Circe més enllà d' Homer

131
Circe més enllà d’ Homer Claudia Bosch Moral Maristes Champagnat, Badalona. 2011-2012 Tutor: Pablo Gómez

description

treball de recerca

Transcript of Circe més enllà d' Homer

Page 1: Circe més enllà d' Homer

Circe més enllà d’ Homer

Claudia Bosch Moral Maristes Champagnat, Badalona.

2011-2012 Tutor: Pablo Gómez

Page 2: Circe més enllà d' Homer
Page 3: Circe més enllà d' Homer

"Circe, la filla de Perseis i d'Heli" (Apol. Rod. Arg IV, 591)

“I vam arribar a l’ illa d’ Eea. Allà vivia Circe” (Hom. Od. X,

135)

"Una mixtura en què va barrejar formatge, farina d'ordi i mel

rossa en vi de Pramnos, però va afegir a l'aliment drogues

nocives, perquè del tot s'oblidessin de la seva pàtria terra. I quan

la hi va donar i la van beure, al punt ella copejant amb la seva

vareta, els va tancar en porqueres. I de porcs tenien els caps, la

veu, el pelatge i el cos, però la seva ment humana estava

immutable, com abans! "(Hom. Od. X, 234-240)

Page 4: Circe més enllà d' Homer

Introducció...................................................................................... 3

1. Presentació de Circe............................................................ 5

2. Kirke..................................................................................... 7

3. Genealogia........................................................................... 9

4. Personatges mitològics relacionats amb Circe....................11

5. El cim Circeu a l’Antiguitat...................................................17

6. La màgia a l’Antiga Grècia...................................................19

a. El concepte de màgia................................................19

b. Els textos de màgia en papirs grecs..........................22

c. Els mètodes màgics................................................. 24

d. La màgia i religió...................................................... 25

e. La màgia a l’èpica arcaica. L’ Odissea homèrica.......28

f. La màgia a la tragèdia clàssica.................................30

g. La màgia a l’èpica hel·lenística. Les Argonàutiques...32

h. La màgia a la literatura romana segons Appuleu.......33

7. Circe a través de les fonts escrites.......................................35

8. Mites i llegendes en les que apareix Circe.......................... 36

a. Circe i Pico.................................................................36

b. Ulisses i Circe.............................................................42

c. Circe i Glauc...............................................................44

d. Circe i Medea..............................................................46

e. La família de Circe......................................................46

Page 5: Circe més enllà d' Homer

9. L’empremta literària de Circe......................................... 47

a. Circe a l’ obra de Félix Lope de Vega y Carpio....47

b. Un conte de Julio Cortázar...................................50

c. Un poema de Mercè Rodoreda............................51

d. Circe a la literatura anglosaxona contemporània.52

e. Circe a l’ òpera.....................................................54

f. L’argument de Circe per Silvia Ugidos.................59

10. Medea.............................................................................60

11. Circe a L’Odissea d’ Homer............................................63

a. Ulisses a l’illa de Circe.........................................65

12. Circe a la història dels Argonautes................................ 66

13. Iconografia de Circe...................................................... .68

a. Iconografia de les metamorfosis dels companys d’ Odisseu.. 73

14. Altres fetilleres literàries................................................. 74

a. Hècate.................................................................. 74

b. Persèfone.............................................................77

c. Nix........................................................................78

d. Canídia.................................................................79

15. La maga Circe a la història de l’art................................. 81

a. Circe a l’art en l’Antiguitat.....................................81

b. Circe al Renaixement i el Barroc..........................96

c. Circe en el Romanticisme i Simbolisme.............. 98

d. La maga Circe a l’ art del s. XX..........................110

e. La maga Circe a l’actualitat.................................115

Conclusions..............................................................................122

Bibliografia................................................................................124

Webgrafia.................................................................................125

Page 6: Circe més enllà d' Homer
Page 7: Circe més enllà d' Homer

3

Introducció

Tot el meu interès per la mitologia grega i romana va començar fa temps amb

les primeres classes de llatí. Em va apassionar tota la cultura i civilització tant

grega com romana. L’any passat a l’escola de Maristes vam llegir a

l’assignatura de Literatura Universal una adaptació de la Ilíada i una altra de l’

Odissea. Va ser en aquell moment quan vaig començar a conèixer aquesta

cultura tant fascinant.

En un moment de la Odissea d’ Homer va aparèixer el personatge d’una dona

maga que va convertir a tots els companys d’ Odisseu en porcs. Era

secundària, però no m’importava, ja vaig començar a interessar-m’hi. La figura

de la dona maga que durant uns moments deixa indefens a l’heroi em va cridar

l’atenció. Em vaig plantejar certes preguntes. Haurà transcendit a altres obres

de la literatura? Podrem trobar influències actualment d’aquella maga tant

mesquina egoista i cruel? I és per aquest motiu que vaig decidir centrar aquest

treball de recerca en un personatge mitològic femení, que apareix en una de les

millors obres de la literatura antiga, representat el paper de dona egoista i cruel.

En aquest treball de recerca m’he centrat en la presència d’una maga i fetillera

molt important a l’Antiguitat: Circe.

Em va semblar interessant aquest personatge des que vaig descobrir la seva

aparició a L’Odissea d’Homer.

Vaig proposar-me investigar sobre la seva aparició a diferents obres

clàssiques, principalment L’Odissea d’Homer i Les Argonàutiques d’Apol·loni de

Rodes. Tot i que apareix a moltes més. Encara que no és mai el personatge

principal de l’obra. La seva iconografia també és molt extensa i un dels

propòsits va ser trobar representacions de la temible maga.

Un altre objectiu de recerca ha estat la trajectòria literària de Circe al llarg de la

història de la literatura, centrada principalment en la clàssica i posteriorment en

la espanyola. Conèixer més sobre la història de la maga Circe. Descriure-la

físicament, a partir de les fonts textuals i representacions iconogràfiques.

Però principalment m’he volgut centrar en la importància de la presència de la

maga a l’època clàssica, tant al període arcaic, clàssic com hel·lenístic, referent

a les fonts literàries i iconogràfiques, en la seva genealogia, biografia,

descendència i mites en els que hi és present. I a partir d’aquestes

informacions considerar si és un personatge principal en el llegat cultural

clàssic.

També vaig cercar informació sobre el tema de la màgia a l’Antiguitat, tipus de

màgia, relació amb la societat, i especialment els encanteris realitzats per la

Page 8: Circe més enllà d' Homer

4

maga, extret de llibres especialitzats i algunes fonts literàries originals per

explicar un tipus de màgia concret. He explicat a més el personatge de Medea,

la relació que tenia amb la maga Circe i la seva aparició a Les Argonàutiques

d’Apol·loni de Rodes.

Un punt rellevant en el treball ha estat la trajectòria de la iconografia de la maga

Circe a la història de l’ art: des de l’època clàssica fins a l’actualitat. Amb un

seguit d’obres on hi apareix. Des de les ceràmiques fins als quadres

simbolistes.

Per tancar aquesta recerca he cercat la pervivència de Circe a l’actualitat,

intentant demostrar si el personatge ha sobreviscut a 2000 anys d’història.

Page 9: Circe més enllà d' Homer

5

1. Presentació de Circe

Podríem dir que les principals magues de l’antiguitat van ser Circe i Medea, juntament amb Hècate. La màgia gairebé sempre ha estat relacionada amb el gènere femení. Queda constatat a la gran presència de textos literaris tant grecs com llatins dels quals el personatge principal que realitza pròpiament la màgia són dones.

Algunes d’aquestes magues tot i ser representades en textos de ficció o mitològics han passat a la història com a magues de l’Antiguitat clàssica. El que caracteritza a aquestes dones és la relació amb un entorn fosc i salvatge, allunyat de la civilització, oposat totalment a les polis. Homer presenta a Circe com una dona que viu sola en una illa allunyada de tota companyia i societat, resta tot el dia envoltada de feres salvatges; Medea és originaria de la Còlquide (Àsia) i representada com una dona sense escrúpols, desconeixedora de tota llei i ètica.

Tot seguit ens centrarem en el personatge de Circe.

Circe es una maga filla del Sol i de Perseis, filla d'Oceà o ,segons certs autors, d' Hècate.

Es germana d' Eetes, el que va ser rei de Còlquide i també guardià del Vellocini d'Or (A la mitologia grega, el velló d'or era el velló de l'ovella alada Crisomallus (Χρσσομαλλος).

Va ser germana de Pasífae la muller de Minos. Habitava a l’illa d’Eea a prop de la costa d’ Itàlia. La seva casa estava feta de

pedra al bell mig d’un bosc. Restava envoltada tot el dia de feres salvatges

però dòcils ja que eren tots aquells que havien patit els encantaments i

metamorfosis de la maga.1

Amb pocions i encantaments era capaç de convertir als homes en animals. Tot

i així les seves víctimes, la majoria homes, conservaven la raó i eren conscients

del que succeïa al seu entorn.

La seva aparició considerada la més important en la història de la literatura és a l’Odissea d’Homer. També se la menciona al mite de Jàson i els Argonautes. Al final de la seva Teogonia Hesíode la menciona.

No es el personatge de Circe sinó la figura de la dona maga la que ha passat a la història i la seva figura ha estat utilitzada en una gran varietat de representacions pictòriques i obres literàries.

1 Per a la informació general sobre Circe vegeu GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y

romana, Barcelona, ed. Paidos, 1981, pàgs. 107-108

Page 10: Circe més enllà d' Homer

6

Circe i els seus amants Dosso Dossi

Títol: Circe i els seus amants

Autor: Giovanni di Niccolò de Lutero (Dosso Dossi) 1490-1542

Cronologia: 1525

Oli sobre llenç

És un quadre que va pertànyer a una exposició itinerant anomenada : Heroínas. Podem veure a Circe representada al bell mig d’ un bosc envoltada d’animals i elements naturals i amb llibres, que indiquen el seu interès per la cultura.

Page 11: Circe més enllà d' Homer

7

2. Kirke

Kirke era una maga o fetillera que vivia amb les seves nimfes a la mítica illa

d’Eea. Era experta en la màgia de les metamorfosis i el poder de la il·lusió.

Però sobretot se la coneix per les metamorfosis que dugué a terme.

“I arribàrem a l’illa d’Eea. Allí vivia Circe” 2

Amb l’ajuda d’herbes, murmurant encanteris o resant a deus estranys i

desconeguts podia convertir als homes en animals.

És filla d’ Heli i l’oceànide Perseis, aleshores Circe no és només una deessa,

sinó que és filla d’un tità i una oceànide. També es diu que Eetes és el seu

germà. A les obres de Pseudo Apolodori i Pseudo Higini, apareix com germana

de Pasífae i Perse. Aquesta última no es refereix a la mare.

“germana carnal del malèfic Eetes. Ambdós havien nascut del Sol que il·lumina als

mortals, i de Perse, la seva mare, a la que engendrà Oceà” 3

“Amb l’incansable Heli, la il·lustre oceànide Perseis tingué a Circe i al rei Eetes”4

“Circe, la filla de Perseis i d’Heli” 5

Ella fou capaç d’enfosquir el cel ocultant la lluna o el sol darrere dels núvols, i

destruir als seus enemics amb pocions enverinades, cercant sempre l’ajuda de

Nix, Caos o Hècate. A L’Odissea d’Homer transforma a tots els companys d’

Ulisses en porcs.

Certes fonts afirmen que Circe vivia en un palau de pedra al bell mig d’un bosc,

s’asseia al seu tron, vestida amb una túnica de color lila i un vel d’or. Les seves

assistents eren nereides i nimfes. Les nereides són divinitats marines, filles de

Nereo i Dòride i netes d’Oceà. Potser personifiquen les nombroses onades del

mar. Generalment són cinquanta però a vegades el seu nombre s’eleva fins a

les cent.6 I les nimfes són donzelles que habiten als camps, boscos i aigües.

Són els esperits dels camps i la naturalesa en general. En l’època homèrica

són considerades filles de Zeus. Són considerades divinitats secundàries.

Normalment viuen en grutes on passen la vida filant i cantant.7

2 HOMER, L’Odissea X, 135.

3 HOMER, L’Odissea X, 137-139.

4 HESÍODE, Teogonia 957.

5 Apol·loni de Rodes, Les Argonàutiques IV, 591.

6 GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 377

7 GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 380-381

Page 12: Circe més enllà d' Homer

8

En la imatge de l’esquerra podem observar una nimfa i a la imatge de la dreta

podem observar una estàtua nua de la maga. Aquesta estàtua és una peça de

bronze creada per Edgar Bertram Mackennal. (La Circe). Pertany a una

col·lecció privada.

Page 13: Circe més enllà d' Homer

9

3. Genealogia8

Els orígens de Circe es remunten en la unió de Hiperió i Tía que van tenir com a descendència a Heli, Eos i Selene.

Heli es va casar amb Perseis i van tenir quatre fills: Circe, Eetes, Pasífae i

Perses.

Ulisses donà descendència a Circe: Telègon i Casífona. Eetes i Eurílite tingueren a Medea, Apsirt i Calcíope.

Per tant es pot deduir que la maga Circe és tieta de Medea, filla de Eetes.

Con el incansable Helios, la ilustre Oceánide Perseis tuvo a Circe y al rey Eetes. Eetes, hijo de Helios que ilumina a los mortales, se casó con una hija del Océano, río perfecto, por decisión de los dioses, con Idía de hermosas mejillas. Ésta parió a Medea de bellos tobillos sometida a

su abrazo por mediación de la dorada Afrodita.9

Els diferents personatges que apareixen en aquest fragment de la Teogonia d’ Hesíode són els següents:

Heli , el Sol, és una divinitat o, almenys, un geni dotat d’existència i personalitat pròpies, que es distingeix d’altres divinitats solars, com Apol·lo. Pertany a la generació dels Titans10 i per tant és anterior als déus olímpics. És fill del tità Hiperió i la titànide Tía. Les seves germanes són l’Aurora (Eos) i la Lluna (Selene). Descendeix d’ Urà i Gea.

Heli té per esposa a Perseis, una de les filles d’Oceà i Tetis. Tingueren diversos fills: Circe, la maga; Eetes, rei de Còlquide; Pasífae, esposa del rei Minos, i un fill, Perses, que va destronar als seu germà Eetes i fou mort per la seva neboda Medea.

Es representa a Heli com un jove en la plenitud de la virilitat i dotat d’una gran bellesa. El seu cap està envoltat de raigs, formant així una cabellera d’or.

8 Per a la informació general sobre Circe vegeu GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y

romana, Barcelona, ed. Paidos, 1981, pàgs. 107-108 9 HESÍODE, Teogonia vv. 957

10 Titans és el nom genèric donat a sis dels fills mascles d’Ura i Gea. Pertanyen a la primera generació

divina.

Page 14: Circe més enllà d' Homer

10

Recorre el cel muntat en el seu carro que arrosseguen uns cavalls velocíssims, Pirunt, Èoo, Aetó i Flegont, quatre noms que evoquen, cadascun, l’idea de flama, foc o llum. Tots els matins, precedit pel carro de l’Aurora, Heli camina durant tot el dia i al vespre arriba al Oceà, on es banyen els seus cavalls fatigats. Ell es retira a descansar a un palau d’or del que torna a sortir a la matinada següent.11

Eetes és fill del Sol i de la oceànide Perseis, va rebre del seu pare el regne de Corint, però aviat el va deixar pel regne de la Còlquide, un país situat al peu del Cauques, a la vora del mar Negre. Les seves germanes eren la maga Circe i Pasífae, esposa de Minos. Respecte a la seva esposa hi ha diverses teories, en unes apareix com Eurílite, i en altres com la nereida Neera o la oceànide Idía o finalment com la maga Hècate.

A la Còlquide, Eetes regnava a Ea, la capital de la qual era Fasis. Quan Frixo, fugint amb la seva germana Hele sobre un moltó de toisó d’or que els portava per sobre de terres i mars, arribà a la Còlquide va ser ben acollit pel rei, el qual li va concedir la mà de la seva filla Calcíope. Frixo va sacrificar a Zeus el moltó miraculós i donà el seu toisó a Eetes, que el clavà en un roure, en un bosc consagrat a Ares, deu de la guerra.

Idia és una oceànide amb qui Eetes, rei de la Còlquide, es casà en segones núpcies. És la mare de Medea, però no es freqüent que se la consideri també la mare de Apsirt. No obstant, certes versions fan d’ ella la primera esposa d’ Eetes i en aquest cas seria mare d’ambdós fills.

11

Per a la informació general sobre Heli vegeu GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, ed. Paidos, 1981, pàgs. 235-236

Page 15: Circe més enllà d' Homer

11

4. Personatges mitològics relacionats amb

Circe

Hiperió

És un dels titans, fill d’ Urà i Gea. Casat amb la seva germana la titànide Tía,

tingué al Sol (Heli), la Lluna (Selene) i l’Aurora (Eos). A vegades s’aplica el nom

d’ Hiperió al mateix Sol. Aquest nom significa <<el que va per sobre[de la

Terra]>>.12

Tía

Tía, la Divina, pertany a la primera generació divina, anterior als Olímpics. És

una de les titànides filles d’ Urà i Gea. D’ Hiperió tingué tres fills: Heli, Selene i

Aurora.13

Eos (Aurora)

És la personificació grega de l’aurora, la filla d’ Hiperió i Tía i germana d’Heli i

Selene. Per Astraeus ella era la mare dels quatre vents: Boreas, Eurus,

Zephyrus i Notus i també de Heosphorus i les estrelles. Era representada com

una deessa de dits rosats que obre les portes del cel per al carro del sol.14

Títol: Eos

Autor: Evelyn de Morgan (1855-1919)

Cronologia: 1895

Material/Tècnica: Oli sobre tela

Lloc actual: Columbia Museum of Art,

Columbia, south Carolina, USA

12

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 270 13

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 514 14

Encyclopedia Mythica : http://www.pantheon.org/articles/e/eos.html

Page 16: Circe més enllà d' Homer

12

Selene

És la personificació de la Lluna. Filla d’ Hiperió i Tía. Se la representa com una

dona jove i preciosa que recorre el cel muntada en un carro de plata tirat per

dos cavalls. Es cèlebre pels seus amors: de Zeus tingué una filla, Pandia. Fou

amant del déu Pan. El més corrent és presentar-la com amant del formós

pastor Endimión de qui tingué cinquanta filles. També s’atribueix a vegades als

seus amors el naixement de l’heroi Naxo.15

Aquesta imatge de Selene la

trobem a un kylix, és una copa per

a beure vi.

Autor: Se’l atribueix al pintor

Brygos.

Cronologia: 450 aC aprox.

Lloc actual: Abtikensammlung,

Berlin, Alemanya.

15

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 475

Page 17: Circe més enllà d' Homer

13

Pasífae

És l’esposa de Minos, filla d’Heli i Perseis. Germana de Perses, Eetes i Circe.

Pasífae fou víctima de Zeus. El déu olímpic feu que Pasífae sentís un amor

irresistible cap a un brau. Demanà ajuda a Dèdal i aquest fabricà una vaca de

mentida i així Pasífae va poder satisfer les seves necessitats sexuals. Va

concebre al Minotaure.16

Dèdal i Pasífae

És una pintura al fresc.

La trobem a Pompeia,

concretament a la Casa dei

Vettii.

Data del segle I.

Perses

Fill d’Heli i Perseis. Germà d’ Eetes, rei de la Còlquide , Circe i Pasífae.

Regnava a Tàuride abans d’arrabassar al seu germà el regne de la Còlquide. El

matà Medes, fill de Medea, influït per la seva mare, que desitjava retornar el

regne a Eetes.

16

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 411

Page 18: Circe més enllà d' Homer

14

Medea

És filla del rei de Còlquide Eetes. Per tant és néta del Sol. La seva mare és

l’oceànide Ídia. A la literatura alexandrina i a Roma, Medea ha passat a ser el

prototip de la fetillera, paper que ja representa a la tragèdia àtica i a la llegenda

dels Argonautes.17

Medea

Autor: Evelyn de Morgan (1855-

1919)

Cronologia: 1889

Apsirt

Fou un príncep de la Còlquida, fill d’ Eetes i Ídia, Quan la seva germana Medea

fugí amb els argonautes els va acompanyar, Medea el va matar i escampà els

seus membres pel mar perquè Eetes, que els perseguia, s’entretingués a

recollir-los. 18

17

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 336-338 18

Informació extreta de Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Apsirt

Page 19: Circe més enllà d' Homer

15

Calcíope

Filla del rei de la Còlquida, Eetes. Es casà amb Frixo, del que tingué quatre fills:

Argo, Meleas, Frontis i Citisoro.19

Ulisses

Rei d’ Ítaca, l’illa grega. Estava casat amb Penèlope i tenien un fill que es deia

Telèmac. Fou un dels líders a la guerra de Troia. Arribà a l’illa de la maga i tots

els seus companys foren metamorfosejats per la maga. Només un aconseguí

escapar. Aleshores Hermes li proporcionà una planta anomenada moly que

contrarestava tots els encanteris de la maga. S’hi quedaren un any a l’illa Eea.

Es diu que tingueren dos fills: Telègon i Casífona.20

Ulisses. És una obra

escultòrica grega de marbre

que data del segle II aC.

La trobem al Museu

Arqueològic Nacional de

Sperlonga (Itàlia).

19

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 82 20

Informació extreta de L’Encyclopedia Mythica http://www.pantheon.org/articles/u/ulysses.html

Page 20: Circe més enllà d' Homer

16

Telègon

Fill dels amors d’ Ulisses i Circe. No apareix als poemes odiseics i si que

apareix als poemes cíclics. Donà origen a un poema sencer, la

Telegonia,escrita per Eugamó de Cirene. Fou criat a l’illa d’Eea. Quan descobrí

qui era el seu pare anà a Ítaca per donar-se a conèixer. Un cop allà començà a

apoderar-se dels béns del seu pare. Ulisses volgué defensar-los i fou ferit de

mort. Telègon aleshores reconegué a la víctima i es penedí del seu horrible

crim. Portà el cadàver d’ Ulisses a l’illa de Circe, Penèlope l’acompanya. Un

cop allà es casà amb Penèlope i Circe els va enviar a les illes Afortunades. Del

matrimoni de Telègon i Penèlope es diu que va néixer Ítal, heroi epònim d’

Itàlia.21

És un fragment de figures

vermelles que data del

segle V aC. El trobem a

Budapest al Museu de

Belles Arts.

Podem observar com hi

apareix també la maga

Circe.

Casífona

Germana de Telègon, filla d’ Ulisses i de la maga Circe. 22

21

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 498 22

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 90

Page 21: Circe més enllà d' Homer

17

5. El cim Circeu a l’Antiguitat

Aquesta muntanya està situada a dotze milles de Terracina i a setanta sis

milles de la ciutat de Roma, capital d’Itàlia.

Limita a l’oest amb la platja romana i els llacs del “Fogliano”, de “Caprolace” i

de “Paolo”. Al nord amb la muntanya “Cillos”, de sorra vermella i per les aigües

del riu “Sixto”, a l’est pel golf de “Terracina” i al sud pel mar.

El seu territori és defensat per sis torres que disten les unes de les altres deu

milles.

Es diu que el cim Circeu antigament va ser una illa.23

Trobem referències del cim Circeu en diversos autors clàssics, per exemple:

Estrabó a Geografia:

“Después […], viene el monte Circeo [en Italia], que, en medio de unas

marismas, recuerda a una isla en el mar. Se dice que abunda en raíces, quizá

tratando de asociarlo al mito de Circe. Cuenta con una pequeña villa, un templo

dedicado a Circe y un altar de Atenea, y dicen que se muestra una pátera que

perteneció a Odiseo.” (Estrabó Geografia. 5, 3, 6)

I Ciceró a Sobre la naturalesa dels déus:

“Y bien, después, ¿acaso se considerará a Ino una diosa […] aunque sea hija

de Cadmo [un mortal], pero no se contará entre los dioses a Circe, Pasífae

y Eetes, descendientes de Perseida, la hija de Océano, y de Sol, su padre? Y

eso que nuestros colonos cercienses* le rinden culto religioso también a

Circe…, luego consideras a ésta como una diosa…” (Ciceró Sobre la

naturalesa dels déus. 3, 19.)

Temps abans Virgili a L’ Eneida també menciona el lloc on habita la temible

maga:

“[Los argonautas navegan por el mar Tirreno] “Pasan cerca rasando las orillas

de la tierra de Circe” (Virgili Eneida VII, 10.)

I Homer la situa on ningú abans ho havia fet, a l’extrem més oriental del món,

per on surt el sol, és a dir en sentit totalment contrari d’ on després s’ubica.

Sembla fer referència a un paratge totalment remot i inaccessible:

“y la isla de Eea, donde están las moradas y lugares de danza de la Aurora

nacida temprano y las salidas del Sol” (Homer Odissea XII, 3-4.)

23

Informació extreta de: François-René Chateaubriand, Alphonse Lamartine i J. F. André de Ménerbes.

Page 22: Circe més enllà d' Homer

18

Tot i això l’única resta iconogràfica que tenim al cim Circeu és el cap escultòric

identificat com a Circe. Es creu que pot pertànyer al santuari on es rendia culte

a la maga, tot i que no hi ha referències arqueològiques clares de la seva

existència. El cap però té senyals d’haver portat una diadema, amb la que Circe

sovint era representada en algunes imatges.

Estàtua de marbre del cim Circeu. Actualment la podem trobar al Museu Nacional Romà, a Roma.

Page 23: Circe més enllà d' Homer

19

6. La màgia a l'antiga Grècia24

El concepte de màgia

La màgia, segons Plini25, és un art fal·laç. Es considera una barreja de medicina, religió i astrologia. La màgia que es practicava a Roma, procedeix gairebé tota d'Orient, de Grècia, Egipte i Mesopotàmia.

Les pràctiques màgiques pretenen alterar l'ordre natural de les coses. Els mitjans per realitzar aquests trucs de màgia són secrets, incomprensibles, meravellosos... Entre els diversos fets màgics que succeeixen al llarg de la història trobem entre d’altres: fer baixar la lluna del cel, ressuscitar els morts, fer parlar als animals o a les pedres, fer caminar a les estàtues, metamorfosejar-se o metamorfosejar a altres.

És molt difícil establir una diferència clara entre la màgia i la religió. Habitualment la màgia era perseguida i prohibida. La màgia és essencialment il·lícita, gairebé sempre ha estat considerada criminal, sospitosa. Sempre ha anat acompanyada de molta literatura.

Ja els grecs la consideraven il·legal i delictiva. A vegades els mags eren castigats per practicar les seves arts amb la pena de mort: cremats a la foguera, llançats a les feres, crucificats o deportats. I els llibres eren tots cremats.

Entre totes les religions la que més contribueix a la formació de la màgia grecollatina és la dels perses. “Zoroastro” és pels grecs el pare de la màgia. Pitàgores i Epimènides entre d’altres van acudir a la seva doctrina. La màgia a Grècia es té per estrangera i per tant és un motiu més pel qual no és ben rebuda.

Ciceró afirma que la màgia és il·legal perquè els seus ritus són estrangers. Aquesta idea de que la màgia és aliena fa que la consciència popular atribueixi a les religions estrangeres la imatge vulgar de la màgia i per tant, parlar de religions perses o assíries era el mateix que imaginar-se una sèrie d’actes màgics. En realitat, si apliquem el concepte explicat anteriorment, tota religió és màgia, mentre no sigui reconeguda per la llei de Roma.

24

GUILLEN, Jose Urbs Roma Ed. Salamanca 1985 25

Plini el Vell fou un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Page 24: Circe més enllà d' Homer

20

Les XII Taules26 prohibeixen la màgia i a partir d’aquest moment la caracteritzen de malèfica i perjudicial. Maleficus pren el sentit de fetiller a partir de Dioclecià. La paraula ueneficium abarca la màgia prohibida i la tolerada, com es veu a la llei de Sila. El terme magus, introduït a la llei per Tiberi, s’aplica al fetiller criminal. A les bruixes o fetilleres se les anomena sagae i striges, tot i que aquesta última paraula les qualifica de vampiresses.

Els ritus estrangers penetren a Roma intensament a partir de la segona guerra Púnica. La legislació va reaccionar fortament contra aquests.

Però la màgia desborda la legislació i les bruixes i els fetillers pul·lulen per la ciutat i moltes persones crèdules acudeixen als endevins. No falten emperadors que consulten als mags. Però la màgia en mans de particulars és summament perjudicial i d’aquí prové la seva constant repressió per part de les autoritats.

A l’any 32 aC, en el triumvirat d’Octavià, Antoni i Lèpid es fa fora de l’imperi als mags i astròlegs. Els emperadors Claudi, Viteli i Dioclecià seguiren prohibint la màgia.

La màgia, segons els textos en els que apareix, es presenta de dues formes: una científica, que recull tots els coneixements adquirits i dona una col·lecció de receptes referents a les diverses tècniques que toca, fent així una associació de la màgia i de la ciència, Plini l’anomena vana ridícula i il·legal. En són exemples la màgia mèdica, la màgia física i la màgia agrícola.

L’altra forma es recolza en la filosofia, donant una barreja de principis filosòfics i religiosos mal diferenciats, que tracten d’actuar sobre les facultats espirituals.

A les escoles escèptica, epicúria i cínica es tracta als mags de ximples i incultes.

Les protagonistes de la màgia a l’Antiga Grècia són totes dones. La localització geogràfica de la màgia es troba al Pròxim Orient (Egipte i Babilònia).

La màgia sempre va estar perseguida, però quan el cristianisme fou declarat religió oficial de l’Estat, les lleis sobre la màgia es van aplicar amb un rigor mai vist abans. Un exemple és la condemna a mort d’un home a qui trobaren movent les mans des d’un marbre fins al ventre set cops seguits per curar-se un mal de panxa.

Plini el Vell

26

La llei de igualtat romana va ser un text legal que contenia normes per a la bona convivència del poble romà.

Page 25: Circe més enllà d' Homer

21

El cèrcol màgic

Autor: John William Waterhouse (1849-1917)

Cronologia: 1886

Page 26: Circe més enllà d' Homer

22

Els textos de màgia en papirs grecs

Des de començaments del segle passat es coneixia l’existència d’aquests papirs grecs amb continguts màgics.

Els papirs màgics grecs (Papyri Graecae Magicae) és un terme col·lectiu per una grup de textos escrits en grec antic, però també en copte27, egipci demòtic entre d’altres.

En general es tracta d’una col·lecció molt irregular. Pel que fa a la forma externa dels papirs, existeixen dos grans grups clarament diferenciats: el grup més rellevant el formen els tretze primers, per ser més extensos, complets i gaudir d’un contingut més important.

Dins de la Col·lecció s’ha de distingir el que és pròpiament màgic del que no ho és, ja que hi ha alguns papirs que no disposen d’un contingut màgic sinó que per l’estil de la narració es pot observar que són fragments de novel·les, tot i que parli un mag. Els oracles tampoc són considerats màgia, i trobem un grup de pràctiques que consisteixen en un seguit de preguntes que un fidel dirigeix a certs déus sobre temes molt concrets i sovint banals.

Dins del camp estricte de la màgia hi trobem la “teoria” màgica. En alguns papirs s’hi escriuen els dies adequats i inadequats per a la pràctica de màgia (“Òrbita de la lluna” i “Cercle zodiacal”), o també indiquen la classe de pràctica més recomanable segons el signe del zodíac en què es trobi la lluna. Aquesta teoria astrològica és herència de la tradició egípcia i apareix amb característiques similars al papir Jeroglífic Sallier IV de 1300 aC.28

Jeroglífic Sallier IV de 1300 aC Localització: British Museum.

27

La llengua copta és la darrera etapa de la llengua egípcia parlada a Egipte des del segle III aC. 28

És un dels majors papirs que s’han trobat. Conserva restes d’una escriptura anterior. Hi trobem el Calendari de dies afortunats i desafortunats per vuit mesos. Per cada dia es senyala, al principi de l’entrada si és bo o dolent. Els dies dolents s’indiquen amb tinta vermella.

Page 27: Circe més enllà d' Homer

23

Un altre fragment notable de la teoria màgica el trobem al papir XII 20 en el que hi apareix una espècie de glossari per ús exclusiu del mag on s’ofereixen els equivalents als mots simbòlics que s’utilitzen a la màgia per designar als diferents elements- especialment plantes i animals; es tracta d’elements ficticis (per exemple, sang d’ Hefest equival a l’ anet) o bé expressions comuns a les que se li dona un valor simbòlic ( per exemple el semen de toro equival a un ou d’ escarabat). Tota aquesta simbologia pretén confondre al profà que casualment trobés una recepta amb aquests noms.

El que s’entén per pràctica màgica és una unitat de paraules i accions que es componen de diverses parts i cerquen un fi màgic. Des del punt de vista de la presentació lingüística formal, la majoria tenen forma de recepta, per tant són una mena d’instruccions del mestre al deixeble. Es tracta d’una transmissió anònima i no es diu qui és l’instructor ni l’instruït. Tot i que en algunes ocasions, l’instructor es dirigeix expressament al seu fill o filla amb l’ordre de conservar el secret o fer il·localitzable el llibre. Aquesta transmissió de pare a fill era una pràctica habitual a les comunitats màgiques de l’època hel·lenística. A vegades la recepta pren forma epistolar i aleshores un mag famós dirigeix les instruccions a un altre.

El que pretén el mag és arribar a conèixer i realitzar allò que per mitjans naturals no pot fer un ésser humà, ja que ho impedeixen les lleis de la Natura. Per tant el seu primer objectiu és superar aquestes lleis.

Només hi havia tres procediments possibles:

El primer, “convertint-se" ell mateix en un ésser sobrenatural. En segon lloc es pot pretendre aconseguir que un déu superior actuï en

favor del mag ja sigui directa o indirectament a través d’un ésser intermedi, un dimoni un àngel o un arcàngel.

I l’última forma i més comú consisteix a obligar a un ésser intermedi que actuï en favor del mag.

Amb aquests tres mètodes el mag pot trencar les lleis de la Natura.

Page 28: Circe més enllà d' Homer

24

Els mètodes màgics 29

La màgia pot ser realitzada mitjançant un mètode directe (com a efecte del ritus realitzat) o bé amb el mètode indirecte ( si hi ha agents sobrenaturals que serveixen d’intermediaris).

La forma més comú i simple de l’acció màgica és per contacte d’un objecte dotat de propietats màgiques especials o generals. La virtut d’un talismà o amulet es comunica a qui el porta. Els productes de la química màgica, filtres amorosos, ungüents medicinals, aigües sagrades dels alquimistes, etc., funcionen com amulets.

Els mags indaguen sobre els éssers vius per trobar substàncies de característiques màgiques i poder combinar-les per obtenir les pocions desitjades. Especialment busquen animals nocturns, estranys i monstruosos: la llebre, el mussol, el llangardaix, l’ ibis30, el torlit31, entre d’altres. Les plantes també són especials i curioses: el llorer, la malva i el jusquiam32.

Les herbes les buscaven sobretot les nits de lluna nova. Els alquimistes es fixen sobretot en les substàncies minerals, especialment en la sal, i una pedra anomenada aglaphotis o marmoritis, que utilitzen contra l’epilèpsia.

Els poders especials de les substàncies màgiques no procedeixen sempre de la seva naturalesa o composició fisicoquímica, sinó del seu origen mític.

29

GUILLÉN, JOSÉ Urbs Roma(Vida y costumbres de los romanos) 30

L’ ibis és un au de potes llargues, bastant sociable que habita arreu del món. 31

És un au camallarga amb el bec dur. 32

Planta herbàcia d’una olor desagradable.

Page 29: Circe més enllà d' Homer

25

La màgia i religió

El concepte de màgia en els seus orígens ha estat lligat a la religió.

Comparteixen mitjans i destinataris en les celebracions.

Entenem com a religió les creences sobre les divinitats i obligacions culturals i

morals que en deriven. A l’Antiga Grècia però no hi ha un terme equivalent al

modern. El mot més proper és la threskeia i fa referència al culte i no a la

dogmàtica. Podem diferenciar diversos tipus de màgia:

Mageia: fa referència a la invocació de dèmons benèfics (esperits)

Goeteia: aquest tipus de màgia fa referència a la invocació de dèmons

malèfics junt als sepulcres.

Farmakeia: consisteix en la invocació preparant o administrant un filtre

mortal, basat en el coneixement de les plantes.

Epatoskopia: aquesta variant de la màgia consisteix en la predicció

d’esdeveniments futurs.

La “mageia” és una màgia innòcua i beneficiosa també anomenada màgia

blanca. I la “goeteia” és la màgia criminal, també anomenada màgia negra.

Dins del mateix grup hi podem trobar la “farmakeia”, l’astrologia, l’alquímia i

l’endevinació.

La “farmakeia” com s’ha mencionat anteriorment consisteix en la pràctica de

conjurs màgics utilitzant els poders de les plantes.

L’ “astrologia” és un sistema de creences que té un objectiu, i aquest és

pronosticar el futur sobre fets específics o bé sobre un individu en concret

utilitzant com a mètode els càlculs relatius a la posició dels planetes.

L’ “alquímia” és una ciència esotèrica que està vinculada a la transmutació de

la matèria. Les pràctiques i recerques al voltant de l’alquímia foren crucials en

el desenvolupament de la química. Els alquimistes es dedicaven a buscar la

pedra filosofal ja que creien que aquesta podria convertir qualsevol tipus de

metall en or.

I finalment l’ “endevinació” és la capacitat que tenen algunes persones per

predir i veure el futur.

La religió i la màgia comparteixen creences en déus o esperits però hi podem

establir certes diferències.

La religió creu bàsicament en éssers personals, conscients i totpoderosos i en

canvi la màgia creu en forces externes i impersonals.

Page 30: Circe més enllà d' Homer

26

A l’hora de practicar un ritus la religió pot fer-ho de cara a la societat i de forma

oberta ja que sempre ha estat acceptada però pel contrari la màgia se centra

en l’individu ja que les seves pràctiques no han estat mai del tot acceptades.

Podríem dir que la religió mira cap a la societat i la màgia cap a l’individu.

La religió afavoreix els vincles d’unió dels ciutadans amb la “polis” , els déus i la

natura. D’altra banda la màgia es centra en l’ interès individual o de petits grups

i celebren cerimònies privades i en alguns casos fins i tot secretes.

El que es pretén amb la religió és atraure el favor dels déus i evitar els càstigs

mitjançant la pregària i els sacrificis i els interessos de la màgia són doblegar la

voluntat de les potències superiors mitjançant la coacció de les seves fórmules i

actes.

En aquesta imatge es representa la màgia. Dues dones preparen un conjur,

possiblement utilitzant la “farmakeia”.

Page 31: Circe més enllà d' Homer

27

Com a representació de la religió aquesta imatge del Partenó és escaient ja

que al voltant es realitzaven els sacrificis religiosos dirigits als déus.

Page 32: Circe més enllà d' Homer

28

La màgia a l’èpica arcaica. L’Odissea homèrica.

A les primeres manifestacions èpiques de la literatura grega hi podem trobar

diversos objectes que posseeixen característiques especials i que pertanyen

als déus. Aquests els utilitzen a les seves intervencions divines al món dels

mortals. Alguns exemples d’aquests objectes són: l’ègida i les sandàlies

alades, el cenyidor d’ Afrodita que genera el desig eròtic, la vara d’or de la

maga Circe i els fils invisibles que utilitza Hefest per encadenar a Ares i

Afrodita, entre d’altres.

Però tot i així hi ha objectes que estan més vinculats a la màgia com poden ser

les plantes, els beuratges i els ungüents. El més conegut es la planta moly que

Hermes entrega a Odisseu com antídot de la poció que li oferirà Circe per

metamorfosejar-lo en animal.

“Tal diciendo, el divino Argifonte entregóme una hierba que del suelo arrancó y , a la vez me enseñó a distinguirla; su raíz era negra, su flor del color de la leche; moly suelen llamarla los dioses; su arranque es penoso para un hombre mortal; para un dios todo, en cambio, es sencillo.”33

(Homer, L’Odissea X 302-305)

També es fa referència a la màgia quan la maga Circe prepara les seves pocions i beuratges per transformar a tots els companys d’ Odisseu en animals.

“Ya en la casa los hizo sentar por sillones y sillas y ofreciéndoles queso y harina y miel verde y un vino generoso de Pramno, les dio con aquellos manjares un perverso licor que olvidar les hiciera la patria. Una vez se lo dio bebieron de un sorbo y, al punto, les pegó con su vara y llevólos alla a las zahúrdas: ya tenían la cabeza y la voz y los pelos de cerdos y aun la entera figura, guardando su mente de hombres.”34

(Homer, L’Odissea X 233-241)

És a L’Odissea on també hi ha referències a rituals màgics o a accions de naturalesa màgica que pertanyen a les tres esferes d’actuació màgica: la terapèutica, la màntica i la de submissió.

La màgia terapèutica es va utilitzar fins al naixement de la medicina, aquí la màgia podia conviure amb la religió.

La religió i la medicina són una institució social i en societats primitives les funcions del metge i del sacerdot eren molt semblants, per no dir que estaven totalment unides.

33

Aquest fragment ha estat extret de: La Odisea Homero Bibliotega gredos, traducció de J.M: PABÓN 34

Aquest fragment ha estat extret de: La Odisea Homero Bibliotega gredos, traducció de J.M: PABÓN

Page 33: Circe més enllà d' Homer

29

Un exemple de la màgia terapèutica són els conjurs dels fills d’ Autòlic35 sobre la ferida d’ Odisseu provocada per un porc senglar.

Respecte a la màgia màntica, l’exemple més clar i evident és la necromancia o evocació d’un mort. En aquest cant (XI) Odisseu i els seus companys baixen a l’ Hades o regne dels morts, obeint els consells de la maga Circe, per poder trobar el camí que els conduirà de nou a Ítaca.

En aquesta imatge podem observar la metamorfosi d’un dels companys d’ Odisseu en porc.

35

Autòlic era un heroi fill d’Hermes i de Quíone. Fou el mestre de lluita d’Heracles i participà en l’expedició dels argonautes. DEstacà també com a lladre, i tenia una habilitat especial per transformar el botí fent-lo irreconeixible. (Parramon i Blasco, Jordi Diccionari de mitología grega i Romana)

Page 34: Circe més enllà d' Homer

30

La màgia a la tragèdia clàssica

Podem observar elements màgics en tres de les obres d’ Èsquil. La celebració més important de “màgia negra” o nigromància es troba a Els Perses, 634-680 d’ Èsquil.

“(El coro evoca al muerto con gritos y gestos violentos: gime, da palmadas, se golpea el pecho.)

CORO. ¿Me oye, el bienaventurado, el rey semejante a los dioses, cuando lanzo en

clara lengua bárbara estos gritos diversos, lúgubres, dolientes? Gritaré bien alto mis

desgracias de total congoja. ¿Desde debajo me oye?

Oh, tú, Tierra, y vosotros, príncipes de los muertos, dejad salir de vuestras moradas

este numen ilustre, el susígena dios de los persas: enviad hacia arriba aquél, semejante

al cual, todavía no ha cubierto a nadie la tierra persa.

Querido es este héroe y querido tu túmulo; porque en él descansa una prenda querida.

Edoneo, tú que conduces hacia la luz, deja libre al príncipe único, a Darío, ¡eh, eh!

Porque jamás perdió a sus hombres en mortíferos contratiempos. Inspirado de los

dioses lo llamaban los persas, inspirado de los dioses era, porque dirigía bien el timón de su pueblo, ¡eh, eh!

Antiguo monarca, oh monarca, ven, ven, aparece sobre la cima de este túmulo; eleva

hasta allí la azafranada sandalia de tu pie, haz brillar el botón de la tiara real; acude,

padre benéfico, Darío. ¡Ah, ah!

Ven a oír nuevos e inauditos desgracias. Señor de mi señor, aparece. Sobre nosotros

vuela una lúgubre niebla, porque toda nuestra juventud ha perecido. Acude, padre

benéfico, Darío. ¡Ah, ah!

Page 35: Circe més enllà d' Homer

31

¡Ay, ay! ¡Ay, ay! ¡Oh muerte lamentada por miles de deudos! ¿Por qué mi señor, mi

soberano, sobrevino tan desmedido

contratiempo, tal sufrimiento sobre sufrimiento, a toda esta tu tierra? Del todo han

desaparecido las trirremes, nuestras naves que ya no son naves, que ya no son naves.”

(ÈSQUIL Los Persas, Tragedias)

En aquest fragment d’ Ès quil podem veure com evoquen els sacerdots l’esperit del mort. En aquest cas un antic monarca.

Èsquil és el primer i més antic dels tres grans tràgics grecs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Èsquil nasqué a Atenes l’any 525. Va escriure i posar en escena, en el teatre situat en el recinte consagrat al déu Dionís , al peu de l’ acròpolis , unes vuitanta tragèdies, de les quals a part d’alguns fragments, només s’han conservat set: Els perses, els set contra Tebes, Les Suplicants, L’Orestea (Agamemnó, Les Coèfores, Les Eumènides) i Prometeu.

Èsquil (Eleusis, 525-456 a.C.)

Page 36: Circe més enllà d' Homer

32

La màgia a l’èpica hel·lenística. Les Argonàutiques

A l’època clàssica la màgia apareix d’una forma moderada a la tragèdia i s’assimila a la religió. A l’època hel·lenística passa a ser el motiu únic i principal de les obres literàries.

La millor literatura de l’època procedia d’Egipte que des d’aleshores s’havia convertit en la terra de la màgia. Apol·loni de Rodes, nascut a Naucratis, coneixia de primera mà la màgia reial i així ho demostra a Les Argonàutiques.

Page 37: Circe més enllà d' Homer

33

La màgia a la literatura llatina segons Appuleu

Luci Appuleu fou l’escriptor romà més important del segle II. Nasqué a

Madaura, ciutat romana de Numidia. Una de les seves obres notables és L’ase

d’or.

Aquesta obra és l’única novel·la llatina que s’ha pogut trobar. Va ser escrita al

segle II dC i era una adaptació d’un original grec, que possiblement es va

perdre. El seu text inicia el gènere de la novel·la picaresca per episodis

posteriorment cultivada per Quevedo, Bocaccio i Voltaire entre d’altres. És una

obra imaginativa, irreverent i entretinguda. L’ ase d’or és l’única obra de la

literatura grecoromana antiga en examinar de primera mà la terrible condició de

les classes baixes. Tot i això la novel·la no deixa de ser imaginativa, enginyosa

i sovint sexualment explícita.

En un fragment d’aquesta novel·la podem observar com Pàmfila, la senyora de

Fotis pateix una metamorfosi.

“Pánfila empieza por desnudarse por completo; luego abre una arqueta y de allí

saca unas cuantas cajas; destapa una y con la pomada que contiene se frota

mucho rato con ambas manos, se unta todo el cuerpo [...] Y, tras un

imperceptible movimiento ondulatorio, apunta una suave pelusa que se

desarrolla al instante y se convierte en recias plumas; la nariz se le encorva y

endurece; las uñas se convierten en poderosas garras. Pánfila es ya buho.[...]

Para comprobar su nuevo estado , se pone a revolotear progresivamente;

luego, lanzándose al exterior, gana altura y desaparece en pleno vuelo.”

Luci, el protagonista, queda molt sorprès per aquesta metamorfosi que té el

plaer d’haver vist a través d’una escletxa. I demana a Fotis que el

metamorfosegi a ell. Finalment accedeix i ell segueix el mateix procediment que

Pàmfila:

“Yo recojo esa cajita con ambas manos y la cubro de besos; en primer lugar la

conjuro para que me otorgue el favor de un vuelo feliz; al instante me despojo

de toda mi indumentaria y meto ansiosamente las manos dentro; saco un poco

más de ungüento y me froto a fondo todos los miembros de mi cuerpo. [...] Mi

suave cutis adquiere rigidez del cuero; en mis extremidades no se pueden

contar ya los dedos,[...] y en la última vértebra me sale una larga cola. Mi rostro

pierde toda proporción: me crece la boca, se me ensanchan las narices, me

cuelgan los labios; de la misma manera se cubren de pelo y se desarrollan

exageradamente las orejas.”

Podem observar tot el procés de transformació que pateix Luci en un ase. A

causa d’un ungüent que s’ha untat per tot el cos ha estat metamorfosejat en

ase, però en principi voldria haver estat transformat en au.

Page 38: Circe més enllà d' Homer

34

En aquesta imatge podem observar la portada de l’edició en llatí de John Price

de l’obra d’ Appuleu Les metamorfosis o L’ase d’or. (1650)

Page 39: Circe més enllà d' Homer

35

7. Circe a través de les fonts escrites36

La font més antiga que coneixem és l’Odissea d’Homer, escrita

aproximadament sobre el segle VIII aC. Probablement a partir d’aquesta

sorgeixen totes les demés. Hesíode, autor grec d’ entre el VIII i el VII aC,

només recull a la seva Teogonia certes dades sobre la maga, respecte la seva

ascendència i descendència i la localització de la seva illa. Del III aC tenim les

Argonàutiques d’Apol·lini de Rodes. Aquest nou relat èpic narra l’aventura dels

argonautes en busca del velló d’or, i en la seva aventura també es trobaran

amb Circe. Partint d’aquests relats de base, segles després diversos autors

romans desenvoluparien aquestes histories, les modificarien i ornamentarien,

en crearien d’altres noves relacionades entre si. D’aquesta forma tenim fonts

que mencionen a Circe en major o menor mesura, que abasta des del segle

VIII aC al II dC aproximadament.

36

Extret d’una monografía realitzada a l’universitat la Laguna de Tenerife per Adrián Hernández Hernández y Marta Melero Bandrés

Page 40: Circe més enllà d' Homer

36

8. Mites i llegendes gregues en les que apareix

Circe

Circe i Pico

Pomona era una nimfa romana protectora dels fruits, tenia un bosc sagrat que

era cuidat per un flamen37, es trobava en el camí de Roma a Ostia, en el

Pomeral. Diuen que Pomona es va enamorar del rei Pico i es casà amb ell, i

que, pel seu amor, aquest havia menyspreat a Circe, la qual es va venjar

transformant-lo en l’au “pico”.

Ovidi presenta a la nimfa Pomona com l’esposa de Vertumne, divinitat afí que

estava relacionada amb el cicle de les estacions i la fecunditat de la terra.

Circe es va enamorar de Pico quan el va sorprendre caçant. Per allunyar-lo

dels demés caçadors el transformà en porc senglar amb la intenció de restituir-

lo més tard a la seva forma normal. Aleshores la maga li va confessar el seu

amor, però Pico, que estava dolçament enamorat de la seva esposa (que

alguns identifiquen amb Canens), la va repudiar.

Circe, plena de còlera, el va transformar de porc senglar a ocell “pico”. A Roma

“pico” era considerat un ocell profeta consagrat a Mart.

Canens, trobant a faltar al seu estimat marit, va recórrer les valls i muntanyes

buscant-lo durant sis dies amb les seves respectives nits, fins que esgotada i

sense esma , es deixà caure a les ribes del Tíber. En aquell moment Canens,

personificació del cant, deixa escoltar la seva melodiosa veu i desaparegué

dissolent-se amb l’aire. Del matrimoni de Canens amb Pico neix Faune.38

37 El flamen era un sacerdot romà que formava part del col·legi dels flamins. Eren els sacerdots més prestigiosos de l’Antiga Roma. 38 Per a aquesta informació vegeu el llibre d’ Argerich Cabús, Joan Grecia y Roma. Leyendas y mitos comentados. CCG EDICIONES (2002) pàg. 44-45

Page 41: Circe més enllà d' Homer

37

En aquest fragment apareixen diversos personatges importants relacionats

amb la maga Circe que tot seguit s’explicaran.

Pomona o Canens és la nimfa romana que vetllava els fruits. Tenia un bosc

sagrat, el Pomonal, en el camí de Roma a Ostia. Un flamen cuidava d’aquest.

Els poetes li atribueixen aventures amoroses; per exemple, la presenten com

esposa del rei llegendari Pico. Pel seu amor Pico menysprea a la maga Circe, i

per això és transformat en pico.

Ovidi la presenta com l’esposa de Vertumne, qui, com ella és una divinitat

relacionada amb el cicle de les estacions i la fecunditat de la terra.

Fouché, Nicolas (1653-

1733)39

Pomona

39 Aquest quadre es troba al museu Magyar Szépmüvészeti Múzeum a Budapest.

Page 42: Circe més enllà d' Homer

38

Vertumne i Pomona, de Francesco Melzi (segle XVI). Gemäldegalerie (Berlín)

Page 43: Circe més enllà d' Homer

39

Pico és un rei molt antic del Laci. Regnava sobre els Aborígenes, els primers

pobladors del país, i passava per ser el pare de Faune i avi del rei Llatí. El rei

Pico sembla haver estat un excel·lent endeví i guardava a casa seva un pico,

l’ocell profeta per excel·lència.

Els mitògrafs sostenien també l’opció de que l’ocell era el rei Pico

metamorfosejat per Circe, per haver repudiat el seu amor ja que ell estava

profundament enamorat de Pomona o Canens, una ninfa filla de Jano.

Sartorio, Giulio Aristide (1860-1932)

Pico, rei del Laci, i Circe40

40

Aquest quadre es trova en una col·lecció privada a Roma, Itàlia.

Page 44: Circe més enllà d' Homer

40

Faune sembla haver estat un antiquíssim déu romà. El seu culte està localitzat

en el mateix mont Palatí o en els seus voltants.

Pel seu nom apareix com un déu protector, de ramats i pastors. Sota la

influència grega va ser identificat amb el déu Pan. A vegades és considerat fill

de Circe i Júpiter, pare de tots els déus.

La personalitat divina de Faune subsistia de manera bastant curiosa,

multiplicant-se. Els faunes (fauni) són en l’època clàssica, genis selvàtics i

campestres, companys dels pastors i els equivalents als sàtirs hel·lènics.

La seva naturalesa és doble, meitat home meitat cabra, tenen banyes i amb

freqüència peülles de cabra.

Diverses versions consideren a Faune pare

de varis personatges: així, de la seva unió

amb la nimfa Marica, identificada amb

Circe, considerada filla del Sol, neix Llatí,

rei del Laci. Lentament el culte a Faune va

anar minvant i va ser substituït pel culte a

Pan, déu grec que els romans assimilaven

al seu.41

Faune

41

Per a aquesta informació vegeu el llibre d’ Argerich Cabús, Joan Grecia y Roma. Leyendas y mitos comentados. CCG EDICIONES (2002) pàg. 46

Page 45: Circe més enllà d' Homer

41

Angitia era la divinitat romana de les serps. Va ser identificada amb Circe,

Medea i la nimfa Marica, i honorada pels habitants de Minturns en el Liris.

Era honorada com deessa de les serps ja que havia ensenyat a encantar-les

amb paraules màgiques i emprant contraverins. Angitia va ser adorada pels

Morsos a la riba del llac Fucin.42

42

Ob. Cit.: pàg. 87

Page 46: Circe més enllà d' Homer

42

Ulisses i Circe

Ulisses arriba a l’illa d’Eea, a Tirrènia, on residia l’encantadora Circe en un

magnífic palau. Era una maga molt famosa, gelosa, cruel i hipòcrita.

Era filla d’Heli (el Sol) i la nimfa Perseis, una de les filles d’Oceà i germana d’

Eetes.

Vivia a l’illa d’Eea a la costa italiana, rep el sobrenom d’ Aeaea, i d’ençà

s’anomena a les arts màgiques Aeaea Artes o Aeaea Carmina. Amb el temps

l’illa d’Eea es va unir al continent, formant el promontori de Circeu.

Circe fou obligada a fugir d’Itàlia pels sàrmates i es va establir a aquesta illa,

situada al mar d’ Etruria. El rei dels sàrmates va cometre la bogeria de festejar-

la i casar-se amb ella. Circe, que volia regnar sola, es va lliurar d’ ell

enverinant-lo. Els sàrmates que no volien ser governats per una reina homicida,

l’expulsaren del país i ella va fugir per establir-se a Itàlia. Diuen que Circe fou

transportada a l’illa en el carro del seu pare Heli, el Sol.

La guàrdia de la seva residència estava formada per animals ferotges als que

havia amansat amb les seves pocions màgiques.

Els forasters que arribaven a l’illa eren captivats per la seva harmoniosa veu i

la seva extraordinària bellesa i per aquest motiu acceptaven el banquet de

benvinguda que Circe els oferia, durant el qual, tocats amb la seva vareta

màgica, es convertien en porcs i eren tancats en una cort de porcs. Això va ser

el que els hi va passar als companys d’ Ulisses quan van arribar a l’illa. De tots

ells el prudent Euríloc fou l’ únic que va poder escapar dels encanteris de la

maga mentre els seus companys eren transformats en porcs.

Euríloc, lliure de l’encanteri, va poder arribar a Ulisses i explicar-li tot el que

havia succeït aleshores Ulisses, armat, es va dirigir al palau de Circe disposat a

alliberar als seus companys. Pel camí es va trobar amb el déu Hermes, el

missatger dels deus, de qui va rebre una herba màgica, una arrel negra amb

fulles blanques anomenada moly o all blanc amb la que quedaria protegit dels

encanteris i manipulacions de la maga. Però l’heroi quan va veure cara a cara a

Circe no pogué amagar la seva atracció i l’encant de la seva bellesa, i de la

mateixa manera Circe al veure la seva presència, reialesa i figura esvelta, no

tingué valor per menysprear l’ocasió d’obtenir un espòs digne d’ ella.

D’aquesta forma l’heroi i la maga es van enamorar i es van unir en un amor

apassionat, Ulisses es va quedar a viure amb ella durant un any. En aquest

llarg any tingueren diversos fills: Agri, Llatí i Telègon (o Telígon, de sobrenom

Page 47: Circe més enllà d' Homer

43

Aeac), i una filla, Casífone, que més tard fou esposa de Telímac. Telígon va

fundar la ciutat de Tusculum.43

La íntima convivència d’ Ulisses i la maga va fer que aquesta cedís al desig de

l’heroi de retornar als seus companys la seva forma humana. Circe accedí i va

desprendre als companys de l’heroi dels seus embolcalls, convertint-los així en

homes. Finalment Circe va cedir a les súpliques d’ Ulisses i deixà que

marxessin cap a Ítaca, però com a condició havia de baixar al regne d’Hades

per consultar el futur del seu viatge a l’ànima de Tirèsies.44

Quan els companys d’ Ulisses arribaren a l’illa d’Eea després de el seu viatge

al món dels morts, Circe els rebé amb benevolència i els obsequià amb moltes

vitualles pel seu retorn a Ítaca.

Circe i el cec Tirèsies aconsellaren a Ulisses que no desembarqués a Sicília,

però els seus companys, esgotats per tots els contratemps del viatge,

l’obligaren, per boca d’ Euríloc, a desembarcar. Amb el pas del temps les

provisions que els hi havia donat Circe es van esgotar45

Imatge de la planta moly que

donà el déu Hermes a Odisseu

per contrarestar els encanteris

de la maga. Es creu que pot

ser la planta Galanthus nivalis

“la campaneta”.

43

Ob. Cit.: 356-357 44

Ob. Cit.: 357-358 45

Ob. Cit.: 363

Page 48: Circe més enllà d' Homer

44

Circe i Glauc

Circe estava enamorada de Glauc,

una divinitat marina que també

rebia el nom de Ponti. Glauc era

pescador a la ciutat d’ Antedon, en

Beocia, i va observar que els

peixos que pescava i deixava a la

platja sobre l’ herba que bordejava

la vora del mar, quan entraven en

contacte amb la planta, es

reanimaven i , aletejant, retornaven

vius a l’aigua i desapareixien sota

les onades. Glauc va voler provar

aquella herba màgica, però els

seus efectes el van embogir i van

despertar en ell uns desitjos

enormes de viure en les

profunditats de les aigües marines.

Tant fort era el desig que, sense poder resistir més a la temptació, es llançà al

mar des de les roques d ’Antedon, en el canal d ’Eubea, i va ser acollit en el

fons de les onades per les divinitats marines que habitaven les profunditats,

convertint-se en una d’elles. Però Glauc no era feliç en l’amor.

Un dia que nedava a prop de la platja veié a la jove Escila i quedà

completament enamorat. La jove sempre es mostrà hostil davant de les

mostres d’afecte del noi. Glauc aleshores consultà a la maga Circe per obtenir

un filtre màgic que estovés el cor de la seva estimada i així poder aconseguir el

seu amor.

Circe s’enamorà de Glauc i va decidir treure’s de sobre a la seva rival. Va

abocar un líquid verinós a la font on Escila es banyava, i quan la jove va

submergir els peus a l’aigua va quedar transformada en un horrible monstre i

es veié rodejada per una canilla de gossos monstruosos que s’aferraven a ella i

dels quals no es podia desprendre.

Esglaiada, es llançà al mar i es convertí en una deessa malèfica que espantava

als navegants que s’apropaven a ella. Davant de la caverna que va habitar, hi

Page 49: Circe més enllà d' Homer

45

havia un remolí causat per un altre monstre, Caribdis, una filla de Neptú

castigada per Zeus, en el que naufragaven les naus que fugien d’ Escila.46

Detall d’Escila en una ceràmica 450-425 aC

46

Glauc i Escila per Spranger, cap a 1580

Page 50: Circe més enllà d' Homer

46

Se’ns descriu com un monstre amb cos de dona i cua de peix, sis gossos

sortien de la seva cintura.

Circe i Medea

Alguns poetes consideren a Medea i Circe filles d’ Hècate, divinitat dels conjurs

i els encantaments. També estava unida a la casta mitològica de Circe

Agamede, filla d’ Angias, rei d’Helis, deessa de la lluna coneixedora de les

virtuts de totes les plantes, amb les que preparava tota classe de pocions

màgiques.

La família de Circe

Eetes era fill del Sol i de l’oceànide Perseis, germà d’ Aloeo, de la maga Circe,

de Pasífae, esposa de Minos (anomenada Eurílite) i pare de Calcíope (que era

la més gran) i de Medea i Apsirt. També es deia que estava casat amb la

nereida Neera, amb l’oceànide Ídia o amb Hècate, la seva neboda i filla de

Perses, rei de Tàuride.47

Com podem observar la maga Circe apareix en diferents llegendes de l’

Antiguitat, que han arribat fins als nostres dies. I han servit d’inspiració per a

moltes altres creacions literàries, basades també en la maga.

47

Ob. Cit.: 415

Page 51: Circe més enllà d' Homer

47

9. L’ empremta literària de Circe

En aquest punt del treball es tractarà la presència de la fetillera Circe a la

literatura posterior clàssica. Farem referència a Felix Lope de Vega y Carpio, i

de retruc a Góngora, a Julio Cortázar i un petit poema de Mercè Rodoreda,

juntament amb certs poemes i textos que s’han dedicat a Circe. De diversos

autors espanyols, catalans i anglesos.

Circe a l’obra de Félix Lope de Vega y Carpio

Felix Lope de Vega y Carpio va ser poeta, novel·lista i el millor dramaturg

espanyol. Miguel de Cervantes, autor del Quixot, el va nomenar Monstruo de la

naturaleza y fénix de los ingenios. Nasqué a Madrid l’any 1562 i va morir l’any

1635. Va cultivar tots els gèneres vigents al seu temps. Va escriure 1500 obres

teatrals però moltes d’elles s’han perdut. 48

Aquest poeta castellà pertany al període barroc i destaca com un dels millors

poetes i dramaturgs del Segle d’Or de la literatura castellana.

A continuació destacaré un sonet (poema format per dos quartets i dos tercets

de versos endecasíl·labs) titulat A Circe de Lope de Vega:

“Rinde tu ciencia, y con temor retira

De los Guzmanes rayos los febeos,

Hija del sol, humilla sus trofeos,

Su luz respeta, su grandeza admira.

Al plinto ilustre de tan alta pira

Consagra tu belleza y mis deseos,

Y en vez de los laureles didimeos,

Suspende al árbol de la paz la lira.

En luz que con el sol términos parte,

O quise hacerte fénix o perderte;

Pero ¿cómo podràs de mi quejarte,

Pues tienes en las manos, que has de verte,

La mas heróica luz para ilustrarte

Y el ingenio mayor para entenderte?”

48

Fragment de la vida i obra de Félix Lope de Vega y Carpio http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1952

Page 52: Circe més enllà d' Homer

48

L’obra de La Circe con otros poemas i prosas es publica a Madrid l’any 1624.

El poema que dona títol al llibre és una rèplica millorada del model de la rèplica

mitològica de Góngora, tant per la seva extensió com per la seva profunditat.

Un narrador omniscient presenta al lector la caiguda de la ciutat de Troia i

explica com els soldats d’ Èol obren el sac de vents que els hi proporciona

aquest déu i com enmig d’aquesta tempesta arriben a l’illa de la maga Circe.

També es narra la metamorfosi dels companys d’ Ulisses. Un cop Ulisses ha

vençut a Circe els companys recuperen la seva forma originària. Ulisses surt de

l’illa d’Eea però encara ha de baixar als inferns per consultar el seu futur amb

l’endeví Tirèsies.

Aquest recull va dedicat a Gaspar de Guzmán i Pimentel, més conegut per ser

compte d’ Olivares i duc de Sanlúcar la Mayor.

Aquesta imatge representa la portada de l’ obra de La Circe de Lope de Vega,

dedicada a D. Gazpar de Guzmán, Conde de Olivares.

Page 53: Circe més enllà d' Homer

49

Imatge de Félix Lope de Vega y Carpio (Monstruo de la naturaleza y Fénix de

los ingenios, segons Miguel de Cervantes)

Page 54: Circe més enllà d' Homer

50

Un conte de Julio Cortázar

Julio Cortázar és considerat un dels màxims exponents de la literatura

llatinoamericana del segle XX. La característica principal de les seves obres i

de la seva estratègia narrativa és la barreja d’elements fantàstics en situacions

aparentment quotidianes, i la forma com els personatges accepten aquests

elements estranys com a part de la seva realitat.

Concretament en aquest relat titulat Circe tot allò fantàstic és present en el text.

Delia Mañara, el personatge principal, invoca mitjançant el seu nom

anagramàtic a un insecte aràcnid, que després de flirtejar amb els seus

pretendents, els mata. També pot fer referència a la maga els licors i bombons

que realitzava Delia com a passatemps, igual que les pocions emmetzinades

de Circe dirigides a tot aquell que no complia la seva voluntat, especialment

homes.

La consumació del relat de Cortázar arriba amb la transformació de Mario, que

passa de ser un home gentil i pacífic a una bèstia involuntària que és capaç de

cometre un homicidi.

Els elements i signes fantàstics, inspirats en la mitologia, es barregen

caòticament amb la realitat.

En aquesta imatge apareix Julio Cortázar (1914-1984). Els moviments que el

van influenciar foren el surrealisme i el realisme màgic.

Page 55: Circe més enllà d' Homer

51

Un poema de Mercè Rodoreda

Ulisses en l’illa de Circe

En la barreja d’un folcat d’oprobi ara ja sou sota rasposa pell amb boques afuades en musell, grinyoladissos al voltant de l’obi. Haurà bastat, oh companyons, la quera incessant de la fam, tota cabdell pel laberint feréstec del budell, la malvestat d’una deessa artera! Que us valguin totes les viltats rebudes quan sereu verticals sobre els peus rudes, braços capçats per les forcades mans! En cims d’honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l’aventura difícil d’ésser humans.

Mercè Rodoreda

Món d’ Ulisses.

Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda.

Un cop més es torna a demostrar que el personatge mitològic de Circe ha estat

transcendent. En aquest cas és l’autora catalana Mercè Rodoreda la que

dedica un poema a la terrible maga i a l’ heroi Ulisses.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista catalana

més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. Les

seves obres més rellevants són La plaça del Diamant (1962), El carrer de les

Camèlies(1966) i Mirall trencat (1974) entre d’altres.

Page 56: Circe més enllà d' Homer

52

Circe a la literatura anglosaxona contemporània

Circe’s power

I never turned anyone into a pig.

Some people are pigs; I make them

look like pigs.

.

I’m sick of your world

that lets the outside disguise the inside.

.

Your men weren’t bas men;

undisciplined life

did that to them. As pigs,

.

under the care of

me and my ladies, they

sweetened right up.

.

Then I reversed the spell,

showing you my goodness

as well as my power. I saw

.

we could be happy here,

as men and women are

when their needs are simple. In the same breath,

.

I foresaw your departure,

your men with my help braving

the crying and pounding sea. You think

.

a few tears upset me? My friend,

every sorceress is

a pragmatist at heart; nobody

.

sees essence who can’t

face limitation. If I wanted only to hold you

.

I could hold you prisoner.

Page 57: Circe més enllà d' Homer

53

En aquest poema la maga Circe es dirigeix a Ulisses explicant la seva estança

des de la seva visió. Es mostra dominant i segura enfront l’heroi.

L’autora és Louise Glück (Nova York, 1843). El poema pertany al llibre

Meadowlands.

En aquesta imatge apareix l’autora d’aquest poema, Louise Glück.

Page 58: Circe més enllà d' Homer

54

Circe a l’ òpera

Aquesta obra va ser estrenada en forma d’òpera amb música de Jordi

Rossinyol. L’autor és Albert Mestres (Barcelona, 1960) i l’ obra es titula La bufa.

Tot seguit presentaré un fragment d’aquesta obra on hi apareix la maga.

Parlant amb Ulisses. L’heroi demana a la maga que el deixi retornar a la seva

terra, Ítaca. Circe es resigna, però finalment, plena d’ira concedeix el retorn a

l’astut heroi.

Page 59: Circe més enllà d' Homer

55

ULISSES…….Vull tornar al terrer pairal vull veure l’espaiós casal trepitjar l’espaiós casal menjar carn a desdir i beure el vi dolç a l’espaiós casal jeure i dormir a l’espaiós casal Circe Circe per l’amor de Zeus per l’amor de Zeus . VEU DE LA CONSCIÈNCIA…..Raça de Zeus laertíada en ginys tan fèrtil Ulisses ets un fantotxe . CIRCE….Si? Qui em crida? Ets tu Ulisses de gran ardit? . ULISSES……..Oh Circe divina entre dees encara que ja fa un any que comparteixo el teu llit bellíssim un any fa mesclant-nos en la colga i l’amor sovint quan un instant descanso al teu pit un instant de repòs al teu pit sovint em sorprèn em sorprens desconeguda i inexpugnable tan estrangera dona de les feres dona de les feres tan estrangera la teva distància .

Page 60: Circe més enllà d' Homer

56

CIRCE….Ets un hipòcrita raça de Zeus en ginys tan fèrtil Ulisses ets un hipòcrita Realment astut ha de ser i un pispa dels fins entre tots qui et guanyi en ardits ni que sigui un déu que es presenti però a mi no m’enganyes nodrissó de Zeus a ningú no enganyes a ningú nodrissó de Zeus perquè és només per a tu i davant teu nodrissó de Zeus per a tu i davant teu que interpretes aquesta broma aquesta bufa i no et pensis perquè tu Ulisses de gran ardit vulguis fer que les coses són així resullta que les coses són així ni et pensis maco que perquè tu Ulisses de gran ardit pretens fer creure que les coses són així resulta que les coses són així i els altres tan contents i tu tan tranquil . ULISSES……..Oh nissaga del Sol Circe divina entre dees no és just . CIRCE….Desgraciat . ULISSES……..No és just . CIRCE….Desgraciat ja fa un any que els teus incauts companys de colla un any fa com a bacons es rebolquen per terra a les porqueres i s’atipen a desdir de fages i glans i el fruit del corner . ULISSES…….Circe sisplau

Page 61: Circe més enllà d' Homer

57

. CIRCE….Desgraciat ja fa un any que comparteixes el meu llit bellíssim un any fa mesclant-nos en la colga i l’amor i al meu plat menges la carn a desdir i al meu vas beus el vi dolç la carn a desdir i el vi dolç un any . ULISSES……..Oh dona de les feres nissaga del Sol Circe divina entre dees nosaltres som fills del mar i n’hem renegat . CIRCE….Desgraciat ja fa un any i ni així m’has vist ni mai m’has mirat i has vist els meus ulls ni així un any fa perquè no veus més enllà del teu melic . ULISSES…….Per l’amor de Zeus nissaga del Sol Circe divina entre dees escolta’m . CIRCE….Desgraciat . ULISSES……..Nissaga del Sol Circe divina escolta’m escolta el teu cor i deixa’m anar . CIRCE….Desgraciat ja està . ULISSES…….Escolta el teu cor . CIRCE….Ja està esclau de tu mateix que només et calia demanar i desitjar desgraciat

Page 62: Circe més enllà d' Homer

58

. ULISSES…….Oh Circe . CIRCE….No has de témer res més Només et calia demanar i desitjar No has de témer ja res més . ULISSES……..Oh Circe Oh Circe benigna Oh ben formada Circe Oh Circe de sacre estatge gràcies gràcies . CIRCE….Ai nodrissó de Zeus Ulisses maco mai n’aprendràs . ULISSES……..Gràcies gràcies Circe benigna Circe de sacre estatge . CIRCE….Mai n’aprendràs Au desgraciat torna al teu racó de món torna al teu casal pairal nodrissó de Zeus a la terra paterna al teu aguilar maco amb la doneta igual valga’m Zeus val la muller concertada la molt discreta Penèlope torma i oblida’m vinca Ulisses maco ets lliure com sempre series només que volguessis

Albert Mestres, La bufa.

Page 63: Circe més enllà d' Homer

59

L’argument de Circe per Silvia Ugidos

En aquest text la maga Circe es dirigeix a Ulisses per intentar-lo convèncer de

que es quedi amb ella. Critica a la seva esposa que l’espera a Ítaca i fa

referència al teler que teixeix durant el dia i desfà per les nits per evitar casar-

se de nou. Pretén que es quedi junt amb ella envoltat de plaers i sense cap

mena de preocupació. Però no ho aconseguirà perquè l’amor d’ Ulisses per

Penèlope és més fort que qualsevol argument.

“Si regresas, Ulises, encontrarás allí en Ítaca una mujer cobarde: Penélope ojerosa que afanosa y sin saberlo le teje y le desteje una mortaja al amor. Ella pretende aferrarse y aferraros a lo eterno. Si regresas hacia un destino más infame aún que éste que yo te ofrezco avanzas si vuelves a su encuentro. Más enemigo del amor y de la vida que mis venenos es vuestro matrimonio, vil encierro. Quédate, Ulises: sé un cerdo.”

Silvia Ugidos (Oviedo, Astúries, 1972)

Page 64: Circe més enllà d' Homer

60

10. Medea

Medea fou sacerdotessa de la maga Hècate i una de les fetilleres més grans

del món antic. Aprengué les seves arts i encanteris d’aquesta temible maga,

juntament amb la seva tieta Circe.

Era filla del rei Eetes de Còlquida i néta d’Heli, déu del Sol.

La possessió més valuosa del rei Eetes era un velló d’or. Quan Jasó i la

tripulació de l’ Argo arribà a Còlquida cercant el velló, Eetes no estava disposat

a cedir-lo. Aleshores digué que si Jasó aconseguia domar a un brau molt temut

per tota la població l’obsequiaria amb aquest velló d’or. Aparentment era

impossible. Però Medea es va enamorar de Jasó i accedí a utilitzar la seva

màgia per ajudar-lo, a canvi de que Jasó es casés amb ella.

Després d’obtenir el velló d’or Jasó fugí amb la seva nau amb Medea i el germà

petit d’aquesta Apsirt. El rei Eetes els perseguí. Per retardar la recerca Medea

matà el seu germà petit i tallà el seu cos en trossos, i llançant-los al mar.

Aleshores el pare horroritzat hagué de recollir tots els fragments esquarterats

del seu fill per poder donar-li una sepultura digna.

Al arribar a Yolco, fora de perill, Medea va continuar amb la seva fetilleria.

Va restaurar la joventut del pare ancià de Jasó, Esó, tallant la seva gola i

omplint el seu cos amb una poció màgica. 49

Un dia s’adona que Jasó ja no l’estima i que s’ha casat amb la filla del rei de

Corint. Aleshores utilitzarà les seves arts per eliminar al seu rival, incendiarà el

palau on es troba i a més matarà als fills descendents de Jasó.

Medea fuig d’allà i arriba a Atenes. Allà serà rebuda pel rei Egeu, amb qui es

casarà temps després. Egeu té un fill que encara no coneix, ja que ha crescut

lluny d’Atenes. 50

Quan Teseu arribà a Atenes per fer-se reconèixer pel seu pare intentà matar-lo.

Aleshores fou desterrada d’Atenes i tornà a Àsia, acompanyada del seu fill

Medo, que havia tingut amb Egeu i és l’epònim del poble dels medos.

Després retornà a la Còlquide, on Perses havia destronat a Eetes i va fer matar

a Perses per restituir el regne del seu pare.

49

Informació extreta de Encyclopedia Mythica http://www.pantheon.org/articles/m/medea.html 50

Fragment extret del llibre de llatí de primer de batxillerat de Maristes Champagnat.

Page 65: Circe més enllà d' Homer

61

Existia una tradició segons la qual Medea no hauria mort sinó que hauria estat

transportada als Camps Elisis, on s’hauria unit a Aquil·les ( el mateix que

Ifigènia, Helena i Polixena).51

Medea

Cronologia: 1868

Autor: Henri Klagmann (1842-1871)

Localització: Musée des Beaux-Arts, Nancy (França)

51

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 336-338

Page 66: Circe més enllà d' Homer

62

Medea a punt de matar els seus fills Eugène Delacroix (1798-1862)

Cronologia: 1862 Tècnica: Oli sobre tela Dimensions: 76 cm x 165 cm

Localització: Museu de Belles Arts, Lille (Alemanya)

Page 67: Circe més enllà d' Homer

63

11. Circe a L’Odissea d’Homer

Després de la decepció tant gran que es van emportar Ulisses i els seus

mariners durant l’experiència viscuda a l’illa d’Eòlia52 i a la terra dels lestrígons

van arribar a l’illa d’Eea on habitava la maga Circe , filla del Sol. Van ancorar al

port i van decidir desembarcar per conèixer aquest nou territori. Ulisses va

dividir als seus homes en dos grups un seria guiat per ell i l’altre per Euríloc.

El grup d’ Euríloc va anar a investigar i va trobar el palau on vivia la maga

Circe. Era tot de marbre, rodejat de jardins per on passejaven llops i lleons

domesticats, eren dòcils perquè en altres temps havien estat homes però la

maga els va transformar en feres. Totes aquestes bèsties van sortir a rebre als

nous visitants remenant les cues i fent festes.

La maga els va acollir molt amablement i els va convidar a un deliciós banquet,

tots van acceptar la invitació menys Euríloc que va romandre fora del palau.

Després del dinar Circe els va tocar amb la seva vara màgica i els va

transformar en porcs, tot i haver canviat la seva forma corporal següent

mantenint la ment de forma humana. La maga tot seguit els va tancar en els

estables des d’ on cridaven i es lamentaven profundament.

Aleshores Ulisses al rebre les notícies del espantat Euríloc va agafar les seves

armes i es dirigí cap al palau de la maga per rescatar als seus companys. Just

en aquell moment se li aparegué el deu Hermes, els dels peus alats i li donà

una herba que destrueix qualsevol encantament. El déu li aconsellà que quan

la maga el toqués amb la seva vareta l’amenacés amb l’espasa i la obligues a

retornar a la forma humana a tots els seus companys.

Així va succeir. Durant un any Ulisses i els seus companys van ser els seus

hostes envoltats de totes les comoditats possibles.

Circe digué a Ulisses que per tornar a l’illa d’ Ítaca primer havia de baixar als

inferns i parlar amb l’endeví Tirèsies perquè li indiqués el camí que havia de

seguir.

52

A l ’illa d’ Eòlia hi és la mansió d’ Èol, senyor dels vents. És una illa flotant, rocosa, rodejada d’una muralla de bronze.

Page 68: Circe més enllà d' Homer

64

L’episodi de Circe i Odisseu també va ser recollit per altres autors posteriors.

També tenim referències d’aquesta trobada a la Biblioteca Mitològica, guia

única de la mitologia grega que va des dels orígens de l’univers fins a la Guerra

de Troia, Les Metamorfosis (Ovidi Metamorfosis. XIV, 243-319) o les Faules

d’Higí. Excepte el relat d’ Ovidi, molt elaborat, la resta només són resums de la

història explicada per Homer.

A més alguns autors van continuar la història d’ Odisseu i Circe, relatant la mort

de l’heroi. Tant en la Teogonia (Hesíode Teogonia 1011-1016), com en

la Biblioteca Mitològica i a les Faules es menciona un fill d’ Odisseu i Circe:

Telègon, Aquest quan té edat suficient, decideix anar a buscar al seu pare.

Sembla ser que arriba a Ítaca, després d’un viatge tant llarg i amb una gana

insuportable, comença a robar. Odisseu i el seu fill Telèmac (fill de Penèlope)

van anar a enfrontar-se contra el lladre. Ningú es va reconèixer i van iniciar una

lluita. Telègon va ferir mortalment a Odisseu, i justament després s’adona que

és el seu pare, aquell que portava tant de temps buscant. Terriblement afligit,

torna a l’illa de la seva mare, portant el cos del seu pare i acompanyat de

Telèmac i Penèlope.

A l’illa Eea, donaren sepultura a Odisseu i per ordres de Minerva, segons

s’explica a les Faules (Higini Faules 127, 2), Telègon es casà amb Penèlope i

Telèmac amb Circe. D’aquests va néixer Llatí ( que dona origen a la llengua

llatina, tot i que segons Hesíode, Llatí es fill d’ Odisseu i Circe (Hes. Teog.

1013)) i de Telègon i Penèlope neix Ítal ( que dona nom a Itàlia).53

53

Extret d’una monografía de Circe de l’universitat de la Laguna a Tenerife. El treball ha estat realitzat per Alex Hernández Hernández i Marta Melero Bandrés.

Page 69: Circe més enllà d' Homer

65

Ulisses a l’illa de Circe

Ulisses arriba a l’illa d’Eea, a Tirrènia, on residia l’encantadora Circe en un

magnífic palau. Era una maga molt famosa, gelosa, cruel i hipòcrita.

Era filla d’ Heli (el Sol) i la nimfa Perseis, una de les filles d’Oceà i germana d’

Eetes.

Vivia a l’illa d’Eea a la costa italiana, rep el sobrenom d’ Aeaea, i d’ençà

s’anomena a les arts màgiques Aeaea Artes o Aeaea Carmina. Amb el temps

l’illa d’Eea es va unir al continent, formant el promontori de Circeu.

Circe fou obligada a fugir d’Itàlia pels sàrmates i es va establir a aquesta illa,

situada al mar d’ Etrúria. El rei dels sàrmates va cometre la bogeria de festejar-

la i casar-se amb ella. Circe, que volia regnar sola, es va lliurar d’ ell

enverinant-lo. Els sàrmates que no volien ser governats per una reina homicida,

l’expulsaren del país i ella va fugir per establir-se a Itàlia. Diuen que Circe fou

transportada a l’illa en el carro del seu pare Heli, el Sol.

La guàrdia de la seva residència estava formada per animals ferotges als que

havia amansat amb les seves pocions màgiques. Els forasters que arribaven a

l’illa eren captivats per la seva harmoniosa veu i la seva extraordinària bellesa i

per aquest motiu acceptaven el banquet de benvinguda que Circe els oferia,

durant el qual, tocats amb la seva vareta màgica, es convertien en porcs i eren

tancats en una cort de porcs.

Page 70: Circe més enllà d' Homer

66

12. Circe a la història dels argonautes

A les Argonàutiques d’ Apol·loni de Rodes, on s’expliquen les aventures de

Jàson i els argonautes, hi apareix Circe.

La maga apareix a la narració quan, després de l’assassinat d’ Apsirt, Zeus els

comunica que és necessari que vagin a veure a Circe, perquè els purifiqui per

haver comès aquest cruel acte. Per tant naveguen fins l’illa d’Eea, on es troben

amb la deessa. Allà veieren els animals metamorfosejats per la maga.

“unes bèsties, que no semblaven ni bèsties salvatges ni homes, per la seva figura homogènia,

eren una barreja a partir de membres d’unes i altres, caminaven agrupats”

(Apol·loni de Rodes Argonàutiques IV, 672-675)

Tots seguien a la maga Circe. Els ulls de la maga brillaven amb un esplendor

especial, que mostrava la seva relació familiar amb Eetes, del qui fugien. En un

principi la maga tenia pensat metamorfosejar-los igual que feia amb tots els

forasters que arribaven a la seva illa. Però al sentir la seva cruel història decidí

no desobeir als déus olímpics i menys a Zeus. Aleshores Circe realitza

sacrificis i conjurs necessaris per a la purificació. Posteriorment, al parlar més

estona amb els forasters s’adonà que eren Jàson i Medea i del crim que havien

comès. Davant d’això Circe, plena de còlera els expulsà de la seva illa.

Imatge de la nau dels argonautes

Page 71: Circe més enllà d' Homer

67

Jàson i Medea John William Waterhouse (1907)

Page 72: Circe més enllà d' Homer

68

13. Iconografia de Circe

La iconografia de Circe es pot considerar bastant extensa.

La podem veure representada en tres estats molt diferents: la Circe maga, la

Circe suplicant i la Circe amenaçada.

És una deessa que va destacar per la seva bellesa, se la representa amb el

cabell totalment arrissat o bé en algunes ocasions recollit amb trenes. Trobem

diverses al·lusions al seu cabell:

“Circe de bellas trenzas, terrible diosa con voz humana.” (Hom. Od. X, 136 y XI, 8)

“Así fueron a detenerse en el pórtico de la diosa de hermosas trenzas.” (Hom. Od. X, 220-223)

“Allí encontraron a Circe que purificaba su cabeza en las aguas del mar.” (Apol. Rod. Arg. IV, 662-663)

“…purificaba en el agua del mar sus rizos y vestidos” (Apol. Rod. Arg. IV, 671-672)

Apareix sovint amb diadema però a les fonts escrites no hi podem trobar cap

referència.

Els atributs que podem destacar de la maga són la seva vareta i el recipient per

a les pocions.

Page 73: Circe més enllà d' Homer

69

En aquest vas de ceràmica, del s. V aC trobat a Sicília, hi apareix Circe amb el

cabell solt i rínxols.

Page 74: Circe més enllà d' Homer

70

En aquesta imatge la maga apareix amb el cabell recollit.

(Enòcoa54 àtica de figures vermelles de Nola, Campània (s. V aC))

Pel que fa referència a la vareta màgica de Circe, a les fonts escrites es

menciona tres cops:

“Y cuando se la dio [la mixtura envenenada] y la bebieron, al punto ella, golpeándoles con su varilla, les encerró en pocilgas" (Hom. Od. X, 237-238)

“Cuando Circe te toque [dice Hermes a Odiseo] con su varilla, entonces tú, desenvainando la espada aguda de junto al muslo, arrójate sobre Circe, como si quisieras matarla” (Hom. Od. X, 293-295)

“…golpeándome [Circe a Odiseo] con su varilla me dirigió la palabra y me dijo: ¡Ve ahora a la pocilga, échate con los otros compañeros!” (Hom. Od. X, 319-320)

Es pot observar que la vareta sempre la utilitza per amenaçar als homes que la

desafien, per transformar-los o metamorfosejar-los en animals. Fins i tot els

déus son coneixedors del perill de la vareta màgica de Circe. Per això a la

54

Una enòcoa era un recipient de cerámica de l’Antiga Grècia semblant a una gerra, utilitzat per servir el vi. (Informació extreta de Viquipèdia)

Page 75: Circe més enllà d' Homer

71

segona referència el déu Hermes “dels peus alats” dona consells a Ulisses per

evitar que transformi a l’heroi en un porc, com a tots els seus companys.

A les imatges que es conserven de Circe ella apareix amb la vareta a la mà,

però en altres ocasions l’ utilitza per remoure les seves pocions.

Respecte al recipient on prepara les seves pocions, Homer menciona una copa

“kýlix”:

“Y me preparó una mixtura en áurea copa, para que bebiera. En ella echó una droga,

maquinando males en su ánimo” (Hom. Od. X, 316-317)

A les imatges de Circe però gairebé sempre surt representada amb un skyphoi

ja que són gots de ceràmica que són més grans i per tant són més còmodes

per remoure pocions i és precisament això el que es vol donar a entendre al

receptor. D’altres fonts però consideren que l’skyphos és un vas de ceràmica

més petit i per tant més pràctic per a beure.

Gairebé sempre Circe apareix vestida a les imatges on se la representa.

Només en algunes ocasions puntuals surt completament nua.

En aquesta imatge apareixen Circe i Odisseu. Clarament és una paròdia amb

intenció burlesca, ja que l’heroi és representat amb aspecte d’ancià i amb un

bastó i la maga Circe apareix una mica encorbada, amb el seu skyphoi a les

mans.

Page 76: Circe més enllà d' Homer

72

En totes aquestes imatges de caire còmic hi apareix un element comú: el teler.

Algunes de les referències que podem trobar són aquestes:

“y oyeron a Circe cantar dentro con voz bella, mientras trabajaba una tela ingente, imperecedera, tales son las labores de las diosas, finas, gratas y espléndidas.” (Hom. Od. X, 220-223)

“Allí una, que trabajaba una gran tela, cantaba con melodiosa voz, una diosa o una mujer.” (Hom. Od. X, 254-255)

El teler és un element molt femení, totes les dones teixien, inclús les deesses.

Els companys d’ Odisseu no podien esperar cap perill ja que una dona teixint

no pot significar res dolent. Però la sorpresa va ser quan es transformaren en

animals, en porcs concretament, ja que per molt que tinguessin cos d’animal

seguien conservant la ment humana i per tant eren conscients del que havia

succeït. Euríloc que ho havia observat tot va fugir per avisar al seu capità

Odisseu. Amb la representació del teler se’ns mostra l’engany que va dur a

terme Circe i també l’actitud correcta de les dones.

El teler és un element molt significatiu a la literatura grega. A Les metamorfosis

d’ Ovidi, Aracné era una infatigable teixidora que va caure en l’error de

comparar els seus teixits amb els de la deessa Atenea i fins i tot es permeté el

luxe de desafiar-la . Una anciana li recomanà que retirés aquestes afirmacions

sobre la deessa però ella s’hi negà rotundament, aleshores la deessa que era

la vella transformada, plena d’ira i li proposà realitzar una competició. El teixit

d’ Aracné era meravellós i Atenea no podia suportar veure tanta bellesa,

s’abalançà sobre Aracné i la jove es lligà un llaç al coll i es penjà d’una fusta.

Aleshores Atenea no la deixà morir i la va transformar en una aranya. Com a

càstig a la seva gosadia.

Page 77: Circe més enllà d' Homer

73

Iconografia de les metamorfosis dels companys d’ Odisseu

En la majoria d’obres que es conserven de Circe es representa a la maga

preparant conjurs i beuratges enverinats, acompanyada dels companys d

’Odisseu que ja han patit la metamorfosi. Han estat convertits en animals però

encara conserven la seva ment humana i per tant poden pensar i sentir. Es

barreja l’ abans i el després.

En aquestes escenes, sovint representades en ceràmica d’estil àtic, es reflexa

clarament l’epítet que dona Homer a la maga: “polyphármakos” (Homer

Odissea X, 276). Segons el context pot significar “de molts remeis” però aplicat

a la maga es tradueix com “ de molts verins” o “de moltes drogues”.

Àmfora àtica de figures negres (VI a.C)

Page 78: Circe més enllà d' Homer

74

14. Altres fetilleres literàries

Hècate

L’origen d’ Hècate no és del tot clar. Es diu que era filla d’un Tità, Perses i

d’una nimfa, Astèria. Provenia de Tàcia. No va ser objecte de culte públic ja

que tendien a confondre-la amb Selene (Eos), Artemisa (deessa de la caça) i a

vegades amb Persèfone.

Sovint era representada amb tres cossos que simbolitzaven les fases de la

lluna: lluna nova, lluna plena i lluna mitjana. Era una divinitat nocturna. El seu

culte acabà gairebé reduït a les sessions de bruixeria. Se la relaciona sovint

amb dues magues com Circe i Medea.

És independent de les divinitats olímpiques. I es considera descendent directa

de la generació dels Titans.

El personatge d’ Hècate ha anat canviant al llarg del temps. En uns principis

era considerada una maga benevolent que concedia favors als homes,

atorgava prosperitat material, afavoria la victòria a les batalles...

Però la imatge de la deessa s’ha anat matisant al llarg del temps. Se la

considera com una divinitat que presideix les fetilleries i encanteris més

sinistres. Està lligada al món de les ombres. S’apareix als bruixots i a les

bruixes amb una torxa a la mà o amb forma d’animal, com l’euga, gossa, lloba,

etc. Se li atribueix la invenció de la fetilleria.

S’ha vist introduïda per la llegenda en la família dels mags més reconeguts com

Eetes i Medea de Còlquide. Tradicions posteriors consideren que Circe és filla

d’ Hècate.

Hècate, com a maga, presideix les cruïlles, els llocs per excel·lència de ma

màgia. En elles s’aixeca una estàtua, amb forma de dona de triple cos o bé

tricèfala. Aquestes estàtues eren molt abundants, antigament, als camps, i al

peu d’aquestes s’hi dipositaven ofrenes. 55

55

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 255

Page 79: Circe més enllà d' Homer

75

En aquesta imatge podem observar una estàtua romana d’ Hècate en marbre

segons un original grec del període hel·lenístic. La trobem al Museu

Chiaramonti, Ciutat del Vaticà, Itàlia.

Page 80: Circe més enllà d' Homer

76

En aquesta imatge podem observar les diferents cares de la maga Hècate amb

les fases de la lluna.

Page 81: Circe més enllà d' Homer

77

Persèfone

Persèfone és la deessa dels Inferns, i la companya d’Hades. És filla de Zeus i

Demèter. Una altra llegenda la presenta com a Filla de Zeus i Estix. La llegenda

principal de Persèfone es refereix al seu rapte per Hades, el seu tiet (ja que era

germà de Zeus). Hades s’enamorà de la jove i la va raptar mentre ella collia

flors amb unes nimfes a la plana d’ Enna a Sicília. Aquest rapte es realitzà amb

la complicitat de Zeus i l’absència de Demèter. La tristesa de la mare va obligar

a Zeus a parlar amb Hades i demanar-li que retornés a Persèfone. Això no era

possible ja que la jove havia menjat un gra de magrana mentre estava als

Inferns. Aleshores Zeus va decidir que la jove passés la meitat de l’any amb la

seva mare Demèter i l’altra amb Hades.

A Roma es va identificar

a Persèfone amb

Proserpina.56

En aquesta estàtua

titulada El rapte de

Persèfone(1621-22) de

Bernini podem veure com

Hades segresta a

Persèfone i se l’emporta

als Inferns. Aquesta

estàtua la podem trobar a

la Galleria Borghese,

Roma.

56

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 425

Page 82: Circe més enllà d' Homer

78

Nix

Nix és la personificació i la deessa de la nit. A la teogonia hesiòdica és filla del

Caos. Engendra a dos elements: l’Èter i el Dia, i tot un seguit d’abstraccions

com la Sort, el Son, el Sarcasme, la Nèmesi, la Vellesa, Eris (la Discòrdia) i les

Hespèrides.57 En els textos romans que tracten aquest tema grec el seu nom

es tradueix com Nox.

La Nuit de William-Adolphe Bouguereau

(1833)

57

GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 383

Page 83: Circe més enllà d' Homer

79

Canidia segons Quint Horaci Flac

Vida i obra de Quint Horaci Flac

Quint Horaci Flac, autor dels Epodes i les Odes, fill d’uns esclaus emancipats,

nasqué lliure. És una de les glories de la literatura llatina; sens dubte el segon

en grandesa dels poetes de Roma. Igual que Virgili a l’èpica, Horaci és un

model de referència per a les generacions següents.

La seva poesia reflexa originalitat, tradició, hel·lenisme, romanitat58, música i

coneixement.

La seva vida es desenvolupa al llarg de cinquanta set anys. És una època

conflictiva que marca la transició de la República a l’Imperi., època de guerres

civils que s’allarguen.59

Dins dels Epodes, disset poemes inspirats en l’obra d’ Arquíloc i en la poesia

grega hel·lenística, i que contenen temes molt variats, troben un concretament

que fa referència a Canidia, que té una relació molt estreta amb el món dels

encanteris i la màgia:

“Si alguien con impía mano la garganta senil cortó de su padre, coma ajo, nocivo más que la cicuta. ¡Duras tripas del que siega! ¿Qué veneno rabia por mis entretelas? ¿Sangre de víbora acaso coció en estas yerbas sin saberlo yo? ¿Me dio un mal festín Canidia? Con esto a Jasón, de los Argonautas brillante jefe, Medea ungió cuando a insólito yugo iba los toros a uncir; con esto los dones que de su rival la vengaron antes de huir en serpiente alada. Jamás tan ardiente calor de los astros Sufrió la sedienta Apulia; No quemara más las espaldas de Hércules el potente su regalo. Pero si, jocoso Mecemas, alguna vez tal te apetece, oponga la niña a tus besos su mano y en la otra punta de la cama acuéstese.”

58

Conjunt de terres i homes que han format part de l’Imperi Romà. 59

HORACIO, Odas y Epodos Edició bilingüe de Manuel Fernández-Galiano i Vicente Cristóbal. Edicions Cátedra 1990.

Page 84: Circe més enllà d' Homer

80

Retrat imaginari d’ Horaci de Anton von Werner (1843-1915)

Page 85: Circe més enllà d' Homer

81

15. La maga Circe a la història de l’ art

Circe a l’art en l’ Antiguitat

La temible maga Circe durant l’època clàssica va ser representada en moltes

peces ceràmiques, que la reflecteixen metamorfosejant als homes, parlant amb

Odisseu o amenaçant amb la seva perillosa vareta.

En aquesta imatge podem observar a Circe i Odisseu. Aquesta ceràmica

presenta un caràcter còmic on Circe i Odisseu són clarament parodiats.

La figura d’ Odisseu no és gens heroica, se’l representa vell i encorbat. Circe

presenta una lleugera gepa i sosté el seu típic skyphoi per a les seves pocions.

Cal destacar la figura del teler que apareix al fons. Pot fer referència a la dona

d’ Odisseu, Penèlope, que espera al seu marit teixint un teler durant el dia i

desfent-lo durant la nit per evitar ser casada amb un altre home, ja que ella

confia en el seu marit i creu fermament que tornarà a casa, a Ítaca, tard o

d’hora.

Homer també fa referència al teler de la maga:

“y oyeron a Circe cantar dentro con voz bella, mientras trabajaba una tela

ingente, imperecedora, tales son las labores de las diosas, finas, gratas y

espléndidas” (L’Odissea, HOMER)

Page 86: Circe més enllà d' Homer

82

Cílix (kilix) 60 àtic de figures negres (VI aC). El podem trobar al Museu de Belles

Arts a Boston.

Hi trobem representats diversos esdeveniments. Al centre, la maga Circe

prepara la seva beguda emmetzinada, mentre l’envolten alguns companys d’

Odisseu ja transformats en porcs. A l’extrem dret Euríloc fuig per avisar a

Odisseu de la catàstrofe. Però l’heroi ja arriba amb l’espasa desembeinada a la

dreta de la representació. Euríloc i un altre company transformat el lleó fugen

de centre de l’escena per donar importància a l’heroi.

60

Copa per beure vi, amb un cos poc profund i almple aixecat sobre un peu amb dues nances disposades simètricament.

Page 87: Circe més enllà d' Homer

83

En aquesta àmfora de Vulci, Laci (VI aC) veiem com la maga apareix

despullada. És un fet que crida l’atenció ja que sempre havia estat

representada amb la seva túnica i vestidures. Pot fer al·lusió a la relació sexual

entre la maga i l’heroi. Tornen a aparèixer els companys d’ Odisseu

transformats per la terrible maga.

Page 88: Circe més enllà d' Homer

84

Àmfora àtica de figures negres (VI aC) atribuïda al grup dels Leagros61.

Circe torna a estar representada amb el seu recipient per preparar els conjurs i

l’observem envoltada de dues figures, que representen dos companys d’

Odisseu ja transformats en animals, concretament en porcs.

61

Grup de pintors de ceràmiques àtiques de figures negres de finals del segle VI aC.

Page 89: Circe més enllà d' Homer

85

Page 90: Circe més enllà d' Homer

86

En aquesta ceràmica àtica de figures negres de Tàrent (VI aC) es pot observar

com Circe mostra el seu poder i domina la situació. Està metamorfosejant els

homes, com a mostra del seu temible poder. Normalment a les representacions

apareix amb els seus elements de poder, la vareta i el skyphoi.

A la imatge observem diversos homes que han patit les metamorfosis de la

maga.

Page 91: Circe més enllà d' Homer

87

En aquesta ceràmica àtica de figures vermelles de Nola, Campania del segle V

aC podem observar com la fetillera Circe prepara la seva poció acompanyada

d’un dels companys d’ Odisseu que ja ha patit la terrible metamorfosi.

La maga surt representada amb el cabell recollit i amb una diadema. El

company d’ Odisseu és transformat en porc a causa dels verins i drogues de la

cruel bruixa.

L’epítet que utilitza Homer a L’Odissea per representar-la és: “polyphármakos”

que segons el context pot significar “de molts remeis” o bé aplicat a Circe “de

molts verins” o “de moltes drogues”.

Page 92: Circe més enllà d' Homer

88

En aquesta imatge observem dues peces de ceràmica àtica de figures vermelles de

Nola, Campania62 (V aC). La podem trobar al Museu de Louvre, París, França.

En aquest cas Odisseu és immune als verins de la maga gràcies a l’herba màgica que

li ha propiciat Hermes (moly) i es disposa a atacar a Circe tal com li ha ordenat el

déu.

Es representa a Circe fugint dels atacs de l’heroi i amb els seus atributs característics:

l’ skyphoi i la seva vareta màgica.

62

Regió situada a Itàlia. Nola Fou abandonada durant l’època de l’erupció del volcà Vesubi i s’han trobat sepultades una àmplia gamma de ceràmiques.

Page 93: Circe més enllà d' Homer

89

Circe apareix representada en una àmfora àtica de figures vermelles de Nola,

Campania (V aC). LA trobem a l’Antikensammlung, Berlin, Alemanya.

Circe apareix amb els seus atributs característics, que mostren el poder i

l’autoritat de la maga enfront els simples humans. Es mostra arrogant i segura

davant de l’home metamorfosejat que té al seu davant.

Page 94: Circe més enllà d' Homer

90

Conjunt de figures negres d’ Eretria63 (V aC). Les podem trobar al Museu

Arqueològic Nacional d’Atenes, a Grècia.

Circe ofereix els seus verins i pocions a l’astut Odisseu. La seva aparença és

confiada i arrogant. L’altre personatge, company d’ Odisseu, ja ha patit la

metamorfosi i només apareix per indicar el perill del verí i per donar equilibri i

simetria a l’obra.

63

Ciudad de la Grècia Antiga localitzada a la costa Occidental de la illa d’Eubea.

Page 95: Circe més enllà d' Homer

91

Ceràmica àtica de figures vermelles de Sicília (V aC). La trobem a la Universitat

d’ Erlangen, Nuremberg, Alemanya.

Circe en aquesta ceràmica és representada amb el cabell sense recollir i

arrissat. Porta una diadema i la seva vareta, dotada de poders màgics.

Page 96: Circe més enllà d' Homer

92

Crater64 àtic de figures vermelles de Tàrent (V aC). El trobem a Nova York, al

Metropolitan Museum.

En aquesta imatge ja no és Circe qui controla la situació, la veiem amenaçada i

fugint de l’heroi ple d’ira. Odisseu ha desembeinat la seva espasa i es disposa

a atacar a Circe si aquesta no retorna a la forma humana als seus companys.

Es pot apreciar com cau el recipient per realitzar les pocions i la vareta de la

maga, les seves úniques armes.

64

A Grècia i Roma, era un vas gran i ample on es barrejava el vi amb l’aigua abans de servir-lo.

Page 97: Circe més enllà d' Homer

93

Crater de campana àtica de figures roges de Sicília (V aC). El trobem a

Varsòvia al Museu Nacional.

En aquesta imatge veiem a Odisseu un cop més amenaçant a Circe, gràcies a

l’ajuda del déu Hermes és ell qui controla la situació i no la maga. Odisseu es

mostra amenaçant i sense pietat cap a la maga per tal que aquesta retorni la

forma als seus companys transformats en porcs.

Page 98: Circe més enllà d' Homer

94

Medalló del segle IV dC.

En aquesta imatge trobem a Circe en un estat de súplica davant de l’ heroi

Odisseu. Està totalment agenollada davant d’ Odisseu. I ell es mostra arrogant

davant d’aquesta submissió de la deessa. Ell ja no posseeix els seus elements

de poder, per tant es troba totalment indefensa davant de l’home.

Page 99: Circe més enllà d' Homer

95

Aquesta imatge és una estàtua de marbre del cim Circeu, i la podem trobar al

Museu Nacional Romà a Roma.

Presenta senyals d’haver portat una diadema. Per tant pot tractar-se de la

maga Circe, ja que sovint als escrits és descrita amb una diadema i el cabell

recollit.

Page 100: Circe més enllà d' Homer

96

La maga Circe al Renaixement i el Barroc

La maga Circe i els seus amants, de Dosso Dossi (1490-1542)

L’autor d’aquest quadre fou Giovanni di Niccolo de Lutero, pintor de l’escola de

Ferrara.

Podem observar com Circe es mostra relaxada, contemplant uns llibres i

manuscrits, envoltada d’animals al bell mig d’un bosc. Aquests animals poden

ser homes que han patit els encanteris i metamorfosis de la maga. Apareix

completament nua, amb una tela a sobre de les cuixes.

Aquesta obra fou pintada aproximadament entre el 1514 i el 1516 i les seves

dimensions són 100’08 x 136 cm. La tècnica i el suport utilitzats és oli sobre

tela, respectivament. La podem trobar a Washington, a la Galeria Nacional

d’Art.

Page 101: Circe més enllà d' Homer

97

En aquest quadre titulat Ulisses i Circe de Wilhelm Schubert (1630-1676) es

representa el palau i els jardins de Circe plens d’animals salvatges i exòtics.

Es va pintar l’any 1667. Wilhelm Schubert van Ehrenberg nasqué a Alemanya i

va ser un especialista en arquitectura. A la majoria de les seves pintures s’hi

reflecteixen palaus i esglésies.

Page 102: Circe més enllà d' Homer

98

Circe en el Romanticisme i Simbolisme

El Romanticisme va sorgir a Alemanya a finals del segle XVIII. Va ser un

moviment cultural polític i social que volia trencar amb la tradició, l’ordre i la

jerarquia dels valors socials imperants. Busca la llibertat autèntica.65

L’art en el Romanticisme

Les normes de les acadèmies clàssiques entren en crisi i donen pas a una

major llibertat individual, es fomenta la creativitat de l’autor. Algunes

característiques de l’art són: el subjectivisme, l’ individualisme, l’expressivitat i

fantasia o misticisme i el gust pels ambients exòtics i el món medieval.

El Simbolisme va ser un moviment artístic de finals del segle XIX d’origen

francès i belga.

El simbolisme va ser la continuació d’algunes tendències místiques de la

tradició romàntica. Representaven la mitologia i el món dels somnis.

65

Informació extreta de Viquipèdia.

Page 103: Circe més enllà d' Homer

99

En aquest quadre del pintor anglès George Romney (1734-1802) es va

representar a lady Hamilton com a Circe.

George Romney fou un destacat pintor britànic. L’any 1782 va trobar a Emma

Hamilton a la qui va convertir en la seva musa. Li va pintar més de 60 retrats,

en diverses postures. I a vegades la interpretava com a personatges històrics o

mitològics, en aquest cas, la maga Circe.

Page 104: Circe més enllà d' Homer

100

Aquesta obra de Hubert Maurer (1738-1818) representa a Circe i Ulisses.

Hubert Maurer fou un pintor austríac. Acostumava a pintar obres de tema

religiós i mitològic. Va morir a Viena l’any 1818.

Aquest quadre data de l’any 1785 i es troba al Kunsthistorisches Museum.

Circe apareix agenollada suplicant a l’heroi Ulisses que apareix amb casc i en

una posició dominant respecte la dona.

Page 105: Circe més enllà d' Homer

101

Circe Invidiosa de John

William Waterhouse

(1892).

En aquest quadre es

representa el moment en

què Circe, per venjar-se

d’ Escila, aboca verí a les

aigües on la jove es

banya normalment. La

pobra noia no se n’adona

i pateix una metamorfosi.

Es transforma en un

monstre marí, que

juntament amb Caribdis

atacaran als mariners

que naveguin a prop seu.

L’expressió del rostre de

la maga Circe reflexa

concentració. Al darrere

podem observar un bosc

sec i sense vida.

Page 106: Circe més enllà d' Homer

102

En aquest quadre apareix representada la filla del Sol, Circe al seu tro d’or.

L’autor és Louis Chalon (1866-1940).

Mostra a la maga amb una bellesa extrema a la seva gran sala dins del seu

palau. Podem veure els porcs en primer pla i elements naturals darrere del tro

de la maga.

Page 107: Circe més enllà d' Homer

103

En aquest quadre titulat Circe de Charles Hermans (1839-1924), pintor belga.

Apareix la maga en un context de l’època. Podem suposar que és Circe ja que

al darrere trobem un home afectat pels efectes del verí que pot haver utilitzat la

temible maga.

Page 108: Circe més enllà d' Homer

104

Page 109: Circe més enllà d' Homer

105

Circe oferint la copa a Ulisses

És una de les obres més famoses de Waterhouse. Representa el moment just

en què Circe ofereix, asseguda al seu tro d’or, la copa a Ulisses. Aquest acaba

d’arribar al seu palau, ja advertit per Hermes i preparat amb l’herba moly. El

veiem reflectit al mirall que hi ha darrere de la maga. Circe apareix amb la seva

vareta a la mà. I el cabell sense recollir. La tela blau cel que la cobreix mostra

gran part del seu cos nu.

Page 110: Circe més enllà d' Homer

106

En aquest quadre de Burne Jones (1836-1869) es veu la flota d’ Ulisses a la

llunyania, mentre Circe aboca el verí a la copa. Apareix també amb elements

naturals i animals salvatges.

Page 111: Circe més enllà d' Homer

107

En aquesta imatge d’autor desconegut podem observar com la maga Circe ha

transformat a tots els homes en porcs intel·ligents. Tot i tenir cos de porc

conserven els sentits i la raó humana que els fa ser conscients de tot el que

succeeix al seu entorn.

Page 112: Circe més enllà d' Homer

108

En aquets quadre titulat Circe (1904) del pintor simbolista francès Adolphe

Mossa (1883-1971) apareix la bella maga envoltada de porcs nets i lluents. En

segon pla podem veure una nau atracada a l’illa d’Eea. Aquests poden ser els

companys d’ Ulisses transformats per la maga.

Circe es mostra segura i dominant enfront dels homes transformats.

Page 113: Circe més enllà d' Homer

109

En aquesta imatge apareix Circe oferint el verí. L’autor és Franz von Stuck

(1863-1928). Va ser un pintor, escultor, gravador i arquitecte alemany que es

va destacar en l’estil del simbolisme i de l’Art Nouveau.

Presenta el concepte de la Femme Fatale. En aquest quadre Circe ofereix el

seu verí amb un posat malèfic. Porta el cabell recollit i té l’esquena

lleugerament corvada.

Page 114: Circe més enllà d' Homer

110

Circe a l’art del segle XX

Aquesta obra és de l’artista anglès Wright Barker (1864-1941). Es representa a

la maga Circe envoltada de feres salvatges en un posat dòcil. Dona la

benvinguda al seu palau de marbre blanc a l’illa d’Eea. Tots els animals són

homes que han patit els encanteris de la maga.

Page 115: Circe més enllà d' Homer

111

El pintor i il·lustrador Maxfield Parrish (1870-1966) va realitzar aquesta

il·lustració titulada Circe’s Palace (El palau de Circe) 1907.

En aquesta imatge l’element central és la maga Circe que prepara la seva

poció mentre observa la flota de l’heroi Ulisses apropant-se a l’illa d’Eea.

Envoltada per quatre columnes i elements naturals Circe espera en el seu bell

palau l’arribada dels ingenus companys d’ Ulisses que acabaran patint els seus

encanteris i transformacions.

Page 116: Circe més enllà d' Homer

112

El dibuixant de mascotes americà Brad Reuben Kunkle (1978) titula aquesta

obra Circe i les seves mascotes.

Circe es troba al seu palau a l’illa d’Eea envoltada de mascotes domèstiques.

Podem observar el mirall que ja apareix en altres obres, el llibre amb tots els

encanteris de la maga, la seva vareta i recipient característics que la

representen.

Page 117: Circe més enllà d' Homer

113

En aquest quadre d’ Edmund Dulac (1882-1952) apareix la maga Circe amb

Ulisses estirats en un llit. La cronologia d’aquest quadre és de 1910. Es pot

observar com la maga ofereix la copa emmetzinada a l’ heroi.

Page 118: Circe més enllà d' Homer

114

En aquesta obra d’ Edmund Dulac també apareix la temible maga amb el

vaixell de fons, la copa a la mà i envoltada d’ animals ferotges, en aquest cas

dues panteres.

Page 119: Circe més enllà d' Homer

115

La maga Circe a l’ actualitat

Com podrem observar a continuació la figura de la doma fetillera i

concretament el personatge de Circe ha perdurat fins a l’actualitat. Un seguit

d’imatges representen a la cruel maga.

En aquesta imatge podem veure un dibuix a color de la maga i bruixa Circe i un

animal metamorfosejat. Ha estat dibuixada per George Pérez per interpretar a

la vilana Circe, enemiga de Wonder Woman, per a DC Comics.

També és representada amb la copa a la mà.

Page 120: Circe més enllà d' Homer

116

En aquesta representació de la misteriosa maga, aquest cop davant d’un

temple subterrani, protagonitza alguna de les sagues de “Dungeons &

Dragons”. La il·lustració ha estat realitzada per Luis Royo.

Page 121: Circe més enllà d' Homer

117

Page 122: Circe més enllà d' Homer

118

En aquest dibuix pertanyent a Loston Wallace, nascut al 1970 es mostra la

seva visió de la bella Circe. Apareix amb el cabell recollit i diademes. Amb un

animal ferotge als seus peus i un porc als braços. I els seus recipients

característics per preparar les seves catastròfiques pocions.

A la sèrie televisiva dels Simpsons, creada per Matt Groening també apareix la

maga Circe on dona la benvinguda a Odisseu (en aquest cas representat per

Homer) i els seus companys (que són Moe, Lenni i Karl).

Page 123: Circe més enllà d' Homer

119

En aquesta fotografia apareix un travesti, Phil Sayers, que es fotografia fent

referència a fonts de la història de l’art. I en aquest cas es basa en la fetillera

Circe.

Page 124: Circe més enllà d' Homer

120

Aquesta obra representa a Circe oferint la seva copa, és obra de l’artista

americana Moons Piral.

Page 125: Circe més enllà d' Homer

121

Com podem veure Circe, tot i ser un personatge secundari tant a la literatura

com a l’art, gairebé en totes les etapes històriques ha estat representada.

Sense gaire variacions en els seus trets més significatius.

Page 126: Circe més enllà d' Homer

122

Conclusions

Des de l’ inici de la recerca sobre el personatge de Circe m’he volgut centrar en

aspectes concrets: tota la genealogia, el seu paper en obres literàries de

l’Antiguitat, la transcendència a la literatura posterior i la presència a l’art.

Pel que fa a la biografia podem dir que Circe és filla del déu del Sol, Heli i de

Perseis i germana d’ Eetes i de Pasífae. L’aparició més important de la maga

és a L’Odissea d’ Homer. Es tracta d’ un personatge secundari però molt

rellevant. Fetillera cruel i envejosa, que sempre desitja ser estimada i adorada.

Si la realitat del seu entorn no funciona com ella considera que és correcte és

quan utilitza els seus verins beuratges i pocions per assolir el seu objectiu o

propòsit. Tot i que en alguns moments l’amor venç la seva supèrbia. Per

exemple quan aconsella a Ulisses en el moment de descens a l’ Hades per

consultar a l’ endeví Tirèsies.

Circe viu aïllada de les civilitzacions, de tot contacte humà. Al bell mig de l’ illa

d’ Eea hi trobem el seu magnífic palau de marbre sempre vigilat per “feres

domesticades”. Feres domesticades? Un dels trets curiosos de la maga era

l’aplicació de la metamorfosi per mitjà de la màgia a tot aquell que la desobeïa.

Especialment homes que rebutjaven el seu amor. Sovint eren feres salvatges

però dotats de raó, és per aquest motiu que es mostraven dòcils.

Controlava tot el seu entorn era dominadora venjativa i rancuniosa. Envoltada

de les seves nimfes i nereides teixia i es dedicava a la màgia, practicant

encanteris amb homes suposadament innocents, sempre relacionat amb els

inferns i espais llòbrecs.

Durant tot el treball he anat llegint alguns fragments d’obres en les quals la

maga hi apareix, gairebé sempre com a personatge secundari. És fascinant la

importància que arribava a tenir la màgia a l’ Antiguitat, era considerada

pagana i mal vista i alguns cops s’associava amb l’actual medicina. Però Circe

representava el costat fosc de la màgia. Les tenebres i l’ obscuritat. Sempre

relacionada amb Medea i Hècate, altres magues de l’ Antiguitat.

Pel que fa a la literatura, com ja he esmentat abans, l’ aparició més important

de la maga Circe és a L’Odissea d’ Homer, on els companys d’ Ulisses arriben

a l’ illa d’ Eea i tots ells són transformats en porcs, sota els encanteris de la

maga, excepte Euríloc i Ulisses. Circe reté a l’ heroi durant un any i endarrereix

el seu retorn i per tant la seva trobada amb Penèlope, però l’ insistència d’

Ulisses per retornar a la seva pàtria la convenç i el deixa marxar, tant a ell com

als seus companys.

Page 127: Circe més enllà d' Homer

123

Cal dir que la empremta de Circe a la literatura posterior ha estat rellevant en

tot allò relacionat amb la cultura clàssica: Lope de Vega, Julio Cortázar fins i tot

Mercè Rodoreda entre d’altres autors.

Però el més important és la presència de l’estereotip de dones magues i

fetilleres també s’ha mantingut al llarg del temps ,adaptat en cada ocasió però

sempre present. Resulta clàssic i moderna a l’hora la dona malèvola que fa el

que vol, crea pocions i vol controlar. Per aquest motiu ha estat representada i

citada al llarg de la història.

Em va cridar molt l’atenció aquest personatge perquè m’atrau la idea de dona

cruel i femme fatale, que fins i tot avui encara s’ utilitza aquest tòpic de dona

gelosa i possessiva en obres literàries. El personatge llegendari va ser creat fa

milers d’anys i encara avui en dia podem associar-lo a certs personatges de la

literatura, possiblement inspirats en la figura de la dona fetillera. Per tant es pot

haver creat un estereotip de dona cruel i gelosa que porta la seva ira fins als

extrems i castiga si no es compleix la seva voluntat i alhora pot mostrar-se

generosa amb el seu amor.

.

En aquest treball també he volgut cercar la presència de la maga a la història

de l’art. Molts autors des del Renaixement fins a l’època contemporània l’han

representada. A l’ Antiguitat fou representada sobretot a la ceràmica com a

element decoratiu però sobretot ha transcendit també a l’art posterior ja que es

troben representacions de la maga gairebé en totes les èpoques de la història

de l’art sempre amb els seus dos elements més significatius: la vareta i el

recipient per a les pocions.

És curiós el fet que Circe no hagi estat un personatge principal de les obres

literàries però si que ho ha estat en l’art, protagonitzant molts quadres on

apareix abocant el verí o envoltada de feres o porcs. Les obres del s. XIX i XX

són prou nombroses i les iconografies canvien però Circe es manté vigent

Per tant es podria dir que Circe encara és un personatge important en el llegat

de la nostra cultura clàssica tant en el camp de la literatura com en el de l’art.

Com a curiositat sobre la maga cal dir que un portal de Internet anomenat

projecte CIRCE vol recolzar els professors de clàssiques en l’ús de les TIC

d’arreu d’ Europa. Un cop més s’ha utilitzat el nom de la maga en un context

referent a la cultura clàssica.

I es pot afirmar que el pas del temps no ha conduït a l’oblit a aquesta

extraordinària maga. Hi ha vida més enllà d’ Homer...

Page 128: Circe més enllà d' Homer

124

M’agradaria concloure aquest treball agraint el recolzament a la meva mare,

Filòloga Clàssica i professora de l’ escola sant Ferran a Castelldefels, que m’ha

ajudat durant molts moments d’aquest procés, al meu tutor del treball Pablo

Gómez que m’ha proporcionat tots els llibres que he necessitat i a qui he pogut

accedir en tot moment quan m’han sorgit dubtes i al meu professor de llatí de l’

escola de Maristes Champagnat, Paco Saavedra que em va introduir en el món

clàssic i ha fet que la meva pròxima aspiració sigui dedicar-me als estudis

clàssics.

Page 129: Circe més enllà d' Homer

125

Bibliografia

APPULEU. L’ase d’or. Introducció traducció i notes de Lisardo Rubio Fernández.

Biblioteca clàssica GREDOS, 1978. ISBN: 84- 249-3509-8

GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, ed.

Paidos, 1981. ISBN: 84-7509-053-2

GUILLÉN, Jose. Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. III religión y

ejército. Ediciones Sígueme, 1985.

HOMER. La Odissea Traducció de J. M. Pabón Biblioteca clàssica de GREDOS

editorial Gredos, 1982. ISBN: 84-473-4625-0

HORACIO, Odas y Epodos Ed. Catedra. Letras Universales

Textos de Màgia en papirs grecs Biblioteca clàssica GREDOS ed. Gredos, 1987.

Introducció traducció i notes de José Luis Calvo Martínez i Mª Dolores Sánchez

Romero. ISBN: 84-249-1235-7

Page 130: Circe més enllà d' Homer

126

Webgrafia

Consulta de la vida i obra de Julio Cortázar (23/11/2011)

http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_Cort%C3%A1zar

Definició d’astrologia

http://www.mscperu.org/biblioteca/1esoterismo/astrologia.htm

Definició de crater (13/11/2011)

http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=miscelan

eo

Definició de l’ idioma copte (09/11/2011)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Idioma_copte

Definició del jeroglífic Sallier IV (1300 aC) (09/11/2011)

http://www.egiptologia.org/fuentes/papiros/sallier4/

Definició dels papirs màgics grecs (09/11/2011)

http://es.wikipedia.org/wiki/Papiros_m%C3%A1gicos_griegos

Diccionari de mitologia: Grupo Al Àndalus Siglo XXI (Germán Moreno,

Marcos Moreno y Jordi Mas) (26/04/2011) http://www.alandalus-

siglo21.org/mitog/griega.htm

El Romanticisme (13/11/2011)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme#Caracter.C3.ADstiques

Extracció d’un fragment de la tragèdia d’ Èsquil Els perses (10/11/2011)

http://dl.dropbox.com/u/12015554/books/_los_persas-esquilo.pdf

Fragment de la vida i obra de Félix Lope de Vega y Carpio (10/11/2011)

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1952

Guide to Greek Mythology creado por Carlos Parada (1997)

http://www.maicar.com/GML/Circe.html

http://www.civilopedia.com/ (10/11/2011)

http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7149.pdf

Imatge de Circe (13/11/2011) http://simpsonswiki.net/wiki/Circe

Page 131: Circe més enllà d' Homer

127

Informació sobre Circe d’Edgar Bertram Mackennal. (6/11/2011)

http://www.victorianweb.org/sculpture/mackennal/2b.html

Informació sobre el barroc i Lope de Vega (10/11/2011)

http://www.educared.org/wikiEducared/Lope_de_Vega.html

Informació sobre mitologia femenina (26/04/11)

http://www.solonosotras.com/archivo/19/cult-mitol-171201.htm

Informació sobre textos literaris referits a la maga (23/11/2011)

http://detroiaaitaca.wordpress.com/tag/circe/

L’art en el Romanticisme (13/11/2011)

http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit4/05/repro45b.htm#b3

La ceràmica àtica http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/contextos/2908.htm

(26/04/2011)

Poesía del momento: Francisco Álvarez Hidalgo (26/04/2011)

http://www.poesiadelmomento.com/luminarias/mitos/35.html

Revista de Filologia clàssica (06/11/2011)

http://www.ffil.uam.es/clasicas/hermes7OK.pdf

Vida i obra d’ Horaci 1(10/11/2011)

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0032926&BATE=Hor

aci

Vida i obra de Mercè Rodoreda. (13/5/2011)

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797