Fot i col4aboració

-Malauradament, allb ue comentAvem en el darrer butlletí, aq'entorn de la prudencia envers ei foc forestal, contini

I essent actualitat. L'estiu s'ha mantingu en les mateixes característiques d~matolbgiques I les conseqiiPncies han estat desastroses en el nostre país, especialment a les comarques del Bages, del Bergueda i de la Selva. Aquesta s1tuaci6 que galrebé havíem oblidat, ja que feia anys que no es produ'ien incendis d'aquesta magnitud, ens ha fe. adonar altre cop de la nostra reahtat mediterrania.

A Collserola, tambe s'han produ'it algur srnistres grans: 135 ha a Les Planes i La Floresta, 28 ha a Horta, 10 ha Pen~tent 9 ha a Valldoreix-Sant Cugat.

De totes- aquestes sikmcions negatives i pess~mistes, cal esmentar un fet extraordinarrament pos~tiu, pales arreu, com ha estat la gran quantitat de persones que s'ha ofert per-treballar i col laborar de forma desinteressada en les tasques d'extinció d'aquests incendi!

Pel que fa al nostre ~ a k , en el moment en qh la major part d'efectius de bombers es concentraven, a princ~pis cic ju8oI, a les comarques esmentades, a Collserola fou necessari muntar un dispositiu extraordinari de vigilancia i extinció immediata, per pat4iar aquesta manca de recursos. A~xb va forcar a establir una col~laborac~ó molt Importar entre el Patronat i els ajuntaments dels rnl ~nirinic nl IP cnnfim ~ r m el Parr A

Collserola també ha cremat El proppassat 11 d'agost, cap a les quatre i escaig de la tarda, va comencar un dels focs mes perillosos per a Collserola. No per I'extensió de I'area cremada (en resultaren 135 ha), sinó per les característiques de la zma, una de les mes habitades de la serra, on la majoria de les cases que hi ha es troben envoltades i gairebé soterrades pels pins.

Els vents que bufaven deixaven el foc al seu caprici, de manera que era difícil preveure que es podria arribar a cremar. L'actuació dels bombers, ve'ins i voluntaris, així com la dels serveis tecnics del Parc, van aconseguir evitar el que podria haver estat el pitjor record de I'estiu del 94, tot i que per a molts ho sera.

El Mina-Grott (11) Extret d'un article de Sempronio, Club 276 (gener-febrer 1983)

((El viatge inaugural del Mina-Grott, va suscitar comentaris entusiastes. Els diaris parlaven dels dos potents reflectors d'acetile que duien els cotxes. I de les vuitanta bombetes de diversos colors que "donaven a la via un aspecte fantastic". També consignaven que la fresca sentida dintre del túnel representava un al,lic~ent. Imagino que era una observació estiuenca.

Viatge breu, recorregut de 1.400 metres, com ja he dit, fet en sis minuts. El passatge costava trenta-cinc centims. Van implantar-se uns bitllets combinats, a quaranta-cinc centims, Placa de Catalunya- Panta. El tramvia s'agafava davant el teatre Eldorado i deixava a la part alta de Sarria, al peu de la drecera de Vallvidrera, on s'obria la boca sud del Mina-Grott. L'exit d'aquest queda evidenciat amb les 40.000 persones que I'utilitzaren durant el relativament curt període de la seva existencia. Cent cinquanta mil pessetes havia costat la construcció, quantitat que Montañes jutjava moderada i que permetia concebre il~lusions relativament a I1explotaci6. Fou cabdalment la intenció que avui en dirien lúcida, d'esbargiment popular, que implicaven les iniciatives de Montañes, ailo que, en el cas del Mina-Grott, li procura disgustos. Havia celebrat amb ballades de sardanes la inauguració, havia obert un restaurant tocant al panta ... La S.A. El Tibidabo, que explotava les atraccions del cim de Collserola, es va sentir amenacada. La temenca va contagiar la societat belga dei Ferrocarril de Sarria a Barcelona, i un conseller d'aquesta va aconseguir que el governador civil, aleshores el senyor Ossorio y Gallardo, pressiones a I'Ajuntament sarrianenc per a 'que suspengués IJexplotaci6 del Mina- Grott, que el governador qualificava despectivament d"'atracci6-espectacle", de perillós pel passatge, d'insegur en les seves instal.lacions i de culpable d'altres malastres, als quals aspirava a posar fi la

guardia civil que un dia va presentar-se a la boca del túnel fent complir la decisió. De si era un ferrocarril o be era una atracció es va polemitzar extensament. L'administració pública exigia la presentació d'un projecte de ferrocarril amb tots els ets i uts. Montañes argumentava la impossibilitat total de fer-ho, ja que la Llei de Ferrocarrils, llavors vigent, comportava la fixació d'un termini de reversió a I'Estat, i mal podien revertir unes instal.lacions que havien estat cedides a perpetu'itat a I'empresa del Mina-Grott. Així i tot, Montanes, obstinat, presenta un projecte sol,licitant I'explotac~ó del Mina-Grott, deixant que el ministre de Foment classifiqués al seu criteri l'original mitja de transport, no previst en la llei aleshores vigent. El projecte en qüestió mereixé I'informe favorable de la Junta d'Obres Públiques i de la Segona Divisió de Ferrocarrils, que practicaren una inspecció a fons. Paradoxalment, el senyor Ossorio, que mai no va posar els peus en el Mina-Grott, va refermar-se en les seves anteriors asseveracions i decreta la definitiva suspensió de I'explotaci6.

La puntual historia del Mina-Grott pot dir- se que acaba ací, pero Montanes fou conscient de la inutilitat de lluitar per un trenet que tan escassa consideració mereixia als poders públics. I va obligar-se a presentar un projecte de ferrocarril de veritat, de característiques normals, tracat en terrenys revertibles a I'Estat. La concessió l i fou atorgada, fixant-se que, iniciada aquesta, cessaven definitivament els drets d'explotació del ferrocarrilet del panta ...

[...I La descendencia del Mina-Grott ha estat la col~lonització del camí de Sant Cugat, la formació d'agregats de torres, la popularització de Les Planes .. . Les classes modestes de Barcelona que, posse'l'des d'un logic anhel de contacte amb la naturalesa,

no comptaven amb cap mes sortida facil que la del vell Montjuk, de cop i volta, merces al nou ferrocarril, tenien a I'abast, com un miracle, eis vessants nord- occidentals de la serra de Collserola, amb I'aparenca d'un paradís. Eis viatgers del Mina-Grott havien estat pioners d'aquesia conquesta, una mica com els exploradors de I'Oest nord-america ... ! pel que fa al minúscul túnel, direm que es resistia a veure's jubilat i que va ajudar molt al transport d'obrers i de material durant les obres de construcció de la foradada gran, la de Les Planes.))

Primeres dades de La serra de Collserola ha patit tambe, com la resta del territori de Catalunya, un dels pitjors estius que es recorda pel que fa als focs forestals. De fet, des que es va iniciar el dispositiu de prevenció de I'Area Metropolitana de Barcelona, I'any 1985, no s'havien produi't tants incendis en un sol estiu, ni s'havia cremat tanta superfície de bosc. A I'ambit del Parc de Collserola s'han produ'it 92 incendis (fins al 24 d'agost) que han cremat 250 ha de terrenys forestals. D'aquests, més de 150 ha eren zones arbrades. Aquestes xifres, que constitueixen un veritable record per Collserola es queden petites quan les comparem amb les globals de tota I'area metropolitana de Barcelona, on, en el mateix període, s'han apagat gairebé 200 focs que han afectat 3.500 ha de zona forestal.

No cal recordar-ho -perquP esta en la me- moria de tots-, que la cam anya va comen- Car amb el gran incendi de P massís de Garraf, el mes d'abril. Després s'han donat les circumstancies meteorologiques per tal que altres incendis grans (de més de 100 ha) afectessin un important sector de la serra de Marina i tambe la zona central del Parc de Collserola (Les Planes - La Floresta).

Aquest conjunt de condicions adverses que es van reunir el ja tristament famós 4 de juliol i que s'han anat repetint al llarg de I'estiu, van fer necessari reforcar el dispositiu de vigilancia i d'extinció del Parc. A partir del mateix 4 de juliol, el Patronat va declarar una situació d'alerta crítica i va convocar els ajuntaments del Parc, els bombers de Barcelona i els cossos de vigilancia per tal de reforcar els efectius disponibles a la muntanya. Aixo va permetre poder disposar de 4 camions del cos de bombers de Barcelona situats permanentment a les Arees de mes risc del vessant barcelonl. A més, 6 camions clsterna dels ajuntaments d'Es lugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llogre at i Sant Cugat del Valles es van situar en I 7 ocs estrateglcs de la Serra per tal de poder donar un rap~d suport d'aigua als bombers,

la campanya d'incendis de 1994

Carregant aigua a la bassa de Can Balasc

en cas d1intervenci6. El Patronat va incor- porar a aquest dispositiu dues cisternes mes, així com 4 patrulles de vigilancia i intervenció immediata. Tot aquest conjunt d'efectius va permetre passar els dies de mes risc del mes de juliol sense ue cap dels focs que es van declarar es?es excessivament gran. A mes, va permetre adquirir una valuosa experiencia de com afrontar una situació límit de risc d'incendi, de manera que una de les mesures que s'ha deixat fixa durant tot I'estiu ha estat la presencia dels 4 camions de bombers de Barcelona als indrets de mes perill.

Malauradament, el dia 11 d'agost es van repetir les condicions mes adverses, les quals van facilitar I'inici de quatre focs importants en menys d'una hora, quan ja la

majoria d'efectius de bombers estaven treballant al gran incendi del Montseny. Aixb, i el fort vent de ponent, van fer que un incendi iniciat prop del peatge dels Tunels de Vallvidrera es propagues rapida- ment cap a La Floresta i es convertís en el sinistre més gran que s'ha produTt a Collse- rola en els darrers 10 anys. Per sort, la intervenció de molts mitjans aeris i la proximitat del punt de recarregament d'aigua a la bassa de Can Balasc, c0nstru.i- da pel Patronat per a una situació com aquesta, van evitar la catastrofe. Tot i aixo, la destrucció de sis habitatges, I'afectament de molts altres i les 135 ha de superfície cremada s6n uns resultats prou negatius que han fet que totes les administracions implicades es posin a treballar per evitar que es pugui repetir un sinistre com aquest.

Dia de Collserola,' novembre 94 El proper dia 13 de novembre celebrarem el Dia de Collserola d'enguany.

Les mostres de voluntarisme que es recullen arreu de ['Estat de resultes dels greus incendis que hem atit aquest estiu, ressalten la necessitat i eydret que té el ciutada de participar amb el seu propi esforc en la conservació i restauració del seu país. Per tant, hem cregut adient transformar la propera diada del Parc en un esforc coldectiu cap a la restauració de les arees que han patit incendis forestals en anys anteriors. La jornada, te un únic objectiu: recuperar, entre tots, el paisatge perdut i ser conscients, així, que I'esforc de tot un poble pot anar-se'n en orris per una negligencia.

Ales que tots els municipis del Parc han sofert I'agressió del foc, s'esta pensant en la poss~bilitat de fer repoblacions en diferents arees de Collserola, de manera que tots els municipis hi puguin participar. Les especies que es replantaran seran sobretot, alzines, pins i arbocos.

Us convocarem mitjancant la premsa i els diferents ajuntaments, ja que no hi ha hagut temps de concretar el programa per a I'edició d'aquest butlletí.

Sabem que podem comptar amb vosaltres! us esperem!

El Centre de Documentació i Recursos Educatius suggereix: fer germinar glans Coneixer els processos naturals que succeeixen al bosc ens permet apreciar i valorar I'esforc que cada ser viu fa per créixer, apreciem també el temps que tarda en desenvolupar-se, i ens du a contribuir a la seva conservació

Fer germinar glans és una activitat que recomanem a tothom, encara que principalment esta dir¡ ida a nens i nenes de 6 a 12 anys D1una%anda, Itexperi&ncia els permetra apropar-se a la vida d'un vegetal, observaran com germina i com es desenvolupa, coneixeran les seves necessitats i, a mes, aprendran a tenir-ne cura. D'altra banda, permetra treballar molts conceptes: la reproducció de les plantes, la dependencia de I'aigua, etc. Reprodu'im, doncs, en aquest article, el full d'instruccions que cal seguir. S'ha experimentat moltes vegades amb les escoles que han vingut a Can Coll a fer I'activitat Aproximació a la ~egetacio de 3r i 4rt dfEGB, i sempre ha donat bon resultat.

. -. . . -.

ns sobre elButlleti, eis seus guts, i digueu-nos que hi trobeu

Per fer I'experiencia seguiu les següents indicacions: 1 . Feu la recol~lecció amb cura, agafeu tan sols les necessaries. Al bosc tot s'aprofita, i les glans, a mes de tenir la possibilitat de convertir-se en futures plantes, són una part de I'aliment de molts animals del bosc, com el senglar, I'esquirol, el tudó o certes larves d'insectes. 2. Les glans que han germinat a la tardor treuen el primer brot a la primavera. Haureu de tenir cura dels plan~ons fins a finals de la següent tardor o comencaments de I'hivern. Aquesta es la millor epoca per trasplantar-10s. Els podeu plantar al vostre jardí o oferir-vos per plantar-10s al terreny d'algun amic.

3. Els plancons trasplantats necessiten que I se'ls regui de tant en tant durant els

lsrimers anvs. Per aixo. si la vostra intenció es fer el repoblament d'una zona desforestada, es millor que us apunteu a una campanya organitzada per alguna entitat que t~ngui cura del seu seguiment. A mes, es preferible deixar en mans d'experts la decisió de les zones on convé fer repoblament i de les especies vegetals que seran mes adequades per a cada indret.

Des de fa anys, el Patronat, en col~laboració amb d'altres organismes i entitats, organitza campanyes per fer el repoblament d'una zona denudada. Demaneu-ne ~nformació al CDRE.

Per saber-ne més: Informació i recursos trets de la carpeta Vegetació de Collserola, editada pel Parc.

C Q ~ ho farem? C'epoca per recol,lectar glans es la tardor, d'octubre a desembre. A Coliserola, hi ha quatre especies d~ferents que tenen com a fruit la la: I'alzina, la surera, el roure i el garric. F s important que sapigueu de quina planta són les glans que heu recol-lectat.

I . Reco1141 les glans de terra. Trieu les més grosses i brillants. Deixeu les petites, les corcades i les que encara tenen didal; penseu que molts animals del bosc les utilitzen d 'aliment

2. Deixeu-les tres dies en remull. No oblideu de prendre nota de I'arbre on les heu collides

3. Poseu-les entre draps humits, en un lloc fresc. Reviseu-ho cada dos dies per tal que els draps sempre estiguin humits

4. Passats uns 10 o 15 dies, les glans comencaran a grillar. Si no ho fan, no us preocupeu, poden trigar més temps

5. Sembreu-les abans que el grill arribi a un centimetre de llarg. Ho podeu fer en testos o directament al pati de I'escola

I

6. Si les voleu sembrar al ~ a t i de I'escola. feu un clot de 30 cm d'ample per 30 cm de fons, una setmana abans, La distancia entre clots ha de ser de 3 m. La terra que els ompli no ha de tenir pedres ni terrossos per facilitar el creixement de les arrels

7, Si les sembreu en testos, poseu-les planes amb el grill dirigit cap a terra i a una fondaria de 5 cm. A I'hivern, regueu-les un cop a la setmana (quan faci més calor ho haureu de fer mes sovint). Tingueu-les a I 'exterior

8. Al cap d'uns tres mesos veureu sortir el primer brot

Foc al bosc! Al juliol s'inaugura, al Centre d'lnformacib del Parc, la desena exposició temporal, amb el títol: "Foc a¡ bosc!".

Sovint, els comentaris que genera un foc forestal giren entorn del seu caracter catastrofic, de les pPrdues que ha provocat, dels incidents remarcables i, inevitablement, de la mala gestió duta a terme en el sector forestal ... Tots aquests són aspectes que cal considerar, sens dubte, i podrien ésser objecte de debats prolongats. Aixo no obstant, hi ha tambe d'altres aspectes importants en el tema dels focs al bosc, relatius a la seva mateixa naturalesa, al comportament dels vegetals sotmesos a aquesta pertorbació i a la resposta del sistema natural en conjunt. Són qüestions claus per a !a comprensió del fenomen I I'establiment de mesures dirigides al seu control efectiu.

L'exposició pretén donar, doncs, una idea del que passa al bosc després d'un incendi, quins són els recursos de la vegetació per sobreviure, com es va transformant un bosc cremat en un bosc viu altre cop ... Alhora, explica graficament quines són les tasques del Patronat relacionades amb el tema: actuacions postincendi, i el dispositiu de prevenció i detecció d'incendis.

L 'expoa'c o romandra al Cen fre d'lnformacio fins q finak d'any Es oberta al públic rots ek dies de 9.30 a 15 h

La importancia del tema i el fet que cada any sigui d'actualitat, ha portat a la conclusió que valia la pena que aquesta exposició tingues una estructura de caire itinerant. D'aquesta manera, els diferents municipis de I'AMB o bé d'altres zones que estiguin interessades, podran obtenir-la facilment. A la inauguració de I'exposici6, el passat 14

de juliol, hi varen assistir el president de I'area metropolitana, Ilm. Sr. Pasqual Maragall, alcaldes dels diferents municipis de Collserola i el cap dels agents rurals de la Generalitat, Sr. Josep Garriga, que es trobaren al Patronat amb un doble objectiu: visitar I'exposició i parla: de les noves mesures de prevenció i detecció d'incendis forestals a Collserola.

Nota de la redacció En el darrer número, les presses varen ser la Volem agrair-vos, tambe, la gran quantitat causa d'alguns petits desastres que ja heu de cartes rebudes atenent a la crida notat Perdoneu-nos I preneu nota de les c6uggerirnents)). Saber el que en penseu, rectificacions ens fa mes faci1 seguir la línia adequada a

les vostres demandes. Des de la redacció Del 17 de setembre al 9 d'octubre, * En I'article ((El Patronat i I'Apipn, deiem que I'esmentada organització era una ONG, quan en realitat es una organització sense anim de lucre.

* El nom científic correcte de I'aladern es Rhamnus alaternus i no Rhamonus ala ternus.

procurem tenir en compte tots els vostres suggeriments, així com fer-vos arribar una resposta en cas de consultes. Per a més endavant estem estudiant la possibilitat d'introduir una nova secció, tipus ((Bústia)), titulada, ((Que en penseu de tot aixo?)), en la qual esperem que hi hagi un intercanvi mes directe entre el patronat i els lectors, i entre els mateixos lectors.

6na Campanya de seguiment I Com cada any, els dissabtes i diumenges compresos entre les dates esmentades, I'actrvltat sera oberta a tothom HI troba- reu monltors que us a udaran a denti ficar les esphes No us oblideu dels prismb tlcs! Lloc: Tur6 de la Magarola, de 10 a 13 h Informeu-vos al C d'lnformació.

Perspectives en I'estudi de la frugivoria i els processos de dispersi6 i depredació de llavors per vertebrats al Parc En el butlletí número 21 (setembre Is%), us varem anunciar que el Patronat, dins la línia de potenciar la recerca aplicada, havia signat un conveni de col.laboració amb el Departament de Bioiogia Animal (Vertebrats) de la Facuitat de Biologia de la Universitat de Barcelona, per tai d'endegar un estudi al Parc de Collserola sobre la frugivoria i els processos que relacionen la fauna que s'a!imenta de fruits i la dinamica del paisatge, En aquell avanc de presentació del treball vam introduir aquest tema i us explicavern I'lnteres de coneixer aquest fet, fins ara forca poc treballat a casa nostra. Ara hem rebut I'informe final i passem a comunicar-vos les principa!~ conclusions a les que han arribat els investigadors. Aquest treball ha estat realitzat per Juan Carlos Guix sota la direcció de! Dr. Xavier Ruiz. Per a dur a :erme aquest estudi s'han realitzat un totai de 194 prospeccions durant el oeriode de julioi de 1932 a juny de 1994 repartides majoritariamenf en boscos de pi i alzina, pero tambe en formacions de ribera i maquies.

Als boscos de Collserola s'estima que gairebé el 90% de les espkies d'arbres i arbustos són dissemifiades per animals; és el que s'anomena disseminació zoocorica. D'aquestes plantes, un 60% són especies que produeixen fruits, amb un recobriment carnós, que són disseminats per ocells i mamífers.

Els principals resultats obtinguts són, d'una banda, les informacions de disponibilitat de fruits en el decurs de I'any i la relació entre especies autoctones i al~loctones presents al Parc. D'altra banda tambe s'han caracteritzat les especies de mes significació com a disseminadores, cas del pit-roig, la merla, el tord i els tallarols, entre els ocells, i la guineu, ei toixó i la fagina, entre els mamífers. Pel que fa a les depredadores de

llavors, entre els ocells els més caracteristics són els coloms, i entre els mamifers, els senglars i l'esquirol. A partir de les observacions de camp i de les analisis de les dietes, disposem, ja, d'una primera aproximació dels respectius disseminadors de ¡es plantes que produeixen fruits carnosos, tan autoctones com alNoctones. L'eficiencia del procés de disseminació de plantes per zoocoria ha quedat demostrzda per ies repetides observacions de concentracions de llavors, plantules i plantes joves d'especies vegetals corwmides er ocells, just per sota de les capcades de/: arbres escollits com a posadors de les.esp@cies frugívores.

Viburnum tinus

A partir d'aquests primers resultats, els autors del treball posen en consideració alguns aspectes d'utilitat per a la gestió del paisatge dei Parc. Un punt important es la constatació del paper que pot jugar la frugivoria dins els ambients forestals del Parc, contribuint a I'expansió de plantes iniroduides (no autoctones), i la conveniencia d'endegar un programa continuat per a la sevaeliminació tal com es fa en alguns parcs; com per exemple als Estats Units. D'altra banda, tambe cal mantenir el seguiment d'alcjunes especies animals de recent colonitzac~ó al Parc i en marcat proces d'expans~ó, com és el cas de la tórtora turca, considerada com a depredadora de llavors, igualment que els co!oms.

Un.cop refermada la importancia dels processos de colonització d'especies vegetals disseminades pels animals, podem utilitzar aquests coneixements en totes les situacions en que la regeneració de la vegetació sigui I'objectiu de gestió prioritari. Aquest es, per exemple, e! cas dels incendis. Una major disponibilitat de posadors (branques d'arbres) per a ocelis que disseminen llavors podria suggerir un major avantatge, en ei sentit d'una recuperació més rapida de les superfícies en els indrets on no s'elimina totalment la vegetació cremada. Per desenvolupar aquest punt, de gran utilitat per a la gestió de les arees cremades, manca encara una verificació experimental.

Segons aquests primers resultats i davant la possib~lltat de continuar treballant aquesta tematica, esperem anar aprofundint en aquesta línia, encara experimental a casa nQstra pero que considerem mereixedora del nostre suport.

Benvinguts, patrocinadors La Campanya de Patrocini ende ada pel Parc dóna els seus fruits. A poc a poc, les empreses es van adonant de les necessitats del parc metropolita més gran 8 e la ribera mediterrania

Tots ens hem sentit especialment commoguts pels incendis que s'han patit aquest estiu a tantes comarques catalanes. Al Parc de Collserola s'han viscut moltes hores de tensió permanent I de vigilancia extrema davant les condicions d'altíssim risc que estavem vivint. Aquests fets han propiclat la col~laboració entre el Patronat de Collserola i la Societat General dgAigÜes de Barcelona, que ha donat el seu suport immediat per al projecte de construcció de tres noves basses d'aigua al vessant barceloni del Parc.

El Sr. Josep Lluís Jove, director general de la Societat General d'Aigües,'i el president del Patronat, Sr. Antoni Perez Garzón varen signar, el 19 de juliol d'enguany, el conveni de patrocini per iniciar tot seguit les obres de conducció d'aigua, de manera que el Patronat pogués instal-lar les basses i

El curs al Parc Comen~a un curs mes als centres d'Educaci6 Ambiental del Parc. Amb I'edició d'aquest petit opuscle es fa arribar puntualment cadasetembre I'oferta pedagogica del Parc a les escoles, educadors, estudiants, grups d'esplai i centres de recursos. L'edició d'enguany conte algunes novetats com I'activitat ((Experimentem el bosc)), que es du a terme a Can Coll i esta adrecada als mPs petits. Aquesta activitat pretén descobrir a I'infant les sensacions i experiencies que el bosc amaga per a ell. També s'hi troben les diferents opcions per passar un dia al Parc, ja sigui treballant els aspectes que mes us convinguin, ja de manera lúdica únicament. Si no I'heu rebut a la vostra escola o be esteu interessats en rebre'l (escoles i entitats) demaneu40 al Centre d'lnformaci6.

Seguint amb el tema de les noves coldabora- cions que esta recollint el Programa de Patrocini del Parc, volem agrair I'aportació que la Caixa dfEstalvis de Catalunya, des de la seva Obra Social, ha fet al Patronat de Collserola per donar suport a les tasques

c dfEducaciÓ Ambiental del Parc. L'ajut de la Caixa de Catalunya s'ha emprat en I'edició del llibret El Curs al Parc 94-95, que recull tota I'oferta educativa del Patronat i que s'adre~a a totes les escoles de I'area

Bassa a V i l h Paula metropolitana de Barcelona.

A l Centre d'lnformació del Parc també es fan itineraris guiats per monitors

Nova promoció El dia 17 de setembre, coincidint amb la tercera renovació del compromís dels voluntaris de la primera promoció, una trentena d'aspirants n'ampliaran el col.lectiu. Els futurs voluntaris -la majoria dels quals van fer la sol.licitud durant I'any 1993- han tingut una entrevista amb el coordinador i una reunió informativa sobre I'organitzacio del Patronat i dels voluntaris que hi col.laboren. Tots ells han estat convidats a assistir a la trobada de formació per a les tres promocions, que tindra lloc el 17 de setembre a Can Coll. Aquest mateix dia podran valorar la seva decisió i signar el compromís amb el Parc, d'una durada mínima d'un any.

Activitats del Club de Voluntaris El darrer butlletí us anunciava el naixement del Club de Voluntaris, ara us n'avancem quelcom més

Els voluntaris membres de la comissió del Club es reuneixen mensualment i recullen les propostes plantejades pels mateixos voluntaris. També elaboren un programa d'activitats trimestral compatible amb el de I'organitzacio propia dels voluntaris del Parc. Des que es va constituir el 30 d'abril passat, el Club de Voluntaris -format de moment per les vocalies de muntanyisme, publicacions i festes- ha organitzat les següents activitats: excursions a Sant Llorenc del Munt, a Montserrat i a les Illes Medes. Visita al museu i les mines neolítiques de Gava.

Els voluntaris de Collserola i altres associacions * vint-i-vuit voluntaris del Parc van col4aborar en la II Trobada Alumnat- Professorat de les Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya, el 28 de maig passat. Calia uiar els 250 participants -nois i noies j e 9 fins a 15 anys- des de I'Escola Pública Isidre Martí dlEsplugues fins a I'Escola Betania-Patmos (situada a Pedralbes) travessant part de la serra de Collserola. L'itinerari que havien preparat els voluntaris pujava des d'Esplugues a Sant Pere Martir i anava a buscar la carretera de les Aigües per baixar cap a Pedralbes. Durant el recorregut, i aprofitant la magnífica panoramica que gaudiren, es profunditza en aspectes totalment desconeguts per a la majoria dels participants, com és la interpretació del paisatge.

* Convidats pels Amics del Jardi Botanic de Barcelona, una vintena de voluntaris del

Parc va tenir I'oportunitat de visitar-ne les instal4acions i de coneixer els professionals i voluntaris que hi treballen. Tots ells varen atendre amb senzillesa i rigor les preguntes que els formulaven, els van mostrar alguns herbaris, representatius de I'extensa col~lecció que guarden els seus arxius, i els van guiar pels vivers i per I'itinerari que recorre una zona enjardinada de Montju'ic. El fruit de la trobada va ser la visita dels Amics del Jardi Botanic al Parc, tot just una setmana després, Van visitar el Centre d'lnformació, després varen emprendre I'itinerari que els va dur, tot passant per la Font de la Budellera, a la Torre de Collserola des d'on varen iniciar el descens fins a Barcelona. Després d'aquestes gratificants trobades, s'acorda mantenir els lligams de relació i '

d'intercanvi d'experiencies entre ambdues institucions en futures activitats conjuntes.

Voluntaris passejant pels vivers del jardí Botanic

Curs 1993-94: fem balanq plantejar de manera objectiva i argumentada els valors i la complexitat de I'espai natural. Durant el curs passat I'ocupació del centre tambe ha estat total hi foren atesos 81 activitats diferents i 3.647 alumnes.

Quan estem a punt d'estrenar un nou curs escolar i quan el programa del Curs al Parc. 1994-95 ja ha sortit d'impremta, sera bo fer una ullada al que ha significat el curs 1993-94 pels centres d'Educació Ambiental de Can Coll i Mas Pins. El programa escolar que es du a terme des de Can Coll va dirigit especialment a les escoles d'educació infantil i primaria que inclouen el Parc de Collserola en les se\ves programacions. Enguany s'ha ofert un ventall de 12 programes diferents, especifics per a cada tematica i nivell. Pels nens i nenes del 2on i 3er cicle de I'ensenyament primari, les activitats desenvolupen un tema mono rafic amb Collserola com a centre 8 'interes. Aquest passat curs ha estat en funcionament I'Aproximacio geogrhfica, a la vegetació, a la fauna i al món rural. Pels més petits s'ofereixen uns programes especifics, basats en la percepció personal, anomenats Experimentem. Can Coll es obert tambe a les escoles d1EducaciÓ Especial, i, a mes, es realitzen sessions de treball dirigides a estudiants de magisteri, de pedagogia i a escoles d'adults. Durant el curs 1993-94 I'ocupació de \'equipament ha estat del 100 %. S'hi han realitzat un total de 318 activitats diferents, i s'hi han ates 12.247 alumnes acompanyats dels seus mestres.

Mas Pins ofereix activitats de descoberta de I'entorn dirigides als alumnes dels diferents nivells de secundaria (de 12 a 18 anys). Els nois de primer d'ESO desenvolupen els programes de Descoberta de la ve etació, 9 de les roques i el paisatge ¡/o de la auna. Aquestes propostes de treball tenen en comcj el fet d'anar mes enlla de la simple observació i treball descriptiu i d'introduir els alumnes en I'analisi i valoració d'alguns fets o situacions del nostre entorn. Investigar es el nom dels programes per als alumnes dels nivells superiors (2on cicle ESO, BUP, COU), amb dues propostes concretes: investigació sobre el bosc i investigació faunistica. Aquestes investigacions són una bona eina per

Les escoles que enguany han utilitzat els serveis dels centres d'Educació Ambiental del Parc provenen en un 77.1 % dels municipis integrats al Parc, essent les escoles de Barcelona, amb un 44,3%, les principals usuaries. La presencia d'escoles de les diferents oblacions de I'Area Metropolitana Barcelona, arriba al 9.6% amb I'Hospitalet de Llobregat i Ripollet com a capdavanteres. El 13,1% restant esta representat per escoles d'altres poblacions catalanes, algunes tan allunyades com Berga, Vilanova i la Geltrú, Igualada o Sant Pere de Riudebitlles. Pel que fa a la tipologia dels centres escolars que ens han visitat, veiem que un 71.9 % correspon a centres públics, un 25,8 % a centres . concertats i un 2,3 % a centres privats.

Amants de les plantes El Jardí Botanic de Barcelona ens ha fet arribar I'agenda d'activitats adre~ades als amants de la natura, que te a punt per a la tardor. N'hi ha de molt variades i interessants, des de cursos (bolets, etc.) fins a excursions i itineraris. Si en voleu tenir més informació adreceu- vos a:

Jardí Botanic de Barcelona Av. Muntanyans s/n Parc de Montju'ic 08038 Barcelona Tel. 325 81 04 / 80 50

Materials 3 serveis del Centre de Documentació i Recursos Educatius 4caba de sortrr el segon recull j'informació del CDRE. Parlem de la :arpeta Vegetac16 de Collserola (col Carpetes núm. 2) Com a I'antenor (Fauna) SS una carpeta que conte informaci6 i ,ecursos educatius. Aquesta, roncretament, té dades dels principals 3mbients, d'adaptacions de les plantes, j'evoluci6 de la vegetació, d'incendis, de Aagues forestals, etc., I de recursos per

identificar les plantes, per germmar glans, per investigar el bosc, jocs, bibliografia, etc. S'ha previst anar afegint addendes d'informaci6, a les carpetes, en funció de I'activitat del Pac I dels suggeriments i experiencies que ens feu arribar. Podeu adquirir les carpetes a qualsevol equipament del Parc.

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Observatori Fabra (432 m)

Període TMA TM ' T Tm Tma P PA

Maig 1994 27.6 21.4 16.9 12.4 8.4 42.2 219.1 Maiq 1914-1991 31.3 19.9 15.7 11.9 2.4 60.6 273.5

Juny 1994 30.2 25.2 20.5 15.8 8.8 44.6 263.7 Juny 1914-1991 35.5 24.1 19.8 15.6 6.9 39.7 304.6

Juliol 1994 35.6 30.2 25.5 20.8 17.0 0.3 264.0 Juliol 1914-1991 39.8 27.3 19.8 18.4 10.6 26.8 306.2

TMA Temperatura maxima absoluta TM Temperatura maxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura min~ma mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació toial mes (!lm7) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener

Equipaments Centre d'lnformació i seu del Patronat. Ctra. de I'Es lbsia, 92 (Ctra. Vallvidrera- Sant Cugat,%n 4.7). 0801 7 Barcelona. Tel. 280 35 52 1280 06 72. Accbs: FFCC de la Generalitat. Baixador de Vallvidrera. Horari: cada dia, de 9.30 a 15h.

Mas Pins, Centre d'EducaciÓ Ambiental. Ctra, de Molins de Rei a Vallvidrera, km 8. 08017 Barcelona. Tel. 205 49 66. Feiners, nom& visites escolars (secundaria) concertades.

Can Coll, Centre d'Educaci6 Ambiental, Centre de Documentacid i Recursos Educatius. Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del VallPs. Tel. 692 03 96. Horari: festius, de 9.30 a 15h; feiners, visites escolars (EGB, Pre-esc.) concertades. CDR Tel. 580 76 54.

Serveis Arees de pic-.nic. Santa Creu d'Glorda: 668 96 65 (dimecres tancat). Torrent de can Coll: 580 69 86 (dimarts tancat). Santa Maria de Vallvidrera: 280 26 49 ( ~ b e r t tots els dies)

Bomben: Generalitat: 085 Barcelona: 080

Guhrdia Urbana: Barcelona: 092 Esplugues: 371 66 66. Sant Just: 371 11 50. Sant Feliu: 666 04 00. Molins de Rei: 668 14 12, El Papiol: 668 56 61. Sant Cugat: 589 22 88. Cerdanyola: 692 12 00. Montcada: 575 14 00

Autombbils urgencies: RACC: 200 O7 55

Informació transport públic: 412 O0 00

Ed~tor Patronat Metropolita del Parc de Collserola D~sseny America Sanchez scp lmpr~me~x Winihard Grafics, s1 D~pos~ t legal B-18344-88 lmpres sobre paper rectclat

H Patronat Metropoliti Parc de Collserola Ctra de I'Església, 92 0801 7 Barcelona Tel 280 06 72 Fax 280 60 74

Cargolet Troglodytes troglodytes

Activitats de tardor Activitat

Coliserola-tour: Passejada per la Serra de la mA d'un expert guia del Parc. Combina el recorregut en autocar amb petites passejades a peu. Cal portar esmorzar i dinar. Sortida a 214 de 1 O del mati de la PI. Lesseps de Barcelona. Preu: 1.000 ptes. Places limitades.

Dissabtes 8 d'octubre 5 de novembre 3 de desembre

Nits d'astronomia: Petites sessions d'lniciació Divendres 7 d'octubre, 11 de novembre i 9 de desembre, a Mas Pinc a I'astronomia, observació d'estels i altres 14 d'octubre, 18 de novembre i 16 de desembre, cossos celests. A carrec de personal al Centre d'lnformació. especialitzat dei Parc. Horari: de i 0 a 12 i7 de la nit, aproximadament. Preu per persona: 350 ptes. Places limitades

Excursions guiades a peu: Diumenges 30 d'octubre, Parc de Cepjantes - Pafita de Vallvidrei-a. Soflicia: Pari De la ma dels voluntaris de Cenianies, arribada: Baixador de Vallvidrera (FFCC). Dbr.: 2.30 h. Sortides: a les 9.30 h. Places lim~tades. Gratuit 27 de novembre, Av. Tibiciabo - Font de la Budellera -Av . Tibidabo.

Sortida i arribada: origen Tramvia Blau. Dur.: 3 h. 18 de desembre, Roquetes - Cerdanyola. Sortida: PI. Karl Marx, arribada: estació Renfe Cerdanyola, Dur.: 4 h.

Excursions guiades en bicicleta: Fee els Diumenges 2 d'octubre, Itinerari 1 . Sortida i arribada: PI. iviireia (St. Pere Martir). itineraris senyalitzats per a bicicleta guiats per 6 de novembre, itinerari 2. Sortida i arribada: Pla Madcixers voluntaris i amb el suport tecnic de La Tenda. 4 de desembre, ltinerar~ 3. Sort~da i arribada: Liais Niunde?. Sortides: a les 10 h. Piaces lim~tades. Preu: 250 ptes. Co-organitza: La Tenda.

Passejades guiades pels voltants dels Diumenges A partir de les 10.45 h a tots els centres. centres del Parc: També els diumenges i i festius festius, al Centre d'lnformació i a can Coll trobareu bn servei d'itlneraris guiats per voluntaris. Gratuk

Cal inscripció previa per a totes les activitats, durant la setmana en que I'activitat es realitzi. També es po t concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Truqueu al Centre d'lnformació: 280 35 52. Per a inscripcions a les sortides en bicicleta, truqueu a La Tenda: 488 33 60.

Centre d'ln formació: A partir de la primera quinzena de juliol, i fins a finals d'any: Exposició temporal: Foc al bosc! Ei foc: ei fenomen, que passa a l bosc després d'un incendi?, com podem evitar-/os? Obert t ~ t s els dies de 9.30 a 15 h.