, amb un únic objectiu, el de la seguretat.

Aquests treballs són els següents:– Instal∙lació d’inclinòmetres a les

zones de darrere dels murs o excavaci-ons importants per conèixer les possi-bles deformacions del terreny.

– Instal∙lació de clinòmetres als murs projectats, per determinar, mitjançant sensors, possibles moviments deguts a

l’empenta del terreny sobre l’estructura.– Instal∙lació de piezòmetres per po-

der controlar els possibles nivells freàtics de la zona o bé punts d’aigua. Geotech sempre recomana que aquests punts de control siguin permanents per controlar les diferents estacions de l’any.

– Assaigs de control hidràulics, mit-jançant assaigs de bombeig, que perme-tin conèixer el comportament del nivell freàtic d’una zona durant qualsevol fase constructiva.

– Auscultació topogràfica. Es basa en la col∙locació de línies de claus d’ani-vellació (per exemple instal·lats en vo-reres) i prismes (per exemple instal·lats en façanes), que permetin mesurar i controlar deformacions del terreny i estructures, quan la construcció de l’es-tructura es doni en zones altament ur-banitzades, i es vulgui controlar l’afec-tació dels edificis veïns.

Òbviament, tots aquests treballs d’auscultació han d’anar acompanyats d’una campanya de control de qualitat ben dissenyada, que permeti un òptim desenvolupament de la construcció de qualsevol estructura.

Treure partit de l’aeroport

La importància de l’auscultació en la fase de construcció

LA VEU DEL POBLE SAPrESiDENT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GErENT ricard Vallès DirECTOr Enric Guinart Mauri · CrÒNiCA econòmica d’andorra rEDACCiÓ Julià rodríguez COrrECCiÓ M. Àngels Sala MAQUETACiÓ lídia Jo, reinaldo Márquez, Soraya borlido FOTOGrAFiA Jonathan Gil COMErCiAl i ADMiNiSTrACiÓ Joan Nogueira, Yolanda lahuerta i Virginia Yáñez DiSTribUCiÓ Premsa Distribució baixada del Molí, 5, AD500 Andorra la Vella. Tel.: 80 88 88 Fax: 82 88 88 · Edita: la Veu del Poble SA - Dl: AND590-2005

Les comunicacions d’Andorra sempre han es-tat un obstacle important per al creixement econòmic del país. En les comunicacions ter-restres es van fer millores a l’N-145 del Prin-cipat a la Seu d’Urgell i ara la signatura de l’acord amb el Govern francès també ha de permetre que en els propers anys se solucio-nin els habituals talls de carretera per accedir al país per França durant la temporada d’hi-vern. Els progressos per via terrestre no han tingut la mateixa evolució pel que es refereix a les comunicacions aèries. Després d’anys i panys, ara per fi sembla que s’ha desbloquejat el projecte per construir un heliport nacional. Tot i això, cal ser molt conscients que la cons-

trucció de l’heliport en cap cas representarà un gran pas endavant a l’hora de poder rebre visitants i turistes. En canvi, una infraestruc-tura que sí que podria tenir un paper molt important en aquesta missió seria l’aeroport Andorra-la Seu. En aquest sentit, recentment s’han fet vols de simulació d’aproximacions instrumentals amb l’objectiu de complemen-tar l’informe que es presentarà a les autori-tats espanyoles perquè autoritzin que es doti la infraestructura d’un aparell GPS i poder fer així vols comercials. Poder rebre vols de viatgers és el pas endavant que queda per fer i cal esmerçar-hi recursos perquè sigui com més aviat millor.

tribuna

ÁLvaro sÁnchez mangas

Director tècnic de Geotech

Índex de Preus al Consumla variació anyal de l’iPC del mes de febrer del 2017 se situa al +2,3% (gener 2017, +1,3%). La inflació subjacent presenta una variació anyal del +0,4%. Al febrer la diferència entre l’iPC i la inflació subjacent és de +1,9 punts.

la xifra

Editorial

Abril 201710

Una de les notícies interessantíssimes que el 2016 van passar desapercebudes va ser el nomenament de Wonder Woman (la Dona Meravella) com a ambaixadora honorària de l’ONU per a l’apoderament de les dones i les nenes. Wonder Woman és una superheroïna del còmic nord-ame-ricà, una versió femenina de Superman. Segons l’ONU, la imatge de la Dona Meravella era perfecta per lluitar per la igualtat de gènere i arribar a les audiènci-es joves. A mi la idea em va semblar inno-vadora i, a sobre, es tractava d’un perso-natge fictici (!); imagineu la meva sorpresa quan, dos mesos després, la superheroïna va ser acomiadada del seu càrrec davant una pluja de crítiques (aparentment, no tots van veure la princesa guerrera com un exemple d’igualtat).

De moment, la Wonder Woman per als mercats sembla que és la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen (no tan guerrera, però sí molt poderosa). Cons-tructiva pel que fa a l’economia, però tampoc massa hawkish: la mida justa per-què el sentiment continuï florint i les bor-ses, pujant. Encara que fa un mes ningú no esperava una pujada de tipus al març, al final aquesta ha estat ben rebuda –com a senyal que la Fed vigila molt de prop l’economia robusta nord-americana–. En la seva campanya electoral, Donald Trump no era exactament partidari de la cap de la Fed, però ara no sembla que tin-gui motius per reemplaçar-la.

A Europa l’heroi inqüestionable dels últims anys ha estat, gràcies a la iniciació del programa de compres (QE), el cap del BCE, Mario Draghi, conegut també com

a Super Mario (el lampista protagonista d’un videojoc). Tanmateix, últimament la seva fama sembla estar en declivi, atès que el QE no ha complert amb les expec-tatives dels inversors; aquest mes hauríem de celebrar el segon aniversari de la seva introducció, però veient que l’EuroStoxx està un 6%, i els bancs, un 15% més avall (gràfic 1), no hi ha res a celebrar. Neces-sitem un nou protagonista o que s’acabi el QE?

Pel que fa als brivalls (personatge mal-vat en el món del còmic; aquí, el que fa tremolar els mercats), dominen els polítics, sobretot els europeus. Nigel Farage, l’exlí-der del partit britànic euroescèptic UKIP i el principal partidari del Brexit, va fer un discurs de molt brivall (i acompanyat per les borses caient en picat) al Parlament Eu-ropeu l’endemà del referèndum: “Quan vaig arribar, es reien de mi. Oi que ara ja no se’n riuen?” Un altre exemple és Silvio Berlusconi, el sorprenentment bon resul-tat del qual en les eleccions del 2013 va fer corregir la borsa italiana un 8%. I ara, el brivall és Marine Le Pen, que si el 7 de maig guanya les eleccions a França, l’en-demà no ens ajudarà ni Wonder Woman, ni el Capità Amèrica. De moment, de por n’hi ha poca, ja que els sondejos mostren una derrota clara de Le Pen en la segona ronda, tant contra Emmanuel Macron com contra François Fillon (fins i tot si el marge d’error fos el doble que en el cas del Brexit). Això sí, molt possiblement el capital que, de moment, evita el Vell Con-tinent començarà a entrar-hi, una vegada passin els comicis francesos. Del comença-ment d’any ençà, la renda variable nord-americana ha registrat dotze vegades més flux d’entrada, i la japonesa, quatre vega-des més que l’europea. Aparentment no interessa comprar brivalls quan en altres llocs només hi ha superherois.

Vostè és lliure de viatjar i mou-re’s per tot el món! Però què pas-sa amb la seva llibertat digital?

L’informe de l'HCDH1, del 7-4-2014, conclou que els drets humans són els mateixos si vostè està con-nectat a internet o no. Podríem pen-sar que els 193 països membres de l’ONU que han ratificat la Declara-ció dels Drets Humans són capaços de protegir l’accés a les nostres dades i les identitats digitals2 privades. No obstant això, molts estats no tenen una legislació nacional o els òrgans de control i repressió per protegir-nos. Avui dia la llibertat digital depèn de la seva capacitat de controlar la seva informació digital.

Abans de viatjar, doni un cop d’ull a la llei vigent del país visitat. Des del 20 de desembre del 2016, les autoritats dels Estats Units demanen que s’infor-mi del seu identificador3 de Facebook i altres xarxes socials per obtenir un visat. Altres països poden requerir l’ac-cés al seu telèfon, ordinador, Gmail .... En cas de no acceptar aquests requeri-ments, se li pot prohibir entrar al terri-tori que pretén visitar o confiscar-li el material.

Superherois i brivalls El ciberpassaport dels viatgersAlEkSAndrA TomAlA, CFA

research & Estratègia aleksandra.tomala@morabanc.ad JACQUES GASCUEl

inventor en ciberseguretatcontact@freemindtronic.com

MERCATS CibERSEguRETAT

L’EuroStoxx 50 i ELS bancS han caigut dES quE ES va iniciar EL qE

94,484,0

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

110,00

120,00

01/15 04/15 07/15 10/15 01/16 04/16 07/16 10/16 01/17

EuroStoxx 50, QE = 100EuroStoxx 50 Banks, QE = 100 (rhs)

Inici

del QE

1. HCDH Comissionat dels drets humans de les Nacions Unides.

2. Identitat digital Es pot definir com les em-premtes que deixem conscientment o inconscient-ment (escrit, àudio, vídeo, missatges en els fòrums, els inicis de sessió, passa contrasenya, etc.).

3. Identificador Parelles que associen un nom d’usuari i una contrasenya per accedir als serveis d’internet.

4. https://silence.im

AlgunS ConSEllS pRàCTiCS A l’hoRA dE viATjAR

• Viatgeu amb un equip lliure de les dades sensibles (telèfon, tar-geta de memòria, ordinador). Si heu de separar-vos del vostre mòbil, manteniu en possessió vostra la targeta SIM.

• Utilitzeu programes d’encrip-tació dels SMS confidencials (Silence4).

• Utilitzeu una nova bústia de correu per a l’intercanvi de da-des xifrades.

• Esborreu totes les còpies de se-guretat automàtiques de la con-trasenya en els navegadors web que utilitzeu.

• Feu còpies de seguretat de totes les vostres dades abans de mar-xar de viatge.

• Xifreu totes les dades dels vos-tres equips que hagin d’estar realment apagats i no en estat d’espera (modus viatge).

• En arribar a la frontera, coo-pereu amb les autoritats locals si us requereixen desbloquejar els dispositius i donar les con-trasenyes de les vostres xarxes so cials.

• Esteu entrant en un altre país, aneu amb compte!

• L’equip i les vostres dades po-den atreure la curiositat de qualsevol. Sapigueu que els cafès internet, els hotels i altres llocs públics no ofereixen cap garantia de confidencialitat. En molts països estrangers, es con-trolen les xarxes telefòniques. En alguns països, les habitaci-ons d’hotel poden ser escorco-llades sense que us n'adoneu.

Segueixi aquests consells i marxi amb el seu ciberpassaport per viatjar amb seguretat. Bon viatge!

Abril 2017 11

L’índex de preus al consum (IPC) se situava en el 2,3% positiu al febrer, una dada que evidencia que continua la tendència a l’alça dels preus dels darrers mesos, segons Es-tadística. L’esbarjo, el trans-port, l’alimentació, la salut,

l’habitatge, el vestit i calçat, i els hotels i restaurants han contribuït a la pujada, men-tre que ensenyament, béns i serveis diversos, i mobles i serveis per a la llar han mode-rat el creixement dels preus. La variació mensual de l’IPC ha estat del 0,5%, mentre que l’IPC acumulat de l’any és de l’1%.

Una vintena d’empresaris del sud de França es van desplaçar al Principat per estrènyer llaços comercials entre els dos territo-ris i analitzar noves oportunitats de negoci. En aquesta ocasió, la sisena edició de la missió orga-nitzada per la Cambra de Co-merç, l’Agència de Desenvolu-pament Econòmic i Cultural Nord-Sud (ADEC-NS) france-sa i Actua va registrar un nota-ble pes de la ciberseguretat. Ho va dir el president de l’ADEC-NS, Gilbert Salinas, que va as-senyalar que aquest és un sector a l’alça.

De fet, una de les empreses que havia participat anteri-orment en aquestes trobades, Freemind tronic, s’ha acabat instal·lant a Andorra –hi tre-balla des del setembre passat–. Pel responsable d’aquesta soci-etat, Jacques Gascuel, el Prin-cipat és “una bona passarel·la” per desenvolupar-se a escala internacional. Aquí ha creat el seu nou invent, un sistema de seguretat de les contrasenyes, que es va presentar al Mobile World Congress. Gascuel va destacar que al saló va poder intercanviar impressions amb l’ambaixador dels Estats Units i

va concloure que Andorra està “oberta a l’àmbit internacional i el consolat dels Estats Units ens veu així”.

La directora de la Cambra de Comerç, Pilar Escaler, va des-tacar que missions com l’orga-nitzada amb els empresaris del sud de França són importants per donar a conèixer l’obertu-

ra econòmica i per facilitar els contactes amb empresaris de la zona, que tot i tenir un gran desconeixement de la realitat del país són els que poden estar més interessats a invertir o tre-ballar conjuntament. Tot i que no es disposa de dades, Escaler i Salinas van exposar que gràcies a les cinc trobades organitzades anteriorment algunes empreses s’han implantat al Principat, han trobat representacions o han acabat treballant a An-dorra. Totes responen a sectors molt diversos. El perfil dels ne-gocis que van participar en la sisena edició també és molt he-terogeni. Entre ells es troba una empresa d’energia fotovoltaica.

Visita d’empreses del sud de França per estrènyer lligamsINVERSIÓ La ciberseguretat té cada vegada més importància en aquest tipus de trobades bilaterals

La inflació se situa en el 2,3% al mes de febrer

JONATHAN Gil

Una vintena d’empresaris francesos es va desplaçar a Andorra.

ESTADÍSTICA

RedaccióAndorra la Vella

JONATHAN Gil

L’alimentació és un dels sectors que han arrossegat l’IPC a l’alça al febrer.

L’arquitecte i dissenyador Jean Nouvel assistirà com a ponent al 68è congrés mundial de la Fiabci, que tindrà lloc del 26 al 28 de maig a Andorra la Vella. L’organització ha tancat el pro-

grama definitiu, que preveu una vintena de conferències i taules rodones amb experts de renom internacional. L’arquitecte fran-cès serà l’encarregat d’obrir les ponències tècniques després de la conferència inaugural. El 68è congrés Fiabci Andorra tractarà sobre la intel·ligència aplicada

a l’urbanisme i a les ciutats. Hi prendran part experts de dife-rents àmbits amb perfils molt notoris en el seu terreny. La ceri-mònia d’obertura anirà a càrrec del president de Fiabci Interna-cional, Kirkor Ajderhanyan, i del president de Fiabci Andorra, Jordi Ribó.

Nouvel serà present en el 68è congrés mundial de la FiabciHOTELERIA

La Cambra destaca la importància de les trobades per donar a

conèixer l’obertura

Les matriculacions de vehi-cles al mes de febrer han estat 293, la qual cosa suposa un increment del 6,5% respecte al febrer de l’any passat, se-gons les dades facilitades pel departament d’Estadística. Així mateix, les matriculaci-

ons de vehicles dels darrers dotze mesos han estat 3.924, xifra que representa un aug-ment del 13,4% respecte del període anterior, en què se’n va matricular 3.459. Pel que respecta a les dades mensuals ajustades, les matriculacions de vehicles al mes de febrer presenten un descens d’una dècima.

Les matriculacions de vehicles pugen un 6,5%ESTADÍSTICA

L’Associació de Bancs Andor-rans (ABA) ha aprovat un nou codi deontològic que “s’ar-ticula en línia amb el marc jurídic andorrà i amb aquells principis internacionals en la matèria, i complementa alho-ra la normativa de prevenció

del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i les recomanacions globals del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI)”, se-gons va explicar la directora de l’ABA, Esther Puigcercós. De fet, l’anterior codi data de 1990 i aquest és una renovació per adaptar-lo als estàndards internacionals.

Els bancs es doten d’un nou codi deontològic ABA

12 Abril 2017

Huawei, proveïdor global capda­vanter de solucions de tecnologi­es de la informació i la comuni­cació (TIC), ha estat seleccionat per Andorra Telecom com a proveïdor únic del projecte de remodelació de la seva xarxa de fibra fins a la llar (FTTH, per les seves sigles en anglès). L’objectiu és oferir als clients una xarxa d’accés a internet de velocitat ul­traràpida. Aquest projecte, que ha començat al març i conclou­rà el gener del 2018, reforçarà el lideratge d’Andorra en l’era del Gigaband.

Amb la finalitat de satisfer la creixent demanda de fibra de banda ultraampla, Andorra Telecom ha confiat en Huawei per al desplegament de la xar­xa FTTH en tot el país –fent evolucionar la xarxa des d’una tecnologia EPON fins a la nova GPON–. A més, desitja propor­

cionar als seus clients privats i corporatius un accés a internet de fins a 300 Mbps durant la fase inicial. El projecte adopta el nou vaixell insígnia de Huawei, el mòdul OLT DT.5800 dis­tribuït.

Pel que fa a l’usuari final,

aquest rebrà al seu domicili una unitat ONT de Huawei d’úl­tima generació i un router d’alt rendiment amb wifi. Amb un control integral del servei, els clients andorrans podran gau­dir d’accés a internet de fins a 300 Mbps, incloent-hi servei de

veu d’alta qualitat, vídeo en alta definició (HD) i televisió en in­ternet (IPTV) en 4K. Sent líder mundial d’ICT, la nova genera­ció de plataformes distribuïdes de Huawei ja s’ha desplegat en més de 50 operadores. La pla­taforma vaixell almirall permet

accés a xarxes de Gigaband i ajuda els operadors a construir xarxes més amples, ràpides i intel·ligents, i a proporcionar als usuaris serveis orientats al futur.

Andorra és un dels països del món amb més quantitat de fibra desplegada i lidera el des­envolupament de fibra de banda ampla a Europa, des que el 2016 es va convertir en el primer país a aconseguir el cent per cent de cobertura de fibra i abandonés la tecnologia xDSL.

Els productes i les solucions de Huawei es comercialitzen en més de 170 països i donen servei a més d’un terç de la població mundial.

Huawei inicia la remodelació de la fibra d’Andorra TelecomTECNOLOGIA L’objectiu és oferir als clients una xarxa d’accés a internet de velocitat ultraràpida

RedaccióAndorra la Vella Andorra és un dels

països del món amb més quantitat

de fibra òptica

JONATHAN Gil

El director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal.

Empreses

Iván Contreras, fundador i CEO de Torrot, va presen­tar, a través de Motorand –distribuïdor oficial i exclusiu dels productes de la marca giro­nina a Andorra–, la seva gamma de vehicles elèctrics. “Ens hem

adonat que als principals països europeus està agafant cos una iniciativa molt potent com el sha-ring de vehicles elèctrics, un nou servei del qual a Torrot ja som partícips en diverses capitals. El sharing és un servei que permet compartir el vehicle elèctric sen­se haver­lo de comprar. I això, en el nostre cas, s’aconsegueix

mitjançant l’ús d’una pràctica i senzilla aplicació que es descar­rega al mòbil, gràcies a la qual els usuaris poden fer servir les nostres Torrot Muvi. I després, quan han acabat de fer el trajec­te, deixen els vehicles ben apar­cats i paguen només pel temps que han estat utilitzats”, va asse­nyalar Contreras.

Torrot presenta la seva gamma de vehicles elèctricsMOTOR Vall Banc ha anunciat una

col·laboració amb el gestor d’actius més gran del món, BlackRock. L’acord entre totes dues entitats s’estrena amb la posada en marxa de quatre carteres innovadores d’inver-sió construïdes per l’equip de Vall Banc utilitzant l’assig-

nació d’actius de BlackRock. L’entitat andorrana té com a objectiu convertir-se en el banc més prestigiós d’Andor-ra oferint als seus clients so-lucions a mida que impliquin la protecció i el creixement dels seus actius, segons un comunicat. Un pas més cap a aquest objectiu serà la digi-talització completa dels seus productes i dels seus serveis.

Vall Banc anuncia un acord amb BlackRockBANCS

Abril 2017 13

BancSabadell d’Andorra ha tancat l’any amb un resultat de 8,513 milions, un 11,87% més que el 2015, i supera així el millor resultat aconseguit des que va començar a operar, que fins ara era el de l’exer­cici 2007. El banc considera, segons un comunicat, que es va superant progressivament el context de crisi financera i econòmica en què ha des­envolupat la seva activitat aquests darrers anys i destaca que aquest resultat històric s’ha assolit en un entorn de tipus d’interès baixos, poc fa­vorable per al negoci bancari, i després de continuar incre­mentant de manera significa­

tiva les dotacions a provisions per mantenir la solidesa finan­cera de l’entitat.

La ràtio de solvència, al tancament de l’exercici, és del 21,99%, un nivell que compatibilitza la fortalesa del balanç amb el finançament de l’economia productiva del país. Així mateix, el 2016 ha estat un any excepcionalment bo pel que fa a l’eficiència, ja que s’ha assolit una ràtio del 37,19%, que reflecteix un excel·lent comportament dels ingressos i un rigorós control de la despesa. Pel que respecta a la liquiditat, mesurada se­gons els estàndards europeus, la ràtio corresponent a 31 de desembre de l’exercici 2016 era del 124,92%, molt supe­rior al nivell òptim del 100%.

La solució Evitag NFC, de la start-up Freemindtronic SL, ubicada a Andorra, ha gua­nyat el Trophée Français de l’Embarqué et des Objets Con­nectés en la categoria Modules et sous système électronique. El direc­tor general de la companyia, Jacques Gascuel, va viatjar a París el 22 de març passat per recollir el seu premi. La ceri­mònia d’entrega dels premis va tenir lloc al Salon des Systèmes Embar qués, MtoM & Objects Connectés, a la Porta de Ver­salles.

La solució creada per Free­mindtronic és un petit mòdul autònom i endurit que emma­gatzema totes les paraules clau durant 40 anys. Aquest mòdul es pot utilitzar amb qualsevol smartphone NFC i no necessita connexió a internet. A més es poden trobar les paraules clau en uns segons, sense cap clic i en qualsevol lloc on l’usuari es trobi, només amb l’smartphone i Evitag NFC.

Freemindtronic SL, empre­sa especialitzada en solucions

de seguretat cibernètica, ha creat un producte autònom, a prova de manipulacions, re­sistent a l’aigua, que no deixa rastre i sense contacte. Evitag NFC, protegit per dues pa­tents internacionals, d’origen francès, funcionaria com una caixa de seguretat electrònica personal. El producte, amb un programari protegit contra atacs de força bruta, és molt fàcil d’utilitzar per al públic en general, i també podria perme­tre que es registrés automàtica­ment en els seus llocs web favo­rits o aplicacions. Evitag NFC, que funciona sense connexió

a internet i sense una base de dades, emmagatzema totes les contrasenyes en la seva memò­ria electrònica, de manera que l’activitat del client no es pot rastrejar. Per utilitzar Evitag NFC només s’ha de descarre­gar l’aplicació NFC Fulltoken, de manera gratuïta a Google Play. El telèfon intel·ligent s’utilitza com una interfície per crear, administrar, emmagatze­mar i generar contrasenyes ale­atòries. L’usuari té un control total sobre la informació (cap dada sobre internet ni sobre el seu telèfon intel·ligent ni sobre el seu ordinador).

Freemindtronic rep un premi a França per l’Evitag NFCCIBERSEGURETAT Es tracta d’una aplicació que emmagatzema paraules clau només amb l’‘smartphone’, sense necessitat d’internet i en qualsevol lloc

BancSabadell guanya 8,5 milions, un 11,8% més

ElECTrONiQUES.biZ

Els guanyadors dels premis que es van atorgar a França fa poc.

EXERCICI 2016

RedaccióAndorra la Vella

JONATHAN Gil

BancSabadell Andorra considera que s’està superant el context de crisi financera.

El consell del Grup Andbank ha sol·licitat a l’INAF l’autorit­zació pertinent per al nomena­ment d’Antonio Castro com a director general adjunt de Ser­veis Corporatius, amb l’objec­tiu de continuar amb el procés de professionalització i inter­nacionalització que el grup va iniciar el 2008. Atreure talent

al Grup Andbank ha estat i és un dels principals objectius del pla estratègic de l’entitat. Cas­tro és advocat de l’Estat i dis­posa d’una àmplia trajectòria professional.

En el sector privat destaca el període en què va formar part del Grup Barclays, on va assu­mir diversos càrrecs executius, entre els quals es troben el de secretari general i responsable d’Assumptes Reguladors per

a Europa. Igualment, va ser conseller delegat de Barclays Espanya, càrrec des del qual va coordinar el traspàs dels negocis de banca comercial del grup britànic a La Caixa. Es llicenciat en dret per Icade i ha cursat estudis de postgrau a IESE­Harvard i a la Universi­tat de Cambridge.

“Estem molt contents que Antonio Castro s’uneixi al nos­tre projecte. Amb la incorpo­

ració d’un professional de pri­meríssim nivell internacional, el nostre grup guanya encara més impuls i el nostre projecte

a llarg termini creix en solide­sa”, assenyalava Ricard Tu­bau, director general del grup Andbank.

Antonio Castro, director adjunt de Serveis CorporatiusFINANCES

ANDbANK

Antonio Castro, director general adjunt de Serveis Corporatius.

Abril 201714

Agustin Berasaluce i Jose Gefaell s’han incorporat al consell d’administracio de MoraBanc com a consellers independents, en substitucio de Gilles Serra i Jose Maria Hoya. Tots dos tenen una dilatada experiència professi-onal internacional en banca, i la seva entrada es produeix en el marc del proces d’adap-tacio del govern corporatiu del banc per tal d’adequar-se a les noves normatives, reco-manacions i referents inter-nacionals en matèria de bon govern corporatiu d’entitats financeres.

Les noves incorporacions permetran que la comissio de nomenaments i remune-racions del consell d’admi-nistracio de MoraBanc i la

seva comissio de riscos siguin presidides per consellers inde-pendents.

Agustin Berasaluce, llicen-ciat en ciències empresarials per la Universitat Comercial de Deusto i màster en direc-cio i administracio d’empreses per Insead, te una carrera di-latada en el sector de la banca i un perfil en què destaca la seva experiència en el sector financer, pero tambe en el co-mercial i tecnologic.

Jose Gefaell es llicenciat en bioquimica per la Uni-versitat de Navarra i màster en administracio d’empreses (MBA) per l’Institut d’Em-presa, i la seva carrera està centrada en el servei al client, la tecnologia, la innovacio i la gestio directiva en bancs a Espanya, i en administracions publiques i organismes regula-dors i supervisors.

Cuida’m es una empresa an-dorrana de serveis assistencials a domicili. El seu objectiu es oferir un servei personalitzat i de qualitat en l’assistència inte-gral a domicili per a les perso-nes i la seva llar, amb professi-onals assistencials i pel benefici de l’empresa i la societat. Els seus compromisos son el res-pecte i la sensibilitat envers les persones, la professionalitat en la prestacio dels serveis i la res-ponsabilitat i discrecio de tots els professionals.

Cuida’m està format per un equip sociosanitari i multidisci-plinari de professionals assisten-cials. Els seus professionals han de passar un rigoros proces de seleccio i demostrar la seva ex-periència. L’equip humà es l’au-tèntic valor afegit de l’empresa.

La formacio continuada dels seus professionals representa el compromis de Cuida’m amb un servei de la màxima qualitat, tant des del punt de vista profes-sional com humà. El seu mèto-de de treball es basa en l’atencio integral i centrada en la persona (AICP) per donar la màxima qualitat en l’assistència integral a la llar, conduït per un equip

sociosanitari.Cuida’m treballa al costat

del seu client donant un servei professional, immediat i perso-nalitzat, amb una contractacio flexible i a mida per disposar

d’un professional assistencial a domicili.

El servei personalitzat de Cuida’m es la unio d’una assis-tència bàsica, consistent en la re-alitzacio de tasques quotidianes

relacionades amb el benestar, i d’una assistència per a la mi-llora enfocada en aspectes com l’estimulacio de la mobilitat i la promocio de l’autonomia, l’esti-mulacio cognitiva i la millora de l’alimentacio, i la preparacio de menjars.

Entre els productes que ofe-reix Cuida’m hi ha serveis assis-tencials professionals, destinats a families amb persones depen-dents i/o discapacitades, amb necessitats de cuidadors assis-tencials professionals; serveis de proximitat, destinats a families amb persones dependents i amb necessitats bàsiques de suport, cura i atencio; i serveis de segui-ment, destinats a families que ja disposen de personal a càrrec dels seus familiars.

Cuida’m, empresa pionera en assistència social a domiciliSERVEIS SOCIALS Els seus objectius són oferir un servei personalitzat tenint sempre present el respecte i la sensibilitat envers les persones

MoraBanc fitxa Agustín Berasaluce i José Gefaell

J.r.

Cuida’m té la seu al carrer Doctor Mitjavila d’Andorra la Vella.

BANCS

RedaccióAndorra la Vella

JONATHAN Gil

MoraBanc reforça el consell d’administració amb persones independents.

institut d’estudis finAncers

L’IEF lliura els diplomes

El director de l’Institut d’Estudis Fi-nancers (IEF), que ofereix formació especialitzada en finances als profes-sionals andorrans des de fa més de 25 anys, i president d’EFPA Europa, Josep Soler, va entregar els diplomes als alumnes de la darrera promoció. L’acte va ser presidit pel ministre de Finances, Jordi Cinca, i va incloure una conferència.

Una trentena d’empresaris van participar en l’esmorzar d’An-dorra Telecom per presentar el producte Som Cloud, servei que permet a les empreses em-magatzemar les seves dades en nuvol, aixi com custodiar-les al mateix pais. Els empresaris van plantejar els seus dubtes al vol-

tant d’aquest servei, sobretot re-lacionats amb el cost i el volum d’emmagatzematge. El director de Relacions amb el Client, Jo-sep Vilana, va manifestar la vo-luntat de l’empresa d’acostar-se als clients mitjançant aquest tipus d’actes i va recalcar que “gràcies a aquestes xerrades s’obren noves opcions de cara a facilitar la part tecnologica de les empreses”.

Andorra telecom presenta Som Cloud als empresarisTECNOLOGIA

El mètode de treball es basa en una atenció

integral i centrada en la persona

Abril 2017 15

· Disseny, implantació i manteniment de sistemes, xarxes informàtiques i de comunicacions, xarxes wi-� per a hotels.· Anàlisi i desenvolupament d’infraestructures.· Assessorament.· Venda i manteniment de material.

PROFESSIONALS INFORMÀTICS AL SEU SERVEI

Av. St. Antoni, 91-93, baixos, edifici Cabanota. Telèfon: 73 77 73. A/e: esfera@esferatecnologies.com.

Recull de premsa

El Museu Carmen Thyssen Andorra s’inaugura amb l’ob-jectiu d’albergar exposicions temporals “de llarg termini”, segons va avançar el director artístic de la pinacoteca, Gui-llermo Cervera (nebot de la ba-ronessa), durant la presentació a Madrid el mes de gener pas-sat. Aquestes mostres tempo-rals tindran una durada entorn dels onze mesos i una mitjana de peces d’entre 25 i 30, una estructura “més reduïda” amb l’objectiu de buscar “la màxi-ma sostenibilitat” davant un panorama en el qual els mu-seus són “deficitaris”.

La primera exposició serà Escenaris, una mostra composta per 26 quadres que recorreran la història de l’art des de finals del segle XIX fins al tercer quart del segle XX: l’impressi-onisme francès i nord-americà, el fauvisme, el modernisme català o l’hiperrealisme són alguns dels moviments repre-sentats en aquesta proposta. Un hort sota l’església de Bihorel, de Paul Gauguin; Nedick’s, de Richard Estes; Mina d’argi-la, d’Ernst Ludwig Kirchner;

La cabanya en Trouville, marea baixa, de Monet; Conversa sota les oliveres, d’Henry Matisse, o Paisatge urbà, de Joaquín Torres García, són alguns dels títols que podran veure’s en aquesta mostra.

Al voltant de la meitat de les obres que podran veure’s en la mostra procedeixen de la

col·lecció permanent de Ma-drid, mentre que l’altra meitat procedeixen dels arxius de la fundació. Segons va avançar Cervera, a llarg termini la idea serà que les exposicions siguin mixtes, obrint la possibilitat de col·laborar a altres museus. En aquest sentit, va reconèixer que hi ha la possibilitat de re-alitzar mostres conjuntes amb els centres de Madrid i Màla-ga. El director del nou museu, a més de ser nebot de Carmen Thyssen (fill del seu germà), és pastisser de professió.

El museu Thyssen d’Andorra obre avui les seves portesCULTURA La primera exposició, de 26 quadres, porta per títol ‘Escenaris’

JONATHAN Gil

Un moment de la inauguració del museu Thyssen.

Les mostres tindran una durada d’uns onze

mesos i una mitjana de trenta peces

L’aeroport d’Andorra-la Seu farà demà les proves sobre el terreny amb la finalitat d’obte-nir l’autorització per realitzar operacions amb aproximacions instrumentals i poder operar quan hi hagi mala visibilitat. Aquesta nova autorització permetria que més compa-nyies aèries poguessin operar en aquesta instal·lació, un pas “fonamental per millorar el producte aeroportuari ofert ac-

tualment”, segons ha informat Aeroports de Catalunya. Per canviar de les aproximacions visuals que hi ha actualment a aproximacions instrumentals és necessària l’autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que depèn de l’Estat. En aquest sentit, ja es va fer una demanda d’autorització a l’AESA i aquesta va sol·licitar a Aeroports de Catalunya que s’elaboressin els necessaris in-formes tècnics de viabilitat.

L’aeroport farà proves de vols instrumentalsTURISME

En un lloc petit, entre els Pi-rineus, es troba Andorra, un país que podria ser el futur de les empreses del joc i casinos a escala internacional. El joc online segueix buscant els seus llocs més atractius per ope-rar. Aquells que volen jugar al pòquer online, també. Actu-alment, coneixem llocs com Malta, Gibraltar, l’illa de Man, Costa Rica o Curaçao, que són

els llocs triats per algunes de les empreses de joc online més po-tents del món per operar. Paï-sos o estats independents el rè-gim fiscal dels quals és atractiu per a aquestes empreses que mouen milers de milions al cap de l’any, tant en facturació com en ingressos. A aquests caldria afegir-hi ara a Andorra. El país té previst elaborar una nova llei del joc que substitueixi la creada el 2014.

Andorra, nou paradís del joc per als operadors?CASINO

finanzas.com 29/03/2017

pokerlistings.es 24/03/2017expansion.com 16/03/2017

Servei de Prevenció AlièVigilància mèdicaPlans d’emergència i autoproteccióFormació nivell bàsic (50h) en seguretat i salutImplantació de normes ISOCertifi cacionsBIOSPHEREAuditories de prevencióRSC

Assaigs no destructiusControl cablesControl estructura metàl·lica

Auscultació murs ancoratsSondatges geotècnicsAssaigs in situ

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

INSPECCIÓ DEGINYS MECÀNICS

SONDATGES I INSTRUMENTACIÓ

CONTROLDE QUALITATControl de qualitat d’obra novaOrganisme d’inspecció i controlOrganisme de control mediambientalRehabilitacióEfi ciència energèticaITE’sMetrologia Proves dipòsits hidrocarbursADR’s i ATP’sSonometries

T 741285

www.gruppirineu.com

COMPROMÍS AMB LA QUALITATGruP

agència