Crònica 51

16
TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.51. Abril de 2012 ACTUALITAT EMPRESARIAL www.cronica.diarimes.com RPK Tarragona invertirà en millores productives i innovació P7 A més, està centrant la seva estratègia comercial en el mercat europeu, per superar l’alentiment del mercat interior. Anissima vesteix el món infantil, escolar i esportiu des de fa més de 50 anys P12 L’empresa es dedica a la producció i comercialització tèxtil d’aquest segment a les Peces d’Albinyana. CaixaBank assumeix l’impacte de la reforma financera en el primer trimestre P7 A més, guanya 48 milions d’euros i celebra la primera junta general d’accionistes de l’entitat. FM Logis celebra el seu 2n aniversari a Valls amb creixements del 18% P10 L’empresa dóna serveis amb dues naus a Ikea des d’on proveeix els seus centres d’arreu de l’Estat. La SEE publica les conclusions de la seva jornada sobre el marc de la responsabilitat dels gestors públics P5 P8-9 Jordi Altayó. Ponent de la Comissió CEFIT del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. «És un error blanquejar el diner sense obligar-lo a entrar al nostre sistema financer» P2-3 La distribució aposta per reforçar la presència al Camp de Tarragona El Camp de Tarragona s’ha posicionat com un pol d’atracció pels grans grups empresarials com Mercadona o Fragadis, que s’estan obrint pas per liderar el mapa de la distribució tant en establiments com en ocupació al nostre territori i desbancar al lider, Carrefour. P10-11 Es basa principalment en el tracte personalitzat al client. Makro incorporarà el seu nou model de negoci a Tarragona a curt termini La Cambra afronta el futur amb austeritat i potenciant el comerç exterior i la formació Aquest any celebra el seu 125è aniversari amb l’objectiu de visualitzar-se com una eina empresarial de gran utilitat. P6

description

Publicació mensual gratuïta d'economia i empresa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Transcript of Crònica 51

Page 1: Crònica 51

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.51. Abril de 2012

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

RPK Tarragona invertirà en millores productives i innovació

P7

A més, està centrant la seva estratègia comercial en el mercat europeu, per superar l’alentiment del mercat interior.

Anissima vesteix el món infantil, escolar i esportiu des de fa més de 50 anys

P12

L’empresa es dedica a la producció i comercialització tèxtil d’aquest segment a les Peces d’Albinyana.

CaixaBank assumeix l’impacte de la reforma financera en el primer trimestre

P7

A més, guanya 48 milions d’euros i celebra la primera junta general d’accionistes de l’entitat.

FM Logis celebra el seu 2n aniversari a Valls amb creixements del 18%

P10

L’empresa dóna serveis amb dues naus a Ikea des d’on proveeix els seus centres d’arreu de l’Estat.

La SEE publica les conclusions de la seva jornada sobre el marc de la responsabilitat dels gestors públics

P5

P8-9

Jordi Altayó. Ponent de la Comissió CEFIT del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

«És un error blanquejar el diner sense obligar-lo a entrar al nostre sistema financer»

P2-3

La distribució aposta per reforçar la presència al Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona s’ha posicionat com un pol d’atracció pels grans grups empresarials com Mercadona o Fragadis, que s’estan obrint pas per liderar el mapa de la distribució tant en establiments com en ocupació al nostre territori i desbancar al lider, Carrefour.

P10-11

Es basa principalment en el tracte personalitzat al client.

Makro incorporarà el seu nou model de negoci a Tarragona a curt termini

La Cambra afronta el futur amb austeritat i potenciant el comerç exterior i la formació Aquest any celebra el seu 125è aniversari amb l’objectiu de visualitzar-se com una eina empresarial de gran utilitat.

P6

Page 2: Crònica 51

2 REPORTATGE

OFERTA COMERCIAL DEL SECTOR QUOTIDIÀ (AUTOSERVEI)GRUPS EMPRESARIALS CENTRES SUPERFÍCIE (M2) VENDES (MILERS D’€)Grans magatzems 1 3.977 7.759

Hipermercats 6 22.980 116.864

Supermercats 133 103.375 525.259

Superserveis 89 24.339 97.155

Autoserveis 5 456 1.723

Especialistes 137 20.050 87.229

Total 371 175.177 835.991

PRIMERS GRUPS EMPRESARIALSGRUPS EMPRESARIALS CENTRES N. DE TREBALLADORS SUPERFÍCIE (M2)

Grup Carrefour 39 828 26.824

Mercadona, S.A. 18 1.002 24.373

Grup Eroski 18 586 21.127

Grup Miquel Alimentació 45 419 14.072

Fragadis, S.L. 30 185 13.399

Bon Preu, S.A. 11 328 12.889

Schlecker, S.A. 81 161 12.237

Grup Consum 14 236 7.984

LIDL Supermercados, S.A. 9 154 6.799

Montané Muntané, S.L. 12 93 5.825

Altres 94 814 29.648

Total 371 4.806 175.177

CONSUM

El sector de la dis-tribució alimen-taria minorista ha tancat l’any, malgrat ser re-

sultats moderats, amb un 1,1% més de vendes que l’any 2010, segons el ba-lanç fet per la consultora Kantar Worldpanel, tot i l’estancament de pobla-ció a 2011, un 0,4% i per l’estalvi familiar. Així, han crescut sobretot els grups empresarials amb més ofertes de produc-te a baix preu, que amb aquest política, entre la qual destaca Mercadona, ha guanyat 1,4% més de quota fins arribar a acapa-rar el 30,7% del mercat de gran consum. En general pel que fa a facturació, el sector s’emporta un incre-ment de l’1,7% a nivell es-tatal. A Catalunya, segons l’Anuari del Sector quoti-

dià en règim d’autoservei 2011 del departament d’Empresa i d’Ocupació de la Generalitat, hi ha un increment global del volum de vendes i assoleix els 9.062 milions d’euros, amb un rendiment de la superfície de venda de productes quotidians de 4.926 euros/m2 i supera amb 1.412 euros/m2 els no quotidians. Segons Jor-di Tarragona, president de Comertia, l’Associació Catalana de les empreses Familiars de Retail, el sec-tor de la distribució “està com mai, molt interessant i ple d’oportunitats. El segment de l’alimentació és el més estable amb pujades i baixades d’un punt, però la baixada del consum és la principal problemàtica que tenim, per revitalitzar-ho s’ha de buscar la diferenciació

amb la qualitat en el ser-vei i el producte”.

Les xifresEn el document de la Generalitat, les xifres parlen per elles soles, a Catalunya hi ha 4132 establiments que ocu-pen 1.839.457 m2 i do-nen feina més de 52.000 persones, un 2,3% menys que l’any 2009 i on un de cada set treballadors són dones. El Camp de Tarrago-na, és situa en tercer lloc quant a superfície co-mercial amb 175.177m2, quant a centres, amb 371 i facturació quasi 1 milió d’euros en total. El rendi-ment mitjà per m2 es tro-ba en 4.772,27 euros/m2 amb una superfície mit-jana per establiment de 4.72,18 m2 i un percen-tatge de franquícies del

El Camp de Tarragona es troba en la tercera posició quant a nombre d’establiments i superfície de venda, amb perspectives de creixement i reactivació ja que els grups empresarials més importants estan apostant per la zona. La gran expansió de marques com Fragadis o Mercadona i les franquícies l’estan posicionant com un motor econòmic i de reactivació per al sector.

Núria Arlandes

La distribució a Tarragona guanya pes en el teixit econòmic i es reactiva

22% i un 59% del total de tendes són supermer-cats. el total dels llocs de treball en aquest sector arriben a quasi les cinc mil persones (4.806).

Els grups empresarialsA nivell català, el lideratge comercial el manté el grup Carrefour en superfície, però el grup Mercadona el supera en facturació, i Bon Preu i Corporació Ali-mentària Guissona lide-ren el creixement en nom-bre de punts de venda. Al nostre territori, se-gueixen aquesta línia el Grup Carrefour és el que

té més superfície amb 26.824m2, seguit de molt a prop per Mercadona i Eroski. Per nombre de centres guanya Schlec-ker, SA amb 81 seguit del Grup Miquel Alimentació i Carrefour, amb ocu-pació Mercadona guan-ya, amb 1.002 persones l’any 2010, dividides en 18 centres; els segueixen Carrefour, amb 828 i 39 centres, i Eroski, amb 586 i 18 centres. Fragadis, S.L. té 30 cen-tres a la zona, amb 185 persones i 13.399 m2 es posiciona en cinque-na posició, darrere del

grup Miquel alimentació. Dins del mapa dels grups empresarials de la de-marcació s’inclou el grup Montané Muntané, S.L., amb 12 establiments, 93 treballadors i 5.825m2. Aquesta insígnia només té quota de mercat al que seria la Costa Daurada i la trobem principalment a Salou i Vila-seca. Pel que fa a quota de mer-cat per centres Schlecker s’emporta el, 21,8%; el se-gueix grup Miquel Alimen-tació, amb un 12,13%, i Carrefour, amb un 10,5%, però en aquest cas Merca-dona es queda dels últims,

Page 3: Crònica 51

3Abril de 2012

LÍDERS EN CREACIÓ D’OCUPACIÓ PER ZONES

PRIMERS GRUPS EMPRESARIALSGRUPS EMPRESARIALS CENTRES N. DE TREBALLADORS SUPERFÍCIE (M2)

Grup Carrefour 39 828 26.824

Mercadona, S.A. 18 1.002 24.373

Grup Eroski 18 586 21.127

Grup Miquel Alimentació 45 419 14.072

Fragadis, S.L. 30 185 13.399

Bon Preu, S.A. 11 328 12.889

Schlecker, S.A. 81 161 12.237

Grup Consum 14 236 7.984

LIDL Supermercados, S.A. 9 154 6.799

Montané Muntané, S.L. 12 93 5.825

Altres 94 814 29.648

Total 371 4.806 175.177

ELS DETALLS

OberturesMercadona, Carrefour, Fragadis, Miquel

Alimentació i Caprabo estan apostant per Tarragona obrint noves tendes

OcupacióLa distribució a Catalunya ocupa més de

52.000 persones, de les quals 7 de cada 10 són dones i 3 de cada 10 són directives

FacturacióEl volum de negoci s’ha incrementat fins arribar als 9.062 milions d’euros, amb un rendiment de

la superfície de venda de 4926 euros/m2

amb un 4,85% la mateixa que Eroski. En canvi, varia l’ordre si mirem la quota de mercat per m2. Carre-four obté el 15,31%, Mer-cadona, el 13,91 i Eroski, el 12,06% Per comarques, la marca comercial d’establiments capdavantera és Schlec-ker, a causa principal-ment del nombre de ten-des arreu del territori. Si ens fixem en el segon lloc, la cosa canvia; al Tarra-gonès, amb 24 tendes, és el Grup Miquel Alimenta-ció; al Baix Penedès se la disputen Condis, Consum i Miquel Alimentació, amb

7 cadascun; a l’Alt Camp Grup Carrefour, amb 3; a la Conca de Barberà, Grup Miquel Alimentació, amb 3; al Priorat, Grup Mi-quel Alimentació, amb 1, i al Baix Camp, Carrefour, amb 13. Un fet destacable és que Mercadona no ocu-pa cap dels primers llocs a les comarques quant a es-tabliments, però en ocu-pació les posicions varien (veure gràfic).

Plataformes logístiques El seu ús és un element de cabdal importància pels operadors del sec-tor, sobretot pels que

tenen una àmplia xarxa d’establiments arreu del territori, per garantir el proveïment dels produc-tes i la reducció de despe-ses de cada organització. A Catalunya hi ha 51 pla-taformes en total, 6 són a Tarragona i representen un 11,5% del total. Així, els que tenen presèn-cia amb naus logístiques són el grup HD Covalco a Riudoms, Dia (Grup Carrefour) a la Selva del Camp, Fragadis i Caprabo (Grup Eroski) a Tarrago-na, Schlecker a Torred-embarra i Setpometes a Perafort. La proximitat

de Barcelona fa que les empreses s’inclinin per aquesta abans que pel nostre territori, però les comunicacions i les in-fraestructures de la de-marcació es presenten com a grans atractius per properes instal·lacions, com és el cas d’El Corte Inglés, que a principis de 2013 tindrà llesta el seu centre logístic al polígon industrial de la Bisbal de Penedès.

OberturesActualment el Camp està guanyant posicions com a pol d’atracció pels grans

grups empresarials del sector del gran consum, i autoservei. Des del 2010 hi ha hagut un degoteig constant de noves obertu-res en aquesta zona. Mercadona ha obert l’últim any tres super-mercats a la demarcació, comptant els de Tortosa i Móra d’Ebre, amb pre-visions d’obrir a Tarra-gona tres centres més; a Montblanc, Coma-ruga i Tarragona, en una clara política de posicionament de lideratge per sobre de Carrefour. Fragadis, soci de SPAR i el seu únic distribuïdor en exclusiva a les comarques de Tarragona i Castelló, va presentar el seu pla d’inversions amb previsió d’obrir 15 tendes noves abans de final d’any, de les quals ja n’han obert una a Vilafortuny i un altra a

Santa Coloma de Queralt. Miquel Alimentació con-tinua la seva aposta per reforçar la presència de la seva ensenya Pròxim a Tarragona, marca que ges-tiona amb les supermer-cats SUMA i SPAR (fora de Tarragona) i ho ha fet inaugurant una tenda a Sant Jaume dels Domenys amb la que suma fins a 19 amb aquesta marca.Carrefour l’any passat va tornar apostar per Tarra-gona com a zona clau pel seu creixement a Catalun-ya i va posar en marxa un nou model d’hipermercat, el Planet, i va obrir dos Market, aquest any pre-veu d’obrir-ne dos tendes més. Caprabo segueix en aquesta línia i obrirà en franquícia d’aquí a qua-tre anys nou botigues. Pel que fa la resta es preveu un lleuger creixement.

81establiments té

Schlecker al Camp de Tarragona i ocupa 161

persones

LES XIFRES

22per cent és el percentatge de

franquícies que hi ha al territori

Page 4: Crònica 51

4 ACTUALITAT

FISCALITAT

La deducció per millores a l’habitatge, novetat a la rendaA partir de dimecres s’obre el termini per realitzar la declaració de renda, i els Tècnics d’Hisenda (GESTHA) re-corden les novetats que es trobaran els contribuents començant per la més des-tacada, que és la deducció per la compra d’habitatge habitual sense límit de renda i que, a més, si s’ha fet obres, el límit de renda per gaudir d’aquests avan-tatges fiscals s’eleva fins als 71.007 euros anuals.

El percentatge de de-ducció augmenta del 10% al 20%, alhora que el límit màxim de deducció anual per cada contribuent passa dels 4.000 als 6.750 euros.

El límit d’incentius per a diversos exercicis, per la seva banda, s’incrementa dels 12.000 als 20.000 euros.

Des d’aquest any, qui visqui de lloguer es pot de-duir fins a un 10,05% de la quantitat que hagi pagat pel seu lloguer, sempre que la seva renda sigui inferior a 24.107 euros. També la base màxima de deducció creix lleugerament, encara que varia en funció dels ingressos del llogater. Els propietaris veuran lliure d’impostos fins al 60% del que hagin ingressat pel llo-guer, tot i que el percen-tatge augmentarà fins al 100% per als qui tinguin,

entre d’altres, cases lloga-des als joves menors de 30 anys.

Altres novetats serien, l’augment d’un punt del tram estatal de l’IRPF pels que cobren entre 120.000 i 175.000 l’any, els estal-vis gravaran més elevant el tipus fins al 21%, torna temporalment l’impost de patrimoni, que afectarà 160.000 persones i només hi estaran obligats si el seu patrimoni global supera el milió d’euros. Pel que fa a les jubilacions i bons, excepcionalment arran de l’activitat laboral, que-den lliures d’impostos pel 40% de la quantia fins als 300.000 euros.

A més d’aquestes nove-tats, els tècnics de Gestha recorden que determina-des accions i inversions poden desgravar però, sovint, passen desaperce-buts. Així, els que durant

l’any passat aprofitessin les oportunitats fiscals al seu abast, com fer aportacions al seu pla de pensions o donar donatius a certes entitats podran estalviar fins a 2.700 euros a l’IRPF

d’aquest any. Finalment, cal recordar que en línies generals la renda és obli-gatòria per a tots aquells contribuents que ingressin més de 22.000 euros bruts anuals d’un sol pagador.

A partir de dimecres comença la campanya de la renda 2011 per a tots els contribuents

FOTO

: CRI

STIN

A AG

UIL

AR

La Costa Daurada es posiciona entre les destinacions que resisteixen millor la crisi

TURISME

En general tots els destins tu-rístics han su-portat estoica-ment el context

econòmic advers, amb més o menys incidència tant en el pla de creixe-ment econòmic com en la creació de llos de tre-ball. Així, segons l’infor-me publicat per Exceltur en base a l’evolució dels ingressos per habitació disponible (RevPAR) ela-borats per l’INE, i amb què es permet aproximar als nivells de rendibilitat socioeconòmica dels 105 destins espanyols més im-

portants, es desprèn que els destins de tipus vaca-cional han resistit millor que els de tipus urbà els tres anys que portem de crisi, amb un 5,0% per damunt dels valors previs a la davallada econòmica, cosa que significa que el RevPAR mitjà es va situar en els 49,7 euros enfront dels 47,4 euros obtin-guts el 2008. En canvi, els urbans van tancar el 2011 amb un valor mitjà de 48,9 euros, un 10,4% per davall dels 54,7 euros del 2008. Aquestes xifres s’expliquen per l’atípi-ca demanda estrangera

als destins vacacionals, experimentada el 2011, amb menys oferta hosta-lera en relació a les grans ciutats, la consolidació de les vacances familiars en les temporades altes, amb la baixa de les esca-pades urbanes, i un major impacte de la conjuntura econòmica sobre el Bu-siness Travel. Aquestes dades poden orientar les polítiques per promoure la major rendibilitat soci-oeconòmica del turisme a nivell local a l’Estat.

Balanç 2008/2011Si se centren les dades

als municipis de la Costa Daurada, el comporta-ment dels destins vacaci-onals on s’inclouen, Cam-brils Salou i Vila-seca, l’han sortejat molt bé i han registrat majors va-lors de RevPAR amb Cam-brils al capdavant, amb un augment del 18,9% de variació del període 2008/2011, Salou regis-

tra un 8,7% i Vila-seca, és l’única que presenta xifres negatives, amb un -0,1%. Aquest comportament po-sitiu en la seva evolució es deu principalment a una configuració lúdica ba-sada en una planificació com a destins vacacionals, tant, que malgrat ser tants per cents modestos són resistents en el seu posi-

cionament, vingut per la diversificació dels allot-jaments i oferta o com en el cas de Salou l’especia-lització a l’entorn de Port Aventura. Tarragona, per la seva banda, es trobaria situada dins dels destins urbans, que en termes globals la seva evolució ha estat ne-gativa molt afectats pels increments de capacitat en la seva oferta hostale-ra. En molts d’ells, l’esforç d’atracció de demanda i el posar en valor els seus recursos turístics no han estat suficients per man-tenir la demanda i en les

Així, es desprèn de l’últim Barómetro de la Rentabilidad y Empleo de los Destinos Turísticos Españoles, on s’analitza el seu comportament econòmic i en la generació d’ocupació en el període de recessió

N.A./RedaccióL’augment de la demanda turística ha provocat una millora de la rendibilitat econòmica i de l’ocupació als destins turístics.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

EL DETALL

OcupacióEn total el 2011 als municipis de Cambrils, Vila-seca i Salou s’ha donat feina al sector turístic a

més de 8.500 persones

Page 5: Crònica 51

5Abril de 2012

BREUS ACTUALITAT

Els preus industrials augmenten a Catalunya un 3% vers l’any passat

El passat més de març l’índex de preus industri-als (IPRI) va registrar un creixement interanual del 3% a Catalunya, xifra tres dècimes inferior a la del conjunt d’Espanya (3,3%). Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el sector de l’energia és el que registra una variació interanual més elevada (10,6%). També creixen amb menor intensitat, els béns de consum (2,3%) i els béns intermedis (1,0%), mentre que els béns d’equipa-ment es mantenen estables (0,0%). Des de princi-pis d’any, l’IPRI català ha registrat un alentiment dels preus i se situa amb una variació de l’1,6%. El primer trimestre de l’any es veu un augment dels preus en totes les seccions./Redacció

AUSAPE analitzarà les últimes tendències del mercat a Tarragona

L’Associació d’Usuaris de SAP Espanya –progra-mari especialitzat en gestió empresarial– (Ausa-pe) analitzarà les últimes tendències del mercat els dies 7 i 8 de juny en la VIII edició de Fòrum AUSAPE que se celebrarà a l’Auditori del parc te-màtic PortAventura. L’acte és una referència dins del sector tecnològic i el més destacat fora dels que se celebren a Barcelona i a Madrid, informa l’entitat organitzadora. Per segon any consecutiu, el parc temàtic acollirà aquest fòrum anual, que és un referent tecnològic per a la gestió empresarial, ja que s’adquireixen coneixements i s’analitzen les tendències d’evolució del mercat./EFE

Les reclamacions de Consum a Tarragona baixen un 12%

Les reclamacions de Consum al Camp de Tarrago-na han disminuït un 12% i la resolució de casos per mediació ha pujat un 15% l’any passat, ha in-format el director de l’Agència Catalana del Con-sum (ACC), Alfons Conesa. Durant el 2011, l’ACC va atendre al Camp de Tarragona un total de 2.817 reclamacions, un 11,94% menys que l’any anterior. El principal sector de reclamació va ser la telefonia i internet, amb el 49,4%. També les reclamacions resoltes per mediació el 2011 van ser 1.398, un 11,94% més que l’any anterior. Respecte a les con-sultes, l’any passat es van rebre 8.101, el 12,54% del total de Catalunya. D’aquesta xifra, el Consell Comarcal del Baix Camp va ser el que més en va atendre, el 44,2%./EFE

Segons els economistes, la rivalitat Reus-Tarragona beneficia Barcelona

L’eterna rivalitat entre Reus i Tarragona, la con-frontació històrica entre aquestes ciutats que es reobre periòdicament amb polèmiques viscerals, tan sols beneficia Barcelona, i els sortiria més a compte treballar des de la col·laboració que no pas des de l’enemistat. Així ho van afirmar, en de-claracions a Efe, l’economista de l’Observatori de Cepta, Rafa Muñoz, i Agustí Segarra, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. Ja fa molts anys que es parla de Tarragona com “la segona àrea metro-politana de Catalunya” però, a l’hora de la veritat, aquest territori “no acaba de creure en la seva for-ça i es perd en visions localistes i rivalitats visce-rals”, resumeix Rafa Muñoz, del gabinet d’estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la patronal Cepta./EFE

NOU MARC DE RESPONSABILITAT: LA GESTIÓ PÚBLICA

Conclusions de les jornades de la Societat d’Estudis Econòmics

La vocal de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE), Conxita Monrique, al finalitzar les jornades “Un nou marc de respon-sabilitat: la gestió públi-ca”, que es van celebrar a la Sala de Graus de la Universitat Rovira Virgili (URV) a mitjans d’aquest mes, va elaborar un text on quedaven reflectides les conclusions a les quals es va arribar. Així, la per-cepció clara per part de la ciutadania que hi ha un problema greu de corrup-ció en les institucions pú-bliques, en l’àmbit polític i en el sector privat i que per combatre-la s’han de fer polítiques preventi-ves, socials, de transpa-rència, entre altres, apli-cant el codi penal no tan

sols de forma residual ha estat la primera de totes. Es va proposar l’elabora-ció d’un codi ètic de bo-nes practiques dels ges-tors i servidors públics, tot i que actualment ja existeix un règim de res-ponsabilitats personal exigible als càrrecs pú-blics que no s’utilitza tot i estar perfectament regu-lada. El paper del Tribu-nal de Comptes amb pocs recursos ha de delegar la funció jurisdiccional en la Sindicatura de Comp-tes, per ser decisiu.

Pel que fa a la Llei de transparència, va quedar clar que ha de ser una eina d’accés a la infor-mació, de control de la gestió pública, que inclo-gui el sector empresarial

participat per alguna de les administracions i que obligui a donar infor-mació de qualsevol acte econòmic-pressupostari i financer, amb un nou règim sancionador dur. El Congrés de Diputats ha d’evitar desviacions en la despesa pública i funcions legislatives, mit-jançant lleis com l’ante-rior i la Llei d’estabilitat pressupostària, lleis que comporten drets i obli-gacions en l’exercici del càrrec, mitjançant el dret d’informació als ciuta-dans i l’obligació de les administracions de facili-tar-la, que comportarà la millora dels serveis. Tam-bé s’hauria de començar una nova forma d’actuar mitjançant la revisió i

simplificació normativa, compartint estructures, mancomunant serveis, etc. Tot això obre el debat sobre el model d’estat. Es proposa valorar el grau de responsabilitat de de-terminades corporacions empresarials, oligopolis i agents econòmics inter-nacionals, que si bé actu-en dintre de la legalitat, són de dubtosa moralitat donades les conseqüèn-cies perverses que pro-voquen en l’economia i en les persones. Davant d’aquests fets, calen me-canismes reguladors per evitar desequilibris eco-nòmics i socials i educar en valors de transparèn-cia, austeritat, codi ètic, potenciar les organitza-ció de consumidors, etc.

LA XIFRA

56euros són els ingressos mitjans per habitació a Vila-seca en tancar

l’any 2011

ciutats on aquesta s’ha incrementat, l’augment ha estat insuficient per com-pensar l’elevada obertura de noves places per dor-mir. Així, amb uns ingres-sos mitjans per habitació del 30,5 euros, la ciutat de Tarragona creix un 4% gràcies a una combinació de l’entrada de nous tu-ristes estrangers, com els d’Europa de l’Est, aprofi-tament de la proximitat a destins de sol i platja o l’oferta diversificada del producte turístic.

Ingressos i ocupacióEn línies generals els des-tins vacacionals aconse-

gueixen el 2011 majors creixements en la rendibi-litat socioeconòmica del turisme bàsicament per la inestabilitat del Nord d’Àfrica que ha dirigit els visitants turístics cap als destins de vacances naci-onals i catalans, superant els resultats dels urbans. Amb la major afluència de turistes, el RevPAR hoteler

ascendeix a un 11,4% al 2011 fins arribar als 49,7 euros de mitjana, lleugera-ment per sobre dels 48,9 euros dels destins urbans. Per altra banda, l’augment d’activitat ha estimulat la creació de 6.990 nous llocs de treball en vacaci-onals, un 3,4% més que l’any anterior i 2.492 als urbans amb un 1,2% més.

En aquest sentit, trobem Salou i Vila-seca on 2011 deixa un balanç positiu més en clau d’ingressos que no en l’ocupació, Sa-lou obté un 11,84% més que el 2010 en el RevPar i un 5,3% (4.517 llocs de treball) més d’ocupació, Vila-Seca el supera, amb un 13,4% en els ingressos per habitació però no en l’ocupació que es queda en un 1,9% (2153). Cam-brils es mou amb les ma-teixes xifres. Pel que fa a Tarragona, obté un 1,6% més de RevPAR que l’any anterior i augmenta un 8,4% en ocupació, amb 2.324 llocs de treball.

EL DETALL

Destinació urbanaTarragona és de les ciutats amb més bons

resultats quant a ocupació turística, amb un augment del 8,4%

FONT: EXCELTUR

EVOLUCIÓ DE LA RENDIBILITAT - BALANÇ 2008-2011

Page 6: Crònica 51

6 ACTUALITAT125è ANIVERSARI

Després que l’inici de l’any 2011 marqu-és un abans i un després en

el desenvolupament de l’activitat de les Cambres espanyoles i catalanes, a causa de l’eliminació de l’obligatorietat de l’asso-ciació d’empreses, i que va portar a plantejar-se el seu model de negoci, la Cambra de Comerç de Tarragona celebra aquest any 2012 el seu 125è aniversari, treballant com diuen des de l’ens. “Te-nim un objectiu: visualit-zar la nostra funció com una eina empresarial més necessària que mai i re-alitzant esforços en tots els sentits perquè això si-gui així”, continuen. Per això, l’ens ha preparat un any sense grans actes marcat per l’austeritat, un altre dels punts que, ara com ara, regirà el seu futur desenvolupament. “les celebracions seran austeres i d’utilitat, i els recursos es destinaran a aquest tipus d’actes. Hem de pensar que no hi ha un pressupost extraordinari per aquest esdeveniment, així que potenciarem ini-

ciatives que s’acoblin a les necessitats dels nostres associats”.

InternacionalitzacióEn aquest sentit, han de-cidit apostar per l’expor-tació empresarial, a través de les missions internaci-onals, “per aquest any hi ha previstes 13 missions, cosa que significa quasi el doble de les realitzades l’any passat, és pot ser la iniciativa que més es visu-alitza al ser també la més potent. Ens avalen més de 25 anys d’experiència en aquest camp, i els em-presaris ho saben, prova d’això és que sempre les tenim complertes, i no només amb representants d’aquí sinó que el 70% de les empreses que acu-deixen són de la resta de l’Estat. Per tal d’evitar que la gent vingui sense saber realment on va i perquè siguin conscients que ve-

nir a una missió comercial no suposa immediatament exportar, estem impartint cursos periòdicament on reunim els interessats i els posem en antecedents de com funciona, enfocant-la a la internacionalització com a mercat de futur, i que tinguin clar que no és arribar i moldre. A tot això, també s’ha de tenir en compte el cost, que oscil·la entre els 3.000 i 9.000 euros“. Aquest any, es focalitzaran al Nord d’Àfrica, però també n’hi haurà a Llatinoamèrica, Estats Units, Àsia i l’Ori-ent Mitjà, fora queda Eu-ropa a causa de la situació econòmica.

FormacióL’altra línia que s’han de-cidit reforçar és la forma-ció en l’àrea de la creació d’empreses, “ens hem ado-nat que s’han triplicat les sol·licituds de persones

Aquest any l’ens cameral tarragoní celebra els seus 125 anys, amb un objectiu molt clar, visualitzar la seva funció com una eina empresarial necessària a travès de tres punts clars, la formació per les empreses, la internacionalització i destinar els seus recursos a actes de clara utilitat.

Núria Arlandes

La Cambra afronta el futur amb austeritat i potenciant el comerç exterior i la formació

El repte del 2012, més associatsPortat per la situació que ha com-portat l’eliminació de la quota ca-meral, la Cambra de Comerç de Tar-ragona ha començat una campanya informativa perquè les empreses s’associïn. “Estem molt contents per-què sense fer cap tipus de iniciatives en aquest sentit, tenim més de 1.500 associats, ara hem llançat una pro-moció que per 145 euros/any es pot gaudir dels serveis de la Cambra. A Tarragona hi havia vora 33.000 em-preses associades, d’aquestes, només ens vam trobar 100 que no volien se-guir, les grans empreses volen con-tinuar pagant pels nostres serveis i les pimes volen algú que els asses-sori, ha d’ahver massa empresarial”

ens comenten des de l’ens. A tot això, també s’ha de dir que del total d’em-preses, “el 56% no pagaven res, i qui mantenia l’estructura eren la resta, grans empreses que ara segueixen confiant en nosaltres. Han pagant les de més de 10 milions d’euros, la nostra sensació és que no volen dei-xar-nos”. Pel que fa al futur de les cambres i possibles desaparicions, la percep-ció que ens donen des de la tarrago-nina és que “les cambres estan con-fiant en les empreses, i per això no desapareixeran, no estem polititza-des i això és positiu; a més, s’espera-va una desbandada i no ha estat així, tenim vida per temps”, acaben.

EN CONTEXT

EL DETALL

Creació d’empresesS’ha reforçat el servei d’atenció a la creació d’empreses i la seva formació, ja que s’’han

trobat amb una allau de sol·licituds

interessades a crear una empresa i des de la Cam-bra els volem orientar per saber les passes que s’han de fer. Així, cada 15 dies estem realitzant reunions amb un màxim de 20 per-

sones”, expliquen fonts de l’entitat. No es deixa de banda l’àrea formativa en tots els seus àmbits. Per acabar, les novetats emmarcades amb la ce-lebració dels 125 anys, a

més d’un acte multitudi-nari l’octubre, els Bon Dia Tarragona, passen a tres mensuals, el Tarragona dTapes, que acaba el 6 de maig i el Tarragona Wine al novembre.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Page 7: Crònica 51

7Abril de 2012 EMPRESA

RPK Tarragona invertirà el 7% de la seva facturació en millores i I+D

AUTOMOCIÓ

L’empresa que es dedica a la fabri-cació de formes i molles de com-pressió, torsió

i tracció a partir de fil i fleix d’acer per al sector de l’automòbil, es troba immersa en el procés co-mercial per augmentar la seva facturació en el mercat europeu. Segons Paco López, gerent de RPK Tarragona, “aquest any ens trobem en el pro-cès d’anivellar el volum de facturació, originalment més centrat en el mercat interior, per centrar-lo més en la demanda euro-

pea, de tal manera que es-perem que Europa superi les entrades de comandes espanyoles, aquest 2012”. En aquest sentit, el 2011 van mantenir la facturació obtinguda el 2010, 5,1 milions d’euros, “malgrat la parada causada en l’úl-tim trimestre de l’any en el mercat interior que es va compensar per l’aug-ment de la facturació del mercat europeu”, aclareix López. Actualment, els pa-ïsos on tenen més presèn-cia són França, Portugal, centre Europa i els països de l’Est on treballen amb els principals proveïdors

del sector de l’automoció.Pel que fa a inversions

previstes de cara als pro-pers anys, “dins del pla estratègic del grup RPK 2011-14 les inversions previstes al centre tarra-goní estaran destinades

al desenvolupament dels negocis, millores de la producció i el control de la fabricació per formes a partir de fil i fleix, així com molles de retenció per aplicacions d’altes pres-tacions en el sector auto-

mobilístic. que rondaran entre el 7% i el 10% de la facturació anual en els pròxims 3-4 anys”.

RPK Tarragona, antiga-ment HEDISA, pertany al grup RPK des del 2006, l’any 2010 va adquirir

Transformaciones Metáli-cas A. Bardaji S.L amb la que es va fusionar, i que va suposar un esforç inversor del 20% del seu volum de vendes d’aquell any. L’any passat va facturar més de 5 milions d’euros, cosa que representa el 15% dels 32,5 milions d’euros de al facturació total del grup especialitzat en la fa-bricació de molles i bobi-nes de coure, l’any 2011.

Actualment a les seves instal·lacions del polígon Entrevies de Tarragona, hi treballen un grup de pro-fessionals format per 60 persones.

Aquest any té previst seguir incrementant la seva facturació al mercat europeu per compensar l’alentiment de la demanda interna, tendència que ja ha notat en els resultats de 2011.

Núria Arlandes

HEDISA era el nom de l’empresa fins que l’any 2006 va ser adquirida pel grup basc RPK, quan va passar a ser RPK Tarragona.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES XIFRES

5milions d’euros és el volum de vendes que va obtenir durant l’any

2011

ENTITATS FINANCERES

CaixaBank assumeix l’impacte de la reforma financera en el primer trimestre i guanya 48MEUREn un entorn econòmic i financer complex i volàtil, de pressió sobre els mar-ges, d’augment del cost del risc i de més requeriments de capital, l’entitat ha ob-tingut un resultat sòlid gràcies a la seva intensa activitat comercial, amb guanys de quotes de mer-cat, i mantenint el volum de negoci en un mercat encontracció. En el primer trimestre de 2012, ha con-solidat el seu lideratge en banca minorista i ha refo-rçat els nivells de liquiditat i solvència. La gestió activa dels marges de les opera-cions, dels volums i de les

rendibilitats i, de la cartera de renda fixa, juntament amb una estricta política de racionalització i reduc-ció dels costos, li han per-mès mantenir una elevada capacitat de generació de resultats recurrents, amb un marge d’explotació de 889 MEUR, més que 2011. La generació de re-sultats i la disponibilitat del fons genèric per a in-solvències ha permès ab-sorbir, íntegrament en el primer trimestre, el total de les necessitats de provi-sions estimades pels nous requeriments de 2.436 milions d’euros; tot i així,

el resultat puja a a 48 mi-lions d’euros (-84%). En l’últim trimestre ha man-tingut el volum de negoci (+0,5%), ha consolidat la seva solvència (Core Capi-tal del 12,4%) i ha elevat la liquiditat (29.436 mi-lions). En el primer trimes-tre s’ha confirmat la ten-dència a l’alça del marge d’interessos, amb un aug-ment del 10,2% respecte del mateix període de l’any passat, i se situa en els 883 milions.

1a Junta d’AccionistesA més de la presentació de resultats també es va dur a

terme la seva primera jun-ta general d’accionistes després de la reorganit-zació del Grup “la Caixa”. L’entitat presidida per Isi-dre Fainé, i com a vicepre-sident i conseller delegat,

Joan M. Nin, ha obtingut el suport majoritari dels 364.000 accionistes, que han aprovat els comptes anuals i les propostes del Consell d’Administració. A més, s’ha aprovat la con-

vocatòria d’una Junta Ge-neral Extraordinària, cap a finals de juny, per sotmetre a l’aprovació del total dels seus accionistes la inte-gració a l’entitat de Banca Cívica.

Isidre Fainé i Joan M. Nin són el president i el vicepresident, respectivament, de CaixaBank.

FOTO

: CED

IDA

Page 8: Crònica 51

8 ENTREVISTA

–Davant l’amnistia fiscal proposada pel Govern el COGAC es posiciona a favor, quin és el princi-pal motiu?Demanem aquesta me-sura des del 2008, per una raó d’interès públic, una amnistia fiscal sona a incomplir els principis constitucionals de legali-tat, però també diu que en casos excepcionals d’inte-rès públic i econòmic, es poden prendre mesures en contra d’aquests prin-cipis, i els nivells de crisi econòmica a Espanya són suficientment importants per prendre una mesura impopular i tècnicament injusta però necessària. Aportar liquiditat al sis-tema financer espanyol amb el diner negre que hi ha fora –que n’hi n’ha més que el que diu l’Ad-ministració– és impres-cindible. El problema és que no condiciona que aquests diners entrin al país, és a dir, es pot fer

aflorar uns diners il·legals sense entrar-los al sistema financer espanyol i aquest és un error perquè la fi-nalitat última, en un tema d’interès public hauria de ser com a condició sine qua non, què el diner que es pugui blanquejar entri al país.–Quan parla que no en-tren dins del nostre sis-tema financer, a què es refereix?Doncs que es comunica a l’Administració que es té una quantitat fora per la qual es pagarà el 10% a Espanya però que es pot mantenir al paradís fiscal en què es tingui, i això és un error de la norma, com també que no pots blan-quejar diners amb paper; si la finalitat última, la que defensem des del COGAC, és que els diners entrin al sistema financer i hagi una recaptació per part de l’Administració, hauria de ser indispensable, primer, que els diners que estan

fora entrin al país i no es quedin fora, i, segon, es regularitzin els bitllets que estan amagats sota de la rajola. Per mi hi ha hagut una precipitació a l’hora de fer el text legal, perquè quina és l’explica-ció jurídica per la qual es pot blanquejar el metàl·lic que hi ha fora i no el que tinc dins. Des del COGAC creiem que l’objectiu hau-ria de ser que aquests di-ners entressin al sistema financer espanyol; si no, és un greuge comparatiu.–No creu que dóna la sensació que et surt més a compte la il·legalitat que estar dins del que marca la llei...És així quan surt una me-sura d’aquest tipus, to-thom té la sensació que ha fet el babau, perquè du-rant el temps que ha anat tributant d’acord amb la llei, hi ha gent que no ho ha fet. Això no seria així si el sistema administra-tiu d’inspecció funcionés;

al no fer-ho, arriba un moment que per accedir a una sèrie de recursos que estan fora del circuit s’ha de recórrer a un sis-tema com aquest, perquè el normal no funciona, no té ni recursos, ni mit-jans i ni coneixements per fer entrar aquests diners d’una forma regularitza-da i tributant el que han de tributar, és molt més senzill inspeccionar una persona que compleix els seus compromisos fiscals que anar a buscar bosses de diners a altres països. I així no es pot anar i és im-popular.–Quina lectura se’n pot fer de tot això?Un reconeixement enco-bert de l’Administració que el sistema no funcio-na; si són coneixedors que hi ha 25.000 MEUR fora de residents fiscals espa-nyols, què esperen anar-los a buscar?, si a més de fer-ho, fan una amnistia és que estan reconeixent

que no els trobaran per-què no en saben o no vo-len. L’evidència, que hi ha diners a paradisos fiscals ho sabem tots i és un fet objectiu. La pregunta del milió és per què, a més d’anar per via inspecció

es fa una amnistia?, doncs perquè és molt més fàcil, més ràpid i efectiu així. Per COGAC això ho ha-vien d’haver fet fa quatre anys quan va començar a anar d’aquesta manera, s’ha esperat massa; la

Núria Arlandes

AMNISTIA FISCAL

Jordi AltayóPonent de la Comissió CEFIT del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC).Doctor en economia i gestor administratiu.

«No hi ha explicació jurídica per entendre que es pot blanquejar el diner de fora però no el del país»

PROTAGONISTES

MARIAno GARCÍA, noU DIRECToR DE LA fàBRICA DE LAfARGE A ToLEDo

Mariano García ha estat no-menat director de la planta de producció de Lafarge Cemen-tos a Villaluenga de la Sagra, província de Toledo. García fins ara exercia com a res-ponsable del centre que té la cimentera a Fuhais, a Jordània. És enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Madrid (UPM). Va iniciar la

seva trajectòria professional a Lafarge el 2004 com a enginyer de projectes.

AnTonIo hUERTAS ASSUMEIx LA PRESIDènCIA DE MAPfRE

novA PRESIDEnTA AL CoL·LEGIDE GRADUATS SoCIALS TARRAGonA

En acabar la junta d’accionistes del Grup Mapfre, Antonio Huertas va assumir la seva presidència. Huertas substitueix José Manuel Martí-nez, que exercia aquest càrrec des de l’any 2001 i on havia desenvolupat tota la seva carrera professional. Huertas, en el seu primer discurs ja com a president, que va ser pronun-ciat al tancament de la junta,

va agrair el nomenament i va elogiar els èxits de José Manuel Martínez.

Anna Maria Asamà Esteve és la nova presidenta de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Graduats Socials de Tarragona, càrrec del qual va prendre possessió després que la seva elecció va ser aprovada per la reunió de la junta general ordinària celebrada el passat mes de març i que també va servir per a l’aprovació dels comptes anuals del 2011 i el pressu-

post de l’exercici 2012. Asamà substitueix en el cà-rrec Francesc Blasco, que exercia des de l’any 1996.

Page 9: Crònica 51

9Abril de 2012

prova és que no només ho ha fet Espanya, sinó que Alemanya o el Regne Unit també perquè al final arri-ben a la conclusió que és més senzill i eficaç fer am-nisties que no que el sis-tema vagi a buscar aquest

diner, costarà temps i no aconseguiran la recapta-ció que volen perquè és més difícil.–S’aconseguirà realment l’objectiu?Sí, perquè és un problema de necessitat; els diners que la gent té fora eren d’operacions amb grans plusvàlues amb un cost tributari desmesurat. Ara, aquests diners fan falta aquí perquè la situació econòmica és tan greu que a fora els diners no li serveixen per res, i aquí sí. El problema de l’èxit o el fracàs dependrà de la seguretat jurídica que tinguin, s’han d’assegurar que en entrar-los no hi haurà cap represàlia, i que tots els impostos que no siguin renda i societats no li seran cobrats. Si no, serà un fracàs. Per això s’ha d’esperar com s’instru-mentalitza aquesta regula-rització, tot depèn d’això. Ara, pels diners que hi ha a Espanya amb bitllets no serà efectiu perquè no s’hi pot acollir ningú ja que, tal com està redactat, no es podran regularitzar.–Una vegada finalitzada l’amnistia, què passarà?El que s’ha dit és que s’en-duriran les sancions a la gent que torni a efectuar operacions com aquestes. A partir d’aquesta amnis-tia, la prescripció tribu-

tària no existirà, és a dir, mai els podràs entrar a Espanya sense pagar els impostos, i em sembla bé. –La sanció als paga-ments en metàl·lic de més de 2.500 euros, serà efectiva?El problema del diner lí-quid és que no es pot se-guir, i limitar la disponibi-litat de qualsevol persona que en disposi em sembla una barbaritat; a més, nin-gú s’arrisca a defraudar Hisenda per 2.500 euros, sinó que són quantitats molt més elevades. El pri-mer que s’ha d’analitzar és quantes transaccions es fan per més de 2.500 eu-ros, que seran moltes, no seran de 3.000 euros sinó de molt més. El circuit del diner no es pot seguir i les transaccions importants es seguiran fent amb bit-llets de 500 euros. Com a mesura, no crec que ser-veixi per res, perquè els grans volums líquids es seguiran fent. El que s’ha de fer és que funcioni la inspecció de tributs i els trobi. Pel que fa a les ope-racions amb no residents, també considero que és nefasta, és una mesura que queda molt bé anunciar-la, però que l’objectiu no l’aconseguirà.–Des del COGAC quines mesures s’haurien d’adoptar per disminuir

la il·legalitat fiscal?No és una qüestió de fer noves mesures, perquè ja hi són a la llei. Aquesta estableix normes per evi-tar el frau fiscal, i s’han de fer funcionar. Però a més d’inspeccionar i investi-gar, el que es fa és contro-lar. És molt més fàcil anar pel contribuent de carrer i amargar-lo fins que es pot treure més recaptació que anar a buscar el que no es coneix. Si fessin el que haurien que fer, tota aquesta economia sub-mergida no hi seria. –Què n’opina de les mo-dificacions en l’IRPF o l’Impost de Societats per recaptar més?S’ha de diferenciar les mo-dificacions de l’IRPF de les de l’impost de societats. En l’impost de societats, ja era hora que es fes, perquè a les pimes els estava cos-tant un tipus impositiu de mitjana del 20%; en canvi, les grans companyies eren les grans beneficiades, amb un tipus d’entre el 9% i el 10% tenint grans beneficis. S’havia de tallar de soca-rel, que les grans empreses s’acullin a la norma fiscal amb baixa tributació, ara anem per bon camí. A més, tindrà un efecte important ja que les grans empreses tributaran a tipus efec-tius més alts. En canvi, en

l’IRPF s’ha incrementat el tipus impositiu que afecta tots els contribuents, però on l’efecte important es produeix a partir de bases liquidables de 175.000 euros. Em sembla confis-cador, amb poca repercus-sió i amb una minsa recap-tació, perquè n’hi ha molt pocs que compleixin, una modificació amb punts marginals tan alts serà pu-rament simbòlica. No es pot incentivar la produc-tivitat si l’increment del salari es grava a un tipus impositiu del 56%, no hi haurà ningú que ho faci, els tipus marginals tan alts només es pot aplicar amb una economia pròspera i tens el 99% del servei públic gratuït, però en un país com aquest no.–La crisi justifica els mi-tjans?Amb aquesta crec que sí, és a dir, l’última que es va viure a Espanya va ser la de la construcció de fa 15 anys, i allò en compa-ració amb aquesta és el que no s’ha vist mai. No-més cal sortir al carrer i veure la quantitat de boti-gues que han tancat i els polígons industrials amb naus tancades. Crec que el poble espanyol no ha pres consciència d’on estem i com estem, amb unes previsions de 70.000 aturats a finals d’any, és

una situació que no es pot explicar. Els gestors que cada dia tractem amb pimes t’adones que cada dia se n’estan tancant, o es prenen mesures tipus a grandes males grandes re-medios, o no en sortirem i ja veurem si de mesures d’aquest tipus del fi justi-fica els mitjans ho podrem fer.–Comença la campanya de la renda, com es pre-senta?Sense moltes modifi-cacions, n’hi ha molt poques, les més signifi-catives són les obres de millora en l’habitatge habitual i torna a ser de-duïble la inversió en l’im-moble habitual i poques coses més, les importants seran l’any vinent i s’ha de ser conscient d’això, però aquest any no hi ha modi-ficacions destacables.–Com afronta el COGAC la crisi?Doncs com ho han fet tots, davant de la baixa-da de l’activitat, reduint despeses i adequant-nos als nostres ingressos. Hi ha col·legis que ho estan passant molt malament, sobretot els vinculats a la construcció, però no-saltres estem mantenint la qualitat del nostre servei perquè l’associat tingui una necessitat clara del que nosaltres oferim.

Jordi Altayó actualment és ponent de la Comissió CEFIT del COGAC.

FOTO: CEDIDA

ProblemàticaÉs un error poder blanquejar el diner que hi ha fora sense entrar-lo aquí com el no poder fer-ho

amb els bitllets que hi ha al país

LES FRASES

RepercussióSi no hi una seguretat jurídica que no hi haurà represàlies quan s’entrin aquests diners, serà

un fracàs

És un fet objectiu en tots els estudis demoscòpics la valoració altament negativa que la ciutadania té de la

seva classe política, fet que a més es veu incrementat davant la impotència per

determinades decisions governamentals, independentment dels encerts singulars d’algun d’ells pel nostre futur.

Davant l’opinió general esmentada, s’estan engegant importants iniciatives parlamentàries, en el sentit de buscar la màxima transparència a l’hora d’exercir la tasca pública pels nostres representants; així, la futura Llei de Transparència, de què pot veure la seva aplicació abans de l’estiu, busca que les decisions siguin pre-ses amb la màxima publicitat, com garantia d’objectivitat; esperem que la via emprada doni els resultats requerits ben aviat i que els dubtes que a vegades es plantegen so-bre els que gaudeixen de la nostra repre-sentació es puguin reduir.

Malgrat l’anterior, que crec pot ser una

via positiva, penso que s’han de fer més coses, i seria també important començar a parlar de la pròpia “desprofessionalitza-ció” d’una part de la nostra classe dirigent; no són de rebut els milers de ciutadans que viuen del pressupost públic en funció d’unes responsabilitats que, a ben segur, no requereixen d’una exclusivitat, i que, en tot cas, podrien desenvolupar-se de mane-ra compaginada amb la feina habitual de molts electes. Ja sé que és problemàtic por-tar a la pràctica la meva reflexió, però seria necessari fer una anàlisi objectiva sobre si realment la tasca de milers de regidors municipals justifiquen sous per damunt del nivell mitjà de la majoria de persones a qui suposadament han de servir.

La caiguda d’ingressos de les admi-

nistracions requerirà l’optimització dels comptes públics, i segurament també s’haurà de fer un esforç, per part d’aquells que primen la seva vocació de servei pú-blic, en el sentit d’esmerçar una part im-portant dels seus esforços de gestió sense rebre cap compensació econòmica o al-menys reduir les que ara es perceben.

En definitiva, és positiva l’opció per la transparència i el bon govern, però a això s’haurà d’afegir, també, una important dosi de compromís personal, sense con-traprestació econòmica, almenys per una part d’aquells regidors de petits municipis que no es poden permetre una partida de despesa, avui no assumible, si volen recu-perar la viabilitat social de futur i la credi-bilitat de la gent.

TRIBUNA

Transparència i professionalització

LLUÍS BADIA.Advocat

Page 10: Crònica 51

10 EMPRESA

Makro implantarà el nou model de negoci a Tarragona abans del 2013

GESTIÓ EMPRESARIAL

L’èxit aconseguit amb la implan-tació d’un nou model de negoci a l’establiment de

Makro a Bilbao l’any 2010 va fer que l’empresa es de-cidís a portar-ho a terme a totes les seves tendes arreu del territori, la data fixada abans de 2013, i entre ells el de Tarragona. Aquesta iniciativa empre-sarial es basa principal-ment en el tracte perso-nalitzat al client, per tal de poder oferir una compra més organitzada, intel-ligent i efectiva, adaptant-se a cada tipus d’establi-

ment. Segons Antonio López, director de projectes es-tratègics, “per exemple no té les mateixes carac-terístiques el centre de Barberà, que seria el jú-nior, dirigit al sector de la restauració, hostaleria i bars (HORECA), detallis-ta, clients no professionals i oficina, amb un assortit molt més ampli, que el de Tarragona, que pertany als Eco, amb 3.500m2, un ampli ventall de productes centrat en el sector HO-RECA, el detallista i client d’alimentació, deixant a banda el sector d’oficina, per la qual cosa no s’actu-arà de la mateixa manera”. Principals canvisPer les característiques

del centre tarragoní, pel que fa a la nova estratègia comercial són, la que es basa en la formació, “im-partirem formació centra-da a reforçar la mentalitat dels treballadors de cara al servei del client i en la direcció d’equips. Hi hem posat molt d’èmfasi, per-què per nosaltres el client és el més important. Hi ha un canvi clar, per la força de vendes ha de ser igual amb les interiors que les exteriors”, explica López. L’altre canvi es veurà a la secció de no alimentació, és a dir, tot el referent pel parament de la llar, cuina i neteja on s’ha introduït el concepte dels mons, “la manera com estaven di-vidides les seccions, van veure que no funcionava

tan bé com hauria de fer-ho, així que ho hem divi-dit en mons: el de taula, on pots trobar des d’una forquilla fins a un tovalló; el món de la cuina, on hi ha tot el referent a aques-ta secció i el de la neteja, on pots comprar des d’un pal d’escombra fins a un esprai per a vidres, tot per facilitar la compra al cli-ent. A Tarragona esta pre-vist aplicar-ho adequant-nos a la seva estructura”, continua López.

Per acabar, es posaran a l’abast dels treballadors eines addicionals, com el reconeixement dels cli-ents que els ajudarà a co-nèixer millor els compra-dors, els productes que prefereixen i les seves de-mandes, “serà tan senzill com que amb la seva tar-geta de client, quan la in-trodueixi ja tindrem totes les seves dades i hi haurà una persona que l’atendrà personalment, garantint un servei personalitzat”

aclareix López. Tots aquests canvis han suposat un salt qualitatiu empresarial, s’ha contrac-tat més gent, i s’ha donat més importància al temps dedicat al client que a altres tasques, s’han pro-fessionalitzat els treballa-dors. López ens comenta que “aquest any ho hem implantat a sis tendes ar-reu d’Espanya i a finals de maig ja seran 10 en total. El 2009 el Grup Metro, al qual pertany Makro, es va plantejar canviar el model del negoci a causa de la baixada de consum per la crisi, la gran competència i el factor preu poc dife-renciador, i va demanar a tres països, entre ells Espanya, que elaboressin una estratègia comercial

La distribuïdora de cash&carry per al sector HORECA i alimentació implantarà abans de finalitzar l’any vinent al seu centre tarragoní el nou model d’estratègia comercial de Makro, basat en el tracte personalitzat del client per aconseguir una compra organitzada, intel·ligent i efectiva.

Núria Arlandes EL DETALL

Centre de TarragonaEn aquest establiment s’implantarà la formació per als seus empleats, el concepte de mons i el

sistema de reconeixement al client

ACTES EMPRESARIALS

fM Logistic celebra el seu segon aniversari a vallsL’operadora logística de grans empreses com Ikea, Norauto, Kellogg’s o Michelin, va celebrar el seu segon any a Valls, on serveix a la marca su-eca de mobiliari low cost, amb la seva plantilla ai-xecant castells, a les or-dres de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que els

va ajudar, assessorar i formar per poder dur-ho a terme, conscients de la tradició castellera de la ciutat, i que han aca-bat fundant la colla FM. Des de la capital de l’Alt Camp, opera un total de 2,8 milions de m3 a l’any a Valls 1 i Valls 2, els seus dos centres que usa Ikea

per aassortir a les 14 bo-tigues que té actualment a Espanya.

A més, pocs dies abans l’empresa va presentar els seus resultats amb un creixement del 18%, fins arribar als 400.000 m2 al mercat logístic estatal i una facturació de 30 mi-lions l’any passat.

FOTO

: CED

IDA

Pablo Gómez, director de FM Logistic, va obrir els actes de celebració del 2n aniversari a Valls.

Page 11: Crònica 51

11Abril de 2012

per canviar aquesta ten-dència, i veure quines eren les necessitats reals i les millores que demanaven els clients, es van realitzar més de 9.000 entrevistes a tot el país, es va triar la nostra, i amb les xifres a la mà ha estat tot un èxit. A més, s’exportarà a fora del nostre país”.

Tarragona, entre els millorsLa tenda ubicada a l’au-tovia C31b de Tarragona-Salou és un dels quatre centres de la distribuïdora a Catalunya. Per López, “és un dels nostres millors es-tabliments a tot Espanya i està funcionant molt bé, n’estem molt contents. Un dels punts més importants és l’aposta pels productors

locals. Alguns dels produc-tes del territori que es po-den trobar són: calçots de Valls, la patata de Prades, olis de Siurana, peix blau de Tarragona i marisc del delta de l’Ebre També tre-ballem amb els principals cellers de la província, com els vins del Priorat, el Montsant, la Conca de Barberà, Tarragona. Actu-alment estem implantant la figura del comprador re-gional, que és la que s’en-carrega d’identificar els productes locals de cada zona i buscar els proveï-dors per poder abastir les nostres tendes, Catalunya és una de les primeres zo-nes on la podrem trobar”. Pel que fa a projectes, a Tarragona a curt termini no n’hi haurà.“

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

Makro Tarragona té unes instal·lacions de més de 3.000m2, on l’assortit de productes locals és molt

important, com els calçots de Valls, la patata de Prades o els

vins dels principals cellers.

LA XIFRA

10centres tindran

implantat el nou projecte empresarial a

finals de maig

El nou model de negoci, clau de l’èxit

Aquest projecte es va començar a im-plantar l’any 2010 a la seva tenda de Bilbao, basat completament en l’en-focament al client des de totes les àrees. Les novetats són el reforç de la formació encarada a donar un millor servei al client per part dels seus em-pleats, la força de vendes tant a dins dels establiments com a fora per in-crementar la facturació, la figura del cuiner professional per cuinar amb els seus productes, el sistema de re-coneixement de clients per ajudar a a conèixer millors els clients i el de-livery, portar les mercaderies d’una tenda al teu negoci. A més d’una gran campanya de comunicació per donar a conèixer als clients les claus d’aquesta estratègia comercial. Pel que fa a l’‘e-commerce’, López ens

explica que “estem estudiant aques-ta possibilitat, i que no faran res fins que no estiguin segurs de les passes a fer”. A més, està fent un esforç inversor i obrirà en els propers mesos tres nous centres a l’Estat, un a Madrid, a Alcalà de Guadalix (Sevilla) i l’úl-tim a Elx (Alacant) i es crearan 984 nous llocs de treball entre directes i indirectes, tal com ho va anunciar el passat mes de març José M. Cervera, director general de Makro Espanya, a la Fira Alimentaria 2012 Aquesta any, l’operador de distri-bució majorista compleix el seu 40è aniversari a Espanya amb 37 centres oberts al país, i ha tancat el 2011 amb 900.000 clients i unes vendes de 1.289 milions d’euros.

EN CONTEXT

LOGÍSTICA

onilsa inicia la construcció de la nau logística d’El Corte Inglés a la Bisbal

La companyia catalana Onilsa ha iniciat al polígon industrial les Planes Baixes, a la Bisbal del Penedès, la construcció de la nova plataforma logística per a l’emmagatzematge i distribució de mercaderies d’El Corte Inglés, que entrarà en funcionament el març de 2013 i serà una dels més grans de Catalunya. El cen-tre comptarà amb una superfície de 42.000m2 sobre una parcel·la de 138.538m2 i durant la seva cons-trucció permetrà crear 170 llocs de treballs directes i indirectes. Es tracta de la segona plataforma catalana de distribució dels grans magatzems disponible per a activitat logística. L’empresa Codelfe, promotora del projecte, construirà tres naus d’estructura metàl·lica en forma de “U” amb 100 molls de càrrega.

RESPONSABILITAT SOCIAL

La plantilla de Borges a Reus dóna sang per la campanya ‘Dóna’n una mica’

Els treballadors i treballadores de Borges Mediterra-nean Group s’han tornat a sumar, per quart any con-secutiu, a la campanya solidària Dóna’n una mica en el Dia Vermell de Borges. En total, 34 empleats i emple-ades de les instal·lacions de Reus han col·laborat de manera altruista passant per la unitat mòbil del Banc de Sang, i s’ha recollit un total de 17 litres de sang. El Dia Vermell de Borges és una cita anual amb la do-nació de sang, que es duu a terme des del 2009 a la seu de Borges Mediterranean Group a Reus i des de fa tres anys a Tàrrega (Lleida). L’èxit de participació de les darreres edicions permet que enguany es repeteixi la iniciativa, inclosa dins les accions de responsabili-tat social empresarial de la companyia.

BALANÇ

Sanitas tanca l’any amb un creixement dels beneficis nets de més de 91 MEUR

L’empresa de serveis per la salut va aconseguir un in-crement del 5% dels seus ingressos consolidats fins arribar als 1.531 milions i un 7,5% en beneficis nets i assolir els 91,8 milions; a més, l’any passat l’assegu-radora va invertir 61,9 milions en l’obertura de nous centres i la incorporació de noves unitats mèdiques, entre els quals el nou centre a Tarragona i va gene-rar 411 nous llocs de treball. De cara al 2012 preveu seguir en aquests tendència a l’alça tant en beneficis com en clients. Pel que fa a inversions, preveu una despesa de 52 milions entre els quals es trobaria l’ad-quisició del negoci assegurador de l’Aliança, encara en negociacions, que inclouria entre d’altres la Clíni-ca Terres de l’Ebre de Tortosa.

Page 12: Crònica 51

12 EMPRESA

Anissima, més de 50 anys vestint el món escolar i esportiu

EMPRESA AMB HISTÒRIA

Els inicis d’aques-ta empresa de caire familiar es situen l’any 1895, a Bada-

lona quan la besàvia dels actuals propietaris, Fran-cisca Vila de Bas, fabricava productes de ganxet, com mocadors per a senyora, i que durant els anys trenta va consolidar juntament amb els seus fills. La seva manera de fer es basava en una xarxa de capseres (eren les que distribuïen la llana i la resta al seu equip de dones i amb qui feia tots els tractes amb la cen-tral) repartides pel Baix Penedès i altres punts de Catalunya, Balears i Aragó i on la fabricació era total-ment artesanal, es cobrava un tant per peça. Aquest

procediment es va dur a terme fins a mitjans dels anys 50.

EvolucióA partir d’aquí és quan es comença a introduir ma-quinària per continuar l’activitat tèxtil de l’em-presa, al mateix temps que es modernitza el sistema de fabricació i es substi-tueixen les capseres per petits tallers externs amb tracte directe amb la seu de la companyia i als quals pagaven per peça feta. En aquells moments la seu i magatzem estaven si-tuats al domicili familiar, un pis de 200 m2, i no va ser fins al final d’aquesta dècada que Josep M. Fi-gueras i Bas, pare de l’ac-tual direcció, va decidir traslladar tota l’activitat a un local que van trobar a Barcelona, des d’on es

va començar ampliar el taller que tenien a Llo-renç del Penedès, amb maquinària més moderna aportant el capital neces-sari, amb dues tricotoses semiautomàtiques. A més, amb el creixement de la demanda es va iniciar la col·laboració amb un ta-ller d’Avinyó i de Sant Vicenç de Castellet, on es van instal·lar diferents tricotoses. Però no va ser fins l’any 1963 que no es va decidir a construir una fàbrica a Llorenç, formant una societat privada entre tots els tallers adscrits, comprant la finca de Cal Cañes. Al mateix temps es va comprar un terreny de 1.300 m2 amb una nau de 450m2 on finalment es va ubicar la fàbrica. L’any següent, a la Fira Tèxtil de Barcelona, Figueras va conèixer la maquinària que es feia a Alemanya i va decidir invertir-hi per modernitzar les seves instal·lacions, fins que van arribar les tricotoses elec-tròniques ja que la crisi que arribava va fer parar les inversions de l’empre-sa. A les dècades dels 70

i 80, es va consolidar la xarxa de venda amb re-presentants als principals mercats de Catalunya i Espanya, i fins i tot es va obrir mercat a llocs com Aràbia Saudita o els Estats Units. Amb la incorpora-ció de la matriarca, es va ampliar la gamma de pe-ces, teixits i colors, i es va consolidar la línia infantil. Com a exemple podríem dir que els jerseis de coll Perkins i de coll alt van ser productes de gran con-sum que es van produir en sèrie. Tot i que va ser una etapa de condicions econòmiques adverses, va ser quan es van construir les instal·lacions des d’on treballen actualment, les de les Peces d’Albinyana. Finalitzats els vuitanta i cap a la meitat dels no-ranta, amb l’entrada de la seva filla al cos directiu de l’empresa amb experi-ència al món de la moda italiana, va ser quan es va decidir fer la gran aposta pels uniformes de col·legi, un segment que demana sèries personalitzades i on la seva llarga experiència en el sector del gènere de punt i de la roba infantil,

els va fer líders al sector.

Productes i clientsTota aquesta evolució els ha portat a especia-litzar-se en la confecció escolar i esportiva de tal manera que s’hi fabriquen bates, samarretes, bosses de muda, pitets, xandalls, faldilles, etc. amb la pos-sibilitat de personalitzar-ho amb el nom del cen-tre o club esportiu, amb una producció de més de 10.000 peces l’any. Els seus clients es cen-tren sobretot en col·legis, centres esportius d’arreu del país sempre adaptant-se a les seves necessitats, amb disposició de gran estoc per poder donar ser-vei durant tot l’any i amb una resposta immediata davant de canvis tant de model com de patronatge. Davant el context eco-nòmic, la companyia ha apostat pel valor afegit del seu producte com la quali-tat a preus competitius i la professionalitat reforçant la seva implantació al mer-cat interior però amb la mirada posada a repren-dre la internacionalització i l’entrada a altres països.

Aquesta empresa familiar, ubicada a les Peces d’Albinyana, té una trajectòria de més de mig segle, encara que el seu projecte empresarial té els seus inicis a Barcelona l’any 1895. La seva activitat es centra en la producció i comercialització d’uniformes de col·legi, xàndals, bates, tot per a infants.

FOTOS: ARXIU ANISSIMA

Núria Arlandes

Anissima es dedica des de fa més de 50 anys a la producció i comercialització de tèxtil per

a col·legis, esports i infants. Des de la dècada dels 50 està

ubicada a les Peces d’Albinyana on continua la seva activitat.

LA XIFRA

15tipus de peces tèxtils per a escoles, infants i esports diferents es realitzen a les Peces

Page 13: Crònica 51

13Abril de 2012 REPSOLRESPONSABILITAT SOCIAL

Després de l’èxit i la bona acollida de la primera edició del programa “La teva formació no té lí-mits, desenvolupa el teu futur”, es posen en marxa una sèrie d’accions que es concreten en sessions de sensibilització educativa de caràcter presencial, dirigides, preferentment, a pares i mares d’estudi-ants amb discapacitat i professionals de l’entorn educatiu.

A les sessions es di-fondrà el programa i es presentarà el material educatiu consistent en un vídeo guiat de sensibilit-

zació educativa i una guia didàctica a disposició de l’alumnat i el professorat. A més, els recursos esta-ran disponibles en un mi-croespai al web de Funda-ción Repsol HYPERLINK “http://www.fundacion-repsol.com” www.funda-cionrepsol.com. El vídeo recull els testimonis de 18 persones amb algun tipus de discapacitat, pro-fessionals de l’educació i familiars les trajectòries professionals i personals dels quals són exemples destacables d’esforç i su-peració. La guia didàctica pretén ser un element de

suport perquè els docents puguin utilitzar el materi-al audiovisual a l’aula.

L’objectiu de “La teva formació no té límits, de-senvolupa el teu futur” és promoure la presència ac-tiva de persones amb dis-capacitat a la universitat per mitjà de sessions de sensibilització educativa en què participen alum-nes amb discapacitat de 2n cicle d’ESO i Batxille-rat, pares i professors. La finalitat última del pro-jecte és que aquests jo-ves tinguin la possibilitat d’incorporar-se al mercat laboral, accedint a ocupa-

cions de qualitat. Durant la passada edició 1.210 assistents van participar a les jornades de sensi-bilització presencial a 27 centres educatius de les comunitats autònomes de Madrid i Extremadura.

Aquest programa supo-sa per a Fundación Repsol una iniciativa més en la seva decidida aposta per la promoció de la inclu-sió activa de les persones amb discapacitat en totes les facetes de la vida. Les diferents sessions es re-alitzaran en els entorns on Repsol troba els seus complexos industrials.

La sessió, realitzada a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universi-tat Rovira i Virgili, i diri-gida per Ester Bueno de Fundació ONCE, també ha comptat amb alumnes de centres educatius de la zona, amb la presència de representants de Funda-ción Repsol i del Complex industrial de Tarragona, així com de Carme Borbo-nès i Ángel Belzunegui, de la Càtedra d’Inclusió So-cial de la Universitat Ro-vira i Virgili; Jaume Mari, president d’ASPACE, i Juana Fuentes, directora d’ONCE a Tarragona.

El programa és una aposta per la inclusió activa de les persones amb discapacitat.

Sensibilització del programa “La teva formació no té límits”

Repsol lliura els Premis de Seguretat Empresarial 2011

Repsol celebra, com cada any, la Reunió General de Coordinació d’Activitats Empresarials. Aquest acte serveix per reconèixer en matèria de seguretat les empreses que han desta-cat durant l’any 2011 per la seva pro-activitat, im-plicació i compromís en la realització d’activitats preventives en el Complex Industrial de Tarragona.

Durant la reunió es va

reflexionar sobre els in-dicadors d’accidentalitat actuals i les mesures que s’estan prenent per evitar-los i continuar el procés de millora continuada, com el Pla de Reducció d’Ac-cidentalitat previst per al 2012. En aquest sentit es va comptar amb la ponèn-cia del Sr. Mario Gil Villa-nueva, Inspector de Tre-ball i Seguretat Social, que duia per títol “Responsa-

CEDIDA

• L’acte de lliurament dels premis ha tingut lloc al Centre Cultural del Morell• S’ha premiat les quatre empreses contractistes que han fet millor gestió en matèria de seguretat laboral

Imatge amb els representants de totes les empreses guardonades.

• El programa, desenvolupat per Fundació Repsol i Fundació ONCE, en col·laboració amb CERMI (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat), té l’objectiu de promoure la presència activa de persones amb discapacitat a la universitat.• S’han posat en marxa sessions de sensibilització educativa de caràcter presencial dirigides preferentment a pares i mares d’estudiants amb discapacitat i professionals de l’entorn educatiu.

El príncep inaugura l’ampliació de la refineria de Cartagena

L’ampliació de la refine-ria de Cartagena, a la qual s’han destinat 3.150 milions d’euros, és la major inversió industri-al de la història d’Espa-nya i un dels projectes clau en l’estratègia de Repsol. Permetrà millo-rar la balança comercial d’Espanya, ja que redu-irà considerablement la importació de combusti-bles d’automoció. També comporta la creació de 800 llocs de treball pro-pis i altres 800 en em-preses contractistes. En les obres d’ampliació han participat unes 20.000 persones, amb puntes diàries de més de 7.700 treballadors. El Príncep d’Astúries inaugurà l’am-pliació de la refineria de Repsol a Cartagena, junt amb el president de Rep-sol, Antonio Brufau; el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, i el pre-sident de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, Ramón Luis Val-cárcel, entre altres auto-ritats. Brufau afirmà que la nova refineria és un referent en sostenibilitat mediambiental, segu-retat i estalvi energètic. Amb la nova refineria es duplica la capacitat de producció, fins a arribar als 11 milions de tones anuals (220.000 barrils al dia).

CEDIDA

bilitats en matèria de Pre-venció de Riscos Laborals”

Les empreses que han obtingut un guardó en aquesta edició han estat:

En la categoria d’Habi-tuals “Befesa” per Repsol Refí i “Siemsa” per Repsol Química. Pel que fa a la ca-tegoria de Grans Parades,

“Imasa” per Repsol Refí i “Solarca” pel que fa a Rep-sol Química.

La clausura d’aquesta jornada sobre seguretat a

les empreses la va fer el Sr. Félix Márquez, Director de Fiabilitat i Manteniment per al Complex de Repsol a Tarragona.

Page 14: Crònica 51

14 TENDÈNCIES

MOTOR

Preu Per determinar

Cilindres/Vàlvules4

Consum mitjà (l/100 km)4,2 DièselPar Màxim

500NmCanvi Automàtic7G-Tronic Plus

Potència150 Kw

Funció de parada i arrencada

ECOPneumàtics

225/55 R 16 Energia

Bateria ions liti d’alt voltatge

Emissions CO2109 g/km

CombustibleDièsel

fITxA TèCnICA

El turisme de gamma alta més auster del món

Mercedes-Benz E300 BlueTEC

Mercedes treu a la venda a partir del setembre el seu nou model E300 BlueTEC Hybrid amb dades rècord en el capítol de l’eficiència, consum de 4,2 litres de dièsel als 100 km i 109 g de CO2/km, unides a un augment de la potència i el par motor. El concepte híbrid modular amb bateria de ió liti no restringeix l’habitabilitat interior i brinda una impressionant experiència de conducció gràcies a la funció de para-da i arrencada, recuperació d’energia al frenar, efecte boost, propulsió netament elèctrica i possibilitat de planejar, conduir la velocitat constant sense el motor de combustió, i que sortirà a la venda en la versió berlina i Estate.

Aquest model obre un nou capítol dins del segment principal de la marca alemanya de cotxes i estableix nous referents per vehicles d’empresa de gamma alta que convenç per les seves impressio-nants prestacions: dièsel de 4 cilindres entrega 150kw(204CV) i un par màxim de 500 Mn, en combinació amb un motor elèctric de 20kW i 250 Nm

s’obté un concepte harmo-niós de propulsió.

A més, s’inscriu dins de l’estratègia de reducció de cilindrada empresa per la companyia, millorant l’eficiència dels models convencionals sense reduir les prestacions ni sacrifi-car la manejabilitat ni el confort, comparables a les del E300 CDI però amb un 35% menys en consum i emissions. Tot això suposa més confort a la conducció, l’arrencada i la posada en marxa són totalment silen-ciosos i esmorteeix qualse-vol vibració del motor de combustió interna.

Aquesta tecnologia híbrida ofereix una sèrie de funcions addicionals que afavoreixen una conducció molt esportiva, però també suau i silenciosa, com és la parada del vehicle/ funció i arrencada ECO, les maniobres són totalment elèctriques, l’acceleració es realitza en mode elèctric i a vehicle parat accelera de forma potent, la funció bo-ost, el motor elèctric assis-teix al motor de combustió interna a l’accelerar, la cir-culació a velocitat constant per aconseguir un consum mésbaix, etc. Per altra ban-

da, el grup propulsor híbrid és una versió perfeccionada del mòdul instal·lat al S400 Hybrid i es basa en el canvi automàtic 7G-TRONIC PLUS, incorpora un embra-gatge humit per l’arrencada com en els models d’altes prestacions.

La propulsió procedeix d’una bateria de ions de liti d’alt voltatge amb una potència de 19Kw i una capacitat energètica de 0,8kWh.

Quant a seguretat, es ga-ranteix el mateix nivell que amb els seus homòlegs amb motor convencional.

La marca automobilística llança al mercat la versió de 4 portes i canvi automàtic

Volkswagen up!

El nou model s’equipararà amb els mateixos motors de 60 i 75 CV de potència i tindrà les mateixes versions d’equipament (move up!, high up!, black up!, i white up!) i dimensions que la versió de dues portes. La recta línia inferior de les finestres de la versió cinc portes dóna gran personalitat a la gamma, que comparteix amb el model anterior el frontal i la posterior amb una superfície acristalada que

dóna un aire exclusiu i avantguardista. La versatilitat del nou membre de la família up! es reforça amb el generós maleter, amb una capacitat de 251 li-tres, ampliable a 951 amb el respatller posterior abatible. L’habitabilitat in-terior és la mateixa de tota la família. Per una conducció més confortable la casa llançarà al mercat la possibilitat d’equipar-lo amb canvi automàtic lleuger, denominat “SQ100”.

NOVETATS

Presenten la nova càmera Sony a57 amb grans prestacionsSony suma una nova càmera amb tec-nologia del mirall translúcid a la seva gamma, la a57, que aconsegueix imatges d’alta velocitat i compta amb infinites opcions creatives. Aquest innovador disseny dirigeix la llum cap al sensor d’imatge CMOS al mateix temps que a l’AF, això permet un enfocament au-tomàtic realment continu durant la cap-tura de les fotos i la gravació de vídeos, és a dir, capturar realment el que veus.

nova consola per connectar televisor i internet

Toshiba llança a Espanya la ¡nova consola multimèdia per la llar digital, denominada Stor.E Tv Pro, desenvolu-pada per oferir a l’usuari una via ràpida de connexió del televisor a internet, sense necessitat d’invertir en els nous equips Smart TV d’última generació. A més, fa a la vegada de servidor de continguts, permet accedir des d’un televi-sor sense DLNA a les col·leccions de música o vídeo dels aparells digitals connectats a la xarxa domèstica.

La gravadora digital més ultralleugera del mercat

Sony llança la nova gravadora de veu ICD-TX50, idònia per ús professional, amb sols 6,4mm de grossor i un pes de 50 g, té una pantalla OLED de fàcil lectu-ra, a més de disposar un clip que permet mantenir-la fixa si es col·loca a la butxaca de la camisa. La seva memòria interna és de 4GB i la ranura per targetes microSD, la gravació d’àudio amb qualitat CD es realitza en format Linear PCM o MP3.

Page 15: Crònica 51

15Abril de 2012

La filial de la marca és la primera a desple-gar aquest innovador sistema de diagnosi avançada de vehicles en temps record. Així, els centres de postvenda a Espanya asseguren la millora continuada dels seus

procediments de diagnòstic, cosa que repercuteix en un menor temps de diagnosi de possibles inci-dències, un menor temps d’intervenció en el vehicle i en conseqüència menys molèsties per al client. Aquesta iniciativa, de la qual Espanya és pilot euro-peu en el seu desplegament, basa la seva filosofia en l’increment de la confiança del client en el servei Lexus a través de la figura de l’Assessor Tècnic Lexus, que es presenta al client com l’interlocutor amb major qualificació tècnica per la resolució de la seva consulta amb absoluta accessibilitat.

La internacionalització ha permès a SEAT capejar la crisi que va patir el mercat espanyol el 2011 i seguir amb els seus plans de creixement i rendibilitat. La companyia va superar els 5.000 milions d’euros d’ingressos (5.049, un 8,3% més que l’exercici ante-rior) gràcies a l’augment de les exportacions i l’èxit comercial dels seus productes. La delicada situació econòmica no va impedir a la marca del Grup Vo-lkswagen destinar 555 milions d’euros, un 7% més que l’any passat, a inversions i despeses en R + D + i. Malgrat aquest esforç, va millorar en uns 100 mi-lions (un 30%) el seu compte d’explotació, en tancar

2011 amb un resul-tat de -232.000.000 d’euros, davant els -330 de l’exercici anterior. El re-sultat després d’impostos va ser d’uns -61.000.000 d’euros.

http://www.redessa.com

LLIBRES

LA XARXA

El suport a la iniciativa, la innovació empresarial i l’ocupacióRedessa va entrar en funcionament l’any 1995, tenint com a objecte social el suport a la inicia-tiva empresarial, la generació de llocs de treball i és un instrument clau en la política de promoció econòmica. Societat de capital públic, d’àmbit supramunicipal, disposa de més de 70.000 m2 d’infraestructures a Reus i ofereix una àmplia gam-ma de serveis empresarials.

http://ca.grera.net/

Lloc de trobada per empreses per facilitar la compra i la vendaGrera és una xarxa social, una eina professional que utilitzem les empreses per a vendre més i comprar millor, on es facilita la interconnexió per a impulsar oportunitats de negoci entre aquests actors empresarials. A partir d’una sòlida eina vir-tual que permet posar a disposició de les empreses registrades una gran quantitat d’informació de gran utilitat.

Lexus España, pionera a Europa amb el programa «Lexus fix i t Right»

SEAT millora els seus resultats gràcies a les exportacions

Respostes per entendre el que ens espera

Títol: Las dos próximas recesionesAutor: Juan Ignacio CrespoEdita: DeustoTemàtica: Recessió

Una nova recessió ens espera pro-perament, la possible ruptura de la UE tal com la coneixem fins ara, l’estancament econòmic nord-americà i la bombolla immobilià-ria a Brasil, entre altres fa plan-tejar que la que vindrà no serà ni l’única ni la més dura. L’autor res-pon al que pot ser el futur.

Com fa negocis Warren Buffett

Títol: La cartera de acciones de Warren BuffettAutor: Mary Buffett i David ClarkEdita: Gestion 2000

Aquest empresari ha cregut sem-pre que el millor moment per com-prar accions és quan ningú més les vol. Els autors del llibre analitzen les 17 empreses en les quals ha invertit en els últims anys i expli-quen per què aquestes estan una altra vegada a preus que mostren perspectives de creixement a llarg termini.

Participació i creativitat a l’espai laboral

Títol: GamestormingAutor: Dave Gray, Sunni Brown i James MacanufoEdita: Deusto

Èxit de vendes a Estat Units, tra-duït a 11 idiomes, i dins de la Bussines Book best sellers. És una col·lecció de jocs que activen la participació i la creativitat dins de l’espai laboral, i dirigit als pro-fessionals que vulguin derrocar barreres, millorar la comunicació i generar nous enfocaments en es-tratègies i idees.

La realitat immoral del sector constructor

Títol: ¡Boom!Autor: Laura Anguera Edita: AlientaTemàtica: Bombolla immobiliària

Des de la perspectiva que ens dóna allò que en viscut en prime-ra persona, l’autora utilitza la nar-rativa per parlar-nos d’una realitat sectorial que titlla d’immoral. Anguera, exdirectiva del sector i víctima del boom de la construc-ció, ens parla dels empresaris, banquers, alcaldes, etc., sense péls a la llengua.

La videocàmera GW55vE, resistent a l’aigua ideal per viatges o expedicions

Sony presenta la primera videocàmera Handycam re-sistent a l’aigua en profunditats de fins a 5 metres, a la pols i a les caigudes de fins a 1,5 m. Dissenyada per les aventures de cada dia, ve carregada d’avançada tecnologia per aconseguir vídeos Full HD i fotogra-fies nítides i estables en qualsevol situació. El seu sen-sor CMOS Exmor Rtm permet realitzar vídeos i fotogra-fies plenes de detalls, amb poc soroll i en condicions de baixa il·luminació

Page 16: Crònica 51

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi [email protected]ó: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olívia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané / Maquetació: M. Josep Albella

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.Manel de Falla, 12 baixos

43005 TarragonaTel. 977 211 154

CONTRACRÒNICA

La companyia, un dels proveïdors més importants en transport de càrrega terres-

tre a Europa, utilitzarà a partir d’ara la xarxa de ferrocarrils per trans-portar els contenidors marítims fins a les termi-nals de càrrega d’algunes companyies navilieres seleccionades. Fins ara, aquests contenidors es movien per carretera, i el nou mètode permetrà re-duir les emissions anuals de carboni en aproxima-dament 365 tones.Des DHL afirmen que el 50% de la petjada de carboni de l’empresa es genera en els trajectes del transport de mercaderi-es. El

doctor Jürgen Klenner, vicepresident de DHL Global Forwarding Ale-manya, ha assenyalat que “gràcies a projectes com aquest canvi en la forma de transport de conteni-dors entre Bremen, el seu port i Hamburg, hem es-tat capaços d’instrumen-tar el nostre programa GoGreen, estalviant una tona d’emissions de CO2 diària”. A més, l’empresa pretén seguir desenvo-lupant solucions soste-nibles per als processos logístics del futur, en col·laboració amb altres companyies de transport i navilieres.

L a instal-

lació per a la predistribu-

ció de contenidors

a Bremen és un dels cen-tres de transbordament de transport marítim més importants d’Euro-pa. És la base des de la qual al voltant de 7.500 contenidors de càrrega consolidada són trans-portats a les terminals de diverses companyies navilieres cada any. El transport ferroviari ha demostrat la seva eficà-cia en una primera fase de prova que va comen-çar l’abril de 2011 i posteriorment de forma regular, cosa que permet a DHL oferir ara també la solució a altres com-panyies navilieres i de transport.

L’objectiu medi-ambiental que

Deutsche Post DHL s’ha propo-sat aconseguir és millorar l ’e f ic iència de CO2 de les seves operacions pròpies i les dels seus s u b c o n -

tractistes de transport en

un 30 per cent el 2020 (amb el

2007 com a any de referència). Fins ara, Deutsche Post DHL ja ha millorat la seva eficiència energètica en un 10% abans de la data prevista.

A partir d’ara usarà els ferrocarrils per transportar contenidors

DhL aposta per l’eficiència logística

Primera app per operar amb targetes de La Caixa

EDITORIAL

XIFRES I LLETRES

2.818.777tones ha mogut el Port de Tarragona al febrer, un 53,6% més que el mateix mes de l’any passat

30.000.000d’euros d’estalvi en el dèficit tarifari han suposat els 145 MW eòlics instal·lats a les Canàries

La Caixa ha creat la primera aplicació mòbil d’una entitat financera que permet als clients contractar, dissenyar i gestionar les seves pròpies targetes a través de l’iPhone. Aquesta eina, totalment nativa per Iphone i compatible per iPod i iPod Touch, fa pos-sible realitzar tota l’operativa relacionada amb les targetes de l’entitat. L’oferta de serveis inclou des de la consulta de les opera-cions efectuades fins al fraccionament dels pagaments, l’activació de noves targetes i el bloqueig de les extravi-ades. També es poden consultar els Punts Estrella que generen i bescanviar-los pels regals del catàleg del programa de fidelit-zació de clients de l’entitat. L’aplicació, que ja està disponible a la botiga d’aplicacions mòbils de l’entitat, Cai-xaMòbil Store, i a l’App Store, va dirigida als més de 500.000 clients de targetes de La Caixa que utilitzen els serveis de la banca mòbil amb els terminals d’Apple.

Tot i que les notícies econòmiques no estan ni molt menys per tirar coets i que estem en un moment en què ja s’està cansat de sentir-les, podem dir que hi ha iniciatives i sectors que donen aquell

puntet verd que ens va bé per aixecar l’ànim. En aquest sentit, tenim empreses que, desafiant

al mal temps, segueixen apostant per ser un motor econòmic. Sí, n’hi ha moltes que abaixen persiana però si només es mira per aquesta banda i mal-grat que crida més l’atenció aquest fet a l’hora d’omplir les planes d’un diari que les altres, també hem de mostrar les que realment batallen perquè no ens enfonsem. N’hi ha que ho fan buscant no-ves estratègies comercials per poder avançar, una cosa que s’ha après d’aquesta situació econòmica és que aguditza l’enginy. Així, buscar noves ma-neres de fer el que sempre hem vist més atractiu, que funcioni i que doni resultats positius té el seu valor. Apostar per invertir, tant sigui en noves instal·lacions com en millores, actualment és ser un heroi, i encara n’hi ha, i s’ha de saber.

També s’ha de celebrar que institucions que treballen perquè el món empresarial pugui seguir tirant endavant és un gran mèrit. La Cambra porta 125 anys d’activitat en aquest sentit i s’ha de fe-licitar. Potser ens falta adonar-nos que darrere el desenvolupament d’una activitat econòmica hi ha molta feina i molts actors que intervenen perquè arribi a ser una realitat i apostar per la internacio-nalització i la formació com a eines indispensa-bles per al bon funcionament del teixit empre-sarial dins d’un context advers s’ha de tenir en compte i s’hi ha de donar suport. Veure com un dels sectors més nostres com és el turístic està resistint la crisi i a més dóna xifres positi-ves, tant econòmiques com d’ocupació, en un moment com aquest en què les cues a l’atur són imatges a les quals ja ens hem acostumat. Per això invertir la tendència encara que sigui una mica és d’agrair, i s’ha d’anar mostrant.

Que el panorama no és gens encoratjador tots hi estem d’acord, però quedant-nos sense fer res tampoc és la solució. Així, que, ja ho sabem, s’han de mirar les coses per la banda po-sitiva i creure que ens podem sortir peti qui peti.

Canviar de perspectiva

D ow Ibéricaha estat inclosa entre les 50 Millors Empreses per Treballar a Espanya per Great Place to Work, referent internacional en consultoria d’investigació i gestió de RH. El rànquing, que enguany commemora el seu desè aniversari a Espanya, inclou els Millors Llocs per treballar segons l’opinió dels seus empleats i empleades.Després d’analitzar l’opinió dels empleats de més de 250 organitzacions ha aconseguit el 4t lloc en la categoria de 500 a 1.000 empleats.