LA COHESIÓ TEXTUAL (Fitxa 01)

La cohesió és la propietat textual que agrupa tots aquells mecanismes que manifesten explícitament les relacions que s'estableixen entre les parts del text. La referència i la connexió són els dos fenòmens cohesius bàsics que construeixen l'entreteixit textual (text = teixit). Si no aplicàrem mecanismes de referència, el text seria repetitiu; i si no utilitàrem els connectors, totes les oracions serien simples i hauríem d'interpretar la relació entre les oracions de manera implícita i amb esforç ja que caldria deduir quina classe de relació circumstancial o lògica mantenen entre elles.

Les relacions referencials

La referència actua com un mecanisme que garanteix la recuperació dels significats necessaris per a la comprensió global del text durant la progressió temàtica (Tema > Rema). El procés s'activa per la relació d'identitat referencial (mateix o semblant terme usat per a referir-se B a A) o bé de sentit (terme substitut que marca un vincle semàntic de B amb A, o l'elisió: Ø). Hi ha dos mecanismes de referència segons la naturalesa lingüística de l'element que recupera el referent: els gramaticals (apartat A) i els lèxics (apartat B).

Els mecanismes gramaticals inclouen l'anàfora (l'antecedent apareix dins del text), l'el·lipsi i la dixi (l'antecedent és un element extralingüístic). Els mecanismes lèxics de recuperació d'un antecedent s'agrupen sota el nom de cohesió lèxica: repetició (de forma) i reiteració (identitat de referència i sentit, però no de forma).

A. Els mecanismes gramaticals de cohesió

1.-La dixiEs produeix quan l'element B d'una relació referencial s'interpreta per identitat amb un element A que no forma part de la cadena lingüística, sinó que pertany al context extralingüístic (els interlocutors, el temps i l'espai d'enunciació -temps i espai compartits-).

> En la dixi personal, l'element A correspon a l'emissor i/o al receptor:- (a) Nosaltres no vam oblidar els teus encàrrecs.

> En la dixi espacial, l'element A és l'espai d'enunciació, l'ací des d'on parla l'emissor, respecte del qual podem manifestar coincidència de lloc o distància:

- (b) Aquest llibre no el vaig deixar allà.> En la dixi temporal, l'element A és el temps de l'enunciació (l'ara en què es parla o s'escriu), respecte del qual es pot manifestar coincidència, anterioritat o posterioritat:

- (c) Demà veurem una pel·lícula al cine.

2.-L'anàfora pronominalÉs la relació de significat establerta entre un element gramatical (un pronom de 3a persona) d'una oració i un altre element d'aquesta o de diferent oració (aparegut anteriorment o, també, posteriorment: anàfora o catàfora). La relació pot ser d'identitat de referència o només de sentit:

– (a) Vas comprar la revista? No, no la vaig comprar.– (b) Agafa tu aquesta tassa. Jo n'agafaré una altra.

En (a), la revista i la remeten a la mateixa entitat extralingüística (una revista concreta). En (b), per contra, el pronom apostrofat en no remet a la mateixa tassa (referent), sinó a una altra de diferent (dos referents amb un mateix sentit).En el cas de la catàfora, l'element A (antecedent) apareix després del B:

- Al final, li ho (B) va dir: no tornaria a la faena (A).

3.-El·lipsi o anàfora zeroL'element B no apareix explícit sinó que correspon a un element elidit. Es suprimeix l'element redundant tot i que l'interpretem bé i aquest ocupa una posició sintàctica determinada. N'hi ha dos tipus d'el·lipsi: la nominal (subjecte o nucli d'un sintagma nominal) i la verbal (una part o la totalitat del sintagma verbal). L'el·lipsi és sempre anafòrica i no pot donar lloc a l'ambigüitat.

-(a) Maria va telefonar a l'agència i Ø (Maria) va preguntar l'horari-(b) Maria consultarà l'enciclopèdia i tu, Ø el diccionari-(c) Maria ha consultat l'enciclopèdia, però tu no Ø

4.-La dixi textual (entre la dixi i l'anàfora)És una forma díctica (assenyaladora) que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit s'utilitza com a anafòrica.

-(a) Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou.-(b) Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Aquesta idea no és nova.

En els exemples, el pronom díctic això i el demostratiu aquesta (seguit de la proforma o nom general idea) reprenen el contingut semàntic de la clàusula anterior i alhora indiquen proximitat en el text. Normalment, els demostratius s'usen amb funció díctica: extratextual, si ens referim a la realitat compartida entre emissor i receptor; intratextual (dixi textual) si ens referim a elements oracionals esmentats abans.

5.-DefinitzacióS'entén com un procés anafòric ja que la presència de l'article definit ens remet a una aparició prèvia del terme introduït per l'article indeterminat (que funcionaria com a antecedent), exemple (a). Tanmateix, de vegades l'antecedent concret no s'explicita, sinó que el deduïm a partir dels nostres coneixements enciclopèdics i en fem una actualització discursiva: no necessitem que aparega abans el nom indeterminat, exemple (b).

-(a) De sobte, va arribar un home amb la cara tapada. L'home es va apropar.-(b) Vaig començar a dinar, però la cullera era bruta.

6.-Temps verbals i usos temporalsEs parla de dos eixos temporals bàsics: el que s'articula en relació amb el moment de l'enunciació -des de l'ara en què es parla o escriu- i el que s'articula en relació amb un altre moment temporal definit en l'enunciat -un aleshores. En el primer cas tindrem temps verbals díctics (a), mentre que en el segon seran anafòrics (b).

-(a) Ahir no vaig fer el dinar, avui no el faig tampoc, però demà el faré (temps díctic)-(b) Et vaig dir que aquell dia no feia jo el dinar, sinó que el faria l'endemà (temps anafòric)

En el segon cas (b) hem creat una temporalitat subordinada a la temporalitat de l'enunciació principal, motiu que activa l'aparició de temps verbals anafòrics o relatius.

Normalment els temps verbals solen classificar-se en díctics i anafòrics, malgrat que no solen tenir una interpretació única. El present d'indicatiu (grau zero de la temporalitat), l'imperfet i el condicional solen tenir diferents valors que veurem tot seguit.

> Temps díctics: present, pretèrit perfet i pretèrit indefinit (he anat), futur.> Temps anafòrics: imperfet (és el present del passat); plusquamperfet (passat del passat); anterior (passat acomplit anterior al passat); condicional (futur del passat).

6.1.-Valors temporals del present.-Atemporal: definicions, proverbis, descripcions, informacions, etc.

-(a) Les aparences enganyen-Passat: present històric, s'associa amb un ús narratiu d'aquest temps per a donar força i veracitat a la narració.

-(b) Cèsar creua el Rubicó i ataca els seus enemics-Futur: quan es combina amb expressions temporals de futur, és menys hipotètic.

-(c) Demà mateix anem al metge-Donar ordres o indicar dubte:

-(d) Em portaràs els deures ara mateix!-(e) M'estaré equivocant?

6.2.-Valors temporals de l'imperfet.L'imperfet té un valor inactual que permet d'utilitzar-lo amb valors modals relacionats amb l'atenuació d'una afirmació (a) o l'expressió d'una petició (b). També representa situacions imaginades, com les que inventen els xiquets als seus jocs (c).

-(a) -On aniràs aquest estiu? -Pensava anar a Perú.-(b) Volia dos-cents grams de formatge.-(c) Jo era la mestra i tu, l'alumne. Jo et preguntava la lliçó.

6.3.-Valors temporals del condicional.Com l'imperfet, té un caràcter inactual més marcat com a temps vinculat al futur. Per això s'utilitza metafòricament per a suavitzar afirmacions, ordres, desigs... És una marca modalitzadora de cortesia en comptes del present (mostra que l'emissor és cortés).

-(a) Voldria fer una preguntava-(b) En el teu cas no diria aquestes coses en veu alta

B. Els mecanismes lèxics de cohesió

La cohesió lèxica és una relació de tipus fòric (l'element A i el B es troben tots dos al text), establerta entre dos o més elements lèxics (paraules, sintagmes o oracions) que presenten alguna classe de relació de significat. Com passa amb l'anàfora, ací la relació pot ser per identitat de referència (A i B designen una mateixa entitat) o per identitat de sentit (A i B remeten a entitats que no s'identifiquen referencialment però es relacionen semànticament d'alguna manera). A més, la cohesió lèxica es relaciona molt directament amb els mecanismes de coherència ja que manifesta els lligams semàntics entre les diferents parts del text i concreta amb paraules la relació amb el desenvolupament d'un tema.

B.1.RELACIONS LÈXIQUES DE REFERÈNCIA

1.-Repetició.Es dóna quan tenim més d'una vegada el mateix mot al text:

-(a) Vam trobar el cotxe al descampat. Cridàrem a la grua perquè s'emportara el cotxe.

2.-Reiteració.Es produeix quan no hi ha identitat en la forma (paraules diferents) però sí en el contingut (mateix significat o molt relacionat). La reiteració pot ser de tres tipus:

2.1.-Sinonímia: dos mots responen al mateix referent (cotxe-auto).2.2.-Hiperonímia-hiponímia: dos o més mots mantenen una relació d'inclusió on el més concret és l'hipònim i el més general, l'hiperònim (cotxe-vehicle). Els termes que comparteixen un mateix hiperònim es denominen cohipònims (cotxe i grua, per exemple, són cohipònims de vehicle).2.3.-Noms o mots generals / proformes: es corresponen amb paraules com ara cosa, fet, succés, idea, proposta, etc. Aquests substantius reprenen un nom, un sintagma, una oració o bé una unitat superior amb una significació menys precisa, més genèrica. És un cas especial d'hiperonímia manifestada amb noms abstractes o conceptes no referencials, però encara relacionats pel sentit compartit. Vegeu l'exemple següent:

-(a) Van trobar el cotxe en un descampat. L'auto estava obert i les rodes, punxades. No podia fer més que trucar la grua i, finalment, els vehicles s'encaminaren a un taller. Calia posar-se en contacte amb la policia per aclarir els fets.

B.2.RELACIONS LÈXIQUES DE SENTITLes relacions de sentit o per associació de paraules no es basen en cap mena de relació referencial estricta entre els mots, sinó a partir del significat que tenen. N'hi ha dos tipus.

1.Contrast. Hi ha tres tipus de relacions lèxiques contrastives. 1.1.Complementarietat (mascle-femella): fa referència a una oposició no graduable on els dos termes cobreixen tot un camp hipònim. La negació de l'un implica l'afirmació de l'altre.1.2.Antonímia (fred-calent): remet a una oposició escalar, graduable d'una mateixa característica (a l'exemple, la temperatura).1.3.Inversió (comprar-vendre): Es produeix quan un mot ha de ser definit o parafrasejat en relació amb l'altre (algú ven perquè algú compra). Es dóna en el terreny dels papers socials recíprocs (alumne-professor), en les relacions de parentiu (pare-fill) i en les relacions temporals i espacials (abans-després; davant-darrere), etc.

2.Relació enciclopèdica.És la que relaciona mots com ara forqueta, cullera, ganivet, cuina, sofregir, menjador, plat, beure, paella, exquisida, etc. Es tracta de relacions semàntiques establertes en referència a una situació de comunicació típica, el que es denomina MARC. Aquests conceptes grosso modo donen compte de les associacions mentals que fa el parlant d'acord amb el seu entorn cultural, i el destinatari hi dóna un sentit quan les relaciona: preparar el dinar, per exemple.- - - - - -NOTA bibliogràfica: Aquests 4 fulls són un resum dels apartats homònims publicats al llibre Text i Gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva, de Maria Conca et alii. Publicat a Teide, Barcelona (1988).

LA COMPOSICIÓ ORACIONAL: ESTIL COHESIONAT I SEGMENTAT

La composició oracional -el tipus d'oracions- contribueix a la cohesió del text en la mesura que el fa més compacte. L'estil segmentat es caracteritza per les oracions breus i amb molts punts, la sintaxi senzilla, la poca informació i l'ús de molts pronoms. Provoca la redacció d'un text més llarg i fragmentari, pot ser més clar per a comprendre però resulta monòton.L'estil cohesionat es caracteritza per les oracions llargues i una sintaxi molt articulada amb connectors, oracions compostes i mecanismes de referència abundants. El text cohesionat és més concís i dens ja que dóna molta informació en menys oracions, però si no s'alterna amb l'estil segmentat pot ser fatigós de llegir per la dificultat sintàctica i la densitat informativa.

MECANISMES DE REDUCCIÓ SINTÀCTICA I CONDENSACIÓ INFORMATIVA

1. COORDINACIÓ D'ELEMENTSUna manera de fondre dues o més oracions que presenten una estructura simètrica consisteix a coordinar elements eliminant els constituents prescindibles:

(a) Pau és simpàtic. I, a més, és realment intel·ligent.(b) Pau és simpàtic i realment intel·ligent.

2. CONVERSIÓ D'ORACIONS COORDINADES EN SUBORDINADES ADVERBIALS, DE RELATIU, EN GERUNDI O PARTICIPI, EN COMPLEMENTS O SINTAGMES NOMINALS.Sovint trobem oracions independents o coordinades que es podrien expressar a través d'una subordinada. Podem diferenciar-ne alguns casos.

2.1. Amb freqüència, dues oracions coordinades o juxtaposades equivalen semànticament a subordinades adverbials. El pas d'una estructura independent o coordinada a oració composta cohesiona el text:

(c) Vam finalitzar la carrera i després vam anar a esmorzar.(d) Quan vam finalitzar la carrera, vam anar a esmorzar.(e) Se li havia fet tard. Va demanar un taxi.(f) Com que se li havia fet tard, va demanar un taxi.

2.2. Una oració independent o una clàusula coordinada es pot inserir en una altra oració creant una subordinada de relatiu o bé una aposició:

(g) Cruyff era l'entrenador del Barça. Va portar al seu equip a la victòria en dues copes d'Europa

(h) Cruyff, que era l'entrenador del Barça, va portar el seu equip a la victòria...(i) Cruyff, l'entrenador del Barça, va portar el seu equip a la victòria...

2.3. També podem convertir certes oracions amb verb conjugat en construccions de participi o de gerundi, més integrades en l'estructura oracional i més sintètiques:

(j) Quan va terminar la carrera, vam anar a esmorzar.(k) Terminada la carrera, vam anar a esmorzar.(l) El dentista feia esperar molta estona; això posava nerviosos els pacients.(m)El dentista posava molt nerviosos els pacients fent-los esperar molta estona.

2.4. Les subordinades es poden convertir en complements circumstancials:(n) Quan arriba la primavera, tothom se sent més alegre(o) En primavera, tothom se sent més alegre.(p) Com que havia arribat amb molt de retard, no va poder assistir a la conferència.(q) A causa d'un notable retard, no va poder assistir a la conferència.

2.5. La nominalització: consisteix a transformar en un sintagma nominal una estructura verbal o adjectival. Permet de fondre dues clàusules i suprimir-hi pronoms i conjuncions. De vegades cal fer-hi transformacions:

(r) El menjar era abundant. Això feia possible que la població estiguera ben alimentada.(s) L'abundància de menjar feia possible l'alimentació de la població.(t) La demografia no parava de davallar i provocava que augmentara la població de vells.(u)El descens de la demografia provocava l'augment de la població anciana.

Per acabar l'apartat de reducció sintàctica, recordem tres procediments de cohesió ja vistos que també la faciliten: l'ús de l'el·lipsi (del subjecte o del predicat), de l'anàfora (pronominal) i de la proforma (nom general), com a substantiu més abstracte que engloba oracions o sintagmes apareguts amb anterioritat. La proforma sol anar acompanyada d'un demostratiu amb funció de dixi textual per a reforçar la connexió amb l'antecedent.

MECANISMES D'AMPLIACIÓ SINTÀCTICA I INFORMATIVA

1. L'APOSICIÓ: sintagma nominal que, separat per comes, complementa un nom i agrega informació:

(a) Renau, cartellista genial, era valencià.

2. REFORMULACIÓ PARAFRÀSTICA: ampliació explicativa introduïda per un connector explicatiu o de reformulació (és a dir, o siga, això és, en altres paraules...).

(b) La inflació, és a dir, l'increment dels preus per damunt de l'augment del poder adquisitiu, era superior al 10%.

3. L'EXEMPLIFICACIÓ: il·lustració amb exemples introduïts per un connector d'exemplificació (per exemple, com ara, entre altres, sobretot, així com...).

(c) L'anàfora, sobretot la pronominal, és un recurs de reducció sintàctica.

4. L'ORACIÓ ADJECTIVA O DE RELATIU: tant explicativa (entre dues comes), com especificativa (sense comes):

(d) Els motors, que funcionaven al màxim, es van escalfar. (Implica tots els motors)(e) Els motors que funcionaven al màxim es van escalfar. (Redueix el sentit als especificats)

__________

Fonts d'aquestes dues darreres pàgines de resum: Text i gramàtica: DDAA. Teide. Barcelona (1998) i Textos i contextos 2. DDAA. Bromera. Alzira (2003)

PRINCIPALS USOS DELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

ComaLa coma indica una pausa menor. Es posa en els casos següents:

• Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeració, fora que hi hagi les conjuncionsi, o o ni.

-S'ha de menester un PC, una impressora, un mòdem i un vídeo.-Les aules no disposen d'ordinadors, projectors ni pantalles.

• Davant i darrere d'un incís.-Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, només ho heu de sol·licitar.-El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resolució.

• Abans, després, o abans i després, d'un vocatiu.-Maria, vine. -Hola, Joan. Benvingut al Campus.

• Per a indicar l'elisió d'un verb.-A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia.

Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos en què utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada.

-El percentatge d'estudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%, el següent del 55% i l'altre del 60%.

• Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom.-No ha dit quant li costarà, a l'usuari.

• Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís, i amb locucions com per tant, en canvi, és a dir, etc.

-Déu té tot el poder (natural i sobrenatural) i és el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot.-Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo...

• Sempre que calgui desfer alguna ambigüitat o facilitar la lectura del text.-Finançaran els projectes les àrees d'Ecologia i Medi Ambient, Economia i -Finances, i Logística. [Sense l'última coma no queda ben delimitat el nom de cada àrea.]

• Entre la part entera i la part decimal en les xifres.-Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros.

No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incís.

PuntEl punt indica una pausa major. Es posa en els casos següents:

• Al final d'una frase amb sentit complet.

• Entre les hores i els minuts en les indicacions horàries.

-La reunió serà a les 17.30 h a l'aula magna.

• Per a separar el número d'ordre del títol de l'apartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt s'ha d'ometre en les referències internes.

2.1. La societat i les noves tecnologies [però: Vegeu l'apartat 2.1 del mòdul.]No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre.

-L'any 2000 és l'últim del segle XX.-Consulteu la pàgina 1253 de la nova Gramàtica descriptiva.

Tampoc no es posa punt després dels signes d'exclamació i interrogació, al final dels títols i subtítols ni en les datacions.

Hola a tothom!Breda, 13 de juny de 2004

Punt i comaEl punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos següents:

• Quan hi ha comes i s'ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt.

Aquest apartat té un doble vessant: d'una banda, s'expliquen els objectius exposats en els mòduls didàctics; d'una altra banda, s'introdueixen els conceptes bàsics...

• Per a separar elements d'una enumeració –que habitualment se separen amb comes– quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l'element final, precedit per les conjuncions i, o o ni, s'hi sol posar una coma.

La professora Granyer va tenir una reunió amb el director de l'institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l'editorial, Josefina Clarà; la vicepresidenta de l'entitat, Concepció Gratacòs, i el tutor de l'estudiant, Rafael Anton.

Dos puntsEls dos punts indiquen una certa subordinació del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos següents:

• Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc.-Aquest apartat afavoreix la comunicació entre tots els col·lectius que formen la comunitat universitària: estudiantat, professorat i personal de gestió.-Hi ha els ingredients següents: ametlles, xocolata, mantega...

• Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe.L'autor diu: "Tot el que he escrit al llibre és experimentat per mi mateix".

No es posen quan introdueixen una sèrie d'elements, que formen un incís, si la frase continua després, sinó que llavors hi ha d'haver guions o parèntesis davant i darrere de l'incís.

Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius d'unes determinades matèries –matemàtiques, ciències naturals, etc.– són exemples d'aquesta situació.

Tampoc no es posen quan no són necessaris perquè no es trenca la continuïtat de la frase (per exemple, darrere són o de). Es faran els estudis de Filosofia, Dret, Econòmiques i Medicina.

Punts suspensiusEls punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi és més acostat) indiquen suspensió del pensament. Es posen en els casos següents:

• Per a indicar que una enumeració no queda tancada.animals, plantes, objectes...

• Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc.

Ells molt dir, però a l'hora de fer...No es posen després de l'abreviatura etc., ja que tenen la mateixa funció.

GuionsEls guions s'utilitzen en els casos següents:

• Per a encloure un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó (a vegades són intercanviables amb els parèntesis).

És conegut el cas del DDT –compost no biodegradable–, que per la gran persistència després de dècades de prohibició d'usar-lo...

• Per a indicar les intervencions dels locutors en els diàlegs i fer les acotacions del narrador.–Ep! –li va dir–. Oi que sí?

No es posa guió final davant d'un punt, especialment si és punt i a part.

GuionetA més de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa en els casos següents:

• Per a separar alguns mots compostos.Hem vingut a corre-cuita.

• Per a separar períodes de temps i dates.El període 1999-2005 serà d'experimentació d'aquest sistema.

• Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposició i, a vegades, alguna conjunció.

Barça-ValènciaCastella - la Manxa

S'ha de tenir en compte que, quan cada element consta d'un sol mot, no cal deixar-hi espai, mentre que, quan uneix elements formats per més d'un mot, s'ha de deixar un espai davant i darrere el guionet.

ParèntesisEls parèntesis enclouen una informació complementària, una intercalació, un incís (a vegades són intercanviables amb els guions).

Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigació i la reflexió científiques....més enllà de les catalogacions possibles d'aquestes orientacions (vegeu la taula següent).

ClaudàtorsEls claudàtors (també anomenats parèntesis quadrats o rectangulars) s'utilitzen en els casos

següents:

• Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció o una citació s'omet un fragment.

Segons l'article 26 del títol IV de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de política lingüística a Catalunya, "el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana".

• Per a indicar, dins d'una citació, la intervenció de la persona que la reprodueix.Tal com recull l'informe presentat, "l'estudi es reprendrà el 18 de decembre [sic] de 1992".

Cometes simplesLes cometes simples es fan servir en els casos següents:

• Per a indicar el significat d'una paraula o una frase.El mot sorrofoll 'soroll' no és a tots els diccionaris.La filosofia, literalment 'amor a la saviesa'.

• Per a traduir el títol d'una obra.Konflikt und Handlungskontrolle ['Conflicte i control de l'acció'].

Cometes doblesLes cometes dobles es fan servir en els casos següents:

• Per a reproduir una citació o paraules textuals d'algú.El professor eficaç "és un ésser humà únic que ha après a fer ús [...] en l'educaciód'altres persones" (Combs i altres, 1979, pàg. 31).

• Per a indicar un significat o un èmfasi especial, un matís irònic o personal, un doble sentit, una remarca, etc.

L'absència del "meu" metge.Aquest cap de setmana m'han "netejat" el pis.Fan activitats per a joves "enganxats".

• Per a fer pseudocitacions o "citacions de ningú en concret" i que no es poden considerar termes específics.

En la crítica actual es parla molt de "teatre comercial".

• Per a indicar títols d'articles, capítols, poemes, cançons… que formen part d'un llibre, una revista, un diari, un àlbum… També els títols de les exposicions quan el mot exposició no forma part del nom propi.

El millor poema del llibre Engrunes és "Al vespre".

No es fan servir per a funcions reservades a altres recursos gràfics, com la cursiva i la negreta: La paraula avió [no pas "avió"].Tampoc no es fan servir per als noms propis d'empreses o altres entitats: Van contractar l'empresa Servei a Casa Ara Mateix.- - - - - - - - - - - - - - -

FONT DE L'APARTAT DELS SIGNES DE PUNTUACIÓ:(http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/signes.html )