2

Consell de Cultura Memòria 2010

Recull d’actes

Sant Cugat, juny 2011

3

INDEX Pàg.

Recull d’actes

1. Sessió ordinària 15/04/10 4 2. Sessió ordinària 25/05/10 28 3. Sessió ordinària 20/07/10 32 4. Sessió ordinària 30/11/10 38

4

1. Acta del Consell de Cultura de Sant Cugat del Vallès de 15/04/10

ESBORRANY DE L’ACTA DEL CONSELL DE CULTURA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Data: 15/04/10 Lloc: Casa de Cultura Hora:19.10 h Presidència: Xavier Escura i Dalmau -Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Cultura, Esports, Educació i Joventut Membres assistents : Domènec Miquel i Serra Eduard Jener i Estañol Joan Contijoch i Amill Jordi Casas i Roca Joaquim Sans i Oliveró M. Luz Torrijos i Hernandez Maria Fabre i Gras Oriol Moliner i Rafa Sònia Igual i Sánchez Quim Pla i Figuerola Altres assistents : Jordi González, Cap de Servei de Cultura i Joventut Pep Tugues, Director del Centre Cultural Anna Laguna, Secretària Valenti Feixas, Director de l’Àmbit de Cultura, Esports, Educació i Joventut, s’incorpora a les 21.20 h aprox. Annexos:

1- Document de treball sobre les arts escèniques elaborat per l’Eduard Jener 2- Document de treball sobre les arts escèniques elaborat per l’Oriol Moliner 3- Document de treball sobre les arts escèniques elaborat pel Domènec Miquel 4- Document de treball sobre el tA! elaborat pel Domènec Miquel

Desenvolupament de la sessió: Actes anteriors

S’aproven les actes anteriors amb les esmenes presentades i aprovades per unanimitat.

Arts escèniques - espais Pep Tugues fa la presentació en power point dels espais escènics a Sant Cugat. Casal Cultural de Mira-sol S’està reformant l’espai i s’inclou una pantalla, un nou balcó tècnic de

5

comandament de so i llum així com una nova insonorització. S’ha sol·licitat a Llicències que determini l’aforament. La partida de cadires s’adaptarà a la normativa. El cap de Servei de Cultura informa que la Sala de Mira-sol s’utilitza per a assajar, i s’està estudiant la possibilitat de cedir espais a companyies per al fer els seus assajos a canvi d’obtenir programació gratuïta per a la ciutat. Sala Arborètum Està prevista per al 2013. Està al Pla d’Equipaments a mig termini. Tindrà un aforament aproximat d’entre 250 – 450 persones Teatre de La Unió Santcugatenca Després de la seva assemblea general està pendent el debat de la constitució d’un Consorci. Des de l’àmbit municipal s’està treballant perquè quan s’arribi a un acord tot vagi ràpid. Can Solà A la pregunta de com està la situació de la Sala Polivalent de la Casa de Cultura i la nau de Can Solà, el Tinent d’Alcalde respon que el projecte de la Sala Polivalent actualment està aturat. Sobre la nau de Can Solà, informa que s’està negociant i espera tenir una resposta al juny. Diu que els requisits municipals són donar sortida a tota la demanda de concerts joves i que actuï cap a una xarxa de sortida, amb concursos, maquetes, etc. i programació municipal. Explica que l’Ajuntament no té capacitat per a gestionar aquest espai al 100% i s’estan estudiant diverses propostes de gent interessada i alhora valorant els possibles intercanvis. També comenta que sota Can Solà (La Masia) és el lloc idoni per a fer Barraques ja que és a 10 minuts del centre caminant. Auditori – Sala Arborètum L’Eduard Jener valora molt l’alta ocupació de l’Auditori, però qüestiona els continguts no prou oberts a les companyies i entitats locals. En referència a la dansa a Sant Cugat, el director del Centre Cultural explica que hi havia idees de renovació però que no ha estat possible per qüestions econòmiques. Biblioteca de Mira-sol A la pregunta de si la Biblioteca de Mira-sol tindrà algun espai escènic, el Tinent d’Alcalde contesta que no està contemplada aquesta possibilitat atesa la proximitat amb el Casal Cultural de Mira-sol. Districtes Es debat sobre la concentració d’activitats al centre urbà arribant a la conclusió que influeix la qüestió dels equipaments i per això des de l’àmbit municipal es treballa per a fomentar altres espais als districtes com ara el Casino de la Floresta i el Casal Cultural de Mira-sol. S’acorda fer arribar per correu electrònic a tots el membres del Consell la presentació en power point dels espais escènics a Sant Cugat així com el document de treball elaborat per l’Eduard Jener.

Foment de les arts escèniques

6

El Joan Contijoch es queixa que es parla molt de la programació però poc d’ensenyament; no hi ha prou activitats de teatre a les escoles. El teatre té elements educatius, pedagògics, terapèutics, etc. No hi ha espais per conèixer el teatre abastament. No s’ha pensat en fer una escola de teatre al Pla d’Equipaments. Creu que el Consell s’hauria de plantejar el futur sobre el tema. A tot això el Tinent d’Alcalde diu que hi ha una sensibilitat compartida amb els grups polítics. Informa que, tard o d’hora, hi haurà una escola d’arts escèniques, però és possible que sense equipament especial. Els membres del Consell creuen que l’escola d’arts escèniques s’hauria d’encabir al Teatre Auditori, aprofitant les obres, i no troben viable ni el Teatre de La Unió ni Mira-sol. S’apunta que a altres municipis com Ripollet, tenen com assignatura reglada el teatre. També creuen que fer accions puntuals, com contempla la proposta d’arts escèniques a l’estiu, no té futur. Posen l’exemple del Centre Estruch de Sabadell, com a lloc amb un projecte d’ensenyament i de producció. El Tinent d’Alcalde explica que cal prioritzar la creació de la Sala B i després treballar el projecte de l’escola d’arts escèniques. Els membres del Consell diuen que quan es parla d’arts escèniques el tema està plantejat per satisfer al ciutadà però que cal fer producció. Es podrien fer classes extraescolars de dansa, expressió oral, etc., a les escoles; es podrien donar subvencions a les entitats per tal de professionalitzar-les. Membres del Consell creuen que a Sant Cugat hi ha molta inquietud per l’art escènica i creuen que cal potenciar que Sant Cugat sigui un centre multidisciplinari i de recerca. Es suscita el debat de crear una escola d’arts escèniques i alguns membres estan en desacord en tenir una escola per a cada expressió artística, i recorden que l’Escola d’Art no ha esta una bona experiència. No cal institucionalitzar l’escola però si donar instruments i donar l’oportunitat a través de projectes petits. Cada grup de teatre és per si una escola i caldria trobar un lloc de trobada i fomentar-ho des de tots els aspectes. Pensen que poden coexistir diverses opcions, o sigui que pot haver programació del tA! i alhora grups de teatre amateurs. Els membres del Consell creuen que es podria fer una Mostra o Festival de grups de teatre municipal. Es fa la reflexió que les obres o projectes dels grups locals es moren el mateix dia de l’estrena, però es fa difícil programar més sessions per l’elevat cost que suposa l’activitat en relació del ressò de públic. Els membres del Consell es tornen a qüestionar quin és l’abast del Consell i si la seva missió és pautar el món de l’art.

7

Altres

El Tinent d’Alcalde convida als membres del Consell a la celebració de la Nit Literària el proper dia 6 de maig i els notifica que rebran la invitació que caldrà confirmar. En relació a la memòria 2009, els membres del Consell acorden anomenar “document de treball” els informes elaborats pels membres del Consell i “informe” al document final que aprova el plenari. S’aprova íntegrament la memòria 2009. S’acorda que, per a la propera memòria, els documents de treball del membres del Consell no seran referenciats de forma explícita, constaran com annexes a les actes corresponents. El Domènec Miquel torna a sol·licitar una visita a l’Arxiu. Es fixa el proper Consell de Cultura el dia 25 de maig a les 19 h . S’aixeca la sessió a les 21.50 h.

8

ANNEX NÚM. 1. – Document de treball elaborat per l’Eduard Jener

INFORME SOBRE LES ARTS ESCÈNIQUES

PEL CONSELL DE CULTURA DEL 15.04.10 Exposo a la consideració de tots el membres del Consell de Cultura de Sant Cugat aquest informe, redactat des de la més genuïna intenció de donar el màxim nombre de dades, a fi i efecte de considerar des de totes les perspectives les possibilitats d’estructurar, projectar i desenvolupar les arts escèniques en el nostre àmbit propi, la ciutat de Sant Cugat. És obvi que, probablement, faltaran alguns espais, entitats o persones vinculades a aquest sector de la cultura i, precisament per això, demano d’antuvi disculpes i agrairé l’ampliació o els aclariments que facin més complert i, en conseqüència eficaç, aquest informe i els resultats que se’n puguin derivar.

ESPAIS

ACTUALS:

Teatre Auditori (Centre Cultural) Escola de Música. Aula Magna (Centre Cultural) Casa de Cultura. Jardins del Monestir. Sala d’actes Casal de Joves Torreblanca. Sala d’actes Teatre de la Unió (en precari) El Casalet de Valldoreix Nau de Cultura. Valldoreix Casal de Mirasol. (a punt d’acabar les obres, inauguració juny?) U.R.E. de La Floresta Centro Popular Andaluz. Sala d’actes Magatzems El Siglo. Mercantic Club Natació Sant Cugat. Sala d’actes Aula de so. Sala d’actes FUTURS: (en el límit del 2020)

9

Nau de Can Solà (1ª i 2ª fase) Casino de la Floresta Sala polivalent de la Casa de Cultura. Jardins del Monestir. Sala d’actes de Mira-sol (Can Mates) Sala B del Centre Cultural. Sala d’actes o nova Aula Magna del Conservatori de Música.

GRUPS O ENTITATS

-Agrupació Teatral La Floresta. Companyia oficial de la U.R.E. amb Ángel López i Maribel Martínez al front. Temporades regulars amb sortides a altres pobles de Catalunya i xarxa d’intercanvis. -Associació Cultural Pentagrama. Eduard Araujo. Poesia escenificada. Actuacions habitualment a Valldoreix amb temporades regulars. -Brou d’arts. Dedicat al teatre professional i docència de les arts escèniques. La seva web explica, fins el curs 2007/2008 treballs en diferents IES de la província de Barcelona. -Buit de Teatre. Petit grup dirigit per Mario Fernández, amb actuacions esporàdiques. -Espiral, Grup de Teatre de Valldoreix. Dirigit per Trini Escrihuela amb temporades regulars pròpies i xarxa d’actuacions amb companyies d’altres pobles i ciutats. -Fila Zero. Amb Teresa Canas i Pere Royo al front. Grup de teatre amb temporada regular, considerada la companyia oficial del Teatre de la Unió. Algunes vegades fa actuacions fora de la ciutat. -La nena del pollastre. Companyia dirigida per Conxita Santolaria (a la vegada professora de teatre musical a l’Aula de so). Actuacions esporàdiques. -Mira-sol Teatre. Grup oficial del Casal de Cultura de Mira-sol. Fan temporada regular i l’organització d’un Festival de Teatre, generalment el mes de març. Els dissabtes membres de la companyia intervenen en la visita teatralitzada “Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot...” en el claustre del monestir. -Set Teatre. Grup integrat en el CNSC amb actuacions esporàdiques. Les darreres dirigides per Guillermo Ayesa o Guillem Mariné. -Sílvia Servan. Dirigeix els Tallers de teatre amb seu a la Unió. Cursos regulars i d’estiu amb representacions final de curs dels diferents nivells. -Tetrateatre. Companyia professional creada per Dolors Vilarasau i Joan Berlanga, en els darrers 5 anys vinculada a l’Associació Amics de Pedra i Sang, obra representada cada Nadal. Fa també les Lectures a la Fresca del mes de Juliol a places de la ciutat.

TEORIA I ANTECEDENTS D’UN PROJECTE

La meva intenció en els dos capítol precedents, ha estat situar el context en que es mouen les arts escèniques, caldria dir estrictament teatrals, a la ciutat de Sant Cugat i en els seus

10

districtes. És evident que tenim un cos teatral que té un cap molt gran, el Teatre Auditori, que configura una mena de monstre inestable al menys pel que fa a una política cultural que aspiri a la cohesió i la projecció dels ciutadans que estimen el teatre com espectadors i/o com actors i creadors. El 20 d’octubre de l’any 2003, jo publicava un article d’opinió al Diari de Sant Cugat amb el títol “Aniversari del teatre-auditori. Una meditació”, on deia, entre altres coses, aquestes: Dic això per afirmar rotundament que la existència del Teatre Auditori, de la seva programació eclèctica i de bon nivell artístic assolit en aquests deu anys... és una realitat de la que tota la ciutat de Sant Cugat tindria que sentir-se orgullosa sense jactància... Però més avall afegia: ...crec que l’aprofitament d’unes magnífiques instal-lacions... no compleixen les expectatives que caldria esperar de la seva existència... una explotació mixta que fes compatible la programació actual, comparable a qualsevol gran teatre del país, amb una utilització regular, planificada i estructurada de grups locals que, des de les diferents vessants de les arts escèniques, poguessin gaudir d’un espai que per tractar-se d’una obra pública també els hi pertany... sense deixar d’entendre les greus dificultats de tota mena que un plantejament d’aquest estil comporta tant econòmica com d’organització... En el mateix diari, aquesta vegada el 3 de febrer de l’any 2004, escrivia “Deu manaments per un pla de cultura a Sant Cugat”. El cinquè manament era: Optimitzaràs l’aprofitament del Centre Cultural obrint les portes i les instal.lacions a entitats de les arts escèniques del poble organitzant, si és possible, dues programacions paral.leles d’àmbit internacional i propi. En el mes de desembre del mateix any, 2004, tornava a tractar el tema del Pla de Cultura en quatre articles, el segon d’ells titulat: “Pla de Cultura: 2ª acotació: Fem comèdia” d’on elimino el preàmbul i faig transcripció de 8 apartats que definien el que jo entenia i, en alguns casos, encara entenc que caldria plantejar-se des del govern municipal. 1) Programació A: Similar a la que s’està fen en aquests moments amb la novetat de comunicar les contractacions no només d’un trimestre, si no també tots els espectacles ja concertats per a la resta de la temporada. Divendres o dissabtes. 2) Programació B: Creació d’una nova temporada amb treballs més arriscats, experimentals i acostant-se a la idea d’un off-Barcelona i, en conseqüència, actuant també com a coproductors. Inclou de forma específica als diversos grups professionals de la ciutat. Divendres o dissabte (condicionat o alternativa a la programació A).

11

3) Programació C Temporada estable concertada amb els grups d’afeccionats de la ciutat i/o grups d’altres poblacions, amb foment i/o consolidant festivals de teatre amateur que ja existeixen (cas Valldoreix) i actuant com a centre acollidor. Diumenges a la tarda. 4) Programació D: Temporada estable d’espectacles infantils amb grups especialitzats (tipus Xarxa) i/o altres propis o forans. Diumenges al matí i funcions específiques per les escoles alguns matins dels dies feiners. 5) Integrar en aquests esquemes de programació i funcionament exactament igual als sectors de música, òpera i dansa amb la participació de l’Escola de Música i la seva Aula Magna (tal com es fa ara només que augmentant la freqüència i diversificant els continguts musicals). 6) Recuperació de l’espai de 500 m2 de la sala polivalent o d’assaig situada darrera i sota l’escenari, per convertir-la en zona propicia per teatre, música de cambra i concerts de música pop acústics. 7) Creació d’una Escola Municipal d’Arts Escèniques, dirigida i organitzada per professionals de la ciutat i/o vinculats directament a la mateixa (n’hi ha molts actualment) o a les seves entitats que, amb el temps, podrien integrar-se en les programacions B i C. 8) Creació d’un Festival Medieval de Dansa, Música i Teatre a celebrar durant el mes de Juliol, dues o tres setmanes, utilitzant el centre del claustre del Monestir degudament condicionat, per convertir l’espai en el nostre petit Avignon. Aquest festival que inclou elements colaterals com un mercat, festes gastronòmiques, desfilades, justes poètiques i guerreres, hauria de cercar espais polivalents apart del Monestir i els seus voltants, inclosa la plaça d’Octavià, com el Teatre Auditori, el parc de la Pollancreda, els camps esportius de Coll Favà o la zona posterior al complex del Centre Cultural. Parlem de programacions professionals però també l’inexcusable col.laboració de les entitats pròpies com l’esbart, l’orquestra, els grups de dansa i teatrals i de cultura popular com castellers, bastoners, geganters, diables, etcètera. Més proper, en el temps, publicava el 4 de setembre de l’any 2007, un article titulat: “Perquè serveix la cultura?”, d’on selecciono el paràgraf final: ...quina és la filosofia que impregna l’acció política del nostre Ajuntament en relació a la cultura, quines les eines que posaran en mans dels agents culturals de la ciutat (oficials, civils, individuals), quina la inversió prevista pel proper any 2008 i quines les previsions a mig i llarg plaç en percentatge del pressupost de cultura, no en la de representació o gaudi, si no en la de realització i creixement personal, tot i pensant en el creixement continu de la població i en la piràmide demogràfica (el darrer cens escolar ens diu que 16.895 nens i

12

adolescents comença el curs ara a la ciutat i, tot i que alguns no viuen a Sant Cugat, tots sabem que la majoria sí. Finalment, per acabar aquests antecedents al text d’avui, copio uns fragments del meu article: “A la recerca del públic incògnit”, publicat el dia 25 de gener d’aquest any al Diari de Sant Cugat: “Ens fem grans”, va dir algú en l’acte de presentació de la nova temporada. “Però ens conservem bé”. A mi la cosa em va sonar malament. “Això de conservar –vaig pensar- ve de conserva”. El Teatre Auditori està a punt de començar la segona part (segon quatrimestre) de la temporada 2009/2010 i es fa gran en aquesta 16ena temporada, però es conserva o pateix una metamorfosi producte d’una orientació determinada?. Penso que la única cosa que conserva el TA és l’afany per consolidar i fer créixer un públic que, en les darreres tres temporades, ha tingut bona resposta a les ofertes que li feien. Una oferta que, ho sento no hi ha adjectiu millor, és eclèctica. Aclarim-ho: “Eclèctic: que escull de cada sistema allò que li sembla millor”. De tot el que hi ha en el mercat de les arts escèniques, a l’abast d’un teatre com el de la nostra ciutat, s’escull el millor?. Segon aclariment: ens conservem perquè hi ha de tot per a tothom?. Però tenim el que tenim perquè ho escollim o perquè, del que es pot, és el millor que tenim?. Tercer aclariment: Mai ningú podrà fer la millor programació del món. No existeix... Ara sembla que la direcció del TA busca obrir-se a nous públics i, com a mostra, el nou fulletó que ha fet i que anuncia: Música per a tu!. Però ens falta voler i poder ser generadors de cultura escènica com ho són a Girona/Salt, a Reus, a Terrassa, ens falta... Ja ho deia al principi, ens fem grans però ens conservem o no?. Com es pot veure un llarg recorregut, d’octubre de l’any 2003 fins ara fa tres mesos, que dibuixa un periple on hi ha coses que s’han anat incorporant a la programació i d’altres que no, la majoria cal dir, i on, sobretot es troba a faltar aquella manera d’enfocar les coses per anar passant de ser espectadors, privilegiats, a actors. Passar de mirar a fer.

NO TOTES LES COMPARACIONS SÓN ODIOSES

La Diputació de Barcelona publica una notícia el dia 1 d’abril que diu així: “Suport de la Diputació als futurs teatres de Montcada i Reixac i de Sant Andreu de la Barca mitjantçant el Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ).” Aquesta notícia pot complementar-se amb una apareguda a VilaWeb del 29 de setembre de 2007 que parla de Xarxa de teatres, atractivitat territorial i Catalunya Nord, de 14 ciutats catalanes que

13

s’han reunit a Perpinyà per definir el programa cultural del pròxims mesos...” Xarxes culturals, sinergies entre diferents ciutats, accions dirigides a potenciar lo propi ajudat per altres. Si som capaços d’entendre que les col.laboracions supralocals són beneficioses, si creiem (de veritat) que allò de “entre tots ho ferem tot” pot ser veritat, perquè no comencem per nosaltres mateixos?. Hi ha a Catalunya en aquests moments molts teatres, alguns moderns, altres antics que han estat restaurats fins a nivells de qualitat impensables fa pocs anys, i una munió de sales polivalents o espais multidisciplinars que acullen activitats de tota mena dins l’àmbit cultural. Fem una comparació: Manresa, capital del Bages. Cens de la ciutat a desembre de 2009, 75.567 habitants. L’aplicació pressupostària per Arts escèniques es de 917.475,00 €, però hi ha una partida en la previsió de despeses i ingressos de diferents societats, una d’elles Manresana d’Equipaments Escènics, S.L., a qui corresponent la gestió del complex anomenat Teatre Kursaal, que puja fins a 1.990.159,00 €. El conjunt dels espais escènics de Manresa és el següent: Teatre Kursaal – Sala Gran. 803 localitats Teatre Kursaal – Sala Petita 200 localitats (espai configurable) Teatre Kursaal – 2 sales polivalents amb focus, camerinos, dutxes, etc. Conservatori - Sala Sant Domènec. 518 localitats. Generalment la Sala Petita del Kursaal programa els dimecres i els dijous, mentre que la Gran ho fa els divendres, dissabtes i diumenges. Si fem una ullada a la programació podem observar que no hi ha massa diferència amb la nostra i, òbviament, amb de la de tants teatres de les comarques veïnes i de tota Catalunya. La programació d’abril, per exemple, del Kursaal és els dies 8,9,10,11,15,17,18,21,22,23,24,25,28,29 o sigui 15 dies, i la del mes de maig 6,7,8,9,12,13,15,16,26,28,29,30 o sigui 12 dies. Com alguns deuen saber a Manresa fa molts anys es va crear un grup de teatre que portava (encara porta) per nom El Galliner. Aquest grup és essencialment el que constitueix la Manresana d’Equipaments Escènics S.L. que ofereix el següent: “El servei formatiu que s’ofereix des del Kursaal vol dotar a Manresa i a les comarques de la Catalunya central d’una oferta engrescadora, atractiva, amplia i diversa en el camp de les arts escèniques. Un dels eixos fonamentals del servei formatiu recau sobre l’Aula de Teatre que ofereix 3 cursos de 140 hores de docència i tallers pràctics cadascun, en els que es forma a l’alumne en les diverses tècniques teatrals. Està dirigida a totes aquelles persones majors de 18 anys o a punt de fer-los que es volen iniciar en el món de les arts escèniques i desenvolupar-se com actors... Quan es pensa en determinats

14

col.lectius el Serve formatiu s’enfoca en aquells que volen fer un tast de teatre però sense invertir-ne un any complet, o cantants i músics que sovint han de sortir a escena, o alumnes que comencen el batxillerat d’arts escèniques o aquells que des de la butaca del teatre volen entendre i interpretar millor que passa dalt de l’escenari. En definitiva, amb aquesta oferta formativa es vol aconseguir formar a persones que més enllà d’estimar les arts escèniques adquireixen coneixements i experiències vàlids tant en el camp personal com professionals”. L’Aula de Teatre de Manresa és un projecte iniciat l’any 1984, impulsada des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Manresa amb l’objectiu de promoure la formació teatral., La gestió de l’Aula a partir de l’any 2000 va passar a mans del CAE. A partir de l’any 2007, i aprofitant la posada en marxa del reinaugurat teatreKursaal, l’Aula de Teatre es vincula totalment a aquest equipament, i s’hi traslladen la totalitat de les activitats formatives, donant així resposta a una necessitat de centralitzar els cursos i monogràfics de l’aula en el mateix espai. L’Aula de Teatre no vol ser, només, una bona escola per a futurs actors i actrius, ni tampoc un centre de formació escènica per a qualsevol edat, l’Aula vol anar més enllà i esdevenir un centre neuràlgic de desenvolupament de les Arts Escèniques al servei d’un projecte de ciutat on l’Art i la Cultura són els puntals per a l’enriquiment i la integració de les persones. Si algú vol ampliar dades pot entrar a les webs www.galliner.cat on hi ha informació de tots els cursos, els horaris, els preus. Tot, cal tenir-ho molt en compte, es fa en els locals del Teatre Kursaal, www.kursaal.cat, és a dir, aprofitant els espais idonis per la preparació i/o informació donada als alumnes. El complex té, a més a més, un pati molt digne per activitats a l’estiu i, també, un restaurant Espai Gastronòmic, que puc assegurar que val la pena de conèixer i obert no només en hores de funció ò prèvies a les funcions.

ALTRES LLOCS, ALTRES INFORMACIONS

Badalona, 219.547 habitants, té el nou Teatre Zorrilla, seu d’un magnífic Festival de Màgia (és la ciutat nadiua d’en Li-Chang, i també un Taller de Teatre on es fan cursos trimestral en l’àmbit del propi teatre. Granollers, 30.154 habitants, té un pla anomenat Teatres de Granollers, una aposta de complementarietat entre el Teatre de Ponent i el Teatre Auditori de Granollers per promoure l’oferta d’arts escèniques a la nostra ciutat, i els dijous una programació

15

d’espectacles de petit format, lluny encara dels circuits comercials, que presentem amb un caire intimista al vestíbul del Teatre Auditori en sopar-espectacle. Sabadell, 206.943 habitants, té una amplia llista d’espais escènics: Teatre Principal, Teatre Municipal La Faràndula, L’Estruch, Lasala Miguel Hernández i el Teatre del Sol. Òbviament la mida és diferent comparativament, però em centro amb L’Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu, una nova sala, ens diuen, dedicada a la difusió d’espectacles de teatre i dansa. Es tracta d’un espai polivalent amb una capacitat per a 190 espectadors... s’hi programaran espectacles de dansa contemporània i teatre experimental. Aquesta nova sala també permet fer la difusió d’espectacles produïts i creats al centre del mateix nom... des del mes d’abril de 1995 han començat a funcionar les instal.lacions de 7 espais per assajar-hi arts escèniques, habitatges destinats a allotjar artistes en intercanvi... Torelló, 13.908 habitants, té el magnífic Teatre Cirvianum, amb programació regular i una Xarxa de formació teatral amb una programació comarcal a partir dels grups de afeccionats de la zona. Vic, 39.844 habitants, té el complex L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona (una denominació que a Torelló no agrada massa) amb el Teatre Ramon Montanyà, 800 localitats, l’Auditori Joaquim Maideu, amb 273 o 384 en funció de la configuració adoptada i l’Escola de Música i el Conservatori (EMVIC). També hi ha la Sala Joan Anglada, un espai per a espectacles al foyer, un bar restaurant i un aparcament subterrani. Viladecans, ciutat de 64.562 habitants, té un pressupost de 68.975.000 € i el teatre Atrium un de 1.450.000 €. Dues sales, l’Auditori amb 850 localitats i la Sala Petita amb 250 (polivalent). És, a més a més, la seu de la Jove Orquestra del Baix Llobregat, molt vinculada amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

NOTÍCIES DEL FORUM DE REGIDORS/REGIDORES DE CULTURA

Des de febrer del 2008, es va crear un Grup de Treball sobre Models de Gestió d’Equipaments Culturals amb la participació entre d’altres del Tinent d’alcalde del nostre Ajuntament, senyor Xavier Escura, per debatre i reflexionar i que va determinar, finalment, un document de resultats. Les poblacions representades, apart de Sant Cugat, eren: Canet de Mar, Castelldefels, Cervelló, Gavà, Granollers, La Llagosta, Lliçà de Vall, Manlleu, Martorell, Matadepera, Moià, Molins de Rei, Piera, Premià de Mar, Ripollet, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fruitós de Bages, Sant Quirze del Vallès i Viladecavalls. Em sembla molt interessant, pel tema que avui ens ocupa, l’annex 2, titulat precisament “Política de foment de les arts escèniques”, sobretot perquè situa perfectament els

16

principis bàsics que crec hauria de centrar l’acció municipal en el futur i que resumiré en el darrer capítol o sigui les conclusions. Reprodueixo el text:

1. Creació i producció: política encaminada a neutralitzar els impediments habituals. - Oferta d’infraestructures - Ajuts econòmics a companyies i productores a fons perdut o recuperables. - Premis o distincions. - Producció pròpia d’obres d’autors d’interès o baixa productivitat. - Coproducció amb agents privats. - Gestió d’escoles i centres de formació.

2. Distribució i exhibició: garantir una programació estable i l’accés de la població. - Creació de circuits i xarxes. - Festivals i mostres. - Oficines de suports a la distribució exterior. - Concessions ajuts gires exteriors. - Subvencions i ajuts a programacions estables. - Construcció i gestió de recintes amb programacions no comercials. - Ajuts millores infrastructures de creació.

En el document general del fòrum esmentat hi ha un esquema, l’anomenat jerarquia de necessitats de Maslow, una piràmide que del vèrtex superior a la base les exposa (les necessitats) de la següent manera:

Necessitats d’autorealització

Necessitats d’autoestima i reconeixement Necessitats socials i de pertanyença

Necessitats de seguretat i de protecció Necessitats fisiològiques

(Si en sabes tant com l’Oriol o el Quim ho posaria dins del triangle corresponent però les meves carències, en aquest sentit, són manifestes) En un treball titulat “Alguns aspectes concrets de la gestió per tipologia d’equipaments”, al tractar els teatres i auditoris, l’inici és “són equipaments singulars que difícilment produiran beneficis econòmics però que en canvi tenen una valuosa funció cultural en tant que articuladors de la difusió artística del municipi. Fins aquí res que es pugui considerar nou (malauradament?) si no obvietats que posen en evidència que, encara que sembli el contrari, habitualment no es fan les coses com tothom creu o diu creure que haurien de ser.

17

DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

El dimarts 24 de març de 2009 es publica un acord amb un encapçalament prou engrescador que diu: El Govern crea una xarxa pública de teatres, auditoris i equipaments escènics de tot Catalunya. La iniciativa permetrà racionalitzar i coordinar els recursos econòmics que es destinen a aquest àmbit... una xarxa que integra teatres i auditoris de tot el territori que permetrà distribuir homogèniament l’oferta pública d’activitat escènica i musical, superant així la concentració majoritària d’espectacles i equipaments a Barcelona. La iniciativa, aprovada per Decret, la formen els centres participats per la Generalitat i també s’hi poden adherir voluntàriament els equipaments dels ens locals.... Per al 2009, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació té prevista una inversió de 48,9 milions d’euros a equipaments escènics i musicals... Tipologia d’equipaments:

a) Equipaments escènics i musicals de caràcter singular... Que estan fora del nostre abast, categoria que inclou el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, Centre de les Arts en Moviment, el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori de Barcelona i el Teatre Lliure.

b) Centres de producció territorial... la seva localització com està expressament formulat respon a criteris d’equilibri territorial i tampoc ens pertoca. Aquests equipaments han de programar espectacles de producció pròpia, coproducció o per contractes de programació amb altres organitzacions públiques i privades. Formen part d’aquesta categoria el Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), EL Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) i El Canal. Centre d’Arts Escèniques de Salt i Girona (recomano entrar a la www.girona.cat/teatre per veure com una ciutat tan petita (en aquest cas amb Salt, evidentment) pot tenir els equipaments que te i la fantàstica i complerta programació que fa amb col.laboracions transfrontereres.

c) Equipaments escènics i musicals locals multifuncionals ...on ens trobem amb el que sembla ajustar-se més a les possibilitats de Sant Cugat doncs ... Són equipaments escènics i musicals d’àmbit local que poden acollir, simultàniament, activitats escenicomusicals d’audició i exhibició, i també de producció de caire professional i activitats de dinamització comunitària. Han de ser preferentment equipaments de titularitat pública municipal. Si són de titularitat privada, l’ens local ha d’haver subscrit un contracte amb el titular per fer-hi activitats musicals i escèniques de promoció pública. Han de disposar d’una sala de gran

18

capacitat per poder acollir programacions de gran format. Aquests equipaments han d’estar ubicats de forma preferent en municipis de més de 50.000 habitants o capitals de comarca de més de 15.000 habitants.

Els apartats d) i e) són Equipaments escènics i musicals bàsics i Altres espais escènics i musicals amb característiques que no es corresponen amb les de Sant Cugat. L’organització de la xarxa i els diferents tipus de suport s’estableixen d’acord amb l’índole de l’equipament i en funció del tipus d’acord: contracte programa, conveni o suport genèric. Tenim alguna mena de contacte, suport o plantejament amb aquesta xarxa engegada per la Generalitat?.

INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

En l’informe del ICIC corresponent a l’any 2009 (on recull dades des de l’any 2005 fins ara, en alguns casos, hi ha un apartat de

L’ICIC i les arts escèniques d’on selecciono un paràgraf que em sembla interessant en la línia de tot aquest informe i que diu: L’actuació de l’ICIC se centra principalment en el suport a les companyies, productores i sales dedicades a la producció escènica, tot i que, i de manera progressiva, s’incideix alhora en la promoció i difusió... De tot el que està escrit i transcrit fins el moment se’n poden treure les següents

CONCLUSIONS

A) El Teatre Auditori del Centre Cultural va ser concebut inicialment com a Auditori, modificat sobre la marxa per ser espai d’arts escèniques (música, teatre, dansa, circ, etcètera) amb mancances considerables que el fan un espai híbrid que, òbviament, cal utilitzar com fins ara a la recerca de la màxima rendibilitat artística, cultural i social.

B) La nova sala B o de mig format (300/500 localitats) ha d’integrar-se en el conjunt del Centre Cultural i ha de ser polivalent i d’espai configurable. Aquesta ubicació potència el conjunt del Centre (cinemes, auditori, conservatori i biblioteca) i permet pensar amb un plantejament més agosarat al incorporar l’Escola d’Arts Escèniques en el mateix complex i crear sinergies de tota mena: administratives, de personal, manteniment, programacions, etc. Cal descartar totalment la Nau de

19

Can Solà per aquestes funcions que personalment veig més com un espai per la música i, sobretot, pel rock, pop, i jazz. Naturalment i en el interval fins que la sala B sigui una realitat, es aconsellable veure d’aprofitar altres espais i queda encara (suposo) possibilitats d’arribar a solucions temporals via Teatre La Unió si les condicions tècniques arriben i/o algun canvi, ara encara no a la vista, ho fessin possible.

C) Cal fer una posada a punt dels espais dels districtes: Mira-Sol a punt, La Floresta, sembla que també, Valldoreix, a la taula dels polítics, per donar suport a les diferents companyies amateurs que ja són pràcticament les oficials de cada districte i establir sistemes de protecció i suport equivalents. La primera xarxa que caldria constituir seria la interior, és a dir, que les companyies fessin les seves programacions i de forma regular cadascuna d’elles anés a actuar al teatre dels altres districtes. En aquestes gires també s’inclou la Sala B.

D) El Teatre Auditori hauria de seleccionar una de les obres ofertes pels grups de cada districte per poder representar-se en l’escenari principal de la ciutat cada temporada.

E) L’Escola d’Arts Escèniques del Centre Cultural de Sant Cugat seria concebuda també com un espai de producció i de creació amb la possibilitat d’exhibir els seus treballs en el propi Centre (Sala B) i al diferents espais dels districtes, apart de la inclusió de la xarxa de teatres del país.

F) Plantejar seriosament la possibilitat de fer un Festival de Teatre Medieval o Històric (concepte tan ampli com divers) a l’estiu en el marc del claustre del Monestir. Veure els suports econòmics i logístics que una iniciativa com aquesta podés obtenir de la Generalitat, etc. també en la línia de potenciar el monument com l’emblema de la ciutat.

I, PER ACABAR

Totes les informacions exposades, recollides en molts casos d’altres poblacions del país, fan que pensi que, com sempre, les possibilitats de fer coses diverses són inacabables i només cal tenir certes idees clares i, sobretot, la voluntat concreta de portar-les a terme perquè es considera que aquesta i no altres coses són les importants. La subjectivitat mana sempre. Les raons racionals no són mai les que determinen els nostres actes individuals o col.lectius, però hi ha un aspecte que sempre cal tenir en compte i és el futur que no viurem nosaltres però que serà d’una manera o d’una altra segons el que nosaltres fem. Eduard Jener La Floresta, 10.04.10

20

ANNEX NÚM. 2. – Document de treball elaborat per l’Oriol Moliner

REFLEXIONS SOBRE LES ARTS ESCÈNIQUES A SANT CUGAT En primer lloc, voldria reafirmar el que em sembla que va ser una opinió comuna en el Consell i que és la desigualtat que existeix actualment entre les polítiques de difusió de les arts escèniques a Sant Cugat i les polítiques destinades a la creació d’aquestes. A manca de disposar de totes les dades o d’informació més extensa, podem dir que el consistori destina al voltant de 1.000.000 euros al Teatre Auditori (segons el pressupost del 2009). A més, aquest rep una gran quantitat de patrocinis i ajuts d’altres administracions (alguns dels quals podrien anar destinats a la promoció d’altres actes). Per l’altra banda, i segons la presentació que se’ns ha enviat, es dediquen 100.000 euros del pressupost al suport de la creació del teatre i la dansa a través muntatges i de subvencions a les entitats locals. Crec, per tant, que és necessari intentar equilibrar més aquestes dues partides, petició que va en la línia de la que ja ha estat expressada en més d’una ocasió pel Consell de Cultura (més concretament en els informes sobre el pressupost dels 3 darrers anys). Això em porta a qüestionar-me l’objectiu que es persegueix amb la gran partida dedicada al Centre Cultural (i que representa el 40% del pressupost de cultura). Entenc que és important tenir una oferta de teatre i dansa (i altres disciplines) a Sant Cugat però em plantejo si això realment val la quantitat de diners públics que hi destinem. Per això intento buscar motius que expliquin aquesta despesa i la veritat és que no els sé trobar. Especialment si tenim en compte que estem ben a prop de Barcelona i la seva oferta cultural i que el fet de programar una obra a Sant Cugat permet que els espectadors s’estalviïn tan sols uns 30 minuts de viatge d’anada i tornada. Diferent seria que parléssim de Figueres, Reus o Mollerussa (per dir alguns municipis més allunyats de la capital). Vull aclarir que no qüestiono la programació del teatre ni la feina que hi fan sinó la necessitat de destinar-hi una partida pressupostària tan gran. Aquests diners podrien anar a polítiques de promoció de les arts escèniques i de creació de nous públics, si el què es vol és que els ciutadans gaudeixin del consum de teatre i dansa, i es podrien buscar programes imaginatius i més barats per acostar els santcugatencs a les obres de Barcelona (muntant autocars per anar a veure una obra en concret, que es podrien pagar amb el descompte de l’entrada de grup, per exemple). El Pla de cultura ens instava, en un dels seus eixos estratègics, a millorar l’eficiència dels recursos públics. No estic del tot segur que el model actual sigui el millor exemple. No acabo d’entendre com és possible que en el darrer consell el Regidor ens informés que el cost de gestió de la sala de concerts no era assumible pel consistori i es proposava fer una concessió a una empresa privada i en canvi estiguem destinant una quantitat de diner públic tan gran al TA!. Si més no, estareu d’acord amb mi que no és un plantejament del tot coherent. Poder, aquest és el preu que s’ha de pagar per poder disposar al municipi d’un equipament d’aquestes característiques, que pot ajudar a promocionar grups locals (l’orquestra simfònica, per exemple) o en altres ocasions pot servir per acollir actes d’altres tipus com ho pot ser el Premi Santcugatenc de l’any. Però, conscient que la magnitud del teatre sovint anul·la la possibilitat de fer-hi qualsevol iniciativa local, tampoc li acabo de trobar la justificació. I molt probablement, aquesta opinió és motivada per la falta d’informació del que realment fa el TA! Per això trobo bastant limitat no haver pogut disposar en el consell de més informació sobre el pressupost i els programes d’actuació d’aquest ens si el que es volia era debatre sobre les arts escèniques del municipi. Parlar sobre política cultural no crec que sigui fer una carta als reis sobre tot allò que creiem que seria bo que existís. Crec que hem de ser conscients de les limitacions que tenim (no crec que es pugui ampliar molt més el pressupost actual, ans tot el contrari) i que per tant, haguem de prioritzar el què creiem més necessari i proposem allò que cal retallar per tal de poder-ho tirar endavant. La política és l’art de gestionar els recursos públics (que per definició són limitats) i, per tant, si l’objectiu del Consell és assessorar a la regidoria de Cultura i fer-los propostes viables hauríem de ser conscients del què disposem i intentar-ho administrar de la millor manera que puguem. Qualsevol altra proposta, al meu parer, serà fer volar coloms...

21

De la mateixa manera em plantejo també la necessitat d’una la sala B. És cert que hi ha demanda i que aquesta sí que podria ajudar realment a les iniciatives locals però hem de ser conscients del cost que representarà gestionar-la i avaluar si els seus objectius mereixen aquesta despesa, a més d’assegurar-nos que aquests s’assoleixen (i al final no s’utilitza per uns motius diferents). Possibles objectius que em semblen justificables podrien ser dotar d’eines a les entitats i col·lectius locals perquè puguin desenvolupar la seva tasca (local d’assaig, sala per mostrar la seva feina, espai per impartir formació...). Però també em semblaria interessant si s’oferís una programació “arriscada” difícil de veure en aquesta àrea i que fins i tot pogués esdevenir un referent a la zona. Si la sala B ha de servir però per poder programar el que ja s’ha vist al Poliorama, al Romea o al Capitol, crec que tronem a caure en un parany... Això sí sempre tenint en compte el cost que això representarà per a la ciutat. Si es troba una manera viable perquè hi hagi una programació a un cost baix, per mi, endavant. Crec que un bon exemple del que intento plantejar seria el tema de la programació de cinema d’autor a la ciutat: Hi havia una demanda i una necessitat d’una programació de cinema amb cert valor cultural i, enlloc de crear un nou ens i destinar-hi grans recursos públics, s’ha aconseguit que hi hagi dues sessions setmanals d’una pel·lícula d’autor amb un pressupost mínim per part de l’Ajuntament. És un bon primer pas... I, repeteixo, l’objectiu de la meva proposta de rebaixar la partida al TA! és aconseguir recursos per tal de fomentar la creació a Sant Cugat. No crec que sigui necessària una escola pública sobre el tema (sempre i quan no hi hagi una demanda real prou gran, tema que desconec) però de ben segur que es poden trobar alternatives prou vàlides, algunes de les quals ja van ser citades en el darrer consell. En llisto algunes, a mode de pluja d’idees: major suport a les entitats, no només econòmic a través de les subvencions i ajuda a muntatges, sinó també a través d’una línia d’ajuts per tal de millorar-ne la formació, posant en contacte les entitats amb professionals de la ciutat perquè els assessorin i els motivin, facilitant la creació de xarxa entre elles, cedint un espai adequat perquè puguin assajar, formar-se i actuar, donant-los suport a l’hora de buscar possibles subvencions pels seus espectacles, ajudant a la difusió... En qualsevol cas, qualsevol d’aquestes polítiques s’hauria de consensuar amb els grups que actualment treballen en el municipi per tal de detectar quines són les seves necessitats reals. També es podria fer un programa per tal d’acostar la pràctica d’aquestes disciplines a les escoles i als instituts (si és que no existeix ja). No es tractaria de sobrecarregar als professors actuals sinó contractar algun professional que sigui capaç d’impartir aquesta disciplina per tal d’engrescar als joves i nens a practicar el teatre i la dansa, d’una manera semblant al que ja s’està fent amb la dansa a les escoles bressol. Estic segur que si donem suport als creadors locals, tota la ciutat en sortirà beneficiada i l’oferta cultural al final serà més rica. Això sí, sempre que tots aquests ajuts es donin amb aquest objectiu i es demanin, per tant, contrapartides als que les rebin. Crec que el que s’està proposant no difereix massa de la filosofia que aplica la regidoria d’esports. Des del consistori no es gestiona cap club esportiu que doni renom a la ciutat ni s’intenta portar l’espectacle de l’esport a la ciutat (fent, per exemple, que de tant en tant vingui a jugar el Barça) sinó que el que es vol és que la gent practiqui l’esport a través dels clubs i les entitats que ja existeixen. També fomenta l’esport infantil i aquelles disciplines en les que no hi ha una oferta d’iniciativa privada, mitjançant l’oferta de cursos a l’OMET. La regidoria s’ha dotat de les eines necessàries (pavellons, pistes esportives, piscines...) per tal de que la pràctica de l’esport a Sant Cugat es pugui dur a terme de la millor manera possible. I crec que aquesta és la política que s’hauria de seguir també en les altres disciplines culturals. Quan vam parlar de les arts plàstiques, em sembla recordar que també va sortir aquest tema. Penso que en totes elles s’hauria de prioritzar el suport a la creació per davant de la importació de cultura pel consum, tot i que pugui ser difícil de definir un pla comú per les diferents arts degut a les diferències que existeixen entre elles (no requereix la mateixa infraestructura difondre una obra literària, plàstica o escènica) i a que la situació de partida no és la mateixa. Això no vol dir però que les haguem de tractar com a blocs independents i aïllats, doncs, tal com deia en Joaquim, pot ser interessant potenciar la multidisciplinaritat per tal d’aconseguir un resultat més interessant i enriquir els diferents agents participants. En la línia del que he escrit, crec que els diners públics han de servir per arribar allí on l’oferta privada no arriba, per tal de potenciar propostes arriscades i per tal de donar suport a disciplines que puguin tenir una sortida més complicada. Crec, per tant, que Sant Cugat està fent una bona aposta recolzant de forma especial a

22

la dansa. La ciutat disposa de nombroses escoles, entitats i companyies i té el nivell cultural suficient per respondre a les propostes que en una altra ciutat podrien no funcionar. Penso doncs, que està bé que s’intenti potenciar, tal com és la meva impressió que s’està fent, el món de la dansa a través del suport als agents privats (entitats o companyies), amb la celebració del dia de la dansa, amb una programació al TA! (amb força espectacles d’aquesta disciplina) i amb l’stage de dansa de l’estiu. Finalment, em pregunto, arran del comentari que es va fer sobre el cost dels muntatges en espais que no estan preparats a tal efecte, i tenint en compte que part de l’oferta actual es fa en carrers i places (mostra dels treballs de l’stage de dansa, lectures a la fresca, actuacions de l’Esbart i Mediterrània durant la Festa Major...), si podria ser econòmicament viable adaptar algun dels espais públics a l’aire lliure per tal de realitzar-hi aquests actes.

23

ANNEX NÚM. 3. – Document de treball elaborat pel Domènec Miquel 1. Potser perquè ja porto molts anys al Consell de Cultura, però la discussió sobre el TA

és reiterativa, tot i que ara fa temps que no havia sortit. Us adjunto un text al respecte, perquè em sembla que potser falta informació.

2. El plantejament de la Nau és molt diferent al del TA i es pot equiparar al de Masia

Torre Blanca, un Centre Civic, un poliesportiu, etc, de forma que la seva gestió es pot externalitzar sense masses problemes com s’ha fet amb altres dels citats. En aquest aspecte no hi veig incoherència. Quan el regidor diu que l’Ajuntament no ho pot assumir, no es refereix tant a un tema de pressupost, com de personal, que és diferent. En tot cas la discussió seria si és bo que serveis públics siguin gestionats des de l’àmbit privat (empreses, entitats ciutadanes) i quina mena de control hi ha sobre la seva filosofia de servei i gestió.

3. La sala B és una antiga i esperada reivindicació de les entitats que treballen en el camp

de les arts escèniques i la música, recollida en el Pla de Cultura. No crec que ara l’haguem de qüestionar de nou. Una altra cosa serà fer un seguiment atent del projecte a fi de garantir que el posterior cost de funcionament sigui assumible. Si el disseny és correcte, com afirmava en Pep Tugues, no sols ha de poder autofinaçar-se, sinó aportar ingressos complementaris al TA i ajudar a disminuir el dèficit. Tampoc s’ha de convertir en l’únic espai escènic de la ciutat per entitats, sinó en el de referència.

4. No ens pertoca determinar si cal ensenyar teatre a les escoles. Fa molts anys que hi ha

escoles que ho fan, perquè entenen que és una eina que pot ajudar al creixement personal, com la música, la dansa, el cinema, les arts plàstiques o l’escriptura creativa (i no vull ser exhaustiu). Personalment penso en el teatre com un recurs pedagògic en l’ensenyament de la literatura, o de l’anglès, per posar uns exemples, encara que sigui fora d’horari lectiu, com una activitat afegida que s’ha d’integrar amb tota naturalitat. El nostre paper, com diu el Pla de Cultura, és vetllar perquè existeixi una educació de qualitat, i això inclou promoure iniciatives, però en tot cas les escoles són lliures d’acceptar-les o no.

5. La filosofia de l’esport no és del tot aplicable en el camp cultural, entre altres raons

perquè no es pot pretendre que la gent practiqui una disciplina artística, ni que sigui amb l’argument que ajuda a mantenir l’equilibri psíquic o que la creativitat ens fa mentalment més àgils quan s’ha d’improvitzar. Sempre hi haurà qui prefereixi la jardineria o el ioga. Tot i això, entenc el paral·lelisme en el sentit que la xarxa d’espais escènics públics de la població, TA a part, ha de ser una eina a disposició dels col·lectius que les vulguin emprar i que cal fomentar-ne l’ús.

6. Al meu entendre, la pluridiciplinitat no és un punt de partida, sinó d’arribada. L’art

requereix el domini d’habilitats específiques en cada disciplina: no es pot pintar mentre toques un violí, ni l’inrevès. Però si que poden col·laborar diferents especialistes com ho ha demostrat en Xavier Baulies en els seus espectacles. Això si, en Formiguera i en Pla Narbona treballaven cada un al seu estudi, mentre els músics i els ballarins assajaven en altres bandes. Vull dir que seguiren necessitant infraestructures

24

especialitzades, encara Arsque siguin polivalents i que uns altres les puguin utilitzar en diferents franges horàries

7. Estic d’acord amb el paper subsidiari de l’administració pública, però sense que s’hagi

d’aplicar a aspectes infinits. Una amiga preguntava a Einstein, com és que el meu germà que és més intel·ligent que tu, mai ha obtingut un gran resultat? I Einstein li contestà: Doncs perquè el teu germà és un humanista que s’interessa per masses coses i els resultats només els obtenen els monomaniacs. Vull dir que com a ciutat hem de saber si volem ser humanistes dispersos, que potser viurem una vida més plena sense destacar en res, o volem situar-nos en el mapa general de la cultura per un aspecte. Que Tàrrega tingui la seva fira del teatre, no vol dir que no facin concerts, ni exposicions de pintura.

8. Finalment, respecte les infraestuctures fixes de carrer, al llarg dels darrers 40 anys han

existit diversos projectes de construcció d’un teatre grec aprofitant desnivells naturals. El més important a la cantonada del carrer Castellví amb Francesc Macià, però tenia el gran problema era com aïllar-lo del soroll del tràfic de l’entorn. La plaça de Barcelona podria ser un lloc ideal per comptar amb una infraestructura permanent, si es reformés. Mantenint els arbres, és clar, si no es vol una sublevació veïnal.

9. Em permeto afegir un comentari sobre els inventaris d’espais escènics iniciats per

l’Eduard i complementats per en Pep Tugues. Si hem de fer llistats, • cal separar els que són de titularitat pública, dels privats, ja que tenen una gestió

diferent. • cal separar els pertanyent a altres administracions amb competències pròpies,

com és el cas de l’EMD de Valldoreix • incloure aquells altres que pot ser no són aptes per teatre i dansa, però si que

poden acollir concerts de música i cant coral. Incloses les esglésies, catòliques i protestant. (Al centre d’avis de Les Planes hi ha una sala amb un petit escenari; Sala d’Actes de l’Escola d’Arquitectura; Sala d’Actes de l’ANC; Sala d’actes del Centre Borja; Sala del Trade Center, etc)

No deixa de resultar sorprenent que entre els espais escènics proposats no hi figuri la Sala Capitular, on cada d’any es representa la nostrada “Pedra i Sang” amb una important despesa pública.

Cordialment Domènec Miquel

25

ANNEX NÚM. 4.– Document de treball elaborat pel Domènec Miquel A PROPOSIT DEL TEATRE AUDITORI I EL SEU DÈFICIT ECONÒMIC Si hem de plantejar un debat sobre el TA, en primer lloc hem de tenir clar quina ha estat la seva gènesi i trajectòria, que explica perquè som on som. Els primers Ajuntaments democràtics es trobaren amb una població sense equipaments culturals, de forma que l’únic espai públic que es disposava era el monestir en les seves diverses parts: claustres, església, jardins perimetrals. És justament en aquests anys quan des de la jerarquia eclesial es comença a qüestionar-se la idoneïtat que els temples serveixin sistemàticament per albergar concerts de música profana. (Són els anys que es consoliden alguns festivals com els de Torroella de Montgrí , Llívia o Matadepera que és fan dins les esglésies parroquials). A Sant Cugat apareixen algunes dificultats i es planteja la necessitat de construir un espai municipal dedicat a la música. Encara no es parla de teatre, perquè tothom confia en la sala de La Unió al servei de la població. La primera idea va ser edificar un Auditori d’unes 300 butaques (després ampliades a 400) a la zona del Colomer que llavors acabava d’urbanitzar-se. El projecte socialista resta aturat en accedir CiU al govern. Mentre, comencen a aparèixer obstacles per a una entesa amb La Unió, molt dels quals continuen persistint. Des del Consell de Cultura del moment, s’obrí un debat ciutadà sobre les necessitats de present i de futur. La proposta fou la creació d’una sala polivalent que servís ensems per teatre i auditori, evidentment per acollir les activitats promogudes des de les entitats. Es nomenà una comissió d’experts locals, gent del món del teatre, la dansa, la música, per decidir-ne les característiques. Entre ells hi havia en Lluís Puig, llavors president de l’Esbart. Esmentem el seu nom, perquè fou la figura clau en la definició de l’actual TA. Puig feia molt poc havia viatjat a Austràlia on visità l’òpera de Sidney, i restà impressionat. En tornar, insistí en la necessitat de treballar amb visió de futur: si 400 butaques representaven 1% de la població del moment, el nou edifici havia de tenir-ne 800, pensant amb 80.000 habitants. No hem trigat ni 25 anys per assolir aquesta darrera xifra. En aquest aspecte, doncs, va ser profètic. Hi ha altres raons per triar la xifra 800, sobretot la repercussió de cost de l’espectacle en el preu de l’entrada. La segona qüestió fou la demanda d’en Puig d’un escenari espaiós i d’equipament complex, pensat perquè l’Esbart, llavors molt dinàmic, pogués muntar-hi grans espectacles. També se li va fer cas. Paradoxalment, l’Esbart mai hi ha fet cap representació. El resultat de tot plegat té un aspecte positiu, que és la gran versatilitat del TA resultant, i un altre negatiu, l’elevat cost econòmic que implica posar-lo en funcionament. Aquest darrer ha estat decisiu en tota la seva història posterior i explica el dèficit i la inaccessibilitat a les entitats, tot i haver estat concebut al seu servei. Entrem en el tercer aspecte, l’econòmic. Sempre s’ha tingut clar que un equipament de tal envergadura seria deficitari i que calia que el municipi (promotor i propietari) assumís el descobert generat. Per tant, el gran tema és com minimitzar-lo. La idea base era un finançament en blocs: un terç per taquilla, un terç per mecenatge i prestació de serveis, un terç d’aportació municipal a fons perdut. L’evolució històrica mostra com durant anys els dos primers terços no arribaven a la seva quota, de forma que el tercer bloc havia de ser molt més gran. En l’actualitat, cal felicitar la gestió d’en Pep Tugues que, amb la seva voluntat d’incrementar el nombre d’activitats de pagament i de captar nous públics, ha situat el primer bloc molt per sobre del terç que s’havia previst. A la pràctica, el segon capítol és el que sempre ha fallat i ha obligat a augmentar el darrer. Ens hauria de preocupar aquest constant fracàs i saber si no és que les previsions foren il·lusòries i inassolibles. De ser així, caldria modificar l’esquema de finançament i plantejar-ne un altre que s’ajusti a la realitat (p.e. 2/5, 1/5, 2/5). Això ens obliga a reflexionar sobre quin és el seu mercat potencial avui, no el que li fou atribuït a l’inici, i si pot ser ampliat; si s’està en condicions de satisfer als possibles clients en quan a serveis, equipaments i tecnologia; si s’és competitiu a nivell d’oferta i si realment s’ha sabut “vendre” el TA o cal variar les estratègies de màrqueting. La realitat actual és que el baix resultat del segon bloc no resta compensant per l’excedent del primer, i ha de ser cobert des del tercer. Això té dues conseqüències. Una, com que els recursos municipals són limitats, els extraordinaris que s’apliquin al TA no podran destinar-se a altres projectes, com seria el foment de l’activitat

26

creativa en l’àmbit de les arts escèniques. L’altra, només podran utilitzar el TA aquelles entitats que siguin capaces d’assumir el seu cost de funcionament, ja que altrament encara es generaria un dèficit més gran. A la pràctica, això els suposa una barrera infranquejable. Justament perquè l’Ajuntament és conscient d’aquest fet i per no girar del tot l’esquena a la ciutadania, preveu subvencionar quatre actes anuals promoguts des del món associatiu. Curiosament acostumen a tenir poc a veure amb les arts escèniques i el foment de la creativitat. El problema de fons és que tenim un equipament de qualitat i prestigi, però mal concebut, ja que la seva excel·lència comporta un dèficit crònic. El repte, doncs, és com minimitzar-ho per tenir més diners per a la creativitat. Quart, la filosofia de la gestió. L’envergadura del projecte va desbordar la bona voluntat de l’equip de govern de l’època, el qual decidí confiar en un professional expert. Però, aquesta incapacitat personal s’acaba traduint en el convenciment que a la ciutat no hi havia ningú que pogués assumir-ho i que calia cercar algú de fora. El primer gestor fou un fracàs. La seva exposició d’idees en el Consell de Cultura resulta tant lamentable, que hagué de ser destituït molt abans de la inauguració de l’edifici. El segon tenia una visió estrictament empresarial, dins la qual el ciutadà només jugava el paper de client potencial. Fins i tot posà dificultats conceptuals a l’espectacle inaugural, justament perquè estava basat en la participació popular. A partir d’aquí es produeix un divorci entre el gestor del TA i la ciutat. L’equipament no estarà al servei de la creativitat local a través de les entitats, com era el propòsit original, sinó de la ciutadania entesa com a conjunt de consumidors. Per tant, des d’un inici, el Ta renuncia a ser l’equipament de referència i a fomentar i potenciar les activitats escèniques de base. Aquesta filosofia es manté amb pocs canvis fins el present, justificant-se en l’alt cost que té el simple fet d’obrir i l’increment del dèficit que impliquen els espectacles minoritaris, com són molts dels de grups no professionals. Una altra cosa és la incorporació a la programació habitual de propostes d’entitats com l’orquestra Sant Cugat, per exemple, o que el director del TA intervingui en la concessió de subvencions dels grups d’arts escèniques. Tot i això, ocasionalment el TA ha promogut produccions pròpies amb un cert abast popular. Cinquè, la discussió sobre si té sentit un TA amb filosofia consumista i una programació essencialment de “bolos”, és a dir, d’espectacles que ja s’han fet a Barcelona, és cíclica. Com també ho és l’oportunitat i conveniència de construir un equipament fora de tota lògica econòmica: cap empresari privat crearia un teatre per perdre diners. Per tant, la justificació de la seva existència es troba en l’àmbit de la voluntat política de fer ciutat. El creixement demogràfic desbocat impedeix una correcta assimilació dels nouvinguts, molts dels quals continuen amb els seus anteriors àmbits de compra i lleure fora del municipi. El perill més evident és que l’antiga vila s’esllavissi vers una àrea residencial de qualitat, però sense cohesió ciutadana. És a dir, un suburbi de Barcelona. El conjunt del TA + cinemes + zona bars i restaurants és una suma de sinèrgies, un intent de “fixar població”, de superar ser només una “zona dormitori perifèrica de la gran capital”. Una programació professional de qualitat, malgrat mantingui als ciutadans en la categoria de simples consumidors, facilita la seva trobada i potencia la xarxa de relacions socials, evitant que hagin de fer la seva vida lúdica-cultural fora de Sant Cugat. En definitiva, en retenir els habitants en la ciutat, el TA ajuda a la seva cohesió interna. Llavors, el seu dèficit estructural no pot ser mesurat únicament amb paràmetres econòmics, sinó que també cal valorar les conseqüències socials que genera el seu funcionament. Vist així, el dèficit, almenys en part, s’ha d’interpretar com una inversió a mig i llarg termini, les repercussions de la qual no afecten solament l’equipament, que també, si no el conjunt de la vida ciutadana i haurien de possibilitar que, amb el temps, el TA esdevingui un signe d’identitat local, com ho és el Liceu o el Teatre Lliure per a Barcelona. Sisè, la sala B pot ser clau pel futur del TA i per les entitats ciutadanes, si s’assoleix que estigui dotada d’uns bons serveis amb un cost de funcionament baix, malgrat la inversió inicial pugui ser alta. De fet, ha de ser l’eina que permeti relligar el TA amb l’activitat de les entitats dedicades a les arts escèniques i la música, recuperant l’esperit inicial pel qual fou creat. Això vol dir que, malgrat existeixi una direcció única, no es pot caure en el parany de convertir-la en una simple perllongació de la programació general del TA. Però tampoc s’ha de passar a l’altre extrem que només estigui al servei de les entitats que ho demanin, ja sigui per fer un espectacle (p.e grup de teatre, coral), ja una conferència (aula de gent gran) o una assemblea de socis. Fora interessant recuperar les obres de petit format o de teatre alternatiu, com les que ja s’havien fet a l’escenari, amb grades mòbils pel públic. La gràcia del projecte és doble. Una, que el TA sàpiga liderar i convertir-la en un espai de referència, sense anul·lar els altres espais escènics dispersos per la ciutat, tot el contrari, interactuant amb ells i potenciant-los. L’altra, que la seva estructura i funcionament permeti l’autofinanciació. Si s’assoleix que les diferents entitats de l’àmbit conflueixen en ella, és possible que s’acabin creant les

27

sinèrgies necessàries que justifiquin la necessitat d’un ens de formació en arts escèniques, amb el ben entès que no cal que existeixi un Institut del Teatre en cada ciutat. L’aportació municipal al TA no és arbitrària, sinó que està condicionada pel dèficit. Això significa que no pot ser disminuïda encara que sembli molt alta. Si fos més baixa, algú no cobraria o fora necessari reduir activitats per equilibrar el deute, però també s’encongirien les entrades de taquilla. Si el que es vol és augmentar els diners destinats a la creativitat sense alterar el pressupost de cultura, el que cal es incrementar l’ingrés general del TA per la via dels dos primers blocs. Potser es podria millorar si s’augmentessin el nombre de dies ocupats de la setmana. No té el mateix públic potencial una ciutat de 40.000 habitants que una altra de 80.000, molt més si l’oferta és variada i capaç d’atraure a diferents sectors de població. Però, la gran qüestió pendent es resoldre el segon bloc d’ingressos, on abans que res s’haurien de contestar les qüestions plantejades més amunt, sense oblidar que la crisi econòmica fa que encara sigui més difícil, tant l’obtenció de patrocini, com la venda de serveis.

28

2. Acta del Consell de Cultura de Sant Cugat del Vallès de 25/05/10 ESBORRANY DE L’ACTA DEL CONSELL DE CULTURA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Data: 25/05/10 Lloc: Sala Heura (Ajuntament de Sant Cugat) Hora:19.05 h Presidència: Xavier Escura i Dalmau -Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Cultura, Esports, Educació i Joventut Membres assistents : Domènec Miquel i Serra Eduard Jener i Estañol Joan Contijoch i Amill Jordi Casas i Roca M. Luz Torrijos i Hernandez Maria Fabre i Gras Oriol Moliner i Rafa Sònia Igual i Sánchez Quim Pla i Figuerola Altres assistents : Jordi González, Cap de Servei de Cultura i Joventut Pep Tugues, Director del Centre Cultural Lluís Campins, Director del Museu de Sant Cugat Anna Laguna, Secretària Jordi Puigneró, Regidor de Comunicació , Serveis Interns i Innovació Ramon Luque, Cap de Premsa i Comunicació Anna Toro, Gabinet de Premsa Queda excusat en Joaquim Sans i Oliveró Annexos:

1- Document de renúncia de l’Oriol Moliner Desenvolupament de la sessió: Acta anterior

El Consell determina que els informes sobre les arts escèniques presentats per diferents membres s’incorporin a l’acta com a documents de treball. Queda aprovada l’acta anterior.

Comunicació Cultura El Regidor de Comunicació presenta el power point “Una nova forma de comunicar”. Fa una breu exposició dels avenços tecnològics en l’àmbit comunicatiu i com

29

la seva aplicació ha facilitat l’accés a la informació i ha permet compartir-la entre totes les entitats. La implementació de les noves tecnologies ha obtingut diferents respostes: així com l’opció del bluetooth no ha tingut gaire èxit entre els ciutadans, el Canal Youtube Sant Cugat n’ha obtingut molt així com Cugat.cat, entitat multimèdia que produeix continguts. Pirulins El projecte per enguany, que s’està acabant de definir, proposa implementar, en una primera fase, 4 pirulins electrònics. Hi ha 6 possibles llocs d’instal·lació:

- Pl. Lluís Millet - Pl. Quatre Cantons - Pl. Octavià - Pl. Centre Cultural (Teatre - Auditori) - ZEM Jaume Tubau - Av. Cerdanyola

La idea és, després d’aquesta primera fase, ampliar els pirulins a altres espais de la ciutat. Es farà un contracte comercial que encara està per definir. Acabada la seva intervenció, el Sr. Puigneró i els tècnics de Premsa van abandonar la reunió. Agenda Cultural El Cap de Servei informe que s’està estudiant la possibilitat d’editar una revista - agenda cultural mensual, tal i com ja fan a poblacions com Viladecans o Granollers. Cal analitzar el cost i la distribució i es fa analogia amb el Bestiari – Diari de la Festa Major. El seu objectiu és ampliar la informació que actualment surt a l’agenda. Es proposen dues opcions:

- Afegir aquesta revista com a suplement a la revista municipal, de format mensual i que es fa arribar de manera personalitzada a les famílies.

- ampliar 1 o 2 pàgines a la revista del TOT SANT CUGAT, de format

setmanal. Es debat sobre el tema i després de diverses opinions, s’arriba a l’acord per unanimitat d’afegir-la a la revista municipal però amb difusió prèvia. Per això s’hauran de modificar els protocols de lliurament d’informació per part de les entitats i agents culturals, per tal de treballar-los amb més temps.

Reglament de funcionament d’equipaments culturals municipals El Director de l’àmbit exposa la intenció d’aprovar el reglament de funcionament dels equipaments culturals municipals. Comunica que a la propera sessió de la Comissió informativa es portarà per tal de traslladar-ho al Ple.

30

S’acorda fer arribar als membres del Consell aquest reglament.

Altres temes El Tinent d’Alcalde proposa que la propera sessió del Consell, abans de les vacances d’estiu, sigui sobre la Cultura Popular i Tradicional, i la següent, sobre Patrimoni i on es podria incloure la visita a l’Arxiu Històric. L’Oriol Moliner comunica la seva renúncia a la vicepresidència del Consell i farà arribar als membres del Consell una reflexió sobre els motius d’aquesta. Altres membres també es plantegen la seva continuïtat tot i que l’actual Consell dista moltíssim de l’anterior, i creuen convenient, si més no, exhaurir el mandat (estiu 2011) per a procedir a la renovació del Consell. El Tinent d’Alcalde fa una reflexió sobre la seva experiència personal com a regidor i creu que la interacció amb el Consell de Cultura ha estat bona i profitosa per haver compartit reflexions i informacions. S’aixeca la sessió a les 20.55 h.

31

ANNEX NÚM. 1. – Document de renúncia de l’Oriol Moliner Com a conclusió d’un llarg procés de reflexió personal, i tal com vaig comunicar-vos en la reunió d’ahir, he decidit presentar la meva renúncia com a membre del Consell de Cultura després de tres anys de dedicació. Sempre he cregut que el fet de formar part d’un òrgan de participació com aquest requereix d’una motivació, d’un interès i d’una il·lusió que, malauradament, en aquests moments, i per un desencant en el funcionament del consell i dels seus resultats, ja no sento.

Sé bé que la participació en aquest tipus d’òrgans sempre porta cert grau de desencís i tinc molt clar -no voldria que es malinterpretés- quina és la funció del Consell. La meva decepció no ve tant per la resposta de l’equip de govern a les propostes del Consell sinó a la que, al meu entendre, crec que és una manca de generació d’aquestes (per diversos motius que no crec que calgui llistar aquí i dels quals ja hem parlat en més d’una ocasió).

Bé sabeu que des del primer dia m’he pres la meva tasca en el Consell amb dedicació i he intentat aportar el meu granet de sorra de forma rigorosa per tal d’assolir l’objectiu que, al meu entendre, ha de tenir un consell sectorial com aquest i que, tot sigui dit, en algun moment penso que es va arribar aconseguir.

Tot i així, les meves expectatives no s’han vist acomplertes i, després d’un període d’esforç per tal de reconduir la situació, el desgast i el desencant han acabat guanyant la partida i, tal com ja he comentat, he perdut la il·lusió al veure que el meu esforç no generava els fruits desitjats. El més coherent, per tant, penso que és presentar la meva dimissió per tal de que una altra persona amb més ganes i energia pugui prendre el relleu i faci les seves noves aportacions.

Segurament el més senzill hagués sigut deixar passar, sense fer soroll, l’any que ens resta,

però, tenint en compte que l’assemblea d’entitats culturals va dipositar la seva confiança en mi, crec que el més just és que els seus membres puguin escollir un nou conseller que les representi amb més motivació que no pas jo.

No voldria per tant, que la meva renúncia fos vista com una crítica al funcionament del

Consell ni com una eina de pressió cap a ningú, de la mateixa manera que tampoc busca reobrir la discussió sobre el seu funcionament. De totes maneres, i per tal que l’entrada del nou membre en el Consell es pugui fer de la manera més ràpida i menys disruptiva possible, m’ofereixo a ajudar en el que sigui necessari per tal de buscar el meu substitut. Voldria aprofitar també, per agrair la confiança de les entitats que em van escollir així com la resta dels membres del consell dels que he après moltíssim i amb els que el meu pas pel Consell ha sigut, a més de molt interessant, molt amè i entretingut. Oriol Moliner 26 de maig del 2010

32

3. Acta del Consell de Cultura de Sant Cugat del Vallès de 20/07/10 ESBORRANY DE L’ACTA DEL CONSELL DE CULTURA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Data: 20/07/10 Lloc: Casa de Cultura Hora:19.35 h Presidència: Xavier Escura i Dalmau -Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Cultura, Esports, Educació i Joventut Membres assistents : Eduard Jener i Estañol Joaquim Sans i Oliveró Jordi Casas i Roca M. Luz Torrijos i Hernandez Maria Fabre i Gras Sònia Igual i Sánchez Altres assistents : Jordi González, Cap de Servei de Cultura i Joventut Anna Castells, Tècnica de Cultura i Joventut Iolanda Sanz, secretària accidental Queden excusats en Domènec Miquel i Serra, Joan Contijoch i Amill, Quim Pla i Figuerola, Valentí Feixas, Lluís Campins, Pep Tugues i Anna Laguna Annexos:

1- Costos Festa Major 2009 Desenvolupament de la sessió: Acta anterior

Per unanimitat, queda aprovada l’acta anterior.

Valoració Festa Major 2010 El Tinent d’Alcalde fa una breu introducció sobre el tema i passa la paraula al Jordi González. El Jordi González, junt amb l’Anna Castells com tècnica de referència, fa una explicació de com ha anat la Festa Major d’enguany. Comença dient que aquest any han estat dues entitats les que han treballat la Festa : ASSOCIACIÓ GESTORA DE LA FESTA MAJOR i ASSOCIACIÓ JUVENIL COORDINADORA D'ENTITATS DE BARRAQUES DE FESTA MAJOR DE SANT CUGAT, les quals van signar un conveni de col·laboració

33

amb l’Ajuntament. Explica que s’han separat les activitats degut a la complexitat de tot el muntatge de Barraques i a que els membres de Barraques que anteriorment formaven part de la gestora van dimitir. També explica que s’ha treballat la Festa de forma transversal amb diferents departaments de l’Ajuntament, igual que la resta d’activitats organitzades pel Servei de Cultura. Valora de forma molt positiva aquesta Festa Major tot i el problemes ocasionats per la crisi actual. Actualment s’està en el procés de l’elaboració de la Memòria de l’activitat. Parla sobre la problemàtica de Barraques i es planteja el tema de l’oci nocturn, tema que actualment s’està tractant amb el Pacta per la Nit. El Tinent d’Alcalde informa sobre la unanimitat de tots els grups polítics en definir que el model actual de Barraques està esgotat, s’ha de canviar. Explica la preocupació que hi ha al veure l’assistència de nois/es molt joves, pre-adolescents, i moltes vegades beguts. L’Eduard Jener creu que, en quant al tema Barraques, és un problema de la societat actual, i sobre la Festa Major, l’ha trobat millor que altres anys amb assistència massiva als actes. A la pregunta de quin serà el canvi de model de Barraques, el Tinent d’Alcalde contesta hi ha varies propostes. L’Anna Castells comenta que el que ha variat de l’any anterior a aquest en el model de Barraques, ha estat l’espai, i aquest fet i la poca recaptació obtinguda han estat els motius de valoració negativa dels barraquistes. El Cap de Servei comenta l’exemple de les Barraques a Olot, situades al centre de la ciutat al costat d’activitats de cultura popular i tradicional, amb concepte de festa. Diu que el concepte inicial de Barraques, pensat a fer activitats per a joves, ha anat decaient perquè han perdut resposta per part de la gent que ha preferit anar a altres activitats al centre. El Tinent d’Alcalde diu, que Barraques tal i com és ara, no pot celebrar-se al centre per la negativa del veïns, una altra cosa és l’alternativa que es fa ara, pot ser caldria dispersar Barraques i integrar-la a la festa. Sobre la festa alternativa a la pl. Pep Ventura, el Cap de Servei explica que l’Ajuntament només col·labora oferint infraestructura, la organització fa una festa realment alternativa i sostenible amb activitats que es retrogeneren, s’autogestionen. Es comenta el tema de la poca participació del comerç de la ciutat, i creuen que pot ser la culpa és per la majoria de comerç franquiciat. També comenten que el consum en diverses activitats ha disminuït, pot ser degut a la crisi. L’Anna Castells, parlant des de la Gestora, fa una valoració positiva de la

34

Festa Major, en tots els àmbits: publicitat, participació, activitats, espais, etc. Comenta que pot ser l’activitat que ha tingut menys participació aquest any ha estat l’Esport al carrer, per la seva proximitat amb la fira d’atraccions. Com a organització, la Gestora, les entitats, demanen quan es farà el fòrum/debat de com ha de ser la Festa Major, quin paper tenen, ja que aquesta Gestora va ser de transició, en principi només per al 2009, tot i que organitzant la del 2010 estan encantats. El “problema” que tenen és que passen sis mesos intentant programar una Festa Major però no la produeixen. El Cap de Servei parla dels diferents models de Festa Major: ajuntament, mixta, com el cas de Sant Cugat. És molt complex. Es parla sobre el tema de la festa alternativa a la pl. Pep Ventura, i el Cap de Servei explica que es fa arran la separació d’algunes entitats que participaven a Barraques, i que per tant és una festa alternativa a Barraques. Creuen que una proposta de Barraques podria ser la seva dissolució i les diferents entitats que la formen fessin la seva “festa” dins la Festa Major. L’opinió de la Gestora, segons l’Anna Castells, és, que si s’apropés Barraques al centre, al igual que a altres activitats, pot ser, només per curiositat, passaria més gent. Pensen que el nom de Barraques ja suscita reaccions negatives: alcohol, baralles, etc. L’Anna Castells explica que les Barraques és un tema que preocupa a tots els ajuntaments que en celebren. El Cap de Servei informa dels costos de la Festa Major de l’any 2009, per àmbits. S’acorda fer arribar el document als membres del Consell. Un cop s’hagin tancat tots els costos de la festa d’enguany, també se’ls informarà. En conclusió, el Consell dóna per bo el model general de Festa Major, i que cal trobar quines activitats són les que captarien la franja d’edat de pre-adolescència que actualment és la que va a Barraques.

Altres temes El Tinent d’Alcalde informa que el proper dijous 22, a les 20 h es farà la inauguració del Casino de la Floresta i el començament de la Festa Major de la Floresta. A les 21 h deixa la reunió el Joaquim Sans. El Tinent d’Alcalde parla sobre el punt en que es troba actualment el Consell de Cultura amb les últimes baixes. S’arriba a la conclusió de que pel temps que queda no cal buscar substitucions. D’altra banda, comenta que li preocupa la falta de comunicació entre els membres del Consell i les entitats. Contesten que realment és cert però costa mantenir aquesta dinàmica de reunions, etc, tot i que els membres del Consell que també ho són de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional, han anat informant de les diferents reunions del Consell de Cultura a la Coordinadora. El Cap de Servei explica que la Comissió Informativa de Cultura té el deure de

35

renovar les baixes, igual que l’assemblea d’entitats que es podria convocar al setembre. El Tinent d’Alcalde informa de les recents troballes arqueològiques, restes muralla s. XIV al costat de la Creu del Terme. S’acorda que a la propera reunió es tractarà el tema de la Cultura Popular i Tradicional. S’aixeca la sessió a les 21.15 h.

36

ANNEX NÚM. 1. – Costos Festa Major 2009 COSTOS FESTA MAJOR 2009 PER ÀMBITS

CULTURA I JOVENTUT

SUBVENCIONS

GESTOR FESTA MAJOR 160.000,00 €ENTITATS 85.200,00 €

CONTRACTACIONS

LLOGUERS D'INFRAESTRUCTURES 98.194,91 €PUBLICITAT I SENYALISTICA 3.149,23 €

PATROCINIS 24.500,00 €COL.LABORACIONS BAR 7.000,00 €

Total 378.044,14 €

ESPORTS

CONTRACTE AMB

ACTIVITATS FESTA ESPORT AL CARRER FESTA MAJOR 23546,72Total 23.546,72 €

PAISATGE I VERD URBÀ

CONTRACTES

Treballs extraordinaris neteja (Turó de Can Mates) 6687,86Treballs extraordinaris neteja (Sectors 3,4,5) 1266,72Treballs extraordinaris neteja i condicionament de zones verdes ( Sector 1,2,) 7890,32Despeses protecció d'arbrat i plantacions 1672,72

Total 17.517,62 €

SERVEIS URBANS

CONTRACTACIONS

Treballs de neteja viària 6007,85Treballs recollida de brossa 19897,16Taller Geroni de Moragas 3273,87Condesa ( vaixella compostable) 2734,4

Total 31.913,28 €

PROTOCOL ALCALDIA

CÀTERINGSPREGO 1869,5PAGA-LI JOAN 952,3GOSPEL 202,32SEGUISI 61,2

OBSEQUIPREGONER 352,64

FLORSPAGA-LI JOAN 30

Total 3.467,96 €

PROTECCIÓ CIVIL GERENCIA

DIETESVoluntaris 415

Material 100515,00 €

POLITIQUES SOCIALS

CONTRACTACIONS

Subtituació Prego 993,99Publicitat, programa braille 186,34Taller de musica 323,6Material Chill-out 90,72Material elèctric 30

PUBLICITATDiversos 59,5

SOPARSTaules reservas 940Tast de l'amistat 3582,6

Total 6.206,75 €

PREMSA I COMUNICACIÓ

CONTRACTACIONS

DISSENY 5974Gràfiques 8008,32Lones 1774,8

Total 15.757,12 €

SEGURETAT CIUTADANA

Contractacions

Enpreses de servei de seguretat privada 2059,6Total 2.059,60 €

SERVEIS INTERNS I INNOVACIÓ

GRATIFICACIÓ HORARIA

ÀMBIT DE CULTURA,ESPORTS,EDUCACIO I JOVENTUT 8.032,62 €ÀMBIT DE POLITIQUES SOCIALS 0,00 €ÀMBIT DE SERVEIS URBANS I MATENIMENT DE LA CIUTAT 35.887,39 €GERENCIA , SEGURETAT CIUTADANA 43.423,86 €

87.343,87 €

`TOTAL DESPESA FESTA MAJOR 2009 566.372,06 €

37

COSTOS FESTA MAJOR 0

CULTURA I JOVENTUT 2009 2010 DIFERENCIES

SUBVENCIONS

GESTOR FESTA MAJOR 160.000,00 € 150.000,00 € 10.000,00 €ENTITATS 85.200,00 € 71.000,00 € 14.200,00 €

CONTRACTACIONS

LLOGUERS D'INFRAESTRUCTURES 98.194,91 € 91.041,25 € 7.153,66 €PUBLICITAT I SENYALISTICA 3.149,23 € 0,00 € 3.149,23 €

PATROCINIS 24.500,00 € 12.500,00 € 12.000,00 €COL.LABORACIONS BAR 7.000,00 € 8.000,00 € -1.000,00 €

Total 378.044,14 € Total 332.541,25 € Total 45.502,89 €

ESPORTS

CONTRACTE AMB

ACTIVITATS FESTA ESPORT AL CARRER 23.546,72 € 23.546,72 €FESTA MAJOR

Total 23.546,72 € Total 23.546,72 € Total 0,00 €

38

4. Acta del Consell de Cultura de Sant Cugat del Vallès de 30/11/10 ESBORRANY DE L’ACTA DEL CONSELL DE CULTURA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Data: 30/11/10 Lloc: Casa de Cultura Hora:19.15 h Presidència: Xavier Escura i Dalmau -Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Cultura, Esports, Educació i Joventut Membres assistents : Domènec Miquel Eduard Jener i Estañol Joan Contijoch Jordi Casas i Roca M. Luz Torrijos i Hernandez Maria Fabre i Gras Sònia Igual i Sánchez Altres assistents : Jordi Puigneró, Regidor Serveis Interns i Innovació i Comunicació Valentí Feixas, Director de l’àmbit Jordi González, Cap de Servei de Cultura i Joventut Lluís Campins, Director del Museu de Sant Cugat Carolina Hernández, Tècnica de Cultura i Joventut, responsable Oficina Cultura Popular i Tradicional Anna Laguna, secretària Annexos:

2- Presentació “Una nova forma de comunicar” Desenvolupament de la sessió: Acta anterior

Per unanimitat, queda aprovada l’acta anterior.

Quioscos d’informació multimèdia Fora de l’Ordre del dia, el Xavier Escura presenta al Jordi Puigneró, Regidor de Serveis Interns i Innovació i Comunicació, per a parlar sobre els quioscos d’informació multimèdia (pirulins) QIM. Passa la presentació amb power point i explica el caràcter informatiu que hi haurà: informació/publicitat/ gestions administració/etc, ubicacions i objectius.

Cultura Popular i Tradicional El Cap de Servei de Cultura fa la presentació en power point de la Cultura

39

Popular i Tradicional. El Tinent d’Alcalde fa un reconeixement públic del treball tècnic, i comenta que l’obertura d’aquesta oficina és un primer pas La Sònia Igual, com a representant de la Coordinadora de Cultura Popular i Tradicional, resumeix la intervenció d’aquesta coordinadora formada per 15 persones i estructurada en comissions de treball. A la pregunta sobre Profeslo i el Gall, el Cap de Servei de Cultura respon que és un projecte, que fa 10 anys es va plantejar fer el primer element del bestiari. També pregunten què vol dir Festes Populars i Tradicionals no autòctones, a la qual cosa, la tècnica de Cultura responsable de l’Oficina de Cultura Popular i Tradicional, Carolina Hernandez, contesta que el seu origen no és de Sant Cugat. Els membres del Consell reflexionen sobre la necessitat de diferenciar les autòctones de les no autòctones tot i que a Sant Cugat només quedaria el Ball del Paga-li Joan i poca cosa més. Es Falconers, per exemple, han desaparegut a Sant Cugat. Sobre la creació del centre pregunten si s’ha pensat en un espai físic. El Tinent d’Alcalde respon que això seria l’ideal. Es fa referència a altres centres com per exemple La Troca de Granollers. La Carolina Hernandez explica que hauria de ser un espai enorme per a les entitats amb bar, magatzem, sales de reunió, etc. aprox. 3.000 m2. Tothom creu que la teoria és bona però que caldria mesurar la voluntat de les entitats en relació als projectes. El Cap de Servei de Cultura diu que la majoria d’entitats tenen presidències joves que demanen transversalitat. Un exemple és la Festa de Tardor en la que tothom a treballat colze a colze. Creu que s’està en una bona línia. Sorgeix l’interrogant de què és teatre popular i teatre tradicional, i posen l’exemple de PEDRA I SANG i PASTORETS, a la qual cosa el Cap de Servei de Cultura diu que caldria fer un debat. Els membres del Consell opinen que a vegades es fan coses deslligades de la història, com per exemple els Gegants. Sempre s’acaben fent els tòpics, i pregunten, per exemple, per què el Gall i no la Mula de l’Abat. També qüestionen la música que acompanya als correfocs i els diables, d’arrels brasileres. Tot i que és propera a la gent jove, no s’hauria de dir Cultura Popular i Tradicional Catalana. El cap del Servei de Cultura apunta que en el futur s’haurà de treballar i fer una reflexió conjuntament amb les entitats. Al debat sobre Cultura Popular s’afegeix la qüestió de la Cultura Tradicional i es fa una reflexió sobre què anomenem tradició. Es posa l’exemple dels Castellers de Terrassa que ja porten 20 anys, aquests si són tradició. El Cap de Servei de Cultura convida a tothom a visitar la web de l’Ajuntament de Reus i veure el seguici que és molt emocionant. Creu que per arribar a fer alguna cosa semblant falta fer més de treball. A més, el debat incorpora les següents reflexions aportades per diversos membres del Consell : . les tradicions es fan tard però és important començar bé . s’està fent cultura suburbial, no hi ha elements identitaris i cal reconduir-ho

40

. es qüestiona si cal o no imposar tradicions

. cal donar identitat pròpia al nostre seguici

Temes relacionats amb els membres del Consell de Cultura

a. Substitució de membres Entitats El mes de març l’assemblea d’entitats escollirà els membres que substituiran als actuals que començaran amb la nova legislatura. En Jordi Casas trasllada, de part de les entitats, que no hi haurà dimissions de vocals de les entitats i els membres que van renunciar faran formalment la revocació de la seva renuncia. Polítics Es faran les substitucions també amb la nova legislatura. b. Nomenament vocal delegat al Consell Local de Seguretat i

Convivència Es proposa nomenar a un tècnic municipal com a vocal i s’aprova per unanimitat que sigui el Valentí Feixas. c. Substitució delegat ROM Com ja està finalitzat ja no cal fer cap substitució.

Presentació de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents El Cap de Servei de Cultura fa un repàs dels equipaments que formen part de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents: Casa de Cultura, Casal Mira-sol, Casino de la Floresta i Casal de les Planes. D’aquesta manera la Casa de Cultura i districtes queden vinculats per a entitats i usuaris. Fa una valoració de les darreres activitats a districtes.

Altres temes Informe pressupost Els membres del Consell declaren que no faran cap informe sobre el pressupost perquè ja està aprovat. Festa Tardor – Pl. Octavià

41

Les entitats es queixen que l’exposició d’EL BOSC, de la Fundació La Caixa, va dificultar la seva celebració per la invasió de l’espai. Els membres del Consell opinen unànimement que la pl. Octavià no és el lloc adient per a posar-hi carpes o grans muntatges no de caràcter cultural, fent una excepció amb el mercat del dijous es munta i desmunta el mateix dia. El que no es pot fer és posar elements fixos molts dies. . El Tinent d’Alcalde demana un criteri uniforme perquè, sota el seu punt de vista, considera que el mercat té menys sentit davant el Monestir que no pas una exposició com la de EL BOSC que sí que és cultural. A més, es queixen de la falta de recolzament tècnic en qüestions logístiques. El Cap de Servei desmenteix aquesta afirmació i informa als membres de les reunions prèvies mantingudes amb el personal tècnic de Cultura (Jordi González i Oriol Piera) amb la coordinadora de la Festa de Tardor (Núria Guibert) Xavier Escura afegeix que la percepció de les entitats amb qui va parlar no és aquesta i, a més, van valorar positivament l’increment d’assistència a la Festa. Celler Cooperatiu A la pregunta de com està el tema del Celler Cooperatiu, el Tinent d’Alcalde i el Director de l’Àmbit contesten que ja està licitat però encara no està adjudicat. Es tanca la sessió a les 21.40 h

42

3- ANNEX NÚM. 1. – Presentació “Una nova forma de comunicar”

43