Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

47
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juliol de 2014 Trias defensa en la inauguració del FAB10 una forta xarxa d'ateneus de fabricació digital a Barcelona .................................................................................................... 2 Reinicio en el hospital del Mar .................................................................................. 4 El Festival Cruïlla suma una oferta gastronómica a su programa musical ................... 8 Menys pastilles, més feina ........................................................................................ 9 El govern pretén posar fi al consum col·laboratiu en l'àmbit del sector turístic ........ 12 Ciutat Vella reparará 14.000 metros cuadrados de pavimento deteriorado ............. 14 Xavier Pellicer inaugura Barracuda, su nuevo restaurante playero en Castelldefels . 15 Reviure el setge del 1714 des d’una golondrina....................................................... 17 Barcelona y las leyendas del mar ............................................................................ 20 Trias desencalla les obres de l’Hospital del Mar ...................................................... 23 El barri guanyat al mar............................................................................................ 26 Barceloneta bajo presión ........................................................................................ 32 La Barceloneta peatonaliza dos de sus calles más tradicionales ............................... 36 Barcelona lucha contra el ruido veraniego .............................................................. 38 Zoco, el brunch y tea dance de CDLC ....................................................................... 40 Les natges i les gambes ........................................................................................... 43 Un barrio preocupado ............................................................................................ 46

description

Un servei de buidat de premsa. Notícies sobre el barri de la Barceloneta. Un dossier mensual de notícies a text complet publicades a les edicions digitals dels diaris que es distribueixen a Catalunya, a partir del gener del 2012

Transcript of Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Page 1: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Juliol de 2014

Trias defensa en la inauguració del FAB10 una forta xarxa d'ateneus de fabricació digital a Barcelona .................................................................................................... 2

Reinicio en el hospital del Mar .................................................................................. 4

El Festival Cruïlla suma una oferta gastronómica a su programa musical ................... 8

Menys pastilles, més feina ........................................................................................ 9

El govern pretén posar fi al consum col·laboratiu en l'àmbit del sector turístic ........ 12

Ciutat Vella reparará 14.000 metros cuadrados de pavimento deteriorado ............. 14

Xavier Pellicer inaugura Barracuda, su nuevo restaurante playero en Castelldefels . 15

Reviure el setge del 1714 des d’una golondrina ....................................................... 17

Barcelona y las leyendas del mar ............................................................................ 20

Trias desencalla les obres de l’Hospital del Mar ...................................................... 23

El barri guanyat al mar............................................................................................ 26

Barceloneta bajo presión ........................................................................................ 32

La Barceloneta peatonaliza dos de sus calles más tradicionales ............................... 36

Barcelona lucha contra el ruido veraniego .............................................................. 38

Zoco, el brunch y tea dance de CDLC ....................................................................... 40

Les natges i les gambes ........................................................................................... 43

Un barrio preocupado ............................................................................................ 46

Page 2: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

2

LA VANGUARDIA 02/07/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20140702/54410657091/trias-defensa-en-la-inauguracio-del-fab10-una-forta-xarxa-d-ateneus-de-fabricacio-digital-a.html

Trias defensa en la inauguració del FAB10 una forta xarxa d'ateneus de fabricació digital a Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona treballa per tirar endavant un tercer ateneu de fabricació digital a la Fàbrica del Sol

El FAB10 engloba diferents esdeveniments: el Fab Festival, un cap de setmana oberta a

tota la ciutadania per experimentar la fabricació digital; el Fab Kids, un casal d'estiu de

fabricació digital per als més petits; un Simposi amb una conferència d'un dia sencer

amb experts en fabricació digital de tot el món; els Daily Meetings dels més de 300 Fab

Labs i el Global Fab Awards, un concurs que premia els projectes més innovadors dels

més de 128 Fab Labs. Els Fab Lab, segons el web Fab Lab BCN, són tallers de fabricació i

innovació a petita escala equipats amb màquines de fabricació digital i tecnologies per

a la producció d'objectes, eines i aparells elèctrics. FAB10 està organitzat per l'Institut

d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i Hàbitat Urbà de Barcelona.

Tomás Díez, coorganitzador FAB10 i director Fab Lab Barcelona, ha indicat que el

FAB10 és "un esforç d'una comunitat internacional de més de 350 laboratoris i 600

persones que visiten Barcelona durant una setmana i que venen a compartir el que

saben entre ells i amb la ciutat. És un esdeveniment que és per a freaks i per al públic

en general".

Trias ha ressaltat que aquesta és una tecnologia que tothom pot utilitzar. "Som la

capital del mòbil, hem estat escollits capital europea de la innovació i esdeveniments

com el que fem avui ho certifiquen". Tot i això, ha alertat que no es poden quedar

parats. "S'ha de tirar endavant i impulsar mesures que arribin a tothom i s'estenguin

per tots els districtes de la ciutat".

Page 3: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

3

En aquest sentit, ha apostat perquè "Barcelona esdevingui la primera ciutat del món

en tenir una xarxa pública d'ateneus de fabricació digital". Els ateneus de fabricació

són espais d'innovació oberts als ciutadans on es poden aprendre els fonaments de la

fabricació digital, així com diferents tecnologies i processos aplicables a la vida

quotidiana. Els ateneus es focalitzen en tres programes: el pedagògic que té com a

objectiu crear els vincles i l'encaix de la fabricació digital amb el sistema educatiu; el

familiar que busca apropar a les famílies les noves tecnologies, i el programa

d'innovació social per apropar cada ateneu al seu entorn local més proper.

Ha recordat que va ser Barcelona on "es va establir el primer laboratori de fabricació

digital de la UE". Trias ha remarcat que tenen la voluntat de democratitzar l'accés a

aquestes tecnologies. "És important subratllar la voluntat de servei públic i els ateneus

tenen una llarga història com a espais de trobada que fomenten intercanvi

d'informació i coneixement". L'alcalde ha dit que volen posar a disposició de tothom

instal·lacions "per educar, formar i fer recerca".

Tres ateneus a la ciutat

Ha apuntat que es van comprometre a posar en marxa dos ateneus de fabricació

digital aquest mandat i ja hi ha en funcionament el de les Corts "per on han passat

7.500 persones en gairebé un any i es posarà un ateneu nou a Ciutat Meridiana". En

aquest punt, ha anunciat que estan treballant per posar en funcionament un tercer

ateneu a la Fàbrica del Sol a la Barceloneta "vinculat a les energies renovables i que

s'espera que estigui enllestit al maig de 2015". "Hem de fer possible que aquesta

tecnologia arribi a tothom i que Barcelona sigui un referent en la fabricació digital a

nivell internacional", ha apuntat.

Page 4: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

4

LA VANGUARDIA 04/07/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54410722619/index.html

Reinicio en el hospital del Mar

El Ayuntamiento de Barcelona estudia cómo reemprender la ampliación aparcada

hace cinco años | El municipio podría asumir esta obra, cuya financiación

correspondía a la Generalitat.

PER: ANA MACPHERSON, JAUME V. AROCA

"Algunas de las mujeres que

vienen ahora a parir nacieron

en la misma sala. Podrían

hacerse una foto de tres

generaciones ¿verdad? Es la

misma sala que hace 30 años.

Es insostenible". Así describen

su situación los responsables

del servicio de obstetricia y ginecología del hospital del Mar.

Pero todo puede cambiar en un par de años si se terminan las obras de reforma de

este hospital interrumpidas en el 2010 y que podrían reemprenderse si de una vez el

Ayuntamiento y la Generalitat desbloquean la fórmula para pagar los 37 millones que

hacen falta para terminar la primera fase. Sólo lo esencial.

Los grupos políticos, y en particular el equipo de gobierno y el PP, están negociando

una fórmula que permita volver a poner en marcha las obras paradas hace cuatro

años. Desde entonces, el hospital del Mar es un edificio envejecido -su última puesta

al día data de 1992- pegado a un armazón de hormigón que se quedó a medias.

Page 5: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

5

El equipo de gobierno y el PP barajan utilizar el superávit del Ayuntamiento para cubrir

esa inversión que la Generalitat no puede asumir. Planean para ello utilizar parte de

los 172 millones de euros que sólo este año percibirá el Consistorio por la operación de

privatización de la gestión de un selecto grupo de los aparcamientos más rentables de

Barcelona Serveis Municipals, una cantidad a la que cabe sumar los excedentes

provocados por las bajas en la licitaciones de obras como Glòries, Diagonal o Mitre,

donde los precios han caído del orden del 20% sobre la tasación de salida. El

Ayuntamiento de Barcelona rebosa de liquidez y resulta cuanto menos poco

justificable ante la opinión pública que tanta solvencia no dé para pagar la ampliación

de un hospital básico como el del Mar.

Las tres áreas con necesidad insoslayable de nuevos espacios son, además de los

partos -donde la dilatación se hace a la antigua, en habitaciones de cuatro o en el

pasillo, en otro espacio distinto que el parto propiamente dicho-, el servicio de

urgencias -donde los 14 boxes siempre están ocupados por dos o tres pacientes (son

para uno) y donde las columnas están numeradas para situar a los pacientes como si

estuvieran en sus cubículos individuales- y la radioterapia, situada en el hospital de

l'Esperança, de donde los pacientes oncológicos atendidos e ingresados en el Mar van

y vienen en ambulancia para recibir tratamiento.

El hospital del Mar, a punto de cumplir cien años, atiende a los 300.000 barceloneses

de la Barceloneta, Ciutat Vella, Sant Martí y al barrio de la Mina, a quienes su hospital

de referencia natural, Can Ruti, les queda especialmente lejos. Por eso los 36 jefes del

centro han reclamado por carta al alcalde y a todos los grupos municipales que, ante

las necesidades de sobra conocidas y reconocidas, "tengan la altura de miras necesaria

para superar sus diferencias de matiz y hagan lo necesario para que se pueda resolver

de una vez un problema tan sensible para las personas de una extensa zona de la

ciudad".

Las obras iniciadas en el hospital del Mar en junio del 2008 iban a remodelar el ya

parcheado viejo hospital de infecciosos con una inversión de algo más de 200 millones.

Page 6: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

6

La primera fase comprendía estos servicios que estaban en peores condiciones. Le

debían seguir construcciones sobre el propio hospital que mejorarían el confort, los

quirófanos, los espacios para nuevas técnicas. La actualización, en suma, del centro

hospitalario. La crisis lo frenó en seco. A finales del 2010, la Generalitat paró las obras

y desde entonces el esqueleto de esa primera fase se ha ido deteriorando a la

intemperie. La fase del hospital que se confía en reemprender "no supondrá ningún

aumento de actividad", asegura la gerente, Olga Pané. "Ni tampoco supondrá el cierre

del hospital de l'Esperança". El centro sanitario de Gràcia atiende barceloneses de Sant

Martí, Barceloneta y Ciutat Vella, no de su vecindario, a quienes les corresponde el

hospital de Sant Pau. Pero seguirá así.

El plan inicial de ampliación del hospital del Mar (las fases 2 y 3, que de momento no

entran en ningún proyecto a medio plazo) estaba orientado hacia la reunificación de

los servicios para que su población no tuviera tan lejos algunas prestaciones. En

l'Esperança se atiende, además de la radioterapia, una parte de la traumatología y la

rehabilitación, la cirugía oftalmológica y otras especialidades compartidas con el

hospital del Mar. "Médicos y pacientes que van y vienen", describe la gerente.

El personal del hospital del Mar y asociaciones de vecinos están en pie de guerra con

las obras paradas. A su hartazgo se suma el superávit municipal. Hace unos días

celebraron un acto de protesta frente al esqueleto de las nuevas urgencias y

denunciaron la penosa situación actual. "En las actuales urgencias no podemos

ofrecerles la más mínima intimidad. En la zona de espera de camillas se juntan todos y

han de hacer todo allí en medio. No podemos seguir así, ni ellos ni nosotros. Es

tremendo trabajar en estas condiciones toda la jornada, un día tras otro", resume la

responsable de enfermería de urgencias, Fina Caus. "Y aun así, ¡nos llegan cartas de

agradecimiento! La gente distingue entre la atención que damos y el confort que le

negamos".

El del Mar es hospital popular. Simbólico para la ciudad. De ahí que todos los grupos

políticos lleven meses presentando iniciativas para buscar una solución al problema -

Page 7: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

7

ayer el PSC llevó la cuestión al pleno de distrito de Sant Martí-. La principal dificultad

estriba en cómo reemplazar a la Generalitat en una inversión que inicialmente era de

su competencia. La deuda del Govern con el Ayuntamiento de Barcelona superaba a

finales del 2013 los doscientos millones de euros y esta inversión -aunque se repartiera

en tres anualidades- no haría más que aumentarla.

El PP es partidario de que, si se llega a un acuerdo, el Govern haga un reconocimiento

de la deuda a cargo del Fondo de Liquidez Autonómica, lo que es tanto como que la

ampliación del Mar la acabaría pagando el Gobierno central pero la Generalitat pagaría

los intereses de esa deuda.

Page 8: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

8

LA VANGUARDIA 04/07/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54410722619/index.html

El Festival Cruïlla suma una oferta gastronómica a su programa musical

Barcelona, 4 jul (EFE).- El Festival Cruïlla ha sumado una oferta gastronómica para

complementar su cartel musical, en la que cuatro restaurantes ofrecerán algunas de

sus mejores tapas, platillos y bocadillos creativos al público.

En esta oferta figuran gastrobares como La Burguesería de Sant Cugat o Cata 1.81,

propuestas más recientes como el Mössdpa y restaurantes de tradición como El

Suquet de l'Almirall de la Barceloneta.

Hamburguesas de autor, salchichas fráncfort creativas, paellas, tacos o croquetas

conforman una oferta que el director de Cruïlla, Jordi Herreruela, ha definido como

"ecléctica, de calidad y con productos de proximidad, al nivel de uno de los mejores

festivales de música del verano".

Herreruela ha considerado un lujo poder ofrecer esta propuesta al público del festival

y ha asegurado que "con el tiempo, queremos que la gente también venga al Cruïlla

por la comida".

En la séptima edición del Cruïlla Barcelona, consolidado como un festival ecléctico y

pensado para un público heterogéneo, actuarán grupos como Macklemore & Ryan

Lewis, Damon Albarn, Jack Johnson, Band of Horses o Vetusta Morla.

Durante el Festival, la experiencia gastronómica y cultural se completará con el Estrella

Damm Lounge, un espacio donde, además de disfrutar de la cerveza insignia de la

marca, se han programado pequeños conciertos en directo..

Page 9: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

9

EL PUNT AVUI 06/07/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/758400-menys-pastilles-mes-feina.html?cca=1

Menys pastilles, més feina

- Dues de cada tres persones ateses per Càritas presenten algun tipus de trastorn mental.

- L'entitat demana polítiques actives d'ocupació per ajudar la gent

- 350 persones troben feina amb un pla d'acompanyament

PER: VIRTUDES PÉREZ

Foto: Josep Losada

“Ahir estava amb un senyor de 61 anys i em

deia: «Jo me'n sortiré».” Àngels Valls és la

responsable d'ocupació de Càritas. I ho té

molt clar. La lluita contra el patiment de les

persones que la crisi ha deixat a l'estacada

no es fa des d'un despatx ni rebaixant les

cotitzacions a la Seguretat Social, i encara

menys amb pastilles contra l'ansietat. “La

lluita contra la situació de desesperança es

fa amb polítiques actives d'ocupació”,

subratlla Valls.

El cas de l'home de 61 anys és només un

exemple. Càritas va impulsar a finals de l'any passat Feina amb cor, un programa

d'acompanyament per a persones que busquen feina i que ja representen el 70% dels

usuaris que demanen ajut a l'entitat. Segons Valls, aquest programa ha estat un èxit

absolut i ja ha fet possible que prop de 350 persones hagin trobat algun tipus de feina.

Page 10: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

10

“En la majoria dels casos, la feina no és el més important. El més important és que han

estat capaços de canviar la mirada envers ells mateixos”, subratlla la responsable

d'ocupació de l'entitat.

Un estudi elaborat per Càritas en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública de

Barcelona conclou que dues de cada tres persones ateses per l'entitat tenen algun

problema relacionat amb la salut mental. Aquestes dades coincideixen amb diversos

informes que posen de manifest una relació directa entre crisi, atur i salut mental. Des

d'aquesta perspectiva, la mateixa Organització Mundial de la Salut ja va alertar l'any

2012 que estem davant d'un problema de salut pública i que, per tant, els remeis van

molt més enllà de la medicalització d'aquest sector de la població maltractat per la

crisi. “L'OMS ja advertia fa dos anys que cal anar a buscar-ne els detonants i

assenyalava la necessitat, entre altres iniciatives com ara l'alleujament del deute, de

desenvolupar polítiques actives d'ocupació.”

“El que fem a Càritas és justament això, acompanyar una persona perquè torni a ser

ella mateixa”, precisa Valls. La resposta de la gent ha superat les expectatives de

l'entitat, que té un local a la Barceloneta des d'on atén les demandes. “La gent diu

frases com ara «Per primer cop m'he sentit acompanyat» i «Recordes com estava quan

vaig arribar?».” Generalment, es tracta de persones que havien perdut l'esperança,

que no trobaven forces per sortir de casa, alguns ni per aixecar-se del llit, i que a través

d'aquest programa d'acompanyament han recuperat la confiança i l'autoestima.

“És una prova clara que calen polítiques personalitzades”, assegura la responsable

d'ocupació de Càritas, que entén que pot semblar que l'entitat vagi a contracorrent,

“contra el discurs fatalista que no s'hi pot fer res”. “En sis mesos hem aconseguit que

el 30% dels usuaris treballin com a mínim dos mesos, però volem aspirar a més

qualitat”, indica. I el missatge és contundent: “No ens resignem a donar ningú per

perdut, ja siguin persones de 40 anys, de 50 o de 60.”

Page 11: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

11

En general, el nombre de pobres al conjunt de l'Estat espanyol s'ha incrementat durant

la crisi un 16,2% i la taxa d'atur de llarga durada ha augmentat en un 565%, segons un

informe elaborat per la Fundació Bancaixa i l'Institut Valencià d'Investigacions

Econòmiques, que posa de manifest que els territoris més malparats són Extremadura,

Andalusia i les Canàries.

La responsable d'ocupació de Càritas, Àngels Valls, assegura que, “sense una xarxa de

benestar que aguanti les persones, s'haurien produït més suïcidis com a conseqüència

directa de la crisi”. La relació directa entre crisi, atur i salut mental és clara i està

“demostrada científicament”. En canvi, no està gens confirmada aquesta relació quan

es parla de suïcidis. El que és clar, segons Valls, “és que no es pot ajudar amb alguns

ajuts i que s'ha de ser prudent a l'hora de carregar-se alguns ajuts dels quals depèn la

supervivència de moltes famílies”.

Moltes de les persones que arriben a Càritas, després d'haver perdut la feina, i també

l'habitatge, hi van “com si fos l'últim recurs”. Per això, Valls adverteix que “cal ser molt

curosos per no obrir la porta a determinades accions”.

En aquest sentit, l'experta destaca la tasca que està fent Càritas, que dóna suport a

molta gent que sense aquest ajut es trobaria encara més perduda i desesperada.

“Nosaltres ja estem fent el que recomana l'OMS i estem comprovant que dóna

resultats”, assenyala.

Page 12: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

12

EL PUNT AVUI 08/07/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/758884-el-govern-preten-posar-fi-al-consum-colmlaboratiu-en-lambit-del-sector-turistic.html?cca=1

El govern pretén posar fi al consum col·laboratiu en l'àmbit del sector turístic

Sanció de fins a 30.000 una pàgina web que permet llogar habitacions a preus molt assequibles

Es pretén protegir hotels i apartaments turístics PER: J. PANYELLA

Oferta d'allotjament de pisos al barri de la Barceloneta a través del portal Airbnb Foto: EL PUNT AVUI.

Taxis que no són taxis i apartaments turístics que no són apartaments turístics. El món

de les noves tecnologies ha donat una nova dimensió al consum col·laboratiu, posant

en risc algunes activitats tradicionals i obligant l'administració a prendre mesures

disciplinàries. L'última va ser anunciada ahir pel Departament d'Empresa i Ocupació i

consisteix en una sanció de 30.000 euros a la firma Airbnb, que es dedica a promoure

a través d'internet el lloguer d'habitatges amb finalitats turístiques a preus molt

assequibles.

Page 13: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

13

La sanció comporta també la petició de tancament de l'activitat i és similar a la que

s'ha dictat recentment contra els impulsors de l'aplicació de telèfon Uber, que posa en

contacte conductors i passatgers i la popularització de la qual ja ha motivat dues

vagues salvatges de taxis a la ciutat de Barcelona.

El fenomen Airbnb ha agafat molta volada a Barcelona, gràcies al creixement

imparable de la ciutat com a destinació turística. Actualment hi ha 7.000 persones a la

ciutat que ofereixen una habitació o el seu apartament a través d'aquest portal.

Segons Airbnb, empresa fundada a Califòrnia per tres joves emprenedors de les noves

tecnologies, Barcelona és la quarta ciutat del món més demanda a la seva pàgina web.

Els preus que s'ofereixen són molt variats i també econòmics, ja que es poden trobar

llits per 20 euros la nit. A més, en un estudi recent fet per aquesta firma s'assegura que

la seva activitat genera un negoci de 128 milions d'euros per a la ciutat de Barcelona,

on s'hi compten tant els diners que paguen els turistes per allotjar-se com la despesa

que aquests fan quan visiten la ciutat. Tot aquest volum de negoci va fer que en el seu

dia Airbnb obrís oficina al passeig de Gràcia de Barcelona.

Tot i la contundència dels números, des del Departament d'Empresa i Ocupació

s'insisteix que aquesta és una activitat que burla la legislació vigent sobre apartaments

turístics i és sobre la base d'aquest fet que s'ha imposat la sanció.

“Les regles del joc han de ser les mateixes per a tothom, tant per les formes

tradicionals de negoci com per les modernes”, va advertir el conseller Felip Puig.

Segons la norma vigent, tots els apartaments turístics han d'estar inscrits en un

registre concret, fet que no passa en els pisos d'Airbnb.

Sí, sempre que no hi hagi guanys

El consum col·laboratiu es fonamenta en l'entesa de dos ciutadans per obtenir un

benefici comú a partir d'un intercanvi de béns o de serveis. L'entesa o aprofitament

suposa un estalvi econòmic o una despesa inferior de la que s'hauria de fer a través del

sistema tradicional o reglat. L'administració adverteix que sempre que una activitat

d'aquesta mena suposi un intercanvi monetari i un guany per a una de les dues parts

ha d'estar subjecte a les lleis. En cas contrari, ha de cessar l'activitat.

Page 14: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

14

LA VANGUARDIA 09/07/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20140709/54410928671/ciutat-vella-repara-pavimento-

danado.html

Ciutat Vella reparará 14.000 metros cuadrados de pavimento deteriorado

El barrio del Raval es el que cuenta con más metros de pavimento en mal estado,

5.269 m2

Barcelona. (EUROPA PRESS).- El distrito barcelonés de Ciutat Vella reparará de junio a

septiembre 14.284 metros cuadrados de pavimento deteriorado, intervención que

cuenta con un presupuesto de 2 millones de euros, ha destacado este miércoles la

concejal del distrito, Mercè Homs.

En declaraciones a los periodistas, ha resaltado que la operación pretende "dejar las

calles y las plazas de Ciutat Vella de la manera que se merecen". La intervención

incluye reparar piezas de pavimento que se muevan, que sean irregulares, tengan

agujeros o estén rotas, así como zonas resbaladizas, aunque las obras "serán muy

puntuales y no afectarán ni al tráfico ni a la movilidad de peatones". Ha destacado que

el desgaste del pavimento en el distrito es mayor porque "es uno de los lugares más

concurridos de la ciudad, porque circulan vecinos, gente que trabaja y visitantes".

El barrio del Raval es el que cuenta con más metros de pavimento en mal estado -

5.269-, seguido por el de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera -5.149-, el barrio Gòtic -

3.029- y el de la Barceloneta -835-. Ciutat Vella encargó una auditoría en 2013 para

obtener información exhaustiva del estado de los pavimentos, después de que se

detectaran diversas incidencias sobre este aspecto a través de los distintos canales de

comunicación con el distrito.

Page 15: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

15

LA VANGUARDIA 10/07/2014 http://www.lavanguardia.com/ocio/20140710/54410971066/xavier-pellicer-inaugura-barracuda-restaurante-playero-castelldefels.html

Xavier Pellicer inaugura Barracuda, su nuevo restaurante playero en Castelldefels

PER: LOURDES LÓPEZ

Guido Weinberg y el

chef Xavier Pellicer,

en el nuevo restaurante

Barracuda de castelldefels

ARCHIVO

Tras su paso por los fogones de Can fabes y después de tomarse un tiempo para él

mismo, Xavier Pellicer volvió al redil gastronómico de la mano del empresario Guido

Weinberg, propietario de los restaurantes Woki Organic, para asesorar la arrocería La

Barraca en la Barceloneta. El éxito de la combinación ha sido tal, que ha dejado sin

mesa a muchos clientes cada fin de semana a sus puertas. Ahora el chef Michelin (ex

de Can Fabes y Àbac) vuelve a hacer lo que mejor sabe: ponerse al frente de un nuevo

proyecto gastronómico en el que la enseña de la alimentación biológica, ecológica y de

proximidad es bandera. Su nuevo restaurante se llama Barracuda y está en la playa de

Castelldefels, casi con un pie en la arena y bajo el rumor del oleaje.

También de la mano de Weinberg, el local evoluciona el concepto chiringuito de playa

y lo transmuta y adapta en restaurante playero actual. Entre sus especialidades

Page 16: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

16

destacan las paellas y arroces con frutos de mar (de verduras ecológicas, arroz a banda

con navajas, arroz negro con sepia y almejas, paella marinera…), fideúas, algunos

entrantes y la personalidad de las tapas de toda la vida sin estridencias ni

barroquismos. Además, incorporan una selección de pescado salvaje, que reciben cada

día de la lonja, carne ecológica de los Pirineos y un típico plato de la zona de

Tarragona, los fideos “rossejats”, con all i oli. “Priorizamos el uso de los productos de

proximidad y ecológicos” afirma Xavier Pellicer. Todo ello bajo una filosofía que prima

el respeto por la sencillez y la excelencia del producto como protagonista, “la

importancia de comer una gamba de verdad; sencilla, con todo su sabor y frescura”

añade el chef.

Page 17: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

17

DIARI ARA 10/07/2014 http://www.ara.cat/premium/cultura/Reviure-setge-del-duna-golondrina_0_1172282793.html

Reviure el setge del 1714 des d’una golondrina

Un nou itinerari al port de Barcelona explica com va ser la guerra naval PER: SÍLVIA MARIMON

La fortalesa de Montjuïc és una de

les dues úniques construccions de

principis del segle XVIII que encara

persisteix.

L’estiu del 1713, quan va començar el setge, Barcelona va comprar navilis, fragates i

naus mercantils angleses. La família Dalmau va adquirir tres naus de guerra i el govern

va allistar i pagar l’uniforme i el sou de 375 orfes que es van incorporar a la flota. La

seva missió era fer front, des del mar, als soldats de Felip V que impedien que les

embarcacions provinents de Mallorca carregades de queviures i armes arribessin al

port. Més de 300 anys després, els dissabtes, des del port de Barcelona surt una

golondrina que proposa un passeig particular: reviure com van ser aquells mesos de

setge. La ruta l’organitza el Museu d’Història de Catalunya amb el Museu Marítim i

l’empresa Las Golondrinas.

Fa falta imaginació. Han passat tres segles i el port de Barcelona té poc a veure amb

l’escenari de la guerra. Només persisteixen dos elements: “La Torre del Rellotge,

antigament la Torre de la Llanterna, el primer far del port, i la fortalesa de Montjuïc”,

detalla Daniel Solé, coordinador de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de

Page 18: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

18

Catalunya. L’itinerari és comentat i, mentre per la retina desfilen immensos creuers i

un skyline amb autèntics gegants com l’Hotel W i el World Trade Center, es relata

l’evolució de la guerra al mar i al port.

Esquivar el setge borbònic no era excessivament complicat. “No podien fer una barrera

estable durant gaire temps -explica Solé-. Quan s’aixecava llevantada, les fragates

havien de buscar refugi. Era el moment que aprofitaven els vaixells de cabotatge petit

per avituallar la ciutat”, afegeix.

Un any de resistència

L’últim gran comboi provinent de Mallorca va salpar el 7 de juliol del 1714. Hi anaven 4

navilis de Barcelona, 10 fragates i una galiota mallorquina escortant les 45

embarcacions comercials. El 9 de juliol a la matinada es va produir la topada amb la

flota de Felip V. Només van entrar al port de Barcelona tres navilis i 17 embarcacions

comercials. La resta o van tornar a Mallorca o van ser enfonsades o els tripulants van

ser empresonats. Barcelona cauria setmanes després. Durant un any, però, el port va

ser clau per a la resistència.

“Dues illes van ser essencials per suportar el setge: una illa terra endins, el castell de

Cardona, i una illa mar enllà, Mallorca”, destaca el director del Museu d’Història de

Catalunya, Agustí Alcoberro. Com en tota guerra, hi va haver empresaris que van

aprofitar la situació i van fer molts diners amb el comerç clandestí. Un d’ells va ser

Salvador Feliu de la Penya, conseller segon de Barcelona.

En aquell moment a Montjuïc pràcticament no hi havia ni un bri d’herba: “Les

fortaleses no podien tenir bosc al voltant perquè l’enemic podia atacar amb un

incendi”, relata Solé. Irònicament, amb l’ocupació borbònica, es va millorar el port. Al

llarg del segle XVIII, la via marítima proporcionava a la ciutat queviures, farratges, vins,

primeres matèries tèxtils i cuirs, llenyes i carbó. Era molt més ràpid i efectiu arribar per

mar que no pas per terra. Anys més tard, els banyistes també preferirien la via

Page 19: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

19

marítima per arribar a la platja des del port. Ho feien gràcies a un servei de vapors-

òmnibus que es va començar a explotar el 1884 per al transport de passatgers.

Creuers on hi havia vivers

Des del segle XIX, però, el paisatge del port s’ha transformat. La muralla de Mar,

construïda al segle XVI, va ser enderrocada entre 1865 i 1877. On ara ancoren els

creuers hi havia un centenar de vivers, com la Cooperativa Protectora del Marisco,

l’Asociación de Industriales Mejilloneros i la Unión Mejillonera. El 1973 les muscleres

es van traslladar a Sant Carles de la Ràpita. Una altra visió que els habitants de principi

del segle XVIII no tenien és el barri de la Barceloneta. Construït extramurs de la ciutat

a partir del 1753, havia d’allotjar els habitants que havien sigut expulsats del barri de la

Ribera per construir la Ciutadella.

Les moderníssimes vidrieres i pisos inacabables han esborrat del paisatge un club

nàutic on els homes practicaven la vela i les dones es banyaven amb vestits de llana,

escot en forma de samarreta i uns pantalons que cobrien les cames fins a sota del

genoll. Era força feixuc: quan es mullava la peça podia arribar a pesar tres quilos.

“Aquest itinerari vol posar el focus en la importància del port i del comerç marítim”,

destaca Solé. L’itinerari es podrà fer fins al setembre. Després, i depenent de l’èxit que

tingui, es pot allargar més mesos.

Page 20: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

20

LA VANGUARDIA 13/07/2014

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54411049449/index.html

Barcelona y las leyendas del mar

La Puig de Vela Clàssica trae a la ciudad por primera vez a los 12m de la Copa del

America

PER: RAMÓN ÁLVAREZ

MARTÍNEZ STUDIO/ARCHIVO

Medio centenar de barcos de época y clásicos y una decena de los legendarios 12

metros que protagonizaron los años dorados de la Copa del America, entre los años

cincuenta y finales de los ochenta. En sólo siete ediciones, la Puig de Vela Clàssica de

Barcelona se ha convertido en uno de los grandes focos de atracción para la flota más

legendaria, y no por casualidad los pantalanes del Real Club Náutico de Barcelona

acogen estos días a lo más notable de la flota internacional de 12mR, que visita por

Page 21: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

21

primera vez el litoral barcelonés, donde disputarán su Campeonato del Mundo

coincidiendo con el centenario de Puig.

Los míticos de la Copa América, como es conocida esta flota pese a contar con

numerosas embarcaciones que no llegaron a disputarla, regatearán entre mañana y el

sábado, ofreciendo un espectáculo que se podrá seguir desde prácticamente cualquier

punto de la costa barcelonesa, aunque los campos de regatas se ubicarán frente a la

playa de Sant Sebastià, en la Barceloneta, y la de la Mar Bella, frente a la Vila

Olímpica.

La clase está organizada en cinco categorías: Vintage y Antigue (construidos antes de la

Segunda Guerra Mundial) y Grand Prix, Modern y Traditional (construidos y botados

después de 1958 específicamente para la Copa del America gracias a una modificación

de las reglas de la competición). En el Mundial de Barcelona estarán presentes barcos

tan representativos como el Vim -considerado uno de los mejores 12 metros de la

historia, construido en 1939 y ganador de 19 de 28 regatas-, el Trivia -construido en

1937, sólo en 1938 ganó 21 regatas, incluyendo la King's Cup-, o el Nyala -encargado

por el presidente de la petrolera Standard Oil Corporation como un regalo a su hija

Lucie por su boda con Briggs Cunnigham, ganador de la Copa del América de 1958-.

Son barcos de bandera estadounidense, británica, alemana o italiana cuya presencia

en Barcelona hasta ahora era una rareza.

El turno de los Clásicos -botados entre 1950 y 1976- y los de Época -botados antes de

1950- llegará a partir del jueves y también concluirá el sábado. Se les suma la clase Big

Boat, destinada a embarcaciones clásicas y de época de más de 25 metros de eslora.

Sin duda, los barcos que, desde tierra, ofrecen un mayor espectáculo. La competición

estará también dividida en dos grandes grupos, según el aparejo y el tipo de vela de

cada embarcación en las de Época Cangreja -con la característica vela que cuelga de un

percha, sin botavara-, y las de Época Marconi -con una vela mayor similar a las

actuales-.

Page 22: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

22

La cita congregará embarcaciones legendarias como el británico Mariquita, botado en

1911 y de 38 metros de eslora, que tras una intensa vida de competición quedó

convertido en una casa flotante -de ahí su supervivencia- hasta que volvió a surcar los

mares. Tampoco faltarán el Moonbeam III, ganador de las dos últimas ediciones en Big

Boat, y el Moonbeam IV, considerado uno de los barcos más bellos del mundo por sus

lujosos detalles. No en vano acogió la luna de miel de los príncipes Rainiero y Gracia de

Mónaco.

O el Eleonora y el Mariette, requisado durante la Segunda Guerra Mundial por los

guardacostas de Estados Unidos; el Manitou, segundo en el 2013 y ganador el 2012; el

Yanira y el Alba, primer y segundo puesto en el 2013 y habituales en el palmarés.

Page 23: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

23

DIARI ARA 19/07/2014

http://www.ara.cat/premium/societat/Trias-desencalla-obres-lHospital-Mar_0_1177682247.html

Trias desencalla les obres de l’Hospital del Mar

El pacte amb el PP per ampliar el centre allibera 30 milions, que arriben amb quatre anys de retard PER: MARIO MARTÍN MATAS

URGÈNCIES PRECÀRIES L’hospital confia disposar de 37 milions per millorar també el servei d’obstetrícia.

L’acord entre el govern municipal de Xavier Trias i el PP ha permès desencallar les

obres d’ampliació del nou edifici de l’Hospital del Mar. Els paletes van marxar el

novembre del 2010 i des de llavors la reforma del que havia de ser el nou centre està

aturada. Quatre anys després de l’inici de les retallades, en un primer moment

concentrades en equipaments que es van projectar a l’abric d’uns pressupostos

sempre creixents, la situació donarà un tomb gràcies a l’Ajuntament.

Així ho han explicat fonts municipals, que han detallat que el principi d’acord alliberarà

10 milions d’euros aquest mateix any, procedents de la concessió dels aparcaments

públics, amb el compromís que la xifra final arribi als 30 milions fins al 2016. També en

declaracions a l’ARA, el president del consell rector del Parc Salut Mar, Josep Maria

Via, ha celebrat un acord “imprescindible”, que arriba el mateix any que l’hospital

celebra el seu centenari. D’aquesta manera, es posaran en valor els prop de 40 milions

Page 24: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

24

que ja s’havien invertit en els fonaments i la primera estructura, en risc perquè el

formigó continua nu i exposat al desgast del salnitre marí.

Urgències precàries

Via ha precisat que la petició de l’hospital per acabar l’edifici que es troba a mitges en

realitat és de 37 milions d’euros, i així poder traslladar-hi les urgències, el servei de

radioteràpia que actualment s’ofereix a l’Hospital de l’Esperança, i el d’obstetrícia. Les

urgències funcionen en condicions precàries, i el centre fins i tot ha hagut de numerar

columnes als passadissos per ubicar els 40 malalts que atenen de mitjana cada dia, que

no caben en els 14 boxes hipotèticament individuals. El president del consell rector ha

subratllat que l’acord entre Trias i el PP preveu una comissió de seguiment de les

obres, i per això confia que, arribat el moment, es posin sobre la taula els set milions

addicionals que possibilitin posar fi a una “situació indigna”.

Va ser l’any 1992, just després dels Jocs Olímpics, l’última vegada que l’Hospital del

Mar va fer reformes importants. Dues dècades més tard, les instal·lacions

energètiques han envellit, fins al punt que ja no és possible connectar més equips.

Lluny queda el juny del 2008, quan el llavors alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la

consellera Marina Geli van assistir a la col·locació de la primera pedra de les obres, i

van prometre que aquella renovació “històrica” permetria al centre doblar la seva

superfície. Salut es va comprometre llavors a pagar més de 250 milions d’euros fins

l’any 2017, però al novembre del 2010, dos anys després i encara sota el mandat del

tripartit, les obres es van aturar.

“El Departament actualment no té la capacitat inversora per fer front a la fase d’obres

a l’Hospital del Mar”, reconeix en una escarida resposta la conselleria que des del 2011

pilota Boi Ruiz, malgrat que és la Generalitat qui controla el 60% del consorci que

gestiona el centre, enfront el 40% de l’Ajuntament.

Page 25: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

25

Dubtes i crítiques

El candidat a l’alcaldia del PSC, Jaume Collboni, ha celebrat la continuació d’unes obres

que tothom defensa, però ha criticat que serveixi de “coartada” per privatitzar els

aparcaments. Al seu parer, la reforma es podria haver finançat amb el superàvit del

consistori. En la mateixa línia, l’assocació de veïns de la Barceloneta en qüestiona

l’externalització. Considera que pot comportar futures retallades.

L’anunci de l’acord l’ha avançat el líder municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, que

ha justificat que el constitori no pot esperar més que el Govern posi els diners, tot i

que ha assegurat que exigirà que la Generalitat reconegui aquest nou deute. El dubte

ara és si l’acord es votarà al ple del dia 25 o caldrà esperar fins al setembre, cosa que

complicaria començar les obres abans de finals d’any. En qualsevol cas, Via ha

assegurat que tenen tot “molt estudiat” i, un cop l’Ajuntament alliberi els recursos, en

tres mesos poden tenir enllestida l’adjudicació dels treballs.

Fins que això no passi, l’estructura de l’edifici, la primera de les tres fases que es van

projectar en un principi, continua esperant que arribi l’hora de rebre als 300.000

barcelonins que viuen a la seva àrea d’influència.

Page 26: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

26

DIARI ARA 20/07/2014

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/barri-guanyat-al-mar_0_1178282171.html

El barri guanyat al mar

Abans era una illa, es va fer barri per l’enderroc militar de la Ribera arran del 1714, hi han

viscut mariners i obrers i ara és cruïlla viva de turistes i autòctons

PER: XAVIER THEROS

La Barceloneta era una illa situada davant

de la costa barcelonina | F. MELCION

En un principi la Barceloneta era

una illa situada davant de la costa

barcelonina, i a base de tirar-hi

runa es va transformar en una

península irregular. Nascuda

directament on abans només hi

havia aigua, conserva la salabror i

un horitzó característic de cels

clars i vents rampelluts. Havia

sigut habitada per mariners i

pescadors, i ara constitueix un

dels veïnats més peculiars de

Barcelona. Cruïlla de turistes i

autòctons, de tradicions

culinàries diverses, lloc d’esbarjo i de treball, caminar pels seus carrers és una de les

grans experiències que encara es poden disfrutar en aquesta ciutat en permanent

estat de transformació.

Page 27: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

27

Ara que els barcelonins busquem la nostra identitat entre antics comerços

desapareguts i faraònics plans per reformar el nostre litoral, la Barceloneta s’ofereix

com un enclavament on moltes coses sembla que no han canviat gaire, com un dels

nostres flascons de les essències a poques passes de la voràgine dels turistes. Es tracta

d’un espai humanitzat a partir del que era sorra i aiguamolls, un indret marginal que

no va ser pensat per viure-hi fins que la derrota dels catalans l’any 1714 va provocar la

destrucció de la Ribera. Llavors es va pensar en aquest terreny insalubre i buit per

encabir-hi les famílies desnonades, que s’allotjarien en un veïnat de nova planta que

l’enginyer Juan Martín Cermeño -autor també del castell de Montjuïc- va dissenyar

amb cases uniformes de perfils baixos per minimitzar els efectes d’un hipotètic atac

naval. Els carrers van ser inaugurats l’any 1753, però, segons diu la tradició, les obres

van tardar tants anys que cap veí de la Ribera hi va poder viure.

Parlo amb Daniel Venteo, l’autor del llibre La Barceloneta (Viena Edicions /

Ajuntament de Barcelona, 2014). M’explica que d’aquesta barriada és de les que en

sabem més coses i, en canvi, se n’ha escrit molt poc: “Tradicionalment ha sigut un

territori al marge de la llei, un espai de llibertat. Això ha creat aquest caràcter tan

marcat en els seus veïns, que són la comunitat més identificada amb el seu paisatge”.

Ha sigut l’únic barri fora muralles de Ciutat Vella, al qual s’accedia pel Portal de Mar,

situat aproximadament on ara s’alça la Facultat de Nàutica. Un cop travessat l’antic

límit de la ciutat ja es veu el Museu d’Història de Catalunya, ubicat en el que queda

dels Magatzems Generals de Comerç. Just al davant hi ha la plaça de Pau Vila, amb

una rosa dels vents inscrita al paviment que va ser obra de Lothar Baumgarten i que

ens recorda la importància dels elements en la navegació. “La Barceloneta és l’indret

on la ciutat es troba amb el mar -diu Venteo-, un cas únic al món, ja que molts carrers

es transformen en platja sense solució de continuïtat. Vas caminant i s’acaba l’asfalt, i

estàs al límit de la costa”.

Creuem el passeig Joan de Borbó i entrem al barri pel carrer de Balboa, on hi ha la

popular cerveseria El Vaso de Oro. Diuen els que en saben que en aquest local dedicat

Page 28: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

28

a les tapes és on tiren millor la canya de cervesa de tota la ciutat. Amb la set amansida,

traiem el nas pel carrer de Carbonell per descobrir darrere una tàpia el desconegut

passatge de la Cadena, un indret que no surt en cap mapa malgrat que conserva la

placa municipal. S’hi pot accedir pel Bar Bitácora i per la fruiteria Mas dels Arcs, les

úniques restes del que havia sigut el camí a la desapareguda plaça de toros del Torí

inaugurada l’any 1834. En aquesta plaça hi va debutar el primer torero català conegut,

Pere Aixelà Peroy, i també va ser on va tocar la primera banda de música contractada

per acompanyar l’espectacle. Tot i així, un dels entreteniments de més èxit dels que

s’hi feien era l’enlairament de globus aerostàtics, un exercici en què va destacar el

francès François Arban, que en una de les ascensions va desaparèixer i mai més se’n va

tornar a saber res.

Menjadors populars

El carrer de Balboa està situat en el conegut Eixample de la Barceloneta, una zona

edificada a finals del segle XIX amb edificis com la Casa Magí i la popular Casa de les

Sirenes, que recorda aquests éssers mitològics de les tradicions marineres, meitat

dones meitat peixos. Altre cop amb els peus a terra, baixem per Pizarro i travessem pel

carrer de Ginebra, on hi ha les terrasses del bar de tapes Jai Ca i del Restaurant Cherif.

Després seguim pel carrer del Baluard, on hi ha la típica casa de menjars de Can Maño,

que antigament havia sigut un dels menjadors més populars entre els obrers de les

fàbriques veïnes. Aquí es pot veure la Casa Torras, un edifici modernista de Josep

Graner, que en va fer un d’igual al carrer de l’Atlàntida (l’única diferència entre les

dues finques és que la façana de la primera és verda i la segona és vermella).

Aprofitant els mateixos plànols, l’arquitecte Domènec Boada també va fer dues cases

iguals en aquest barri, la Casa Lluís Cairó al carrer de Paredes i una casa sense batejar

al carrer de la Maquinista que són quasi idèntiques. A la Maquinista hi ha el Bar La

Bombeta, que conserva una antiga pintura publicitària del local a la paret mitgera que

dóna al passeig Joan de Borbó. I també hi ha la taverna de Can Ramonet, un dels

restaurants més antics de la ciutat, situat en un edifici del segle XVIII que conserva una

marca d’illa, una mena de retolació primitiva dels carrers que s’agrupaven en illes de

Page 29: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

29

deu cases. En aquest carrer també hi ha Cal Sastre, una casa del divuit restaurada en

estil noucentista l’any 1921 amb esgrafiats a la façana, on hi havia hagut la sastreria

Miquel.

Sortim a la plaça del Poeta Boscà i topem amb el Mercat de la Barceloneta. Al costat

podem comprar pa a l’excel·lent forn Baluard o tastar les famoses bombes de la Cova

Fumada, l’última puda que queda en peu on les dones dels patrons pesquers cuinaven

i venien la part del peix que els corresponia. A poques passes d’allà s’hi pot veure una

reproducció d’un mascaró de proa de color fosc que representa un indi nord-americà i

que era la versió local de l’home del sac, i les mares avisaven els fills que si no es

portaven bé vindria el Negre de la Riba. A l’altre costat de la plaça hi ha el Bar

L’Electricitat, a les parets del qual es poden veure fotografies dels desapareguts

xiringuitos de la Barceloneta, unes senzilles barraques de fusta aparegudes a la sorra

on els pescadors oferien la possibilitat de tastar les seves captures i que amb els anys

es van transformar en tot un símbol de la gastronomia local fins que van desaparèixer

coincidint amb els Jocs Olímpics.

ELS OBRERS VIUEN ALS QUARTS DE CASA

A mitjans del segle XIX la Barceloneta va conèixer una gran expansió demogràfica,

afavorida per l’aparició d’indústries com les foneries metal·lúrgiques Nueva Vulcano i

Lacambra, o la fàbrica de maquinària agrícola Pfeiffer. D’aquell món en queda l’arc

d’entrada de la constructora de maquinària pesant La Maquinista Terrestre y

Marítima, enderrocada el 1979. L’aparició d’un nou veïnat fabril va modificar

l’estructura de les cases dissenyades per Cermeño, a les quals es van afegir pisos i se’n

van dividir plantes, cosa que va provocar l’aparició dels famosos quarts de casa, d’uns

trenta metres quadrats, encara amb la fama de ser els domicilis més petits de

Barcelona. “Ha sigut un barri carregat d’estereotips negatius -recorda Venteo-. Humit,

perillós, insalubre... En canvi, és el que té menys densitat urbana i l’índex més baix de

població estrangera, i és un dels més ben comunicats de la ciutat”.

Page 30: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

30

Si travessem la plaça de Pompeu Gener i anem cap a la plaça Brugada toparem amb la

font de Carmen Amaya, al mateix indret on la bailaora anava de petita a buscar aigua

quan vivia al Somorrostro. A tocar de la font hi ha el xamfrà dels carrers Sant Carles i

Sòria, on es pot veure una enigmàtica mà de pedra amb dues fletxes que

probablement devia ser un antic indicatiu de direcció per als vehicles. Del pas del

temps en parla el documental que està preparant Pero Nares, antic veí del barri i

col·laborador de l’enyorat titellaire Pepe Otal: “La Barceloneta conserva un ritme

propi, com les onades. És un lloc que t’atrapa i costa marxar-ne. Jo me’n vaig anar

perquè amb la família el pis m’havia quedat petit, però encara hi vinc i em saluda

tothom. Una veïna tenia una petita col·lecció de fotografies antigues, i amb elles he

treballat amb Ernesto Figueras en un curtmetratge que segueix els canvis d’aquests

carrers al llarg dels anys”.

Al carrer de Sant Carles hi trobem el Bar Leo, dedicat al cantant Bambino i autèntic

temple de la rumba flamenca. Aquí també hi ha la Casa Joan Ors, un edifici modernista

construït al damunt d’una casa del XVIII. Si seguim per aquesta vorera, a la cantonada

amb el carrer de l’Atlàntida, podem aturar-nos al Restaurant Cal Papi, i seguir una

mica més enllà fins a la Casa del Porró, del 1761, que ara acull la Casa de la

Barceloneta, on es conserva la memòria històrica del barri.

Si ens arribem al carrer del Comte de Santa Clara ensopegarem amb la seu de l’antiga

cooperativa La Fraternitat, transformada en biblioteca pública. A la mateixa travessia

es veu la Casa dels Reis Sarraïns, anomenada així per una peça de ceràmica que llueix

a la façana amb les quatre barres, la creu de Sant Jordi i quatre caps tallats de sarraïns.

Segons els veïns, era per impedir que els ratolins pugessin al primer pis o per reflectir

la llum del sol i allunyar els coloms i les mosques. A tocar també hi ha el carrer dels

Pescadors, la versió marinera del carrer Petritxol amb tot de rajoles a les parets. No

gaire lluny, el carrer de Sant Miquel conserva un vell rètol de la Guerra Civil, quan van

dedicar-lo al militant del POUM Miquel Pedrola.

Page 31: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

31

Arribem així a la plaça de Sant Miquel del Port, on hi ha l’església del mateix nom

projectada per Pedro Martín Cermeño -fill de qui va dissenyar el barri-, inaugurada el

1755 i refeta per Elies Rogent. L’arcàngel monumental que en guarda l’entrada és una

còpia del que va ser abatut l’any 1936, mentre que la campana del temple va ser

llançada al mar i no va ser recuperada, pels bussos del port, fins a passada la guerra. Al

costat d’aquest edifici s’hi conserven dues finques adornades amb plafons de terra

cuita on va viure Ferdinand de Lesseps quan era cònsol de França a Barcelona, conegut

internacionalment com l’enginyer que va construir els canals de Suez i Panamà. Al

davant hi ha una de les fonts fanal encarregades a l’arquitecte municipal Pere Falqués

amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, que és igual que la font de Canaletes, i

unes quantes més repartides per tota la ciutat. Des d’aquí sortim al passeig Joan de

Borbó, on a la banda que toca al moll hi ha uns números de neó encastats a terra sota

una protecció de vidre. Es tracta d’una obra de Mario Merz composta per vint-i-un

números de l’1 al 10.946 que recorden la sèrie del matemàtic Fibonacci, en la qual

cada un és la suma dels dos precedents.

Si seguim caminant arribem al moll dels Pescadors, on hi ha l’antic far de Barcelona

reconvertit en la torre del Rellotge. Encastada a la paret hi té una placa que recorda la

primera mesura del metre, efectuada a casa nostra pels astrònoms francesos Pierre

Méchain i Jean-Baptiste Delambre quan buscaven una unitat de longitud universal.

Acabem aquest passeig per la Barceloneta en aquest moll, on cada tarda les barques

de pesca descarreguen les seves captures i les subhasten a la Llotja del Peix. Aquí se

situa un dels llocs de trobada dels pescadors locals -el Racó del Mariner-, un modest

establiment on serveixen esmorzars i dinars a la gent del port, amb una cuina senzilla i

evocadora.

La Barceloneta sempre garanteix descobertes inesperades, com m’explica l’amic Pedro

Nares: “Jo sóc d’interior i no vaig veure el mar fins als 14 anys. Viure-hi al costat va ser

una de les grans experiències de la meva vida. Aquest barri té una llum i una penombra

especials, impossibles de gaudir en cap altre indret de la ciutat. Surts de casa i els

colors cada dia són diferents, aquí el mar conserva els seus estats d’ànim”.

Page 32: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

32

LA VANGUARDIA 22/07/2014

http://www.lavanguardia.com/vida/20140722/54412109022/barceloneta-bajo-presion.html

Barceloneta bajo presión

El barrio marinero se debate entre sus borrosas esencias y una peligrosa prosperidad |

El éxito divide a los vecinos: los que se benefician del boom turístico y los que no

PER: LUIS BENVENUTY

¿Como Venecia? Muchos temen que el auge eche a la gente de siempre y haga del barrio un lugar impersonal y de paso. Mané Espinosa

La cara trágica. Elena deshace sus cajas después de lograr el tercer aplazamiento del desahucio. Los quarts de casa generan muchos intereses. Mané Espinosa

Page 33: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

33

La de Elena es la cara trágica. "Barceloneta, despierta, ¡desahucian en tu puerta!",

gritan los de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Un camión de mudanzas

aguarda a los funcionarios. Son las nueve de la mañana. Últimamente esta ceremonia

se da dos veces por semana. El objeto más frecuente son pisos de alquiler. Los turistas

toman fotos. El barrio está más de moda que nunca. Apenas se cuentan carteles de

disponible en los bajos: kebabs, restaurantes típicos, alquiler de bicis, supermercados

atestados de souvenirs. El barrio vive un momento crucial, tantea tras el equilibrio. Y

adelanta al resto de Barcelona los peligros, y también los beneficios, de encomendarse

al turismo. ¿Acaso se vivía mejor en aquella Barceloneta de hace treinta años donde

todos los vecinos se saludaban por su nombre pero la heroína galopaba? Lo que todos

tienen claro es que dejar el asunto al libre albedrío del sistema causará estragos.

"Nos quieren echar -dice Elena-. El dueño desapareció, dejó de cobrarnos el alquiler ¡y

luego nos denuncia! ¡Yo no sabía que hay que pagar por burofax! En el juicio me dice

que no quiere que le pague poco a poco, sólo quiere que me vaya, arreglar el quart de

casa y alquilárselo a turistas. Yo quiero aguantar mientras me dan un piso social que ya

tengo adjudicado". Elena, cuando pagaba el alquiler, pagaba 550 euros por 28 m2, lo

que un propietario puede ingresar por alquilarlo por cuatro o cinco días. No hay que

ser un especulador... Amin, el albañil en paro de la calle Paredes que lleva un año sin

pagar el alquiler, el otro desahuciado de esta mañana, también repite: "Nos quieren

echar. ¡Quieren que todo sea para los turistas!". Amin llegó a la Barceloneta hace

quince años, cuando su oficio era próspero.

Establecer bandos, unos con mucho dinero que quieren echar a los vecinos de

siempre, sería simplificar la realidad. Según algunas estadísticas, en la Barceloneta hay

un centenar de pisos de este tipo con licencia. Según las asociaciones del barrio, un

millar funcionaría de modo irregular. "Aquí hay muchas fincas con un solo dueño -dice

en el mostrador de Cafés Salvador, el negocio que montó su padre en 1956, Miquel

Palau-. Nosotros tenemos esta. Cada vez más vienen representantes de extranjeros

que te dicen que ya trabajan en el Born, Gòtic, Raval... No hacen ofertas, sólo

preguntan... Y tras unos meses regresan por si ha cambiado de opinión. Y la gente se

Page 34: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

34

dice 'me voy un mes al pueblo y alquilo el mío...' Y también se dan subarriendos. Y se

meten ocho tíos en un quart de casa y orinan por el balcón. Ahora se vive mejor en la

Barceloneta, pero tendrían que poner orden en lo de los pisos".

El Vaso de Oro acaba de recibir el certificado de excelencia que otorga TripAdvisor

según los comentarios de sus usuarios. "Cada vez vienen más japoneses y chinos que

nos piden lo que quieren enseñándonos fotos en el móvil, ¡fotos de nuestro solomillo

que otros clientes pusieron en internet! -cuenta Gabriel Fort hijo, el hijo del fundador-.

Son unos clientes excelentes. Aquí vienen los hijos de los clientes de toda la vida, pero

el negocio crece gracias a los extranjeros. El barrio estaba muy cerrado, pero hemos de

tener cuidado de no convertirnos en un parque temático. El nuevo Port Vell será

determinante".

El restaurante Martí Villoro abrió sus puertas en el paseo Joan de Borbó antes de que

el hombre pisara la Luna. "Aquí sentimos todas las crisis, menos la última -explica

Martí hijo- gracias al turismo. Es el extra que nos permite salir adelante. La mayor

parte de nuestra clientela es de Barcelona, pero los barceloneses dejaron de salir a

cenar. Las noches son fundamentales y las salvan los extranjeros. Aquí trabajan doce

personas". Los extranjeros no son sólo turistas de cuatro días. "Tenemos algunos pisos.

Mucha gente ha de pasar unos meses en Barcelona por motivos profesionales y, si

puede escoger, escoge la Barceloneta. Antes la Barceloneta era el peor barrio de

Barcelona, y ahora no".

Hace menos de un año Fran Rey y María Torres abrieron una peluquería de la cadena

británica Anthony Llobet. Para la gente moderna del barrio, reza el cartel de su puerta.

"El negocio va bien". Son la primera peluquería entrecomilladamente moderna de la

Barceloneta. "La gente del barrio de siempre no viene, y los turistas de unos pocos

días, tampoco..., vienen sobre todo los nuevos vecinos, gente que pasa temporadas en

la Barceloneta, que compra pisos para luego alquilárselos a extranjeros".

Page 35: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

35

G. y R. son profesionales de los medios de comunicación. En la Barceloneta tienen un

refugio, un quart de casa con tangenciales vistas al mar por más de 700 euros al mes.

Vienen sobre todo cuando toca escribir. Las tablas de surf decoran la estancia. G.

resuelve los bloqueos surfeando. Muy discretos, no les gustaría que el resultado de

googlear sus apellidos fuera un reportaje que arranca hablando de desahucios. Son la

otra cara. Los desahucios de Elena y Amin fueron aplazados hasta después del verano.

Page 36: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

36

EL PERIÓDICO 23/07/2014

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciutat-vella/barceloneta-peatonaliza-dos-sus-calles-mas-

tradicionales-3400616

La Barceloneta peatonaliza dos de sus calles más tradicionales

Las obras esperan revitalizar los comercios de Andrea Dòria y La Maquinista

PER: CRISTINA ASIÁN

Primeras obras de

peatonalización en la calle de

Andrea Dòria. ELISENDA PONS

La Barceloneta ganará dos calles peatonales el próximo mes de febrero: Andrea Dòria

y La Maquinista. Con estas actuaciones, que pretenden reforzar la actividad comercial

del barrio, además, se mejorarán la accesibilidad y la movilidad de estas dos calles

tradicionales situadas en la peculiar trama del barrio.

La ejecución de este plan, iniciado a mediados de mes, cuenta con un presupuesto de

2,2 millones de euros. En el caso de la calle de La Maquinista, la reforma implica la

instalación de un nuevo pavimento de piezas de granito y hormigón en los espacios del

mercado y del bloque de los Pescadores. Esto servirá para mejorar el pavimento e

Page 37: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

37

implicará la sustitución de los árboles en mal estado y la retirada de otros para liberar

espacio.

El proyecto de reurbanización con una plataforma única (calzada y aceras a un mismo

nivel) también incluye la rehabilitación completa de los colectores de alcantarillado y la

instalación de un nuevo sistema de drenaje de mayor calidad, así como de un moderno

sistema de alumbrado público de tecnología led. Las obras también incluyen

elementos nuevos de mobiliario urbano y una señalización simplificada.

La mayoría de los vecinos consultados esperan ilusionados las dos calles peatonales,

que mantienen el esquema actual de tráfico de vehículos a excepción del tramo que

pasa por delante de la plaza del mercado, entre las calles de la Atlàntida y Baluard,

que se cerrarán al tráfico.

Pero no todos los vecinos están contentos con la reforma. «Entiendo que las obras en

la ciudad normalmente se realicen en periodos vacacionales, pero es algo

incomprensible en un barrio turístico como el nuestro, que vive de las ventas a los

visitantes», cuenta Luis Vara, comerciante de la zona. «Todavía no me explico cómo

pueden cortar ambas calles a la vez», añade Vara, quien lamenta que estas obras

pueden ser letales para varios comercios que han abierto recientemente.

OTRAS NECESIDADES / Otros vecinos discuten la necesidad de estas obras. «El

ayuntamiento debe tener prioridades. Hay mucha gente con necesidades y ambas

calles ya estaban bien como estaban», explica Enric Requena, comerciante de la zona.

El ayuntamiento ha informado a los vecinos en varias reuniones. Sin embargo, algunos,

como Montse Puig, sostienen que no sabían nada del proyecto. «Pensaba que solo

restaurarían las aceras deterioradas y el alumbrado», afirma Puig.

Page 38: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

38

ABC 24/07/2014

http://www.abc.es/catalunya/barcelona/20140724/abci-barcelona-lucha-contra-ruido-201407231829.html

Barcelona lucha contra el ruido veraniego

El Ayuntamiento arranca un plan para minimizar las molestias nocturnas, con

agentes cívicos y limitadores en fiestas

PER: A. CABEZA

INÉS BAUCELLS

Las plazas de Gràcia

son uno de los

puntos negros de la

ciudad en cuanto a

ruido

Uno de los males más detestados por los vecinos de Barcelona es el ruido, y más en

verano. Compatibilizar el descanso de algunos ciudadanos con el disfrute de la vía

pública de otros es misión casi imposible y para intentar conseguirlo, el Ayuntamiento

prepara desde hace años y con motivo de esta época el Plan Silencio para minimizar el

ruido derivado del ocio nocturno en la ciudad.

Entre las medidas para intentar bajar el volumen de las calles el Ayuntamiento

contratará 16 promotores ambientales, que hasta otoño y durante la madrugada

sensibilizarán a los ciudadanos y turistas contra el ruido. Se ubicarán especialmente en

las zonas con más ocio nocturno: en Ciutat Vella, por ejemplo, habrá ocho de estos

Page 39: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

39

agentes cívicos, que irán visitando los aledaños de bares de la Barceloneta, la plaza

Reial, el paseo del Born o el Raval.

El resto de promotores del silencio actuarán en zonas con problemas de ruido

puntuales, como Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí y Sants-Montjuïc. Además, como otros

años, se habilitarán controles especiales con limitadores acústicos durante las fiestas al

aire libre, como las de las fiestas de Gràcia o de Sants, para corroborar que no se pasen

los excesos de ruido permitidos.

Además, de manera pionera, el Ayuntamiento estudiará los niveles acústicos de la

zona de terrazas de la calle Enric Granados con la avenida Diagonal, para poder

analizar qué tipo de intervenciones posteriores pueden ayudar a reducir el ruido en la

calle. El área de medio ambiente de la ciudad, encargada del Plan Silencio, también

repartirá folletos a los usuarios de apartamentos turísticos para pedirles que no hagan

ruido.

El Ayuntamiento recuerda que el consumo de alcohol en la vía pública o la realización

de necesidades fisiológicas en la calle son medidas que, además de generar múltiples

molestias, acarrean sanciones y que la Guardia Urbana las perseguirá.

Los puntos negros del ruido en Barcelona

Para el Ayuntamiento Gràcia y Ciutat Vella son los distritos que, por sus características

orográficas y calles estrechas, concentran más problemas acústicos. Además de

priorizar estas zonas, el plan municipal contra el ruido prepara actuaciones en la zona

de Enric Granados, avenida Paral·lel, la rambla del Poblenou, los paseos de Fabra i Puig

o de Verdum, las calles Tuset, Lincoln, Tajo o Dante y las plazas de Osca, Concòrdia,

Comas o Eivissa.

Page 40: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

40

LA VANGUARDIA 25/07/2014

http://www.lavanguardia.com/ocio/20140725/54412474711/zoco-brunch-cdlc.html

Zoco, el brunch y tea dance de CDLC

El club de la playa de la Barceloneta se convierte cada domingo en un escaparate de

tendencias y propuestas inspiradas en la moda, danza, pintura y la gastronomía, con

la sesiones de electrónica en pequeño formato

PER: LOURDES LÓPEZ

La propuesta de brunch del CDLC / Lourdes López

Es tiempo de verano y muchas mentes inquietas

buscan ya un vuelo de última hora o un pasaje en

barco que les lleve hasta Ibiza. La isla blanca es

magnética y tiene sus razones para residir en el

imaginario de muchas generaciones como enclave

perfecto para la celebración de la vida y de los

bríos del verano. Sus coloristas zocos, sus

mercadillos hippychic a pie de calle (no siempre tan baratos como pretenden

aparentar) y, sobre todo, sus relajadas fiestas en la playa hacen que, por muchas

razones, este sea este punto del litoral balear más anhelado, donde muchas celebrities

acaban claudicando en sus vacaciones para pasar unos días. Este año, uno de los clubs

de moda que los famosos más pisan es el Ocean Beach Ibiza, en concreto su Sunset

Rooftop Restaurant –donde Paula Etchevarría y David Bustamante se dejaron ver para

cenar esta semana (un menú maridado con Ciroc Vodka a razón de 85 euros por

persona) con la cantante Natalia y su pareja, el futbolista Álex Pérez, sin ir más lejos-,

pero también el espectacular hotel Ushuaia, el Atzaro, y los recién estrenados Hard

Rock Hotel Ibiza y Cavalli Ibiza Restaurant & Lounge; y el Blue Marlin, el KM5...

Page 41: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

41

Extrapolar el ambiente de estos locales a otro punto que no sea la mayor de las

pitiusas es harto difícil. Muchas veces, esas copias desprenden un aire de maqueta,

como de mentira, que deja insatisfecho y “estafado” al visitante. Con ánimo de emular

esas fiestas “sin fin” donde la música, el ambiente y –principalmente- la gente son

protagonistas absolutos, pero con una querencia por hacerlas más relajadas y

“terrenales”, el club CDLC (a pie de playa en la Barceloneta en los bajos del Hotel Arts)

tiene una propuesta en la que cada domingo ofrece un brunch a la carta (no faltan los

huevos Benedict, pero también desde sushi, hamburguesa “kobe”, wok de langostinos

con frutas tropicales y otros platillos de inspiración africana y árabe, todo maridado

con MoetChandon), con programación de Dj's internacionales y acciones artísticas

variadas, además de un Market exclusivo que tiene lugar durante el evento.

Las actuaciones se mueven desde el teatro en pequeño formato, a la moda, la pintura

o la danza. Precisamente, una de sus sesiones inaugurales este verano fue a cargo de

Vanesa La lirio, primera bailarina de la compañía de Rafael Amargo (quien, por cierto,

acaba de estrenarse en el mundo del diseño de camisetas). Encargada de marcarse un

solitario número aflamencado sobre el escenario, en el que muchos esperaban al

bailaor granadino. Podrían haberse unido para emular esa divina coreografía de su

Suite flamenca, esa que tan bien bailaban en el malagueño Teatro Cervantes por allá el

2013. Las coreografías de Almagro, aunque estén muy próximas al baile

contemporáneo, siempre tienen un punto canalla pero nunca pierden ese referente

flamenco que emburuja y encanta, incluso a quienes nunca lo hayan visto. La ‘lirio’,

que es una estrella en sí misma, primero se endiosó a vista del público, a lo

minimalista, en una máxima expresión del arte flamenco que revolotea entre sus

zapatos, y, después, se deslizó tras una bambalina que era el lienzo sobre el que el

pintor Toni Ramat realizó una obra en directo para el público. Siguiendo sinuosamente

la curvilínea figura de la bailarina, los brochazos de Ramat dieron forma a su sombra,

significado a sus volúmenes y alma con sus colores.

La semana pasada tomó el relevo de la luz y teatralidad de esta propuesta la

conceptualización colorista del joven diseñador Gustavo Adolfo Tarí (talento

Page 42: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

42

efervescentes del diseño low cost como Sandra Pascual, Bella Lola y Montse Cañadas)

con la magia carnavalesca y tragicómica de su propuesta en un pequeño e íntimo

desfile. El caos de color maravilloso que viste su atelier barcelonés se embutió en lo

más profundo de la sala CDCL. Extravagancia y diseño que engarzan la risa, la locura, la

tristeza y la belleza en cada una de sus prendas. Este fin de semana, a partir de las

13.30 horas a pie de playa, ofrecerá una sesión deep house Marco Gegenheimer: “Free

your mind and your ass will follow” ("Libera tu mente, tu trasero la seguirá"). A partir

de las 16.00 horas, será el turno del Dj André Buljat. El alemán promete un set algo

más duro, con un sonido que abraza una suave mezcla de House y Techno inspirada en

la energía de sus admirados Derrick May, Jeff Mills y Richie Hawtin. A las 18.00 el

house del dúo Nfinity Ink formado por Ali Love y Luca C. Los londinenses son

colaboradores de The Chemical Brothers, Justicia y Robert Owens y han tendido una

buena proyección desde su debut con Games en 2012. Ambos pondrán la electrónica

al servicio de los pies de quienes aguanten la fiesta. Esto es, nuevamente, música y

arte en un espacio para la creatividad cada domingo. Hasta que el cuerpo aguante.

Page 43: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

43

LA VANGUARDIA 26/07/2014

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54412486820/index.html

Les natges i les gambes

PER: ARTURO SAN AGUSTIN

Estiu i natja. Xancleta i natja. Natja nòrdica i rossa, però també meridional, morena i

fins i tot tropical i ferotgement desacomplexada. I bíceps de gimnàs, galls encartonats

que exhibeixen els seus diaris i suats sacrificis. I monopatí. I un bàrman furtiu, un

ciutadà pakistanès o tàmil, que prepara els seus còctels amagat, aclofat entre dos

cotxes aparcats al carrer del Mar de la Barceloneta.

És molt probable que algun banyista ingenu pateixi les conseqüències d'aquestes

barreges infames, que malgrat tot es continuen permetent a les nostres platges.

L'estiu, a la Barceloneta dels forasters i turistes, sempre ha estat carn, samarreta,

banyador i paella cantada, però ara que el turisme és invasió, multitud i especulació

immobiliària, el barri mariner de Barcelona, l'autèntica Barceloneta, va deixant de ser

el que va ser. I a això, alguns restauradors, la majoria no nascuts al barri, l'anomenen

progrés i els vells del barri l'anomenen especulació i puntada de peu perquè

comproven que la seva solitud, ja per si mateix amarga, s'ha vist envaïda per una Babel

que els empeny i encara els arracona més.

Però en la Barceloneta autèntica, al menjador del sindicat d'estibadors del port de

Barcelona, que té picades d'ullet cinematogràfiques de Marlon Brando i a les parets

del qual s'exhibeixen aquells ganxos portuaris amb què es traginaven les grans bales de

cotó, el mes de juliol se celebra una cerimònia molt especial.

Cada any, el patró i pescador José Antonio Caparrós convida els amics a les gambes

més prodigioses de la Mediterrània: les gambes que ell i els seus acaben de pescar. I és

Page 44: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

44

durant aquesta cerimònia anual de les gambes de Caparrós, que acaba de ser avi, on

alguns recuperen les olors i les converses i fins i tot els molts crits de la seva infantesa

de barri. Un barri que va ser en el seu moment de pescadors, estibadors, mecànics

navals i treballadors de Catalana de Gas i Electricitat i La Maquinista Terrestre i

Marítima.

El pare de Caparrós, Miguel, era un tipus alt i ros a qui anomenaven el Nen.

S'assemblava molt a Burt Lancaster i el seu lideratge l'exercia amb savis silencis i

mirades definitives. Va ser el Nen que em va ensenyar les coses de la mar i a

anomenar-les pel seu nom. "La mar és dona".

Això em deia. També em va ensenyar a valorar els silencis. El fill del Nen, José Antonio

Caparrós, el Capa, llueix ara un bigoti com els que s'utilitzaven en temps republicans.

És un bigoti que sona a Isaac Albéniz, a piano, botins i cotilla. I a Prat de la Riba.

A la cerimònia de les gambes del Capa, en els improvisats fogons, suant pel foc i les

calors, intervé sempre eficientment Paco Salgado, antic estibador, a qui li agrada dir,

perquè és veritat, que està molt unit als cosins i a la família. Sembla, doncs, que això

distingeix. Paco Salgado, pirata bo que lluu una arracada al lòbul de la seva orella

esquerra i gasta collaret d'or suficient, és la Barceloneta autèntica, que continua sent

cridanera i sentimental. Paco és nebot de Bernardo Salgado, que és el cap dels

pensionistes del casal de la Barceloneta. "Se'ls emporta d'excursió i s'ho passen molt

bé".

A més de Paco, la Barceloneta real està representada per Vicens Fornés, que aporta

l'exageració. En la cerimònia de les gambes del Capa, que és manual i se celebra

anualment, reneix el barri, ressuscita el porró i tots els seus celebrants obliden les

feines.

O sigui, que el reumatòleg Enric Llopart s'oblida de la medicina; el biòleg marí Domingo

Lloris s'oblida de les espècies marines; el professor d'Educació Física i gran

Page 45: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

45

submarinista Manel Castells s'oblida de les seves classes i profunditats; el productor

Ramon Poch s'oblida de les publicitats; l'expert en rumors i credibilitat Marc Argemí

s'oblida de les fames i col·legues com Agustí Carbonell, Albert Gimeno, Alex Sàlmon i

Joaquín Romero intenten oblidar-se de les notícies. Però això és impossible.

En l'última cerimònia de la gamba del Capa, celebrada dimecres, no van poder ser-hi

presents Rafel Nadal, Joan Vehils, Fermí Puig i Màrius Carol, que sempre acaba amb la

corbata tacada. És inútil que li digui que la gamba bona i abundant no es menja amb

corbata, però és sempre un espectacle observar la reacció de Màrius quan es taca o li

taquen l'última corbata que s'acaba de comprar a Londres.

Mai no s'han d'oblidar els vells amics del barri. Són els únics, que gairebé sempre et

diuen la veritat.

Page 46: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

46

LA VANGUARDIA 27/07/2014

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54412500900/index.html

Un barrio preocupado

PER: SANTIAGO TARIN

El turismo altera por

completo la vida tradicional y

la identidad de la

Barceloneta.

MANÉ ESPINOSA

El bar restaurante tiene nombre gallego, pero el camarero es chino, y el pinche de

cocina, pakistaní. En esto, la Barceloneta no es distinta al resto de la ciudad, cuya

realidad, hoy, tiene múltiples colores, acentos y religiones. Pero el barrio marinero por

excelencia está preocupado por cuál va a ser su futuro, por un presente en el que la

presión del turismo desplaza el sistema de vida tradicional.

La Barceloneta tiene, en realidad, dos paisajes. Uno, el de sus grandes avenidas, los

paseos Borbó y Marítim, modernos, amplios. El otro, el de las calles que están entre

ambos, mediterráneas, con los colores de la ropa tendida y de las plantas en los

balcones. Un vecino del barrio, Vicens Forner, ha recreado en su libro Cròniques de

l'Òstia cómo era este cuadro: "Las familias de pescadores utilizaban la acera para

extender y zurcir las redes. (...) Las amas de casa iban al lavadero cada día, cargadas

Page 47: Crònica de la Barceloneta. Juliol 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Juliol de 2014

47

con unas cestas enormes cargadas de ropa. (...) La ropa tendida formaba parte de la

personalidad del barrio".

La ropa sigue allí, pero la personalidad del barrio ha cambiado. La Barceloneta ha

perdido miles de sus habitantes de siempre y su población ha envejecido mucho.

Muchos edificios, con numerosos pisos de 35 m2, carecen de ascensor, y sus inquilinos

no pueden bajar con frecuencia a la calle. María Jesús, una vecina de toda la vida,

recuerda que aquí "nos conocíamos todos, la gente se ayudaba. Salían al balcón y

hablaban con los otros, o sacaban una silla a la calle para ponerse a charlar. Pero el

componente humano ha cambiado".

Josep, otro vecino, apunta que el del turismo es el impacto más fuerte que ha sufrido

el barrio. Y también el de numerosos comercios donde se vende de todo, sobre todo

alcohol, a bajo precio y hasta altas horas de la madrugada. "Sufrimos mucho ruido. Hay

mucho incivismo. El barrio se está reinventando, pero nos quitan el espacio vital",

comenta. Oficialmente, hay pocos pisos turísticos, pero los vecinos saben que, en

realidad, los hay a montones.

Quim Marqués, uno de los restauradores emblemáticos del barrio, es optimista y cree

que la Barceloneta ha cambiado para bien desde los Juegos, pero alerta de que el

turismo excesivo "está provocando una transformación muy fuerte". "No podemos

negar la obviedad y tenemos que adaptarnos, ser más ágiles, pero conservando

nuestra esencia", reflexiona. ¿Cómo será en el futuro? Quizás "una zona lúdica, tal vez

con un aire ibicenco".

Muchos creen que la administración es pasiva ante esa transformación. Marqués

elogia a las autoridades de Roma, que preservan su identidad, mientras que aquí "se

nos ha ido de las manos". En la Barceloneta, un ciudadano pakistaní ya ha comprado

17 locales y hace ofertas a todo el que quiere oírle. El barrio está esperanzado, pero

preocupado por el futuro.