correcció exerecologiaII

IES ANGELETA FERRER BIOLOGIA PRIMER BTX DEP.BIO-GEO

CORRECCIÓ EXERCICIS D’ECOLOGIA (II)

1) a)

(1360 + 1120 + 1270)/3 = 1250 g m-2pes fresc 1250 g m-2pes fresc · 0,60 = 750 g m-2pes sec 750 g m-2pes sec · 1 kg/1000 g · 1 t/1000 kg · 10000 m2 / 1 ha = 7,5 t ha-1

(1580 + 1720 + 1830)/3 = 1710 g m-2pes fresc 1710 g m-2pes fresc · 0,60 = 1026 g m-2pes sec 1026 g m-2pes sec · 1 kg/1000 g · 1 t/1000 kg · 10000 m2 / 1 ha = 10,26 t ha-1

b) Al sòl són especialment abundants els microorganismes descomponedors, fongs i bacteris, però també habiten nombrosos petits animals (insectes, anèlids, àcars) que participen en el procés de fragmentació i descomposició de les restes orgàniques. Tots aquests organismes són molt importants perquè permeten el reciclatge dels nutrients (cicle de matèria), de manera que aquests podran tornar a ser utilitzats pels productors primaris.

c) Com els resultats de la taula corresponen a la tardor, és coherent que a les obagues s'acumuli més virosta (10,6 t·ha-1) ja que predomina una comunitat amb més arbres caducifolis que els cauen més les les fulles. Contràriament, a la tardor a la solana, és d'esperar que si predominen els perennifolis s'acumuli menys virosta (7,5 t·ha-1), tal com reflecteix la taula.

2.a)

1


b) Quan L.polyrrhiza està sola creix ràpidament, però quan està en presència de L.gibba deixa ràpidament de créixer, i fins i tot disminueix la seva presència, la qual cosa vol dir que la taxa de reproducció es fa menor que la taxa de mort. És un cas de competència interespecífica. Probablement ambdues algues competeixen per la llum, i com que L.gibba sura, intercepta els raigs de llum i deixa en ombra a L.polyrrhyza.

c) Es volia estudiar l’efecte de la presència de L.gibba sobre el creixement de L.polyrrhiza. La variable independent (aquella que és modificada deliberadament per l'experimentador/a) és la presència o absència de L.gibba i la variable dependent de l'experiment (aquella que depèn de la independent) és el creixement o proliferació (nombre de plantes) de L.polyrrhiza. També s'acceptaria com a variable independent el temps.

3.-

Grups d'organismes Nivell tròfic

Fitoplàncton Productor

Algues Productor

Zooplàncton Consumidor primari

Bivalves Cosumidor primari i secundari

Peixos Cosumidor primari i secundari

Sèpies Cosumidor primar i secundari

Crancs Cosumidor secundari

Anèl·lids marins Cosumidor primari

Gavines Cosumidor terciari

________________________________________________________________________________4.a) La reducció de les fulles en espines suposa una reducció de la superficie foliar, per tant comporta de la reducció de les pèrdues d'aigua per evapotranspiració. Aquesta adaptació és avantatjosa en els climes desèrtics, amb una alta insolació i unes elevades temperatures diürnes.

b) Aquesta adaptació s'ha adquirit per selecció natural. Entre la diversitat que hi havia entre els avantpassats d'aquestes plantes, algunes presentaven fulles molt reduïdes degut a mutacions que s'havien donat al atzar. Aquestes plantes sobrevivien millor en el clima desèrtic, i per tant podien reproduir

2


5.- a i b) El CO2 és un gas hivernacle. La seva presència a l'atmosfera afavoreix la retenció de calor (radiacions infraroges), disminuint-se el seu retorn a l'espai i contribuint a l'escalfament progressiu i global del planeta. Els boscos i les masses forestals, degut a l'activitat fotosintètica de les plantes, fixen CO2 atmosfèric en forma de matèria orgànica, per tant la seva activitat continuada contribueix a la disminució del CO2 atmosfèric i a la conseqüent reducció de l'efecte hivernacle.

c) La part subratllada ha de correspondre a aquest text, no cal que sigui tot: En algunes zones les arbredes poden ser substituïdes progressivament per formacions arbustives (menys consumidores d'aigua) i alguns arbres seran substituïts per altres menys exigents pel que fa als requeriments d'aigua, així per exemple, és d'esperar que els roures perdin terreny envers les alzines.

6.- En primer lloc hauríem de disposar de diversos exemplars de la mateixa espècie. Faríem créixer diferents individus en condicions de temperatura diferents (per ex. fred, càlid, temperat), mantenint constant les condicions de rec (aigua), de llum, d'humitat ambiental, fertilitzants. Mesuraríem el creixement o el pes dels diferents individus al llarg del temps.La variable independent és la temperatura, mentre que la dependent és el creixement (longitud o pes de la planta).Per assegurar que investiguem la influència de la temperatura caldria fixar (controlar) d'igual manera per totes les plantes les altres variables esmentades (llum, humitat, aigua, fertilitzant, etc).

7.- Cal elaborar el gràfic amb l'escala adequada als valors i el nom de les variables i les unitats.

0

20

40

60

80

100

120

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

temps (dies)

po

bla

ció

(in

div

idu

s)

a)El mol·lusc prolifera durant els primers dies, de forma que la població creix a un ritme considerable degut a la reproducció i disponibilitat d'aliment. Probablement la introducció del

3


peix carnívor es realitza entre el 6è i el 7è dia, degut a la davallada en el nombre de cargols, la qual cosa cal assenyalar clarament al gràfic (per exemple amb una fletxa).

b)Cal considerar la temperatura i el pH com a variables que poden influir en la mort dels peixos. Dues hipòtesis plausibles podrien ser:

- - Potser els peixos han mort per trobar-se en una temperatura massa baixa que no es compatible amb la seva vida.

- - Potser els peixos han mort per trobar-se en un pH massa baix que no es compatible amb la seva vida.

S’acceptaran altres hipòtesis indirectes, com ara: Potser el pH i/o la temperatura més baixos han fet que els caragols morin, la qual cosa ha fet que les bòties es quedin sense aliment i també morin. c)Considerarem, per exemple, la hipòtesi de la temperatura. La planificació d'un possible experiment seria: - - Disposarem de diversos aquaris a temperatures diferents

- - (S'acceptarà una resposta qualitativa -freda, temperada, calenta- tot i que es valorarà positivament que l'alumnat fixi un rang de temperatures i doni una resposta quantitativa, com per exemple 10, 20, 30ºC) mesurada convenientment amb termòmetres.

- - Cal fixar les altres variables: l'aigua hauria de tenir el mateix origen, el mateix pH, la mateixa exposició a la llum, etc.

- - Introduirem diversos peixos als diferents aquaris - - Observarem els canvis.

- - Si els peixos modifiquen la seva activitat d’una manera important en alguns dels aquaris, probablement serà perquè la temperatura és la variable que afecta la seva supervivència.

- - Es valorarà positivament que s’indiqui la necessitat de realitzar cada experiment sobre

diversos peixos simultàniament (a cada aquari). - - Convé, a més, realitzar tot l’experiment en diverses ocasions. ___________________________________________________________________________

8.- a)Poden aceptar-se respostes com les següents :

- - hi ha relació entre la temperatura i la fotosíntesi (taxa fotosintètica, o similar)?- - influeix la temperatura en la fotosíntesi (id.)?En tot cas es demana que el problema es formuli en forma de pregunta i en ella han de ser presents les variables independent i dependent de l’experiment (temperatura, fotosíntesi).

- b)- variable independent : la temperatura- - variable dependent : la fotosíntesi.

c)Les línies bàsiques del disseny que ha d’elaborar l’alumnat són les següents :

- - S’ha de fixar la concentració de diòxid de carboni en un dels valors, qualsevol.- - S’han de fixar les condicions de llum en un dels valors, qualsevol.

4


- - En muntatges diferents sotmesos a la concentració i condicions de llum escollides es varia la temperatura (15º, 20º, 25ºC).

- - Es vigilen altres condicions que puguin afectar a l’experiment (la durada, la quantitat d’elodea que s’usa a l’experiment, etc ...), cal que siguin les mateixes en tots els muntatges.

- - Es determina la quantitat de gas que s’ha després desprès d’un temps determinat.L’alumnat podria optar per dissenys més complexos que incloguessin més experiments. En cada cas es valorarà la validesa de la proposta. d)L’eqüació general de la fotosíntesi :

CO2 + H2O -----> CH2O (matèria orgànica) + O2

La fotosíntesi és un procés anabòlic, de síntesi de matèria orgànica. L’alumnat hauria d’identificar que el diòxid de carboni és incorporat a biomolècules orgàniques gràcies a la fotosíntesi. D’aquesta manera l’obtenció posterior de glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics (si més no del seu esquelet carbonat) depèn de la fotosíntesi. El gas que s'acumula al tub és oxigen (es valorarà que l'alumnat identifiqui l'origen del gas: procedent de la fotolisi -trencament- de les molècules d'aigua) 9.-a)

p: productorscp: consumidor primari o herbívorcs: consumidor secundari o carnívor

5


b)Al desaparèixer la llúdria la població de mol·luscs i la de garotes augmenta i això fa disminuir la d'algues. Com aquestes són l'aliment dels peixos (també d'alguns crustacis) la població d'àguiles pot veure's afectada negativament.

c)L’afirmació és correcta. Cada nivell tròfic només pot aprofitar aproximadament el 10% de la producció del nivell tròfic inferior (és a dir la producció neta), ja que la resta són el conjunt de despeses energètiques que es fan servir per a les activitats vitals. En el cas d’aquest ecosistema, la població de foques ocupa dos nivells tròfics per sobre de les algues, per tant els herbívors (peixos i crustacis) podrien produir un 10% de 1000 kg d’algues (per una període de temps i superfície determinades), és a dir 100 kg, i la població de foques un 10% de 100 kg, és a dir 10 kg (per al mateix període de temps i superfície).

10.- a)

b) Variable dependent: Biomassa mitjana plantes. Variable independent: Quantitat de Nitrogen al sòl.

c)Un factor limitant és un element que, tot i ser fonamental per a la vida, es presenta en una concentració variable en el medi, on fins i tot pot escassejar. Aquest fet impedeix el creixement il·limitat dels organismes que en depenen, i per tant limita la seva producció. Pel cas dels productors primaris, són exemples de factors limitants el fòsfor i el nitrogen. El Nitrogen és un dels factors limitants més importants dels ecosistemes perquè és un dels bioelements essencials de la matèria viva (un dels quatre macrocomponents que representen aproximadament el 99 % de la massa de la majoria de les cèl·lules), però que a la natura es troba generalment en menys proporció que als ésser vius i de vegades en formes difícils d’utilitzar.

6

CORBES DE CREIXEMENT

0

1

2

3

4

5

6

1 5 10 30 100 200

Quantitat de Nitrogen al sòl (mg N / Kg de sòl)

Bio

mas

sa m

itja

na

(g)

Planta 1

Planta 2


11.-a) Poden acceptar-se:

- Hi ha relació entre les condicions de llum i l’activitat dels llangardaixos ?, o - Com influeix la llum sobre l’activitat dels llangardaixos ?

També podría acceptar-se qualsevol altra pregunta en la qual es relacionin d’alguna manera les dues variables de la recerca (condicions de llum i activitat dels llangardaixos)

b) - variable independent: condicions de llum - variable dependent: activitat dels llangardaixos (o moviment dels llangardaixos)

c) Poden acceptar-se diversos dissenys. En tot cas haurien de respondre al següent esquema bàsic.

a). Escollir com a mínim 3 terraris que es sotmetran a condicions de llum diferents (intensa, atenuada, foscor). També serà correcte que l’alumne proposi un nombre de terraris múltiple de 3.

b). Fixar la temperatura i la humitat ambiental dels terraris en uns valors a determinar. Tot i que possiblement seria més pertinent fixar els valors intermitjos per a la temperatura i la humitat, n´hi haurà prou que siguin Els mateixos en tots els casos i mentre duri l’experiment.

c). Introduir diversos llangardaixos en cada terrari.

d). En uns intervals de temps a determinar (cada dia, dos cops al dia, etc...) mesurar l’activitat dels animals a través del recompte dels moviments. Anotar les observacions.

e). Finalitzat el període d’una setmana donar per acabat l’experiment. Estudiar les dades per tal de veure en quines condicions de llum (intensa, atenuada, foscor) és produeix una major o menor activitat.

f). Elaborar les conclusions de l’experiment i fer-ne una justificació.

d.1) Els organismes poiquiloterms són aquells que la temperatura interna del seu cos experimenta variacions segons la temperatura del medi on es troben,

d.2) Els organismes homeoterms tenen una temperatura interna més o menys constant, independent de les variacions que pugui experimentar la temperatura del medi exterior. Les aus i els mamífers són animals homeoterms. _____________________________________________________________________________

12. a) GRUP D'ORGANISMES NIVELL TRÒFIC fitoplàncton productors zooplàncton consumidors primaris nècton consumidors secundaris humans (pesca) consumidors terciaris bacteris descomponedors

7


b)Els bacteris fan possible que la matèria orgànica passi a inorgànica i, per tant, aconsegueixen tancar el cicle de la matèria, en fer que els éssers vius fotosintètics puguin captar aquesta matèria inorgànica (elements minerals), que d'altra manera es perdrien en no poder ser captats o assimilats. c) nècton 0.7 g C/m2

zooplàncton 5g C/m2

fitoplàncton 1g C/m2

Aquest ecosistema és sostenible perquè tot i que el fitoplàncton té una biomassa inferior que el nivell superior que s'alimenta d'ell (zooplàncton), aquest fet té lloc en un moment puntual. L'elevada capacitat de reproducció (pot dividir-se cada 24-48 hores) del fitoplàncton provoca una taxa de renovació molt ràpida, com es pot comprovar en fixar-se en l'elevada xifra de la producció (70 g C/m2.any), que dóna idea de la biomassa disponible per unitat de temps, que pot ser utilitzada pel nivell tròfic superior. ____________________________________________________________________________13.- a)Molt els de l’espècie C, i no tant els de l’espècie A. Puntuació Tipus de respostes0,5 punts Esmenten les dues espècies

0,25 punts Esmenten només una de les espècies o bé les dues acompanyades d'una altra d'errònia.

0 punts Cap de les respostes anteriors

b) El contaminant és SO2

Puntuació Tipus de respostes0,5 punts Esmenten només l’SO2

0.25 punts Esmenten l’SO2 i un altre d’erroni


c)Un possible disseny experimental hauria de contenir explicacions com ara:- Depenent del nombre de mostres es col·loquen diverses planxes en contacte amb l’aire contaminat (aïllades de l’aire del laboratori), de manera que es repeteix (de forma simultània o consecutiva) l’experiment diverses vegades en les mateixes condicions. (RÈPLIQUES)- Posarem diverses taules (RÈPLIQUES) amb líquens en contacte amb l’aire no contaminat (CONTROL) . Les altres en contacte amb les mostres d’aire contaminat. A cada mostra s’haurà de tenir en compte que l’aire estigui a la mateixa temperatura i humitat i es vetllarà que les condicions de llum siguin exactament les mateixes per a cada mostra. És a dir es fixaran les variables temperatura, llum i humitat en tots els experiments. (CONTROL DE LES VARIABLES)

8


- Observant al llarg del temps els canvis en els líquens (variacions de color, decadència, etc) es

podrà determinar el tipus de contaminant, ja que com pot veure’s a la taula cada espècie de liquen

és sensible a diferents contaminants.

Puntuació Tipus de respostes

1 punt Explica clarament el disseny, expressant correctament la idea de rèplica i de control.

0,75 punts Explica clarament el disseny, expressant correctament la idea de control, però no prou bé la de rèplica.

0,5 punts Explica el disseny, expressant correctament la idea de rèplica, però incorrectament el control.

0,25 punts Explica el disseny, però no expressa correctament la idea de rèplica ni de control.


d)L’alga realitza la fotosíntesi. Transforma l’energia de la llum en energia química, aliment que li servirà per nodrir-se i alhora per cedir una part al fong, que és heteròtrof. L’alga per tant aporta aliment al fong. El fong aporta minerals i/o aigua (humitat) a l’alga. Puntuació Tipus de respostes

1 punt S’esmenten els termes en negreta o similars i s’explica el paper de l’alga i el fong (dels dos).

0,75 punts S’expliquen bé les idees però no es fa ús de la terminologia adequada o no es relacionen les formes de nutrició de l’alga i el fong.

0,5 punts S’explica correctament (amb idees clares i terminologia adequada) el paper d’un dels organismes però no el de l’altre.

0,25 punts No s’explica prou bé el que fa l’alga o bé el fong pel que fa la dependència en la nutrició.

0 punts Comet errades greus. Per exemple, identifica el fong com un organisme autòtrof.

__________________________________________________________________________

14.- a)El problema es basa en conèixer i saber aplicar el concepte de producció i taxa de renovació a partir de les dades: 365 dies any/ 5 dies = 73 vegades es renova la població en un any. Aleshores 73 · 0,2 g /m2 = 14,6 g/m2/any. b)La successió primària consisteix en el procés natural de repoblament i colonització d’una zona on inicialment no hi havia vida (una illa originada per un volcà, per exemple). Primer l’espai és colonitzat per espècies oportunistes, en el cas de la bassa poden ser algues unicel·lulars

9


(fitoplàncton). La comunitat inicialment és poc diversa amb només unes quantes poblacions. Després arriben altre espècies, en el cas de la bassa petits animals i protozous (zooplàncton). D’aquesta manera unes poblacions “preparen el terreny” i faciliten que arribin altres. La comunitat que s’estableix és prou diversa perquè s’estableixen altres organismes: plantes aquàtiques, larves d’insectes, amfibis, etc. c) a) La pregunta podria ser: Quina és la concentració salina a la que l’alga es reprodueix millor? O també Com afecta la salinitat a la reproducció de l’alga? c,b)Qualsevol hipòtesi seria acceptable, però cal que estigui formulada amb coherència amb la pregunta que s’ha fet: Potser les algues es reprodueixen millor quan la salinitat és baixa o potser la salinitat elevada afecta negativament la reproducció de l’alga. Proposta d’experiment: disposaríem de tres aquaris en diferent salinitat, que és la variable independent (1 g clorur sòdic/l; 5 g clorur sòdic/l; 25 g clorur sòdic/l). Per controlar l’experiment fixaríem les altres condicions (temperatura, llum, etc). Posaríem a cada aquari la mateixa quantitat d’algues (per exemple un volum determinat d’aigua de la bassa). Després d’un temps observaríem si hi ha canvis en l’abundància de la població d’algues a cada aquari (variable dependent).

15.-Qualsevol de nosaltres, sense fer cap esforç extraodinari, consumeix diàriament entre 1000 i 2000 kcal. Obtenim aquesta energia de la degradació dels aliments que ingerim, però podem resistir sense ingerir aliment durant un període relativament llarg de temps (al voltant de dos mesos de mitjana). Això és gràcies als nostres magatzems d’energia. Una persona de 75 kg de pes i de constitució corporal normal, emmagatzema als seus teixits unes 150.000 kcal.

1) Calculeu quina quantitat d’ATP caldria per emmagatzemar aquesta energia, sabent que 1 mol d’ATP pesa 507 g i en hidrolitzar-se a ADP+Pi genera 7,3 kcal. A la vista dels resultats, creieu que l’ATP és un bon magatzem d’energia? Per què?

150.000 kcal x 1 mol ATP x 507 g = 10417.8 kg (unes 10 tones i mitja)

individu 7.3 kcal 1 mol ATP

L'ATP NO és un bon magatzem d'energia, ja que en la seva transformació a ADP+Pi només allibera 7.3 kcal per cada 507g (= 0.014 cal/g) (14.6 kcal fins a AMP = 0.029 kcal/g). En canvi, l'oxidació metabòlica dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes produeix molta més quantitat d'energia per unitat de pes (9 kcal/g per lípids, 4 kcal/g per glúcids i proteïnes).

____________________________________________________________________________

16.-S'ha fet créixer una població d'un organisme (A) en un aquari, al qual se li anava subministrant aliment. Les variacions al llarg del temps de la població s'indiquen al gràfic. A la 9a setmana s'ha introduït un nou organisme (B) a l'aquari.

10


) Expliqueu el creixement que ha experimentat la població de l'organisme A durant les nou primeres setmanes.

2) Raoneu quina és la relació interespecífica més probable entre l'organisme A i l’organisme B i comenteu els canvis en els nombres d'individus de cada població al llarg del temps.

3) Posem pel cas que a partir de la 5a setmana s'hagués deixat de subministrar aliment. Dibuixeu un nou gràfic que representi les variacions del nombre d'individus de la població A durant les 8 primeres setmanes.

Es tracta d'una situació problema a partir de dades experimentals mostrades en un gràfic. S'avalua la interpretació de gràfics i el maneig de conceptes en relació a la dinàmica de poblacions en relació als recursos i les relacions depredador-presa.

1) A partir del gràfic s'observa que durant les 4 primeres setmanes hi ha un creixement exponencial de la població. Aquest creixement sobtat es deu a que els recursos eren abundants i la taxa de reproducció alta. Arribat un punt (a la 4ª setmana, prop dels 400 individus), però, el creixement de la població s'atura i pateix lleus davallades i augments entre la 5ª i 9ª setmana i s'estabilitza el voltant dels 400 individus.

2) La introducció de la població B, a la 9ª setmana, suposa una davallada progressiva en la població A, simultània a un augment de la població B. A partir de les dades s'aprecia aquesta dinàmica cíclica, pròpia de la relació presa-depredador amb un cert desfasament entre els màxims i mínims de les dues poblacions.

3) En el nou gràfic s'hauria de representar una línia descendent, a partir de la 5a setmana, que representés una davallada important del nombre d'individus, fins i tot arribant a la desaparició de la població a l'aquari, com a resultat de l'esgotament de recursos. Un possible gràfic seria:

11


17.-Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d'una població d'escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s'alimenta).

1.Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba. 2.Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d'un insecte depredador de l'escarabat de la farina. La taula reflecteix l'evolució de la població d'escarabats (presa) després de la introducció del depredador Temps (dies) 150 175 200 225 250 275 300

12


Població d’escarabats (individus) 320 250 180 150 180 240 330 a) Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.b) Dibuixeu l'evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument.

100

150

200

250

300

350

150 175 200 225 250 275 300

Temps (dies)

Po

bla

ció

pre

sa (

ind

ivid

us)

0

20

40

60

80

100

Po

bla

ció

dep

red

ado

r (i

nd

ivid

us)

3. Depredador i presa mantenen una relació interespecífica entre ells, però d'aquestes relacions n'hi ha de més tipus. Expliqueu-ne dues més, posant-hi un exemple de cada una.

Respostes: 1.- En els primers 100 dies: Inicialment, com la població comença de 0 és lògic que el ritme inicial de creixement, tot i ser molt ràpid, no quedi reflectit tant ràpidament en el nombre d'individus. Aquest ritme inicial serà tant ràpid com ho permeti el potencial reproductor de la població, ja que disposen d'espai i abundant menjar. - Més enllà del dia 200: El medi, en aquest cas la farina del molí, representa un recurs tròfic limitat i pot donar-se competència intraespecífica per l'aliment, o fins i tot per l'espai. També poden considerar-se altres respostes com la variació de factors ambientals com ara la temperatura que faci alentir el ritme de creixement, en produir-se tants naixements com morts. La corba de creixement té la forma (sigmoidal) típica d'una població que creix en un medi amb recursos limitats. Después de la fase inicial, l’increment és exponencial perquè el nombre de naixements supera al de morts i, per tant, s’incrementa la població reproductora, fins a que la disponibilitat de recursos sigui limitant. 2)

13


S'observa que la corba de la presa (escarabat de la farina) i del depredador (altre insecte) agafen formes semblants, però la del depredador porta un cert endarreriment. La interpretació que es pot donar d'aquest fet és que quan la població de la presa augmenta, això ve seguit d'un augment de la població del depredador, que podrà alimentar-se amb més fàcilment i es reproduirà més. Aquest augment però incrementarà la pressió sobre la població de la presa que disminuirà. 3) L'alumnat podrà respondre dues de les següents:

- - Competència: demanda d'un mateix recurs. Per exemple, les plantes per la llum solar- - Parasitisme/ Explotació: un individu (paràsit) viu a expenses d'un altre (hoste) al que perjudica. Exemples: puces i gossos, el cucut i altres ocells- - Comensalisme: un organisme (comensal) s'alimenta de l'aliment sobrant o secrecions, descamacions, etc. d'un altre (hoste) sense perjudicar-lo ni afavorir-lo. Exemple: insectes que viuen en els nius d'ocells.- - Mutualisme: associació entre dos individuos per a beneficiar-se mutuament, però que podrien viure independentment. Exemple: l’esplugabous s'alimenta dels paràsits dels bòvids.- - Simbiosi: associació molt estreta entre dos individuos per a beneficiar-se mutuament, però que no podrien viure independentment. Exemple: alga i fong dels líquens.

__________________________________________________________________________

14

correcció exerecologiaII

Documents

Transcript of correcció exerecologiaII