contribucions de l'economia solidària a la sobirania...

CONTRIBUCIONSDEL’ECONOMIASOLIDÀRIAALMOVIMENTPERLASOBIRANIA

ALIMENTÀRIA

Autora:LauraSoléMartín

Tutora:IreneMaestroYarza

TesinadelMàsterenGlobalització,DesenvolupamentiCooperació

UniversitatdeBarcelona

2018

CONTRIBUCIONSDEL’ECONOMIASOLIDÀRIAALMOVIMENTPERLASOBIRANIAALIMENTÀRIA–LauraSolé-2018

2

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0InternacionaldeCreativeCommons


3

1. RESUMIPARAULESCLAU

L’actualmodel agroalimentari és insostenible per a la vida i, per tant, no només ésurgent sinó indispensable apostar per l’enfortiment i consolidació de la SobiraniaAlimentària com a alternativa per una producció i consum d’aliments ètica, justa isolidàriaambelmediambientilespersones.Enaquestestudiesreflexionasobrelesaportacions de la proposta política i pràctica de l’Economia Social i Solidària aldesplegament, multiplicació i consolidació de la Sobirania Alimentària a Catalunyasobre la hipòtesi que una major articulació n’augmentaria la capacitat detransformació social. S’analitzaran les aportacions de l’ESS per superar els reptesactuals de la Sobirania Alimentària, pel que fa a la relocalització de l’economiaalimentàriailageneraciódebaseseconòmiquessòlidesondesplegar-se,l’enfortimentdelvincleentrecampiciutat,l’avançcapaunapràcticafeminista,l’articulacióamblesaltres sobiranies i els comuns i l’augment de la capacitat d’incidència i mobilitzacióglobalilocal.

Paraules clau: Sistema agroalimentari global, crisi, Sobirania Alimentària,Economia Social i Solidària, Mercat Social, Moviment dels Comuns, EconomiaFeminista,Desenvolupamentsostenible,Sobiranies


4

ÍNDEX

Introducció......................................................................................................................5

IElsistemaagroalimentariglobalitzat.........................................................................91.Retrospectivahistòricadelsistemaalimentari:Delcolonialismeal’expansiódel

capitalismeneoliberal.............................................................................................................92.Desposseïrlavida..............................................................................................................103.Impactessocialsiambientals...........................................................................................14

3.1.Sistemesdeproducció................................................................................................153.2.Accésalaterra.............................................................................................................173.3.Accésal’aigua.............................................................................................................193.4.Accésalesllavors.......................................................................................................22

IIElmovimentperlaSobiraniaAlimentària...............................................................241.Eldretal’alimentació........................................................................................................242.LaSobiraniaAlimentària...................................................................................................253.SeguretatAlimentàriaiSobiraniaAlimentària...............................................................274.ElssispilarsdelaSobiraniaAlimentària.........................................................................285.Propostesd’acciódesdelaSobiraniaAlimentària.........................................................29

5.1Reformaagrària...........................................................................................................295.2Agroecologia................................................................................................................295.3Elsgrupsdeconsumagroecològics............................................................................305.4Elscircuitscurtsdecomercialització..........................................................................305.5Elssegellsparticipatiusdegarantia............................................................................315.6Elretornalcamp.........................................................................................................32

6.Principalsreptesdelasobiraniaalimentària..................................................................32

IIIL’EconomiaSocialiSolidària...................................................................................351.EconomiaSocial.................................................................................................................352.EconomiaSocialiSolidària...............................................................................................37

2.1L’ESSaCatalunya........................................................................................................40

IvPossiblesaportacionsdelmovimentdeL’ESSalaSobiraniaAlimentària...........431.Relocalitzarelscircuits......................................................................................................432.Articular-seamblesaltressobiranies..............................................................................453.Nodrir-sedelesaltreseconomies:l’Economiafeministaielmovimentdelscomuns.464.Incidènciapolíticaimovilitzaciósocial............................................................................49

Conclusions...................................................................................................................50

Bibliografia....................................................................................................................53


5

INTRODUCCIÓ

Comarribenelsalimentsalanostrataula?Quielshaproduït,on,dequinamaneraiquinesimplicacionstéaixòaescalaglobal?Quise’nbeneficia?Elmodelagroalimentariactual,emmarcatenleslògiquesdelcapitalismeneoliberal,tégreusimpactessocialsiambientals que han provocat que, juntament amb els efectes d’altres dinàmiquescapitalistes, s’hagi arribat als límits biofísics del planeta. Davant d’aquesta situació,s’hanconsolidatdiversesalternativespergarantireldreta l’alimentació,algunesdesde les institucions internacionals i privades, com l’apostaper labiotecnologia comanovarevolucióverda,id’altresdesdelsmovimentssocialsipopulars,comlaSobiraniaAlimentària.

Paral·lelament, la crisi alimentària ha anat emmarcada d’una crisi multidimensionalqueincloulescures,l’ecologia,lasalut,l’energia...queenlesdarreresdècadeshafetemergir propostes per un canvi civilitzatori des de dimensions com l’ecologisme, elfeminisme...Enaquestmarcibeventd’aquestespropostes,aladècadadelsseixanta,neix l’Economia Social i Solidària com a una economia contra-hegemònica queanteposa lesnecessitatsde lavida i lespersonesperdavantdel lucre.Aquestaaltraeconomia s’instal·la ràpidamentaCatalunya,on comencenaproliferar iniciativesentotselssectorsdel’economiafinsal’actualitat,enquèpodemparlard’unmovimentenauge,viuivibrant.

El present estudi vol comprovar la següent hipòtesi: La Sobirania Alimentària esdesplegarà,multiplicaràiconsolidaràaCatalunyamésfàcilmentsiaugmentaelsespaisde confluència i es nodreix de la proposta política i pràctica de l’Economia Social iSolidària.Lafinalitatdel’estudiés,doncs,aprofundirenlesaportacionsquel’ESSpotferperaldesplegamentdelaSobiraniaAlimentàriaalnostreterritori;unanecessitatmés urgent que mai, en tant que els camps estan abandonats (amb una poblacióagràriaqueno superael 2%), el sòl i l’aiguaestan subjectesausosespeculatius, elspetits projectes agroecològics es troben aïllats i mancats de suport, les condicionslaboralssónprecàries,elsectorarrossegal’endeutamentdesdelarevolucióverdaihadeferfronta l’efectedeMercabarnaalterritori i lapetitapagesia ielscomerçosdeconsum responsable lluiten de manera desigual contra les grans cadenes dedistribució.


6

Òbviament,ambdósmovimentsesnodreixenmútuament.Sibé,permancadetempsid’abastdelatesina,s’haapostatpercentrarlamiradaenladirecciódelesaportacionsde l’ESS a la Sobirania Alimentària, el qual ha permès presentar una anàlisi proucompletdel’escenariactualdelmodelagroalimentariisobreaquestaprofundirenlanecessitatielsreptesd’impulsarpropostesiconfluènciesdebasesocialipopularenelmarcdelaSobiraniaAlimentària.Mésconcretament,elsobjectiusespecíficsd’aquestestudibusquen:

§ Descriure l’actualmodel agroalimentari, estudiant-ne origen, elsmecanismesde funcionament i sistemes de producció, d’accés i de gestió dels recursos,destacantl’impactesocialiambientaldelmodel.

§ Explorarelsorgiment,principis,propostesd’accióireptesdelmovimentdelaSobirania Alimentària, posant-ho en relació amb el dret a l’alimentació i elprincipideseguretatalimentària.

§ Investigarelsorgimentiprincipisdelmovimentdel’EconomiaSocialiSolidària,parantespecialatencióalseuestatidesplegamentaCatalunyaenl’actualitat.

§ Analitzar l’existència actual de vincles entre els principis de la SobiraniaAlimentària i l’Economia Solidària com a condicionant previ per a unaarticulaciómajorentreambdósmoviments.

§ Posar en relació els desafiaments actuals del moviment de la SobiraniaAlimentària amb les eines, bagatge i espais d’articulació que pot aportarl’EconomiaSocialiSolidària.

Pelquefaa lametodologia, les fontssecundàries idocumentalshansigutessencialsdes del punt de vista tècnic i metodològic. S’han utilitzat fonts bibliogràfiques perdesenvolupar,verificaricontrastarlahipòtesipresentada.Toteslesfontsdocumentalsconsultadesestanrecollidesalabibliografiadel’estudi.Amés,s’haassistitalCongrésInternacionald’Agroecologia2018,celebrataCórdobaelsdies30i31demaigi1dejuny del 2018, en el qual específicament s’ha participat al grup de treball sobreEconomiaSocialiSolidàriaiAgroecologia.

En aquest sentit i en el marc de l’epistemologia feminista, l’estudi beu també del’enfocamentdels“coneixementssituats”1.Doncs,abandadelesfontssecundàriesja

1Haraway,Donna.1991,“Ciencia,cyborgsymujeres:Lareinvencióndelanaturaleza”.Cátedra.Madrid


7

esmentades,quedenincorporadesdemaneraimplícitalesobservacionsiexperiènciesvitalsfruitdelapròpiaexperiènciacomadona,blanca,nascudaaCatalunya,urbanaiparticipantdelsmovimentsde l’EconomiaSocial i Solidària,especialmentenelmarcde l’aprenentatge col·lectiu a Pam a Pam; i la Sobirania Alimentària des de lacomunicacióaCatalunya.

Quantal’àmbitterritorial,l’estudiescentraenanalitzarlesaportacionsquel’ESSpotferalasobiraniaalimentàriaaCatalunya,pertant,semprequehaestatpossible,s’hanaportatdades,exemples icasosconcretsenaquestradid’acció.Tanmateix,cal teniren compte que en tant que el sistema agroalimentari i les seves conseqüències sónglobals i lespropostesde laSA i l’ESStambéhosón,haestatnecessaripresentarunprimermarc global per situar el context i transitar de l’escenari global al local, pertancarelprismaaCatalunya.Aquestdobleenfocaments’hadutatermeprincipalmenten el primer capítol de l’estudi, on s’analitza el sistema agroalimentari. En aquestsentit, s’ha partit d’una aproximació estructural, segons la qual la posició asimètricadelspaïsosenel sistemaeconòmicglobal (parlaremdeNordGlobal i SudGlobal)ésdeterminantperlesrelacionsques’estableixen.

Encaraen l’àmbitmetodològic,permancadetemps,nohaestatpossible incorporarunaperspectiva interseccionala l’estudi,ésadir,quetinguiencompteelsmúltiplesnivellsd’opressió(elpatriarcat,elracisme,l’homofòbia,elcolonialisme,elclassisme...)que travessen i determinen la societat actual. Tanmateix, s’ha incorporat laperspectivadegèneredemaneratransversalalllargdel’estudi,entantquel’opressióheteropatriarcal,comesveurà,ésdeterminantenlamajoriaderelacionsestablertes.

Elscapítolsqueintegrenelprojectesónelssegüents:

§ En el primer capítol, s’explicarà el sistema agroalimentari actual, partint del’evolució del sistema alimentari des de la colonització d’Amèrica fins al’actualitat i els mecanismes d’acumulació capitalista que hi intervenen.S’analitzaremelsprincipalsimpactessocialsiambientalsaescalaglobaliambunamiradaaCatalunya.Perfer-ho,s’estudiaranelfuncionamentdelssistemesdeproduccióil’accésalsrecursos(terra,aiguaillavors).

§ Quant al segon capítol, s’aprofundirà en el moviment de la SobiraniaAlimentària, posant en relleu el sorgiment, principis i reptes del moviment,mantenintladoblemirada,globalialterritoricatalà.

§ Eneltercercapítol,s’explicaràelsorgimentdelmovimentdeL’EconomiaSociali Solidària, incidint especialment en les aportacions prèvies de l’Economia


8

Social,aixícomenlasevadefinició,dimensions,principisielementsclauperalseudesplegamentaCatalunya.

§ Un cop presentades les dues alternatives i el sistema agroalimentari com amarcglobal,elquartcapítolaprofundeixenlesaportacionsquel’ESSpotferalmovimentdelaSobiraniaAlimentària,estirantelfildelsreptesdepresentques’hauranenunciatal capítol II. Lesaportacionsesdespleguenenquatreeixosque es desenvolupen en quatre apartats del capítol: la relocalització del’economia, l’articulació amb les altres sobiranies, les contribucions del’economia feminista i el moviment dels comuns i la capacitat d’incidència imobilitzaciósocial.

§ Perúltim,l’estudifinalitzaamblesconclusionsfinals,onesdonaràrespostaalahipòtesiiobjectiusplantejats.


9

IELSISTEMAAGROALIMENTARIGLOBALITZAT

El sistema agroalimentari global alimenta la població mundial a través de laintensificació de l’agricultura i la internacionalització de les xarxes de distribució. Enaquest capítol, analitzarem l’evolució del sistema alimentari des de la colonitzaciód’Amèricafinsal’actualitat.Laretrospectivahistòricaenspermetràconèixerlesclausper a la seva expansió i elsmecanismes d’acumulació capitalista que hi intervenen.N’analitzarem els principals impactes socials i ambientals a escala global i amb unamirada a Catalunya. Per fer-ho, s’estudiaran el funcionament dels sistemes deproduccióil’accésalsrecursos(terra,aiguaillavors).Aquestaradiografiadelsistemaagroalimentari actual constituirà el puntdepartidanecessari per abordar enmillorscondicions l’estudide lasobiraniaalimentàriacomaalternativaalmodelhegemònicactual.Coms’haexplicatalametodologia,l’anàlisiambperspectivadegènereesfaràdemaneratransversalencadascundelscontinguts.

1. RETROSPECTIVA HISTÒRICA DEL SISTEMA ALIMENTARI: DEL COLONIALISME AL’EXPANSIÓDELCAPITALISMENEOLIBERAL

Tal i comanalitza Silvia Federici2, el colonialisme va trastocar els sistemes agrícolesd’Àfrica, Àsia i Sud Amèrica a través de l’expropiació de la terra, la introducció decultius comercials i monocultius d’agricultura intensiva, l’espoli i extractivisme delsrecursos naturals (desforestació, mineria, etc.). En altres paraules, va implicar laposadaenpràcticadepolítiquesquedegradavenelmediambient.Méstard,amb laindependència de les antigues colònies, en general, no es va aconseguir trencar ladependènciarespectealspaïsosdelNordGlobal,sinóqueesvamantenirunmodeldeproducció orientat a l’exportació i es va crear una nova dependència amb elsprogramesd’ajudaalimentàriadurantlaguerrafreda.

Apartirdelsanys70,desdelNordGlobalva tenir llocunprocésqueva suposarunpunt i a part en el sistema alimentarimundial: s’impulsà la Revolució Verda, com aqüestionament de l’eficiència del model agrícola camperol com a productord’aliments. Aquesta implicà la industrialització de l’agricultura, a través de l’úsgeneralitzat de combustibles fòssils per fer possible lamecanització del treball, l’ús

2Federici, Silvia. 2009, “Sinpermiso Sobre capitalismo, colonialismo, mujeres y política alimentaria”, a Politics and Culture – Número especial sobre

alimentaciónysoberanía.


10

generalitzatdeinsecticidesifertilitzants,l’úsintensiudel’aigua,l’expansiódelregadiui de la ramaderia intensiva i l’especialitzacióde lesproduccionsagràries almón. “LaRevolució Verda va acabar expulsant la petita pagesia de les seves terres, vaindustrialitzar l’agricultura i la va convertir en dependent ara ja no només de lesexportacions sinó també de les importacions (de llavors híbrides, pesticides,fertilitzantsimaquinària)”3.

Paral·lelament, a principis de la dècada dels 70, la crisi alimentària es va evidenciaramb situacions de fam, especialment al cinturó del Sahel, al sud del Sàhara, on vanmorirmésde100.000persones.Unadècadaméstard,elBancMundialvaimposaralspaïsos del Sud Global un estricte règim neoliberal per a l’ajustament estructural(liberalització d’importacions, eliminació de subvencions a les persones agricultores,desviació de la producció agrícola a l’alta qualitat i els productes de luxe per al’exportació).

Actualment, ens trobem en una altra volta de rosca de la Revolució Verda, labiotecnologia, ciència que a través de la tecnificació crea organismes modificatsgenèticament (amb l’objectiu de conferir un caràcter addicional a l’espècie, comresistència a plagues, tamany, etc.) i promet una producció d’aliments major 4 .L’agricultura al segle XXI s’inclou en les dinàmiques del lliure comerç, defensant elsavantatges competitius que suposa que cada país tingui avantatges en la producciód’untipusdebénsrespectealtres.

2.DESPOSSEÏRLAVIDA

Alllargd’aquestsanys,elsistemaagroalimentarihaentratenlasevaetapaneoliberalis’ha globalitzat gràcies a l’extensió i intensificació de l’acumulació per despossessió.Pertald’obtenirelementsperalareflexiócríticaicomprendrelalògicaquepermetlasupervivènciadelsistemaagroalimentaricapitalista,acontinuacióespresentaranelstretsbàsicsdelfuncionamentd’aquestadinàmica.

3Federici,op.cit.,2009.

4 García, Xavier. 2013 “La soberanía Alimentaria un nuevo paradigma”. Colecciçón de Soberanía Alimentaria de VSF. Disponible a: http://www.oda-

alc.org/documentos/1341449192.pdf


11

Enl’etapadelneoliberalisme,elcapitalismearribaalímitsmoltprofundspelquefaalamercantilització de drets indispensables per a la sostenibilitat de la vida, com elsaliments,peròtambérecursoselementalsperalasevaproducció,comlaterra,l’aiguao l’energia -enunprocésqueDavidHarveyanomenaacumulacióperdespossessió5-creantenormescontradiccionsentrel’expansiódelcapitalilesnecessitatshumanes.Silareproducciódelcapitalismeilabasedelbeneficicapitalistas’aconsegueixenamblaproducciód’unexcedent (plusvàlua)per sobredel valorque lapersona treballadoranecessitapersobreviureambundeterminatnivelldevida,pergenerarvalorextra,elcapitals'apropiadelaforçadetreballfentquegenerimésvalordelseupropivalor igenerant un valor afegit com a benefici. D'aquesta manera, com ha explicat DavidHarveyendiversesocasions6estransformaeltreballsocial(eltreballqueesfaperaaltres) en treball social alienat i sobre aquest, es construeix el poder social dedominaciódeclasse.

L’acaparament de recursos naturals, com la terra, l’aigua o les llavors, és un delssímptomesmésobvisdelapolíticad'acumulacióperdespossessió.EncaraenlatesideHarvey,alcentredelprocésd’apropiacióprivadadelariquesacomunahihaelfetqueelsdiners(comaúnicsrepresentantsisímbolsdeltreballsocial)siguinapropiablesperpersonesprivades,ésadir,podenseracumulatssenselímitsperaquestes.Elfetquel’acumulació de diners esdevingui una forma de poder social implica que la sevaacumulacióicentralitzacióenunconjuntd’individussiguidecisiva,d’unabanda,peralaconstrucciósocialdelacobdíciapersonal,idel’altraperalaformaciód’unpoderdeclassecapitalista.Peròamés,enelfuncionamentdelsdiners,existeixunabretxaentrevalor ipreu,ditd’unaaltramanera,entre les realitatsdel treball social i lacapacitatd’adherir-ne una etiqueta de preu fictícia, que provoca que a nivell quantitatiu elspreus del gra de blat puguin pujar i baixar com a resposta a qualsevol desequilibrientreofertaidemandaalmercatianivellqualitatiuespuguiposarunpreu.

Al’EspanyadefinalsdelsegleXVIII,elsterrenyscomunalsquegarantienunapropietat,accés i gestió de la terra comunitària, facilitaven a les economies camperoles unamultifuncionalitat que permetia l’abastiment alimentari (caça, recol·lecta d’alimentssilvestres, usos ramaders comunitaris) abastiment energètic (llenya) i serveis

5Harvey,David.2014,“Diecisietecontradiccionesyelfindelcapitalismo”.Traficantesdesueños.

6 Harvey,op.cit.,2014


12

ambientals (fixació del sòl, subministrament indirecte del sòl mitjançant el fem). Amitjans del segle XVII es va intensificar, no sense grans resistències i lluites, laprivatització dels comuns fins al punt que les pràctiques comunitàries varen serconsideradesdelictes,peranarencontradeladecisióproductivaquel’estatimposavaenlessevesterres.D’aquestamaneraesvancriminalitzariperdreprocessosdetreballisaberstradicionals7.

Abandade l’apropiaciódebéns i recursoscomuns,esprodueixtambéunprocésdepossessió de les ments, segons el qual des de diferents àmbits (mitjans decomunicació, educació, etc.) la població interioritza els valors del capitalisme com aúnics i abandona la capacitat crítica. Aquesta cadena de despossessions ha estatanalitzadaenprofunditatenl’informe2016delSeminariTaifa8.

Laprivatitzaciódedretssocialsiserveisessencials(desdeldretal’accésalaterraoal’aigua fins al dret a la sanitat, l’educació o l’energia) va acompanyada del'abandonament de la responsabilitat de l'administració pública de cobrir lesnecessitatssocials,expulsant-lacapalacaritatocapalafamília.Enelcasdelafamília,a causa de la divisió sexual del treball, la càrrega recau, normalment, en les dones.Aquestasituacióésespecialmentgreualcamp,acausadeladesruralitzaciócreixent:amblesmigracionsalesciutatsesdeixend’invertirrecursosalcampidesapareixenlesescoles,elsserveissanitaris(desdelacuradepersonesdependentsfinsalsanejamentdel’aigua)ielsserveissocials.

Enefecte, l’acumulacióperdespossessiótrobaen ladivisiósexualdeltreball (entesacom l'assumpció principal de les dones del treball de cures i dels homes del treballmercantil)unpilaressencialperalmantenimentdelarodacapitalisme.Defet,comesveurà,capitalisme ipatriarcat,enrealitat,estableixenunarelaciónecessàriapera lacontinuïtatdelsistema,enelqualesnodreixenmútuamentdel treball invisibleperòindispensable de les dones en l’esfera domèstica, familiar i comunitària. Aquestadivisió s’originà amb l'inici de la societat capitalista, ja que tot i que abans d'aquestsistemapodiahaverunaespecialitzaciódefuncionsentrehomesidones,aixònotenia

7DiversosAutors,2017“Rebeldíasencomún.Sobrecomunales,nuevoscomunesyeconomíascooperativas”.Comunaria,LibrosenAcción.Madrid

8 Seminari d’Economia crítica Taifa. 2016 “La desposesión de la vida cotidiana”. Informe 11. Informes Taifa. Barcelona. Disponible a:

http://informes.seminaritaifa.org/informe-11/


13

per què suposar una infravaloració del treball socialment assignat a les dones nitampocdetotallòrelacionatamblescures.

Enl’agricultura,abansdel’arribadadelcapitalisme,lesdonesdisposavend’accésalaterra,al’úsdelsseusrecursosicontrolsobreelscultius:totallòquegarantialasevaautonomiaiindependènciadelshomes.SilviaFedericiencitaalgunsexemples9:

Al’Àfrica,disposavendelsseuspropissistemesdellauraricultiu,queerenunafontdeculturafemeninaespecíficais’encarregavendelaselecciódellavors,crucialperalaprosperitatdelacomunitat.Elmateixpodriadir-sedelesdonesaÀsiailesAmèriques.AEuropa,finsalfinaldel’edat mitjana, les dones gaudien del dret a l’ús de la terra i l’ús dels “comuns” (boscos,llacunes, terresdepastura)queconstituïenuna important fontdesubsistència.Amésde lestasques agrícoles juntament amb els homes, disposaven d’horts on cultivaven verdures iplantesmedicinals.

L’autoraexplicacomlaprivatitzaciódelaterravaimplicarlaseparaciódelaproducciód’aliments amb fins lucratius de la producció d’aliments per al consum directe,designant els homes com a productors principals i protagonistes de les granstransaccions i les dones com a ajudants o treballadores domèstiques (dedicades al’hort familiaroa la criadepetitsanimalspera l’autoconsum).El treball remuneratsurtdelallaris’equiparaelconceptedetreballald’ocupació,reduint-loaixíaaquellques’intercanviaenelmercatacanvid’unsalari.Ésal’esferapúblicaontenenllocelsprivilegis(representació,negociació,exploració,viatges,etc.).Alescolònies,sovintelsfuncionaris optavendemanera sistemàticapels homes coma interlocutorso comatitularsdepropietatdelaterra.

Aquestadivisiópatriarcaldelestasquesenlaproducciód’alimentsimposadadesdelsinicis del capitalisme fa que els efectes del sistema alimentari neoliberal tinguin elssegüentsimpactesespecíficsenlesdones:

§ Desvaloritzacióeconòmicaisocialdelestasques:entantquel’aportaciódelesdonesen l’economiaagrícola(recol·lecció,conservació,hibridació ipropagacióde llavors, preservació d’aliments, investigació culinària i d’usos medicinals,invenció de la dietètica) són tasques no monetaritzades, esdevenen tasquesinvisibilitzadesidevaluadessocialment.

9Federici,op.cit.,2009.


14

§ Desigualtat en la càrrega de treball: amb la globalització del sistemaagroalimentarineoliberal,s’haproduïtunatendènciaa ladesregularitzaciódelmercatdetreballperaconseguirflexibilitaticompetitivitat.Moltesdoness’haninserit almercat laboral passant de l’agricultura de subsistència a l’economiamonetària.LasociòlogaSasjiaSaassenplantejaqueelsefectesdelespolítiquesneoliberals no només han suposat la feminització de la pobresa, sinó lafeminització de la supervivència: tant ha augmentat el treball invisible comeltreballmalpagatdelesdones,assumintdoblesitriplesjornadesdetreball10.

§ Desigualtat de drets: El treball remunerat es vincula amb els drets de laciutadania11(cobertura de seguretat social, subsidi per desocupació o pensióperjubilació,accésa lapropietatdelaterra,poderdegestió,accésalsistemadeproducció...).Enunaconstrucciósocial,s’utilitza la justificacióbiològicaperrelegarlesdonesal’esferaprivadadelareproducciódelafamília,ipertant,lasevaobtenciódedretspassaaserdepenentcomaesposes, fillesomares.Ésreveladora aquestadada:mentre les donesprodueixenmésde lameitat delsalimentsdelplaneta,nomésposseeixenel2%delaterraiaccedeixenal'1%delscrèditsagrícolesmundials.12

§ Pèrduadeconeixementsisaberstradicionals

3.IMPACTESSOCIALSIAMBIENTALS

L’expansió i hegemonia del sistema agroalimentari neoliberal ha tingut importantsimpactes socials i ambientals a tot el món. A continuació, es presentarà elfuncionament dels sistemes de producció i l’accés als recursos de producció (terra,

10Sassen,S.2003.“ContrageografíasdelaglobalizaciónGéneroyciudadaníaenloscircuitostransfonterizos”.Traficantesdesueños,Madrid

11Ezquerra,S.2012.“Acumulaciónpordesposesión,géenroycrisisenelestadoespañol”.UniversitatdeVic,DepartamentdeSalutiAccióSocial,Vic

12Entrepobles. (2009). “Lasmujeresalimentanelmundo.SoberaníaAlimentariaendefensade lavidayelplaneta”.Entrepobles.Barcelona:Entrepueblos-

Entrepobles-Entrepobos-Herriarte.Disponiblea:http://www.entrepueblos.org/files/Libro_sa_genero.pdf


15

aigua,llavors)enaquestsistemaiquinesensónlesprincipalsconseqüènciesperalespersones delmedi rural i per a la natura. Aquesta anàlisi es farà demanera global,peròenlamesuradelpossible,posantunamiradaalasituacióaCatalunya.

3.1.SISTEMESDEPRODUCCIÓ

Amblarevolucióverda,atotelmóns’expandíunmodelagroalimentariorientata lamercantilització i monetarització de l’economia pagesa, que únicament buscavaproduirbeneficiseconòmicssotalalògicadellliuremercat(totiqueacostumaaestarsubvencionatpelsestatsons’aplica).

Lapagesia vahaverd’especialitzar laproducció, intensificar-la (normalment,passantd’unaagriculturadesecàaunade regadiu) i tecnificar-la (amb l’adopciódepaquetstecnològics que incloïen varietats d’alt rendiment, fertilitzants, plaguicides,maquinària, rec i crèdits) i com a conseqüència, la globalització del sistemaagroalimentarivarepercutirenl’empobrimentdelapoblaciócamperola.

Al Sud Global, el principal problema des de l’òptica econòmica és l’orientació delmodelalesexportacions,mantenintenmoltscasosl’herènciaproductivacolonialista.Unsistema,doncs,especialmentvulnerableperquèestàenmansdelestransnacionalsagrícoles(quecontrolenelsmitjansdeproduccióielmercat)iquehadecompetirambagriculturesaltamentsubvencionades(dumping).

Anivell d’impacte social, aquestmodelproductiu allunyaa lespersones camperolesdelmitjàdeproducció,pelquemoltesesveuenobligatsa l’èxodeurbà.Aixímateix,des de La Vía Campesina s’han denunciat casos constants d’explotació laboral de lapagesia a diverses parts del món, per condicions indignes de treball i escassaremuneració.ÉsperaixòqueLaVíaCampesinatreballaperLaDeclaraciódelsdretsdelapagesiaialtrespersonesquetreballenalmedirural:unalleiqueassegurilaqualitatdevidadelespetitesproductoresiproductorsagrícoles.Peraconseguir-ho,desdefasisanysesduatermeunprocésdediscussióformalalConselldeDretsHumansdel’ONU on s’està denunciant lamanca de polítiques agràries coherents i d’organismeseficients que promoguin el desenvolupament sostenible del món rural (garantiad’infraestructures i serveis al campper a lapetitapagesiaper assegurarel dret a lasanitat,al’educació,...).


16

A Catalunya, la revolució verda va comportar una progressiva capitalització de lesfinques, un augment dels costos de producció, manteniment i reproducció i, engeneral,uncreixentendeutamentambelsbancs.Amés,però,vadesplaçar, lapresade decisions del camp al laboratori. La pagesia es convertia, en certa manera, enl’operària d’un sistema productiu dirigit i controlat per enginyers, genetistes imecànics”13. En conseqüència, van desaparèixer el 60% de les explotacions agràriescatalanesentre l’any1962 i el 199914.Aquesta fuitanohadeixatd’augmentar.Avuidia,enstrobemambunapagesiacatalanaenvellidaisenserecanvigeneracional.Del2010al2016,aCatalunyavandesaparèixer6.800finquesagrícolesdepetitaimitjanaescala.Laproporciódepoblacióactivaagràriael2016eraun1,6%ilacontribuciódel’agriculturaalPIBvabaixarfinsal0,86%(aFrançasuposaval’1,8%ual’EstatEspanyolel3,2%).15

La majoria de la pagesia catalana que resisteix és empresària d’unes explotacionsgeneralmentsobretecnificades,basadesenl’expansiódelmonocultiuolaramaderiaintensiva ien l’apostaper lesvarietatsmésvaloradesalmercat.Aquestahaestat lapolítica del Departament d’Agricultura fins avui per defensar el sector local de laproducció globalitzada, si bé, aquestes estratègies generen escassos marges debeneficiienconseqüènciaelssalarismésprecarisdelmercatlaboral.16

Laproducció,amés,estàprofundamentmarcadapelpesessencialocontrolquetéladistribució de la cadena alimentària. A Catalunya el 60% dels aliments que esconsumeixensónimportats.Mercabarnajugaenaquestpuntunrolfonamentalcomainstrumentlogísticdelsgransagronegocisprivatsiperaladesapariciódelaproducciódeproximitatidepetitaescala17.

Anivelld’impactemediambiental,lesconseqüènciessónd’abastmundial:

13Oxfam Intermon, 2016. “Tierra y poder. El creciente escándalo en torno a una nueva oleada de inversiones en tierras”. Informe Oxfam. Disponible a:

https://caongd.org/material/informe-tierra-y-poder-el-creciente-escandalo-en-torno-a-una-nueva-oleada-de-inversiones-en-tierras/

14IntermonOfxfam,op.cit.,2011.

15LlaurantBarcelona.2016,“MedidasparaconstruirSoberaníaAlimentariaenBarcelona.Compendiodepropuestasparaeldesarrollodepolíticasmunicipales.

Barcelona.Disponiblea:https://ddd.uab.cat/pub/estudis/2016/177376/medconsob_a2016.pdf


17LlaurantBarcelona,po.cit.,2016


17

§ l’expansiódelmonocultiuimplicalapèrduadeladiversitatdelsecosistemesilabiodiversitatagrícola.

§ L’agricultura i la ramaderia intensiva i l’abús de l’agricultura de regadiusuposenl’empobrimentdelaterrailadesertització.

§ L’abúsdeproductesquímicsimpliquenlacontaminaciódelaterrailesaigües.

3.2.ACCÉSALATERRA

Lapresadeconsciènciasobreels límitsbiofísicsdelplanetahaportatalsectoraunapugnaperlaterrafèrtil,ambgreusimpactessocialsiambientals.Laproporciódeterradisponible per a l’agricultura al món ha arribat al seu pic màxim i s’està reduint amesuraqueesperdsuperfícieagrícolaperlaurbanitzacióiladegradaciódelsòl.

Des dels inicis del segle XXI, al Sud Global, s’han venut o arrendat 227 milionsd’hectàrees de terra, la majoria a inversors internacionals. El gruix d’aquestesinversions s’handuta termeenelsdosdarrersanys.18L’acaparamentde terresestàenfocat a la producció pels mercats internacionals d’aliments i de biocombustibles.L'escassetatdeterrailavolatilitatdelspreusdelsalimentsenelmercatinternacionalhanportatelspaïsosricsquedepenendelesimportacionsd'alimentsaadquirirgranssuperfícies de terra en altres llocs per produir aliments amb els quals satisfer lesnecessitats nacionals. Si bé alguns inversors es dediquen a la producció agrícola,d’altrescomprenterresambfinsespeculatius,anticipant-seaunaugmentdelspreusenelspropersanys(elqueesconeixcombancaritzaciódelaterra).19

Al Sud Global, l’estructura agrícola pel que fa a la concentració de la terra escaracteritza per una distribució de tipus dual. Un petit nombre de latifundistesposseeixen la majoria de les terres cultivables, mentre que una multitud de petitspropietaris, arrendataris i colons cultiva la resta de terres,moltes vegades de pitjorqualitat.Paraguai,perexemple,éselpaísd’AmèricaLlatina iundelspaïsosdelmónamb un índexmés elevat de concentració de terres. L’índex de Gini quemesura laconcentració de la terra es situava el 2008 al 0,93. L’economia Paraguaia es basa


19Al2011esrealitzaunestudiperpartdelBancMundialsobre56milionsd'hectàreesrelacionadesambacordsagranescala.L’estudivaconclourequeno

s'haviafetresambel80percentd’aquestaterra,elquesuggereixqueunaquantitatconsiderableestàsent"bancaritzada".Espotconsultarl’estudiaBanc

Mundial,2011“RisingGlobalInterestinFarmland:Canityeldsustainableandequitablebeneficts?”,Washington


18

principalment en activitats agropecuàries. El cens Agropecuari Nacional del 2008 vaconstatarquesobreles31milionsd’hectàreesdestinadesalaproduccióagropequàrialesfinquesdemenysde100hectàreescomprenienalvoltantdel7,8%delasuperfícieilesdemésde100hectàreesocupavenel 92,2%.És revelador tambéqueel 2008el94,25%delesterrescultivadesalParaguaiestavendestinadesacommoditiesagrícolesmentrequenomésel5,75%alaproducciócamperola20.UnaltrecasexemplificadoreltrobemaGuatemala,onun2,56%delspropietaris(midamitjanadelesexplotacionsde200hectàrees)posseeixenel65%de la terra,mentrequeel88%dels camperolsnomésdisposendel16%delaterracultivable21.

En el context de l’expansió neoliberal en què es tendeix a la desregularització i a lapèrduadesobiranianacionaldelsestatsenprodeleslleisdelmercat,elsgovernsdelsestatsperifèricsquenos’alineenambelsinversors,trobencadavegadamésdificultatsal’horadeprotegirelsseusterritoris.22

Si tenim en compte l’impacte social, l’acumulació de terres al Sud Global estàprovocantlavulneraciódelsdretshumansdemilersdepersonescamperolesperpartde lescompanyies i les forcesdeseguretatprivades iestatals,doncsdavant leselitslocals i els inversors nacionals o estrangers, la població local no té mecanismes depoder per a fer valdre els seus drets. S’hi suma el fet que, amolts països, els i lescamperolesindígenesnocomptenambuntítoldepropietatdelaterra,toticultivar-ladesde famolts anyso fins i totdesde fa generacions.Aixòprovocadesocupacionsforçades i violència en moltes ocasions. Per exemple, els desallotjaments forçats aMarina Kue al juny del 2012, al districte de Curuguaty de Paraguai en el que 17persones(onzecamperolesisispolicies)vanmorirdurantunoperatiufiscalipolicialsambl’objectiudedesallotjarfamíliescamperolesenelqueesconeixcomla“massacredeCuruguaty”.Diversespersonescamperolesvanserempresonadesfinsal2018enel

20Baseis.2016,“ConlaSojaalCuello”.Asunción.


22Llistar,David.2009,“Anticooperación.Interferenciasglobalesnorte-sur”.IcariaAntrazyt.Barcelona


19

que des delsmoviments socials i camperols es denuncia coma criminalització de ladefensadelterritori23.

ElmapainteractiudeTemperiMartínez24posasobrelataulalafotografiadetoteslescomunitatsendiferentsllocsdelplanetaqueactualmentlluitenperdefensarelsseusterritoris.Aquesttreballésrellevantentantquepermetfervisiblecomelsconflictesgenerats per l’explotació de recursos naturals es concentren sospitosament a laperifèria,iespecialmentallàonhihaminoriesètniquesipersonespobres.Parlaríem,doncs,d’unracismeambientalodelanaturacomacampdebatalla,enelqualesposademanifestel caràcterestructuralde laposicióqueocupenelspaïsosenel sistemaeconòmic global en els quals les relacions asimètriques determinen les sevesdinàmiques. Però tambéés interessant veure com l’opressió té unmarcat factor declassequeesfapresenttambéenelslímitsdelmateixpaís.

ACatalunya,sibélalluitaperl’accésalaterranoimplicaunavulneraciódedretstanflagrant com al Sud Global, l’especulació amb el sòl, a causa de la bombollaimmobiliària i a les requalificacions també han contribuït a la pèrdua de terracultivable. Es fa evident, per exemple, amb dades de la Regió Metropolitana deBarcelona, on entre els anys 1990 i 2012 es va perdre entre el 30% i e 50% de lasuperfícieagrícola.25

3.3.ACCÉSAL’AIGUA

Nomésel2,5%del’aiguaalmónésdolçaid’aquesta,nomésunterçésaprofitablepelséssersvius, jaque larestaestrobaalscasquetspolars26.Segons laUNESCO27,enelsdarrers50anys,lesextraccionsd'aiguadolças'hantriplicatilasuperfíciedelesterres

23LaVíaCampesina,2014“ConflictosAgrariosyCriminalizacióndeCampesinasyCampesinosenParaguai:ElCasoMarinaKueyla“MasacredeCuruguaty”.

Amsterdam.S’aportenaltresexemplesaEuropa,Àfrica,OrientMitjà,ÀsiaiAmèricaLlatinaal’informeLaViaCampesina,2017.“Campesinos/asqueluchanpor

lajustícia:casosdeviolacionesdeDDHHlas/oscampesinas/os”Waterfalls,Harare,Zimbawe

24TemperLeahiAlierJoanMartínez.EnviromentalJusticeAtlas[enlinea]InstituteofenviromentalTechnnology(ICTA)UniversitatAutònomadeBarcelona.

Disponiblea:ejatlas.org

25LlaurantBarcelona,po.cit.,2016

26AmigosdelaTierraAméricaLatinayelCaribe,op.cit.,2016

27UNESCO,2015“Waterforasustainableworld”.París.Disponiblea:http://unesdoc.unesco.org/images/0023/002318/231823E.pdf


20

deregadius'haduplicat.El2008,l’OrganitzacióMundialdelaSalut(OMS)expressavaque el 20% de la població mundial no té aigua en condicions mínimamentsatisfactòries i 50% de la població mundial no disposa d'instal·lacions sanitàriesadequades.D'aquestamanera, el 85%de les causes demalalties i demorts almóns'associen amb l'aigua contaminada i la falta d'accés a aquesta.28Per tant, aquestrecurs limitat ha de sustentar les nostres demandes domèstiques, agrícoles iindustrials,essentelsectorindustrialelquemésdemanda(el60%deladespesa).

Al llarg de la història, les agricultures camperoles han gestionat aquest recurs demanera corresponsable amb el territori, tenint-ne en compte les possibilitatshídriques. Des de mitjans dels 70, amb la revolució verda, la mecanització del’agricultura, l’especialització agrària (monocultiu) els cultius d'exportacions il’augment de producció agroramadera s’ha augmentat considerablement l’ús del’aiguaperalesactivitatsagrícolesiramaderes.

L'agricultura utilitza actualment l’11% de la superfície terrestre del món per a laproduccióde cultius, també faúsdel 70%de l'aigua total extretdels aqüífers, rius illacs. Una part significativa d'aquesta demanda és deguda a l'ús de tècniquesineficientscomelregperinundació(FAO,201129).Enl'actualitat,lapoblaciómundialsegueixsensetenirfacilitatsperlaprovisiód'aigua,lademandad'aquestaésmésgranque mai. El consum d'aigua dolça al món s'ha multiplicat per sis en l'últim segle,mentrequelapoblacióhohafetpertres30.

Elcamíneoliberalquepromouenlamajoriadegovernsiorganismesmultilateralséslaprivatització dels recursos hídrics (creació de megaprojectes com represes,hidroelèctriques,pantans) i lapermissivitatambempresesquenonoméss'apropien,sinóquedestrueixenlesfontsd'aigua,atravésdelacontaminació,comlesindústries,l'agroindústria,l'explotacióminerail’extracciópetroliera.

28 OMS/UNICEF,2008.ProgramaconjuntodemonitoreodeProvisióndeAguaySaneamiento.Progresosenmateriadeaguaysaneamiento:Enfoqueespecial

enelsaneamiento",Ginebra

29FAO.2011,“Elestadodelosrecursosdetierrasyaguasdelmundoparalaalimentaciónyl’agricultura.Lagestióndelossistemasensituaciónderiesgo.”

Madrid

30AmigosdelaTierraAméricaLatinayelCaribe,op.cit.,2016


21

Totplegattégreusimpactesambientals:ladegradacióderiusiaqüíferssubterranis,lapèrduadebiodiversitat iecosistemes i ladesertització.Anivellsocial, laprivatitzacióallunyal’aiguadelapagesia,quedepèndelesaigüessubterràniesperalreg,iprovocatambé pèrdua de cultius, malalties provocades per la contaminació de l’aigua,refugiatsambientalsilacriminalitzacióiviolènciacontralespersonesactivistes.

Alaperifèriaglobal,lapressióperal’accésalrecursdel’aigua,comespotveureenelgràfic,ésmolt intensa.Encaraqueenalgunspaïsosesdetectaunconsummoltbaixd'aigua per persona, per contra, hi ha altres amb un consum excessiu per càpitad'aigua. Aquest fet ens permet posar sobre la taula com, tot i el creixement de lapoblació al planeta, hi ha diferències sobre el consum per càpita d'aigua, el queexemplificadesigualtatssobrel'úsaescalamundial.

Figura1.Captaciótotald’aiguapercàpitaal2011

Font:AmigosdelaTierraAméricaLatinayelCaribe.2016,“Informe:EstadodelaguaenAméricaLatinayelCaribe”,ATALC

Elsconflictespelcontrol i lagestiódel’aiguasóntambépresentsalspaïsosdelNordGlobal. A Catalunya, diverses veus, grups i xarxes internacionals denuncien laprivatització de l’aigua i defensen l’aigua com a bé comú, col·lectiu i no


22

mercantilitzable.Reclamen,doncs,delcontrolsocialsobreelseuaprofitament,desdela cooperaciómútua, solidària, sostenible i democràtica. En són exemples d’aquestalluita: laPlataformaAiguaésVidaaCatalunya (queescreaal2011perdenunciar laprivatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat), la Red Agua Pública, queagrupadiferentsplataformesafavordelagestiópúblicadel’aiguadel’estatespanyol;elMoviment Europeu per l’Aigua, el seu homòleg a escala europea; i l’impuls de laIniciativaCiutadanaEuropea(ICE)pertreurelagestiódel’aiguadeleslleisdelmercat.La ICE va recollir més d’1,8 milions de firmes arreu d’Europa i va aconseguir ques’excloguil’aiguadelanovadirectivadeconcessionsdelaUE,mentrecontinuaelseutràmitparlamentarieuropeu.Aquestprocéshaanatacompanyatdecampanyesperlaremunicipalització del servei a tot Catalunya, on en només dos anys han aparegutcol·lectius iplataformesaBarcelona,Terrassa,Girona,Lleida,Tarragona iOsona,percitar-nealgunsexemples31.

3.4.ACCÉSALESLLAVORS

El sector industrial ha arribat a un nivell de control sense precedents delsubministramentmundial de llavors, gràcies a la promoció per part dels governs delleisrestrictivessobrel’úsd’aquestes.Elpuntdepartidaelsituem,famésdevintanys,amblainclusióperpartdelsgovernsenl’acorddel’OMCdel’obligacióatotselspaïsosd’atorgardretsdepropietatintel·lectualalesvarietatsvegetals.Aquestacordnoteniaen compte que aquestes llavors comercials van ser creades a partir de varietats dellavorsdesenvolupadesicultivadesalllargdelahistòriaperlapagesia.Aixòfacilitavaque les empreses poguessin reclamar drets de propietat sobre les llavors quedesenvolupenielsmaterialsgenèticsquecontenen,impedintquelapagesiacontinuésrealitzant un procés ancestral i comunitari de recol·lecció, conservació, intercanvi imillora. Més tard, al 1991, l’UPOV (Unión Internacional para la Protección de lasObtencionesVegetales,queotorgadretsdepropietat Intel·lectualsobre lesvarietatsde llavors) va eliminar el dret de la pagesia a conservar i intercanviar les llavorsprotegides(aquellesdepropietatintel·lectualdelesempreses).Elstractatscomercialsbilateralsoregionalshanestatl’altrarutaquehafacilitatelcamíperal’apropiacióde

31Persaber-nemés:Aiguaesvida,2018www.aiguaesvida.org


23

les llavors per part del poder coorporatiu. En aquests acords, els països han desubscriurelesnormescomercialsdel’UPOV32.

El tractat de Llavors de l’ONU inclou una clàusula sobre els drets de la pagesia aconservar, intercanviar i vendre llavors conservades a les finques, tanmateix tambéreconeix elsdretsdepropietat intel·lectualde les empreses sobre les llavors. LaVíaCampesinahaexpressatlasevadecepciósobreaquesttractatenladefensadelsdretsdelespersonesagricultores.

Lapèrduadebiodiversitatagrícolaesdeutambéal’impulsdelaproducciód’unscertstipusd’alimentsovarietatsenllocd’altres,ambòpticademercatmarcadapelcontrolde les grans cadenes de distribució. Es cultiven més aquelles varietats resistents al’emmagatzematge o les llargues distàncies en el transport, més grans o de milloraspecte;sensetenirencomptecriterisdevarietat,nutricionalsodequalitat.

Lesconseqüènciessónd’abastmundial.Pelquefaalmediambient,enelsdarrers100anyshadesaparegutel75%de ladiversitatagrícola.Pelque faa l’impactesocial, lapagesia es troba en un atzucac per guardar, intercanviar, vendre i seguirdesenvolupantlessevespròpiesvarietats.

32 Grain, 2016. “Los acuerdos comerciales amenazan el liderazgo campesino en la biodiversidad de semillas”. Disponible a:

https://www.grain.org/es/article/entries/5631-los-acuerdos-comerciales-amenazan-el-liderazgo-campesino-en-la-biodiversidad-de-semillas


24

IIELMOVIMENTPERLASOBIRANIAALIMENTÀRIA

Elprimercapítolens trasllada,demanera irremeiable,a lanecessitatdeplantejar laconstrucció d’alternatives que permetin revertir un sistema capitalista depredador iinsostenible per al manteniment de la vida. Calen propostes col·lectives cap a unsistema socioeconòmic que permeti alimentar la població mundial sota criteris dejustíciasocialiambiental.

La Sobirania Alimentària (SA) és un moviment arreu del món que planteja unaalternativa postcapitalista, pràctica i real a aquesta situació. En aquest capítol, espartirà del principi del dret a l’alimentació per tenir una perspectiva global que ensfacilitiposarenrelaciólapoblació(comadinàmicacreixentalplaneta)ilaproducciód’aliments,percontraposarelconceptedeSeguretatAlimentàriaambeldeSobiraniaAlimentària. Seguidament, s’aprofundirà en el moviment de la SA explicant-ne elsorgiment, el rol de La Via Campesina i els seus principis, propostes d’acciófonamentalsielsreptesdefutur.

1.ELDRETAL’ALIMENTACIÓ

Totilaradiografiapresentadafinsara,segonslaFAO,encaraavuilamajoriadeles570grangesdelmónsónpetitesexplotacions.Aquestessubministrenel70%delsalimentsalmón33. Podríem dir, doncs, que aquest grup heterogeni de persones camperoles,pescadores,pastores,senseterraiindígenesduenatermel’enormetascad’alimentarelmón.

Eldretaunaalimentacióadequadaésundretdelésserhumà,recollitalaDeclaracióUniversaldelsDretsHumans.Aixímateix,eldretal’alimentaciótambéescontemplaal’articleprimerdelaDeclaraciódelsDretsHumansEmergents,enelDretal’existènciaencondicionsdedignitat,quesuposa:

Eldretalaseguretatvital,quesuposaeldretdetotésserhumàitotacomunitat,peralasevasupervivència, a disposar d’aigua potable i sanejament, d’energia i d’una alimentació bàsicaadequada, i anopatir situacionsde fam.Totapersona tédretaunsubministramentelèctric

33FAO.2015“ConnectingSmallholderstomarkets”.CommitteeonWorldFoodSecurity.Disponiblea:http://www.fao.org/3/a-bq853e.pdf


25

continu i suficient i a l’accés gratuït a aigua potable per satisfer les seves necessitats vitals

bàsiques.34

La Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE) és un instrumentprogramàticdelasocietatcivilinternacionaldirigitalsactorsestatalsid’altresfòrumsespecialitzatsperalacristal·litzaciódelsdretshumansenelnoumil·lenni.

L’any2000,elsODMmarcavenelcompromísdereduiralameitat,entre1990i2015laproporció de persones que patien fam (es calculava que hi havia 842 milions depersonesdesnodrides).Sibé,l’any2010s’estimavaquelaxifrahaviaaugmentata925milions de persones que patien fam, i es calculava que el nombre de persones quepatienfamcrònicasuperavaen95milionslaxifrade1996.35

Laproducciód’alimentsalmóns’haduplicatpertresdesdelsanys60ilapoblaciódesd’aleshoresnoméss’haduplicat.Per tant, tot iqueesprodueixenmésalimentsquemai,hihamésgentquepassagana,ésadir,l’epicentredelproblemanoéstrobaenlaquantitat d’aliments que es produeixen, sinó en, com es veurà a continuació, en elsistemadeproduccióiconsum.

2.LASOBIRANIAALIMENTÀRIA

El principi de SobiraniaAlimentària (SA) va serdesenvolupatper LaViaCampesina idutadebatpúblicenmotiudelaCimeraMundialdel’Alimentacióil’Agricultura(FAO)l’any1996,oferintunaalternativaalespolítiquesneoliberalsipartintd’aprofunddelescausesdelapobresailafamalmón.

LaSobiraniaAlimentàriaéseldretdelspobles,comunitats ipaïsosadefinir lessevespròpiespolítiquesagrícoles,pastorals, laborals,depesca,alimentàries iagràriesquesiguinecològica,social,econòmicaiculturalmentapropiadesalessevescircumstànciesexclusivesienreclamal’alimentaciócomundret36.

34 Institut de Drets Humans de Catalunya. 2009, “Declaració Universal dels Drets Humans Emergents”. Barcelona. Disponible a:

https://www.idhc.org/arxius/recerca/DUDHE.pdf

35FAO.2010,“Elestadodelainseguridadalimentariaenelmundo:Lainseguridadalimentariaencrisisprolongadas”FAO/PMA

36LaViaCampesina.“SeguridadoSoebraníaAlimentaria.”enviacampesina.org,2017.www.https://viacampesina.org/es/seguridad-Sobirania-alimentaria/


26

La Via Campesina (LVC) va utilitzat el concepte en un fòrum paral·lel del la Cimerasobre Seguretat Alimentària. Per tant, la SA emergia dels moviments socials,específicament de població camperola que fins al moment tenia cap o molt pocacapacitatd’intervencióopressadeveudavantlesinstitucions.Ésinteressantobservarcom, tanmateix,elprincipihaanatguanyant terreny iespaidedebatmésenllàdelsmovimentssocials,perentraralesinstitucionsinternacionals.

LaViaCampesinaésunmovimentcamperolqueaplegamésde185organitzacionsde81païsosquedonenveuamésde200milionsdepersonescamperolesalsmúltiplesmoviments populars de resistència a la globalització neoliberal de l’agricultura.Inicialment,neixcomunareivindicaciócentradaenl’àmbitproductiuiruraldelspaïsosdel Sud Global. Tanmateix, en plena efervescència de l’anomenat moviment anti-globalitzacióalsanys90,elprincipis’esténràpidamentcapalsmovimentssocialsdelNordGlobaliesdevéunreferentdelseudiscurs.

Ambposterioritat,lacelebraciódetresesdevenimentsmundialsvancol·laboraraquèlasocietatcivilseguísaprofundintenelconcepte:(i)ElFòrumMundialperlaSobiraniaAlimentàriaa l’Habanaal2001, (ii)ElFòrumd’ONG/OSCper laSobiraniaAlimentàriade Roma el 2002, (iii) La Cimera Mundial de l’Alimentació (2007, Nyéléni). Arrand’aquests esdeveniments, es va fer visible la necessitat d’organitzar trobadesinternacionalsperarticularelmoviment iabordar-neelsreptes.Ésperaixòque,desde l’any 1993 i fins a l’actualitat, el moviment internacional de La Via Campesinaorganitzaconferènciesinternacionals(Mons,1993,Tlaxcala1996,Bangalore2000,SaoPaolo2004,Maputo2008,Yakarta2013iDerio,EuskalHerria2017).

La creació d’aliances i xarxes ha jugat un paper clau en el desenvolupament delmoviment global. En aquest sentit, l’any 2001 es crea el Comitè Internacional dePlanificació per la Sobirania Alimentària (CIP), el qual aglutina un gran nombred’organitzacionsdelasocietatcivil,ONGsimovimentssocialsimplicatsenladefensadelaSobiraniaAlimentària.Tambéhaanatampliantamblesreflexionsilespropostesd’àmbits tan diversos com el consum crític, el Comerç Just, la defensa dels dretshumans,leslluitesendefensadelterritori,l’ecologisme,elsmovimentsperlajustíciaambiental, el feminisme, les lluites de les persones afectades per conflictes bèl·lics,etc.

Elmoviment,doncs,quelcomviuidinàmic,s’haanatenriquintambnovesdimensions:producció sostenible, priorització del comerç local, participació democràtica en la


27

presa de decisions polítiques, autogestió i independència dels pobles... D’aquestamanera, la proposta no es restringeix a l’esfera de la producció d’aliments sinó queintegraelsdiversosgraonsdelacadenaalimentària(producció,distribucióiconsum).UndelstretscaracterísticsdeldiscursdelaSobiraniaAlimentàriaéselfetdesituaralapetita pagesia en el centre de les polítiques públiques. En aquest sentit, un delsprincipalsobjectiusdelaSobiraniaAlimentàriaésgarantirlaparticipaciódelspagesosilespagesesenlapresadedecisionsifomentarelseuempoderament.

3.SEGURETATALIMENTÀRIAISOBIRANIAALIMENTÀRIA

El principi de la SeguretatAlimentàriadiuque totapersonahade tenir accés aunaalimentació sana i equilibrada. La FAO la defineix com garantir a l’accés (físic,econòmic i social) als elements necessaris per al consum adequat i el benestar idesenvolupament de les persones37. El concepte, que sorgeix en la dècada del 70,implica ,segons laFAO,“l’obligacióde l’Estatd’assegurarque lespersonesnomorindefamifertotelpossibleperpromoureungaudipledeldretdetotsateniralimentsadequatsalseuterritoripertenirunaalimentaciósanaiequilibrada”.

Tanmateix, a diferència de la Sobirania Alimentària, la Seguretat Alimentària nodefineixquiodequinamaneraniambquin impactehadeproduirelsaliments,niatravés de quins circuits de comercialització. De fet, el dret a l’accés a alimentsadequats per una alimentació sana podria entrar en contradicció amb la SobiraniaAlimentària. Per la Seguretat Alimentària, un país podria alimentar tota la sevapoblació a través de la importació d’aliments d’altres països, fet que pot tenirconseqüènciesperverses.Uncas il·lustratiués laquinoa:unaugmentdelademandamundial de quinoa vinculada a un consummassiu al Nord Global a causa dels seusbeneficis nutritius, provoca un increment del preu del gra i que la població localconsumidoranohipuguiteniraccés.

Pertant,espotdirquementrelaSeguretatAlimentàriaesbasaenelconcepted’accésal’alimentació,peròsensedenunciarlescausesdelafamiperpetuantlesdesigualtatsdel sistema socioeconòmic; la Sobirania Alimentària és una proposta políticatransformadorad’aplicaciópràctica,quetrencaambelsistemaactualdeproducció icomercialitzaciód’alimentsenelmónglobalitzat.

37www.fao.org


28

4.ELSSISPILARSDELASOBIRANIAALIMENTÀRIA

Acontinuacióespresentaranbreumentelsprincipisde laSobiraniaAlimentària,quevanserrecollitsa laDeclaraciódeNyéléni iacordatsalFòrumdeNyéléni,celebrataMalial200738:

1. Prioritzarelsalimentsperalspobles:esposalespersones-incloentaaquellesque pateixen fam i viuen en situacions d'ocupació, zones de conflicte imarginació-, al centre de l'alimentació, l'agricultura, la ramaderia i lespolítiques de pesca; assegurant aliments suficients, nutritius i culturalmentapropiatspera totes lespersones,pobles i comunitats; rebutjant lapropostaque l'alimentació és una mercaderia o un component de l'agronegociinternacional.

2. Valorar els productors d’aliments: valora i dóna suport a les contribucions irespecta els drets, tant de les dones comdels homes pagesos i agricultors apetita escala, pastors, pescadors tradicionals, habitants dels boscos, poblesindígenes,treballadorsagrícolesipesquers,ilapoblaciómigrant,queconreen,sembren, cullen i processen aliments. S’oposa a aquelles polítiques, accions iprogramesqueelsdesvaloritzen,amenacenelsseumitjàdevidaielseliminen.

3. Localitzar els sistemes d'alimentació:acostaa lespersonesproductores i lesconsumidores; i col·loca ambdues al centre de la definició de les polítiquesagràries.Lesprotegeixdeldumpingidel'ajudaalimentàriaalsmercatslocalsidelsalimentsnociusidemalaqualitat;iresisteixcontralesestructures,acordsi pràctiques governamentals que depenen de i promoguin el comerçinternacionaldesigualiinsostenible.

4. Promoureelcontrollocal:delterritori,laterra,lespastures,l'aigua,lesllavorsila pesca en mans de les i els proveïdors locals d’aliments i s'oposa a laprivatització dels recursos naturals permitjà de lleis, contractes comercials irègimsdedretsdepropietatintel·lectual.

38 La Vía Campesina. 2018, “¡Soberanía Alimentaria ya! Una guía detallada. Disponible

a:https://viacampesina.org/en/wpcontent/uploads/sites/2/2018/02/Food-Sovereignty-a-guide-ES-version-low-res.pdf


29

5. Desenvolupar coneixement i habilitats: desenvolupa les habilitats i elsconeixementslocalsdelesielsproveïdorsd'alimentsilessevesorganitzacionslocals; desenvolupa sistemes d'investigació apropiats per donar-los suport,difonent aquesta saviesa a les generacions futures i rebutjant les tecnologiesque les debilitin, amenacin o contaminin, com, per exemple, l'enginyeriagenètica.

6. Treballar amb la Naturalesa: utilitza les contribucions de la natura en elsdiversos mètodes de producció i de collita agroecològica amb baixesrepercussions externes, que maximitzen les contribucions dels ecosistemes imilloren la resistència i l'adaptació, especialment de cara al canvi climàtic.Rebutjaelsmètodesquedepenendelsmonocultiusifàbriquesramaderesd'altconsum energètic, pràctiques pesqueres destructives i altres mètodes deproducció industrialitzats, que perjudiquen l'ecosistema i el medi ambient icontribueixenal'escalfamentglobal.

5.PROPOSTESD’ACCIÓDESDELASOBIRANIAALIMENTÀRIA

Aquests principis es materialitzen en determinades pràctiques. A continuació, se’ndesgranaran les principals, si bé, també s’hi inclourien les ocupacions de terres, elsmercatslocals-onlespersonesconsumidorescomprendirectamentalesproductores-, el consum crític i responsable, els bancs d’intercanvi de llavors autogestionats, laincorporació i conservació de sabers als sistemes productius... S’esmentaran tambéalgunespropostesiiniciativesdeSobiraniaAlimentàriaexistentsaCatalunya,sibéenun proper estudi, amb més recursos, seria interessant aprofundir-hi explorant-ned’altresiaportantnovesdades,pertaldetenirunafotografiaméscompleta.

5.1REFORMAAGRÀRIA

ElmovimentdelaSobiraniaAlimentàriadefensaquelapossessióiúsdelaterrahadepertànyeraaquellquelatreballaiquenopotsermaiunamercaderia,entenentqueésgarantiadesupervivència,valoraciódelaculturaidel’autonomiadelescomunitatsidelapreservaciódelsrecursosnaturals.Amésdeladistribuciódelaterra,lareformaagrària ha d’implicar una política de preus i mesures que garanteixin lademocratització dels mitjans de producció i control de la comercialització, queestimulin la petita agricultura i cooperativa, a través de crèdits i assegurancesagrícoles.

5.2AGROECOLOGIA


30

PeraLaVíaCampesina,l’agroecologiaéselcamíatravésdelqualgarantirlaSobiraniaAlimentària. L’agroecologia és un enfocament tecnològic subordinat a objectiuspolítics profunds iper tant, lapràcticaagroecològicahade ser col·lectiva,orgànica,solidària, ajustada a les condicions materials i polítiques concretes. El moviment ladefineixcomelpatrimonidelspoblesruralsperòtambéunamaneradeseriproduir,ambbasesnonomésbiològiquessinósocials.Implica,aixídoncs,unafortarelacióambla natura, però també l’enfocamentament de gènere, l’autonomia a través del’autoabastimentil’abastimentlocaliregional,elreciclatge,ladiversificació...39

5.3ELSGRUPSDECONSUMAGROECOLÒGICS

Sóngrupsdepersonesconsumidoresques’uneixenpersatisferplegadeslanecessitatd’accediraalimentsdeconsumresponsablesatravésdecompresconjuntesid’acorda uns valors ambientals i socials. Normalment són projectes assemblearis iautogestionatsque fomentenel vincle entre elmónurbà i rural, la relocalitzaciódel’alimentació, els alimenta de temporada, les relacions directes i de confiança entreconsumidoresiproductores...

A Barcelona, durant la segona meitat del segle XIX, van sorgir les primerescooperativesobreresperal’abastimentdeproductesagroalimentaris,inspiradesenelmodeldelaRochdaleidurantlaSegonaRepúblicase’ncomptavenunaseixantenaquealimentaven 10.000 famílies de la ciutat. A la dècada dels vuitanta del segle XX vanaparèixer els grups de consum que avui coneixem. En l’actualitat, a Barcelona se’ncomptabilitzen una seixantena de 30 unitats familiars de mitjana i 160 a totCatalunya40.

5.4ELSCIRCUITSCURTSDECOMERCIALITZACIÓ(CCC)

Els circuits de comercialització són el nombre d’intermediaris entre productor iconsumidor, així que els CCC es caracteritzen per la presència d’un sol intermediarientre aquests. S’entén per intermediaris aquells que fan alguna modificació al

39LaViaCampesina,2015“Laagroecologíapuntaldelasoberaníaalimentaria”enwww.viacampesina.org:https://viacampesina.org/es/la-agroecologia-puntal-

de-la-Sobirania-alimentaria/

40Fernández,AnnaiMiró,Ivan.2016,“L’ESSaBarcelona”.AjuntamentdeBarcelona,Barcelona.


31

producte en la cadena o ofereixen producte 41 . Per exemple, no es consideraintermediari l’empresa de transport, una cooperativa de consum o un menjadorescolar (en tant que agrupen els aliments), però sí els venedors majoristes ominoristes.Enelscasosenquènohihaintermediariparlemdevendadirectadinselcircuitcurt,éselcasdelescooperativesigrupsdeconsum.Elsprincipalsexemplessónelsgrupsicooperativesdeconsum,lesbotiguesespecialitzades,elshortscomunitaris,algunesiniciativesderestauració,lavendadirectaadomicili,enfincaoalmercat.ElsCCCesdefineixenpersiscriteris:

§ Proximitatespacial(relocalització)entreproduccióiconsum.§ Relaciódirectaentreelsactorsde lacadenaalimentàriacomabaseperala

cooperació i la coresponsabilitat: acords de quantitats mínimes de consum,pagaments agrupats per avançat, el finançament des del consum de lesinversionsde laproducció, l’acordd’un ingrés fixanualpera laproducció, laparticipació dels consumidors en les tasques agrícoles a canvi de preusmésajustats o la participació conjunta enmobilitzacions i campanyesper almedirural...

§ Partsinformadesperprendredecisionsdemaneraautònomairesponsable.§ Democràcia interna i participació directa en la governança i gestió dels

diferentsprocessos.§ Justícia, sostenibilitat econòmica i valor afegit del procés, pel fet d’estar

arrelatterritorialmentigenerarrelacionssocials§ Sostenibilitat ambiental: eliminarels alimentsquilomètrics,prendremesures

per a la reducció de residus, com l’aposta pel granel, els embalatges de baiximpacte...

5.5ELSSEGELLSPARTICIPATIUSDEGARANTIA

L’augedelscertificatsinternacionalsilasevaburocràciaicosthaallunyatalespetitesproductoresd’aquesttipusdesegells.Amés,sovint,aquestsnos’adaptenalesformes

41Binimelis,RosaiDescombes,Charles-André.2010,“ComercialitzacióenCircuitsCurts.Identificacióitipología”.EscolaAgràriadeManresaiVerloc.Ambla

col·laboraciódel’Associaciól’Era,Manresa


32

deproduccióagroecològica(perexemple,silafincafaservirunabiodiversitatquenoencaixa en els formularis). També poden ser qüestionats els criteris, per serinsuficientsopernoadaptar-sealesparticularitatsdecadaproducteoiniciativa.Perúltim, quan es tracta de circuits curts de comercialització, els segells de certificació,podendeixardetenirsentit.Tanmateix,hihapersonesquenecessitengarantiesielssegells participatius permeten construir segells de qualitat des de baix i demanerahoritzontal.

Enelssegellsparticipatius,lespròpiesiniciatives,amblacol·laboraciódelespersonesque normalment consumeixen els seus productes o col·lectius socials per latransformació social, estableixen els seus propis criteris i dissenyen fórmules perautoavaluar-se.ACatalunyan’existeixendiversos,entreellselSPGde laXarxeta,unaxarxadepageses i pagesosagroecològics creada l’any2008,queaplegaunavintenad’experièncieshortícolesrepartidesencincnodesterritorialsarreudelpaís.

5.6ELRETORNALCAMP

DesdelmovimentdelaSobiraniaAlimentàriaespromoutambéelretornalcampdelesnovesgeneracions,ésadir,fillsonétsdepagesosquevanemigraralaciutatalarecerca demillors oportunitats laborals i que ara han decidit recuperar la professiópagesa.Desdelmoviment,s’esperonaqueaquestretornesfacisegonselsprincipisdel’agroecologia. Un món rural viu és fonamental per assegurar una producció localdiversificada, circuits curts de comercialització, la transparència, traçabilitat iproximitatdelsaliments;endefinitivapergarantirlasobiraniaalimentària.

6.PRINCIPALSREPTESDELASOBIRANIAALIMENTÀRIA

Per finalitzar la fotografia del moviment de la Sobirania alimentària, a continuació,s’introduiranelsprincipalsreptesdefuturqueespresenten.

En primer lloc, a la primera Conferència Internacional de La Vía Campesina (Mons,Bèlgica,1993)el20%delesassistentserendones,totselscoordinadorselectesvarenser homes i el context de la dona camperola pràcticament no va aparèixer en ladeclaraciófinal.Unasituaciósimilarvaocórrera lasegonaConferència Internacional(Tlaxcala,Mèxic,1996).Desd’aleshores, LaViaCampesinaha fetpassosper revertiraquesta situació, des de la creació de la Comissió de dones de La Vía Campesina,l’organització de trobades no mixtes com les Assemblees Internacionals de DonesCamperolesoaliancesambgrupsfeministescomlaXarxa internacionalde laMarxa


33

Mundial de les Dones. Tot i així, encara quedenmoltes passes per caminar i en ladarrera Assemblea deDones de La Vía (Derio, Euskal Herria, 2017) es van plantejarreptesendosnivells:ladefensadelsdretscomadonesenlespròpiesorganitzacionsien la societat en general i la lluita coma camperoles contra elmodel neoliberal. Esreivindicaqueelsavençoslegislatiusipolíticsenmatèriafeministatranscendeixinalaquotidianitat de les vides i els hi facilitin una major participació política en lesorganitzacions, lavisibilitat i reconeixementdelseutreballproductiu iacabaramblaviolència estructural contra les dones (econòmica, laboral, ambiental, física, sexual ipsicològica).Segonsladeclaració,laSobiraniaAlimentàrianecessàriamenthadetenirun posicionament feminista de ruptura amb la lògica heteropatriarcal42. És per aixòque la conferència es va clausurar amb la reivindicació d’un feminisme camperol ipopular,ésadir,quesorgeixdelaidentitatcamperolailasevadiversitatdemiradesies construeixdemanera col·lectiva, desde l’educaciópopular i enel dia adia a lesorganitzacions.

Ensegonlloc,unaltredelsgransdesafiamentsperalfuturdelaSobiraniaAlimentàriaéscommantenirunesbaseseconòmiquesviablesperaéssercapaçdeconstruirunaxarxa extensa, resistent i consolidada que pugui esdevenir una alternativa almodelcapitalista agroalimentari. En altres paraules, perquè realment es doni la sobiraniaalimentària cal un entramat d’iniciatives i pràctiques de producció, distribució ifinancesètiquesqueesrelacioninentreelles,aixícomungrupnombrósdepersonesconsumidoresdisposadesadonar-hisuportenelseudiaadia.Sino,escauenelriscd’esdevenir micro-universos separats i autònoms i amb relativa capacitattransformadora.

Enaquestsentit,unaltrerepteésenfortirelvincleilesrelacionsentrecampiciutat,comapeçaclauperasegurarlaproduccióagroecològicaielconsumresponsablealesciutats. Però no només: per asegurar la producció local, cal un món rural viu ireruralitzarimplicafermésdesitjableelmónrural(polítiquespúbliquesqueinverteixinen infraestructurespermillorar l’accésa lasalut i l’educació ipolítiquesagràriesquedoninsuportalapetitapagesiaagroecològica)iaproparlesciutatsalcamp(unprocésde conversió del terreny urbà en rústic des de les polítiques públiques i accionscol·lectivesdesdel’autogestió,comlacreaciód’hortsurbans).

42 La Vía Campesina, 2017. “Declarción política V Asamblea de Mujeres de La Vía Campesina”, Derio, Euskal Herria. Disponible a:

https://viacampesina.org/es/declaracion-politica-v-asamblea-de-mujeres-de-la-via-campesina/


34

Per últim, el darrer repte és superar el perill de la cooptació per part del sistemacapitalista de les lluites de la sobirania alimentària fins a convertir-les en neutres iinnòcues. Sabem de la capacitat del sistema d’apropiar-se de conceptes contra-hegemònics; enel casde l’alimentació és evident i en trobemunexemple clar ambl’agriculturaecològica.Enelsdarrersanys,eltermeagroecològichaestatapropiatperpartd’organitzacionsinstitucionals,empresesipolítiquespúbliques:hanproliferatelsproductes d’agricultura ecològica als estants dels supermercats i les gransmarquess’hanafanyatperllençaralmercatlíniesdeproduccióecològica,comtambéhapassatambelsproductesdeComerçJust.Sibé,mentrel’agriculturaecològicaésbasanomésen una tècnica i tecnologia concreta pel que fa a la producció d’aliments,l’agroecologia, com ja s’havist,ésunaapostapolíticamoltmésholística,que inclouunes determinades tècniques però també un contingut profund, una manera derelacionar-se amb la natura i entre les persones, que la fa sostenible personalment,socialmentiambientalment.Pertant,ésfonamentalqueelmovimentdel’SAnoperdilasevacapacitattransformadora,desdeladenúnciaalesagressionsivulneracionsdedrets que implica el sistema agroalimentari globalitzat i des del plantejament de lasobirania alimentària com una aposta social i política anticapitalista. Aquestesreivindicacionshand’anardelamàd’unapràcticarealidiàriaentoteslesfasesdelacadenadeproducció,peròtambéhadeposarèmfasienl’educacióisensibilitzaciódelaciutadaniaperuncanviculturalenlamaneradeconsumir.


35

IIIL’ECONOMIASOCIALISOLIDÀRIA

Totseguit,espresentaunaaproximacióalmovimentde l’EconomiaSocial iSolidària(ESS).Per fer-ho,analitzarem l’EconomiaSocial,entantque l’evoluciódelmovimentcooperativista imutualista, especialment a Catalunya (ja que va ser pioner a l’estatespanyoliaEuropa),vanesdevenirunterrenyfèrtilfonamentalperalràpidflorimentde l’ESSaCatalunya.Esdefinirà l’ESSa travésde lesprincipalsdefinicionsques’hanaportatdarreramentiespresentaràelseudesplegamentalterritoricatalàatravésdeleseines,esdevenimentsipolítiquesprincipals.

1.ECONOMIASOCIAL

L’Economia Social és un moviment compost per un conjunt d’organitzacionscircumscrites a un grup de formes jurídiques (les cooperatives, les associacions, lesfundacionsi lesmutualitatsdeprevisiósocial)quegaranteixenel lucrelimitat(enelcas de les cooperatives) o inexistent (la resta). Generalment, les cooperatives esdefineixen per la democràcia interna i les segones per l’impacte social positiu de lasevaactivitat.Lescooperativesd’iniciativasocialsónunhíbridenaquestsentit.

El concepte d’Economia Social (ES) va emergir al segle XIX de les classes obreres ipopulars d’Europa com a reacció als efectes de la revolució industrial i ha estathistòricamentvinculadaalmutualismeialmovimentcooperatiu.

Al1844,escrealaCooperativaRochdale,laqualvaformularunidearicooperatiuqueva marcar el moviment cooperativista i de l’ES: es definia per garantir la presa dedecisionsenlespersonessòcies,perlaigualtatdedretdevot,laretribucióobligatòriadelcapitalsocialilacreaciód’unpatrimonicooperatiunorepartible43.

Més recentment, la Charte de léconomie sociale, elaborada el 1980 pel ComitéNational de Liaison des Activités Mutualistes, Coopératives et Associatives, defineixl’EconomiaSocialcomaquellaenquèlapersonail’objectiusocialprevalensobreelcapital, l’adhesió és voluntària i oberta, la gestió és autònoma i independent delspoder públics i s’assigna la part essencial dels excedents en favor d’objectius dedesenvolupamentsostenible,d’interèsperalsmembresilasocietatenelseuconjunt.Esposenenpràcticaelsprincipisdelademocràciainterna,solidaritatiresponsabilitati

43Fernández,AnnaiMiró,Ivan,op.cit,2016


36

escombinenelsinteressosdelsmembres,usuarisidel’interèsgeneral;reforçatperunfortancoratgeterritorial.

A Catalunya, durant el primer terç del segle XIX es patia una profunda depressióeconòmica i tot i la prohibició de qualsevol tipus de moviment col·lectiu, elsmovimentsobrers,moltarrelatsalarealitatcatalana,vanposarenmarxaassociacionsdemutualismeobrer,quefuncionavencomacooperatives.Lamajoriadecooperativesde producció i consum, constituïdes fins aleshores per encobrir les caixes deresistència,forenmovimentsfortamentperseguits.Laprimeracooperativadelaqualse’ntéconstànciaaCatalunyavaser laCompanyiaFabrildeTeixidorsaMà,al1842.Diversos artesans i manufacturers es van coordinar mútuament per fer front a lesdemandescompetitivesqueimposavalautilitzaciódelamàquinadevaporiladivisiódeltreballalesgransnausindustrials.

Així, apareixien les primeres cooperatives de producció (posteriorment anomenadescooperatives de treball) i a partir del darrer quart de segle XIX i fins al 1936 esdesenvolupen, entre altres, La Obrera Mataronense, La Ladrillera de Terrassa, LaObreraSabadellense,LaArtísticaCarpinteradeBarcelona,LaRedemptoradeRajolersaSantsoLaSocietatCooperativadeTeixidorsaMàaGràciaentred’altres.AlsegleXX,aCatalunyajaestrobencooperativesdeproducció,consum,habitatge,ensenyament,depescadors,deserveis,agrícoles,detransports,desalut(especialmentla“QuintadeSalutl’Aliança”,lacooperativadesalutmésgrand’Europaiexempleseguitperaltrespaïsos) o d’electricitat, com la Cooperativa de Fluid Elèctric de Barcelona, que vasubministrar,el1936,finsal20%delconsumelèctricdeCatalunya.

Aquestaexpansiós’aturaambel franquisme,quan lescooperativesvanserdissoltesper considerar-les marxistes i molts cooperativistes van haver d’exiliar-se o van serperseguits.Mentrequeel1935s'estimal'existènciade300cooperativesdeproducciói treball, el 1940 només en trobem 90 i el 1942 en trobem 65. A partir del 1965,reprenen importància les cooperatives de serveis com a formes d'organitzaciócol·lectivad'indústriesiprofessionalsindependentsilescooperativesd'ensenyament,comaapostaalternativapermetodologiesprogressistesdesvinculadesdel’hegemoniapolítica i religiosa lligada al règim franquista. Les cooperatives d’habitatge van serfonamentalsenaquestaèpocaperfacilitareldretal’habitatgealesclassespopulars.

Amb l’Estatut d’Autonomia i amb les primeres eleccions a Catalunya, el 1980, laGeneralitat assumeix plenes competències enmatèria de cooperatives i en els anys


37

següentsneixenlesfederacionsdecooperativesi laconfederaciódeCooperativesdeCatalunya.

El2015,aCatalunyahihavia4.212cooperatives(el20%aBarcelona)i41.323llocsdetreball, el 69% dels quals cotitzen en règim general i el 31% en règim d’autònoms.SegonslaFederaciódeCooperativesdeTreballdeCatalunya,lesxifresrepresentenl’1,4% del total de l’ocupació total catalana i un 87% del total de l’ocupació del’economiasocialcatalana44.

2. ECONOMIASOCIALISOLIDÀRIA

Als anys seixanta, a Europa, els nousmoviments socials reactivaren el debat políticsobre una economia alternativa a l’economia del mercat. L’empitjorament de lescondicionsdevidadegranpartdelapoblaciómundial,l’individualismecreixentenlesrelacions socials fruit de la subordinació als cicles capitalistes i el deteriorament delmediambientvanferemergirambforçanovespràCtiquesamblavoluntatdedonarresposta a aquesta situació. Emergien els temes vinculats a les formes de vidaalternativa,lacomunicaciósocial,l’ecologismeoelfeminisme,lligatsaunacríticaalamercantilització capitalista i a la burocratització de l’Estat, posant en el centre laqüestiódel’autogestió45.

Aquestesnovespràctiquesesnodriendelesarrelsdel’ES,especialmentdelssindicatsilesmutualitatsobreres iel cooperativisme iafirmavenunadimensióeconòmicaquenoespodiaseparardelavoluntatdetransformaciósocialidecol·locarlesnecessitatsde les persones al centre de l’economia, a través de la redistribució i la solidaritat,entesacomasuportmutu.Naixial’EconomiaSocialiSolidària.

Així, l’ESS incorporavarespecte l’ESunampliventalldeformes jurídiquesfins i tot laseva absència– des d’empreses formalitzades a economies informals o pràctiquesindividuals-, i prioritza la satisfacció de les necessitats de les persones queprotagonitzen l’activitat econòmica. Per tant, es desplega una vessantsocioempresarial formada per les cooperatives (de treball, de serveis, de consum,d’ensenyament, d’habitatge, de crèdit); les societats laborals; les associacions i




38

fundacionsdelTercerSectorSocial; lesempresesd’inserció ielsCentresEspecialsdeTreball;lesmutualitatsdeprevisiósocialilesfinancesètiquesisolidàries.Peròtambého fa des de la vessant comunitària dels grups de consum agroecològic, la gestióciutadanaicomunitàriad’equipamentssocials,lesescoleslliures,elsgrupsdecriança,elshortsurbansicomunitaris,elsmercatsd’intercanviielsbancsdeltemps.46.

RIPESS, la Xarxa Internacional per Economia Social Solidària, al 2013 i després d’unprocésdediàlegentrelessevesxarxescontinentals,defineixl’ESScomunaalternativaalcapitalismeiasistemeseconòmicsautoritariscontrolatsperl’estatonlespersonescomunestenenunrolactiual’horadedeterminarelcursdel’activitateconòmica.47

A nivell internacional, al conjunt d’organitzacions i pràctiques socioeconòmiques noinclosesnienelsectorprivatlucratiunienelsectorpúblicsel’hadenominatdesdelacoexistènciadediferents terminologies:economiapopular i solidàriaoeconomiadeltreball,sobretotaAmèricaLlatina,ieconomiasolidària,economiasocialitercersectorenlatradicióeuropea48.

Lamateixa RIPESS reconeix que a causa del respecte per l’arrelament territorial, lacultura, la història i les realitats polítiques i econòmiques hi ha diferències en ladefnició d’ESS. Pérez de Mendiguren i Etxezarreta la defineixen per lamultidimensionalitat del concepte, que recull almenys tres dimensionscomplementàries: ladimensióteòricacomaparadigmaalternatiusobre l’economia ique parteix de la crítica al capitalisme, la dimensió de proposta política detransformació social i, per tant, de moviment social emancipador, i una terceradimensió més enfocada a definir un tipus específic de pràctiques organitzatives iempresarialspersatisfernecessitatsdemaneradiferenta les lògiquesdel’economiade mercat. 49 Més específicament, les iniciatives de l’ESS es defineixen per lescaracterístiquessegüents:


47RIPESS.2015,“VisiónglobaldelaeconomíasocialSolidària:convergenciasycontrastesenlosconceptos,definicionesymarcosconceptuales”.Disponiblea:

http://www.ripess.org/wp-content/uploads/2017/08/RIPESS_Vision-Global_ESP1.pdf


49Pérez deMendiguren, J. C., Etxezarreta, E. 2015, “Los debates entorno a la Economía Social y Solidària”. Centro de Documentación Hegoa, Boletín de

recursosdeinformación,núm.42.Disponible:http://boletin.hegoa.ehu.es/mail/36


39

• Que tinguin orientació a satisfer les necessitats dels seus membres i/o de lasocietat,prioritzantsempreaquestobjectiupersobredellucre,quehadeserlimitatoinexistent.

• Que siguin experiències basades en la gestió democràtica, entesa des de laparticipaciódelespersonesinvolucradesenelsprojectes.

•Quedesenvolupinlasevaactivitatdesdelcompromísambientalisociali,pertant,minimitzinelsimpactesnegatiusiambvoluntatdecanvisocial.

APamaPam,unainiciativadelaXarxad’EconomiaSolidàriadeCatalunyaideSetemCatalunyaquedelimitaiarticulal’ESSaCatalunyaiactualmentfavisiblesmésde600iniciatives a tot Catalunya, es defineix per una triple sostenibilitat: en primer lloc,sostenibilitatpersonalieconòmica,queimplicaunescondicionslaboralsdignesperales persones treballadores i tambédemocràcia interna en la presa de decisions, aixícomunaperspectivafeministaidecuresenl’organització.Ensegonlloc,sostenibilitatsocial que tingui en compte la relació amb els proveïdors i el foment de laintercooperació, la transparència interna i externa, les finances ètiques itransformadores, la relocalitzacióde l’economiao l’úsde llicències lliures.Perúltim,unsostenibilitatambiental,que tinguiencompte la reduccióde l’impacteambientaldel’activitatatravésdecriterisdeconsumenergètic,gestióderesidusoecològics.Entotal, les iniciatives de Pam a Pam són analitzades a través de 15 criteris amb 5indicadors cadascun, és a dir, 75 indicadors, que s’engloben en aquesta triplesostenibilitat.50

L’eina per transformar l’economia demercat a una economia solidària que posi lesnecessitatsdelespersonesalcentreéslaconsolidaciódelmercatsocial,unaxarxadeproducció, distribució i consum de béns i serveis, que funciona amb criterisdemocràtics, ecològics, feministes i solidaris51. L’ESS existeix en tots els sectors del’economia:producció,finances,distribució,interncavi,consumigovernança.Pertant,es refereixal fomentdels intercanvis i fluxeconòmicsa travésde la intercooperacióentre la xarxa d’organitzacions i persones que operen en aquesta economia

50WWW.pamapam.org

5151Garcia,Jordi.2002,“Objectiu:mercatsocial”Nexe9,FundacióVentosaiRoig.BarcelonaDisponible:http://www.xes.cat/docpdf/xsa1013.pdf


40

alternativa, ja sigui de manera horitzontal (entre iniciatives que desenvolupen lamateixa activitat) i vertical (entre empreses o iniciatives que pertanyen a diferentsnivellsd’unamateixa lacadenaproductiva) imodularo intersectorial (organitzacionsqueoperenensectorsdiferentsiqueconstrueixenprojectesconjunts).

Figura2.Esquemademercatsocialambnodesiflux

Font:Garcia,Jordi.2002,“Objectiu:mercatsocial”

2.1L’ESSACATALUNYA

L’Economia Social i Solidària aCatalunyaésununivers divers, vibrant i dinàmic i unreferent per a altres xarxes d’ESS en altres territoris. S’articula a través de la Xarxad’EconomiaSocialiSolidària(XES),unaorganitzacióformadapermésde300sòciesdediferents sectors de l’economia amb l’horitzó de fomentar el mercat social i ques’articula pel territori a través de xarxes locals (n’existeixen a Terrassa, BarcelonèsNord,barrideSantsiSantAndreudeBarcelona,SantCugat,RipollèsoMataró).L’einamésreconegudadelaXESéselBalançSocial,unprocéscol·laboratiuque,atravésdelaparticipaciódepersonesexpertesiorganitzacions,permetelaborarl’Informeanualde l’Estat del Mercat Social Català. A més, el Balanç Social serveix com a einad’autodiagnòstic per a les iniciatives que el realitzen, doncs permet avaluar el seufuncionament en relació amb qüestions ambientals, socials i de bon govern, iemprendreprocessospermillorarenaquestsaspectes.


41

Una altra de les peces claus de l’articulació i visibilització de l’Economia Social iSolidàriaéslaFirad’EconomiaSolidàriadeCatalunya(FESC),quedesde2012ésunatrobadaanualimprescindibledeprojeccióinternacionalquereuneixlagrandiversitatd’iniciativesdel’ESSalterritori.Perònonomésserveixd’aparador,tambéésunespaid’intercooperació i reflexió del mateix moviment, a través de les taules de debat,presentacions,activitatsitallersques’hiorganitzen.

Per últim, cal destacar el suport de l’Administració pública en els darrers anys enl’enfortiment i foment de l’ESS a Catalunya. Des de la Direcció General d'EconomiaSocial, Tercer Sector i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, s’ha impulsat lacreaciódelsAteneusCooperatiusatotelterritori,mitjançantelsqualss'acompanyalacreaciódenovescooperativesiempresessocialsis'assessoralesexistents.Aixímateix,l'Ajuntament de Barcelona a través del Comissionat d'Economia Social,DesenvolupamentLocal iConsum, iBarcelonaActiva,enelmarcdelPlad'Impulsdel'EconomiaSocial iSolidària2016-2019,tambéestàapostantperfomentar ienfortirles iniciatives econòmiques de l'àmbit de l'Economia Social i Solidària de la ciutat atravésdediverseslíniesdetreball.Caldestacarl'elaboraciódelaGuiadecontractaciópública social de l'Ajuntament de Barcelona, que inclou requisits per potenciarl'Economia Social i Solidària en els concursos públics. Per últim, cal destacar laconstitució de la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària (XMESS) il’elaboració de la Guia per mesurar l’economia social i solidària dels ens locals,promoguda per la Diputació de Barcelona, i que té per objectiu definir unametodologia estandarditzada per tal de diagnosticar i fermonitoratge de l’estat del’ESSaescalalocal.

Esfadifícilcomptabilitzarelnombred’iniciativesd’ESSalterritori,acausadelasevadiversitat de formes i pràctiques i la creixent aparició de nous projectes. Si bé, entenim algunes dades: segons l’informe l’ESS a Barcelona, a la ciutat de Barcelona el2016 hi havia 4.718 iniciatives socioeconòmiques que per la seva forma jurídica(fundacions, associacions, cooperatives i societats laborals del territori) s’englobendins de l’Economia Social i Solidària 52 . L’informe de l’estat del mercat Social aCatalunya del 2016 recollia la participació de 144 organitzacions que implicavenaproximadament 82.000 persones, donaven feina a 3.000 i facturaven pràcticament



42

100 milions d’euros53. A l’última FESC van participar 186 expositors, xifra que hacrescut respecte les114expositoresel 2012. El projectedePamaPam témapades600iniciativesatotCatalunya.

53 XES, 2017, Informe de l’Estat del Mercat Social. Xarxa d’Economia Social i Solidària, Barcelona. Disponible a: http://mercatsocial.xes.cat/wp-

content/uploads/sites/2/2016/04/informe_mercatsocial_2016_2.pdf


43

IV POSSIBLESAPORTACIONSDELMOVIMENTDE L’ESSA LASOBIRANIAALIMENTÀRIA

L’anàlisidelsmovimentsdelaSobiraniaAlimentàriail’EconomiaSocialiSolidàriaenshapermèscomprovarqueesbasenenprincipisivalorsmoltsimilars,fonamentatsenel compromís amb l’entorn, l’equitat, l’horitzontalitat, laparticipació i lademocràciainterna, l’arrelament territorial, la comercialització justa i les condicions laboralsdignes, ... Si bé, mentre en el cas de la Sobirania Alimentària la mirada és des delsectoreconòmicdel’alimentació,l’ESSincloutotselssectorsdel’economia.

LaSobiraniaAlimentàriaesmultiplicaràidesplegaràmésfàcilmentenlasocietatsivaacompanyadad’unaaltramaneradeferfuncionar l’economia,quen’incloguitotselssectors i en permeti una mirada més global i estratègica, en altres paraules, sienforteix les aliances amb l’Economia Social i Solidària. Com es veurà seguidament,l’ESSpotaportara la SAunesbaseseconòmiquesviablesonestendre’s, gràciesa laxarxaàmplia i resistentd’iniciativesde totsels sectorsque formenelMercat Social.Peròtambépotfer-lamésfactibleatravésdelguanyparal·leldelesaltressobiranies,delainspiraciód’einesibonespràctiquesdel’EconomiaFeministaielmovimentdelsComuns i dotar-la de més capacitat d’incidència política i mobilització social. Endefinitiva,l’ESSésunaaliadaessencialperdonarrespostaalsreptespresentsidefuturquehemvistqueentoma laSobiraniaAlimentàriaperalimentarelmónsostenint lavida.

No ens trobem davant d’un terreny infèrtil ni molt menys, ja que existeixen jaexemples de pràctiques de trobada entre ambdós moviments, com ho són lescooperativesigrupsdeconsumielsmercatsdepagèsod’altresmésinformalsdinsleseconomies comunitàries com els horts comunitaris. Tanmateix, a continuació es volpresentar unamirada a quatre eixos que poden incloure infinitud de pràctiques deconfluència i que es consideren estratègics per donar resposta als desafiamentspresentatsalCapítol2(apartat6).

1.RELOCALITZARELSCIRCUITS

Undelsreptesclausperalfuturdelasobiraniaalimentària,coms’havist,ésdequinamanerasostenirlesbaseseconòmiquesviablesperfercréixericonsolidarelmodel,al


44

marge de l’economia capitalista. El Mercat Social de l’ESS permet la reapropiaciópopular de les quatre esferes del cicle econòmic (producció, distribució,estalvi/inversióiconsum)ipertant,fercréixeriescalardepuntaapuntalescadenesdevaloratravésdelaintercooperacióeconòmica.

MitjançantelMercatSocial,l’ESSpermetquelespersonesproductoresiconsumidoreses trobin a través de circuits curts de comercialització, els projectes de produccióagroecològica tinguin el suport d’entitats de finançament (com les cooperatives decrèditolabancaètica)perferfluirlainversióilesempresespuguinestargestionadesper lespersones treballadores, garantint-ne la capacitat dedecidir sobreel com i elquèproduiriaugmentant-nelademocràciainternaieldesenvolupamentpersonaldeles treballadores. Així mateix, permet millorar la viabilitat de projectes a escalaindividualatravésdelescompresconjuntes(permetriaabaratircostos,augmentarelpoder de negociació i treballar des de la proximitat) la gestió (coordinar-se percompartirespaisimaterials,augmentarlesxarxesd’economiacircular,compartirunaborsadeproveïdors)o lacomercialització(xarxesdedistribucióperabaratircostosoespais de venda co-gestionats). Però també permet augmentar els fluxos decomunicació per compartir sabers i coneixement, promoure bones pràctiques ogenerar xarxesde suportmutu.Perúltim, la intercooperacióés tambéunmodeldecreixement,unintesforçosperarribaraméscapesdelapoblacióiescalarelmodel.

Finalment,elmercatsocialpossibilitaqueelsectordel’alimentaciós’enriqueixidelessinergies amb altres sectors econòmics, a través de la intercooperació modular ointersectorial,basadaenlaconstrucciódeprojectesconjuntsentreorganitzacionsqueoperenensectorsdiferents.ElcasdeKatuman’ésunexempleparadigmàtic:Katumaés una iniciativa del sector tecnològic emmarcada en el moviment de l’ESS i elprocomú digital que, a través d’una plataforma de software lliure, facilita lacompravendadeproductesdeproximitat.Mitjançantunmapaenlínia,geolocalitzaelsgrupsdeconsumexistents,enpromouelcontacteil'adhesiódequalsevolpersonaienfacilitalessevescomandesenlínia.Katumaaspiraaconsolidar-secomunaalternativadeconsumreal,autogestionadaper lespersonesusuàriesatravésd'unacooperativade serveis. La seva propietat i gestió recauen en les sòcies: persones, entitats afins,grupsdeconsumiproductoresdeproximitat54.

54Persaber-nemés:katuma.org


45

2.ARTICULAR-SEAMBLESALTRESSOBIRANIES

És possible construir sobirania alimentària en un entorn on les persones pateixenpobresaenergèticaono tenengarantiteldreta l’habitatgedigne?Espodrienposarmolts exemples per afirmar que per construir sobirania alimentària, cal treballar enparal·lel per a guanyar altres sobiranies. Per garantir que totes les persones puguinaccedira satisfer les sevesnecessitatscalensocietatsonels recursosmésbàsics (nonomés l’alimentari, també l’energètic, el tecnològic, residencial, etc.) no siguincontrolats per uns pocs amb l’objectiu últim de maximitzar beneficis. És aclaridoraquestbreutextdeMarinaSanchezCid,queapuntaa lareformulaciódel’economiaperentendrequeenspertanyentantquebategaentotesicadascunadelesesferesquotidianesdelanostravida:

Entendre que l'economia és lamanera comens organitzemper satisfer les necessitats i queaquesta està marcada per relacions socials és vital perquè aquesta esdevinga realment unapràcticadebenestar.L'economiaseràlaparaulaqueensrecordequeallòrealmentimportantéselbenestarsocial imediambiental iqueperaconseguir-localunimportantdebatsobrelesnecessitats bàsiques, sobre els temps de vida, les malalties, la pobresa, la distribució delsrecursosielstreballs,lesrelacionsafectives,elmediambient,lafelicitat...Undebat,alcapialafi,sobrenosaltres55.

L’Economia Social i Solidària fa temps que treballa per garantir totes les sobiranies:existeixenmultituddeprocessosoberts ienmarxaqueproposenunasuperaciódelsvalors del capitalisme. A continuació, es donarà una pinzellada dels principalsexemplesaCatalunya.

En primer lloc, la sobirania econòmica és la capacitat de decidir dels pobles sobrel’ordenació econòmica per garantir unmodel sòlid basat en l’economia productiva,respectant el medi ambient i l’equilibri territorial i cultural. Es persegueix lareapropiació popular dels circuits econòmics des de l’autogestió del treball, lacomercialització justa, les finances ètiques i el consum responsable. En el marc del’EconomiaSocialiSolidàriaaCatalunyaexisteixenalternativesqueoperenenaquestalínia:desdelaBancaètica,comFiareoTriodosBankidesdelescooperativesdecrèditcomCoop57oOikocrèdit.Peròtambéprojectesquetreballenambmonedessocials

55SánchezCid,Marina.2016,“Lanostraeconomia.Cooperacció.Barcelona


46

(com l’Ecoxarxa Garrotxa, entre moltes altres) o bancs del temps i iniciatives queempoderena lesconsumidoresperdura termeunconsumcrític i responsable,comPamaPam.

Ensegonlloc,lasobiraniaenergèticaéseldretdelespersones,comunitatsipoblesaprendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consumd'energia,demaneraqueaquestessiguinapropiadesalescircumstànciesecològiques,socials, econòmiques i culturals, i sempre que no afectin negativament a tercers. ACatalunyahitreballaSomEnergia,cooperativadeconsumd’energiaverdasenseànimde lucre, dedicada a la comercialització i la producció d’energia d’origen renovable.Pretenen impulsar un canvi del model energètic actual per assolir un model 100%renovable.

Entercerlloc,lasobiraniatecnològicabuscal’empoderamentcol·lectiuperatenirelsconeixementsilacapacitatperdecidirsobrelatecnologia,queensportiasatisferlesnostresnecessitats iviuremillorenelmediambient.Existeixenmultitudd’iniciativesque treballenperguanyar la sobirania tecnològicasotaels criterisde l’ESScomSomConnexió,Guifi.net,SomMobilitat,KatumaoCol·lectic.

En quart lloc, la sobirania residencial persegueix el dret a unmodel d’habitatge noespeculatiu, inclusiu, sostenible i de propietat col·lectiva. Fan passes per garantir-laprojectescooperatiusd’habitatgecomLaBorda,LaDinamooSostreCívic iprojectescooperatius que rehabiliten habitatges com Celobert i que treballen per unareapropiació de l’arquitectura, que sigui participativa i sostenible amb el mediambient,comLaColoCol·lectiuVolta.

Perúltim,lasobiraniarelacionalpersegueixunarecuperaciódeladimensiócol·lectivadelacultura,l’educació,lasalutilescuresolacomunicació.Implicauncanvienelseuúsperpartdelsd’estats ielsmercats.ExisteixennombrosesalternativesaCatalunyaque lluiten contra la mercantilització d’aquestes esferes, des d’editorials i llibreriescooperativescomPol·leneditorial,VirusoLaCaníbal,cooperativesdeSalutcomCosoprojectesd’educaciócol·lectiuscomelsgrupsdecriançacompartida.

3. NODRIR-SE DE LES ALTRES ECONOMIES: L’ECONOMIA FEMINISTA I ELMOVIMENTDELSCOMUNS


47

Si bé el moviment de la Sobirania Alimentària treballa creant aliances de maneraconstantambaltresmoviments,desdel’ecologismefinsalComerçJust,l’ESSpermetala Sobirania Alimentària incorporar una mirada més global, entrellaçada itransformadoradel’economia,entantquelasevaessènciaéselresultatd’unprismade mirades contra-hegemòniques en contacte continu amb les propostes que vansorgintdesde lesaltreseconomies, com leseconomies feministes ide lescures, leseconomies comunitàries o els comuns. La SobiraniaAlimentària pot nodrir-se de lessevesbonespràctiques, compartir experiències i generar-nedenoves i conjuntes.Acontinuacióesdesenvoluparanlesaportacionsdelesconfluènciesambleseconomiesfeministesielmovimentdelscomuns,entantquepodendonarrespostaaalgunsdelsreptesenunciatsanteriorment.

Elsplantejamentsdel’EconomiaSolidàriailaSobiraniaAlimentàriaposendemanifestlatensiócapital-vidadelsistemacapitalista, fentpalesa larelació impossibleentre lasostenibilitat de la vida i la lògica productivista capitalista i fent valdre la dimensiósimbòlica i cultural de l’alimentació, a travésd’unamirada feminista queplanteja laredimensionalitzacióde lesesferes invisibilitzades.Tanmateix, coms’havistal segoncapítol,undelsmajorsreptesdelaSAésincorporarlamiradafeministaalapràcticaien el dia a dia, tant a l’intern de les organitzacions camperoles com de maneratransversalatoteslesesferesdelaproduccióiconsumd’aliments.Enaquestsentit,sibé l’EconomiaSocial i Solidària també trobada importantsdificultatsenpassarde lateoriaalapràctica,s’estanmultiplicantexperiènciesquebusquensocialitzareinesperfer-hopossible,desde lagestióde recursoshumans,mesuresdecorresponsabilitat,feminització de sectors econòmics o per transversalitzar la perspectiva de gènere al’activitat econòmica. Per citar-ne dos exemples: un dels tallers de la darrera Escolad’Estiu de la XES (2018) va centrar-se a socialitzar bones pràctiques d’economiafeministaqueduenatermeiniciativesdel’ESSdediversossectorsidesdelaComissiód’EconomiesFeministesdelamateixaXEStambés’estanfentpassosenaquestalínia,atravésdelasensibilitzacióambunacampanyadecomunicacióilacreaciód’unaeinad’observació de gènere, una plantilla per copsar la situació de gènere als espais detreballdequalsevolactivitat56.

Al llarg de l’estudi, hem vist com es vincula la Sobirania Alimentària amb el dret adecidirdelspoblessobreelssistemesagroalimentaris,elqualsuposa,necessàriament,

56Persaber-nemés:http://xes.cat/comissions/economies-feministes


48

crearimantenirlògiquesdecooperaciócomunitària,basadesenlagestiócomunitàriade l’accés als recursos productius, naturals i tècniques de maneig, elementsactualmentmercantilitzatspelsistemaagroalimentari.Desdel’òpticadelscomuns,lacogestiópúblicailacogestiólocalpodrienfacilitaraugmentarlesxarxespergarantireldretal’alimentaciódesd’unaperspectivadesobiraniaalimentària.

Elparadigmadelscomunsfareferènciaaunbastpaisatged’autoorganitzaciósocial igestió democràtica de béns i recursos, tant els comuns tradicionals, aquellespràctiques que tenen una llarga història (muntanyes que es gestionen de maneracomunal, confraries de pescadors que practiquen una pesca artesana i sostenible,xarxes d’intercanvi de llavors, terres agrícoles de gestió comunal) com els nouscomuns,aquellesagrupacionsquehansorgitenunterritoriperdesenvoluparformesdiferents de produir, aprendre, conviure, viure, cuidar-se i basant-se en la gestiócol·lectiva i reproducció dels béns57(el cooperativisme de plataforma, cooperativesque aposten per una energia renovable, iniciatives de crèdit col·lectiu o comunitari,mitjans de comunicació que es construeixen des de pràctiques cooperatives,cooperativesd’habitatgeencessiód’ús,comunitatsd’aprenentatge,grupsdecriança,hortscomunitaris,...).

Al’Estatespanyol,elsterrenysgestionatsdeformacomunalocupenmésde4milionsd’hectàrees,lapescaartesanalatravésdeconfrarieslocalsésl’ocupaciódemilersdepersones iexisteixenxarxesd’intercanvi i conservacióde les llavorsa totel territori.Tanmateix,aquests sónelementsde resistència, jaqueelmodelagroalimentariestàallunyat dels principis dels comuns, a causa de la privatització de tota la cadena deproducció, la gran quantitat d’intermediaris i la seva deslocalització. Cada vegadamenys terres estan gestionades des del comú. Com hem vist al primer capítol enl’anàlisi sobre l’accés a la terra, undels exemplesparadigmàtics aCatalunya són lesciutats,onmoltesdelesterresdepropietatpúblicahanpassatamansprivadesielsòlperiurbà,clauperalaproducciód’aliments,ésunbéespeculatiu.

Desdel’òpticadelscomuns,sorgeixenpropostesperguanyarsobiraniaalimentàriaatravésdelareapropiaciódelagestiódelsbénsirecursosperpartdelsmembresdelacomunitat local. Es tracta d’estratègies que tenen dos motors claus, mesures ipràctiques que han de sorgir de l’articulació i acció social i mesures que s’han

57DiversosAutors,2017“Rebeldíasencomún.Sobrecomunales,nuevoscomunesyeconomíascooperativas”.Comunaria,LibrosenAcción.Madrid


49

d’impulsar des de l’àmbit públic a través de la co-gestió. Per exemple, l’aposta pelshorts comunitaris que garanteixin la producció alimentària en les àrees urbanes iperiurbanes,polítiquespúbliquesquegaranteixinl’accésal’alimentacióatravésdeladesmercantilització(políticadepreusbaixosperalimentsbàsicsiexponencialmentaltper aquells quilomètrics o de luxe...), creació de comunitat entre consumidores iproductores, el foment dels mercats locals o l’adopció de les lògiques de consumresponsable, que implica la corresponsabilitat de les consumidores amb lesproductores.

4.INCIDÈNCIAPOLÍTICAIMOVILITZACIÓSOCIAL

En l’actual escenarid’esgotament climàtic,depèrduade sobiraniadelsestats capalpoderdelesgranscorporacions,peròtambéderetorndelscapitalismesd’estatambl’augededeterminadesfiguresd’extremadretaalapolíticainternacional,nomésdesde la força col·lectiva de la globalització de les alternatives la Sobirania Alimentàriaaugmentarà la seva capacitat d’incidència en les polítiques comercials. Per tant, laSobirania Alimentària ha de seguir treballant conjuntament amb altres movimentstransformadors, com l’Economia Social i Solidària. En aquest sentit, la campanyacontraelstractatscomercialspotserunespaivectorpergenerarsinergiesitreballarplegades, juntament també, en aquest cas, amb el moviment del Comerç Just,sindicatsagrarisiorganitzacionsmunicipalsiinternacionalistes.

El Fòrum SocialMundial, que se celebrarà a Barcelona a l’any 2020 i que ja s’estàorganitzantentrediversesorganitzacionsdelasocietatciviliquecomptaambelseixosde Sobirania Alimentària i Economia Social i Solidària pot ser un altre espai deconfluènciapertraçarunaagendadelluitescompartida.

En definitiva, és evident que per abordar conflictes globals es requereixen lluitesglobals. Una major sinergia entre ambdós moviments n’augmentaria la capacitatd’incidènciapolíticaidemobilitzaciósocial.


50

CONCLUSIONS

En les pàgines anteriors s’ha tractat de mostrar de quina manera l’actual modelagroalimentari és insostenible per a la vida i, per tant, és urgent i indispensableapostarperal’enfortimenticonsolidaciódelaSobiraniaAlimentàriacomaalternativaperunaproduccióiconsumd’alimentsmésètica,justaisolidàriaambelmediambienti les persones. En efecte, les conseqüències del desplegament del sistemaagroalimentari en l’economia capitalista, constaten un atac sistemàtic d’aquest a lavida: pèrdua de biodiversitat, desplaçaments forçats, violacions de drets humans,desforestació,desertitzacions,empobrimentidesapariciódelsrius,...Adiferènciadelquepuguinafirmarlesinstitucionsinternacionals,comlaFAO,queinstenaaugmentarlaproduccióa travésde labiotecnologiapererradicar la gana i lapobresa58, la crisialimentàrianoésunacrisiperfaltad’aliments,sinóperl’accésaaquests.

La SobiraniaAlimentària ésunparadigma,unmoviment i unapropostapràcticapergarantirelsdretsdelspoblesadecidirsobreelsseussistemesdeproducció,distribuciói consum d’aliments a través d’agricultures locals i ecosistemes que permetin unaagriculturadurableisostenible.Tanmateix,estrobadavantunseguitdedesafiamentsque caldrà entomar perquè pugui ser una opció de futur real que arribi al màximnombre de capes de població. En aquest punt, al llarg d’aquest estudi s’ha validatl’hipòtesipresentada:laSobiraniaAlimentàriaesdesplegarà,multiplicaràiconsolidaràmésfàcilmentsiaugmentaelsespaisdeconfluènciaiesnodreixdelapropostapolíticaipràcticadel’EconomiaSocialiSolidària.

L’anàlisidelsprincipis,valorsipràctiquesdelsmovimentsdelaSobiraniaAlimentàriail’Economia Solidària ha permès reconèixer en els pilars de la Sobirania Alimentàriaprocessosquealimenteniesretroalimentendelmovimentglobaldel’EconomiaSocialiSolidària (l’equitat, laparticipació i lademocràcia interna, l’arrelamentterritorial, lacomercialització justa, el compromís amb l’entorn, ...). Unes voluntats compartidesquesónuncondicionantpreviessencialperquèpuguindonar-senovesimajorsformesdeconfluència.

58FAO“ElpapeldelaFAOenlabiotecnologia”Disponiblea:http://www.fao.org/biotechnology/es/


51

Ambduespropostessorgeixendelsmargesdelsistema,de lamultiplicitatdemonsopluriversos, comapropostesdevida,però tambéde resistènciadiscursiva ipràcticacontral’hegemoniaglobaldelcapital.Davantlacrisimultidimensional,elssignificatsisabers generats des dels marges i pels moviments socials són fonamentals per latransformaciósocial,entantquesónagentsautònomsquesostenenelsprocessosdecanviisónformesdepressiódavantlesinstitucionspúbliquesiprivades.

Així mateix, al llarg de l’estudi, hem trobat nombrosos exemples del desplegamentparal·lel d’aquest plurivers de resistències dutes a terme des de la SA i l’ESS aCatalunya,exemplespràctics i concretsquehananatproliferantenelsdarrersanys,des del segell participatiu de garantia de La Xarxeta en el camp de la Sobiraniaalimentària finsaexperiènciescooperativesdecrèditcomCoop57oexperiènciesdesobiraniaenergèticacomSomEnergiaod’habitatgecooperatiuencessiód’úscomLaBorda en el terreny de l’ESS. Iniciatives que demostren que el canvi cap a un noumodel de relació entre persones i territori és possible. A més, l’existència d’einesconsolidadesaCatalunya com laXarxad’EconomiaSolidària, elBalanç Social, la Firad’EconomiaSolidària,PamaPamidepolítiquespúbliquesperalfomentdel’ESS,sónuna oportunitat que facilita defensar l’alimentació com a dret i convertir-la en unrecurscomúperalsprocessoscomunitaris.

L’Economia Social i Solidària és també l’espai perquè la Sobirania Alimentària esnodreixi de bones pràctiques d’altres sectors i fins i tot, d’aquestes sinergies, enpuguinnéixerpràctiquesconjuntesinnovadoresitransformadores.EnsónexemplesaCatalunya la plataforma Katuma o els grups de consum agroecològic, però n’hi hamoltsaltresatotelmón.Sibé,mésenllàdepràctiquesconcretes,ésvitalaugmentarlesconfluènciesenels següentseixosper talque laSobiraniaAlimentàriaesdotiderecursosperentomarelsreptesqueenfronta.

En primer lloc, l’ESS aporta eines per relocalitzar l’economia, per enfortir el vincleentrecamp iciutat ibaseseconòmiquessòlidesondesplegar-sea travésdelMercatSocial.Unmercatarrelatalterritoriigestionatperlespersones,desdel’autogestiódeltreball, la comercialització justa, les finances ètiques i el consum responsable. Aixídoncs, relacionar-se dins l’entramat d’iniciatives del Mercat Social permetria a lesiniciativesdeSobiraniaAlimentàriaampliarlacomunitatdeparticipants,augmentarlacapacitatd’autogestió idemocràcia interna igenerarnoves relacionsenelsdiversosgraons de la cadena alimentària (producció, distribució, finances i consum) dins elsprincipisdel’èticailasolidaritat.


52

Ensegonlloc,l’ESSfacilitainstrumentsperpassardelateoriafeministaalapràctica.Segons elmateixmoviment, la SobiraniaAlimentària necessàriament ha de tenir unposicionament feminista de ruptura amb la lògica heteropatriarcal, que faci visible ireconegui social i econòmicament les tasques de les dones rurals i lluiti contra lesviolènciesestructurals.L’ESSaCatalunya,queincorporalaperspectivafeministaenlaseva essència, està fent passos per dotar a les iniciatives d’eines pràctiques dedesplegamentd’unamiradafeministaidelescureseneldiaadiadelesorganitzacionsidelavidaengeneral.

En tercer lloc, l’ESS facilita recursos per lluitar contra l’apropiació capitalista delsconceptesipropostescontrahegemòniques(comelconcepted’agroecologia,ques’havist cooptat en els darrers anys per les gransmarques i determinades institucions),peròtambécontraleslògiquesd’acumulacióperdespossessióquefandemotorperlasupervivènciadelsistema.Elsprincipiscooperatiustrenquenleslògiquesdepropietatprivada per lògiques d’horitzontalitat, cooperació i solidaritat. Dins l’EconomiaSolidària, el moviment dels comuns permet també rompre les dinàmiquesd’acaparament de recursos i béns en mans d’uns pocs, reivindicant l’apropiaciócol·lectiva d’aquests a través de noves maneres de viure, relacionar-se, habitar ocuidar-se. Els comuns plantegen alternatives per apropar la producció agrària alconsumdes d’un nou sistema de relacions entre camp i ciutat basades en la gestiócomunitària. Des d’aquesta òptica, la cogestió pública i la cogestió local podrienfacilitaraugmentarlesxarxespergarantireldretal’alimentaciódesd’unaperspectivade sobiraniaalimentària.Perun futurestudi, seria interessant seguiraprofundintenles aportacions que pot fer concretament el moviment dels comuns a la SobiraniaAlimentària.

Perúltim, l’Economia Social i Solidàriadotad’unamiradamésglobal i estratègica lalluita per garantir la SA en tant que l’engloba en la pugna per guanyar la resta desobiranies i n’augmenta la capacitat d’incidència política i mobilització social. L’ESSpossibilita a construcció col·lectiva per a què tota societat sigui partícep icorresponsabledel’accésigestiódelsbénsirecursos.

Així doncs i per concloure, cal que la Sobirania Alimentària segueixi creant xarxes ialiancesambaltrespropostestransformadoresperseguirdesenvolupantelmovimentdemanera global. En aquestaestratègia, serà clau l’articulació ambelmovimentdel’Economia Social i Solidària en tant que aporta unamiradamés global, complexa, iestratègica per la transformació social a través de la reapropiació popular del’economia,aixícomeinesirecursosperafrontarelsdesafiamentspresentsifuturs.


53

BIBLIOGRAFIA

AiguaésVida.(2018).Aiguaésvida.Recollitdehttps://www.aiguaesvida.org

Ajuntament de Barcelona. (2016). Pla d'impuls de l'ESS 2016-2019. EconomiaCooperativa,SocialiSolidàriaiConsum,Barcelona.

Amigos de la Tierra América Latina y el Caribe - ATALC. (2016). Informe: Estado delaguaenAméricaLatinayelCaribe.ATALC.

Baseis.(2016).Conlasojaalcuello.Baseis.Asunción:Baseis.

Binimelis, R. i.-A. (2010). Comercialització en Circuits Curts. Identificació i tipología.Manresa:EscolaAgràriadeManresaiVerloc.Amblacol·laboraciódel’Associaciól’Era.

Curiel, O.(2015). La descolonització des d’una proposta feminista crítica.Descolonitzacióidespatriarcalitzaciódeidesdelsfeinismesd'AbyaYala.

Cabnal,L.(2010).Feminismosdiversos:elfeminismocomunitario.FeministaSiempre.

Campesina, V. (2002). Soberanía alimentaria: un derecho para todos. DeclaraciónpolíticadelForodeONG/OSCparalaSoberaníaAlimentaria.Roma.

Carrasco, C. (2006). L'economia feminista: una aposta per una altra economía .Barcelona:UniversitatdeBarcelona.

ConfederaciódeCooperativesdeCatalunya.(2016).ConfederaciódeCooperativesdeCatalunya. Recollit de De l'Estat liberal a l'estatut d'autonomia:https://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/ca/observatori/historia

Corral, C. D. (2012). Dones, cooperativisme i autogestió. Institut Interuniversitarid’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG), Col·lecció Quaderns de Recerca Gènere iCiutadania(QuadernsGiC),Barcelona.

DiversosAutors(2002).L’agriculturadebeestarfueradelAlca.MujerescontraelAlca:razones y alternativas. América Latina en Movimiento, Agencia Latinoamericana deInformación


54

Diversos Autors (2017). Rebeldías en común. Sobre comunales, nuevos comunes yeconomíascooperativas.Madrid:Comunaria,LibrosenAcción.

Ezquerra,S.(2012).Acumulaciónpordesposesión,géenroycrisisenelestadoespañol.UniversitatdeVic,DepartamentdeSalutiAccióSocial.Vic:UniversitatdeVic.

Entrepobles. (2009). Las mujeres alimentan el mundo. Soberanía Alimentaria endefensa de la vida y el planeta. Entrepobles. Barcelona: Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte. Disponible a:http://www.entrepueblos.org/files/Libro_sa_genero.pdf

Escobar, A. (2005). El “postdesarrollo” como concepto y práctica social. Facultad deCiencias Económicas y Sociales, Universidad Central de Venezuela, Políticas deeconomía,ambienteysociedadentiemposdeglobalización,Caracas.

FAO. (2010). El estado de la inseguridad alimentaria en el mundo: La inseguridadalimentariaencrisisprolongadas.FAO/PMA.

FAO (2011). El estado de los recursos de tierras y aguas del mundo para laalimentaciónyl’agricultura.Lagestióndelossistemasensituaciónderiesgo.Madrid:Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y l’agricultura, Roma, yMundi-Prensa.

FAO. (2015). Connecting Smallholders to markets. FAO, Committee on World FoodSecurity.

FAO. (2018). El Papel de la FAO en la biotecnología. Recollit dewww.fao.org/biotechnology:www.fao.org/biotechnology

FAO. (6 / 15 / 2018). FAO.ORG. Consultat el 2018, a Estadísticas sobre seguridadalimentaria:www.fao.org

Federici, S. (2009). Sinpermiso Sobre capitalismo, colonialismo, mujeres y políticaalimentaria. Politics and Culture 2009 (2) – Número especial sobre alimentación ysoberanía.(M.Haiven,Entrevistador)Sinpermiso.

Fernández,A.Miró,I.(2016).L'EconomiaSocialiSolidàriaaBarcelona.AjuntamentdeBarcelonaiLaCiutatInvisible.Barcelona:AjuntamentdeBarcelona.

García, X. (2003). La Soberanía Alimentaria: un nuevo paradigma. Veterinaris SenseFronteres.Barcelona:FederacióCatalanad’ONGD.


55

Garcia,J.(2002).Objectiu:mercatsocial.Barcelona:Nexe9,FundacióVentosaiRoig.

GRAIN.(22/12/2016). www.grain.org. Recollit de Grain:https://www.grain.org/es/article/entries/5631-los-acuerdos-comerciales-amenazan-el-liderazgo-campesino-en-la-biodiversidad-de-semillas

Harvey,D.(2014).Contradicción4Apropiaciónprivadayriquezacomún.AD.Harvey,Diecisietecontradiccionesyelfindelcapitalismo.Madrid:Traficantesdesueños.

InstitutdeDretsHumansdeCatalunya.(2009).DeclaracióUniversaldelsDretsHumansEmergents.Barcelona:InstitutdeDretsHumansdeCatalunya.

IntermonOXFAM.(2011).TierraypoderElcrecienteescándaloentornoaunanuevaoleadadeinversionesentierras.IntermónOxfam.151InformedeOxfam.

IratxeArteagoitia,E.B.(2012).Teixintunaaltraeconomia.RevistaSETEM,21.

La Vía Campesina. (2018). ¡Sobirania Alimentaria ya! Una duía detallada. La VíaCampesina.LaVíaCampesina.

LaVíaCampesina. (22/07/2017).DeclarciónpolíticaVAsambleadeMujeresdeLaVía Campesina. Consultat el 2018, a www.laviacampesina.org:www.laviacampesina.org

La Vía Campesina. (28 / 05 / 2018). Para La Vía Campesina la Agroecología es unenfoque tecnológico subordinado a objetivos políticos profundos. Recollit dehttps://viacampesina.org

LaVíaCampesina.(2017).Campesinas/osqueluchanporlatierra.CasosdeviolacionesdeDDHHdecampesinas/os.Recollitdehttps://viacampesina.org

La Vía Campesina. (2017). Campesinos/as que luchan por la justícia: casos deviolacionesdeDDHHlas/oscampesinas/os.Watterfalls,Harare:LaVíaCampesina.

LaVíaCampesina.(24/07/2017).DeclaraciónPolíticaVAsambleadeMujeresdeLaVía Campesina. Consultat el 2018, a viacampesina.org:https://viacampesina.org/es/declaracion-politica-v-asamblea-de-mujeres-de-la-via-campesina/

LaVíaCampesina.(28/04/2015).Laagroecologíapuntaldelasoberaníaalimentaria.Consultatel2018,awww.viacampesina.org.


56

LaVíaCampesina,FIANinternacional.(2014).ConflictosAgrariosyCriminalizacióndeCampesinas y Campesinos en Paraguai: El Caso Marina Kue y la “Masacre deCuruguaty”.FIANinternacionalyViaCampesina.Amsterdam:FIANinternacionalyViaCampesina.

MarcBadal,R.B.(2011).IndicadorsparticipatiusdeSobiraniaAlimentàriaaCatalunya.AssociacióEntrepobles& Institutd’EconomiaEcològica iEcologiaPolítica.Barcelona:ArrandeTerra.

Monera, R. O. (2016). Capitalisme patriarcal i divisió sexual del treball. Barcelona:Cooperacció.

OMS/UNICEF. (2008). Programa conjunto de monitoreo de Provisión de Agua ySaneamiento. Progresos enmateria de agua y saneamiento: Enfoque especial en elsaneamiento". Ginebra: Organización Mundial de la Salud y Fondo de las NacionesUnidasparalaiNFANCIA.

PérezdeMendiguren,J.C.(2015).LosdebatesentornoalaEconomíaSocialySolidària(Vol.núm.42).CentrodeDocumentaciónHegoa,Boletínderecursosdeinformación.

RIPESS. (2015). Visión global de la economía social Solidària: convergencias ycontrastesenlosconceptos,definicionesymarcosconceptuales.

SánchezCid,M.(2016).Lanostraeconomia.Cooperacció.Barcelona.

Sassen, S. (2003). Contrageografías de la globalización Género y ciudadanía en loscircuitostransfonterizos.Madrid:Traficantesdesueños.

SeminariTaifa.(2016).Ladesposesióndelavidacotidiana.InformesdeeconomíaN11.SeminariTaifa.

SuriñachPadilla,R.(2016).LesAltresEconomiesdelaciutat,Identificantl’ecosistemad’economies transformadores de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, BarcelonaActiva.Barcelona.

TercerCongrésdeSobiraniatecnològica.(2018).Recollitdesobtec.cat

TheWorldBank.(2011).RisingGlobalInterestinFarmland:Canityeldsustainableandequitablebeneficts?WashingtonD.C.:TheWorldBank.

Torre,M.I.(2012).Soberaníaalimentaria,trabajoysoberaníadelcuerpo.Cuadernodedebatefeminista.Soberaníaalimentariaymujeres.


57

UNESCO.(2009).Waterforasustainableworld.UNESCO,París.

Xarxad’EconomiaSocial iSolidària.(2017). Informedel’EstatdelMercatSocial2016.Barcelona.

Xarxa per la sobirania energètica. (25/5/2018). https://xse.cat. Recollit dehttps://xse.cat/manifest/

contribucions de l'economia solidària a la sobirania...

Documents

Transcript of contribucions de l'economia solidària a la sobirania...