Créixer amb tu

Els infants de 18 a 36 mesos

Una petita guia per a pares i mares

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i FamíliaSecretaria de Famílies i d’Infància

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i Família

1ª edició: desembre de 2005Tiratge: 35.000 exemplarsDipòsit legal: B.49.975-2005Disseny: Rosa LlopFotocomposició: THAU, S.L.Impressió: gama, s.l.

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Vila, Ignasi

Créixer amb tu : els infants de 18 a 36 mesos : una petita guia pera pares i maresI. Fargas Busquets, Arnau II. Catalunya. Secretaria de Famílies i

d'Infància III. Títol1. Puericultura 2. Infants - Desenvolupament649.1

Aquest llibre ha comptat amb la participació de la Direcció Generalde Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Cata-lunya.

Agraïm la col·laboració de:

– La Societat Catalana de Pediatria– L’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica– La Lliga de la Llet de Catalunya– La Federació Catalana Pro Persones amb Retard Mental (APPS)

Aquest llibre ha estat elaborat pel catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Girona, el Dr. Ignasi Vila, i hacomptat amb la supervisió pediàtrica del Dr. Arnau Fargas.

Índex

CAPÍTOL 1. LA CRIATURA DELS 18 ALS 36 MESOS 11

CAPÍTOL 2. LES ATENCIONSBÀSIQUES DE LES CRIATURES DELS 18 ALS 36 MESOS 15

L’ALIMENTACIÓ 15Des dels 6 mesos fins als

2 anys 17A partir dels 2 anys 18Alletar més d’un any 18

EL SON INFANTIL 18Quantes hores necessiten dormir

les criatures dels 18 als 36 mesos? 19

A quina hora han d’anar a dormir? 19

I si es desperta i plora a mitja nit? 20

Quines condicions ambientalsafavoreixen el son? 20

Com aconseguir que no matini tant? 2o

Quan està preparada la criatura per dormir fora de casa? 21

Criatures amb problemes per dormir 22

LES EMOCIONS 23AUTONOMIA 24

Aprendre a vestir-se 25Anar sense bolquers 26Hàbits d’higiene 27Aprendre a menjar soles 28Participar en algunes tasques

de la casa 28Aprendre a dormir soles 28

CAPÍTOL 3. L’ATENCIÓ DE LESPERSONES ADULTES A LESCRIATURES I LA SEVA RELACIÓ AMB EL DESENVOLUPAMENT 31

ELS PILARS DE L’EDUCACIÓ FAMILIAR 34Afecte 34Interacció i comunicació 37Reptes i ajudes 39Rutines, hàbits i normes 40

CADA CRIATURA ÉS ÚNICA. COMRESPONDRE DAVANT LESPECULIARITATS DE CADA INFANT 45

7

La criatura tímida i callada 46La criatura inquieta 47Els comportaments agressius de la

criatura. Com actuar? 48I L’ADOPCIÓ? 50

CAPÍTOL 4. LA CRIATURA GAUDEIXJUGANT 53

A QUINS JOCS PODEM JUGAR AMB ELS INFANTS DELS 18 ALS 36 MESOS? 57

COM ESCOLLIR LES JOGUINES MÉSADEQUADES PER A CADA EDAT? 58

CAPÍTOL 5. MÉS ENLLÀ DE LAFAMÍLIA 63

TU, VOSALTRES, I QUI MÉS CUIDA LACRIATURA? 63

LA CURA DE LA CRIATURA A LA LLARPRÒPIA 64Els espais familiars 65Les relacions entre germans 66Altres familiars i amics que tenen

cura de la criatura 67Els avis i les àvies 68

L’ESCOLA BRESSOL 69Com escollir l’escola bressol? 71

La relació amb els iguals 71LA INFLUÈNCIA EDUCATIVA DELS

MITJANS DE COMUNICACIÓ 72

CAPÍTOL 6. PARLEM DE SALUT I DELBENESTAR DE LES CRIATURES 77

ELS SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS 77La febre 78Els vòmits 78Les diarrees 78El restrenyiment 79El mal d’orella 79Al·lèrgies 79

LA VARICEL·LA 80LES VACUNES 80LA PREVENCIÓ D’ACCIDENTS. ALGUNES

CONSIDERACIONS PER TENIR ENCOMPTE 80Els animals 82

CAPÍTOL 7. FITES DELDESENVOLUPAMENT DE LESCRIATURES DELS 18 ALS 36 MESOS 85

DELS 18 ALS 24 MESOS 85DELS 24 ALS 30 MESOS 87DELS 30 ALS 36 MESOS 90QUADRE RESUM D’ACTIVITATS 92

8

La criatura dels 18 als 36 mesosComença una nova etapa per a la família.

Felicitats! La teva criatura ja ha com-plert l’any i mig de vida i, a poc a poc, vasveient com va creixent i com s’està des-envolupant. Cada vegada fa progressosmés importants en el llenguatge i en laintel·ligència, sembla que comença aser conscient de qui és, d’allò que pot feri d’allò que no pot fer. Tot això fa que pu-guis gaudir de la companyia de la tevacriatura i compartir encara més mo-ments de joc, de diàleg i d’activitatsquotidianes conjuntament.

Fins ara has vist com l’infant explora elmón a través del joc i la manipulaciódels objectes que fa durant les activitatsquotidianes (el bany, l’alimentació, etc.)mentre aprèn les normes i els hàbits ru-tinaris, les pautes de comunicació (etmira a la cara i somriu, intenta fer sons)i com aprèn a compartir els momentsamb els altres. Cap als 6 mesos comen-çava a tenir por als desconeguts i mos-trava el seu afecte vers les persones queen teniu cura. Al voltant dels 9 mesos de

vida, la criatura feia progressos impor-tants i s’adreçava a les persones adultesper reclamar l’atenció i obtenir algunobjecte. Sembla que, progressivament,entén la teva existència i n’és conscient,i això possibilita que la relació vagi es-sent més càlida i directa.

Ara, entre els 18 i els 36 mesos de vida,buscarà moments d’independència mar-cant amb un «no» la seva presència i laseva personalitat. Anirà mostrant-se mésautònoma, i el llenguatge li permetràuna comunicació més fluida amb l’en-torn i una comprensió del món més àm-plia. El joc es tornarà cada vegada méssimbòlic, això significa que utilitzarà ob-jectes per representar altres coses (perexemple, agafarà un plàtan i farà veureque parla per telèfon). Veuràs com lescriatures milloren en la seva habilitatper recordar experiències passades, apre-nen i utilitzen més paraules noves, de-mostren tenir més capacitat d’atenció,continuen explorant l’entorn i els objec-

11

CAPÍTOL 1

tes, van augmentant la seva curiositat ies fa més evident l’adquisició dels apre-nentatges.

Entre els 18 i els 36 mesosles criatures esdesenvolupen ràpidamenti van essent conscients dequi són, on estan, quèpoden fer i què no podenfer.

Durant aquest període les persones adul-tes també experimentem canvis en lamanera de comportar-nos davant l’in-fant i en la manera de percebre’l, ja queva convertint-se en una persona mésautònoma que és capaç de fer coses persi mateixa. La capacitat de caminar, perexemple, es va consolidant i permet quees mogui lliurement. Igualment, el des-envolupament lingüístic li permet enten-dre moltes converses i situacions. Aquestés un bon moment per gaudir de novesactivitats conjuntes, nous jocs, novescomunicacions i per establir un diàlegafectiu i càlid que propiciï el seu desen-volupament i afavoreixi la seva autono-mia.

El teu paper continua essent rellevanttant pel que fa a l’adquisició de les no-ves habilitats (lingüístiques, motrius,d’exploració de l’entorn i de joc) com al’hora d’establir límits, disciplina, hà-bits i normes que et permetran regu-

lar el comportament del teu fill o filla i que l’ajudaran a viure a la nostra so-cietat, conèixer-la i adaptar-s’hi. A més,els infants van descobrint altres situa-cions i contextos, diferents de la famí-lia i participant-hi, podran relacionarseamb altres criatures i persones adul-tes, com l’escola bressol, els parcs in-fantils...

El naixement d’un fill o d’una filla supo-sa un període de canvi i d’adaptació a lavida familiar, un interès i una preocu-pació constant pel seu creixement i edu-cació. Això es mantindrà fins que la cria-tura es pugui valer per si sola. Si hasadoptat una criatura que presenti carac-terístiques diferents o necessitats decura especials, pot ser que et desbordisdavant d’una o més criatures a casa,que apareguin nous dubtes referents acom criar-la i educar-la, que sorgeixi lanecessitat de deixar-la en mans d’altrescuidadors (escola bressol, parvulari, aviso cangurs)..., aspectes que preocupen atots els pares i les mares, i que requerei-xen una adequada reflexió i una presa dedecisions coherent amb relació al futurque voleu oferir als infants.

En aquest llibre pretenem tractar algu-nes d’aquestes qüestions i d’altres, re-ferides a la cura i el desenvolupament deles criatures que tenen entre un any imig i tres anys. Parlarem del benestar ila seva cura des dels 18 als 36 mesos.Parlarem del joc, de la relació afectiva isocial, dels progressos que fan durant el

12

ca

píto

l 1

|La

cri

atur

a de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

creixement, de la seva salut, l’educació,etc. Però d’allò que parlarem fonamen-talment, és de la importància que teniuels pares i les mares per afavorir el des-

envolupament de les vostres criatures,és a dir, de com sou d’importants per-què els vostres fills i filles tinguin un bondesenvolupament.

13

Ara, entre els 18 i els 36 mesosde vida, buscarà momentsd’independència marcant amb un « no» la sevapresència i la sevapersonalitat.

Les atencions bàsiquesde les criatures dels 18 als 36 mesosCada dia són capaces de fer més coses autònoma-ment, però encara necessiten la teva atenció i curapermanents.

La criatura assoleix progressos ràpida-ment. Ja és capaç de fer moltes cosessola i veuràs que, a mesura que va crei-xent, es torna més independent i autò-noma, tot i que segueix necessitant lesatencions i les mostres d’afecte que liofereixes tu i les persones que en tenencura. Gràcies a tu, la criatura no tan solss’alimentarà correctament i tindrà lescures necessàries per garantir la sevasalut, sinó que també aprendrà un se-guit d’hàbits, rutines i normes que orien-taran la seva conducta i milloraran lesseves habilitats motrius, lingüístiques ide pensament mentre es relaciona ambtu i feu coses conjuntament.

En aquest capítol parlarem de qüestionsrelacionades amb la cura de les criatu-res i intentarem respondre algunes pre-

guntes com, per exemple: què pot men-jar?, quantes hores ha de dormir? o compots establir rutines i hàbits?

L’ALIMENTACIÓEl ritme de creixement dels nens i les ne-nes disminueix en relació amb el primerany de vida i les necesitats alimentàrieses mantenen o disminueixen proporcio-nalment a l’edat. A partir de l’any devida guanya més importància una dietavariada i equilibrada. Per això s’ha d’as-segurar una aportació suficient d’ali-ment per al desenvolupament de la cria-tura amb una dieta rica i variada, per tald’orientar-la des de petita cap a unsbons hàbits alimentaris. En cas de dub-tes pots consultar el servei de pediatria,però, de fet, el més important és quetant les criatures com les persones adul-

15

CAPÍTOL 2

tes mengem de tot i de forma equili-brada.

Cal tenir present que en l’edat preesco-lar les criatures mengen poc, però fre-qüentment (quatre o cinc cops al dia).Tres àpats principals i un o dos petitsàpats al dia els ajuden a obtenir l’ener-gia que necessiten.

Els hàbits i les conductes alimentàriesdurant els àpats, i les preferències ali-mentàries de certs aliments respected’altres es formen des de la infància. Enaquestes edats les persones adulteshem d’ajudar els nens i les nenes a esta-blir les bases per adquirir una bona acti-tud i conducta davant l’alimentació:com s’han de comportar a taula, comhan de seure, el respecte pel menjar, elshàbits d’higiene abans i després delsàpats (rentar-se les mans, utilitzar el to-valló, rentar-se les dents), saber a qui-nes hores s’ha de menjar, què podenmenjar i amb quina quantitat, etc.

Des de petites, les criatures han de tas-tar nous aliments amb gustos i texturesdiferents per tal que arribin a apreciar-los i acceptar-los amb major facilitat. Amesura que la criatura vagi creixent, es-pecialment dels 2 als 6 anys, anirà pas-sant per períodes normals de preferèn-cies i rebuigs a certs aliments, que liserviran per afirmar-se o per establir lesseves preferències alimentàries.

Quan el pare i la mareescullen els alimentsapropiats, mengen de toti de manera equilibrada,ajuden els fills i les filles adesenvolupar-se i acréixer saludablement.

Als 2 anys de vida les criatures comen-cen a seleccionar els aliments que elsagraden i la seva sensació de gana dis-minueix. Aquest és un període en què lacriatura pot menjar menys que abans ien què també poden aparèixer conduc-tes de rebuig a certs aliments, amb una

16

ca

píto

l 2

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

de

les

cria

ture

s de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

Les criatures menors de 2 anys no ésrecomanable que prenguin llet sense greix(desnatada), begudes amb cafeïna, aperitiusdolços ensucrats... A partir de l’any ja no ésimprescindible beure llet adaptada,tanmateix moltes vegades i segons lescaracterístiques pròpies del nen o la nena, elteu servei de pediatria t’indicarà decontinuar amb llet adaptada de creixementdurant part del segon any de vida o tot, o béd’iniciar llet pasteuritzada entera.

Per perill d’asfíxia no es recomanen encriatures menors de 3-4 anys les fruitesseques senceres (cacahuets, pipes, blat demoro torrat, anacards...).

Els pares i les mares exercim una graninfluència en els nostres fills i filles. Mengenallò que els donem i imiten els nostres hàbitsalimentaris.

negativa rotunda a menjar-se’ls. La sen-sació de gana de les criatures d’aquestaedat varia molt d’un dia per l’altre i d’u-na setmana a l’altra. Molts nens i nenesdesaprofiten el menjar o hi juguen, peraixò calen unes normes a taula que elsajudin a regular la seva conducta.

Cada criatura necessita una quantitatdiferent d’aliment per créixer, i en gene-ral, les criatures mengen per si soles i demanera natural les quantitats d’alimentque els calen.

Si la criatura es manté activa i segueixfent activitats de joc, exploració i mo-viment, de moment pots estar tranquil.En cas que perdés pes encara que no es-tigués aparentment malalta, porta-la al servei de pediatria per tal de consul-tar-ho.

El teu paper és, doncs, fonamental permantenir uns hàbits alimentaris ade-quats i saludables, i per ajudar a regularla seva conducta a taula. Durant elsàpats és important que tota la famíliamengi el mateix ni que sigui amb pre-sentacions diferents, arrebossat per alspetits i a la planxa per a les personesgrans. No s’ha d’oferir un menjar dife-rent al nen o la nena en cas que no liagradi. Cal mostrar una actitud positivaenvers l’alimentació (no s’ha d’obligarla criatura a acabar-se el que té al plat,en tot cas, se li pot posar menor quanti-tat; intenta no allargar gaire el tempsque té per menjar per tal que s’acostumi

a tenir uns hàbits a taula). Pots aprofitarles estones a taula per parlar dels ali-ments que hi ha, d’on vénen, quins co-lors i gustos tenen, i les semblances i di-ferències que tenen els aliments queesteu menjant. D’aquesta manera es famés divertida la situació i l’ajudem a fa-miliaritzar-se amb els nous aliments.

Des dels 6 mesos fins als 2 anysHabitualment, cap als 6 mesos d’edat ino abans dels 4, a les visites de segui-ment pediàtric del teu fill o filla t’indi-caran la introducció de l’alimentaciócomplementària: farinetes, purés i al-tres aliments. Per aconseguir una bonaadaptació als successius canvis alimen-taris és bàsic entendre que no s’ha deforçar l’infant; l’hora dels àpats no ha deser un drama, sinó tot al contrari, unaestona agradable. De mica en mica ani-rà acceptant les novetats.

No et preocupis per les quantitats quemengi, si el seu creixement és correcte ésque menja suficient. Són més beneficio-ses la qualitat i la varietat dels alimentsque la quantitat. La sobrealimentació, béper quantitats exagerades o bé per llepo-lies i aliments «escombraries» del nenpetit, afavorirà hàbits alimentaris incor-rectes i facilitarà l’obesitat. Les racionshan de ser proporcionals a la mida delseu cos. Sovint al voltant de l’any l’infants’interessa pel que veu menjar als altres;hem d’incentivar aquest plaer a descobrirnous aliments deixant-li que els tasti.

17

En el transcurs del segon any de vida lescriatures solen estilitzar-se, minva laseva panxona i les cames i els braçoss’aprimen, això no t’ha de fer pensar quemenja poc o que té una malaltia, simple-ment, és un procés natural del creixe-ment. Alguns infants demostren menysinterès pel menjar, els agrada més ex-plorar i descobrir coses. Quan demostriinterès per menjar tot sol ho hauries depermetre, malgrat que s’embruti en l’in-tent. No és educatiu ni eficaç a la llargaforçar el nen o la nena a menjar ambamenaces i crits, tampoc cal fer-li mo-nades per tal que mengi, ni anar perse-guint-lo amb la cullera arreu. Si el nen ola nena no vol menjar, es donarà com afinalitzat l’àpat fins al següent, sensedonar-li res per a picotejar entre àpats.Tanmateix pots respectar-li que algunaliment determinat no li agradi com aqualsevol persona.

A partir dels 2 anysDels 2 als 6 anys el creixement és lent iaixò fa que la criatura no necessiti men-jar grans quantitats. El que sí que és im-portant és la varietat i el valor nutritiud’allò que menja. Respecte als aliments,es pot tornar un xic capritxosa i comen-çar a manifestar clarament les sevespreferències. Aquí també serà molt im-portant el model dels pares quant a hà-bits alimentaris. Si els pares no mengenfruites i verdures i abusen dels alimentspoc nutritius pero d’alt valor calòric,l’infant pot seguir els mateixos hàbitspoc saludables.

Alletar més d’un anyTot i que a la nostra societat no és usualque les mares alletin a partir de l’any devida, és una opció que continua essentbeneficiosa per a la criatura, sempre quea partir dels 6 mesos s’iniciï l’alimenta-ció complementària. De fet l’Organit-zació Mundial de la Salut recomana alle-tar els nadons en exclusiva fins als 6mesos i en combinació amb altres ali-ments fins als 2 anys o més. La llet ma-terna que es produeix durant el segonany aporta els mateixos beneficis que lallet del primer any (alimenta la criatura ila protegeix contra les malalties). Pertant, continuar la lactància materna du-rant el segon any comporta més benefi-cis que inconvenients.

EL SON INFANTILLa son és una necessitat vital per a lespersones de totes les edats. En el cas deles criatures és especialment importantun bon descans nocturn, ja que si nodormen bé de nit, tampoc no «funcio-nen» bé de dia.

L’hora que els nens i lesnenes van a dormir, lamanera amb què ho fan iles rutines que segueixenabans d’adormir-seformen part de l’educacióde la criatura.

18

ca

píto

l 2

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

de

les

cria

ture

s de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

De la mateixa manera que les personesadultes us preocupeu de l’alimentaciódels fills i les filles, també heu d’aconse-guir que dormin bé i puguin reposar for-ces per a l’endemà.

Quantes hores necessitendormir les criatures dels 18 als36 mesos?D’1 a 3 anys de vida es recomana quedormin entre deu i tretze hores diàries.La migdiada els convé (ha de tenir unaduració aproximada de dues hores, i ésrecomanable que no la facin més tard deles 4 de la tarda, perquè llavors podentenir problemes a l’hora de conciliar elson a la nit), però no cal forçar-les, si notenen son. El millor que es pot fer ésadaptar-se a les seves necessitats i a lasituació (si estan nervioses o intran-quil·les els pot costar més adormir-se,per exemple).

A quina hora han d’anar adormir?En aquestes edats, l’hora idònia per anara dormir està entre les 8.30 i les 9 de lanit. Per saber-ho, el millor és observar lacriatura i veure quan comença a tenirson. Però de vegades, segons els horarisdels pares i les mares, pot ser recomana-ble que se’n vagin a dormir una miquetamés tard, sempre que puguin llevar-semés tard i sempre que no s’allargui ex-cessivament l’hora d’anar a dormir.

És aconsellable que les criaturess’acostumin a anar a dormir

sempre a la mateixa hora. No estracta de ser inflexible, però laregularitat dels horaris i de lesactivitats diàries afavoreix els seushàbits de son.

Cal que l’hora de dormir no sembli uncàstig o una separació del pare o lamare. És necessari persuadir i convèn-cer la criatura que dormir és una recom-pensa, una necessitat i un plaer. Per talque el nen o la nena es quedi tranquil, hade saber que no canvia res quan se’n vaa dormir, que el pare i la mare continua-ran al mateix lloc demà i que no l’aban-donaran.

La rutina d’adormir-se ha de proporcio-nar una sensació de seguretat càlida,amb activitats tranquil·les (bany abansd’anar a dormir, lectura de contes, expli-car històries agradables a mitja llum).És recomanable que les criatures facinaquest tipus d’activitats una hora abansd’anar a dormir, i també cal tenir pre-sent que alguns programes televisiuspoden ser molt excitants i provocar difi-cultats per conciliar el son. Per ajudar aestablir aquesta rutina es pot utilitzaralgun senyal que indiqui que ha arribatl’hora d’anar a dormir, pot ser simple-ment quan les agulles del rellotge arri-bin a marcar una determinada hora. Tam-bé és recomanable establir una rutina al’hora d’anar a dormir, a banda del se-nyal que esmentàvem. És a dir, fer sem-pre algunes activitats abans de dormir,com llegir contes, cantar una cançó, fer

19

carícies, portar-li el seu nino, llençol oobjecte preferit per dormir...

I si es desperta i plora a mitjanit?Sempre que el nen o la nena plori calanar a veure què li passa, comprovarque es troba bé i mostrar-li que ets allàper donar-li ajut, que no l’abandones(toca suaument la seva cara o parla-li enveu baixa, sense obrir el llum). És impor-tant sortir de la seva habitació abansque s’hagi adormit, i sense enfadar-te,essent comprensiu i pacient.

Quines condicions ambientalsafavoreixen el son?– La foscor: és important que associï

el son nocturn amb la foscor, perquèaixí s’adapta als horaris i sap diferen-ciar entre les activitats del dia i les de la nit.

– El silenci: és bo mantenir unes condi-cions que afavoreixin el descans. Nocal exagerar: els nens i les nenes s’hand’adaptar a l’entorn on viuen. Està béreduir els sorolls, però sense impedirel desenvolupament de les activitatsnormals de la llar.

– Dormir en el seu llit: per garantir eldescans de la criatura, aquesta s’had’acostumar a dormir a la seva habita-ció, al seu llit. S’ha d’afavorir que esti-gui a gust amb la seva habitació, quesigui confortable i agradable.

I si vol dormir al teu llit?

Com aconseguir que no matinitant?El més normal és que un infant petit esdesperti d’hora, al matí. A la majoriadels pares i les mares, sobretot els capsde setmana o en períodes de vacances,ens agradaria que això nos fos així, i quedormissin fins tard, per poder dormirnosaltres també! En alguns casos, pot

20

ca

píto

l 2

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

de

les

cria

ture

s de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

Quan és una excepció no hi ha capinconvenient que pugui dormir amb tu. Quanaixò es converteix en un costum habitualtambé es converteix en un problema. Lescriatures que dormen al llit dels pares podentenir un son més lleuger, solen descansarmenys i es desperten més a la nit, mostrencansament els matins i tenen dificultats al’hora d’anar a dormir. Per a les personesadultes també significa tenir menys intimitati descansar pitjor.

En cas que la criatura reclami dormirquotidianament amb les persones adultes,cal que poseu en joc totes les estratègiesdisponibles per acabar amb aquesta situació.

Explica-li la importància que té dormir a laseva habitació, ofereix-li solucionsalternatives per tal de suavitzar la separació(deixar la porta mig oberta, un llum encès,passar una estona amb ella fins ques’adormi, llegint contes o explicanthistòries...). És bo animar i felicitar la criaturaquan aconsegueix dormir al seu llit, dient-lique sents molta alegria perquè es fa gran ique pot fer coses tota sola.

ser que les criatures es despertin massaaviat al matí perquè no necessiten dor-mir més. Aquesta situació pot ser degu-da a un mal ajust de l’horari en què es vaa dormir o a la manca d’adquisició de ru-tines de son. Per això és important re-considerar i ajustar el moment d’anar adormir d’acord amb les seves necessi-tats de son, si realment detectes queexisteix aquest desajust horari. Tambépot ser que s’aixequi aviat a causa d’unainfluència externa (llum, sorolls...); enaquests casos només caldrà eliminarallò que li molesta.

A mesura que la criatura vagi creixent, sisegueix matinant, li pots demanar queun cop s’hagi despertat es quedi una es-tona al llit, que intenti tornar a adormir-se (tancant els ulls, pensant en cosestranquil·les, mirant un conte...) o que esposi a jugar tota sola una estona a l’ha-bitació fins que sigui l’hora de llevar-setota la família. Això ho pots fer si sapsque l’infant, sense la teva presència, noha de córrer cap perill.

Quan està preparada lacriatura per dormir fora decasa?A la societat actual s’espera que els in-fants siguin capaços de dormir fora decasa des d’edats primerenques. Però,des del punt de vista del desenvolupa-ment i del son, no hi ha una edat deter-minada a partir de la qual les criaturespuguin dormir fora de casa. Tot depen-drà de les necessitats reals de fer-ho: si

surt un imprevist, haurà de dormir forade casa, amb els avis, per exemple. Elnen o la nena haurà de saber adaptar-seprogressivament a les situacions queapareguin, però cal que tinguis presentque els canvis en les rutines poden alte-rar allò que ja havies assolit i que potcostar més o menys dormir fora de casa,depen de cada persona (hi ha personesadultes que no els agrada gens dormirfora de casa). El moment que la criaturaestigui preparada per dormir fora de-pendrà, sobretot, de la seva maduresa ide com visqui la situació.

Per tal que l’experiència sigui positiva,especialment les primeres vegades, ésnecessari que es compleixin unes condi-cions mínimes:

– Parla amb la criatura de l’aventura dedormir fora de casa, coneix les sevesil·lusions i les seves pors. Si aquestasituació no és necessària i el nen o lanena no està preparat o no vol dormirfora de casa, no se l’ha de forçar a fer-ho i cal respectar la seva opinió finsque ell mateix digui que està preparatper fer-ho.

– Que el lloc on s’hagi de quedar a dormirsigui un entorn conegut per la criatura,amb persones amb les quals tingui con-fiança i facilitat per comunicar-se (avis,tiets, amics íntims de la família...).

– El procés de dormir fora de casa impli-ca tenir certa autonomia i preparació.

21

Si la criatura no sembla estar gairepredisposada a dormir fora de casa(però us en sorgeix la necessitat), con-vé preparar-la de manera progressiva,per exemple, fent que un dia es quedifora fins a les 10 de la nit, un altre finsa les 11..., tenint molt present que pertal que l’experiència sigui positiva,ella ha de saber que l’anireu a recollira l’hora establerta o en el cas que hihagi algun problema.

– També és important que la criaturaanticipi la sortida amb un cert temps.Pots fer que participi en l’organitzacióde la sortida: podeu fer la bossa con-juntament, que esculli el pijama o lesjoguines que s’emportarà, podeu ne-gociar si aquell dia soparà a casa..., ique sàpiga que pot parlar amb tu através del telèfon, si això és possible,és clar.

– En cas que hagi passat la nit sense in-cidències és molt important felicitar-la i demostrar-li alegria perquè es vafent gran. Si has d’anar-la a recollir ala matinada perquè hi ha hagut algunproblema, és important que no t’enfa-dis, demostris comprensió i que l’elo-giïs per haver aconseguit estar fins acerta hora fora de casa. Així es podràsentir segura i, a poc a poc, podrà gau-dir d’una nit fora de casa.

– Finalment, no has d’oblidar la impor-tància que té el fet d’informar les per-sones amb qui s’hagi de quedar a dor-

mir la criatura sobre els seus hàbits deson, les rutines abans de dormir, elshoraris, així com les possibles situa-cions amb què es pot trobar i com lesresols a casa.

Criatures amb problemes perdormirNombroses criatures tenen dificultatsen el son que es relacionen amb un estatde malestar general i de poc descans du-rant el dia. Aquests problemes solenaparèixer mentre dormen o a l’hora deconciliar el son. Per exemple:

– despertars freqüents durant la nit;– dificultats per adormir-se (por a la fos-

cor, por a la separació de la mare o delpare);

– tenir son durant el dia o mostrar-seirritades;

– despertar-se plorant.

Molts dels problemes que tenen les cria-tures mentre dormen estan relacionatsamb hàbits irregulars a l’hora d’anar adormir. Per ajudar a reduir aquestesconductes és molt important que esta-bleixis unes rutines consistents i regu-lars a l’hora de fer anar a dormir les cria-tures.

En cas que la criaturapresenti algunad’aquestes conductes demanera usual, consulta elservei pediàtric.

22

ca

píto

l 2

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

de

les

cria

ture

s de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

Abans dels 3 o 4 anys els infants no dis-tingeixen bé entre allò que somien i allòque és real. Per això quan somien, creuenque allò que somien està passant de ve-ritat i les seves emocions estan a flor depell. Observaràs que mentre la criaturasomia es posa a parlar, a riure, a ploraro, fins i tot, si té por, es desperta cridant.Per ajudar-la has de trobar la millor ma-nera de tranquil·litzar-la. Pots explicar-lique allò que somia no és real, reconfor-tar-la amb paraules i afecte, obrir unllum o deixar la porta de la seva habita-ció oberta.

Cal que observis els hàbits de son del teufill o filla i que coneguis el seu comporta-ment quotidià; només d’aquesta mane-ra podràs estar alerta de la presènciad’algun problema. Per exemple, si tensun infant molt actiu i mogut i durant al-guns dies consecutius es mostra apa-gat, cansat i amb pocs ànims per fer ac-tivitats sense un motiu aparent, podriatenir problemes per conciliar el son opotser s’està posant malalt. En cas dedubte, el millor és consultar el teu serveipediàtric.

LES EMOCIONS

Les criatures tarden molts anys acomprendre els seus sentiments i aaprendre a controlar-los. Perquèpuguin fer-ho és necessari que elsajudem a educar les sevesemocions i sentiments.

Al voltant dels 18 mesos, les criaturespoden canviar ràpidament d’un estatemocional a un altre: poden posar-se desobte molt contentes i llavors passar aestar frustrades, enfadades o espanta-des. Per tal que aprenguin a conèixerallò que els passa és important que elsajudeu a identificar allò que senten ambun nom. De vegades, quan una joguinano funciona o quan la criatura no potaconseguir obrir una capsa sense ajuda,per exemple, es pot frustrar, enfadar ipot tirar la joguina amb ràbia. En aquestscasos cal que l’aturis i que tranquil·la-ment li diguis que entens que s’enfadiperquè la joguina no funciona, però queno l’ha de llançar, llavors pots ensenyar-li com funciona o canviar-li per una al-tra. D’aquesta manera la criatura aprèna identificar els seus sentiments, sapque t’interessa allò que li passa i el quesent, i a més, aprèn que aquest senti-ment té un nom. Així, de mica en mica,també aprèn a controlar-lo.

Després dels 2 anys les criatures ja nosón tan dòcils. Volen sortir-se amb laseva, es mostren més tossudes i alhoraintenten descobrir la seva independèn-cia. Més endavant, el NO està a flor depell i la paciència de les persones adul-tes es posa a prova. Tot i així, és una deles etapes més fascinants de la infància,perquè la criatura mostra per primeravegada la seva persona i el seu caràcteramb tota espontaneïtat. L’objectiu deles criatures no és organitzar un com-plot contra el que dius, sinó viure el seu

23

primer procés d’independència afectivai de descobriment de la seves capacitatsd’acció. És una etapa natural de la infàn-cia en què les criatures comencen aprendre consciència de qui són i aparei-xen els primers intents de separar-se deles persones de qui depenen afectiva-ment.

A partir dels 2 anys, les criaturesperceben que són persones ambcapacitat per decidir per ellesmateixes i que tenen els mitjansper aconseguir allò que esproposen fer. És per això que ja noresponen a tots els requerimentsque els fem.

Aquesta cerca d’autonomia comportaalgunes situacions tenses, amb rebe-queries i queixes de la criatura contraallò que les persones adultes li dema-neu. Segurament et trobaràs que algu-nes normes de funcionament diari li sóndifícils d’adquirir, o potser les rebutja, inormalment estan relacionades amb lacura de la seva salut física, l’educació envalors i els hàbits que ha d’aprendre. Perexemple, et pots trobar que a l’hora derentar-se les dents no vulgui fer-ho itanqui la boca, que quan vols tallar-li lesungles s’amagui, que no vulgui menjarcerts aliments i faci malbé el menjar,que no vulgui anar a dormir a l’hora queli toca... Aquesta etapa, sobretot al vol-tant dels 2-3 anys, es coneix amb el nomde «l’edat del NO», i requereix que elspares i les mares poseu en funciona-

ment tota la capacitat de negociació i detolerància que teniu, però alhora sapi-gueu marcar uns límits i unes normesclares per tal que la criatura pugui anarajustant la seva conducta al que se li de-mana. Caldrà, doncs, molta creativitat,paciència i sobretot molt d’afecte i com-prensió per fer front a aquestes situa-cions i estimular la criatura a fer-segran.

AUTONOMIAA mesura que les criatures van creixent,les exigències de les persones adultesen relació amb allò que poden fer, ambcom han de comportar-se i amb la ma-nera de comunicar les coses també hande ser majors. Les criatures han d’anaradquirint més autonomia en relació ambles activitats quotidianes, i en aquestsentit, la família té la responsabilitat deproporcionar un clima d’afecte que per-meti integrar-les en una determinadacultura mitjançant l’aprenentatge de di-ferents habilitats (parlar, rentar-se lesdents, banyar-se, posar-se la roba, men-jar amb coberts...), valors (ensenyar-losa compartir, a no barallar-se, a respec-tar els altres...) i normes (a quina horahan d’anar a dormir, com han de menjar,recollir les joguines, etc.).

Ens referim a crear certes rutines de fun-cionament a la llar per ajudar les criatu-res a regular la seva conducta i a adqui-rir unes normes de funcionament a casa:definir clarament les hores dels àpats,del bany, de dormir i llevar-se, així com

24

ca

píto

l 2

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

de

les

cria

ture

s de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

les diferents habilitats que han d’adqui-rir en relació amb la seva higiene (ren-tar-se les mans abans de dinar, banyar-se abans d’anar a dormir, hàbits d’anaral lavabo), amb l’oci (endreçar les jogui-nes després de jugar, hores de televisió iprogrames que pot mirar, racons de joca la llar...), l’alimentació i el descans.Aquests horaris han de ser flexibles i s’han d’ajustar a les necessitats de lescriatures, de les persones adultes i delfuncionament familiar; però alhora hande tenir la regularitat i la constància su-ficients per tal que la criatura pugui ad-quirir-les dins un clima d’afecte i segu-retat. En aquestes edats, els infantsaprenen per exploració (provant de fercoses, equivocant-se i rectificant, to-cant objectes, imitant conductes queadoptem les persones adultes...), peraixò és important que els deixis la lliber-tat de practicar totes les conductes quehan d’aprendre tantes vegades com honecessitin, que siguis pacient i els aju-dis a aconseguir-ho: mostrant com hande fer-ho, orientant-los, marcant uns lí-mits i unes normes clares, però sobretotpermetent que siguin ells mateixos elsque vagin assolint el que se’ls demana(cedint-los la iniciativa). L’experimenta-ció d’aquestes conductes afavorirà l’au-tonomia de la criatura, el seu aprenen-tatge i l’assumpció progressiva de lesseves responsabilitats.

Si abans eres l’única personaresponsable de l’alimentació, la higiene i la cura de la criatura,

a mesura que vagi creixent hauràd’aprendre a fer aquestesactivitats per si mateixa, amb lateva ajuda i supervisió, és clar.

És important que el teu fill o filla comen-ci a fer coses autònomament, sense l’a-juda de les persones adultes, encara queno li surtin perfectes, ja que això el moti-varà a intentar-ho altres vegades finsque ho aprengui. Ha de saber que tu es-tàs a prop per ajudar-lo quan ho necessi-ti. Cal que toleris les seves equivoca-cions, perquè totes les coses s’aprenen amesura que es van provant, i que li ofe-reixis sempre el model correcte que hade seguir. Fomenta la seva autonomiaen l’alimentació, la higiene i el vestit re-compensant els seus intents, i confia enles possibilitats de la criatura, respec-tant el seu ritme («sense presses») iaprofitant els moments i les activitatsdel dia per afavorir la seva autonomia.

Alguns dels hàbits principals que han decomençar a adquirir les criatures d’a-questes edats són:

Aprendre a vestir-seEls infants de 12 a 24 mesos ja podencol·laborar quan es vesteixen o desves-teixen i poden començar a treure’s robasenzilla autònomament (mitjons, saba-tes, gorres...). Els pots oferir oportuni-tats perquè comencin a desvestir-sesols utilitzant roba fàcil de treure (pan-talons sense botons, sabates sense cor-dons...). A partir dels 24 mesos, molts ja

25

saben treure’s l’abric i la jaqueta, es po-den posar alguna peça de roba senzillasols, poden descordar els botons grans idesfer-se les sabates. Pots provar de fer-los descordar botons més petits, perexemple de la bata o de les camises i, toti que potser no se’n surtin, cal agrair-losla seva col·laboració.

Anar sense bolquers

A partir dels 18 mesos els nens i les ne-nes són capaços d’indicar si han mullatels bolquers i pots implicar-los en laseva higiene personal fent-los participaren accions com, per exemple, tirar elsbolquers a la paperera. Als 2 anys, mol-tes de les criatures ja saben interpretarquan tenen pipí o caca, encara que nosempre avisin i algunes vegades s’ho facin a sobre. Cal que elogiïs i reforcistots els petits avenços que aconseguei-xin respecte a la seva autonomia.

Es tracta de treure els bolquers al mésaviat possible, sempre que la criatura nopateixi per aquest fet, és a dir, que calrespectar els seus ritmes. Tingues encompte, però, que fins als 2 o 3 anys d’e-

dat les criatures no són capaces de con-trolar les seves necessitats fisiològiques(pipí i caca), i que és normalment entreels 18 i els 24 mesos quan les criaturesmostren senyals d’estar preparades percomençar a fer aquest pas. Generalment,en aquestes edats, les criatures dema-nen espontàniament i de manera natu-ral treure’s els bolquers (seguramentperquè se senten més madures i capa-ces de fer-ho, o perquè volen ser com lespersones grans) i, en aquests casos, ésbo animar-les perquè ho provin.

Cada criatura madura a una edatdiferent, i això pot suposar que elcontrol del pipí i la caca variïd’una a una altra. També potpassar que hi hagi períodes deretrocés. Cal saber, però, que dels 2als 3 anys molts nens i nenes sóncapaços de demanar per anar a ferles seves necessitats durant el dia iaguantar-se-les durant la nit.

Hi ha criatures que necessiten passardels bolquers a l’orinal, i de l’orinal alwàter, però això depèn molt de les prefe-rències de cadascuna. Algunes preferei-xen utilitzar directament el wàter (comho fan el seu pare i la seva mare), men-tre que altres no el volen utilitzar. Tot ique hi ha adaptadors per a les tasses delwàter, moltes criatures no els necessi-ten o no els volen.

Si la criatura prefereix utilitzar l’orinal,pot ser una bona idea anar-lo a comprar

26

ca

píto

l 2

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

de

les

cria

ture

s de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

Saber controlar les necessitats fisiològiques(pipí, caca...) i aprendre a anar sol al bany éstambé un procés d’aprenentatge. La funcióprincipal de les persones adultes que en teniucura és fomentar l’autonomia dels infants,premiant el seu esforç i persistència, iproporcionant-los estratègies perquè puguindominar cada pas evolutiu al seu propi ritme.

conjuntament i que sigui ella qui esculliel que més li agrada. D’altra banda, al-gunes criatures prefereixen que les per-sones adultes els acompanyem, o queels agafem la mà mentre fan les sevesnecessitats, i altres que necessiten inti-mitat, en aquests moments. La milloractuació passa per respectar els seusdesigs. Això sí, sempre has d’estar aprop seu per si et demana ajuda i per su-pervisar la higiene (per exemple, en lahigiene anal primer hauràs d’ajudar-la a utilitzar el paper de wàter i pots en-senyar-li com es fa, de davant a darrere).

Per tal d’evitar possibles escapamentsnocturns pots utilitzar algunes estratè-gies: evitar que la criatura begui moltaaigua a la nit i intentar que cada vespre

segueixi el ritual «rentar-se les dents,fer pipí i anar a dormir». També pots dei-xar un llum petit encès en llocs estratè-gics de la casa perquè la criatura puguilocalitzar sense por el seu orinal (a l’ha-bitació o en el bany) en cas que es des-perti a la nit amb ganes de fer pipí.

Hàbits d’higieneL’hora del banySi pots, el millor és fer el bany diari abansd’anar a dormir, això ajudarà la criaturaa relaxar-se i a descansar millor a la nit.Procura que sigui sempre a la mateixahora i aprofita aquesta estona per in-volucrar la criatura en la seva higienepersonal: ensenya-li com pot banyar-setota sola (supervisa la neteja i ensenya-li com fer-ho, on s’ha de rentar...). Potsaprofitar l’hora del bany per tallar-li lesungles de les mans i dels peus. Ajuda-laa crear rutines d’higiene: recorda-li ques’ha de rentar les mans abans dels àpatsi després d’anar al lavabo...

A partir dels 2 anys algunes criaturessón capaces de sonar-se el nas si les aju-des amb el mocador, moltes poden ren-tar-se i assecar-se les mans soles. Tam-bé poden començar a acostumar-se arentar-se les dents, amb pasta dentifrí-cia infantil en quantitat equivalent a ungra d’arròs, primer amb la teva ajuda i amesura que vagin creixent pots deixarque ho facin soles. Has de mostrar-loscom s’han de raspallar les dents (de dalta baix) i en quins moments (després decada àpat i especialment a la nit), i con-

27

Cap als 3 anys una gran part dels nens i lesnenes han deixat els bolquers. Malgrat aixòn’hi ha força (10-13%) que no assoleixen elcontrol nocturn fins més tard, cap als 5-6anys. Respecta el ritme del teu fill o la teva fillai demostra satisfacció pels seus èxits. Mai no sel’ha de renyar o avergonyir per aquest motiu, nifer-ho d’una manera obsessiva, ja que això potprovocar actituds negatives que podrienproduir-li retencions exagerades o béincontinències prolongades.

Inicialment és recomanable treure el bolqueral mateix temps de dia i de nit, a casa i alcarrer, per no generar confusions.

En el cas que el nen o la nena no controli elspipís a la nit, mantén-li el bolquer nocturn untemps més.

trolar les llaminadures que prenguin,per tal d’evitar càries en la mesura quesigui possible.

Aprendre a menjar solesA partir dels 12 mesos els infants comen-cen a mastegar i a menjar aliments sò-lids i a tastar aliments de diferents tex-tures. Aproximadament cap als 18-20mesos ja són capaços de menjar solsamb cullera i beure aigua d’un got (sub-jectant-lo amb les dues mans); als 30mesos molts utilitzen sols la forquillaper menjar, poden beure amb palletad’un vas, i als 4 anys ja solen saber utilit-zar la forquilla i el ganivet.

Els primers cops que comencin a menjarsols s’embrutaran, segur. Faran malbéel menjar, l’agafaran amb les mans, elscauran coses a terra, etc. Cal tenir pa-ciència i saber reconduir la situació, en-senyant-los com han d’agafar la cullera,ajudant-los a controlar els moviments...,és un procés natural d’aprenentatge quehan seguit tots els infants per podermenjar sols.

Participar en algunes tasquesde la casaEls infants poden col·laborar en algunestasques de la llar i et poden ajudar a feralgunes activitats quotidianes sempreque siguin assequibles per a ells. A par-tir dels 12 mesos poden participar en ac-cions com recollir les joguines (si se’lsdemana), guardar-les en el lloc adequato transportar objectes senzills d’un lloc

a l’altre. Veuràs com els agrada imitaralgunes de les accions que fas: escom-brar, treure els plats de la taula, nete-jar... pots aprofitar aquestes estonesper deixar-los col·laborar i jugar ambells a imitar el pare o la mare. Quan facinaquestes activitats és necessari que elsfelicitis i els animis a continuar-ho fent.

Aprendre a dormir soles

Als ulls de les criatures, el llit dels paresés immens i molt diferent al seu. Téatractius difícils de resistir (hi ha lespersones més importants per elles, queels proporcionen seguretat i protecció).L’hora d’anar a dormir és una rutina deseparació amb el pare i la mare, un aco-miadament fins a l’endemà. Per això,perquè la criatura pugui arribar a dormirtota sola al seu llit, ha d’estar acostuma-da a estar separada de la mare i del pare.Això, ho podeu aconseguir durant les ac-tivitats diàries, permetent que passi es-tones jugant sola a la seva habitació,creant un espai de confiança i seguretatamb l’entorn, i també afavorint que lacriatura estableixi una relació positivaamb la seva habitació. Procura que laseva habitació li resulti acollidora i con-fortable, el lloc de la casa on guarda les

28

ca

píto

l 2

|Le

s at

enci

ons

bàsi

ques

de

les

cria

ture

s de

ls 1

8 al

s 36

mes

os

Aconseguir que les criatures dormin soles ala seva habitació, en alguns casos, no és unaqüestió senzilla que se solucioni d’un dia perl’altre, sinó que requereix un cert períoded’entrenament, en el qual has de tenircomprensió però alhora fermesa.

seves pertinences (joguines, racons d’ac-tivitats...), el lloc on passa bons mo-ments sola i que pot compartir amb lespersones adultes. Tot això, sumat a lateva comprensió i a l’establiment d’u-nes normes clares, l’ajudarà a dormirmillor.

En cas que la criatura us visiti cada nit,has d’explicar-li que dormir en el seupropi llit forma part del procés natural

de fer-se gran (com vestir-se o cordar-seles sabates, per exemple). Quan vingui ala teva habitació cal calmar-la i acom-panyar-la de forma comprensiva, peròferma, a la seva. Cada vegada que acon-segueixi dormir sola pots felicitar-lapels progressos que està aconseguint enrelació amb el seu creixement i aprofitarl’endemà per fer una activitat que liagradi fer amb tu com a recompensa,per exemple.

29

Cada dia són capaces de fermés coses autònomament,però encara necessiten la tevaatenció i cura permanent.

L’atenció de les personesadultes a les criatures i la seva relació amb eldesenvolupamentA banda de la satisfacció de les necessitats bàsi-ques, les criatures requereixen altres activitats perdesenvolupar-se i arribar a ser autònomes i inde-pendents.

Fins ara hem vist les atencions bàsiquesque tota criatura necessita, hem parlatde la higiene, l’alimentació, el son i l’a-fecte; aquest capítol el dedicarem a lesactivitats que també necessita per des-envolupar-se i arribar a ser autònoma. Eljoc, la comunicació i la relació amb lespersones adultes aporten a la criaturales condicions idònies per al seu desen-volupament físic, psicològic i social cor-recte. Les atencions físiques i afectivesque les persones adultes dirigeixen a lesseves criatures configuren situacionsinteractives, de relació, en què personesadultes i criatures fan coses junts, i,fent-les, les criatures progressen en el

sentit d’apropar-se cada vegada més ales formes que les persones adultes uti-litzem per regular la nostra vida social.

Tant des de la cura física com desd’altres situacions interactives,per exemple, el joc, les criaturescreixen i s’incorporen a allò que éspropi de les persones, com elllenguatge o determinadesconductes intel·ligents.

Per això la família és tan important. Alcomençament de la vida, les mares i elspares són les persones principals queatenen les necessitats de les criatures i,

31

CAPÍTOL 3

des de l’afecte, s’impliquen amb elles afer coses junts, i divertint-se i gaudintcol·loquen els ciments socials del des-envolupament de les seves criatures.L’educació familiar es relaciona amb lesatencions de les mares i els pares enversels seus fills i les seves filles. A la famí-lia, les criatures fan els primers apre-nentatges que les ajuden a formar-secom a persones autònomes i, posterior-ment, permeten la seva participació i in-tegració a la societat. Tot i que a mesuraque les criatures van creixent participenen diverses activitats i contextos fora dela llar (com el parc, l’escola bressol, elpoble o el barri), la importància de la fa-mília continua durant tota la infància il’adolescència.

És cert que en el nostre context social, eltemps i la gestió del temps és un delselements que més influeix en les rela-cions familiars. En la majoria de les fa-mílies els progenitors treballen i, durantuna part del dia, és una tercera personaqui té cura de la criatura. Això no inci-deix negativament en el desenvolupa-ment infantil, sempre que hi hagi unacontinuïtat entre el sistema educatiudel progenitors i el de la persona cuida-dora. Una bona relació interpersonal enel context familiar no depèn de la quan-titat de temps que els diferents mem-bres passen junts, sinó de la qualitat im-plicada en el temps que passen junts.

Un altre fet destacat de la nostra socie-tat és l’augment de la diversitat fami-

liar. Les famílies ja no estan formadesnecessàriament i únicament per un pare,una mare i uns fills o filles, sinó que apa-reixen altres models familiars: famíliesformades per una sola persona i les se-ves criatures, famílies reconstituïdes,que són aquelles que formen les per-sones que conviuen i que ja tenen fills ofilles de parelles anteriors, famílies ho-moparentals... Val a dir que la importàn-cia d’una família es troba en la qualitatde les seves relacions i no en l’estructu-ra familiar en si. No hi ha cap estructurafamiliar que tingui el monopoli d’unesbones relacions familiars. Així, el desen-volupament adequat de les criatures esprodueix en aquelles famílies que es ca-racteritzen per unes bones relacions in-terpersonals, i on l’afecte és la base i elfonament d’aquestes relacions.

Hi ha moltes maneres diferents d’edu-car i cada persona té la seva, dins delnostre context sociocultural. Podem dirque no hi ha una opció educativa mésbona que les altres, sinó que totes sónadequades en la mesura que s’ajustin ales necessitats i característiques de lacriatura i li proporcionin dosis d’afecte,comunicació, exigències i límits ade-quats. Cada persona concilia la vida fa-miliar i la del treball de manera diferent

32

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

Les famílies afavoreixen el desenvolupamentde les criatures sempre que hi hagi una bonaqualitat en les relacions que s’hi mantenen,això vol dir unes bones relacions afectives iun clima d’acceptació i amor.

d’acord amb la seva situació, però, comhem vist en el primer llibre, és impor-tant que l’opció escollida comporti har-monia familiar per evitar tensions i con-flictes. A més, la tasca educativa no esfa en solitari, pots tenir el suport delsavis i les àvies, d’altres familiars o amicsi de l’escola o altres serveis com els es-pais familiars del teu municipi. Segonsles característiques familiars que tin-guis, les teves necessitats i interessos,és bo tenir en compte totes aquestespossibilitats i opcions de criança per es-collir la millor que s’adapti al teu casparticular.

És important reflexionar sobre els objec-tius educatius que es volen tenir vers lescriatures, ja que el teu comportaments’orientarà d’acord amb aquestes finali-tats. De la mateixa manera, la coherèn-cia entre el projecte educatiu que haspensat per a la criatura ha de tenir certacontinuïtat amb el de les altres perso-nes que també en tenen cura. Per exem-ple, si la cura de la criatura es comparteixamb els avis, és millor que es mantin-guin els horaris referits a l’alimentació,la higiene i el son de la criatura. Igual-ment, si la criatura acudeix a una escolabressol, cal una informació acurada so-bre el manteniment d’aquests hàbits is’ha de procurar que les rutines fami-liars i els ritmes escolars coincideixin encerta mesura. Això no significa que to-tes les persones amb qui es relaciona lacriatura hagin de fer el mateix, ni exac-tament el mateix horari, però sí que han

d’actuar d’una forma coherent i míni-mament coordinada.

Precisament serà la diversitat de rela-cions amb altres persones adultes i cria-tures i les diferents activitats i situacionsen què participaran, les que ajudaran elsfills i les filles a enriquir els seus es-quemes d’acció i de relació i, en conse-qüència, els ensenyaran a funcionar a lanostra societat i els permetran desenvo-lupar-se. Quan parlem de continuïtatseducatives fem referència a la impor-tància d’establir certs acords en l’ac-tuació de les diferents persones quepassen un temps important amb lescriatures durant el dia (avis, educadors,mainaders...). Els infants, especialmentels que tenen menys de tres anys, sónmolt sensibles als canvis d’hàbits, d’ho-raris o de persones que en tenen cura.Necessiten mantenir una certa estabili-tat en les rutines quotidianes per podersentir-se segurs i anticipar com s’han decomportar en cada situació, tot i que espoden adaptar fàcilment a les noves si-tuacions si els canvis s’introdueixen demanera gradual. Per això és importantpoder compartir amb la resta de perso-nes cuidadores tota la informació queconsideris necessària perquè coneguinmillor la criatura (allò que menja a casa,els horaris de son, les activitats que fasa casa, les seves particularitats, els hà-bits i les normes, etc). De la mateixa ma-nera, la família també pot enriquir-se dela informació que et poden proporcionarles altres persones cuidadores de la cria-

33

tura. Si tens curiositat, fas preguntessobre les activitats que fa la criatura acada lloc diferent i la manera de relacio-nar-se amb els altres, descobriràs nousjocs i activitats que pots fer a casa i t’a-donaràs de tot el que ha après en poctemps.

Així doncs, en aquest capítol parlaremde la relació existent entre el desenvolu-pament de les criatures i l’atenció de lespersones adultes que en teniu cura.Abordarem diferents qüestions relacio-nades amb l’educació, parlarem dels in-fants adoptats, de la importància d’es-tablir una bona relació afectiva amb lescriatures, de la presència de normes i lí-mits a la llar i de la seva utilitat, de laimportància de la comunicació i de lanegociació i d’altres aspectes relacio-nats amb tot això. També posaremexemples sobre algunes situacions queet poden generar dubtes i angoixes enrelació amb la criança i l’educació, i in-tentarem donar algunes orientacionsper resoldre-les.

ELS PILARS DEL’EDUCACIÓFAMILIARTotes les criatures són úniques i tambého són les seves mares i els seus pares.Tant les creences, les fites, com les ex-pectatives educatives difereixen d’una al’altra família, igual que les habilitatsque tenen unes o altres persones. Peraixò no hi ha una manera única de fer les

coses a l’àmbit de l’educació familiar.De fet, s’acostuma a dir que la milloreducació familiar és aquella que fa pos-sible un major acoblament entre la cria-tura i les persones que la cuiden.

Dit això, i tenint en compte la diversitatde partida, creiem que en general po-dem parlar d’una sèrie d’ingredients bàsics que no poden faltar en l’educaciófamiliar i que afavoreixen el desenvolu-pament de les criatures: l’afecte, la co-municació, els reptes i ajudes, i les ruti-nes, hàbits i normes. Són elements ques’haurien de tenir en compte al llarg dela criança de les criatures, i que intenta-rem concretar a través de diferentsexemples i orientacions.

AfecteL’amor i l’afecte són les bases sobre lesquals es construeix la relació amb els in-fants. Al llarg del desenvolupament in-fantil, especialment del primer al tercerany de vida, es va construint el lligamafectiu de la criatura amb les personesde referència, el vincle afectiu. Aquestlligam no és genètic, sinó fruit de la rela-ció d’estima que mantenim amb elles.Els infants necessiten sentir-se estimats

34

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

Assumir la cura d’una criatura implicafonamentalment que les persones adultessapiguem respondre adequadament a lesseves necessitats físiques i afectives. Totesles criatures són diferents i és important queajustem el nostre comportament a aquestesdiferències.

i rebre nombroses manifestacions d’a-fecte de les persones que els envolten,sobretot del pare i de la mare. Nomésquan la criatura se sent estimada pelsseus familiars és capaç de créixer segu-ra de si mateixa i amb una bona autoes-tima. Per tant, al llarg de tota la infànciai l’adolescència, les persones que teniucura de la criatura heu d’assegurar-vosde fer-la sentir especial i important, de-mostrant-li tot el suport i afecte que ne-cessita. Igualment, la criatura ha depercebre que ens alegrem dels èxits queva aconseguint a mesura que creix i esdesenvolupa. Tots els avenços que faci(les primeres paraules, els dibuixos, elfet de compartir les joguines, etc.) hande ser rebuts amb alegria de forma quela criatura se senti valorada i estimada.

La seguretat emocionalajuda els infants acomprendre qui són, aexplorar l’entorn, amanifestar i entendre els seus sentiments i aregular millor les sevesansietats i pors.

Una manera d’ajudar a desenvoluparl’autoestima de cada fill o filla és de-mostrant-li l’amor incondicional que litens: mostrar-li disponibilitat, afecte,interès, respecte i curiositat per les se-ves coses. Una criatura amb una autoes-tima elevada, amb un ambient càlid i

afectiu en aquesta edat, es convertiràen un adolescent i després en una perso-na adulta segura de si mateixa, que de-pendrà menys de les pressions del grup,capaç d’acceptar i expressar els seussentiments i emocions.

Has pensat en la importància deles teves actuacions amb lacriatura?

35

La família fa de mirall per als fills i les fillesquan les persones adultes diem allò quepensem d’ells, en el moment d’animar-los,oferir-los suport o renyar-los. A partir de larepetició de les paraules que utilitzes perdescriure la seva manera de ser, de sentir ode fer, les criatures van construint la sevapròpia imatge i així prenent consciència dequi són. És important, doncs, vigilar elllenguatge que dirigeixes al teu infant, ja queté una enorme influència en la construcció dela seva personalitat i determinarà en major omenor mesura el tipus de relació queestablirà en el futur amb altres persones.

Per exemple, davant d’una conducta que novolem que desenvolupi la criatura (picar elpare o la mare quan s’enfada), no és elmateix dir-li «ets molt dolenta» que «pensoque això que has fet no està bé, perquè...». Laprimera frase porta associada una etiquetaamb la qual la criatura es pot identificar i quees relaciona amb la idea de culpa individual(ets bona o dolenta). A més, les criaturesd’aquestes edats tenen certes dificultats perdistingir la realitat de la ficció, i poden creureque són persones dolentes de veritat i que noles estimes.

L’afecte que li pots donar respon a lesnecessitats que tota criatura té, és a dir,la necessitat de contacte físic (carícies,petons, abraçades), la necessitat de dis-posar d’una xarxa de relacions socials(altres criatures, persones adultes, fa-miliars que permetran estimar-la, jugari satisfer les seves necessitats bàsiques)i la necessitat d’establir relacions afec-tives incondicionals i permanents ambles persones que en tenen cura, és a dir,que pugui comptar amb figures de su-port en el moment que les necessiti. Perexemple, que en el moment que tinguipor o vergonya pugui refugiar-se sotales teves cames, o que quan tingui ganao son pugui gaudir de la companyia i elsuport d’una persona adulta.

La qualitat de les relacions que establei-xis amb la teva criatura depèn de la teva

capacitat per entendre allò que li passa,de la sensibilitat que tinguis a l’hora desaber interpretar les seves demandes ide respondre adequadament a les sevesnecessitats. Per exemple, si plora, segurque pots saber si té gana, set, fred o sim-plement vol que estiguis per ella. Segu-rament els primers mesos de vida van sermés crítics en aquest sentit i et costavamés endevinar què podia voler la criatu-ra, però a aquestes alçades ja tens l’expe-riència suficient per donar una respostaadequada a les seves necessitats, perquèsense adonar-te’n també has après mol-tes coses de la criatura, i la teva segure-tat ha augmentat considerablement!

Una relació de qualitat amb els infantstambé implica dedicar temps a la relaciói a les activitats que fas amb ells. Tot ique l’establiment del lligam afectiu nodepèn exclusivament de la quantitat detemps, sinó del tipus de relació que s’es-tableix, cal disposar de temps cada diaper relacionar-te amb els fills i les filles.És ideal trobar espais diaris dins un ma-teix horari per fer activitats en què gau-diu plegats, per exemple pots aprofitarles estones després dels àpats per jugaramb les seves joguines preferides, llegircontes, pintar o mirar la televisió. Tam-bé és important reservar algunes esto-nes per fer activitats amb tota la famí-lia, excursions, sortides a l’aire lliure,visites a amics i familiars, entre altres.

Qualsevol ocasió i moment es pot aprofi-tar per compartir estones de joc, comu-

36

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

La segona manera d’actuar és més educativa,ja que la idea que volem transmetre a lacriatura (que allò que ha fet no està bé) es diud’una manera més clara i entenedora, no faculpable el fill o la filla i li dóna la possibilitatd’aprendre dels errors. D’aquesta manera lacriatura ha entès la norma i les properesvegades podrà regular la seva conducta isaber si el que vol fer és adequat o no. Si, amés, les persones adultes li doneml’oportunitat de provar diferents conductesalternatives a la que ja coneix i que nofunciona (picar), la criatura ampliarà el seurepertori d’accions i sabrà resoldre millor elspetits conflictes quotidians i de relació.

nicació i afecte amb les criatures. Pensaque és en aquestes relacions lúdiquesque marcaràs les bases per a la intimitati la comunicació amb la teva criatura, idisposaràs de l’oportunitat de desenvo-lupar la seva intel·ligència i les seves ca-pacitats mitjançant les activitats quefeu conjuntament.

Interacció i comunicacióL’educació familiar, junt amb l’afecte,reposa en la interacció i la comunicació.Des del començament de la vida les cria-tures busquen els altres i els necessitenper sobreviure, tant des del punt de vis-ta físic com afectiu. I, a diferència d’al-tres animals, els éssers humans mante-nim aquesta dependència mútua duranttota la infantesa i l’adolescència. Lescriatures, quan neixen, no són llibres enblanc, sinó que vénen genèticament do-tades amb un repertori de conductesque els permet comunicar-se des del pri-mer dia amb l’entorn i garantir la sevasupervivència. Els nadons humans sónindefensos i necessiten les atencions deles altres persones per viure, per tant, laseva supervivència depèn en certa me-sura de la seva capacitat per saber co-municar les seves necessitats a les per-sones que els cuiden i també de lasensibilitat que tinguin aquestes d’in-terpretar allò que la criatura necessita.

El sistema de comunicació dels infantses va fent més complex i variat al llargdel desenvolupament. Al començamentde la vida, com vam veure en el primer

llibre, les criatures utilitzen les expres-sions facials i motores per comunicar-seamb les persones adultes, per exempleel somriure, el plor, la mirada o els ges-tos durant les interaccions cara-a-cara.Amb l’aparició del llenguatge, la comu-nicació amb la criatura es torna moltmés rica i no tan dependent del con-text. El llenguatge ens permet fer cosesconjuntament i parlar de la realitat sen-se que aquesta estigui present, perexemple podem parlar d’un objecte sen-se que aquest estigui al davant o podemparlar del que ha fet en un lloc diferentdel context familiar. Quan les criaturesutilitzen el llenguatge per comunicar-se, aprenen a conèixer el món físic i so-cial que els envolta i incorporen els ins-truments per poder actuar amb elles isobre elles per a transformar-lo. Perexemple, recorda quan la criatura al vol-tant dels 10 mesos intentava comuni-car-se amb tu a través de la mirada i elgest per tal que li acostessis un objec-te..., si penses en el temps i l’esforç ne-cessari per aconseguir allò que volia (elsintents fallits fins que la persona adultaencertava allò que volia), entendràs perquè és més eficaç i econòmic utilitzar elllenguatge. Quan la criatura pronunciauna paraula, les persones adultes sa-bem exactament a què es refereix, jaque hem negociat anteriorment el signi-ficat de cada objecte i el compartim ambtotes les persones que formen part d’u-na determinada cultura.

37

Les primeres paraules

Les criatures aprenen a utilitzar el llen-guatge mitjançant la interacció i les ac-tivitats lúdiques que fas amb elles. Lainteracció implica comunicació i, pertant, la necessitat de negociar procedi-ments per portar a bon port les tasquesque feu conjuntament. Cal negociar quèes vol fer conjuntament, a on, amb quinsobjectes, durant quant de temps, quanes vol deixar de fer, etc. Adquirir el llen-guatge vol dir dialogar, interactuar i fercoses junts.

Des de la cura física comdes d’altres situacionsinteractives, per exemple,el joc, les criaturescreixen i s’incorporen aallò que és propi de lespersones com elllenguatge odeterminades conductesintel·ligents.

Per això s’han d’aprofitar totes les oca-sions per a interactuar i comunicar-seamb les criatures. Les situacions quecomporten la seva cura física són idò-nies, però aviat hi ha altres situacionsen les quals la interacció esdevé un joc iles maneres de mantenir la comunicacióes fan més sofisticades. Veureu com amesura que la teva criatura vagi crei-xent i es faci més autònoma la negocia-ció de les normes i límits, tant dins comfora de la llar, estarà a l’ordre del dia.Has de posar en funcionament tota lacapacitat comunicativa i argumentati-va per convèncer la criatura que faci elque tu consideres adient. Per exemple,és usual que els nens i les nenes gaudei-xin de les estones de joc a la banyeraperò que s’hagin de mantenir uns límitsperquè no es passin l’hora de sopar i dedormir. En aquestes edats és ideal esta-blir senyals perquè la criatura sàpigaque s’ha acabat el temps del bany, perexemple, dir-li que ja és hora que digui

38

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

Al voltant dels 18 mesos les criatures ja diuencoses. Poden utilitzar el «ja està» per marcarel final d’una acció, poden expressar la setmitjançant la paraula «aigua» en llocd’agafar la persona adulta de la mà i portar-la cap a la cuina i, a més a més, algunesreclamen «més». Anomenen persones,objectes i accions... però, entre els 18 i els 36mesos el seu vocabulari es dispara. De sobte,al llarg d’un mes incorporen el mateixnombre de paraules que el que havienincorporat al llarg dels vuit mesos anteriors.De fet, les criatures s’adonen que tot allò queés diferent es pot anomenar de maneradiferent. Així, la taula i la cadira no sóndiferents únicament perquè a la primera espot dinar o dibuixar i a la segona es pot seure,sinó també perquè tenen noms diferents. A partir d’aquesta constatació i mitjançant «i això»? les criatures reclamen el nom de les coses i el seu vocabulari es dispara.

adéu a les seves joguines, que és horad’anar a sopar o dir-li que si s’afanya tin-dreu temps abans d’anar a dormir de lle-gir un conte... En definitiva, depenent de la disponibilitat de la criatura has denegociar contínuament les situacions,però mantenint unes normes i uns lí-mits clars de funcionament.

Reptes i ajudesAl primer llibre vam explicar que els in-fants es desenvolupen gràcies al fet queles persones adultes tracten les conduc-tes de les seves criatures com si tin-guessin el mateix significat que tenenper elles. Per exemple, vam veure comels sorolls que fan les criatures amb laboca són interpretats per les personesadultes com si volgués dir alguna cosa i,precisament per aquest motiu, les cria-tures aprenen a parlar.

Poder fer coses que no esfeien abans és el resultatdel doble compromísimplicat en l’exigència il’ajuda.

Amb aquest apartat volem mostrar laimportància del manteniment dels rep-tes i les ajudes a la família al llarg deldesenvolupament de les criatures. Lespersones adultes, gràcies a les sevesatencions, porten les criatures més en-llà en cada moment mitjançant un camíde doble sentit: se’ls exigeix que facin al-

guna cosa que encara no fan i, a la vega-da, se’ls presta l’ajuda necessària perpoder fer-la. Certament, aquests reptes iajudes formen part de la vida interactivai sobretot de la sensibilitat envers lescapacitats reals de les criatures. Les exi-gències han de ser sempre assequiblesper a les criatures i, al seu torn, han d’a-nar acompanyades de les ajudes neces-sàries perquè les criatures puguin ferallò que se’ls demana.

Un exemple: la lectura de contes

39

Les criatures gaudeixen sentint explicarhistòries i llegint contes, i demanen unavegada rere l’altra escoltar els seus contespreferits. Pots aprofitar aquestes estones perproposar nous jocs o intentar que els fills i lesfilles aprenguin activitats noves que elsportin a fer coses més enllà de les sevespossibilitats. Per exemple, si llegeixes unconte conegut, pots preguntar-li què passadesprés d’un cert esdeveniment i que t’hoexpliqui (per què li ha passat això?, com sesent?, què li passa?, etc.) o inventarconjuntament un final diferent per canviar lahistòria (si no hagués fet això, què haguéspassat?, tu què faries?, com podria ser elfinal?). Cal animar els infants perquèprenguin la iniciativa davant les activitats(per exemple, un dia pot ser divertit que sigui la criatura qui us expliqui a vosaltresuna història o que inventi un conte),despertar-los l’interès per aprendre cosesnoves i mirar de fomentar la seva creativitat iimaginació.

Qualsevol joc o activitat que feu conjun-tament amb la teva criatura pot ser unamanera divertida d’aprendre coses no-ves i comprendre millor el seu entorn so-cial i cultural. I això ajudarà finalment adesenvolupar la seva intel·ligència. Ésimportant fer-la participar i compartiramb ella els diferents tipus d’activitats iexperiències, ja que d’aquesta maneraes potencia el seu desenvolupament. Enles situacions lúdiques familiars es potdedicar molt de temps a estimular elpensament de les criatures, ja que men-tre compartiu activitats conjuntamentamb diferents jocs i objectes, elles, to-cant i explorant objectes primer, i obser-vant les persones adultes després, ente-nen i coneixen el món.

Aquest doble camí de reptes i ajudes esmanifesta clarament en les situacionsde joc i, evidentment, comporta alts ni-vells de sintonia entre les persones quetenen cura de la criatura i la mateixacriatura. Més endavant parlarem espe-cíficament del joc, però en aquest apar-tat volem transmetre la idea que el des-envolupament és el resultat dels reptesen què participen les criatures junt ambles ajudes que reben per superar-los.

Rutines, hàbits i normesL’establiment de normes a la família iels límits a la conducta infantil és undels principis bàsics implicats en unaeducació familiar de qualitat. Les criatu-res són molt sensibles als canvis en laseva vida quotidiana i els agrada l’esta-

bilitat d’horaris. Mantenir-los implical’establiment d’un conjunt d’hàbits queels ajuden a regular el seu comporta-ment, a implicar-se més activament enles situacions interactives amb les per-sones adultes i a mantenir-se relaxadesdurant una bona part del dia.

L’establiment de rutines i hàbitsdurant el dia ajuda posteriormentles criatures a ser més sensibles al’adquisició de les normesnecessàries per viure en el contextfamiliar i per regular la sevaconducta.

En l’educació de la criatura és importantque tinguis clar allò que vols per a ella.Això t’ajudarà a plantejar-te diferentsmetes, objectius, reptes i normes. Pertal que casa teva no es converteixi en uncaos, en un lloc desorganitzat i inesta-ble, on els teus fills i filles facin allò queels plagui, és convenient generar unacerta disciplina, és a dir, unes certesnormes i hàbits que regulin els compor-taments dels membres de la família. Perexemple, establir unes hores per alsàpats, per a la higiene, per a l’oci (mirarla televisió, jugar) i per al descans.Aquests horaris, evidentment, són flexi-bles i responen a les necessitats i les ca-racterístiques de cada família, és a dir,s’elaboren d’acord amb l’horari de l’es-cola, del treball de les persones adultes,de la disponibilitat dels avis i àvies o deles altres persones que atenen els in-fants.

40

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

Una de les tasquesprincipals de la infànciaconsisteix a descobrirl’estructura i el significatde la vida, i això s’aprènen gran mesuradescobrint les regles i lesnormes que regulen elfuncionament de les coses.

COM GUIAR LA CONDUCTA DE LA CRIATURA?

ALGUNES ORIENTACIONS

– Procura fer-li notar i felicitar-la quanes porti bé i actuï correctament. Felici-tar els infants pel seu bon comporta-ment és una manera de comunicar-losel que se n’espera i donar-los unaoportunitat per practicar-ho. Els in-fants necessiten l’aprovació de lespersones adultes i la seva atenció persentir-se segurs.

– Dóna-li ordres clares i simples: diga-liquè ha de fer en comptes d’insistir enallò que no ha de fer. Per exemple, potsdemanar-li «posa’t el jersei així» encomptes de dir-li «no et posis el jerseid’aquesta manera». Procura donar-liindicacions i ordres en positiu.

– No deixis que el nen o la nena pensique l’única manera d’aconseguir lateva atenció és portant-se malament.

– Anticipa’t als problemes, per exemple,si has d’anar a casa dels avis i saps

que la criatura s’enfadarà, pots expli-car amb paraules senzilles allò que fa-reu i què n’esperes («ara anirem a veu-re els avis, estarem una estoneta ambells i t’has de portar bé, d’acord?»).

– Pots acompanyar les indicacions, lesordres i els hàbits amb un joc que po-deu compartir i gaudir conjuntament.Per exemple, si la teva criatura no esvol banyar pots explicar-li un conte odeixar-li joguines a la banyera, o sivols que reculli les joguines, pots aju-dar-la i convertir l’activitat en un joc(«mira, ara agafo aquesta joguina i ladeixo aquí, a veure si ho saps fer tu»).

– Si la criatura fa una cosa que no volsque faci, per exemple, tirar aigua al car-rer, pots proposar-li activitats alter-natives («pots tirar l’aigua en aquestatorreta»).

– Finalment, si veus que la seva conduc-ta no canvia (no segueix una determi-nada norma) intenta, primer, tenir tran-quil·litat i pensar com li diràs que estàfent una cosa mal feta, i llavors deixa-la en un lloc segur, i fes-li notar el teudisgust, i que vols que passi un mo-ment pensant en allò que ha fet. El mésimportant és que li expliquis de mane-ra senzilla per què t’has molestat ambella o per què li imposes un càstig. Estracta de donar-li elements per tal quequan es torni a trobar en la mateixa si-tuació, la criatura pugui controlar i es-collir la conducta més adequada.

41

Es tracta d’explicar les regles (els límits) sense entrar endiscussions interminables;autoritzar, sense serexcessivament permissius;estimar, sense deixar passar-hotot; negar, sense renyar; tot això,respectant la seva personalitat.Sembla complicat però no ho és.

Sens dubte el que t’expliquem són indi-cacions generals i suposo que et pregun-taràs «com» es poden fer totes aquestescoses. No existeixen receptes úniques,ja que cada criatura és un món i cada fa-mília té un estil de criança propi. Tot iaixò, a tall d’exemple, observarem algu-nes situacions quotidianes.

Per exemple, en lloc de dir «no toquisaixò», millor dir: «vés molt alerta; si no,podries fer-te mal». És a dir, són formu-les condicionals que permeten que siguiel mateix nen o nena qui decideixi allòque ha de fer tot sabent, però, les conse-qüències negatives que pot tenir. És unamanera de fer-lo responsable.

Una altra forma de dir les coses con-sisteix a expressar allò que sents: «Tincpor que...»; «No sé si podràs..., vols quet’ajudi?».

Aquestes indicacions no volen dir que encas de perill imminent no s’hagi d’ac-tuar (per exemple, davant d’un endoll),però és important no caure en un excés iabús de prohibicions.

En un marc ben definit pertu la criatura podràevolucionar, sentir-selliure i explorar l’entornamb seguretat.

Els límits que han de garantir la convi-vència amb la teva criatura, s’han de ne-gociar a mesura que creix. Aquests lí-mits han de ser consensuats, és a dir,has d’explicar (més que imposar) lesnormes que vols que segueixi, raonant-les i fent-la participar, progressivament,de la responsabilitat de prendre deci-sions.

D’altra banda, els càstigs físics(picar-la, pessigar-la, sacsejar-la)i les amenaces no són necessarisper a fer creure la criatura; podenfer-li mal i provocar una conductaoposada a la disciplina i ambconseqüències negatives per a laseva personalitat i per a la relaciófamiliar.

Utilitzar frases que posin en dubte elssentiments que sents per ella o que pu-guin ferir la seva autoestima tampocsón bons càstigs. En aquestes edats lescriatures tenen algunes dificultats perdistingir entre la realitat i la ficció, iquan li dius, per exemple, que «l’aban-donaràs» o que «la deixaràs d’estimar»,poden viure-ho molt malament, potafectar la seva seguretat i produir-lospors i danys emocionals, ja que els estàs

42

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

suggerint que no t’importa el que li pas-si o que no pot comptar amb tu. Aquestsrecursos no són instruments educatiuscorrectes, ja que destrueixen el climad’estabilitat i afecte. Moltes vegades unbon càstig serà:

– retirar un determinat objecte o privile-gi (com veure la televisió, jugar al car-rer o agafar una determinada jogui-na);

– ignorar, és a dir, no fer cas de la con-ducta del teu fill o filla;

– castigar uns minuts la criatura en unracó o a la seva habitació per tal quees calmi i pensi en el que ha fet, per,posteriorment, arreglar la situació ibuscar formes diferents de compor-tar-se.

Els premis són méseducatius que els càstigs.

Premiar no implica obtenir quelcom dematerial. Al contrari, vol dir rebre apro-vacions, lligades a mostres d’afecte, enrelació amb aquelles conductes infantilsque s’adeqüen a les normes de convi-vència familiar. Hi ha moltes maneresde premiar i, totes elles, es relacionenamb una alta autoestima de la criatura iamb la qualitat de relació afectiva ambles persones adultes que en tenen cura.Per exemple, manifestacions físiques(petons, carícies, abraçades...), lloances

a la conducta de la criatura (Que macaque és la meva filla! Què bé que ho fa! Comt’estimo!), l’obtenció de coses agrada-bles (anar a veure els avis, sortir al parc,visitar un lloc especial) i similars.

En resum, l’establiment d’una disciplinaefectiva i saludable a la llar passa per lacreació d’un ambient càlid, comunicatiui amb unes exigències que assegurin laconvivència i els límits encara que el teufill o filla només tingui un parell d’anyets.Això vol dir: manifestar afecte, compren-sió i alegria; interessar-se per les cosesque fa, animar-lo a expressar les sevesemocions, idees, sentiments, escoltar-lo; mostrar sempre confiança amb les se-ves possibilitats, demanant unes cosesque pugui fer sol i plantejant metes, ob-jectius i activitats conjuntament. És adir, has d’exigir-li que faci coses possi-bles i motivar que la criatura s’esforci persuperar-se a si mateixa i que aprenguicoses noves. Per exemple, pots establiruna meta com «recollir l’habitació», demanera que si ho va fent sola, sense lateva ajuda, pots mostrar-li la teva alegriai satisfacció, felicitar-la, dir-li que sentsmolta alegria perquè es va fent gran...

PER QUÈ ÉS DESOBEDIENT?

De vegades, les criatures no segueixinles ordres i les indicacions de les per-sones adultes. Aquesta és una situaciófreqüent, quotidiana i coneguda que, so-vint, crea un ambient familiar caracte-ritzat per crits, males cares, sensació defrustració i càstigs.

43

La criatura pot no fer cas d’allò que se liindica (fer-se la sorda), pot dir que «no»o pot mostrar el seu desacord mitjan-çant cops de peu o altres conductes.

Els comportaments desobedientssolen aparèixer...

Entendre els motius de la conducta dedesobediència dels fills i les filles és im-portant per no dramatitzar les diferentssituacions quotidianes de negació o derebequeria de la criatura. A més, pot serbo tenir en compte les recomanacionssegüents:

– Primer has d’assegurar-te que la cria-tura és capaç de fer allò que li dema-nes.

– Fer evidents les conseqüències de laseva obediència i desobediència. Potsfelicitar la teva criatura quan es porticorrectament i motivar-la a fer quecontinuï progressant, és a dir, que vegique portar-se bé aporta conseqüèn-cies positives per a ella. Per exemple,pots dir «quan et posis la jaqueta, po-dràs sortir a jugar» o «quan vagis a dor-mir, t’explicaré un conte». D’aquestamanera reforces el fet que la criaturaadopti una determinada conducta perles conseqüències positives que té.

– Les instruccions han de ser específi-ques, curtes, senzilles i comprensibles.Si cal, pots repetir-li allò que li dema-nes de diferents maneres, per tal queho entengui. Dona-li temps perquè lacriatura decideixi allò que vol fer i, si nose’n surt, ofereix-li orientació i ajuda.

– Es poden oferir dues opcions i donar-les-hi a escollir. Per exemple, en lloc de dir-li «vés a rentar-te les dents» opreguntar «vols anar a rentar-te les

44

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

★ Per cridar l’atenció, és a dir, per reclamar lateva presència, encara que sigui mitjançantcàstigs o renyant-la;★ Com una conducta d’exploració normal i decerca d’independència, en què les criaturesposen a prova els límits i les normes de la llarper poder descobrir allò que poden fer i allòque no poden fer en cada situació. Aquestanecessitat d’autonomia es combina amb lanecessitat afectiva i de supervivència queencara tenen de les persones adultes, la qualcosa provoca algunes situacions dedesafiament de les normes a casa i l’aparicióde ràbia. Dir que «no» significa dir «jo», «jopenso que no!». Aquesta actitud del teu fill ofilla s’ha d’entendre, doncs, com unaconducta normal i, per tant, s’ha de posarcomprensió i paciència. Això no vol dir que nos’hagi d’actuar amb una certa fermesa per talque es vagi acostumant als límits, normes iregles que regulen els comportamentshumans. Per exemple, si mostra reticència almenjar o al vestir-se («no vull menjar això!»)s’ha d’intentar desviar la seva atenció(parlant d’algun amic seu o d’allò que farà a latarda, per exemple) o, en una altra situació, sivol mirar la televisió o pujar en una atraccióés convenient advertir d’entrada que nomésté dret a un cert temps davant la televisió oun cert nombre de viatges a l’atracció.

dents?», es pot plantejar la següentopció: «et vols anar a rentar les dentssol o prefereixes que t’acompanyi?».

– Has d’intentar que les normes no esvisquin com una imposició de les persones adultes, sinó com una fontd’aprenentatge. Per exemple, és reco-manable d’explicar i d’especificar lesraons per les quals es demana o esprohibeix una determinada acció oconducta a la criatura. Pots parlaramb ella, encara que pensis que no hopot entendre tot i que intentis establirun diàleg amb ella. D’aquesta manerali estàs ensenyant que es pot obtenirallò que volem sense necessitat d’exi-gir-ho, d’irritar-nos o d’enfadar-nos.

– Si demana alguna cosa o desobeeixreiteradament, per exemple, pots atu-rar-la, dient-li que si continua així, nitan sols l’escoltaràs. Es tracta de nocausar un joc ni entrar-hi («a veure quipot més»), que es pot convertir en unabomba de rellotgeria.

– Abans dels 3 anys, la criatura explora iexperimenta amb l’entorn tot allò quepot. Per això les teves exigències po-den entrar en conflicte amb els seusobjectius adreçats a descobrir l’en-torn, els objectes o les persones i apa-rèixer les rebequeries. Per una criaturala noció de prohibició no té gaire sentit(ja que no l’acaba d’entendre i la sevacuriositat pot més que la norma), peraixò potser serà necessari repetir les

consideracions o desviar la seva aten-ció oferint-li possibilitats d’actuacióalternatives.

CADA CRIATURA ÉSÚNICA. COMRESPONDRE DAVANTLES PECULIARITATSDE CADA INFANTLes criatures tenen formes de compor-tar-se diferents: tothom coneix nens inenes inquiets (que entren i surten, sal-ten, tiren coses, etc.) i altres criaturesque es mostren més tímides, callades ino tan mogudes. Aquestes maneres decomportar-se diferents fan que la tevacriatura pugui tenir més activitat omenys, presenti uns ritmes més esta-bles o inestables, pugui mantenir més omenys estona l’atenció davant d’unaactivitat, o tingui una tendència a apro-ximar-se o allunyar-se davant personeso situacions no conegudes. Per tant, ésnormal que hi hagi criatures més tími-des que d’altres, més mogudes, xerrai-res o més callades, ja que cada infant ésdiferent. Segurament, si tens altres fillsi filles a casa, veuràs com cadascú té elsseus trets distintius, que el fa diferent iparticular.

En tota relació entre persones sorgeixendiferències d’opinions i comportamentsque poden provocar conflictes, sobretotquan aquestes persones comparteixenel dia a dia. Però si a més aquestes per-sones són els teus fills i filles, sobre qui

45

tens la responsabilitat d’educar, aquestsconflictes es poden convertir en autènti-ques «lluites» quotidianes que, per altrabanda, són completament normals. Se-gurament més d’una vegada t’has plan-tejat què fer amb la criatura quan sem-pre diu que «no» a tot, quan es discuteixamb els germans o germanes, quan esmostra molt moguda o, ben al contrari,molt tímida i callada. La veritat és queno hi ha una «recepta» única que ser-veixi en tots els casos. Al llarg de la tevaexperiència en la maternitat o la pater-nitat, i a mesura que la criatura vagicreixent, aniràs trobant-te en situacionsque t’obligaran a practicar i conèixer di-ferents maneres d’actuar i de respondredavant la conducta dels fills i filles. Coma persona més propera a la criatura, i quela coneixes millor, has d’anar provantdiferents estratègies i intentar quedar-te amb aquelles que millor s’ajustin a lateva manera de ser i a la forma de serdels teus fills i filles, i sigui la més efecti-va davant la situació que vols resoldre.

A continuació tractarem d’analitzar al-guns comportaments i algunes maneresde ser de les criatures que poden provo-car angoixes als pares i les mares, i in-tentarem donar alguns consells per talde resoldre certes situacions quotidia-nes que es poden viure de manera con-flictiva.

La criatura tímida i calladaPocs pares, mares i persones educado-res considerarien que el seu fill, filla o

alumne té un problema perquè el seucomportament és passiu, inhibit i cal-mat. De fet, preocupen més els compor-taments agressius, ja que es veuen i esfan notar més. Així, els comportamentstímids, callats i insegurs no molesten ipoden passar desapercebuts.

Cal tenir present, però, que les criaturestímides poden mostrar certes dificultatsper saber comunicar-se amb els altres, iaquesta manca d’habilitats socials potgenerar inseguretat en les relacions.Això no vol dir que ens trobem davantuna criatura problemàtica. De fet, ésmolt normal la timidesa en alguns mo-ments del desenvolupament de les per-sones, sobretot quan es donen canvisimportants als quals s’han d’adaptar.Per exemple, en aquestes edats és nor-mal que les criatures mostrin certa inhi-bició els primers dies d’assistir a l’esco-la bressol.

La timidesa és un senyal que manifestala incapacitat de la criatura de resoldrealgunes situacions socials a les quals noestà habituada, a més de posar de mani-fest que ha creat un vincle afectiu moltfort amb les persones de referència de la família (dependència dels familiars,poca autonomia a l’hora de resoldre si-tuacions quotidianes, com, per exem-ple, la relació amb altres nens i nenes dela seva edat).

Certament, cada persona necessita elseu temps per sentir-se a gust davant

46

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

les situacions noves i no és bo forçar unacriatura a fer que s’enfronti sola a la difi-cultat perquè aquesta situació encarapot produir-li més inseguretat i angoixa.De totes maneres, els familiars més pro-pers teniu un important paper en elsaprenentatges socials de la criatura ipodeu afavorir l’establiment de rela-cions amb els altres i, d’aquesta mane-ra, desenvolupar la seva autonomia. Sila criatura viu el contacte amb les altrespersones amb reserva, pots ajudar-la alprincipi generant un ambient de segure-tat en l’establiment de relacions: acom-panya i facilita la relació amb els altresnens i nenes participant en l’activitat imostrant-li com pot gaudir de la com-panyia dels altres compartint joguines iactivitats lúdiques; organitza activitatsa la llar o en ambients coneguts (on lacriatura se senti segura) en què partici-pin diverses persones; fes-la participaren situacions socials quotidianes comanar al supermercat o al parc i afavoreixque, de mica en mica, ella prengui la ini-ciativa... D’aquesta manera, amb eltemps, el contacte amb les altres perso-nes es viurà amb normalitat i l’infantanirà adquirint les habilitats socials quenecessitarà per viure en societat.

La criatura inquietaSegur que coneixes alguna criatura tre-mendament inquieta. Diem que són cria-tures nervioses, que tenen molta ener-gia i que «no paren mai». També pensemque són persones «difícils de portar», jaque el seu comportament és imprevisi-

ble i canvia contínuament. Això pot des-encadenar un excés de discussions a lallar que pot provocar sentiments de tris-tesa i contrarietat en la teva criatura, jaque no fa les coses amb mala intenció ino entén l’allau de comentaris i críti-ques que li fan les persones adultes.

La criatura inquieta es manifesta de ma-nera diferent segons l’edat. Quan sónbebès mostren un temperament (unamanera de comportar-se) nerviós, exi-gent, dormen malament, no estan tran-quils en cap lloc i ploren bastant. Mésendavant, quan comencen a anar a l’es-cola bressol les persones educadores esqueixen que es concentren poc en lestasques i que no són capaços de quedar-se quiets.

La família pot ajudaraquestes criaturesinquietes creant ambientsestables, tranquils iorganitzats.

Evitar el soroll, l’establiment de rutines id’unes normes clares de funcionamenta la llar són algunes mesures que la fa-mília pot utilitzar per ajudar a regular elcomportament de la criatura. Totes lescriatures necessiten unes normes i lí-mits que els ajudin a anticipar la con-ducta més adequada en cada situació.Sens dubte, la família pot ajudar moltaquestes criatures organitzant la vida ala llar al voltant de rutines, hàbits i nor-

47

mes consensuades que, en definitiva,ajudaran els infants a saber com s’hande comportar i, a la llarga, els ajudaran aregular les seves accions.

Els comportaments agressiusde la criatura. Com actuar?Hi ha mares i pares que observen coml’agressivitat acompanya les criaturesen diferents moments del seu desenvo-lupament. Per exemple, algunes criatu-res poden mostrar petits comporta-ments agressius com tirar un objecte aterra amb contundència o desafiar algu-na ordre de les persones adultes. Tambéés usual veure criatures petites que in-tenten jugar plegades (per exemple, al’escola bressol), però al cap d’una esto-na s’acaben mossegant o picant perquèno es posen d’acord i no saben resoldreel conflicte d’una altra manera.

En general, el comportamentagressiu indica que la criaturaencara no compta amb recursospersonals suficients perrelacionar-se amb els altresseguint les normes de cortesia,solucionar problemes que puguinsorgir durant la interacció amb elsaltres i controlar les sevesemocions.

Per això és important dotar les criatu-res, ja de ben petites, de models i estra-tègies positives per a solucionar els pro-blemes de relació amb els altres que nopassin pel càstig físic i l’agressivitat. Ja

hem dit que les criatures solen imitar ti-pus de relacions i conductes que veuenfer al seu voltant, ja sigui a casa, a l’es-cola, al carrer o a la televisió. En aques-tes edats estan començant a distingirentre les conductes «bones» i les «do-lentes», proven diferents conductes quehan vist experimentar en altres contex-tos i, a partir de les normes que poseules persones adultes, aprenen a distin-gir entre allò que poden fer i allò que no poden fer en cada situació. Per tant,serà important que ofereixis models deconducta adequats als infants perquèaprenguin a resoldre aquests conflictesque poden sorgir en la relació amb les altres persones. Si les criatures veuen a casa que l’única manera de resoldre els conflictes és amb la violència, ellesadoptaran aquest model de relació comel més normal i l’utilitzaran habitual-ment. En canvi, quan s’estableixen rela-cions basades en la valoració i el respec-te mutu dins un clima de comprensió id’afecte, això porta associat l’aprenen-tatge d’habilitats socials que les criatu-res necessiten per conviure en harmoniadins la societat. Dins d’aquest contextles criatures aprenen a saber negociaramb els altres davant un conflicte (habi-litats comunicatives), a saber cedir enocasions i a intentar convèncer (mésque a imposar una determinada opinióper la força), a saber comprendre elssentiments i les intencions dels altres (iaprendre que poden ser molt diferentsde les pròpies), a saber posar-se en elpunt de vista dels altres..., en definitiva,

48

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

són capacitats que els infants han d’a-prendre per tal que les seves conductesagressives vagin desapareixent.

És una de les tasques mésimportants dels pares i de lesmares mostrar un interès especialper desenvolupar les habilitatssocials dels seus fills i les sevesfilles, és a dir, cal donar-losoportunitats en la vida familiarper tal que puguin observarmodels de comportamentcol·laboratiu i no agressiu perresoldre determinades situacions.I, a la vegada, facilitar o crearoportunitats a fi que les criatures puguin posar en pràcticaaquestes habilitats socials:escoltar l’altre, respectar-lo,cedir, dialogar, pactar, etc.

L’aprenentatge d’aquestes habilitats so-cials és un camí difícil, llarg i ple de re-trocessos i avenços. Les criatures me-nors de 5 anys tenen certes dificultatsper posar-se en lloc dels altres, per veu-re les coses des del punt de vista dels al-tres i per regular els seus desigs i sen-timents. Per exemple, és normal que al’hora de jugar amb altres infants no vul-guin compartir les joguines o que esfrustrin davant d’una situació que nohan pogut anticipar, i experimentin irri-tabilitat, crits, plors o agressivitat con-tra qualsevol persona o objecte que se’lsposin al davant. Cal que tinguis pacièn-cia i comprensió i que, en comptes de

buscar l’enfrontament amb la criatura oestablir una espècie de lluita «a veurequi pot cridar més, qui pot aguantarmés», li donis els recursos perquè en-tengui allò que li està passant. Intentacalmar-la parlant-li tranquil·lament isense cridar, explica-li per què creus queestà enfadada, descriu amb paraulesallò que creus que li passa, i digues-li si allò que ha fet quan estava irritadaestà mal fet i el perquè. Proposa-li con-ductes alternatives que pot adoptarquan es torni a trobar en una situaciósemblant... i, d’aquesta manera, ellaanirà incorporant estratègies per afron-tar d’una manera més adequada les si-tuacions.

Les rebequeries. Què fer davantuna rebequeria de la criatura?

49

★ El primer, comprensió i paciència, i noposar-nos nerviosos per la situació, tot i quede vegades resulti irritant o compromesa. Cal pensar que és la persona adulta qui ha demantenir la calma i controlar de la millormanera la situació, ja que si ens guanyal’ansietat i cridem no farem res més queempitjorar la situació.★ Intenta esbrinar què ha provocat larebequeria observant la situació opreguntant-li a la criatura. Un cop sàpiguesquè li passa, intenta calmar-la amb paraulesafectives i mostra-li que comprens allò que lipassa (descriu amb paraules com se sent iallò que li passa, mira d’evitar que augmentila tensió de la criatura).

I L’ADOPCIÓ?Si la teva criatura és adoptada s’ha detenir en compte que has d’esperar uncert temps perquè s’estableixi el vincleafectiu, ja que aquest no és automàtic idependrà de la seva història prèvia. Engeneral, les criatures triguen uns 6 me-sos des que neixen a demostrar prefe-rència per les persones adultes que se’ncuiden habitualment. Certament, aixòno significa que en el cas de l’adopciópugui passar una mica més de temps.Entre altres coses, el temps de vincu-lació variarà segons el grau de desenvo-lupament de la criatura, l’existènciaprèvia o no de vincles afectius, les aten-cions que rep de les persones adultes i elprocés d’adaptació a la nova situació decura. De vegades, però, l’empatia potser immediata, depèn de cada família ide cada infant.

Per exemple, si la criatura ha estat adop-tada després dels 6 mesos de vida potser que tingui establerts vincles afectiusamb altres persones i que, per tant, en lanova situació familiar desenvolupi con-

ductes de cerca d’aquestes persones ide rebuig a la nova família. Cal tenir pa-ciència davant d’aquests comportamentsi demostrar-li que pot confiar amb tu,mostrant-li tota la dosi d’afecte i com-prensió que necessita, ja que el vincleafectiu no forma part dels lligams biolò-gics entre les persones, sinó de les rela-cions que estableixen entre elles.

El vincle afectiu no forma part dels lligamsbiològics entre lespersones, sinó de lesrelacions que estableixenentre elles.

També pot ser que les condicions prè-vies a l’adopció no fossin adequades ique la criatura es mostri apàtica, trista,insensible o tingui conductes desadap-tades durant un cert temps. Tampoc hade ser motiu de preocupació. Probable-ment, et caldrà fer un esforç suplemen-tari i dedicar un bon nombre d’hores amanifestar el teu afecte, tant des de lessituacions de cura com des d’altres acti-vitats interactives. En poc temps, laseva actitud es modificarà i es mostraràmés activa, més alegre i més disposadaa participar en situacions conjuntes i co-municatives amb tu.

Com en tota situació educativa fami-liar la barreja entre l’afecte, l’estabilitati la coherència en les relacions, les exi-gències i els límits clars, raonats i con-

50

ca

píto

l 3

|L’

aten

ció

de le

s pe

rson

es a

dult

es a

les

cria

ture

s i l

a se

va re

laci

ó am

b el

des

envo

lupa

men

t

★ Mostra-li que aquesta conducta de ràbia ode rebequeria no és una bona manera dedemanar les coses. El teu fill o filla had’aprendre que si vol alguna cosa had’expressar-se amb serenitat, negociant lescoses relaxadament, demanant ambcorrecció i acceptant de bona gana lanegativa, si escau, per part dels seus pares.

sensuats i la comunicació serà la millorgarantia que la criatura creixi i es desen-volupi en bones condicions. El fet que elfill o la filla sigui adoptat no suposa uncanvi important en les consideracionsque estem veient al llarg d’aquest llibre.Totes les criatures passen per un seguitde transicions i canvis normals en laseva conducta al llarg del desenvolupa-ment. Així, les rebequeries d’una criatu-ra de dos anys no són degudes al fet deser un nen o una nena adoptat, sinó deles característiques pròpies de l’edat.No s’han d’analitzar, per tant, les situa-cions conflictives (rebequeries, menti-des, agressivitat, etc.) en clau d’adop-ció. És a dir, ja es tracti de criaturesbiològiques o adoptades és completa-ment normal que puguin aparèixer con-

flictes, canvis de comportament i d’es-tat d’ànim.

La teva relació amb la criatura s’hauràd’adequar a les teves característiques ia la seva naturalesa, ja es tracti de fills ofilles biològics, adoptats o amb algun ti-pus de discapacitat física o psíquica.L’afectivitat, la comprensió, la fermesa,els límits acordats, el sentit de l’humor,els premis pels guanys, la paciència i laperseverança i els càstigs raonats (sen-se la utilització de l’agressivitat o la vio-lència, ja sigui física o psicològica, quemai és una forma de resoldre els proble-mes) han de ser els elements clau sotaels quals desenvolupis la teva tascaeducativa i gaudeixis de la companyia idel creixement dels teus fills i filles.

51

La seguretat emocional ajudaels infants a comprendre quisón, a explorar l’entorn, a manifestar i entendre els seus sentiments i a regularmillor les seves ansietats i pors.

La criatura gaudeixjugantImportància del joc per al desenvolupament infantil.

Fins ara hem vist diferents aspectes re-lacionats amb les atencions bàsiques, eldesenvolupament i la cura de les criatu-res dels 18 als 36 mesos. A continuació,tractarem un dels temes més impor-tants per al desenvolupament de lescriatures: el joc.

Les criatures aprenen, es coneixen a simateixes i allò que els envolta gràcies,entre altres coses, al joc i les activitatslúdiques. Aquestes activitats són, pertant, molt importants per al desenvolu-pament de les criatures. És molt impor-tant, doncs, que les criatures participinen múltiples situacions de joc i experi-mentin a partir d’aquest diferents tipusd’activitats. En aquestes edats aparei-xen situacions específiques d’interaccióde les persones adultes amb les criatu-res relacionades amb el joc com mirarcontes, donar i prendre un objecte, ficari treure un objecte, fer-se pessigolles,etc., però també d’altres en què la cria-

tura es diverteix tota sola explorant imanipulant objectes o representant di-ferents situacions socials.

Una gran part del temps en què les cria-tures estan despertes se’l passen ju-gant. Les persones mantenim aquestanecessitat de participar en situacionslúdiques i amb regles al llarg de tota lavida. En el cas de les criatures, a més amés, aquesta necessitat es converteixen una de les fonts més importants peral seu desenvolupament.

El joc és un aspecte central durantla infància. El desenvolupamentintegral de la criatura ésinseparable de l’activitat lúdica idepèn, sobretot, del fet que puguijugar amb llibertat i seguretat.Tota criatura aprèn jugant, demanera que com més jugui méscoses aprendrà i més ràpidamentho farà.

53

CAPÍTOL 4

A partir de l’any de vida, les capacitatsd’acció motriu de la criatura han aug-mentat considerablement gràcies a lacapacitat de caminar i a la major destre-sa manual. El seu interès per les cosesque l’envolten també creix a passos degegant i les possibilitats del joc són múl-tiples: els jocs sensorials i corporals,«mirar-se cara a cara», els jocs de per-seguir-se, «jugar a atrapar», «a veurequi és el primer que agafa la pilota», etc.

Estimula la teva criaturaperquè faci amb tu méscoses de les que ja sap fersola.

Entre el primer i el segon any de vida lacriatura descobreix la possibilitat d’imi-tar els seus pares i mares i tots aquellsque l’envolten, així va accedint, a poc apoc, al món de les persones adultes. Perexemple, imita el so dels animals que lihas ensenyat, es toca el nas o els ulls enresposta a una petició teva («on tens elnas?»), balla seguint el ritme de la músi-ca, dóna menjar a la nina amb una culle-ra o fa veure que condueix un cotxe men-tre està asseguda al sofà. I tot això hoaprèn al teu costat, observant i imitantallò que fem les persones adultes.Aquests jocs permeten que les criaturesaprenguin a «representar» objectes i si-tuacions a partir dels gestos i les ac-cions. És a dir, la criatura utilitzarà (apartir dels 2 anys de vida) coneixementshabituals –menjar, cuinar, pentinar...–

a través d’objectes que aparentment noguarden cap relació amb aquestes ac-cions. Es tracta de «fer com si» passésalguna cosa, això significa imaginar unasituació que no és real, però que imitauna realitat social. La criatura dóna alsobjectes la funció social que tenen i elsutilitza per a allò que serveixen a la vidareal (la cullera, per exemple, serveix perfer veure que menja, o per fer veure quedóna menjar a la nina).

De mica en mica, agafarà aquests objec-tes i imaginarà que són una altra cosa,per exemple, agafarà una cullera i faràveure que és un avió, o agafarà un plà-tan i parlarà amb la seva àvia imaginantque el plàtan s’ha transformat en un te-lèfon. Són jocs que estimulen la imagi-nació i la creativitat dels infants i quepermeten representar situacions quoti-dianes, i el seu objectiu és ajudar la cria-tura a practicar com s’ha de comportar ocom ha de respondre davant de dife-rents situacions socials (a casa, al su-permercat, amb altres criatures, altrespersones adultes, etc.).

La conducta d’imitacióque mantenen lescriatures quan observenles activitats de lespersones adultes elspermet aprendre i adquirirnous coneixements ihabilitats socials.

54

ca

píto

l 4

|La

cri

atur

a ga

udei

x ju

gant

Mentre et dutxes, cuines, et pentines, etvesteixes pots aprofitar-ho per oferir alteu fill o filla diferents i variades situa-cions que li serveixin de model per imi-tar, i puguin servir d’aprenentatge a lavegada que de joc, donant-li un objec-te similar al que utilitzes i invitant-lo afer que imiti allò que estàs fent. Tambépots escenificar conjuntament momentsquotidians en seqüències de dues ac-cions: donar menjar a una nina i posar-la a dormir, preparar el menjar i sortir depasseig, d’aquesta manera la criaturaaprendrà, mitjançant seqüències curtesi senzilles, quines coses vénen desprésde les altres. Tot jugant, aprendrà nor-mes, rutines i situacions quotidianesque la prepararan per participar i viure ala nostra societat.

«Els jocs de torns» també resulten moltútils i divertits. Són jocs en els quals araem toca a mi i ara et toca a tu. Per exem-ple, «agafa la pilota» (l’infant l’agafa)«ara... me la dones?» (la criatura la tira),o «ara salto jo i després tu». En totsaquests jocs la criatura aprendrà quinssón els patrons comunicatius bàsics queli permetran introduir-se i familiaritzar-se en les regles del llenguatge (parlar iescoltar seguint seqüències ordenades,esperar el torn per contestar o interve-nir-hi). D’aquesta manera aniràs veientun inici de la comprensió de situacionsquotidianes i com van millorant algunescaracterístiques del pensament infantiltan importants com imaginar, pensar irecordar, que li serviran per conèixer di-

ferents significats i per aprendre nor-mes i regles socials.

La lectura de contes

55

Per què a les criatures els agrada tant que elsllegim una i altra vegada el mateix conte? Éspotser una qüestió de preferències? Ho fanperquè és el seu conte preferit? Sí, en certamanera és així, però darrera d’aquestesrepeticions hi ha un aspecte clau per aldesenvolupament de les criatures:l’aprenentatge de les regles socials i elllenguatge.

La lectura de contes és un exemple peril·lustrar com s’adquireix el llenguatge apartir del diàleg i la interacció entre lapersona adulta i la criatura. Al principi, és lapersona adulta qui controla tota l’activitat, ja que només ella coneix les seves regles i pot explicar el conte, mentre que els seusesforços estan centrats a fer que la criatural’entengui. Entre les diferents estratègiesque utilitzen les persones adultes per regularla comprensió de les criatures hi ha el jocd’anomenar objectes (tant reals comdibuixats en làmines, per exemple, el joc demirar sants), el fet d’intentar que la criaturaendevini i senyali l’objecte requerit, etc. Enaquestes situacions les persones adultesutilitzen recursos lingüístics explicatius ambles criatures («veus?, aquesta és la caputxetavermella, que porta un cistell amb fruita, unvestit blau...»), es fan nombroses preguntes(«què és això?», «què porta al cap?» «de quincolor és el vestit?»), es pot jugar a completarfrases inacabades («i els tres porquets van

Aquestes situacions d’aprenentatge denormes i regles socials són extensibles adiferents contextos quotidians, com, perexemple, quan vas al supermercat ambla criatura, a passejar amb ella o espe-res el teu torn a la consulta pediàtrica.Observa com la criatura analitza el seuentorn i s’interessa per una determina-da revista, per una persona o per un ob-jecte desconegut. Inicialment controla-ràs d’una manera absoluta la situació(indicant i explicant allò que veieu, coms’ha de comportar a la consulta mèdica,si ha de parlar fluix, remenar o no objec-tes de la sala, etc.) i, posteriorment,serà ella la que començarà a anomenarallò que li interessa conèixer, o senyala-rà un objecte per saber què és o una per-sona per saber on va.

Dels 2 als 3 anys les criatures tenen mol-tes ganes d’aprendre coses noves i s’in-teressen per tot el que passa, volen sa-ber-ho tot i fan preguntes de l’estil: «perquè li passa això?», «on ha anat?», «perquè marxa?», «per què s’ha trencat?». Ésl’anomenada «edat del perquè». No caldir que com més satisfacis la curiositatde les criatures, més aprendran elles.

El joc permet l’adquisiciód’habilitats necessàries per a lavida en societat. Les criaturesimaginen i adapten els papers irols de les persones adultes, ipractiquen a través del joc lesconductes que hauran dedesenvolupar a la vida real.

56

ca

píto

l 4

|La

cri

atur

a ga

udei

x ju

gant entrar a la casa i el llop va començar a... què va

fer el llop?»), etc. Això és el que fem lespersones adultes quan ens comuniquem. Unapersona parla i l’altra escolta, i quan laprimera està a punt d’acabar de parlarutilitza una sèrie de senyals per dir que acabai que li toca parlar a l’altra. En la mesura queaneu repetint l’activitat de mirar o llegircontes, la criatura va aprenent quina ésl’estructura d’aquests (que té un principi, unnus i un final, que sempre solen començaramb la frase «hi havia una vegada» i acabaramb «vet aquí un gos i vet aquí un gat, queaquest conte s’ha acabat», entre altres), vaconeixent el contingut del conte (elspersonatges, allò que els passa abans idesprés, com acaba, etc.), i això li permetràpoder participar i intervenir en l’activitat.D’aquesta manera, la situació queinicialment controlava la mare o el pare cadavegada es torna més simètrica fins quel’activitat es converteix en un diàleg entrepersona adulta i criatura.

Les repeticions ajuden a la criatura aentendre l’ordre lògic dels esdeveniments (lipermeten anticipar el que passarà abans idesprés d’una situació nova i ajustar la sevaresposta a les demandes de l’entorn), el qualli proporciona la seguretat necessària perintervenir en l’activitat conjunta. D’aquestamanera les criatures no tan sols aprenen mésvocabulari, sinó que, a través del diàleg,aprenen les regles que els permetran utilitzarel llenguatge de manera molt semblant acom ho fan les persones adultes.

Al voltant dels 3 anys de vida, algunescriatures s’organitzen per jugar, es dei-xen algunes joguines i comencen a re-presentar papers («papes i mames»,«botiguers i clients») o a amagar-se.Aquestes situacions són poc espontà-nies, i normalment es veuen en situa-cions de joc que estan organitzades i di-rigides per les persones adultes, ja siguia la família o a l’escola. Són jocs coope-ratius en els quals cada criatura partici-pa i és necessària per fer possible el joc.Fins passats els 3 anys no podem parlarencara de joc cooperatiu, ja que les cria-tures juguen una davant de l’altra o decostat, però fent activitats diferents (ca-dascú la seva).

Per què li costa tant compartir lesseves joguines?

Els jocs cooperatius són el pas previ als«jocs de regles», és a dir, aquells jocsamb normes i instruccions en els qualsels infants comencen a entendre i ac-ceptar les regles i normes per compartirel seu temps de joc amb els altres. Així,mentre abans la criatura jugava amb tui tu jugaves amb ella (mirant-vos a lacara, senyalant objectes, agafant co-ses), ara, de mica en mica, veuràs comcomença a jugar tota sola amb qualse-vol objecte. També observaràs com, pro-gressivament, comença a ser conscientde la presència d’altres criatures de laseva edat i gaudir-ne: començaran aimitar-se com una primera forma de co-municació entre elles.

A QUINS JOCS PODEMJUGAR AMB ELSINFANTS DELS 18 ALS36 MESOS?A tots els jocs que coneguis o que se t’o-corrin. Aquells que tenen el seu origenen el saber popular, aquells que es cons-trueixen des de la mateixa interaccióúnica i exclusiva que tens amb la criatu-ra, aquells que proporcionen goig i plaera les criatures quan estan soles. En defi-nitiva, no hi ha jocs millors que altres.Tots serveixen. Tots són útils per al seudesenvolupament.

57

Entre els 2 i els 3 anys de vida, les criaturesvan adquirint autonomia, aprenen areconèixer els seus entorns, allò que elspertoca i allò que no, les conseqüències dedesafiar el pare i la mare (aprenen a dir «no») ipoden mostrar certes dificultats per entendreles intencions dels altres. En aquesta etapagaudeixen jugant amb els objectes que tenenal seu voltant i poden mostrar reticències acompartir-los amb els altres.

Generalment a partir del tercer any de vida,la criatura acceptarà compartir i intercanviarles seves joguines, per tant, si observes quela teva criatura no deixa les joguines a ningúés convenient tenir paciència. Has d’intentartransmetre-li el significat positiu i

interessant de l’acció de prestar les coses,donant-li seguretat i acompanyant-la enaquest aprenentatge.

Dit això, es pot fer una certa relació deltipus de jocs i materials que es podenutilitzar amb les criatures dels 18 als 36mesos.

Alguns jocs entre els 18 i els 36mesos de vida: Un fet habitual és que les criatures que

tenen germanes o germans més petitstornin a practicar activitats que ja fatemps que havien deixat de ser interes-sants, com, per exemple, els encaixos oles joguines del seu germanet o de laseva germaneta. No hi ha cap problemaper aquest motiu, les preferències can-vien d’un dia per l’altre, i tot i que potserno siguin gaire estimulants quant aaprenentatge, tenen un significat emo-cional molt fort, que s’ha de respectar.Per tant, cal que puguin utilitzar aques-tes joguines, perquè en definitiva, el jocsempre és positiu per al desenvolupa-ment infantil.

COM ESCOLLIR LESJOGUINES MÉSADEQUADES PER ACADA EDAT?El reconeixement de la importància deljoc en la nostra societat ha provocat queel mercat estigui ple de joguines de to-tes mides, característiques, colors i for-mes, adequades a totes les edats i espe-cialitzades per a millorar el creixementde les criatures. Cal, però, no consumirper consumir, i cal que tinguis en comp-te, però, que les criatures aprenen i gau-deixen jugant amb qualsevol objecte. És

58

ca

píto

l 4

|La

cri

atur

a ga

udei

x ju

gant

★ Gatejar, córrer, saltar, ballar, ja siguicreant una petita pista d’obstacles, al parc oescoltant música a casa. Manipular objectes(llibres, cubs, trencaclosques, etc.). Ambaquests jocs estimularàs el moviment del cosde l’infant i l’exploració dels objectes.★ Fer jocs de repetir accions, per exemple,omplir i buidar un got, posar i treure objectesd’una capsa, imitar el que fan les personesadultes, mirar llibres coneguts o escoltarcom li expliques el seu conte preferit. Larepetició estimula l’aprenentatge de lesnoves habilitats, permet prediresdeveniments i genera un sentiment deseguretat, autocontrol i confiança en lacriatura que estimula la seva participació enl’activitat.★ Endevinar i relacionar ritmes i cançons,per exemple, fer una pausa en una cançó perveure si la criatura es recorda de la paraulasegüent, inventar el final d’una història oimaginar què passarà en un conte que lacriatura desconeix.★ Fer-la jugar amb altres criatures peraprendre a compartir, a relacionar-se, aimitar, a resoldre conflictes autònomament,etc.★ Mirar llibres, dibuixar, escoltar contes,repetir paraules, cantar trossos de cançons,

etc. ajuden a estimular la imaginació, elllenguatge i el pensament.★ Disfressar-se, jugar a simular, a fer «comsi», imitar...

veritat que els infants necessiten mate-rials adaptats a la seva edat i a les sevescaracterístiques, però, com a pares imares, en el moment d’escollir una jo-guina, has de tenir en compte l’activitatque la criatura portarà a terme ambaquella joguina i no oblidar la resta depersones amb les quals pot jugar. Tam-bé és important destacar que diferentssituacions quotidianes i molts dels ob-jectes que circulen per la llar poden ser-vir per gaudir d’activitats lúdiques i d’a-prenentatge amb els fills i les filles(materials reciclats, aigua, sorra, co-lors, retalls de revistes...).

Entre els 18 mesos i els 3 anys de vida,les criatures gaudeixen escoltant i ba-llant cançons, movent-se, imitant lespersones adultes i els altres infants, mi-rant i llegint historietes i contes, veientdibuixos animats a la televisió, jugantamb material que els permeti desenvo-lupar la seva creativitat (plastilina, co-lors, pintures, ceres, fang, sorra, aigua,fulles), amb jocs de construcció, ima-ginant i representant que són pares omares, disfressant-se i fent veure quecuinen o que fan altres activitats quoti-dianes (amb objectes reals o de plàstic).Tots aquests jocs són importants perdesenvolupar les capacitats de les cria-tures. Per exemple, hi ha joguines delmercat que ajuden a resoldre problemes(trencaclosques, classificar cubs segonsla mida o la forma, etc.), però també tro-baràs situacions quotidianes que tenenel mateix objectiu (omplir i buidar un

got, posar i treure la sorra de la galleda,obrir i tancar la porta). A partir de l’expe-rimentació, les criatures aprenen comles coses estan relacionades entre si,per exemple, el fet de jugar a xutar o a ti-rar una pilota permetrà saber que és ne-cessari que hi hagi una persona amb ellaque els hi torni, sinó l’hauran d’anar abuscar elles, i també afavoreix el conei-xement de les capacitats d’acció del pro-pi cos. De la mateixa manera, altres ti-pus de joc més creatius, com la cera oles pintures, permeten estimular la ima-ginació i la capacitat artística de la cria-tura. Per exemple, els jocs amb disfres-ses, el joc simbòlic com el fet de jugar aser «pares i mares», o jugar a ser «doc-tors i pacients», permeten, a més, conèi-xer i imitar algunes situacions socials.També explicar contes, mirar revistes ollegir historietes a la criatura és una ma-nera de relacionar-te amb el teu fill o filla que li ensenya a conèixer diferentsmaneres de relació amb les altres perso-nes, estimula la seva atenció i compren-sió, i li ensenya a utilitzar el llenguatgeper a pensar i comunicar-se mentre gau-diu plegats de la lectura.

En definitiva, la utilització del joc és unrecurs d’aprenentatge i de diversió infi-nit que podem compartir amb els nos-tres fills i filles. Les activitats lúdiquespermeten a la criatura saber utilitzar iconèixer els números, les formes, els co-lors, les característiques dels objectes,aprendre vocabulari, fan presents ma-neres diferents de comunicar-se, coor-

59

dinar els moviments del cos, resoldreproblemes, confiar en un mateix, mante-nir unes bones relacions afectives, lle-gir, aprendre regles i normes, ser crea-tiu, utilitzar el llenguatge (jugant esconversa), compartir, mantenir cert au-tocontrol (mentre es juga s’ensenyen

els límits), comprendre símbols (quanles criatures utilitzen la cullera per si-mular un avió), etc., per tant, són unafont inesgotable d’aprenentatges quepermeten gaudir de la companyia de lateva criatura mentre aquesta es desen-volupa.

60

ca

píto

l 4

|La

cri

atur

a ga

udei

x ju

gant

Estimula la teva criaturaperquè faci amb tu més cosesde les que ja sap fer sola.

Més enllà de la famíliaNoves situacions en la vida de les criatures.

En els capítols anteriors hem parlat deles principals actuacions de les perso-nes adultes envers les criatures que tenen a veure amb la seva cura, el seubenestar i la seva educació, i de la im-portància del joc per al desenvolupa-ment de les criatures. En aquest capítols’abordarà un tema que preocupa les fa-mílies des del naixement dels fills i fillesi a mesura que van creixent, que són elsnous contextos i espais on participen lescriatures al llarg de la seva vida. Parla-rem fonamentalment, de l’escola i de lainfluència educativa dels mitjans de co-municació.

En aquestes edats, les criatures s’hand’acostumar a compartir certes horesdel dia amb altres persones diferents delpare o de la mare. El desenvolupamentde l’autonomia personal està, entre al-tres coses, en relació amb la possibilitatde les criatures de participar en situa-cions diferents de la família on pugui re-lacionar-se amb persones adultes i cria-tures de manera diferent de com ho fa acasa seva. El descobriment de nous llocs

on poder compartir experiències ampliaels aprenentatges de les criatures i afa-voreix la seva socialització.

TU, VOSALTRES, I QUIMÉS CUIDA LACRIATURA?Independentment de l’opció que has es-collit per a compartir el temps de curade la criatura, s’han de tenir presentscertes qüestions: la primera fa referèn-cia al fet que l’opció escollida garanteixiel benestar físic i afectiu de la teva cria-tura, la qual cosa significa que prèvia-ment has de supervisar-la, i la segona ésque, una vegada garantit aquest benes-tar, l’opció ha de ser coherent amb lesteves expectatives educatives. Aquestpunt és clau a l’hora de garantir el des-envolupament de les criatures, i es basaa establir continuïtats entre el teu pro-jecte educatiu i el de les altres persones.Per exemple, si la cura de la criatura esfa a la pròpia llar o a casa d’una altrapersona s’ha de garantir que es mante-nen els horaris referits a l’alimentació,

63

CAPÍTOL 5

la higiene, el son, etc. Igualment, si lacriatura acudeix a una escola bressol caluna informació acurada sobre el mante-niment d’aquests hàbits i s’ha de procu-rar que les rutines familiars i els ritmesescolars coincideixin.

La continuïtat no vol dir que totes lespersones que tenen cura de la criaturahan de fer les mateixes coses i de la ma-teixa manera. Els estils educatius sónpropis de les persones i no acostumen acoincidir. Per això, a més a més del man-teniment dels hàbits i les rutines en elsdiferents llocs i amb les diferents perso-nes que en tenen cura, allò que és im-portant és conèixer tant el que fan les al-tres persones com explicar-los allò quees fa des de casa. Per exemple, els jocsque més li agraden, les cançons que ha-bitualment escolta, les postures ambles quals gaudeix més, etc. El fet d’intro-duir noves persones a la vida de la cria-tura amplia aquest ventall, ja que es di-versifiquen i es construeixen novessituacions d’interacció i comunicació.És a dir, més jocs, més cançons, més pa-raules, més, més... A la vegada, aquestfet, si hi prestes atenció preguntant, de-manant allò que ha fet la criatura, allòque li agrada, etc., enriqueix el teu re-pertori d’activitats i atencions adreça-des a ella.

Cal tenir present que en qualsevol de les opcions triades la criatura necessi-ta un temps d’adaptació (que varia d’u-na criatura a una altra d’acord amb les

seves característiques individuals) da-vant la separació del pare o de la mare.Cada criatura necessita el seu temps pera establir el vincle afectiu que li propor-cioni la seguretat i la confiança necessà-ria per gaudir de la companyia de lanova persona. Per tant, no és gens es-trany que els primers dies, quan et sepa-ris d’ella i es quedi sola amb algú altre,plori. En tot cas, és molt important quela separació sigui el més natural possi-ble, sense dramatitzar la situació (jaque si la criatura et veu amb nerviosis-me ella també s’angoixarà), intentantque la criatura entengui el que passa ideixant clar el moment de retrobamentamb la mare o el pare. Si s’intueix que la separació pot ser dificultosa, perquè lacriatura és molt dependent dels fami-liars i no ha tingut oportunitat de sepa-rar-se anteriorment d’ells, es pot inclou-re un període addicional d’adaptació(abans de fer el pas definitiu) per tal d’habituar gradualment la criatura a la nova situació i que pugui conèixer lanova persona amb qui es quedarà unapart del dia.

LA CURA DE LACRIATURA A LA LLAR PRÒPIASi has decidit que la criatura es quedi a casa has de pensar que és importantque tingui l’oportunitat de participar endiferents activitats i situacions. I perfer-ho, cal que, a més de la família, cone-gui activitats del seu entorn i hi participi

64

ca

píto

l 5

|M

és e

nllà

de

la fa

míli

a

(el poble, el parc, la platja...), on puguiconèixer altres persones i relacionar-s’hi (tant persones adultes com in-fants), que li aportin nous models perimitar, diferents formes de relacionar-se, de comunicar-se, de jugar i apren-dre..., en definitiva, que li donin més ele-ments per saber-se moure a la nostrasocietat.

La incorporació de novespersones a la cura de lacriatura pot enriquir lesrelacions familiars i les atencions que aquesta rep.

Per tant, el fet de compartir la vida de lacriatura amb altres persones no ha deser un motiu de preocupació per als pa-res i les mares, sinó ben al contrari, pottenir avantatges per al desenvolupa-ment de la teva criatura. A partir de lainteracció dels infants amb altres perso-nes i en situacions noves, els nens i lesnenes amplien el seu repertori d’expe-riències i de coneixements i, a més, laseparació temporal de les mares i delspares facilita l’adaptació posterior al’escola.

Els espais familiarsEn molts pobles i barris de Catalunya hiha serveis adreçats a les famílies, es-pecialment per a aquelles que han deci-dit que els primers anys es quedin a

casa. Són serveis en què les famílies i lescriatures comparteixen unes hores set-manals amb altres persones adultes i in-fants en espais segurs que estan pen-sats perquè les famílies puguin fer cosesconjuntament amb les seves criatures.Aquests serveis són coneguts amb elnom d’«espais familiars» i estan em-marcats, tant des del punt de vista deles seves finalitats com dels seus ob-jectius, dins de l’àmbit de l’educació in-fantil.

L’espai familiar està pensat per a famí-lies i criatures d’1 a 3 anys. La seva orga-nització implica grups estables d’unesquinze famílies i les seves criatures queparticipen en dues sessions setmanalsd’unes tres hores. Normalment, quanhan arribat totes les persones partici-pants s’acostuma a fer una activitat co-muna que han preparat les personesprofessionals del servei i en la qual par-ticipen conjuntament les famílies i lesseves criatures. Posteriorment, els fa-miliars que ho desitgen es poden reuniral voltant d’un cafè i unes galetes perparlar de qüestions relacionades amb lacura i l’educació de les seves criatures,mentre els nens i les nenes són atesosper una persona professional del serveiamb la qual fan diverses activitats sem-blants a les que es produeixen en unaescola bressol.

Dels diferents objectius d’aquests ser-veis cal destacar-ne tres. Primer, és unamanera d’augmentar el suport social

65

a la teva tasca de cura i educació. Enaquests espais trobes altres personesque tenen una situació molt similar a lateva i, per tant, pots compartir senti-ments, dubtes i conviccions, a més amés, tens persones professionals de l’educació que et poden guiar i ajudar enla presa de decisions respecte a la cu-ra i l’educació del teu fill o filla. Segon,com ja hem dit, és un lloc segur pensatperquè els nens i les nenes puguin fercoses que habitualment no fan a casa(pintura, jocs amb aigua, ceràmica...) oque gaudeixin de materials i activitatscom la cuina, la botiga, les disfresses,els trencaclosques o els cotxes. Això etpermet una percepció diferent de la tevacriatura. A la llar quasi sempre hi ha coses per fer i, per tant, és difícil estarpermanentment prestant atenció a lescoses que fan els nens i les nenes. Igual-ment, el parc o altres espais del barripermet un tipus d’activitats bastant di-ferents de les que es desenvolupen alsespais familiars. En definitiva, a l’espaifamiliar pots observar tranquil·lamentles habilitats, els desitjos i les formes de relació de la teva criatura, la qualcosa ajuda enormement la teva relacióamb ella. Finalment, la teva criatura potparticipar en una nova situació on co-neix altres persones adultes i altres cria-tures, on fa coses noves, participa denous reptes i rep ajudes diferents que,tot plegat, aporta al seu desenvolupa-ment.

Les relacions entre germansEl fet de compartir la vida amb un germào germana és una experiència satisfac-tòria i positiva per a la majoria de cria-tures. Els germans i les germanes sóncompanys de joc amb qui poden com-partir múltiples experiències significati-ves, per exemple, relacions i ob-jectes;serveixen com a models. Amb ells els petits mantenen un fort vincle afectiu ipoden posar en pràctica conductes desuport, ajuda i comprensió mútua. Elsgermans i les germanes són de les pri-meres persones, diferents dels pares iles mares amb qui les criatures es rela-cionen i aprenen a conviure en societat.

Les relacions entre germansafavoreixen el desenvolupamentdels infants. Els germans i lesgermanes són models de conducta,bons companys de joc iproporcionen el suport emocional i l’ajuda que les criaturesnecessiten.

Però, sens dubte, una qüestió que preo-cupa les famílies és la presència de con-flictes entre germans i germanes, ja si-gui a raó del naixement d’un segoninfant a la família o per les relacions ques’estableixen entre germans grans i pe-tits. Aquesta mena de conflictes s’hand’entendre com una etapa natural itransitòria de la convivència familiar, jaque les relacions entre germans canvieni es van enfortint a mesura que les cria-tures van creixent.

66

ca

píto

l 5

|M

és e

nllà

de

la fa

míli

a

La gelosia entre germansés una conductaabsolutament normal itransitòria. La sevaexpressió s’ha de veurecom una manifestació dela identitat de la criatura.

Per fer front a aquests conflictes no exis-teix una única solució que sigui efectivaper a totes les situacions (cada infant ésun món), cal que valoris de quina mane-ra pots organitzar-ho i segons el que tuconeixes dels teus infants pot ser mésefectiu. Sense voler oferir la solució mà-gica –que com ja imagines no existeix–et proposem uns quants criteris que etpoden ser útils. Primer, en el cas delsgermans, el tracte que reben de les per-sones adultes ha de ser diferent per acadascú, ha de donar resposta a les necessitats i peculiaritats de cada cria-tura, valorar igual les seves aptituds ifacilitar que vagin assumint diferentsresponsabilitats a casa. Segon, davantde les situacions problemàtiques entregermans, cal aturar-les i abans de jutjari imposar les mesures corresponents,has de comprendre la situació conflicti-va («què ha passat?» I, «per què?»),pots escoltar la versió de cadascú i re-construir els fets, i, un cop assabentat,cal valorar conjuntament allò que hapas-sat i donar altres opcions alternati-ves perquè no es torni a produir la situa-ció. Es tracta de fer entendre a les cria-

tures les conseqüències de les pròpiesaccions per tal que les puguin contro-lar, i oferir-los diferents maneres de re-soldre el conflicte que no passin per l’agressió verbal o física. D’aquesta ma-nera es pot respondre a la situació con-flictiva sense tenir «favoritismes» perun o altre germà, buscant la solució mésajustada i oferint models alternatius deconducta perquè puguin resoldre situa-cions semblants de manera autònoma isatisfactòria.

Altres familiars i amics que tenen cura de la criaturaUna altra opció és comptar amb lacol·laboració de familiars i amics quevulguin i puguin fer-se càrrec de la cria-tura mentre tu estàs fora. El fet d’intro-duir noves persones a la vida de la cria-tura s’ha de viure com una oportunitatperquè descobreixi nous espais i mane-res de relacionar-se amb altres personesadultes i altres infants (en cas que tin-guin fills i filles). Si tens present el quehem dit anteriorment, que les criaturesnecessiten mantenir uns horaris i unesrutines diàries, és necessari que les per-sones que vetllaran la teva criaturamentre tu ets fora facin uns horarissemblants als que tens a casa. Per això,cal que estableixis una estreta comuni-cació amb elles per tal que estiguin in-formades del tipus d’alimentació quenecessita, els hàbits de son i d’higiene,les peculiaritats de la criatura, les seves«manies», etc.

67

En aquest cas, pots considerar tambél’assistència de la teva criatura en un es-pai familiar. En aquests espais no ésobligatori que la criatura estigui acom-panyada per la seva mare o el seu pare,pot ser també per la persona que habi-tualment té cura d’ella quan la mare o elpare no poden ser-hi.

Els avis i les àviesEls avis i les àvies han estat històrica-ment les figures que transmetien el co-neixement a les generacions posteriors ia la família extensa, eren un pilar impor-tant a l’hora d’introduir les personesadultes que acabaven d’afrontar la ma-ternitat i la paternitat en el paper paren-tal (fer de pare o de mare). Els coneixe-ments sobre la cura i la socialització deles criatures es transmetien de mares ipares a filles i fills i, d’aquesta manera,les mares i els pares novells aprenien totel que calia saber sobre la cura dels in-fants. Els nous progenitors aprenien afer de mare i de pare veient com ho feienles seves mares i els seus pares.

Certament, les coses han canviat molt i,actualment es fa cada cop més difíciltrobar una llar on convisquin les tres ge-neracions. No obstant això, per a algu-nes famílies, els avis i les àvies conti-nuen essent una font de suport i d’ajudaimportant.

La figura dels avis i de les àvies com acuidadors pot garantir l’afecte i lesatencions que les criatures necessiten

per desenvolupar-se, a més de tenir al-tres avantatges tant per a la família comper a elles mateixes. En concret, la famí-lia pot estar segura que la criatura estàben atesa, amb persones conegudes iexpertes en la cura infantil. Per a la gentgran, la relació amb els infants és unaoportunitat per sentir-se competents iútils a la família i poder gaudir de lacriança des d’una posició d’autoritat di-ferent a la que van tenir com a mares ipares, sense tanta responsabilitat, laqual cosa els permet tornar a experi-mentar sentiments que potser no ha-vien pogut expressar amb els propis fillsi filles i incrementar la seva autoestima.

La presència de les àvies i els avis en lacura de la teva criatura pot variar enor-mement. Per exemple, pot encarregar-se d’anar a buscar-la a la sortida de l’es-cola bressol i passar una o dues hores acasa seva fins que passis a recollir-la, obé pot anar a casa teva i encarregar-sed’ella fins que arribis. En el primer cas, isemblants, has d’entendre que els avisassumeixen un paper bastant diferentdel teu. Des d’unes normes i límits bà-sics probablement la seva conducta en-vers el seu nét o la seva néta serà méspermissiva que la teva i, a la vegada,probablement també, des de l’afecte, lateva criatura rebrà atencions i participa-rà en activitats diferents a les de la llar.En el segon cas, és important que hi hagiun consens clar respecte a allò que con-sideres fonamental en relació amb lacura i l’educació de la criatura. És a dir,

68

ca

píto

l 5

|M

és e

nllà

de

la fa

míli

a

és important que hi hagi continuïtat i es-tabilitat entre les atencions que reben lescriatures dels avis i les que reben dels pa-res. Així, per exemple, l’establiment denormes i límits comporta que les con-ductes que exerceixen les diferents per-sones responsables de la cura de lescriatures siguin consistents.

En general, la relació dels avis i les àviesamb els infants que cuiden és diferentde les relacions entre els pares i els seusfills. Són relacions estretes, plenes d’a-fectivitat, en què el conflicte no acostu-ma a estar present i solen ser relacionsmés permissives. No obstant això, quanles àvies o els avis es converteixen en elsprincipals cuidadors de la criatura ésimportant que, sense oblidar la natura-lesa peculiar de la relació, establiuacords sobre la manera d’atendre-la icuidar-la.

L’ESCOLA BRESSOLHi ha moltes famílies que, per raons di-verses, decideixen que les seves criatu-res passin una part del dia a l’escolabressol.

L’escola bressol

Les escoles bressol atenen criatures desdels tres o quatre mesos de vida fins alstres anys i, normalment, s’organitzengrups d’edat que estan atesos per per-sones professionals de l’educació in-fantil. Tot i que les criatures necessitenuns dies per acostumar-se a la nova si-tuació (la separació del pare i la mare,quedar-se a càrrec de persones desco-negudes en un lloc nou i diferent de lallar, aprendre a relacionar-se amb altrescriatures, etc.), se solen adaptar ràpi-dament a l’escola bressol. Allà gaudei-xen de la relació amb altres personesadultes i altres criatures, i mitjançant eljoc, l’experimentació i la manipulaciód’objectes i materials diversos aprenenmoltes coses que afavoreixen el seu des-envolupament i, de retruc, la seva auto-nomia.

69

És un lloc segur, adequat a les necessitatsfísiques i afectives de les criatures, on sónateses per persones professionals del’educació infantil. Existeixenfonamentalment per dues raons. Una, perquè hi ha famílies que no poden

atendre les seves criatures durant una partdel dia i, dues, perquè en molts barris,especialment a les ciutats, les relacionssocials de les criatures queden limitades a les persones que hi ha a la família i enconseqüència tenen molt poc contacte ambaltres persones adultes i altres criatures.L’escola bressol compleix una funcióeducativa en el sentit de garantir reptes iajudes tant des de la cura de la criatura com des de les situacions de joc en un clima on regna l’afectivitat i la tranquil·litat,però també permet la socialització de lescriatures i, a la vegada, anima la sevaautonomia.

Si has optat per portar la teva criatura auna escola bressol és important quetransmetis seguretat i una imatge posi-tiva de l’escola bressol. De fet, cal untemps d’adaptació mútua tant per a lacriatura com per a la família. Per això, ésimportant que, una vegada triada l’es-cola, hi hagi un període d’adaptació,aquest serveix tant perquè les famíliesconeguin les persones professionals delservei, l’organització del temps i de l’es-pai escolar, el tipus d’activitats... comperquè les criatures estableixin un lli-gam afectiu amb les persones que entindran cura.

A la vegada, és també important quedesprès de l’adaptació t’interessis perles activitats que la criatura fa a l’esco-la, així com pels seus ritmes i hàbits.Pots aprofitar les noves habilitats queha après per a fer activitats semblants acasa, d’aquesta manera la criatura po-drà consolidar els aprenentatges i tro-barà sentit a allò que fa, a més, gaudiràmostrant-te les seves capacitats i aixòla motivarà a aprendre més coses.

Si la teva opció és portar lacriatura a una escola bressol, ésimportant que estableixis uncontacte periòdic amb el personalque l’atendrà. D’aquesta manerapodreu compartir dubtes,preocupacions, interessoseducatius i assegurar així lacontinuïtat entre l’escola bressol i l’ambient familiar.

Com ja hem dit, és important conèixer elpersonal de l’escola bressol i les activi-tats que s’hi fan per tal d’establir conti-nuïtats entre les activitats de la llar i lesde l’escola. Si la teva criatura es trobaamb objectius similars, amb pràctiquescomunes entre l’escola bressol i l’am-bient familiar, augmenta l’eficàcia delsaprenentatges i es consoliden les ins-truccions, els valors i les normes quedesitgis transmetre.

Família i escola bressol es poden aprofi-tar mútuament en benefici de la criatu-ra. Pots aprofitar el coneixement que lespersones especialistes en educació in-fantil tenen de la cura i de l’educació dela infància i els educadors es podenaprofitar del coneixement que tu tensdel teu infant. Així, l’escola bressol esconverteix en un lloc important on lesfamílies poden intercanviar dubtes, fersuggeriments, plantejar preguntes, feractivitats, mostrar sentiments, etc., tantentre elles com amb les persones que hitreballen. De fet, per a moltes famílies,l’escola bressol és el suport social mésimportant que tenen respecte a la cura il’educació de les seves criatures.

Si en tens ocasió, pots col·laborar ambels tallers i les activitats que es facin ales escoles bressol i passar temps ambaltres famílies i les persones professio-nals, observant i participant en diferentsactivitats amb les criatures, intercan-viant impressions i veient com la criatu-ra es desenvolupa en un entorn diferent

70

ca

píto

l 5

|M

és e

nllà

de

la fa

míli

a

al familiar i com es relaciona amb els altres. Es tracta de mostrar interès icol·laborar (mostrant disposició i vo-luntat de fer-ho) per tal de compartir,amb els professionals, la cura de la cria-tura.

Com escollir l’escola bressol?L’elecció de l’escola bressol és molt im-portant. En primer lloc, us heu d’assegu-rar que les necessitats bàsiques físiquesi afectives del teu infant estiguin benateses. Això implica una ràtio adequadaentre el personal i el nombre d’infants,uns espais segurs i amplis on les cria-tures es puguin moure sense impedi-ments, una implicació col·lectiva delpersonal que hi treballa...

En segon lloc, has de conèixer el projecteeducatiu de l’escola. És a dir, quins as-pectes destaquen en els seus objectius ifinalitats educatives. En aquest sentit,és molt important conèixer la percepcióque l’escola bressol té de la família i delseu paper en l’educació de la criatura.L’establiment de continuïtats educati-ves entre la família i l’escola passa, en-tre altres coses, per l’existència d’unesrelacions fluides, basades en la confian-ça i en el reconeixement mutu del fetque la família és el lloc privilegiat per aldesenvolupament de les criatures d’a-questes edats.

Per últim, has de tenir en compte algunsaspectes metodològics com, per exem-ple, si hi ha o no hi ha període d’adapta-

ció, si l’organització de l’espai i les acti-vitats que s’hi fan s’assemblen a allòque és estrictament escolar o predomi-na el desenvolupament d’aspectes rela-cionats amb l’autonomia personal i lasocialització, si es permet o no la pre-sència de les famílies a l’aula, si es fan ono activitats conjuntes amb les famí-lies, si hi ha o no una informació diàriadel que fa la criatura,....

La relació amb els igualsEls amics i les amigues afavoreixen l’a-prenentatge de la vida en societat i elbenestar emocional de les criatures. Elscompanys i les companyes d’aula aju-den a compartir els jocs (encara quequan els infants tenen 2 anys és normalque vulguin jugar amb les seves jogui-nes, sense compartir-les) i posar-se enel lloc dels altres, és a dir, ajuden a pren-dre consciència dels altres i a tenir-losen compte. A més, són una font d’auto-estima i d’orgull per a les criatures, faci-liten el coneixement d’un mateix, i en-senyen a relacionar-se i negociar, alhoraque desenvolupen emocions i valors mo-rals.

Els amics i les amigues amb els quals lescriatures comparteixen espais i activi-tats lúdiques són, en un primer moment,«escollits» per les persones adultes perla raó de la proximitat física (per exem-ple, veïns de carrer, infants que van a lamateixa escola bressol, cosins, fills delsamics de la família, etc.), però a mesuraque les criatures van creixent són elles

71

qui escullen amb qui volen relacionar-se. Els criteris d’elecció de les amistatsvarien molt d’una persona a una altra,però en general solen ser per afinitats(jocs compartits, interessos, edat, sexe,etc.). En aquestes edats les amistats so-len ser canviants en el temps d’acordamb les situacions del context (canvi deresidència, canvi d’escola, etc.), però mésendavant, les amistats s’aniran fent mésestables i duradores.

Per això pots ajudar a les criatures a feramics i amigues, però intentant evitarficar-te en una cosa tan personal com ésl’amistat. Cada vegada que la criaturamostri comportaments socials pots feli-citar-la i respondre amb afecte a la sevaacció. Així afavoriràs la seva autoestimai la criatura veurà que ha fet una cosaque està ben feta. També pots jugar a re-presentar escenes amb nines o cotxesque són amics i amigues i intentar bus-car situacions en què la criatura puguicompartir les estones amb altres infants(a l’escola bressol, al parc, etc.) amb elsquals se senti còmode i aprengui a com-partir i a relacionar-se.

Tot i la importància dels amics i ami-gues és completament normal que entreels 18 i els 36 mesos els infants vulguinexperimentar la seva autonomia juganti explorant el món a partir de joguines idiferents objectes que moltes vegadesno voldran compartir. S’ha de compren-dre i acceptar aquesta situació, ja querespon a un moment evolutiu molt im-

portant de la criatura, però al mateixtemps, has de procurar que es vagi acos-tumant a compartir la vida amb altresinfants i persones adultes.

LA INFLUÈNCIAEDUCATIVA DELSMITJANS DECOMUNICACIÓUna de les preocupacions que tenenmoltes persones adultes és la del pa-per i la influència dels mitjans de co-municació, particularment la televisió,en el desenvolupament dels seus fills iles seves filles. A mesura que la cria-tura va creixent descobreix un fenomennou i divertit, es tracta dels dibuixosanimats, de les «personetes que hi hadarrere una pantalla». Així, de mica amica, la televisió va entretenint la tevacriatura i ensenyant-li a conèixer elmón.

La televisió no és en si mateixa bona odolenta per al desenvolupament de lescriatures, sinó que depèn de l’ús que enfem. És a dir, no és el mateix deixar uninfant sol davant la pantalla que com-partir aquesta activitat amb una perso-na adulta al costat. El llenguatge televi-siu és molt directe i fàcil de comprendre,i les imatges en colors i els efectes espe-cials d’imatge i so són difícils de resistirals ulls de les criatures. Però també caltenir present que la televisió és una fontd’estereotips i que les imatges que allàes donen poden semblar objectives,

72

ca

píto

l 5

|M

és e

nllà

de

la fa

míli

a

però no són gens neutres. Sempre hi haun ull que mira darrere de la càmera,sempre hi ha un punt de vista que no hade coincidir necessàriament amb el teu.Les persones adultes tenim un coneixe-ment del món suficient i el criteri neces-sari per adonar-nos d’això (encara queen alguns casos també som víctimes delconsumisme televisiu i ens mostrempoc crítics a l’hora d’escollir programa-cions i qüestionar-nos informacions su-posadament «objectives»). En canvi,allò que veuen les criatures a la televisiópassa directament a formar part delsseus coneixements (imiten conductes,llenguatge, vocabulari, dialectes...) sen-se que es puguin qüestionar l’adequacióo no d’allò que veuen. Per tant, és impor-tant, sobretot en l’etapa infantil, que ésquan les criatures construeixen la prò-pia identitat i els valors, que les perso-nes adultes compartiu estones davantla televisió amb les criatures per tal d’e-xercir de pont entre el conjunt d’imatgesi sons i el contingut que es transmet.D’aquesta manera podràs ensenyar a lateva criatura a seleccionar, processar ivalorar allò que s’observa a la televisiód’una manera crítica, la qual cosa per-metrà filtrar aquells valors, actituds iconeixements que estiguin en relacióamb els valors propis de la família.

Veure la televisió conjuntament amb lescriatures permet seleccionar programesi gaudir plegats d’un espai comú de di-versió veient dibuixos animats, concur-sos, documentals, etc. i és una manera

de conèixer allò que la teva criatura veu i així poder, a poc a poc, comentar elscontinguts i ajudar-la en la formaciód’una actitud crítica i autònoma (que had’anar venint amb l’edat) davant la tele-visió. A més, és important dosificar eltemps de televisió durant el dia, de ma-nera que es comparteixin les estonesdavant la pantalla amb altres estones dejoc, de descans, de lectura de contes, de sortides, etc. Pots adaptar els hora-ris de la televisió a la programació prefe-rida de la criatura, del contingut delsprogrames i de l’activitat familiar i esco-lar (l’hora de berenar a la sortida de l’es-cola, una estona abans de l’hora d’anara dormir, etc.).

És important ensenyar ala teva criatura a fer unbon ús de la televisió, és adir, generar una actitudactiva, crítica i reflexivasobre l’ús i els missatgestelevisius.

Com amb les situacions de joc, d’ali-mentació o les activitats quotidianescom ara el bany o raspallar-se les dents,el fet de veure la televisió es pot conver-tir en un espai familiar, un lloc que per-meti crear un ambient compartit en elqual es respectin els moments d’auto-nomia de l’infant i es permeti gaudir del’experiència de créixer i viure junts ple-gats.

73

Tot i que hem parlat fonamentalmentde la televisió perquè en aquestes edatsés la més freqüent, no podem oblidar la presència d’altres pantalles al llargde la vida de la criatura, com els vi-

deojocs, Internet o els ordinadors. No-més dir que les recomanacions generalsque hem fet per a la televisió poden serútils igualment per a la resta de pan-talles.

74

ca

píto

l 5

|M

és e

nllà

de

la fa

míli

a

La incorporació de novespersones en la cura de lacriatura pot enriquir lesrelacions familiars i lesatencions que aquesta rep.

Parlem de salut i delbenestar de les criaturesAlguns consells sobre el benestar i la salut.

Fins ara hem parlat de diferents aspec-tes relacionats amb el desenvolupa-ment de les criatures i les atencions deles persones adultes cap a elles. Enaquest capítol volem tractar alguns as-pectes relatius a la seva salut: parla-rem de les malalties més freqüents, o de la prevenció d’accidents domèstics. Enaquest sentit, abordarem aquests te-mes principals proporcionant la infor-mació rellevant i suggerint alguns con-sells que et poden ser útils a l’hora degarantir el benestar i la salut de la cria-tura.

És molt important que tinguis presentque els controls sanitaris permeten de-tectar possibles alteracions i observar elprocés de desenvolupament físic, mo-triu, intel·lectual, afectiu i social dels in-fants. Durant la infància és importantmantenir amb periodicitat aquests con-trols per tal de prevenir problemes pos-teriors.

És important assegurarun control sanitariperiòdic de la criatura per garantir un bondesenvolupament.

A més, també es poden aprofitar les visi-tes al servei pediàtric per intercanviarimpressions i preguntar sobre els dub-tes que tinguis en la cura, l’alimentació,el creixement de la teva criatura, les va-cunes, el pes i el desenvolupament engeneral.

ELS SÍMPTOMES MÉSFREQÜENTSÉs habitual que el teu fill o filla presentiaquests símptomes, i això no vol dir queestigui malalt o malalta, et farem algu-nes propostes, que evidentment et ser-viran, però has de recordar sempre que

77

CAPÍTOL 6

el millor consell te’l donarà el teu serveide pediatria.

– Tos.– Nas tapat; si el nen o la nena té les na-

rius tapades i no pots treure-li tota lamucositat sonant-lo amb el mocador,pots posar-li unes gotes d’aigua tèbiai lleugerament salada al nas, utilit-zant un comptagotes. Això és fa ambl’infant boca amunt i el cap de costat,o assegut i el cap mirant avall. Un cops’hagi estovat el moc, torna a sonar-lo, i si malgrat això continua tapat, lipodràs treure amb una ventosa espe-cial que venen a les farmàcies. Si aixòtampoc no funciona pots carregar unaxeringa sense agulla amb 2 ml d’aiguai tirar a pressió 1 ml per cada nariu enles mateixes posicions corporals (bocaamunt o mirant avall). La criatura dor-mirà molt millor si li descongestionesel nas. Per tal de facilitar-li la respira-ció, pots posar-la amb un coixí a sotael matalàs a l’altura de l’esquena,perquè el cap i el tòrax li quedin lleu-gerament elevats respecte de l’ab-domen.

Si aquests símptomes van acompanyatsde febre o no desapareixen, convé anaral servei de pediatria.

La febrePer tal de comprovar si la temperaturade la criatura és normal o si té febre, calutilitzar el termòmetre. La temperaturanormal dels nens i les nenes, com la de

les persones adultes, està entre els 36,5-37 graus centígrads si es mesura sota elbraç.

Passades unes hores, si la febre per-sisteix i és la primera vegada que en té, consulta el teu servei de pediatria. Elpediatre t’ensenyarà a superar els di-versos processos febrils de la teva cria-tura.

Els vòmitsQuan la criatura vomita és importantaguantar-li el cap, incorporar-la assegu-da i una mica inclinada cap endavantper tal que no s’empassi el vòmit. Nete-ja-li les restes de menjar que li puguinquedar a la boca, dona-li una mica d’ai-gua per beure i deixa-la reposar de cos-tat o boca avall. Si el vòmit es repeteix os’acompanya de febre, mals de panxa odiarrees importants, posa’t en contacteamb el servei de pediatria perquè deci-deixi el que cal fer.

Les diarreesQuan una criatura té diarrea, és a dir,augmenta el nombre de deposicions aldia o la seva consistència canvia (es famés tova o líquida), convé donar-li lí-quids (no sucs, sobretot els comercials),en especial els sèrums de rehidratacióoral que venen a les farmàcies. Per laseva composició són els líquids idealsper evitar que un nen o nena es deshidra-ti. Si es tracta d’una diarrea abundant ipersistent, o va acompanyada d’altressímptomes de malaltia (vòmits), cal

78

ca

píto

l 6

|Pa

rlem

de

salu

t i d

el b

enes

tar d

e le

s cr

iatu

res

anar al servei pediàtric perquè determinila pauta que has de seguir.

El restrenyimentQuan les deposicions són dures, sequesi surten amb dificultat i dolor, parlem derestrenyiment. Els hàbits intestinals deles criatures varien molt, per tant, potser normal en una criatura fer habitual-ment una, dues o tres deposicions al diai en una altra fer-ne una cada dos o tresdies. La millor manera de prevenir l’es-trenyiment és incloure en la dieta ali-ments rics en fibra (sobretot fruites iverdures). Si el problema de la criaturaés persistent, consulta-ho al servei pe-diàtric.

El mal d’orellaEl mal d’orella acostuma a aparèixer demanera sobtada, i el dolor sol ser mésintens a la nit. De vegades està associatals refredats i sovint va acompanyat dela presència de febre més o menys alta.En cas que la teva criatura es queixi demal d’orella porta-la al servei pediàtric,que podrà indicar-te si té una infecció ouna inflamació, i et dirà el tractamentque has de seguir.

Al·lèrgiesLes al·lèrgies són reaccions del cos da-vant l’exposició a determinats factors:la pols, el pèl dels animals, els aliments,alguns medicaments, el pol·len... Sónmalalties freqüents en la infància, i al-gunes estan relacionades amb els can-vis de les estacions de l’any.

Generalment les al·lèrgies són heredità-ries, és a dir, que si el pare, la mare oambdós tenen alguna al·lèrgia, és moltprobable que la teva criatura també pu-gui patir alguna malaltia d’aquest tipus.Tot i així, moltes criatures poden sofriral·lèrgies sense tenir cap familiar quen’hagi patit abans. Un dels factors quees relaciona amb l’augment observat enels darrers anys de les al·lèrgies a la po-blació infantil podria ser l’excessiu zelamb la higiene en l’entorn dels infants,d’una banda la disminució del contacteamb bacteris i d’una altra l’abús delsabó en rentar els infants, sembla quepredisposarien al sistema immunitariper reaccionar enfront d’altres substàn-cies. Altres factors podrien ser la conta-minació i la pol·lució ambiental, els con-servants i additius dels aliments i lesllaminadures, l’ús de pesticides en elscultius, l’augment de partícules de làtexambiental. Tot això podria explicar queles al·lèrgies tinguin més presència enels països desenvolupats. Tothom té al’abast disminuir alguns d’aquests fac-tors d’una manera senzilla, algunes ide-es serien: no permetis que ningú fumi acasa ni portis els infants a llocs ambfums, fes ús dels mitjans de transportpúblic per contribuir a disminuir la con-taminació, programa sortides a l’airelliure a ambients més lliures de pol·lu-ció.

Els símptomes que poden apareixer da-vant les al·lèrgies són variats i diversos:erupcions a la pell o urticàries, dificul-

79

tats per respirar, picors en el nas, aug-ment de la mucositat, picor dels ulls, es-ternuts repetits,... Si el teu infant pre-senta aquests símptomes consulta elpediatre per tal de fer el diagnòstic i, siescau, un tractament preventiu.

LA VARICEL·LALa varicel·la és una malaltia vírica ca-racteritzada per l’aparició de granetsdel tipus butllofa, a la pell de l’infant, ique sovint van acompanyats de la pre-sència de febre i de molta picor. Les but-llofes poden aparèixer per tot el cos de lacriatura, incloent-hi el cap, les extremi-tats, la boca i els genitals, tot i que leslocalitzacions més típiques es troben alcap, a la cara i al tronc. La varicel·la ésuna malaltia molt contagiosa, que s’es-tén fàcilment entre les criatures. La du-ració dels símptomes s’aproxima a unasetmana, tot i que varia molt d’una cria-tura a l’altra (hi ha criatures que tenenpocs granets i de seguida els quedensecs, i altres que tenen una evoluciómés llarga). I, com passa amb quasi to-tes les infeccions víriques, no hi ha trac-tament, sinó que és el mateix cos delnen o la nena el que s’encarrega de su-perar la infecció. El que sí que existeix ésuna vacuna. Cal evitar que la criatura esrasqui les ferides i que s’exposi al solsense protectors quan té granets, ja queli poden quedar cicatrius en cràter a lapell com a senyal d’haver passat la ma-laltia. També és important mantenir elbany diari –millor dutxa–, ja que unabona higiene ajuda a evitar la infecció de

les lesions de la pell (a l’hora d’assecar-la, feu-ho suaument, sense fregar, perno rebentar-li els grans ni irritar la pell).

Diagnosticar la varicel·la i determinarquè és el millor que has de fer, t’ho indi-caran al teu servei de pediatria.

LES VACUNESLa vacunació és la manera méseficaç de protegir la salut de lescriatures, ja que les vacunesestimulen la producció de defensesper combatre algunes infeccions ipreparen l’organisme perdefensar-se de les malalties de les quals han estat vacunades.

Tots els nens i les nenes s’han de vacu-nar al llarg de la vida per tal de prevenirmalalties greus.

La informació sobre les dates aconsella-bles de vacunació és al CARNET DE SA-LUT que rep cada infant quan neix.

LA PREVENCIÓD’ACCIDENTS.ALGUNESCONSIDERACIONS PERTENIR EN COMPTEUn bon nombre d’accidents que patei-xen les criatures es produeixen a la llar oen espais coneguts on les personesadultes veuen que els seus fills i fillesestan segurs. Per tal d’evitar possibles

80

ca

píto

l 6

|Pa

rlem

de

salu

t i d

el b

enes

tar d

e le

s cr

iatu

res

accidents domèstics que poden ocasio-nar problemes a la criatura és importantque tinguis presents algunes considera-cions que seguidament t’indiquem:

– Perill d’intoxicacions (medicaments,productes de neteja, pintures...). Comp-te amb els medicaments, els sabons,les pintures, els insecticides, els li-cors... Mai no han d’estar a l’abast del’infant i millor que estiguin tancatsamb clau. No posis dins d’ampolles debegudes o en gots lleixiu, benzina... no els treguis del seu envàs original.Guarda als armaris els productes decosmètica, d’higiene, les fulles d’afai-tar... després del seu ús.

– Perill de cremades i d’altres lesions.Evitar que estigui a la cuina, la cuinano és un espai de joc, hi ha molts pe-rills. Guarda els ganivets, les tisores,els encenedors, els llumins... fora del’abast de l’infant. No deixis cafeteres,teteres o gerros amb líquid calent aprop de la taula. No transportis aiguacalenta d’un lloc a l’altre de la casa sihi ha algun infant amb el qual puguisensopegar. Posa els mànecs de lespaelles i els cassons sobre la cuina,encarats cap endins, i en els fogonsmés allunyats. Assegura’t que la tevacuina està ben fixada i que no bolca fà-cilment. Abans de posar l’infant a labanyera comprova la temperatura del’aigua. A l’estiu fes servir cremes fo-toprotectores (factor de protecció mésde 20 i posa-les-hi uns 20 minuts abans

de l’exposició al sol, i també cada ve-gada que entri i surti de l’aigua). Caltambé gorra i parasol. Les hores menysdanyines per anar a la platja o la pisci-na són abans de les 12 i després de les17 hores.

– Evita els talls. No tinguis a casa portesde vidre que no estiguin prou protegi-des. Per a la llet, usa envasos de plàstico de cartró. Si es trenca alguna cosa devidre, escombra bé i embolica tots elsvidres abans de llençar-los a la brossa.

– Evita les caigudes. Ensenya-li a pujar ibaixar de les cadires i de les escales i ano enfilar-se a les finestres. No deixismai al balcó o prop de la finestra, cadi-res, tamborets o altres mobles on lacriatura es pugui enfilar. No deixis jo-guines i altres objectes escampatsdesordenadament per la casa i no en-ceris gaire el terra.

– Evita els ofegaments, cal protegir elsaccessos a les piscines i similars, iusar flotadors segurs. No deixis maisola la criatura quan es banya i fes úsd’estores o similars antirelliscades ala banyera. És perillós que els infantsjuguin amb bosses de plàstic, globusdesinflats i peces petites.

– Evita el perill d’ennuegar-se. Es conve-nient que no mengi fruita seca sence-ra (cacauets, pipes, ametlles...) finsals 3 o 4 anys. Evita també que juguiamb peces petites.

81

– Dins l’automòbil anirà a la cadiretahomologada. Mai no la deixis sola dinsdel cotxe o de casa.

– Vigila amb els endolls i els aparellselèctrics de la llar: és important adver-tir les criatures del perill de l’electrici-tat, protegir els endolls amb tapes deseguretat i mantenir els electrodo-mèstics en bon estat.

L’infant desenvolupa el movimenti la curiositat. El seu afany perdescobrir món l’impel·leix a anard’un lloc a l’altre, a enfilar-se onpot, a estirar tot el que li queda al’abast de la mà. Aparta-li lescoses que li puguin fer mal iensenya-li a poc a poc on es trobael perill. Al carrer se l’ha d’agafarde la mà i cal vigilar-loconstantment.

Els animalsÉs natural que els teus fills i filles se sen-tin atrets pels animals. Si s’han de rela-cionar amb un animal cal saber si està

sanejat, perquè en cas contrari pottransmetre infeccions i malalties. Encas que tinguis animals domèstics acasa (gossos, gats...), cal que procurismantenir les mesures d’higiene i controlveterinari adequades.

Cal que ensenyis a la criatura en quinsmoments pot divertir-se jugant amb elseu animal de companyia i en quins al-tres ha de respectar els costums de l’a-nimal i no molestar-lo quan dorm, men-ja o està excitat; perquè en aquestessituacions els animals poden mossegaro esgarrapar.

En cas de mossegada, elprimer que has de fer ésportar la criatura alcentre mèdic més proper,on li curaran la ferida i, siescau, t’indicaran eltractament que calseguir. Cal dur-hi tambéel carnet de salut.

82

ca

píto

l 6

|Pa

rlem

de

salu

t i d

el b

enes

tar d

e le

s cr

iatu

res

És important assegurar uncontrol sanitari periòdic de la criatura per garantir unbon desenvolupament.

Fites deldesenvolupament de les criatures dels 18 als 36 mesosCada criatura es desenvolupa al seu propi ritme,però, en general, hi ha certes peculiaritats que ca-racteritzen totes les criatures d’una determinadaedat.

Els períodes que indiquem són orienta-tius i aproximats, de manera que la tevacriatura pot tardar més o menys a ad-quirir certes habilitats.

En aquest capítol resumim les principalsadquisicions que les criatures entre els18 i els 36 mesos obtenen al llarg del seucreixement, i donarem algunes recoma-nacions per tal de millorar el seu desen-volupament.

DELS 18 ALS 24 MESOSContinua la seva curiositat per les cosesi la seva necessitat d’explorar. La criatu-ra va aprenent tot allò que pot fer i el

que no pot fer a partir de les normes i elslímits que li poseu les persones adultes.Procura que aquests límits siguin raona-bles (sigues sensible i pacient) i preparaun ambient segur per a l’exploració, quejuntament amb la imitació, continua es-sent la seva font principal d’aprenentat-ge. En aquesta edat la criatura encarano té la capacitat suficient per estudiaruna situació i determinar les conse-qüències o els efectes del seu comporta-ment (actua de manera impulsiva). Si liexpliques el que pot fer en comptes delque no pot fer («no ho toquis»), sentiràmés control de la situació i estarà méssegura de si mateixa, ja que sabrà com

85

CAPÍTOL 7

ha de comportar-se en cada moment ipodrà aprendre les normes de la casa.

En aquestes edats les criatures desco-breixen les noves possibilitats d’acció ien gaudeixen, ja que els seus movi-ments es tornen més coordinats i preci-sos. Els encanten totes les activitats enquè puguin posar en pràctica els seus re-cursos motrius: saltar, enfilar-se, córrer,pujar i baixar escales, esquivar obsta-cles, ballar, agafar objectes, encaixar-los, tirar-los, xutar-los...

A través del joc les criatures creixen iaprenen coses sobre el món que els en-volta. En aquesta edat els interessaaprendre de tot i comencen a jugar totessoles, però encara gaudeixen més si lespersones adultes trobeu temps per ju-gar amb elles.

Algunes activitats que els agrada fersón: cantar trossos de cançons conegu-des, mirar i fer gargots en un full, que elsexpliqueu històries, i qualsevol joc en elqual es manipulin objectes. A més, veu-ràs un fet sorprenent! De mica en micala criatura agafarà els objectes, com araun telèfon o una cullera, i començarà afer-ne un ús social, és a dir, el telèfonservirà per trucar a l’àvia i la cullera perdonar menjar a la nina.

A mesura que va augmentant la sevadestresa amb el llenguatge, és necessa-ri que les persones adultes continuemparlant-li sobre les seves accions i els

objectes que l’envolten. Pots descriure-li allò que feu, allò que penseu i allò quesentiu, i d’aquesta manera ajudes a ferque la criatura vagi aprenent a reconèi-xer els propis sentiments.

Al voltant dels dos anys les criatures co-mencen a sentir-se autònomes i capa-ces de fer algunes coses per si mateixes(sense ajuda). Ja poden dir el seu nom ireconèixer-se quan es veuen en el mirall.Estan constantment lluitant contra elsseus sentiments ambivalents d’inde-pendència i dependència de les perso-nes adultes. Necessiten la teva orienta-ció i amor incondicional perquè els guiïsa través d’aquest període.

Les seves emocions estan a flor de pell iencara no poden controlar-les, per aixòés normal veure la criatura molt conten-ta i de sobte que passi a enfadar-se.També és usual que expressin tots elsseus sentiments de manera exagerada,que es frustrin fàcilment (rebequeries,plors) i que demostrin la seva autono-mia i independència mossegant i picantels altres. En aquests casos el millor quepots fer és calmar-la, ajudar-la a fer queentengui el que li passa i orientar-la capa un millor comportament. Pots expli-car-li que mossegar els altres fa mal a lagent, i també dir-li quines conseqüèn-cies pot tenir la seva conducta. És moltimportant que la criatura tingui claresles conseqüències de les males conduc-tes i aquestes siguin constants: el queno és gens beneficiós (ni per a tu ni per a

86

ca

píto

l 7

|Fi

tes

del d

esen

volu

pam

ent d

e le

s cr

iatu

res

dels

18

als

36 m

esos

la criatura) és renyar-la un dia perquè hafet una cosa mal feta, i que un altre diaque faci el mateix li permetis. D’aquestamanera la criatura no sap com s’ha decomportar, i encara pitjor, pot relacio-nar que es pot comportar malament enuna determinada situació davant la mareo el pare.

Algunes habilitats socials que estan ad-quirint són:

– L’habilitat de reconèixer allò que ésseu i allò que és dels altres, tot i queencara no els agrada compartir les co-ses.

– La capacitat de relacionar-se amb lagent, tot i que de vegades volen impo-sar les seves normes i volen que tot esfaci a la seva manera. Estan desco-brint allò que poden fer i allò que noels permets fer, i comencen a conèixerles seves preferències. Les seves pa-raules preferides són «meu» i «no», itambé han après a dir «ves-te’n d’aquí»i «això no m’agrada».

– L’habilitat de tenir una actitud amis-tosa amb altres persones. Els agradarelacionar-se amb altres criatures icompartir zones de joc, tot i que enca-ra no saben jugar de forma coopera-tiva.

Sovint, els nens i les nenes d’aquestesedats se senten més segurs quan portenalgun dels seus objectes a sobre. Podràs

observar alguns costums que et podensemblar una mica estranys, per exem-ple, que portin un llençol, una manta oun ninot per tots arreu on van. Aquestsobjectes els donen una sensació de be-nestar i de seguretat i els fan sentir se-gurs de qui són. Cal tenir comprensió ideixar que continuïn fent aquests ri-tuals fins que estiguin preparats i hoabandonin sols.

És normal que la teva criatura puguimostrar certa timidesa, malestar o pordavant situacions o persones descone-gudes. Per exemple, si deixes la criaturaamb una persona que no coneix, plorarà.Això significa que té un vincle, és a dir,un fort lligam emocional amb tu. Tambépot mostrar conductes de por durant lanit, en fortes pluges, i davant certs ani-mals o altres situacions diverses. Enaquests casos, procura donar-li segure-tat i buscar la millor manera per a supe-rar aquestes pors.

Al voltant dels dos anys de vida, els nensi les nenes estan molt pendents d’agra-dar els altres. Per això has o heu d’anaren compte amb les crítiques o els co-mentaris negatius. Fixa’t en les cosespositives que fa i mostra la teva satisfac-ció davant els progressos aconseguits.

DELS 24 ALS 30 MESOSAproximadament dels 2 als 3 anys, l’in-fant entra en una fase en la qual la sevaactitud predominant és la protesta o lanegació davant el que li demanis que faci.

87

Aquesta etapa pot aparèixer de maneraprogressiva o sobtadament, i transfor-ma la criatura d’un dia a l’altre. El seuafany per demostrar la seva autonomiapot portar-la sovint a fer coses que li es-tan prohibides. Cal, doncs, que posis enfuncionament totes les estratègies pos-sibles per tal de passar aquest períodede la millor manera possible: una acti-tud rígida i ferma a la seva oposició faràmés difícils les coses i no ajudarà la cria-tura a superar aquesta etapa. Has decomprendre que les enrabiades estanrelacionades amb la seva necessitat persatisfer de manera immediata els seusdesigs; per tant, el millor que pots fer éstenir paciència i intentar reconduir la si-tuació fins que li passi. Aquestes con-ductes són normals i necessàries per ales criatures perquè gràcies a les con-ductes aprenen a afirmar-se com a per-sones i a ser més autònomes.

Als 2 anys les criatures continuen l’ex-ploració de l’entorn. Per tal que la criatu-ra vagi guanyant autonomia, has d’asse-gurar-te d’estimular la seva curiositat, iintentar que aquesta no quedi frenada,sempre que no es posi en perill la sevaseguretat ni la dels altres. Aquesta cu-riositat serà la que ajudarà els infants aseguir aprenent coses: d’aquesta mane-ra milloraran les seves habilitats motriusi socials i l’ajudaràs a canalitzar la sevaenergia de manera apropiada. I en aquestsentit, cada vegada demanarà menysatencions de les persones adultes i aug-mentarà la seva autonomia personal.

Les seves destreses i habilitats motrius ide coordinació es van perfeccionant amesura que creix. En aquesta edat ja po-den saltar amb els peus junts, pedalejarsobre un tricicle, obrir i tancar portes i ai-xetes, omplir i buidar envasos i galledesamb sorra, etc. Les criatures continuengaudint dels jocs en moviment (saltar,córrer, xutar pilotes, jugar a atrapar...),dels jocs amb construccions i manipu-lant objectes diferents que estiguin alseu abast. A mesura que vagin creixent,veuràs com també aniran participant demanera més autònoma en les activitatsde cura quotidianes: bany, alimentació,higiene, posar-se algunes peces de robaa l’hora de vestir-se i desvestir-se... Calque l’impliquis a participar en aquestesactivitats, ja que d’aquesta manera afa-voreixes la seva autonomia i sentirà or-gull de veure que pot fer coses que femles persones adultes. Per exemple, trac-tar d’ajudar-te a regar les plantes i por-tar objectes mentre fas la compra.

Pel que fa a la intel·ligència, a mesuraque vagi passant el segon any de vida,les habilitats de raonament i de resolu-ció de problemes de les criatures van mi-llorant. Veuràs com els nens i les nenessón capaços d’estar més estona atentsen els jocs i en tot allò que els demanes,i mostren més interès i curiositat per lescoses que passen al seu voltant. Ja sóncapaços de buscar objectes que s’hanamagat i recordar l’últim lloc on els hasdeixat, pregunten constantment sobreel perquè de les coses i s’interessen per

88

ca

píto

l 7

|Fi

tes

del d

esen

volu

pam

ent d

e le

s cr

iatu

res

dels

18

als

36 m

esos

com funcionen els aparells, tenen l’ha-bilitat d’imaginar que una capsa és unvaixell o que són altres persones, i lesimiten. Per exemple, els agrada disfres-sar-se i representar situacions quotidia-nes, com si fessin teatre. Aquests jocsels ajuden a representar situacions icomportaments socials i a estimular laseva imaginació.

Pots jugar amb la criatura a acabar algu-nes frases de la seva història o contepreferit («Hi havia una vegada un...»–pausa amb entonació perquè acabi lafrase–, i la criatura respon: «un hipopò-tam»), o imaginar junts què pot passaral final d’un cert paràgraf o mirant un di-buix i descrivint el que passa. La seva ca-pacitat de pensament també ha crescut,ja és capaç de fer hipòtesis sobre el quepassarà davant d’una situació nova, apartir d’anar observant diferents situa-cions i participant-hi i d’haver creat unesquema lògic del seu funcionament(del que sol passar abans i després d’u-na acció determinada). Per exemple,mentre llegiu un conte, la criatura rela-ciona certs personatges (una princesa,una bruixa...) amb altres que ja coneix i apartir del que ja sap, és capaç d’inventarun argument i buscar un final.

De vegades fan veure que saben llegirsoles, però els agrada més que les per-sones adultes estiguem amb elles men-tre ho fan i que els expliquem històries oels llegim el seu conte preferit una i altravegada. Són capaces de cantar i recor-

dar parts o estrofes de cançons i podenmuntar i desmuntar trencaclosques sen-zills i alguns objectes de la llar.

El desenvolupament del llenguatge mi-llora cada dia a passos de gegant, i lescriatures aprenen a comunicar millor elque volen o senten. Encara entenen mol-tes més paraules de les que diuen, peròel seu vocabulari augmenta contínua-ment. Ja s’expressen a partir de frasesde dues, tres i fins a quatre paraules, notenen problema per parlar dels seussentiments negatius i per saber si lescoses són seves o no. Quasi sempre esrefereixen a elles mateixes utilitzant elpronom «jo», per exemple, «jo gana»,encara que algunes vegades utilitzen elseu nom: «Joana vol...».

En aquest període les criatures mostrengrans diferències respecte de l’adquisi-ció i l’ús del llenguatge. En general, lespersones adultes podem contribuir a en-riquir el seu llenguatge parlant-los deles coses que veuen o toquen i descri-vint-les-hi, posant nom a les seves ac-cions i sentiments..., sempre procurantpronunciar les paraules clarament i demanera correcta, contestant les sevespreguntes i dubtes, i procurant no anti-cipar-se als seus desigs abans que elsexpressin verbalment (això farà quepractiquin l’expressió de les seves ideesamb el llenguatge).

A l’àmbit social, encara veuen el món através de les pròpies necessitats i de-

89

sigs, però, a poc a poc, entendran queles altres persones teniu intencions,desigs i objectius diferents als seus. Lesseves emocions i els seus sentimentsencara no són gaire estables i les criatu-res tenen problemes per dominar-los. Lacriatura pot estar enfadada o enrabiadai posar-se a plorar, i al cap d’una estonamostrar-se simpàtica i contenta. Lespersones adultes hem d’ajudar a esta-blir uns límits en la seva conducta i a ferque comprengui allò que sent. Per exem-ple, es pot posar nerviosa i irritable enuna conversació i interrompre les perso-nes adultes mentre parlem, ja que a lescriatures no els agrada esperar el seutorn. Tal com dèiem, volen mostrar laseva autonomia i els seus progressos iper això volen captar l’atenció de les per-sones grans. És normal que vegis la cria-tura fent «gracietes», «jugant», «par-lant» per així aconseguir la teva atenció.

De totes maneres, en aquestes edats,els infants comencen a ser més indepen-dents i a entendre que poden passar es-tones tots sols, sense la teva presència,sobretot si estan acostumats a passarestones jugant sols a casa o amb altrespersones i criatures (a l’escola bressol,amb amics, els avis i les àvies, etc.).

DELS 30 ALS 36 MESOSEl llenguatge de les criatures ja és mésclar: expressen millor les seves idees icomprenen tot el que els demanes. Cadavegada que els cantes una cançó, els ex-pliques un conte, llegiu un llibre conjun-

tament o els ensenyes a pronunciar unafrase, estàs ajudant-los a desenvoluparel seu llenguatge.

L’exploració activa continua estant al’ordre del dia: tenir uns espais determi-nats per poder jugar amb nombrosos ob-jectes o joguines per explorar és impor-tant. Però la criatura encara depèn detu, i continues essent el més importantper a ella. Explorar és molt més divertitquan estàs a prop i li proporciones segu-retat i aclareixes els seus dubtes i pre-guntes. El temps que passeu conjunta-ment és molt valuós per al seu benestari creixement. Cal que animis el teu fill ofilla, l’ajudis a ser més autònom/a i liproporcionis el consol i la seguretat quenecessita de manera amorosa.

El llenguatge ens permetfer coses conjuntament i amesura que els seusprogressos vaginaugmentant gaudiràs deles diferents activitatsque feu en comú.

Observaràs que la criatura gaudeix repe-tint activitats com pujar i baixar escalesalternant els peus (a diferència d’abans);jugant a la sorra, a l’aire lliure, fentconstruccions, resolent trencaclosques(ara una mica més complicats); ballant imovent-se al ritme de la música o ex-pressant les seves dots artístiques mit-

90

ca

píto

l 7

|Fi

tes

del d

esen

volu

pam

ent d

e le

s cr

iatu

res

dels

18

als

36 m

esos

jançant pinzells, pintures, movimentsdel cos i altres jocs.

Les seves habilitats de llenguatge estanmés polides i són més correctes. Les pa-raules i les estructures que utilitzen lescriatures per a formar les frases cada vegada s’assemblen més a les que tuutilitzes. Cal que continuïs estimulant lalectura de contes, l’aprenentatge de can-çons i de noves paraules per d’ajudar-lesa millorar les seves habilitats d’escolta ide llenguatge. Mentre jugues amb ella,intercanvies accions i objectes i et co-muniques amb la criatura, estaràs aju-dant al desenvolupament del seu llen-guatge i de la seva intel·ligència.

En aquestes edats veuràs com les criatu-res solen parlar en veu alta (sobre les seves accions, el que pensen o senten)mentre juguen, també quan estan soles.Aquesta manera de parlar no serveix pera comunicar-se amb els altres, sinó queés un llenguatge que les ajuda a regularels seus comportaments i accions, i a en-tendre millor el que els passa. Per exem-ple, mentre fan una construcció, podenanar-se explicant en veu alta si la peçaque volen col·locar és adequada o no peraconseguir la figura que volen («el foratés gran, busco una rodona.»). Altres ve-gades, s’inventen un amic imaginarimentre juguen, a qui van explicant enveu alta tot el que fan, pensen o senten.

Hi ha moments en què la seva ment ésuna combinació curiosa de realitat i fan-

tasia: de vegades poden utilitzar la lògi-ca i fer raonaments encertats, i altres ve-gades ploren quan els cau la nina o el ni-not perquè pensen que s’ha donat un copi s’ha fet mal o es creuen tot el que se’lsdiu encara que no tingui sentit (fantas-mes, personatges imaginaris, bruixes...).

En aquesta edat encara els costa com-partir els jocs i les joguines amb els al-tres. El fet de tenir un objecte que podenconsiderar propi els ajuda a entendrequi són. Tot i que cada vegada compar-teixen més espais de joc amb altres cria-tures, generalment juguen soles o alcostat d’altres nens i nenes, fent activi-tats paral·leles i canviant constantmentd’una activitat a una altra (especial-ment predominen els jocs motrius: rela-cionats amb córrer, escalar, arrossegar-se per terra...), tot i que veuràs comprogressivament aniran compartint jocsplegats i activitats cooperatives amb re-gles i instruccions.

Quant a la relació que mantenen ambles persones adultes, els infants gaudei-xen estant acompanyats de les perso-nes que coneixen i que són especials pera ells: oncles, avis, altres familiars iamics i amigues. Les criatures van ex-pressant amb paraules l’afecte i gaudei-xen quan senten afecte i fan activitatsconjuntament amb tu (per exemple,quan els expliques contes i històries),sobretot si elogies els seus progressosen relació amb l’autonomia i la utilitza-ció de les noves habilitats lingüístiques.

91

A mesura que va augmentant el seu vo-cabulari i les seves habilitats de llen-guatge, les criatures saben expressarmillor les seves emocions i sentiments iaprenen a identificar-los. Tot i així, devegades poden reaccionar davant d’unasituació amb frustració i orgull. Les re-bequeries continuen presents, i la cria-tura pot plorar, tirar cops de peu, mos-segar o picar algú. Estan afirmant laseva personalitat, i sovint els agrada do-nar ordres i dir als altres exactament elque han de fer. En aquests casos cal quediguis a l’infant immediatament i clara-

ment que no s’ha de portar d’aquestamanera, i ajudar-lo a fer que li passi. Lescriatures se senten segures quan sabenque poden comptar amb algú, quan re-ben la teva estima i la teva seguretat, iaixò les ajuda a regular el seu comporta-ment, a descobrir l’entorn i a desenvolu-par la seva autonomia.

Finalment, a tall de resum, et presen-tem un quadre amb les principals carac-terístiques de les criatures entre els 18 iels 36 mesos, fent referència també a totallò que necessiten.

92

ca

píto

l 7

|Fi

tes

del d

esen

volu

pam

ent d

e le

s cr

iatu

res

dels

18

als

36 m

esos

QUADRE RESUM D’ACTIVITATS

ACTIVITATSEDATAPROXIMADA

NECESSITATS

Gaudeixen imitant lesaccions de les personesadultes i participant en lesactivitats a la llar.

Parlen, però entenen moltesmés paraules i idees de lesque saben dir.

Solen combinar dues o mésparaules per formar unafrase.

S’interessen per lespropietats dels objectes i perles persones («què és això?»,«on està la mama?», «qui ésaquest?»).

Dels 18 als 24 mesos

Protecció contra els danysfísics: mantenir fora del’espai de la criatura totsaquells objectes perillososque poden causar-li danys(tisores, ganivets, agulles);mantenir permanentment lavigilància en llocs oberts(platja, parc, carrer), nodeixar-la mai sola.

Nutrició adequada (dieta ricai variada, vigilar els dolços).

Cura adequada de la salut(vacunacions, higiene,revisions mèdiques).

93

ACTIVITATSEDATAPROXIMADA

NECESSITATS

Els encanta que els expliquishistòries i que llegeixis una ialtra vegada el seu contepreferit. També els agradamirar dibuixos dels llibres isaber com es diuen elsobjectes.

Les habilitats motrius sónbones: caminenperfectament, corren i sabenmantenir l’equilibri unaestona a peu coix.

Comencen a controlar elmoviment i la direcciómentre corren (poden parar iaccelerar, canviar de sentit,etc.), pugen i baixen escalesaguantant-se de la barana oagafats de la mà d’unapersona adulta, podencaminar enrere uns passos.

Saben resoldre algunsproblemes.

Comencen a utilitzar els jocsrepresentatius i simulats(parlar per telèfon, jugar aconduir un cotxe, a donarmenjar a la nina com sifessin de mares, etc.).

Poden fer algunes activitatssoles, però encaraprefereixen estar amb gentque els resulta familiar.

Dels 18 als 24 mesos

Estimulació apropiada delllenguatge (fer-li preguntes,fomentar l’expressió desentiments i emocions,ajudar a fer que elaborimillor les frases, ensenyar-liparaules noves).

Cura atenta i sensible(mostrar afecte icomprensió).

Desenvolupar la sevaautonomia (deixar-laparticipar en activitats a lallar i animar-la perquè facicoses sola).

Joc (ofereix-li oportunitatsper jugar, explorar idesplaçar-se lliurement perl’entorn dins i fora de la llar,en altres situacions o esrelacioni amb altrespersones adultes icriatures).

Establir unes rutines i unslímits clars perquè puguiregular el seucomportament (davantd’una situació conflictivaofereix-li alternativesd’acció diverses, models quepot imitar, etc.).

94

ca

píto

l 7

|Fi

tes

del d

esen

volu

pam

ent d

e le

s cr

iatu

res

dels

18

als

36 m

esos

ACTIVITATSEDATAPROXIMADA

NECESSITATS

Experimenten amb objectes ireconeixen algunes de lesseves propietats.

Comencen a tenirconsciència de les pròpiesaccions i a distingir entrejo/tu, meu/teu.

Poden estar amb altresinfants però no juguen ambells, sinó al seu costat fentactivitats paral·leles.

Tenen necessitat d’agradarles persones adultes i fan«gracietes» per cridar laseva atenció (cantencançons, mostrenexpressions i conductesnoves que han après...).

Se senten orgulloses delsseus èxits.

Dels 18 als 24 mesos

Imiten les accions de lespersones adultes.

Elaboren frases moltsemblants a les de lespersones adultes (diuenpronoms, adverbis i utilitzenel plural).

Saben dir el seu nom, l’edatque tenen i fan preguntesamb entonació.

Dels 2 als 3 anys

Protecció contra els danysfísics: vigilar amb elsobjectes i les situacionsperilloses que poden causar-li danys.

Nutrició adequada (dietarica i variada, vigilar elsdolços).

Cura adequada de la salut(vacunacions, higiene,revisions mèdiques).

95

ACTIVITATSEDATAPROXIMADA

NECESSITATS

Comencen a imitar dibuixosi a reproduir-los.

Experimenten amb objectes ireconeixen les sevespropietats (un/molts,dalt/baix, dins/fora...).

Memoritzen cançonssenceres que els agraden.

Juguen representant lessituacions quotidianes (acuines, a pares i mares...) osimulant activitats (fer comsi escrivissin, beguessinaigua... però sense elsutensilis necessaris).

Saben contar fins a 5.

Es reconeixen en el mirall ien les fotografies is’interessen per les imatges.

Pugen les escales alternantels dos peus i caminencoordinant mans i peus.

Salten amb els peus junts icorren amb cert control de ladirecció i les frenades.

Pedalegen en tricicle.

Guanyen control en lesmans i els dits: poden obrir itancar aixetes, passar lespàgines d’un llibre d’una en

Dels 2 als 3 anys

Cura atenta i sensible(mostrar afecte icomprensió).

Estimulació deldesenvolupament delllenguatge (fer-li preguntes,fomentar-li l’expressió desentiments i emocions,ajudar-la perquè elaborimillor les frases, ensenyar-liparaules noves, cantarcançons, comentar-li unconte).

Desenvolupar la sevaautonomia (estones perjugar sola, deixar-laparticipar en activitats a lallar, animar-la a descobrirles seves preferències i queprengui algunes decisionssola).

Joc (oportunitats per jugar,explorar i desplaçar-selliurement per l’entorn dins ifora de la llar, en situacionsen què es relacioni ambaltres persones adultes icriatures). Pots oferir-li tottipus de jocs, especialmentels de representació i elsteatrals.

Establir unes rutines i unslímits clars perquè pugui

96

ca

píto

l 7

|Fi

tes

del d

esen

volu

pam

ent d

e le

s cr

iatu

res

dels

18

als

36 m

esos

ACTIVITATSEDATAPROXIMADA

NECESSITATS

una i comencen a utilitzarles tisores.

Gaudeixen aprenent noveshabilitats.

Edat de màxima activitat.

Aprenen ràpidamentl’idioma i les paraules noves.

Tenen més independència,comencen a fer algunesactivitats sols, però encarareclamen l’atenció de lespersones adultes.

Poden estar amb altresinfants, però els costacompartir les joguines i feractivitats conjuntes si no hiha una persona adulta quedirigeixi l’activitat.

Es frustren fàcilment quanno els surten les coses comelles voldrien.

Poden aprendre normes decortesia: donar les gràcies,saludar, respectar torns deconversa amb l’ajuda de lapersona adulta...

Dels 2 als 3 anys

regular el seucomportament (davantd’una rebequeria ofereix-lialternatives d’acciódiverses, models que potimitar, etc.).

Qualsevol dubte sobre el desenvolupament de la teva criatura s’ha de consultar

amb el servei de pediatria.

Cada criatura es desenvolupaal seu propi ritme, però, en general, hi ha certespeculiaritats quecaracteritzen totes lescriatures d’una determinadaedat.

99

AJUTS PER A FAMÍLIES AMB NENES I NENSEl Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Famílies i d’In-fància del Departament de Benestar i Família, atorga cada any diversos ajuts a lesfamílies amb filles i fills petits. Aquests consisteixen en una prestació econòmicaper infant a càrrec de caràcter universal, és a dir, no sotmesa als ingressos de launitat familiar, i en prestacions econòmiques específiques adreçades a les famíliesamb part, adopció o acolliment múltiple. (Les edats dels infants i l’import de lesprestacions poden variar d’un any a l’altre).

Per a més informació: www.gencat.net/benestar

902 01 23 45

ELS ESPAIS FAMILIARS MUNICIPALSDes del món local (el teu municipi o consell comarcal) s’ofereixen serveis a les famí-lies amb infants fins a tres anys, escoles bressol, xerrades, tallers formatius per apares i mares...

Alguns municipis de Catalunya disposen del que s’anomenen genèricament «espaisfamiliars», els quals reben diferents denominacions (espai familiar, espai nadó, elxumet...), però comparteixen un model de base. Els infants assisteixen a un espaipensat i adequat a les seves necessitats, hi van acompanyats per la persona que enté cura, dues vegades a la setmana en sessions d’unes tres hores. Són espais per alsnadons i per a les seves famílies, on poden compartir experiències amb altres i enri-quir-se també amb allò que aporten aquelles persones que viuen un moment simi-lar. Per a tot això es compta amb el suport de l’equip educatiu, ja que els serveiss’organitzen de manera que les famílies i les seves criatures puguin fer coses con-juntament. En aquest sentit, són espais de context familiar atès que, a més de per-metre aquesta activitat, compten amb un espai específic perquè les persones adul-tes puguin fer diverses activitats juntes: xerrar, prendre cafè, llegir una revista,entre d’altres.

Consulta el teu municipi o consell comarcal sobre els serveis i els programes per ales famílies amb infants entre o i 3 anys.

Informacions d’interès

Notes

101

Notes

102

Notes

103

Notes

104

Notes

105

Notes

106

Notes

107

Notes

108

Notes

109

Notes

110

Notes

111

Notes

112