8/3/2019 Crònica 28 de Juny 2011 (Infogai)

http://slidepdf.com/reader/full/cronica-28-de-juny-2011-infogai 1/2

intro

És dissabte 25 de Juny, una de lesprimeres tardes radiants de l’estiu i novamentho hem fet: hem sortit del ghetto on maihavíem entrat -tret de quan ens ha donatla gana- i hem anat a voltar per la Rambla...Ens hem manifestat com cada any des de fadècades: de la mateixa manera com, durant

segles, d’altres van fer-ho abans. Hem tornata sortir al carrer, commemorant un 28 de Junyen record del dia que algunes van dir PROU,a l’Stonewall Inn, l’any seixanta-nou del seglevint. El record d’un dia que nosaltres, modestao contundentment, cada dia repetim.

A la ciutat del prodigis, avui el prodigisom nosaltres, com sempre ho és qui lluitaper les llibertats, de manera indignada o bémort del riure, malgrat tot. Així és com som.Seguim aquí i mai ens rendirem: seguiremaportant el que puguem al prodigi de ferde la ciutat decrèpita una rosa de foc, comcadascuna de nosaltres hagi somniat odecidit, però sempre a partir d’un cert grau

d’insubordinació: ni ens han integrat ni enshem desintegrat malgrat els intents. No enshan acovardit i mai ens podran domesticar!Això és el que li hem cridat al Poder aquestatarda...

Hem cridat per a que tothom ho sentique les nostres sexualitats no estan en venda.Que no volem ser pura mercaderia dins el jocd’interessos de certs empresaris pretesament“roses” que els darrers tres anys han treballatper tal de recollir i suplantar la tradició demobilització de la data, aquest 28 de Juny

símbol de la nostra lluita d’alliberament,convertint-la en una cita a l’agenda delsassistents a la Fira del Turisme, en unadescarada promoció de la “marca Barcelona”i d’una imatge, reduccionista, grotesca iautocomplaent del fet homosexual i, enmenor mesura, també lesbià i transsexual.

Hem cridat que no participarem en unmodel acrític de masses que res té a veureamb les nostres lluites d’alliberament: benal contrari, el model PRIDE ens les eclipsai trepitja fent ús de la seva maquinària depropaganda, ben greixada econòmicament,amb la pretensió de fer de nosaltres simplesconsumidors, simples fonts de beneficis per

a alguns. No participarem d’aquest model iel combatrem, en coherència amb les lluitescontra l’homofòbia que, a data d’avui, donenmés sentit que mai a la nostra feina i enscarreguen de raó. Mai comptarem, nosaltres,

el nombre d’<<assistents>> o <<participants>>a les nostres mobilitzacions... Seguiremcomptant, per contra, amb el grau decompromís de persones sensibles i militants:cadascú es defineix per si sol.

Provinents d’arreu dels Països Catalans,enguany ens hem reunit, cap a les sis de la

tarda, prop d’un miler de nosaltres a la PlaçaUniversitat, on un cop més ens hem reconeguti esperat fins que, tot d’una, hem engegata caminar juntes carrer Pelai endavant totcridant consignes com: “Contra l’homofòbia,ara, sempre i arreu”, “Pel dret a unessexualitats lliures a totes les comarques”, etc.

Transsexuals, intersexuals, lesbianes,queers, homosexuals, gent afí en general...Cap de nosaltres i cap dels nostres amicsens hem cansat de repetir-ho davant de lesbotigues i del fals prestigi dels aparadors queens emmirallaven: “Volem la revolta sexual”,i per aquest motiu apostem per una revolta

social en què la igualtat de totes sigui l’origen just de la nostra inevitable diversitat.

Totes juntes hem cridat, hem rigut i hemballat. És així com, de seguida, hem arribatal capdamunt de la Rambla amb les nostres

Per: Mikimiquel de Masquefa

Crònica

28 de Juny de 2011

8/3/2019 Crònica 28 de Juny 2011 (Infogai)

http://slidepdf.com/reader/full/cronica-28-de-juny-2011-infogai 2/2

4 intro

banderes, els nostres camions, els nostresmegàfons i la nostra lúcida disbauxa. Si algúhavia estat capaç d’avergonyir-se de res a lavida -de res absolutament- en aquest puntse’n deu haver oblidat definitivament.

D’aquesta manera, sense pausa,hem encetat la davallada de la Rambla. Elmés bonic passeig ha esdevingut la mésbonica barreja: la de totes nosaltres entrela varietat inabastable de vianants, de lafont de Canaletes al carrer de Ferran. Per

moments no se sabia qui era qui, on anavaaquell pakistanès amb les seves llaunes -ila vertiginosa capacitat de somriure- ni onanava aquell japonès -o pot ser que fosanglès-, amb la seva càmera... I aquellnen? I aquella àvia? És que venien ambnosaltres?

En tombar pel carrer Ferran, pelsvolts de les vuit del vespre, seguíem igual-seguíem liant-la-, petardes com somquan ho volem, lliures i descarades...reivindicatives sempre, per tot allò queens hi va a cadascuna de nosaltres. Hemrespost a qui ens insultava i ens n’hem riguta la cara: hem rebut a qui se’ns sumava,

ens hem despullat. Amb tot plegat, no hemsigut conscients que érem ja a la plaça finsque hi érem dins, finalment: la plaça de laRepública, la plaça de Sant Jaume. Fi detrajecte.

Hora dels parlaments. Han pres laparaula les companyes i el companys: primerde tot, el poeta Josepmiquel Servià ha llegit elmanifest d’enguany de la Comissió Unitària.Qui ho vulgui llegir sabrà de quina manerahan quedat al lloc que els correspon, certs

personatges, fonamentalment de l’Ajunta-fems i la Generalitat, així com el Bisbat. Laprofunda homofòbia dels qui es permetengovernar-nos ha estat denunciada, un copmés, amb veu ferma. Res que per desgràciano sabéssim totes nosaltres.

Seguidament, ha pres la paraula elnostre company Arturas Rudomanskis,vingut de Lituània per tal de posar de relleude quina manera la pròpia Unió Europeaés escenari d’una involució preocupant enmatèria de drets de les persones GLTBIQ+...Una bateria d’arguments que ens hanajudat a contextualitzar, en àmbit europeu,el moment en què ens trobem i, en

conseqüència, el sentit que pren l’actualitatde les nostres lluites.

També sobre la importància decontinuar la lluita ha tractat la darreraintervenció. Dues companyes, militantsde l’associació universitària Sin Vergüenzahan tancat la ronda de parlaments, fentreferència també a molts d’altres assumptes,com per exemple trentè aniversari,acomplert enguany, de l’aparició de la SIDAi com aquesta epidèmia ha marcat el nostre

col·lectiu tot aquest temps. Reflexions totesaquestes, i moltes altres que ara oblido,que han servit com a cloenda d’aquestaManifestació per l’Alliberament GLTBIQ+que un any més situa el nostre movimentenfront dels defensors de l’obscurantisme ila ignorància.

Per la dignitat dels i les que lluiten!

Pels i les que ja no hi són!

28 de Juny de 2011

En record de la Patrícia, sempre amb nosaltres