COBERTES i MURS VEGETALS 02 MURS VERDS i JARDINS VERTICALS

CENTRE DE FORMACIÓ DEL LABERINT 2011

1 de 54GABINO CARBALLO / PARCS i JARDINS DE BARCELONA

COBERTES I MURS VEGETALS PER A LA MILLORA AMBIENTAL EN EDIFICACIONS i EN L’ECOSISTEMA URBÁ

CORTINES i MURS VEGETALS i JARDINS VERTICALS



ÍNDEX

PRESENTACIÓ

1. TIPOLOGIES DE MUR VEGETAL.

2. CONSIDERACIONS FITOLÓGIQUES i AMBIENTALS.

3. ESTRUCTURA DELS SISTEMES.

4. APLICACIÓNS AMBIENTALS DELS MURS VEGETALS.

5. EL CAS DE LA TORRE DE CRISTAL, MADRID.

Els murs o parets verds,vegetades o enjardinades són un tipus de sistema constructiu que afegeixen unes estructures,

substrats, sistemes de reg i drenatge capaços de sostenir un habitat vegetal sobre una estructura vertical o inclinada amb

molta pendent, amb la particularitat de que tots els elements son el producte directe de la intervenció humana.



PRESENTACIÓ

L‟estudi “Cobertes i murs verds, existents, potencials i

estratègies d’implantació a Barcelona”, elaborat per

l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona per encàrrec de

l‟Àrea de Medi Ambient de l‟Ajuntament de Barcelona, ha

obert un interessant debat sobre els límits imposades a

Barcelona per la seva morfologia urbana en l‟obtenció de

superfícies enjardinades convencionals..

Aquest estudi s‟emmarca dins els compromisos adquirits

per l‟Agenda 21 local de la ciutat, el compliment del PAM

2008/11 i la redacció del Pla Estratègic del Verd Urbà.

L‟objectiu és analitzar la viabilitat i el potencial

d‟implantació de cobertes verdes i murs verds a la ciutat de

Barcelona.

El Departament de Projectes i Obres de l„Àrea de

Inversions i Espais Vials de Medi Ambient de Barcelona ha

desenvolupat projectes de Jardineria i Paisatgisme sobre

estructures soterrades i cobertes d‟edificacions.

Ara es presenta l‟oportunitat de reflexionar sobre les lliçons

apreses a la ciutat de Barcelona mitjançant l‟estudi de

projectes propis i aliens, seleccionats per la seva

rellevància tècnica, paisatgística o (fins i tot) mediàtica.

Gabino Carballo

Tècnic Paisatgista



1.TIPOLOGIES DE MUR VEGETAL.




DEFINICIÓ i TIPUS DE MURS “VEGETALS”

Les plantes s‟ha utilitzat com material arquitectònic des de l‟origen de les

primeres civilitzacions. L'ús de vegetació per conformar i delimitar espais i afavorir

condicions mediambientals específiques es mil·lenari.

La emergència de façanes i murs enjardinats mitjançant l'utilització de sistemes

especials ha donat nou protagonisme a l'ús del material vegetal en l'entorn urbá i

l‟edificació.

Els Murs “Vegetals” son estructures artificials que possibiliten l‟establiment de

vegetació en superfícies verticals o molt inclinades i que normalment precisen de

l'instal·lació de sistemes de reg i xarxes de drenatge. L'ús de la vegetació pot tenir

una intenció de contenció i protecció del terreny, estètica o fins i tot de seguretat i

privacitat.

Ara mateix es possible identificar diferents tipologies de mur verd, encara que no

es trobin tipificades sistemàticament.



LES PLANTES ENFILADISSES I ELS CORDONS PODEN CONFIGURAR MURS VEGETAL EFECTIUS.

TORRENT DE L‟OLLA, BARCELONA




LES BARDISSES SON GAIREBÉ UNA TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA VEGETAL HISTÓRICA.

JARDINS DEL GENERARALIFE, GRANADA

JARDINS DEL DIPOSIT DEL PARC DE LES AIGÜES, BARCELONA HIDCOTE MANOR, GLOUCESTERSHIRE, REGNE UNIT.

JARDINS DE SANTA CLOTILDE, GIRONA




LA VEGETACIÓ ES POT FER SERVIR COM COBRIMENT ESTETIC O COM MATERIAL DE CONTENCIÓ DE TERRES.




LES PANTALLES ACÚSTIQUES VEGETADES ES FAN SERVIR MOLT SOVINT AL NORD D‟EUROPA.

CORTINA VEGETAL

MUR DE LLANA DE ROCA - KOHLHAUER PLANTA

MUR DE TERRA ARMADA - ACYCSA T-SONIC

MUR DE TERRA ARMADA – K-NORD




LA MOSAICULTURA ES FONAMENTA EN ELS PRINCIPIS APLICATS EN LA CONSTRUCCIÓ DE MURS DE TERRA ARMADA.

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE MOSAICULTURA 2003 MONTREAL, LLUÍS ABAD, PARCS i JARDINS BARCELONA




LA MOSAICULTURA LA COMBINACIÓ D‟ENGINYERIA I JARDINERIA PER CONSTRUIR ESTRUCTURES COMPLETAMENT VEGETADES

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE MOSAICULTURA 2006 XANGAI, PAVELLÓ CANADENC.




DIFERENTS TIPUS DE MURS VERDS APLICATS A L‟ARQUITECTURA.

CORTINA VEGETALRecentment, el desig per aplicar acabats vegetals a estructures arquitectòniques ha diferenciat

dos tipus de mur vegetal:

• La “Cortina” Vegetal és una estructura ancorada a la façana a l‟estructura de l‟edifici. La

vegetació s'organitza a través de jardineres i/o sistemes modulars que successivament formen

un element vertical verd, sense reemplaçar la funció del material d‟acabat.

• El “Jardí Vertical” és un sistema constructiu en làmines o mòduls ancorats a la façana o

mitgera dissenyat per suportar plantes en situacions ambientals molt desfavorables. Aquest

tipus d‟estructura reemplaça a l‟acabat de façana tradicional i precisen d'instal·lació de

sistemes de reg i drenatge. Normalment, han de deixar una distancia raonable al parament de

l‟edificació, per garantir la ventilació.

Hi ha nombrosos sistemes al mercat i el seu cost d'instal·lació s‟estima entre 250€ i 500 € per

M2 per una aplicació localitzada. En qualsevol cas, el cost de l' inversió en construcció es

solament una part del cost del seu cicle de vida, ja que el seu manteniment pot tenir una

considerable repercussió econòmica.

JARDI VERTICALJARDI VERTICAL INTERIOR CORTINES VEGETALS INTERIORS




L‟ÙS DE CORTINES VEGETALS A L‟EDIFICACIÓ ES EXCEPCIONAL PERÒ JA S‟HAN FET DIFERENTS PROVES AMB ÉXIT.

EDIFICIO CONSORCIO, ENRIQUE BROWNE Y ARQUITECTOS ASOCIADOS, CHILE




EL JARDÍ VERTICAL ES UNA TIPOLOGIA MÉS RECENT i EL SEU ORIGEN ES DEU A UNA INTERPRETACIÓ DE LES CONDICIONS FITOLOGIQUES OPTIMES.

PATRICK BLANC

LE MUR VEGETAL




ALTRES SISTEMES QUE FUNCIONAN MITJANÇANT GABIES AMB SUBSTRACTES INERTS, SOLS LLEUGERS i MOLSES TIPUS SPHAGNUM.

MUR VEGETAL MODULAR HIDROPÒNIC PARABIENTA

WESTFIELD SHOPPING CENTRE, REGNE UNIT




FA TEMPS QUE EXISTEIXEN SISTEMES PER IMPLANTACIÓ DE MURS VERDS A EDIFICACIONS i ESTRUCTURES VERTICALS.

MUR VEGETAL MODULAR HIDROPÒNIC BURES INNOVA

MUR VEGETAL MODULAR HIDROPÒNIC INTEMPER NATURA




EL SISTEMA BABYLON DE VIVERS TER i ASEPMA ESTÁ DISSENYAT PER DEPURAR AIGÜES GRISES PER FILTRACIÓ.


MUR VEGETAL MODULAR HIDROPÒNIC BABYLON A VALENCIA.



UN SISTEMA DE MUR VERD QUE RECICLA AIGÜES S‟INTEGRA EN UN CICLE DE MILLORA AMBIENTAL QUE HAURIA D‟INCLOURE LES COBERTES.

ESQUEMA AMB PRINCIPI DE FUNCIONAMENT PER AL SISTEMA BABYLON

MUR VEGETAL BABYLON A VALENCIA DE 445 m2




EL PROJECTE PER A LA NOVA AVINGUDA DE L‟ESTATUT DE CATALUNYA INTEGRA DIVERSAS PROPOSTES D‟INTEGRACIÓ AMBIENTAL.

AVINGUDA DE L‟ESTATUT. INFOGRAFIA DE VISTA AÉREA.


Reciclatge materials procedents d‟enderroc

•Formigó armat

•Elements prefabricats

•Paviments

Volum total: 1300 m3

Ús materials reciclats d‟aportació externa

•Pneumàtics fora d´ús

Volum: 356,7 m³

•Fusta reciclada

Superfície: 1.911,5 m²

•Paviments estabilitzats

Superfície: 5.801,4 m²

•Blocs polipropilè reciclat

Volum: 2.213,65 m³

Instal·lació fotovoltaica

•Potència instal·lada: 67,77kWpic

•Potència nominal: 66kW

•Producció d‟energia: 71.800kWh anuals

Instal·lació microcogeneració

•Potència tèrmica: 12,5 kW

•Potència elèctrica instal·lada: 5,5kW

•Consum Gas Natural: 20,5 kWg

Energia produïda

Elèctrica: 19.239 kWh anual

Tèrmica: 43.725 kWh anual



L‟INTEGRACIÓ AMBIENTAL DELS MURS VERDS PERMET JUSTIFICAR LA SEVA INSTAL.LACIÓ AMB CRITERIS MESURABLES.

Avinguda de l‟Estatut :Façana accés: centre de neteja, centre de treball d‟espais verds i dipòsit

de retenció d‟aigües pluvials. Reutilització aigües grises: Volum generat: 4.800 litres




LES PLANTES NO CREIXEN EN SUPERFICIES VERTICALS EXCEPTE EN CONDICIONS AMBIENTALS MOLT FAVORABLES.

LA FOIXARDA, MONTJUÏC, BARCELONAPARTHENOCISSUS QUINQUEFOLIUS, LA FOIXARDA, MONTJUÏC, BARCELONA

IRIS SPP., LA FOIXARDA, MONTJUÏC, BARCELONA




PETITES VARIACIONS EN LES CONDICIONS AMBIENTALS DETERMINAEN L‟ÉXIT O EL FRACÁS DE L‟ESTABLIMENT DE LA VEGETACIÓ EN MURS.


MURS A CASTELLBÒ, ALT URGELL, LLEIDA



LES PLANTES APROFITEN LES OPORTUNITATS PERÓ NO A QUALSEVOL PREU: PREFEREIXEN LLOCS QUE MINIMITZEN L‟ESTRÉS HIDRIC.

MURS A CASTELLBÒ, ALT URGELL, LLEIDA

MOLSA, GRAMINEAS, CRASES I FALGUERES.




AMB LES VARIACIONS DE CONDICIONS AMBIENTALS VARIEN LES RESPOSTES DE LA VEGETACIÓ A LES EXPOSICIONS VERTICALS.

MURS A CASTELLET, BARCELONA




ENCARA QUE LES CONDICIONS VARIEN DRASTICAMENT, LES PLANTES QUE OCUPEN EL NINXOL ECOLOGIC ESTÀN ADAPTADES A L‟ESTRÉS HIDRIC.

MOLSA, GRAMINEAS, CRASES I FALGUERES.

HEURES I RAÏM A CASTELLET, BARCELONA

02. CONSIDERACIONS FITOLÓGIQUES i AMBIENTALS..



NO CAL COMPLICAR LES COSES: LES PLANTES JA HO PASSAN MALAMENT PER SI MATEIXES.

CASA PARTICULAR, LAS NEGRAS, ALMERIA




EN CONDICIONS SUBTROPICALS i TROPICALS LA SITUACIÓ CANVIA RADICALMENT, LES PLANTES PODEN SUBSISTIR GAIREBÉ SENSE SUBSTRAT.


EL FACTOR DETERMINANT PER A LA SUPERVIVENCIA D‟UN MUR VEGETAL ES LA PRESENCIA CONSTANT D‟HUMITAT AL SUBSTRAT



“En contra del argumento de la desestabilización, hemos de

mencionar que una fachada verde no es apta cuando la estructura del

edificio tiene grietas o un acabado defectuoso.

No obstante, los edificios nuevos o restaurados deberían estar

equipados mucho más frecuentemente con fachadas verdes porque

incluso protegen la membrana envolvente del edificio.

La vegetación amortigua los valores climáticos extremos, con lo cual

disminuye la diferencia de temperaturas entre invierno y verano. Como

consecuencia, la dilatación de los materiales en superficie es menor.

Además se disminuye la incidencia de radiación UV y la vegetación

protege la fachada ante los elementos. (van SCHAYCK, 1996).”

Segons Sven D. Adler, Ing. Paisatjista , 2011

LES PLANTES NO DETERIOREN LES FAÇANES DELS EDIFICIS: SOLAMENT APROFITEN ELS DEFECTES EN EL SEU DISSENY, EXECUCIÓ i MANTENIMENT.

EDIFICI LES ESCALES, JOSEP LLUÍS SERT, BARCELONA.

WISTERIA SINENSIS CENTENARIA, EAST VILLAGE, NEW YORK



12

3

LES PLANTES NO CREIXEN EN SUPERFICIES VERTICALS EXCEPTE EN CONDICIONS AMBIENTALS MOLT FAVORABLES.

LA FOIXARDA, MONTJUÏC, BARCELONAMURS VEGETADES AMB SUBSTRAT DE MOLSA SPHAGNUM, LE GRANGIER, FRANÇA.


1. ESTRUCTURA PORTANT,

2. SUBSTRAT,

3. PLANTES



ELS SISTEMES MÉS SOFISTICATS FAN SERVIR UNA SERIE DE MEMBRANES QUE ACTUEN COM A SUBSTRAT. SON MOLT VULNERABLES.


1. PANEL PORTANT.

2. ESTRUCTURA RIDIGITZANT.

3. ESTRUCTURA PORTANT.

4. SISTEMA DE REG.

5. SUBSTRAT CAPA SUPERIOR

6. SUBSTRAT CAPA INFERIOR.

7. LAMINA DE SEPARACIÓ.

8. PLANTES.

9. BUTXAQUES DE PLANTACIÓ.

10. (OPCIONAL) RECOLLIDA D‟AIGUES.

1

2

3

3

2

4

5

7

8

4

6

9

4

3

2

1



JA S‟HAN FET INSTAL.LACIONS MOLT SEMBLANTS A AQUEST SISTEMA A LA PENINSULA.


SISTEMA DE REG PER EXUDACIÓ DE POR DINAMIC POREC.

JARDI VERTICAL A PATERNA, URBANARBOLISMO, VALENCIA.



ELS SISTEMES DE REG APLICABLES SON TOTS ELS EXISTENTS, PERO ELS SISTEMES PER EXUDACIÓ SON ELS MÉS RECOMANABLES.


SISTEMA DE REG PER EXUDACIÓ DE POR DINAMIC POREC.

SISTEMA HIDROPONIC DE REG PER EXUDACIÓ DE POR DINAMIC POREC.



EL FRACÁS D‟UN MUR VEGETAL ES FORÇA ESPECTACULAR.

PRIMER JARDÍ VERTICAL AL REGNE UNIT, PARADISE ROAD, LONDRES

ABANS DESPRÉS




PERÒ DEL FRACÁS S‟APREN MÉS QUE DE L‟EXIT.

COL·LAPSE DEL SISTEMA K-NORD




RADIACIÓ INCIDENT - 100%

EVAPORACIÓ- 20%

REFLEXIÓ - 15%

CALOR DISIPAT - 40%

TRANSMISIÓ - 20%

FOTOSINTESIS- 5%

LA SUPERFICIE VEGETAL ESTÀ PERFECTAMENT ADAPTADA A L‟EXPOSICIÓ A LA RADIACIÓ SOLAR I LA GANANCIA TÉRMICA.


BALANÇ ENERGÉTIC D‟UNA SUPERFICÌE VEGETAL SEGONS JAVIER NEILA, 2010



L‟IMPACTE AMBIENTAL PRODUÏT PER L‟US DE LA VEGETACIÓ COM UN MATERIAL A L‟EDIFICACIÓ S‟HA IGNORAT FINS FA MOLTS POCS ANYS.

TERMOGRAFIA DE L‟IMPACTE AMBIENTAL PRODUIT PER LA PRESENCIA DE LA CORTINA VEGETAL SOBRE L‟EDIFICI DE KYOCERA. Imatges del Kyoto Center for Climate Actions.

LES CORTINES VEGETALS SEGONS EL MANGA JAPONÉS.

Kyocera Sendai Plant in Kagoshima Prefecture, Japan

Date of measurement: August 3, 2009, 9:20am, Weather: Sunny,

Air temperature: 32.2 degree C (89.9 degree F), Measurement device: Infrared thermograph




KYOCERA VA INSTAL.LAR UNA SUPERFICIE SIMILAR A TRES PISTES DE TENIS A LES SEVES INSTALLACIONS AL JAPÓ AMB UN SEGUIMENT EXHAUSTIU.

1 2

3 4

Green Curtains reduce CO2 emissions as they help to prevent the rise in room

temperature, and decrease the need to operate air-conditioners. On top of that, they

actually act to absorb CO2.

1m2 of foliage absorbs 3.5kg/year of CO2*1. If you grow 4m2 of Green curtain, it will

absorb the same yearly volume of CO2 as a cedar tree (14kg/year of CO2)*2

*1 Source: Rural Culture Association Japan

*2 One cedar tree absorbs 14kg/year of CO2. (Source: Forestry Agency of Japan)

June 15, 2009 June 29, 2009

July 28, 2009July 13, 2009

Cortina Vegetal de Momordica charantia a Kagoshima.




KYOCERA HA FET UNA DIFUSIÓ MOLT EFECTIVA DEL SEU PROGRAMA i ES PREOCUPA PER AJUDAR A DIFONDRE LES SEVES TÉCNIQUES.

The Kyocera Group grows morning glory and goya (bitter gourd) to form Green Curtains, which are erected over

trellises to shade portions of the outer walls and windows of manufacturing and office buildings in Japan.

Kyocera first started growing Green Curtains at its Okaya Plant in Nagano Prefecture, Japan in 2007. In 2008,

many other Kyocera Group locations in Japan also participated. In 2009, Green Curtains grown at Kyocera Group

locations stretched a total length of 294m (965ft), covering a total area of 775 m² (8,342ft²).

El programa ambiental de Kyocera involucra als seus treballadors i fins i tot a les seves cantines i menús del dia.




Entre la vegetación y la fachada se forma una especie de cámara de aire

que produce un aumento del aislamiento térmico del edificio y en

consecuencia una mejora del balance energético del mismo. También

está demostrado que las fachadas verdes rebajan la velocidad del viento

que discurre sobre la fachada en hasta un 30%, lo que reduce la perdida

de calor del edificio (van SCHAYCK, 1996).

El sustrato absorbe y almacena parte de las precipitaciones, lo que

ayuda a reducir la cantidad de aguas pluviales en las redes de

saneamiento, y simultáneamente que reduce la necesidad de aportación

de agua a las plantas mediante sistemas de riego.

En cuanto al microclima se ha podido determinar que la vegetación en la

fachada produce un efecto de enfriamiento del ambiente porque

aumenta la humedad relativa en el aire a causa de la evapotranspiración

y porque las hojas reflectan o absorben los rayos del sol.

En determinados casos se ha medido una diferencia de temperatura de

5ºC en el entorno de una fachada verde que puede contribuir a mitigar el

efecto de las islas de calor en el ámbito urbano (en STADTKLIMA UND

LUFTREINHALTUNG, pag. 63 ss.).

El efecto del filtrado de las plantas caducifolias disminuye

considerablemente la carga de polvo en el aire, con el resultado positivo

para las personas con alergias y problemas respiratorios.

Desde el punto de vista ecológico las fachadas verdes son importantes

biotopos „stepping-stone’ que ayudan a completar las interconexiones

ecológicas entre espacios verdes urbanos. Según BARTFELDER/

KÖHLER (1987), HAGEDOORN/ZUCCHI (1989) y RIEGER (1995) en

SCHLÖSSER (2003) en las fachadas verdes se establecen sobre todo

especies de arañas e insectos que forman un grupo básico de especies,

necesario para la alimentación de las aves autóctonas.

Para estos, las fachadas verdes, a mayores sirven para anidar y son

zonas importantes de huida y protección (GUTTMANN 1985,

BARTFELDER/KÖHLER 1987, BECKRÖGE1987, KRUPKA 1992) en

SCHLÖSSER (2003).

Segons Sven D. Adler, Ing. Paisatjista , 2011

LES PROPIETATS AILLANTS DE LA VEGETACIÓ ES DEU EN A L‟EFECTE ALBEDO DE LES FULLES I LA CÁMARA D‟AIRE QUE ES FORMA AL SEU DARRERE.

DELOSPERMA COOPERI A MASPUJOLS, TARRAGONA




AQUESTES PROPIETATS ES PODEN APROFITAR DE MANERA SISTEMÁTICA PER A LA MILLORA AMBIENTAL D‟EDIFICIS I CIUTATS.

“EL FACTOR VERD” DESCRIPCIÓ VISUAL DE LES ORDENANCES MUNICIPALS A SEATTLE, USA,




L‟APROFITAMENT DE LA DENSITAT URBANA AMB LES TÉCNIQUES CORRECTES POT GENERAR UN INCREMENT SUBSTANCIAL DELS AREES VERDES.

ESTUDI PRELIMINAR PER A MUR VERD AL CARRER BERLIN 107, BARCELONA. “Cobertes i

murs verds, existents, potencials i estratègies d‟implantació a Barcelona” 2009,




S‟HA DE VALORAR CORRECTAMENT EL CICLE DE VIDA, EL RETORN EN L‟INVERSIÓ I EL COST DE MANTENIMENT A LLARG TERMINI.

PROPOSTA PER A MUR VERD AL CARRER BERLIN 107, BARCELONA


ESTRUCTURA EN CONSTRUCCIÓ DE MUR VERD, CARRER BERLIN 107, BARCELONA



EN QUALSEVOL CAS, CAL REFLEXIONAR I COMPROVAR QUE PODEM FER MÉS AMB L‟AJUDA DE LA NATURALESSA.

HORT URBÁ HIDROPONIC

MUR VEGETAL DE SACS MUR VERD DE PATHENOCISSUS TRICUSPIDATA, JARDINS DE MÁLAGA, BARCELONA





LA TORRE DE CRISTAL ES OBRA DE L‟ARQUITECTE CESAR PELLI I COMPTA AMB UN JARDÍ VERTICAL DE PATRICK BLANC A L‟ÙLTIM PIS.

Façana vegetal de 600 M2 aproximadament, en una situació amb

condicions ambientals extremes i de difícil accés:

1. Situat a 1000 M sobre el nivell del mar.

2. Situat a l‟interior de l‟edifici, però obert a els elements. Baixa

humitat ambiental.

3. Sense substrat, sistema patentat “Mur Verd”

4. Sistema de reg recirculable amb un 40-50% d‟aigua reciclada amb

un consum de 20 L/m2 varies vegades al dia.

5. Fertilització via aigua de reg.

Part de la vegetació ha fallat i el sistema de reg i control ha tingut

problemes de funcionament i manteniment..



Un faro verde a 250 m de altura.

El espacio vegetal que se extiende desde la cota 210 hasta la 250 del edificio por su cara oeste, la que mira al paseo de la Castellana, ha sido diseñado por el botánico

francés Patrick Blanc, un investigador del CNRS (Centro Nacional de Investigación Científica) que ha desarrollado un innovador sistema de alimentación de las plantas

sin necesidad del tradicional sustrato de tierra.

Las plantas crecen en los muros sobre un fieltro irrigado de sustancias nutritivas a través de una red de tubos controlados por electroválvulas, lo que facilita prescindir

de las hasta ahora inevitables jardineras que, además de su considerable peso, condicionaban extraordinariamente la extensión y la adaptabilidad de este tipo de

instalaciones. La tecnología y la investigación sobre los nutrientes, fundamentalmente sales minerales, permiten a este nuevo sistema adaptar una capa vegetal a

cualquier superficie.

El jardín de la Torre de Cristal es una obra ambiciosa, pues además de contar con un marcado carácter estético y ornamental característico de las obras de Blanc, en

la Torre de Cristal estos valores adquieren un significado absoluto: no se trata de ocultar la fealdad de un aparcamiento o de embellecer una fachada poco atractiva; el

jardín de la Torre de Cristal es un homenaje a la naturaleza y una constante llamada al hombre urbano hacia ésta.


VISTES DEL JARDÍ VERTICAL, INSTAL·LACIÓ (2008):



Verde y vertical (ROSA RIVAS – El País - Madrid - 27/12/2009)

“El elevado pulmón vegetal tiene 24.000 especies (40 plantas por cada metro cuadrado) y

consta de un tapiz de 600 metros cuadrados , flanqueado por dos alineaciones, a dos

alturas, de 11 árboles de hoja caduca (robles). “

“hay corrientes de aire y una atmósfera (10 grados de diferencia entre la planta 50 y la

planta baja) que hacen más difícil valorar si las especies van a estar adaptadas o no.”

“Ese estudio de adaptación ha superado el año con un "balance positivo", aseguran en

Mutua. De las 24.000 plantas se han repuesto "sólo 400" y dos especies de fucsias no se

han aclimatado, confirman los jardineros. La ciudad está a 600 metros sobre el nivel del

mar, pero este jardín "está a la misma altura que San Lorenzo del Escorial (a 1.000 metros)”

“En los calurosos veranos de Madrid hay que refrescar las plantas más de cinco veces al

día. El riego es automatizado y para el especial jardín del rascacielos Agroforest ha

incorporado un sistema sobre los criterios de Blanc y que aprovecha el agua del drenaje. El

líquido del riego se escurre por el muro (que tiene un fieltro donde se anclan las plantas) y

baja por un canalón; luego se recupera en un depósito, se filtra y se reutiliza para regar”

“Suele haber 40 plantas por metro cuadrado, lo que supone unos 80 euros por metro (una

planta vale un mínimo de 2 euros). "El mantenimiento de un jardín vertical es más barato de

lo que parece. Lo que es más caro es la instalación“

“Los jardines verticales son "obras complejas" que requieren personal subidos a

plataformas o suspendidos en arneses para colocar las plantas y realizar los arreglos. En el

caso del jardín de la Torre de Cristal, hay dos visitas de control semanales. El arbolado

requiere una poda y una revisión en primavera y otoño, además de un tratamiento

fitosanitario (contra plagas y pulgones) en esas mismas fechas. El tapiz vegetal precisa tres

actuaciones al año de podas y recortes, trabajo que se realiza con grúas. Reponer plantas

es algo normal”

"Las plantas son seres vivos, hay plantas que se mueren porque sí", precisan en Agroforest.

El propio autor de los jardines, Patrick Blanc, recomienda dejar los esqueletos de las

plantas para sostener a las que van brotando.”




VISTES DEL JARDÍ VERTICAL A DESEMBRE 2009

LA PRESENCIA D‟ARBRAT AL DAVANT DE LA VEGETACIÓ ES UNA FONT DE POSIBLES COMPLICACIONS PER A LA SUPERVIVENCIA D ELA VEGETACIÓ.




EL SISTEMA DE RECIRCULACIÓ D‟AIGÜES DE REG ES VITAL PER SOSTENIMENT D‟AQUEST TIPUS DE JARDÍ VERTICAL.

VISTES DEL JARDÍ VERTICAL A DESEMBRE 2009




A 250 METRES D‟ALÇADA, EL MARGE DE ERROR ES MOLT PETIT.

El Mur Vegetal es una obra d‟enginyeria complexa. Els factors crítics d'èxit identificats per aquest projecte son:

1. Reg en el temps i la quantitat adient. El mur no es pot deixar sec molta estona, especialment a l‟estiu. Es necessiten

aproximadament 20 L/m2 per saturar tot el mur uniformement.

2. L‟aigua arriba mitjançant 11 sectors de reg per degoteig, amb les seves vàlvules controlades per un programador.

3. No es suficient un sistema de reg convencional, especialment si es vol recircular l‟aigua.

4. Es necessari comptar amb un depòsit d‟acumulació, un depòsit de recuperació i un depòsit amb fertilitzant amb

dosificador automàtic.

5. Les bombes d‟elevació d‟aigua, estan duplicades, en cas d'avaria .

6. Es precisen sensor de flux als tubs i també al mur, ja que el sistema de reg pot tenir fuites i patir avaries. Els sensors han

de estar connectats a un centre de control i personal disponible per la seva reparació.

7. Els sensors s‟han d'instal·lar a les boies dels depòsits d‟aigua també.

8. El control de dosificació del fertilitzant es vital, ja que l‟aigua es re circula al 40 o 50% i es possible superar la concentració

recomanada. Idealment, l‟aigua precisa un anàlisis costant per determinar la concentració de fertilitzant..

9. La reposició de plantes s‟ha de fer segons la temporada correcta segons espècie.

10. Per arribar a tota l‟extensió del mur es necessari preveure andamis, gòndoles o ancoratges per feines de trepa.

11. La presencia dels arbres impedeix arribar a tot el mur amb andamis.




GRACIÈS PER LA SEVA ATENCIÓ

COBERTES i MURS VEGETALS 02 MURS VERDS i JARDINS VERTICALS

Documents

Transcript of COBERTES i MURS VEGETALS 02 MURS VERDS i JARDINS VERTICALS