Tomeu Sales

Índex�Context històric i social Atenes s. V�Sòcrates i els sofistes�Vida i obra de Plató�La metafísica de Plató: la teoria de les Idees�El coneixement com a record�Antropologia de Plató�L’ètica de Plató: les quatre virtuts�La teoria social de Plató�El model aristocràtic com a forma de govern just

Context històric-socialDemocrDemocrDemocrDemocrààààcia atenenca cia atenenca cia atenenca cia atenenca ◦ Reforma institucional de Clístenes (508 a.C)� Poder Ekklesia� Perd poder l’aristocràcia (Areòpag)� Tensió entre aristocràcia i pobres lliures◦ Radicalització de la democràcia 462-431� Ephialtes i Perícles◦ Guerra del Peloponès (431-404)◦ Govern dels Trenta Tirans (404-403)◦ Restabliment de la democràcia 403-323

Sòcrates i SofistesSofistesSofistesSofistesSofistes◦ Mestres dels valors cívics

� Ensenyaven a parlar i argumentar en públic� S’ensenyava oratòria i retòrica� Transmissors d’una cultura general� Cobraven per les ensenyances ◦ Protàgores d’Abdera (481-411 a. C.)◦ Gòrgies de Leontins (483-375 a. C.)◦ Problemes principals:

� Relativisme cultura� “L’home és la mesura de totes les coses”� Cada individu percep les coses de forma diferent.� Relativisme del coneixement escepticisme� Relativisme moral; els valors no existeixen en sí

� Polèmica sobre les lleis� Origen i fonament de les lleis?� Convencionalisme

Sòcrates (470Sòcrates (470Sòcrates (470Sòcrates (470----399 a. C.)399 a. C.)399 a. C.)399 a. C.)�Poques referències sobre ell�Sabem que no presumeix de la seva saviesa◦ Tasca recerca de la veritat

�Va ser condemnat a mort (399 a. C.)◦ Introduir Déus estranys◦ No honrar als Déus de la ciutat◦ Corrompre als joves

�Va ser un antagonista dels Sofistes◦ Rebuig total del relativisme moral i epistemològic, i del

convencionalisme�Mètode irònico-maièutic◦ Cada persona té la veritat en si mateixa. ◦ Ironia: fer preguntes que facin descobrir la seva ignorància◦ Maièutica: guiar a través de preguntes per arribar a la veritat

�Raó; fonament de la veritat i la moral◦ Intel·lectualisme moral socràtic: un cop és coneix el bé, aquest

se fa

Vida i Obra de Plató (427-347 a. C.)�Aristocles. Plató= el de les espatlles o front ample�Atenenc. Membre de família aristocràtica�407, amb 20 anys, coneix a Sòcrates�Mort de Sòcrates, s’exilia. Megària, Egipte, Cirene, Magna Grècia (pitagòrics)�Convidat a Siracusa a la cort de Dionís I. Expulsat�Torna a Atenas 387 i funda l’Acadèmia�367 Mor Dionís I, substituït per Dió. Torna a Siracusa�Hi tornarà un cop més. Mor el347.

“A mi, de jove, em passà el mateix que a molts altres nois. Vaig decidir dedircar-me a la política de la ciutat tan bon punt pogués disposar de mi mateix. I, pel que fa als afers públics, vaig trobar-me enmig dels fets següents. La forma de govern d’aleshores rebia molts atacs, i va produir-se un canvi de règim(...) D’aquests ciutadans, resultava que uns quants eren familiars i coneguts meus, i de seguida em van cridar com si em convidessin a una activitat que m’esqueia. I em va passar una cosa que no ens ha de fer estrany si tenim en compte la meva jovenesa. Vaig creure, enefecte, que l’administració d’aquells homes portaria realment la ciutat d’una vida injusta a una existència justa, de manera que parava molta atenció al que feien. Però vaig veure que, en poc temps, aconseguiren que el règim anterior lluís com l’or: entre altres coses, un home aleshores d’edat avançada que m’era car, Sòcrates, de qui jo gosaria dir que era el més just d’aquells temps, fou enviat amb altres homes a cercar un ciutadà per portar-lo a la força a ser executat, a fi que també ell, Sòcrates, prengués part efectivament en els mateixos afers que els governants, de bon grat o a contracor; no va obeir, sinó que li semblava millor d’exposar-se a tota mena de perills que no pas fer-se col·laborador de les accions impies d’aquells homes. Jo, observant tot això i encara altres fets semblants d’una importància no pas menor, no ho vaig suportar i em vaig allunyar dels abusos de l’època.

No gaire temps després va caure el règim dels Trenta i tota l’estructura del govern d’aleshores. De bell nou, si bé amb menys força, em prengué el desig d’ocupar-me dels afers públics i de la política. Com és natural en unes circumstàncies tan poc estables, es produïen molts fets de mal suportar, i no era estranys que hi hagués qui imposés als enemics càstigs més severs després d’un canvi de règim; així i tot, els qui aleshores tornaren de l’exili van mostrar molta moderació. Però es donà el cas que uns ciutadans poderosos van portar a la justícia aquell company meu, Sòcrates, amb una acusació extremadament infame i que, de tots els homes, era a Sòcrates a qui menys esqueia; i és que uns l’acusaren d’impietat, i uns altres el van condemnar amb els seus vots i el van fer executar, a ell que no havia volgut prendre part en l’arrest sacríleg d’un d’aquells amics seus que aleshores patien la desgràcia d’estar proscrits.

Jo observava aquests actes i la mena d’homes que es dedicaven a la política, i també les lleis i els costums, i, com més a fons ho examinava tot i més gran em feia, més difícil em semblava d’administrar correctament els afers públics. Perquè no es podia fer sense comptar amb amics i companys dignes de confiança –i no era senzill de trobar-ne a prop, perquè la nostra ciutat ja no era administrada segons les pràctiques i els costums dels pares, i resultava impossible de fer noves amistats amb una certa facilitat–, les lleis escrites i els costums es corrompien, i això succeïa fins a un extrem tan sorprenent que a mi, que al començament sentia una gran passió per dedicar-me als afers públics, en observar la situació i en veure com tot anava damunt davall, a la fi em va rodar el cap; i no deixava d’examinar com es podria produir una millora pel que fa a aquests assumptes i, naturalment, pel que fa a la ciutat sencera, i d’esperar els moments oportuns per a actuar, però a l’últim vaig pensar que totes les ciutats actuals, sense excepció, són mal administrades –atès que la seva legislacióes troba en un estat gairebé impossible de redreçar, si no és amb un treball extraordinari assistit per l’atzar– i vaig sentir-me obligat a dir, en lloança de la recta filosofia, que és gràcies a ella que es copsa la recta justícia, tant en la política com en la vida privada dels ciutadans; que, en efecte, els pobles humans no deixaran de patir desgràcies fins que no arribin al poder els qui filosofen d’una manera recta i veritable, o fins que els governants de les ciutats, per un do diví, no es posin a filosofar de debò."

Carta VII, 324b-326b

ObresDiDiDiDiààààlegslegslegslegs

�36 �Sòcrates com a personatge principal�Filosofia com a indagació oberta�Doctrines no escrites (no ens queda constància)�Classificació cronològica:�Diàlegs socràtics o de joventut (399-389)

� Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores�Diàlegs de transició (388-385)

� Fundació Acadèmia. Gòrgies, Menó�Diàlegs de maduresa (385-370)

� El convit, Fedó, República, Fedre�Diàlegs de vellesa o darres (369-347)

� Parmènides, Teetet, Timeu i les Lleis

Projecte filosòfic de Plató�Pensador fonamentalment polític�Elaborar un projecte utòpic de societat�Lluita contra el relativisme dels Sofistes�Proposa un model aristocràtic com a forma d’organització justa del poder

Teoria de les IdeesTeoria de les IdeesTeoria de les IdeesTeoria de les IdeesTeoria ontològico-metafísicaIntenció:

- Respondre i superar el relativisme dels sofistes. Universalisme epistemològic i moral.- Resoldre el problema del canvi: Parmènides (el ser és un i immutable) Heràclit (el ser està constantment en canvi; en esdevenir).

Paraules com Justícia, Bellesa i Bé no tinguin un significat diferent per a cada un

Dos nivells de realitat Dos nivells de realitat Dos nivells de realitat Dos nivells de realitat - Realitat immutable, eterna Món de les Idees.

� Hi accedim a través de la raó� Realitat immaterial, absolutes, immòbil, immutables i

intel·ligibles� Independents del món sensible; existència autònoma� Essències de les coses: allò que tenen en comú i que les fa

diferents d’altres� Estan més enllà del món visible. Visió metafísica� Són models ideals� Món jerarquitzat: El bé com a idea màxima

- Realitat canviant i en moviment Món sensible

� Hi accedim a través dels sentits� Constantment en canvi, flux, esdevenir� El món dels objectes� Són còpies de les Idees: imiten o participen

ProblemesProblemesProblemesProblemes�Caràcter separat de les Idees respecta a les coses. Què vol dir participar? O Imitar?�No respon a la problemàtica del canvi�Hi ha Idees de totes les coses? Hi ha infinitud d’Idees, al igual que hi ha infinitat de coses divisibles?�Hi ha Idees de coses que encara no són?�Hi ha Idees de coses dolentes?�Si les coses estan fetes a imatge de les Idees, perquè no s’assemblen? Si se semblen Idees i coses, vol dir que participen d’alguna altre cosa, que ni és un ni l’altre (Argument del tercer home)

El coneixementEl coneixementEl coneixementEl coneixement�Conèixer és apropiar-se de la veritat�No és un procés fàcil, ni accessible a tothom�Procés de coneixement és un procés d’apropiaciói contemplació de les Idees�Tipus de coneixement: símil de la líniaRealitatRealitatRealitatRealitat

Nivell sensible Nivell intelNivell sensible Nivell intelNivell sensible Nivell intelNivell sensible Nivell intel····ligibleligibleligibleligible

Ombres Objectes Objectes IdeesImatges físics Matemàtics---------T--------┊┊---------T------Suposicions Creences Raó RaóConjetures Discursiva Intuitiva

Doxa o opiniDoxa o opiniDoxa o opiniDoxa o opinióóóó�Coneixement propi del món de les coses�Basat en l’experiència i sensibilitat�No autèntic coneixement; canviant i no necessari

� Coneixement autèntic= universal i necessari

CiCiCiCièèèència o epistemencia o epistemencia o epistemencia o episteme�Autèntic saber�Coneixement racional; versa sobre Idees; autèntica realitat�Idees: universals i incorruptibles�Coneixement universal i necessari

Teoria del coneixement com record o Teoria del coneixement com record o Teoria del coneixement com record o Teoria del coneixement com record o reminiscreminiscreminiscreminiscèèèènciancianciancia�Com pot arribar al coneixement d’allò universal (les Idees), tan llunyanes de les coses sensibles i visibles?�Sempre hi ha estat allí. Encara que no de forma conscient, l’ànima posseeix les Idees◦ Procés de coneixement és un procés de

desvetllament d’allò que està dintre de nosaltres◦ Conèixer és recordar◦ Visió optimista; l’ésser humà amb voluntat pot

superar l’ignorància◦ Mite del carro alat

Antropologia platònicaAntropologia platònicaAntropologia platònicaAntropologia platònica�Concepció dualista de l’ésser humà◦ Compost de cos i ànima� Cos : material i mortal. Despreci absolut del cos. Presó

de l’ànima� Ànima: immaterial i immortal

�Visió tripartida de l’ànima◦ Part racional Part racional Part racional Part racional (nous, logos): immortal, intel·ligent, de

naturalesa divina. Cervell◦ Part irracionalPart irracionalPart irracionalPart irracional� IrascibleIrascibleIrascibleIrascible (Thymos): font de les passions nobles. Tòrax.

Inseparable del cos mortal� Apetitiva o concupiscible Apetitiva o concupiscible Apetitiva o concupiscible Apetitiva o concupiscible (epithymía): font de les

passions innobles. Abdomen i baix vendre. Mortal�Immortalitat de l’ànima. Doctrina nova�Reencarnació successives de l’ànima�Unió cos i ànima accidental.�Filosofia: preparació per a la mort

Ètica de PlatóÀÀÀÀnima Funcinima Funcinima Funcinima Funcióóóó VirtutVirtutVirtutVirtut

�Racional-------- Pensar -------- saviesasaviesasaviesasaviesa

�Irascible------Passions nobles--------- FortalesaFortalesaFortalesaFortalesa

�Concupiscible --- Instints ---- TemperTemperTemperTemperàààànciancianciancia

JustJustJustJustííííciaciaciacia: harmonia entre les parts de l’ànima

PolPolPolPolíííítica de tica de tica de tica de PlatPlatPlatPlatóóóó

�Model ideal de ciutat; utopisme polític◦ Recerca de l’organització social i política justa

�Origen natural de la societat◦ Éssers humans som socials per naturalesa◦ Éssers humans no són autosuficients◦ Societat natural

� Agrupacions en la societat: 3 classes socials◦ Els treballadors:Els treballadors:Els treballadors:Els treballadors:� Realitzen tasques manuals (sensibles, despreciables)� No activitat política� Funció: satisfer les necessitats bàsiques� Dominats per les passions baixes temperància◦ Els militars o Els militars o Els militars o Els militars o guerrersguerrersguerrersguerrers� Protegeixen i defensen la ciutat� No propietat ni família� Passions nobles valentia o fortalesa◦ Els Els Els Els governantsgovernantsgovernantsgovernants� Exerceix el poder polític. Prenen decisions� Classe social dels savis. Coneixement de les Idees� Filòsofs-governants saviesa� Ni família ni propietats

� Naturalesa i caràcter de la persona determina el grup al que pertany�Determinisme�No igualtat per naturalesa. Existeixen desigualtats

naturals en base a capacitats intel·lectuals�Mite dels metalls�L’Estat ha de seguir la naturalesa

� Divisió tripartida de la societat paral·lela a la de l’ànima

� Règim de govern just o millor= cada classe social realitza la seva funció de la millor manera possible�Ordre i harmonia= Justícia�Govern dels savis; dels millors; dels aristoi

EducaciEducaciEducaciEducacióóóó i seleccii seleccii seleccii seleccióóóó dels millorsdels millorsdels millorsdels millors�Com saben que un pertany a una classe social o una altra?◦ Mitjançant l’educació

�Programa educatiuGimnàstica i música

Matemàtiques i astronomia

Filosofia (dialèctica)�Vida controlada per l’Estat◦ Absència de la propietat privada◦ Vida comunitària◦ Matrimonis concertats

Jerarquia dels rJerarquia dels rJerarquia dels rJerarquia dels rèèèègims polgims polgims polgims polííííticsticsticsticsEstat perfecte= Estat utòpic= Estat aristocràtic

Timocràcia = govern dels militars

Oligarquia= govern d’uns pocs

Democràcia= govern del poble

Tirania= degeneració de la democràcia

Textos:-El mite de la caverna-La justícia com a quarta virtut (text 1)-El concepte d’ànima. El mite del carro alat (text 3).-El coneixement com a record (Text 4)-Símil de la línia (Text 5)-Coneixement racional no sensible (Text 6)

Moltes gràcies