CRESCENDORevista EMM El Faristol i EMM Torelló

EDITORIAL CRÒNIQUES D’ACTIVITATS CARA A CARA LA MÚSICA QUE ENS DEFINEIX MUSICOGRAMES L’ARTICLE MARIDATGE RECOMANACIONS CULTURALS

Any VII,1r quadrimestre

2014-2015

NÚMERO 12

Enguany presentem un nou número de la Revista de l’Escola, la Crescendo! Com sa-beu, aquesta revista pretén servir de “cartellera-resum” de tot el que ha anat passant a l’escola durant aquest primer quadrimestre així com posar-vos al dia de novetats o altres qüestions que puguin ser del vostre interès!

La crescendo segueix amb els apartats 'clàssics' de la revista: cròniques, calendari d'activitats; també dóna continuïtat al maridatge del Dani Comas, aquesta vegada propo-sa música per estirar les cames (des de passejar fi ns a sortir a córrer). Serà especialment interessant l'article sobre l'experiència a Xile del Dani Medina i esperem que us agradin les recomanacions culturals i jocs d’aquest número.

Com a novetat i lligat amb el tema del Projecte Anual 14-15 (l’InTERvencions: música + altres disciplines artístiques) aquesta vegada us presentem una entrevista a dues perso-nes d'àmbits diferents del món del cine i les bandes sonores: un director i un compositor.

Finalment també podreu veure-hi unes il·lustracions que han realitzat diversos alumnes del'escola sobre la música al seu dia a dia. Creiem que aquest tornarà a ser un número de la Crescendo ben rodonet! Desitgem molt fortament que us agradi!

Montse Anguera

Aquest curs l’hem començat amb dues cares no-ves a l’equip docent de l’EMM El Faristol i de l’EMM Torelló: el Xavi Grau, professor de baix elèctric i assignatures de Formació Avançada i el Genís Bou -que s’ha incorporat aquest mes de gener- com a professor de saxo i assignatures de Formació Avançada. Han substituït el Ruben Bes i el Marc Crivillé que, després de molts anys tre-ballant al nostre costat, han decidit emprendre nous camins. Els desitgem moltíssima sort i els convidem a visitar-nos ben sovint.

*COMIATS I BENVINGUDES

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

gene

r

dese

mbr

e1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

1 2 3 4

4 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

Commemoració del Tricentenari,

300 violoncels al Mercat del Born

Concert a l’Ofrena

a Bac de Roda

Tallers de

Sensibilització

Tastets d’instruments a

Roda (Festa Major) i a Torelló

(Aplec de Rocaprevera)Aniversari

Biblioteca

Bac de Roda

Setmana de música

a les escoles

Concert Osona

contra el càncer

Concert d’hivern

al Cirvianum

Fira de

Pont a Pont

Aules Obertes

Festa dels Tonis

a l’Esquirol

Exàmens

d’instrument FA

Exàmens

complementàries FA

Visita d’en

Quimi Portet

OFRENA FLORAL A BAC DE RODA - DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Com ja és habitual, l’escola municipal de mú-sica va participar a l’acte institucional dels Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda. L’acte va comptar amb un concert a càrrec del Cor Boira Blava dirigit per la Sandra Sangiao i amb l’acompanyament al piano de la Maria Camats.

TALLERS DE SENSIBILITZACIÓ

Durant la setmana del 15 de setembre es van dur a terme diversos tallers oberts i gratuïts adreçats a nens i nenes de 4 i 5 anys i a les seves famílies amb l’objectiu de donar a conèixer el treball que es rea-litza a l’escola de música amb els infants d’aquestes edats. Les sessions van comptar amb la música en directe que oferien els professors i professores de l’escola.

300 VIOLONCELS

La Diada d’enguany va començar molt d’hora amb un concert de 300 violoncel·listes pro-fessionals i alumnes d’escoles de música de Catalunya organitzat per l’ACEM. El concert, titulat ‘Érem, som i serem’ ha recordat la re-sistència dels catalans l’any 1714 amb una composició inèdita escrita per Albert Guino-vart a partir d’uns versos de Miquel Martí i Pol. De la nostra escola hi han participat 5 alumnes de violoncel i la professora Marta Ramon. Va ser molt emocionant!

Marc ReguantSandra Sangiao

Dani Medina

TASTETS D’INSTRUMENTS A TORELLÓ

Coincidint amb l’Aplec de Rocaprevera, l’Escola Municipal de Música de Torelló va oferir un tastet d’instruments per tal de donar a conèixer l’oferta instrumental del centre. Es va donar la possibilitat de provar els instruments i es va cloure la jornada amb un concert a càrrec de membres de l’equip docent de l’escola i del cor ‘A cor que vols’, el cor d’adults de l’EMM de Torelló.

ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA BAC DE RODA

L’EMM El Faristol va voler sumar-se als actes de commemoració dels 50 anys de la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter. La participació va consisitir en un concert molt lluït del Cor d’adults de l’EMM El Fa-ristol, el Cor Boira Blava.

TASTETS D’INSTRUMENTS A RODA DE TER

En el marc de la Festa Major de Roda de Ter, l’escola va oferir un altre tastet d’instruments per donar a conèixer aquells instruments que inclou l’oferta formativa del centre. L’ambient de la plaça va ser d’allò més animat i un gran nombre de persones van fer sonar els instru-ments de l’escola.

Cedida

Montse Anguera

Montse Anguera

SETMANA DE MÚSICA A LES ESCOLES

Durant la setmana del 17 de novembre, es va dur a terme la primera setmana de músi-ca a les escoles, una proposta que vol acos-tar l’escola de música a les escoles de pri-mària dels tres municipis. Es van organitzar diverses activitats-tallers breus a alguns dels centres d’educació primària de Roda de Ter i Torelló. Valorem l’experiència com a molt positiva i esperem ser a més escoles el curs vinent.

FIRA DE PONT A PONT

Com ja és tradició, l’EMM El Faristol ha par-ticipat als actes de la Fira de Pont a Pont de Roda de Ter, que es va celebrar el diumenge 14 de desembre. Hi van participar dos con-junts de formació avançada: el combo i el conjunt; el cor jove i el cor Boira Blava. Les seves interpretacions van animar d’allò més la festa. Felicitats a tots!

VISITA D’EN QUIMI PORTET

El passat dijous 29 de gener vam rebre la visita de l’artista Quimi Portet a l’escola, per conèixer i compartir experiències amb els alumnes de Formació Avançada, dins el marc del Projecte Anual #inTERversions. El Quimi Portet va venir a explicar-nos com són els seus processos creatius i va respon-dre les preguntes que li van formular els alumnes que hi van assistir. Esperem que ell s’ho passés tan bé com nosaltres amb ell! Moltes gràcies, Quimi!”

AMPA CEIP Emili Teixidor

Dani Medina

Dani Medina

Si el curs passat, en el projecte TERversions, les escoles de Roda de Ter-L’Esquirol i Torelló arranjàvem temes de grups reconeguts de la comarca pels conjunts de l’escola, aquest any ens hem plantejat ampliar el camp d’actuació del projecte anual en dues dimensions: la territorial i l’artística. inTERvencions va començar a gestar-se al juny del 2014, durant cap de setmana que els professors i professores dediquem a tancar el curs i planifi car el següent. Amb la intenció de desenvolupar un projecte on els convidats participessin també durant la fase prèvia al concert, i alhora, arribessin des d’altres pràctiques artístiques, neixia inTERvencions. Intervencions del món de la dansa contemporània, de les arts plàstiques, del circ...

A l’escalfor del Teatre Cirvianum, la primera parada d’inTERvencions es va materia-litzar al Concert d’Hivern: un espectacle sense parades acompanyada pels alumnes de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, que amb els seus dibuixos amb sorra potenciaven la visualitat del concert. L’Orchestra Fireluche i El petit de cal Eril acabaven de vestir el concert amb música interpretada amb instruments de joguina i lletres cuinades a foc lent a les terres de Lleida.

Les intervencions dels nostres convidats, però, s’iniciaven amb un intercanvi de vídeos on els alumnes de les escoles preguntaven als artistes sobre els seus orígens, gustos musicals o motivacions artístiques.

concert d’hivern

l’inTERvencions 1 *Montse Anguera

AULES OBERTES

Durant els dies 18, 22 i 23 de desembre es van dur a terme les aules obertes, un mo-ment en el qual les famílies poden entrar a les aules i veure i fi ns i tot participar en les activitats que s’hi desenvolupen. Va ser una activitat molt concorreguda i que des de l’equip docent valorem com a molt positiva i enriquidora.

SETMANA D’EXÀMENS DE FORMACIÓ AVANÇADA

El dissabte 28 de gener es van dur a terme els exàmens d’instrument dels alumnes de Formació Avançada. La prova consistia en la interpretació d’un estudi tècnic i d’una petita peça de lectura a vista. L’experiència és molt enriquidora per l’alumnat, però també serveix a l’equip docent per com-partir impressions, veure punts de vista diferents i, en defi nitiva, per compartir un procés d’avaluació. Durant les darreres se-tmanes de gener també es van dur a terme els exàmens de les assignatures comple-mentàries de Formació Avançada.

FESTA DELS TONIS

Un any més els alumnes de les formacions de Banda i Batucada van participar a la tradicional Festa dels Tonis de l’Esquirol. Com l’any passat ho van fer acompanyats de la Banda de l’Agrupació Musical del Ma-resme. Va ser una festa molt lluïda i una experiència molt enriquidora pels nostres alumnes.

Dani Medina

Joan Fradera

*En aquesta nova secció de la Cres-cendo, presentem una entrevista al voltant d’una mateixa temàtica a dues persones d’un mateix àmbit que parteixen de perspectives dife-rents. Aquesta vegada, el món del cinema i la música.

Xavier Marrades és un cineasta nascut a Barcelona el 1979. Es va gra-duar a l'Escola d'Arts Visuals (Nova York), amb una beca de la Caixa de Pensions. Des dels seus primers anys a la Universitat Pompeu Fabra s'ha centrat més en el cinema experimental.

Treballa sobretot en el camp del documental de creació. La seva pel·lícula "La Terra de l'Extrany" s'ha mostrat en festivals d'arreu del món i també per Televisió de Catalunya. Actualment està enllestint el seu segon llargmetratge documental, rodat entre Nova York i Cervera amb el títol provisional de "The Pilgrim's Dive".

XAV

IER

MA

RR

AD

ES

PE

RE

TIÓ

Pere Tió va començar els seus estudis musicals de ben petit. Va anar passant per una amalgama d’estils des del clàssic passant pel jazz i fi ns al rock. Com també d’instruments amb el clarinet, piano, bateria i saxo. Aquesta curio-sitat musical és la que defi nitivament el va portar a començar els estudis superiors de composició que actualment està cursant al Taller De Músics a Barcelona. Recentment ha assistit al curs de Film Scoring de la ma de Joan Albert Amargós i Lluís Vergés. A nivell professional centre la seva carrera a la música per a audiovisuals amb bandes sonores per curts com “Lo Des-conocido” de Carlos Muñoz o “El Regalo” de Jose Moreno. Documentals com “Amunt” de Berta.O. Peig. Spots i publicitat. Música per a apps i jocs de mòbil com “Arkeeper”. Per a teatre com el musical “Nens Perduts” i “Amagat” i a produccions personals com “Oceans” i “Noizes”.

- Què tens en compte a l'hora de posar música a una escena?

En una pel.lícula la banda sonora és tan important com la imatge. La música és un element més en el muntatge i de la mateixa manera que si canviem l'ordre de les imatges podem donar un signifi cat diferent a una escena, el mateix passa amb la música. Depenent de la música que hi posem les imatges ens poden transmetre sensacions ben diferents, perquè la música té una capacitat de suggestió molt gran. Jo sempre penso en sen-timents o estats d'ànim que vull trasmetre i a partir d'aquí puc comencar a pensar en la música. Després, evidentment, s'ha de veure com es complementa amb les imatges. Al fi nal és una qüestió d'equilibris, i es pot buscar que el pes de l'escena el porti la música, o que sigui un element molt més discret, però que tot i així aporti una certa atmosfera emocional. De vega-des dos o tres acords de guitarra poden tenir el mateix efecte que una orquestra amb 15 violins.

XAV

IER

MA

RR

AD

ES

- Què creus que afegeix la música a la vivència de l'espectador?

La música connecta directament amb la nostra ànima. No calen pa-raules, ni lletres. Molts cops ens emocionem amb moltes cancons, i no fa falta ni que entenguem la lletra; simplement, ens arriben. I si no entenem la lletra, moltes vegades ens fem la nostra pròpia pel·lícula en funció de quines coses ens suggereix la música, a partir de les as-sociacions que en fem amb les nostres experiències. En aquest aspec-te, com deia abans, la música -amb lletra o sense- té una capacitat de suggestió molt gran, més fi ns i tot que les imatges.

PE

RE

TIÓ

- Què tens en compte a l'hora de posar música a una escena?

Primer de tot saber quin paper ha de jugar la música en aquell moment. A part de transmetre sentiments i emocions la banda sonora també pot intervenir en la narració de la història. Ajudar a situar l’espectador en l’argument. I també pot ressaltar accions que també s’estiguin veient en les imatges.

Així doncs tenim tres punts a tenir en compte: Quines emocions volem transmetre, què volem fer saber a l’espectador i que no està sortint a les imatges i què volem ressaltar de les imatges.

Per exemple, una música molt expressiva com la de la Llista de Schindler de John Williams ens pot fer emocionar. Un leitmotiv (aquella melodia reconeixible associada a un personatge o a un element concret de la pel·lícula que es repeteix cada cop que aquest apareix en la història) del Darth Vader a la pel·lícula de Star Wars que ens fa saber que el perso-natge apareixerà en escena fi ns i tot abans de veure’l, ja només en sentir la melodia. I per últim la música típica de dibuixos animats, com a Tom i Gerry de Scott Bradley que ressalta tot i cada un dels moviments que fan.

- Què creus que afegeix la música a la vivència de l’espectador?

La música és una art que afecta de manera directe els sentiments i les emocions dels espectadors. Sense barreres i de forma immediata. Crec que el poder més gran que té la música en les pel·lícules és el de submer-gir l’espectador en les imatges. Fer-lo entrar en un món nou i captar tota la seva atenció de manera molt més potent que si només hi haguessin imatges i so ambient. Tots hem fet algun cop allò tan típic de baixar el vo-

- Imagina't una escena d'una posta de sol al mar: millor amb música o en silenci? O sigui, quan prioritzeu el so d'ambient en una escena determinada?

La música s'ha de saber utilitzar molt bé. Com a element que porta la veu cantant -mai millor dit- o com a element de pun-tuació que pot donar a la imatge unes connotacions o unes al-tres. A partir d'aquí és quan em plantejo, què em fa falta a nivell musical.

- Com treballes les textures de la imatge segons l'escena? Posa'ns algun exemple.

En imatge, de la mateixa manera que passa amb la música, és una qüestió de composició, i la llum, és l'element principal. De fet, hi ha teories que estableixen paral·lelismes entre notes i

XAV

IER

MA

RR

AD

ES

colors que s'han dut a terme sobretot en pintura però que es poden aplicar a qualsevol art visual.

Al cap i a la fi tot es redueix en voler plasmar una idea, un sentiment, un estat d'ànim i treballar a nivell de llum per intentar aproximar-t'hi el màxim possible.

Per posar un exemple, una escena d'una conversa en l'interior d'una casa: Tenim a quatre persones assegudes al voltant d'una taula inten-tant tancar una reconciliació col·lectiva després d'un enfrontament molt heavy, qui sap si amb algun mort pel mig. Al fi nal, després d'una

PE

RE

TIÓ

lum quan en les pel·lícules de terror el dolent és a punt d’atrapar la seva víctima. Ho fem perquè amb la música ens posem massa dins la pel·lícula. - Imagina’t una escena d’una posta de sol al mar: millor amb música o en silenci? O sigui, quan prioritzeu el so d’ambient en una escena determinada?

Dependrà molt del context. De l’estil predominant que porti tota l’obra. La música no deixa de ser un element extern a l’acció de la pel·lícula i no sempre es prioritza donar protagonisme a la banda sonora. Es pot voler una bso que en general sigui molt d’ambients i neutra. En aquest cas el so del vent i els ocells de per si sols ja poden ser prou suggeridors. Per altre banda també podria ser el cas d’una bso molt musical. On podríem aprofi -tar el moment expressiu de la posta de sol per a fer una música realment lluïda i bonica. I per últim es pot jugar amb el silenci com a un element musical. Si veníem de molta música i just a la posta de sol la bso para en sec. Aquest silenci estarà dient a l’espectador que l’escena és rellevant. - Com treballes les textures de la música segons l’escena? Posa’ns algun exemple.

Primer de tot, i gairebé el més important, és conèixer els gustos del teu director i saber quina música espera ell. Com també el protagonis-me que vol que prengui la música en vers les imatges. A partir d’aquí a mi m’agrada intentar ser al màxim de coherent i mantenir una mateixa estètica per a tota l’obra. Si decidim que la música serà de jazz, amb

XAV

IER

MA

RR

AD

ES tensa discussió, fan les paus, però al fi nal un dels quatre, encara

que sense dir-ho explícitament, se'n desdiu.

Com puc treballar amb la llum per intentar no només que quedi "bonic" sinó que a més contribueixi a donar-li un sentit dra-màtic a tot plegat? Els podem posar asseguts al voltant d'una taula al cantó d'una fi nestra, la llum de la qual pot ser natu-ral, artifi cial, o una mescla de les dues. Intentaria que tota l'habitació al voltant de la taula estigués en la penombra per donar la màxima tensió dramàtica a la situació. Per contribuir a la sensació de crispació, el punt de llum que entra des de la fi nestra faria que fós el més elevat possible perquè les ombres i els contrastos a les cares fossin més accentuades. Posem que la discussió s'allarga, tenen moltes coses a parlar, a mesura que

van parlant es va desbloquejant el tema, i coincideix amb el sol, que va baixant, la llum es torna més càlida, les ombres es difuminen, la qual cosa dóna un efecte de pau i serenor a les cares. Simplement per la manera en què hi incideix la llum.

Sembla que amb el fi nal de la tarda, tot està a punt d'arreglar-se. Però inesperadament, quan sembla que tots s'han posat d'acord, la persona en discòrdia simplement es deixa anar enrere de la seva ca-dira i la seva cara queda en la foscor i els observa. Mentrestant, els altres segurament ignoren que l'estat d'ànim d'aquesta persona no ha canviat, donen per segellada la pau. I potser, en la penombra, s'està gestant una nova venjança...

PE

RE

TIÓ

una formació de trio piano, baix i bateria, seria incoherent fer sonar uns violins a l’estil psicosis en els moments de tensió de la pel·lícula, per molt bé que poguessin quedar en aquella escena. Com a compositor tinc les meves textures i estils predilectes, però com ja he dit abans, sempre t’has d’acabar adaptant al director. Un cop amb l’escena davant procuro lligar la música a les imatges tant com puc. Que expliqui tot allò que crec que és més important de la escena. Tant el que es veu en imatges com el que no. Per posar un exemple. Ens imaginem una escena d’un curt amb una bso clàssica, on hi predomina el piano acompanyat per una petita orquestra de corda i fustes. Som en una tarda freda de tardor, una carretera asfal-tada al mig del bosc. Les fulles dels arbres cauen i veiem passar un cotxe conduint tranquil·lament. Aquí comença a sonar un petit acord major dels violins i violes, molt suau perquè els espectadors quasi ni notin que està entrant la música. Continuem amb els plans de la carretera, bosc i cotxe. Ara sona també el piano amb tota la corda. Amb uns acords placats i lents. Les imatges són tranquil·les i la música també. Ara veiem l’interior del cotxe. Hi van un noi i una noia. Són parella i s’estimen. Aquí el piano (que representava el bosc) es retira, mantenim les cordes de coixí i es crea així un ambient més íntim. Sona una melodia en tonalitat major que comença un clarinet (noi) i que contesta una fl auta (noia). La melodia és bonica i amorosa. En aquest moment no hi ha diàleg, però tothom veu complicitat en les mirades que es fan. La melodia juga amb preguntes i respostes entre els dos instruments per accentuar les mirades. Ara les imatges tornen a ensenyar l’exterior del cotxe i la carretera. La música

El mestre Stravinski deia que no n’hi ha prou amb escoltar la música, també l’hem de poder veure. Així que hem demanat als nostres alum-nes que ens dibuixin el que per ells és un dia de música... i aquí en teniu una mostra!

*

1 2

1. Violant Jiménez (Roda de Ter)2. Cecília Amigó (Torelló)

PE

RE

TIÓ

aprofi ta aquest canvi de pla per deixar el duet de la melodia sus-pès. Al tornar a l’interior la noia mira el noi i un violí solista (noia) comença una altre melodia. La contesta un celo (noi). Aquest cop la melodia és menor i les tessitures dels dos instruments són molt més separades, donant a entendre que la relació és més distant i no tan romàntica com ens havia semblat al principi.

ESCENES MUSICALS, de Pau Masoliver (L’Esquirol)

Vei

ent

Els

Mis

erab

les

A u

n co

ncer

t

Mús

ica

i dan

sa a

cas

a M

irem

Oh

happ

y da

y!

Jordi Rodríguez “Kaya N´Gan Daya” - Gilberto Gil

Ha estat des de fa molt temps una gran infl uència en els últims 5 projectes i, per altra banda, per tot els compassos d´aquest disc extremadament bonics, mu-sicals de gran calibrada i balla-bles! M´encanta!

Per aquesta edició de la Crescendo hem de-manat als profes que ens proposin una mú-sica que els defi neixi. Aquí les teniu! També ens expliquen el per què de les eleccions!

*

Sandra Sangiao “Vindu” Guillermo Rizzotto

He triat aquest disc del meu amic Guillermo Rizzotto perquè crec que representa prou bé la meva manera d’apropar-me a la música i la connexió que sento amb moltes de les músiques tradicionals que vaig descobrint. En aquest cas concret, Vindu, és un disc de música tradicional noruega interpre-tada per un guitarrista argentí, amb el seu bagatge i la seva sensibilitat.

Laia Rovira “Dins d’una peixera” - Rauxa

En podria haver posat molts d’altres, però he triat aquest perquè és un disc que vaig escoltar molt quan va sortir. Amb alguns dels músics som amics de tota la vida i els seguia a molts dels concerts que feien, en alguna ocasió els havia acompan-yat amb el saxo i tot. Em defi neix perquè són de la meva ciutat, canten en català (i així entenc tot el que diuen) i fan música força festiva.

Podeu escoltar les cançons a aquesta llista de l’Spotify:https://play.spotify.com/user/marie19es/playlist/1B3qS7xxlWx5QvbmL5v93z?play=true&utm_source=open.spotify.com&utm_medium=open

Montse Anguera “Delight in Disorder” Pedro Memelsdorff, fl auta de bec / Andreas Staier, clavicèmbal

Aquest va ser, segurament, el disc que més cops he escoltat a la vida, especialment en la meva època d'intèrpret. Fa un recor-regut per bellíssimes melodies del barroc, totes elles amb com-ponents virtuosos que fan vèrtic de sentir. A la Flauta de bec i al Clave 2 dels millors intèrprets en la matèria. És un d'aquells discs per escoltar a casa, al cotxe, al tren... Un discàs que es pot escoltar gratuïtament (fragments) en aquest enllaç:

Maria Camats “Cançons tel·lúriques” de Roger Mas

He estat dubtant molt a l’hora de pensar en una música que em defi neixi... perquè jo també tinc una vessant rockera bas-tant amagada! Però realment cada cop que escolto aquest disc, és com si ressonés dins meu la meva història i la meva terra. En el disc hi trobem dues parts prou diferenciades: sis poemes del llibre “Al cel” de Jacint Verdaguer, adaptats pel propi Roger Mas, i altres perles com “La Dama de Beirut”, una melodia del Líban que correspon, oh sorpreses de la me-diterrània, a la nostra “Dama d’Aragó”... els arranjaments de tots els temes són preciosos i intensos, i la veu de Roger Mas és d’aquelles que no s’obliden. Si encara no heu tingut l’oportunitat d’anar-lo a veure en directe, no tardeu!!!

Per mi Freddie Mercury ha estat sempre el més gran ídol. Adoro el rock’n’roll i durant uns 3 o 4 anys de la meva vida només vaig escoltar aquesta banda anglesa (això ha arribat fi ns al punt que m’han arribat a dir que tinc un rot-llo anglesot al tocar!). Aquest disc en concret sona fresc, té temes absolutament immensos... Bé, jo no sé si és música culta o no, però a mi la música d’aquest grup em toca on ningú més arriba i sens dubte és alguna cosa més que mú-sica. Especialment espectacular escoltar certes lletres des de la perspectiva d’una persona que s’està morint (Freddie ja tenia la sida en aquell moment i no estava bé), per plorar d’emoció, quin bon tros de banda i quin bon tros de disc...

Xavi Grau “Innuendo” - Queen

http://www.allmusic.com/album/delight-in-disorder-mw0001877792

Pepe Reche “Luigi Boccherini, Quartette G262-263” - Consor-tium ClassicumResulta difícil defi nir-me amb un sol disc..., en necessitaria uns quants! Però des del punt de vista sentimental, aquest va estar present en un moment de canvi, poc abans d’arribar i d’establir-me a Catalunya. I va passar moltes hores donant voltes al reproductor del cotxe durant aquells mesos… Musicalment té sorpresa, perquè els quartets de Boc-cherini són per a cordes, però en aquest disc els toquen un clarinet, una fl auta, una trompa i un fagot, en un arranjament d’època. Mira, vaig a sentir-lo, que fa temps que no el pose i està amb mi, al prestatge del costat, acompanyant-me com sempre.

Dani Medina “Random Access Memories Memories” de Nicolas Jaar i Dave Harrington (Darkside)

Una joia que neix de la col·laboració entre dos músics i artistes experi-mentals multiper# l: el yanki-xilè Nicolas Jaar i l’anglès Dave Harrington. El disc és un remix del disc Random Acces Memories (RAM) del duet de música electrònica francès Da* Punk que, alhora, és un tribut a la música disco dels 70 i 80. Per mi és un viatge a l’efervescència musical, política i sexual de l’època des de la mirada dels llenguatges de revolució tecnològi-ca, la música experimental, el disc, l’ambient i el copyle* . El podeu escol-tar sencer a SoundCloud!

Coetus és un projecte que des que en vaig tenir notícia em va encantar. És un apropa-ment a la música tradicional de la península ibèrica acuradíssim, fruit de la investigació etnomusicològica però també amb creati-vitat, i sempre sobre la base d’aquells dos instruments que, de manera natural, tenim a mà: la veu i la percussió. 16 percussio-

Marta Ramon «Coetus» i «Entre Tierras» de Coetus

nistes que rescaten instruments antics i maneres de tocar d’altres temps: panderos, cassoles, canyes, panderetes, paelles..., i en fan autèntiques «vir-gueries». http://www.coetusiberica.com/

Miguel Gómez “La Traviata” Giuseppe Verdi. Wiener Philarmoniker, Carlo Rizzi. Amb Anna Netrebko, Rolando Villazón i Thomas Hampson.La música vocal és el que em defi neix, i concretament, l’òpera és un gènere que m’emociona. Personalment, pense que no ocupa el lloc que mereixeria i que sovint es classifi ca com a elitista, però jo em quede amb el que pensadors de totes les èpoques han dit d’ella: és la perfecta unió de la música, el text i la imatge. D’aquesta producció que es representà a Salzburg al 2006 em quede amb l’extraordinària i simplíssima escenografi a, que potencia fi ns a nivells insospitats tots els matissos de la música de Verdi, i amb el feeling de la parella protagonista i les seues enormes veus, especialment l’Anna Netrebko, qui mostra una Violetta com feia temps que no se’n veia cap. Us recomane molt el visionat d’aquesta producció que es pot trobar en DVD.

Estel·la Broto Pussy Riot- Kill the sexist

Doncs em costa identifi car-me amb cap estil de música o pensar que em pot defi nir un artista o un disc. Penso que em defi neixen mes corrents de pensament que actuen en el meu dia a dia com a referents, com es el feminisme. Em sen-to identifi cada amb aquestes ganes de canviar el context sociocultural masclista d’aquestes joves russes, i trobo admirable que no tinguin pèls a la llengua i que estiguin disposades a anar a la presó per expressar-se en contra del patriarcat. Al mateix temps m’agrada molt l’escenografi a: colorista, dinàmica, anònima, fresca, desvergonyida, lliure, expressiva, amb energia i direcció.

Felipe Escalada Michael Jackson - “Thriller”

Michael Jackson és un artista al qual sempre he admirat. Gràcies a la seva música va aconseguir trencar les barreres racials, internacionals i generacionals existents a l’època. Els seus concerts (en format de macro espectacles) van suposar una autèntica revolució. Va defi nir un nou vehi-cle per a tots els artistes posteriors: el vídeo musical. La crítica social va estar present en molts dels seus discos. Va ser un artista que va abastar molt més que el purament musical i una fi gua mediàtica amb una infl uèn-cia històrica. Sempre el tinc present com un punt de referència artístic.

Genís Bou Massive / Jazz Jamaica Allstars Maria José Aguilera

Arcangelo Corelli Sonata da chiesa N.3 in Do maggiore, Adagio- Accademia Bizantina

És una elecció gairebé suïcida per nosaltres…, però en aquest precís moment m’ha vingut aquesta ma-quísima peça al cor/cap i està bé deixar-se portar per la intuïció! Di-ria que allò que m’atrapa d’aquesta música és la seva bellesa, puresa, profunditat, melanconia i, alhora, esperança... POESIA. M’emociona a la màxima potència..., em pot fer plorar d’alegria i tristesa. Crec que les obres d’art tenen aquest poder, són com miralls que, segons com et trobes, et donen allò que necessites.

Potser no és el meu disc preferit, però sí que crec que és un disc bàsic per en-tendre qui sóc com a músic. És un disc que fusiona magistralment dos univer-sos que m’apassionen: el jazz i la música jamaicana dels seixanta. Va ser un disc que al principi no em va agradar perquè el vaig trobar massa sofi sticat, però que al cap de poc vaig començar a escoltar amb bogeria i descobrir-ne el gran valor. Versions molt maques i arranjaments boníssims. El disc està gravat per músics de primer nivell de l’escena jazzística anglesa liderats per Gary Crosby (nebot de Ernest Ranglin, històric jazzman jamaicà i responsa-ble del patró de guitarra típic i característic de la música jamaicana).

Marc Reguant Rhapsody in blue / George Gershwin

Escrita per un Gershwin de 25 anys en tan sols 3 setmanes i estrenada a l’Aeloian Hall de Nova York l’any 1924, Rhapsody in Blue és per mi un calidos-copi musical ple de formes, ritmes, colors i textu-res. Hi combina episodis més simfònics de brillan-tor exhuberant -explosius, d’alguna manera-, amb seccions més íntimes, cambrístiques i suggestives. Des del trino i el glissando del clarinet que enceta la peça, l’obra signifi ca per mi un viatge musical que em permet connectar molt, que em transporta, que m’inspira...

*Podeu escoltar les cançons a aquesta llista de l’Spotify.

És molt difi cil trobar un disc on hi hagi tots els matisos que em defi neixen, però segur que el trobariem. Igualment he volgut mostrar a través de la música una de les parts que tinc més ocultes i que més em costa de recuperar en el dia a dia. Possiblement us costarà de creure. Hi teniu tot el dret! P.D.: aquest disc conté petites entrevistes. Subscric cada una de les paraules que surten de la seva boca i procuro tenir-les en ment en la meva tasca com a docent i com a músic.

Dani ComasBill Frisell - Solos: The Jazz Sessions

*MUSICOGRAMA: forma de represen-tar gràfi cament la música mitjançant imatges o altres elements organitzant-la en parts o en seccions. Ens hem po-sat a jugar... i ens han sortit cinc mu-sicogrames ben divertits! A veure si endevineu les cançons amagades!

*Durant part dels mesos de

novembre i desembre, en

Dani Medina, cordinador

d’activitats de l’escola i

membre de l’equip docent

de les EMM El Faristol i

Torelló va ser a Xile on va

tenir l’oportunitat de pre-

sentar un projecte molt

interessant en el marc del

Festival d’Art Sonor Tso-nami. Gràcies per aquesta

crònica, Dani!

Valparaíso: cossos i territoris audiblesArribo a Valparaíso a les dotze del migdia d'un dimecres de novembre. És dia de mercat al carrer i fa molta calor. Tota l'avinguda Argentina està plena de paradetes de venda ambulant, cada una muntada amb un tros de tela a terra que delimita l'espai dels objectes que es ven o s'intercanvien per d’altres: des de roba, fi ns a cadenes de bici, passant per gomes de cabell, LP's, andròmines velles i sabates sense parella. Des de l'estació d'autobusos, al costat del mercat, camino fi ns a Worm Gallery, una casa-galeria d'art independent que forma part del Circuito de Espacios Domésti-cos (CED), una xarxa de treball local conformada per varis nodes vinculats a l'art i les pràctiques contemporànies a Valparaíso. El Worm serà casa meva durant tres setmanes i des d'allà escriu-ré un bloc-quadern de bitàcola de la residència

d’investigació que m'han convidat a fer al Festival Internacional d'Art Sonor Tsonami. L’objectiu: utilitzar el so com a pretext per parlar i explo-rar les problemàtiques d’aquesta ciutat que enca-ra no conec. Fa tres dies que vaig agafar l'avió a l'Aeroport del Prat i ja tinc ganes de saber quin serà el llit que em deixarà posar a lloc el jet lag.

Demà comença la primera fase de la meva re-sidència: conèixer persones que estiguin vincu-lades a col·lectius, organitzacions i moviments socials locals que refl exionin i articulin els seus debats al voltant de les polítiques del cos i del territori a la ciutat de Valparaíso, la ciutat port més gran de Xile, construïda anàrquicament des

Natalia Moya

de la part plana vora al mar, fi ns a les mun-tanyes (cerros) que l’abracen. La primera de les trobades serà amb l'Alejandra, la directo-ra de La Juguera Magazine, una publicació d’edició mensual que tracta temes des de la crítica cultural, la difusió artística fi ns a les problemàtiques que genera la convivència en-tre les pràctiques culturals contemporànies i la gestió urbanística neoliberal. Amb l'Ale (de seguida ens agafarem confi ança) parlarem de la dictadura, de les llargues herències colo-nials que portem a la motxilla tots plegats i de les polítiques autistes de les Administracions que no saben, ni volen saber, com han de viure les persones en un municipi. La segona serà la

Carol, una brasilera que ha reconstruït la seva vida a Valparaíso i que milita a la Huacha Fe-minista, un col·lectiu que treballa en l'atenció i l’acció contra la violència masclista, i que cada mes organitza, entre d’altres accions, la Cami-nata del Silencio. Caminades que fan audible l’inaudible: el feminicidi a casa. D’aquí uns dies, el Benjamín m'obrirà les portes del Patio Vo-lantín, un centre comunitari autogestionat d'un dels barris més abandonats de la ciutat per part de l'Administració: cerro Panteón. Entre cafès aigualits i panets acabats de sortir del forn amb alvocat, amb el Benja debatrem sobre autoges-tió i dinamització comunitària. Sobre generar necessitats o identifi car-les. Sobre qüestions que mentre a l’altra banda de l'Atlàntic són no-ves opcions de vida possibles, aquí són molt pos-siblement, opcions úniques de vida.

Entre festes, inauguracions, seminaris i entre-vistes a la ràdio universitària, tindré temps de visitar l'Escola Montessori de Valparaíso que va fundar la Vanessa ara fa quatre anys, jun-tament amb altres pares i mares decebudes per l'educació convencional. La Vanessa serà l'única portenya de naixement en el projecte i ens donarà una visió història viscuda en pri-

mera pell sobre una ciutat transformada per l’impacte de l’especulació, el holding portuari i l’abandonament del Govern. Una ciutat, però, que encara manté un sentiment de pertinença molt profund que neix d’una xarxa ben forta de base, formada per múltiples plataformes ciutadanes, organitzacions veïnals i espais ar-tístics i culturals autogestionats. Finalment, el Felipe serà la darrera incorporació al pro-jecte i la cara més gamberra i punk del relat oral que tots cinc enregistraran d’aquí dues setmanes. Artista, editor i dissenyador gràfi c freelance, des de la perifèria de la ciutat, el

Dani Medina

Natalia Moya

Felipe no para de publicar llibres, agendes i revistes escrites des de la dissidència sexual i corporal per fer crítica de les relacions afecti-ves i sexuals normatives.

Després de conèixer, escoltar i intentar digerir tot el que em permeti el poc temps que tinc, dibuixaré un itinerari sobre el mapa de la ciu-tat que passi per diferents punts que generin debat i creuin les diferents perspectives de la ciutat des d’aquestes cinc mirades. De les samarretes i vestits d’estiu de l’Ale, el Benja, la Vane, la Carol i el Felipe penjaran micròfons connectats a gravadores que enregistraran la conversa que tindran durant tres hores i mit-ja. La consigna serà recórrer aquest itinerari junts, caminant, atents al que sentin, escoltin i vegin. Passaran per una llibreria de venda i intercanvi de llibres anomenada ‘Crisis’, espe-cialitzada en pobles indígenes, política i lite-ratura llatinoamericana; per una casa okupa-da al vell centre de la ciutat; per la primera microgaleria de Xile convertida en tabaquería (estanc); per un carrer que travessa tots els cerros i que, sense voler, separa la pobresa vi-sible de la invisible, l’amunt de l’avall; per un centre penitenciari de presos polítics durant

la dictadura convertit en parc cultural; per la casa de l’antic alcalde, famós per una legis-latura plena a vessar d’especulació i malver-sació de fons; per un barri en procés de mo-dernització per fer més còmodes els passejos de turistes europeus i nord-americans; per un port de pescadors abandonat; i per una estàtua de Colón amb els braços trencats, obsequi per-vers del govern espanyol, pels cinc-cents anys d’aniversari del genocidi colonial.

Durant tres hores i mitja parlaran de viure en una ciutat que odien i que estimen al mateix temps. Que quan l’habiten, la veuen tan a prop que el detalls se’ls passen per alt. Però que quan la caminen, la passegen i la contemplen des de la distància de tenir temps per fer-ho, els incomoda perquè els qui la governen, mai es prenen aquest espai per preguntar-se, com sona el lloc on visc? Quines veus són audibles? Quines no ho son mai?

El Festival Internacional d'Art Sonor Tsonami que m’acollirà durant tres setmanes es realitza des de l'any 2007 com a iniciativa de tres estu-diants de música amb interessos per la música contemporània i les noves experiències sono-

res. Aquesta plataforma d'intercanvi i difusió d'artistes xilens i internacionals s’organitza cada any per investigar en l’exploració el so i la cerca de noves experiències acústiques, ja sigui per a la intervenció artística, política o social. Durant la setmana que dura el festival, la ciutat serà un gran concert de muntatges, intervencions urbanes, instal·lacions, per-formances, tallers, seminaris i obres sonores emeses per ràdio a tot volum.

L’encàrrec específi c pels artistes que partici-parem a residència Geografías Audibles durant les setmanes prèvies al festival serà realitzar investigacions sonores que posin èmfasi en aspectes i problemàtiques acústiques, territo-rials, espaials, socials, històriques, polítiques i econòmiques a la ciutat de Valparaíso. Així que preparo les gravadores, les llibretes d’apunts i la llista de contactes de totes les persones que em vull trobar en aquesta cerca. M’esperen tres setmanes d’escolta atenta cap al que he vingut a sentir: cossos i territoris audibles.

DANI MEDINAMés informació del projecte de residència a noveoelmar.wordpress.com

*Seguim amb la secció ‘Maridatge amb Música’ d’en DANI COMAS on seguim llençant propostes per fer partícipa la música de la nostra vida. Si durant l’any passat vam parlar al voltant de les activitats culinàries (bé sigui cuinant o bé sigui compartint taula amb els nostres) aquest any ampliarem el context per buscar espais on la música pot ser la banda sonora de la nostra vida.

L’esport és per molta gent un element indis-pensable en la seva manera de viure. Practicar exercici oxigena el nostre cos i el prepara per afrontar els canvis de ritme del nostre tarannà.

Música per fer exercici

El nostre cor no bate-ga igual tota l’estona doncs treballa en fun-ció del nostre estat fí-sic i emocional. I això

mateix fa la música. Recomano altament per a dur a terme activitat física la música d’un grup anomenat Stereolab. Els seus ritmes són constants i amb un punt de velocitat òptima per a fer exercici. Sense pressa però sense pausa. Especialment el disc Dots and Loops que com molt bé indica el seu nom està basat en “punts i bucles”. Punts que podrien ser cada un dels moviments que marquem sobre el terra al nos-tre pas i bucles que són seqüències que es repe-teixen indefi nidament (recordeu, però, que cal descansar de tant en tant!).

Música per descansar

I de la mateixa manera que ens movem, també descansem!

Buscar una música que ens acompanyi en aquests moments on parem i aprofi tem per des-connectar i reprendre forces pot ser útil per ge-nerar una atmosfera de relax. En aquest sentit recomano les melodies i ritmes que es despre-nen dels discs de la pianista Marylin Crispell.

En particular parlo del disc Amaryllis que conté peces la majoria de les quals es centren en el desenvolupament d’idees melòdiques que predominen per sobre de l’estructura i ritme de la música. Una bona mane-ra per parar el ritme quotidià i buscar un espai més “meditatiu” i relaxat per al descans.

Música per conduir

Els professors de l’Escola de Roda de Ter, l’Esquirol i Torelló tenim el “handicap” que ens desplacem entre les tres poblacions en la nostra vida laboral. Aquests des-plaçaments els fem amb cotxe i al cap de l’any són moltes vegades les que fem la mateixa carrete-ra. Un dels viatges que venim fent des de fa més temps és el que va des de Roda de Ter a l’Esquirol (o viceversa). Els quinze minuts de curves que fan que deixem Roda de Ter fi ns a l’Esquirol és un paisatge d’allò més bonic durant tot l’any (a me-sura que avancen els dies el sol es pon més aviat o més tard i fa que el paisatge agafi matisos dife-rents). Molt recomanable la cançó “Re: Stacks” del cantautor Bon Iver. Sis minuts de guitarra i veus de ritmes i tons pausats que obren camí a la bellesa del paisatge i sobretot ens deixen un bonic espai de silenci per al fi nal del viatge. Es tan im-portant celebrar i disfrutar del so com del silenci.

CONCERTS PER A NADONS. SUITE NÚM. 1 EL BATEC DEL CARGOL

Segona temporada d'aquest espectacle destinat als més petits de tots. A partir de la idea original Concertos para Bebés del músic i pedagog portuguès Paulo Lameiro, i a càrrec d'Anna Molins, van néixer els Concerts per a nadons. Uns concerts en què els infants són convidats a escoltar música. No es tracta de teatre musical, ni és una història o un conte que es desenvolupa. En aquesta pro-posta, que s'obre a infants de 0 a 5 anys, es busca que es gaudeixi de la música compartida entre nadons i intèrprets, pares, mares i germans, avis i amics. Cada concert és una experiència d’intercanvi i de complicitat en què el descobriment de la música en viu i del silenci creen moments intensos i sorprenents. Entre els intèrprets hi trobem l'Alba Pujol, una de les professores que a vegades a vingut a substituir algun dels nostres professors a l'escola. Molt recomanable!

Teat

re L

liure

Mon

tjuï

cE

spai

Lliu

re -

del

24

al

29 d

e m

arç

ÀREA INFANTIL DE L’AUDITORI

L’equip de Musicològics, entre els quals trobem el nostre professor de trompeta Pepe Reche, coordina l’Àrea Infantil de l’Auditori de Barcelona, entre altres activitats. Aquest és un nou projecte dis-senyat perquè els més petits de la família gaudeixin d’activitats lúdiques i musicals mentre els més grans assistiu als concerts. Cada diumenge, els nens i nenes d’entre 4 i 11 anys sentiran músiques, cantaran i ballaran cançons i danses, tocaran instruments i escolta-ran contes musicals. Tot això relacionat amb la programació que els adults poden gaudir a la sala de concert.

A més a més, val la pena donar un cop d’ull a la resta d’activitats que organitzen, segur que hi podem trobar activitats per a tots els gustos! www.musicologics.com

Auditori de B

arcelonaÀ

rea Infantil

GUILLEM ALBÀ & THE ALL IN ORCHESTRA

En Guillem Albà és un d’aquells artistes que diem que “està de moda”, però aquest cop de forma merescudíssima: sembla que no se li acaben les piles, des de donar forma al nou espectacle teatral del grup Love of Lesbian, fi ns a l’obra de teatre per homenatjar el pallasso Monti (“Rhum”), passant per aquesta bogeria que es diu Marabunta. Tota una declaració d’intencions vitals amb les quals el clown Albà decideix posar en pràctica el que molts prediquen en la teoria: El bon rotllo, un estat vital positiu i moltes dosis d’amor. I hu-mor. A més a més, Guillem Albà sap que té al darrere una impagable banda que quan toca arrasa amb tot i quan es posa a fer humor al seu servei esdevé el millor paraigua per a un showman solitari que se la juga en cada gag.

Teat

re C

irvi

ànum

, To

relló

28 d

e fe

brer

CAP DE SETMANA DIATÒNIC

Una bona ocasió per celebrar l’arribada de l’estiu! La Diatònica, l’Associació d’acordionistes diatònics dels Països Catalans, enguany celebren el seu desè aniversari i la faran gran, molt gran... perquè han decidit celebrar-ho en un entorn tan entusiasta com el Circ Cric! Han preparat un cap de setmana on l’acordió diatònic serà el centre d’un munt d’activitats on el circ, és clar, hi tindrà una presèn-cia destacada... començarà el divendres 19 de juny amb La Troba Kung-Fú acompanyada del Circ Cric, i continuarà tot el dissabte amb tallers, espectacles de petit format de companyies emergents de circ, i molta gresca i xerinola, per fi nalitzar el diumenge amb Bemoll Sostingut, l’espectacle de la companyia del Circ Cric. La Maria Camats, la nostra professora d’acordió, n’és una de les orga-nitzadores... una fantàstica ocasió per descobrir tot el diatonisme que actualment es belluga!!! www.ladiatonica.cat

Circ C

ric, Sant E

steve de P

alautorderaD

el 19

al 21

de juny

Coo

rdin

ació

, dis

seny

i m

aque

taci

ó: M

aria

Cam

ats

i Mar

c R

egua

nt

Col

·labo

ren:

Mar

ía J

osé

Agu

ilera

, Mon

tse

Ang

uera

, Gen

ís B

ou, E

stel

·la

Bro

to, M

aria

Cam

ats,

Dan

i Com

as, X

avie

r G

rau,

Fel

ipe

Esc

alad

a, M

igue

l G

ómez

, Dan

i M

edin

a, M

arta

Ram

on, P

epe

Rec

he, M

arc

Reg

uant

, Jor

di

Rod

rígu

ez, L

aia

Rov

ira

i S

andr

a S

angi

ao, J

oan

Fra

dera

i N

atal

ia M

oya.

Ens interessa molt la vostra opinió! Us agrada la revista? Què hi trobeu a faltar? Us agradaria col·laborar amb al comissió.

Envieu-nos les vostres opinions i propostes a escola.faristol@gmail.com o a emm.torello@gmail.com

Roy

Lich

tens

tein

, Lan

dsca

pe in

Fog

, 199

6