CME-15. Material didàctic Ed. Infantil, Primària i Educació no formal.

ENCARA ENS QUEDA

CAM

Proposta didctica per ainfantil, primria i educaci noformal

Setmana dAcciMundial per lEducaci 20-26 dabril de 2015

Primaria 2015_cat_propuesta didctica.qxd 03/12/14 10:58 Pgina 1

ndex1 Introducci

Objectiu general de la Setmana dAcci Mundial per lEducaciObjectius generals de la proposta didcticaObjectius didctics i criteris davaluaciConsideracions generalsPer aprofundirAvaluaci de la proposta didctica

8Educaci infantil (3 a 5 anys)

Activitat 1. s important venir a l escola? Activitat 2. Vull anar a lescola!Activitat 3. Mobilitzaci

12Segon cicle de primria (8 a 10 anys)

Activitat 1. El codiActivitat 2. L entrevistaActivitat 3. Mobilitzaci

17Tercer cicle de primria (10 a 12 anys)

Activitat 1. Lescola dels nostres somnisActivitat 2. Construm la nostra escolaActivitat 3. Mobilitzaci

20Educaci no formal (5 a 12 anys)

Activitat 1. La carrera d obstacles de l educaci de les nenes al mnActivitat 2. Detectius del dret a l educaciActivitat 3. Mobilitzaci

24 Activitat de mobilitzaci per a tots els nivells

25 Qestionari davaluaci

Primer cicle de primria (6 a 8 anys)

Activitat 1. Jo de gran vull serActivitat 2. Qu passaria si no et deixessin aprendre ms?Activitat 3. Mobilitzaci

10

Foto de portada: Sergi Cmara/Entreculturas

En cas que al vostre centre educatiuests matriculat un alumne ambdiscapacitat visual, es podr demanar el material adaptat en Braille, al Centrede Recursos Educatius ONCE Barcelona


1Sn molts els xits aconseguits aquests anys en qumilions de persones al mn hem treballatconjuntament per aconseguir una educaci dequalitat per a totes les persones. Sn molts els xitsaconseguits aquests anys en qu milions de persones almn hem treballat conjuntament per aconseguir unaeducaci de qualitat per a totes les persones. Hemaconseguit que l'educaci sigui reconeguda com l'einafonamental per lluitar contra la pobresa i que moltspasos hagin invertit els recursos necessaris enl'elaboraci i execuci de plans nacionals deducaci.Hem assistit a l'abolici de taxes escolars en moltspasos, entre ells Burundi, Etipia, Ghana, Kenya,Moambic, Malawi, Nepal i Tanznia. Tamb s'hanaconseguit avenos en l'accs de les nenes a l'escola,en la posada en marxa de programes d'alfabetitzaci depersones adultes i en lelaboraci de plans d'actuaciconjunts que han abordat l'accs a l'educaci d'unamanera ms integral (per exemple, la collaboraci entrediferents ministeris). La revaloraci de la professidocent tamb ha estat una fita clau a l'hora dereivindicar una educaci de qualitat per a totes lespersones.

Tot i aix encara sn molts els reptes a assolir. Segons laUnesco, actualment 58 milions de nens i nenes de tot elmn en edat de cursar l'ensenyament primari no van al'escola, i gaireb la meitat s probable que mai hoaconsegueixi. Tot i que aquesta xifra s'ha anat reduintdes de l'any 2000 -quan ascendia a 102 milions-, elritme de descens s'ha estancat en els ltims anys, ientre 2010 i 2012 (ltims anys dels quals es tenendades) noms s'ha redut en dos milions. Gaireb lameitat d'aquests nens i nenes (30 milions) viuen enpasos de l'frica subsahariana -on no s'ha produt capaven en els ltims cinc anys- i 12,4 milions, a l'siameridional i occidental.

La proporci de nens i nenes que no van a l'escola sms gran en famlies de zones rurals i amb escassosrecursos i en les zones en conflicte, afectant en majormesura les nenes que els nens.

A aquestes xifres caldria sumar-hi els/les 63 milionsd'adolescents d'entre 12 i 15 anys que no cursensecundria, el que suma un total de 126 milions demenors de 16 anys que no van a l'escola, segons dadesde la Unesco.

Educo

Hem arribat a lany 2015, la data fixada per aconseguir lEducaci per a Tots iTotes (EPT), per encara ens queda molt cam per assolir els 6 objectius de lEPTfixats pel Frum Mundial sobre Educaci, celebrat a Dakar, Senegal, lany 2000.

Introducci


2Una altra dada descoratjadora s el percentatge denens i nenes que abandonen l'escola abans d'arribar alltim curs de primria. El 2012, aquesta xifra va ser de34 milions, el que suposa un ndex de deserci escolarprimerenca del 25%, igual que l'any 2000.

Si tenim en compte les persones adultes, tot just hanmillorat els ndexs d'alfabetitzaci. El 2011 hi havia781.000.000 de persones analfabetes, xifra que varepresentar una disminuci de noms un 1% des del'any 2000.

La baixa qualitat de l'educaci continuada segueix sentun impediment perqu milions de nens i nenesadquireixin els coneixements bsics. Uns 250 milions demenors d'edat no estan adquirint les competnciesbsiques, tot i que la meitat han estat escolaritzats/desalmenys durant quatre anys. s fonamental invertir elsrecursos necessaris per poder comptar amb el suficientnombre de docents ben formats/des, motivats/des iremunerats/des.

En els ltims anys, l'educaci ha estat present en lesagendes internacionals, per hem de continuartreballant conjuntament. Per aix, durant la Setmanad'Acci Mundial per l'Educaci 2015 (SAME), volemfer especial mfasi en leducaci com un dret humfonamental i un b social. L'educaci de qualitatproporciona a les persones coneixement crtic,competncies i habilitats necessries per plantejar-se,

conceptualitzar i solucionar problemes que esprodueixen a nivell local i mundial, i contribueixactivament al desenvolupament sostenible i democrticde la societat.

contribueix activament al desenvolupament sostenible idemocrtic de la societat. L'educaci de qualitat tamb s fonamental perl'assoliment de la resta dels Objectius deDesenvolupament del Millenni (ODM), com la paritat degnere, l'equitat, la salut, la nutrici, la pau, la

consolidaci de la democrcia i la sostenibilitatambiental. Per aix creiem que un marc creble dedesenvolupament a nivell mundial ha de situar el dret al'educaci en un lloc prioritari.

A travs d'aquestes propostes didctiques pretenemque l'alumnat conegui els reptes pendents peraconseguir l'EPT i que prengui conscincia del paper del educaci en la construcci d'un mn ms igualitari oncadascun/a de nosaltres assumeixi la part deresponsabilitat que li correspon en aquest repte. Per aconseguir-ho, a travs de les mobilitzacions quetindran lloc l'ltima setmana d'abril, destacarem elselements necessaris per aconseguir una educaci dequalitat per a tothom, aix com els reptes que ensqueden per assolir els compromisos fixats en elsobjectius de Dakar.

Kate Ho

lt/Action Aid


3LA CME AGRAEIX LA SEVA IMPLICACI EN L ELABORACI I

REVISI DELSCONTINGUTS

DAQUESTA UNITATDIDCTICA ALS/LES

SEGENTS DOCENTS ICOLLABORADORS/ES:

Juan Rubn Amo, igo Arranz, Montse Bobs, ngela Caballero, Pilar Domnguez,Carlos Ferreiro, Celsa Formoso, Olga Garca, lvaro Gonzlez Martnez de Lecea, YeniferLpez, Iratxe Mentxaka, ngel Marzo, Elena Ortol, Fernando Servera, Jessica Simn,Anna Sol, Esperanza Tejedor i FETE-UGT.

Les activitats Lescola dels nostres somnis i Construir la nostra escola han estatadaptades per FETE-UGT a partir de les elaborades per Ersilia Cooperativa per alprojecte 2015 idees per canviar el mn de FETE-UGT. Tamb reconeix de maneraespecial a totes les persones que accepten aquestes suggeriment i les posen en marxaamb lalumnat. Daquesta manera confirmen el seu comproms amb la construcci dunmn millor, conscients del poder transformador de l educaci.

OBJECTIU GENERAL DELA SETMANA D'ACCI

MUNDIAL PER LEDUCACI

Sensibilitzar la classe poltica i l'opini pblica sobre la importncia d'una educacide qualitat per a tothom i sobre la necessitat d'actuar de manera urgent per alacompliment del dret a una educaci permanent per a totes les persones.

OBJECTIUS GENERALS DE LA

PROPOSTA DIDCTICA

1 Conixer la realitat en qu viuen milions de nens i nenes que no poden exercir el seu dret a l'educaci per falta de la necessria inversi i voluntat poltica en aquest mbit.

2 Valorar els xits de la Campanya Mundial per l'Educaci des de l'any 2000 fins l'actualitat, aix com els reptes que ens queden per aconseguir l'educaci de qualitat per a tothom.

3 Assumir, com a ciutadania activa, la prpia responsabilitat davant les situacions injustes i comprendre que totes les persones podem fer alguna cosa per canviar-les o per transformar la realitat.

Salv

a Ca

mpillo/Ayuda en Acci

n


4Capacitats

* Aprendre a pensar icomunicar: expressar a travsde diversos llenguatges(paraula, dibuix,) com entni valora conceptes relacionatsamb el tema treballat (escola,amistat, oportunitats, drets).

* Aprendre a descobrir i tenir iniciativa: observar iexplorar lentorn immediat,natural i fsic, amb actitud decuriositat i respecte, iparticipar gradualment en les activitats socials iculturals.

Criteris davaluaci

* Descobreix que anar alescola ajuda en les activitatsque realitzem cada dia

* Utilitza diferents llenguatges(verbal, artstic) per aexpressar sentiments ivivncies sobre el dret aleducaci de nens i nenes.

* Reconeix la importncia deque els nens i nenes puguinanar a lescola.

* Treballa amb altres per a fercoses de manera conjunta.

Infantil

Objectius didctics

* Conixer que tots els nens inenes del mn tenen dret aanar a lescola.

* Descobrir que totes lespersones si van a lescola,poden fer amics, cuidar millorel seu cos, cuidar millor alsseus amics i amigues i elmedi ambient, aprendrecoses i collaborar per fercoses junts (el dret a leducaci possibilita l accsa altres drets).

* Reconixer que moltespersones juntes poden ajudara que nens i nenes vagin alescola

* Potenciar l autoestima i lautoafirmaci.

Fets i conceptes

* Tots els nens i nenes hem detenir les mateixes oportunitatsper anar a lescola, tots i totestenim dret a l educaci.

* L escola ha de tenir mestres,estructures i materialsadequats per a tots i totes.

* Hi ha moltes persones iorganitzacions que treballenper a que tots els nens i nenesvagin a lescola.

Procediments

* Identificaci de les prpiesnecessitats i de lesnecessitats daltres persones.

* Expressi d idees isentiments.

* Anlisi de contes.

* Contribuci a la consecuciduna escola per a tots i totes.

Valors i actituds

* Actitud descolta en lesconverses i respecte del tornde paraula.

* Acceptaci de les prpiesnecessitats i drets dels i lesaltres.

* Treball en equip

* Participaci activa enpropostes i activitats

OBJECTIUS DIDCTICS ICRITERIS D AVALUACI


5Competnciesbsiques

LingsticaEnfortir lhabilitat per aexpressar i interpretarpensaments, sentiments,opinions, vivncies i fets demanera oral i escrita.

Social i ciutadanaValorar l oportunitat de poderanar a l escola: el dret a leducaci ens ajuda anosaltres i a totes lespersones en la vida diria.Reflexionar sobre el treball enequip per a aconseguirobjectius comuns, dificultats ioportunitats.

Coneixement i interacciamb el mn fsicComprendre elsesdeveniments i les sevesconseqncies i actuar per lamillora de les condicions devida prpia i de les altrespersones.

Criteris davaluaci

* Reconixer la importncia detotes les persones i el seu valormalgrat les diferncies.

* Identifica, descriu i rebutja,mostrant una posici crticafront les desigualtats de fet i dedret que es produeixen entreles persones.

* Participa a la vida del centre i del seu entorn, i realitza propostes persensibilitzar i donar a conixerla importncia del dret a leducaci per a tots i totes.

* S informa, investigai mostra inters per a conixerels mecanismes amb els que ens dotem en democrciaper millorar l entorn i lasocietat local i global en la que viu.

Objetius didctics

* Comprendre la importnciadel dret a l educaci per atotes les persones.

* Conixer situacions actualsdel seu entorn proper i del mnen les que ses vulnera el dret al educaci de moltes persones,i fer-se sensible a ellesproposant actuacionsraonables.

* Reconixer la necessitat decomplir drets i deures, tantpersonalment com a nivellcollectiu

* Conixer la funci que duen aterme les persones ambcrrecs poltics respecte alcompliment del dret aleducaci, i els mecanismesque els nens i nenes tenen perdonar a conixer, reclamar i ferseguiment del dret a leducaci.

Fets i conceptes

* El dret a l educaci per a tots itotes

* Leducaci ens ajuda en altresdrets com el de la salut, el dexpressar-nos lliurement, el deser creatius i creatives o el departicipar.

* Qu s ha fet per a que escompleixi el dret a leducaci?

* Qu podem fer nosaltres per aque leducaci sigui per a tots itotes?

Procediments

* Consulta y recollidadinformaci

* Reconeixement dactituds responsables

* Treball en grup

* Entrenament dhabilitatssocials (expressi didees isentiments, mostrar acord idesacord, negociar, escoltar)

* Elaboraci de text idefinicions.

* Preparaci d activitats,accions, peticions, manifestoso compromisos quepromoguin el dret a l educacide tots i totes.

* Anlisi de testimonis.

Valors i actituds

* Desenvolupament dactitudsde dileg, escolta i negociaciper a arribar a acords.

* Reconeixement del dret a leducaci com a instrumentnecessari per a tenir una vidadigna. .

* Reconeixement demecanismes per participar imobilitzar-se pel dret aleducaci.

Primria


1 Les diferents activitats estan plantejades per ser fetes tant en lmbit formalcom en espais d'educaci no formal (grups scout, ludoteques, entitats de lleure,etc.).

2 Els termes "professorat", "equip educatiu" i "docent" els utilitzem per referir-nos a educadors/es, facilitadors/es, monitors/es, etc., tant en l'mbit formal comen el no formal.

3 Les activitats proposades estan pensades per a diferents grups d'edat, per es poden adaptar per ser treballadesamb alumnat d'altres nivells.

4 El temps proposat per a cada activitat s orientatiu. Cada facilitador/a podr adaptar-lo en funci de lescaracterstiques del grup, disponibilitat de temps, etc.

5 Deixem en mans de cada educador/a la temporalitzaci de les activitats durant l'ltim trimestre del 2014 (data enqu rebr les propostes didctiques) i abril de 2015 (data en qu es celebrar la SAME arreu del mn).

6 A la nostra web (www.cme-espana.org) pots trobar aquest material en PDF i el seu annex, i accedir directament atots els enllaos que apareixen en aquest material.

6

En aquesta proposta et plantegem activitats per treballar el tema dels xits del'educaci per a tothom. No obstant aix, la seva consecuci est relacionadaamb molts aspectes de l'educaci.

Si vols treballar amb el teu alumnat amb ms profunditat, t'indiquem algunsllocs on trobars activitats i materials:

A la pgina web de la campanya (www.cme-espana.org) pots trobarles propostes didctiques de SAME anteriors:

Al canal de Youtube de la CME(http://www.youtube.com/user/CMEspain) pots trobar vdeos d intersrelacionats amb el tema.

Tamb t'animem a conixer els segents recursos sobre el dreta l'educaci.

2011Dret aleducaci dedones inenes

2010Finanamentde leducaci

2009Alfabetitzacide personesjoves i adultes

2008Educaci iexclusi

2013Revaloritzacide la professidocent

2014Educaciinclusiva. Dret aleducaci deles personesambdiscapacitat

2012Dret a unaeducaciprimerencade qualitat

CONSIDERACIONSGENERALS

PER APROFUNDIR


7Bibliografia complementria-- Coalicin Espaola de la Campaa Mundial por la Educacin. 2014. Habilidades democrticas. Capacidadesemocionales y sociales. http://cme-espana.org/publicaciones

-- Coalicin Espaola de la Campaa Mundial por la Educacin. 2014. Habilidades democrticas. Derecho a laeducacin y participacin ciudadana. http://cme-espana.org/publicaciones

-- Conferencia Mundial de Mujeres y Educacin. 2014. http://pages.ei-ie.org/women2014/index.php?lang=es&Itemid=218

-- Unesco. 2014. Enseanza y aprendizaje: lograr la calidad para todos. Informe de seguimiento de la EPT 2013-2014.http://www.unesco.org/new/es/education/themes/leading-the-international-agenda/efareport/reports/

-- Unesco. 2014. Data tell us. (vdeo) http://www.youtube.com/watch?v=ENNVA2QsM9M&feature=youtu.be

-- Campaa Mundial por la Educacin. 2013. Documento de debate sobre la educacin post 2015. http://cme-espana.org/publicaciones

-- Entreculturas. 2013. Derecho a aprender: educacin de calidad, educacin transformadora.http://www.entreculturas.org/files/documentos/estudios_e_informes/DerechoAaprender.pdf?download

-- Plan Internacional Espaa. 2013. Por ser Nia. El estado mundial de las nias 2013.http://plan-espana.org/que-hacemos-programas-desarrollo/campana-ong/por-ser-ninas/informes

-- Unicef. 2013. Estado Mundial de la Infancia 2013. Nios y nias con discapacidad. http://www.unicef.org/spanish/sowc2013/files/SPANISH_SOWC2013_Lo_res.pdf

-- Educacin Sin Fronteras. 2012. Objetivos de Dakar: Acercndonos a la situacin de la educacin enCentroamrica. http://www.educacionsinfronteras.org/es/848872

-- Entreculturas. 2012. Educacin y participacin: un sueo posible. http://www.entreculturas.org/files/documentos/estudios_e_informes/EducacionyParticipacion_UnSuenoPosible.pdf? download

-- Unesco. 2012. Los jvenes y las competencias: trabajar con la educacin. Informe de seguimiento de la EPT 2012.http://www.unesco.org/new/es/education/themes/leading-the-international-agenda/efareport/reports/

-- OCDE. 2009. Education at a glance 2011: OECD Indicators (resumen) http://indimar.jimdo.com/educaci%C3%B3n/informes-sobre-educaci%C3%B3n/sueldo-del-profesorado/

-- Unin Europea. 2009. Marco estratgico para la cooperacin europea en el mbito de la educacin y la formacin.http://ec.europa.eu/education/policy/strategic-framework/index_en.htm

-- Unesco. Educacin para todos. http://www.unesco.org/new/es/education/themes/leading-the-international-agenda/education-for-all/

Per a l'equip que ha elaborat aquesta proposta didctica s molt importantconixer si la proposta ha estat d'utilitat per al treball amb les persones a lesquals va dirigit. Per aquest motiu us demanem que dediqueu un temps breu aavaluar els continguts i la metodologia plantejats en la proposta, i si hanservit per assolir els objectius proposats.

Us facilitem:

-- Un qestionari per a l'alumnat. Podeu trobar-lo a la pgina 25 daquestaproposta. Lliureu a cada alumne/a una cpia del qestionari i quan l'hagicompletat envieu a: Campanya Mundial per l'Educaci. Pau Aranda 3, 28006Madrid.

-- Un qestionari per a docents, que podeu completar on-line a www.cme-espana.org.

AVALUACI DE LAPROPOSTADIDCTICA


8Mentre lalumnat est dibuixant, es suggereix al professorat que dibuixi a la pissarra, amb guixos de colors, la faanad una escola amb alguns detalls (cartell que posi escola, finestres boniques).

Quan els nens i les nenes hagin acabat, es penjaran totes les creacions en una paret de la classe i sels demanarque sasseguin en forma de semicercle al terra i que expliquin el seu dibuix destacant all que ms els agradi de laseva escola. El professorat anir anotant en el dibuix de la pissarra aquelles paraules que van sortint de la descripcidels dibuixos.

Un cop finalitzat, es preguntar a lalumnat:

1 com us sentireu si no pogussiu venir a lescola?

2 Quines coses o persones trobareu a faltar?

Finalment, se les ajudar a prendre consciencia de que anar a lescola s un dret de totes les persones i quecomporta molts aspectes positius: aprendre, relacionar-se, compartir, sentiment digualtat... i que cap nen o nenahauria de quedar-se sense poder exercir aquest dret.

Activitat 1s important venir a lescola?

Educaciinfantil

Duraci

1 hora

Materials

paper, colors, retalls derevistes, cola.

DesenvolupamentL activitat comenar sollicitant a lalumnat que dibuixi sobre una cartolina o papercom s la seva escola, destacant aquelles coses que ms li agradin. Aquestaactivitat pot realitzar-se amb llapis de colors, pintures, collage on apareguin fotografies idibuixos, o qualsevol altre tcnica.

AvaluaciPer finalitzar, s avaluar l activitat mitjanant emoticons o senzillament completant frasescom: una cosa bona que hem aprs s el millor ha estat


9Aqu deixarem la histria i preguntarem als i les alumnes qu els ha semblat. Creuen que s just que la Marta nopugui anar a lescola com els seus germans? Quines coses sest perdent en no anar a lescola? Creuen que la Martaes sentiria millor si ans a lescola?

Un cop feta la reflexi conjunta, sintentar acabar en grup la histria per a que tingui el final que ens agradaria.

Activitat 2Vull anar a lescola!

Duraci

1 hora

Materials

Dibuixos fets pel professorat abans delactivitat.

DesenvolupamentEs proposa iniciar lactivitat seient lalumnat encercle i explicant la segent historia. Es suggereix acompanyar amb els dibuixos fetsanteriorment pel professorat o presentar-ho en formade teatre.

AvaluaciPer finalitzar, s avaluar l activitat mitjanant emoticons o senzillament completant frasescom una cosa bona que hem aprs s, el millor ha estat

Activitat 3. Mobilitzaci Veure pgina 24


10

Un cop fet aquest treball individual proposem al professorat que exposi tots els dibuixos en una paret de la classe ique de manera grupal promogui la reflexi al voltant de les segents preguntes:

1 Creus important poder escollir el que vols ser de gran? Qu creus que necessites per a poder arribar a exerciraquesta professi?

2 Si no anessis a lescola, podries fer les tasques de la professi que vols exercir de gran? Perqu?

El professorat guiar lactivitat fent-li veure a lalumnat la importncia duna educaci de qualitat per a assolir elsnostres objectius i els nostres somnis.

Activitat 1De gran vull ser

Primer ciclede primria

Duraci

40-45 minuts

Materials

Paper, colors, llapis,blue-tack.

DesenvolupamentPer a iniciar lactivitat, demanarem a lalumnat que de manera individual dibuixi enun full aquella professi que li agradaria exercir de gran. A sota hauran descriuredos tasques que fan les persones que realitzen la professi.

AvaluaciEs demanar als i les alumnes que pensin i comparteixin en parelles les segentspreguntes. Qu han fet en aquesta activitat? Qu s el que ms els ha agradat? Qu hanaprs? A continuaci, hauran descriure en un full un titular que resumeixi el que hanaprs.

Aquest titulars es penjaran a la paret al voltant dels dibuixos que han realitzatanteriorment.

Activitat 2Qu passaria si no et deixessin aprendre ms?

Duraci

50 minuts

Materials

cartolina gran de color per a cada equip, pintures,retoladors, llapis , goma i blue-tack.


11

Desprs de la lectura comentem: qui s la Sara? On viu? Per qu no volia anar a lescola? Per qu hi havia tantdaldarull a la porta de lescola? Qu posava al cartell? Entre tota la classe comentarem les respostes.

A continuaci, lalumnat imaginar que una nova llei els prohibeix seguir estudiant. Dun dia per laltre han de deixardanar a lescola, ja no podran aprendre ms. En grups de 4 5 estudiants els demanarem que reflexionin a partirde les segents preguntes.

Qu els semblaria? Qu passaria? Com seria el seu dia a dia a partir daquell moment? Com sorganitzarien els seuspares? Una persona de cada grup comentar les reflexions que han fet.

Per ltim, els grups faran un mural en el que plasmin en forma de collage per qu s important leducaci en lesseves vides. Es penjaran tots els murals en un lloc visible de la classe.

DesenvolupamentEs suggereix al professorat iniciar lactivitat amb la lectura de la segenthistoria

AvaluaciEl professorat deman als i les estudiants que vulguin que comparteixin amb la resta dela classe all que ms els ha agradat de lactivitat i el que han aprs.



12

L objectiu de cada grup ser dibuixar un mapa i assenyalar litinerari que han de recrrer per a arribar a lescola. Perfer-ho, hauran de desxifrar un text en el que es citar el recorregut que han de fer. Un cop hagin descobert el cam aseguir, hauran de marcar-lo amb colors.

Per desxifrar litinerari se li donar a cada grup un daquests textos.

LAnna i el Miquel estan perduts a la ciutat.

Per poder arribar a lescola han de seguir recte per lavinguda Catalunya i girar pel segoncarrer a la dreta. Just a la cantonada on s la farmcia han de girar de nou a lesquerra,seguir recte fins al quart carrer, tornar a girar a la dreta i continuar recte fins la rotonda.Agafaran el carrer que hi ha a la quarta sortida i de nou giraran a lesquerra quan trobinel restaurant Mar Roig (just a la primera cantonada a m esquerra). Seguiran recte i estrobaran amb lescola al final del carrer (s un carrer sense sortida ).

Segon cicle de primria

Duraci

50 minuts

Materials

Dibuixos amb indicacions

DesenvolupamentProposem al professorat que divideixi la classe en grups de 4 o 5 estudiants. Selsplanteja que han arribat nous a la ciutat i que volen anar a lescola, per shanperdut. A cada un dels grups sels entregar un text amb les indicacions que han deseguir.

Text grup1

Activitat 1El codi


13

Quan aquesta part de lactivitat hagi acabat, es plantegen a la classe una srie de preguntes del segent tipus.

1 A qu es deu que uns grups hagin acabat abans que altres? Quin grup ha acabat primer? I segon?

2 Qu us sembla que alguns grups hagin tingut el text llegible, altres amb algunes paraules en codi i altres amb untext illegible en catal?

3 Com us heu sentit els que teniu menys claus o cap?

AvaluaciPer finalitzar l activitat els preguntem si els ha agradat i qu han aprs.

LAnna i el Miquel estan perduts a la ciutat.

Per a poder arribar a la seva escola hauran de seguir *** per l Avinguda Catalunya i ///pel segon carrer a la dreta. Just a la cantonada que est la +++ han /// de nou a la ??,seguir *** el quart carrer, tornar a /// a la dreta i continuar *** fins la rotonda. Agafaran elcarrer que hi ha a la quarta sortida de nou /// a la ?? quan trobin el restaurant MarRoig (just a la primera cantonada a m ??). Seguiran *** i es trobaran amb lescola al finaldel carrer (s un carrer sense sortida).

(Text en tailands)

Smbols (no es donaran a lalumnat, els hauran dendevinar):

Text grup2

*** recte, cap endavant /// girar+++ farmcia?? girar

Text grup3

1 Institut dEstadstica de la Unesco.

Posteriorment, sels donen algunesdades. Per exemple, que en el mn hiha 57 milions de nens i nenes senseescolaritzar1, i sels convida areflexionar sobre les limitacions queaix suposa, plantejant-los quines de les coses de les que fan en el dia adia no podrien fer-se perqu es necessitallegir o escriure.

Educaci

n Sin Fronteras


14

Histries per repartir entre els i les estudiants que adoptaran el rol de noi/a dunaltre pas:

2 Campanya Mundial per l Educaci 2014. http://www.cme-espana.org/estudio-de-caso/me-relacionaba-con-todos-los-ninos-participaba-en-todos-los-juegos-yo-era-igual-que3 Campanya Mundial per l Educaci 2014. http://www.cme-espana.org/estudio-de-caso/una-de-sus-motivaciones-para-el-futuro-es-poder-ayudar-ninos-y-ninas-ciegas-de-los

Duraci

1,5 hores (o en duessessions de 45 minuts)

Materials

Histories dels nens i nenes,cartolines o fulls i llapis

En Damin Peafiel es un jove de lEquador que t 21 anys. T poca visi,per malgrat aix es relacionava amb tots els nens i nenes, participava en totsels jocs i era igual que la resta de companys. Incls va guanyar un concurs enel que tots els/les participants havien de narrar el mateix llibre. Ms endavant,en Damin va rebre una beca per estudiar en una escola dedicada aleducaci de persones amb discapacitat a la ciutat de Quito, la capital delseu pas.

En Damin treballa per ajudar als seus pares i germans petits. s lencarregatde reciclar els envasos de plstic en un viver de plantes. Desprs del seutreball, es prepara per anar a lescola, on estudia comptabilitat. En Damin volanar a la universitat i estudiar Administraci d Empreses per muntar el seupropi negoci i ajudar a la seva famlia i amics.

1

La Samira t 18 anys. Va nixer als campaments de refugiats de Tinduf, a Argelia. Vaestudiar all fins a sis de primria, perqu als campaments no hi havia la possibilitatdestudiar secundria. A ms, la Samira estava perdent visi i no volia marxar a estudiarfora, aix que es va quedar un any als camps sense estudiar.

Va tenir loportunitat de viatjar a Barcelona per una valoraci del seu problema, permalgrat les dues operacions quirrgiques a les que es va sotmetre, no va recuperar lavisi. Malgrat tot, va comenar un procs educatiu per a aconseguir major autonomia: vaaprendre a llegir i a escriure en Braille, a saber-se moure amb el bast i a poder valdresper s mateixa. A ms, va decidir seguir estudiant per a poder arribar a ser mestre. Una deles seves motivacions s poder ajudar als nens i nenes cecs i cegues dels campaments.Actualment la Samira es troba de nou als campaments de refugiats saharauis intentantrealitzar els seus somnis.

Activitat 2Lentrevista

DesenvolupamentEs recomana al professorat que agrupi als i les estudiants en parelles. Una personaassumir el rol dentrevistadora i laltre adoptar el rol dun noi/a dun altre pas. Per a poder guiar aquest rol s entregar una histria en la que basar-se.

L activitat consisteix en que l entrevistador/a fa una srie de preguntes relacionadesamb leducaci al noi/a de laltre pas.


15

4 Campanya Mundial per l Educaci 2006. Proposta didctica per a primria y secundria. http://www.cme-espana.org/materiales?ano=295 Campanya Mundial per l Educaci 2007. Proposta didctica per a primria y secundria.http://www.cme-espana.org/materiales?ano=306 Campanya Mundial per l Educaci 2011. Proposta didctica per secundaria, batxillerat, persones adultes i educaci no formal.http://www.cme-espana.org/materiales?ano=34

Yherlin va nixer a Nicaragua, en una famlia de classe mitjana. Tot i que vaassistir a classes des de petita, quan el seu pare va morir va haver decompaginar els estudis amb la feina per poder ajudar a la seva mare i als seusgermans petits. Yherlin no va deixar danar a lescola, i grcies al seu esfor iconstncia, als 18 anys va acabar els seus estudis de batxillerat i va assumirles tasques de professora de primria en una escola rural.

Sempre ha tingut inters en assistir a cursos per tal de millorar la seva tascacom a professora, malgrat que a Nicaragua els/les professors/es tenen unamitja de 36 alumnes per classe i un sou molt baix, tant que no poden satisferles seves necessitats bsiques. Per aix, molts fan jornades dobles de treball.Yherlin no s una excepci, i en aquesta doble jornada sha dafegir quesegueix estudiant a la universitat Llengua i Literatura Hispniques perqu,como ella mateixa diu: noms preparant-me, superant-me ms, tindr millorsoportunitats.

Jo em dic Petronila i vaig nixer a Oria, Almeria. No vaig poder anar al'escola perqu em vaig haver d encarregar dels meus germans, ja que elsmeus pares havien de treballar per mantenir-nos. Desprs, quan ja els meusgermans van ser una mica ms grans, em vaig casar i tampoc vaig poderanar a lescola perqu vaig haver de criar els meus fills. Quan es van casar,vaig pensar en estudiar, per em feia cosa perqu vaig pensar que la gentes burlaria de mi per ser tan gran (llavors tenia 45 anys). Finalment em vaigapuntar, i des que vaig a l'escola estic ms alegre, amb ms ganes de viure,ms illusionada. Jo he estat molt retreta, una mica desconfiada de la gent, iara veig que estava equivocada, que hi ha gent bona i dolenta. I sempre heestat una mica cohibida, mai m'he atrevit a explicar un acudit, a donar unaopini i en canvi ara, si he d'explicar alguna cosa, lexplico.

La meva famlia est molt contenta tamb. Jo vull aprendre i, encara quespiga llegir, en un altre any seguir anant a l'escola perqu per molt quespigues sempre hi ha molt per aprendre. Per a una dona l'educaci smolt important perqu hem estat molt esclaves, no sabem ms que rentar,cosir i treballar i est b que sapiguem llegir i escriure per fer cosesboniques.

Yuleni viu al Barri Petare, un barri pobre dels turons de Caracas, on comparteix casa ambla seva mare, el seu padrastre i els seus quatre germans i germanes. Cada dia, quan laseva mare i el seu padrastre estan treballant, ella es queda al crrec dels altres quatremenors: fa el menjar, renta i penja la roba i juga amb ells entre la runa que envolta la sevallar.

No obstant aix, des de fa uns anys Yuleini ha pogut fer una cosa que mai abans havia fet:ha anat a l'escola. All ha aprs moltes coses i ha fet amics, per el que ms li agrada sla professora, ja que l'escolta i s afectuosa amb ella. Les grans dificultats que Yuleini haencarat en la seva curta vida l'han convertit en una jove adulta abans d'hora. Sobre elsnens i nenes del seu barri que no van a l'escola comenta que "es passen el dia olorantcola, demanant diners i ficant-se en embolics. Em fan pena ". Yuleini s especialmentconscient del que els pot passar a les noies pobres que tenen escs accs a l'educaci."Vull treballar i estudiar. No vull ser com una altra noia que conec que t 13 anys i ja estembarassada ".


16

1 Per qu creus que s important anar a l'escola? Qu ha suposat l'educaci en la teva vida?

2 Qu diries a les persones que pensen que les nenes o les persones amb discapacitat no han d'anar a l'escola?

3 Per qu penses que algunes persones no volen que altres aprenguin a llegir i escriure i vagin a l'escola?

Quan acabi la representaci, es treballar en grups. Cadasc triar la histria que ms li hagi impressionat, explicarper qu i plasmar en un dibuix com hauria estat la vida d'aquesta persona sense educaci i amb educaci.

Per a aix, dividiran un full o cartolina en dues meitats iguals i en cada part plasmaran la vida del / la protagonistaabans d'anar al collegi, i en l'altra com va canviar a partir d'anar a l'escola. Els murals es penjaran a la classe o elspassadissos de l'escola.

En plenari, es reflexionar sobre les dificultats que han trobat per no anar al'escola (discapacitat, treball infantil, ser dona, etc.) i repassar quins delsObjectius de Dakar no s'han complert en cadascun dels casos.

Per finalitzar, es pot veure el vdeo de la CME Dues nenes, dues vides.http://www.youtube.com/watch?v=vUqlEcBW_M8

AvaluaciPer finalitzar, s'avaluar l'activitat per mitj d'emoticones o senzillament completant frasescom: una cosa bona que hem aprs s ..., el millor ha estat ...

Malala s una noia pakistanesa de 18 anys. El 2009, quan tenia 12 anys, els talibans vanprohibir a les nenes assistir a l'escola. La major part de les seves companyes van deixard'anar a classe per por, per ella va seguir acudint sense uniforme i amagant els llibres. Ams, va comenar a explicar la seva experincia en un bloc de la BBC sota un pseudnim.Una entrevista li va posar cara i a partir d'aquest moment ella i la seva famlia vancomenar a rebre amenaces de mort. Un dia, una d'aquestes amenaces es va convertir enrealitat, quan un home va pujar a l'autobs escolar i va disparar a Malala al cap i el coll,deixant-la vora de la mort. No obstant aix ella va aconseguir recuperar-se a Birmingham(Regne Unit) i all va seguir estudiant. Avui en dia, Malala segueix lluitant pel dret de lesnenes i les dones a l'educaci i ha rebut nombrosos premis per aix.

7 http://www.rtve.es/noticias/20131010/malala-nina-planto-cara-talibanes-para-poder-estudiar/761461.shtml

Possibles preguntes per als / les entrevistadors / es2



17

Amb tot el grup es repassaran tots els llocs de l'escola, i a cada equip se li assignar un o diversos espais, perqu noquedi cap sense investigar. Per a aix, s'organitzaran equips d'investigaci-treball de 4 o 5 persones, i a cadascunse'ls donar un quadern de camp i un bolgraf.

Possibles espais: aula i pati d'infantil, sala de professorat, cambres de bany, pati general, menjador, biblioteca, aulesde msica, gimns i aules especfiques.

Cada equip haur de visitar els espais que li han tocat i esbrinar:

1 Per qu creuen que s important que hi hagi aquest espai?

2 Quines persones fan servir aquest espai (alumnat de diferents edats, de diferents caracterstiques, professorat, altrepersonal de l'escola ...)?

3 Qu els agrada i qu no els agrada d'aquest lloc a les persones que l'utilitzen (per exemple, alumnat a qui no elsagrada que algunes persones sempre ocupin el centre del pati per jugar a futbol, altres als quals els agrada ladecoraci de la seva classe ...).

4 Qu els possibilita aquests espais a les persones que fan s dels mateixos (per exemple: poder jugar, compartir,aprendre, relacionar-se, etc.)? Com creus que se senten les persones que els fan servir?

5 Qu canviarien d'aquests espais les persones que els fan servir?

Activitat 1Lescola dels nostres somnis

Tercer ciclede primria

Duraci

4 hores (2 sessions de 2 hores)

Materials

Quaderns, bolgrafs, papergrafs, retoladors,enganxines de punts

DesenvolupamentProposem realitzar aquesta activitat en dues sessions de dues hores cadascuna.

Sessi 1Per comenar, es suggereix al professorat explicar que sinvestigar" com serial'escola dels nostres somnis.


18

AvaluaciCom ens hem sentit durant tot el procs? Qu ens ha agradat ms? Quins conflictes hansorgit i com els hem resolt?

s important treballar la nostra capacitat per resoldre conflictes pacficament iaprendre d'ells. Tamb s molt important donar seguiment al resultat per no generarfrustraci, desmotivaci o la sensaci que participar no serveix. Reflexionem sobre comhem crescut com a grup i com ens sentim tenint ms informaci sobre la nostra escola.

Sessi 2En una nova sessi, es far la posada en com dels resultats de tots els grups, i en un papergraf escriuran lespropostes de canvis de cada grup. Es debat si afegirien alguna proposta ms per millorar cada un dels espais, i unavegada que ja no hi ha ms propostes, es realitza una votaci.

Per fer-ho, es repartiran 6 adhesius a cada persona per cada espai(s a dir, si hi ha quatre espais investigats amb les seves corresponentspropostes, es repartiran 24 adhesius). Tot l'alumnat ha de tenir accs alpapergraf on estan escrites totes les propostes per a cada zona.

Per votar, cadasc enganxar els seus punts de la segent manera.Comenant pel grup 1, la proposta que ms agradi, es portar 3 punts;la segona que ms agradi, 2 punts, i la tercera que ms agradi, rebr 1.Es passa a les propostes del grup o espai 2, i es tornen a repartiradhesius, i aix fins a haver votat propostes de tots els espais.

Desprs del recompte de vots, s'elabora una llista ordenant lespropostes, de la ms a la menys votada. Totes aquestes idees podenquedar reflectides en un mural, de manera que puguem veure com serial'escola dels nostres somnis.

Com a idea final, se'ls proposa comparar aquesta escola delsnostres somnis amb el llistat dels Objectius de Dakar. Queden tots

els objectius reflectits ? Com creuen que les seves propostes de millora a l'escola dels nostres somnis poden ajudar aque es compleixin?

Tamb es proposa reflexionar sobre el que han treballat aquests anys per aconseguir que aquesta escola dels nostressomnis sigui real per a tots els nens i nenes del mn. Si a l'aula s'han treballat els materials de la CME altres anys, espoden recuperar per a aquesta ltima reflexi.

Per finalitzar, es decidir entre totes i tots com es presenta a la resta de l'escola el treball realitzat (a travs del consellescolar, fent petits grups que la presentin per les classes, organitzant un acte ...)

Activitat 2Construm la nostra escola

Duraci

1 hora


19

Materials

Cartolines, cartr, tisores, escuradents, cola, llana, zel, retoladors de colors.

DesenvolupamentEs proposa iniciar l'activitat formant dos grups d'estudiants:

* Al primer se li repartiran alguns fulls de cartolina, unes tisores, dues caixesd'escuradents, un cabdell de llana i un rotllo de cinta adhesiva.

AvaluaciPer finalitzar, s'avaluar l'activitat per mitj d'emoticones o senzillament completant frasescom: una cosa bona que hem aprs s ..., el millor ha estat ...


** Al segon se li donaran el doble de fulles de cartolines, algunes fulles de cartr, almenys tres tisores, uns quantsescuradents, dos tubs de pega, retoladors de colors i diversos rotllos de cinta adhesiva.

Cada grup, amb els materials que t, haur de construir una escola. Abans d'iniciar la "construcci" hauran deparlar sobre quina escola volen, per a qui s l'escola, quines necessitats podrien tenir les persones que aniran aaquesta escola, quins espais haurien d'haver i com haurien de ser.

A continuaci, se'ls donar quinze minuts a cada grup per construir la seva escola amb els materials que tenen. Alscinc minuts, el professorat traur el cabdell de llana i els escuradents que li quedin al grup 1 i se'ls donar al grup 2sense donar cap explicaci.

En esgotar els quinze minuts, reflexionarem junts / es sobre quina escola s'ha aconseguit construir des de cadagrup. Es proposen algunes preguntes per al debat:

1 S'assemblen les dues escoles? Quines sn les caracterstiques fonamentals en les dues?

2 S'ha aconseguit construir l'escola que cada grup volia? Per qu?

3 Quines dificultats us heu trobat a l'hora de construir l'escola? Com podrem superar-les? Com ens hem sentit en elprocs?

4 Quins conflictes han sorgit i com els hem resolt?

5 Creus que aquesta situaci es dna al nostre pas? I en altres pasos? En quins? Qu proposaries perqu aquestasituaci no es dons?

6 Alg del grup 2 s'ha plantejat ajudar al grup 1 perqu tenien menys recursos per construir la seva escola?

7 Amb els materials que tenem, hem pogut dotar l'escola de professors/es? Quin paper creus que han de tenir elsprofessors/es a les escoles?


20

Adaptaci 1: des d'infantil fins a 7 anys.

Adaptaci 2: de 8 a 12 anys.

Els nois i les noies es dividiran en equips de 5 o 6 persones. El nombre de grups haur de ser igual o menor a 4, quesn les proves que s'han fixat, perqu cap equip es quedi aturat. Per fer els subgrups es realitzar un petit jocidentificant cadascun amb un nom de pas.

Per poder finalitzar el gran joc, cada grup ha de realitzar una srie de proves, i segons les superin se'ls lliurar un trosde la imatge de lEli a l'escola, per la qual cosa caldr dividir la imatge en tants trossos com a proves hagi.

Hi haur tants monitors / es com a proves, i un / a monitor / a que coordinar que cada grup arribi a la segent prova,ja que cada equip comenar i finalitzar en una prova diferent. Com s possible que no tots els equips triguin elmateix temps a realitzar les diferents proves, es proposa que els / les monitors / es tinguin preparades danses ocanons per poder cobrir aquests temps d'espera.

Per comenar el joc sexplicar una petita histria als i les participants. En l'adaptaci 2 es pot afegir ms informaci.

Activitat 1La carrera d'obstacles del'educaci de les nenes en el mn

Educacino formal (5 a 12 anys)

Duraci

2 hores

Materials

Post-it de colors, cartolines, retoladors, tmperes o pintures de dit, caixes de sabates o brics, papercontinu, cpies retallades de la imatge de lEli (tantes com equips participin).

DesenvolupamentEs tracta d'un gran joc amb diferents proves que reflectiran la situaci de lesnenes en diferents parts del mn i la seva realitat pel que fa a l'educaci. Espresenta el gran joc amb la histria de lEli, una nena que viu en una zona rural deMalawi, i que anir guiant el pas per les diferents proves. Es realitzaran adaptacionssegons les edats.


21

lEli porta a l'escola un pissarr. I vosaltres qu porteu?

Adaptaci 1: Dibuixeu una silueta de mida real d'una nena com vosaltres i en una altraa lEli amb el que cadascuna d'elles portaria a l'escola.

Adaptaci 2: Penseu en un dia normal, en tot el que feu abans d'anar a l'escola: comarribeu, qu feu a l'escola, ... Traslladeu aix en una mena de lnia de metro ambdiferents estacions. Ara penseu en lEli i en el seu recorregut diari des que s'aixeca,arriba a l'escola, la seva rutina a l'escola, ... Traslladeu-ho a un dibuix sobre papercontinu.

1Cam al'escola

Tant lEli com les seves amigues, Ayesha i Glria, i les seves germanes grans tenenmoltes dificultats per anar a l'escola.

Totes elles tenen somnis. La Glria vol ser mecnica d'autombils, com el seu cos queviu a Europa. LEli vol ser professora i lAyesha infermera. I vosaltres? En paper continudibuixareu amb un retolador nvols en qu apareixer el nom d'una de les nenes de lahistria i el somni que volen aconseguir de majors. Tamb dibuixareu nvols amb elvostre nom i posareu el vostre somni. Qu voleu ser de grans?

A tots els / les participants els convidarem a reflexionar sobre la importncia que tl'estudi, la formaci per assolir els somnis i aconseguir una professi.

Adaptacions: els ms petits poden reflectir els somnis amb dibuixos.

2Les mevesamigues

Talent, la germana de 14 anys de lEli, ha hagut d'abandonar l'escola.

La seva mare noms va ser a l'escola fins als 10 anys, ja que havia d'ajudar a casa itenir cura dels seus germans petits. Coneixem dones en el nostre entorn -mares,amigues, vies, besvies-, que no hagin pogut estudiar? Posarem en una cartolina unpost-it amb les dones del nostre entorn que sabem que tenen estudis i les que no.Penseu que a l Eli li sortiria igual el mural?

Per a l'adaptaci ajudarem als ms petits amb preguntes sobre persones concretes.

3Histries delmeu entorn

Plan


22

Com a bons i bones detectius aniran recopilant proves i indicis i resolent preguntes per finalment poder desxifrar qusignifica una educaci de qualitat per a tothom. Per comenar dividim el grup en petits equips.

Adaptaci 1: nens / es de 5 a 7 anys.

Es demanar a l'alumnat que dibuixi la seva escola i desprs se'ls mostraran fotos de les escoles en pasos del'frica, els llibres que fan servir els nens / es a Bolvia, una pissarra a l'ndia, etc. Les imatges poden ser delsmaterials de la SAME o algunes del web https://www.pinterest.com/emagister/escuelas-del-mundo/.

Els convidarem a reflexionar amb les segents preguntes. En qu s'assemblen a les vostres escoles? Us agradariaestudiar-hi? Com seria passar un dia all? A qu jugareu?

Activitat 2Detectius del dret a l educaci

Duraci

2 hores

Materials

Retoladors, mapamundi, fotos i materials per a la recerca (fitxes depas de l'Annex 1 que trobars a la web).

DesenvolupamentEs proposa a l'alumnat que es converteixin en detectius del dret a l'educaci dequalitat, descobrint quines desigualtats troben en escoles de diferents pasos ocomunitats, per comprovar que el dret a l'educaci no s'exerceix a tot arreu per igual.

La realitat en molts pasos s que les nenes com l Eli quan compleixen certa edatabandonen l'escola per a treballar i / o collaborar en les tasques de la llar. Qu faries si com lEli no poguessis continuar a l'escola perqu has de treballar perajudar a la teva famlia? En aquesta prova entre tots hauran de:

Adaptaci 1: pintar en paper continu pedres que construeixin un cam que porti a lElide casa a l'escola. A cada pedra dibuixarem el bo que aprenem i vivim a l'escola i quelEli es perdr si essent nena ha de deixar l'escola per treballar.

Adaptaci 2: amb caixes de sabates, brics, etc. construirem el cam, rajola a rajola,que porti de casa fins a l'escola de lEli. A cada caixa / rajola escriurem una ra amb laqual convencerem a la famlia de lEli perqu continus estudiant.

El gran joc acabar quan tots els equips hagin passat per les diferents bases,completant aix la imatge de lEli unint les diferents parts.

4Posat a les

meves sabates

AvaluaciAl final farem una petita reflexi amb els nens / es.

Com s'han sentit? Han participat? S'han complert els objectius proposats? Els hasemblat interessant? Qu hem aprs?


23

Adaptaci 2: nens / es de 8 a 12 anys.

Per guiar la investigaci els proposem que preparin un programa de televisi que parlar de les escoles en diferentspasos.

Per a aix es dividiran en 5 grups que treballaran a partir d'un conjunt de materials que els facilitar el professorat.

A quatre d'aquests grups se'ls lliurar una de les segents fitxes amb informaci d'un pas que estudiaran (ndia,Mali, Repblica Dominicana i Espanya).

ndia s un pas de l'sia meridional.Capital: Nova Delhi.Poblaci: 1.237.000 (Font: Banc Mundial 2012)Idioma oficial: indi i angls, per es parlen ms de 22 llenges diferents. En alguns estatsalgunes d'elles sn la llengua oficial

India

Mali s un pas de l'frica occidental.Capital: BamakoPoblaci: 14.850.000 (Font: Banc Mundial 2012)Idioma oficial: francs

Mali

La Repblica Dominicana s un pas que ocupa una mica ms dels dos terosorientals de l'Espanyola, a l'arxiplag de les Antilles Majors, al Carib.Capital: Santo Domingo.Poblaci: 10.280.000 (Font: Banc Mundial 2012)Idioma oficial: castell

RepblicaDominicana

Entreculturas

Educo

Alboan


24

Se'ls proposar que a partir d'aquestes dades i de les imatges pensin com seria un dia en aquesta escola, quinescoses els agraden i quines no, etc.

L'equip restant simular ser un equip televisiu. El seu exercici ser el de plantejar-se quin tipus de preguntes li farien aun grup de nens i nenes que vinguessin a parlar-nos dels seus diferents pasos i escoles.Cada equip triar dosrepresentants (nen i nena) que faran de portaveus en la posada en escena de l'activitat.

Es muntar una mena de plat i s'organitzaran torns de preguntes i respostes entre l'equip televisiu i la resta d'equipsque representen els pasos per explicar-nos com s la seva realitat.

Durant la Setmana d'AcciMundial per l'Educaci (SAME),milions de persones a tot el mnens mobilitzarem per a exigir alsnostres governants el compliment

del dret a l'educaci de totes les persones, valorar els avanos de la CME des del seu inici i veure qupodem fer cada un de nosaltres (ciutadania, pasos, governants, ...) per assolir els reptes que se'nsplantegen desprs de 2015.

Entra a www.cme-espana.org per conixer qu farem i com potsunir-te a la mobilitzaci

Activitat de mobilitzaciper a tots els nivells

Espanya

AvaluaciAl final farem una petita reflexi amb els nens / es sobre la importncia de l'educaci dequalitat i la diferent situaci que es viu en funci del pas on un hagi nascut.

Es poden plantejar, com a suggeriment, les segents preguntes. Com s'han sentit? Hanparticipat? Els ha semblat interessant? Qu han aprs? S'han divertit? Qu significa tenirdret a l'educaci? Com s una educaci de qualitat?

Activitat 3. Mobilitzaci

Espanya s un pas del sud dEuropaCapital: Madrid.Poblaci: 46.760.000 (Font: Banc Mundial 2012)Idioma oficial: castell. Existeixen altres llenges cooficials: catal i occit (cooficials aCatalunya), basc (al Pas Basc), gallec (a Galcia) i valenci (Comunitat Valenciana).

Educaci

nSin Fronteras


25

per a lalumnat d'educaci infantil iprimria

Qestionari davaluaci

S qu s el dret a l'educaci i elsobjectius de Dakar

Conec alguns dels obstacles que hiha en els pasos del Sud per accedira l'educaci

Entenc que l'educaci ajuda a lespersones a sortir de la pobresa

He buscat i llegit informaci sobre eldret a l'educaci en els pasos delSud

He participat en debats sobre el dreta l'educaci

He expressat les meves idees sobrecom ajudar a que tots els / les nens /es vagin a l'escola

He escoltat l'opini d'altres personessobre com ajudar a que tots els / lesnens / es vagin a l'escola

Crec que puc parlar en nom dels / lesnens / es que no van a l'escola

Em sento cmode / a plantejant alspoltics els temes que sn importantsper a mi

VerdS molt d'aquesttema / Ho faigmolt b

GrocS una micad'aquest tema/ Ho faig b

VermellNecessito ajudasobre aquest temaper fer-ho

Respon a cadascuna de les preguntes. Tria la resposta quecorrespongui amb la teva opini i pinta el quadre corresponent.


Som moltes les persones que treballem per aconseguir que totes les personesexerceixin el seu dret a l'educaci.

Beatriz Elio, de Tudela (Navarra), va participaren la SAME 2014. Ella s un exemple de comles persones amb discapacitat intellectualpoden exercir el seu dret a l'educaci idefensar el de totes les persones.

Entra a www.cme-espana.org i

* Registra la teva participaci en la SAME* Completa l'avaluaci dels materials didctics* Segueix la CME Espanya a les xarxes socials

https://twitter.com/CME_es

Campanya Mundial per a lEducaci

* Aquesta publicaci ha estat produda amb el suport de la Uni Europea. Els continguts d'aquesta publicacisn responsabilitat exclusiva de la Coalici Espanyola de la Campanya Mundial per l'Educaci i no reflecteixenen cap cas l'opini de la Uni Europea.

La Coalici Espanyola de la Campanya Mundial per l'Educaci est integrada per:

Organitzacions que participen a la SAME a nivell estatal:

Organitzacions que participen a la SAME a nivell de Catalunya:

Organitzacions que participen a la SAME a nivell de Comunitat Valenciana:

FERE - CENTROS CATLICOS

Collaboren: Aquest projecte est financiatper la Uni Europea*

Coordinaci: Leticia SilvelaCorrecci d'estil i ortotipogrfica: Patricia GarcsDirecci d'art, disseny i illustracions: Maribel VzquezAgrament: Elisenda Gonzlez

Podeu conixer ms sobre la seva histria ahttp://www.cme-espana.org/estudios-de-caso


CME-15. Material didàctic Ed. Infantil, Primària i Educació no formal.

Documents

Transcript of CME-15. Material didàctic Ed. Infantil, Primària i Educació no formal.