EDITORIAL: La premsa local històrica

1314

RESSENYES

TRIA DE NOVETATS

16NOTICIARI

DAVID CAO COSTOYA. Patronat d’Estudis Osonencs. GEHCI-UB

LA PREMSA LOCAL HISTÒRICA

a premsa local i comarcal ha estat històrica-ment un fenomen social, cultural i polític deprimer ordre al nostre país. El seu naixementi desplegament ha anat íntimament lligat a l’existència d’una

sòlida i vigorosa retícula de ciu-tats mitjanes que, juntamentamb les respectives capitalsprovincials i regionals, han arti-culat el territori i han condicio-nat les relacions i dinàmiquesdels col·lectius humans assen-tats. En aquestes ciutats mitja-nes l’existència de premsa prò-pia ha estat, entre moltes altrescoses, un instrument al serveide la construcció de les hege-monies urbanes i socials. Al mateix temps, l’aparició iconsolidació de la premsa localha acompanyat estretament elprocés de configuració d’un es-pai públic d’opinió i crítica, i haestat un agent important en l’afirmació de la modernitat polí-tica i cultural. Entre els múltiplesestímuls que van concórrer a lapromoció inicial de premsa prò-pia en les respectives localitats,no fou menor la voluntat d’ho-mologació amb les poblacionsmés grans i dinàmiques, i la par-ticipació en un fenomen que enl’època era percebut com unsigne de civilització.La premsa, també la local i comarcal, constitueix un objec-te d’estudi amb entitat pròpia. Al mateix temps, és un recurs

immens per als historiadors que tenen com a prioritaris altrescamps de recerca. Més enllà de les dades concretes que potfornir als investigadors, la premsa local constitueix un mitjàde gran interès per a aproximar-se a les actituds i inquietuds

de les col·lectivitats humanes enel periple de transformacions vis-cudes en el segle i escaig del quals’ocupa aquest monogràfic. Conscients de la seva importàn-cia, els Plecs ja s’havien ocupatde la premsa local i comarcalamb anterioritat (vegeu número128, de febrer de 2008). Enaquesta ocasió hem volgut apro-ximar-nos històricament a lapremsa local del segle XIX i pri-mers decennis del segle XX, finsa la Segona República, períodeque comprèn els orígens delfenomen i la configuració d’unsmodels informatius i d’interven-ció política i cultural que sónanorreats amb la doble rupturade 1936 i 1939. Els articles que segueixen alter-nen la consideració i anàlisi genè-riques del fenomen en les terresde parla catalana, amb l’exposi-ció de casos concrets, referits ales ciutats de Girona i Figueres,primer, i Vic, després. Finalment,hem volgut aportar un cens i unaanàlisi breu de les hemerotequeso repositoris digitals de premsahistòrica, que en els darrers anys

han posat a l’abast una part remarcable d’aquest patrimonicol·lectiu.

(D’HISTÒRIA LOCAL

147

PLECS)2012 NOVEMBRE 1

Directors: Ramon Arnabat (URV), Josep Santesmases (CCEPC)Compaginació: Natàlia BásconesDisseny: CanseixantaTria de novetats: Pineda Vaquer (IRMU)Dipòsit legal: B. 47.520-76ISSN 1130-5150

CONTINGUTS

1258

11

TEMES 1: La premsa comarcal …

TEMES 2: Evolució història de la …

PATRIMONI: Premsa històrica ...

TEMES 3: La premsa de la ciutat …

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏT D

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 3

84

LPortada del Diari d’Igualada del 16 de maig de 1931. Font:Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Biblioteques.Trencadís. [Accessible a: http://trencadis.diba.cat]

Plecs d’Història Local és una revista trimestral que publica articles originals derecerca i reflexió sobre història local i comarcal i en divulga la producció editorial iles activitats en l’àmbit territorial de les terres de parla catalana.

El fenomen de la premsa local i comarcal té un triple inte-rès històric. En primer lloc, com a dimensió territorial deldesplegament del mercat periodístic, lligat al que avui esconeix com informació de proximitat. Segon, com a expres-sió del pluralisme polític i social. Tercer, com a elementd’identitat de poblacions i comarques. En les terres de llen-gua catalana, hi ha encara un quart motiud’interès, ja que és el nivell de la prem-sa on de manera més fàcil i directa esprodueix l’expansió de l’ús del català. És així en el procés històric desenvolupatal llarg del segle XIX i les primeres qua-tre dècades del XX, que és l’objecte d’aquest article. Després, la premsa locali comarcal sobreviurà a la repressió i elcontrol del franquisme amb un to menorobligat que no li impedeix ser receptivaals aires democratitzadors dels darrersanys i sorprendre amb una nova vitalitatdurant la Transició. Les característiques de cada territori con-dicionen el concepte mateix i la termino-logia. A Catalunya, el concepte de prem-sa comarcal és assumit per al conjunt deperiòdics editats fora de Barcelona, queés referència indiscutible d’un mercatnacional català unificat. El fraccionamentprovincial del mercat valencià fa que elsdiaris editats a Castelló de la Plana,València i Alacant comparteixin aquestareferència, deixant el concepte de prem-sa local i comarcal per a les poblacionsmenors. La singularitat insular de les Balears fa que el con-cepte de premsa forana sigui exclusiu de Mallorca princi-pal, en contraposició als diaris de Palma. A la majoria deregions d’Espanya, els mercats territorials són provincials,fins i tot al País Basc, i de manera subsidiària locals.

Catalunya La publicació de diaris a Girona, Lleida, Manresa, Reus,

Vic i Tarragona durant la guerra contra Napoleó no és enca-ra l’origen de la premsa comarcal. Després, el nombre deperiòdics creix a Barcelona, però poc a altres poblacions,fins a finals del XIX. Durant la Segona República, hi ha cincciutats més que acrediten una tradició de diaris (Sabadell,Terrassa, Tortosa, Mataró i Vilanova i la Geltrú) i a aques-

tes onze cal sumar-hi algunes publi-cacions de Badalona, Granollers i Igualada i altres d’esporàdiques a Fi-gueres, Olot i Valls.Alguns diaris tenen molts anys de vida:els gironins Diario de Gerona (1888-1936) i El Autonomista (1892-1939),amb el nom catalanitzat els anys 1930,així com Diario de Reus (1874-1936) iLas Circunstancias (1874-1936), Dia-rio de Tarragona (1853-1939) i LaCruz (1901-1936), Diario de Mataró(1895-1936), Diario de Villanueva yGeltrú (1850-1936) i El Pueblo de Tor-tosa (1901-1936), a més de publica-cions bilingües com la lleidatana ElPaís (1878-1937) o en català com ElPla de Bages (1904-1936) de Manresa. El concepte de premsa comarcal incloudos nivells inferiors: els setmanaris depetites ciutats i caps de comarca i elsquinzenals i mensuals de poblacionsmenors. Entre els setmanaris destaquenper la durada els figuerencs El Am-purdanés (1861-1866, 1868-1874 i1883-1913) i La Veu de l’Empordà

(1911-1936), els olotins El Deber (1897-1936) i La Tradi-ció Catalana (1917-1936), Fructidor (1909-1936) de Vila-franca del Penedès i La Crònica de Valls (1905-1935).Una certa teorització de la premsa comarcal no es produeixfins al 1931, quan Lluís Bertran i Pijoan publica el llibrede l’Exposició de Premsa Comarcal de l’any anterior aMontjuïc. És un primer catàleg d’un total de 3.231 periò-dics de 184 poblacions de 26 comarques, xifres que s’hande prendre amb reserves atesa la forma de recollida de les

temes-1)2

JAUME GUILLAMET LLOVERAS. Universitat Pompeu Fabra; FRANCESC-ANDREU MARTÍNEZGALLEGO. Universitat de València; ARNAU COMPANY I MATES. CEDOC – Universitat de les Illes Balears

LA PREMSA COMARCAL: PROXIMITAT,PLURALISME, IDENTITAT I LLENGUA

Portada d’Eco de Granollers del 3 de desembrede 1882. Font: Subirà, Joan: La premsa aGranollers (1882-1982), Barcelona, Generalitatde Catalunya, 1982, volum 1, p. 31.

Jaum

e G

uilla

met

Llo

vera

s, F

ranc

esc-

And

reu

Mar

tínez

Gal

lego

, Arn

au C

ompa

ny i

Mat

es. L

a pr

emsa

com

arca

l: p

roxi

mita

t, p

lura

lism

e, id

entit

at i

lleng

ua

poques dades que s’ofereixen. Unes dades més elaboradessobre un univers menor –els catàlegs de Joan Givanel i deJoan Torrent i Rafael Tasis, només de periòdics en català ibilingües– registren, fins al 1939, un total de 2.411 periò-dics en 204 poblacions de 37 comarques. La teorització de Bertran és defensiva, i fanotar la importància de la premsa comar-cal en plena expansió industrial de lapremsa de Barcelona. En ambdues esreflecteix el pluralisme polític, amb pre-sència creixent del catalanisme, de la màde polítics i escriptors que es multipliquenen una i altra activitat. La diferència és elprocés molt més ràpid d’adopció de lallengua catalana, gairebé plena els anystrenta a la premsa comarcal.

País ValenciàAl País Valencià mai no ha existit unperiòdic –i menys diari– l’àmbit del qualpogués dir-se regional. Tampoc no pren-drem ací en consideració la premsa edita-da a les tres grans capitals del País i que,a tot estirar, ha adquirit la caracteritzacióde provincial. Només considerarem lapremsa editada a ciutats i pobles no capi-talins. Aquesta premsa local té una fita d’origen:El Agorero, a Elx, el 1836. L’any següentapareixia La Glorieta de Alcoy. Elx i Alcoi,epicentres de la revolució industrial, seran també les locali-tats amb més premsa local: unes 160 capçaleres entre 1837 i1939 a Alcoi i cap a la meitat a Elx. Al País Valencià s’edi-taran unes 600 capçaleres de premsa local i comarcal en elperíode esmentat.1836 i 1837, en plena guerra carlina i en plena revolucióliberal. La premsa local naixia política i, de tant en tant,eludia les mirades auscultadores amb la sàtira. El nombrede viles que es van unir a Elx i Alcoi abans l’aprovació dela Llei de policia d’impremta de 1883 és escàs: Xàtiva (LaFortuna, 1844), Sogorb (El Celtíbero, 1849), Alzira (El Ecodel Jucar, 1856; Heraldo de Alcira, 1877), Dènia (Revistade la Marina, 1861), Sueca (La Chicharra, 1868) i Xixo-na (La Voz de Jijona, 1878). La major part de la premsalocal la trobarem aleshores a les comarques centrals i delsud, amb un especial subdesenvolupament de les comar-

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 3

ques del nord: fins i tot la ciutat de Castelló trigà a tenir elseu primer diari, El Eco de Castellón, aparegut el 1856.La Llei d’impremta de 1883 augmentarà el nombre de loca-litats adscrites al fenomen. Oriola, Callosa del Segura, SantaPola, Novelda, Elda, Petrer, Villena, Benissa, Oliva, Gan-

dia, Cullera, Torrent, Catarroja, Mas-sanassa, Carlet, Carcaixent, Tavernesde Valldigna, Sagunt, Requena, Utiel,Vila-real, Vinaròs, Benicarló o More-lla coneixen l’aparició de periòdicsque quasi sempre estan implicats enles lluites polítiques locals entre libe-rals i conservadors o que mostrenalternatives com ara la republicana ol’obrerista. Fins i tot algun periòdiccom El Radical (Gandia, 1898) ultra-passa la condició de local per abastarl’àmbit de les comarques de la Safori la Marina.Sens dubte, el moment d’or serà laSegona República. A banda de sumar-se algunes localitats més a la nòminaassenyalada (Ibi, l’Alcúdia, Canals, laFont de la Figuera, etc.), sorgeixennous actors en la premsa política ialgunes publicacions culturals o vin-culades a interessos locals que en-riqueixen el patrimoni periodístic.Durant la Guerra Civil perduraran benpocs d’aquests periòdics i la post-guerra immediata en serà la rematada.

No és fàcil trobar periòdics locals i comarcals, no capita-lins, escrits en català abans de la Guerra Civil, però hi haEl Borinot (Alzira, 1889), El Cudol (Xàtiva, 1889), LaFulla de Col (Vinaròs, 1896), El Tio Cuc (San Vicent delRaspeig, 1914) o La Terreta (Massanassa, 1917). El caste-llà serà, fins i tot en localitats valencianoparlants, la llen-gua emprada habitualment.

Illes BalearsEntre 1883 i 1936, únicament hi ha hagué premsa local aMallorca i Menorca, mentre que a les Pitiüses només se’ntroba a la capital, Eivissa. Quant a Mallorca, la primeraetapa de la premsa forana s’inicià el juliol de 1883 amb l’aparició del setmanari El Felanigense a Felanitx i finalit-zà amb l’inici de la Guerra Civil el juliol de 1936. Van

131416

1258

11

Portada de La Chicharra del 23 de febrer de1869. Font: Font: Hemeroteca Municipal deValència

Jaum

e G

uilla

met

Llo

vera

s, F

ranc

esc-

And

reu

Mar

tínez

Gal

lego

, Arn

au C

ompa

ny i

Mat

es. L

a pr

emsa

com

arca

l: p

roxi

mita

t, p

lura

lism

e, id

entit

at i

lleng

ua

temes-1)4

aparèixer un total de 91 publicacions, repartides en 18municipis: 19 a Inca, 12 a Sóller i Manacor; 7 a Andratx iFelanitx; 6 a Llucmajor i Sineu; 5 a Pollença; 3 a Artà; 2a Algaida, Porreres, Montuïri, Santan-yí i Consell, i 1 a Valldemossa, SantJoan, Calvià i Sa Pobla.Des de 1779 amb el Semanario Eco-nómico –primera publicació periòdi-ca apareguda a l’illa– fins al 1883,tota la premsa es concentrà a Palma.Així i tot, des del 1883 fins al 1936no hi hagué cap diari i únicament dosmunicipis, Felanitx i Sóller, van gau-dir d’un model de premsa pròpiaamb continuïtat. El Felanigense –queel 1933 es catalanitzà com El Fela-nitxer–, s’edità interrompudamentfins l’agost de 1936. L’inici periodís-tic de Felanitx i la Llei de policiad’impremta de 1883 incentivaren l’aparició de publicacions a Inca,amb el setmanari Revista de Inca(1883-89), i a Sóller, amb el Sema-nario de Sóller (1884), que fou subs-tituït pel setmanari Sóller (editat gai-rebé ininterrompudament des deljuliol de 1885 fins a l’actualitat). Fou en la dècada de 1890 que sorgi-ren el primer setmanari local estrictament polític, El Ecode Felanitx (1890) i, a Llucmajor, el primer d’especialit-zat, en agricultura: Es Pagès Mallorquí (1899-1904).

Respecte a la premsa en català, fou en les dues primeresdècades del segle XX que sorgí a Inca, Manacor, Sineu, San-tanyí i Artà. A Inca, sota l’impuls de l’editor Miquel Duran,

s’editaren els periòdics Es Ca d’Inca(1901 i 1903-04), La Bona Causa (1904-05), Ca Nostra (1907-14, 1919-26 i1928-29), La Veu d’Inca (1915-18) iL’Ignorància (1918-19). A Manacor, diri-git per mossèn Antoni Maria Alcover,aparegué La Aurora (1906-16); a Santa-nyí, Es Moscart (1909), i a Sineu, Mes-tre Tomeu Ciri (1910-11), la segona etapade Sinium (1911) i Sa Defensa (1911).A Mallorca, el moment àlgid de la prem-sa local fou durant la Segona República.Sobretot fou de caire polític i satíric, is’inicià en municipis com Algaida, Cal-vià, Montuïri, Sant Joan i Porreres.Quant a Menorca, la dualitat entre Maó(capital política de l’illa) i Ciutadella(capital eclesiàstica) féu sorgir un bonnombre de periòdics en aquesta darrera.Hem de destacar l’activitat de la Im-premta de Salvador Fàbregues, quepublicà Diario de Ciudadela (1881-83)i el bisetmanal El Noticiero (1892-98),o el diari catòlic El Iris (1913-37). Altrespoblacions s’hi varen sumar com Alaior

(Cruz y Espada [1910-1913]), Sant Lluís (El Adelanto[1911]), es Mitjorn Gran (Llum Nova [1912-13]) i es Cas-tell (Ecos de Villacarlos [1917-20]).

Jaum

e G

uilla

met

Llo

vera

s, F

ranc

esc-

And

reu

Mar

tínez

Gal

lego

, Arn

au C

ompa

ny i

Mat

es. L

a pr

emsa

com

arca

l: p

roxi

mita

t, p

lura

lism

e, id

entit

at i

lleng

ua

L. ALEMANY VICH i J. MUNTANER BUJOSA, Las publica-ciones periódicas en Mallorca (contribución a su estudio). PremiCiutat de Palma, 1955 [inèdit].L. BERTRAN I PIJOAN, Premsa de Catalunya, Barcelona: Ajun-tament de Barcelona, 1931. A. COMPANY I MATES, «La primera etapa de la premsa fora-na a Mallorca (1883-1936). Evolució general». A: A. MARIMON(ed.), Verguisme, anarquisme i espanyolisme. Noves recerquessobre el s. XX a Mallorca, Palma: Fundació Emili Darder, 1997,p. 181-202.B. CHULVI FERRIOLS, «Evolución y factores de desarrollo dela prensa local en la Comunidad Valenciana (1836-1939)», en

A. LAGUNA i A. LÓPEZ (eds.), Dos-cents anys de premsa valen-ciana, València: Generalitat Valenciana, 1992.J. GIVANEL I MAS, Bibliografia Catalana. Premsa, Barcelona:Fundació Rafael Patxot, 1932-1937, 3 volums.F. MARTÍNEZ SANCHIS, Periodisme local i comarcal. La comu-nicació valenciana de proximitat, València: Publicacions de laUniversitat de València, 2010.J. GUILLAMET, La Premsa Comarcal. Un model català de perio-disme popular, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983.J. TORRENT i R. TASIS, Història de la Premsa Catalana, Bar-celona: Editorial Bruguera, 1966, 2 volums.

Portada de Mestre Libori . Font: BibliotecaBartomeu March.

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 5

LLUÍS COSTA. Universitat de Girona

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA PREMSA: ESTUDI DE CAS. GIRONA-FIGUERES (1800-1936)

Els orígens: premsa i políticaL’evolució històrica de la premsa de Girona i Figueres pre-senta els trets més característics i definidors del model deperiodisme català. Ambdues ciutats presenten elementscomunicatius comuns, propis del seu entorn territorial id’un mateix marc polític i social. Naturalment, la condicióde capital provincial de la ciutat de Girona li conferia, ambrelació a Figueres, unes possibilitats més favorables a l’edi-ció periodística, fins al punt que Jaume Guillamet ha con-siderat Girona com una ciutat que disposà històricamentd’un sistema informatiu local complet, o sigui un sistemade diaris, periòdics i revistes, destinat a satisfer de mane-ra general totes les necessitats informatives de la ciutat i laseva àrea d’influència. Figueres, en el context general dela premsa comarcal, ha desenvolupat un dels models mésreeixits del sistema informatiu complementari, aquell queno «introdueix els mínims de professionalització que regis-tràvem en els del primer nivell (el cas de la ciutat de Giro-na), que la pràctica del periodisme assoleix més plenamentun caràcter obert i popular, sense que d’això es ressentinespecialment la qualitat i l’interès dels seus periòdics».1El primer periòdic que veié la llum a la ciutat de Gironafou la Gazeta de Gerona, l’any 1787, quan la ciutat tenia

8.014 habitants. En canvi, Figueres, que a finals del segleXVIII ultrapassava molt lleugerament els 5.000 habitants,tardarà poc més de vint anys, fins el 1809, a encetar la sevaexperiència en l’àmbit de la premsa, amb l’aparició delbisetmanari la Gazeta de Figueras.2 El punt d’arrencada de la premsa figuerenca té algunes similituds amb el cas deGirona: el nom de la capçalera, Gazeta –molt habitual al’època–, i sobretot aquesta representació periodística delgovern francès, que encetava una experiència molt pecu-liar amb la premsa, d’acord amb l’estratègia política d’adu-lació a la població catalana, època coneguda amb el nomd’assaig catalanista: l’idioma oficial era el català i les pro-clames contenien un esperit particularista. La Gazeta deFigueras que sortí fins al començament de 1810 era redac-tada en castellà, català i francès, els mateixos idiomes queemprà la Gazette de Gironne (1812), també bisetmanal ieditada per iniciativa de l’administració napoleònica. Després de la Guerra del Francès es va fer el silenci perio-dístic a Figueres, mentre que a Girona es continuà la dinà-mica encetada aquells anys, que va permetre des d’unacerta representació de premsa en els anys del Trienni Libe-ral, fins a l’aparició, l’any 1834, de la publicació més ofi-cial que hi pot haver, com a producte de la capitalitat pro-vincial: el Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, quantot just feia un any de l’establiment definitiu de les capi-tals provincials. El cert és que fins la Constitució del 1837l’antic règim reservava les notícies polítiques i militars ales gasetes oficials, limitades a una funció estrictamentadministrativa. La llibertat proclamada per la nova consti-tució faria possible l’aparició d’un reguitzell de publica-cions, tant a Girona com a Figueres, per bé que la legisla-ció posterior al text constitucional fou molt restrictiva. Elventall polític s’obria al món de la premsa: a Figueres al’any 1842 apareixien el liberal Hola Suelta o Aviso i elrepublicà El Ampurdanés, mentre que a Girona es publica-ven el progressista El Vigilante, el republicà El Centralis-ta (1843) o el liberal El Centinela de los Pirineos (1855).Evidentment, no havia arribat l’època dels grans diaris,però de forma progressiva, si bé sovint amb periples efí-mers, les dues primeres ciutats gironines s’anaven poblantde premsa periòdica. El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

131416

1258

11

Lluí

s C

osta

. Evo

luci

ó hi

stòr

ica

de la

pre

msa

: est

udi d

e ca

s. G

iron

a-Fi

guer

es (1

800-

1936

)La impremta de L’Autonomista als anys trenta. Foto: Arxiu personalde Lluís Costa

temes-2)6

fou, sens dubte, la primera gran embranzida periodísticapropiciada per un increment molt considerable de la lliber-tat de premsa. A la ciutat de Girona en sis anys aparegue-ren 22 títols –pocs menys dels que s’havien publicat durant

gairebé 81 anys, des dels orígens al 1868–, dels quals apro-ximadament 18 es poden catalogar com d’orientació política.3 A Figueres, durant el Sexenni, l’eclosió del repu-blicanisme, sobretot federalista, es fa evident, també, enl’àmbit de la premsa. En aquesta època posa la proa un delsgrans diaris figuerencs: El Ampurdanés, que s’havia comen-çat a publicar l’any 1861 com un periòdic d’informaciógeneral i local, i que a partir del nou règim defensà diver-ses opcions de l’espectre republicà.

L’inici d’una nova concepció periodísticaLa Girona de l’any 1900 tenia censats 15.787 habitants. Laindústria encara era molt precària, i subsistien essencial-ment les estructures tradicionals. Figueres s’havia acostatal nombre d’habitants de la ciutat de Girona, i començà elsegle amb 13.192 ànimes. En tot cas, però, parlar de moder-nitat en el conjunt de l’Estat espanyol en aquells momentsera pura utopia. Els índexs d’analfabetisme eren molt alts:dos de cada tres ciutadans espanyols no sabien ni llegir niescriure. Els horaris laborals eren interminables i els sous

molt baixos. En definitiva, els condicionaments per afavo-rir la lectura eren nefastos, atès el dèficit de diners, tempsi formació que patia una gran part de la població. Malgrataixò, el nombre de publicacions periòdiques creixia pro-gressivament. A la ciutat de Girona, de l’any 1900 al 1923van veure la llum 93 nous periòdics, xifra que representa-va un increment percentual del 35 % amb relació al darrerquart de segle. A Figueres van aparèixer 34 noves publica-cions en el mateix tram cronològic, algunes tan significa-tives com La Veu del Ampurdá, que sortia el mateix any1900, o Empordà Federal, el 1911.Els canvis socials esdevinguts en el primer terç del segleXX havien d’influir necessàriament en la premsa. Es comen-çava a gestar el que es coneixeria com la societat, la cul-tura i la comunicació de masses. Certament s’albiraven canvis en el món de la premsa i es començava a fer per-ceptible la introducció d’un nou model, sustentat en l’organització empresarial del periòdic, i que tenia com afinalitat prioritària la difusió de la notícia i la rendibilitza-ció del negoci. De fet, aquest fenomen responia al trànsitde la societat tradicional a la societat industrial de masses.Les transformacions que caracteritzen el primer terç delsegle XX a Catalunya contenen trets susceptibles de teniruna notable incidència en el camp comunicatiu: concentra-ció urbana, noves vies de comunicació, avenços significa-tius en els mitjans de transport i progressiu augment delnivell educatiu, per bé que l’analfabetisme continuava col-pint la societat.De 1913 a 1920 Girona era la ciutat de l’Estat amb unaproporció més elevada de periòdics amb relació al nom-bre d’habitants (1.136 habitants per periòdic el 1913, i 933l’any 1920), tot i que no disposava de cap projecte depremsa amb una base empresarial sòlida, la qual cosa pro-vocava un remarcable dèficit de premsa d’informaciógeneral, és a dir, de noticiaris no lligats obertament acorrents ideològics. La premsa gironina mostrava evidents debilitats per satis-fer la demanda esmentada –no és estranya l’enorme inci-dència dels diaris barcelonins en els lectors gironins–, malgrat que des d’un punt de vista estrictament formal elsperiòdics de Girona més consolidats, com ara El Autono-mista o el Diario de Gerona, procuraven sintonitzar ambsistemes periodístics que evidenciaven clarament els sig-nes de modernitat. Això es nota en el tractament temàtic, avoltes de manera prioritària, d’algunes informacions quedenotaven voluntat de «popularització» o «massificació»:futbol, curses de braus, teatre, cinema, «ecos de sociedad»Ll

uís

Cos

ta. E

volu

ció

hist

òric

a de

la p

rem

sa: e

stud

i de

cas.

Gir

ona-

Figu

eres

(180

0-19

36)

Portada de l’Empordà Federal del 13 d’abril de 1932. Foto: BibliotecaFages de Climent de Figueres. Imatge extreta de Jaume Guillamet etal. (2009)

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 7

o bé seccions que versaven sobre l’estètica femenina.Aquests periòdics, que transitaven entre el model de prem-sa d’opinió i un model que cercava el mimetisme de lapremsa de masses, trobaven una certa rèplica en els figue-rencs La Veu del Ampurdá (més tard La Veu de l’Empor-dà), Empordà Federal i fins i tot Nuevo Figueras, malgratque a diferència dels dos periòdics gironins mai no vantenir una periodicitat diària i que en cap dels casos –ni aGirona ni a Figueres– aquests periòdics van ultrapassar els1.000 exemplars de tiratge.La Segona República representa, com ha afirmat el profes-sor Joan Manuel Tresserras, el període més brillant de lahistòria del periodisme espanyol. En aquells anys cris-tal·litzà un discurs periodístic de masses, perfectamenthomologable al periodisme europeu, amb un nivell intel-lectual alt i una vocació política evident. Malgrat que eldiscurs i la controvèrsia política es reactivaren en aquestperíode i la premsa, en conseqüència, recuperà part de latradició vuitcentista del periodisme ideològic, la societatvolia estar informada i les seves inquietuds també reclama-ven nous temes d’interès. Ens trobem, així, amb la creaciód’un model de periodisme modern, renovador i innovador,que participa de l’immillorable corrent cultural, i quesucumbirà, només, sota els efectes de la guerra i sobretotde la llarga dictadura franquista. Els dos grans diaris giro-nins, L’Autonomista i el Diari de Girona, representarien,en gran mesura, aquesta realitat. A Figueres, malgrat nohaver-hi una definició empresarial tan sòlida com a Giro-na –propiciada per les famílies Rahola, pel cas de L’Auto-

nomista, i Masó pel Diari de Girona–, culminaria, en elperíode republicà, el procés cap al sistema informatiu local.El pes de la capitalitat de la ciutat de Girona va tenir, sensdubte, una incidència decisiva en la superior trajectòriaperiodística respecte a Figueres. De l’any 1809 al 1936veieren la llum a la ciutat de Girona 263 publicacions, men-tre que a Figueres ho van fer menys de la meitat, en con-cret 126 publicacions. Amb tot, i més enllà dels beneficisderivats de la condició de cap provincial, la ciutat de Giro-na va disposar d’un fort pes cultural que es manifestà gene-rosament en el camp de la premsa i d’alguns projectesempresarials en l’àmbit periodístic prou consistents.

131416

1258

11

Bibliografia bàsicaL. COSTA, Història de la premsa a la ciutat de Girona (1787-1939), Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1987.L. COSTA, El Autonomista: el diari dels Rahola. Els orígens delperiodisme modern a Girona (1898-1939), Girona: Col·legi dePeriodistes de Catalunya, 2000.J. GUILLAMET, La premsa comarcal. Un model català de perio-disme popular, Barcelona: Departament de Cultura de la Genera-litat de Catalunya, 1983.J. GUILLAMET; M. MORENO; A. TEIXIDOR; A. TESTART,Història de la prensa de Figueres, 1809-1980, Figueres: Ajunta-ment de Figueres, 2009.M. MORENO CHACÓN, «La premsa republicana figuerencadurant la Restauració (1875-1923)», Annals de l’Institut d’Estu-dis Empordanesos, vol. 34, Figueres: 2001, p. 425-458.

Notes1. J. GUILLAMET, (1983) p. 59-72.2. No considerem la reimpressió del periòdic literari editat el1763, El Caxon de Sastre Cathalan, com a publicació pròpia deFigueres, atès que era una simple rèplica del periòdic de Madrid,que més tard es reedità a Barcelona.3. A manera de dada comparativa, observem que a Madrid apa-reixen més de cent periòdics, seixanta dels quals són de caire polí-tic. Vegeu A. BAHAMONDE i J. TORO, «El Sexenio Democrá-tico, 1868-1874», en Historia 16, Madrid: Salvat, 1982, p. 51.

Lluí

s C

osta

. Evo

luci

ó hi

stòr

ica

de la

pre

msa

: est

udi d

e ca

s. G

iron

a-Fi

guer

es (1

800-

1936

)

Darius Rahola, propietari i editor de L’Autonomista. Font: Arxiupersonal de Lluís Costa.

temes-3)8

DAVID CAO COSTOYA. Patronat d’Estudis Osonencs. GEHCI-UB

LA PREMSA DE LA CIUTAT DE VIC. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA: 1800-1936

Els orígens. La Guerra del Francès i els inicis de la societat liberalPer bé que segons les informacions disponibles les prime-res manifestacions de premsa periòdica vigatana es remun-ten al 1803, amb una capçalera titulada Gazeta de Vich, ésa partir de 1808, en el context de la Guerra del Francès(1808-1814), quan el fenomen viu a la ciutat una primerabrotada de veritable consideració. De fet, durant aquellsexenni el nombre de publicacions periòdiques es multipli-cà en el conjunt de Catalunya i la premsa s’estengué finsa les principals poblacions del país. Vic participà de forma

molt destacada en aquell procés. Fora de Barcelona, pràc-ticament cap altra població va comptar amb una activitatperiodística tan intensa i continuada. El fenomen resultariainexplicable sense considerar un seguit de circumstàncies

prou conjunturals i singulars, com les necessitats comuni-catives i propagandístiques pròpies del conflicte, el gaudid’una situació de relativa llibertat de premsa, la fragmen-tació territorial i institucional del període, la condició decapitalitat política i militar que la ciutat va detenir en deter-minades fases de la guerra, i el nombre considerable derefugiats que acollí, especialment provinents de Barcelona. D’aquesta manera, el juny de 1808, pocs mesos després del’esclat del conflicte armat, van néixer a la ciutat de formagairebé sincrònica dos periòdics, el Diario de Vich (1808-1811), de tendència liberal moderada, sorgit de la imprem-ta de Joan Dorca, i la Gazeta de Vich (1808), que va serseguida sense solució de continuïtat per la Gazeta Diariade Vich (1808) i el Correo Diario de Vich (1808-1810), totestres de tendència més conservadora i publicades per FelipTolosa. Així, durant aquests primers anys de la guerra vanconviure amb força continuïtat dues capçaleres diferents,que inauguraren una incipient pluralitat i concurrència perio-dística. Les invasions franceses, o simplement les reitera-des alarmes sobre l’arribada de les tropes napoleòniques,afectaren de forma temporal o definitiva la continuïtat d’al-gunes capçaleres. En els anys immediatament posteriors sorgiren altres periòdics com ara el Noticiero de Vich (1811-1812), El Patriota Ausonense (1812-1814) o el Diario deVich (1814), tots tres impresos per Tolosa i lligats per unaevident relació de continuïtat. Endemés, Vic va ser la seu,en diversos moments, de la itinerant Gazeta Militar y Polí-tica del Principado de Cataluña o Gazeta de Cataluña,òrgan de la Junta Superior del Principat. El restabliment de l’absolutisme amb Ferran VII a partir de1814 significà un tall clar en aquella dinàmica. Entre maigi setembre d’aquell any encara es publicà l’esmentat Dia-rio de Vich, però després s’imposà un llarg silenci, noméstrencat el 1823, de nou en un període constitucional, ambl’aparició d’una capçalera reialista homònima de la tot justal·ludida, que desaparegué aviat i fou rellevada pel Correode Vich (1823), també de poca durada. És forçós constatarque l’activitat periodística vigatana desplegada durant elTrienni Constitucional (1820-1823), període durant el quales gaudí de nou d’un règim de llibertat d’impremta, va ser

Portada del primer número d’El Ausonense (1861-1863). Font: Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Biblioteques.Trencadís. [Accessible a: http://trencadis.diba.cat]

Dav

id C

ao C

osto

ya. L

a pr

emsa

de

la c

iuta

t de

Vic

. Una

apr

oxim

ació

his

tòri

ca: 1

800-

1936

.

molt menor que no pas la registrada durant la Guerra delFrancès. Res a veure, tampoc, amb la multiplicació deperiòdics observable principalment a les ciutats de Barce-lona i Tarragona en aquell trienni. El pas dels anys demostrà com foren d’excepcionals les cir-cumstàncies que havien propiciat a Vic la florida periodís-tica dels anys de la guerra contra Napoleó. Entre 1823 i1854 no es publicà cap altre periòdic a la ciutat, fora del’efímer El Vagabundo (1836), manuscrit, de caràcter libe-ral i anticlerical. Un petit grup de professionals liberalsassajaren de reprendre la premsa vigatana amb l’impulsd’una capçalera titulada El Montañés (1854), però la ini-ciativa no assolí la consolidació necessària.

Represa i consolidació. La segona meitat del segle XIXLa represa de la premsa vigatana hagué d’esperar fins alsanys del govern llarg dels unionistes. Es produí aleshoresl’aparició d’El Ausonense (1861-1863), periòdic impulsat perun petit nucli de professionals liberals vinculats al novellCercle Literari de Vic, espai de sociabilitat intel·lectual iindret de trobada i actuació dels notables locals, constituït alfinal de 1860. Tot just uns dies abans de l’aparició del biset-manari, l’advocat vigatà Antoni Soler (1814-1882) haviaexposat al si de l’entitat la «Conveniencia o necesidad de unperiódico en Vich», posant de relleu que ni el Boletín Ofi-cial Eclesiástico del Obispado de Vich, aleshores únic periò-dic que es publicava a Vic, ni les capçaleres que arribavende Barcelona i Madrid podien cobrir les necessitats comuni-catives locals més immediates i particulars. En una ciutatamb autoconsciència de travessar una crisi, el Cercle Lite-rari i El Ausonense van esdevenir instruments complemen-taris de dinamització i intervenció de les elits locals en unespai públic d’importància creixent. La fita és rellevant, jaque a partir de 1861 la ciutat gaudí, pràcticament sempremés, de continuïtat periodística, per bé que durant els anysde la tercera guerra carlina (1872-1876) únicament subsisti-ren el butlletí diocesà i alguna publicació religiosa.El Ausonense fou seguit per l’Eco de la Montaña (1863-1868), que en els seus darrers anys va conviure amb El Por-venir (1866-1869), cosa que generà unes circumstànciessostingudes de relativa pluralitat i concurrència, sense gaireprecedents fins aleshores. A partir de la segona meitat de ladècada dels anys seixanta i especialment en els contorns delSexenni (1868-1874), s’acumulen les iniciatives periodís-tiques, algunes de vida del tot efímera. Al mateix temps,

l’existència simultània de dues o més capçaleres d’informa-ció local i opinió d’una certa durada esdevé habitual. Un altre

fet observable en aquells anys, molt especialment després dela Revolució de Setembre, és la major atenció que les cap-çaleres presten als debats polítics i als afers electorals. Lapremsa vigatana mostra un pudor menys acusat, per bé queencara viu, envers les preses de posició politicoideològiques.Bona part d’aquesta relativa efervescència periodística vaextingir-se aviat, ostensiblement vers 1871. En els inicis dela Restauració, el Diario de Vich (1877), impulsat especial-ment per Josep Serra i Campdelacreu (1848-1901), va sig-nificar un intent ambiciós de reprendre la premsa vigatana,però aviat es constataren les limitacions del medi local persostenir un periòdic diari i desaparegué després de mig any. Sens dubte, el periòdic vigatà més emblemàtic i prestigiósdel darrer quart del vuit-cents va ser La Veu del Montser-rat (1878-1902), dirigida pel canonge Jaume Collell (1846-1932) i íntimament vinculada a l’anomenat «filó de Vic»,que va tenir en aquell setmanari un òrgan d’expressió pri-vilegiat al servei d’un ideari catòlic, conservador i tradi-

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 9

131416

1258

11

Dav

id C

ao C

osto

ya. L

a pr

emsa

de

la c

iuta

t de

Vic

. Una

apr

oxim

ació

his

tòri

ca: 1

800-

1936

.

Portada del primer número del Diario de Vich (1808-1811). Font: Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

10

temes-3) (patcionalista amb un fort ascendent en certs sectors del cata-lanisme cultural i polític. Vers la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta s’ob-serva l’obertura d’una nova etapa d’efervescència periodís-tica a la ciutat. Les iniciatives es multipliquen i es constatauna creixent politització, fenomen també perceptible en l’àm-bit de la sociabilitat formal. Els periòdics presten una impor-tància creixent a la vida política i electoral i, sempre dinsl’obediència catòlica, tendeixen a representar sensibilitatspoliticoideològiques diverses, majoritàriament de caràcterconservador o ultraconservador. En el tombant de segle espublicaven simultàniament a la ciutat, a més del butlletí dio-cesà i alguna revista religiosa, quatre periòdics de certa enti-tat, amb un tiratge que oscil·lava entre els dos-cents i elsvuit-cents exemplars: La Veu del Montserrat, literari i cata-lanista; La Comarca (1894-1900), carlí; El Norte Catalán(1886-1915), integrista, i La Plana de Vich (1899-1904), con-servador liberal.

Afirmació i desenvolupament del sistemade premsa local. Els primers decennis delsegle xx i la Segona RepúblicaLa intensitat de la vida periodística vigatana tendí a incre-mentar-se en els primers decennis del segle XX. Durantaquests anys perdura, i es revela sostenible, la coexistèn-cia de tres o quatre periòdics d’informació local i opinió,normalment amb una periodicitat setmanal, o com a molttrisetmanal. La multiplicació de les iniciatives vingué dona-da, més aviat, per l’aparició d’un nombre força destacablede revistes religioses, culturals i humorístiques, habitual-ment amb una periodicitat mensual. També van esdevenirhabituals les publicacions que actuaven com a portaveusd’entitats culturals, corporacions econòmiques, i congrega-cions i associacions religioses amb seu a la ciutat.Un altre fet destacable del període és la tendència de lallengua catalana a guanyar presència en el camp de la prem-sa. El català predomina en les revistes i butlletins tot just

al·ludits. En els periòdics locals el seu ús també és impor-tant. Són escrites íntegrament en català les gasetes que diri-giren consecutivament entre 1905 i 1936 Lluís B. Nadal(1857-1913), el canonge Collell i l’advocat Joan Anglada(1895-1979). Entretant, durant el primer quart de segle, elsseus principals competidors periodístics recorrien a unbilingüisme desigual amb prevalença pel castellà. La llen-gua catalana assolí la quota de presència més elevadadurant la Segona República (1931-1936).També resulta rellevant l’existència de capçaleres com LaJusticia (1905-1907) o La Libertad (1919), que donarenveu i representació a tendències i sensibilitats en l’òrbitadel republicanisme, el socialisme i l’obrerisme. La sevapresència no deixa de ser testimonial dins el panorama deconjunt, però malgrat tot la seva aparició és un fet relle-vant, per tal com fins aleshores aquells corrents havien estatpràcticament absents del tot en la premsa de la ciutat.La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) no va trun-car la continuïtat dels periòdics i revistes locals, però sí ques’observa, en canvi, un descens molt acusat en l’aparicióde noves iniciatives periodístiques, dinàmica que trobà uncontrapunt accentuat a partir de 1930, quan l’activitat s’in-tensificà de nou amb força. Aquesta tendència ascendent esconfirmà en els anys de la Segona República fins al 1936,quan el sistema de premsa de la ciutat va viure un dels perí-odes de major plenitud, en què arribà a sostenir simultània-ment, durant un breu període de temps, dos diaris, el Diaride Vich (1930-1934) i La Comarca de Vich (1919-1936);un trisetmanari, la Gazeta de Vich (1914-1936), i diversossetmanaris i revistes. La pluralitat, d’altra banda, és ales-hores major que mai, i l’obrerisme, el sindicalisme i l’es-querra política disposen d’òrgans com Sembrar (1930-1933, 1937-1938) o Lluita (1932-1933). Durant aquellsanys es consolidaren, també, els periòdics esportius comar-cals, presents en certa manera des de la dècada anterior. La radicalització de 1936 i la ruptura de 1939 significarenl’esberlament complet d’aquell model informatiu local id’intervenció pública.

Dav

id C

ao C

osto

ya. L

a pr

emsa

de

la c

iuta

t de

Vic

. Una

apr

oxim

ació

his

tòri

ca: 1

800-

1936

.

Bibliografia bàsicaM. CODINA, Retalls de premsa vigatana 1803/2000, Vic:PROSA, 2000. J. GUILLAMET, Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàlegde periòdics antics (1641-1833), Barcelona: Arxiu Municipal deBarcelona, 2003.

C. MIRALPEIX, La premsa de la ciutat de Vic al segle XIX, Bar-celona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 1981. M. M. RIERA, Bibliografia de la premsa publicada a Vic 1900-1931, Treball de recerca, Universitat de Barcelona, 1983. [inèdit].

rimoni[a l’esquerra] Accés a la premsa digitalitzada de la Biblioteca-Hemeroteca de Figueres. [a la dreta] Portal d'entrada als fons hemerogràficsdels Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

LA PREMSA HISTÒRICADIGITALITZADA, ARADes que a començament del segle XXI van començar a sovin-tejar els projectes de digitalització, el procés d’instal·lar prem-sa històrica a la xarxa no s’ha aturat.La proposta de la Unió Europea de promoure una bibliotecadigital pública, Europeana, ha donat pas a la convocatòria d’ajudes, per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport,per a la creació de recursos digitals. Europeana, que des defebrer de 2010 té el seu referent a Espanya, Hispana, preténintegrar els projectes seguint unes normes i procediments tèc-nics comuns.Dins les col·leccions que administra Hispana, trobem els repo-sitoris de les biblioteques digitals de les comunitats autòno-mes i de les universitats espanyoles. Hispana vol coordinar elsprojectes de digitalització iniciats i evitar la duplicitat d’actua-cions en un mateix document. Entre aquestes iniciatives, en l’àmbit estatal tenim dos gransportals de premsa històrica digitalitzada. El de la BibliotecaVirtual de Prensa Histórica reuneix sis milions de pàgines depremsa datades entre finals del segle XVIII i els anys quarantadel XX. Del món català podem consultar capçaleres editades atota la geografia, algunes d’elles compartides amb ARCA. Enel fons de Barcelona destaquem reproduccions de La Veu deCatalunya (1880),1 del Diario Constitucional de Barcelona(1820-1824), de L’Avens: Lletras, Art, Ciencia (1881-1893) ode La Flaca (1872-1873). En el de Girona trobem exemplars

de la Gazeta de Gerona (1793) i del Correo de Gerona (1795).Ens remet també a publicacions de localitats com Banyoles,Figueres, Lleida, Mataró, Olot, Palamós, Puigcerdà, Ripoll...Igualment s’hi poden consultar, entre altres, una seixantena decapçaleres editades, des de mitjan segle XIX, a poblacions comAmposta, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls o el Vendrell.El repositori de l’Hemeroteca Digital, amb el fons de la Biblio-teca Nacional de España, compta amb 1.065 títols (cincmilions de fulls). Aquest portal obre l’accés a un elevat nom-bre de periòdics de finals del segle XVIII i el primer terç delXIX: La Abeja Manresana (1813), Diario de Barcelona (1820-1822), Correo de Torruella de Mongrí (1808), Diario de laciudad de Lérida (1809), Diario de Gerona (1809), Gazeta deCataluña (1813-1814) o El Amigo de la Religión (1820-1821). En l’àmbit pròpiament català tenim ARCA, un portal que ofe-reix 296 periòdics dipositats en diverses institucions catalanes.Promogut des de la Biblioteca de Catalunya, té el suport delConsorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).Dins d’ARCA trobem publicacions tan significades com elDiario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económi-co (1762), La Renaixensa (1871-1898), L’Esquella de la Tor-ratxa (1872-1939), Papitu (1908-1937), La Campana de Gràcia (1870-1934), El Cu-Cut (1902-1914), Quatre Gats(1899), antecedent immediat de Pel & Ploma (1899-1903), LoPensament catalá (1900-1902) –fundat per Jacint Verdaguer–o La Veu de Catalunya (1891-1937).L’Arxiu digital de Granollers presenta 86 capçaleres (72.866pàgines) i 7.505 exemplars diferents, datats entre 1882 i 1990.La publicació més antiga és l’Eco de Granollers.L’Arxiu Municipal de Lleida inclou 14 publicacions d’entre

JOSEP FÀBREGAS ROIG. Universitat Rovira i Virgili

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 11

131416

1258

11

patrimoni)12 (re1899 i 1976, algunes d’elles satíriques. Per l’ampli període queabasta és interessant la sèrie de La Veu del Segre (1899-1934). La iniciativa de la Diputació de Girona permet entrar a 240publicacions (262.196 pàgines) de les biblioteques públiquesde la Cerdanya, Figueres, Olot i Ripoll. A la mateixa ciutat,l’Arxiu Municipal mostra 21 capçaleres (1.706.785 pàgines),publicades entre els anys 1808 i 2000. Les més antigues sónel Diario de Gerona (1808-1809) i la Gazette de Gironne(1810-1812).A Figueres, l’any 2000 la Biblioteca Fages de Climent va ini-ciar la digitalització de les col·leccions d’imatge i premsa:130 capçaleres editades entre el 1842 i el 1977. Les últimesaportacions són la revista Canigó (1954-1974) en la sevaetapa figuerenca, i la col·lecció de l’Empordà Federal (1911-1938).L’Hemeroteca Municipal de Tarragona disposa de 59 periò-dics (270.000 pàgines), datats entre 1808 i 1966, entre els qualsdestaquen per l’antiguitat el Diario de Tarragona (1808-1932)i el Diario Mercantil, Político y Militar (1814). L’enllaç de premsa històrica digitalitzada del Departamentde Cultura permet consultar unes 500 revistes (580.307 pàgi-nes), des de 1808 fins a 2009, custodiades en arxius catalans.La Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona ofereix dos recursos: el Fons local de publicacionsperiòdiques digitalitzades del servei de biblioteques de la Dipu-tació de Barcelona (DIBA), amb 251 capçaleres (716.168 pàgi-nes, corresponents a 80.445 portades), datades entre mitjansdel segle XIX i el XX; i Trencadís, un nou dipòsit que, amb eltemps, incorporarà els documents del Fons Local; de momen-tinclou trenta-dues revistes. A la Catalunya Nord, a la Mediateca de Perpinyà es podenconsultar dotze periòdics. El més antic és el Journal des Pyré-nées-Orientales (1815-1876). A l’àmbit del País Valencià, les referències digitals són a laBiblioteca Valenciana Digital (BIVALDI), que disposa de setpublicacions. El fons de la Biblioteca Digital Alacantina habi-lita unes 179 capçaleres. La Universitat de València, a Somni,mostra exemplars dels segles XVIII i XIX. L’Arxiu Municipalde Castelló, d’altra banda, exposa 97 publicacions, les mésantigues de mitjan segle XIX.A les Illes, tenim el fons de la Biblioteca Digital de les IllesBalears (BIDIB), dependent de la Universitat, i el de la prem-sa històrica de l’Arxiu d’Eivissa, amb 22 capçaleres (77.877pàgines), d’entre finals del segle XIX i l’any 1936. Al portal de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal,visualitzem 11.945 imatges, editades arreu de Catalunya a par-tir de 1938. Finalment, pel que fa a la tecnologia, cal comentar que van enaugment els portals que permeten el reconeixement de text a

les seves imatges, si bé en una quarta part dels que hem rela-cionat encara no és possible.

ARCA: http://www.bnc.cat/digital/arca/index.htmlArxiu Digital de Granollers: http://arxiu.granollers.cat:9090/premsa/#topArxiu Municipal de Castelló: http://archivo.castello.es/hmca/listado/consulta.htmlArxiu Municipal de Lleida: http://premsadigital.paeria.es/cgi-bin/pandora.exeArxiu d’Eivissa: http://www.eivissa.es/portal/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=897&lang=caAssociació Catalana de la Premsa Comarcal: www.prem-sacomarcaldigital.cat/Biblioteca de Catalunya: www.bnc.cat/Fons-i-col-lec-cions/ Fons-digitalitzatsBiblioteca Digital Alacantina: http://bv2.gva.es/es/cms/elemento.cmd?id=estaticos/paginas/bd-alicantina.htmlBiblioteca Digital de les Illes Balears (BIDIB): http://ibdigital.uib.es/greenstone/cgi-bin/library.cgi#Biblioteca Fages de Climent (Figueres): www.bibliotecade-figueres.cat/CLocal/CLColDigitalPandoraInfo.aspx?OID=1Biblioteques Públiques de la Diputació de Girona: http://pandora.bibgirona.net/diputacio/Biblioteca Valenciana Digital (BIVALDI): http://bv2.gva.es/es/cms/elemento.cmd?id=estaticos/paginas/inicio.htmlBiblioteca Virtual de Prensa Histórica: http://prensahistorica.mcu. es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacionEuropeana: http://www.europeana.eu/portal/Hemeroteca de l’Arxiu Municipal de Girona: www.giro-na. cat/sgdap/cat/premsa.phpHemeroteca Digital (BNE): http://www.bne.es/es/Catalogos/HemerotecaDigital/Hemeroteca Digital de la Universitat de València: http://trobes.uv.es/search*spi/X?%28*%29&searchscope=3&Da=&Db=&m=w&SORT=AHemeroteca Municipal de Tarragona: www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/biblioteca-hemeroteca/premsa-digitalitzada-1/premsa-digitalitzadaHispana: http://hispana.mcu.esMediateca de Perpinyà: http://mediatheque-patrimoine.perpignan.fr/nav_categories.php?men=2#Premsa Històrica Digitalitzada (Dep. Cultura): http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#topXarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona:http://bibliotecavirtual.diba.cat/trencadis

Nota1. Els anys entre parèntesis corresponen als exemplars digitalit-zats al repositori corresponent.

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 13

1258111314

ssenyesAnna TEIXIDOR Amb la Repúblicaal cap i Catalunyaal cor. Empordà Federal(1911-1938)Ajuntament de Figueres;Diputació de Girona, 2011.Col·lecció Juncària, 7

Anna Teixidor acaba de rescatar de l’oblit una de lespublicacions més emblemàtiques de la Catalunya delprimer terç del segle XX: Empordà Federal. El llibreés fruit d’un magnífic treball acadèmic presentat (2009)a la Facultat de Periodisme de la Universitat PompeuFabra, titulat «Empordà Federal» (1911-1938): unmodel de periòdic republicà i nacionalista.La recerca ens presenta la història d’aquesta publica-ció republicana federal durant els seus vint-i-set anysde vida (1911-1938), i ens ofereix una exhaustiva pano-ràmica del periòdic, de les seves etapes, dels homesque el van fer –encapçalats per Josep Puig Pujades– ide l’ambiciós projecte polític, cultural i ciutadà que vaencarnar.Teixidor divideix la història de la publicació en tres èpo-ques: 1911-1923, 1930-1934 i 1935-1938. Durant la pri-mera d’aquestes etapes, la publicació esdevé portaveude la Unió Federal Nacionalista Republicana i contri-bueix a la construcció del mite de l’Empordà com aterra de llibertat i de progrés. La segona etapa s’iniciael març de 1930, quan Empordà Federal reapareix des-prés de la suspensió que havia patit durant la dictadu-ra de Primo de Rivera. Ara, el 1930, la publicació potsituar-se en el centre del joc polític, com a portaveucomarcal de la nounada ERC. Durant l’etapa republi-cana, Empordà Federal es convertirà en una de lespublicacions de referència a Catalunya, fins a la sego-na suspensió el 1934, arran dels Fets d’Octubre. Un anydesprés, el novembre de 1935, s’enceta la tercera etapadel setmanari, fins a la desaparició al principi de 1938.La vida de la publicació durant aquesta etapa confirmala fractura política i cultural que van suposar per a Cata-lunya la Guerra Civil i la derrota republicana.Gràcies a la rigorosa investigació de Teixidor, Empor-dà Federal ha estat objecte d’una anàlisi en profundi-tat, que ens permet constatar que ens trobem davant dela més emblemàtica de les publicacions figuerenquesanteriors a la Guerra Civil.

SANTIAGO IZQUIERDO BALLESTER. Historiador

Jaume RECASENS I BELSomnis en paper. Premsa i periodisme alPenedès republicàCossetània Edicions; Institutd’Estudis Penedesencs, 2011.Col·lecció El Tinter, 119. 583 pàg.

El periodista i historiador Jaume Recasens ens ofereixuna monografia excel·lent sobre la premsa local icomarcal de l’època republicana a l’Alt Penedès. Untreball que pot situar-se entre les millors que s’han fet aCatalunya sobre la premsa local i comarcal durant elsanys trenta, ja que l’autor ha estudiat la premsa «en si»,no tant com a font documental històrica, sinó pel valord’ella mateixa.Aquest llibre és el resultat d’una recerca exhaustiva iben dirigida pel professor Josep M. Figueres, que hapermès a l’autor localitzar en diversos arxius locals gai-rebé tots els números dels diversos setmanaris i revistespenedesenques publicats entre 1931 i 1939. Durantaquests anys tots els grups polítics i sindicals, des de ladreta més conservadora fins als sindicats anarquistes,tenien el seu setmanari. Però no es tracta tan sols d’unarecerca quantitativa sobre els més de cinquanta periò-dics publicats, sinó d’un estudi qualitatiu que permetaproximar-se tant als propietaris com als periodistes iafeccionats que els donaven vida.El llibre es pot dividir en quatre grans blocs. En el pri-mer s’analitzen les capçaleres penedesenques existentsabans del 14 d’abril de 1931: un total de setze en quatremunicipis (Vilafranca del Penedès, Sant Sadurníd’Anoia, Gelida i Sant Pere de Riudebitlles). En elsegon, s’estudien amb detall les capçaleres que van fun-cionar durant el període republicà de pau (1931-1936):vint-i-nou en cinc municipis (s’hi afegeix Torrelavit).En el tercer, trobem l’anàlisi de les capçaleres del perí-ode de guerra (1936-1939): vuit en dos municipis(Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia). En el quart bloc s’analitzen diversos aspectes de la prem-sa i el periodisme a l’Alt Penedès: la llengua i el llenguat-ge, els models i els estils periodístics, els anunciants, elsperiodistes i els empresaris, les impremtes i les edito-rials… Aquest és l’aspecte més interesant i innovador delllibre, i serveix de cloenda a l’anàlisi cronològica prece-dent. Un llibre que mereix ser llegit, a més de consultat.

RAMON ARNABAT MATA. Historiador, URV i IEP

16

trianovetats)14 DE

J. CALVETBELLERA; A. RIEU-MIAS; N. RIUDOR GARCIALa batalla delPirineuTremp: Garsineu, 2011,208 p., 18 €

Arran de l’arribada de refugiats estrangers a Espanya durant la SegonaGuerra Mundial, es crearen unes xarxes que permeteren l’evasió d’aquestsrefugiats a Anglaterra passant pels Pirineus, com la xarxa francoamericanaWi-Wi, que operava entre Coserans i el Pallars, o la xarxa belga de Jean.Aquesta monografia analitza les xarxes i les línies per on passaven, quetenien Andorra com a epicentre, i també dóna protagonisme als seus promo-tors, com ara Roger Rieu, Manel Vidal i, en especial, Joan Garcia Rabascall,representant del consolat britànic de Barcelona a Lleida durant aquestaèpoca.

X. MAS GIBERT; J. AMAT I TEIXIDÓCanet de Mar1898-1936.De la Guerra deCuba a la GuerraCivilCanet de Mar: EdicionsEls 2 Pins, 2012. 447 p.,20 €

Prenent com a punt de partida la desfeta espanyola a Cuba l’any 1898, elsautors repassen la història de Canet de Mar durant el primer terç del segleXX, fins a l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Analitzen, en primer lloc, laconjuntura econòmica canetenca de l’època, amb una indústria cada copmés important, per després centrar-se en els aspectes de la política local,destacant-hi el paper del caciquisme i dels moviments catalanistes i sindi-calistes. La monografia es clou amb una crònica dels moviments polítics,econòmics i socials de Canet durant l’etapa estudiada.

S. J. ROVIRA IGÓMEZHistòria del BaixGaiàEdat modernaValls: Cossetània, 2012.214 p., 18 €

Els pobles al voltant de l’últim tram del riu Gaià (Altafulla, Creixell, la Noude Gaià, Torredembarra, Vespella de Gaià, el Catllar, Salomó, la Pobla deMontornès, Roda de Berà i l’antic terme de Tamarit, actualment part de Tarragona) conformen un nucli diferenciat dins de la comarca del Tarra-gonès. Aquesta publicació és el segon volum d’una col·lecció que té com aobjectiu repassar la història local de la zona i mostrar episodis d’històriapolítica –amb el paper d’aquests municipis en els diferents conflictesmoderns–, d’història social i econòmica i de demografia històrica.

S. MARQUÈS; J.MORENOEl magisterigironíd’Esquerra al’exili de 1939Barcelona: FundacióJosep Irla, 2012. 199 p.,10,40 €

La vinguda del franquisme després de la Guerra Civil suposà un trencamentradical en la tasca pedagògica republicana, que comportà en molts casos l’exi-li dels mestres més significats políticament amb la República. Així doncs, enaquesta publicació s’aborda com bona part dels mestres gironins afiliats aEsquerra Republicana de Catalunya van haver de marxar a l’exili a partir del’any 1939, quan es va efectuar un procés de depuració que dugué a la substi-tució de bona part del magisteri gironí. L’obra es complementa amb el perfilbiogràfic d’una dotzena d’aquests mestres gironins represaliats.

E. MALLORQUÍParròquia isocietat rural albisbat de Girona,segles XIII-XIVBarcelona: FundacióNoguera, 2011. 654 p., 32 €

A l’edat mitjana, el paper de les parròquies no se circumscrivia només a l’àm-bit religiós, sinó que també es podien considerar una estructura territorial ifins i tot política. Seguint aquesta premissa, l’autor no només analitza lesparròquies gironines medievals des del punt de vista religiós, sinó que tambété en compte aquests aspectes, per centrar-se especialment en qüestionscom la gestió dels drets senyorials (com els delmes i les primícies), l’exerci-ci de l’administració de justícia des de les parròquies i el paper dels clerguesdins de l’organització social de la població gironina medieval.

J. GELONCH I SOLÉEl poderfranquista aLleida, 1938-1951Lleida: Edicions de laUniversitat de Lleida iPatronat Josep Lladonosa,2012. 249 p.

L’objectiu d’aquesta monografia, basada en la tesi doctoral de l’autor, és ana-litzar l’articulació del poder local a la ciutat de Lleida durant el primer fran-quisme des del punt de vista de la història social, fent especial esment en lesxarxes socials a partir de les quals s’institucionalitza i es consolida el règimfranquista. Així doncs, s’estudia el paper de la FET y de las JONS en el controldel poder municipal i provincial lleidatà; els espais de sociabilitat com elCírculo Espanya, entre altres, com a grups de pressió política, social i cultu-ral, i la manera com es construeix un nou imaginari franquista a la ciutat.

M. GISBERT BELEls presos i el portde TarragonaHistòria de 92 anys detreballs forçats (1792-1884)Tarragona: Centre d’EstudisMarítims i Activitats delPort de Tarragona iCossetània Edicions, 2012.203 p., 19 €

La necessitat de mà d’obra per reconstruir el port de Tarragona a partir del’últim terç del segle XVIII portà a la utilització de presos per a aquestes tas-ques de reconstrucció. L’autora analitza els gairebé cent anys d’aquests tre-balls forçats, des de la creació de la Junta Protectora de les Obres del Port,el 1790, fins a la substitució dels presos per obrers, passant per l’arribadade forçats de llocs com Barcelona, Saragossa o Cartagena, la problemàticadel seu allotjament i manutenció, l’aturada de les obres durant la Guerra delFrancès i les condicions laborals i l’assistència sanitària als presos.

J. FUGUET SANS; J. M.PARRA GARRIGA; J.TEIXIDÓ MONTALÀLa Societat Agrí-cola de Cabra delCamp, 1895-1936Cabra del Camp: Agrícola iSecció de Crèdit, SCCL, 2012.151 p.

La inauguració del local social de la Societat Agrícola de Cabra del Camp vacoincidir amb l’auge d’aquesta entitat cooperativa. En commemoració del’efemèride, es presenta aquesta monografia, en què diversos autors analit-zen el naixement del cooperativisme vitivinícola al Camp de Tarragona i a laConca de Barberà al final del segle XIX, el moviment cooperatiu de Cabra delCamp en els primers trenta anys del segle XX i el paper de la SocietatAgrícola de Cabra del Camp, i del posterior Sindicat Agrícola i Cooperatiu, enel teixit social i econòmic d’aquesta població de la Conca de Barberà.

X. VINADERQuan els obrersvan ser els amosLleida: Pagès Edicions,2012. 214 p., 18 €

La setmana del 23 al 27 de febrer de 1976, Sabadell es paralitzà a conse-qüència d’una vaga general. En aquesta obra, l’autor fa una crònica d’aques-ta setmana de turbulències socials, que tingueren com a detonant la mortper accident laboral d’un obrer sabadellenc, fet que mobilitzà el sector delmetall per la millora de les condicions de treball. La resta de sectorials id’associacions cíviques de la capital vallesana se sumaren a la protesta, quees convertí en una lluita pel control de l’espai públic entre les forces de l’or-dre franquista i el moviment antifranquista sabadellenc

T. MORELL MOLLValencians a Nova YorkEl cas de la MarinaAlta (1912-1920)Pedreguer: Edicions 96 iInstitut d’EstudisComarcals de la MarinaAlta, 2012. 188 p., 14 €

A diferència de la immigració valenciana a Alger, la que es va dirigir alsEstats Units, i especialment a Nova York, tot i ser molt important, encara noha estat estudiada amb profunditat. La monografia vol omplir aquest buithistoriogràfic i analitza, en primer lloc, les raons d’aquesta immigració icom aquesta es duia a terme, així com el paper de les dones en tot el pro-cés. En la segona part de l’estudi es fa una anàlisi quantitativa dels immi-grants de la Marina Alta a Nova York entre 1912 i 1920, amb dades de mésde 2.500 persones procedents dels trenta-tres pobles de la comarca.

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 15

131416

1258

11

16

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏTD

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 3

84

Revista editada per:

147PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2012 16

1

Exposició «Apel·les Mestres, artista complet ihome polièdric»BARCELONA, FINS AL 4 DE NOVEMBRE. ORGANITZA:ESBART CATALÀ DE DANSAIRES

Exposició «La Guerra del Francès a Olot icomarca (1808-1814)»OLOT, FINS AL 4 DE NOVEMBRE. ORGANITZEN:PATRONAT D’ESTUDIS HISTÒRICS D’OLOT, MUSEU DELA GARROTXA, INSTITUT DE CULTURA DE LA CIUTATD’OLOT I PATRONAT FRANCESC EIXIMENIS

Curs de Cultura MedievalMANRESA, 16, 23 I 30 DE NOVEMBRE. ORGANITZA:AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES

III Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric.«Família a la baixa edat mitjana (s. XIII-XV)»Hostalric, 15 i 16 de novembre. Organitzen: Àreade Patrimoni de l’Ajuntament d’Hostalric i ArxiuHistòric d’Hostalric

III Jornades d’Estudis del Pla d’UrgellBELLVÍS, 17 DE NOVEMBRE. ORGANITZA: GRUP DERECERQUES DEL PLA D’URGELL «MASCANÇÀ»

V Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudisd’EramprunyàSANT CLIMENT DE LLOBREGAT, 17 DE NOVEMBRE.ORGANITZEN: + DE 1000. HISTÒRIES DE SANTCLIMENT DE LLOBREGAT, CENTRE D’ESTUDIS DEGAVÀ, ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ,CENTRE D’ESTUDIS BEGUETANS, GRUP TRES TORRES,GRUP DE RECERQUES HISTÒRIQUES DECASTELLDEFELS, CCEPC, CENTRE D’ESTUDISCOMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT, INSTITUT RAMONMUNTANER I DEPARTAMENT DE CULTURA DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA

IX Trobada d’Entitats i Associacions Culturalsde les Comarques de l’Antiga Diòcesi de Tortosa.«Arquitectura i organització territorial templera ales Terres de l’Ebre»HORTA DE SANT JOAN, 24 DE NOVEMBRE.ORGANITZEN: ECOMUSEU DELS PORTS, CENTREPICASSO D’HORTA, MUSEU DE LES TERRES DE L’EBREI INSTITUT RAMON MUNTANER

Consell de redacció: Victòria Almuni (C.E. Seniencs), Joan Busqueta (UdL), David Cao (P. Estudis Osonencs), Josep Capdevila (UdL), Enric Garcia Domingo (M. Marítim Barcelona),Narcís Figueras (UOC), Antoni Gavaldà (URV), Oriol Granados (CE. Montjuïc), Carla González Collantes (UIC), Oscar Jané (UAB), M. Carme Jiménez (IRMU), Joan-Lluis Mas (Terradels Avis, Cat. Nord), Lourdes Plans (C.E. Històrics de Terrassa), Joaquim M. Puigvert (UdG), Mercè Renom (C.E. Comarcals Baix Llobregat), Teresa Reyes (Oficina PatrimoniCultural - Diputació Barcelona), Enric Saguer (UdG), , Carles Santacana (UB), Sebastià Serra (UIB), Ramon Ten (S. Arqueologia i Paleontologia. G.Cat), Francesc Viso (CCEPC).Consell assessor: Agustí Alcoberro (MHC), Ferran Archilés (UV), Joan Armangué Herrero (Arxiu de Tradicions de l'Alguer), Josep Casanovas (UdV), Montserrat Duch (URV), EnricGuinot (UV), Antonieta Jarne (UdL)), Antoni Mas Forners (C.E. Repoblació Mallorquina. UB), Marina Miquel (MHC), Conxita Mir (UdL), Vicent Olmos (UV), Joan Peytaví (UPVD), SantiPonce (UdV), Joan Santacana (UB), Josep M. Sans Travé (ANC), Gemma Tribó (UB), Antoni Virgili (UAB)http://www.sre.urv.es/irmu/plecs/.

Amb el suport de:

Noticiari 2

IX TROBADA D’ENTITATS I ASSOCIACIONSCULTURALS DE LES COMARQUES DE LADIÒCESI DE TORTOSA. «ARQUITECTURA IORGANITZACIÓ TERRITORIAL TEMPLERA A LES TERRES DE L’EBRE»El Centre Picasso d’Horta, el Centre de Docu-mentació de l’Ecomuseu dels Ports, l’InstitutRamon Muntaner, el Museu de les Terres del’Ebre i el Campus Terres de l’Ebre de la URV,amb el suport de la CCEPC, entre altres enti-tats, organitzen el proper 24 de novembre laIX Trobada d’Entitats i Associacions Culturalsde les Comarques de la Diòcesi de Tortosa. Enaquesta edició, arran del 700 aniversari de lafi de l’orde del Temple, la Trobada té lloc sotael títol «Arquitectura i organització territorial templera a les Terres de l’Ebre» i inclou con-ferències i presentacions relacionades amb lainfluència d’aquest orde militar a les Terresde l’Ebre.Així doncs, després de la inauguració, laTrobada començarà amb la conferència «El

patrimoni artístic del Temple a les Terres del’Ebre», a càrrec de Joan Fuguet, i seguida-ment es presentarà el llibre Els templers,guerrers de Déu: Entre Orient i Occident, deRafael Dalmau Editors, a càrrec de CarmePlaza. La Trobada continuarà amb la confe-rència «Els templers a les Terres de l’Ebre(1148-1213)», a càrrec de Laureà Pagarola, iamb la presentació de projectes vinculats deles comarques de la diòcesi de Tortosa.Després del dinar a l’hotel Miralles d’Horta deSant Joan, la Trobada finalitzarà amb una visi-ta a l’Ecomuseu dels Ports, una ruta picassia-na pel poble i una visita al convent de SantSalvador.Tothom que vulgui participar a la Trobada tétemps fins al 21 de novembre per inscriure-s’hi, al telèfon 977 40 17 57 o bé a l’adreçaelectrònica merce@irmu.org.El preu del dinar, opcional, és de 14 €.Per a més informació: http://www.irmu.org.

Presentació de les actes del CongrésInternacional Pere AngueraREUS, 27 DE NOVEMBRE. ORGANITZA: CENTRE DELECTURA DE REUS

Presentació del Llibre El Penedès sota lesbombes. Crònica d’un setge aeri (Alt Penedès -Baix Penedès - Garraf, 1937-1939)VILANOVA I LA GELTRÚ, 29 DE NOVEMBRE.ORGANITZA: INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS

Exposició «40 anys de moviment veïnal al’Hospitalet de Llobregat»L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, DEL 5 DE NOVEMBREAL 2 DE DESEMBRE. ORGANITZA: CENTRE D’ESTUDISDE L’HOSPITALET - CEL’H

III Jornada de Recerca Local, Patrimoni iHistòria MarítimaBARCELONA, 1 DE DESEMBRE. ORGANITZEN: MUSEUMARÍTIM DE BARCELONA, CCEPC I INSTITUT RAMONMUNTANER

PARTICIPACIÓ DELS CENTRES D’ESTUDIS ALES JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI ACATALUNYA 2012Els dies 28, 29 i 30 de setembre es van dur aterme a una gran quantitat de municipis deCatalunya les Jornades Europees del Patrimonia Catalunya 2012. En aquesta ocasió, l’InstitutRamon Muntaner, juntament amb el Depar-tament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya, l’Associació Catalana de Municipis i laFederació Catalana de Municipis, ha col·laboraten l’elaboració del calendari d’activitats d’a-questes jornades, agrupant-hi les organitzadespels centres d’estudis.D’aquesta manera, al calendari d’activitats deles Jornades Europees del Patrimoni aCatalunya 2012 han participat 37 centres d’es-tudis, entre ells dos de fora del Principat, quevan celebrar un total de 42 activitats durant elcap de setmana del 28 al 30 de setembre.

131416

1258

11

Agenda

noticiari)