Crisi antic regim

29

Transcript of Crisi antic regim

Page 1: Crisi antic regim
Page 2: Crisi antic regim

0.- Abans de començar recorda que….• A finals del XVIII grans part d’Europa estava governada per monarquies absolutes

d’origen diví, la societat era estamental (noblesa, cleregat i poble) i persistia un règim senyorial basat en la propietat de la terra

• Durant el XVIII va aparèixer un moviment cultural í polític a França, la Il·lustració, que qüestionava aquest sistema anomenat Antic Règim, alhora que propugnava un nou règim que va establir les bases del liberalisme polític.

• El 1789 va esclatar la Revolució Francesa que, recollint el pensament il·lustrat, pretenia transformar les estructures de l’Antic Règim. L’expansió napoleònica va difondre les idees liberals per Europa.

• Després de la derrota de Napoleó, va haver-hi intents de restaurar les monarquies absolutes en diversos Estats europeus (Restauració) que van entrar en pugna amb els moviments liberals.

0

Page 3: Crisi antic regim

Les arrels del món contemporani

Invasió napoleònica

Carles IV

Cronologia i etapes

1759 1788 1808 1814 1833

Carles III Ferran VII

Josep Bonaparte

La Guerra del Francès

Cadis: primeraexperiència liberal

Despotisme il·lustrat

Absolutisme

1820-23Trienni liberal

1

Page 4: Crisi antic regim

1.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)conceptes

L’Antic Règim

PrivilegiatsNoblesa i clergatNo privilegiatsBurgesia i les classes mitjanesClasses baixes

- Concentració de poderen el rei- Origen diví

NoblesaPropietat terraPoder econòmicPoder polític

Règim senyorial

Societat estamental

Monarquia absolutista

2

Page 5: Crisi antic regim

1.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)conceptes

Liberalisme

Constitució

Drets i deuresdels ciutadans

Sobirania Divisió de poders

Assemblea Nacional

Lliures i iguals Eleccions

Es caracteritza per elaborar una

Aquesta determina

Fa els ciutadans

El poder del poblees manifesta en

Legislatiu Judicial Executiu

Crea les lleis

Montesquieu VoltaireRousseau

3

Per constituir una

Page 6: Crisi antic regim

2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

4

• Carles IV segueix amb la política refoformista de Carles III: Despotisme Il.lustrat.

• Revolució Francesa (1789): frena procés reformista.

Perquè

Monarquia i aristocràcia tenen por entrada idees liberals; amenaça al sistema monarquia absolutista

Per tant

POLÍTICA REPRESSIVA:• tancament de fronteres• trencament relacions diplomàtiques amb França• censura

Conseqüències

Insestabilitat política: • tensió social• política reaccionaria

Crisi econòmica• Males collites• Epidèmies• Crisis subsistència• Ex: rebombori pa

(Barcelona, 1789)

Page 7: Crisi antic regim

2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

Es caracteritzaper la presència de

Els principals fets històricsD’aquest període

“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França

Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos

Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos

Manuel de Godoy (1792 - 1807)

Despotisme Il·lustrat

Provoca la “Guerra del francès”

5

Page 8: Crisi antic regim

2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França

6

• També Guerra dels Pirineus o Guerra de la Convenció.

• Conflicte entre Espanya i França.

• Antecedents:o Convenció Nacional Francesa: aprofitar el bon clima de rebombori a Catalunya i

França; oportunitat d’eliminar els borbons i alliberar Espanya del A.R. El 7/3/1793 França declara la guerra a Espanya.

• Espanya: 23/3/1793 declara la guerra a França: mort família reial francesa a la guillotina.

• Després de múltiples derrotes espanyoles: (1795; Espanya accepta ser un Estat subordinat a França). Pau de Basilea (1795)

• Guerra Gran: evidencia la crisi del model absolutista.

Page 9: Crisi antic regim

• Objectiu: unir esforços contra Gran Bretanya (enemic comú)

• Conseqüències:

• Espanya: enemiga de Gran Bretanya:

Trafalgar (1805): desfeta armada francoespanyola. Pèrdua de tota la flota i del comerç colonial (blocatge econòmic).

2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

“Tractat de San Ildefons”(1796) amb els francesos

7

França: guerra contra la 1a Coalició (potencies europees per contenir la R.Francesa)

Espanya: objectiu de la flota militar britànica a les colònies americanes

Crisi econòmica: disminució ingressos, crisi industria exportadora

provoca

Malestar social:Classes baixes: misèriaClergat: desamortitzacions Aristocràcia: no accepta a Godoy

ACTITUD HOSTIL vers Carles IV i govern (Ferran VII conspirarà)

Page 10: Crisi antic regim

2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

“Tractat de Fontainebleau” (1807)

8

• 1806: Napoleó fracassa en la invasió d’Anglaterra, i decreta bloqueig continental (prohibir el comerç de productes britànics al continent europeu). Portugo no ho acata.

• Objectiu: Napoleó vol consentiment d’Espanya perquè els seus exercits travessessin Espanya i atacar Portugal (aliada d’Anglaterra), a canvi d’un futur repartiment de Portugal entre Espanya i França. PERÒ Napoleó ho va utlitzar per ocupar les principals ciutats espanyoles.

• Conseqüència: la Guerra del Francès

PER TANT:

regnat Carles IV• Crisi socioeconòmica• Mala política exterior: debilitament espanya com potència internacional• Crisi d’Estat: acabarà amb destronament del monarca i invasió francesa del

territori

Page 11: Crisi antic regim

3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)

9

Guerra patriòtica d'alliberament nacional però a la vegada va posar en marxa un sistema polític constitucional que va anul·lar l’antic règim.

MOTÍ D’ARANJUEZ(18 de març de 1808)

causes• Conseqüències derrota de Trafalgar• Descontentament popular vers la Cort• Temor clergat: desamortitzacions• Tractat Fontainebleau: ocupació

francesa

Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran

No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social

provoca

Caiguda de Godoy

Intervenció de Napoleó

Abdicacions de Baiona (maig 1808)

Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII

Manteniment unitat territ.

Renuncia de CIV i FVII al tro espanyol

Manteniment catolicisme

Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies

Nobes i afrencesats Suport

masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal)

Oposició

Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos

Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)

La resistència I la guerra del francès

Juntes locals i provincialsJunta Suprema Central Governativa

Les juntesS’organitzen

provoca

Page 12: Crisi antic regim

10

“Fusilamientos 3 de mayo”. Goya.

Page 13: Crisi antic regim

Organització de la resistència: les Juntes

11

JUNTEScausesNegativa població sobirania francesa

Passivitat govern provisional als invasors

Def.

Govern sobirà (poder delegat pel poble): exemple crisis AR.Fruit de la guerra i no de Rev. Política

Organitzaciójeràrquica

LocalsSupremes ProvincialsSuprema central governativa (Floridablanca)

Membres escollits per votació PERÒ Juntes controlades per l’aristocràcia

Delegats Juntes Provincials30 membres

Objectius

Expulsar exèrcit francèsRetorn Ferran VIIReformes políticosocials

Atenció: el poble volia:• retorn de Ferran VII (solucionar problemes Carles IV)

• reacció invasió estrangera• no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. Francesa

Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica)

3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)

Page 14: Crisi antic regim

Regnat de Josep I Bonaparte (juliol 1808- juny1813)

12

Napoleó convoca Corts a Baiona (Juny 1808)

raó Obediència al nou sobirà

Aprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona)

a mig camí entre absolutisme i liberalisme

objectiu

Suprimir bases jurídiques AR Iniciar reformes moderades

Manteniment monarquia autoritària i conservadora

Tot i es drets poques ref. socials i adm.

Afrancesats

Part de la noblesaMilitarsAlt clergatAlta burgesia

Conservadors (punt de vista polític)Volien política pròpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastiaManteniment carreres

Acceptat per

Guerra FrancèsFalta de mitjans

No va entrar en vigor

Napoleó va prendre decissions importants:• territori sota control exèrcit;

expoli.• Catalunya incorporada a França• Abolir Inquisició• Suprimir convents• Desamortitzar bens• Igualtat espanyols davant lleis,

imposots i acciés càrrecs públics

però…

Recolzats perquè

3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)

Page 15: Crisi antic regim

3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra

Guerrila

Exèrcit regular, org. per Junta Suprema

Resistència

Fases de la guerra

A) Juny - novembre de 1808

B) Novembre 1808 - juny 1812

C) Juny 1812 - desembre 1813

Napoleó es vençut a Rússia.Ofensiva aliada (Wellington) Batalla Arapiles (1812)

13

Arribada de Napoleó (amb 250.000 soldats)Caiguda de Girona(1809)Derrotes militars espanyoles I consolidació francesos, menys CadisAcció guerrillera

Tractat de Valençay, 1813

Derrota francesa i

tambéMilícies provincials

Miquelets i Sometents a Cat.

Actuació poc eficaç

Pocs efectius, armes i disciplinaConeix terreny

Col.laboració població civilSabotatges i emboscades

Èxits resistènciaBatalla Bailèn (Juliol, 1808)Derrota a Catalunya: pas del BrucResistència a Girona

Napoleó torna el tro a Ferran VII. Trencament de l’aliança amb Gran Bretanya

Page 16: Crisi antic regim

3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra

14

Page 17: Crisi antic regim

3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra

15

Page 18: Crisi antic regim

4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) Les actituds davant l’ocupació.

La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l’Antic Règim, va comportar la presa de postura dels diferents corrent ideològics davant la presència francesa I el nou règim napoleònic.

• Afrancesats: nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou règim. Nombre petit de seguidors.

• Resistència antifrancesa: la majoria de la població s’oposava a la invasió. o La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió

catòlica. o Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual

s’esperava, però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.

o Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals: veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i el seu nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari. Promulgació d’una Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social que permetés el desenvolupament del capitalisme.

o Gran part de la població, al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica. Amb la seva rebel.lia contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.

16

Page 19: Crisi antic regim

3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)

Les Corts de Cadis: una revolució liberal

la Junta Suprema Central

Junta de Regència Corts a Cadisconvoca

Es dissol per problemes interns i ineficàcia militar

Liberals, il·lustrats i absolutistes. Diputats escollits per la Junta Provincial, molts entre exiliats a Cadis; majoria de liberals (imposaran els seus principis)

Assemblea Nacional Constituent constitueixen

Constitució de 1812Assemblea Nacional

Poder legislatiu

Reformes socials i econòmiquesllibertat de premsaAbolició de la InquisicióLiberalisme econòmic

Llibertat comercialAbolició dels gremis i del règim senyorialModerada desamortització de béns eclesiàstics

Divisió de poders: Legislatiu: Les Corts (representant del poble) Executiu: el Rey. Fer complir les lleis Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis

Sufragi censatari inderecte: homes de més de 25 anys I que paguen impostosMonarquia constitucional

Igualtat davant la lleiReligió catòlica i única

17

Elaboren una

Govern provisional fins 1810

Regència: governd’un estat monàrquic en absència o incapacitat del monarca.

NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA: guerra i Espanya no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de Ferran VII (1814)

Assumeixen la sobirania nacional.Objectiu: Desmantellament de l’A.R. Aplicació idees il·lustrades. Elaboració d’una constitució (carta

magna): nou ordre polític i jurídic

Page 20: Crisi antic regim

Les tendències polítiques

• Liberals: intel.lectuals i membres de la burgesia que lluitaven per accedir a la vida política (influència Revolució Francesa). Eliminació de l’Antic Règim.

• Il.lustrats: intel.lectuals formats en les idees reformistes de la fi del segle XVIII. Reformes moderades però sense canviar el sistema absolutista ni les institucions tradicionals.

• Absolutistes: membres del clergat, la noblesa i la burgesia terratinent; defensaven l’Antic Règim. Minoria a les Corts de Cadis

18

Page 21: Crisi antic regim

Les presideix

Ramon Llàtzer de Dou

Instrucció pública, Hisenda, legislació, Matèries Eclesiàstiques

El 19 de març de 1812 Proclamació de la Constitució

Declaració dels Drets de l’Home

Reconeixement de les llibertats polítiques(associació, expressió, participació...)

Dret de vot dels homes de més de 25 anys

Divisió de poders

Monarquia constitucional

Davant l’ocupació dels francesos

Assumeix la Regència

aquesta

Setembre1810Corts Generals a Cadis

Es creen les

Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)

proclama

Comissions

Es creen

Finalment

LiberalsAbsolutistes

184 diputats

Dividits en

Al 1808 es creen 13 Juntes

Junta Suprema Central Governativa del Regne

Sota la direcció de

19

Page 22: Crisi antic regim

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

El “Manifest dels perses”

Petició a Ferran VII

(Retornar a l’Antic Règim)

Aixecaments militars liberals

Trienni liberal (1820 - 23)

Comandant Riego (1820 Cabezas de San Juan, Sevilla Proclama la Constitució de 1812)

Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)

Provoca

• Debilitat dels liberals: sector moderat (reformes amb prudència) i exaltats (accelerar les reformes I enfrontar-se al rei)

• Funcionament complex del sistema• Oposició absolutista i dels pagesos• Intervenció de la Santa Aliança

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (exèrcit francès comandat perLluís Antonio de Borbó,Duc d’Angulema)

Retorn de l’Absolutisme a tota Europa. Santa Aliança (Austria, Rússia, Prússia i França)

20

Coincideix amb

S’inicia amb

Provoca la

Consisteix en unPerò fracassà...

Dècada ominosa (1823 - 1833) Retorn a l’absolutisme

Com el del

Que dóna lloc al

Dissolució de les Corts, suspensió de la Constitució 1812. Repressió política i exili

Crisi econòmica i fracàs de les reformes: retorns terres desamortitzades (=reducció de les rendes a l’Estat), nobles i clergat deixen de pagar impostos. Aixecaments a Amèrica Llatina (despeses econòmiques i militars)

Els antics guerrillers ara són oficials de l’exèrcit

Suport de ciutats importants, FVII jura Constitució i convoca les Corts

Supressió Inquisició, mesures per liberalitzar el comerç i indústria, reforma fiscal, garantir drets i lliberat política,...

Page 23: Crisi antic regim

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

21

Dècada ominosa (1823 - 1833)

Es caracteritza perRepressió i depuració política contra els liberals (Execucions de Riego,

Mariana Pineda ...)

També intentaReformisme il·lustrat: fracassa (arques buides, guerra independència colonies americanes)

La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827): contra el mal govern. Aplegà sectors nobiliaris i clergat amb pagesos descontents per la crisi agrària i la progressiva introducció del capitalisme al camp (tot I el règim absolutista). Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de la Inquisicó, enfront del mal govern.

Neix Isabeli

Ferran VII Pragmàtica sanció Llei Sàlica

Conflicte dinàstic

Proclama la Que anul·la la

provoca

Oposició a l’Absolutisme moderat

Liberals (perseguits i molts exiliats). Conspirant en societats secretes. Doc.19

Reialistes o absolutistes intransigents: mitjançant guerrilles

Clima tensió política

Reialistes reclamen la corona per Carles Maria Isidre de Borbó

Però..

Guerres Carlines

Impedia que regnessis les dones

Guerres civils que portaran a la fi de l’absolutisme

Page 24: Crisi antic regim

La presa de consciència d’identitatLa independència colònies americanes America NordL’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials)Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Colònies americanes

Marginació dels criollsCorrupció dels funcionaris espanyolsIntegració dels criolls i indígenes a l’exèrcitMonopoli comercial espanyol

A causa de

Segle XVIII Consciència d’identitat pròpiaal Van prendre

Causes de la independència

Etapes de la independència

1810 - 1814 Juntes de govern Insurreccions (menys a Perú) Ofegades per Ferran VII

1815 - 1824 Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)

Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico

Nous païsosDivisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades)

22

Page 25: Crisi antic regim

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Conseqüències per a la Corona Espanyola

Pèrdues econòmiques Mercats colonialsMatèries primeres

Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional

23

Page 26: Crisi antic regim

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

24

Page 27: Crisi antic regim

6.- Conceptes bàsics• Antic Règim: Període anterior a la Revoloció Francesa característic per la monarquia absolutista i la societat estamental.

També és un sistema polític econòmic i social que es caracteritza pel control absolut d’una classe privilegiada.

• Liberalisme: Ideologia que sorgeix al S.XVIII i triomfa a la Revolució Francesa. Destaca per la defensa de les llibertats individuals i la igualtat entre ells. En l camp polític destaca la sobirania nacional, l’elaboració d’una Carta Magna i la igualtat dels individus davant la llei.

• Il·lustració: Idees que criticava l’Antic Règim per mitjà dels principis del liberalisme.

• Monarquia absoluta: Sistema polític basat en la suprema autoritat del rei i la defensa d’una societat estamental.

• Monarquia parlamentària: Model polític on la monarquia està sotmesa a les exigències d’una assemblea.

• Revolució: Canvi de les estructures polítiques, socials i econòmiques mogudes per unes noves idees.

• Capitalisme: Sistema econòmic relacionat amb el liberalisme econòmic i que consisteix en l’obtenció d’uns beneficis per mitja de la inversió d’un capital (diners).

• Burgesia: Classe que protagonitza els nous canvis. Obté protagonisme econòmic degut a la liberalització del comerç colonial i lluita contra els privilegis de l’Antic Règim per a poder accedir al poder polític.

25

Page 28: Crisi antic regim

26

El Trágala fou la cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar als absolutistes després del pronunciament militar de Rafael del Riego a Cabezas de San Juan, a l’inici del Trienni Liberal. La sàtira es dirigeix contra Ferran VII, que al 1820 fou obligat a jurar la Constitució de Càdiz quan va pronuncià la seva famosa frase “Caminem tots, i jo el primer, pel sender constitucional”. Després de la intervenció de les potencies de la Santa Aliança, el Trágala va passar a ser un símbol de la resistència contra la repressió política de la Dècada Ominosa.

TRÁGALA

Page 29: Crisi antic regim

ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar. Comentari:Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era unamanera també de desacreditar a l´invasor.

Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de lasEspañas, y (en visión) de las Indias Salud, gran rey de la rebelde gente;salud, salud Pepillo diligente,protector del cultivo de las uvasy catador experto de las cubas;hoy te celebra mi insurgente manodesde el grandioso emporio gaditano;y sin quebrarme mucho la cabezaal momento tropezarami pluma con tus raras cualidades;no llenaré el papel de las variedades,como hacen a tu ladonecios aduladoresde tu persona y denigrado trono,que te dexan corrido como un mono,celebrando virtudes que no tienes,y coronan tus sienescon laureles de Marte, o bien de Apolo,cuando al tyrso de Baco aspiras solo.