Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Març de 2012

EL PUNT / AVUI

07.03.2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/515126-el-gust-de-la-sal.html

EL GUST DE LA SAL La poeta i pintora Felícia Fuster, veu ignorada de la cultura catalana, va morir diumenge a la matinada a París

L'artista Felícia Fuster al seu estudi en una imatge de fa anys Foto: FUNDACIÓ FELÍCIA FUSTER.

Tot i que la salut de la poeta i pintora feia anys que la maltractava, Felícia Fuster va morir diumenge a la matinada a 91 anys a París, on havia viscut més de seixanta anys. A la capital francesa va fer de tot, va triomfar professionalment i va fer-se un patrimoni, que després ha servit per crear una fundació amb finalitats altruistes, on es dediquen a becar alumnes sense possibilitats econòmiques per fer estudis superiors. Un bell objectiu, com ho ha estat la seva breu però fulgurant obra artística, tant en la pintura com en la poesia, seguint la famosa sentència horaciana.

Quan vaig llegir per primer cop Felícia Fuster se'm va quedar gravat el comentari d'Alexander Pope quan deia que és la forma verbal i no el contingut el que produeix la impressió de novetat. Érem a mitjan de la dècada de 1980, Felícia era, per als cadells que entràvem en la

literatura catalana, una sènior, però també ens adonàvem que tenia moltes coses a dir i d'una manera esplendorosa: “Com una copa / que es trenca de tan plena / vinc a vessar-me / entre els teus dits. Qui em torna / el vent, el llamp, l'esquerda?”

No calia ser un savi per penetrar en aquell univers de sensacions que, com la seva pintura, enfocava el detall. Podia ser un esdeveniment de joia o un desastre, però ella ho presentava com una cosa nova, un petit terrabastall de lirisme contingut, de plenitud.

Una lectura estimulant

Felícia Fuster va aparèixer en uns anys fonamentals per a la represa de la literatura catalana. S'acabava el temps dels grans noms, però un estol de nous escriptors germinaven després de la travessa del desert. La lectura de Felícia va ser tan estimulant com la de Montserrat Abelló, M. Àngels Anglada, Quima Jaume i altres autores que havien quedat eclipsades, com ara Zoraida Burgos, Fina Vidal i les valencianes Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto. Aquestes escriptores, al costat de Gerard Vergés, ens

1

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Març de 2012

van semblar més estimulants que noms consolidats, però que practicaven uns models indigeribles. Els primers llibres, Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils, amb pròleg de Maria-Mercè Marçal; Aquelles cordes del vent, amb pròleg de Francesc Parcerisas, i I encara, van suposar una irrupció dins el panorama canviant dels vuitanta.

En el volum Obra poètica (Proa, 2010), la curadora Lluïsa Julià observava amb encert l'ambició del conjunt i també l'amalgama de registres estròfics; des de cançons, tankes i haikus fins als sonets i les sextines al costat de formes lliures: “Sempre amb un domini de les tècniques, el ritme, l'estructura del poema, l'arquitectura del llibre. És una obra compacta, d'una modernitat evident, singular i lliure. La investigació del llenguatge hi és central. Fuster accepta el risc de desfer i refer els mots, el seu significat, el seu so.”

L'obra completa dóna la perspectiva d'un viatge llarg, però, així mateix, es fixa en l'esquerda d'un mur quan contempla el de Jerusalem enmig d'un sàbat. Tot plegat té un aire solemne, però també juganer, d'una moral colpidora i alhora profundament quotidià...

Els seus defensors

Grans noms de la literatura catalana li van fer costat. Dels esmentats Marçal, Parcerisas i Julià fins a Sam Abrams i Albert Ràfols-Casamada. Sembla que va ser ahir quan Maria-Mercè Marçal va escriure que s'havia sentit imantada pels versos de Felícia: “És difícil, segurament impossible, d'explicar aquest estrany fenomen, magnètic o màgic, que fa que unes paraules, unes frases, d'algú que ens és absolutament desconegut –sense rostre, sense edat, sense contorns, sense paisatge que no sigui el seu món imaginatiu i verbal– puguin atrapar-nos amb tanta força que no es deixin abandonar fins al final.” En aquelles mateixes primeres línies de Marçal es recollia un fragment autobiogràfic, on Felícia recordava el seu naixement a la Barceloneta, “abans de les nines he conegut el gust de la sal”.

La pintura del silenci

Tot i que alguns podrien pensar, i segur que n'hi ha que ho pensen, que l'obra plàstica de Felícia Fuster està vinculada amb l'informalisme francès, ella sempre va reivindicar la seva connexió amb l'informalisme català. No és difícil ensumar-hi alguna cosa d'Amèlia Riera i també del Ràfols-Casamada de primera època. Però influències a part, la pintura de Fuster, poc i mal coneguda, s'erigeix amb veu pròpia. Una veu que es va fer escoltar als anys quaranta, quan va presentar una exposició d'esperit molt trencador a la galeria Syra. Després, tots coneixem la història, va ploure molt, massa, i els somnis avantguardistes es van truncar.

Més que veu, el que tenia propi Fuster era el silenci, tan evocador i invocador en les seves teles sobretot a partir dels dos viatges iniciàtics que va fer, als anys vuitanta i noranta, al Japó i a la Xina. En va tornar una altra Felícia Fuster. Les reminiscències de les cultures orientals, que Fuster va passar per un sedàs melancòlic, tot i que d'anhels vitals, van impregnar el seu art d'una forta aura còsmica.

2

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2012

LA VANGUARDIA

08/03/2012

"Seguiremos adelante con el convenio firmado con Rasquera a pesar de todo" Vosjislav Djordjevic, presidente de la Asociación Barcelonesa Cannábica de Autoconsumo, añade que la entidad tiene otras plantaciones en Catalunya

La Asociación Barcelonesa Cannábica de Autoconsumo, decidida a cumplir el convenio con la población de Rasquera a pesar de la impugnación de la Generalitat GYI La Asociación Barcelonesa Cannábica de Autoconsumo (ABCDA) nunca había sido tan conocida, seguramente, como hasta ahora. El convenio que recientemente ha firmado con el

Ayuntamiento de Rasquera, por el que dicha población les alquila unos terrenos para el cultivo de cannabis, la ha situado en primera línea de la actualidad. El presidente de la entidad, Vojislav Djordjevic, no se encuentra demasiado cómodo estando en el ojo del huracán. A pesar de querer preservar su intimidad, por ello no aparece ninguna fotografía en esta información mostrando su rostro, se ha ofrecido gustosamente a atender a LaVanguardia.com sólo un día después de que la Generalitat haya impugnado el acuerdo alcanzado por ABCDA con el consistorio del municipio tarraconense.

¿En qué punto se encuentra ahora mismo la situación?

Nosotros seguiremos adelante con el convenio firmado con la población de Rasquera a pesar de todo. Según nuestros abogados, DMT Advocats, el acuerdo que tenemos con el pueblo goza de seguridad jurídica. Para nosotros no es nuevo cultivar en un municipio, lo que sí es novedoso es que salga a la luz pública. Aprovecho la ocasión para dar las gracias a la opinión pública, hay mucha gente que está a favor de nuestro proyecto. Sabemos que es legal lo que estamos haciendo. Hace dos años presentamos nuestros estatutos, que revisaron muy bien en la Fiscalía de Barcelona. Desde el principio, hemos dado la cara, facilitando toda la información. No tenemos nada que esconder. Siempre hemos explicado nuestras intenciones y seguiremos así. En nuestros estatutos ya se explicaba que íbamos a cultivar cannabis para nuestros socios. ¿Han iniciado ya la plantación en Rasquera? Todavía no. Tenemos intención, en breve, de iniciar la construcción de invernaderos. ¿Cómo entraron en contacto con Rasquera? Fue por casualidad, a través de unos conocidos. No fue premeditado. Nunca habíamos pensado en Rasquera. Si hay otros pueblos interesados en hacer el mismo convenio, estamos cien por cien abiertos a hablar.

3

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2012 El Delegado del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas, Francisco Babín, ha vertido fuertes críticas sobre su asociación. Entre éstas, que detrás de estas plantaciones hay motivos económicos de grandes dimensiones… Es muy fácil de explicar. Nosotros somos una asociación sin ánimo de lucro, con unos 5.000 socios, que paga sus impuestos. El año pasado declaramos casi medio millón de euros de ingresos, pagando el IVA correspondiente y el Impuesto de Sociedades. Como asociación, estamos exentos de IVA, pero nosotros, por la filosofía de la asociación, que defiende los beneficios que el cannabis puede aportar a la sociedad, tanto económicamente como a través de otras vías, decidimos pedir una exención de la exención. Por ello, estamos pagando actualmente el IVA. Babín también argumenta que no se puede hablar de consumo privado cuando ustedes son una entidad con miles de socios… Cuando creamos la asociación, entregando los estatutos y el acta fundacional en la Generalitat, yo personalmente, como presidente, pregunté sobre si había alguna ley que pusiera límite al número de socios. La respuesta fue negativa. Nuestro cultivo es asociativo y exclusivo para nuestros socios, que lo consumen en un ámbito privado. Se puede organizar y controlar igual de bien el consumo de 50 socios o de 10.000. Todo depende de la organización interna de la asociación. Han adelantado ya 30.000 euros del convenio signado con Rasquera, ¿no? Así es. Servirán para crear un centro de investigación e interpretación sobre el cannabis Sativa, que se llamará RRICA, y también para generar protocolos de seguridad e intervención de riesgos en el cultivo y el consumo. A partir de julio, tenemos en mente abrir otras delegaciones que podrían reportarnos nuevos socios, lo que significa más capital social que ayudará a pagar las cuotas mensuales que tenemos acordadas con el Ayuntamiento de Rasquera. ¿Se financian sólo a través de las cuotas de sus socios? Efectivamente. Hay una cuota de 10 euros de inscripción anual, y luego cada socio aporta unas cuotas más o menos fijas que crea la Junta Directiva dependiendo de los gastos de la asociación. Éstas pueden oscilar entre los 20 y 40 euros. Los socios son nuestra única vía de financiación. Y sólo con las aportaciones de sus socios son capaces de generar unos ingresos anuales cercanos al medio millón de euros… Exactamente. Y pagamos nuestras Seguridad Social, a parte de generar empleo. Más allá de los socios colaboradores, tenemos 15 empleados, y se pueden incrementar. Nos hemos comprometido con Rasquera en la generación, para el próximo año, de 40 o 50 puestos de trabajo. La población se encuentra en una situación muy complicada y difícil. Al final, nuestro proyecto es una iniciativa anticrisis que ofrecemos al pueblo. Estamos utilizando, también, nuestra red social en el barrio de la Barceloneta, conjuntamente con entidades del pueblo, para intentar ayudar a Rasquera promocionando su aceite de oliva, por ejemplo. La idea es utilizar toda nuestra red social para ayudar al municipio. No nos cuesta nada.

4

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2012 ¿Cualquiera que lo desee, y sea mayor de edad, puede hacerse socio de su asociación? Debes tener 21 años y venir avalado por un socio de la entidad. Nosotros no podemos promover el uso del cannabis, y es por ello que las personas que entran vienen avaladas por alguno de nuestros socios. ¿Y cómo se le ocurrió la idea de crear esta asociación? No es una idea nueva. Antes que la nuestra, ya había otras asociaciones. En Catalunya hay entre 50 y 60. Nosotros somos una entidad de las muchas que hay. Más allá del proyecto de Rasquera, gestionan otras plantaciones… Efectivamente. Tenemos otras plantaciones, lo que pasa es que con ninguna de ellas generamos un convenio con los municipios que las acogen. Rasquera ha sido la primera población que ha querido plasmar nuestra relación a través de un convenio público. En la actualidad, nos estamos planteando mover todos los cultivos que tenemos hacia Rasquera. Nos conviene más. No me diría dónde tienen esas otras plantaciones… No se lo diré por una única razón: por motivos de seguridad. Además, es una información asociativa y confidencial que por respeto a nuestros socios no decimos. Únicamente por esto. Pero la Generalitat sí conoce su ubicación… En el acta fundacional de la asociación, presentada a la Generalitat, explica dónde se encuentra nuestro primer cultivo. Ellos saben dónde están. Supongo que su asociación, a raíz de todo lo que se ha montado por el acuerdo entre ustedes y la población de Rasquera, es ahora algo más conocida, ¿no? Hemos aparecido mucho en los medios, tanto en nacionales como en internacionales. Hemos salido en la BBC internacional, también en Corea, en mucha prensa de América Latina… Hemos recibido muchas llamadas de otros países. Yo intento no aparecer, no me gusta que aparezca mi nombre. Porque... ¿quién soy yo? Tan solo el presidente de una asociación nombrado por sus miembros, nada más.

5

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Març de 2012

LA VANGUARDIA

13/03/2012

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120313/54268336914/vecinos-de-la-barcelonetarechazan-con-un-manifiesto-la-marina-de-lujo-en-el-port-vell.html

Vecinos de la Barceloneta rechazan con un manifiesto la marina de lujo en el Port Vell Vecinos del barrio de la Barceloneta y del Port Vell de Barcelona han redactado un manifiesto por el que rechazan por completo el proyecto de la marina de lujo, que supone una "guerra declarada" a los residentes en la zona y provocará a su juicio la destrucción de la economía tradicional del barrio --pesca y pequeño comercio--.

La activista vecinal Gala Pin ha explicado a Europa Press que el texto ha sido impulsado por la Asociación de Vecinos de l'Òstia --de la Barceloneta-- y la Plataforma de Defensa de la Barceloneta, y lo quieren presentar la semana que viene junto a las alegaciones al plan.

"Queremos mostrar el rechazo a nivel de ciudad a un proyecto que se ha presentado de golpe y sin proceso de participación ciudadana", ha sostenido, y ha destacado que, a las pocas horas de publicarse, el manifiesto ha recibido medio centenar de adhesiones.

El texto reclama que las transformaciones de este espacio deben garantizar los derechos de la ciudadanía y decidirse de forma consensuada con los vecinos, y lamentan que la idea de la marina se sustente en "aquella fórmula basada en el dogma de que las grandes estructuras de lujo podrán beneficiar en tiempo de crisis a toda la ciudad".

"MARINA D'OR PARA LAS ÉLITES"

Considera que, de instalarse el muelle con yates de lujo, los vecinos perderán un espacio que, aseguran, se cerrará y fortificará con una reja, seguridad privada y guardaespaldas: "Quieren convertir la Barceloneta en una Marina d'Or para las élites; una reforma de estas dimensiones es una guerra declarada a los vecinos".

Por ello, el manifiesto pide mecanismos democráticos de decisión sobre proyectos urbanísticos que tenga en cuenta a los vecinos; una reforma del Port Vell acorde con el fomento de la economía tradicional, y mecanismos que protejan a los residentes de las consecuencias indirectas del proyecto --seguridad y aumento de precio de la cesta de compra, entre otros--.

Además, exigen una garantía de realojamiento a los residentes en barcos anclados en el muelle, que según Pin ya han recibido una notificación que les informa de que deberán abandonar la zona una vez empezadas las obras, y no saben si podrán regresar o hacerlo en las mismas condiciones actuales.

6

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Març de 2012 LA VANGUARDIA 13/03/2012 http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120313/54267452186/marius-serralo-demas-es-silencio.html

Lo demás es silencio El azar y la biología quisieron que Felícia Fuster y Felicià Fuster, separados sólo por el acento, tuviesen muertes paralelas. Hoy, martes y trece, es un buen momento para conjurar los malos augurios. Hablemos

de la muerte, pues, el gran tabú. La semana pasada recibí diversos mensajes (tres

correos, dos SMS, un Whatsapp y un tuit en poco rato) que me alertaban de una

confusión insólita que, en teoría, se producía en las páginas de esquelas. Me pasa

mucho. Con los años he desarrollado un perfil público de Diógenes de las rarezas

verbales, de modo que despierto una cierta solidaridad morbosa en las mentes más

atentas al lenguaje y su generosidad hace el resto. Gracias, pues, a amigos,

conocidos y saludados que me enviáis todo tipo de fenómenos paranormales del

mundo verbal (ahora que lo pienso, tal vez una buena forma de denominarlos sería

"fenómenos paraverbales"). La cuestión es que acababa de morir la poeta, pintora y

traductora Felícia Fuster, nacida en la Barceloneta, que vivía en París desde los años

cincuenta pero mantenía una relación fluida con los círculos literarios catalanes. De los

seis mensajes que recibí sobre el caso Fuster cuatro eran de amantes de la poesía.

Todos me hacían notar que en un diario barcelonés de cabecera palindrómica la

esquela de la poeta contenía una falta de ortografía que le masculizaba el nombre.

En vez de Felícia Fuster, por un simple desliz del acento, constaba Felicià Fuster.

De Felícia a Felicià, un cambio de sexo post mórtem traumático. Así de entrada, me

pareció muy cruel que alguien que ha dedicado la vida a convivir con el lenguaje

tuviese que sufrir una chapuza de esta magnitud en su despedida. Pero cuando

busqué la esquela de la discordia me percaté de que no era ningún error. El error lo

cometían los buscadores de errores. Era, eso sí, un fenómeno paraverbal fascinante,

porque la esquela masculinizada no correspondía a la poeta Felícia Fuster (1921-

2012), sino al ingeniero Felicià Fuster (1925-2012), fallecidos con pocas horas de

diferencia.

7

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Març de 2012

Dos nombres casi homógrafos, pero de ningún modo ni homófonos ni

homónimos, que difieren en la sílaba tónica, como Júlia y Julià o Maria y Marià.

Nuestra feliz pareja de Felícia y Felicià no llevaron vidas paralelas.

La ilustre poeta barcelonesa de París se llamaba Felícia Fuster i Viladecans; el no

menos ilustre ingeniero mallorquín, investido doctor honoris causa por la Universitat

de les Illes Balears, Felicià Fuster i Jaume.

Pero el azar (y la biología) quisieron que el chico de ciencias y la chica de letras

separados por una sílaba tónica sí que tuviesen muertes paralelas.

No sé qué debe de tener el apellido Fuster que provoca confusiones.

Recuerdo que el añorado Jaume Fuster explicaba que muchas veces recibía

correspondencia destinada a Joan Fuster, y en algún caso este cruce fusteriano

trascendió, hasta el punto de llegar a constar en una obra literaria tan llena de

fenómenos paraverbales como el dietario La letra e de Augusto Monterroso, autor del

famoso microcento del dinosaurio. En uno de los epígrafes correspondientes a 1984,

Monterroso titula "El paso de la inmortalidad" y escribe: "En la 'Fe de Errores' del diario

madrileño El País veo que mis preocupaciones carecen de importancia ante lo que

podría desvelar a otros autores. 'El escritor catalán', señala hoy esta fe de erratas,

'Jaume Fuster es el autor de la frase que asegura que el mar Mediterráneo es una

mierda. Por un error se le atribuyó dicha frase al intelectual valenciano Joan Fuster en

la primera página del suplemento Artes del pasado sábado'". Y Monterroso remata el

episodio con el adecuado título de su primera (y única) novela, publicada en el año

1978: Lo demás es silencio.

8

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Març de 2012 EL PUNT / AVUI 22/03/2012 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/521029-el-port-vell-ja-te-a-la-venda-amarradors-per-a-superiots.html

El Port Vell ja té a la venda amarradors per a superiots La tramitació i les obres perquè Barcelona sigui una destinació de vaixells de luxe avancen davant la indignació dels veïns

Entitats de la Barceloneta i pescadors declaren la guerra a aquesta reforma El Port Vell de Barcelona, ahir. Amb la seva reforma, la imatge canviarà ostensiblement, amb iots de grans dimensions Foto: JOSEP LOSADA.

“A la tardor del 2012, Marina Port Vell oferirà amarradors segurs i protegits per a iots de fins a 180 metres d'eslora amb instal·lacions i serveis de primera categoria.” Així promocionen i posen ja a la venda els futurs amarradors per a superiots de luxe

que tindrà el Port Vell, un cop tiri endavant la reforma que impulsa l'empresa que en té la concessió, Marina Port Vell. Aquesta empresa, adquirida l'any 2010 per Salamanca Group amb la idea de transformar Barcelona en una destinació preferent de grans iots, difon la conversió del Port Vell en un port de luxe en la seva pàgina web. Una reforma que ja han presentat al sector nàutic a Mònaco i amb un calendari concret: volen que les obres estiguin enllestides per a la tardor d'aquest any.

Les primeres obres, de fet, ja estan en marxa, amb la remodelació dels pantalans i del moll del Dipòsit. S'ha de tenir en compte que la fesomia –vegeu gràfic– del Port Vell canviarà de dalt a baix per passar a tenir 150 amarradors per a iots de fins a 180 metres d'eslora (ara els punts d'amarratge són poc més de 400), un nombre limitat dels quals “es poden adquirir en mode de cessió de dret d'ús”. Tot plegat i segons preveu l'avantprojecte, significa una inversió de més de 15 milions d'euros i ha de convertir, també, Barcelona en un clúster del sector nàutic dedicat a la reparació de superiots.

Ara el projecte va cremant etapes de planejament, entre Marina Port Vell i l'autoritat portuària. S'acaba de tancar el període d'al·legacions per a la modificació de la concessió del Port Vell, que ha de permetre fer aquestes obres i ocupar, també, una part més del port d'Espanya. Tot plegat ha avançat de manera discreta, sense que l'Ajuntament hagi piulat gaire (per bé que ho veu amb bons ulls), i amb informació amb comptagotes per als veïns. Tot i així, els veïns de la Barceloneta, escarmentats ja amb l'experiència dels fets consumats de l'hotel Vela, no volen deixar passar aquest mastodòntic projecte que creuen que sentenciarà un barri especialment exposada a l'impacte del turisme. Temen que una marina de luxe, amb tancaments de seguretat, espais privats i serveis fastuosos (spa, club...) per als seus clients, el converteixi en “un port fortificat”.

9

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2012

Per aquest motiu, l'Associació de Veïns de l'Òstia, amb la coordinadora de grups corals i l'organització d'armadors de pesca, van fer públiques ahir les al·legacions als canvis a la concessió. Han fet un manifest de denúncia i per al 14 d'abril han convocat una protesta. Les al·legacions critiquen l'opacitat del projecte, la falta d'estudis socials i ambientals (com ara els documents sobre el tractament dels residus, “alguns de perillosos”). “Serà un gueto per a rics i exclourà més els veïns”, censura Gala Pin, de l'Associació de Veïns de l'Òstia.

Els pescadors, al límit

El col·lectiu d'armadors va ser molt contundent contra la reforma. “El projecte ens arraconarà com als indis en una reserva”, va etzibar José Antonio Caparrós, del col·lectiu d'armadors. Ara al port hi treballen uns 300 pescadors. “Ens estan condemnant a la desaparició.” Caparrós va criticar l'Ajuntament per no haver escoltat les propostes dels pescadors per fer una conversió del sector cap als serveis turístics. Segons l'Ajuntament, la remodelació del moll de Pescadors, que havia d'anar a la nova bocana, segueix vigent i no es veuria afectada per la marina de luxe, per bé que, segons els mapes, aquesta s'estén fins al Moll de Pescadors.

Ni els pescadors ni els veïns més crítics confien que el port de luxe serveixi per crear llocs de treball (Gala Pin va posar, d'exemple, l'hotel Vela, on va dir que hi treballaven sols deu veïns de la Barceloneta). “No donem per suposat que el projecte es porti a terme”, avisa Pin, que creu que cal una reforma al Port Vell, però d'una altra mena. Quan el projecte enceti els tràmits municipals, prosseguiran la batalla. Potser la decisiva.

10

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2012 DIARI ARA 23/03/2012 http://www.ara.cat/societat/rasquera-Associacio_Barcelonesa_Cannabica_d-Autoconsum_0_668933186.html La policia precinta el local de l'associació que promou la plantació de marihuana a Rasquera i deté una encarregada L'acusen d'un delicte de tràfic de drogues. A la seu de l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum hi havia cànnabis per valor de 5.700 euros al mercat negre La policia ha detingut una de les responsables de l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum, l'entitat que promou la polèmica macroplantació de marihuana al municipi de Rasquera, acusada d'un delicte de tràfic de drogues. Els Mossos i la Guàrdia Urbana van entrar aquest dijous a la tarda a la seu de l'associació, al carrer del Mar del barri de la Barceloneta, i hi van trobar marihuana per valor de 5.700 euros al mercat negre. Els Mossos han precintat el local. La dona, de 28 anys i veïna de Sabadell, ha quedat en llibertat després de declarar. La policia creu que, tot i que l'entitat està inscrita legalment com una associació d'autoconsum i sense ànim de lucre, estarien venent droga. Aquests fets es van posar en coneixement del jutjat d'instrucció número 24, que ha autoritzat l'escorcoll de l'espai. En l'operació també es van comissar 1,3 kg de marihuana, diversos estris relacionats amb la manipulació de la droga i uns 2.000 euros en metàl·lic. En el moment de l'actuació hi havia una desena de persones dins del local. Segons la policia, esperaven per comprar droga o bé n'estaven consumint. Un any d'investigació La investigació arrenca el febrer de l'any passat quan, en una altra entrada i escorcoll al local, es va detenir quatre persones, entre elles, el president i el secretari de l'associació. També es van intervenir prop de dos quilos de marihuana d'un valor aproximat de 7.000 euros. Segons la policia, un any després hi ha hagut nombroses queixes veïnals segons les quals molta gent accedia al local i consumia al carrer la droga que hi hauria adquirit. A partir d'aquí, Mossos i Guàrdia urbana han fet diverses vigilàncies per comprovar la veracitat dels fets denunciats. El 10 de febrer, mossos de paisà van seguir un home que sortia del local amb una bossa de mà de grans dimensions. Poc després li van escorcollar la bossa i hi van trobar 142 paquets amb marihuana. També hi havia diverses notes de possibles clients. Els agents van detenir Branko R., de 28 anys i de nacionalitat sèrbia, com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública. Tot i això, el fiscal va dir l'endemà que no hi veia delicte. La vigilància sobre el local va continuar en dies i franges horàries diferents. En tots els casos, segons la policia, es va poder observar un gran volum de persones que entraven al local i en sortien pocs minuts després. En escorcollar-les, totes duien a sobre marihuana, presumptament acabada de comprar. A partir de les identificacions de les persones que sortien de l'entitat, els agents van poder constatar que eren consumidors habituals i que no tots eren socis de l'entitat. També van comprovar que en cas de ser socis, no pagaven cap quota a l'entitat i que el preu de la marihuana era aproximadament el mateix que es paga al mercat il·legal.

11

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2012 EL PERIÓDICO 28/03/2012http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/vuit-intoxicats-per-nuvol-clor-barceloneta-1598925

Vuit intoxicats per un núvol de clor a la Barceloneta Mig centenar d'alumnes de primer de Primària van haver de ser desallotjats

Un treballador aliè al Club Natació Atlètic- Barceloneta va mesclar dues substàncies

Un núvol de clor va intoxicar ahir vuit persones i va obligar a desallotjar-ne unes 300 (entre elles 50 alumnes de primer de Primària) al Club Natació Atlètic-Barceloneta. L'accident va tenir lloc a les 10.50 hores, quan un transportista d'una subministradora de clor suposadament es va equivocar de dipòsit i va introduir el líquid (hipoclorit sòdic) en un altre recipient de salfumant (àcid clorhídric), fet que va generar la reacció química i el núvol tòxic.

Socis i empleats del Club Natació Atlètic-Barceloneta, davant l'edifici desallotjat. EFE / ALEJANDRO GARCÍA

Roman Godlinsky, un treballador ucraïnès de manteniment del club, va obrir la porta al transportista de l'empresa Suñé perquè procedís a subministrar amb una manguera el clor al dipòsit de la zona de manteniment de les piscines del club. «Roman ha vist que el líquid començava a fer bombolles i ha avisat de seguida el conductor perquè en tallés el subministrament», va dir a aquest diari Vadym, el pare de Roman, que també treballa en el club. El sistema de ventilació va repartir part del núvol de clor que es va formar per l'enorme edifici del club, els antics banys Sant

Sebastià, i els seus responsables van activar el pla d'emergència. «De seguida hem avisat els bombers i hem desallotjat tothom, unes 300 persones, que hem adreçat a la platja, molts en banyador», va detallar Julián García, president del club. «Uns 50 alumnes de primer de Primària de l'Escola Brusi també han sigut evacuats i traslladats al seu autocar que els va portar a l'escola», va afegir.

ACCESSOS TALLATS / Com que les piscines estan en zona portuària, al final del passeig de Joan de Borbó, es va aplicar el pla de seguretat del Port de Barcelona. Es van afegir als bombers la Guàrdia Urbana, la Policia Portuària i la Guàrdia Civil, que van tallar el pas a persones i vehicles.

L'emanació tòxica va afectar el conductor de l'empresa subministradora de clor, i també tres empleats del club i quatre socis. Tots van ingressar a l'Hospital del Mar, on els van subministrar oxigen i esperaven donar-los d'alta a la tarda. A les 17.30 hores, les piscines seguien tancades, però no la resta del club.

El núvol tòxic causat per la mescla de clor amb salfumant és un accident que es produeix algunes vegades a les piscines per una mala manipulació d'aquestes substàncies, que separades preserven la qualitat de l'aigua.

12

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2012

EL MUNDO

31/03/2012

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/31/barcelona/1333222385.html

Medio centenar de agentes de la Guardia Urbana patrullarán por las playas

Los agentes patrullarán a pie, en bici y en moto. | Efe

Un total de 50 agentes de la Guardia Urbana, uniformados y de paisano, trabajarán a partir de este sábado en el frente marítimo de Barcelona con el objetivo de que las playas puedan utilizarse "con todas las garantías posibles de seguridad y movilidad".

El primer teniente de alcalde y portavoz municipal, Joaquim Forn, ha presentado hoy los dispositivos que activa el Ayuntamiento con la llegada del buen tiempo, entre los que destaca la creación de este grupo operativo de la Guardia Urbana, que tanto actuará a pie, como

en bicicleta y moto.

En las diez playas que componen la fachada marítima de Barcelona, los agentes llevarán a cabo "tareas de prevención y priorizarán la lucha contra los hurtos que se puedan producir aprovechando la relajación de los ciudadanos tanto en las playas como en el paseo marítimo". También trabajarán para minimizar fenómenos como la venta ilegal y otras actividades que contravienen la ordenanza de medidas para fomentar y garantizar la convivencia ciudadana en el espacio público de Barcelona.

Por otra parte, por primera vez y a partir de Semana Santa, Forn ha explicado que la Guardia Urbana iniciará "dispositivos de saturación" con agentes de paisano y de uniforme en pequeñas áreas de la ciudad en las que se hayan detectado situaciones conflictivas o se hayan registrado quejas de los vecinos. El objetivo es que se puedan llevar a cabo actuaciones rápidas y eficaces que puedan obtener resultados inmediatos ante una problemática o una molestia concreta a los ciudadanos.

De forma inicial, estos dispositivos se llevarán a cabo en puntos como el Born, el Port Olímpic, el Raval Sur, espacios de las plazas de Gràcia y en algunos puntos del distrito de Horta-Guinardó. Durante el período que ahora se inicia, el Ayuntamiento continuará activando la denominada "Operación Mestral", iniciada en julio del año pasado para combatir la venta ambulante.

Respecto de las playas, Forn ha hecho público que hoy entran en funcionamiento los servicios de salvamento y socorrismo de la Cruz Roja, la Guardia Urbana y los servicios de información ambiental de las playas de la Barceloneta, Bogatell y Nova Mar Bella.

También se abren al público 72 lavabos, duchas y catorce chiringuitos, así como los servicios de alquiler de para-soles y hamacas. En estas áreas, a partir de hoy se refuerza, asimismo, el servicio de limpieza con brigadas manuales en turno diurno. En la playa de la Mar Bella habrá un nuevo panel digital informativo en el que se podrá consultar a tiempo real el estado del mar, las banderas, las temperaturas y la insolación de las playas

13