MÚSICA PER AL CANVI DE CLASSE

C. de la Dàlia 2 bis 08004 Barcelona Tel. 93 289 06 30 www.xtec.cat/ies25enaolimpiada-bcn

CHUCK BERRY1 - You Never Can’t Tell (C’est la Vie)

2 Charles Edward Anderson Berry, o Chuck Berry (Saint Louis, Missouri, 1926), és un compositor, guitarrista i intèrpret afroamericà considerat un dels músics més influents de la història del Rock’n’Roll. El tercer de sis germans, va estudiar a la Sumner High School, la primera escola de secundària per a negres de l’oest del Mississipi. Amb feines molt diverses, des de ben aviat s’apropa a la música tocant la guitarra i influenciant-se per estils de moda com el boogie-woogie, el swing o el blues i a principis dels anys 50 comença a guanyar un sou extra tocant amb una banda al Cosmopolitan de Saint Louis (un club molt popular). Aconsellat per Muddy Waters, Chuck Berry es posà en contacte amb la discogràfica Chess Records, amb la que realitzà la majoria d’enregistraments més reeixits. El seu primer senzill, Maybellene (del 1955), fou un absolut èxit de vendes. A partir d’aquí arribaren més èxits, amb gires arreu dels EEUU (més endavant arreu del món), que consolidaren la seva carrera, i també participà en diverses pel·lícules i programes de televisió. Amb diversos problemes amb la llei, Chuck Berry ha estat empressonat en diferents moments de la seva carrera. El documental Hail! Hail! Rock 'n' Roll (dir. Taylor Hackford, 1987) recupera el concert que va fer el 1987 al Fox Theatre de Saint Louis per celebrar el seu 60 aniversari al costat de Keith Richards, Eric Clapton, i Julian Lennon, entre d'altres, així com la seva vida i carrera musical. La lletra de les seves cançons, que parlaven d’amor i cotxes, juntament amb el seu estil enèrgic a l’escenari, el van convertir en un dels representants de la generació adolescent dels anys 50. Com a pioner del R’n’R, Chuck Berry va influir significativament en altres músics com The Beatles, Bob Dylan, The Beach Boys o The Rolling Stones. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos reconeixements i premis (un Grammy a la seva carrera artística (1984), ha estat inclòs al Saló de la Fama del Rock (1986), té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood (1987), entre d’altres).

1 http://es.wikipedia.org/wiki/Chuck_Berry (en línia: 30/09/14) 2 https://www.google.es/search?q=chuck+berry&biw=1301&bih=673&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=sIwqVLnxFOHd7gbC_4GQCQ&ved=0CJ0BEIke#imgdii=_ (en línia: 30/09/14)

MÚSICA PER AL CANVI DE CLASSE

C. de la Dàlia 2 bis 08004 Barcelona Tel. 93 289 06 30 www.xtec.cat/ies25enaolimpiada-bcn

La cançó que escoltarem, You Never Can’t Tell, fou publicada com a senzill el 1964. Tornà a posar-se de moda després de que el director de cinema Quentin Tarantino l’utilitzés com a part de la banda sonora de la pel·lícula Pulp Fiction (1994), amb una escena en la que dos dels seus protagonistes ballen en un local (podeu veure-la aquí). Si voleu gaudir del directe de Chuck Berry interpretant aquesta cançó cliqueu aquest enllaç. Si esteu interessats en saber més sobre aquest artista podeu consultar la seva web a http://chuckberry.com/

3

It was a teenage wedding And the old folks wished them well

You could see that Pierre Did truly love the mademoiselle

And now the young monsieur and madam Have rung the chapel bell

C'est la vie say the old folks, It goes to show you never can tell They furnished off an apartment With a two-room Roebuck sale The coolerator was crammed

With tv dinners and ginger ale And when Pierre found work,

The little money comin` worked out well C'est la vie say the old folks

It goes to show you never can tell C'est la vie say the old folks,

It goes to show you never can tell

They furnished off an apartment With a two-room Roebuck sale The coolerator was crammed

With tv dinners and ginger ale And when Pierre found work,

The little money comin` worked out well C'est la vie say the old folks

It goes to show you never can tell They had a hi-fi phono, Boy, did they let it blast

Seven hundred little records, All blues, rock, rhythm, and jazz

But when the sun went down, The rapid tempo of the music fell

C'est la vie say the old folks, It goes to show you never can tell They bought a souped-up jitney,

It was a cherry red 53 And drove it down to new orleans

To celebrate their anniversary It was there where Pierre was wedded

To the lovely mademoiselle C'est la vie say the old folks,

It goes to show you never can tell They had a teenage wedding

And the old folks wished them well You could see that Pierre

Did truly love the mademoiselle And now the young monsieur and madam

Have rung the chapel bell C'est la vie say the old folks,

It goes to show you never can tell

3 http://www.45cat.com/record/ar45133 (en línia: 30/09/14)