CRISIS DE L'ANTIC RÈGIM FINS OMINOSA

7/31/2019 CRISIS DE L'ANTIC RGIM FINS OMINOSA

1/38

LA CRISIS DE LANTIC RGIM I LACONSTRUCCI DE LESTAT

LIBERAL.El regnat de Carles IV 1788-1808.La guerra del Francs 1808-1814.Les Corts de Cadis 1810-1814.La Restauracio de labsolutisme 1814-1820.El Trienni Liberal 1820-1823.La Dcada Ominosa 1823-1833.Les regncies 1833-1843.La Dcada Moderada 1844-1854.El Bienni Progressista 1854-1856.La Segona etapa moderada 1856-1868.

Mari del Rosal.


2/38

1.-El regnat de Carles IV 1788-1808.

1.1- Introducci.- Durant el primer ter del segle XIX es va

produir a Espanya el pas de lAntic Rgim al

Liberalisme.- La crisi de lAntic Rgim te un contexthistric internacional segent:

1. La revoluci industrial a Gran Bretanya.

2. Les revolucions poltiques als Estats Units1796.

3. La revoluci Francesa 1789.


3/38

1.2.- La Gran guerra (1793-1795)

El rei Carles IV acced al tron al 1788 i immediatament, la pora lexpansi de les idees revolucionaries de Frana (1789) va

propiciar laturada de les reformes iniciades amb Carles III, laretirada del gobern als antics ministres illustrats i elnomenament de Godoy com a primer ministre (1792).

Lexecuci del rei Llus XVI (1793) a Frana va provocar ladeclaracin de guerra a la repblica francesa. La GranGuerra (1793-1795) es sald amb la derrota i subordinaciespanyola a Frana amb lacceptaci de la pau del Tractatde Basilea1795.

Posteriormentuna aliana contra

Anglaterra el tracta de SantIndelfons(1796).


4/38

2.- La guerra del Francs 1808-1814.2.1.- Lesclat del conflicte.Amb lascens de Napole Bonaparte (1799) al poder, Godoy opta per aliances

i pactes amb Frana per lluitar contra Anglaterra. Aix significa: La derrota de 1805 a la Batalla de Trafalgar, deixa a Espanya sense flota

naval (Nelson) per mantenir obert el mercat colonial. Amb el Tractat de Fontainebleau (1807) es permet a Napole i el sea

exrcits atacar a Portugal ( aliat de Anglaterra) per territori espanyol.Daquesta manera garantia el bloqueig continental contra Anglaterra.

Desprs de locupaci de Portugal, un exrcit francs, condut per Murat, esdirig cap a Madrid. La cort es trasllad a Aranjuez i Godoy en veurelengany de Napole, oblig a Carles IV i la seva familia a fugir cap a Sevillaamb lintencidenviar-los a Amrica.

Aquesta acci enceta el mot popular a Aranjuez al 17 mar de 1808,promogut per Ferran (fill del rei). La intenci s treure a Godoy del poder ifer abdicar al sea pare . Aix es far el 19 de mar Carles IV abdica a

favor del sea fill, Ferran VII. Carles IV sempenedeix de labdicaci i Ferran VII no laccepta, i aix es

aprofitat per Napole, que servir dintermediari. Els convoca a tots dos aBaiona i el fa renunciar als seus drets a la corona a favor del seagerm Josep I Bonaparte.


5/38

Al juny de 1808 es promulga lEstatutde Baiona, que suposar reformes

importants per acabar amb lantic rgimcom:1. Supressi del privilegis de la noblesa i el

cleregat.2. Llibertats econmiques.3. Desamortitzaci. Mitj per d'aconseguir

recursos per a l'Estat amb la venda de

terres de L'Esglsia i els Ajuntaments.4. Certa llibertat de premsa.5. Supressi de la inquisici.


6/38

2.2.- Entre la resistncia i el collaboracionisme.1. El descontent popular per labdicaci del

monarques borbons fa que el 2 de maig de

1808 es doni un aixecament popular contra lapresncia francesa. Aquest aixecament serdurament reprimint, per a la resta del pas vanapareixer juntes darmament i defensa. Unsector despanyols no es va oposar a locupaci

francesa , sin que van donar suporta (elafrancesats).2. Aquestes Juntes van guanyar al Bruc (del 6 al 14

de juny) i a Bailn 19 juliol. Aquestes victories

permeten lorganitzaci de juntes provincials, quees coordinen en laJunta Central Suprema. saquesta Junta Central la que asumis el podersdel pas i en nom de la soberana popularreconeix a Ferran VII com a rei.


7/38


8/38


9/38

2.3.-La guerra.

Davant les primeres derrotes, Napole entra a la Pennsula amb un granexrcit i a final dany torn a Frana, deixant al sea germ consolidat com a

rei.Sinicia una guerra de guerrilles, que ataca ven el transports i interceptavenles comunicacions franceses, daquesta manera safeblir la seva actuaci.Les actuacions de desgast de les guerrilles van minvan les forces delenemic, per per guanyar la guerra es va necessitar la collaboraci delexrcit britnic, dirigit per Wellintong.En aquells moments Napole, estava ms interessat en Rssia i aixafavorir la victoria .Al 1813 Napole Frana signa el Tractat de Valenay, que posa fi alocupaci i permet el retorn de Ferran VII 1814 i la fi de la guerra.Ciutats destruides, camps abandonats, manca de capitals per la indstria,collapse comercial sn les conseqncies de la guerra.


10/38

Saragossa

Girona

Constituci

1812


11/38


12/38

CONSEQNCIES DE LA GUERRA 1808-1814

DEMOGRFIQUES ECONMIQUES POLTIQUES

+ Augment de la mortalitat. -Destrucci edificis,camps, fbriques, comunicacions. - Difusi idees liberals.

-Exili families afrancesades i -Augment del dficit fiancer de la Hisenda Pblica. -Constituci de 1812

liberals - Cessament comer amb Amrica Espanyola. referent del liberalisme.

- Augment de la participacimilitar a la poltica ambPRONUNCIAMENTS.

-Difusi de la dinmicarevolucionaria a Amrica.

INDEPENDNCIA COLONIAL


13/38

3.-Les Corts de Cadis 1810-1814

Les Corts reunides a Cadis 1810 van redactar la primeraconstitucin de la histria dEspanya i van posar la base del nouestat liberal.

3.1.- El buit de poder i la formaci de Juntes.Davant locupaci francesa les institucions absolutistes incapacesde reaccionar, van generar un buit de poder, que ser ocupat perles juntes provincials o regionals. Lobjectiudaquestes juntes eramantenir lordre i organitzar la defensa del pas.

Es va crear la Junta Suprema Central a Aranjuezaprofitant al derrota francesa a Bailn i la retirada

momentnia del francesos de Madrid. Arribant a reconxier aFerran VII com a rei legtim dEspanya. El nou avan de les tropesfranceses, fa fuig cap a Cadis, concretament lilla de Lle.


14/38

3.2.- La convocatria de Corts.

a) La Junta, es mostrar incapa de dirigir la guerra i el 22maig del 1809, es convoquen unes Corts, perqu el

representants de la naci decideixin que fer. Les eleccions deldiputats es fan per sufragi universal mascul (= un home unvot).

b) Les cortes es van reunir a Cadis el 24 setembre de1810, molts del diputats van ser substituts per el naturalsde les seves provncies residents a Cadis.

c) Els diputats no es van reunir ni per estament, ni endues cambres sin conjuntament, fet que otorg a lareuni el carcter dassamblea nacional.

d) Les cortes van aprovar el primer decret, integrat per onzearticles, que presentaven la nova cambra com a poder

constituent amb la facultat de legistlar un ordrepoltic i jurdic = La constitucin de Cadis 1812.


15/38

3.3- La Constituci de Cadis 1812. Saprova la primera constitucin de la histria dEspanya 19 de mar de 1812, per aix se la

coneix com laPepa.

Aspectes rellevants de la Constituci :

1. Sobirania Nacional : Article 3 de la constitucin reconix que la soberana resideixen la naci , per tant , s la naci lencarregada de legislar. Malgrat tot el rei podiaintervenir en el procs delaboraci i incls suspendre una lile durant dos anys amb el dret avet suspensiu.

2. Monarquia Parlamentaria.

3. Model liberal de lEstat divisi de poders: - Legislatiu: Les Corts.

4. - Executiu: Monarca cap de lEstat.

5. - Judicial: competncia Tribunals.

6. El catolicisme va ser proclamat com a religi de lEstat. Estat confesional.

7. Creaci de la Milcia Nacional , s una fora armada alternativa a lexrcit regular.

8. Igualtat del ciutadans davant la llei.

9. Supressi del rgim senyorial.

10. Reconeixement del drets bsics com: llibertat de premsa, impermta, expressi, vot.

11. Article 172, limitava el poder de monarca perqu no podia dissoldre les Corts,suspendre les sessions ni imposar contribucions no votades.

La Constituci espanyola de 1812 va serlinstrumentessencial per la creaci de lEstatliberal fins al 1836.


16/38


17/38


18/38


19/38


20/38

4.-La restauraci de labsolutisme(1814-1820)

4.1.- El retorn de Ferran VII. La signatura del Tracta de Valenay(1813) entre Napole i Ferran VII permet

el retorn del monarca absolut a Espanya 1814. La regncia i les Corts ordinries eren les mximes autoritats i la seva intenci

era fer jurar al monarca la Constituci. Pero el absolutistes, la noblesa i el cleregat sabien que el retorn del monarca era

la seva oporturnita per tornar a lAntic Rgim. Per aix sorganitzaren permostra al rei el se suporta perqu restaurs labsolutisme= El Manifest delPerses.

La noticia de la destituci de Napole pel senat francs va fer que Ferran VIIdecrets 1814 labolici de la Contituci de Cadis 1812 i tota la seva obralegislativa.

Es restaur: totes les antigues institucions, el rgim senyorial i la Inquisici. El context internacional era de retorn a el rgim absolutista, el Congrs deViena de 1815.La Santa Aliana uni de les potncies europees per garantirla defensa de l'absolutisme i el dret d'intervenci en qualsevol pas per talde frenar l'aven del liberalisme.


21/38


22/38

El monarca tenia el recolzament de lasocietat estamental i la reacci absolutista

va ser afavorida amb el context histriceuropeu de la Restauraciantirevolucionaria.

Ferran VII hagu de fer front a

lemancipaci de les colniesamericanes. El movimentindependentista comptava amb dos figuresmilitars que encapalaren lemancipaci:Jos de San Martn i Simon Bolvar.

Lemancipaci va significar enfonsament dela hisenda espanyola, ja debilitada amb laguerra.


23/38

Lany 1808, Espanya dominava a Amrica quatre virreinats i trescapitanies al 1825 noms li restaven Cuba i Puerto Rico, queacabaran perden al 1898.

La incapacitat de la metrpoli per mantenir limperi unides a les

aspiracions dindependncia del criolls sern el factors claus pelprocs. 1811 proclamaci dindependncia de Caracas. 1813 Mxic ratificada al 1821. 1816 Argentina.

1818 Xile i Veneuela ratificad 1821. 1824 batalla dAyacucho prdua de Per i fi de la guerra. Cuba es mant fidel a la metrpoli per :1. Per la forta presncia militar perqu havia estat la base de

control de les rutes oceniques i ara la base per la reconquesta.2.

Perqu leconomia de Cuba es fonamentava en lexplotaci deltabac i de sucre i per aix utilitzava m dobra esclava,majoritariament negres. Aix doncs el hisendats preferienmantenir el lligams amb la metrpoli, que no patir unainsurrecci desclaus negres. ( revolta desclaus negres de SantoDomingo 1791 assassinat de la ploblaci blanca).


24/38


25/38

4.2.- Els intents de restaurar la Constituci del 1812.La restauraci absolutista va posar de manifest que el projecte

no tenia prou suporta.La repressi del absolutistes va fer que el afrancesats sexiliessin i

que el liberals fossin empresonats. Pero les seves idees liberalsvan continuar i van contar amb el suporta de les societatssecretes, com la maoneria dorigen angls i el carbonarisdorigen itali, que el ajuda a continuar amb la lluita contra elabsolutisme.

Entre 1814 i 1820 es van donar alguns aixecaments militars opronunciaments, per obligar al rei a jurar la constitucin.Pronunciaments:1. Setembre 1814 marxa sobre Pamplona de Franciso Espoz i

Mina i el sea nebot Javier Mina.2. El pronunciament de Porlier al 1815.3. La conspiraci anomenada del Triangle 1816.4. A Catalunya 1817 el general Luis Roberto Lacy i Francisco

Milans del Bosch organitzaren una insurrecci peraconseguir el control del Principat .

5. Al 1819 a Valncia una conspiraci militar el coronel Vidal.

RESTAURACI ABSOLUTISTA 1814 1820


26/38

AflkdjaflkdjAfjlajflkajfAjflajf

RESTAURACI ABSOLUTISTA 1814-1820

- RETORN DE FERRAN VII 1814 : Recolamemt sector conservador:

( Tractat de Valenay 1813) esglsia i noblesa.

- Manifest del Perses = restauraci

absolutista.facilitat per - Exrcit sofereix al rei per un

pronunciament.

-Context Europeu: Retorn a labsolutisme.Congrs de Viena 1815.

Santa Aliana.

REPERCUSIONS - Abolici de la constitucin 1812 i les lleis de les Corts de Cadis.

- Reimplantaci de la Inquisici.

- Restabliment del senyorius = Restabliment del privilegisnobles i clereguat = conseqncies econmiques.

- Repressi contra el liberals i exili del afrancesats.

PROBLEMES ECONMICS = Per la guerra emancipaci americana.POLTICS = - Descontentament general contra el monarca.

- Aparici de les societats secretes:Carboneria/Maoneria.

Triomf Pronunciament de Riego. - Pronunciaments militars liberals entre 1814-1820.


27/38


28/38

5.-El Trienni Liberal 1820-18235.1.- La insurrecci de Riego i el restabliment

de la Constituci 1812.El 1820 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), el

tinent coronel Rafael Riego, sal en

armes contra labsolutisme i proclam laConstituci de 1812.En un principi semblava que fracasaria per la

revoluci triomfava en la Corunya, Oviedo,Mrcia, Barcelona i Saragossa, entre daltres.

El monarca per salvar la corona va cedir i vajurar la Constituci i nomenar Corts.


29/38


30/38


31/38

5.2.- Divisi del liberalisme.Aquestes reformes provocaren loposici de:1. La monarquia que va demanar ajud a les potncies

europees per restablir el absolutisme.2. Els sectors absolutistes.3. Una part de la pagesia, que amb les reformes no va

veure assolida el seus objectius de repartiment deterres , si no que ara eren arrendataris, que podien serexpulsats de la terra si no pagaven.

A ms hem dafeigirla divisi entre el liberals exaltats i eldoceaistes (moderats creadors de la constitucin).Els doceaistes o moderats: la revoluci liberal ja shaviafet aconseguint un rgim constitucional.Els exaltats: creien que la constitucin era el primer pas

per assolir les llibertats individuals.El rei coneixedor daquesta divisi va obstaculitzar lacci delgovern i fer actuacions anticonstitucionals per augmentaraquestes discrepancies.

LIBERALS


32/38

5.3.- La Regncia dUrgell.La noblesa tradicional i lEsglsia van animar a laixecamentde 1822 de partides absolutistes contra el govern liberal a

tot el territori .A la sea dUrgell es form lanomenadaRegncia dUrgell,era un govern absolutista integrat per el marqus deMataflorida, larquebisbe de Tarragona i el bar dEroles.El general liberal Francisco Espoz y Mina intentarfrenar la reacci absolutista i la regncia es va haver dexiliara Frana.Les potncies europees de la Santa Aliana (Prssia, Rssia iAustria), van decidir al Congrs de Verona (1822)enviament de tropes per derrocar el govern liberal i restablirla monarquia absolutista. Sn el Cent Mil Fills de Sant

Llus, que dirigits per Frana entren a la pennsula al 1823.Aquestes tropes unides amb lexrcit de VoluntarisReialistes van aconseguir al setembre de 1823 la rendicidel gobern liberal i el restabliment de la monarquiaabsoluta de Ferran VII.


33/38

General francs.

VoluntarisReialistes.

General francs.General francs.

1820 PRONUNCIAMENT MILITAR a CABEZAS DE SAN JUAN por RIEGO.


34/38

J pa altres ciutats .

PROCLAMACI DE LA CONSTITUCI DE 1812.FERRAN VII JURA LA CONSTITUCI I CONVOC CORTS.

Desamortizaci eclesistica i limitaci del delme.Abolici del rgim senyorial i del gremis. (propietat privada i llibertat dofici).Secularitzaci del sistema educatiu.Drets i llibertats.Creaci de la Milcia Nacional.

TRIENNI LIBERAL 1820-1823

PROBLEMES : -base social que dona suporta al govern liberal limitada.- acceleraci emancipaci americana.- problemes econmics.- context internacional favorable als absolutistes.- oposici de : a)sectors absolutistes: noblesa, cleregat i part

del camperols.

b)del monarca a les mesures liberals.c)divisi del liberals:

EXALTATS : Shan de continuar ambreformes per ampliar les llibertats individuals.DOCEAISTES(MODERATS): reformesacabades per aix hi ha entesa amb elabsolutistes i otorguen perrogatives al rei.


35/38

FASES DEL PERIODE TRIENNI LIBERAL

1820/1822 GOVERN LIBERALS MODERATS amb MARTNEZ DE LA ROSA.aixecaments absolutistes com la REGNCIA DURGELL 1822.

govern absolutista del marqus de Mataflorida, larquebisbe de

Tarragona i el bar dEroles. Repressi Francisco Espoz y Mina

1822/1823 GOVERN LIBERAL EXALTAT amb EVARISTO SAN MIGUEL.

radicalitzaci de la poltica liberal = Augment de la resistnciaabsolutista.

Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliana Pacte de Gnova 1822enviament de CIENMIL FILL DE SANT LLUS , que amb lajud delVolutaris reialistes, fan caure al gobern liberal i permet el retorn deFerran VII.


36/38

6.-La Dcada Ominosa 1823-1833.La dcada Ominosa es caracteritz per la repressi, elretorn a les poltiques absolutistes i laparici delultrareialista procarl (Carles Maria Isidre).6.1.- Les insurreccions liberals.Entre 1824 i 1826 el liberals van fugir de la persecucide la policia absolutista i desde lexili es van organitzar

insurreccins per restablir la constitucin de 1812.Totes les temptatives van fracassar i alhora van posarde manifest que el pronunciaments no era la soluci:

1824 les expedicions de Valds i Iglesias des de Gibraltar.

1826 el desembarcament del germans Bazn aGuardamar.1831 Jos Mara Torrijos desembarcar a Algesires .

6 2 La revolta del Malcontents


37/38

6.2.- La revolta del Malcontents.La situaci crtica de lHisenda pblica.+Aproximaci de Ferran VII al sector moderat del absolutistes.+ arranzels proteccionistes prod. catalans.

Reformes econmiques 1825 Lpez Ballesteros com ministre Hisenda.-Restauraci de la inquisici + retorn antigues tradicions forals+Aproximaci del ultrareialistes a germ del rei Carles M. Isidre.+ pagesos

Catalunya la guerra del Malcontents 1827 artesans+ antics Voluntaris Reialistes.Repressi del comte dEspanya.+1829 Ferran VII casa amb Maria Cristian de Npols +1830 neix Isabel.+

1830 publica la Pragmtica sanci, que anullava limpediment daccs a la corona a les dones.+Ultrareialistes,partidaris de Carles intentaren mitjanan el successos de la Granja

(1832)obligar a Ferran VII a anular la Pragmtica sanci. Pero fracassen.+1833 mor Ferran VII = Isable II es proclamada reina dEspanya, per com s menor dedat la

seva mare M Cristina obt la regncia.

SEGONA RESTAURACIABSOLUTISTA 1823-1833


38/38

SEGONA RESTAURACI ABSOLUTISTA 1823 1833DCADA OMINOSA

-Supressi MILICIA NACIONAL Creaci del VOLUNTARIS REIALS.

-Supressi CONSTITUCI 1812 i de les LLIBERTATS. Repercusions

- Repressi contra el liberals i exili cap a: Amrica i Europa.

PROBLEMES Liberals: Conspiracions i pronunciaments militars desde lexiliOPOSICI desde 1824-1831 (1831 Torrijos).

Divisi Absolutistes: Abs. Moderats: als que saproxima Ferran VIIper donar soluci als problemes econmics ifer reformes.Abs. Purs/Apostlics: Partidaris delabsolutisme ms pur, es a dir, volen el retorn

de les antigues tradicions, restaurar laInquisici i saproximen al germ del rei1827 Guerra del Malcontents Carles M. Isidre. Procarlins.( Manifest de laAixecament agrcola a Navarra, Federaci del reialistes purs 1826).Castella la Manxa i a Catalunya. Repressi forta, deixa al Principat al comte

Espanya, que controla territori amb terror als :purs/apostlics i liberals moderats.

Successi -Ferran VII casa 1829 amb M Cristina de NpolsT 1830 Isabel-1830 Pragmtica sanci on sanulla accs a la corona dIsabel.- 1832 Ferran VII, malalt, aprofitat pels apostlics amb fets de la Granjatracten de forar lanullaci de la

sanci.- 1833 mor Ferran VII = Isabel II reina dEspanya amb regndia de la seva mare.

PRIMERA GUERRA CARLINA

CRISIS DE L'ANTIC RÈGIM FINS OMINOSA

Documents

Transcript of CRISIS DE L'ANTIC RÈGIM FINS OMINOSA