Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

21
CONTAMINACIÓ MICROBIOLÒGICA EN EQUIPAMENTS PÚBLICS I RESISTÈNCIES BACTERIANES Marta Urdí Marzo 2n Batxillerat Científic Tutora: María del Pilar Menoyo Díaz Institut Juan Manuel Zafra Barcelona, 18 de novembre de 2015

Transcript of Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Page 1: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

CONTAMINACIÓ MICROBIOLÒGICA EN EQUIPAMENTS PÚBLICS

I RESISTÈNCIES BACTERIANES

Marta Urdí Marzo 2n Batxillerat Científic

Tutora: María del Pilar Menoyo Díaz Institut Juan Manuel Zafra

Barcelona, 18 de novembre de 2015

Page 2: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

1. QUÈ HE INVESTIGAT?Motivació i temaPreguntaObjectiu principal i hipòtesisObjectius secundaris

2. COM HO HE FET?Metodologia Dificultats

3. QUINS HAN ESTAT ELS RESULTATS?ResultatsConclusions

4. VALORACIÓ PERSONAL

ORGANITZACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL TREBALL

Page 3: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

MOTIVACIÓ I TEMAPer què vaig escollir aquest tema i aquesta investigació?

Interès personal en el tema

Interès en poder continuar la investigació en el futur

Possibilitat de treballar en un laboratori

QUIN ÉS EL TEMA?

Microbiologia bacteris —

resistències bacterianes —

influència de les condicions del medi ambient

Page 4: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

PREGUNTA

Determinen les condicions mediambientals la variabilitat en la resistència als antibiòtics dels bacteris?

Page 5: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

OBJECTIU PRINCIPAL I HIPÒTESI

Objectiu principal: Comprovar si les condicions del medi ambient influeixen en la resistència bacteriana que presenti una soca bacteriana.

Hipòtesis: La resistència als antibiòtics que presenta un bacteri podria estar influenciada per les condicions del medi ambient, i l’ambient on trobaríem més bacteris patògens i resistents podrien ser els CAPs.

Page 6: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

OBJECTIUS SECUNDARIS

Objectius secundaris:

En cas que les condicions influeixin, determinar quines condicions del medi ambient són les que comporten bacteris més resistents a antibiòtics.

Estudiar la microbiota (bacteris i fongs), en variabilitat i concentració com a condició del medi ambient que pugui influir en els bacteris.

Page 7: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

METODOLOGIA

Comparativa entre els bacteris i les seves resistències als antibiòtics que hi ha en diferents ambients de la ciutat amb diferents condicions mediambientals i diferents funcions i usos per poder avaluar si presentaran variacions en els mecanismes de resistència.

Identifiquem una sèrie de variables independents — condicions del medi ambient

Afectaran a la variable dependents — resistència als antibiòtics que presenti una soca bacteriana

Controlem les variables fixes — tractament de les mostres i mètode de treball

!

Els ambients que utilitzem per l’estudi són un CAP, una escola i un parc de dos zones de Barcelona, la zona A corresponent al barri de Sarrià i la zona B, la Barceloneta.

Page 8: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

CONCRECIÓ DE LES VARIABLES INDEPENDENTS

Page 9: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes
Page 10: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

ESQUEMA DEL MÈTODE DE TREBALL QUE HEM SEGUIT

Obtenció de material per l’investigació:

!Recollida de mostres Sembra de plaques

Tractament dels bacteris:

!Recompte de colònies

Observació al microscopi

Antibiograma Proves bioquímiques

Identificació de gèneres i espècies

Tractament dels fongs:

!Recompte de colònies

Observació macroscòpica i microscòpica

Identificació de gèneres

Page 11: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Obtenció de material per l’investigació:

Recollida de mostres en tots els ambients dels quals volem estudiar els bacteris:

Sembrem hisops i terres en medis de cultiu per obtenir creixements de bacteris i fongs:

Page 12: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Tractament dels bacteris

Recompte de colònies Observació al microscopi Proves bioquímiques

Aproximadament 1600 UPF de bacteris

Cocs Gram positiu en cadenes

Catalasa Oxidasa

Bacteri Catalasa positiu

Bacteri Oxidasa negatiu

Page 13: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Antibiogrames

Molt important per l’investigació

Ens permet veure les resistències que presenten els bacteris estudiats a diferents antibiòtics

Podem comparar els resultats per veure les soques més resistents

Page 14: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Tractament dels fongs

Recompte de colònies

Observació al microscopi:

Fong Penicillium sp.

Descripció macroscòpica: Fong de color verd fosc, avellotat amb revers negre i arrugat

Page 15: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

DIFICULTATS TROBADES

Dificultats en el treball de laboratori a causa de la meva poca experiència.

Dificultats per contaminació de plaques.

Dificultats de temps.

Page 16: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

RESULTATSResultats dels antibiogrames i l’identificació de bacteris:

Per entendre l’antibiograma:

Page 17: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Identificació dels bacteris en gènere i espècie

Bacteri patogen ! Bacteri obtingut d’un CAP

Page 18: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Resultats dels antibiogrames

Bacteri patogen ! Bacteri obtingut d’un CAP

Les soques de bacteris provinents d’un CAP són amb diferència les més

resistents. (Excepció la Kokuria

rosae (19) molt resistents i provinent de

l’escola de la zona A)

Page 19: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

CONCLUSIONS

CONCLUSIONS PRINCIPALS

Hem confirmat que les condicions ambientals influeixen en els mecanismes de resistència dels bacteris.

Les condicions ambientals que més han demostrat influenciar són la funció i el tipus de gent que utilitza els diferents ambients.

S’ha demostrat la nostra hipòtesi: els CAPs són els serveis que presenten bacteris més resistents als antibiòtics.

Page 20: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

VALORACIÓ PERSONAL

Molt satisfeta en la investigació

Gran experiència acadèmica i personal

Base per poder fer més investigacions i treball al laboratori

Page 21: Contaminació microbiològica en espais públics i resistències bacterianes

Moltes gràcies per la seva atenció