CLÀSSICS A MIDA Activitats Tirant lo Blanc · als alumnes la lectura d’aquesta adaptació de...

La intenció d’aquest quadern és facilitar als alumnes la lectura d’aquesta adaptació de Tirant lo Blanc.

Per a això, al principi i al final s’inclouen unes fitxes amb preguntes de caràcter general sobre l’obra, l’època o l’autor.

En la resta de les fitxes hi ha activitats específiques (de comprensió, anàlisi i expressió) relacionades amb el contingut de cada un dels capítols en què s’organitza aquest llibre.

Activitatsper a la lectura

deTirant lo Blanc Joanot Martorell

CLÀSSICSA MIDA

ÍndexAbans de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Durant la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Capítol I. La història de Guillem de Varoic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Capítol II. Tirant a Anglaterra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Capítol III. Tirant a Sicília i a Rodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Capítol IV. Tirant a Constantinoble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Capítol V. Tirant al nord d’Àfrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Capítol VI. Tirant torna a l’Imperi grec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Capítol VII. La fi de Tirant lo Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Després de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Solucions i suggeriments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

ActivitatsAbans de la lectura

4

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

ABANS DE LA LECTURA: PREGUNTES GENERALS

Nom i cognoms: .................................................................................................Curs: ........................................ Data: ..........................................................

Feu aquestes activitats després de llegir la introducció del llibre.

1 El text és una adaptació de la novel·la Tirant lo Blanc. En què consisteix, segons vosaltres, una bona adaptació? Considereu útils les adaptacions de cara als lec-tors joves?

2 En la il·lustració de la coberta del llibre podem veure les armes de Tirant, però també tres roses. Què us sembla que signifiquen?

5

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado



3 Expliqueu les diferències bàsiques entre el llibre de cavalleries i la novel·la ca-valleresca.

4 Per què Tirant és salvat de les flames pel capellà, en el Quixot de Cervantes?

6

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

5 Quins elements propis del Renaixement apareixen ja en el Tirant lo Blanc?

6 Els cavallers medievals comencen a semblar obsolets en el temps del Tirant i imi-ten, per reivindicar-se, el que llegeixen en els llibres de cavalleries. Per exemple, els passos d’armes. Podríeu explicar en què consisteixen?



7

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

7 Quan i on va ser imprès, per primer cop, el Tirant lo Blanc?

8 Quina és la diferència de la visió de la dona que trobem en el Tirant respecte de la que trobem en llibres anteriors?

9 Esmenteu algun altre exemple de novel·la cavalleresca en llengua catalana.



ActivitatsDurant la lectura

10

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

1 Quina decisió va prendre Guillem de Varoic en fer cinquanta-cinc anys?

2 Durant el trist comiat del comte, aquest fa una cosa que ens pot sorprendre i, fins i tot, ens pot semblar còmica des de la perspectiva actual. De què es tracta?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL I. LA HISTÒRIA DE GUILLEM DE VAROIC


11

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

3 Guillem de Varoic es fa passar per mort i es converteix en un ermità. Expliqueu què eren els ermitans i parleu de la seva manera de viure.

4 Per què el rei d’Anglaterra va a la recerca de l’ermità sense saber que es tracta en realitat d’un valent cavaller?



12

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

5 Com diríeu que ho fa Guillem de Varoic per fer compatible la seva vocació er-mitana amb la seva activitat guerrera?

6 Com bateja, com a cavaller, Guillem de Varoic el seu fill?



13

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

1 De quina manera lliga Joanot Martorell la història de Guillem de Varoic amb la de Tirant lo Blanc?

2 Quan Tirant troba Guillem de Varoic, l’ermità està llegint l’Arbre de batalles. Bus-queu informació sobre aquest llibre.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL II. TIRANT A ANGLATERRA

Nom i cognoms: .................................................................................................Curs: ....................................... Data: ..........................................................

14

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

3 Tirant es disposa a participar en un torneig. En què consistien els tornejos?

4 Qui explica a Guillem de Varoic els fets esdevinguts durant el torneig? Perquè, no és pas el mateix Tirant qui els narra, oi?


Nom i cognoms: .................................................................................................Curs: .......................................... Data: ..........................................................

15

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

5 Què era un combat a tota ultrança? Com venç Tirant el senyor de les Vilesermes?

6 Expliqueu en què consistia l’orde de la Garrotera i com va néixer.



16

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

1 Expliqueu el caràcter de Felip, fill del rei de França. Quina és la seva relació amb Tirant?

2 Busqueu informació sobre Sicília i Rodes en temps de Joanot Martorell.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL III. TIRANT A SICÍLIA I A RODES


17

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

3 Per què els genovesos col·laboren amb els moros per anar contra els cristians?

4 Quan arriba Tirant, troba Rodes assetjada. En què consisteix un setge?



18

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

5 Qui ajuda Tirant a destruir la nau del capità dels genovesos i com ho fa?

6 Com venç Felip– sense l’ajuda de Tirant– les sospites de Ricomana i arriba a casar-s’hi?



19

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

1 Cerca informació sobre els diferents noms que ha tingut la ciutat de Constanti-noble. Com es diu ara? A quin país pertany la capital actual?

2 Com s’enamora Tirant de Carmesina? Com l’afecta l’enamorament?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IV. TIRANT A CONSTANTINOBLE


20

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

3 Com es declara Tirant a Carmesina sense utilitzar cap paraula?

4 El duc de Macedònia és un personatge clarament negatiu. Per què?



21

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

5 Expliqueu breument la manera de ser i d’actuar d’aquests personatges feme-nins: Plaerdemavida, Estefania, la Viuda Reposada i l’Emperadriu.

6 Tirant és admirable en les batalles, però, en el seu comportament amorós, no és precisament cap heroi. Ens podríeu posar alguns exemples d’algunes situacions en què actua d’una manera que ens pot semblar fins i tot ridícula?



22

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

7 Quin sistema fa servir la Viuda Reposada perquè Tirant deixi Carmesina?



23

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

1 El naufragi davant la costa africana fa que Tirant i Plaerdemavida se separin. Què li passa, a Plaerdemavida, i com acaba retrobant Tirant?

2 Quina relació s’estableix entre Tirant i el Cabdill?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL V. TIRANT AL NORD D’ÀFRICA


24

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

3 Per què Tirant tria l’esparver quan Escariano el deixa triar entre diferents re-gals, i per què això el convenç que Tirant és un veritable cavaller?

4 Quin prejudici tenim ben arrelat en saber que un traïdor permet a Escariano i als seus homes entrar a la ciutat?



25

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

5 Per què Escariano mata el Cabdill? Com reacciona Tirant?

6 Un dels pocs fets no realistes del Tirant és un miracle que es produeix després d’una batalla. En què consisteix?



26

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

1 Quina diferència hi ha entre el que fa Tirant a Constantinoble i la realitat his-tòrica?

2 Què fa la Viuda Reposada quan s’assabenta del retorn imminent de Tirant? Per què?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VI. TIRANT TORNA A L’IMPERI GREC


27

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

3 Quines opinions divergents tenen Plaerdemavida i Carmesina pel que fa a l’amor físic?

4 Quin títol obté Tirant per part de l’Emperador?



28

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

1 Com mor Tirant? És una mort que hauria estat pròpia d’un llibre de cavalleri-es? Per què?

2 Després de la mort de Tirant, què s’esdevé amb Carmesina i amb l’Emperador?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VII. LA FI DE TIRANT LO BLANC


29

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

3 En mans de qui queda l’Imperi?

4 Com és descrita la tomba de Tirant a Bretanya?



ActivitatsDesprés de la lectura

32

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

DESPRÉS DE LA LECTURA


1 Joanot Martorell va voler batre’s en duel diverses vegades al llarg de la seva vida, però no ho va aconseguir. Compareu la seva existència amb la del seu personat-ge, Tirant.

2 Era fàcil lluitar en temps de Joanot Martorell? Per què? Expliqueu què era una lletra de batalla.

33

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado



3 Quina importància té Martí Joan de Galba pel que fa al Tirant lo Blanc?

4 Quan va caure, Constantinoble, en mans dels turcs i per què? Com va afectar aquesta desfeta el món cristià?

34

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado

5 Trieu un fragment de la novel·la i convertiu-lo en un text teatral de manera que el pugueu representar a classe.



35

© G

RU

PO

AN

AYA

, S.A

. Mat

eria

l fot

ocop

iabl

e au

toriz

ado



6 Tria una de les següents alternatives a alguns dels moments de l’argument, i escriu com hauria continuat la novel·la en cada un d’aquests casos:

a) La comtessa sabia que Guillem de Varoic, el seu marit, no era mort, sinó que s’havia fet ermità.

b) Tirant no és el millor cavaller durant el torneig d’Anglaterra, sinó que queda en segona posició.

c) Ricomana descobreix que Felip és groller i avar– com sospitava– i es nega a casar-se amb ell.

d) La malifeta de la Viuda Reposada no és descoberta, i Tirant torna a Constantinoble convençut que Carmesina l’ha traït amb el negre Lauseta.

e) Diafebus mor en captivitat abans que Tirant pugui rescatar-lo.

f) Tirant no es posa malalt ni mor, i acaba essent emperador.

Solucions i suggeriments per resoldreles activitats per a la lectura

de Tirant lo Blanc Joanot Martorell

38


Feu aquestes activitats després de llegir la introducció del llibre.

1 Heu llegit una adaptació de la novel·la Tirant lo Blanc. En què consisteix, segons vosaltres, una bona adaptació? Considereu útils les adaptacions de cara als lec-tors joves?

Resposta oberta. Els alumnes poden parlar de l’ús del llenguatge, d’allò que es pot considerar prescindible i d’allò que és necessari, de l’estil, etc.

2 En la il·lustració de la coberta del llibre podem veure les armes de Tirant, però també tres roses. Què us sembla que signifiquen?

Tirant és un cavaller valent i un hàbil estrateg militar, però també un home enamorat. Els amors entre Tirant i Carmesina –i entre altres personatges– són molt importants en la novel·la, i són representats simbòlicament per les roses.

3 Expliqueu les diferències bàsiques entre el llibre de cavalleries i la novel·la cavalleresca.

Els llibres de cavalleries són plens d’éssers fantàstics (gegants, bruixots, etc.), l’acció passa en llocs imaginaris i els protagonistes duen a terme gestes impos-sibles. Les novel·les cavalleresques són, en molts aspectes, realistes, i els protago-nistes, encara que forts i valents, no fan res que no pugui fer un home. De fet, Tirant sovint venç els seus contrincants per astúcia i estratègia –o fins i tot per sort– més que no pas per la força.

4 Per què Tirant és salvat de les flames pel capellà, en el Quixot de Cervantes?

Perquè no hi apareixen elements extraordinaris ni fantàstics, que són els que han fet perdre la raó a Alonso Quijano, i, per tant, el capellà considera que lle-gir el llibre és tan útil com profitós.

5 Quins elements propis del Renaixement apareixen ja en el Tirant lo Blanc?

Els cavallers comencen a ser substituïts pels exèrcits professionals (Tirat actua més com a capità que com a cavaller). Apareixen elements com l’erotisme i un humor que de vegades subverteix els valors que l’edat mitjana creia immutables: el gran cavaller Tirant es trenca una cama en fugir del llit de Carmesina, l’Em-perador apareix d’una manera força ridícula mentre empaita una rata inexis-tent vestit amb camisa de dormir...

39

Les batalles ja es guanyen més per estratègia que no pas per intervencions di-vines.

6 Els cavallers medievals comencen a semblar obsolets en el temps del Tirant i imiten, per reivindicar-se, el que llegeixen en els llibres de cavalleries. Per exemple, els passos d’armes. Podríeu explicar en què consisteixen?

En un pas d’armes, un cavaller se situava en un lloc de pas (una cruïlla de ca-mins, un pont, etc.) i es negava a deixar passar cap altre cavaller si no lluitava prèviament amb ell.

7 Quan i on va ser imprès, per primer cop, el Tirant lo Blanc?

El 20 de novembre de 1490, a València.

8 Quina és la diferència de la visió de la dona que trobem en el Tirant respecte de la que trobem en llibres anteriors?

La dama dels cavallers antics era més un ideal que no pas una dona real, i l’amor del cavaller envers ella era bàsicament platònic. Les dones, en el Tirant, són éssers de carn i ossos, amb els seus defectes i les seves virtuts, i el desig sexu-al hi és ben present.

9 Esmenteu algun altre exemple de novel·la cavalleresca en llengua catalana.

Per exemple, Curial e Güelfa.

40


1 Quina decisió va prendre Guillem de Varoic en fer cinquanta-cinc anys?

Guillem de Varoic va decidir anar a Terra Santa a fer penitència per les morts que va causar durant la seva vida com a cavaller. Després, fingeix la pròpia mort i esdevé ermità.

2 Durant el trist comiat del comte, aquest fa una cosa que ens pot sorprendre i, fins i tot, ens pot semblar còmica des de la perspectiva actual. De què es tracta?

Tothom plora durant el comiat, menys el fill petit del comte, que només té tres mesos. El comte l’agafa pels cabells i li clava una bufetada perquè plori, també, per la marxa del seu pare.

3 Guillem de Varoic es fa passar per mort i es converteix en un ermità. Expliqueu què eren els ermitans i parleu de la seva manera de viure.

Un ermità s’aïlla del món per tal de passar la seva existència consagrat a la pregà-ria i a la meditació. Viu sense cap comoditat– sovint dins una cova– i s’alimenta de manera molt frugal. (Potser els professors podrien parlar del Blanquerna de Llull).

4 Per què el rei d’Anglaterra va a la recerca de l’ermità sense saber que es tracta en realitat d’un valent cavaller?

Al rei, que s’acaba d’encomanar a la Mare de Déu, se li apareix una bellíssima donzella que duu un infant als braços i li diu que faci capità del seu exèrcit el primer home que se li acosti tot demanant caritat.

5 Com diríeu que ho fa Guillem de Varoic per fer compatible la seva vocació er-mitana amb la seva activitat guerrera?

A l’edat mitjana, la defensa de la fe cristiana justificava tota mena de guerres i croades. (Potser els professors podrien parlar del Llibre de l’orde de cavalleria, de Llull, i del significat religiós de les armes del cavaller.)

6 Com bateja, com a cavaller, Guillem de Varoic el seu fill?

Fa que el noi mati un enemic molt potent i després frega el fill amb el cadàver fins que queda xop de sang.

41


1 De quina manera lliga Joanot Martorell la història de Guillem de Varoic amb la de Tirant lo Blanc?

El rei d’Anglaterra aprofita les festes del seu matrimoni per convocar un tor-neig, al qual convida els cavallers de tota la cristiandat. El jove Tirant hi va des de Bretanya i, abans d’arribar-hi, coneix casualment l’ermità, el qual li dona savis consells sobre l’orde de cavalleria i el seu significat.

2 Quan Tirant troba Guillem de Varoic, l’ermità està llegint l’Arbre de batalles. Busqueu informació sobre aquest llibre.

Es tracta d’una obra de finals del segle xiv, escrita per Honoré Bouvet, que va ser molt difosa –aviat es va traduir al català, per exemple– i que està dedicada fonamentalment a la cavalleria.

3 Tirant es disposa a participar en un torneig. En què consistien els tornejos?

Un torneig és una competició cavalleresca basada en batalles “simulades” –tot i que els participants també podien fer-se mal–, per tal de demostrar la destresa dels cavallers o dels qui volien ser-ho. Tenen lloc entre el segle xii i el xvi, quan ja es troben en franc declivi.

4 Qui explica a Guillem de Varoic els fets esdevinguts durant el torneig? Perquè, no és pas el mateix Tirant qui els narra, oi?

El narrador és Diafebus, cosí germà de Tirant. Tirant s’aparta del grup quan Diafebus comença a parlar perquè ell fou el millor combatent del torneig, però alhora és una persona modesta i vol fugir dels elogis i de la vanaglòria.

5 Què era un combat a tota ultrança? Com venç Tirant el senyor de les Vileser-mes?

Era un combat que només s’acabava amb la mort d’un dels contrincants. El combat de Tirant amb el senyor de les Vilesermes és molt igualat i tots dos es provoquen ferides terribles l’un a l’altre –perquè lluiten sense cap mena de pro-tecció–, però Tirant aconsegueix, amb les seves darreres forces, clavar el ganivet a prop del cor del seu contrincant.

42

6 Expliqueu en què consistia l’orde de la Garrotera i com va néixer.

Quan a una donzella, tot dansant, li cau la lligacama –o garrotera–, el rei la cull i se la fa lligar sota el genoll. Com que aquest fet –la donzella no és especialment bella ni d’alt llinatge– és causa de murmuracions, el rei, ofès, decideix instituir un orde de cavalleria –anomenat “l’Orde de la Garrotera”– que duri tant com el món i que aplegui els millors cavallers –que hauran de dur posada durant tota la seva vida una roba brodada de garroteres.


1 Expliqueu el caràcter de Felip, fill del rei de França. Quina és la seva relació amb Tirant?

Felip era considerat ignorant i poc refinat. Com que el seu pare no el valora gaire, decideix –per tal de demostrar el seu valor– introduir-se d’amagat a la nau de Tirant i acompanyar-lo en la seva expedició. Tirant es veurà obligat a protegir Felip i a treure-li, més d’una vegada, les castanyes del foc, sobretot quan el príncep –que és molt vergonyós– s’enamora de la filla del rei de Sicília.

2 Busqueu informació sobre Sicília i Rodes en temps de Joanot Martorell.

Resposta oberta. Evidentment, els alumnes hauran de buscar informació sobre l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó.

3 Per què els genovesos col·laboren amb els moros per anar contra els cristians?

Els genovesos eren sobretot comerciants, i l’illa de Rodes representava, per a ells, un punt estratègic a la Mediterrània. Per tant, es van aliar amb els musul-mans –que la dominaven– per raons estrictament comercials.

4 Quan arriba Tirant, troba Rodes assetjada. En què consisteix un setge?

Quan un exèrcit té dificultats per envair una ciutat o una fortalesa mitjançant un atac frontal, l’assetja. És a dir, l’envolta amb gent armada durant el temps que calgui, tallant-hi les comunicacions amb l’exterior, fins que els habitants es queden sense queviures i es veuen obligats a rendir-se. Tot plegat se sol acompa-nyar amb accions de desgast (foc d’artilleria, etc.).

43

5 Qui ajuda Tirant a destruir la nau del capità dels genovesos i com ho fa?

Un mariner força espavilat i astut, a canvi de tres mil ducats d’or que Tirant li promet. Aprofita la nit per acostar a la nau del capità dels genovesos, –amb un sistema de cordes mogut per molts homes– una barca plena de llenya i de teia, i ruixada amb oli, a la qual cala foc, i s’incendia ràpidament.

6 Com venç Felip –sense l’ajuda de Tirant– les sospites de Ricomana i arriba a casar-s’hi?

Ricomana fa preparar dos llits a la cambra on Felip ha de passar la nit, un de senzill i un altre de molt ric, per comprovar si el príncep, tal com sospita, és un home vulgar i avar, i l’espia des d’un racó. El primer impuls de Felip és fer servir el llit senzill, però s’adona que té un estrip a la calça, i demana fil i agulla per cosir-se-la. L’agulla li cau damunt el llit i, mirant de trobar-la, el deixa tan desfet que decideix gitar-se a l’altre llit, el més luxós. Ricomana dedueix erròniament que Felip ha desfet el llit senzill i ha llençat la roba per terra per mostrar que, com a fill de rei, no pot acceptar sinó el bo i millor, i decideix que és digne de casar-se amb ella.


1 Cerca informació sobre els diferents noms que ha tingut la ciutat de Constanti-noble. Com es diu ara? A quin país pertany la capital actual?

Resposta oberta. Han d’aparèixer, evidentment, fets com aquests:

- Fou fundada el 330 per l’emperador Constantí, que la va anomenar “Nova Roma”, tot i que el seu primer nom oficial fou Constantinòpolis, i el seu nom més antic, a l’època grega, Bizanci.

- Fou la capital de l’Imperi bizantí fins a la seva conquesta pels otomans al segle xv. La seva caiguda va significar la fi, després de més de mil anys, de l’Im-peri Romà d’Orient.

- L’any 1930 el seu nom oficial és Istanbul.

2 Com s’enamora Tirant de Carmesina? Com l’afecta l’enamorament?

Tirant veu per primera vegada Carmesina ajaçada al llit, mig descordada a cau-sa de la calor que fa a la cambra, i mostrant els pits. Queda fascinat i se n’ena-mora immediatament. A partir d’aquest moment, se sent profundament afec-tat: es tanca a la seva cambra enmig de plors i es nega a menjar, fins que Diafebus aconsegueix que Carmesina accepti veure’l novament.

44

3 Com es declara Tirant a Carmesina sense utilitzar cap paraula?

Li dona un objecte, afirmant que la imatge que Carmesina hi veurà li pot pro-vocar tant la mort com la vida. Carmesina se l’enduu a la cambra, pensant que veurà un retrat, però es tracta d’un mirall, on veu reflectida la seva pròpia imat-ge.

4 El duc de Macedònia és un personatge clarament negatiu. Per què?

Saqueja el camp enemic quan Tirant ha fet fugir els musulmans, actuant com un covard i un carronyaire. Tirant el tracta amb cortesia, però el duc el menys-prea obertament, quan en realitat li té enveja. També sabem que fou el causant de la mort del fill de l’Emperador: per tant, és un traïdor. En resum: no té cap de les virtuts que hauria de posseir un bon cavaller.

5 Expliqueu breument la manera de ser i d’actuar d’aquests personatges feme-nins: Plaerdemavida, Estefania, la Viuda Reposada i l’Emperadriu.

Plaerdemavida és alegre, enginyosa, simpàtica i entremaliada, i defensa oberta-ment els plaers de la carn (Tot i que ella no en frueix, mira d’aconseguir que els altres sí que ho facin.) Estefania és una noia digna i noble, que admira i estima Carmesina sincerament, i que, quan s’enamora de Diafebus, deixa de banda les diferències de classe. La Vídua Reposada representa l’enveja, l’odi i la maldat, i és capaç de les maquinacions més menyspreables per tal d’aconseguir que Ti-rant sigui seu. L’Emperadriu és una dona que gosa posar en perill la seva posi-ció tot estimant d’amagat Hipòlit, molt més jove que no pas ella.

6 Tirant és admirable en les batalles, però, en el seu comportament amorós, no és precisament cap heroi. Ens podríeu posar alguns exemples d’algunes situa-cions en què actua d’una manera que ens pot semblar fins i tot ridícula?

Resposta oberta. Els alumnes podrien esmentar la seva caiguda del cavall quan es veu obligat a separar-se de Carmesina i, sobretot, la seva fugida del llit de Carmesina quan es veu obligat a despenjar-se fins a l’hort per una corda massa curta i, saltant de molt amunt, es trenca una cama.

7 Quin sistema fa servir la Viuda Reposada perquè Tirant deixi Carmesina?

La Vídua disfressa Plaerdemavida com si fos el negre Lauseta i fa que acaroni i besi Carmesina tot jugant, mentre Tirant s’ho mira de lluny i d’amagat, i queda convençut que la princesa l’enganya

45


1 El naufragi davant la costa africana fa que Tirant i Plaerdemavida se separin. Què li passa, a Plaerdemavida, i com acaba retrobant Tirant?

Plaerdemavida arriba sola i nua a la platja. En una barraca troba unes pells de moltó i les fa servir per tapar-se. Poc després, topa amb un moro vell que havia estat captiu d’una cristiana que li havia concedit la llibertat, i que decideix trac-tar-la bé i dur-la a casa seva, amb la seva filla. Després de les victòries de Tirant, Plaerdemavida acompanya la senyora de la ciutat, amb altres donzelles, vestida com una mora i amb un vel a la cara, per pactar la rendició, i després de recor-dar-li el seu amor per Carmesina, es dona a conèixer, amb gran alegria per part del cavaller.

2 Quina relació s’estableix entre Tirant i el Cabdill?

El Cabdill, admirat per la bellesa de Tirant, decideix no fer-lo presoner sinó prendre’l com a fill, malgrat que no comparteix la seva religió, i s’empipa molt quan descobreix que la seva nora l’ha fet encadenar.

3 Per què Tirant tria l’esparver quan Escariano el deixa triar entre diferents re-gals, i per què això el convenç que Tirant és un veritable cavaller?

Falcons i esparvers són ocells cars i difícils d’ensinistrar, molt valorats pels reis i els nobles, que tenen la cacera com a esport i distracció principal.

4 Quin prejudici tenim ben arrelat en saber que un traïdor permet a Escariano i als seus homes entrar a la ciutat?

El traïdor és un jueu. L’antisemitisme ha estat un prejudici molt arrelat en molts llocs i èpoques, i s’acostumava a percebre els jueus com a usurers, avars i lladres, capaços de qualsevol traïció per tal d’acumular riqueses.

5 Per què Escariano mata el Cabdill? Com reacciona Tirant?

Escariano ha estat batejat com a cristià, i reacciona amb ira quan el Cabdill, que continua sent musulmà, s’enfronta amb Tirant i, preveient l’atac d’altres exèr-cits musulmans, li demana que els deixi en pau ja que, si tothom tornés a la fe musulmana, els atacants els perdonarien la vida. Tirant no veu amb bons ulls la mort del Cabdill, però no reprèn Escariano per evitar problemes més greus.

46

6 Un dels pocs fets no realistes del Tirant és un miracle que es produeix després d’una batalla. En què consisteix?

Després d’una batalla molt cruenta, Tirant prega a Déu per poder distingir els morts cristians dels musulmans i així poder-los donar cristiana sepultura. Lla-vors, els cossos dels cristians es giren mirant cap al cel amb les mans juntes, i deixen de fer mala olor, mentre que els cadàvers dels infidels miren cap a terra i fan una gran pudor.


1 Quina diferència hi ha entre el que fa Tirant a Constantinoble i la realitat his-tòrica?

Tirant salva Constantinoble dels infidels en la novel·la, mentre que, en realitat, la ciutat va caure i va esdevenir musulmana.

2 Què fa la Viuda Reposada quan s’assabenta del retorn imminent de Tirant? Per què?

Se suïcida, tement la venjança de Tirant en assabentar-se de les seves maquina-cions per fer veure que Carmesina mantenia relacions amoroses amb el negre Lauseta.

3 Quines opinions divergents tenen Plaerdemavida i Carmesina pel que fa a l’amor físic?

Carmesina voldria respectar les convencions i la moral establerta –no mantenir relacions sexuals abans del matrimoni–, mentre que Plaerdemavida reivindica la llibertat i el plaer.

4 Quin títol obté Tirant per part de l’Emperador?

Com que Tirant es nega a acceptar la corona mentre l’Emperador sigui viu, aquest ordena que, fins que no arribi el moment, Tirant serà nomenat Cèsar de l’Imperi grec.

47


1 Com mor Tirant? És una mort que hauria estat pròpia d’un llibre de cavalleries? Per què?

Tirant es troba malament de cop en una vila anomenada Andrinòpol, i els metges no poden fer res per salvar-lo. Mor després de fer testament, mentre el duen a Constantinoble en un baiard. Aquest fet no hauria encaixat en un lli-bre de cavalleries, en què els protagonistes apareixen com a invencibles da-vant de qualsevol enemic, i hauria estat impensable que, després d’enfron-tar-se victoriosament amb dracs, gegants i bruixots, fossin víctimes d’una malaltia comuna.

2 Després de la mort de Tirant, què s’esdevé amb Carmesina i amb l’Emperador?

Tots dos moren a causa del dolor que senten. L’Emperador mor una mica abans que Carmesina, en sentir que la princesa es prepara per a la mort. I Carmesina mor amb el cos de Tirant i el del seu pare a banda i banda del seu llit.

3 En mans de qui queda l’Imperi?

Hipòlit és nomenat emperador i es casa amb la seva amant: l’Emperadriu. L’Em-peradriu mor tres anys més tard, i Hipòlit es torna a casar amb la filla del rei d’Anglaterra.

4 Com és descrita la tomba de Tirant a Bretanya?

És una tomba d’un luxe extraordinari, tota d’alabastre, sostinguda per quatre lleons, amb dos àngels a cada banda, que sostenen les armes de Tirant i les de Carmesina. La tomba és dins una capella amb arcs de pòrfir i pilars de jaspi, amb la clau de volta d’or i guarnida de pedres precioses.

48


1 Joanot Martorell va voler batre’s en duel diverses vegades al llarg de la seva vida, però no ho va aconseguir. Compareu la seva existència amb la del seu personatge, Tirant.

Resposta oberta. Els alumnes haurien de revisar la biografia de Joanot Marto-rell i els seus enfrontaments, especialment el que va tenir amb el seu cosí Joan de Monpalau –que havia promès que es casaria amb Damiata, la germana de l’escriptor, i no complí la promesa.

2 Era fàcil lluitar en temps de Joanot Martorell? Per què? Expliqueu què era una lletra de batalla.

Era força complicat. Deixant de banda el fet que sovint els duels eren prohibits pel rei o pel governador del regne, perquè dos cavallers poguessin batre’s en duel, calia complir una sèrie de requisits: havien de buscar un jutge acceptat per les dues parts, triar les armes i el lloc del combat, etc. Això es feia a través d’una correspondència estrictament regulada, les «lletres de batalla» (la prime-ra era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un herald), que acostuma-ven a seguir una estructura com aquesta: després d’una fórmula introductòria, s’exposava el motiu del desafiament (les acusacions, les ofenses…) i es feia una proposta de combat, tot indicant-ne les condicions (combat a mort, a primera sang, a peu o a cavall, etc.). Es proposava llavors un camp neutral per combatre i uns jutges imparcials, la tria de les armes, el dia i l’hora del combat… Tot ple-gat acaba amb una fórmula final estandarditzada: les signatures i els testimonis. Evidentment, cada carta d’una de les parts era seguida per la rèplica de l’altra part, en què negava les acusacions rebudes, i sovint rebutjava una o diverses de les propostes de l’altre futur contrincant, de manera que la correspondència podia allargar-se molt temps i acabar en un no res. Així, Joanot Martorell va escriure lletres de batalla contra el seu cosí Joan de Montpalau, que no havia complert el seu compromís de casar-se amb la seva germana Damiata (1437); contra Jaume Ripoll (1442); contra Felip Boll (1442); i contra Gonzalo de Hijar (entre 1442 i 1450). I en cap dels quatre casos no va arribar a produir-se el com-bat desitjat per Martorell.

3 Quina importància té Martí Joan de Galba pel que fa al Tirant lo Blanc?

Tot i que fa un temps es pensava que el cavaller valencià Martí Joan de Galba havia redactat el final del Tirant, sembla provat que Joanot Martorell deixà la novel·la acabada a la seva mort (esdevinguda el 1468) i que Martí Joan de Galba el que va fer fou revisar el text i completar-ne o modificar-ne alguns passatges abans de lliurar-lo a la impremta.

49

4 Quan va caure, Constantinoble, en mans dels turcs i per què? Com va afectar aquesta desfeta el món cristià?

Va caure l’any 1453, gràcies a l’ús de la pólvora, contra la qual la cavalleria cris-tiana es veia impotent. Aquesta pèrdua deixà Occident en estat de xoc, ja que queia una de les ciutats més importants de la cristiandat, i amb ella l’antiquís-sim Imperi Romà d’Orient.

5 Trieu un fragment de la novel·la i convertiu-lo en un text teatral de manera que el pugueu representar a classe.

Resposta oberta.

6 Tria una de les següents alternatives a alguns dels moments de l’argument, i escriu com hauria continuat la novel·la en cada un d’aquests casos:

a) La comtessa sabia que Guillem de Varoic, el seu marit, no era mort, sinó que s’havia fet ermità.

b) Tirant no és el millor cavaller durant el torneig d’Anglaterra, sinó el que queda en segona posició.

c) Ricomana descobreix que Felip és groller i avar– com sospitava– i es nega a casar-se amb ell.

d) La malifeta de la Viuda Reposada no és descoberta, i Tirant torna a Constantinoble convençut que Carmesina l’ha traït amb el negre Lauseta.

e) Diafebus mor en captivitat abans que Tirant pugui rescatar-lo.

f) Tirant no es posa malalt ni mor, i acaba essent emperador.

Resposta oberta.

CLÀSSICS A MIDA Activitats Tirant lo Blanc · als alumnes la lectura d’aquesta adaptació de...

Documents

Transcript of CLÀSSICS A MIDA Activitats Tirant lo Blanc · als alumnes la lectura d’aquesta adaptació de...