7/30/2019 Comentari del poema XIII d'Ausis March - Bassegoda

1/6

Comentari del poema XIII d'Ausis March.

1. Poema XIII

I. Colguen les gents ab alegria festes,

loant a Du, entremesclant deports;places, carrers e delitables ortssien cerquats ab recont de grans gestes;

e vaja yo los sepulcres cerquant,

interrogant nimes infernades,

e respondran, car no sn companyades

d'altre que mi en son contnuu plant.

II. Casc requer e vol a son senblant;

per o nom plau la prctica dels vius.D'imaginar mon estat sn esquius;

s com d'om mort, de mi prenen espant.

Lo rey xipr, presoner d'un heretge,

en mon esguart no s malauyrat,

car o que vull no ser may finat,

de mon desig nom por guarir metge.

III. Cell Texion quil buytrel mengal fetgee per tots temps brota la carn de nou,

en son menjar aquell ocell may clou;

pus fort dolor d'aquestam t lo setge;car s hun verm qui romp la mia pensa,

altre lo cor, qui may cessen de rompre,

e llur treball nos por enterrompre

sin ab o que d'aver se defensa.

IV. E si la mort nom dugus tal offensa

-ffer mi absent d'una tan plasent vista-,

no li graesch que de tera no vista

lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa

de perdre pus que lo ymaginarlos meus desigs no poder-se complir;

e sim cov mon derrer jorn finir,seran donats trmens a ben amar.

V. E sin lo cel Du me vol allogar,

part veura Ell, per complir mon delit

ser mester quem sia dellay dit

que d'esta mort vos ha plagut plorar,

penedint-vos com per poqua merc

mor l'ignoscent e per amar-vos martre:

7/30/2019 Comentari del poema XIII d'Ausis March - Bassegoda

2/6

cell qui lo cors de l'arma vol departre,

si ferm cregus queus dolrreu de se.

VI. Lir entre carts, vs sabeu e yo sques pot b fer hom morir per amor;

creure de mi, que s en tal dolor,no fareu molt quey doneu plena fe.

2. Traducci.

I. La gent ha de celebra festes amb alegria, lloant a Du i barrejant-hi diversions; que les

places, els carrers i els jardins siguin recorreguts amb els cantars de grans gestes. I que jo

vagi recorrent els sepulcres, preguntant a les nimes infernades, que em respondran, perqu

no sn acompanyades en el seu dolor etern d'un altre que no sigui jo.

II. Tothom busca i va amb el seu semblant, per aix el fer dels vius no em plau: eviten

imaginar el meu esta i s'espanten de mi com si fos mort. El rei de Xipre, presoner d'un

infidel, comparant-lo amb mi no s pas malaurat, perqu el que jo vull no ser mai acabat i

del meu desig no em podr curar cap metge.

III. Talment com Tici a qui el voltor se li menja el fetge, a qui sempre li torna a brotar lacarn i en el seu menjar l'ocell mai acaba. A mi m'assetja un dolor ms fort que aquest,

perqu s un corc el que em rosega el pensament i un altre el que em rosega el cor, mai noparen de rosegar, ni el seu treball es podr interrompre, si no s amb aix que priva de

donar-se.

IV. I si la mort no em ports aquesta ofensa, el fet de privar-me d'aquesta plaent vista, no li

agraeixo que enterri el meu cos nu, que no pensa en perdre plaers, sin que el fet d'imaginar

els desigs que no es poden complir. I si conv que acabi el meu ltim dia, amb ell acabar

el bon amar.

V. I si en el cel Du em vol, a part de veure'l a Ell, per satisfer el meu delit, caldr que se'm

digui que d'aquesta mort us ha plagut plorar. Penedint-vos perqu a causa de la vostra poca

merc ha mort l'innocent, que s mrtir per amar-vos. Aquest qui vol que l'nima se li

desprengui del col, b ho faria si cregus que vos us doldreu d'aix.

VI. Llir entre cards, vos sabeu i jo s que s possible que alg mori per amor, creieu-meque jo sc en tal dolor i no fareu pas massa esfor que d'aix en donareu plena fe.

3. Comentari.

El poema XIII d'Ausis March gaudeix d'un esquema mtric usat molt sovint en la poesia

marquiana, cinc octaves de decasllabs amb rima consonant de creu creuada. A ms a ms

compta amb una tornada regular.

La primera estrofa s narrada i protagonitzada pel jo lric del poeta, aix, a part de donar-li

ms realisme, com que l'estrofa posseeix un to trgic aquest s augmentat amb molt ms

dramatisme. Aquest to trgic ve donat per la bimembraci de l'estrofa en dues parts de

quatre versos cada una; la primera el jo lric demana a la gent que sigui feli, gaireb hi

7/30/2019 Comentari del poema XIII d'Ausis March - Bassegoda

3/6

obliga, tanmateix en la segona part veiem com el jo lric no podr fruir de les alegries que

predica, ans al contrari, s'ha d'assimilar a les nimes infernades, no perqu estigui en pecat,

sin perqu s'igualen en el sofriment etern. Per aquesta causa el poeta ha d'anar als

cementiris i posar-se en contacte amb les nimes infernades, com en el poema XIX a lesdues primeres cobles que t un dolor diablic, perqu com veurem a la segona estrofa

"casc requer e vol a son senblant". March recull aquest passatge de la Divina Comdia deDante qui en els cants IX i X de l'Inferno tamb parla amb nimes infernades, per sobretotpren l'aforisme del primer vers de la segona estrofa, que prov d'Aristtil i l'escolstica

medieval, del vers IX, 130 "Simile qui con simile sepolto", que tamb apareix en altres

poemes de March.

En l'inici de la segona estrofa March pren com s costum la moralitat, el fet que estigui

enamorat l'ofusca i cau en la malaltia d'amor, per aix no li plau el tracte amb els vius, i

l'nic semblant que pot tenir sn les nimes infernades pel seu dolor etern. Per aquesta

relaci que t el jo lric amb les nimes infernades la gent pren d'ell espant, el veuen com

un mort.A partir d'aqu March utilitza un recurs molt sovintejat en la seva poesia, l'exemple,

n'utilitza dos per indicar el sofriment de la passi amorosa. El primer, que t gran valor en

el conjunt de la poesia marquiana perqu permet datar amb precisi el poema, s el que

versa sobre el rei de Xipre Janus de Lusignan, que va ser fet presoner en la batalla de

Chierochitia el 7 de juliol de 1426 i recls al Caire fins el 20 de maig de 1427. Per aix,

com que March cita l'esdeveniment, en el moment que ho devia escriure devia d'sser derabiosa actualitat i ben segur que era conegut per tothom i tothom en prenia conhort de la

sort d'aquell personatge. Com que March es refereix al rei en present i no alludeix en capmoment l'alliberaci del presoner el poema s escrit abans del 20 de maig de 1427.

El Jo lric considera que aquest personatge no pateix pas amb tant d'escreix com ho fa ell

perqu el que li passa no acabar mai ni el podr curar cap metge. En canvi el rei, tot i queestigui presoner en terres d'infidels, almenys li queda l'esperana de pensar en un possible

rescat, altres, com ell, no seran salvats.

El segon exemple s el del gegant Tici, que s'enamor i va voler violar Latona, mare

d'Apollo i Diana. Per castigar-lo un voltor se li menjava les entranyes que li ressorgien

cada dia perqu l'ocell les hi pogus tornar a menjar el dia segent. El gegant va sercomdemnat per un pecat de luxria, igual que el jo lric que tamb pateix luxria per a la

seva amada. Aix March, pel que ens explica a continuaci est en igualtat de condicions

que el gegant, la luxria els hi va rosegant les entranyes a tots dos: al gegant per mitj del

voltor i al poeta per mitj de dos corcs, que li ataquen els punts vitals. Un li rosega el

pensament, que no s altre que la conscincia del pecat li va rosegant el pensament que li

fa perdre l'enteniment, tot esdevenint innocent. L'altre li rosega el cor que a part de ser ellloc d'amor pot sser pres com a metonmia de les entranyes, i sser el pecat de luxria el

que li rosega les entranyes, parallel amb Tici. Aquesta tercera estrofa presenta unabimembraci molt acusada, els quatre primers versos ens parlen de l'exemple del sofriment

de Tici, els quatre versos restants ens parlen del sofriment del jo lric, ambds a causa del

pecat de luxria. La figura dels corcs s molt utilitzada en els sermons medievals per

illustrar els homes que cauen en pecat de luxria i s el sofriment que se li provoca al

poeta. Tamb apareix en March en el poema I, 42 i XCII, 78.

En les estrofes IV i V March pren m de la hiprbole i sobretot de narrar els fets

hipotticament. Ens diu que si mors, la mort no li duria cap problema excepte perdre la

visi de l'amada, noms la visi perqu s l'nic que ara per ara pot tenir. Per tant, no pot

7/30/2019 Comentari del poema XIII d'Ausis March - Bassegoda

4/6

morir perqu perdr l'nic que t. Continua amb ironia, ajudada per un gran joc de

negacions, i retreu a la mort que si l'enterra l'nic que li far perdre seran els desigs del

poeta que no es poden complir i evidentment perdr la visi de l'estimada, l'nic que ara t.

L'estrofa s'acaba amb dos versos apotesics, que sn el 31 i el 32, on el jo lric ens diuque si mor, si finalment decideix a treure's la vida per amor, conseqncia del fet que s

innocent, amb ell acabaran els bons amadors, es posa com al ms gran amador, capa demorir per amor si fa falta. Aix no s sols d'aquest poema, tamb apareix en altres topos dela potica marquiana com per exemple XXXIII, 43 o LXXXVII, 331-340, entre d'altres.

La hiprbole continua en l'estrofa V, per ara arriba fins as lmits extrems, el jo lric

suposa que ha mort i que es troba al costat de Du. Tanmateix aix no li s prou plaent, a

ms a ms necessita saber que la seva amada li ha sabut greu la seva mort i que l'ha plorat,

aqu apareix per primer cop en el poema l'amada. Aix l'estrofa s'acaba dient que es trauria

la vida de grat si sabs que l'amada el ploraria, en altres paraules que l'estimaria.

El poeta ha mort per culpa de l'amor que tenia cap aquella dona que li ha donat poca

merc i ha mort sense tenir-hi culpa i s'ha convertit en un mrtir, a ms a ms mor innocent,perqu l'amor fa tornar als homes innocents, sense enteniment ofuscat pel pecat d'amor.

Aquesta estrofa s com un lloc on s possible que sorgeixi l'amor entre el poeta i l'estimada

que no el correspon en vida, almenys l'estimar mort perqu el plorar. Tot el que s'ha dit

fins aqu ens portava a una total amargor pel fet que el poeta no podria sser correspost per

l'amada, aqu, tanmateix, tot canvia i ens dna una sortida possible als amors del poeta,

encara que sigui desprs de la mort.La tornada s un dileg directe entre el jo del poeta i l'amada, el poeta li demana pietat

alhora que li reclama el seu amor, li diu que el seu dolor s tan fort que morir per amor,com b sap que pot passar. No caldr que faci un acte de fe, un gran esfor intellectual, per

adonar-se que el jo lric li passar aix si no hi posa remei. Aquesta tornada ens remet a la

del poema XI, amb la qual t fora similitud.

El poema reprn un tema trobadoresc, com molts altres de March, per el passa pel seds

moral. El tema de la mort per amor de l'amant no correspost t caire trobadoresc, tema que

tamb apareix en el poema XI, aqu pren una nova dimensi moral, l'enamorat es veu

ofuscat per la malaltia d'amor i aix el porta a qu s'hagi d'assimilar a les nimes infernadespel seu dolor i sigui apartat de les persones normals i corrents i que a ms mori innocent.

Per exemplificar aquest ofuscament i aquest pecat de luxria ho fa amb dos corcs, que com

que sn presos de la predicaci ens evidencien aquesta conscincia moral que hi ha en tot el

poema. Aquesta figura dels corcs es precedida per dos exemples amb gradaci, de menys a

ms dolor, un on apareix gran sofriment per amb una esperana, el del rei de Xipre. L'altre

s per comparar el poeta amb el dolor extrem del pecat de luxria coms per Tici.Continua amb dues estrofes de suposicions hiperbliques, el jo lric comena a pensar

seriosament amb el sucidi imposat per la seva innocncia, sap que potser aix sercorrespost, per en dubta perqu perdr l'nica forma que t d'estimar a la seva amada i que

no s altra que la visi d'ella, el fet de veure-la, perdr l'nic que t el fet que pensi que els

seus desigs no es poden complir. I no es conforma en anar al cel al costat de Du, vol molt

ms, vol saber que la seva estimada ha plorat per ell, aquest passatge ser utilitzat per Joan

Ros de Corella en la seva Balada de la gara i l'esmerla vv. 11 a 25. Finalment es decideix

pel sucidi, sap que potser d'aquesta manera ser correspost, s com una mena de resultat

final de tot el poema, l'nica manera de ser correspost s en la mort perqu l'estimada et

plorar i per tant sabrs que t'estima, aix el jo lric es convertir en un mrtir d'amor,

7/30/2019 Comentari del poema XIII d'Ausis March - Bassegoda

5/6

hiprbole total del poema. Es trenca aqu tot el to trgic del poema que era com un pou fosc

sense fons, ara el poeta ha vist com un espai on podr ser correspost.

En cap moment es culpa a la dama de la seva poca merc que apareix en el v.37, potser s

l'nic vers on hi ha un retret a l'estimada, en tot el poema el to s trgic, molt trgic, per noper culpa de lamada, s l'amor que fa que el poeta pateixi, l'ofusqui i el faci ser un

innocent, una persona sense seny. La tornada tamb s en aquest apartat ms reconciliador,s com una negociaci, lamada escolta el jo lric en pena que li parla, no el defuig. Latornada de nou particularitza tot el poema que tenia un mbit ms general, un mbit vlid

per al tema del poema que la tornada amb el seu dileg trenca ja que posa de contacte el

poeta i l'estimada. Sens dubte s un final molt ben plantejat i on el jo lric implora a la

dama pietat perqu sin potser s'haur de penedir dels resultats, perqu el seu amor s total,

tanmateix tamb, i a causa de la innocncia del poeta, s desesperat.

7/30/2019 Comentari del poema XIII d'Ausis March - Bassegoda

6/6

Comentari del poema XIII d'Ausis March.Enric Bassegoda.

4. Bibliografia utilitzada:

- Badia, Lola: Tradici i modernitat als segles XIV i XV. Institut Universitari de Filologia

Valenciana-PAM (BSG, 25), Barcelona 1983.

- March, Ausis: Antologia potica, a cura de Josep Pujol. Tria de Clssics, 6. Ed. Teide.

Barcelona, 1992.

- March, Ausis: Les poesies d'Ausis March, edici de Joan Ferrat. Srie gran, 1,Quaderns Crema, segona edici corregida, 1994.

- March, Ausis: Poesies, edici de Pere Bohigas. ENC, 71 i 72. Ed. Barcino. 1952-1959.

- March, Ausis: 58 poemes a cura de Robert Archer. Barcelona, Edicions 62.

- Riquer, Mart de: Histria de la literatura catalana. Part antiga, volum II. Ariel, Barcelona

1982.