/Index/Índex/Índice/Prologue/Pròleg/Prólogo

/Award organs/Òrgans del premi /Órganos del premio

/Finalists/Finalistes/Finalistas 2010

Ahmedabad/India/Heritage Cell /Heritage Cell /Heritage Cell

Alepo/Siria/Refurbishment of the urban centre /Rehabilitació del centre urbà /Rehabilitación del centro urbano

Antigua/Guatemala/Refurbishment of the hamlet of San Felipe /Rehabilitació del poble de San Felipe/Rehabilitación de la aldea San Felipe

Arequipa/ Peru/Urban renewal plan /Pla de renovació urbana /Plan de renovación urbana

Ayacucho/Peru/Refurbishment plan for the historic centre /Pla de rehabilitació del centre històric/Plan de rehabilitación del centro histórico

Buenos Aires/Argentina/Social housing in the Monteagudo district /Habitatge social del barri de Monteagudo /Vivienda social del barrio de Monteagudo

Chattanooga/United States/Urban transformation/Transformació urbana/Transformación urbana

06

09

23

31

39

47

55

63

71

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dIn

dex

Índ

ex Ín

dic

e

Comayagua/Honduras /Mention/Menció/Mención/Revitalising of the historic centre /Revitalització del centre històric /Revitalitzación del centro histórico

Cuenca/Ecuador/Programme for district improvement /Programa de millora de barris /Programa de mejora barrial

Curitiba/Brasil/Urban transportation system /Sistema de transport urbà /Sistema de transporte urbano

Dakar/Senegal /Mention/Menció/Mención/Microgardens /Microgardens/Microgardens

Hannover/Germany/Creation of the new Kronsberg district /Creació del nou districte de Kronsberg / Creación del nuevo distrito de Kronsberg

Helsinki/Finland/District Heating /District Heating /District Heating

Huelva/Spain/Urban development of the Moret park/Urbanització del parc Moret/Urbanización del parque Moret

Malmö/Sweden/Regeneration of two deteriorated areas /Regeneració de dues zones deteriorades/Regeneración de dos zonas deterioradas

Manaos/Brasil/Refurbishment of the Igarapés area /Rehabilitació de la zona dels igarapés/Rehabilitación de la zona de los Igarapés

79

87

95

103

111

119

127

135

143

Mexico DF/Mexico/Refurbishment of the historic centre /Rehabilitació del centre històric /Rehabilitación del centro histórico

Nantes/ France/Urban redevelopment of the Nantes island/Remodelació urbana de l’illa de Nantes/Remodelación urbana de la isla de Nantes

New York/United States /Mention/Menció/Mención/The High Line Park /The High Line Park /The High Line Park

Portland/United States/Urban transformation/Transformació urbana/Transformación urbana

Rio de Janeiro/Brasil/Favela painting /Favela painting /Favela painting

Santiago de Chile/Chile/Recovery of the historic district/Recuperació del barri històric/Recuperación del barrio histórico

Santiago de Chile/Chile/Popular movement for social urbanism/Moviment popular per l’urbanisme social/Movimiento popular para el urbanismo social

Saxònia-Anhalt (agrupació de 19 ciutats) /Germany /Winner/Guanyador/Ganador/Shrinking cities /Shrinking cities (ciutats que minven) /Shrinking cities (ciudades que menguan)

Seoul/South Korea/Recovery of the traditional Bukchon district /Recuperació del barri tradicional de Bukchon /Recuperación del barrio tradicional de Bukchon

151

159

167

175

183

191

199

207

227

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dIn

dex

Índ

ex Ín

dic

eShenyang/China/Project for sustainable urbanism /Projecte d’urbanisme sostenible/Proyecto de urbanismo sostenible

Yangzhou/Xina/Urban conservation /Conservació urbana / Conservación urbana

Zaragossa/Spain /Urban revitalising of the district of Las Delicias /Revitalització urbana del barri de les Delícies /Revitalización urbana del barrio de las Delicias

Zaragossa/Spain /Revitalising of the Ebro riverside /Revitalització de la ribera de l’Ebre /Revitalización de la ribera del Ebro

/Credits/Crèdits/Créditos

235

243

251

259

267

5

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

ròlo

gue

Prò

leg

Pró

logo

6

/PrologueThe international City to City award conferred by Fostering Arts and Design in collaboration with Barcelona City Hall was founded in the year 2008. Its principal aim is to make the most of the riches gleaned from the exchange of proposals among cities worldwide, cities that in some cases are fighting for their own survival and in all instances are seeking to improve and evolve in a society that continues to overwhelmingly tend towards large urban concentrations.

A metropolis, it goes without saying, concentrates a maximum of human capital and consequently offers a unique opportunity for applying multidisciplinary processes when it comes to addressing the inevitable problems this entails, among them climatic and/or political aspects that might have a bearing on the development and magnification of conflict. But above all the city is a gathering of people who live, work and move alongside each other, consume culture and services and organise the exchange of commerce and the education of its citizens. It appears, therefore, that the application of multidisciplinary solutions and sophisticated methodologies is the only possible route to harmoniously running such a complex habitat.

This year's prize has attracted increasing attention (specifically, the total number of proposals submitted to scrutiny was 57) and this has made for a very fertile debate yet also for a complex task when it came to evaluating proposals that were tremendously diverse, not just with regard to the continent from which they hailed but also to the volume, shall we say, of what had to be addressed. In some cases the problems were highly specific and delimited, in areas of

what appeared to be fully consolidated urban development. It was because of this richness of proposals that the judging panel decided to award several commendations.Thus, in contrast to the appreciably consistent proposals of the first edition, which in their majority came from endemically poverty-stricken areas and from developing countries, this time there is more variety and some of the interesting proposals came from the United States or Sweden, for example. In this regard we must warmly thank the scouts for the work they have done in far-reaching places, never missing an opportunity to bring a city forward for recognition and applying broad and inclusive criteria.

In assessing the processes submitted, the jury has not only rated their repercussion on urban social cohesion or the worth of the material reconstruction, but also the values of interregional bonding (as in the case of the award winner), the ingenuity demonstrated in devising a new use (the case of New York) or the radically innovative way that was found for using barren land (Africa).

Miquel Espinet/Architect. Chairman of the FAD

7

/PròlegEl premi internacional City to City, que atorga el Foment de les Arts i el Disseny en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, va néixer l’any 2008. El seu plantejament principal és treure partit de la riquesa que proporciona l’intercanvi de propostes entre ciutats de tot el món que busquen, en alguns casos, la pròpia supervivència i, en tots, la millora i l’evolució davant d’una societat que continua apostant majoritàriament per les grans concentracions urbanes.

La metròpoli, no cal dir-ho, ofereix la màxima concentració de riquesa humana i, per tant, una oportunitat única d’aplicació de processos multidisciplinaris en la resolució dels problemes inevitables que comporta, sense parlar dels aspectes climàtics o polítics que poden influir en el desenvolupament dels conflictes i fer-los augmentar. Però, per sobre de tot, la ciutat és un conjunt de persones que conviuen, treballen, es belluguen, consumeixen cultura i serveis i organitzen l’intercanvi de comerç i la formació de la ciutadania. Per tant, l’aplicació de solucions multidisciplinàries i de metodologies sofisticades sembla l’única via possible per aconseguir un funcionament harmònic en un hàbitat tan complex.

El premi, enguany, ha tingut un poder de convocatòria creixent (concretament el total de propostes que s’han hagut de valorar ha estat de 57), la qual cosa ha proporcionat una gran riquesa al debat però també molta complexitat a l’hora de valorar propostes que són extremament contrastades, no només en funció del continent d’on provenen sinó també quant al volum, per dir-ho així, del que cal resoldre. En alguns casos es tracta de problemes molt concrets i delimitats en zones de desenvolupament urbà aparentment ja

consolidat. És pel fet d’aquesta riquesa de propostes que el jurat va decidir atorgar alguns accèssits.

Així, davant d’una certa coherència en les propostes de la primera edició, majoritàriament arribades des de zones endèmicament deprimides i països en vies de desenvolupament, aquesta vegada hi ha més varietat i algunes propostes interessants s’han enviat des dels Estats Units o Suècia, per exemple. En aquest sentit, cal agrair calorosament la feina de les antenes, desplegades arreu, que no deixen perdre cap oportunitat de reconeixement, amb un criteri ampli i inclusiu.

El jurat ha valorat les propostes dels processos que s’han rebut no només en funció de la seva repercussió en la cohesió social urbana o de la vàlua de la reconstrucció material, sinó també atenent valors de cohesió interregional (cas del premi), d’enginy en el disseny d’una reutilització (el cas de Nova York) o d’innovació radical en l’ús d’un espai erm (Àfrica).

Miquel Espinet/Arquitecte. President del FAD

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

rolo

gue

8

/PrólogoEl premio internacional City to City, que otorga el Fomento de las Artes y el Diseño en colaboración con el Ayuntamiento de Barcelona, nació en el año 2008. Su principal planteamiento es sacar partido de la riqueza que proporciona el intercambio de propuestas entre ciudades de todo el mundo que buscan, en algunos casos, la propia supervivencia y, en todos, la mejora y la evolución ante una sociedad que sigue apostando mayoritariamente por las grandes concentraciones urbanas.

La metrópoli, huelga decirlo, ofrece la máxima concentración de riqueza humana y, por tanto, una oportunidad única de aplicación de procesos multidisciplinarios en la resolución de los inevitables problemas que conlleva, sin mencionar los aspectos climáticos o políticos que pueden influir en el desarrollo de los conflictos y hacerlos aumentar. Pero, por encima de todo, la ciudad es un conjunto de personas que conviven, trabajan, se mueven, consumen cultura y servicios y organizan el intercambio de comercio y la formación de la ciudadanía. Por lo tanto, la aplicación de soluciones multidisciplinarias y de metodologías sofisticadas parece la única vía posible para lograr un funcionamiento armónico en un hábitat tan complejo.

Este año, el premio ha tenido un poder de convocatoria creciente (concretamente el total de propuestas que se han tenido que valorar ha sido de 57), lo que ha proporcionado una gran riqueza al debate pero también mucha complejidad en el momento de valorar propuestas que son extremadamente contrastadas, no sólo en función del continente de donde provienen sino también en cuanto al volumen, por así decirlo, de lo que hay que resolver. En algunos casos se

trata de problemas muy concretos y delimitados en zonas de desarrollo urbano aparentemente ya consolidado. Debido a esta riqueza de propuestas el jurado decidió otorgar algunos accésits.

Así, ante una cierta coherencia en las propuestas de la primera edición, mayoritariamente llegadas desde zonas endémicamente deprimidas y países en vías de desarrollo, esta vez hay más variedad y algunas propuestas interesantes se han enviado desde Estados Unidos o Suecia, por ejemplo. En este sentido, hay que agradecer calurosamente el trabajo de las antenas, desplegadas en todo el mundo, que no dejan pasar ninguna oportunidad de reconocimiento, con un criterio amplio e inclusivo.

El jurado ha valorado las propuestas de los procesos que se han recibido no sólo en función de su repercusión en la cohesión social urbana o del valor de la reconstrucción material, sino también atendiendo valores de cohesión interregional (caso del premio), de ingenio en el diseño de una reutilización (caso de Nueva York) o de innovación radical en el uso de un espacio yermo (África).

Miquel Espinet/Arquitecto. Presidente del FAD

9

/Award organs/Òrgans del premi/Órganos del premio

© X

avi P

adró

s

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

war

d o

rgan

s Ò

rgan

s d

el p

rem

i Órg

anos

del

pre

mio

10

11

Council Consell Consejo

The Council of the Award is the organ in charge of defining the theoretical and conceptual framework of the prize. It is formed by renowned personalities from Catalan civil society and its most notable functions are: proposing the Scouts, appointing the members of the Jury and ultimately awarding the prize to the winning candidature.

El Consell del Premi és l’òrgan encarregat de definir el marc teòric i conceptual del premi. Està format per reconegudes personalitats de la societat civil catalana i destaquen entre les seves funcions: proposar Antenes, nomenar els membres del Jurat i atorgar, en darrera instància, el premi a la candidatura guanyadora.

El Consejo del Premio es el órgano encargado de definir el marco teórico y conceptual del premio. Está formado por reconocidas personalidades de la sociedad civil catalana y destacan entre sus funciones: proponer Antenas, nombrar a los miembros del Jurado y otorgar, en última instancia, el premio a la candidatura ganadora.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

ounc

il C

onse

ll C

onse

jo12

/Members/Membres/Miembros

Josep AntichLa Seu d’Urgell 1955director of La Vanguardia director de La Vanguardia, www.lavanguardia.es

Jaume BarnadaBarcelona 1960Architect and director of urban planning and housing of the Municipal Urbanism Institute Arquitecte i director d’Urbanisme i Habitatge de l’Institut Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona Arquitecto y director de Urbanismo y Vivienda del Instituto Municipal de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona

Raimon Belenes Palma de Mallorca 1952Physician and health manager, Director of the BST/TSF fusion project. Health Department of Generalitat de CatalunyaMetge i Gestor sanitari, Director del projecte de fusió BST/TSF. Departament de Salut de la Generalitat de CatalunyaMedico y Gestor sanitario, Director del proyecto de fusión BST/TSF. Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya

Mireia Belil Barcelona 1960Director Fundació Fòrum Universal de les Cultures (Universal Forum of Cultures Foundation)Directora de la Fundació Fòrum Universal deles Cultures www.fundacioforum.org

Isabela de Rentería Zaragoza 1956Architect and Deputy Director of the La Salle Higher Technical School of Architecture. Ramon LLull UniversityArquitecta i subdirectora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. Universitat Ramon Llull Arquitecta y subdirectora de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura La Salle. Universidad Ramon Llull www.salle.url.edu

Miquel Espinet Lleida 1948Architect and chairman of the FADArquitecte i president del FADArquitecto y presidente del FAD www.espinet-ubach.com

Ramon Folch Barcelona 1946Doctor in Biology and Socio-ecologist. Managing director of ERFDoctor en biologia i socioecòleg. Director general d’ERF Doctor en biología y socioecólogo. Director general de ERF www.erf.cat

Llàtzer Moix Sabadell 1955Deputy director of La VanguardiaAdjunt al director de La Vanguardia Adjunto al director de La Vanguardia www.lavangurardia.es

Arcadi Oliveres Barcelona 1945President of Justícia i Pau (Justice & Peace)President de Justícia i Pau Presidente de Justícia i Pau www.justiciaipau.org

Oriol Pibernat Director of the Eina SchoolDirector de l’escola Eina Director de la escuela Eina www.eina.edu

Joan Antoni Solans Barcelona 1941Architect and urban plannerArquitecte i urbanista Arquitecto y urbanista www.solans.org

Miquel Valls Barcelona 1943President of the Chamber of Commerce President de la Cambra de Comerç Presidente de la Cámara de Comercio www.cambrabcn.org

Xavier Vidal-Folch Deputy Director of International Relations of El PaísDirector adjunt de relacions internacionals d’El País Director adjunto de relaciones internacionales de El Paíswww.elpais.com

13

Scouts Antenes Antenas

The Scouts are persons, institutions or collectives who are acquainted with the reality of cities in the different geographical areas of the world. Their function,in keeping with the conditions of the prize, is to propose candidatures that are eligible for the award.

Les Antenes són persones, institucions o col·lectius coneixedors de la realitat en matèria de ciutats de les diferents zones geogràfiques del món. La seva funció és, cenyint-se a les bases, proposar candidatures susceptibles de rebre el premi.

Las Antenas son personas, instituciones o colectivos conocedores de la realidad en materia de ciudades de las diferentes zonas geográficas del mundo. Su función es, ciñéndose a las bases, proponer candidaturas susceptibles de recibir el premio.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

cout

s A

nten

es A

nten

as14

/Members/Membres/MiembrosGraciela AmaroMexico, 1969ArchitectManaging Director Municipal Planning Institute, IMPLAN, of the Municipality of León, Gto., México.ArquitectaDirectora general Institut Municipal de Planejament del Municipi de León, Guanajuato, MèxicArquitectaDirectora general Instituto Municipal de Planeación del Municipio de León, Guanajuato, Méxicowww.implan.gob.mx

Luis Francisco AmpueroArchitectManager of the Historic Centre and Monumental Zone of the Municipality of Arequipa ArquitecteGerent del Centre Històric i Zona Monumental de la Municipalitat d'Arequipa ArquitectoGerente del Centro Histórico y Zona Monumental de la Municipalidad de Arequipa www.muniarequipa.gob.pe

Pedro AzaraFrancia 1955ArchitectProfessor of Aesthetics and Arts Theory at the School of Architecture of Barcelona (ETSAB) Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)ArquitecteProfessor d'Estètica i Teoria de les Arts a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)ArquitectoProfesor de Estética y Teoría de las Artes en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)www.upc.es

Luis Diego BarahonaSan José de Costa Rica, 1978ArchitectDirector Ldb arquitecturaArquitecte Director Ldb ArquitecturaArquitectoDirector Ldb Arquitecturawww.ldbarquitectura.com

Kamal Bittar1965Architect/plannerSenior expert-Aleppo Urban Development Project German Agency for international cooperation (GIZ)Arquitecte urbanistaSènior expert – Projecte de desenvolupament urbà d'Alep German Agency for International Cooperation (GIZ)Arquitecto urbanista

Senior experto – Proyecto de desarrollo urbano de Alepo German Agency for International Cooperation (GIZ)www.udp-aleppo.org

Pedro Brandão1950ArchitectProfessor of Architecture, Secretary General of Europan in Portugal, Director Associação Traços na Paisagem IST - Technical University of Lisbon and Europan Portugal AssociatioArquitecteProfessor d'Arquitectura, secretari general d'Europa a Portugal, director de l'Associação Traços na Paisagem IST - Universitat Tècnica de Lisboa i Associació Europa PortugalArquitectoProfesor de Arquitectura, secretario general de Europa en Portugal, director de la Associação Traços na Paisagem IST - Universidad Técnica de Lisboa y Asociación Europa Portugalwww.europanportugal.pt / www.tracosnapaisagem.pt

Ruby BustamanteDirector of the Office for the Historic Centre of HuamangaDirectora de l'Oficina del Centre Històric de HuamangaDirectora de la Oficina del Centro Histórico de Huamanga

Joan Cané i RúbiesBarcelona, 1982ArchitectArquitecteArquitectohttp://joan.cane.cat/

José CarriónCuzco, 1961ArchitectDirector of the Project for the Integral Development of the Cultural Heritage of Colca P>D Heritage for Development Programme – AECIDArquitecteDirector del Projecte de Desenvolupament Integral Patrimoni Cultural del Colca Programa Patrimoni per al Desenvolupament – AECIDArquitectoDirector del Proyecto de Desarrollo Integral Patrimonio Cultural del Colca Programa Patrimonio para el Desarrollo - AECIDwww.aecid.pe

Rosario Carvajal Santiago de Chile, 1971History ProfessorSpokesperson for Neighbours for the Defence of the Yungay District and President of the Patrimonio Nuestro (Our Heritage) Foundation. Neighbours for

15

the Defence of the Yungay DistrictProfessora d'HistòriaPortaveu de Veïns per la Defensa del Barri Yungay i presidenta de la Fundación Patrimonio Nuestro. Veïns per la Defensa del Barri YungayProfesora de HistoriaVocera de Vecinos por la Defensa del Barrio Yungay y presidenta de la Fundación Patrimonio Nuestro. Vecinos por la Defensa del Barrio Yungaywww.elsitiodeyungay.cl

Hans J. CassensBremen, 1961Urban Management and Local Government SpecialistProgramme Manager GIZEspecialista en govern local i en gestió urbanaDirector de programa GIZEspecialista en gobierno local y en gestión urbanaDirector de programa GIZwww.giz.de

Edler Ricardo CastellanosTegucigalpa, 1968ArchitectCoordinator of Projects of the Heritage for Development Project. International Spanish Cooperation Agency for Development (AECID)ArquitecteCoordinador de Projectes del Programa Patrimoni per al Desenvolupament. Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID)ArquitectoCoordinador de Proyectos del Programa Patrimonio para el Desarrollo. Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID)www.aecid.hn

Joaquim ClusaValencia 1950Economist Urban PlannerDirector Mur&Clusa Associats SL.Economista urbanistaDirector Mur & Clusa Associats, SLEconomista urbanistaDirector Mur & Clusa Associats, SLwww.murclusa.cat

Marcelo CortiBuenos Aires,1957ArchitectDirector Café de las ciudades publishing houseArquitecteDirector Editorial Café de las CiudadesArquitectoDirector Editorial Café de las Ciudadeswww.cafedelasciudades.com.ar

Juan de la SernaArchitectDirector of the P>D Programme, Heritage for Development. International Spanish Cooperation Agency for Development - AECID-Peru

ArquitecteDirector del Programa Patrimoni per al Desenvolupament. Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament–AECID PerúArquitectoDirector del Programa Patrimonio para el Desarrollo. Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo–AECID Perúwww.aecid.pe

Edaimon De Juan CuevasMadrid, 1978JournalistHead of the Ecourbano portal. Urban Ecology Agency of BarcelonaPeriodista Responsable del portal Ecourbano. Agència d’Ecologia Urbana de BarcelonaPeriodista Responsable del portal Ecourbano Agència d’Ecologia Urbana de Barcelonawww.ecourbano.es

Andres Dunayevich1998Graduate in CommunicationsDirector for the communication and citizenship area of the El Agora Civil Association. El Agora Civil AssociationLlicenciat en ComunicacióDirector responsable de l'àrea de comunicació i ciutadania de l'Associació Civil El Ágora. Asociación Civil El ÁgoraLicenciado en ComunicaciónDirector responsable del área de comunicación y ciudadanía de la Asociación Civil El Ágora. Asociación Civil El Ágorawww.elagora.org.ar

Luca Gervasoni i VilaBarcelona, 1980Aid workerCo-director of NoVA and Representative for this entity in Israel and Occupied Palestinian Territories. Nova - Centre for Social InnovationCooperantCodirector de Nova i representant de l'entitat a Israel i al Territori Palestí Ocupat. Nova - Centre per a la Innovació SocialCooperanteCodirector de Nova y representante de la entitat en Israel y el Territorio Palestino Ocupado. Nova - Centre per a la Innovació Socialwww.nova.cat

Rafael GonzálezArchitecture studentEstudiant d'ArquitecturaEstudiante de Arquitectura

Danny Ismael Jara JarrínCuenca, Ecuador, 1980Commercial Engineer / International Business

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

cout

s A

nten

es A

nten

as16

Director of External Relations. Cuenca City Hall, EcuadorEnginyer comercial / negocis internacionalsDirector de Relacions Externes. Alcaldia de Cuenca, EquadorIngeniero comercial / negocios internacionalesDirector de Relaciones Externas. Alcaldía de Cuenca, Ecuadorwww.cuenca.gov.ec

María Silva Matos1984Landscape ArchitectFCT Reseach Grant, PhD student. TU Lisbon, School of Architecture (FAUTL)PaisatgistaBecari de recerca de la FCT i estudiant de doctorat. TU Lisbon, School of Architecture (FAUTL)PaisajistaBecario de investigación de la FCT y estudiante de doctorado. TU Lisbon, School of Architecture (FAUTL)

Mayarí Mena De PazArchitectDirector of the Municipalidad de La Antigua Guatemala Project. AECIDArquitectaDirectora del Projecte Municipalidad de La Antigua Guatemala. Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al DesenvolupamentArquitectaDirectora del Proyecto Municipalidad de La Antigua Guatemala. Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo

Lucrezia Miranda Buenos Aires, 1964Academic Researcher (Urban Plannig and Design) PhD in City and Regional Planning, UC Berkeley; Postdoctoral Fellow, Office of the President, University of CaliforniaAcadèmica-investigadora (urbanisme)Doctora en Planejament Urbà i Regional, UC Berkeley; Investigadora posdoctoral, Programa de l'Oficina del President, Universitat de CalifòrniaAcadémica investigadora (urbanismo) Doctora en Planeamiento Urbano y Regional, UC Berkeley; Investigadora posdoctoral, Programa de la Oficina del Presidente, Universidad de Californiawww.ucla.edu

Gabriel MontañésBarcelona, 1982ArchitectArquitecteArquitectowww.gabrielmontanes.com

Alejandra MorenoMexico City, 1940Doctor in HistoryHead of the Historic Centre Authority. Historic Centre Authority, Federal District Government

Doctora en HistòriaTitular de l'Autoritat del Centre Històric. Autoritat del Centre Històric, Govern del Districte FederalDoctora en HistoriaTitular de la Autoridad del Centro Histórico. Autoridad del Centro Histórico, Gobierno del Distrito Federalwww.autoridadcentrohistorico.df.gob.mx

Luis MozasArchitectExpert-Coordinator Heritage for the Development of Guatemala Programme. AECIDArquitecteExpert-coordinador Programa de Patrimoni per al Desenvolupament a Guatemala. Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al DesenvolupamentArquitectoExperto-coordinador Programa de Patrimonio para el Desarrollo en Guatemala. Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo

Sara MurSabadell, 1946Economist UrbanistDirector. Mur&Clusa Associats S.L.Economista urbanistaDirectora. Mur&Clusa Associats S.L.Economista urbanistaDirectora. Mur&Clusa Associats S.L.www.murclusa.cat

Elizabeth N. MwanikiBEST PRACTICES (2006)

Viviana NarotzkyBarcelona, 1964Design HistorianChair, ADI-FADHistoriadora del dissenyPresidenta d'ADI-FADHistoriadora del diseñoPresidenta de ADI-FAD

Bernardo NavarroMexico City, 1956Urban planner specialised in TransportCoordinator of the Study Group in Metropolitan Transport and Mobility. Metropolitan Autonomous UniversityPlanificador urbà especialitzat en transport Coordinador del Grup d'Estudis en Transport i Mobilitat Metropolitana. Universitat Autònoma MetropolitanaPlanificador urbano especializado en transporte Coordinador del Grupo de Estudios en Transporte y Movilidad Metropolitana. Universidad Autónoma Metropolitana

Debashish NayakCalcutta, 1960Conservation ArchitectAdvisor. Heritage Programme, Ahmedabad

17

Municipal CorporationConservació arquitectònicaAssessor. Heritage Programme, Ahmedabad Municipal CorporationConservación arquitectónica. Asesor. Heritage Programme, Ahmedabad Municipal Corporationwww.egovamc.com

Anna Vicenza NufrioAvellino, 1965Researcher and University ProfessorMarie Curie Fellowship, Researcher. Polytechnic University of Madrid, Higher School of Architecture, Department for Urban Planning and Territory DevelopmentInvestigadora i professora d'universitatBecària Marie Curie, investigadora. Universitat Politècnica de Madrid, Escola Superior d'Arquitectura, Departament d'Urbanística i Ordenació del TerritoriInvestigadora y profesora de universidadBecaria Marie Curie, investigadora. Universidad Politécnica de Madrid, Escuela Superior de Arquitectura, Departamento de Urbanística y Ordenación del Territoriowww.upm.es

Karina Oliveira São Paulo, 1976Architect and Urban PlannerResearcher. LABHAB - Housing and Human Settlements Lab of the Faculty of Architecture and Urbanism of the University of Sao PauloArquitecta i urbanistaInvestigadora. LABHAB - Laboratori d'Habitatge i Assentaments Humans de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de São PauloArquitecta y urbanistaInvestigadora. LABHAB - Laboratorio de Vivienda y Asentamientos Humanos de la Facultad de Arquitectura y Urbanismo de la Universidad de São Paulowww.usp.br/fau/depprojeto/labhab

Luis OrtegaBarcelona, 1972ArchitectAssociate Professor at UPC and UA. F451 ArquitecturaArquitecteProfessor associat a la UPC i a la UA. F451 ArquitecturaArquitectoProfesor asociado a la UPC y a la UA. F451 Arquitecturawww.f451arquitectura.com

Carmen Irene Paz RiveraTegucigalpa, 1982ArchitectAcademic Head of Architecture. UNITEC - Technological Central American University

ArquitectaCap acadèmic d'Arquitectura. Universitat Tecnològica CentreamericanaArquitectaJefe académico de Arquitectura. Universidad Tecnológica Centroamericanawww.unitec.edu

Alfonso Perez-MendezVigo, 1956ArchitectProfessor of Architecture, Co-Director Preservation Institute Caribbean, University of FloridaArquitecteProfessor d'Arquitectura, codirector de Preservació de l'Institute Caribbean, University of FloridaArquitectoProfesor de Arquitectura, codirector de Preservación del Institute Caribbean, University of Florida

Nacho PoliBuenos Aires, 1967ArchitectIndependent ConsultantArquitecteConsultor independentArquitectoConsultor independiente

Luis Cesar Queiroz 1947Urban and Architecture PhDProfessor of IPPUR / UFRJ and Coordinator of Observatório das Metrópoles. Observatório das Metrópoles - IPPUR / UFRJDoctor en urbanisme i arquitecturaProfessor d'IPPUR / UFRJ i coordinador de l'Observatório das Metrópoles. Observatório das Metrópoles - IPPUR / UFRJDoctor en urbanismo y arquitecturaProfesor de IPPUR / UFRJ y coordinador del Observatório das Metrópoles. Observatório das Metrópoles - IPPUR / UFRJ

Anna RecasensSabadell, 1961 Visual Arts - Cultural Agent - EducationIndependent cultural agent - several artistic projects in collaboration. La Sitja (cultural association), Metropolitan Cultural Action Collective, MEL (mobileeducationlab) education collectiveArts visuals, gestió cultural, educacióGestió cultural independent. Diversos projectes artístics en col·laboració. La Sitja (associació cultural), Col·lectiu Acció Cultural Metropolitana, Col·lectiu Educatiu MEL (mobileeducationlab)Artes visuales, gestión cultural, educaciónGestión cultural independiente. Varios proyectos artísticos en colaboración. La Sitja (asociación cultural), Col·lectiu Acció Cultural Metropolitana, Col·lectiu Educatiu MEL (mobileeducationlab)www.interraincognita.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

cout

s A

nten

es A

nten

as18

Bruno Remoué1964Architect Urban Planner. Manager of the Historic Centre and Monumental Zone of the Municipality of Arequipa. Bruno Remoué & AssociatsArquitecte urbanista. Gerent. Bruno Remoué & AssociatsArquitecto urbanista. Gerente. Bruno Remoué & Associatswww.brunoremoue.com

Henry Renna Santiago de Chile, 1984PolitologistQualified Coordinator, Social Latin American Movements and Community Self-Management. Combatant Dwellers' MovementPolitòlegCoordinador diplomat Moviments Socials Llatinoamericans i Autogestió Comunitària. Movimiento de Pobladores en LuchaPolitólogoCoordinador diplomado Movimientos Sociales Latinoamericanos y Autogestión Comunitaria. Movimiento de Pobladores en Luchawww.mplchile.cl

Fermín RodríguezOviedo, 1959GeographerTenured University Professor. University of Oviedo, CeCodetGeògrafCatedràtic d'universitat. Universitat d'Oviedo, CeCodetGeógrafoCatedrático de universidad. Universidad de Oviedo, CeCodetwww.unioviedo.es/cecodet

Hugo SegawaSão Paulo, 1956ArchitectProfessor, researcher. Universidade de São Paulo, Faculty of Architecture and UrbanismArquitecteProfessor i investigador. Universitat de São Paulo, Facultat d'Arquitetura i UrbanismeArquitectoProfesor e investigador. Universidad de São Paulo, Facultad de Arquitetura y Urbanismo

Suzanne StrumNew York, 1959 Architect. Director of Studies. UPC. Metropolis Master and Graduate Program in Urban and Architecture CultureArquitecta. Directora d'estudis. UPC. Metropolis Master and Graduate Program in Urban and Architecture CultureArquitecta. Directora de estudios. UPC. Metropolis Master and Graduate Program in Urban and Architecture Culturewww.metropolis-bcn.org

Iván Villarrubia Madrid, 1977UrbanistMe(c)saUrbanistaMe(c)saUrbanistaMe(c)sawww.villarramblas.blogspot.com

João Sette Whitaker São Paulo, 1966Architect and Urban PlannerProfessor. Universidade de São Paulo, Faculty of Architecture and UrbanismArquitecte i urbanistaProfessor. Universitat de São Paulo, Facultat d'Arquitetura i UrbanismeArquitecto y urbanistaProfesor. Universidad de São Paulo, Facultad de Arquitetura y Urbanismowww.usp.br/fau/depprojeto/labhab

Selma ZerhouniMorocco, 1958ArchitectDirector of Publications. ArchimediaArquitecta Directora de publicacions. ArchimediaArquitecta Directora de publicaciones. Archimediawww.archimedia.ma

19

Jury Jurat Jurado

The jury is the organ in charge of evaluating the candidatures submitted by the Scouts. It operates communally in accordance with the conditions of the prize, selects the shortlisted candidatures and submits to the Council its proposal for the winning candidature.

El jurat és l’òrgan encarregat de valorar les candidatures presentades per les Antenes. Actua col·legiadament cenyint-se a les bases del premi, selecciona les candidatures finalistes i eleva al Consell la seva proposta de candidatura guanyadora.

El Jurado es el órgano encargado de valorar las candidaturas presentadas por las Antenas. Actúa colegiadamente ciñéndose a las bases del premio, selecciona las candidaturas finalistas y eleva al Consejo su propuesta de candidatura ganadora.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dJu

ry J

urat

Jur

ado

20

/Members/Membres/Miembros

Jaume BarnadaBarcelona 1960Architect and director of urban planning and housing of the Municipal Urbanism Institute arquitecte i director d’Urbanisme i Habitatge de l’Institut Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona Arquitecto y director de Urbanismo y Vivienda del Instituto Municipal de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona

Miquel Espinet Lleida 1948Architect and chairman of the FADArquitecte i president del FADarquitecto y presidente del FAD www.espinet-ubach.com

Guy Julier St. Helier, Jersey, Canal Islands, UK. 1961Principal Research Fellow in Contemporary Design,University of Brighton/Victoria & Albert Musueminvestigador Principal en Disseny Contemporani, Universitat de Brighton/ Victoria & Albert Musuemnvestigador Principal en Diseño Contemporaneo, Universidad de Brighton/ Victoria & Albert Musuemwww.designculture.info

Toni Miserachs Barcelona 1942Graphic designer and member of the FAD board, Dissenyadora gràfica i vocal de la junta del FAD, Diseñadora gráfica y vocal de la junta del FAD,

Joan Antoni Solans Barcelona 1941Architect and urban plannerArquitecte i urbanista Arquitecto y urbanista www.solans.org

Alfons Soldevila Badalona 1938Architect, Soldevila, Soldevila, Soldevila ArquitectesArquitecte a Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes Arquitecto en Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes www.soldevilasss.com

Miguel RoldánCeuta 1961Architect, director of BACArquitecte, director de BAC Arquitecto, director de BAC www.roldanberengue.com

Hannover Creació del nou districte

de Kronsberg

ZaragozaRevitalització del barri de les Delícies

Revitalització de la ribera de l’Ebre HuelvaUrbanització del parc Moret

Antigua Rehabilitació del

poble de San Felipe

Dakar Microgardens

Arequipa Pla de renovació

urbana

Cuenca Programa de

millora de barris

Ayacucho Pla de rehabilitació

del centre històric

Buenos Aires Habitatge social del barri de Monteagudo

Santiago de Chile Recuperació del barri històric

Moviment popular per l’urbanisme social

Chattanooga Transformació

urbana

Portland Transformació

urbana

Comayagua Revitalització del centre històric

Mexico DF Rehabilitació del centre històric

New York The High Line Park

Manaos Rehabilitació de la zona dels igarapés

Curitiba Sistema de

transport urbà

Rio de Janeiro Favela painting

/Finalists/Finalistes/Finalistas

Hannover Creació del nou districte

de Kronsberg

HuelvaUrbanització del parc Moret

Ahmedabad Heritage Cell

AleppoRehabilitació del centre urbà

Nantes Remodelació urbana de l’illa de Nantes

Saxònia-Anhalt Shrinking cities x 19

Shenyang Projecte d’urbanisme sostenible

Helsinki District Heating

Malmö Regeneració de dues zones deteriorades

Yangzhou Xina

Conservació urbana

SeoulRecuperació del barri tradicional de Bukchon

© H

erita

ge C

ell, A

hmed

abad

Mun

icip

al C

orpo

ratio

n

23

Ahmedabad

Amd

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Debashish Nayak

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad

24

Ahmedabad

Heritage Cell

The Heritage Cell, the first local administration created in India to implement a revitalisation programme of the historic centre, was founded with the purpose of giving the city back to its inhabitants in the conviction that the conservation of the heritage is a factor in its development. This municipal unit provides resources and coordination in the restoration of buildings as well as activities for rediscovering the city's art.

4,030,000 inhab., India

Eng

lish

25

Founded in 1411 AD, the city of Ahmedabad went from a small military settlement surrounded by walls and located on the banks of the river Sabarmati to a major city that today has five million people. After India proclaimed its independence, the city set out on an expansion process, and as the population grew its inhabitants began to move to the other side of the river, far from the walled city. The rapid transformation of the city, both in its urban landscape and in the new ways of life of the people, led Ahmedabad's historic heritage to begin a decline. Its population lost interest in it and as a result also lost the knowledge of its own historical identity. The architectural heritage of Ahmedabad includes Islamic and Hindu works of art and pieces sculpted in stone, marble and wood.

In order to halt the factors that led to its decay, the Municipal Corporation of Ahmedabad, advised by the CRUTA Conservation and Research group and the Traditional Urban Architecture Foundation, created in 1996 a unit for the preservation of the heritage, the Heritage Cell. This unit is the first local administration created in India to implement a comprehensive programme of conservation and revitalisation of the historic centre. The Heritage Cell was founded with the purpose of giving the city back to its inhabitants in the conviction that the conservation of the cultural heritage is also a factor in its development.

The actions undertaken by the Heritage Cell have allowed the community to recover its pride in a traditional lifestyle. Besides providing resources, assistance and orientation in heritage conservation and to coordinate the restoration of buildings and public places, the Heritage Cell organises different educational activities so that the citizens rediscover art, culture,

traditions and the built heritage within the walled city. It also promotes financial facilities for the conservation of the heritage by the citizens. Thus, residents of the historic centre can obtain loans at a subsidised 5% interest rate for repairing their ancient houses. It has hitherto been possible to restore buildings as much as 200 years old.

After the 2001 earthquake, the Heritage Cell embarked on repairs in damaged buildings, principally schools.

The involvement of the local community has been encouraged right from the start of the programme, allowing the citizens, besides rediscovering their historical identity, to participate in the construction of new social relations with the city.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad

26

Cat

alà

27

Ahmedabad

Heritage Cell

La Heritage Cell, primera administració local creada a l’Índia per aplicar un programa de revitalització del centre històric, neix amb la finalitat de retornar la ciutat als seus habitants i amb el convenciment que la conservació del patrimoni és un factor de desenvolupament. Aquesta unitat municipal proporciona tant recursos i coordinació per a la restauració d’edificis, com activitats per redescobrir l’art de la ciutat.

4,030,000 hab., India

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad

28

Fundada el 1411, la ciutat d’Ahmedabad va passar de ser un petit assentament militar envoltat de muralles i situat a la ribera del riu Sabarmati, a ser una urbs que avui ja té cinc milions de persones. Després de la proclamació de la independència de l’Índia, la ciutat va iniciar un procés d’expansió, i a mesura que la població augmentava els seus habitants van començar a traslladar-se a l’altre costat del riu, lluny de la ciutat emmurallada.

La transformació ràpida de la ciutat, tant en el paisatge urbà com en les noves formes de vida de la gent, va fer que el patrimoni històric d’Ahmedabad comencés a deteriorar-se, la seva població hi perdés l’interès i, en conseqüència, també el coneixement de la seva pròpia identitat històrica. El patrimoni arquitectònic d’Ahmedabad inclou obres d’art islàmic i hindú, i escultures de pedra, marbre i fusta.

Per frenar els factors de deteriorament, la Corporació Municipal d’Ahmedabad, amb l’assessorament del Grup de Conservació i Recerca CRUTA i la Fundació d’Arquitectura Tradicional Urbana, va crear el 1996 una unitat de preservació del patrimoni, la Heritage Cell. Aquesta unitat és la primera administració local creada a l’Índia per aplicar un programa complet de conservació i revitalització del centre històric. La Heritage Cell va néixer amb la finalitat de retornar la ciutat als seus habitants i amb el convenciment que la conservació del patrimoni cultural també és un factor de desenvolupament.

Les accions dutes a terme per la Heritage Cell han permès que la comunitat recuperés l’orgull en els seus estils de vida tradicionals. A més de proporcionar recursos, assistència i orientació per a la conservació del patrimoni, així com també coordinar la restauració d’edificis i llocs públics,

la Unitat de Patrimoni organitza diverses activitats educatives perquè la ciutadania redescobreixi l’art, la cultura, les tradicions i el patrimoni construït a la ciutat emmurallada. També es promouen facilitats econòmiques per a la conservació del patrimoni per part de la ciutadania; així, els residents del centre històric poden aconseguir un préstec a un tipus d’interès subvencionat d’un 5% per a la reparació de les seves cases antigues. Fins ara ha estat possible la restauració d’edificis de fins a dos-cents anys d’antiguitat.

Després del terratrèmol de 2001, la Unitat de Patrimoni va dur a terme reparacions dels edificis malmesos, principalment escoles.

La implicació de la comunitat local s’ha fomentat des de l’inici del programa perquè la ciutadania, a més de redescobrir la seva identitat històrica, participi en la construcció de noves relacions socials amb la ciutat.

Cas

tella

no2

9

Ahmedabad

Heritage Cell

La Heritage Cell, primera administración local creada en la India para aplicar un programa de revitalización del centro histórico, nace con el fin de devolver la ciudad a sus habitantes y con el convencimiento de que la conservación del patrimonio es un factor de desarrollo. Esta unidad municipal proporciona tanto recursos y coordinación para la restauración de edificios, como actividades para redescubrir el arte de la ciudad.

4.030.000 hab., India

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

hmed

abad

30

Fundada en 1411, la ciudad de Ahmedabad pasó de ser un pequeño asentamiento militar rodeado de murallas y ubicado en las orillas del río Sabarmati, a ser una urbe que hoy ya cuenta con cinco millones de personas. Después de que la India proclamara su independencia, la ciudad inició un proceso de expansión, y a medida que la población aumentaba sus habitantes comenzaron a trasladarse al otro lado del río, lejos de la ciudad amurallada.

La rápida transformación de la ciudad, tanto en el paisaje urbano como en las nuevas formas de vida de la gente, hizo que el patrimonio histórico de Ahmedabad empezara a deteriorarse, su población perdiera el interés en él y, en consecuencia, también el conocimiento de su propia identidad histórica. El patrimonio arquitectónico de Ahmedabad incluye obras de arte islámico e hindú, y piezas esculpidas en piedra, mármol y madera.

Para frenar los factores de deterioro, la Corporación Municipal de Ahmedabad, con el asesoramiento del Grupo de Conservación e Investigación CRUTA y la Fundación de Arquitectura Tradicional Urbana, creó en 1996 una unidad de preservación del patrimonio, la Heritage Cell. Esta unidad es la primera administración local creada en la India para aplicar un programa completo de conservación y revitalización del centro histórico. La Heritage Cell nació con el fin de devolver la ciudad a sus habitantes y con el convencimiento de que la conservación del patrimonio cultural es también un factor de desarrollo.

Las acciones llevadas a cabo por la Heritage Cell han permitido que la comunidad recuperara el orgullo en sus estilos de vida tradicionales. Además de proporcionar recursos, asistencia y orientación para la conservación del patrimonio, así como coordinar la restauración de edificios y lugares públicos, la Unidad

de Patrimonio organiza diversas actividades educativas para que la ciudadanía redescubra el arte, la cultura, las tradiciones y el patrimonio construido en la ciudad amurallada. También se promueven facilidades económicas para la conservación del patrimonio por parte de la ciudadanía; así, los residentes del centro histórico pueden conseguir un préstamo a un tipo de interés subvencionado de un 5 % para la reparación de sus casas antiguas. Hasta ahora ha sido posible la restauración de edificios de hasta doscientos años de antigüedad.

Tras el terremoto de 2001, la Unidad de Patrimonio llevó a cabo reparaciones de los edificios dañados, principalmente escuelas.

La implicación de la comunidad local se ha fomentado desde el inicio del programa para que la ciudadanía, además de redescubrir su identidad histórica, participe en la construcción de nuevas relaciones sociales con la ciudad.

© G

IZ-U

DP

Alep

po

31

Aleppo

Alp

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Kamal Bittar, Pedro Azara

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lepp

o3

2

Aleppo

Rehabilitation of the urban centre

The project for the transformation of the centre of Aleppo took the shape of implementing a series of interventions for urban conservation and development that would respect the social, urban and commercial structures. This refurbishment process has brought improvements to the quality of life of the citizens, an increase in opportunities for local economic growth and a strengthened cultural identity to the Old Town.

2,000,000 inhab., Syria

Eng

lish

33

Aleppo is one of the oldest uninterruptedly inhabited cities in the world, and in 1986 the Ancient City of Aleppo (CVA) was granted World Heritage status by Unesco. The urban centre accommodates around 100,000 inhabitants, who represent 5% of the 2 million residents of the city of Aleppo as a whole.

During the 20th century the CVA has experienced dramatic physical, social and economic change as a result of having introduced new traffic arteries and of the exodus of the moneyed classes, combined with a widespread economic decline. As a consequence districts were altered, buildings and infrastructures deteriorated and the settlements were in serious danger. In view of this, since 1996 the CVA Directorate, with the support of German Technical Cooperation (GTZ), has played a crucial role in launching, implementing and managing the rehabilitation process. The management model of the CVA Directorate is characterised by its multidisciplinary internal organisation.

Seeking to recover the traditional configuration while promoting change, the project had to adopt a broad approach for the conservation and development of the CVA that would not focus only on the preservation of monuments. This is why the process has followed an integral suite of interventions that include: strategic development, urban planning, renovation of the technical infrastructure, provision of a social infrastructure and social services (daycare centre, medical centre, cultural centre, etc), improving environmental conditions, updating and developing public spaces, historical preservation and restoration of monuments, traffic management, housing funds to restore the most damaged houses, local economic development, promotion of culture and

sustainable tourism and community development.

Currently the rehabilitation works encompass more than 60 hectares and involve a housing park with 10,000 private houses, of which more than 3,000 require urgent structural repairs to prevent a deterioration that would lead the residents to emigrate. By early 2009, meanwhile, 75% of the sewerage network and 90% of water pipes were already renovated. At the same time, the telephony network was replaced and the streets resurfaced with new cobblestone paving. That same year, the Housing Fund had offered almost 700 interest-free loans of up to 5000 USD. It also offers a subsidy of 25% of the amount of the loan to restore the notable architectural elements of the buildings. And as regards the environment, this project pioneered the drawing up of the Old Town's Agenda 21.

The ongoing, long-term commitment of the public authorities and institutions within the framework of the rehabilitation project has created a new confidence among residents and the business community, a key condition for attracting private investment in residential and commercial buildings. In addition, this experience has been recorded in the 'Support Manual for other historic centres in the Implementation of Rehabilitation Measures', a document aimed at municipal heads and professionals in urban development as well as universities and other institutions.

More information:www.udp-aleppo.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lepp

o3

4

Cat

alà

35

Aleppo

Rehabilitació del centre urbà

El projecte de transformació del centre d’Alep es tradueix en la implementació d’una sèrie d’intervencions de conservació urbana i de desenvolupament respectant les estructures socials, urbanes i comercials. Aquest procés de rehabilitació ha suposat una millora de la qualitat de vida de la ciutadania, un augment de les oportunitats per al creixement econòmic local i un enfortiment de la identitat cultural de la Ciutat Vella.

2.000.000 hab., Siria

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lepp

o3

6

Alep és una de les ciutats, ininterrompudament habitades, més antigues del món, i el 1986 la Ciutat Vella d’Alep (CVA) va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El centre urbà acull uns 100.000 habitants que representen el 5 % dels 2 milions de residents en el conjunt de la ciutat d’Alep.

Durant el segle XX la CVA va experimentar uns dramàtics canvis físics, socials i econòmics com a resultat de la introducció de nous eixos de circulació i la sortida de la classe benestant, tot això combinat amb un declivi econòmic general. Com a conseqüència, els barris es van veure alterats, els edificis i les infraestructures, deteriorats, i els assentaments van córrer un perill seriós. Davant d’això, des de 1996, la Direcció de la CVA, amb el suport de la Cooperació Tècnica Alemanya (GTZ), ha exercit un paper fonamental en iniciar, implementar i gestionar el procés de rehabilitació. El model de gestió de la Direcció de la CVA es caracteritza per una organització interna multidisciplinària.

Amb la intenció de recuperar la configuració tradicional i alhora promoure el canvi, el projecte va haver d’adaptar un ampli enfocament per a la conservació i el desenvolupament de la CVA que no només se centrés en la preservació dels monuments. Per aquest motiu, el procés ha seguit un conjunt integral d’intervencions. Aquestes inclouen: desenvolupament estratègic, planificació urbana, renovació d’infraestructura tècnica, provisió d’infraestructura social i serveis socials (escola bressol, centre mèdic, centre cultural, etc.), millora de les condicions mediambientals, actualització i desenvolupament d’espais públics, preservació històrica i restauració de monuments, gestió del trànsit, fons d’habitatge per restaurar les cases més malmeses, desenvolupament econòmic local, promoció cultural i de turisme

sostenible i desenvolupament comunitari.

Actualment el treball de rehabilitació engloba més de 60 hectàrees i implica un parc d’habitatges de 10.000 cases particulars, de les quals més de 3.000 requereixen reparacions estructurals urgents per evitar el deteriorament que signifiqui l’emigració dels residents. D’altra banda, a principis de 2009, el 75 % de la xarxa de clavegueram i el 90 % de les canonades d’aigua ja estaven renovats. Al mateix temps, la xarxa de telefonia va ser substituïda i les superfícies dels carrers es van cobrir amb el nou paviment de llambordes. Aquest mateix any, el Fons d’Habitatge havia ofert prop de 700 préstecs sense interessos de fins a 5.000 €. També ofereix una subvenció d’un 25 % de l’import del préstec per restaurar els elements arquitectònics notables dels edificis. I, pel que fa al medi ambient, aquest projecte va ser el pioner en l’elaboració de l’Agenda 21 de la Ciutat Vella.

El compromís constant i de llarga durada dels poders públics i institucions en el marc del projecte de rehabilitació ha creat una nova confiança entre els residents i la comunitat empresarial, condició bàsica per a la inversió privada en els edificis residencials i comercials. A més, aquesta experiència ha estat recollida en el Manual de apoyo a otros centros históricos en implementación de medidas en rehabilitación, document adreçat als responsables municipals i els professionals de desenvolupament urbà, així com a les universitats i altres institucions.

Més informació:www.udp-aleppo.org

Cas

tella

no3

7

Aleppo

Rehabilitación del centro urbano

El proyecto de transformación del centro de Alepo se traduce en la implementación de una serie de intervenciones de conservación urbana y de desarrollo respetando las estructuras sociales, urbanas y comerciales. Este proceso de rehabilitación ha supuesto una mejora de la calidad de vida de la ciudadanía, un aumento de las oportunidades para el crecimiento económico local y un fortalecimiento de la identidad cultural de la Ciudad Vieja.

2.000.000 hab, Siria

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

lepp

o3

8

Alepo es una de las ciudades, ininterrumpidamente habitadas, más antiguas del mundo, y en 1986 la Ciudad Vieja de Alepo (CVA) fue declarada por la Unesco Patrimonio de la Humanidad. El centro urbano acoge unos 100.000 habitantes que representan el 5 % de los 2 millones de residentes en el conjunto de la ciudad de Alepo.

Durante el siglo XX la CVA experimentó dramáticos cambios físicos, sociales y económicos como resultado de la introducción de nuevos ejes de circulación y la salida de la clase adinerada, combinado todo ello con un declive económico general. Como consecuencia, los barrios se vieron alterados, los edificios y las infraestructuras, deteriorados, y los asentamientos corrieron un serio peligro. Ante esto, desde 1996, la Dirección de la CVA, con el apoyo de la Cooperación Técnica Alemana (GTZ), ha desempeñado un papel fundamental al iniciar, implementar y gestionar el proceso de rehabilitación. El modelo de gestión de la Dirección de la CVA se caracteriza por su organización interna multidisciplinar.

Con la intención de recuperar la configuración tradicional y a la vez promover el cambio, el proyecto tuvo que adaptar un amplio enfoque para la conservación y el desarrollo de la CVA que no sólo se centrara en la preservación de los monumentos. Por este motivo, el proceso ha seguido un conjunto integral de intervenciones. Estas incluyen: desarrollo estratégico, planificación urbana, renovación de infraestructura técnica, provisión de infraestructura social y servicios sociales (guardería, centro médico, centro cultural, etc.), mejora de las condiciones medioambientales, actualización y desarrollo de espacios públicos, preservación histórica y restauración de monumentos, gestión del tráfico, fondos de vivienda para restaurar las casas más dañadas, desarrollo económico local, promoción

cultural y de turismo sostenible y desarrollo comunitario.

Actualmente el trabajo de rehabilitación engloba más de 60 hectáreas e implica un parque de viviendas de 10.000 casas particulares, de las cuales más de 3.000 requieren urgentes reparaciones estructurales para evitar el deterioro que signifique la emigración de los residentes. Por otra parte, a principios de 2009, el 75 % de la red de alcantarillado y el 90 % de las tuberías de agua ya estaban renovados. Al mismo tiempo, la red de telefonía fue sustituida y las superficies de las calles se cubrieron con el nuevo pavimento de adoquines. Ese mismo año, el Fondo de Vivienda había ofrecido cerca de 700 préstamos sin intereses de hasta 5.000 USD. También ofrece una subvención de un 25 % del importe del préstamo para restaurar los elementos arquitectónicos notables de los edificios. Y, en lo referente al medio ambiente, este proyecto fue el pionero en la elaboración de la Agenda 21 de la Ciudad Vieja.

El compromiso constante y de larga duración de los poderes públicos e instituciones en el marco del proyecto de rehabilitación ha creado una nueva confianza entre los residentes y la comunidad empresarial, condición básica para la inversión privada en los edificios residenciales y comerciales. Además, esta experiencia ha sido recogida en el Manual de apoyo a otros centros históricos en implementación de medidas en rehabilitación, documento dirigido a los responsables municipales y los profesionales de desarrollo urbano, así como a las universidades y otras instituciones.

Mas información:www.udp-aleppo.org

39

Antigua

Ant

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Mayari Mena de Paz, Luís Mozas

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntig

ua4

0

Antigua

Rehabilitation of aldea San Felipe

The Rehabilitation of Aldea San Felipe, situated in the environs of the city of Antigua Guatemala, led to improvements in housing, rebuilding the urban environment, mitigating natural risks and reappraising the township's cultural heritage, one of the most important in the city.

41,097 inhab., Guatemala

Eng

lish

41

Antigua Guatemala was designated a World Heritage site by Unesco in 1979.

The Rehabilitation project for Aldea San Felipe seeks to improve living and safety conditions for a group of dwellings in the township of San Felipe de Jesús, in the proximity of the city of Antigua and belonging to its same municipality. It is the first operation of the Plan of the Villages, which includes other townships in the city outskirts.

The intervention in the Aldea San Felipe de Jesús, whose inhabitants lived under the threat of floods and landslides, focused on refurbishing dwellings, rebuilding the urban environment and mitigating natural risks in the most vulnerable sectors and, lastly, reappraising the township's cultural heritage, which constitutes one of the most important ones of Antigua.The project was divided into three phases. The first one intervened on the habitational area through the improvement of the external part of the dwelling; the second phase included the improvement of the street and its respective components and the third one implemented the necessary mitigation measures to minimise the risk of landslides in this sector.

The improvements on Calle del Hospital Nacional Pedro de Bethancourt, which has benefited an estimated 250 people, were carried out by the Workshop-School of the Aldeas de La Antigua Guatemala, which undertook half the works. In addition, the plan incorporated the design of the Regeneration projects for the Plaza Mayor and of the Handicrafts Market of San Felipe de Jesús, which has the objective of socially and economically boosting this currently derelict area.The development plan for the Aldeas de La Antigua has municipal supply and the support of the

Spanish Agency for Cooperation and Development, the Junta de Andalucía (the Andalusian regional government) and the Municipality of La Antigua Guatemala. This plan, which is broader because it includes other townships on the outskirts of the city, addresses the needs of 14 communities inhabited by around 40,000 people.

More information:www.aecid.es

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntig

ua4

2

Cat

alà

43

Antigua

Rehabilitació de l’aldea deSan Felipe

La rehabilitació de l’aldea de San Felipe, situada als entorns de la ciutat d’Antigua Guatemala, va permetre la millora dels habitatges, reconstruir l’ambient urbà, mitigar els riscos naturals i revalorar el patrimoni cultural del poble, un dels més importants de la ciutat.

41.097 hab., Guatemala

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntig

ua4

4

Antiga Guatemala va ser designada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.

El projecte de rehabilitació de l’aldea de San Felipe busca la millora de les condicions d’habitabilitat i seguretat d’un grup d’habitatges a l’aldea de San Felipe de Jesús, pròxima a la ciutat d’Antigua i pertanyent a la mateixa municipalitat. És la primera actuació del Plan de Desarrollo de las Aldeas de La Antigua Guatemala, que inclou altres aldees dels entorns de la ciutat.

La intervenció a l’aldea de San Felipe de Jesús, els habitants de la qual vivien sota amenaces d’inundacions i esllavissades, es va centrar a rehabilitar habitatges, reconstruir l’ambient urbà, mitigar els riscos naturals en els sectors més vulnerables i, finalment, revalorar el patrimoni cultural del poble, que constitueix un dels més importants d’Antigua.

El projecte es va dividir en tres fases. En la primera es va intervenir l’àrea habitacional amb la millora de la part externa de l’habitatge; la segona incloïa la millora del carrer i els seus respectius components; i en la tercera fase es van aplicar les mesures de mitigació necessàries per minimitzar el risc d’esllavissades en el sector.Les millores al carrer de l’Hospital Nacional Pedro de Bethancourt, que es calcula que han beneficiat 250 persones, van ser executades per l’Escuela Taller de las Aldeas de La Antiga Guatemala, que van desenvolupar la meitat de l’obra. Així mateix, el pla també va incorporar el disseny dels projectes de revitalització de la plaça Major i del Mercado de Artesanías de San Felipe de Jesús, que té per objectiu impulsar socialment i econòmicament aquesta àrea, actualment deprimida.

El Plan de Desarrollo de las Aldeas de La Antigua Guatemala té un

abast municipal i el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament, la Junta d’Andalusia i la Municipalidad de la Antigua Guatemala. Aquest pla, que és més ampli perquè inclou altres aldees dels entorns de la ciutat, s’adreça a 14 comunitats on habiten prop de 40.000 persones.

Més informació:www.aecid.es

Cas

tella

no4

5

Antigua

Rehabilitación de la aldea de San Felipe

La rehabilitación de la aldea de San Felipe, ubicada en los entornos de la ciudad de Antigua Guatemala, permitió la mejora de las viviendas, reconstruir el ambiente urbano, mitigar los riesgos naturales y revalorizar el patrimonio cultural de la aldea, uno de los más importantes de la ciudad.

41.097 hab, Guatemala

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntig

ua4

6

Antigua Guatemala fue designada Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1979.

El proyecto de rehabilitación de la aldea de San Felipe busca la mejora de las condiciones de habitabilidad y seguridad de un grupo de viviendas en la aldea de San Felipe de Jesús, próxima a la ciudad de Antigua y perteneciente a la misma municipalidad. Es la primera actuación del Plan de Desarrollo de las Aldeas de La Antigua Guatemala, que incluye otras aldeas de los entornos de la ciudad.

La intervención en la aldea de San Felipe de Jesús, cuyos habitantes vivían bajo amenazas de inundaciones y deslaves, se centró en rehabilitar viviendas, reconstruir el ambiente urbano, mitigar los riesgos naturales en los sectores más vulnerables y, por último, revalorizar el patrimonio cultural de la aldea, que constituye uno de los más importantes de Antigua.

El proyecto estuvo dividido en tres fases. En la primera se intervino el área habitacional con la mejora de la parte externa de la vivienda; la segunda incluía la mejora de la calle y sus respectivos componentes, y en la tercera fase se implementaron las medidas de mitigación necesarias para minimizar el riesgo de deslizamientos en el sector.

Las mejoras en la calle del Hospital Nacional Pedro de Bethancourt, que se calcula que han beneficiado a 250 personas, fueron ejecutadas por la Escuela Taller de las Aldeas de La Antigua Guatemala, que desarrollaron la mitad de la obra. Así mismo, el plan también incorporó el diseño de los proyectos de revitalización de la plaza Mayor y del Mercado de Artesanías de San Felipe de Jesús, que tiene por objetivo impulsar social y económicamente dicha área, actualmente deprimida.

El Plan de Desarrollo de las Aldeas de La Antigua Guatemala tiene un abasto municipal y cuenta con el apoyo de la Agencia Española de Cooperación al Desarrollo, la Junta de Andalucía y la Municipalidad de La Antigua Guatemala. Dicho plan, que es más amplio porque incluye otras aldeas de los entornos de la ciudad, está dirigido a 14 comunidades en las que habitan cerca de 40.000 personas.

Mas información:www.aecid.es

47

Arequipa

Aqp

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Juan de la Serna, Luís Francisco Ampuero Bejarano

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

requ

ipa

48

Arequipa

Plan for the urban renovation and housing recovery in the Barrio del Solar district

The Rehabilitation of Aldea San Felipe, situated in the environs of the city of Antigua Guatemala, led to improvements in housing, rebuilding the urban environment, mitigating natural risks and reappraising the township's cultural heritage, one of the most important in the city.

821,692 inhab., Peru

Eng

lish

49

The tambos (Incan structures) of the barrio del Solar, in Arequipa, were built as part of the supply chain from the valleys of the coast to the Andean Altiplano highlands. The barrio del Solar was, with its sixteen tambos, the principal logistical centre of this activity. Tambos were originally comprised of small precarious constructions that over time were adapted and became consolidated as part of the city's architecture.

The emergence of motorised transport in the first half of the 20th century brought about the transformation of the tambos into spaces for habitational use. From the 1970s onwards, rural migration contributed to the densification of the tambos through improvised constructions that shaped the current hovels and pockets of poverty of the historic centre. The barrio del Solar is the sector containing the highest number of colonial tambos in the city, which are affected by problems of habitability and decay. The earthquake of 23 June 2001 further deepened the problems of stability of the buildings, putting residents' lives at risk.

Given this deterioration, the rehabilitation of these buildings, which are so characteristic of the Viceroyal architecture of Arequipa, was both necessary and urgent not only in order to conserve them but also to improve the dwellings and the sanitation networks to guarantee the salubriousness of the site. Arequipa City Hall and the Spanish Agency for Cooperation and Development launched the project for the integral rehabilitation of the barrio del Solar, which gave priority to recovering the tambos as part of the actions where recovering the heritage is necessarily linked to the processes of urban renovation and improvement of habitability for the population. The project supported the families in the physical-legal rationalisation

measures and with the title deeds of their properties.

The tambos on which interventions have been carried out are the following:

Tambo de Bronce: Built in the 18th century, it is probably the oldest in the city. The integral rehabilitation of the tambo began in 2002 with the active participation of all the neighbours. The results obtained in the recovery project became the benchmark for the viability of the renovation process in the barrio del Solar.

Tambo El Matadero: Built in the second half of the 17th century, it accommodates 36 families, many of whom lived in a single room. The intervention, which began in July 2003, encompassed the refurbishment of the dwellings and the provision of basic services, recovering communal spaces and adapting them to the urban surroundings. The resident families participated actively in all the project phases and contributed a percentage of its costs.

Tambo de la Cabezona: Considered one of the most representative tambos of the city, it once had one of the first mills in the city. In an expansion built in the late 19th century, a wooden construction in a neo-classical style was added that once housed a historic cabaret. Currently, with an approximate surface space of 2,700 m2, it is organised around two large courtyards with entrances from three adjoining streets and accommodates 23 families. The old chapel was fitted out as an art gallery and the courtyards of the tambo were treated as spaces for the neighbours' use and as a venue for the community's cultural activities.

More information:www.muniarequipa.gob.pe

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

requ

ipa

50

Cat

alà

51

Arequipa

Pla de renovació urbana i recuperació d’habitatge al Barri del Solar

La rehabilitació del barri del Solar es caracteritza per la posada en valor i gestió sostenible del seu patrimoni considerant la inversió en infraestructura i equipament públic d’ús social i cultural, així com la generació de noves activitats lligades a la cultura i al turisme. Des del projecte es promou, com un dret de la població, l’ús i gaudi del patrimoni i l’accés a la cultura.

821.692 hab., Perú

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

requ

ipa

52

Els tambos del barri del Solar, a Arequipa, van sorgir com a part de la cadena de subministrament des de les valls de la costa cap l’altiplà andí. El barri del Solar va ser, amb els seus setze tambos, el principal centre logístic d’aquesta activitat. Els tambos al principi estaven conformats per petites construccions precàries que, amb el temps, van ser adaptades i es van consolidar com a part de l’arquitectura de la ciutat.

L’aparició del transport motoritzat a la primera meitat del segle XX va significar la transformació dels tambos en espais d’ús habitacional. A partir de la dècada dels setanta, la migració rural va contribuir a la densificació dels tambos amb construccions improvisades que van conformar els actuals tuguris i bosses de pobresa del centre històric. El barri del Solar és el sector que conté el major nombre de tambos colonials de la ciutat, els quals presenten problemes d’habitabilitat i decadència. El terratrèmol del 23 juny de 2001 va agreujar els problemes d’estabilitat dels immobles i va posar en risc la vida dels residents.

Davant d’aquesta situació de degradació, la rehabilitació d’aquests edificis, característics de l’arquitectura virreinal d’Arequipa, era necessària i urgent, no només per a la seva conservació, sinó també per a la millora dels habitatges i les xarxes sanitàries que garantissin la salubritat del conjunt. L’Ajuntament d’Arequipa i l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament van posar en marxa el projecte de rehabilitació integral del barri del Solar, el qual va prioritzar la recuperació dels tambos en el marc d’actuacions on el rescat del patrimoni es vincula necessàriament amb els processos de renovació urbana i millora de les condicions d’habitabilitat de la població. El projecte va donar suport a les famílies en el sanejament fisicolegal i la titulació de les seves propietats.

Els tambos que han estat intervinguts són els següents:

Tambo de Bronce: construït al segle XVIII, és probablement el més antic de la ciutat. La rehabilitació integral del tambo es va iniciar el 2002 amb la participació activa de tots els veïns. Els resultats obtinguts en el projecte de recuperació van constituir el millor referent sobre la viabilitat del procés de renovació al barri del Solar.

Tambo El Matadero: construït en la segona meitat del segle XVII, hi viuen 36 famílies, moltes de les quals convivien en una sola cambra. La intervenció, iniciada el juliol de 2003, va considerar la rehabilitació d’habitatges i la dotació de serveis bàsics, recuperació dels espais comuns i adequació de l’entorn urbà. Les famílies residents van assumir una participació activa durant totes les etapes del projecte i van aportar un percentatge dels seus costos.

Tambo de la Cabezona: considerat un dels tambos més representatius de la ciutat, va albergar un dels primers molins de la ciutat. En una ampliació realitzada a finals del segle XIX, s’hi va incorporar una construcció de fusta, d’estil neoclàssic, on va existir un històric cabaret. Actualment, amb una superfície aproximada de 2.700 m2, està organitzat al voltant de dos grans patis als quals s’entra per tres vies confrontants i hi viuen 23 famílies. L’antiga capella es va condicionar com a galeria d’art i els patis del tambo es van tractar com a espais per a ús veïnal i suport d’activitats culturals de la comunitat.

Més informació:www.muniarequipa.gob.pe

Cas

tella

no5

3

Arequipa

Plan de renovación urbana y recuperación de vivienda en el Barrio del Solar

La rehabilitación del barrio del Solar se caracteriza por la puesta en valor y gestión sostenible de su patrimonio considerando la inversión en infraestructura y equipamiento público de uso social y cultural, así como la generación de nuevas actividades ligadas a la cultura y al turismo. Desde el proyecto se promueve, como un derecho de la población, el uso y disfrute del patrimonio y el acceso a la cultura.

821.692 hab, Perú

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

requ

ipa

54

Los tambos del barrio del Solar, en Arequipa, surgieron como parte de la cadena de abastecimiento desde los valles de la costa hacia el altiplano andino. El barrio del Solar fue, con sus dieciséis tambos, el principal centro logístico de esta actividad. Los tambos, en sus inicios, estaban conformados por pequeñas construcciones precarias que, con el tiempo, fueron adaptadas y se consolidaron como parte de la arquitectura de la ciudad.

La aparición del transporte motorizado en la primera mitad del siglo XX significó la transformación de los tambos en espacios de uso habitacional. A partir de la década de los setenta, la migración rural contribuyó a la densificación de los tambos con construcciones improvisadas que conformaron los actuales tugurios y bolsas de pobreza del centro histórico. El barrio del Solar es el sector que contiene el mayor número de tambos coloniales de la ciudad, los cuales presentan problemas de habitabilidad y decadencia. El terremoto del 23 de junio del 2001 agravó los problemas de estabilidad de los inmuebles y puso en riesgo la vida de los residentes.

Ante esta situación de degradación, la rehabilitación de estos edificios, característicos de la arquitectura virreinal de Arequipa, era necesaria y urgente, no sólo para su conservación, sino también para la mejora de las viviendas y las redes sanitarias que garantizasen la salubridad del conjunto. El Ayuntamiento de Arequipa y la Agencia Española de Cooperación al Desarrollo pusieron en marcha el proyecto de rehabilitación integral del barrio del Solar, el cual priorizó la recuperación de los tambos en el marco de actuaciones donde el rescate de lo patrimonial se vincula necesariamente con los procesos de renovación urbana y mejora de las condiciones de habitabilidad de la población. El proyecto apoyó a las

familias en el saneamiento físico-legal y la titulación de sus propiedades.

Los tambos que han sido intervenidos son los siguientes:

Tambo de Bronce: construido en el siglo XVIII, es probablemente el más antiguo de la ciudad. La rehabilitación integral del tambo se inició en 2002 con la participación activa de todos los vecinos. Los resultados obtenidos en el proyecto de recuperación constituyeron el mejor referente sobre la viabilidad del proceso de renovación en el barrio del Solar.

Tambo El Matadero: construido en la segunda mitad del siglo XVII, cuenta con 36 familias, muchas de las cuales convivían en una sola habitación. La intervención, iniciada en julio de 2003, consideró la rehabilitación de viviendas y la dotación de servicios básicos, recuperación de los espacios comunes y adecuación del entorno urbano. Las familias residentes asumieron una participación activa durante todas las etapas del proyecto y aportaron un porcentaje de sus costes.

Tambo de la Cabezona: considerado uno de los tambos más representativos de la ciudad, albergó uno de los primeros molinos de la ciudad. En una ampliación realizada a finales del siglo XIX se le incorporó una construcción de madera, de estilo neoclásico, donde existió un histórico cabaret. Actualmente, con una superficie aproximada de 2.700 m2, está organizado en torno a dos grandes patios a los que se ingresa por tres vías colindantes y en él viven 23 familias. La antigua capilla fue acondicionada como galería de arte y los patios del tambo fueron tratados como espacios para uso vecinal y soporte de actividades culturales de la comunidad.

Mas información:www.muniarequipa.gob.pe

55

Ayacucho

Ayp

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Ruby Bustamante Dueñas

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

yacu

cho

56

Ayacucho

Rehabilitation plan for the historic centre

The Integral Rehabilitation Plan for the Historic Centre of Ayacucho has the objective of improving the urban conditions and the quality of life of its inhabitants, with particular emphasis on sustainable, participative management that will contribute to local development. The plan's strategic focus is the enhancement of the historic heritage, which has succeeded in making of Ayacucho a cultural benchmark in the region.

180,000 inhab., Peru

Eng

lish

57

Ayacucho's heritage is both the pre-Hispanic era (Warpas, Nazca, Tiahuanaco and Inca cultures) and the colonial period. Founded in 1540, Ayacucho quickly developed as a city and became the residence of noblemen who built imposing mansions and churches.

The greatest urban issues appeared in the 1980s, at the start of the period of internal war that affected the entire nation. Ayacucho became isolated from the rest of the country and its precarious economy was increasingly weakened; at the same time, and on the one hand, an exodus was taking place of a large part of the population towards the capital, while on the other, a growing migratory flow of rural inhabitants towards Ayacucho was occurring, something that led to a gradual build-up in density of the Historic Centre.

The new era of peace brought greater rural migration and intense building activity without a suitable regulatory framework. This led to the chaotic growth of the city, with the resulting breakdown in its traditional physiognomy and its Historic Centre. The Plan for the Integral Rehabilitation of the Historic Centre was designed as a necessary and indispensable tool for the city's social and economic development. It began its implementation in September 1999 with the launch of a joint project between the Provincial Municipality of Huamanga and the Spanish International Cooperation Agency for Development.

Since that time, the actions have been aimed at drawing up the property register of the Historic Centre, the heritage inventory and the Management Plan and Regulatory Plan that validates it. Further, the population has benefited from free technical and legal advice through the Citizens' Advice Office, and heritage awareness campaigns have been carried out in the schools of the Historic Centre.

In October 2003 the register of religious architecture was completed, with 33 entries being made. In May 2004 the delimitation works of the Historic Centre were completed in an area that encompasses 176 Ha (9% of the city's total), inhabited by 20,000 people and where 290 fixed cultural assets have been identified. To date, data and architectural plans have been processed for 200 of them. That same year the floor plan and cross-section plans for 13 squares were digitised, and a further 9 for urban elements in 2006. In addition, these years have seen the rehabilitation of emblematic spots such as the Municipal Theatre and the old residence of the Marquis of Mozobamba, today converted into the Cultural Centre of the National University of San Cristóbal, a space that has recently been the venue for the 2nd Encounter of Peru's Network of Historic Centres.

Under the motto of “Huamanga, Cultural and University City”, Ayacucho is turning into the stage for cultural displays in which both neighbours and visitors participate, as well as into a benchmark in the Andean sphere for university education and technical training. New cultural initiatives have sprung up and the population enjoys a quality cultural offering.

More information:subgerenciadecentrohistorico.blogspot.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

yacu

cho

58

Cat

alà

59

Ayacucho

Pla de rehabilitació del centre històric

El Pla de Rehabilitació Integral del Centre Històric d’Ayacucho té com a objectiu millorar les condicions urbanes i la qualitat de vida dels seus habitants incidint en una gestió sostenible i participativa que contribueixi al desenvolupament local. Aquest pla té com a focus estratègic la posada en valor del patrimoni històric, que ha aconseguit situar Ayacucho com un referent cultural a la regió.

180,000 hab., Perú

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

yacu

cho

60

El patrimoni d’Ayacucho correspon tant a l’etapa prehispànica (cultures warpa, del Nazca, de Tiahuanaco i incaica) com a la colonial. Fundada el 1540, Ayacucho es va desenvolupar ràpidament com a ciutat i va ser residència de nobles que van construir imponents casals i temples.

La problemàtica urbana més important va sorgir en els anys vuitanta, quan es va iniciar el període de guerra interna que va afectar tota la nació. Ayacucho es va aïllar de la resta del país i la seva precària economia es va debilitar cada vegada més, la qual cosa va produir alhora, d’una banda, l’èxode de gran part de la població a la capital, i de l’altra, un creixent flux migratori de població rural cap a Ayacucho. Com a conseqüència es va produir una densificació gradual del centre històric.

Amb la nova etapa de pau, la migració rural es va accelerar i es va iniciar una intensa activitat constructiva sense un marc regulador adequat, cosa que va generar un creixement caòtic de la ciutat amb el consegüent deteriorament de la seva tradicional fesomia i del centre històric.

El Pla de Rehabilitació Integral del Centre Històric es va plantejar com una eina necessària i imprescindible per al desenvolupament social i econòmic de la ciutat. Es va começar a aplicar el setembre de 1999 amb la posada en marxa d’un projecte subscrit entre la Municipalitat Provincial de Huamanga i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Des d’aleshores, les accions s’han adreçat a elaborar el registre cadastral del centre històric, l’inventari patrimonial, així com el Pla de Gestió i el Pla Normatiu que el valida. A més, també s’ha ofert assessorament gratuït tècnic i legal a la població, a través de l’Oficina d’Orientació al

Ciutadà, i s’han executat campanyes de sensibilització patrimonial a les escoles del centre històric.

L’octubre de 2003 es va concloure el registre de l’arquitectura religiosa amb l’elaboració de 33 fitxes. El maig del 2004 es va fer el treball de delimitació del centre històric, zona que comprèn 176 Ha (un 9% del total de la ciutat), on viuen 20.000 persones i on s’han comptabilitzat 290 béns culturals immobles. Fins ara, s’han processat dades i plànols arquitectònics de 200 d’aquests béns. Aquest mateix any es va dur a terme la digitalització de plànols de planta i tall de 13 places, i el 2006 se’n van realitzar 9 més corresponents a elements urbans. A més, al llarg d’aquests anys s’han rehabilitat llocs emblemàtics, com el Teatre Municipal i l’antiga residència del marquès de Mozobamba, avui reconvertida en el Centro Cultural de la Universidad Nacional de San Cristóbal, espai que recentment ha estat seu del II Encuentro de la Red de Centros Históricos del Perú.

Sota el lema Huamanga, Ciudad Cultural y Universitaria, Ayacucho s’està convertint en un escenari de manifestacions culturals en què participen tant veïns com visitants i en un referent en l’àmbit andí en formació universitària i tècnica. Hi han sorgit noves iniciatives culturals i la població té una oferta cultural de qualitat.

Més informació:subgerenciadecentrohistorico.blogspot.com

Cas

tella

no6

1

Ayacucho

Plan de rehabilitación del centro histórico

El Plan de Rehabilitación Integral del Centro Histórico de Ayacucho tiene como objetivo mejorar las condiciones urbanas y la calidad de vida de sus habitantes incidiendo en una gestión sostenible y participativa que contribuya al desarrollo local. Dicho plan tiene como foco estratégico la puesta en valor del patrimonio histórico, que ha conseguido situar a Ayacucho como un referente cultural en la región.

180,000 hab, Perú

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

yacu

cho

62

El patrimonio de Ayacucho corresponde tanto a la etapa prehispánica (culturas warpa, del Nazca, de Tiahuanaco e incaica) como a la colonial. Fundada en 1540, Ayacucho se desarrolló rápidamente como ciudad y fue residencia de nobles que construyeron imponentes casonas y templos.

La mayor problemática urbana surgió en los años ochenta, cuando se inició el periodo de guerra interna que afectó a toda la nación. Ayacucho se aisló del resto del país y su precaria economía se debilitó cada vez más, lo que a la vez produjo, por un lado, el éxodo de gran parte de la población a la capital, y por otro, un creciente flujo migratorio de población rural hacia Ayacucho. Como consecuencia se produjo una gradual densificación del centro histórico.

Con la nueva etapa de paz, la migración rural se aceleró y se inició una intensa actividad constructiva sin un adecuado marco regulador, cosa que generó un crecimiento caótico de la ciudad con el consiguiente deterioro de su tradicional fisonomía y de su centro histórico.

El Plan de Rehabilitación Integral del Centro Histórico se planteó como una herramienta necesaria e imprescindible para el desarrollo social y económico de la ciudad. Su implementación se inició en septiembre de 1999 con la puesta en marcha de un proyecto suscrito entre la Municipalidad Provincial de Huamanga y la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo.

Desde entonces, las acciones han estado dirigidas a elaborar el registro catastral del centro histórico, el inventario patrimonial, así como el Plan de Gestión y el Plan Normativo que lo valida. Además, también se ha realizado asesoramiento gratuito técnico y legal a la población, a

través de la Oficina de Orientación al Ciudadano, y se han ejecutado campañas de sensibilización patrimonial en los colegios del centro histórico.

En octubre de 2003 se concluyó el registro de la arquitectura religiosa con la elaboración de 33 fichas. En mayo del 2004 se realizó el trabajo de delimitación del centro histórico, zona que abarca 176 Ha (un 9 % del total de la ciudad), en la que viven 20.000 personas y donde se han contabilizado 290 bienes culturales inmuebles. Hasta la fecha, se han procesado datos y planos arquitectónicos de 200 de ellos. Ese mismo año se llevó a cabo la digitalización de planos de planta y corte de 13 plazas, y en el 2006 se realizaron 9 más correspondientes a elementos urbanos. Además, a lo largo de estos años se han rehabilitado lugares emblemáticos, como el Teatro Municipal y la antigua residencia del Marqués de Mozobamba, hoy reconvertida en el Centro Cultural de la Universidad Nacional de San Cristóbal, espacio que recientemente ha sido sede del II Encuentro de la Red de Centros Históricos del Perú.

Bajo el lema Huamanga, Ciudad Cultural y Universitaria, Ayacucho se está convirtiendo en un escenario de manifestaciones culturales en las que participan tanto vecinos como visitantes y en un referente en el ámbito andino en formación universitaria y técnica. Han surgido nuevas iniciativas culturales y la población tiene una oferta cultural de calidad.

Mas información:subgerenciadecentrohistorico.blogspot.com

© A

ndre

s Mai

dana

Leg

al

63

Buenos Aires

Bai

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Marcelo Corti

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ueno

s A

ires

64

Buenos Aires

Social housing in the Monteagudo- Parque Patricios district

The district of Monteagudo was built in response to the Territorial Liberation Movement in view of Buenos Aires' housing emergency and the insufficient solutions provided by the state for the housing crisis. Besides being a good example of social housing integrated into the city's fabric, it is particularly noteworthy as a socially beneficial practice that has involved its users in the construction of their dwellings, providing them with worthy employment.

3,050,728 inhab., Argentina

Eng

lish

65

The Territorial Liberation Movement (MTL) was founded in June 2001 by political and social militants active in the popular districts of Greater Buenos Aires. At the time the city was going through a serious housing crisis that still today throws up contrasts such as 150 thousand empty homes while half a million of the city's inhabitants live in shantytowns, settlements, municipal hostels, squats or the street.

Given the state's insufficient and inefficient policies to provide a real solution to the housing problem, the MTL took the decision of launching its own initiative. This led to the Monteagudo project, a complex of 360 dwellings in the heart of the Parque Patricios district. To attain its objective it initiated a strong mobilisation campaign in the streets and lobbied the institutions until it succeeded in making the city's government, through the National Housing Fund (FONAVI), pass the law that adjudicated the construction project to the MTL, something that led the Municipal Housing Committee to allow an organisation of a popular bent to administer state resources. Through these the MTL paid $1,400,000 for 18 thousand square metres, an amount that represented less than 8% of the total building costs, whereas currently the impact may reach as much as 15%.

The Monteagudo district has become a good example of social housing that is well integrated into its surroundings in volumetry and in the possibilities it opens up to new routes, with an interesting organisation of public courtyards and a mixture of communal facilities and commercial premises. Monteagudo boasts a mother-and-child centre, a multipurpose hall, a radio station and three shops.

But in addition to having become a good model of social housing

integrated into the city fabric, the Monteagudo project is noteworthy for having become an example of good build management entrusted to a social company comprising the actual members of the MTL. The cooperative accommodates around five thousand families and involves the users in the construction of the homes, something that gives jobless members access to worthy employment.

The MTL is also developing training programmes, has established agreements with organisations and institutions and is constantly being analysed by students or teachers in communication, anthropology and education sciences. The MTL's commitment to critical and transforming awareness has also led it to introduce numerous women to tasks that were hitherto the preserve of men.

More information:www.mtl.org.ar

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ueno

s A

ires

66

Cat

alà

67

Buenos Aires

Habitatge social al barrio de Monteagudo–Parque Patricios

El barri de Monteagudo va sorgir com una resposta del Movimiento Territorial del Liberación davant l’emergència d’habitatges de Buenos Aires i les insuficients solucions de l’Estat a la crisi de l’habitatge. A més de ser un bon exemple d’habitatge social integrat a la trama de la ciutat, destaca perquè és una pràctica socialment beneficiosa que ha implicat els usuaris en la construcció dels seus habitatges i els ha permès d’accedir a una feina digna.

3,050,728 hab., Argentina

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ueno

s A

ires

68

El Movimiento Territorial del Liberación (MTL) va néixer el juny de 2001 sota el guiatge de militants polítics i socials amb inserció a les barriades populars del Gran Buenos Aires. En aquell temps la ciutat travessava una greu emergència d’habitatge, crisi que encara avui llança contrastos de 150.000 habitatges buits, mentre que mig milió d’habitants de la ciutat viu en barris de barraques, assentaments, albergs municipals, cases ocupades o al carrer.

Davant la insuficient i ineficient política de l’Estat per poder donar una solució real a l’habitatge, l’MTL va prendre la decisió d’emprendre la seva pròpia iniciativa i va sorgir el projecte Monteagudo, un complex de 360 habitatges en ple barri del Parque Patricios. Per aconseguir el seu objectiu va iniciar una forta campanya de mobilització als carrers i de diligències dins les institucions, fins a aconseguir que el Govern de la ciutat, a través del Fondo Nacional de la Vivienda (Fonavi), creés la llei que va adjudicar el projecte de construcció a l’MTL, fet que va implicar que la Comisión Municipal de la Vivienda permetés que una organització de caràcter popular administrés recursos estatals. Amb aquests, l’MTL va pagar $ 1.400.000 per 18.000 metres quadrats, import que representava menys d’un 8 % del total de l’obra, mentre que la incidència actual pot arribar fins a un 15 %.

El barri de Monteagudo ha esdevingut un bon exemple d’habitatge social molt ben integrat en el seu entorn en volumetria i possibilitat de recorreguts, amb una interessant organització en patis públics i equipaments comunitaris i locals comercials. A Monteagudo hi ha un centre maternoinfantil, un local de múltiples usos, una emissora de ràdio i tres locals comercials.

Però, a més de ser un bon model d’habitatge social integrat en la trama de la ciutat, el projecte Monteagudo destaca perquè ha esdevingut un exemple de gestió constructiva a càrrec d’una empresa social formada pels mateixos membres de l’MTL. La cooperativa alberga unes cinc mil famílies i implica els usuaris en la construcció dels habitatges, fet que permet que els membres desocupats accedeixin a una feina digna.

L’MTL també desenvolupa programes de capacitació, té convenis amb organitzacions i institucions i és analitzat constantment per estudiants o docents de comunicació, antropologia i ciències de l’educació. L’aposta de l’MTL per una consciència crítica i transformadora també ha portat a introduir nombroses dones en tasques abans reservades exclusivament als homes.

Més informació:www.mtl.org.ar

Cas

tella

no6

9

Buenos Aires

Vivienda social en el barrio de Monteagudo–Parque Patricios

El barrio de Monteagudo surgió como una respuesta del Movimiento Territorial del Liberación ante la emergencia habitacional de Buenos Aires y las insuficientes soluciones del Estado a la crisis de la vivienda. Además de ser un buen ejemplo de vivienda social integrada a la trama de la ciudad, destaca por ser una práctica socialmente beneficiosa que ha implicado a los usuarios en la construcción de sus viviendas y les ha permitido acceder a un trabajo digno.

3,050,728 hab, Argentina

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ueno

s A

ires

70

El Movimiento Territorial de Liberación (MTL) nació en junio de 2001 de la mano de militantes políticos y sociales con inserción en las barriadas populares del Gran Buenos Aires. Por aquel entonces la ciudad porteña atravesaba una grave emergencia habitacional, crisis que aún hoy arroja contrastes de 150.000 viviendas ociosas, mientras medio millón de habitantes de la ciudad vive en villas miseria, asentamientos, hoteles municipales, casas ocupadas o la calle.

Ante la insuficiente e ineficiente política del Estado para poder dar una solución real a la vivienda, el MTL tomó la decisión de emprender su propia iniciativa y surgió el proyecto Monteagudo, un complejo de 360 viviendas en pleno barrio de Parque Patricios. Para alcanzar su objetivo inició una fuerte campaña de movilización en las calles y cabildeo dentro de las instituciones, hasta lograr que el Gobierno de la ciudad, a través del Fondo Nacional de la Vivienda (Fonavi), creara la ley que adjudicó el proyecto de construcción al MTL, hecho que implicó que la Comisión Municipal de la Vivienda permitiera que una organización de carácter popular administrara recursos estatales. Con ellos, el MTL pagó $1.400.000 por 18.000 metros cuadrados, importe que suponía menos de un 8 % del total de la obra, mientras que la incidencia actual puede llegar a alcanzar hasta un 15 %.

El barrio de Monteagudo se ha convertido en un buen ejemplo de vivienda social muy bien integrada en su entorno en volumetría y posibilidad de recorridos, con una interesante organización en patios públicos y equipamientos comunitarios y locales comerciales. En Monteagudo hay un centro materno-infantil, un salón de usos múltiples, una emisora de radio y tres locales comerciales.

Pero, además de ser un buen modelo de vivienda social integrada en

la trama de la ciudad, el proyecto Monteagudo destaca por haberse convertido en un ejemplo de gestión constructiva a cargo de una empresa social formada por los propios miembros del MTL. La cooperativa alberga a unas cinco mil familias e implica a los usuarios en la construcción de las viviendas, hecho que permite a los miembros desocupados acceder a un trabajo digno.

El MTL está desarrollando, también, programas de capacitación, tiene convenios con organizaciones e instituciones y es analizado constantemente por estudiantes o docentes de comunicación, antropología y ciencias de la educación. La apuesta del MTL por una conciencia crítica y transformadora también ha llevado a introducir a numerosas mujeres en tareas antes reservadas exclusivamente a los hombres.

Mas información:www.mtl.org.ar

© C

hatt

anoo

ga C

ham

ber o

f Com

mer

ce

71

Chattanooga

Cha

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Lucrezia Miranda

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

hatt

anoo

ga72

Chattanooga

Sustainable urban transformation

In 1969, Chattanooga (Tennessee) was identified as the city with the highest pollution rates in the United States. Today this city has not only been able to clean up its air, but the combination it applied for environmental recovery and economic development has also transformed it into a model followed by other cities in the country.

155.554 inhab., Tennessee, United States

Eng

lish

73

Chattanooga is the fourth largest city in the State of Tennessee (United States). Situated near the border with the State of Georgia, the city lies at the intersection of four interstate expressways. Chattanooga, an industrial city, has a population of around 171,000 inhabitants, and in almost a decade the demographic growth rate has increased by 10%.

In 1969, the US Environmental Protection Agency identified Chattanooga as the most polluted city in the country. In view of this adverse piece of news, the municipal authorities focused their efforts on resolving the environmental problems as well as the urban decay that the city had begun to suffer as a result of the economic recession. At the outset the city addressed the problems individually; however, the strategy gradually evolved towards viewing them as interdependent.

Through a multidimensional approach that included the collaboration between the public-private sector and the community, the local authorities designed a strategy that included curbing industrial pollution, cleaning up the Tennessee river that crosses the city, providing cultural services and affordable housing, improving public transport and pedestrian zones, expanding green zones, developing local commerce and fostering the inclusion of disabled workers.

It can be said that the transformation of Chattanooga began three decades ago with the citizens' participation process called Vision 2000. In fact, Chattanooga was one of the first US cities to use a participative process to define development objectives and urbanistic plans. In 1984, the local Lyndhurst Foundation and the non-governmental organisation Chattanooga Venture began to head the process and to mobilise the neighbours. The process,

which gathered 1,700 neighbours together and at the outset focused on revitalising the centre and the riverside area, was structured into weekly meetings. These meetings resulted in 40 concrete objectives for the town, which were due to be achieved by the year 2000. In 1992, 37 of them had already been attained.

In 1993 Chattanooga Venture facilitated the second community process. This time, nine meetings were organised, during which a total of 2,600 citizens generated 2,559 ideas. Of these, 27 new objectives were developed for the city. All these participative processes gradually attracted private investment. They also promoted the creation of new public-private enterprises as well as the collaboration with neighbours' associations.

In 1995 Chattanooga was named by the United Nations UN-Habitat Programme as one of the best urban practices for its application of effective solutions to urban problems while improving the environment. Chattanooga has become a standard in showing how environmental and economic development can coexist thanks to each other and not despite each other.

Currently the city continues its commitment to “green efforts”, to improving traffic and expanding cycle lanes, and is increasing the number of dwellings. It is estimated that 9,837 new homes will be available by 2024.

More information:www.chattanooga.gov

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

hatt

anoo

ga74

Cat

alà

75

Chattanooga

Transformació urbana sostenible

El 1969, Chattanooga (Tennessee) va ser identificada com la ciutat amb més contaminació dels Estats Units. Avui, aquesta ciutat no només ha estat capaç de netejar el seu aire, sinó que la combinació que va aplicar per a la recuperació ambiental i el desenvolupament econòmic s’ha convertit en un model seguit per altres ciutats del país.

155.554 hab., Tennessee, Estats Units

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

hatt

anoo

ga76

Chattanooga és la quarta ciutat més gran de l’estat de Tennessee (Estats Units). Situada prop de la frontera amb l’estat de Geòrgia, la ciutat es troba a la intersecció de quatre autopistes interestatals. Chattanooga, ciutat industrial, té una població d’uns 171.000 habitants, i en gairebé una dècada la taxa de creixement demogràfic s’ha incrementat en un 10 %.

El 1969, l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va identificar Chattanooga com l’urbs amb més contaminació del país. Davant aquesta mala notícia, les autoritats municipals van centrar els seus esforços a solucionar els problemes ambientals i el deteriorament urbà que la ciutat començava a patir arran de la crisi econòmica. Al principi, la ciutat va abordar els problemes individualment, però l’estratègia va anar evolucionant fins a veure’ls de forma interdependent.

Amb un enfocament de desenvolupament multidimensional i de col·laboració entre el sector públic i el privat amb la comunitat, les autoritats locals van dissenyar una estratègia que incloïa frenar la contaminació industrial, netejar el riu Tennesse que travessa la ciutat, proveir de serveis culturals i d’habitatges assequibles, millorar el transport públic i les zones de vianants, ampliar les zones verdes, desenvolupar els comerços locals i fomentar la inclusió de treballadors amb discapacitat.

Es pot dir que la transformació de Chattanooga es va iniciar fa tres dècades, quan va començar el procés de participació ciutadana anomenat Vision 2000. De fet, Chattanooga va ser una de les primeres ciutats nord-americanes a utilitzar un procés participatiu per definir els objectius de desenvolupament i els plans urbanístics. El 1984, la fundació

local Lyndhurst i l’organització no governamental Chattanooga Venture van començar a liderar el procés i a mobilitzar els veïns. El procés, que va aplegar 1.700 veïns i que al principi estava focalitzat en la revitalització del centre i la zona del riu, es va estructurar en reunions setmanals. D’aquestes reunions van sorgir 40 objectius concrets per al municipi que s’havien d’assolir l’any 2000. El 1992, ja se n’havien acomplert 37.

El 1993 Chattanooga Venture va facilitar el segon procés comunitari. Aquesta vegada es van organitzar nou reunions durant les quals un total de 2.600 ciutadans van generar 2.559 idees. D’entre totes es van desenvolupar 27 objectius nous per a la ciutat. Tots aquests processos participatius van anar atraient gradualment les inversions privades i, a més, van promoure la creació de noves societats publicoprivades, així com també la col·laboració amb les associacions veïnals.

El 1995 Chattanooga va ser considerada, pel Programa de les Nacions Unides UN-Habitat, una de les millors pràctiques urbanes per l’aplicació de solucions efectives a problemes urbans i la millora, alhora, del medi ambient. Chattanooga s’ha convertit en un referent que mostra que el desenvolupament mediambiental i l’econòmic coexisteixen gràcies a l’un i a l’altre, i no pas malgrat l’altre.

Actualment, la ciutat continua apostant pels green efforts, per la millora de la circulació i per l’increment dels carrils per a bicicletes. El nombre d’habitatges augmenta i es calcula que el 2024 n’hi haurà 9.837 de nous.

Més informació:www.chattanooga.gov

Cas

tella

no77

Chattanooga

Transformación urbana sostenible

En 1969, Chattanooga (Tennessee) fue identificada como la ciudad con mayor contaminación de Estados Unidos. Hoy, esta ciudad no sólo ha sido capaz de limpiar su aire, sino que la combinación que aplicó para la recuperación ambiental y el desarrollo económico se ha convertido en un modelo seguido por otras ciudades del país.

155.554 hab., Tennessee, Estados Unidos

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

hatt

anoo

ga78

Chattanooga es la cuarta ciudad más grande del estado de Tennessee (Estados Unidos). Situada cerca de la frontera con el estado de Georgia, la ciudad se encuentra en la intersección de cuatro autopistas interestatales. Chattanooga, ciudad industrial, tiene una población de unos 171.000 habitantes, y en casi una década la tasa de crecimiento demográfico se ha incrementado en un 10 %.

En 1969, la Agencia de Protección Ambiental de Estados Unidos identificó a Chattanooga como la urbe con mayor contaminación del país. Ante esta mala noticia, las autoridades municipales centraron sus esfuerzos en solucionar los problemas ambientales así como el deterioro urbano que la ciudad empezaba a sufrir a raíz de la crisis económica. En un principio, la ciudad abordó los problemas individualmente; sin embargo, la estrategia fue evolucionando hasta verlos de forma interdependiente.

Con un enfoque de desarrollo multidimensional y de colaboración entre el sector público y el privado con la comunidad, las autoridades locales diseñaron una estrategia que incluía frenar la contaminación industrial, limpiar el río Tennesse que cruza la ciudad, proveer servicios culturales y vivienda asequible, mejorar el transporte público y las zonas peatonales, ampliar las zonas verdes, desarrollar los comercios locales y fomentar la inclusión de trabajadores con discapacidad.

Se puede considerar que la transformación de Chattanooga se inició hace tres décadas, cuando comenzó el proceso de participación ciudadana llamado Vision 2000. De hecho, Chattanooga fue una de las primeras urbes estadounidenses en usar un proceso participativo para definir los objetivos de desarrollo y los planes urbanísticos. En 1984, la fundación local Lyndhurst y la

organización no gubernamental Chattanooga Venture empezaron a liderar el proceso y a movilizar a los vecinos. El proceso, que reunió a 1.700 vecinos y en un principio estaba focalizado en la revitalización del centro y la zona del río, se estructuró en reuniones semanales. De estas reuniones nacieron 40 objetivos concretos para el municipio que debían ser alcanzados en el año 2000. En 1992, 37 de ellos ya se habían cumplido.

En 1993 Chattanooga Venture facilitó el segundo proceso comunitario. Esta vez se organizaron nueve reuniones durante las cuales un total de 2.600 ciudadanos generaron 2.559 ideas. De entre todas ellas se desarrollaron 27 nuevos objetivos para la ciudad. Todos estos procesos participativos fueron atrayendo gradualmente las inversiones privadas y, además, promovieron la creación de nuevas sociedades público-privadas, así como la colaboración con las asociaciones vecinales.

En 1995 Chattanooga fue considerada por el Programa de las Naciones Unidas UN-Habitat una de las mejores prácticas urbanas por su aplicación de soluciones efectivas a problemas urbanos a la vez que mejoraba el medioambiente. Chattanooga se ha convertido en un referente que muestra que el desarrollo medioambiental y el económico coexisten gracias a uno y otro, y no a pesar del otro.

Actualmente, la ciudad continúa apostando por los green efforts, por la mejora de la circulación y por el incremento de los carriles para bicicletas. El número de viviendas está aumentando y se calcula que en 2024 habrá 9.837 viviendas nuevas.

Mas información:www.chattanooga.gov

© F

unda

cion

Com

ayag

ua C

olon

ial y

Alc

aldi

a de

Com

ayag

ua.

79

Comayagua

Cyg

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Edler Ricardo Castellanos Rivera

/MENTION/MENCIÓ/MENCION

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

omay

agua

80

Comayagua

Regeneration of the historic centre

The regeneration of Comayagua's historic centre, achieved through the Comayagua Colonial Programme, regenerated the image of the city, involved inter-institutional collaboration and reinforced the town in its urban management and in the local development strategy. The programme's impact study in itself constitutes a model that evinced how the protection of the heritage can become an essential ingredient in local development.

58,600 inhab., Honduras

Eng

lish

81

In the early nineteen-nineties, the city of Comayagua was in urban decline manifested in the poor state of the public spaces, the rapid destruction of the architectural heritage and urban homogeneity, the legal and institutional weakness in planning and managing the urban heritage, the decay in the housing function and the population's apathy and resistance to conserving the historic centre.

Before this, the 1996-2006 period saw the launch of the Comayagua Colonial Programme (PCC), a pilot initiative to launch the regeneration of the city's historic centre, promoted by the Honduran Anthropology and History Institute (IHAH) and joined by Comayagua City Hall and the Spanish Agency for Cooperation and Development. In the course of a decade of actions, the city underwent multiple rehabilitation projects of buildings, emblematic public spaces and monumental architecture.

A crucial component of the PCC was the Comayagua Workshop School (ETC), which gave the resource-poor young the opportunity to train in trades such as bricklaying, joinery, blacksmithing, electricity and sculpture restoration. This school took part in the rehabilitation works of eight public spaces and historic buildings. To date, some 612 students have been able to train at the School. In 2006, the team from the Historic Centre Office and a group of external consultants developed the Impact and Monitoring Study, a novel formula because it set out to evaluate the programme beyond the work performed with the purpose of rigorously verifying its positive effects, both on the perception of the Comayagua population in regard to its cultural heritage and its development potential and on the positioning of the city in the country's economic and cultural life. This study constitutes a landmark in the field

of urban regeneration and a model in impact measuring and monitoring of development programmes. The implementation of this study revealed a change of focus from heritage protection to the identification of the heritage as an essential ingredient in the development of the local sphere.

In general terms, the impact study demonstrated the importance of historic centres as an engine to drive local development; in boosting tourist interest and the assets of the Comayagua Colonial brand; in the population's ownership of the historic centre for leisure and cultural affirmation, in injecting the popular manifestations and traditions of Comayagua with new life; in improving the quality of life and self-esteem of its inhabitants; and in strengthening the social, economic and institutional fabric.

The initial 1996 scenario has turned into a new one that takes the historic centre as a space of cultural prestige, social relations and economic development. Whereas in the year 1996 the majority of Comayagua inhabitants viewed the conservation of their city's heritage as an irrelevance, currently the population considers it a valuable resource that must be looked after.

More information:www.municomayagua.comwww.comayaguacolonial.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

omay

agua

82

Cat

alà

83

Comayagua

Revitalització del centre històric

La revitalització del centre històric de Comayagua, realitzat a través del Programa Comayagua Colonial, va suposar la revaloració de la imatge de la ciutat, una col·laboració interinstitucional i un reforç del municipi en la gestió urbana i en l’estratègia de desenvolupament local. L’estudi d’impacte del programa constitueix en si mateix un model que va posar de manifest que la protecció del patrimoni pot ser un input essencial per al desenvolupament local.

58.600 hab., Honduras

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

omay

agua

84

A principis de la dècada dels noranta, la ciutat de Comayagua presentava un deteriorament urbà que es podia constatar en el mal estat dels espais públics, la destrucció accelerada del patrimoni arquitectònic i de l’homogeneïtat urbana del centre històric, la feblesa jurídica i institucional per a la planificació i gestió del patrimoni urbà, el deteriorament de la funció habitacional i el desinterès i la resistència de la població respecte de la conservació del centre històric.

Davant d’això, durant el període 1996-2006 es va posar en marxa el Programa Comayagua Colonial (PCC), programa pilot de revitalització del centre històric de la ciutat impulsat per l’Instituto Hondureño de Antropología e Historia (IHAH) i al qual es van afegir l’Alcaldía de Comayagua i l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament. Al llarg d’una dècada d’actuacions, la ciutat va veure múltiples projectes de rehabilitació d’immobles, espais públics emblemàtics i arquitectura monumental.

Un component fonamental del PCC va ser l’Escuela Taller de Comayagua (ETC), que va brindar l’oportunitat a joves d’escassos recursos de rebre formació en oficis relacionats amb la construcció, la fusteria, la forja, l’electricitat i la restauració d’escultura. Aquesta escola va participar en les obres de rehabilitació de vuit espais públics i edificis històrics. Fins ara, ja són 612 els alumnes que han pogut rebre formació en aquest centre.

El 2006, l’equip de l’Oficina del Centro Histórico i un grup de consultors externs van desenvolupar l’Estudio de Impacto y Monitoreo, una fórmula nova perquè es proposava avaluar el programa més enllà del nivell dels productes realitzats per comprovar-ne de forma rigorosa els efectes positius, tant en la percepció de

la població de Comayagua sobre el seu patrimoni cultural i la seva potencialitat de desenvolupament, com en el posicionament de la ciutat en la vida econòmica i cultural del país. Aquest estudi constitueix una fita en el camp dels plans de revitalització urbana i un model en l’àmbit del mesurament d’impacte i monitorització de programes de desenvolupament. Durant el desenvolupament d’aquest estudi es va posar de manifest el canvi d’enfocament des de la protecció del patrimoni cap a la identificació del patrimoni com un input essencial per al desenvolupament en l’àmbit local.

De manera general, l’estudi d’impacte va demostrar la importància dels centres històrics com a motors de desenvolupament local; l’increment de l’interès turístic i l’actiu de la marca Comayagua Colonial; l’apropiació de la població del centre històric per al seu esbarjo i afirmació cultural, amb la revitalització de les manifestacions i tradicions populars de Comayagua; la millora de la qualitat de vida i l’autoestima dels seus habitants; i l’enfortiment del teixit social, econòmic i institucional.

L’escenari inicial de 1996 s’ha transformat en un nou escenari que pren el centre històric com un espai de prestigi cultural, relació social i desenvolupament econòmic. Així com l’any 1996 la majoria dels habitants de Comayagua no consideraven rellevant la conservació patrimonial de la seva ciutat, en l’actualitat la població ho considera un recurs valuós que han cuidar.

Més informació:www.municomayagua.comwww.comayaguacolonial.org

Cas

tella

no8

5

Comayagua

Revitalización del centro histórico

La revitalización del centro histórico de Comayagua, realizado a través del Programa Comayagua Colonial, supuso la revalorización de la imagen de la ciudad, una colaboración interinstitucional y un refuerzo del municipio en la gestión urbana y en la estrategia de desarrollo local. El estudio de impacto del programa constituye en sí mismo un modelo que puso de manifiesto que la protección del patrimonio puede ser un insumo esencial para el desarrollo local.

58.600 hab., Honduras

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

omay

agua

86

A principios de la década de los noventa, la ciudad de Comayagua presentaba un deterioro urbano que se podía constatar en el mal estado de los espacios públicos, la acelerada destrucción del patrimonio arquitectónico y de la homogeneidad urbana del centro histórico, la debilidad jurídica e institucional para la planificación y gestión del patrimonio urbano, el deterioro de la función habitacional y el desinterés y resistencia de la población respecto a la conservación del centro histórico.

Ante esto, durante el período 1996-2006 se puso en marcha el Programa Comayagua Colonial (PCC), programa piloto de revitalización del centro histórico de la ciudad impulsado por el Instituto Hondureño de Antropología e Historia (IHAH) y al que se sumaron la Alcaldía de Comayagua y la Agencia Española de Cooperación al Desarrollo. A lo largo de una década de actuaciones, la ciudad vio múltiples proyectos de rehabilitación de inmuebles, espacios públicos emblemáticos y arquitectura monumental.

Un componente fundamental del PCC fue la Escuela Taller de Comayagua (ETC), que brindó la oportunidad a jóvenes de escasos recursos de recibir formación en oficios relacionados con la albañilería, la carpintería, la forja, la electricidad y la restauración de escultura. Dicha escuela participó en las obras de rehabilitación de ocho espacios públicos y edificios históricos. Hasta la fecha, ya son 612 los alumnos que han podido recibir formación en este centro.

En el 2006, el equipo de la Oficina del Centro Histórico y un grupo de consultores externos desarrollaron el Estudio de Impacto y Monitoreo, una fórmula novedosa porque se proponía evaluar el programa más allá del nivel de los productos realizados para comprobar de forma rigurosa sus efectos

positivos, tanto en la percepción de la población comayagüense sobre su patrimonio cultural y su potencialidad de desarrollo, como en el posicionamiento de la ciudad en la vida económica y cultural del país. Dicho estudio constituye un hito en el campo de los planes de revitalización urbana y un modelo en el ámbito de la medición de impacto y monitoreo de programas de desarrollo. Durante el desarrollo de este estudio se puso de manifiesto el cambio de enfoque desde la protección del patrimonio hacia la identificación del patrimonio como un insumo esencial para el desarrollo en el ámbito local.

De forma general, el estudio de impacto demostró la importancia de los centros históricos como motores de desarrollo local; el incremento del interés turístico y el activo de la marca Comayagua Colonial; la apropiación de la población del centro histórico para su esparcimiento y afirmación cultural, con la revitalización de las manifestaciones y tradiciones populares de Comayagua; la mejora de la calidad de vida y la autoestima de sus habitantes, y el fortalecimiento del tejido social, económico e institucional.

El escenario inicial de 1996 se ha transformado en un nuevo escenario que toma el centro histórico como un espacio de prestigio cultural, relación social y desarrollo económico. Así como en el año 1996 la mayoría de los habitantes de Comayagua no consideraban relevante la conservación patrimonial de su ciudad, en la actualidad la población lo considera un recurso valioso que deben cuidar.

Mas información:www.municomayagua.comwww.comayaguacolonial.org

87

Cuenca

Cue

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Danny Jara Jarrín

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

omay

agua

88

Cuenca

Neighbourhood improvement programme

The Solidarity District Programme, a municipal project of the city of Cuenca, in Ecuador, includes infrastructures to improve the neighbours' mobility, health, organisation and safety in the city's most vulnerable neighbourhoods. The programme also incorporates mechanisms for citizens' participation throughout the process, from identifying needs to social evaluation and audit.

483,867 inhab., Ecuador

Eng

lish

89

The Solidarity District Programme consists of providing integral attention in the vulnerable districts of the city of Cuenca and focuses principally on the areas of mobility, health, citizens' organisation and safety. Through this programme, Cuenca City Hall is promoting road surfacing and signage works, improving and building infrastructures for potable water, sewerage and fixed telephony, public lighting, creating and fitting out green areas and security infrastructure in the neighbourhoods. The Solidarity District Programme resulted from a process of institutional urban planning management headed by the municipality's Projects Execution Unit.

In the past 10 years, the Municipality of Cuenca has surfaced 252 kilometres of streets, something that has led to the widespread growth of activities throughout the city. As for the Solidarity District Programme, to date the infrastructure improvement works have improved the communities of El Vecino, Yanuncay, Totoracocha, Bellavista, Huayna Capac, Cañaribamba, Hermano Miguel and benefited around 3000 people from different sectors. At the completion of this programme the Municipality anticipates 100 Km of surfaced streets, almost 28,000 m2 of green spaces and 15 units of community police and 18 district brigades.

In addition to the infrastructures and works undertaken, Cuenca City Hall has constituted a permanent fund to provide social subsidies for the completed works to benefit taxpayers from the most vulnerable sectors, such as people with reduced mobility, retired workers without a source of income and single mothers. The objectives of implementing the Solidarity District programme are generating efficient communication mechanisms among the different neighbourhoods; boosting the mechanisms for citizens' participation in the processes of identifying,

prioritising, planning, executing and evaluating the projects as well as putting social audits in place; making transparent investments of municipal, community and private resources; channelling families' saving capacity in favour of local development projects and optimising the application of direct municipal subsidies to the most disadvantaged sectors.

More information:www.cuenca.gov.ec

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

uenc

a9

0

Cat

alà

91

Cuenca

Programa de millora de barris

El Programa Barrio Solidario, projecte municipal de la ciutat de Cuenca, a l’Equador, inclou infraestructures per millorar la mobilitat, la salut, l’organització i la seguretat dels veïns dels barris més vulnerables de la ciutat. El programa també incorpora mecanismes de participació ciutadana al llarg de tot el procés, des de la identificació de necessitats fins a l’avaluació i l’auditoria social.

483.867 hab., Honduras

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

uenc

a9

2

El Programa Barrio Solidario consisteix en l’atenció integral als barris vulnerables de la ciutat de Cuenca i se centra principalment en els àmbits de mobilitat, salut, organització ciutadana i seguretat. Des d’aquest programa, l’Ajuntament de Cuenca promou obres de pavimentació i senyalització viària, millora i dotació d’infraestructura d’aigua potable, clavegueram i telefonia fixa, enllumenat públic, creació i adequació de zones verdes i infraestructura de seguretat als barris. El Programa Barrio Solidario és fruit d’un procés de gestió institucional urbanística liderada per la Unidad Ejecutora de Proyectos del municipi.

L’Ajuntament de Cuenca ha dut a terme, en els últims deu anys, la pavimentació de 252 quilòmetres de carrers, cosa que ha permès que les activitats en general de tota la ciutat creixessin. Pel que fa al Programa Barrio Solidario, fins ara les obres de millora en infraestructures han arribat a les comunitats d’El Vecino, Yanuncay, Totoracocha, Bellavista, Huayna Capac, Cañaribamba i Hermano Miguel, i ha beneficiat unes tres mil persones de sectors diferents. Amb la finalització d’aquest programa, l’Ajuntament preveu 100 km de carrers pavimentats, gairebé 28.000 m2 de zones verdes, 15 unitats de policia comunitària i 18 brigades de barri.

A més de les infraestructures i obres realitzades, l’Ajuntament de Cuenca ha constituït un fons permanent que permeti realitzar un subsidi social a les obres executades i que vagin dirigides als contribuents dels sectors més vulnerables, com ara persones amb mobilitat reduïda, jubilats sense cap font d’ingrés i dones que siguin caps de família.

L’aplicació del Programa Barrio Solidario té com a objectius generar mecanismes eficients de comunicació entre els diferents

barris, potenciar els mecanismes de participació ciutadana en els processos d’identificació, priorització, planificació, execució, avaluació i auditoria social dels projectes, realitzar la inversió transparent dels recursos municipals, comunitaris i privats; canalitzar la capacitat d’estalvi de les famílies en favor dels projectes de desenvolupament local, i optimitzar l’aplicació de subsidis municipals directes cap als sectors més desfavorits.

Més informació:www.cuenca.gov.ec

Cas

tella

no9

3

Cuenca

Programa de mejora barrial

El Programa Barrio Solidario, proyecto municipal de la ciudad de Cuenca, en Ecuador, incluye infraestructuras para mejorar la movilidad, salud, organización y seguridad de los vecinos de los barrios más vulnerables de la ciudad. El programa también incorpora mecanismos de participación ciudadana a lo largo de todo el proceso, desde la identificación de necesidades hasta la evaluación y auditoria social.

483.867 hab., Honduras

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

uenc

a9

4

El Programa Barrio Solidario consiste en la atención integral en los barrios vulnerables de la ciudad de Cuenca y se centra principalmente en los ámbitos de movilidad, salud, organización ciudadana y seguridad. Desde este programa, el Ayuntamiento de Cuenca está promoviendo obras de pavimentación y señalización viaria, mejora y dotación de infraestructura de agua potable, alcantarillado y telefonía fija, alumbrado público, creación y adecuación de áreas verdes e infraestructura de seguridad en los barrios. El Programa Barrio Solidario es fruto de un proceso de gestión institucional urbanística liderada por la Unidad Ejecutora de Proyectos del municipio.

La Municipalidad de Cuenca ha realizado, en los últimos diez años, la pavimentación de 252 kilómetros de calles, lo que ha permitido tener un crecimiento de las actividades en general de toda la ciudad. En cuanto al Programa Barrio Solidario, hasta el momento las obras de mejora en infraestructuras han llegado a las comunidades de El Vecino, Yanuncay, Totoracocha, Bellavista, Huayna Capac, Cañaribamba y Hermano Miguel, y ha beneficiado a unas tres mil personas de diferentes sectores. Con la finalización de este programa, la Municipalidad prevé 100 km de calles pavimentadas, casi 28.000 m2 de espacios verdes, 15 unidades de policía comunitaria y 18 brigadas barriales.

Además de las infraestructuras y obras realizadas, el Ayuntamiento de Cuenca ha constituido un fondo permanente que permita realizar un subsidio social en las obras ejecutadas y que vayan dirigidas a los contribuyentes de los sectores más vulnerables, como personas con movilidad reducida, jubilados sin ninguna fuente de ingreso y mujeres que sean cabezas de familia.

La implementación del Programa Barrio Solidario tiene como objetivos generar mecanismos eficientes de comunicación entre los diferentes barrios; potenciar los mecanismos de participación ciudadana en los procesos de identificación, priorización, planificación, ejecución, evaluación y auditoría social de los proyectos; realizar la inversión transparente de los recursos municipales, comunitarios y privados; canalizar la capacidad de ahorro de las familias en favor de los proyectos de desarrollo local, y optimizar la aplicación de subsidios municipales directos hacia los sectores más desfavorecidos.

Mas información:www.cuenca.gov.ec

© Jo

seli

Mac

edo

95

Curitiba

Cub

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Alfonso Pérez Mendez

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

uriti

ba

96

Curitiba

Urban transportation system

Curitiba was a pioneer in launching an integrated public transport network (RIT) with a system of exclusive bus lanes. This system was the first to be introduced in the world and currently the network comprises 72 km and reaches other municipalities in the metropolitan area. The city's public transport has become a standard in developing countries for efficiency and service as well as for accessibility.

3,110,455 inhab., Brazil

Eng

lish

97

Curitiba, the capital of the State of Paraná, was one of the Brazilian cities with the highest urban growth in the mid-20th century, with comparatively higher growth rates than other Brazilian capitals. In the nineteen-sixties the city had 350,000 inhabitants and today it has more than 3 million, counting the 26 municipalities of its metropolitan area. Curitiba had gradually developed into a major attraction for employment, and this entailed a high degree of demand for mobility. As far back as the 'sixties, the objective was for urban development to be linked to organising mobility.

In 1966 the approval of a new Regulatory Plan placed transport, road traffic, employment, social promotion and housing within the framework of an integrated vision of the city. The year 1974 saw the launch of an integration process of the public transport system through the North-South axis, two terminals and so-called express buses especially designed for urban use.

Five years later new lines were introduced that offered perimeter journeys and led to physical and fee integration via transfer terminals. With this single tariff known as Social Tariff, shorter journeys subsidise longer ones, thus expanding the mobility of the poorer part of the population living in the city's periphery.

In the year 1986 the Companhia de Urbanização de Curitiba URBS, a mixed-economy company owned by the Municipality, took over the management of the system and adopted the remuneration of the service per kilometre travelled and not by passenger transported. 1991 saw the introduction of Direct Lines, with boarding and alighting at the same level of the buses by using the Tub stations, and from 1996 onwards

the neighbouring municipalities were integrated into the network.

The two key elements in the introduction and operation of this collective transport model have been those of linking urban development to the structuring of a mobility model where public transport is given priority, and continuing this policy over time and above and beyond governments or administrations.

Currently 10 municipalities form part of the Integrated Transport Network -RIT, which carries approximately 2 million passengers/day, with a fleet of more than 2200 vehicles, on lines run as concessions by 28 private companies. Noteworthy in addition to conventional buses with capacity for 80 passengers are the articulated buses (two sections) and the bi-articulated buses (three sections), which can carry 160 and 270 people respectively.

The system adopted by the RIT allows it to be operated without subsidies, with the public authorities being responsible for investment in basic infrastructure and the construction of transport terminals. The construction of three integration terminals is planned in the north, south and centre of the city. In addition, the system will be enhanced with 13 intermediate stations located along the axis and at important intersections, something that will allow them to integrate with the lines that cross this axis. New buses will also be incorporated, measuring 30 metres in length and carrying up to 300 passengers.

More information:www.curitiba.pr.gov.br

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

uriti

ba

98

Cat

alà

99

Curitiba

Sistema de transport urbà

Curitiba va ser pionera a posar en marxa una xarxa integrada de transport públic (RIT) amb un sistema de vies exclusives d’autobús. Aquest sistema va ser el primer del món i actualment el conjunt de la xarxa està format per 72 km que arriben fins a altres municipis de l’àrea metropolitana. El transport públic d’aquesta ciutat s’ha convertit en un referent quant a eficàcia i servei així com també en accessibilitat dins dels països en desenvolupament.

3.110.455 hab., Brasil

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

uriti

ba

100

Curitiba, capital de l’estat de Paranà, va ser una de les ciutats brasilenyes que va experimentar un major creixement urbà a mitjan segle XX, amb unes taxes de creixement anual comparativament superiors a d’altres capitals brasilenyes. A la dècada dels seixanta, la ciutat tenia 350.000 habitants i avui en té més de 3 milions, comptant els 26 municipis de la seva àrea metropolitana. Curitiba s’havia anat configurant com un gran pol d’atracció per al treball i, per tant, amb una gran demanda de mobilitat. Ja en els anys seixanta, l’objectiu va ser que el desenvolupament urbà es vinculés amb l’organització de la mobilitat.

El 1966 l’aprovació d’un nou pla regulador va fer que el transport, la circulació viària, el treball, la promoció social i l’habitatge quedessin enquadrats en una visió integrada de ciutat. El 1974 es va donar inici al procés d’integració del sistema públic de transport amb l’eix nord-sud, dues terminals i òmnibus denominats expressos, especialment projectats per a ús urbà.

Cinc anys més tard es van implantar noves línies que oferien trajectes amb desplaçaments perimetrals, i que van permetre la integració física i tarifària a través de terminals de transbordament. Amb aquesta tarifa única, coneguda com a Tarifa Social, els recorreguts més curts subvencionaven els trajectes més llargs, de tal manera que s’ampliava la mobilitat de la població més pobra que vivia a la perifèria de la ciutat.

L’any 1986, la Companhia de Urbanização de Curitiba URBS, companyia d’economia mixta pertanyent a la Municipalitat, va assumir la gerència del sistema, moment en què es va adoptar la remuneració del servei per quilòmetre recorregut i no pas per passatger transportat. El 1991 es van

implantar les Línies Directes, amb embarcament i desembarcament al mateix nivell dels òmnibus, utilitzant les estacions Tub, i a partir de 1996 els municipis veïns es van integrar a la xarxa.

Els dos elements clau per a la implantació i funcionament d’aquest model de transport col·lectiu han estat la vinculació del desenvolupament urbà a l’estructuració d’un model de mobilitat on el transport públic tingui prioritat, i la continuïtat en el temps d’aquesta política més enllà de governs o d’administracions.

Actualment, 10 municipis formen part de la Xarxa Integrada de Transport-RIT, que rep aproximadament 2 milions de passatgers al dia, amb una flota de més de 2.200 vehicles, en línies concedides a 28 empreses privades. Destaquen, a més dels autobusos convencionals amb capacitat per a 80 passatgers, els articulats (dues seccions) i els biarticulats (tres seccions), amb una capacitat de 160 i 270 persones, respectivament.

El sistema adoptat per la RIT en possibilita l’operació sense subsidis, ja que responsabilitza el poder públic per les inversions amb infraestructura bàsica i la construcció dels terminals de transport. Hi ha prevista la construcció de tres terminals d’integració al nord, al sud i al centre de la ciutat. A més, complementaran el sistema 13 estacions intermèdies localitzades al llarg de l’eix i en interseccions importants, fet que permetrà la integració amb les línies que creuen aquest eix. També s’incorporaran nous òmnibus de 30 metres de llarg i amb capacitat per a 300 passatgers.

Més informació:www.curitiba.pr.gov.br

Cas

tella

no10

1

Curitiba

Sistema de transporte urbano

Curitiba fue pionera en poner en marcha una red integrada de transporte público (RIT) con un sistema de vías exclusivas de autobús. Este sistema fue el primero del mundo y actualmente el conjunto de la red está formado por 72 km que llegan hasta otros municipios del área metropolitana. El transporte público de esta ciudad se ha convertido en un referente en cuanto a eficacia y servicio así como también en accesibilidad dentro de los países en desarrollo.

3.110.455 hab., Brasil

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

uriti

ba

102

Curitiba, capital del estado de Paraná, fue una de las ciudades brasileñas que experimentó un mayor crecimiento urbano a mediados del siglo XX, con unas tasas de crecimiento anual comparativamente superiores a otras capitales brasileñas. En la década de los sesenta, la ciudad tenía 350.000 habitantes y hoy tiene más de 3 millones, contando los 26 municipios de su área metropolitana. Curitiba se había ido configurando como un gran polo de atracción para el trabajo y, por tanto, con una gran demanda de movilidad. Ya en los años sesenta, el objetivo fue que el desarrollo urbano se vinculara con la organización de la movilidad.

En 1966 la aprobación de un nuevo plan regulador hizo que el transporte, la circulación vial, el trabajo, la promoción social y la vivienda quedaran encuadrados en una visión integrada de ciudad. En 1974 se dio inicio al proceso de integración del sistema público de transporte con el eje norte-sur, dos terminales y ómnibus denominados expresos, especialmente proyectados para uso urbano.

Cinco años más tarde se implantaron nuevas líneas que ofrecían trayectos con desplazamientos perimetrales, y que permitieron la integración física y tarifaria a través de terminales de transbordo. Con esta tarifa única, conocida como Tarifa Social, los recorridos más cortos subvencionaban los trayectos más largos, de tal manera que se ampliaba la movilidad de la población más pobre que vivía en la periferia de la ciudad.

En 1986, la Companhia de Urbanização de Curitiba URBE, compañía de economía mixta perteneciente a la Municipalidad, asumió la gerencia del sistema, momento en que se adoptó la remuneración del servicio por kilómetro recorrido y no por pasajero transportado. En 1991 se implantaron

las Líneas Directas, con embarque y desembarque al mismo nivel de los ómnibus, utilizando las estaciones Tub, y a partir de 1996 los municipios vecinos se integraron a la red.

Los dos elementos clave para la implantación y funcionamiento de este modelo de transporte colectivo han sido la vinculación del desarrollo urbano a la estructuración de un modelo de movilidad donde el transporte público tenga prioridad, y la continuidad en el tiempo de esta política más allá de gobiernos o de administraciones.

Actualmente, 10 municipios forman parte de la Red Integrada de Transporte-RIT, que recibe aproximadamente 2 millones de pasajeros al día, con una flota de más de 2.200 vehículos, en líneas concedidas a 28 empresas privadas. Destacan, además de los autobuses convencionales con capacidad para 80 pasajeros, los articulados (dos secciones) y los biarticulados (tres secciones), con una capacidad de 160 y 270 personas, respectivamente.

El sistema adoptado por la RIT posibilita su operación sin subsidios, ya que responsabiliza al poder público para las inversiones con infraestructura básica y la construcción de los terminales de transporte. Está prevista la construcción de tres terminales de integración en el norte, el sur y el centro de la ciudad. Además, complementarán el sistema 13 estaciones intermedias localizadas a lo largo del eje y en intersecciones importantes, lo que permitirá la integración con las líneas que cruzan este eje. También se incorporarán nuevos ómnibus de 30 metros de largo y con capacidad para 300 pasajeros.

Mas información:www.curitiba.pr.gov.br

103

Dakar

Dkr

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Elizabeth N. Mwaniki

/MENTION/MENCIÓ/MENCION

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dD

akar

104

Dakar

Microgardens

Dakar's micro-gardens were launched in 1999 to improve food safety for the population of the capital, a city with powerful pressures on land use. The proposal promotes the production of good-quality vegetables and offers employment principally to women and young people. Since its launch, the programme has already been extended to other parts of the country.

1,253,400 inhab., Senegal

Eng

lish

105

After the draught of the nineteen-sixties, the rural population emigrated to the city, mainly to the capital, Dakar. Since then, pressure on the use of farming land increased and banished the most fragile sectors of the population: women and young people.

The micro-gardens project in Dakar began in 1999 as part of a technical cooperation programme between the Food and Agriculture Organisation of the United Nations (FAO) and the Government of Senegal. It was launched with the objective of contributing towards the fight against poverty through improving the population's food security and of providing new sources of income for families. According to the FAO, families affected by urban poverty spend 80% of their resources on food.

The micro-gardens project facilitates access to urban horticultural production for inhabitants who do not have access to farmland owing to the pressure on urban soil. Specifically, it proposes the self-production of good-quality vegetables directly by the families, improving their nutrition, generating new sources of income, diversifying the families' economic activities and offering training and occupation to women and young people.

The techniques proposed by the programme for the cultivation of the micro-gardens lead to an increase in annual performance, as investment is reduced thanks to alternative fertilisers (specifically it promotes the use of a mixture of groundnut shells, rice husks and loam requiring little water) and drip irrigation equipment. The project has also established points of sale in all the regional capitals to facilitate access to these alternative fertilisers and, in addition, some town halls, schools and hospitals have placed spaces at

the disposal of the citizens in which to set up micro-gardens.

In addition to the 7,500 micro-gardens already established in Dakar, the project is taking on a new function: to contribute to “turning the city green”. The local authorities are now much more aware that this new form of urban farming can be highly positive for a city's sustainable development. The phenomenon is changing and in the past three years has shed its label of “farming for the population with a lack of resources” and has acquired the status of a new economical and ecological form of agriculture. The project has grown so much that it currently encompasses other urban areas and benefits 5,000 families country-wide. This means that just in 2009 3,400 micro-garden tables were consolidated and 2,900 new ones were launched, 1,100 beneficiaries were trained and new gardens were started in Cambérène (1,800 m2) and at the Fann Hospital (1,500 m2).

In addition, Dakar City Hall has introduced the project in 21 primary schools with the idea of educating the younger children in environmental values. It has furthermore created adult training centres and the city now has 12 of them.

The initiative has translated into the greater participation of women in farming, into a medium to promote young people's autonomy, into an aid to diversify the sources of income of families and of women in particular and also into a greater diversification in the production of vegetables, with food now no longer depending exclusively on the products found in the markets.

More information:www.agriculture.gouv.snwww.fao.org C

ity to

City

Bar

celo

na F

AD

Aw

ard

Dak

ar10

6

Cat

alà

107

Dakar

Microgardens

Els microhorts a Dakar van néixer el 1999 per millorar la seguretat alimentària de la població de la capital, una ciutat amb una forta pressió sobre el sòl. La proposta promou la producció d’hortalisses de bona qualitat i ofereix ocupació principalment a dones i joves. Des de la seva posada en marxa, el programa ja s’ha estès a altres zones del país.

1.253.400 hab., Senegal

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dD

akar

108

Després de la sequera de finals de la dècada dels seixanta, la població rural va emigrar a la ciutat, principalment a la capital, Dakar. Des d’aleshores, la pressió sobre l’ús de la terra agrícola ha augmentat i n’ha apartat els sectors més fràgils de la població: dones i joves.

El projecte de microhorts a Dakar es va iniciar el 1999 en el marc d’un programa de cooperació tècnica entre l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Govern del Senegal. Va néixer amb l’objectiu de contribuir a la lluita contra la pobresa mitjançant la millora de la seguretat alimentària de la població, així com de proporcionar noves fonts d’ingressos a les famílies. Segons la FAO, les famílies afectades per la pobresa urbana gasten un 80 % dels seus recursos en alimentació.

El projecte de microhorts facilita l’accés a la producció hortícola urbana als habitants que no tenen accés a terres de cultiu a causa de la pressió sobre el sòl urbà. En concret, es proposa l’autoproducció d’hortalisses de bona qualitat directament per les famílies, millorar la nutrició d’aquestes, generar noves fonts d’ingressos, diversificar les activitats econòmiques de les famílies i oferir formació i ocupació a dones i joves.

Les tècniques proposades pel programa per al cultiu dels microhorts permeten un augment dels rendiments anuals, ja que es redueix la inversió gràcies a fertilitzants alternatius (concretament es promou l’ús d’una barreja de closques de cacauet, closques d’arròs i argila que requereix poca aigua) i equips de reg per degoteig. El projecte també ha establert punts de venda a totes les capitals regionals per facilitar l’accés a aquests fertilitzants alternatius i, a més, alguns ajuntaments, escoles i hospitals han posat a disposició dels ciutadans alguns espais on poder instal·lar microhorts.

A més dels 7.500 microhorts que ja hi ha a Dakar, el projecte està adquirint una nova funció: contribuir a «enverdir» la ciutat. Les autoritats locals són ara més conscients que aquesta nova forma d’agricultura urbana pot ser molt positiva per al desenvolupament sostenible de la ciutat. El fenomen està canviant i en els tres últims anys s’ha passat de l’etiqueta d’«agricultura per a la població amb escassos recursos» a l’estatus d’una nova forma econòmica i ecològica d’agricultura.

El projecte ha crescut tant que actualment ja inclou altres zones urbanes i beneficia 5.000 famílies de tot el país. Així doncs, només el 2009 es van consolidar 3.400 taules de microhort i se’n van posar en producció 2.900 de noves, es va oferir formació a 1.100 beneficiaris, i es van començar nous horts a Cambérène (1.800 m2) i a l’Hospital Fann (1500 m2).

A més, l’Ajuntament de Dakar ha incorporat el projecte a 21 escoles de primària, amb la idea d’educar els més menuts en els valors mediambientals. D’altra banda, també s’han creat 12 centres de formació d’adults.

La iniciativa s’ha traduït en una participació més important de la dona en l’agricultura, en un mitjà per promoure l’autonomia dels joves, en un ajut per diversificar les fonts d’ingressos de les famílies, i de les dones en particular, i també en una diversificació més gran de la producció d’hortalisses, de manera que l’alimentació ja no depèn exclusivament dels productes que es trobin als mercats.

Més informació:www.agriculture.gouv.snwww.fao.org

Cas

tella

no10

9

Dakar

Microgardens

Los microhuertos en Dakar nacieron en 1999 para mejorar la seguridad alimentaria de la población de la capital, una ciudad con una fuerte presión sobre el suelo. La propuesta promueve la producción de hortalizas de buena calidad y ofrece ocupación principalmente a mujeres y jóvenes. Desde su puesta en marcha, el programa ya se ha extendido a otras zonas del país.

1.253.400 hab., Senegal

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dD

akar

110

Tras la sequía de finales de la década de los sesenta, la población rural emigró a la ciudad, principalmente a la capital, Dakar. Desde entonces, la presión sobre el uso de la tierra agrícola ha aumentado y ha apartado de ella a los sectores más frágiles de la población: mujeres y jóvenes.

El proyecto de microhuertos en Dakar se inició en 1999 en el marco de un programa de cooperación técnica entre la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO) y el Gobierno del Senegal. Nació con el objetivo de contribuir a la lucha contra la pobreza mediante la mejora de la seguridad alimentaria de la población, así como de proporcionar nuevas fuentes de ingresos a las familias. Según la FAO, las familias afectadas por la pobreza urbana gastan un 80 % de sus recursos en alimentación. El proyecto de microhuertos facilita el acceso a la producción hortícola urbana a los habitantes que no tienen acceso a tierras de cultivo debido a la presión sobre el suelo urbano. En concreto, se propone la autoproducción de hortalizas de buena calidad directamente por las familias, mejorar la nutrición de éstas, generar nuevas fuentes de ingresos, diversificar las actividades económicas de las familias y ofrecer formación y ocupación a mujeres y jóvenes.

Las técnicas propuestas por el programa para el cultivo de los microhuertos permiten un aumento de los rendimientos anuales, ya que se reduce la inversión gracias a fertilizantes alternativos (concretamente se promueve el uso de una mezcla de cáscaras de maní, cáscaras de arroz y arcilla que requiere poca agua) y equipos de riego por goteo. El proyecto también ha establecido puntos de venta en todas las capitales regionales para facilitar el acceso a dichos fertilizantes alternativos y, además, algunos ayuntamientos, escuelas y hospitales

han puesto a disposición de los ciudadanos algunos espacios donde poder instalar microhuertos.

Además de los 7.500 microhuertos que ya existen en Dakar, el proyecto está adquiriendo una nueva función: contribuir a «enverdecer» la ciudad. Las autoridades locales son ahora más conscientes de que esta nueva forma de agricultura urbana puede ser muy positiva para el desarrollo sostenible de la ciudad. El fenómeno está cambiando y en los tres últimos años se ha pasado de la etiqueta de «agricultura para la población con escasos recursos» al estatus de una nueva forma económica y ecológica de agricultura. El proyecto ha crecido tanto que actualmente ya abarca otras zonas urbanas y beneficia a 5.000 familias de todo el país. Así pues, sólo en 2009 se consolidaron 3.400 mesas de microhuerto y se pusieron en producción otras 2.900 nuevas, se ofreció formación a 1.100 beneficiarios, y se empezaron nuevos huertos en Cambérène (1.800 m2) y en el Hospital Fann (1500 m2).Además, el Ayuntamiento de Dakar ha incorporado el proyecto en 21 escuelas de primaria, con la idea de educar a los más pequeños en los valores medioambientales. Por otra parte, también se han creado 12 centros de formación de adultos.

La iniciativa se ha traducido en una mayor participación de la mujer en la agricultura, en un medio para promover la autonomía de los jóvenes, en una ayuda para diversificar las fuentes de ingresos de las familias, y de las mujeres en particular, y así mismo en una mayor diversificación de la producción de hortalizas, por lo que la alimentación ya no depende exclusivamente de los productos que se encuentren en los mercados.

Mas información:www.agriculture.gouv.snwww.fao.org

© L

ande

shau

ptst

adt H

anno

ver A

rchi

v

111

Hannover

Haj

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Edaimon de Juan

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

anno

ver

112

Hannover

Creation of the new Kronsberg district

The Kronsberg district was promoted with the objective of achieving a sustainable urban development model that would address the housing needs at the same time. Hannover City Hall's determination to materialise a sustainable district with a global focus does not neglect a single aspect, whether environmental (waste, water, energy, landscape) or social (mixture of uses and incomes, connectivity, facilities).

522,944 inhab., Germany

Eng

lish

113

The Kronsberg district in Hannover began in 1995 and the construction of the blocks of flats was shared out among 30 different developers. One of the first decisions of the City Hall, in order to promote a diversity of formal concepts and solutions according to innovative ecological criteria, was to not contract a single large property developer. Coordination was handed over to the city's Technical Services and the Environmental and Urbanism Departments; the social aspects were coordinated by the Social Affairs and Healthcare Department.

In the year 2000, coinciding with Expo 2000, 3,000 dwellings were completed; the district was left with a land reserve for 3,000 additional homes. However, Kronsberg must not be understood as the “Expo district”, given that in reality its development is based on the objectives established in the local Agenda 21 for all the urban development projects of the city of Hannover and is the result of a consistent policy that goes far beyond the Expo.

Noteworthy among the objectives of the project are: the quest for saving on building land in its construction, good communication networks for bicycles and pedestrians, greater accessibility to collective transport, buildings with lower energy consumption, minimisation of the urban development effects on the natural water cycle and easy access from the dwellings to the open spaces. The department for the Environment has been charged with evaluating the environmental impact throughout the planning and construction stages.During the construction process, the waste generated has gradually diminished and 86% has been selectively collected. A total of 700,000 m3 of excavated earth has been reused in the design of green spaces, thus averting 100,000 lorry trips, the equivalent of 1,200 t of CO2 emissions.

All buildings must meet the “low consumption” energy standard (maximum consumption of 55 kW/h per m2), and developers must build the dwellings in such a way that their consumption is between 15 and 30% less than that required by the regulations in force. In addition, a municipal byelaw has decreed that all the buildings in the district must be connected to the centralised heat-generation system of a co-generation plant. Kronsberg inhabitants produce 154 kg of waste per dwelling and day, 30% less than the city average (219 kg). Thanks to the integral water concept and the technical solutions applied to rainwater, it has been possible to maintain the water cycle in conditions similar to the situation that preceded the construction of the district.

This experience, and especially the objectives set for Kronsberg, have been systematically integrated into Hannover's new urbanistic developments: energy standards, waste management, interventions that are respectful of the water cycle, etc. It can thus be stated that investment in Kronsberg has ultimately been profitable for the city as a whole.

More information:www.hannover.de

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

anno

ver

114

Cat

alà

115

Hannover

Creació del nou districte de Kronsberg

El districte de Kronsberg s’impulsa amb l’objectiu d’aconseguir un model de desenvolupament sostenible urbà que alhora cobreixi les necessitats d’habitatge. La determinació de l’Ajuntament de Hannover de materialitzar un barri sostenible amb un enfocament global no deixa de banda cap aspecte ambiental (residus, aigua, energia, paisatge) ni social (barreja d’usos i de rendes, connectivitat, equipaments).

522.944 hab., Alemania

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

anno

ver

116

El barri de Kronsberg de Hannover es va iniciar el 1995 i la construcció dels edificis d’habitatges es va distribuir entre trenta promotors diferents. Una de les primeres decisions de l’Ajuntament va ser no contractar un promotor immobiliari gran per promoure la diversitat de conceptes i solucions formals sota criteris ecològics innovadors. La coordinació es va dur a terme per part dels serveis tècnics i les direccions de Medi Ambient i Urbanisme de la ciutat; els aspectes socials es van coordinar des de la Direcció d’Afers Socials i Sanitat.

L’any 2000, coincidint amb la celebració de l’Expo 2000, es van acabar tres mil habitatges; al barri va quedar una reserva de sòl per a tres mil habitatges addicionals. No obstant això, no s’hauria d’entendre Kronsberg com «el barri de l’Expo», ja que en realitat el seu desenvolupament està basat en els objectius fixats a l’Agenda 21 local per a tots els projectes urbanístics de la ciutat de Hannover i és el resultat d’una política coherent que va més enllà de l’Expo.

Entre els objectius del projecte destaquen: la recerca d’estalvi de sòl en l’edificació, bones xarxes de comunicació per a bicicletes i vianants, més accessibilitat al transport col·lectiu, edificis amb menys consum energètic, minimització dels efectes de la urbanització en el cicle natural de l’aigua, i accés fàcil des dels habitatges als espais lliures. El Departament de Medi Ambient s’ha encarregat d’avaluar-ne l’impacte ambiental al llarg de la planificació i la construcció.

Durant el procés de construcció, els residus generats han anat disminuint progressivament i un 86 % s’ha recollit selectivament. Un total de 700.000 m3 de terra excavada s’ha reutilitzat en el disseny d’espais verds i amb això s’han evitat 100.000 viatges de camions, que equivalen a l’emissió de 1.200 tones de CO2.

Tots els edificis han de complir l’estàndard energètic de «baix consum» (un consum màxim de 55 kW/h per m2) i els promotors han de construir els habitatges de manera que tinguin un consum entre un 15 i un 30 % menor de l’exigit per la normativa vigent. A més, una ordenança municipal ha obligat tots els edificis del barri a connecta-se al sistema de generació de calor centralitzat procedent d’una planta de cogeneració. Els habitants de Kronsberg produeixen 154 kg de residus per habitatge i dia, un 30 % menys que la mitjana de la ciutat (219 kg). Gràcies al concepte integral d’aigua i les solucions tècniques aplicades a les aigües pluvials, s’ha pogut mantenir el cicle d’aigua en condicions similars a la situació anterior a la construcció del barri. Aquesta experiència, i especialment els objectius marcats per Kronsberg, s’han integrat de manera sistemàtica en els nous desenvolupaments urbanístics de Hannover: estàndards energètics, gestió de residus, intervencions respectuoses amb el cicle de l’aigua, etc. Per tot això es pot afirmar que la inversió a Kronsberg ha acabat sent rendible per a tota la ciutat.

Més informació:www.hannover.de/english

Cas

tella

no11

7

Hannover

Creación del nuevo distrito de Kronsberg

El distrito de Kronsberg se impulsa con el objetivo de conseguir un modelo de desarrollo sostenible urbano que cubra al mismo tiempo las necesidades de vivienda. La determinación del Ayuntamiento de Hannover de materializar un barrio sostenible con un enfoque global no deja de lado ningún aspecto ambiental (residuos, agua, energía, paisaje) ni social (mezcla de usos y de rentas, conectividad, equipamientos).

522.944 hab., Alemania

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

anno

ver

118

El barrio de Kronsberg de Hannover se inició en 1995 y la construcción de los edificios de viviendas se distribuyó entre treinta promotores diferentes. Una de las primeras decisiones del Ayuntamiento fue no contratar un promotor inmobiliario grande para promover la diversidad de conceptos y soluciones formales bajo criterios ecológicos innovadores. La coordinación se llevó a cabo por parte de los servicios técnicos y las direcciones de Medio Ambiente y Urbanismo de la ciudad; los aspectos sociales se coordinaron desde la Dirección de Asuntos Sociales y Sanidad. El año 2000, coincidiendo con la celebración de la Expo 2000, se finalizaron tres mil viviendas; en el barrio quedó una reserva de suelo para tres mil viviendas adicionales. Sin embargo, no debería entenderse Kronsberg como «el barrio de la Expo», pues en realidad su desarrollo está basado en los objetivos fijados en la Agenda 21 local para todos los proyectos urbanísticos de la ciudad de Hannover y es el resultado de una política coherente que va más allá de la Expo.

Entre los objetivos del proyecto destacan: la búsqueda de ahorro de suelo en su edificación, buenas redes de comunicación para bicicletas y peatones, mayor accesibilidad al transporte colectivo, edificios con menor consumo energético, minimización de los efectos de la urbanización en el ciclo natural del agua, y fácil acceso desde las viviendas a los espacios libres. El Departamento de Medio Ambiente se ha encargado de evaluar el impacto ambiental a lo largo de la planificación y la construcción.

Durante el proceso de construcción, los residuos generados han ido disminuyendo progresivamente y un 86 % se ha recogido selectivamente. Un total de 700.000 m3 de tierra

excavada se ha reutilizado en el diseño de espacios verdes y con ello se han evitado 100.000 viajes de camiones, que equivalen a la emisión de 1.200 t de CO2.

Todos los edificios deben cumplir con el estándar energético de «bajo consumo» (un consumo máximo de 55 kW/h por m2) y los promotores deben construir las viviendas de modo que tengan un consumo entre un 15 y un 30 % menor del exigido por la normativa vigente. Además, una ordenanza municipal ha obligado a que todos los edificios del barrio sean conectados al sistema de generación de calor centralizado procedente de una planta de cogeneración. Los habitantes de Kronsberg producen 154 kg de residuos por vivienda y día, un 30 % menos que la media de la ciudad (219 kg). Gracias al concepto integral de agua y las soluciones técnicas aplicadas a las aguas pluviales, se ha podido mantener el ciclo de agua en condiciones similares a la situación anterior a la construcción del barrio.

Esta experiencia, y especialmente los objetivos marcados para Kronsberg, se han integrado de manera sistemática en los nuevos desarrollos urbanísticos de Hannover: estándares energéticos, gestión de residuos, intervenciones respetuosas con el ciclo del agua, etc. Por todo ello se puede afirmar que la inversión en Kronsberg ha acabado siendo rentable para toda la ciudad.

Mas información:www.hannover.de/english

119

Helsinki

Hel

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Edaimon de Juan

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

elsi

nki

120

Helsinki

District heating

The District Heating is a system of generated heat distribution in a centralised location to meet demand for residential or commercial heating. Heat is usually obtained from a co-generation plant that is more efficient than conventional plants, though it can also be taken from renewable energies. The city of Helsinki was a pioneer in Europe in installing an urban heating network and has become a worldwide standard.

580,000 inhab., Finland

Eng

lish

121

Urban heating, or district heating, is one where heat is distributed through an urban network in the same way as gas or water. This heat is produced in a station and distribution takes place via hot water circulating through thermally insulated piping and fed into each building. The advantage of this type of heating is that the stations where the heat is generated, because they are such large-size, have higher performance levels. The network comprises intake and outlet pipes. In general the pipes are installed underground, but there are also systems with surface piping.

Helsinki decided to commit to this system to distribute heat during the great energy crisis of the nineteen-seventies with the objective of saving on fuel and controlling air pollution. If today more than 90% of buildings have district heating, it is thanks to a strategic decision. This is why, rather than district, we should be talking about City heating owing to its wide-ranging coverage: currently the system boasts 1,230 kilometres of piping and adds a further 27 kilometres each year. In Helsinki, water is the most widely used medium; however, the city began by using vapour and gradually replaced it. While vapour has the advantage that in addition to heating it can be used in industrial processes owing to its higher temperature, it is precisely because of the high temperature that it also suffers greater losses. The urban heating network has been built in circular fashion so that the heat can be delivered to the client via an alternative route if necessary, something that reduces interruptions. The average interruption during a year, calculated by consumers, is less than three hours.

The operation of the heating network, which is connected to the homes' heating system through heat

exchangers, is monitored 24 hours a day to permit the quick repairs of any problem. The installation of this type of heating provides greater ease of maintenance and reduces damage to the environment. A conventional thermal energy station generating electricity only makes use of around 50% of the amount of fuel on electricity. The greater part of the energy is wasted in the form of heat. A co-generation plant succeeds in recovering this heat and can attain a level of energy efficiency of more than 90%, while CO2 emissions are 35% lower than in conventional stations.

More information:www.ecourbano.es

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

elsi

nki

122

Cat

alà

123

Helsinki

District heating

El district heating és un sistema de distribució de calor generada en una ubicació centralitzada per a la demanda de calefacció residencial o comercial. La calor s’obté habitualment d’una planta de cogeneració que presenta una eficiència més gran que les plantes convencionals, tot i que també pot procedir d’energies renovables. La ciutat d’Hèlsinki va ser pionera a Europa a instal·lar una xarxa de calefacció urbana que s’ha convertit en referent mundial.

580.000 hab., Finlàndia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

elsi

nki

124

En la calefacció urbana o district heating la calor es distribueix per una xarxa urbana, de la mateixa manera que el gas o l’aigua. Aquesta calor es produeix en una central i la distribució es fa per mitjà de l’aigua calenta que circula per conduccions aïllades tèrmicament fins a cada edifici. L’avantatge d’aquest tipus de calefacció és que les centrals on s’obté la calor, com que són de grans dimensions, tenen rendiments més elevats. La xarxa es compon de canonades d’alimentació i de retorn. En general, els tubs s’instal·len sota terra, però també hi ha sistemes amb canonades de superfície.

Hèlsinki va decidir apostar per aquest sistema per distribuir calor durant la gran crisi energètica dels anys setanta, amb l’objectiu d’estalviar combustible i controlar la contaminació de l’aire. Si avui dia més del 90 % dels edificis tenen district heating és per una decisió estratègica. Per això, més que de district s’hauria de parlar de city heating per la seva gran cobertura: actualment el sistema té 1.230 quilòmetres de canonades i cada any s’hi afegeixen més de 27 quilòmetres nous.

A Hèlsinki l’aigua és el mitjà més utilitzat, però, la ciutat va començar fent servir el vapor i el va anar substituint progressivament. Tot i que el vapor presenta l’avantatge que a més de calefacció es pot utilitzar en processos industrials per la seva temperatura més alta, precisament a causa de la temperatura alta també pateix grans pèrdues. La xarxa de calefacció urbana s’ha construït en forma circular perquè la calor pugui ser lliurada al client utilitzant, si cal, una ruta alternativa, cosa que en redueix les interrupcions. La mitjana d’interrupcions durant un any, calculada pels consumidors, és de menys de tres hores.

El funcionament de la xarxa de calor, que està connectada al sistema

de calefacció dels habitatges per intercanviadors de calor, se segueix vint hores al dia, fet que permet la reparació ràpida de qualsevol problema. Amb la instal·lació d’aquest tipus de calefacció, el manteniment és més fàcil i es redueix el dany al medi ambient. Una central d’energia tèrmica convencional que genera electricitat només aprofita al voltant d’un 50 % de la quantitat de combustible en electricitat. La major part de l’energia es malbarata en forma de calor. Una planta de cogeneració aconsegueix recuperar aquesta calor i pot assolir una eficiència energètica de més del 90 %; a més, les emissions de CO2 són un 35 % menors respecte de les centrals convencionals.

Més informació:www.ecourbano.es

Cas

tella

no12

5

Helsinki

District heating

El district heating es un sistema de distribución de calor generado en una ubicación centralizada para la demanda de calefacción residencial o comercial. El calor se obtiene habitualmente de una planta de cogeneración que presenta mayor eficiencia que las plantas convencionales, aunque también puede proceder de energías renovables. La ciudad de Helsinki fue pionera en Europa en instalar una red de calefacción urbana y ésta se ha convertido en referente mundial.

580.000 hab., Finlandia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

elsi

nki

126

En la calefacción urbana o district heating el calor se distribuye por una red urbana, del mismo modo que el gas o el agua. Este calor es producido en una central y la distribución se efectúa por medio de agua caliente que circula por conducciones aisladas térmicamente hasta cada edificio. La ventaja de este tipo de calefacción es que las centrales donde se obtiene el calor, al ser de gran tamaño, tienen rendimientos más elevados. La red se compone de tuberías de alimentación y de retorno. En general los tubos se instalan bajo tierra, pero también hay sistemas con tuberías de superficie.

Helsinki decidió apostar por este sistema para distribuir calor durante la gran crisis energética en los años setenta con el objetivo de ahorrar combustible y controlar la polución del aire. Si hoy en día más del 90 % de los edificios tienen district heating es por una decisión estratégica. Por ello, más que de district se debería hablar de city heating por su gran cobertura: actualmente el sistema posee 1.230 kilómetros de tuberías y suma más de 27 nuevos kilómetros cada año.

En Helsinki el agua es el medio más utilizado; sin embargo, la ciudad empezó usando el vapor y lo fue sustituyendo progresivamente. Aunque el vapor presenta la ventaja de que además de calefacción puede ser utilizado en procesos industriales debido a su temperatura más alta, precisamente debido a la alta temperatura también sufre mayores pérdidas. La red de calefacción urbana se ha construido en forma circular para que el calor pueda ser entregado al cliente usando, si es necesario, una ruta alternativa, cosa que reduce las interrupciones. El promedio de interrupciones durante un año, calculado por los consumidores, es de menos de tres horas.

El funcionamiento de la red de calor, que está conectada al sistema de calefacción de las viviendas por

intercambiadores de calor, se sigue veinticuatro horas al día, lo que permite la reparación rápida de cualquier problema. Con la instalación de esta tipología de calefacción, se obtiene mayor facilidad de mantenimiento y se reduce el daño al medio ambiente. Una central de energía térmica convencional que genera electricidad sólo aprovecha alrededor de un 50 % de la cantidad de combustible en electricidad. La mayor parte de la energía se desperdicia en forma de calor. Una planta de cogeneración logra recuperar este calor y puede alcanzar una eficiencia energética de más del 90 %; además, las emisiones de CO2 son un 35 % menores respecto a las centrales convencionales.

Mas información:www.ecourbano.es

127

Huelva

Hlv

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Edaimon de Juan

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

uelv

a12

8

Huelva

Moret Park

The old Moret Park of Huelva, which disappeared in the 1960s, was recovered for the city thanks to the close collaboration between a broad citizens' platform and the local authorities. The result is a 40-Ha park that amply surpasses the surface space of the original one and that integrates the design criteria based on the agreements reached at the Citizens' Design Sessions for the Moret Park.

148,806 inhab., Spain

Eng

lish

129

The Moret Park already existed in the early 20th century, though with more reduced dimensions than the current one. Over the years it was gradually abandoned until it disappeared entirely in the 1960s. The presence of the park in the collective memory, together with Huelva's need for a green breathing space in the city centre, were sufficient stimulus for a truly wide-ranging petitionary citizens' platform to be established. The Moret Park Platform was launched in the mid-1990s and grouped together more than 30 organisations in the city.

The agreements reached in the Citizens' Design Sessions for the Moret Park, held in the year 2000, were used as design criteria adopted by the city hall. The agreements included among others: the launch of a classroom for educational activities of an environmental, socio-cultural, historical and eco-farming nature; respecting, recovering, restoring and maintaining the existing country houses; rehabilitating the barrows of the necropolis of La Joya, which date from the 6th century BC, and configuring the territory as a green area with native flora and wildlife for the free use and enjoyment of the citizens.

The new Moret Park, inaugurated in January 2007, covers 40 Ha and surpasses the surface space of the original one, which only had 4.7 Ha. The park is a synthesis of environmental, landscape and archaeological values. The archaeological itinerary follows a route of 1,400 metres that through promontories and rest areas allows us to discover the sites. In addition, the park is characterised by maintaining 200 different species of plants belonging to 72 different families and a landscape treatment that respects the characteristics inherent to this place.

The space boasts the creation of an amphitheatre for public events that takes advantage of a natural riverbed, and a vantage point in the highest part that affords views of the park as a whole and of the estuary and the city. Noteworthy as a unique element is a lagoon designed as a landscape element that is also a safety measure to combat fires, as well as a water reserve for irrigation in times of drought.

The future of Huelva's green breathing space, which starts at the Moret Park, is assured through the Urban Development Plan of Huelva, which has also reserved the Laderas de Conquero slopes and a vegetable garden area covering a total surface of 72 Ha.

More information:www.parquemoret.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

uelv

a13

0

Cat

alà

131

Huelva

Parc Moret

L’antic parc Moret de Huelva, desaparegut en els anys seixanta, va ser recuperat per a la ciutat gràcies a l’estreta col·laboració entre una àmplia plataforma ciutadana i les autoritats locals. El resultat ha estat un parc de 40 ha que supera àmpliament en superfície l’original i que integra els criteris de disseny basats en els acords que es van prendre en les Jornades Ciutadanes de Disseny del Parc Moret.

148.806 hab., Espanya

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

uelv

a13

2

El parc Moret ja existia a principis del segle XX, tot i que amb dimensions més reduïdes que l’actual. Amb el pas dels anys va patir un procés d’abandonament progressiu fins que a la dècada dels seixanta va arribar a desaparèixer. La presència del parc en la memòria col·lectiva, juntament amb la necessitat de Huelva de posseir un pulmó verd al centre de la ciutat, es van convertir en l’estímul suficient perquè es constituís una plataforma ciutadana reivindicativa de gran amplitud. La Plataforma Parc Moret va néixer cap a la meitat de la dècada dels noranta i agrupa més de trenta organitzacions de la ciutat.

Els acords presos en les Jornades Ciutadanes de Disseny del Parc Moret, que van tenir lloc el 2000, es van utilitzar com a criteris de disseny que van ser assumits per l’Ajuntament. Entre els acords s’incloïa: la posada en marxa d’una aula d’activitats d’educació ambiental, sociocultural, històrica i d’agricultura ecològica; respecte, recuperació, restauració i manteniment de les cases de camp ja existents; rehabilitació dels túmuls de la necròpolis de La Joya, que daten del segle VI aC, i configuració del territori com a zona verda de flora i fauna autòctones per a l’ús lliure i el gaudi dels ciutadans.

El nou parc Moret, inaugurat el gener de 2007, té 40 ha i supera en superfície l’original, que només en tenia 4,7. El parc és una síntesi de valors ambientals, paisatgístics i arqueològics. L’itinerari arqueològic discorre per un recorregut de 1.400 metres que, a través de promontoris i zones de descans, permet descobrir els jaciments. A més, el parc es caracteritza pel manteniment de 200 espècies diferents de plantes pertanyents a 72 famílies diferents i pel tractament paisatgístic, que respecta les característiques pròpies del lloc.

L’espai disposa d’un amfiteatre per

a actes públics aprofitant un tàlveg natural, i d’un mirador a la part més elevada que permet contemplar el conjunt i apreciar vistes de la ria i de la ciutat. Com a element singular destaca una llacuna que ha estat dissenyada com a element paisatgístic, però que, a més, és un element de seguretat davant els incendis així com també reserva d’aigua per a reg en temps de sequera.

El futur del pulmó verd de Huelva, que arrenca amb el parc Moret, queda assegurat en el Pla d’Ordenació Urbana de Huelva perquè també reserva les Laderas de Conquero i la Zona de los Huertos, amb una superfície total de 72 ha.

Més informació:www.parquemoret.org

Cas

tella

no13

3

Huelva

Parque Moret

El antiguo parque Moret de Huelva, desaparecido en los años sesenta, fue recuperado para la ciudad gracias a la estrecha colaboración entre una amplia plataforma ciudadana y las autoridades locales. El resultado ha sido un parque de 40 ha que supera ampliamente en superficie al original y que integra los criterios de diseño basados en los acuerdos que se tomaron en las Jornadas Ciudadanas de Diseño del Parque Moret.

148.806 hab., España

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

uelv

a13

4

El parque Moret ya existía a principios del siglo XX, aunque con dimensiones más reducidas que el actual. Con el paso de los años sufrió un proceso de abandono progresivo hasta que en la década de los sesenta llegó a desaparecer. La presencia del parque en la memoria colectiva, junto con la necesidad de Huelva de poseer un pulmón verde en el centro de la ciudad, se convirtieron en el estímulo suficiente para que se constituyera una plataforma ciudadana reivindicativa de gran amplitud. La Plataforma Parque Moret nació a mediados de la década de los noventa y agrupa más de treinta organizaciones de la ciudad.

Los acuerdos tomados en las Jornadas Ciudadanas de Diseño del Parque Moret, celebradas en el 2000, se utilizaron como criterios de diseño que fueron asumidos por el Ayuntamiento. Entre los acuerdos se incluía: la puesta en marcha de un aula de actividades de educación ambiental, sociocultural, histórica y de agricultura ecológica; respeto, recuperación, restauración y mantenimiento de las casas de campo ya existentes; rehabilitación de los túmulos de la necrópolis de La Joya, que datan del siglo VI aC, y configuración del territorio como zona verde de flora y fauna autóctonas para el libre uso y disfrute de los ciudadanos.

El nuevo parque Moret, inaugurado en enero de 2007, tiene 40 ha y supera en superficie al original, que sólo contaba con 4,7 ha. El parque es una síntesis de valores ambientales, paisajísticos y arqueológicos. El itinerario arqueológico discurre por un recorrido de 1.400 metros que, a través de promontorios y zonas de descanso, permite descubrir los yacimientos. Además, el parque se caracteriza por el mantenimiento de 200 especies distintas de plantas pertenecientes a 72 familias diferentes y por el tratamiento paisajístico, que respeta las características propias del lugar.

El espacio cuenta con un anfiteatro para actos públicos aprovechando una vaguada natural, y con un mirador en la parte más elevada que permite contemplar el conjunto y apreciar vistas de la ría y de la ciudad. Como elemento singular destaca una laguna que ha sido diseñada como elemento paisajístico, pero que, además, es un elemento de seguridad frente a los incendios así como reserva de agua para riego en tiempo de sequía.

El futuro del pulmón verde de Huelva, que arranca con el parque Moret, queda asegurado en el Plan de Ordenación Urbana de Huelva al reservar también las Laderas de Conquero y la Zona de los Huertos, con una superficie total de 72 ha.

Mas información:www.parquemoret.org

© C

ity o

f Mal

mö

135

Malmö

Mlö

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Lucrezia Miranda

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

alm

ö13

6

Malmö

Regeneration of two run-down areas to build sustainable districts

The city of Malmö is notable for its commitment to sustainable development and because in only one decade it has completed two outstanding projects. The regeneration of the western zone of the old industrial port is an international example of large-scale sustainable urban transformation, while the Augustenborg eco-project is one of the largest sustainable programmes in all of Sweden.

290,000 inhab., Sweden

Eng

lish

137

With almost 290,000 inhabitants, 170 nationalities and 100 different languages, Malmö is the third most populous city in Sweden. Since the year 2000, thanks to the Öresund bridge, it connects with Copenhagen in just 20 minutes. For years Malmö was one of the first and most industrialised cities in the Scandinavian Peninsula. However, the closure of the shipyard in the mid-'eighties and of the plant of the Saab-Scania company in the mid-'nineties left behind an abandoned industrial zone until the Municipality converted it into a convention centre.

The city of Malmö is outstanding because in just one decade it was able to transform an industrial zone that was falling into neglect into a sustainable urban district. At no time during the entire transformation and urban development process did the city forget the participation of the neighbours. A good example of this is the so-called ‘Creative dialogue’, a neighbours' discussion platform launched in 2004 that debated all the issues relative to urban planning and the environment.

Two noteworthy examples of Malmö's commitment to sustainable development are the transformation of the western zone of the port –Bo01 area- and the drive to create the Augustenborg eco-district.

Vastra Hamnem (western zone of the port, Bo01 area) was Malmö's initial strategy to convert a historic industrial site into a new sustainable district. The area covers some 140 hectares and currently has several projects in the planning or building phase. The type of construction is diverse: 26 different firms have intervened in the design, yet all the dwellings have been built according to the standards of a quality programme set by the municipality (architectural quality, choice of materials, energy consumption and

technical infrastructure). The majority of houses are equipped with advanced technology that helps to reduce energy requirements.

All of the energy supplied to the area is renewable. There are 1,400 m2 of solar panels, 120 m2 of solar platforms and underground thermal facilities for massive storage. The Bo01 area includes one of the largest wind turbines in Sweden. As for mobility, the city is clearly committed to the use of bicycles: 8,185 metres of new cycle lanes have been built. The Augustenborg eco-city is one of the largest urban sustainability projects in Sweden. The name of eco-city does not just refer to its environmental aspects; the programme also encompasses social and financially sustainable aspects.

The programme started in 1998 and the data reveal that since that date the homes have increased their energy efficiency by 10%. There are around 2,100 m2 of green roofs as well as a large 9,000-m2 installation that covers the roof of the Botanic Garden. During the project 30 gardens in Augustenborg have been renovated.

90% of rainwater is channelled to domestic use. Currently there are 15 full recycling and composting spaces for the 1,800 neighbours of Augustenborg. The goal is for 90 percent of waste to be recycled and reused; to date, 70% has been attained.

More information:www.malmo.se

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

alm

ö13

8

Cat

alà

139

Malmö

Regeneració de dues zones deteriorades en districtes sostenibles

La ciutat de Malmö destaca pel seu compromís amb el desenvolupament sostenible i perquè en només una dècada ha portat a terme dos projectes destacats. La regeneració de la zona occidental de l’antic port industrial és un exemple internacional de transformació urbana sostenible a gran escala, mentre que l’ecoprojecte d’Augustenborg és un dels programes sostenibles més grans de tot Suècia.

290.000 hab., Suècia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

alm

ö14

0

Amb gairebé 290.000 habitants, 170 nacionalitats i 100 llengües diferents, Malmö és la tercera ciutat més poblada de Suècia. Des de l’any 2000, gràcies al pont Öresund, connecta amb Copenhagen en tan sols vint minuts. Malmö va ser, durant anys, una de les ciutats més importants i més industrialitzades de la península Escandinava. No obstant això, el tancament de les drassanes a mitjan anys vuitanta i el de la planta de l’empresa Saab-Scania a mitjan anys noranta van deixar la zona industrial en abandó fins que la Municipalitat la va reconvertir en un centre de convencions.

La ciutat de Malmö destaca perquè en només una dècada va poder transformar una zona industrial en procés d’abandonament en un districte urbà sostenible. Al llarg de tot el procés de transformació i desenvolupament urbà, la ciutat no va oblidar la participació dels veïns. Un bon exemple n’és l’anomenat Diàleg Creatiu, una plataforma de discussió veïnal impulsada el 2004 en què es van debatre tots els assumptes relacionats amb la planificació urbana i el medi ambient.

Dos exemples destacats del compromís de Malmö amb el desenvolupament sostenible són la transformació de la zona occidental del port –àrea Bo01– i l’impuls de l’ecodistricte d’Augustenborg.

Vastra Hamnem (zona occidental del port, àrea Bo01) va ser l’estratègia inicial de Malmö per reconvertir un lloc històric industrial en un nou barri sostenible. L’àrea cobreix unes 140 hectàrees i actualment té diversos projectes en fase de planificació o construcció. El tipus d’edificació és diversa: 26 firmes diferents han intervingut en el disseny. No obstant això, tots els habitatges s’han edificat seguint estàndards d’un programa de qualitat marcat pel municipi (qualitat arquitectònica, elecció de materials,

consum d’energia i infraestructura tècnica). La majoria de les cases estan equipades amb tecnologia avançada que ajuda a reduir les necessitats energètiques.

Tota l’energia que abasteix la zona és renovable. Hi ha 1.400 m2 de panells solars, 120 m2 de plataformes solars i instal·lacions tèrmiques subterrànies d’emmagatzematge massiu. L’àrea Bo01 inclou una de les turbines de vent més grans de Suècia. Pel que fa a la mobilitat, la ciutat aposta clarament per les bicicletes: s’han construït 8.185 metres de carrils nous.

L’ecociutat d’Augustenborg és un dels projectes més grans de sostenibilitat urbana a Suècia. El nom ecociutat no només es refereix als aspectes ambientals, sinó que el programa també engloba aspectes socials i econòmicament sostenibles.

El projecte es va iniciar el 1998 i les dades revelen que des d’aleshores els habitatges han augmentat en un 10 % l’eficiència energètica. Hi ha prop de 2.100 m2 de teulades verdes, a més d’una gran instal·lació de 9.000 m2 que cobreix la teulada del Jardí Botànic. Durant el projecte s’han renovat 30 jardins a Augustenborg.

El 90 % de les aigües pluvials es canalitza i s’aprofita per a l’ús domèstic. Actualment hi ha 15 espais de reciclatge complet i compostatge per als 1.800 veïns d’Augustenborg. L’objectiu és que el 90 % dels residus es reciclin i es reutilitzin; fins ara s’ha arribat al 70 %.

Més informació:www.malmo.se

Cas

tella

no14

1

Malmö

Regeneración de dos zonas deterioradas en distritos sostenibles

La ciudad de Malmö destaca por su compromiso con el desarrollo sostenible y porque en sólo una década ha llevado a cabo dos proyectos sobresalientes. La regeneración de la zona occidental del antiguo puerto industrial es un ejemplo internacional de transformación urbana sostenible a gran escala, mientras que el ecoproyecto de Augustenborg es uno de los mayores programas sostenibles de toda Suecia.

290.000 hab., Suecia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

alm

ö14

2

Con casi 290.000 habitantes, 170 nacionalidades y 100 lenguas distintas, Malmö es la tercera ciudad más poblada de Suecia. Desde el año 2000, gracias al puente Öresund, conecta con Copenhagen en tan sólo veinte minutos. Malmö fue, durante años, una de las primeras y más industrializadas ciudades de la península Escandinava. Sin embargo, los cierres del astillero a mediados de los ochenta y de la planta de la empresa Saab-Scania a mediados de los noventa dejaron la zona industrial en abandono hasta que la Municipalidad la reconvirtió en un centro de convenciones.

La ciudad de Malmö destaca porque en tan sólo una década pudo transformar una zona industrial en proceso de abandono en un distrito urbano sostenible. A lo largo de todo el proceso de transformación y desarrollo urbano, la ciudad no olvidó la participación de los vecinos. Buen ejemplo de ello es el llamado Diálogo Creativo, una plataforma de discusión vecinal impulsada en 2004 en la que se debatieron todos los asuntos relacionados con la planificación urbana y el medio ambiente.

Dos ejemplos sobresalientes del compromiso de Malmö con el desarrollo sostenible son la transformación de la zona occidental del puerto –área Bo01– y el impulso del ecodistrito de Augustenborg.

Vastra Hamnem (zona occidental del puerto, área Bo01) fue la estrategia inicial de Malmö para reconvertir un sitio histórico industrial en un nuevo barrio sostenible. El área cubre unas 140 hectáreas y actualmente tiene varios proyectos en fase de planificación o construcción. El tipo de edificación es diversa: 26 firmas distintas han intervenido en el diseño. Sin embargo, todas las viviendas se han edificado siguiendo estándares de un programa de calidad marcado por el municipio (calidad arquitectónica,

elección de materiales, consumo de energía e infraestructura técnica). La mayoría de las casas están equipadas con tecnología avanzada que ayuda a reducir las necesidades energéticas.

Toda la energía que abastece la zona es renovable. Hay 1.400 m2 de paneles solares, 120 m2 de plataformas solares e instalaciones térmicas subterráneas de almacenamiento masivo. El área Bo01 incluye una de las turbinas de viento más grandes de Suecia. En cuanto a la movilidad, la ciudad apuesta claramente por las bicicletas: se han construido 8.185 metros de nuevos carriles.

La ecociudad de Augustenborg es uno de los proyectos más grandes de sostenibilidad urbana en Suecia. El nombre ecociudad no sólo se refiere a sus aspectos ambientales, sino que el programa también engloba aspectos sociales y económicamente sostenibles.

El proyecto se inició en 1998 y los datos revelan que desde entonces las viviendas han aumentado en un 10 % su eficiencia energética. Hay alrededor de 2.100 m2 de tejados verdes, además de una gran instalación de 9.000 m2 que cubre el tejado del Jardín Botánico. Durante el proyecto se han renovado 30 jardines en Augustenborg.

El 90 % de las aguas pluviales se canaliza y aprovecha para el uso doméstico. Actualmente hay 15 espacios de reciclaje completo y compostaje para los 1.800 vecinos de Augustenborg. El objetivo es que el 90 % de los residuos sean reciclados y reutilizados; hasta la fecha se ha llegado al 70 %.

Mas información:www.malmo.se

143

Manaus

Mao

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Hugo Segawa, Jôao Sette Whitaker Ferreira, Karina Oliveira Leitâo

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

anau

s14

4

Manaus

Rehabilitation of the Igarapés area

The social and environmental Programme of the Igarapés of Manaus (PROSAMIM) is currently in the implementation phase and promotes the creation of new land in flood areas – through drainage and cleanup, the resettlement of the population, the construction of avenues and parks and the enlargement of offers of land equipped for residential use.

1,738,641 inhab., Brasil

Eng

lish

145

Manaus, capital of the State of Amazonas in Brazil, is situated on the banks of the Negro river; it extends along several watersheds and suffers from a series of urban problems that are inherent to rapid and disorderly population growth without being accompanied by investment in the necessary infrastructure. An example of this is the appearance of informal settlements, with precarious pile-dwellings without entitlement to the land and, though located near the city centre, in environmentally vulnerable areas due to being floodable.

Right from the start of the 20th century, the Igarapés of Manaus have been experiencing innumerable interventions by the public authorities. However, from the 1970s onwards some areas were occupied on a larger scale and it was then when the governments began to pay more attention to socio-environmental problems. The search for solutions had been focusing on emergency and mitigating actions, without a concrete long-term solution. In this opportunity the Government of the State of Amazonas decided to address the problem in an integrated fashion through implementing the so-called Social and Environmental Programme of the Igarapés of Manaus (PROSAMIM), which considered social, environmental, technical, economic and institutional aspects.

The programme's strategy is underpinned by four pillars, two of them corrective and the other two preventive in nature. With regard to the corrective actions, particularly noteworthy are the macro- and micro-drainage works to regulate the impact of the intense rainfall and the flooding of the Negro river, as well as the resettlement of the population that occupies the Igarapés to land fitted out for residential uses and equipped with basic services (water supply, sewerage, collection of solid waste, roadways and electrical

energy). Those of a preventive nature, in turn, focus on building avenues and parks in the areas most vulnerable to illegal invasion to prevent their being occupied, and on expanding the lands equipped for residential use at affordable prices, according to the provisions of the Master Plan.

The implementation of the programme's work plan –which benefits from resources provided by the State of Amazonas and the financing from the Banco Interamericano de Desarrollo (BID, the Inter-American Development Bank)- began in 2006 in the Bacia de los Educandos/ Quarenta and will extend to 2026. The area has 580 thousand inhabitants in 33 igarapés of the central and old area of Manaus, with a total of 21 thousand families at environmental, social and health-related risk.

The PROSAMIM will lay a further 213,000 metres of sewer networks and attend to 35,000 dwellings in the next three years.

More information:www.amazonas.am.gov.br

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

anau

s14

6

Cat

alà

147

Manaus

Rehabilitació de la zona dels Igarapés

El Programa Social i Ambiental dels Igarapés de Manaus (Prosamim) es troba actualment en execució i promou la creació de nous sòls en àrees inundables –mitjançant obres de drenatge i de sanejament–, el reassentament de la població, la construcció d’avingudes i parcs, i l’ampliació d’ofertes de terra habilitades per a l’ús residencial.

1.738.641 hab., Brasil

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

anau

s14

8

Manaus, capital de l’estat d’Amazones al Brasil, està situada a la vora del riu Negro, s’estén per diverses conques hidrogràfiques i presenta un conjunt de problemes urbans propis d’un procés de creixement poblacional ràpid i desordenat, sense que s’hagi invertit en les infraestructures necessàries. Un exemple n’és l’aparició d’assentaments informals, amb habitatges precaris (palafits), sense titulació de sòl i sobre àrees ambientalment vulnerables pel fet de ser inundables, encara que estan localitzades prop del centre de la ciutat.

Des de l’inici del segle XX, els igarapés de Manaus han experimentat nombroses intervencions per part del poder públic. No obstant això, a partir de la dècada dels setanta, algunes àrees van ser ocupades en major escala i llavors els governs van passar a prestar més atenció als problemes socioambientals. La recerca de solucions se centrava en accions d’emergència i mitigadores, sense una solució concreta i a llarg termini. Aquesta vegada, el Govern de l’estat d’Amazones va decidir abordar la problemàtica de forma integrada, a partir de la implantació de l’anomenat Programa Social i Ambiental dels Igarapés de Manaus (Prosamim), en què es van considerar aspectes socials, ambientals, tècnics, econòmics i institucionals.

L’estratègia del programa es basa en quatre pilars, dos de caràcter correctiu i els altres dos de caràcter preventiu. Pel que fa a les actuacions correctives, destaquen les obres de macro i microdrenatge per regular l’impacte de les pluges intenses i les crescudes del riu Negro, així com també el reassentament de la població que ocupa els igarapés en terrenys habilitats per a usos residencials, dotats de serveis bàsics (abastament d’aigua, clavegueram sanitari, recollida de residus sòlids, vies i energia elèctrica). Les de caràcter

preventiu se centren en la construcció d’avingudes i parcs a les àrees més vulnerables a invasions il·legals per prevenir-ne l’ocupació, i en l’ampliació d’ofertes de terres habilitades per a ús residencial a preus accessibles, segons les disposicions del Pla Mestre.

El pla de treball del programa –que disposa de recursos de l’estat d’Amazones i de finançament del Banco Interamericano de Desarrollo (BID)– es va començar a executar el 2006 a la Bacia dos Educandos/Quarenta i es prolongarà fins al 2026. La zona acull 580.000 habitants en 33 igarapés de l’àrea central i antiga de Manaus, amb un total de 21.000 famílies en risc ambiental, social i de salut.

El Prosamim implantarà 213.000 metres més de xarxa de clavegueram i atendrà 35.000 habitatges durant els pròxims tres anys.

Més informació:www.amazonas.am.gov.br

Cas

tella

no14

9

Manaus

Rehabilitación de la zona de los Igarapés

El Programa Social i Ambiental dels Igarapés de Manaus (Prosamim) es troba actualment en execució i promou la creació de nous sòls en àrees inundables –mitjançant obres de drenatge i de sanejament–, el reassentament de la població, la construcció d’avingudes i parcs, i l’ampliació d’ofertes de terra habilitades per a l’ús residencial.

1.738.641 hab., Brasil

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

anau

s15

0

Manaus, capital de l’estat d’Amazones al Brasil, està situada a la vora del riu Negro, s’estén per diverses conques hidrogràfiques i presenta un conjunt de problemes urbans propis d’un procés de creixement poblacional ràpid i desordenat, sense que s’hagi invertit en les infraestructures necessàries. Un exemple n’és l’aparició d’assentaments informals, amb habitatges precaris (palafits), sense titulació de sòl i sobre àrees ambientalment vulnerables pel fet de ser inundables, encara que estan localitzades prop del centre de la ciutat.

Des de l’inici del segle XX, els igarapés de Manaus han experimentat nombroses intervencions per part del poder públic. No obstant això, a partir de la dècada dels setanta, algunes àrees van ser ocupades en major escala i llavors els governs van passar a prestar més atenció als problemes socioambientals. La recerca de solucions se centrava en accions d’emergència i mitigadores, sense una solució concreta i a llarg termini. Aquesta vegada, el Govern de l’estat d’Amazones va decidir abordar la problemàtica de forma integrada, a partir de la implantació de l’anomenat Programa Social i Ambiental dels Igarapés de Manaus (Prosamim), en què es van considerar aspectes socials, ambientals, tècnics, econòmics i institucionals.

L’estratègia del programa es basa en quatre pilars, dos de caràcter correctiu i els altres dos de caràcter preventiu. Pel que fa a les actuacions correctives, destaquen les obres de macro i microdrenatge per regular l’impacte de les pluges intenses i les crescudes del riu Negro, així com també el reassentament de la població que ocupa els igarapés en terrenys habilitats per a usos residencials, dotats de serveis bàsics (abastament d’aigua, clavegueram sanitari, recollida de residus sòlids, vies i energia elèctrica). Les de caràcter

preventiu se centren en la construcció d’avingudes i parcs a les àrees més vulnerables a invasions il·legals per prevenir-ne l’ocupació, i en l’ampliació d’ofertes de terres habilitades per a ús residencial a preus accessibles, segons les disposicions del Pla Mestre.

El pla de treball del programa –que disposa de recursos de l’estat d’Amazones i de finançament del Banco Interamericano de Desarrollo (BID)– es va començar a executar el 2006 a la Bacia dos Educandos/Quarenta i es prolongarà fins al 2026. La zona acull 580.000 habitants en 33 igarapés de l’àrea central i antiga de Manaus, amb un total de 21.000 famílies en risc ambiental, social i de salut.

El Prosamim implantarà 213.000 metres més de xarxa de clavegueram i atendrà 35.000 habitatges durant els pròxims tres anys.

Mas información:www.amazonas.am.gov.br

© P

laza

gam

io- A

utor

idad

del

Cen

tro

Hist

óric

o©

Ban

ca re

gina

- Fid

eico

miso

Cen

tro

Hist

óric

o de

la C

iuda

d de

Méx

ico

151

Mexico DF

Mex

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Bernardo Navarro Benítez, Alejandra Moreno Toscano

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o D

F15

2

Mexico DF

Rehabilitation of the historic centre

The rehabilitation of the historic centre, begun in 2007, forms part of a suite of regeneration actions in the public space, liberating streets and relocating popular shops, alternative mobility programmes, refurbishing and constructing dwellings, diversifying the tourist offer and developing cultural projects in public spaces. Such mechanisms are in turn acting as a precedent in the urban planning of the entire metropolitan area.

8,193,899 inhab., Mexico

Eng

lish

153

Mexico City, which after independence had 130 thousand inhabitants, reached 720 thousand in 1910. Two decades later the population had already increased to one million 230 thousand inhabitants. At that time the city centre housed the entire public administration, the National University, the financial activities, the private offices and wholesale and specialised commerce. This concentration gradually took over in detriment of housing.

The Historic Centre –an area covering 668 city blocks and encompassing 9.1 km of the 600 that the great metropolis spans- was listed as a Historic Monument Zone in 1980 and a World Heritage Site by UNESCO in 1987, after the discovery of an Aztec monolith that led to locating the Templo Mayor.

The historic centre of Mexico City is in itself a condenser of the city's major social, economic, political, cultural and urban problems; thus, committing to the regeneration of the centre involves substantially contributing to improving the city's quality. Consequently, in 2007 a series of actions were implemented leading to the integral recovery of the historic centre of Mexico City with the purpose of redressing the neglect and decay of the city's foundational nucleus. One of the first steps was the creation of the Historic Centre Authority to coordinate the actions undertaken by the different public and private entities in this part of the city; the creation of this new government agency enabled confronting the political, legal and operative complexity of the historic centre, on which three governmental public entities converge. The Authority has succeeded in equalising policies and actions through a global vision that had hitherto been inexistent.

This management structure has succeeded in articulating various

projects that centre on liberating the popular shopping streets, creating the Historic Centre Administration, regenerating streets and public squares, creating the Citizens' Training School, launching housing rehabilitation and construction programmes, implementing new technologies in services and networks, diversifying the tourist offering, innovating in urban management and administration, constructing an Operating Plan, alternative mobility programmes, pedestrianising streets and developing cultural programmes in public spaces.

More information:www.autoridadcentrohistorico.df.gob.mx

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o D

F15

4

Cat

alà

155

Mexico DF

Rehabilitació del centre històric

La rehabilitació del centre històric, iniciada el 2007, s’enquadra en accions de regeneració de l’espai públic, alliberament de carrers i reubicació del comerç popular, programes de mobilitat alternativa, rehabilitació i construcció d’habitatge, diversificació d’oferta turística i desenvolupament de projectes culturals en espais públics. Aquests mecanismes serveixen, alhora, de precedent en la planificació urbana de tota l’àrea metropolitana.

8.193.899 hab., Mèxic

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o D

F15

6

La Ciutat de Mèxic, que després de la independència tenia 130.000 habitants, va arribar als 720.000 el 1910. Dues dècades més tard, la població ja havia augmentat a 1.230.000 habitants. En aquell temps, el centre de la ciutat allotjava la totalitat de l’Administració pública, la Universitat Nacional, les activitats financeres, els despatxos privats i el comerç majoritari i especialitzat. Aquesta concentració es va anar assentant en detriment de l’habitatge.

El centre històric –àrea que cobreix 668 illes i comprèn 9,1 km dels 600 que engloba la gran metròpoli– va ser declarat Zona de Monuments Històrics el 1980 i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 1987, després del descobriment d’un monòlit asteca i la consegüent localització del temple major.

El centre històric de la Ciutat de Mèxic és en si mateix un condensador dels grans problemes socials, econòmics, polítics, culturals i urbans de la ciutat, de manera que apostar per la regeneració del centre implica contribuir substancialment a millorar la qualitat de la ciutat. Així doncs, el 2007 es van executar un seguit d’accions per a la recuperació integral del centre històric de la Ciutat de Mèxic amb el propòsit de solucionar l’abandó i el deteriorament del nucli fundacional de la ciutat. Un dels primers passos va ser la creació de l’Autoritat del Centre Històric per coordinar les accions realitzades per les diferents entitats públiques i privades en aquesta zona de la ciutat; la creació d’aquesta nova agència governamental va permetre afrontar la complexitat política, jurídica i operativa del centre històric, on convergeixen entitats públiques de tres ordres de govern. L’Autoritat ha aconseguit empatar polítiques i accions amb una visió de conjunt inexistent fins aleshores.

Aquesta estructura de gestió ha articulat diversos projectes centrats en l’alliberament del comerç popular dels carrers, la creació de la Intendència del Centre Històric, la regeneració de carrers i places públiques, la creació de l’Escola de Formació Ciutadana, l’inici de programes de rehabilitació i construcció d’habitatge, l’aplicació de noves tecnologies en serveis i xarxes, la diversificació de l’oferta turística, la innovació en la gestió i administració urbana, la construcció del Pla de Gestió, programes de mobilitat alternativa, la conversió dels carrers en zona de vianants i el desenvolupament de programes de cultura en espais públics.

Més informació:www.autoridadcentrohistorico.df.gob.mx

Cas

tella

no15

7

Mexico DF

Rehabilitación del centro histórico

La rehabilitación del centro histórico, iniciada en 2007, se encuadra en acciones de regeneración del espacio público, liberación de calles y reubicación del comercio popular, programas de movilidad alternativa, rehabilitación y construcción de vivienda, diversificación de oferta turística y desarrollo de proyectos culturales en espacios públicos. Dichos mecanismos están sirviendo, a su vez, como precedente en la planificación urbana de toda el área metropolitana.

8.193.899 hab., Mèjico

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o D

F15

8

La Ciudad de México, que tras la independencia tenía 130.000 habitantes, llegó a los 720.000 en 1910. Dos décadas más tarde, la población ya había aumentado a 1.230.000 habitantes. En aquel entonces, el centro de la ciudad alojaba la totalidad de la Administración pública, la Universidad Nacional, las actividades financieras, los despachos privados y el comercio mayoritario y especializado. Esta concentración se fue asentando en detrimento de la vivienda.

El centro histórico –área que cubre 668 manzanas y abarca 9,1 km de los 600 que engloba la gran metrópoli– fue declarado Zona de Monumentos Históricos en 1980 y Patrimonio Cultural de la Humanidad por la UNESCO en 1987, tras el descubrimiento de un monolito azteca y la consecuente localización del templo mayor.

El centro histórico de la Ciudad de México es en sí mismo un condensador de los grandes problemas sociales, económicos, políticos, culturales y urbanos de la ciudad, por lo que apostar por la regeneración del centro implica contribuir sustancialmente a mejorar la calidad de la ciudad. Así pues, en 2007 se implementaron una serie de acciones para la recuperación integral del centro histórico de la Ciudad de México con el propósito de subsanar el abandono y deterioro del núcleo fundacional de la ciudad. Uno de los primeros pasos fue la creación de la Autoridad del Centro Histórico para coordinar las acciones realizadas por las distintas entidades públicas y privadas en esta zona de la ciudad; la creación de esta nueva agencia gubernamental permitió enfrentar la complejidad política, jurídica y operativa del centro histórico, en el cual convergen entidades públicas de tres órdenes de gobierno. La Autoridad ha logrado empatar políticas y acciones con una visión de conjunto hasta entonces inexistente.

Esta estructura de gestión ha conseguido articular diversos proyectos centrados en la liberación del comercio popular de las calles, la creación de la Intendencia del Centro Histórico, la regeneración de calles y plazas públicas, la creación de la Escuela de Formación Ciudadana, el inicio de programas de rehabilitación y construcción de vivienda, la implementación de nuevas tecnologías en servicios y redes, la diversificación de la oferta turística, la innovación en la gestión y administración urbana, la construcción del Plan de Manejo, programas de movilidad alternativa, la peatonalización de las calles y el desarrollo de programas de cultura en espacios públicos.

Mas información:www.autoridadcentrohistorico.df.gob.mx

© A

ndré

Boc

quel

/Sam

oa©

Jean

-Dom

iniq

ue

159

Nantes

Nte

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Bruno Remoué

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ante

s16

0

Nantes

Urban remodelling of the island of Nantes

The urbanistic remodelling of the central island of Nantes is characterised by being rooted in the 21st century as a project yet incorporating the historical memory of its industrial past. Through the gradual transformation of the island, based on the development of a new knowledge economy, on aid programmes for the renting and purchasing of homes and on the commitment to renewable energies, the city is seeking international projection and is bent on fostering a new sustainable urban culture.

800,000 inhab., France

Eng

lish

161

Situated on the banks of the Loire, Nantes, together with that of Saint-Nazaire, is viewed as the largest metropolitan area of western France. During the 1990s it was, of all the major French cities, the one that grew most rapidly. The Island of Nantes forms part of its territory and the history of the island ran almost in parallel to industrial development as well as the crisis and closure of several industries in the nineteen-seventies. In the early 1990s, and after several signs that alerted to the decadence of the island, Nantes City Hall decided to transform the situation and commit to the island's urban development.

In 1996 the city approved the Project 2005, which situated the river Loire at the heart of the space. In 1998 the city of Nantes consulted three multidisciplinary teams to devise the project for the Island of Nantes, from which was chosen, in 2000, Chemetoff Alexander and Jean Louis Berthomieu, who focused on the public space as the lever for urban transformation. A 20-year term was established for the renewal of the Island of Nantes thanks to the support of the European Regional Development Fund.

Since its launch, the project for the Island of Nantes has been viewed in an open fashion: modifications are permitted as results obtained are assessed. Far from being a completely fresh start, the project takes as its starting point the visible traces of the island's history, which are incorporated both symbolically through the memory and work of the associations and physically through the recovery of emblematic buildings from the industrial past of Nantes.

The urban project for the island includes 550,000 square metres of housing and 300,000 square metres for commercial activities and offices. Social transformation is principally based on the development of a

new knowledge economy organised around several areas: legal division, communication district, health and biotechnology zone and art and culture centre. In addition, in order to foster social diversity, housing rental and purchase aid programmes will be offered as well as university residences, measures to strengthen local commerce and new public facilities. There are plans to create 7,500 new homes, 15,000 jobs and 150,000 square metres of metropolitan facilities.

The Island of Nantes is gradually being transformed into a sustainable development. The powerful presence of the river and the prohibition to use pesticides in the maintenance of the public spaces reveal the determination to protect the island's biodiversity. In addition, good management of water resources is guaranteed by a system of water collection and the reduction of energy consumption through the development of renewable energies.

The inauguration of the Schoelcher walkway in 2000 established the link with the city's historic centre. Three years later saw the creation of SAMOA (Society for the Development of the West Atlantic Metropolitan Area), a mixed-capital company dedicated to directing and managing the project, though in February 2009 the company changed its form and its capital to become entirely public. In July 2010 a new team headed by Marcel Smets took over from Chemetoff Alexander.

More information:www.iledenantes.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ante

s16

2

Cat

alà

163

Nantes

Remodelació urbana de l’illa de Nantes

La remodelació urbanística de l’illa central de Nantes es caracteritza perquè és un projecte arrelat al segle XXI que alhora incorpora la memòria històrica del seu passat industrial. A través de la transformació progressiva de l’illa, basada en el desenvolupament d’una nova economia del coneixement, en programes d’ajuda al lloguer i compra d’habitatges i en l’aposta per energies renovables, la ciutat cerca projecció internacional així com també el foment d’una nova cultura urbana sostenible.

800.000 hab., França

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ante

s16

4

Situada a la vora del Loira, l’àrea metropolitana de Nantes és considerada, juntament amb la de Saint-Nazaire, la més gran de l’oest de França. Durant els anys noranta va ser, d’entre les grans ciutats franceses, la que va créixer més ràpidament. L’illa de Nantes forma part del seu territori i la història d’aquesta va transcórrer gairebé de forma paral·lela al desenvolupament industrial, com també a la crisi i el tancament de diverses indústries en la dècada dels setanta. A principis dels anys noranta, i després de diversos senyals que van alertar sobre la decadència de l’illa, l’Ajuntament de Nantes va decidir transformar la situació i apostar pel desenvolupament urbà de l’illa.

El 1996 la ciutat va aprovar el Projecte 2005, que situava el riu Loira al centre espacial. El 1998 la ciutat de Nantes va consultar tres equips multidisciplinaris per imaginar el projecte de l’illa de Nantes, d’entre els quals es va triar, el 2000, Alexandre Chemetoff i Jean-Louis Berthomieu, que van focalitzar l’espai públic com a palanca de transformació urbana. Es va establir un termini de vint anys per a la renovació de l’illa de Nantes gràcies al suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

Des de l’inici, el projecte de l’illa de Nantes s’ha vist de manera oberta: se’n permet la modificació a mesura que se n’avaluen els resultats que es van obtenint. El projecte no comença de cap i de nou, sinó que pren com a punt de partida les empremtes visibles de la història de l’illa, que s’incorpora tant simbòlicament a través de la memòria i la tasca de les associacions, com físicament gràcies a la recuperació d’edificis emblemàtics del passat industrial de Nantes.

El projecte urbà de l’illa inclou 550.000 metres quadrats d’habitatge i 300.000 metres quadrats per a activitats comercials i oficines. La transformació social es basa,

principalment, en el desenvolupament d’una nova economia del coneixement organitzada al voltant de diverses àrees: divisió jurídica, districte de la comunicació, zona de salut i biotecnologia i centre d’art i cultura. A més, per fomentar la diversitat social, s’oferiran programes d’ajuda al lloguer i la compra, residències universitàries, enfortiment dels comerços locals i nous equipaments públics. Hi ha prevista la creació de 7.500 nous habitatges, 15.000 llocs de treball i 150.000 metres quadrats d’instal·lacions metropolitanes.

L’illa de Nantes aposta gradualment per un desenvolupament sostenible. La forta presència del riu i la prohibició de l’ús de plaguicides en el manteniment dels espais públics revelen la voluntat de protegir la biodiversitat de l’illa. A més, es garanteix la bona gestió dels recursos hídrics gràcies a sistemes de captació d’aigua, així com també la reducció del consum d’energia a través del desenvolupament d’energies renovables.

La inauguració de la passarel·la Schoelcher el 2000 va establir l’enllaç amb el centre històric de la ciutat. Tres anys després es va crear SAMOA (Societat per al Desenvolupament de l’Àrea Metropolitana de l’Atlàntic Oest), empresa de capital mixt dedicada a la direcció i gestió del projecte, tot i que el febrer del 2009 l’empresa va canviar de forma i el seu capital va esdevenir únicament públic. El juliol del 2010 un nou equip dirigit per Marcel Smets va prendre el relleu d’Alexandre Chemetoff.

Més informació:www.iledenantes.com

Cas

tella

no16

5

Nantes

Remodelación urbana de la isla de Nantes

La remodelación urbanística de la isla central de Nantes se caracteriza por ser un proyecto arraigado en el siglo XXI que a su vez incorpora la memoria histórica de su pasado industrial. A través de la transformación progresiva de la isla, basada en el desarrollo de una nueva economía del conocimiento, en programas de ayuda al alquiler y compra de viviendas y en la apuesta por energías renovables, la ciudad busca proyección internacional así como el fomento de una nueva cultura urbana sostenible.

800.000 hab., Francia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ante

s16

6

Situada a orillas del Loira, el área metropolitana de Nantes es considerada, junto con la de Saint-Nazaire, la mayor del oeste de Francia. Durante los años noventa fue, de entre las grandes ciudades francesas, la que más rápidamente creció. La isla de Nantes forma parte de su territorio y la historia de ésta transcurrió casi de forma paralela al desarrollo industrial, así como a la crisis y el cierre de varias industrias en la década de los setenta. A principios de los años noventa, y tras varias señales que alertaron sobre la decadencia de la isla, el Ayuntamiento de Nantes decidió transformar la situación y apostar por el desarrollo urbano de la isla.

En 1996 la ciudad aprobó el Proyecto 2005, que situaba el río Loira en el centro espacial. En 1998 la ciudad de Nantes consultó a tres equipos multidisciplinarios para imaginar el proyecto de la isla de Nantes, de entre los cuales se eligió, en el 2000, a Alexandre Chemetoff y a Jean-Louis Berthomieu, quienes focalizaron el espacio público como palanca de transformación urbana. Se estableció un plazo de veinte años para la renovación de la isla de Nantes gracias al apoyo del Fondo Europeo de Desarrollo Regional.

Desde su inicio, el proyecto de la isla de Nantes se ha visto de forma abierta: se permite su modificación a medida que se evalúan los resultados que se van obteniendo. Lejos de hacer borrón y cuenta nueva, el proyecto toma como punto de partida las huellas visibles de la historia de la isla, que se incorpora tanto simbólicamente a través de la memoria y la labor de las asociaciones, como físicamente gracias a la recuperación de edificios emblemáticos del pasado industrial de Nantes.

El proyecto urbano de la isla incluye 550.000 metros cuadrados de vivienda y 300.000 metros cuadrados

para actividades comerciales y oficinas. La transformación social se basa, principalmente, en el desarrollo de una nueva economía del conocimiento organizada en torno a varias áreas: división jurídica, distrito de la comunicación, zona de salud y biotecnología y centro de arte y cultura. Además, para fomentar la diversidad social, se ofrecerán programas de ayuda al alquiler y a la compra, residencias universitarias, fortalecimiento de los comercios locales y nuevos equipamientos públicos. Está prevista la creación de 7.500 nuevas viviendas, 15.000 puestos de trabajo y 150.000 metros cuadrados de instalaciones metropolitanas.

La isla de Nantes va apostando gradualmente por un desarrollo sostenible. La fuerte presencia del río y la prohibición del uso de plaguicidas en el mantenimiento de los espacios públicos revelan la voluntad de proteger la biodiversidad de la isla. Además, se garantiza la buena gestión de los recursos hídricos gracias a sistemas de captación de agua, así como la reducción del consumo de energía a través del desarrollo de energías renovables.

La inauguración de la pasarela Schoelcher en el 2000 estableció el enlace con el centro histórico de la ciudad. Tres años después se creó SAMOA (Sociedad para el Desarrollo del Área Metropolitana del Atlántico Oeste), empresa de capital mixto dedicada a la dirección y gestión del proyecto, aunque en febrero del 2009 la empresa cambió de forma y su capital pasó a ser únicamente público. En julio del 2010 un nuevo equipo dirigido por Marcel Smets tomó el relevo de Alexandre Chemetoff.

Mas información:www.iledenantes.com

167

New York

Nyk

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Suzanne Strum

/MENTION/MENCIÓ/MENCION

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork

168

New York

The High Line Park

The High Line is a public park built on a raised railway structure running for 2.33 Km through the West Side of Manhattan, in New York. It has entailed the recovery of a historic structure, an essential piece of New York's industrial past, which was about to be demolished. It resulted from the private initiative of the neighbours, who set themselves up as the "Friends of the High Line" association in 1999.

8,391,881 inhab., United States

Eng

lish

169

The High Line was built in the 1930s as part of a major public-private infrastructure-creation project to improve Manhattan's West Side district. Cargo traffic was raised 9.14 metres into the air, so eliminating all the dangerous trains from one of the city's largest industrial districts. Trains ceased to travel along the High Line in 1980.

Friends of the High Line, a community-based, non-profit group, was incorporated in 1999 in order to campaign for its transformation into an elevated public park when the historic structure was threatened with demolition. It attracted municipal support in the year 2002, and in 2005 the CSX Transportation transferred the south sector of the High Line to the city.

When work began on the rehabilitation of the High Line, the Far West Side of Manhattan was still at the inception-stage of its renaissance. This project represented an opportunity for the definitive transformation of the neighbourhood. The construction of the park began in 2006; three years later the first section was inaugurated and the opening of the second section is scheduled for 2011.

The total cost of the first and second sections comes to 152.3 million dollars; 1,374 new homes have been created (of which 132 are affordable) and almost 153,000 square metres of surface space for commercial uses have been generated. The construction of the first and second sections of the High Line has brought about the creation of 344 jobs. When the reforms of all the sectors have been completed, the High Line will be an elevated park of almost 2.5 km in length extending through the districts of Manhattan's West Side.

The first section of the High Line is currently configured as a public park,

while Friends of the High Line is in charge of collecting private funds and of supervising the park's maintenance and development. The park, whose design is inspired in the landscape that existed during the 25 years that the tracks had been in disuse, boasts an integrated landscape that combines concrete paths with natural vegetation.

Friends of the High Line manages a comprehensive agenda of programmes designed to involve and educate a diverse audience of all ages. These programmes include conferences, round tables, excursions and creative workshops, among others. The activities are open to the general public, either free of charge or at a low cost, and aim to foster the public's commitment to the park administration, generating innovative experiences that will place the accent on the park's distinctive character.

Leaving aside these socially-oriented programmes, the High Line Park has become a space for the diffusion of contemporary art. Also noteworthy is the creation of the future new Whitney Museum of American Art, currently in the process of being designed and due to be situated at the southern end of the High Line.

More information:www.thehighline.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork

170

Cat

alà

171

New York

The High Line Park

El High Line és un parc públic construït sobre l’estructura d’un tren elevat que recorre 2,33 km de l’oest de Manhattan, a Nova York. Ha suposat la recuperació d’una estructura històrica, peça essencial del passat industrial de Nova York, que estava a punt de ser enderrocada. Sorgeix de la iniciativa privada dels veïns, que es van constituir en l’associació Friends of the High Line el 1999.

8.391.881 hab., Estats Units

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork

172

El High Line va ser construït en la dècada dels anys trenta com a part d’un gran projecte públic-privat de creació d’infraestructures per millorar el barri oest de Manhattan. El trànsit de càrrega es va elevar 9,14 metres, de manera que es van eliminar els perillosos trens d’un dels districtes industrials més grans de la ciutat. El 1980 van deixar de circular trens pel High Line.

Friends of the High Line, un grup sense ànim de lucre basat en la comunitat, es va constituir el 1999, quan l’estructura històrica va ser amenaçada de demolició, per reivindicar-ne la transformació en un parc públic elevat. Va aconseguir el suport municipal l’any 2002 i, el 2005, la CSX Transportation va cedir a la ciutat el sector sud del High Line.

Quan es va començar a treballar en la rehabilitació del High Line, la part més occidental de Manhattan encara es trobava als inicis del seu renaixement. Aquest projecte va significar una oportunitat per a la transformació definitiva del barri. La construcció del parc va començar el 2006, tres anys després se’n va inaugurar la primera secció i la segona és previst que s’obri el 2011.

El cost total de la primera i segona secció és de 152.300.000 dòlars; s’han creat 1.374 nous habitatges (dels quals 132 són assequibles) i s’han generat gairebé 153.000 metres quadrats de superfície per a oficines comercials. La construcció de les seccions primera i segona del High Line ha representat la creació de 344 llocs de treball. Quan la reforma de tots els sectors s’hagi completat, el High Line serà un parc elevat de gairebé 2,5 km de longitud que s’estendrà a través dels barris de l’oest de Manhattan.

La primera secció del High Line es configura actualment com un parc públic, propietat de la ciutat de Nova York, mentre que Friends of the High

Line s’encarrega de la recaptació de fons privats i de la supervisió del manteniment i desenvolupament del parc. El parc, amb un disseny inspirat en el paisatge que hi havia durant els vint anys en què la via va estar en desús, té un paisatge integrat que combina els camins de formigó amb la vegetació natural.

Friends of the High Line gestiona un calendari complet de programes dissenyats per involucrar-hi i educar una audiència diversa i de totes les edats. Aquests programes inclouen conferències, taules rodones, excursions i tallers creatius, entre d’altres. Són activitats obertes al públic en general, de franc o a un cost baix, i pretenen fomentar un compromís del públic amb l’administració del parc, la qual cosa genera experiències innovadores que posen l’accent en el caràcter distintiu del parc.

El High Line Park, a més, s’ha convertit en un espai de difusió d’art contemporani. També cal destacar la creació del futur nou museu del Centre Whitney d’Art Americà, en procés de disseny en aquests moments i que estarà situat a l’extrem sud del High Line.

Més informació:www.thehighline.org

Cas

tella

no17

3

New York

The High Line Park

El High Line es un parque público construido sobre la estructura de un tren elevado que recorre 2,33 km del oeste de Manhattan, en Nueva York. Ha supuesto la recuperación de una estructura histórica, pieza esencial del pasado industrial de Nueva York, que estaba a punto de ser derribada. Surge de la iniciativa privada de los vecinos, que se constituyeron en la asociación Friends of the High Line en 1999.

8.391.881 hab., Estados Unidos

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork

174

El High Line fue construido en la década de los años treinta como parte de un gran proyecto público-privado de creación de infraestructuras para mejorar el barrio oeste de Manhattan. El tráfico de carga se elevó 9,14 metros, con lo que se eliminaron los peligrosos trenes de uno de los mayores distritos industriales de la ciudad. En 1980 dejaron de circular trenes por el High Line.

Friends of the High Line, un grupo sin ánimo de lucro basado en la comunidad, se constituyó en 1999, cuando la estructura histórica fue amenazada de demolición, para reivindicar su transformación en un parque público elevado. Consiguió el apoyo municipal en el año 2002 y, en el 2005, la CSX Transportation cedió a la ciudad el sector sur del High Line.

Cuando se empezó a trabajar en la rehabilitación del High Line, la parte más occidental de Manhattan aún se encontraba en los inicios de su renacimiento. Este proyecto significó una oportunidad para la definitiva transformación del barrio. La construcción del parque comenzó en el 2006, tres años después se inauguró la primera sección y la segunda tiene prevista su apertura en el 2011.

El coste total de la primera y segunda sección asciende a 152.300.000 dólares; se han creado 1.374 nuevas viviendas (de las cuales 132 son asequibles) y se han generado casi 153.000 metros cuadrados de superficie para oficinas comerciales. La construcción de las secciones primera y segunda del High Line ha representado la creación de 344 puestos de trabajo. Cuando la reforma de todos los sectores se haya completado, el High Line será un parque elevado de casi 2,5 km de longitud que se extenderá a través de los barrios del oeste de Manhattan.

La primera sección del High Line se configura actualmente como un

parque público, propiedad de la ciudad de Nueva York, mientras que Friends of the High Line se encarga de la recaudación de fondos privados y de la supervisión del mantenimiento y desarrollo del parque. El parque, cuyo diseño está inspirado en el paisaje que existía durante los veinticinco años en que la vía estuvo en desuso, cuenta con un paisaje integrado que combina los caminos de hormigón con la vegetación natural.Friends of the High Line gestiona un completo calendario de programas diseñados para involucrar y educar a una audiencia diversa y de todas las edades. Estos programas incluyen conferencias, mesas redondas, excursiones y talleres creativos, entre otros. Son actividades abiertas al público en general, sea gratuitamente o a un bajo coste, y pretenden fomentar un compromiso del público con la administración del parque, lo que genera experiencias innovadoras que ponen el acento en el carácter distintivo del parque.

El High Line Park, además, se ha convertido en un espacio de difusión de arte contemporáneo. Cabe destacar también la creación del futuro nuevo museo del Centro Whitney de Arte Americano, en proceso de diseño en estos momentos y que estará situado en el extremo sur del High Line.

Mas información:www.thehighline.org

© P

ortla

nd D

evel

opm

ent C

omm

issio

n

175

Portland

Pdx

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Lucrezia Miranda

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

ortla

nd17

6

Portland

Urban transformation / sustainable cityPortland has demonstrated its leadership and commitment to an urban policy of sustainable development. The numerous plans and programmes launched in the past three decades demonstrate the city's long-term vision and the commitment to institutionalise the sustainability policies, the results and the practices.

562,690 inhab., Oregon, United States

Eng

lish

177

Portland is situated in the north-west of the United States, by the river Columbia and the river Willamette, and is the largest city in the state of Oregon. Portland is characterised by its long-term commitment to public policies of integral sustainability.

The city has created an institutional structure organised around agencies, offices, programmes and projects that specifically focus on fostering sustainable development.

Portland was the first city in the United States with a global plan for reducing carbon emissions and in June 2005 became the first in the country to meet the objective of the Kyoto Protocol. In 2007 the city had more than 37,000 hectares of green spaces and more than 120 kilometres of paths for walking, running and cycling, while in only 10 years (1996-2006) the use of public transport rose by 65% and by mid-2000 the use of the car in Portland was growing at the slowest rate in the whole of the United States.

The comprehensive sustainability policy has a direct impact on urban habitability and on the quality of life of the city in general. The programmes are oriented towards developing public transport, creating green spaces, applying strict environmental requirements for public buildings and fostering educational programmes and incentives for sustainable practices, both in companies and individuals. The approximation to community-oriented planning hugely facilitates citizens' participation. Outstanding among all the programmes implemented are the Green Buildings Programme and the VisionPDX.

The Green Buildings programme was launched in 1994 with the determination to explore strategies to standardise eco-friendly construction and to succeed in implementing

them in the city thanks to technical assistance and incentives. In 2005 the programme set up the Green Investment Fund to support innovative sustainable building projects. Since then, and until 2009, some 425,000 dollars annually have been granted for public or private projects, which include from industry to homes or commercial premises. These subsidies have the goal of compensating for the additional cost that may be generated by the construction of green buildings.

VisionPDX, in turn, a community-wide programme without precedent in the city, sought to increase to the highest possible levels the participation of neighbours in the planning, and above all to gain their commitment to a process of inclusive vision on the future of their city. More than 17,000 residents participated, over 21,000 pages of data were collected and all this was summarised in a 300-page report that today has become an indispensable source when it came to drawing up the new Plan 2030 for Portland.

More information:www.portlandonline.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

ortla

nd17

8

Cat

alà

179

Portland

Transformació urbana / ciutat sosteniblePortland ha demostrat el seu lideratge i compromís amb una política urbana per al desenvolupament sostenible. Els nombrosos plans i programes posats en marxa les últimes tres dècades demostren la visió a llarg termini de la ciutat i el compromís d’institucionalitzar les polítiques de sostenibilitat, els resultats i les pràctiques.

562.690 hab., Oregon, Estats Units

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

ortla

nd18

0

Portland està situada al nord-oest dels Estats Units, al costat dels rius Columbia i Willamette, i és la ciutat més gran de l’estat d’Oregon. Portland es caracteritza pel seu compromís a llarg termini amb les polítiques públiques de sostenibilitat integral. La ciutat ha creat una estructura institucional organitzada al voltant d’agències, oficines, programes i projectes específicament enfocats al foment del desenvolupament sostenible.

Portland va ser la primera ciutat als Estats Units amb un pla global per reduir les emissions de carboni, i el juny de 2005 va esdevenir la primera del país a complir l’objectiu del Protocol de Kyoto. El 2007 la ciutat disposava de més de 37.000 hectàrees d’espais verds i de més de 120 quilòmetres de senders per caminar, córrer i anar amb bicicleta. En tan sols deu anys (1996-2006), l’ús del transport públic va pujar un 65 % i cap a la meitat del 2000 l’ús del cotxe a Portland creixia al ritme més lent de tot el país.

L’àmplia política de sostenibilitat impacta directament en l’habitabilitat urbana i en la qualitat de vida en general de la ciutat. Els programes estan orientats al desenvolupament del transport públic, a la disposició d’espais verds, a l’aplicació de requisits mediambientals estrictes en els edificis públics, i al foment de programes educatius i incentius, tant a empreses com a individus, per a les pràctiques sostenibles. L’aproximació de la planificació orientada a la comunitat facilita enormement la participació ciutadana. Entre tots els programes duts a terme destaquen el Programa d’Edificis Verds i el VisionPDX.

El programa d’Edificis Verds arrenca el 1994 amb la voluntat d’explorar les estratègies per estandarditzar la construcció ecològica i aconseguir aplicar-la a la ciutat gràcies a

l’assistència tècnica i els incentius. El programa va establir el 2005 el Fons d’Inversió Verda per donar suport a projectes innovadors en matèria d’edificació sostenible. Des d’aleshores i fins al 2009, s’han atorgat anualment 425.000 dòlars a projectes públics o privats, que inclouen des d’indústria fins a habitatges o locals comercials. Aquestes subvencions tenen com a objecte compensar els costos addicionals que es puguin generar en la construcció d’edificis verds.

Per la seva banda, el VisionPDX, un programa d’extensió comunitària sense precedents a la ciutat, pretenia augmentar al màxim la participació dels veïns en la planificació, i sobretot comprometre’ls en un procés de visió inclusiva sobre el futur de la seva ciutat. Van participar-hi més de 17.000 residents, es van recollir més de 21.000 pàgines de dades, i tot això es va resumir en un informe de 300 pàgines que avui ha esdevingut una font imprescindible a l’hora d’elaborar el nou Pla 2030 de Portland.

Més informació:www.portlandonline.com

Cas

tella

no18

1

Portland

Transformación urbana / ciudad sostenible

Portland ha demostrado su liderazgo y compromiso con una política urbana para el desarrollo sostenible. Los numerosos planes y programas puestos en marcha en las últimas tres décadas demuestran la visión a largo plazo de la ciudad y el compromiso de institucionalizar las políticas de sostenibilidad, los resultados y las prácticas.

562.690 hab., Oregon, Estados Unidos

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

ortla

nd18

2

Portland está ubicada al noroeste de los Estados Unidos, junto a los ríos Columbia y Willamette, y es la ciudad más grande del estado de Oregón. Portland se caracteriza por su compromiso a largo plazo con las políticas públicas de sostenibilidad integral. La ciudad ha creado una estructura institucional organizada en torno a agencias, oficinas, programas y proyectos específicamente enfocados al fomento del desarrollo sostenible.

Portland fue la primera ciudad en Estados Unidos con un plan global para reducir las emisiones de carbono, y en junio de 2005 se convirtió en la primera del país en cumplir el objetivo del Protocolo de Kioto. En el 2007 la ciudad contaba con más de 37.000 hectáreas de espacios verdes y más de 120 kilómetros de senderos para caminar, correr y andar en bicicleta. En tan sólo diez años (1996-2006), el uso del transporte público subió un 65 % y a mediados de 2000 el uso del coche en Portland crecía al ritmo más lento de todo el país.

La amplia política de sostenibilidad impacta directamente en la habitabilidad urbana y en la calidad de vida en general de la ciudad. Los programas están orientados al desarrollo del transporte público, a la disposición de espacios verdes, a la aplicación de requisitos medioambientales estrictos en los edificios públicos, y al fomento de programas educativos e incentivos, tanto a empresas como a individuos, para las prácticas sostenibles. La aproximación de la planificación orientada a la comunidad facilita enormemente la participación ciudadana. Entre todos los programas llevados a cabo destacan el Programa de Edificios Verdes y el VisionPDX.

El programa de Edificios Verdes arranca en 1994 con la voluntad de explorar las estrategias para estandarizar la construcción ecológica y lograr aplicarla en la ciudad gracias a

la asistencia técnica y los incentivos. El programa estableció en 2005 el Fondo de Inversión Verde para apoyar proyectos innovadores en materia de edificación sostenible. Desde entonces y hasta 2009, se han otorgado anualmente 425.000 dólares a proyectos públicos o privados, que incluyen desde industria hasta viviendas o locales comerciales. Estas subvenciones tienen como objeto compensar los costes adicionales que se puedan generar en la construcción de edificios verdes.

Por su parte, el VisionPDX, un programa de extensión comunitaria sin precedentes en la ciudad, pretendía aumentar al máximo la participación de los vecinos en la planificación, y sobre todo comprometerlos en un proceso de visión inclusiva sobre el futuro de su ciudad. Participaron más de 17.000 residentes, se recogieron más de 21.000 páginas de datos, y todo ello se resumió en un informe de 300 páginas que hoy se ha convertido en una fuente imprescindible a la hora de elaborar el nuevo Plan 2030 de Portland.

Mas información:www.portlandonline.com

© H

aas&

Hah

n

183

Rio de Janeiro

Rio

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Lluís Ortega

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dR

io d

e Ja

neir

o18

4

Rio de Janeiro

Favela painting

The duo of Dutch artists Haas and Hahn succeeded in involving young people from the favelas of Rio de Janeiro in the creation of two immense murals in Vila Cruzerio, one measuring 150 m2 and the other 2,000 m2. Now the young have another challenge: to paint an entire favela. The objective of the project is to achieve young people's social rehabilitation and to bring colour back to the favelas.

8.391.881 inhab., Brazil

Eng

lish

185

In 2006, the duo of Dutch artists Haas and Hahn began to develop the idea of creating community art interventions in the favelas of Rio de Janiero. The object was the social rehabilitation of young people through art to offer them an alternative to crime. The Haas and Hahn duo is composed of Jeroen Koolhaas and Dre Urhahn, who began to work together in 2005, the year when they produced a documentary on the hip hop movement in the favelas of Rio de Janeiro and Sao Paulo.

As a result of the drive and effort of the Haas and Hahn duo, the collaboration of the Firmeza Foundation and the participation of the local youth, two huge murals were painted in Vila Cruzeiro, the most famous district of Rio de Janeiro. The first of these, completed in 2007, is a 150-m2 painting that shows a boy flying a kite, one of the most popular pastimes in Rio's favelas. The young people's creation took three months to make.

The second mural in Vila Cruzeiro was completed in 2008. This one is located on a huge concrete structure built on the hill to protect the houses from possible landslides during the rainy season. The 2,000-m2 work of art was coordinated by the tattoo master Admiraal Rob and represents a traditional Japanese design. The creation of this second mural took 8 months.

The Favela Painting project has had a tremendous impact on the media both in Brazil and abroad. In addition, the works of art have become a great source of pride for the neighbours of the community. This is why Haas and Haan are already developing the third phase of the project, which involves painting the entire hillside of a favela. The third stage of the Favela Painting project, with the name of ‘O Morro’,

seeks to involve all the inhabitants of a favela in painting their houses according to a pre-established pattern. The aim is to involve the entire community in a work of immense proportions to succeed in making their favela visible from the centre of Rio de Janerio and in turning it into a tourist attraction to compete with the famous Sugarloaf mountain or the Christ the Redeemer statue. ‘O Morro’ wants to become a focus of art that creates beauty, combats prejudice and attracts attention to the favelas.

More information:www.favelapainting.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dR

io d

e Ja

neir

o18

6

Cat

alà

187

Rio de Janeiro

Favela painting

El duo d’artistes holandesos Haas i Hahn van aconseguir implicar joves de faveles de Rio de Janeiro en la creació de dos murals immensos a Vila Cruzeiro, un de 150 m2 i un altre de 2.000 m2. Ara els joves tenen un nou repte: pintar una favela sencera. L’objectiu del projecte és aconseguir la reinserció social dels joves i retornar el color a les faveles.

8.391.881 hab., Brasil

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dR

io d

e Ja

neir

o18

8

El 2006, el duo d’artistes holandesos Haas i Hahn van començar a desenvolupar la idea de crear intervencions comunitàries d’art a les faveles de Rio de Janeiro. L’objectiu era la reinserció social dels joves a través de l’art per oferir-los una alternativa a la delinqüència. El duo Haas i Hahn està format per Jeroen Koolhaas i Dre Urhahn, que van començar a treballar plegats el 2005, any en què van realitzar un documental sobre el moviment hip-hop a les faveles de Rio de Janeiro i São Paulo.

Fruit de l’impuls i l’esforç del duo Haas i Hahn, de la col·laboració de la Fundação Firmeza i de la participació de la joventut local, es va aconseguir pintar dos murals enormes a Vila Cruzeiro, el barri més famós de Rio de Janeiro. El primer, acabat el 2007, és una pintura de 150 m2 que mostra un nen fent volar un estel, un dels passatemps més populars a les faveles de Rio. El treball de creació dels joves va durar tres mesos.

El segon mural a Vila Cruzeiro es va acabar el 2008. Aquest està situat en una enorme estructura de formigó construïda al turó per protegir les cases del perill de possibles esllavissades de terra durant l’estació plujosa. L’obra d'art, de 2.000 m2, va ser coordinada pel mestre tatuador Admiraal Rob i s’hi representa un disseny tradicional japonès. La creació d’aquest segon mural es va allargar durant vuit mesos.

El projecte Favela Painting ha tingut una gran repercussió mediàtica tant al Brasil com a l’estranger. A més, les obres d’art s’han convertit en un gran orgull per als veïns de la comunitat. Per aquests motius, Haas i Han ja estan desenvolupant la tercera fase del projecte, que implica pintar el turó sencer d’una favela.

En la tercera etapa del projecte Favela Painting, sota el nom d’«O Morro»,

es pretén implicar tots els habitants d’una favela perquè pintin les seves cases d’acord amb un patró i un dibuix preestablerts. Es tracta d’implicar tota la comunitat en una obra de proporcions immenses per aconseguir que la seva favela sigui visible des del centre de Rio de Janeiro i esdevingui un punt d’atenció turística a l’altura del famós Pa de Sucre o del Crist Redemptor. «O Morro» vol convertir-se en un focus d’art que crea bellesa, combat prejudicis i atrau l’atenció cap a les faveles.

Més informació:www.favelapainting.com

Cas

tella

no18

9

Rio de Janeiro

Favela painting

El dúo de artistas holandeses Haas y Hahn lograron implicar a jóvenes de favelas de Río de Janeiro en la creación de dos inmensos murales en Vila Cruzeiro, uno de 150 m2 y otro de 2.000 m2. Ahora los jóvenes tienen un nuevo reto: pintar una favela entera. El objetivo del proyecto es lograr la reinserción social de los jóvenes así como devolver el color a las favelas.

8.391.881 hab., Brasil

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dR

io d

e Ja

neir

o19

0

En 2006, el dúo de artistas holandeses Haas y Hahn empezaron a desarrollar la idea de crear intervenciones comunitarias de arte en las favelas de Río de Janeiro. El objetivo era la reinserción social de los jóvenes a través del arte para ofrecerles una alternativa a la delincuencia. El dúo Haas y Hahn está formado por Jeroen Koolhaas y Dre Urhahn, quienes empezaron a trabajar juntos en 2005, año en que realizaron un documental sobre el movimiento hip-hop en las favelas de Río de Janeiro y São Paulo.

Fruto del impulso y esfuerzo del dúo Haas y Hahn, de la colaboración de la Fundação Firmeza y de la participación de la juventud local, se lograron pintar dos enormes murales en Vila Cruzeiro, el barrio más famoso de Río de Janeiro. El primero de ellos, terminado en 2007, es una pintura de 150 m2 que muestra a un niño haciendo volar una cometa, uno de los pasatiempos más populares en las favelas de Río. El trabajo de creación de los jóvenes duró tres meses.

El segundo mural en Vila Cruzeiro se acabó en 2008. Éste está ubicado en una enorme estructura de hormigón construida en el cerro para proteger las casas del peligro de posibles deslizamientos de tierra durante la estación lluviosa. La obra de arte, de 2.000 m2, fue coordinada por el maestro tatuador Admiraal Rob y en ella se representa un diseño tradicional japonés. La creación de este segundo mural se alargó durante ocho meses.

El proyecto Favela Painting ha tenido una gran repercusión mediática tanto en Brasil como en el extranjero. Además, las obras de arte se han convertido en un gran orgullo para los vecinos de la comunidad. Por estos motivos, Haas y Han ya están desarrollando la tercera fase del proyecto, que implica pintar la colina entera de una favela.

En la tercera etapa del proyecto Favela Painting, bajo el nombre de «O Morro», se pretende implicar a todos los habitantes de una favela para que pinten sus casas de acuerdo con un patrón y un dibujo preestablecidos. Se trata de implicar a toda la comunidad en una obra de proporciones inmensas para lograr que su favela acabe siendo visible desde el centro de Río de Janeiro y se convierta en un punto de atención turística a la altura del famoso Pan de Azúcar o del Cristo Redentor. «O Morro» quiere convertirse en un foco de arte que crea belleza, combate prejuicios y atrae la atención hacia las favelas.

Mas información:www.favelapainting.com

© C

amilo

Car

rasc

o

191

Santiago de Chile

Scl

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Rosario Carvajal Araya

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

192

Santiago de Chile

Recovery of the historic Yungay district

After three years of mobilisations, the neighbours' association of the Yungay district, in Santiago de Chile, succeeded in having the area listed as protected historical heritage. This experience of a citizens' struggle has managed to break through the limits of their district and to create governmental applications for heritage protection.

5,428,590 inhab., Chile

Cas

tella

no19

3

After undergoing a period of decadence and neglect, in the nineteen-nineties the central square of the Yungay district was remodelled, the street lighting was improved, children's playgrounds were installed and cultural activities began to be organised in the square for the neighbours of the area, in which 60,000 people reside. Offices were also installed, as well as a university centre and a museum of popular art.

However, while some remodelling was undertaken, the district also suffered urban alternations as a result of the application of neo-liberal policies by the authorities. The implementation of the Urban Renewal programme substantially altered the district through the introduction of volumes, materials and designs that were completely at odds with the existing ones; the new buildings acquired a spatial dimension and singularity that unbalances the historical architectural heritage, generates suffocating urban pressure and violates the district's tangible and intangible heritage. There was also a lack of specialised technical advice for the restoration and conservation of the architectural heritage and a lack of neighbourly participation in the decision-taking.

In view of the modification that the district was undergoing, a network of neighbours, creators and artists came together in a political, pluralist and cross-sectional movement whose objective was the defence of the cultural heritage of Barrio Yungay. The movement had its roots in the conflict generated in 2005 over waste collection as well as in the modifications of the Regulatory Plan of Santiago in 2006.

The mobilisation of the citizens between 2006 and 2009 by the Neighbours for the Defence of Barrio Yungay Association succeeded in having 113 hectares listed as a protected heritage zone. The impact

of this experience has translated into the forming of the Chilean Association of Heritage Districts and Zones and the creation of the Special Commission for Historical and Cultural Heritage in the Parliament which, for the first time in the country's history, will allow legislative transformations to be initiated in benefit of "heritage citizenship", a new concept that has arisen to define the citizens who fight for their heritage districts and who constitute half a million inhabitants in Chile.

After having the protected heritage zone listed, a Plan for the Development and Management of the Typical Zone of Barrio Yungay was drawn up, based on four lines of action: shaping, rescuing and promoting the district's identity, a dissemination campaign and the recovery of the architectural heritage.

To date 120 district assemblies have been held and 34 initiatives launched, 6 of which have been enabled by public financing.

More information:www.elsitiodeyungay.cl

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

194

Cat

alà

195

Santiago de Chile

Recuperació del barri històric de Yungay

Després de tres anys de mobilitzacions, l’associació de veïns del barri de Yungay, a Santiago de Xile, va aconseguir que la zona fos declarada patrimoni històric protegit. Aquesta experiència de lluita ciutadana ha aconseguit trencar els límits del seu barri i crear instàncies governamentals de protecció patrimonial.

5.428.590 hab., Chile

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

196

Després de patir un període de decadència i abandonament, en la dècada dels noranta es va remodelar la plaça central del barri de Yungay, es va millorar la il·luminació dels carrers, s’hi van instal·lar parcs infantils i es va començar a organitzar activitats culturals a la plaça per als veïns de la zona, on resideixen 60.000 persones. També es van instal·lar oficines, una seu universitària i un museu d’art popular.

Però, així com es van dur a terme algunes remodelacions, el barri també va patir alteracions urbanes producte de l’aplicació de polítiques neoliberals per part de les autoritats. L’aplicació del programa Renovación Urbana va alterar de forma substancial el barri amb la introducció de volums, materials i dissenys totalment aliens als existents, els nous edificis van adquirir una dimensió espacial i una singularitat que desequilibra el patrimoni arquitectònic històric, genera una pressió urbana sufocant, i vulnera el patrimoni tangible i intangible del barri. Hi havia, a més, una manca d’assessoria tècnica especialitzada per a la restauració i conservació del patrimoni arquitectònic i una participació veïnal escassa en la presa de decisions.

Davant d’aquesta modificació que patia el barri, una xarxa de veïns, creadors i artistes es van unir en un moviment veïnal polític, pluralista i transversal, amb l’objectiu de defensar el patrimoni cultural del barri de Yungay. El moviment tenia els orígens en el conflicte que es va generar el 2005 per la recollida de les escombraries, i per les modificacions al Pla Regulador de Santiago de 2006.

La mobilització ciutadana entre 2006 i 2009 de l’agrupació Vecinos por la Defensa del Barrio Yungay va aconseguir que 113 hectàrees es declaressin zona patrimonial protegida. L’impacte d’aquesta experiència s’ha traduït en la formació

de l’Asociación Chilena de Barrios y Zonas Patrimoniales i en la creació de la Comissió Especial de Patrimoni Històric i Cultural al Parlament, que per primera vegada en la història del país permetrà iniciar transformacions legislatives en benefici de la «ciutadania patrimonial», nou concepte que ha sorgit per definir els ciutadans que lluiten pels seus barris patrimonials i que constitueixen mig milió d’habitants a Xile.

Després de la declaració de zona patrimonial protegida, es va elaborar el Plan de Desarrollo y Gestión de la Zona Típica del Barrio Yungay, basat en quatre línies d’actuació: formació, rescat i promoció de la identitat del barri, campanya de difusió i recuperació del patrimoni arquitectònic.

Fins ara s’han desenvolupat 120 assemblees de barri i 34 iniciatives, 6 de les quals han tingut finançament públic.

Més informació:www.elsitiodeyungay.cl

Cas

tella

no19

7

Santiago de Chile

Recuperación del barrio histórico de Yungay

Tras tres años de movilizaciones, la agrupación de vecinos del barrio de Yungay, en Santiago de Chile, logró que la zona fuera declarada patrimonio histórico protegido. Esta experiencia de lucha ciudadana ha conseguido romper los límites de su barrio y crear instancias gubernamentales de protección patrimonial.

5.428.590 hab., Chile

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

198

Tras sufrir un período de decadencia y abandono, en la década de los noventa se remodeló la plaza central del barrio de Yungay, se mejoró la iluminación de las calles, se instalaron parques infantiles y se empezó a organizar actividades culturales en la plaza para los vecinos de la zona, en la que residen 60.000 personas. También se instalaron oficinas, una sede universitaria y un museo de arte popular.

Sin embargo, así como se llevaron a cabo algunas remodelaciones, el barrio también sufrió alteraciones urbanas producto de la aplicación de políticas neoliberales por parte de las autoridades. La aplicación del programa Renovación Urbana alteró de forma sustancial el barrio con la introducción de volúmenes, materiales y diseños totalmente ajenos a los existentes; los nuevos edificios adquirieron una dimensión espacial y una singularidad que desequilibra el patrimonio arquitectónico histórico, genera una presión urbana sofocante, y vulnera el patrimonio tangible e intangible del barrio. Existía, además, una falta de asesoría técnica especializada para la restauración y conservación del patrimonio arquitectónico y una escasa participación vecinal en la toma de decisiones.

Ante dicha modificación que estaba sufriendo el barrio, una red de vecinos, creadores y artistas se unieron en un movimiento vecinal político, pluralista y transversal, cuyo objetivo era la defensa del patrimonio cultural del barrio de Yungay. El movimiento tenía sus orígenes en el conflicto que se generó en 2005 por la recogida de la basura, así como por las modificaciones al Plan Regulador de Santiago de 2006.

La movilización ciudadana entre 2006 y 2009 de la agrupación Vecinos por la Defensa del Barrio Yungay logró que 113 hectáreas se declararan zona

patrimonial protegida. El impacto de dicha experiencia se ha traducido en la formación de la Asociación Chilena de Barrios y Zonas Patrimoniales y en la creación de la Comisión Especial de Patrimonio Histórico y Cultural en el Parlamento, que por primera vez en la historia del país permitirá iniciar transformaciones legislativas en beneficio de la «ciudadanía patrimonial», nuevo concepto que ha surgido para definir a los ciudadanos que luchan por sus barrios patrimoniales y que constituyen medio millón de habitantes en Chile.

Tras la declaración de zona patrimonial protegida, se elaboró el Plan de Desarrollo y Gestión de la Zona Típica del Barrio Yungay, que está basado en cuatro líneas de actuación: formación, rescate y promoción de la identidad del barrio, campaña de difusión y recuperación del patrimonio arquitectónico.

Hasta el momento se han desarrollado 120 asambleas de barrio y 34 iniciativas, 6 de las cuales han contado con financiamiento público.

Mas información:www.elsitiodeyungay.cl

199

Santiago de Chile

Sgo

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Henry Renna Gallano

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

20

0

Santiago de Chile

Popular movement for social urbanism

The Movimiento de Pobladores en Lucha – the Combatant Dwellers' Movement (MPL) was founded in the commune of Peñalolén, in Santiago de Chile, in response to the application of neo-liberal policies in urban matters. This organisation works to raise self-managed practices for the popular habitat and to provide solutions for housing needs while advancing in turning the urban political culture around to build cities tailored to the people.

5,428,590 inhab., Chile

Eng

lish

20

1

From the nineteen-eighties until today, whether under dictatorial or democratic governments, the institutions in Chile have been in charge of arranging cities to control and make the most of the urban space. The results of this neo-liberal strategy: almost two million dwellings built in the past thirty years, a quantitative deficit of some two hundred thousand dwellings and a hundred thousand people living in camps. Spatial segregation, while decreasing at macro level, increased at local level due to gentrification.

The commune of Peñalolén (Santiago) has been characterised by being a focal point of protest movements. In view of the urgency to equip the space with the necessary infrastructure and services, Peñalolén was the scenario of the political demands known as “the struggle of the homeless”. However, in the late 'nineties, the commune began to attract medium- and high-level sectors thanks to incentives for property investment, and a new phase then began of expelling the popular sectors.

The Movimiento de Pobladores en Lucha (MPL) was founded in 2006 in Peñalolén with the purpose of curbing neo-liberal urban management. This social force campaigns for the right to a dwelling while committing to a model of land organisation and of habitat production managed by its own dwellers. The work of the MPL centres on the key aspects of the Right to the City: access to housing, socio-spatial segregation and social production of the habitat.

As for access to housing, the MPL has found a space within the New Habitational Policy (2006), which allows for the creation of private entities to mediate between the public housing institutions and the beneficiaries of subsidies and that are enabled to both give advice and to apply the subsidy. The movement

reinterpreted a privatising policy, instrumentalised it for its own ends and this led to the founding of the first Entity for Social Property Self-Management, through which the inhabitants take on the management of the projects. Since the foundation of MPL, there are five projects under management and one under development that exceed 13,000 m2. In total there are 240 housing solutions and all the homes exceed 55 m2. Currently the Movement is in the process of running in its own construction company, the social movement's first attempt at cooperativist production.

As for segregation, actions have centred on the right to remain in the commune. Thus, in the year 2007, the MPL formulated a draft law to ensure that any property project would assign at least 10% of the land to social housing. After months of pressure, the bill went to parliament but its discussion was quickly rejected. Today the MPL, together with other movements of the National Federation of Settlers, is negotiating with the government the creation of a state land bank to ensure access to land by the popular sectors.

With regard to social production of the habitat, the recovery of public spaces and the regeneration of the community's social fabric has been added to access to housing. In the year 2008 the MPL created the Corporación Poblar (Populating Corporation), a centre of popular production of knowledge that fosters the creation of new ways of inhabiting the city.

More information:www.mplchile.cl

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

20

2

Cat

alà

20

3

Santiago de Chile

Moviment popular per l’urbanisme social

El Movimiento de Pobladores en Lucha (MPL) neix a la comuna de Peñalolén, a Santiago de Xile, com a resposta a l’aplicació de polítiques neoliberals en matèria urbana. Aquesta organització treballa per bastir alternatives de pràctiques autogestionàries d’hàbitat popular i donar solució a les necessitats habitacionals, alhora que avança per capgirar la cultura política urbana i construir ciutats a la mida de la gent.

5.428.590 hab., Chile

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

20

4

Des de la dècada dels vuitanta fins avui, sigui amb governs dictatorials o democràtics, les institucions a Xile s’han ocupat d’ordenar les ciutats per controlar i rendibilitzar l’espai urbà. Els resultats d’aquesta estratègia neoliberal són: gairebé dos milions d’habitatges construïts en els últims trenta anys, un dèficit quantitatiu d’uns dos-cents mil habitatges i cent mil persones vivint en campaments. La segregació espacial, tot i que disminuïa a escala macro, augmentava a escala local per la gentrificació.

La comuna de Peñalolén (Santiago) s’ha caracteritzat pel fet de ser un focus de moviments reivindicatius. Davant la urgència d’adequar l’espai a la infraestructura i els serveis necessaris, Peñalolén va ser l’escenari de la demanda política coneguda com «la lluita dels sense sostre». No obstant això, a finals dels noranta, la comuna va començar a resultar atractiva per als sectors mitjans i alts, a causa d’incentius per inversió immobiliària, i llavors va començar una nova fase d’expulsió dels sectors populars.

Per tal de frenar la gestió urbana neoliberal, el 2006 va néixer a Peñalolén el Movimiento de Pobladores en Lucha (MPL), una força social que reivindica el dret a l’habitatge alhora que aposta per un model d’organització territorial i de producció de l’hàbitat gestionat pels seus propis pobladors. El treball de l’MPL se centra en els aspectes clau del Dret a la Ciutat: accés a l’habitatge, segregació socioespacial i producció social de l’hàbitat.

Quant a l’accés a l’habitatge, l’MPL ha trobat un espai dins la Nueva Política Habitacional (2006), política que permet la creació d’entitats privades mediadores entre les institucions públiques d’habitatge i els beneficiaris de subsidis i que serveixen tant per assessorar com per aplicar el subsidi.

El moviment reinterpreta una política privatitzadora, la instrumentalitza per a fins propis i així neix la primera entitat d’Autogestión Inmobiliaria Social, a través de la qual els habitants assumeixen la gestió dels projectes. Des del naixement de l’MPL ja s’estan gestionant cinc projectes i n’hi ha un en desenvolupament, que superen els 13.000 m2. En total són 240 solucions habitacionals i tots els habitatges tenen més de 55 m2. Actualment el Moviment es troba en procés de rodatge de la seva pròpia constructora, un primer esforç productiu cooperativista del moviment social.

Sobre la segregació, les accions s’han centrat en el dret a romandre a la comuna. Així, l’any 2007, l’MPL va formular un projecte de llei per garantir que tot projecte immobiliari cedís almenys el 10 % del sòl a habitatges socials. Després de mesos de pressió, el projecte va entrar al Parlament però la discussió va ser ràpidament desestimada. Avui, l’MPL, juntament amb altres moviments de la Federación Nacional de Pobladores, està negociant amb el govern la creació d’un banc de terra estatal que garanteixi l’accés a terra per als sectors populars.

En matèria de producció social de l’hàbitat, la recuperació d’espais públics i la regeneració del teixit social comunitari s’afegeixen a l’accés a l’habitatge. L’any 2008, l’MPL va crear la Corporación Poblar, un centre de producció popular del coneixement que fomenta la creació de noves maneres d’habitar la ciutat.

Més informació:www.mplchile.cl

Cas

tella

no2

05

Santiago de Chile

Movimiento popular por el urbanismo social

El Movimiento de Pobladores en Lucha (MPL) nace en la comuna de Peñalolén, en Santiago de Chile, como respuesta a la aplicación de políticas neoliberales en materia urbana. Esta organización trabaja para levantar alternativas de prácticas autogestionarias de hábitat popular y dar solución a las necesidades habitacionales, al mismo tiempo que avanza para dar un giro a la cultura política urbana y construir ciudades a la medida de la gente.

5.428.590 hab., Chile

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

20

6

Desde la década de los ochenta hasta hoy, ya sea con gobiernos dictatoriales o democráticos, las instituciones en Chile se han ocupado de ordenar las ciudades para controlar y rentabilizar el espacio urbano. Los resultados de esta estrategia neoliberal son: casi dos millones de viviendas construidas en los últimos treinta años, un déficit cuantitativo de unas doscientas mil viviendas y cien mil personas viviendo en campamentos. La segregación espacial, si bien disminuía a escala macro, aumentaba a escala local por la gentrificación.

La comuna de Peñalolén (Santiago) se ha caracterizado por ser un foco de movimientos reivindicativos. Ante la urgencia de adecuar el espacio a la infraestructura y los servicios necesarios, Peñalolén fue el escenario de la demanda política conocida como «la lucha de los sin techo». Sin embargo, a finales de los noventa, la comuna empezó a resultar atractiva a sectores medios y altos, debido a incentivos por inversión inmobiliaria, y comenzó entonces una nueva fase de expulsión de los sectores populares.

Con el fin de frenar la gestión urbana neoliberal, en 2006 nació en Peñalolén el Movimiento de Pobladores en Lucha (MPL), una fuerza social que reivindica el derecho a la vivienda a la vez que apuesta por un modelo de organización territorial y de producción del hábitat gestionado por sus propios pobladores. El trabajo del MPL se centra en los aspectos clave del Derecho a la Ciudad: acceso a la vivienda, segregación socioespacial y producción social del hábitat.

En cuanto al acceso a la vivienda, el MPL ha encontrado un espacio dentro de la Nueva Política Habitacional (2006), política que permite la creación de entidades privadas mediadoras entre las instituciones públicas de vivienda y los beneficiarios de subsidios y que sirven tanto para asesorar

como para aplicar el subsidio. El movimiento reinterpreta una política privatizadora, la instrumentaliza para fines propios y así nace la primera Entidad de Autogestión Inmobiliaria Social, a través de la cual los habitantes asumen la gestión de los proyectos. Desde el nacimiento del MPL ya se encuentran en gestión cinco proyectos y uno en desarrollo que superan los 13.000 m2. En total son 240 soluciones habitacionales y todas las viviendas tienen más de 55 m2. Actualmente el Movimiento se encuentra en proceso de rodaje de su propia constructora, un primer esfuerzo productivo cooperativista del movimiento social.

Sobre la segregación, las acciones se han centrado en el derecho a permanecer en la comuna. Así, en el año 2007, el MPL formuló un proyecto de ley para garantizar que todo proyecto inmobiliario cediera al menos el 10 % del suelo a viviendas sociales. Tras meses de presión, el proyecto ingresó al Parlamento pero su discusión fue rápidamente desestimada. Hoy, el MPL, junto a otros movimientos de la Federación Nacional de Pobladores, se encuentra negociando con el gobierno la creación de un banco de tierra estatal que garantice el acceso al suelo para los sectores populares.

En materia de producción social del hábitat, se suma al acceso a la vivienda la recuperación de espacios públicos y la regeneración del tejido social comunitario. En el año 2008, el MPL creó la Corporación Poblar, un centro de producción popular del conocimiento que fomenta la creación de nuevas maneras de habitar la ciudad.

Mas información:www.mplchile.cl

© H

albe

rsta

dt -

Dor

een

Ritz

au©

. Lut

hers

tadt

Eisl

eben

- D

oree

n Ri

tzau

20

7

Saxony-Anhalt

Sah

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Suzanne Strumm

/Winner/Guanyador/Ganador

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

08

Saxony-Anhalt

IBA Urban Redevelopment Saxony-Anhalt 2010: Less is Future - 19 cities, 19 themes

Nineteen cities of the federal German state of Saxony-Anhalt, which share the problem of constant depopulation, have in recent years developed the "IBA Urban Redevelopment Saxony-Anhalt 2010”. The project results were presented in 2010 theming “Less is Future: 19 cities -19 themes”. The actions, designed for the strategic development and urban adaptation to shrinkage, encourage each city to enhance its own profile, allowing the different urban regeneration experiences to demonstrate that "less is future".

2,367,600 inhab., Germany

Eng

lish

20

9

The federal state of Saxony-Anhalt is especially affected by the depopulation problem. . Saxony-Anhalt has lost 17 percent of its population since 1989 and by 2050 it is forecast to have nearly half the inhabitants of 1990. On one hand, a good part of young people have emigrated to larger cities or to the old West Germany. On the other, the remaining population has gradually moved to the city suburbs where housing is more affordable. In this way the historic centres have gradually fallen into decay, with a proliferation of abandoned spaces and premises which is a special hardship because of the numerous small- and medium-sized cities characterised by a rich historical-cultural heritage.

In 2002 the federal state began to organise the “International Building Exhibition Urban Redevelopment Saxony-Anhalt 2010” (IBA) with the goal of strengthening the practical experience of urban development at state and local level and to embark on experimental plans to establish international urban research models. Of Saxony-Anhalt 43 cities participating in the "Urban Redevelopment of the East" German federal government programme, 19 became part of the IBA.

In contrast to the widespread trend towards studying large cities, the IBA's focus is on small- and medium-size cities, where in fact the majority of the population lives. In addition, after decades of concentrating construction activities on the periphery, the inner cities, which are mostly historic centres are being rediscovered. In order to conserve them, they have to turn themselves into attractive places for living and working.

Each one of the 19 cities that participated in the IBA Urban Redevelopment Saxony-Anhalt 2010 centred on a theme, addressing new

tactics in ecological infrastructure, small-scale urban interventions, objectives of demolition, social activism and strategies for economic development such as tourism, education and high technology. During eight years the 19 cities have been working on their projects with the conceptual expertise and practical support of the IBA-office formed by the Bauhaus Dessau Foundation and the State Society for the Development of Saxony-Anhalt (SALEG).

The operation ended in October 2010 with the exhibition of the International Building Exhibition Urban Redevelopment Saxony-Anhalt 2010 in the 19 cities, showcasing the results achieved in each location through displays, guided tours and awareness campaigns. The central IBA survey exhibition in the Bauhaus Dessau displayed a panoramic vision of the entire process.

1. Aschersleben: From the Outside to the Inside – Focussing on the Centre The strategic development of Aschersleben moves from the periphery towards the centre. Buildings on the outskirts are being demolished, the city's historic centre is being improved and the city's ring road has been redesigned.

2. Bernburg (Saale): Generating a Future in Education – Learning at the CentreThe city is developing new educational infrastructures. The historic Bergstadt district is being reborn as a vibrant educational and urban centre with the new secondary school, Campus

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

10

Eng

lish

211

Technicus. Since April 2010, the Bernburg music school has reopened with new spaces in the castle, an old gaol.

3. Bitterfeld-Wolfen: Network Town In 2007 the cities of Bitterfeld and Wolfen and three neighbouring communities amalgamated in order to pool resources, manage them efficiently and generate a shared urban identity. In addition, the resident chemical products industry has merged with the solar industry and a comprehensive recreational area has been developed around the former open cast coal mine.

4. Dessau-Roßlau: Urban Cores – Landscape ZonesDessau-Roßlau is projected to shrink over the long term, evolving into a city with small, stable core areas with specific urban qualities. The demolition of surplus housing will occur mainly in the areas that lie between these, resulting in a coherent, central landscape zone, which is planted with “wild meadows” forming the basis of the new landscape zone. There the city also offers citizens and initiatives the chance to sponsor specific plots of land (400 m2 Dessau),

by taking responsibility for their maintenance and use.

5. Halberstadt: Cultivating Empty Space Halberstadt adopts a proactive approach to the problem of empty spaces to generate, through artistic interventions, new perspectives for the undeveloped spaces or others that have been left empty.

6. Halle (Saale): Balancing Act - Dual cityThe historic university city of Halle and the modern Halle-Neustadt (new town), built from 1964 onwards, could not be more different, giving the city an unavoidable ambivalence. Along the stilted road between Riebeckplatz and the centre of Neustadt, Halle is developing six model projects that will favour a balance and will create a mental and spatial link between the two opposing urban environments.

7. Hansestadt Stendal: Central Town in a Rural RegionHansestadt Stendal has studied its role as a central city in a rural

environment. It has adapted the municipal infrastructures to the region's demographic evolution, unifying the public services in the city centre while cooperating with other smaller neighbouring towns.

8. Köthen (Anhalt): Homoeopathy as a Developmental ForceMany years ago Köthen gave Samuel Hahnemann, the founder of homoeopathy, the opportunity to develop his theories. The German Association of Homoeopathic Physicians (DZVhÄ) was also founded in the city. With the European Library for Homoeopathy, the Master's degree in homoeopathy, the Homoeopathy Route and other projects, Köthen is already promoting itself as the European homoeopathy centre. The use of homoeopathic principles in town planning was also investigated.

9. Lutherstadt Eisleben: Common responsibility – Redeveloping Luther's TownLuther's city focuses on its historical legacy and has developed a planning instrument while integrating the protection of its monuments. This plan seeks to create a balance between the conservation and demolition of buildings that are important for a city profoundly affected by the contraction processes.

10.Lutherstadt Wittenberg: Campus WittenbergThe city re-establishes a tradition as an educational centre. Cultural, religious and educational institutions have joined forces to develop common educational programmes and to create new on-campus facilities in the centre of the old town. The objective is to attract students and teachers from Germany and abroad.

11. Magdeburg: Living alongside and with the Elbe The river Elbe is being reclaimed as a cultural and natural space, upgrading its urban environment with a series of projects. In the south the renaturation of derelict heavy industry sites on the banks of the Elbe is a priority: new sport and recreational facilities and a cycle path reintegrate the river as a component of city life. In the city centre new, attractive public spaces beside the river are being offered. And in the north the former trading port is being developed as a location for technology-driven firms, near the university and research institutes.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

12

Eng

lish

213

12. Merseburg: New milieus-New OpportunitiesMerseburg has the goal of attracting residents from new demographic groups. Formerly dedicated to industrial activities, the city wants to take advantage of the cathedral and the university to create new milieus open to the city.

13. Naumburg (Saale): City Formation - Citizenry and Building CultureThe citizens of Naumburg have brought life to their city. Naumburg (Saale) joined the IBA in the year 2008 in order to develop education in the sphere of building, urban planning and the architecture culture in collaboration with local residents.

14. Quedlinburg: Perspective - World Cultural Heritage Quedlinburg is seeking new ways of recovering without transforming the city into a museum. The whole historic centre of Quedlinburg is in fact a World Cultural Heritage Site and has a special responsibility to conserve its medieval town, consolidating it as a resource for economic development without neglecting the creation of a contemporary habitat for its citizens.

15. Sangerhausen: Rating - Livable NeighbourhoodsThe old mining town of Sangerhausen focuses on the diversified development of its districts. With housing companies playing a central role, disabled accesses have been built as well as a meeting space for the elderly and young families. The city has also created a series of local places (“Kumpelplätze”) in collaboration with the MitBürger association. Among other actions, the demolition of 3,600 uninhabited dwellings has been planned and is being prepared.

16. Schönebeck (Elbe): Seventeen Seventy-FourSchönebeck is based on a historic development plan dating from 1774 that encompasses three areas linked by roads known as “Kolonistenstraßen”, built with the aim of giving visitors the illusion of a great town. The objective of the IBA project is to use this historic structure as the basis for a new development and to strengthen the specific profiles of the three principal areas.

17. Staßfurt: Relinquishing the Old CentreStrassfurt has been dominated by the salt mining industry to a dramatic effect. It has lost its historic centre, an area of 200 hectares, which sank up to 7 metres deep diagonal through the old district. The town hall, the church and numerous houses were irreparably destroyed and cannot be replaced by other buildings. As part of the IBA, the submerged city centre acquired a new identity as a place for remembrance, graced with a lake surrounded by extensive landscaped areas.

18. Wanzleben: Family TownThe town focuses on its families as the organising principle. The citizens and municipal authorities share the responsibility for social welfare and for reducing migration. Among other projects, they have built family housing with communal areas, created a civic association that supports families and boosted activities for young people.

19. Weißenfels: A Time for FoundersA new urban landscape is taking shape thanks to an alliance between private and public stakeholders that has offered the possibility of furthering the founders of Weißenfels. As part of the IBA, the “Neustadtpark” has helped to establish a new landscape zone that goes from east to west and links up the old and new town. New dwellings have also been created in 19th-century buildings that are establishing new ways of inhabiting the city.

More information:www.iba-stadtumbau.de

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

14

Cat

alà

215

Saxony-Anhalt

IBA Remodelació Urbana Saxònia-Anhalt 2010: Menys és future-19 ciutats, 19 temes

Dinou ciutats de l’estat federal alemany de Saxònia-Anhalt, que comparteixen un decreixement constant de població, han desenvolupat en els darrers anys el projecte “IBA Remodelació Urbana Saxònia-Anhalt 2010”. Menys és el futur: 19 ciutats- 19 temes. Les actuacions, adreçades al desenvolupament estratègic i l’adaptació urbana a aquesta problemàtica, potencien que cada ciutat impulsi el seu perfil propi i que les diferents experiències de regeneració urbana demostrin que «menys és el futur».

2.367.600 hab., Alemanya

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

16

L’estat federal de Saxònia-Anhalt està especialment afectat pel problema de la despoblació. Saxònia-Anhalt ha perdut un 17 % de la població des de 1989, i el 2050 es preveu que hi haurà quasi la meitat d’habitants que el 1990. D’una banda, bona part dels joves han emigrat a ciutats més grans o bé a l’antiga Alemanya occidental. De l’altra, la població que s’ha quedat s’ha anat traslladant als suburbis de les ciutats, on els habitatges són més econòmics. D’aquesta manera els centres històrics han entrat de mica en mica en decadència i hi proliferen els espais i locals abandonats, la qual cosa és un problema seriós a causa de les nombroses ciutats petites i mitjanes que es caracteritzen per un ric llegat historicocultural.

El 2002, l’estat federal va iniciar l’organització de l’Exposició Internacional de Remodelació Urbana Saxònia-Anhalt 2010 (IBA) amb l’objectiu d’enfortir l’experiència pràctica de desenvolupament urbà a escala estatal i local, i dur a terme plans experimentals per establir models de recerca urbana internacional. De les 43 ciutats que participaven en el programa del govern federal alemany Remodelació Urbana de l’Est, 19 van accedir a formar part de l’IBA.

Contràriament a la tendència generalitzada d’estudiar les grans urbs, el centre d’atenció de l’IBA són les ciutats petites i mitjanes, que de fet és on viu la major part de la població. A més, després de dècades d’enfocar l’activitat constructiva a les perifèries, els centres històrics de les ciutats es redescobreixen, que, perquè es conservin, s’han de convertir en llocs atractius per viure-hi i treballar-hi.

Cadascuna de les 19 ciutats que van participar en el programa IBA Remodelació Urbana Saxònia-Anhalt 2010 es va centrar en un tema, adreçat a noves tàctiques de la infraestructura ecològica, intervencions urbanes de

petita escala, objectius de demolició, activisme social i estratègies de desenvolupament econòmic, com el turisme, l’educació o l’alta tecnologia. Durant aquests vuit anys, les dinou ciutats van treballar en els seus projectes amb coneixements teòrics i pràctics, amb el suport de l’oficina del IBA formada per, la Bauhaus Dessau Foundation i la Societat Estatal per al Desenvolupament de Saxònia-Anhalt (SALEG).

L’operació es va acabar l’octubre de 2010 amb l’exposició IBA (Exposició Internacional de Remodelació Urbana Saxònia-Anhalt 2010) a les 19 ciutats, on es mostraven els resultats assolits en cada emplaçament a través de mostres, visites guiades i campanyes de conscienciació. A l’exposició central de Bauhaus Dessau es va poder veure una visió panoràmica de tot el procés.

1. Aschersleben: de l’exterior a l’interior focalitzant-se al CentreEl desenvolupament estratègic d’Aschersleben es mou des de la perifèria cap al centre. S’enderroquen edificis de la perifèria, el centre històric de la ciutat millora i la carretera de circumval·lació de la ciutat s’ha redissenyat.

2. Bernburg (Saale): Generar un futur en Educació- Aprendre al CentreLa ciutat desenvolupa noves infraestructures educatives. L’històric districte de Bergstadt està ressorgint com un vibrant centre educatiu i urbà amb la nova escola secundària Campus Technicus. Des de l’abril de 2010, l’escola de música de Bernburg ha tornat a obrir amb nous espais al castell, una antiga presó.

Cat

alà

217

3. Bitterfeld-Wolfen: Ciutat en XarxaEl 2007, les ciutats de Bitterfeld i Wolfen i tres comunitats veïnals es van fusionar amb la finalitat d’aconseguir recursos, gestionar-se eficaçment i generar una identitat urbana compartida. A més, la indústria de productes químics resident s’ha unit a la indústria solar i s’ha desenvolupat una zona recreativa completa al voltant de l’antiga mina de carbó fos.

4. Dessau-Roßlau: Nuclis Urbans, Zones de PaisatgeDessau-Roßlau es projecta per reduir en un llarg termini, l’evolució en una ciutat amb petites àrees, el nucli estable amb qualitats específiques urbanes. L’enderrocament de les vivendes sobrants es produeixen principalment en les àrees que es troben entre aquestes, el que resulta en una coherent zona de paisatge central, que es planta amb “camps salvatges” que formen la base de la zona del nou paisatge. Allà, la ciutat també ofereix als ciutadans i a les seves iniciatives l’oportunitat de patrocinar parcel·les específiques de terra (400m2 Dessau), assumint-ne la responsabilitat del seu manteniment i ús.

5. Halberstadt: Conrear l’Espai BuitHalberstadt adopta un enfocament proactiu del problema dels espais buits per, a través d’intervencions artístiques, generar noves perspectives per als espais que no s’han desenvolupat o que han quedat lliures.

6. Halle (Saale): Malabarismes: ciutat DualLa històrica ciutat universitària de Halle i la moderna Halle-Neustadt (ciutat nova), construïda a partir de 1964, no podien ser més diferents l’una de l’altra, fet que ha donat a la ciutat una ambivalència ineludible. Al llarg de la carretera entre Riebeckplatz i el centre de Neustadt, Halle està desenvolupant sis projectes model per afavorir l’equilibri i crear un vincle mental i espacial entre tots dos entorns urbans oposats.

7. Hansestadt Stendal: Ciutat Central en una Regió RuralHansestadt Stendal ha estudiat el seu paper com a ciutat central en un entorn

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

18

rural. S’han ajustat les infraestructures municipals a l’evolució demogràfica de la regió unificant els serveis públics al centre de la ciutat, sense deixar de cooperar amb altres poblacions veïnes més petites.

8. Köthen (Anhalt): l’Homeopatia com a Força de DesenvolupamentKöthen, fa molts anys, va donar l’oportunitat a Samuel Hahnemann, el fundador de l’homeopatia, de desenvolupar les seves teories. L’Associació Alemanya de Metges Homeopàtics (DZVhÄ) també es va fundar a la ciutat. Amb la Biblioteca Europea d’Homeopatia, el Màster d’Homeopatia, la Ruta de l’Homeopatia i altres projectes, Köthen ja es promociona com el centre europeu d’aquesta pràctica terapèutica. L’ús de la homeopatia per al desenvolupament de la ciutat va ser també investigat.

9. Lutherstadt Eisleben: Responsabilitat Comuna, Reurbanització de la ciutat de LuterLa ciutat de Luter se centra en el seu llegat històric, incloent les cases on Luther va néixer i va morir, les quals formen part del patrimoni Mundial, i ha desenvolupat una planificació que alhora integra la protecció dels monuments. Aquest pla intenta equilibrar la conservació i l’enderrocament d’edificis importants

en una ciutat profundament afectada pels processos de contracció.

10. Lutherstadt Wittenberg: campus de WittenbergLa ciutat reprèn la seva tradició com a centre per a l’educació. Institucions culturals, religioses i educatives han unit les seves forces per desenvolupar programes educatius comuns i crear noves instal·lacions del campus al centre de la ciutat vella. L’objectiu és atraure estudiants i professors procedents d’Alemanya i l’estranger.

11. Magdeburg: Viure amb l’Elba i a la seva vora El riu Elba, està sent reclamat com un espai cultural i natural, millorant el seu entorn urbà amb una sèrie de projectes. Al sur, la renaturalització dels solars abandonats de la indústria pesada a la vora de l’Elba és una prioritat: nou esport i instal·lacions lúdiques i un carril bici reintegren el riu com un component de la vida de la ciutat. En el nou centre de la ciutat, s’estan oferint atractius espais públics vora del riu. I al nord, el port comercial s’està desenvolupant com un lloc per a les empreses de base tecnològica, a prop de la universitat i instituts d’investigació.

Cat

alà

219

12. Merseburg: Nous ambients, Noves OportunitatsMerseburg té com a objectiu atraure residents dels nous grups demogràfics. Antigament dedicada a l’activitat industrial, la ciutat vol aprofitar la catedral i la universitat per crear nous ambients oberts a la ciutat.

13. Naumburg (Saale): Formació de la ciutat. Ciutadania i Cultura de ConstruccióEls ciutadans de Naumburg han donat vida a la seva ciutat. Naumburg (Saale) es va unir a l’IBI l’any 2008 per desenvolupar l’educació en l’àmbit de la cultura de la construcció, l’urbanisme i l’arquitectura en col·laboració amb els residents locals.

14. Quedlinburg: Perspectiva- Patrimoni Cultural MundialQuedlinburg busca noves formes de recuperar els seus diversos espais considerats patrimoni de la humanitat sense convertir la ciutat en un museu. De fet, tot el centre històric de Quedlinburg és patrimoni cultural mundial i té una responsabilitat especial en la conservació del seu nucli urbà medieval consolidant-lo com un recurs per al desenvolupament econòmic, però sense oblidar-se de la creació d’un hàbitat per als seus ciutadans.

15. Sangerhausen: Classificació- Barris HabitablesL’antic poble miner de Sangerhausen se centra en el desenvolupament diversificat dels seus barris. Amb les empreses d’habitatge com a protagonistes principals, s’han construït accessos per a discapacitats, com també un lloc de trobada per a famílies de gent gran i de joves. També s’ha creat una sèrie de places locals (“Kumpelplätze”) en col·laboració amb l’associació MitBürger. Entre altres accions, s’ha planificat i preparat l’enderrocament de 3.600 habitatges deshabitats.

16. Schönebeck (Elbe): Mil Set-Cents Setanta-QuatreSchönebeck es basa en una planta històrica de 1774, una estructura urbana formada per tres àrees, unides per camins coneguts amb el nom de Kolonistenstraßen, construïts amb la finalitat de fer la il·lusió d’una gran ciutat. L’objectiu del projecte IBA és fer servir aquesta estructura històrica com a base per a un desenvolupament nou i per enfortir els perfils específics de les tres àrees principals.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

20

17. Staßfurt: Abandonar el Centre HistòricStaßfurt ha estat dominada per la indústria minera de sal en un efecte dramàtic. Ha perdut el seu centre històric: una àrea de 200 hectàrees, que s’enfonsen, i una franja de fins a 7 metres de profunditat en diagonal a través del nucli antic. Nombroses cases, l’església i l’ajuntament han estat irremeiablement enfonsats i no poden ser reemplaçats per altres edificis. En el marc de l’IBA, el submergit centre de la ciutat va adquirir una identitat nova com un lloc de record al qual s’ha afegit un llac envoltat d’una extensa zona enjardinada.

18. Wanzleben: Ciutat FamiliarLa ciutat se centra en les seves famílies com a principi organitzador. Els ciutadans i les autoritats municipals comparteixen la responsabilitat pel benestar social i per disminuir l’emigració. Entre altres projectes, han construït habitatges per a famílies amb zones comunes, han creat un centre cívic que dóna suport a les famílies i han potenciat les activitats per als joves.

19. Weißenfels: l’Hora dels FundadorsUn nou paisatge urbà pren forma gràcies a una aliança entre els protagonistes privats i públics, que ha ofert la possibilitat de posar en valor els fundadors de Weißenfels. En el marc de l’IBA, la Neustadtpark ha ajudat a establir una zona nova de paisatge que va d’est a oest i que uneix la ciutat antiga i la nova. També s’han creat habitatges nous en edificis del segle XIX que serveixen per plantejar noves formes de viure la ciutat.

Més informació:www.iba-stadtumbau.de

Cas

tella

no2

21

Saxony-Anhalt

IBA Remodelación Urbana Sajonia-Anhalt 2010: Menos es el futuro- 19 ciudades, 19 temas

Diecinueve ciudades del estado federal alemán de Sajonia-Anhalt, que comparten un decrecimiento constante de población, han desarrollado en los últimos años el proyecto IBA Remodelación Urbana Sajonia-Anhalt 2010: Menos es el futuro- 19 ciudades, 19 temas. Las actuaciones, destinadas al desarrollo estratégico y la adaptación urbana a esta problemática, potencian que cada ciudad impulse su perfil propio y que las diferentes experiencias de renovación urbana demuestren que «menos es el futuro».

2.367.600 hab., Alemania

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

22

El estado federal de Sajonia-Anhalt se ve especialmente afectado por el problema de la despoblación. Sajonia-Anhalt ha perdido un 17 % de su población desde 1989 y para 2050 se prevé que sus habitantes sean la mitad de los que tenían en 1990. Por un lado, buena parte de los jóvenes han emigrado a ciudades más grandes o bien a la antigua Alemania occidental. Por otra parte, la población que se ha quedado se ha ido trasladando a los suburbios de las ciudades, donde las viviendas son más económicas. De esta manera los centros históricos han entrado paulatinamente en decadencia y proliferan los espacios y locales abandonados, lo que es un serio problema debido a las numerosas ciudades pequeñas y medianas caracterizadas por un rico legado historicocultural. En 2002, el estado federal inició la organización de la Exposición Internacional de Remodelación Urbana Sajonia-Anhalt 2010 (IBA) con el objetivo de fortalecer la experiencia práctica de desarrollo urbano a escala estatal y local, y llevar a cabo planes experimentales para establecer modelos de investigación urbana internacional. De las 43 ciudades que participaban en el programa del gobierno federal alemán Remodelación Urbana del Este, 19 accedieron a formar parte de la IBA.

Contrariamente a la tendencia generalizada de estudiar las grandes urbes, el centro de atención de la IBA son las ciudades pequeñas y medianas, que de hecho es donde vive la mayor parte de la población. Además, tras décadas de enfocar la actividad constructiva en las periferias, se redescubren los centros históricos, que, para que se conserven, deben convertirse en lugares atractivos para vivir y para trabajar.

Cada una de las diecinueve ciudades que participaron en el programa IBA Remodelación Urbana Sajonia-Anhalt

2010 se centró en un tema, como nuevas tácticas de la infraestructura ecológica, intervenciones urbanas de pequeña escala, objetivos de demolición y activismo social y estrategias de desarrollo económico, como el turismo, la educación o la alta tecnología. Durante estos ocho años, las diecinueve ciudades estuvieron trabajando en sus proyectos con conocimientos teóricos y prácticoscon el apoyo de la oficina IBA formada por, la Bauhaus Dessau Foundation y la Sociedad Estatal para el Desarrollo de Sajonia-Anhalt (SALEG).

La operación finalizó en octubre de 2010 con la exposición IBA (Exposición Internacional de Remodelación Urbana Sajonia-Anhalt 2010) en las diecinueve ciudades, donde se mostraban los resultados logrados en cada emplazamiento a través de muestras, visitas guiadas y campañas de concienciación. En la exposición central de Bauhaus Dessau se pudo ver una visión panorámica de todo el proceso.

1. Aschersleben: del exterior al interior, focalizándose en el Centro El desarrollo estratégico de Aschersleben se mueve desde la periferia hacia el centro. Edificios de la periferia están siendo derribados, el centro histórico de la ciudad está mejorando y la carretera de circunvalación de la ciudad se ha rediseñado.

2. Bernburg (Saale): Generar un futuro en Educación- Aprender en el CentroLa ciudad está desarrollando nuevas infraestructuras educativas. El histórico distrito de Bergstadt está resurgiendo como un vibrante centro educativo y urbano con la nueva

Cas

tella

no2

23

escuela secundaria Campus Technicus. Desde abril de 2010, la escuela de música de Bernburg ha vuelto a abrir con nuevos espacios en el castillo, una antigua prisión.

3. Bitterfeld-Wolfen: Ciudad en Red En 2007, las ciudades de Bitterfeld y Wolfen y tres comunidades vecinales se fusionaron con el fin de conseguir recursos, gestionarlos eficazmente y generar una identidad urbana compartida. Además, la industria de productos químicos residente se ha unido a la industria solar y se ha desarrollado una zona recreativa completa alrededor de la antigua mina de carbón fundido.

4. Dessau-Roßlau: Núcleos Urbanos, Zonas de PaisajeDessau-Roßlau se proyecta para reducir en el largo plazo, la evolución en una ciudad con áreas pequeñas, el núcleo estable con cualidades específicas urbanas. La demolición de las viviendas excedentes se producen principalmente en las áreas que se encuentran entre estos, lo que resulta en una coherente zona de paisaje central, que se siembra con "prados salvajes" que forman la base de la zona del nuevo paisaje. Allí, la ciudad también ofrece a los ciudadanos y las iniciativas de la oportunidad de patrocinar parcelas específicas de tierra (400 m2 Dessau),

asumiendo la responsabilidad de su mantenimiento y utilización.

5. Halberstadt: Cultivar el Espacio Vacío Halberstadt adopta un enfoque proactivo del problema de los espacios vacíos para, a través de intervenciones artísticas, generar nuevas perspectivas para los espacios que están sin desarrollar o que han quedado libres.

6. Halle (Saale): Malabarismos: ciudad DualLa histórica ciudad universitaria de Halle y la moderna Halle-Neustadt (ciudad nueva), construida a partir de 1964, no podían ser más diferentes la una de la otra, lo que ha dado a la ciudad una ineludible ambivalencia. A lo largo de la carretera entre Riebeckplatz y el centro de Neustadt, Halle está desarrollando seis proyectos modelo para favorecer el equilibrio y crear un vínculo mental y espacial entre los dos entornos urbanos opuestos.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

24

7. Hansestadt Stendal: Ciudad Central en una Región RuralHansestadt Stendal ha estudiado su papel como ciudad central en un entorno rural. Se han ajustado las infraestructuras municipales a la evolución demográfica de la región unificando los servicios públicos en el centro de la ciudad, sin dejar de cooperar con otras poblaciones vecinas más pequeñas.

8. Köthen (Anhalt): la Homeopatía como Fuerza de DesarrolloKöthen, hace muchos años, dio la oportunidad a Samuel Hahnemann, el fundador de la homeopatía, de desarrollar sus teorías. La Asociación Alemana de Médicos Homeopáticos (DZVhÄ) también se fundó en la ciudad. Con la Biblioteca Europea de Homeopatía, el Máster en Homeopatía, la Ruta de la Homeopatía y otros proyectos, Köthen se promociona ya como el centro europeo de esta práctica terapéutica. El uso de la homeopatía en el desarrollo de la ciudad fue también investigado.

9. Lutherstadt Eisleben: Responsabilidad común, Reurbanización de la ciudad de LuteroLa ciudad de Lutero se centra en su legado histórico, incluyendo las casas donde Luther nació y murió, las cuales forman parte del patrimonio Mundial,

y ha desarrollado una planificación que a la vez integra la protección de los monumentos. Este plan intenta equilibrar la conservación y la demolición de edificios importantes en una ciudad profundamente afectada por los procesos de contracción.

10. Lutherstadt Wittenberg: campus de WittenbergLa ciudad retoma su tradición como centro para la educación. Instituciones culturales, religiosas y educativas han unido sus fuerzas para desarrollar programas educativos comunes y crear nuevas instalaciones del campus en el centro de la ciudad vieja. El objetivo es atraer a estudiantes y profesores procedentes de Alemania y el extranjero.

11. Magdeburg: Vivir con el Elba y en su orilla El río Elba está siendo reclamado como un espacio cultural y natural, mejorando su entorno urbano con una serie de proyectos. En el sur, la renaturalización de los solares abandonados de la industria pesada en las orillas del Elba es una prioridad: nuevo deporte e instalaciones recreativas y un carril bici reintegran el río como un componente de la vida

Cas

tella

no2

25

de la ciudad. En el nuevo centro de la ciudad, atractivos espacios públicos junto al río están siendo ofrecidos. Y en el norte, el puerto comercial se está desarrollando como un lugar para empresas de base tecnológica, cerca de la universidad e institutos de investigación

12. Merseburg: Nuevos ambientes, Nuevas OportunidadesMerseburg tiene como objetivo atraer a residentes de los nuevos grupos demográficos. Antiguamente dedicada a la actividad industrial, la ciudad quiere aprovechar la catedral y la universidad para crear nuevos ambientes abiertos a la ciudad.

13. Naumburg (Saale): Formación de la ciudad. Ciudadanía y Cultura de ConstrucciónLos ciudadanos de Naumburg han dado vida a su ciudad. Naumburg (Saale) se unió a la IBI en el año 2008 para desarrollar la educación en el ámbito de la cultura de la construcción, el urbanismo y la arquitectura en colaboración con los residentes locales.

14. Quedlinburg: Perspectiva- Patrimonio Cultural MundialQuedlinburg busca nuevas formas de recuperar sus diversos espacios considerados patrimonio de la humanidad sin convertir la ciudad en un museo. De hecho, todo el centro histórico de Quedlinburg es patrimonio cultural mundial y tiene una responsabilidad especial en la conservación de su casco urbano medieval consolidándolo como un recurso para el desarrollo económico, pero sin olvidarse de la creación de un hábitat para sus ciudadanos.

15. Sangerhausen: Clasificación- Barrios HabitablesEl antiguo pueblo minero de Sangerhausen se centra en el desarrollo diversificado de sus barrios. Con las empresas de vivienda como principales protagonistas, se han construido accesos para discapacitados así como un lugar de encuentro para familias de personas mayores y de jóvenes. También se ha creado una serie de plazas locales (“Kumpelplätze”) en colaboración con la asociación MitBürger. Entre otras acciones, se ha planificado y preparado la demolición de 3.600 viviendas deshabitadas.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

axon

y-A

nhal

t2

26

16. Schönebeck (Elbe): Mil Setecientos Setenta y CuatroSchönebeck se basa en una planta histórica de 1774, una estructura urbana formada por tres áreas, unidas por caminos conocidos con el nombre de Kolonistenstraßen, construidos con el fin de dar la ilusión de una gran ciudad. El objetivo del proyecto IBA es utilizar esta estructura histórica como base para un nuevo desarrollo y para fortalecer los perfiles específicos de las tres áreas principales.

17. Staßfurt: Abandonar el Centro HistóricoStaßfurt ha sido dominada por la industria minera de sal para un efecto dramático. Ha perdido su centro histórico: un área de 200 hectáreas, que se unden, y una franja de hasta 7 metros de profundidad en diagonal a través del casco antiguo. Numerosas casas, la iglesia y el ayuntamiento han sido irremediablemente hundidos y no pueden ser reemplazados por otros edificios. En el marco de la IBA, el sumergido centro de la ciudad adquirió una identidad nueva como un lugar de recuerdo al que se ha incorporado un lago rodeado de una extensa zona ajardinada.

18. Wanzleben: Ciudad FamiliarLa ciudad se centra en sus familias como principio organizador. Los ciudadanos y las autoridades municipales comparten la responsabilidad por el bienestar social y por disminuir la emigración. Entre otros proyectos, han construido viviendas para familias con zonas comunes, han creado un centro cívico que apoya a las familias, y han potenciado las actividades para los jóvenes.

19. Weißenfels: la Hora de los FundadoresUn nuevo paisaje urbano está tomando forma gracias a una alianza entre los protagonistas privados y públicos, que ha ofrecido la posibilidad de poner en valor a los fundadores de Weißenfels. En el marco de la IBA, la Neustadtpark ha ayudado a establecer una zona nueva de paisaje que va de este a oeste y que une la ciudad antigua y la nueva. También se han creado nuevas viviendas en edificios del siglo XIX que sirven para plantearse nuevas formas de vivir la ciudad.

Mas información:www.iba-stadtumbau.de

© Jo

an C

ane

22

7

Seoul

Sel

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Joan Cané i Rúbies

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul

22

8

Seoul

Recovery of the traditional Bukchon district

The rehabilitation process of the traditional Bukchon district has transformed a run-down area of traditional dwellings into a recovered neighbourhood with a growing presence of visitors. The recovery and remodelling of the hanok undertaken by the Metropolitan Government of Seoul in cooperation with the district collectives has entailed a change in people's attitude towards the traditional residential districts and has demonstrated that the hanok are viable as a modern dwelling.

10,421,782 inhab., South Korea

Eng

lish

22

9

Surrounded by palaces and sanctuaries, Bukchon is a residential area of Seoul that concentrates a large number of traditional Korean houses called hanok. Built during the Joseon Dynasty (1392-1910) to house the city's well-to-do classes, the massive and rapid industrialisation of the '60s and '70s destroyed many of the hanok all over the country to give way to western-style apartment blocks. Today more than 50% of the Korean population lives in such apartments. Only in Seoul some 14,000 hanok have survived.

Recently, however, the traditional houses have been subject to renewed attention. Since the year 2001, the Metropolitan Government of Seoul has been working to preserve the hanok that still remained in the city, concentrated in the Bukchon area. Among others, measures have been introduced to remodel and maintain the traditional houses as well as the elements of their surroundings.

Since 2001, the government has worked on the conservation of an area of 1.07 million square metres, and in 2005 the radius of hanok register was already 38.2%. Of the 1,022 traditional houses left in Bukchon, 300 have so far received financial report for repairs and around 30 have been purchased by the City Hall to be used as public services.

Thanks to official aid, the residents have been able to reform their houses by introducing modern architectural elements in such a manner that the traditional (eastern) style now coexists with the contemporary (western) one. In addition, all types of businesses have been established in the renovated hanok such as cafeterias and restaurants, shops and galleries, transforming Bukchon into one of the fashionable districts of Seoul.

It must also be mentioned that different organisations have emerged, among them the Traditional Cultural Centre of Bukchon, which through their activities seek to spread traditional Korean culture. The Hanok Division, responsible for the Traditional Culture Centre of Bukchon, is also heading the recovery process of the Bukchon district, which in addition to recovering the hanok includes the improvement of the area's environment, the participation of the residents, the formalisation of the hanok register and the financial support for remodelling them.

The regeneration of the hanok in Bukchon has brought about a change in the citizens' mindset: awareness has emerged not only of the heritage value of the houses but also of any traditional element. This has succeeded in recovering a very important part of the Korean architectural legacy. Certain highly useful traditional architectural techniques have also been recovered, such as the floor heating system.

More information:www.bukchon.seoul.go.kr

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul

23

0

Cat

alà

23

1

Seoul

Recuperació del barri tradicional de Bukchon El procés de rehabilitació del barri tradicional de Bukchon ha transformat una zona deprimida d’habitatges tradicionals en un barri recuperat amb una presència creixent de visitants. La recuperació i remodelació dels hanoks, dutes a terme pel Govern Metropolità de Seül en cooperació amb els col·lectius del barri, han representat un canvi en l’actitud de les persones vers els barris residencials tradicionals i han demostrat que els hanoks són viables com a habitatge modern.

10.421.782 hab., Corea del Sud

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul

23

2

Envoltada de palaus i santuaris, Bukchon és una àrea residencial de Seül que concentra un gran nombre de les cases tradicionals coreanes, anomenades hanoks. Construïda durant la dinastia Joseon (1392-1910) per allotjar-hi les classes acomodades de la ciutat, la industrialització massiva i accelerada dels anys seixanta i setanta van destruir molts dels hanoks arreu del país i van deixar pas a edificis d’apartaments d’estil occidental. Avui dia, més del 50 % de la població coreana viu en aquests apartaments. A Seül només han sobreviscut uns 14.000 hanoks.

Però recentment les cases tradicionals han estat objecte d’una atenció renovada. Des de l’any 2001, el Govern Metropolità de Seül ha treballat per preservar els hanoks que encara es conservaven a la ciutat, concentrats a l’àrea de Bukchon. Entre d’altres, s’han introduït mesures per remodelar i mantenir les cases tradicionals, així com també els elements del seu entorn.

Des del 2001, el govern ha treballat en la conservació d’una àrea d’1,07 milions de metres quadrats, i el 2005 el radi de registre de hanoks ja era del 38,2 %. De les 1.022 cases tradicionals que hi havia a Bukchon, fins ara 300 han rebut suport financer per a reparacions i unes 30 les ha comprades l’Ajuntament per fer-les servir com a servei públic.

Gràcies a les ajudes oficials, els residents han pogut reformar les seves cases introduint-hi elements arquitectònics moderns, de manera que ara hi conviu l’estil tradicional (oriental) amb el contemporani (occidental). A més a més, s’han iniciat tot tipus de negocis als hanoks renovats, com ara cafeteries i restaurants, boutiques i galeries, que han convertit Bukchon en un dels barris de moda de Seül.

També cal destacar que han sorgit diverses organitzacions, entre les quals es troba el Centre Cultural Tradicional de Bukchon, que a través de les seves activitats pretén difondre la cultura tradicional coreana. La Divisió Hanok, responsable del Centre de Cultura Tradicional de Bukchon, també lidera el procés de recuperació del barri de Bukchon, que inclou, a més de la recuperació dels hanoks, la millora del medi ambient de la zona, la participació dels residents, la formalització del registre dels hanoks, i el suport econòmic per remodelar-los.

La regeneració dels hanoks a Bukchon ha fet que la ciutadania canviés de mentalitat: ha emergit la consciència del valor patrimonial no només de les cases, sinó també de qualsevol element tradicional. S’ha aconseguit, així, recuperar una part molt important del llegat arquitectònic coreà. A més, també s’han recuperat algunes tècniques arquitectòniques tradicionals de gran utilitat, com el sistema de calefacció del pis (terra).

Més informació:www.bukchon.seoul.go.kr

Cas

tella

no2

33

Seoul

Recuperación del barrio tradicional de Bukchon

El proceso de rehabilitación del barrio tradicional de Bukchon ha transformado una zona deprimida de viviendas tradicionales en un barrio recuperado con una presencia creciente de visitantes. La recuperación y remodelación de los hanoks, llevadas a cabo por el Gobierno Metropolitano de Seúl en cooperación con los colectivos del barrio, han representado un cambio en la actitud de las personas hacia los barrios residenciales tradicionales y han demostrado que los hanoks son viables como avivienda moderna.

10.421.782 hab., Corea del Sur

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul

23

4

Rodeada de palacios y santuarios, Bukchon es un área residencial de Seúl que concentra un gran número de las casas tradicionales coreanas, llamadas hanoks. Construida durante la dinastía Joseon (1392-1910) para alojar las clases acomodadas de la ciudad, la industrialización masiva y acelerada de los años sesenta y setenta destruyeron muchos de los hanoks en todo el país y dieron paso a edificios de apartamentos de estilo occidental. Hoy en día, más del 50 % de la población coreana vive en estos apartamentos. En Seúl sólo han sobrevivido unos 14.000 hanoks.

Pero recientemente las casas tradicionales han sido objeto de una atención renovada. Desde el año 2001, el Gobierno Metropolitano de Seúl ha trabajado para preservar los hanoks que todavía se conservaban en la ciudad, concentrados en el área de Bukchon. Entre otras, se han introducido medidas para remodelar y mantener las casas tradicionales, así como los elementos de su entorno.

Desde 2001, el gobierno ha trabajado en la conservación de un área de 1,07 millones de metros cuadrados, y en 2005 el radio de registro de hanoks ya era del 38,2 %. De las 1.022 casas tradicionales que había en Bukchon, hasta ahora 300 han recibido apoyo financiero para reparaciones y unas 30 han sido compradas por el Ayuntamiento para utilizarlas como servicio público.

Gracias a las ayudas oficiales, los residentes han podido reformar sus casas introduciendo elementos arquitectónicos modernos, por lo que ahora convive el estilo tradicional (oriental) con el contemporáneo (occidental). Además, se han iniciado todo tipo de negocios en hanoks renovados, como cafeterías y restaurantes, boutiques y galerías, que han convertido Bukchon en uno de los barrios de moda de Seúl.

También cabe destacar que han surgido varias organizaciones, entre las que se encuentra el Centro Cultural Tradicional de Bukchon, que a través de sus actividades pretende difundir la cultura tradicional coreana. La División Hanok, responsable del Centro de Cultura Tradicional de Bukchon, también lidera el proceso de recuperación del barrio de Bukchon, que incluye, además de la recuperación de los hanoks, la mejora del medio ambiente de la zona, la participación de los residentes, la formalización del registro de los hanoks, y el apoyo económico para remodelarlos.

La regeneración de los hanoks en Bukchon ha provocado un cambio de mentalidad en la ciudadanía: ha emergido la conciencia del valor patrimonial no sólo de las casas, sino también de cualquier elemento tradicional. Se ha logrado así recuperar una parte muy importante del legado arquitectónico coreano. Además, también se han recuperado algunas técnicas arquitectónicas tradicionales de gran utilidad, como el sistema de calefacción del piso (suelo).

Mas información:www.bukchon.seoul.go.kr

© S

heny

ang

Urb

an P

lann

ing

Proj

ect

23

5

Shenyang

She

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Sara Mur, Joaquim Clusa

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul

23

6

Shenyang

Sustainable urban planning project

The city of Shenyang embarked on the Sustainable Shenyang Project between 2001 and 2004 to improve urban planning and foster sustainable development. One of the major commitments of the programme was to boost public transport, thanks to which the first metro line has been inaugurated in a city with seven and a half million inhabitants.

7,760,000 inhab., China

Eng

lish

23

7

In the early 20th century Shenyang only covered 40 km2, while after the liberation from Japanese occupation the city reached 116 km2. Today Shenyang covers 1,150 km2 and is a city with high urban concentration.

The use of urbanised land in Shenyang has always been outside the national standard. According to research conducted in 1995, the average was 60.6 m2 per person, a figure far below the national average, according to which the city should have 80.6 m2 per person. The forecast for 2010 is that this number will reach 74.1 m2 per person, for which the city should grow by around 120 km2.

In 1997 the United Nations Development Programme (UNDP) and the Popular Republic of China started the procedures to launch the Sustainable Shenyang Project (SSP). A year later, more than 300 representatives from public and private businesses, educational and scientific research institutions, organisations from the United Nations and other national and international cities met for the so-called Urban Consultation of the SSP in order to agree on the strategies for the sustainable development of Shenyang.

According to the participants in the consultation, Shenyang's principal environmental problems were a lack of water resources and serious water pollution, the polluted atmosphere caused by the structure of carbon-based energy consumption as the predominant source and the product pollution of domestic waste.

After the SSP Urban Consultation, the following lines of action were established: distribution of urban planning to maintain the city's characteristics; application of environmental protection and urban infrastructure projects; improvements in Shenyang's global image focusing

on housing conditions; strengthening of internal and external cooperation in fostering environmental projects and others to develop a new economy; improving sustainable coordination and management and fostering the citizens' education on sustainable development.

In the course of its application (2001-2004), the SSP focused on giving priority to public transport and, crucially, on building a first metro line for the city that would join east and west, two of the areas that it sought to revitalise. The history of Shenyang with the metro goes back to the 1940s, when a metro plan for the city was proposed. The idea returned to the urban planning desks both in the '60s and in the '90s and on both occasions it was once again postponed. A light railway system was designed in the '90s as a cheaper alternative; however, this plan was also abandoned. When the city's economy revived after the year 2000, the Chinese government gave approval for the Shenyang metro in 2005 and so on 27 September 2010 the completed Line 1 was finally inaugurated.

More information:www.shenyang.gov.cn

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

heny

ang

23

8

Cat

alà

23

9

Shenyang

Shenyang sostenible

La ciutat de Shenyang va dur a terme el Projecte Shenyang Sostenible entre el 2001 i el 2004 per millorar la planificació urbana i fomentar el desenvolupament sostenible. Una de les grans apostes del programa va ser potenciar el transport públic, gràcies al qual recentment s’ha inaugurat la primera línia de metro en una ciutat de set milions i mig d’habitants.

7.760.000 hab., Xina

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

heny

ang

24

0

A principis del segle XX Shenyang només ocupava 40 km2, mentre que, després de l’alliberament de l’ocupació japonesa, la ciutat va arribar als 116 km2. Avui Shenyang cobreix 1.150 km2 i es tracta d’una ciutat amb una gran concentració urbana.

L’ús de terra urbanitzada a Shenyang sempre ha estat fora dels estàndards nacionals. Segons una recerca de 1995, la mitjana era de 60,6 m2 per persona, xifra molt per sota de la mitjana nacional (la ciutat hauria de tenir 80,6 m2 per persona). El 2010 es preveu que aquesta xifra arribi als 74,1 m2 per persona, per a la qual cosa la ciutat hauria de créixer al voltant de 120 km2.

El 1997, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i la República Popular de la Xina van iniciar els tràmits per posar en marxa el Projecte Shenyang Sostenible (SSP). Un any més tard, més de tres-cents representants d’empreses públiques i privades, institucions de recerca educativa i científica, organitzacions de les Nacions Unides i d’altres ciutats nacionals i internacionals es van reunir en l’anomenada Consulta Urbana de l’SSP per acordar les estratègies per al desenvolupament sostenible de Shenyang.

Segons els participants de la consulta, els principals problemes mediambientals de Shenyang eren l’escassetat de recursos hídrics i la greu contaminació de l’aigua, la contaminació atmosfèrica causada per l’estructura de consum d’energia amb el carbó com a font predominant, i la contaminació producte dels residus domèstics.

Després de la Consulta Urbana de l’SSP es van establir les línies d’actuació següents: distribució de la planificació urbana mantenint les característiques de la ciutat; aplicació de projectes de protecció del medi ambient i d’infraestructura

urbana; millora de la imatge global de Shenyang centrant-se en les condicions de l’habitatge; enfortiment de la cooperació interna i externa en el foment de projectes de medi ambient i de desenvolupament de nova economia, millora de la coordinació i la gestió sostenibles, i foment de l’educació sobre desenvolupament sostenible a la ciutadania.

Al llarg de l’aplicació (2001-2004), l’SSP es va focalitzar a donar prioritat al transport públic, i principalment a construir la primera línia de metro per a la ciutat que unís l’est amb l’oest, dues de les zones que es volia revitalitzar. La història de Shenyang amb el metro es remunta a la dècada dels quaranta, quan es va proposar un pla de metro per a la ciutat. Tant a la dècada dels seixanta com a la dels noranta, la idea va tornar a les taules de planificació urbana i en totes dues ocasions es va ajornar de nou. Als anys noranta es va dissenyar un sistema de tren lleuger com una alternativa més barata, però aquest pla també es va abandonar. Quan l’economia de la ciutat va ressorgir després del 2000, el govern xinès va aprovar la proposta del metro per a Shenyang el 2005 i, així, el 27 de setembre del 2010, es va poder inaugurar la línia 1 completa.

Més informació:www.shenyang.gov.cn

Cas

tella

no2

41

Shenyang

Shenyang sostenible

La ciudad de Shenyang llevó a cabo el Proyecto Shenyang Sostenible entre el 2001 y el 2004 para mejorar la planificación urbana y fomentar el desarrollo sostenible. Una de las grandes apuestas del programa fue potenciar el transporte público, gracias al cual recientemente se ha inaugurado la primera línea de metro en una ciudad de siete millones y medio de habitantes.

7.760.000 hab., China

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

heny

ang

24

2

A principios del siglo XX Shenyang tan sólo abarcaba 40 km2, mientras que, tras la liberación de la ocupación japonesa, la ciudad llegó a los 116 km2. Hoy Shenyang cubre 1.150 km2 y se trata de una ciudad con una gran concentración urbana.

El uso de tierra urbanizada en Shenyang siempre ha estado fuera de los estándares nacionales. Según una investigación de 1995, el promedio era de 60,6 m2 por persona, cifra muy por debajo de la media nacional (la ciudad debería tener 80,6 m2 por persona). En el 2010 se prevé que esta cifra llegue a los 74,1 m2 por persona, para lo cual la ciudad debería crecer alrededor de 120 km2.

En 1997, el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) y la República Popular de la China iniciaron los trámites para poner en marcha el Proyecto Shenyang Sostenible (SSP). Un año más tarde, más de trescientos representantes de empresas públicas y privadas, instituciones de investigación educativa y científica, organizaciones de las Naciones Unidas y de otras ciudades nacionales e internacionales se reunieron en la llamada Consulta Urbana del SSP para acordar las estrategias para el desarrollo sostenible de Shenyang.

Según los participantes de la consulta, los principales problemas medioambientales de Shenyang eran la escasez de recursos hídricos y la grave contaminación del agua, la contaminación atmosférica causada por la estructura de consumo de energía con carbón como fuente predominante, y la contaminación producto de los residuos domésticos.

Tras la Consulta Urbana del SSP se establecieron las siguientes líneas de actuación: distribución de la planificación urbana manteniendo las características de la ciudad; aplicación de proyectos de protección del medio ambiente y de infraestructura

urbana; mejora de la imagen global de Shenyang centrándose en las condiciones de la vivienda; fortalecimiento de la cooperación interna y externa en el fomento de proyectos de medio ambiente y de desarrollo de nueva economía; mejora de la coordinación y la gestión sostenibles; y fomento de la educación sobre desarrollo sostenible a la ciudadanía.

A lo largo de su aplicación (2001-2004), el SSP se focalizó en dar prioridad al transporte público, y principalmente en construir la primera línea de metro para la ciudad que uniera el este con el oeste, dos de las zonas que se trataban de revitalizar. La historia de Shenyang con el metro se remonta a la década de los cuarenta, cuando se propuso un plan de metro para la ciudad. Tanto en la década de los sesenta como en la de los noventa, la idea volvió a las mesas de planificación urbana y en ambas ocasiones se aplazó de nuevo. Un sistema de tren ligero fue diseñado en los años noventa como una alternativa más barata; sin embargo, este plan también se abandonó. Cuando la economía de la ciudad resurgió después del 2000, el gobierno chino aprobó la propuesta del metro para Shenyang en el 2005 y, así, el 27 de septiembre del 2010, se pudo inaugurar la línea 1 completa.

Mas información:www.shenyang.gov.cn

24

3

Yangzhou

Ygz

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Hans-Juergen Cassens

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dYa

ngzh

ou2

44

Yangzhou

Urban conservation

In 2001 Yangzhou city hall launched a programme to improve living conditions in the city's historic centre through both refurbishment works and new builds of private dwellings and public spaces. The strategies it included have also contributed to raising awareness among the citizens of the importance of urban conservation.

1,151,300 inhab., China

Eng

lish

24

5

With a history that goes back approximately 2,500 years, Yangzhou is considered to be one of the 24 cities with the greatest cultural and historical importance in China. Until the 19th century the city operated as an important political, financial, commercial and transportation centre thanks to its excellent location at the crossing of the river Yangtze, the Grand Canal and the river Huaihe.In contrast to other capitals in the prefecture, in Yangzhou there are no tall buildings, crossings at different levels or major shopping centres. It covers a surface space of almost 1,000 km2 and has a total population of 1,151,300 inhabitants.

In the nineteen-eighties, with the speeding up of the economy and migration from the countryside to the city, hundreds of thousands of people moved to Yangzhou, which could not adequately accommodate the new inhabitants, leading to unstructured urban build-up. According to a survey conducted in the year 2000, 98% of residents were dissatisfied with their residential conditions and were calling for urgent improvements.

In 2001, the city of Yangzhou launched a project, in cooperation with the German development agency (GTZ), to conserve its historic centre and to promote sustainable development through the creative and efficient use of local resources. It also sought to raise citizens' awareness of the need to improve the environment.

Since then, the municipal government has formulated 15 policies involving the renovation of decaying –and therefore dangerous- housing in the historic centre and the construction of new affordable housing for lower-income families; a total of 770 million dollars has been invested. The municipality has renovated 3,050 dwellings in the area of the old town (30% of the cost of which was subsidised and the other 70% covered

by the residents) and has built 33,000 social dwellings. It is estimated that 148,000 residents classified as highly vulnerable have benefited from the new social housing.

The municipal government has also invested 2 billion dollars in improving roads, treating the river, waste water and waste, improved the supply of potable water, etc. For example, the expansion of hydraulic works in 2002 brought about an increase of 100,000 tonnes per day to meet the citizens' needs for drinking water.

In 2003, the Eco-City programme was the first one to be approved by the Environmental Protection Agency of China, and since its implementation green public spaces have been expanded by 26%. This programme supports clean industrial production: 20 regional businesses have to date introduced environmental management measures and the local authorities have examined the environmental standards of dozens of companies.

In addition, since the start-up of the programme ten years ago the municipal government has created three municipal agencies and institutes, appointed a chief of protection and refurbishment of the centre, another one in charge of the execution and a third one devoted to the promotion and dissemination of the old town.

In 2006 Yangzhou won the UN-Habitat prize for its protection of the city's historic centre and the improvement in living conditions and the environment.

More information:www.jiangsu.net

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dYa

ngzh

ou2

46

Cat

alà

24

7

Yangzhou

Conservació urbana

L’Ajuntament de Yangzhou va començar el 2001 un programa per millorar les condicions d’habitatge al centre històric de la ciutat per mitjà d’obres tant de rehabilitació com de construcció de nous habitatges privats i espai públic. Les estratègies que s’hi inclouen també han contribuït a conscienciar la ciutadania sobre la importància de la conservació urbana.

1.151.300 hab., Xina

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dYa

ngzh

ou2

48

Amb una història de prop de 2.500 anys, Yangzhou és considerada una de les vint ciutats amb més importància cultural i històrica de la Xina. Fins al segle XIX la ciutat va actuar com un important centre polític, financer, comercial i de transport, gràcies a la seva ubicació a la cruïlla del riu Iang-Tsé, el Gran Canal i el riu Huaihe.

A diferència del que passa en altres capitals de prefectura, a Yangzhou no hi ha edificis alts, encreuaments a nivell diferent, ni grans centres comercials. Té una superfície de gairebé 1.000 km2 i una població total d’1.151.300 habitants.

A la dècada dels vuitanta, a causa de l’acceleració de l’economia i a la migració del camp a la ciutat, centenars de milers de persones es van traslladar a viure a Yangzhou, que no va poder acollir adequadament els nous habitants i la ciutat va viure una aglomeració urbana desestructurada. Segons una enquesta de finals del 2000, el 98 % dels residents estaven insatisfets amb les seves condicions residencials i en reclamaven una millora urgent.

El 2001, la ciutat de Yangzhou va iniciar un projecte, en cooperació amb l’Agència Alemanya per al Desenvolupament (GTZ), per conservar el centre històric, així com també per aconseguir un desenvolupament sostenible a través de l’ús creatiu i eficient dels recursos locals i la conscienciació de la ciutadania per la millora del medi ambient.

Des de llavors, el govern municipal ha formulat quinze polítiques relatives a la renovació de cases en decadència –i per tant perilloses– al centre històric, i a la construcció de nous habitatges assequibles per a les famílies de pocs recursos. En total s’han invertit 770 milions de dòlars. La municipalitat ha renovat 3.050 habitatges a l’àrea de la ciutat antiga (el 30 % dels costos han estat subvencionats i l’altre

70 % ha anat a càrrec dels residents), ha construït 33.000 habitatges socials i es calcula que 148.000 residents classificats amb els índexs de major vulnerabilitat s’han beneficiat dels nous habitatges socials.

El govern municipal també ha invertit dos mil milions de dòlars en la millora de la carretera, en el tractament del riu, de les aigües residuals i de les escombraries, en el subministrament d’aigua potable, etc. Per exemple, l’expansió d’obres hidràuliques el 2002 va portar un augment de 100.000 tones per dia, la qual cosa va satisfer la necessitat dels ciutadans d’aigua potable.

El 2003, el programa Eco-Ciutat va ser el primer a ser aprovat per l’Agència de Protecció Mediambiental de la Xina, i des que es va aplicar a l’espai públic verd s’ha expandit en un 26 %. Aquest programa dóna suport a la producció industrial neta: fins ara, vint empreses regionals han introduït mesures de gestió mediambiental i les autoritats locals han examinat els estàndards ambientals de desenes d’empreses.

Així mateix, des del començament del programa fa deu anys, el govern municipal ha creat tres agències i instituts municipals, responsables respectivament de la protecció i rehabilitació del centre, de l’execució del projecte i de la promoció i difusió de la ciutat antiga.

El 2006, Yangzhou va guanyar el premi d’UN-Habitat per la seva protecció del centre històric de la ciutat i la millora de les condicions de vida i medi ambient.

Més informació:www.jiangsu.net

Cas

tella

no2

49

Yangzhou

Conservación urbana

El Ayuntamiento de Yangzhou empezó en el 2001 un programa para mejorar las condiciones de vivienda en el centro histórico de la ciudad a través de obras tanto de rehabilitación como de construcción de nuevas viviendas privadas y espacio público. Las estrategias que se incluyen en el mismo también han contribuido a concienciar a la ciudadanía sobre la importancia de la conservación urbana.

1.151.300 hab., China

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dYa

ngzh

ou2

50

Con una historia de aproximadamente 2.500 años, Yangzhou está considerada una de las veinticuatro urbes con mayor importancia cultural e histórica de la China. Hasta el siglo XIX la ciudad actuó como un importante centro político, financiero, comercial y de transporte, gracias a su excelente ubicación en el cruce del río Yangtsé, el Gran Canal y el río Huaihe.

A diferencia de lo que ocurre en otras capitales de prefectura, en Yangzhou no hay edificios altos, cruces a distinto nivel, ni grandes centros comerciales. Tiene una superficie de casi 1.000 km2 y una población total de 1.151.300 habitantes.

En la década de los ochenta, debido a la aceleración de la economía y a la migración del campo a la ciudad, centenares de miles de personas se trasladaron a vivir a Yangzhou, que no pudo acoger adecuadamente a los nuevos habitantes y la ciudad vivió una aglomeración urbana desestructurada. Según una encuesta de finales del 2000, el 98 % de los residentes estaban insatisfechos con sus condiciones residenciales y reclamaban una urgente mejoría. En el 2001, la ciudad de Yangzhou inició un proyecto, en cooperación con la Agencia Alemana para el Desarrollo (GTZ), para conservar su centro histórico, así como para lograr un desarrollo sostenible a través del uso creativo y eficiente de los recursos locales y la concienciación de la ciudadanía por la mejora del medio ambiente.

Desde entonces, el gobierno municipal ha formulado quince políticas relativas a la renovación de casas en decadencia –y por ende peligrosas– en el centro histórico, y a la construcción de nuevas viviendas asequibles para las familias de pocos recursos. En total se han invertido 770 millones de dólares. La municipalidad ha renovado 3.050 viviendas en el área de la ciudad antigua (el 30 % de los costes han

sido subvencionados y el otro 70 % ha ido a cargo de los residentes), ha construido 33.000 viviendas sociales y se calcula que 148.000 residentes clasificados con los índices de mayor vulnerabilidad se han beneficiado de las nuevas viviendas sociales.

El gobierno municipal también ha invertido dos mil millones de dólares en la mejora de la carretera, en el tratamiento del río, de las aguas residuales y de la basura, en el suministro de agua potable, etc. Por ejemplo, la expansión de obras hidráulicas en el 2002 trajo un aumento de 100.000 toneladas por día, lo que satisfizo la necesidad de los ciudadanos de agua potable.

En el 2003, el programa Eco-Ciudad fue el primero en ser aprobado por la Agencia de Protección Medioambiental de la China, y desde su aplicación el espacio público verde se ha expandido en un 26 %. Dicho programa apoya la producción industrial limpia: hasta la fecha, veinte empresas regionales han introducido medidas de gestión medioambiental y las autoridades locales han examinado los estándares ambientales de decenas de empresas.

Así mismo, desde el inicio del programa hace diez años, el gobierno municipal ha creado tres agencias e institutos municipales, responsables respectivamente de la protección y rehabilitación del centro, de la ejecución del proyecto y de la promoción y difusión de la ciudad antigua.

En 2006, Yangzhou ganó el premio de UN-Habitat por su protección del centro histórico de la ciudad y la mejoría de las condiciones de vida y medio ambiente.

Mas información:www.jiangsu.net

25

1

Zaragoza

Zaz

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Edaimon de Juan

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

25

2

Zaragoza

Rehabilitation of the Delicias district

The Delicias district, the largest in Zaragoza, constitutes a highly heterogeneous unit, both for the type of resident population and for the activities that take place there. The district is situated in a strategic spot within the major urban transformations that the city is undergoing and the area is set to play a new central role in the immediate future.

674,317 inhab., Spain

Eng

lish

25

3

The Delicias district is the most highly populated in Zaragoza, boasts considerable economic vitality, is situated at the heart of the major thoroughfares –which bypass without benefiting it – and is structured into three pivots: a historic central zone, a second ring developed in the nineteen-fifties and a last ring dating from the 'eighties. The district is a city within the city.

Because of this destructuration there is little permeability between the different parts of the district. There is also a lack of investment in housing, the facilities are few and far between and in urgent need of a boost, there is excessive presence of vehicles, a lack of green areas and an absence of a large-capacity public transport system. Commerce is one of the engines that drives the district centre: there are 412 industrial activities against 4,152 commercial ones. Since 1989 Zaragoza City Hall, through the Sociedad Municipal de Rehabilitación Urbana de Zaragoza – the Municipal Company for the Urban Rehabilitation of Zaragoza (SMRUZ) has been developing rehabilitation policies throughout the city. In the promotion of private rehabilitation, aid to the amount of 34,048,721 € has been granted, which has benefited more than 20,000 dwellings. Since 2001, with the agreement of all the political groups, the scope of application of the Municipal Byelaw for the Promotion of Private Rehabilitation extended to the entire city (around 75,000 dwellings over 40 years old).

In the rehabilitation of Delicias district, the first step taken by the SMRUZ was to promote the creation of a multidisciplinary technical team in charge of conducting a socio-urbanistic study of the district. In the course of the study a great deal of data was compiled by the citizens themselves through 23 in-depth interviews of neighbours' leaders

and discussion groups established according to the criteria of age, gender, social status, nationality and domicile. Both sets of information were added to that compiled by the experts and were translated into lines of action.

The actions proposed are divided into 6 major strategic lines: acquisitions, exchanges and variations in urbanistic figures to reserve space destined for facilities and services: improvement of the public services; sustainability in mobility and recovery of the road space; increase in social and commercial participation; recovery of the public space, rehabilitation of specific areas.

Some of these specific actions are the acquisition of buildings, premises and plots; the creation of a boulevard, a square and day centres; improvement of services in schools; the launch of the Wi-Fi network; construction of pedestrian lanes, elements for traffic calming and protection of pedestrians and underground car parks; modifications in the public transport system; replacement of the current waste collection model and measures to control and reduce noise and radio-electric emissions.

More information:www.zaragozavivienda.es

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

25

4

Cat

alà

25

5

Zaragoza

Rehabilitació del barri de Delicias

El barri de Delicias, el més gran de Saragossa, constitueix un conjunt molt heterogeni, tant pel tipus de població resident com per les activitats que s’hi duen a terme. El barri se situa en un punt estratègic dins les grans transformacions urbanes que experimenta la ciutat i és una zona cridada a complir un paper de nova centralitat en el futur pròxim.

674.317 hab., Espanya

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

25

6

El barri de Delicias és el més poblat de Saragossa, presenta una gran vitalitat econòmica, se situa al centre de grans vies de comunicació –que el voregen però no el beneficien– i està estructurat en tres eixos: una zona central històrica, una segona corona desenvolupada en els anys cinquanta i una última corona dels vuitanta. El barri és una ciutat dins la ciutat.

A causa d’aquesta desestructuració hi ha poca permeabilitat entre les diferents parts del barri. A més, hi falten inversions en habitatges, els equipaments són escassos i és imprescindible que es potenciïn, hi ha una excessiva presència de vehicles, i hi falten zones verdes i un sistema de transport públic de gran capacitat. El comerç és un dels motors del centre del barri: enfront de les 412 activitats industrials n’hi ha 4.152 de comercials.

Des de 1989, l’Ajuntament de Saragossa, a través de la Sociedad Municipal de Rehabilitación Urbana de Zaragoza (SMRUZ), desenvolupa polítiques de rehabilitació a tota la ciutat. En l’àmbit del foment a la rehabilitació privada, s’han concedit ajuts per un import de 34.048.721 €, dels quals s’han beneficiat més de 20.000 habitatges. Des de l’any 2001, amb l’acord de tots els grups polítics, l’àmbit d’aplicació de l’Ordenança Municipal de Foment a la Rehabilitació Privada es va estendre a tota la ciutat (uns 75.000 habitatges de més de quaranta anys).

Per rehabilitar el barri de Delicias, el primer pas de la SMRUZ va ser impulsar la creació d’un equip tècnic multidisciplinari encarregat de fer un estudi sociourbanístic del barri. En el transcurs de l’estudi, es van recopilar moltes dades dels mateixos ciutadans, a través de 23 entrevistes en profunditat a líders veïnals i de grups de discussió establerts per criteris d’edat, gènere, estatus social, nacionalitat i domicili. Les dues informacions es van afegir a

les recopilades pels experts i es van traduir en les línies d’actuació.

Les actuacions proposades es divideixen en sis grans línies estratègiques: adquisicions, permutes i variacions de figures urbanístiques per reservar espai destinat a equipaments i serveis; millora dels serveis públics; sostenibilitat en la mobilitat i recuperació de l’espai viari, augment de la participació social i comercial; recuperació de l’espai públic; rehabilitació de determinades àrees.

Algunes d’aquestes actuacions concretes són l’adquisició d’edificis, locals i solars, la creació d’un bulevard, una plaça i centres de dia, la millora dels serveis en instal·lacions escolars, la posada en funcionament de la xarxa Wi-Fi; construcció de vies per a vianants, elements dissuasoris de la velocitat i de protecció per al vianant i aparcaments subterranis, modificacions en el sistema de transport públic; substitució del model actual de recollida d’escombraries, i mesures per al control i la disminució del soroll i les emissions radioelèctriques.

Més informació:www.zaragozavivienda.es

Cas

tella

no2

57

Zaragoza

Rehabilitación del barrio de Delicias

El barrio de Delicias, el mayor de Zaragoza, constituye un conjunto muy heterogéneo, tanto por el tipo de población residente como por las actividades que en él se llevan a cabo. El barrio se sitúa en un punto estratégico dentro de las grandes transformaciones urbanas que experimenta la ciudad y es una zona llamada a cumplir un papel de nueva centralidad en el futuro próximo.

674.317 hab., España

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

25

8

El barrio de Delicias es el más poblado de Zaragoza, presenta una gran vitalidad económica, se sitúa en el centro de grandes vías de comunicación –que lo bordean pero no lo benefician– y está estructurado en tres ejes: una zona central histórica, una segunda corona desarrollada en los años cincuenta y una última corona de los ochenta. El barrio es una ciudad dentro de la ciudad.

Debido a esta desestructuración existe poca permeabilidad entre las distintas partes del barrio. Además, hay falta de inversiones en viviendas, los equipamientos son escasos y es imprescindible su potenciación, hay una excesiva presencia de vehículos, carencia de zonas verdes y falta de un sistema de transporte público de gran capacidad. El comercio es uno de los motores del centro del barrio: frente a las 412 actividades industriales hay 4.152 actividades comerciales.

Desde 1989, el Ayuntamiento de Zaragoza, a través de la Sociedad Municipal de Rehabilitación Urbana de Zaragoza (SMRUZ), viene desarrollando políticas de rehabilitación en toda la ciudad. En el ámbito del fomento a la rehabilitación privada, se han concedido ayudas por un importe de 34.048.721 €, de los que se han beneficiado más de 20.000 viviendas. Desde el año 2001, con el acuerdo de todos los grupos políticos, el ámbito de aplicación de la Ordenanza Municipal de Fomento a la Rehabilitación Privada se extendió a toda la ciudad (unas 75.000 viviendas de mas de cuarenta años).

Para rehabilitar el barrio de Delicias, el primer paso de la SMRUZ fue impulsar la creación de un equipo técnico multidisciplinar encargado de realizar un estudio sociourbanístico del barrio. En el transcurso del estudio, se recopilaron muchos datos de la mano de los propios ciudadanos, a través de 23 entrevistas en profundidad a líderes vecinales y de grupos de discusión

establecidos por criterios de edad, género, estatus social, nacionalidad y domicilio. Ambas informaciones se sumaron a las recopiladas por los expertos y se tradujeron en las líneas de actuación.

Las actuaciones propuestas se dividen en seis grandes líneas estratégicas: adquisiciones, permutas y variaciones de figuras urbanísticas para reservar espacio destinado a equipamientos y servicios; mejora de los servicios públicos; sostenibilidad en la movilidad y recuperación del espacio viario; aumento de la participación social y comercial; recuperación del espacio público; rehabilitación de determinadas áreas.

Algunas de dichas actuaciones concretas son la adquisición de edificios, locales y solares; la creación de un bulevar, una plaza y centros de día; la mejora de los servicios en instalaciones escolares; la puesta en funcionamiento de la red Wi-Fi; construcción de vías peatonales, elementos disuasorios de la velocidad y de protección para el peatón y aparcamientos subterráneos; modificaciones en el sistema de transporte público; sustitución del actual modelo de recogida de basuras, y medidas para el control y la disminución del ruido y las emisiones radioeléctricas.

Mas información:www.zaragozavivienda.es

© C

onso

rcio

Exp

o Za

rago

za 2

008

25

9

Zaragoza

Zaz

/Proposal by/Proposat per/Propuesto por

Rafael González del Castillo

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

26

0

Zaragoza

Revitalising of the Ebro riverbank

The revitalising of the Ribera del Ebro in Zaragoza has transformed the river into the backbone of a system of open spaces on an urban and territorial scale. Through this action, which has not neglected environmental aspects such as water treatment, the river has truly become a main street of the city.

674,317 inhab., Spain

Eng

lish

26

1

The city of Zaragoza was built on the right-hand margin of the river Ebro, which acted as a military defence, irrigation water supply and a means of transport. The equilibrium between river and city was based on the total separation between them, the city on one side and the riverbank on the other, destined as it was for vegetable gardens and copses. The equilibrium between the river and the historic city, severed with the arrival of the railway and late industrialisation, made it necessary to "reformulate" the relations between them, which had been characterised by the river's role as a transversal axis and a space of centrality.

The centrality of the riverside corresponds to the space between the constructions of the North façade of the Historic Centre and the river Ebro, between Santiago Bridge and the Pilar Bridge. This is an urban space dominated by the Paseo Echegaray boulevard, a platform for the city's most monumental buildings and composed of a wide road with three lanes in each direction, something that acted as a major barrier that kept the urban nucleus away from the river and considerably reduced the pedestrian space. All this led to the area losing interest as a strolling area, with the resulting decline of both the boulevard and the actual riverside, which was in need of cleanliness, maintenance, conservation and pruning.

Access to the riverbank was limited to two narrow maintenance stairs that completely discouraged use. The only area utilised is that of the Nautical Club, whose sports areas are lacking in entity. In short, the boulevard had become the back end of the Historic District's monumental zone.

In order to bring the river to the citizens, Zaragoza City Hall drew up a remodelling project for the riverbank centred on recovering the Paseo de

Ribera, transversally connected with the city's monumental area, and on transforming the river as a natural space, incorporating it into the city's development and maintaining its natural cycles, the river system and its hydraulic regime. Actions have revolved around transforming the riverbank into a pedestrian area where people can also spend leisure time. These are enhancing the view of the river, the Piedra bridge, the Pilar church and the monumental zone, in all seasons of the year, taking into account the great variations in the water flow of the river Ebro; giving continuity to the plaza del Pilar with the river and, by shifting its centre of gravity, the monumental and official buildings are now contained inside this area; enhancing the existing tree groves.

The landscape treatment has acquired particular relevance through the design of diverse, non-repetitive spaces and through the maintenance of the riverside copses and existing vegetation. The construction and the urban furniture, in turn, have been executed with aspects common to both to provide an image of unity within its diversity.

More information:www.zaragoza.es

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

26

2

Cat

alà

26

3

Zaragoza

Revitalització de la ribera de l’Ebre

La revitalització de la ribera de l’Ebre a Saragossa ha transformat el riu en un eix vertebrador d’un sistema d’espais oberts a escala urbana i territorial. Amb aquesta actuació, que no ha oblidat aspectes ambientals com la depuració de les aigües, el riu ha esdevingut l’autèntic carrer principal de la ciutat.

674.317 hab., Espanya

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

26

4

La ciutat de Saragossa es va construir a la ribera dreta del riu Ebre, que actuava com a defensa militar, subministrament d’aigua, de reg i de transport. L’equilibri entre el riu i la ciutat es basava en una separació total entre tots dos, la ciutat a un costat i la ribera a l’altre, que es destinava a hortes i arbredes. L’equilibri existent entre el riu i la ciutat històrica, trencat amb l’arribada del ferrocarril i la industrialització tardana, feia necessària una «reformulació» de les relacions entre tots dos caracteritzada pel paper del riu com a eix transversal i espai de centralitat.

La centralitat de la ribera correspon a l’espai entre les edificacions de la façana nord del centre històric i el riu Ebre, entre el pont de Santiago i el pont del Pilar. Es tracta d’un espai urbà format pel passeig d’Echegaray com a plataforma dels edificis més monumentals de la ciutat, formada per un ampli vial amb tres carrils en cada sentit, fet que suposava una gran barrera que impedia apropar el nucli urbà al riu i reduïa considerablement l’espai de vianants. Per tot això, la zona havia perdut interès com a àrea de passeig, amb la consegüent degradació, tant del passeig com de la mateixa ribera del riu, on faltava neteja, manteniment, conservació i poda.

L’accés a la ribera es limitava a dues escales de manteniment estretes que no convidaven gens a fer-les servir. L’única zona utilitzada és l’ocupada pel Club Nàutic, que ofereix unes zones esportives de poca entitat. En definitiva, el passeig s’havia convertit en la part posterior de la zona monumental del nucli històric.

Per apropar el riu als ciutadans, l’Ajuntament de Saragossa va elaborar un projecte d’adequació de la ribera centrat en la recuperació del passeig de Ribera connectat transversalment amb la zona monumental de la ciutat, i en la transformació del riu com a espai natural incorporant-lo

al desenvolupament de la ciutat i mantenint els cicles naturals, el sistema fluvial i el règim hidràulic del riu. Les actuacions han girat entorn de transformar la ribera en una zona de vianants que a més serveixi d’estatge en posar en valor la visió del riu, el pont de Pedra, el Pilar i la zona monumental, totes les èpoques de l’any, tenint en compte la gran variació del cabal d’aigua del riu Ebre, donar continuïtat a la plaça del Pilar amb el riu –en desplaçar-ne el centre de gravetat, els edificis monumentals i oficials han passat a estar continguts a l’interior de l’àrea–; revalorar les zones d’arbrat existents.

Ha tingut una rellevància especial el tractament paisatgístic mitjançant el disseny d’espais diversos, no repetitius, a més del manteniment de les arbredes i les plantacions existents. Per la seva banda, la construcció i el mobiliari urbà s’han realitzat amb aspectes comuns per donar una imatge d’unitat dins la diversitat.

Més informació:www.zaragoza.es

Cas

tella

no2

65

Zaragoza

Revitalización de la ribera del Ebro

La revitalización de la ribera del Ebro en Zaragoza ha transformado el río en un eje vertebrador de un sistema de espacios abiertos a escala urbana y territorial. Con esta actuación, que no ha olvidado aspectos ambientales como la depuración de las aguas, el río se ha convertido en la auténtica calle principal de la ciudad.

674.317 hab., España

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dZ

arag

oza

26

6

La ciudad de Zaragoza se construyó en la margen derecha del río Ebro, que actuaba como defensa militar, suministro de agua, de riego y de transporte. El equilibrio entre el río y la ciudad se basaba en una separación total entre ambos, la ciudad a un lado y la ribera al otro, que se destinaba a huertas y sotos. El equilibrio existente entre el río y la ciudad histórica, roto con la llegada del ferrocarril y la tardía industrialización, hacía necesaria una «reformulación» de las relaciones entre ambos caracterizada por el papel del río como eje transversal y espacio de centralidad.

La centralidad de la ribera corresponde al espacio entre las edificaciones de la fachada norte del centro histórico y el río Ebro, entre el puente de Santiago y el puente del Pilar. Se trata de un espacio urbano formado por el paseo de Echegaray como plataforma de los edificios más monumentales de la ciudad, formada por un amplio vial con tres carriles en cada sentido, hecho que suponía una gran barrera que impedía acercar el núcleo urbano al río y reducía considerablemente el espacio peatonal. Por todo ello la zona había perdido su interés como área de paseo, con la consiguiente degradación, tanto del paseo como de la propia ribera del río, en la que faltaba limpieza, mantenimiento, conservación y poda.

El acceso a la ribera se limitaba a dos estrechas escaleras de mantenimiento que en absoluto invitaban a su utilización. La única zona utilizada es la ocupada por el Club Náutico, que ofrece unas zonas deportivas de escasa entidad. En definitiva, el paseo se había convertido en la parte trasera de la zona monumental del casco histórico.

Para acercar el río a los ciudadanos, el Ayuntamiento de Zaragoza elaboró un proyecto de adecuación de la ribera centrado en la recuperación del paseo de Ribera conectado transversalmente

con la zona monumental de la ciudad, y en la transformación del río como espacio natural incorporándolo al desarrollo de la ciudad y manteniendo los ciclos naturales, el sistema fluvial y el régimen hidráulico del río. Las actuaciones han girado entorno a transformar la ribera en una zona peatonal que además sirva de estancia al poner en valor la visión del río, el puente de Piedra, el Pilar y la zona monumental, en todas las épocas del año, teniendo en cuenta la gran variación del caudal de agua del río Ebro; dar continuidad a la plaza del Pilar con el río –al desplazar su centro de gravedad, los edificios monumentales y oficiales han pasado a estar contenidos en el interior del área–; revalorizar las zonas de arbolado existentes.

Ha tenido especial relevancia el tratamiento paisajístico mediante el diseño de espacios diversos, no repetitivos, además del mantenimiento de los sotos de ribera y las plantaciones existentes. Por su parte, la construcción y el mobiliario urbano se han realizado con aspectos comunes para dar una imagen de unidad dentro de la diversidad.

Mas información:www.zaragoza.es

26

7

Credits Crèdits Créditos

/FAD Executive Committee//Junta gestora del FAD:

Miquel Espinet / Chairman/ President /PresidenteIsabel Lopez / Deputy- chairman / Vicepresident/ VicepresidenteMontserrat Arnau / Secretary /Secretària/ SecretariaJaume De Oleza / Treasurer /Tresorer / TresoreroToni Miserachs / Member/ VocalEnric Jardí / Member/ VocalJon Montero / Member/ VocalGabriel Robert / Member/ VocalJosep M. Serra / Member/ VocalTeresa Rovira / Member/ VocalEulàlia Coma / Member/ Vocal

Direction/ Direcció/ DirecciónMiquel Espinet, Toni Miserachs

Coordination and secretary / Coordinació i secretaria / Coordinación y secretaríaDiana Vidal

Support and follow–up / Suport i seguiment / Apoyo y seguimientoJordi Torrents

Notification and management of candidatures / Convocatòria i gestió de candida-tures / Convocatoria y gestión de candidaturasLaura Fernández

Support to the award ceremony production/ Soport en la producció de l’acte de lliurament / Soporte en la producción del acto de entregaMireia Chica

Texts / TextosAna Paola van Dalen

Graphic design & layout / Disseny gràfic i maquetació / Diseño gráfico y maquetaciónGuillem Pericay

Website/Pàgina web/Página webJesús Noè

Translation and proof-reading / Correcció i traducció de textos / Corrección y tra-ducción de textosEster Arana (Català / Castellano)Carmen Mactley (English)

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

red

its C

rèd

its C

red

itos

26

8

/Acknowledgements

To all the professionals who have acted as observers at this second edition of the award, contributing their knowledge on the topic of cities; because their disinterested work of observation and presentation of candidatures has filled the award with content and has helped us to identify urban processes that can become models for other cities.

To the members of the Award Council and the Jury, for their involvement and support; for joining a project rooted in dreams and modesty. To the candidatures, for the collaboration and availability they have offered the organisers of the award.

And to the institutions that have given support to the organisation, for trusting in us in the always difficult beginnings of any project.

/Agraïments A tots els professionals que han actuat com a observadors en aquesta segona edició del premi aportant-hi el seu coneixement en matèria de ciutats; perquè amb la seva desinteressada tasca d’observació i presentació de candidatures han dotat el premi de contingut i ens han ajudat a identificar processos urbans que poden esdevenir models per a altres ciutats.

Als membres del Consell del premi i del Jurat, per la seva implicació i suport; per afegir-se a un projecte que neix des de la il·lusió i la modèstia. A les candidatures, per la col·laboració i disponibilitat que han ofert a l’organització del premi.

I a les institucions que han donat suport a l’organització, per confiar en nosaltres en els sempre difícils inicis de tot projecte.

/Agradecimientos A todos los profesionales que han actuado como observadores en esta segona edición del premio aportando su conocimiento en materia de ciudades; porque con su desinteresada labor de observación y presentación de candidaturas han dotado el premio de contenido y nos han ayudado a identificar procesos urbanos que pueden convertirse en modelos para otras ciudades.

A los miembros del Consejo del premio y del Jurado, por su implicación y apoyo; por unirse a un proyecto que nace desde la ilusión y la modestia. A las candidaturas, por la colaboración y disponibilidad que han ofrecido a la organización del premio.

Y a las instituciones que han dado apoyo a la organización, por confiar en nosotros en los siempre difíciles inicios de todo proyecto.

1-Aschersleben-Doreen Ritzau2-Bernburg (Saale)- Michael Uhlmann3-Bitterfeld-Wolfen- Doreen Ritzau4-Dessau-Roblau- Doreen Ritzau5-Halberstadt- Doreen Ritzau6-Halle-Saale- Tore Dobberstein Complizen7-Hansestadt- Michael Uhlmann8-Köthen (Anhalt)- Michael Uhlmann9-Lutherstadt Eisleben- Michael Uhlmann10-Lutherstadt Wittenberg-Doreen Ritzau11-Magdeburg- Johannes Wöbse

12-Merseburg- Doreen Ritzau13-Naumburg- Michael Uhlmann14-Quedlinburg- Andreas Kaufmann15-Sangerhausen- Am Bergmann16-Schönebeck- Michael Uhlmann17-Staßfurt- Doreen Ritzau18-Wanzleben- Doreen Ritzau19-Weibenfels- Anja Schlamann

©Saxony Anhalt Pictures/Fotografíes/Fotografias:

26

9

Printing / Impressió / ImpresiónGràfiques Ortells

Paper / Paper / PaperExt: Fedrigoni Splendorgel E.W. 340 gr.Int: Fedrigoni Splendorgel E.W. de 115 gr.

© FAD, Foment de les Arts i del Disseny© dels textos i les fotografies: els autorsDe los textos y las fotografias: los autores

All rights reserved. Total or partial reproduction is expressly forbidden without the appropriate written autorization.Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense la deguda autorització.Todos los derechos reservados. Prohibida la reproducción total o parcial sin la debida autorización.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

red

its C

rèd

its C

red

itos

270