CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ......

43
^-^ BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA J J'^rJ^Zr J^1+iÍ'`y i' i'l - 1 1r r d`c«`\!r tir /^t^ ANY VIII DESEMBRE N.° 47 JAUME FERRER DE BLANES i'^ Seguint la ja tradicional costum, nos havem reunit en aquest local desitjosos de commemorar aquella excursió que efectuàrem en tal dia com avuy de l'any 1876 anant fins a Montgat uns quants joves entusiastes de coneixer les riqueses de nostra terra, baix los diferents aspectes cienti- fich, ariístich y literari, de la que'n resultà la creació de la primera societat d'excursions establerta a Catalunya y també a Espanya. Que l'institució fou originada en molt bona estrella no ho diu sols lo ben considerat que és avuy dia per tothom y per tot arreu nostre CENTRE ExcuRSiovisTA, hereu de l'es- perit que donà vida a n'aquella, sinó'l goig ab que cada any nos creyera més obligats a fer remarcable ab una festa especial lo recort del naixement de l'Associació Ca<alanista d'Excursions científiques. Y tant és aixís que, al nostre modo de veure, aquesta és la penyora més evident de la bondat de ]'idea que tingueren aquells excelents patricis, quan fa vint anys que sens interrupció se celebra'l dia 26 de Novembre. En efecte, lo més persistent de la tal Associació, trans- formada però no morta, després de l'objectiu que la mo- tivà y que subsisteix íntegrament, és aquell acord pres per (1) Noticia biogràfica llegida'] 26 del passat Novembre. 24

Transcript of CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ......

Page 1: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

^-^ BUTLLETÍ DEL

CENTRE EXCURSIONISTA

DE CATALUNYAJ J'^rJ^Zr J^1+iÍ'`y i'i'l-11 rr d`c«`\!r tir/^t^

ANY VIII DESEMBRE N.° 47

JAUME FERRER DE BLANES i'^

Seguint la ja tradicional costum, nos havem reunit enaquest local desitjosos de commemorar aquella excursióque efectuàrem en tal dia com avuy de l'any 1876 anantfins a Montgat uns quants joves entusiastes de coneixer lesriqueses de nostra terra, baix los diferents aspectes cienti-fich, ariístich y literari, de la que'n resultà la creació de laprimera societat d'excursions establerta a Catalunya ytambé a Espanya.

Que l'institució fou originada en molt bona estrella noho diu sols lo ben considerat que és avuy dia per tothom yper tot arreu nostre CENTRE ExcuRSiovisTA, hereu de l'es-perit que donà vida a n'aquella, sinó'l goig ab que cadaany nos creyera més obligats a fer remarcable ab una festaespecial lo recort del naixement de l'Associació Ca<alanista

d'Excursions científiques. Y tant és aixís que, al nostremodo de veure, aquesta és la penyora més evident de labondat de ]'idea que tingueren aquells excelents patricis,quan fa vint anys que sens interrupció se celebra'l dia 26de Novembre.

En efecte, lo més persistent de la tal Associació, trans-formada però no morta, després de l'objectiu que la mo-tivà y que subsisteix íntegrament, és aquell acord pres per

(1) Noticia biogràfica llegida'] 26 del passat Novembre.24

Page 2: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 286 —

la Junta Directiva que la regia a 3 d'Octubre del 1878 y erapresidida pel molt erudit Eduart Tàmaro, de celebrar unavetllada solemne en recort de la fundació d'aquella socie-tat, que sols feya dos anys que subsistia. Y com en aquellmateix any havia mort lo sempre digne de perpetua recor-dança en Francisco Xavier Parcerisa, a qui podem ben béconceptuar com lo patriarca dels moderns excursionistesd'aquesta terra, y a 26 del mateix mes d'Octubre se li vacelebrar una vetllada necrològica, colocantse son retrat,destrament pintat, va venir l'idea de que podria formarseuna galeria d'excursionistes capdals, a un dels quals cadaany podria dedicarse la vetllada de l'aniversari de la repe-tida fetxa de la fundació de la susdita societat d'excur-sions. Y aquest és lo fonament del per qué d'aquests qua-dros que'ns recorden lo físich d'aquells varons que per sosmèrits varen ferse dignes del recort de l'excursionismecatalà, per lo que esmersaren ses aptituts en relació a nos-tra aimada patria, com aquests noms inscrits en la làpidasón igualment un fervorós tribut consagrat a la memoriad'aquells que, no havent sigut possible saber quines forenses fesomies, no per això devien esser oblidats.

Entre aquests hi ha en Jaume Ferrer de Blanes, desig-nat per la Junta Directiva pera esserli consagrat l'acte

que estem celebrant. Cumplint l'encàrrech de la mateixa,vinch a donarvos una idea d'aital personalitat. Molt metemo qué, atesos los pochs datos que la precisen y les nie-ves poques explicaderes, no ressaltarà, corn deuria, la figuradel gran cosmògraf català; més encara que, privats de fer

-vos càrrech de son físich, tampoch podreu férvosel de soncarácter moral.

Fou lo «savi e catholich crestià mossen Jaume Ferrerde Blanes», segons nos diu son fidel criat en Rafel FerrerColl, al qui cedim la presentació, «home de molt clar ygentil enteniment y subtilíssim ingeni, tenint que era degrandíssima pràctica així en coses de la mar com de laterra, per haver navegat trenta tres anys. Ell ha visitat lasantíssima Casa e Terra Santa de Jerusalem e lo demés de

Page 3: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 287 —

Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altresparts e províncies del món; e así en servey dels Reys Ca-tholichs de Hespanya don Fernando y dona Isabel y delrey don Alfonso de Nàpols e de son fill don Alfonso, reyde Cypre, com en les lletres dels mateixos reys encare semostra; e altrament perque era molt gran cosmògraf ymirablement pràctich en la mar y esperi mentat de moltesgrans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra tenia la vida sua ornada detantes virtuts que de elles per mon simple y bon entendretinch lo millor callar».

Aixís s'expressava aquell lleal servidor en les lletres ert-dreçades a la molt illustre y devotissima sen^-ora dona Hipo-lita de Liori y de Requesens, comtesa de Palamós, al dedi-carli aquelles Sentencias cathòlicas y conclusions principalsdel preclaríssint Theolecla y diví Poeta Dant, florentí, escri-tes per son amo, y qual manuscrit trobà recòndit entre sospapers després de la seva mort. Veus-aquí'I personatge enconjunt. Al descendir a determinar detalls, cal confessarque'Is pochs que poden marcarse no precisen pas més lasilueta que'ns constitueix sa figura, si millor precisada enalgun punt, en altres igualment borrosa. Lo testimoni mésantich que dona fe de 1'éxistencia d'en Ferrer de Blanesnos lo proporciona ell mateix en son tractat sobre les pe-dres fines, quan nos diu que, trobantse a Nàpols en 1476,un joyeller genovès portà a vendre un balaix al rey D. Fer-ran, prefixantli la vàlua de 40,000 ducats; y com lo mo-narca no n'hi dongués més que 25,000, lo va anar a oferiral duch de Milà, qui va quedàrscl per 30,000. Y aquestanoticia nos és tant més interessant en quant nos declaraque anà nostre personatge a la capital del susdit regneitalià entre'ls acompanyants de l'embaixador del rey catò-lich d'Espanya, D. Joan de Gallano, pare de la més amuntaludida dama comtesa de Palamós. Y encara que sia depassada, no podem prescindir d'anotar la curiosa noti

-cia que'ns dóna de que'] tal embaixador de la cort cas-tellana y sos seguidors varen fer lo viatge en galeres deFrança, de manera que aquells reys catòlichs no tenien

Page 4: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 288 —

naus prou dignes pera viatjarhi sos representants quan nellogaven a l'estranger y estaven tant enterats de l'estat deisregnes que regien que no sabien que de sobres en lo regned'Aragó y comtat de Barcelona no n'hi mancaven. L'esserFerrer un deis qui formava part d'aquella representaciódiplomàtica nos dona a compendre que disfrutarla de noescassa consideració davant de Ferran Y de Castella, comse'l signa en les taules cronològiques deis reys d'Espanya,y de sa muller Isabel I. Tant més en quant no seria pas undeis personatges menys importants de la comitiva, sobres-surt de tal manera en la cort napolitana, que passa al ser-vey deis reys d'ella y és distingit ab tal apreci, que en unacarta del rey Al fons, fetxada a 2j d'Agost del 1479, és ano-menat ben amato nostro, y en una lletra enviada per lareina, qui era infanta d'Aragó, a l'almirall de Castella Fre

-derich Enriquez de Cabrera, s'hi llegeix: «Jaume Ferrer,levador de la present, v-assallo vuestro de Blanes, es de pre-sente en nuestro servicio, del qual habemos mucho menes-ter, tanto por lo que a nos cumple, quanto a la Ilma. In-fanta nuestra caríssima hija, segun podreis comprenderpor una patente que havemos hecho despachar, y por esto,porque mas cumplidamente y mejor }, con mas reposopueda entender en las cosas de nuestro servicio, le havemosmandado que devia en todo transferir su casa aquí a estaciudad y traer su mujer...» etc. Porta aquest document ladata del 27 de Juny del 148, donantnos a coneixer quenostre paisà, al cap de més de nou anus de prestar sos ser-veys a n'aquells monarques, fou compromès per ells matei-xos a aixecar son domicili d'aquella vila de nostra costallevantina, a la qual estimava tant que, sens esserne natu-ral, puix no n'era més que originari d'ella, la considera^acom a patria nadiva y en dirse de Blanes se mostrava joyós.Durant aquest període havia lograt iguals consideracionsaXipre que a Nàpols: ho indica la tal lletra y ho confirmenbé aquelles dues cartes, fetxades pel rey d'aquell país a 28

y a 29 de Setembre del 1478. Lo susdit almirall de Castellaal qui anava dirigida la lletra referida, no sois tindria con'a vassall a Ferrer, com a possehidor, per herencia de sa

Page 5: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 289 —

familia, d'antich senyora de lavila de Blanes, dels comtatsde Cabrera y Bas, sinó tg mbé com a súbdit en sa qualitatde general d'armada, y estimant degudament sos mèritscom a home y com a navegant, lo distingiria ab assenya-lades mostres d'apreci y de confiança, conforme nos hotestimonia l'haverlo tingut durant vintisís anys com a cla-var general o administrador, conforme diriem ara, delsterritoris d'aquells dos aludits comtats.

De que era gran navegant nos ho declaren les dues pre-citades cartes del rey de Xipre, dirigida la del 28 de Se-tembre al patró de nau Pere Antich de Ragosa, recoma-nantli que tinga totes les degudes atencions a n'en Ferrerde Blanes, no tant sols per esser un enviat del rey de Nà-pols, sinó per esser un navegant molt entès en tot lo refe-rent a la navegació; y en la del dia següent lo mateixmonarca se desfà en elogis en pro de sa heroica práctica denavegar. Si la constancia en anomenarse de Blanes donaindicis de que nostre biografiat estimava com cal a totapersona ben nascuda lo terrer ont ha nascut, hi ha un altrepunt que ho indica tal volta ab més eloqüencia, y és aquellen que creu oportú en ses Sentenlies pera recordar que enla rnontanya del Montseny compresa en lo vescomtat deBas se guarda memoria de la penitencia que lii féu aquellfill de Bruguny, Borgonya, príncep reial y nevot del reyde França lo gloriós Sant Segimon.

A l'arribar aquí, abans d'entrar en la part més impor-tant de nostre comès, no podem prescindir de presentar aFerrer de Blanes com a escriptor. Ja havem indicat queaquell son fidel servidor, després de la mort de son amo,al qui substituí en la precitada administració d'aquellespossessions de Cabrera y Bas, havia trobat les Sententiescathòlicas en lo lloch més amagat de son estudi, y ara afe-girn entre altres llibres, y que estaven escrites de sa proprianià. Y corn les tals són unes conclusions sobre la teologiadel diví poeta florentí Dant, creyentles de molta utilitat ysalut, determinà donarles a l'estampa, dedicades a la jarepetida noble senyora dona Hipolita de Liori y de Reque-sens. Lo P. Mestre Roig y Jalpí, en son Resumen historial

Page 6: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 290 —

de las grandezas y antigüedades de lca ciudad de Gerona, japarla d'aquesta obra, dihent que és molt difícil de trobary que tot aquell qui vulga llegirla que vagi a n'ell, que lideixarà llegir. Adverteix també que ell no'l té pas com-plert.

Mercès a la deferencia de l'erudit bibliotecari D. PlàcitAguiló, nosaltres poguerem veuren un exemplar quasioblidat existent en la Biblioteca Universitaria. Y encaraque ben bé a corre-cuita poguerem examinarlo y consul-tarlo, atès lo poch temps de que disposavem, podem do-narlo a coneixer en les següents particularitats bibliogràfi-ques de que'ns varem fer càrrech.

Per lo que haviem llegit en l'obra precitada d'aquellillustre frare de l'ordre de Mínims y en les Memorias paraformar un diccionario de escritores catalanes, d'en TorrasAmat, nos haviem fet càrrech de que eren tres les obresque havia escrites nostre escriptor y que s ' havien publi-cat o no en volums separats. No és pas aixís en quant an'aquest últim extrem. Tres són, efectivament, les obres,però totes estén compreses en un llibret en 4. 0 que escas-sament arribarà a unes 8o planes, les quals no comptaremperquè no estén numerades y per faltarhi algun full. Dinslo text de les Sentencies hi va comprès lo tractat de pedresfines, que és una breu ressenya de les particularitats quedistingeixen a les de cada classe en la part material y algu-nes curioses notes referents a sa historia especial. Respecteles Sententies tantes voltes citades, sols farem avinent quesón una exposicióde les idees més catòliques contingudesen la Divina Comedia en sos tres llibres, referen[s als pro-fundos y grans misleris de la justicia divina administrada enlo Infern, en lo Purgatori )- en lo Paradís. Estén divididesigualment en tres parts: en la primera se tracta de com so-bre totes les coses devem coneixer, amar y temer a nostreSenyor Déu; la segona tracta de que convé que l'home'sconega a sí mateix; y la tercera, de lo profitós que és lopensar sovint en que havem de morir. Aquesta és la sín-tesi de la materia que tracta nostre biografiat. De comdesenrotlla tant important tema religiós tinch de férvosen

Page 7: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 291 —

franchs: per una part m'ho impossibilita lo no havermenpogut fer càrrech, y per altra per no esser la teologia cosade mon ofici.

En lo mateix volum, després de les Sentenües, segueixuna Meditació o contemplació sobre lo Santíssim loch delCalvari, en la qual están breument exposats los misteris dela Passió de Nostre Suprem Déu, Creador 3, Redemptor.Després de manifestar que'l Calvari és entre tots los llochsde santíssima venen •ació que són en la terra Santa de Jen usa-lem, on se començà y acabà la crudelíssima Passió del Sal-vador (és sens cap dupte lo més principal), va donant no-ticia dels diferents llochs sagrats que considera secundariso menys importants que aquell. Y acaba lo llibret ab lacopia d'alguns documents honorífichs a la personalitat del'autor y dels quals ne fem mèrit en aquest treball, servint

-nos no poch. En l'exemplar que havem pogut examinarenla ja mentada Biblioteca, que és Universitaria, baix la based'haver sigut Provincial abans y també ara, si és incom-plert com havem dit ja, per faltarhi algun full, ho és tambéper faltarhi la portada; de manera que no podriem dir perell en quina època y d'una manera justa fou estampat,podentho dir per haverho averiguat per altres vies. Fouestampat a Barcelona per Carles Amorós, provençal, a 20de Desembre del 1545. Y aquesta edició fou la única im-pressió dels tals escrits d'en Ferrer de Blanes, los quals nodegueren esser probablement los únichs que deixà al mo-rir, quedant los demés oblidats y desconeguts per com

-plert. Lo tal exemplar a que havem fet referencia fins arahavia pertenescut a la Biblioteca dels frares del Conventde la Mercè d'aquesta ciutat, y també n'hi havia un altre,si no hi és, a la Biblioteca Episcopal, segons en TorresAmat. Bé mereix esser enclòs nostre paisà entre'ls escrip-tors catalans del segle XV, tant per l'estil com per l'erudi-ció que mostra. En altre concepte deu esser tingut en bonaestima, y és en lo dèureli lo que no s'haja perdut l'obraFeyts d'armes de Catalunv-a, que deixà inèdita y manuscritalo més illustre dels rectors de la parroquia de Sant Joande Blanes, mossèn Bernat Boades, al morir als 9 de Març

Page 8: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 292 —

del 1444. En Rafel Ferrer Coll, aquell son servent tantlleal, per ordre de son amo l'havia copiada del manuscritmateix de l'historiayre; se diu que estava aquell a punt dedonarlo a 1'imprempta; però havent tingut de trasladarsea Sicilia, nos realisà tant bon propòsit. Més tars lo P. Roigy Jalpi, altre cop anomenat, lo trobà a punt de perdresen un recó de llibreria d'un notari.

Si compaginem la data del 1478, com a esser la primeraen que trobem per primera vegada una nova certa de]'existencia de tant excelent varó, ab la del x545, en que,com havem dit, fou estampat aquell llibre, que no ho se-ria pas molt després de la mort de son autor, atès lo granafecte que li duya aquell son servidor, qui'1 feu estampar,tindrem prou motius pera compendre que Fou llarga endies la vida d'en Ferrer de Blanes sobre la terra.

En quant a son caràcter d'excursionista, cap particula-ritat remarcable podem assenyalar. Ja queda consignat quevisità la Terra Santa, l'Egipte, lo Caire, Damasch, Alger,Italia y moltes altres parts y provincies del món, y això solsfóra suficient pera esser considerat com a tal. Però s'had'atendre, ademés, que viatjà per mar durant trenta tresanys, resultant esser molt pràctich en la navegació, lo quedonà lloch a creure que, havent recorregut les aigües delsmars més arriscats y perillosos com a bon mariner dotatde molt clar y gentil enteniment y sublilíssim ingeni, haguéd'acabar per esser un molt gran cosmògraf. Y per tal foureconegut en aquella època en que'Is estudis geogràfchsatreyen l'atenció de les persones de major inteligencia.

En efecte: la societat se trobava com si despertés d'unperíode d'endormiscament intelectual en lo qual tota lavida activa o bé la sintetisava la figura inquieta del fogósguerrer o bé la suaument contornejada del monjo entregata la contemplació de lo excels y diví. Com tots los dosidealismes se trobaven fòra de la realitat, al desvetllarse]'humanitat buscava la ra pó de les coses per lo real y po-sitiu. Fill aquell home de mar d'aquella època en que nosols en les ciencies y en les arts purament humanes, sinófins en les sobrenaturals, se desitjava respirar en una am-

<a

Page 9: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 293 —

plitut més dilatada y en una atmósfera més vital, conas'anava comprenent més la grandesa de la divinitat pelsavenços de la teologia, també s'adquiria lo convencimentde que a un Déu tant gran corresponia un món d'espaysniés amplíssims dels coneguts, y per això és que total'atenció y tot l'interès s'anava concentrant en averiguarlo que hi havia a l'altra part del mar, allà en aquells espaysllunyans on dominaven les espesses boires de lo descone-gut; 1111 Ferrer de Blanes d'aquella època que bé podriemanomenar dels grans navegants, estant adornat de tantsgrans excelents qualitats, no podia menys d'esser, per sapràctica y per son saber, un dels varons més notables deson temps. Fill d'una terra quines embarcacions no poden,segons manament reyal, sortir dels ports sens anar prove-hides d'aquelles cartes de navegar que ha sigut lo primerpoble del món que les ha sabut compondre, no pot negarla niçaga a que perteneix y ha d'esser home de pit en arros-trar los perills fins en los viaranys de mars desconeguts, yhome de ciencia com correspon als nostres mariners, quesi fòra l'aigua no tenen cap altra aula ont apendre de geo-grafia, són prou aptes pera anar a dirigir los estudis qued'aital ciencia s'emprenen en les primeres academies ques'estableixen; y si això no és prou, vos diré que tampochpot desacreditar lo cognom que porta, puix Jaume Ferrerse diu aquell navegant qui en 1346 emprèn lo primer viatged'exploració que s'ha fet per les costes de Guinea; igualnom és lo que porta aquell nàutich qui és cridat per l'in-fant D. Enrich de Portugal a Segres pera dirigir 1'acade-mia que en 1418 ha establçrt; y aixís mateix s'anomenenaltres qui en diferentes activitats fan també ressaltar sosmèrits. Y de que cumpleix dignament ab honor nostreFerrer de Blanes en relació a sa patria, a sa classe y a sonnom, n'és testimoni cloqüentíssim l'importancia que lidóna un aconteixement excepcional que's realisa en aquellsdies.

Un fill de Gènova, nascut y criat entregent de mar, abespecial vocació a la carrera de navegar y educat, segonsalgú, en aquella academia portuguesa que mentàrem suara,

Page 10: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 294 —

concebeix lo projecte d'anar a visitar aquell món que nosón pochs los qui, desde Aristotil y altres savis grechs finsals últims doctors que ha tingut l'Iglesia, presumeixen queexisteix a l'altra bandada deis mars no del tot encara re-correguts, y que en definitiva ningú pot en realitat de ve-ritat afirmar que existeixi. Inútilment s'ha buscat lo camíper anarho a comprovar; però no hi vol dir res: ell tésobrada fe en sos pressentiments y no ha de cedir finsveu-re ses aspiracions satisfetes. Sofrint totes les contrarietatsque sempre troba eci son camí'1 geni, vingué'1 pobre geno-vès a la terra menys entesa en l'art de la navegació y bensegur més pobre de marineria. Després de molt penar, fouescoltat y afavorit per algunes ànimes tant caritatives cornilustrades que sapigueren despendres de les preocupacionsque dominaven fins la generalitat de les inteligencies més-escoltades, les quals reputaven com follies les explicacionsde l'obscur estranger. Mercès a n'aquelles pogué esser acu-llit en la cort castellana y al cap y a la fi atès y secundat.

Al cap de dos mesos y nou dies d'haver emprès lo viatgedesde'1 port de Palos envers aquelles terres desconegudes,seguint lo camí que, segons un escriptor contemporaninostre, eral menys indicat, Cristòfol Colom y sos acom-panyants posaven lo peu en terra d'aquelles regions quesols se creya existien en 1'imaginació dels qui les haviensomniades. Era'! dia 12 d'Octubre del 1492 aquell en que'srealisà'l descobriment d'aquella realitat. En lo mes d'Abrilde l'any següent aquell afortunat navegant se trobava detornada a Barcelona pera donar compte als Reys Catòlichsde son comès. Com a testimoni de la veritat de lo que ha-via conseguit oferia a n'aquells sos protectors alguns deisindígenes d'aquell país, fruyts deis que s'hi produhien yaus de 'plomatge de vistosos colors que s'hi criaven. Secomunicà la nova del descobriment al Sant Pare, y aquest,a 4 de les Nones del mes de Maig del mateix any 1493, do-nava ]'investidura de possehidors d'aquelles terres als reysbaix quins auspicis havien sigut manifestades. Però eralcas que Portugal per sa part també havia fet alguns desco-briments a l'altra part de l'Occeà, y per lo tant era qüestió

Page 11: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 295 -

de que's precisessin bé'ls límits de les Indies Orientals quecorresponien a n'aquell reyalme y de les Occidentals quecorresponien a l'espanyol, pera evitar ulteriors disensionsentre una nacionalitat y altra. Ab los reys Ferran y Isabelhi havia'1 cardenal d'Espanya, arquebisbe de Toledo, quis'havia mostrat propici als intents de Colom y a son retornhavia sigut també un dels primers en obsequiarlo. Teniatanta preponderancia aquest prelat en la cort, que'! poble,segons se diu, li deya'l tercer rey, y ell prengué ab interéslo posar en clar la qüestió dels precitats límits de les pos-sessions corresponents als dos reyalmes.

Probablement tindria noticia'l cardenal d'Espanya delsgrans talents que tenía nostre Ferrer de Blanes en cosmo-grafia desde aquells dies en que degué brillejar en la cortde Castella, quan fou escullit pera formar d'aquella em

-baixada enviada a la de Nàpols, de la qual n'havem fet re-ferencia al principi, inclinantnos a creure més això queno] que dongués crèdit al concepte que aquí pogués havermerescut aquell fill de Vidreres, que tal era la patria delnostre excursionista, tota vegada que evidentment existiaun tal egoisme en la cort castellana en donar participacióals beneficis que podien obtenirse del tal descobriment,que's fa evident en lo mutisme que's nota en los dietaristant del Consell de la ciutat com en los de la Diputaciócatalana, y té una confirmació irrebatible en l'haver sigutexclosa la nostra terra d'usufructuar lo comerç que s'establípera explotar a n'aquelles regions del Nou Alón.

Siga lo que's vulga, lo cert és que Ferrer de Blanes,qui's trobava en aquella época en aquella sa vila tant esti-mada l'antiga Blanda del temps dels romans, fou enviat abuscar pel arquebisbe, dihentli en la carta: «Jayme Ferrerespecial amigo nuestro : nos queríamos Tablar con vos algu-nas cosas que cumplen: por ende rogamos vos que vistaesta letra nuestra partais y vengais aquí á Barcelona, ytraed con vos el' Mapa Mundi y otros instrumentos tocan-tes á Cosmografía. Barcelona 26 de Agosto del noventa ytres. El Cardenal». No cal duptar que Ferrer vindria aquíy en aquella cort donaria son dictamen sobre'1 particular.

Page 12: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 296 —

ab aquella claretat de criteri que a son gran talent com-petia.

Però la qüestió era difícil y la tasca de l'entès geògrafcatalà no havia de concretarse a n'aquesta sola consulta: ha-via d'esser llarga. Aixís és que a 27 de Janer del 1495, tro

-bantse a Barcelona, veyem que •escriu una carta als reysdihentloshi que ha vist per dugues vegades uns capítolsque li ha ensenyat son llochtinent Joan de Lanuza, dema-nantli parer en son nona respecte lo comportament que se-guien ab lo rey de Portugal; exposa en ella lo que pensa,illustrantlo ab alguna demostració gràfica, y acaba dihentque'ls envia un home ab una forma de inundi en figura ex-tensa en que podrán ve¡- los dos hemisferios, a fi de que veginmés clara la cosa, y s'ofereix anarhi si és que ho creuenconvenient. Y, efectivament, l'envien a buscar desde Ma

-drid a 28 de Febrer, manantli que sobre tot estiga allí aúltims de Maig. Aixís degué ferho, y en lo mes d'Agost lotrobem a Burgos, enviant una carta a Colora, ben curio-síssima per cert, puix en un estil aparatós mostra sa erudi-ció vastíssima, usant la llengua castellana, pera manifestarque l'home havia de fer violencia a sí mateix per escriurehi.Per més que'l llicenciat Bernat d'Argensola diu que les di-ferencies hagudes entre'ls reys d'Espanya y Portugal les so-lucionaren Ruy de Sonsa, son fill y Aries d'Almeda, s'had'entendre que no varen fer altra cosa que dictaminar con-forme a lo que havia dictaminat en Ferrer de Blanes,resultant així per ell la gloria de que la partició o divisiód'aquells territoris, essent conceptuada de justa, fos accep-tada per aquells monarques y sancionada pel Sant Pare.Després del q de Maig del 1498, en que la reina de Nàpolsfirma un document en lo qual Ferrer de Blanes és anome-nat gran lapidari, se pert son rastre pera no saberse ja mésd 'el 1.

Jo prou hauria volgut fervos una explicació de quinamanera va assenyalar los límits de les terres'descobertes perun y altre reyalme en virtut de sos respectius descobri-ments; però en quant al de Colon, ¿què n'havem de fer, sino'n conserva ja res Espanya, d'aquella tant fruitosa hi-

Page 13: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 297 -

senda? Fins les mortals despulles d'aquell descobridor quediu han de venir a la Península, no sabem ab exactitut sisón autèntiques o no. Ah! Aquella Espanya que començaa unificarse pel caràcter absorbent d'aquella reina que persaber com arribà al trono de Sant Ferran no hi ha compreguntarho a Enrich l'Impotent 'y a la Beltraneja, y a lacondescendencia, mellor dit, a la falta de caràcter personald'aquell de qui si's vol saber com muntà al trono del moltalt rey en Jaume, ningú pot dirho mellor que'1 príncep deViana, ha arribat á son últim decandiment. No volguerenaquells reys donar participació als beneficis de la desco-berta feta per Colon als fills d'aquella part d'orat haviensortit los diners pera armar aquells barcos que anaren arealisarla. Ab l'or que'ls vassalls afavorits a cada viatgeobtenien s'extengué la ganduleria per aquelles terres quehabitaven, y cada dia hi hagué més territoris erms, mésindustries mortes y . menys tràfech mercantil, y aquell solque arribà a no pondres en los dominis de la monarquiaespanyola, s'anà eclipsant a mesura que per aquests motiuss'anava decandint aquella tant enlluernadora prosperitatque sens dupte s'hauria sostingut a seguirse la políticad'aquella corona catalano-aragonesa, que sols és estat con-ceptuada coronilla per aquells qui tal volta més devienaténdrela y estimarla, y que consistia en procurar los ma-jors avenços en totes les manifestacions morals y materialsde l'activitat humana, quanta major era sa preponderanciaentre les demés nacions.

RAMON N. COMAS

UN DESCOBRIMENT ESPELEOLÒOICII

(Acabament

»Poch pensavem nosaltres que artificialment se'ns vin-,,ués a donar la rahó, puix començaren les fortes plujes enlo dia de Tots-sants, y a l'endemà del dia dels Morts lamina y lo call semblaven verament un riu, que continuà

Page 14: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 298 —

augmentant, .puix seguien les plujes. Això per un costat,y per altre lo refrescarse'1 temps y no poder los treballa-dors ja feinejar ficats de peus a l'aigua, acordàrem losinteressats sospendre les obres fins a 1'istiu que ve, en que,si a Déu plau, ho farem ab més ilusions, més sorpreses ytal vegada més burles de l'aigua. Un fet estrany y inexpli-cable succehí, y és que, a pesar de les plujes y de sortirtèrbola l'aigua de l'esquerda, la del forat alt sortí sempreclara y pura.

»Tenim, donchs, les obres a mig fer y sospeses permotius del temps fins a l'istiu vinent, en que'is 13 molinsy fàbriques instalats en la riera desde can Rovira fins alriu_ Llobregat, que aprofiten l'accidentat curs de la ma-teixa en una extensió de io kilòmetres, ab un salt total,sumats tots, d'uns 200 metres, esperen ab desig la conti

-nuació de les obres, que siguen causa de que quedin asse-degats los dits establiments industrials, que may ne tenenprou. L'aigua obtinguda de més als primers dies de lesobres foren unes i.00 plomes barceloneses, que, sumadesa les 570 que'n surtien com a caudal mig primitiu, fan untotal de 670 plomes, que més que d'aigua poden dirse depa, puix són moltíssimes les persones que en ella li tro -.ben, y essent quasi l'element de vida, de conreu y de bo-niquesa de les rieres de Vallirana y Cervelló que fertilisala nostra benvolguda font d'Armena. L'augment se refe-reix sois als primers dies, puix a l'últim no's feren aforos,que guardem per quan estiguin enllestides les obres.»

Abans d'entrar de ple en l'exposició de la teoria de lafont d'Armena dech aclarir algun dubte apuntat en l'an-terior relació per mon amich Joseph Mas. Diu cll: «Sonimolts los que dubtem que tot l'origen de l'aigua de lafont d'Armena siga deis encontorns, puix aquest any pas-sat, sobre tot tant sech y aixut, no ha sigut bastant en soncalurós istiu pera mimvar l'aigua: abans al contrari, enlos mesos d'istiu aquesta sortia més abundosa encara».Aquest dubte, molt natural pera les persones que no hanestudiat hidrologia soterrania, se presenta clar, evident, per

Page 15: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 299 —

lo que dich més endarrera que la font d'Armena està regu-larisada pel règimen general a totes les fonts provinentsde regions calcaries; y ja veurem prompte quin régimenés aquest y la seva aplicació en el nostre cas particular.

Diu en altra part mon amich Mas: «Un fet estrany yinexplicable succehí, y és que, a pesar de les plujes y desortir tèrbola l'aigua de l'esquerda, la del forat alt sortísempre clara y pura». Aquest fenòmen no té res d'estranyni d'inexplicable, molt al contrari, s'explica senzillament,y vaig ferho ja al parlar de les Barbotes de Bigues, supo-sant, y aquesta suposició és una certesa, que dit afluent,encara que tinga un mateix origen, segueix un camí dife-rent, y en el seu curs troba un gran aixamplament on sedeposita l'aigua, purificantse de les materies terroses; yaquest dipòsit está regularisat per un sifó, lo qual és causade que'l seu producte siga constant tant si plou com si hiha sequedat. Y acaba de confirmar això l'interessant datoque vaig recullir en ma darrera visita de que la tempera-tura del caudal principal és de i5° C. y la de l'afluent osaltant és de 17°5 C., lo qual indica que aquest segueixescletxes molt més fondes que'l caudal principal.

A mitjans d'Octubre vaig tornar a Vallirana, trobanthoja tot cambiat: la petita esquerda s'havia transformat enuna ampla galeria per la qual sortia rondinant la cauda-losa font; vaig veure l'afluent o saltant que ab son sorolltant havia cridat l'atenció deis treballadors, fixantme so-bre tot en l'esquerda que conduía'1. caudal principal.Aquesta esquerda no tenia pas més que un pam d'am-piada, però era d'altura y profonditat desconeguda: ni abel magnesium, ni ab la sonda, ni ab canyes, vaig poderobtindre un dato cert: sols puch afirmar que fins a unaaltura de 5 o 6 metres, que és lo que's pot veure, sobreFactual nivell de l'aigua, se presenta ab senyals evidentsd'haver sofert una pressió hidrostàtica considerable, y lomateix deu di-se per lo que respecta ala seva fondariasota'l nivell actual de la font.

Fins aquí he parlat, senyors, de les exploracions fetes

Page 16: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

300 —

y dels resultats obtinguts en la font d'Armena; però calterse una pregunta: ¿d'on ve la caudalosa dèu que l'ali-menta? O en altres paraules: ¿quina és la teoria de lafont d'Armena? Aquesta segona part de la meva confe-rencia té un caràcter més general, per la senzilla ra p ó defundarse en lleys que poden considerarse com a universals.

Veus-aquí la me ya opinió: la font d • Armena té sonorigen en el Pla de Begues y està alimentada també per les_filtracions del Pla de les Bassioles, Pla de Sois d'òssos j- es-pecialmeni del Pla d'Ar•den-i-a. Semblant afirmació neces-sita demostrarse, y això és lo que pretench, estudiant lanaturalesa y disposició de les capes geològiques, els fenò-mens observats y les ileys d'hidrologia soterrania per lesquals se regeixen les aigües en los terrenos calcaris.

El Pla de Begues és una vall situada a 365 metres so-bre'l nivell del mar, rodejada de montanyes per tots cos-tats. L'aigua de pluja sols pot escorres per l'estret pas obertentre'¡ Montan y lo Puig Rovirós; però abans d'arribarhija s'ha fos la major part gracies a la disposició y disloca-ció de les capes geològiques que formen aquella vall, lesquals pertanyen al triàsich superior o heuper y bucen capal NO., o siga en direcció a la font d'Armena. Aquestescapes se continuen per dessota¡ macís cretaci hauteri-viense que forma'] Pla d'Ardenya y apareixen a l'altrecostat, o siga en la vall de Vallirana. Per lo tant, la gotad'aigua que's filtra en el Pla de Begues, un cop lliure de¡'influencia atmosférica, seguint les lleys de la gravetat,passa per les escletxes o punts de contacte, entre les capesestratificades, que, com he dit, no són horitzontals, sinóinclinades en direcció NO:, fins que, trobant una capaimpermeable, no té altre remet' que adaptarse a ella, yaleshores forma com una ampla fulla que ocupa ab prefe-rencia les cavitats y depressions quc'l subsol presenta, se-guint totes les falles o esquerdes que troba: d'aquesta ma

-nera pot formarse una corrent que serà tant més cauda-losa quant més s'allunyi de son origen. Jo crech que lesfiltracions del Pla de Begues són les que més contribuei-xen al producte constant de la font d'Armena.

Page 17: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 301 -

Però no són les úniques que hi fan cap, com ja he dit,y per lo tant cal estudiar los altres terrenys que també hicontribueixen. Són aquests lo Pla de Sois d'òssos, Pla deles Bassioles y Pla d'Ardenya, qual naturalesa geològicaestà constituida pel crelaci urgoaptense en el primer y perl'hauieriviense en els altres. Abdós pisos del període cre-taci estàn completament dislocats per les forces internesy alterats per les externes. Gracies a les primeres, s'hanformat los avenchs y enfonzarnents, los quals han sigutdesprés engrandits gracies a les segones, o siguen l'aire yl'aigua. L'acció d'aquests agents atmosfèrichs se presentaen la mateixa superficie de la terra en la forma de lapiel okarrenfelder, que podrem anomenar ranures, y de terraroja.

Tot excursionista observador que hagi atravessat aque-lles planes o altres llochs de formació cretacia, sens dubtes'haurà fixat en els rierons, estries o ranures que presen-ten les roques planes en sa part superior y en la terra rojaque omplena tots los clots, formant verdader contrast abla blancor de les roques. Donchs bé: aquestes ranuressinuoses que s'observen principalment en les regions degran altitut, segons los estudis fets per Al. Heim (t), sóndegudes a la disgregació y disolució, sots l'influencia deles aigües atmosfèriques, dels calcaris relativament purs,aitals com lo juràsich superior y l'urgonièn. Les parts méssolubles són disoltes y arrastrades per les aigües de pluja;les altres resisteixen, dibuixant un relleu ab les formesmés capritxoses y accidentades; les petites variacions, jasiga en la porositat de la roca, ja en la proporció de sílice,de dolomia o argila que hi ha continguda, basten peraproduir aquest fenomen en les superficies calcaries horit-zontals o poch inclinades, sobre tot si están desertes devegetació. Si bé és l'aigua de pluja la que forma semblantsranures o estries, arrastrant les partícules disgregades, noobstant, son origen primari deu atribuirse a les alteracions

(i) Ueber dic liarrenfetder. Jahrbuch des sclnuei{. Alpenclubs,¡878, XIII, pàg. 421.

25

Page 18: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 302 —

atmosfèriques. Aquestes són també causa de que les ro-ques calcaries, per rahó de les materies orgàniques quegeneralment contenen, sofreixen una especie de combus-tió pausada que'ls dóna un color més clar, com tenen lesdel terreny que estudiem y les de les Costes de Garraf.Però l'efecte més interessant és la disolució del calcari perles aigües carbòniques y la producció a la superficie deforats o clots plens d'una terra roja característica, quetambé vaig trobar al fons dels avenchs del Pla d'Ardenya.És la terra rossa de la Carniola y de tants altres paísos cal-caris. S'ha provat que'ls calcaris més blanchs en aparien-cia, com són lo marbre y la creta, donen, quan se'ls tractaper un àcit, un residuo argilós rogench. Donchs bé: men-tres que són necessaries 5o,000 parts d'aigua pura peradisoldre una part de calcari, basten i,000 parts d'aiguacarbònica, o siga 5o vegades menos, pera produir lo ma-teix resultat; y és ben sabut que l'aigua de pluja conté endisolució oxígen y àcit carbònich. Això no és un agentquímich molt poderós, però unit a les variacions de latemperatura, tant poderoses pera disgregar les roques,.acaba per produir efectes molt sensibles.

Respecte a la disposició interna de] cretaci que estemestudiant, pot assegurarse, ab el fonament de les senyalsexteriors, que están completament dislocats y creuats peresquerdes, galeries y potser coves grandioses. La senyalmés evident és el gran nombre d'ensorraments, embuts odolines, per on se cola tanta aigua com cau. L'íntima re-lació d'aquests y dels avenchs ab les corrents d'aigua soter-rania ha sigut defensada per molts geòlechs y demostradaper M. Martel en gran nombre d'exploracions; però aixàno és una 11ey general : molt al contrari; y si en últim re-sultat l'aigua colada pels avenchs arriba sempre a sortirper les fonts, això's verifica moltes vegades per una mane-ra tant indirecta, per esquerdes tant estretes,a travessantcapes tant espesses, que no seria exacte assegurar una co-municació práctica. Tot depèn de la naturalesa dels ter-renys intermitjos.

En conseqüencia, ¿los avenchs del macís cretaci estu-

Page 19: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

303

diat comuniquen indi - r1f\2 ò' Aq u s(5

rectament ab les altresescletxes seguides ac-tualment per les aigües -d'infiltració del Pla de = 1

Begues que van a for- - Imar la font d'Armena? ///Tinch la convicció deque sí. Ara, si se'm 7 Ipregunta si podria des M B t .' s (3S_.

embossarse algun dedits avenchs pera trobarlos dipòsits interiors,dech confessar que, en- Icara que això és possi-ble, no crech que don-gués resultat, perquè ; Jla altitut mitja dels í i ...^^.,.avenchs és de Sao me- " I1 C'^'i•d'A.d. ^y

ires y la de la font i io, Z1 '

lo qual suposaria un x / 1treball de mina o des-

1••

embossament immens,per ]a naturalesa de la '0.

caliça triàsica superioro Keuper, poch a propò-sit pera presentar grans r 3 ; cavitats accessibles a ; -- I. l'home, y perquè crech ' ! 1 `

que la font d'Armenaestà regularisada pel ré- F^;gimen general a totesles fonts provinents deregions calcaries. Sí t gam permès descriure . 1aquest régimen pera 1'¡1major comprensió de ) Fo ^ t Armera (i,o^.)

]a teoria de la font d'Armera y ilustració dels aficionats.

Page 20: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 304 -

Per rahó de la naturalesa dels calcaris qual constitu-tiu és la creta, diu M. Lapparent, la vall soterrania de lacapa d'in fi ltració deu compendre gran nombre de cavitats,plans inclinats y ondulacions de diferentes formes y mi-des. Si se l imagina completament seca, és necessari queles. primeres aigües d'infiltració omplenin les cavitats quevagin trobant y passin de l'una a l'altra atravessant loscorredors que les separen abans d'arribar al forat de sor-tida. En aquestes condicions, quan menys abundants sónles aigües afluents, tant és més dèbil y regular lo productede les fonts. Tant promptd com sobrevé una avinguda opluja abundant, lo producte augmenta fins que totes lescavitats están plenes desde terra al sostre. Allavors 1'escor-rement per sifons se substitueix per Fescorrement per ver-teders y el producte de les fonts augmenta fins al punt debuidar les cavitats, que estarien indefinidament plenes siles plujes fossin sempre regulars y moderades.

Així s'explica, segons M. Merdra, lo fet provat en]'Havre de que'] tribut d'un hivern plujós tarda algunesvegades trenta mesos a escorres: és que, mitjansant lojoch dels sifons, les fonts donen l'aigua que ha estat em

-magatzemada sota terra potser per espay d'alguns anys.En definitiva, no hi ha res més regular que'] régimen

hidrològich de les formacions, que sols deuen a les fisuresllur permeabilitat. Les capes d'aigua hi ocupen cavitatsincontinues y formen rius soterranis.

Després de la síntesi que acabo de fer dels principalsfets relatius a l'hidrologia soterrania dels terrenys calcaris,crech que és hora d'exposar clarament la teoria de ion-gen de la font d'Armena.

Per de prompte deu rebutjarse l'opinió de que ve deterres molt llunyanes: ja he dit que les plujes absorbidesper les grams planuries de Begues, Bassioles, Sots d'òssosyArdenya són, per via d'infiltració, lo principal aliment dela Font, y que hi arriben més prompte en quant cauenmés a la vora.

Ademés, les capes del triàsich superior o Keuper, cornja he fet observar, tenen una inclinació natural envers

Page 21: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 305 —

el NO. y condueixen les aigües infiltrades cap a un puntd'elecció únich, que és la font d'Armena. Els límits exac-tes superficials de la zona de les infiltracions que fan capa dita font és quasi impossible determinarlos exactament.

Si se'ns pregunta quin pot esser lo camí soterrani deles aigües que surten a la font d'Armena y la forma deisseus conductes, haurem de dir que aquí'ns trobem enverdaders terrenys d'escorrement y no d'imbibició: perconsegüent, les aigües soterranies que alimenten la fontdeuen circular per galeries allargades mellor • que descansardins grans llaclis.

Referintnos als detalls geològichs ja citats, podemanunciar que en la zona superior (cretaci urgoaptense yhauteriviense) permeable per escorremen1 les aigües d'in-filtració deuen caure per les escletxes, avenchs y embuts;y en la zona interior (Keuper) hi haurà esquerdes quetindràn, sens dupte, al contacte ab les capes impermea-bles, de mica en mica més nombroses y exteses, assenya-lada per endavant la direcció que les aigües soterrariies ha-vien de seguir. Aquestes aigües hauràn allargat les esquer-des o aixamplat les juntures deis estratos, fins que demica en mica y de comunicació en comunicació s'haurànreunit en una darrera esquerda, la de la font, la qual leshi ha facilitat la sortida.

Durant el curs d'aquests canals la pressió hidrostàticahi haurà pogut obrir de tant en tant dipòsits d'aigua dediferent cabuda.

. Però, ¿quina és la causa probable de la concentració detotes les aigües en una sola esquerda? Impossible m'ésdirho ab "tota certesa; però crech que pot atribuirse a unaforça interna, un terratrèmol per exemple, que, obrintuna esquerda de llarga extensió y fondaria, haurà sigutcausa de que tota l'aigua s'hi reunís.

De les observacions fetes respecte a la producció y ré-gimen de la font d'Armena se'n dedueixen les següentsconclusions:

i.' Les plujes abundants y de durada fan creixer lafont.

Page 22: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 306 —

2.° Després d'aquestes plujes lo producte disminueixmolt a poch a poch.

3.° Les plujes del Pla d'Ardenya's manifesten a lespoques hores ab avingudes que arrastren fulles, tronchs,etcètera.

Les lleys r•° y 3. se comprenen fàcilment y no neces-siten explicació; respecte a la 2., no hi ha cap dupte deque'ls sifons, ab sos passos estrets, són causa de que lesaigües s'entretinguin y disminueixin de mica en mica.

Com síntesi de tot lo dit faig les següents deduc-cions:

i• a Que existeix una circulació activa d'aigües soter-ranies ramificades sota'1 Pla d'Ardenya.

2.° Que l'origen d'aquesta circulació deu buscarse en-tre l'aigua que's filtra en el Pla de Begues, de Sots d'òssos,de les Bassioles y d'Ardenya.

3. Que l'absorció de les plujes pels avenchs y lesfisures de les planuries dites forma'ls afluents irregularsd'aquesta circulació y produeix les avingudes de la font.

4. Que'ls dipòsits soterranis on se reuneixen lesaigües tenen, segons lo que havem dit, la forma de llar-gues galeries inclinades y no de llargues capes d'aiguaexteses per tots costats.

5• , Que será inútil buscar per dessota aquests dipò-sits.

6. a Que lo mateix deu dirse referent a la desobstruc-ció dels avenchs del Pla d'Ardenya.

7. 4 Que en tot cas podria intentarse això ab 1'avenchde les Portes o d'en Muntaner.

8• a Que, en cas de continuar l'exploració, lo que calés aprofitar l'aigua que's pert per les esquerdes situadesen nivell inferior al de la font.

N. FONT Y SAGUÉ

Page 23: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 307 —

EXCURSIO A BAGA, LA CERDANYA

LA SEU D'URGELL, ANDORRA

SANT JOAN DE L'ï-IERM Y CASTELLBÒ

(A cabament)

La carena forma ondulacions molt marcades y estàcoberta de pins. L'anomenen bosch d'en Cussol. Lo camí'sdirigeix al bosch descrivint moltesvoltes pera salvar los acci-dents del terreny, y després se perd entre l'herbam. Fa unaestona que caminem a la ventura, y anem a parar a unapetita coma sedosa, verda y recorreguda per petits xaragalls,.aont hi pastura un remat de vaques, y ens hi atansem.Algunes aixequen pausadament el cap y ens miren curiosesab aquells ullassos tranquils; altres segueixen pasturant totmovent l'esquellot que'ls penja del coll; alguna més esbo-jerradota tresca per la vessant de la coma. «Pastor!» cri-dem, y res: tot quietut: sols se sent el soroll acompassatdels esquellots. «Pastor!» tornem a cridar, y ningú respon.Després ens adonem que'1 pastor s'està allargassat a l'om-bra d'una roca, mirantrios ab recel. Li preguntem pel camíd'anar a Civis. «Pujeu cap a les roques negres» ens res-pon, senyalant molt vagament en direcció a ponent. Al capde poca estona trobem el camí que dóna la volta a n'aquestturó, y baixem faldejant una mitja hora entre camps esca

-lonats de blat y no triguem gaire a arribar a Civis, primerpoble de la frontera de Catalunya, d'unes 40 cases, y queestà a 1,540 metres sobre'1 nivell del mar. Allí'ns aturempera dinar y donar descans als guies y als cavalls. Loscarrabiners nos destorben bona estona revisant les guies.

A les tres sortim de Civis y pujem per la costa de da-vant el poble cap al coll del Mont. El camí que hem derecorrer va per una llarga carena que's desprèn de les mon

-tanyes de Saloria y Servella cap al nort de Civis, y va enlinia dreta de NO. a SO. fins els indrets de Sort, en qualpunt s'encorva en direcció a ponent, y porta successiva

-ment los noms de coll y serra d'Ases, ras de Conques,

Page 24: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 308 —

collada de les Mongetes, coll y seria de la Basseta y acabaen el puig d'Orri. De la vessant que mira al N. naixen va-ries riberes y torrents afluents del Noguera Pallaresa, y lavessant que mira a mig-dia dirigeix ses aigües cap al Segre.Tota aquesta llarga carena és aglevada y en grans exten-sions poblada de bosch. Ja cap al tart passem pel ras deConques, aont hi ha un remat de bèns d'uns quants milscaps, guardat per vuit o dèu pastors. Ens aturem peratreuren una instantania quan se juntin a lanar a la pleta.Lo sol devalla ab majestat darrera les montanyes que allàlluny, cap el Pallars, se dibuixen blavenques y confoses. Alfi desapareix y decidim posarnos en marxa altra voltaquan la claror encara és prou intensa. Seguim bon troçcaminant per la verda y arrodonida esquena d'aquell ge-gant de pedra y entrem en un bosch de pins. La nit se'nsve al damunt y la Iluna ilumina'1 paisatge ab sa claroresmortuida. Nostres ombres se retallen esllanguides sobre'1vert cendrós de la gleva; després entrem novament en lobosch. L'aragonès ha perdut el camí, y, agafant cada hu'lcavall per la brida, marxem bosch a travers. Les negressiluetes dels arbres se destaquen ab vigor sobre'1 cel, d'unblau cendra molt esblaimat. Els abets semblen immensessagetes que senyalen al cel. Aquesta estranya claror esbor-ra'ls segons termes y la fosca blavosa de la nit engoleixl'horitzó.

A vegades ensopeguem ab alguns tronchs d'abets cor-secats per la vellor que jauen per terra com gegants feritsdesprés d'una batalla. A cada pas trobem obstacles que'nsLliguen els peus y dificulten la nostra marxa. L'esperit dela nit ronda per aquelles encontrades, omplintles de mis-teri y de quietut. Sols se sent lo cruixir del brancam sechal ser trepitjat per nosaltres. Fa prop d'una hora que cami-nem pel mig del bosch y encara no hem trobat lo camí, yara'ns adonem que l'aragonès ha desaparegut. El cridem yningú contesta, ni l'eco. Faig un fort xiulet y se pert en laboscuria. Estem desorientats y una marrada pot costarnosalgunes hores de camí. Per fi, nostre guía, en Ventureta,ens crida: «Ja'1 tinch, és aquí baix », y enfilem el camí per

Page 25: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

3 0 9 —

allí ont ens indica'l guia. Encara no fa pas cinch minuts quehi caminem quan de sobre nostre's despenja l'aragonèscorrent com una hebra perseguida pels goços, y tot esbu-fegant ens diu que fa una estoneta que'ns buscava: haviaanat corrent d'un costat a l'altre del bosch, furgantho tot,fins a trobar lo camí. Aquest aragonès és un brau home.

Després passem un bon troÇ de camí aont els pins,arrenglerats a cada costat, extenen ses branques y lesencreuen ab los de l'altra banda, formant com una teula-da sense teules. Vistos a contrallum semblen cadavres car

-bonisats ab els braços en creu. Al cap d'una hora veyem aldavant nostre apuntar lo campanar de 1'hermita de SantJoan de l'Herm. Entrem en aquell casal, y al passar per lacuyna veyem lo perol fumant, penjat dels calamàstechs, ydesprés, a 1'entrar al menjador y al veure les cares satisfe-tes dels que han sopat, nos adonem de que en la vida lesemocions, per agradoses que siguen, tenen de ser barreja-des ab pa. Lo que'ns donen en aquella casa és per nosal-tres pa benehit.

El puig d'Orri o de la Torreta és a l'extrem de la carenaque seguírem y està coronat per una torreta de pedra secaque serví de senyal geodèsica quan se feu la triangulaciód'aquests indrets. En la vessant que mira capa tramontanahi ha'l santuari de Sant Joan de l'Herm a 1,700 metressobre'1 nivell del mar; y bona part d'aquesta montanyaestà atapahida de bosch de pins, d'abets y d'algun bedoll, yencatifada tota ella per gleba y per mates de rododendrum.

DOS DIES A SANT JOAN

Aquest bosch, sobre tot 1'abetar, tenia crit, segons diuMossèn Cinto Verdaguer en sos Viatges, d'esser lo mésgran de Catalunya; perd ja fa uns quants" anys que'1 torbne destruhí gran part. Tot caminant bosch amunt encarase'n veuen les senyals. Entre mig de l'espessor de pins setroben colossals abets podrits espargits per terra. Lo torbe-llí fou tant fort que'ls arrencava de soca y arrel y'ls rebotia

Page 26: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 310 —

a terra com si fossin garbes de blat; de vegades se'n trobende trinxats y romputs com canyes. Aquesta abetosa sem-bla destinada a desapareixer sense remey. El bestiar escap-sa'ls rebolls y non deixa viure cap. En la gran extensió debosch que s'atravessa pera pujar a la Torreta no se'n veu niun. A mida que'ns acostem al cim sols se trobenpinsysónmés migrats, y després se camina bon troç fins a la cúpuladel puig, que tot és aglebat. Desde la Torreta se descobreixun panorama dilatadíssim, perquè'1 tossal s'avança sobre

Sant Joan de I'Ilerm

les valls com ho fa'l Canigó al separarse del massiu de lacarena dels Pireneus. Cap al sol-ixent y tramontana seveuen les altes montanyes d'Andorra, ab la pica d'Estats,clapejades de neu; més a ponent, les serres de Comales,Fornos, Comoles Altes, que formen les serres de Bohí, ydarrera d'aquesta se veu blanquejar la Malehida; més aponent encara, lo Turbon, y més ençà tota la conca deTremp. A mig-jorn hi blavejen les serres del Borramort ydel Montsech, y a sol-ixent les montanyes de Maranges, deBascaran y lo Cadí.

Page 27: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 311 —

La munió d'abets éspropera a l'hermita, y allí m'assecha l'ombra y contemplo per tot arreu aquells troncsfeixuchs que tenen sigles d'existencia, ab l'escorxa rugosay escrostoriada plena de líquens cendrosos y de molçaesgroguehida com extenen ses branques immenses abescayent majestat tot amanyagantme, y allà dalt sa cimeraaltívola, senyalant al cel, com si convidés nostra mirada allençarse pels blavosos espays plens de Ilum. Com me

Castellbò

plau respirar L'aire resinós y fresch del matí que excita'lssentits y equilibra'ls nervis malaltiços de ciutat. A vegadessembla que'l meu esperit se compenetri ab l'esperit vitaldel bosch, y allavors sento una dolça frisança que recorretot lo meu cos.

CASTELLBÓ

De Sant Joan de 1'Herm a Castellbò hi ha un desnivelld'uns 900 metres. Lo camí va sempre entre terres agleva

-des y completament despoblades de bosch. Les vessantsd'aquelles comalades són molt soptades, y en temps de

Page 28: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 312 -

fortes plujes lo riu de Castellbò, que ordinariament éssech, té fortes avingudes y se converteix en caudalós tor-rent que tot ho arrasa. El poble de Castellbò està edificaten un turó encimerat per 1'antich castell, quasi del tot

enrunat. De sa significació en_,;_._. lhistoria avuy encara en guarda

algunes mostres, tais com 1'an-tich palau dels comtes de Foix,molt mal conservat; l'iglesia, quefou fundada en lo sigle X o a ul-tims del IX, y cremada y reedi-ficada en lo sigle XV, en la quehi ha un altar ab un retaule queha sigut restaurat. En dit altar hilia una imatge dei sigle IX, se-gons opinen alguns inteligents en

• ;i aquests assumptes, que'l poble nediu Sant Fum. També en la sa-

'x . cristia s'hi conserven retaulesgotics, restos de 1'antich altar ma -

y^̀,; jor. A l'entrada del poble, per la

( part d'Aldrall, hi ha una creugòtica, calada, que sembla delsigle XIII. Fins fa poch tempsestava sobre un pedestal de pe-dres, però com que amenaçava

enrunar-se han tret ]a creu y ara la tenen arreconada enun costat del camí.

De Castellbò marxem cap a Aldrall a esperar la tartanaque va de la Seu a Pons y a Calaf, aon prenem lo trenque'ns condueix a Barcelona.

CRISTÒFOL FRAGINALSJuny de 1898

Page 29: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 313 -

SECCIÓ OFICIAL

SOCIS ENTRATS DURANT LO SEGON SEMESTRE DE I898

SOCIS RESIDENTS

Joseph Sorribas Riera.—D. Vicens de Gibert Serra. —D. MiquelSolà y Busquets.—D. Joaquim Castro-Nuño.—D. Manel Valls.

Tomàs Callicó.—D. Jaume Vilar Cortadellas.—D. JosephM. Ballvé.—D. Joaquim Tolrà Sausa.—D. Lluís Guarro Casas.—D. Joseph Armangué Tuset.—D. Joseph M. Aguirre Serrat -Calbó.—D. Ricart Carreras Valls. —D. Ramon Balaguer y Fius.—D. Ju-lià Bohigas.—D. Joan Maristany.—D. Manel Massó Llorens. —D. Anton Andreu Moragas.—D. Joseph Buxó Ventayols.—D. Gui-llem de Brocà.

SOCIS DELEGATS

D. Joan Llorens y Horta, a Pineda.—D. Manel Cardelús, a Calella. —D. Lluís Coll y Espadaler, a Manlleu. —D. Joseph Gelabert, pre-bere, a Girona. —D. Joan Cirera, a Prat del Llobregat. —D. Fran-cisco Fors d'Oliver, a Pineda.—D. Pere Sagués, pbre., a Pineda.—D. Joseph M. Garganta, a Olot. —D. Antoni Casellas v Ausich,prebere, a Granollers.— D. Francisco Sanglàs, a Vilassar de Mar.—D. Amador Romaní y Guerra, a Capellades. — D. Llorens Amat, aCabrils. —D. Joseph Comas, a Sant Vicens de Llavaneres. —D. Joan Cisa Permanyer, a Vilassar de Mar.—D. Manel Chía, aídem.— D. Jaume Arús y Font, a ídem.—D. Mariàn Serra. a Ca-net de Mar.—D. Ramon Viró, a Malgrat. —D. Joaquim Fabra, aPineda.—D. Bonaventura Gombau, a Sant Pol de Mar.—D. IsidroQuintana, a Tordera. —D. Joseph Alemany y Borràs, a Blanes. —D. Agustí Navinés, a Tordera. —D. Joan Esquena, a Malgrat.—D. Antoni Ros, a Pineda.—D. Emili Genís y Horta, a Calella.—D. Evaristo Rodríguez, a Arenys de Munt.—D. Jaume Salvany yRiera, a Ripoll. —D. Francisco Graells y Bonfill, a ídem.—D. De-nís Tió, a Calella. —D. Lluís Soler Casajoana, a Madrid.—D. Jo-seph Medinilla y de Vivar, a Màlaga. —D. Antoni Aguilar y Cano,a Sevilla.

Page 30: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 314 -

DONATIUS PERA LA BIBLIOTECA

De D. Lluís Marià Vidal: Histoire des découvertes russes, 1787.Del «Club Alpin Français»: Annuaire de 1897.De D. Lluís de Hoyos Sainz: L'Anthropologie et la prehistoire en Es-

pagne et en Portugal y Anuarios de ant ropología de Espaïia y Por-tugal, abdós del propri donador.

De l'Excma. Diputació Provincial de Barcelona: Presupuesto ordina-rio para 1898-99.

De D. Antoni Aguilar y Cano: Manuel Reina. Estudio biográfico, pelpropri donador.

Del «Consistori dels Jochs Florals»: Volum de 1898 y Contribució ala gramàtica de la llengua catalana, per D. Pom peu Fabra.

De D. Joseph Brunet y Bellet: Erros /tistòrichs, volum V, pel propridonador.

De la societat «Svenska Turistfòreningers», de Stockholm : Albumde vistes de Suecia.

De la «Societatea Geogralica rominà»: Diclioner Geografic al Ronti-nici, fasc. III.

De l'Excm. Sr. D. Víctor Balaguer: Disquisiciones históricas y Trage-dias, pel propri donador.

De Lo Catalanista, de Sabadell : Discurs presidencial llegit en la sessióinaugural del «Centre Català» en 16 Octubre 1898, per D. M. Fol-guera y Duràn.

De D. Arthur Masriera: Els Perses. traducció del grec, pel donador.De II. Joseph Comas y Solà: Fotografia del Cel, conferencia pel do-

nador.De Antoni Bulbena: Lliçons familiars de Gramàtica Catalana, per An-

toni 'Iallander.De la «Société Géologique de France»: Réivtion exlraordinaire à Bar-

celone.De la «Academia Biobliográfica Mariana», de Lleida: CalendarioAla-

riano para el año 1899.De D. Joseph Fiter y Inglès: Efemérides de la historia del Comercio y

de la Industria, pel propri donador.

DONATIUS PERA'L MUSEU Y COLECCIONS

De D. Joseph Tubau: Un fòssil trobat en la trina de carbó de Fígols.De D. Joan Rosals: Tres goigs.De D. Pere Alsius: Fotografia de la Verge de Serinyà, termita de

Sant Miquel les Vinyes.De D. Joaquim Cabot: Un bano antich.—Un goig. —Tres vidres ca-

talans antichs.— Una fotografia de Cardona.De D. Pere Sarroca: Dos exemplars de terriça.De D. Emili Canals: Un goig.

H

Page 31: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

— 315 —

CRONICA DEL CENTRE

SESSIONS OFICIALS

JUNTA GENERAL ORDINARIA—Va reunirse'1 divendres dia 9pera procedir a l'elecció dels nous individus de la Junta Directivaque devien ocupar els llochs d'aquells als quins toca ya cessar. Vapresidir la sessió'1 senyor vicepresident D. Joaquim Cabot y Ro-vira, qui va endreçar als concurrents algunes paraules expressantel bon estat econòmich del CENTRE y l'extensió sempre creixentde la seva activitat.

La nova Junta Directiva pera 1899 va quedar, segons vot unà-nim dels associats assistents a l'acte, constituida en la forma se-güent:

President, D. Lluís Marià Vidal.Tresorer, D. Juli Vintró.Vocals: D. Joan Cardona, D. Cèsar A. Torras, D. Pere Pagès

y Rueda, D. Joseph Galbany y Parladé, D. Francisco Maspons yAnglasell y D. Cristòfol Fraginals.

Secretari r: r , D. Jaume Massó Torrents.M. 2.°", D. Jaume Baladia.

Queda, ademés, la presidencia honoraria a favor de D. Fran-cisco de S. Maspons y Labrós.

SESSIó PREPARATORIA.—El dia tti va celebrarse la de l'excursióa les serres de Montnegre, Orsavinyà, Rocarossa y Tordera, quetingué lloch el següent diumenge dia tS de Desembre.

EXCURSIONS

Excu?sló A CANOVELLES, GRANOLLERS, CORRó DE VALL Y LLE-RONA.—Va verificarse'1 dia 4 de] corrent Desembre, assistinthi'IsSrs. Pagès, Canals, Millet (Pere Anton), Maspons y Camarasa,Vidal y Jumbert, Pérez y Casals.

Al baixar del tren, a les vuit del matí, en l'estació de Grano-llers-Canovelles, y després d'un lleuger esmorzar en una properacasa de menjar, anaren de dret a Canovelles, essent afablement re-buts pel senyor rector, qui's complagué en mostrar una a una totesles curiositats que guarda del santuari de la Mare de Déu de Be-llulla y les notes artístiques més dignes d'atenció que s'observen

Page 32: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 316 -

en 1'iglesia, especialment la bellíssima portalada, que en Pagèsfotografià.

A les dèu jà's trobaven los excursionistes a Granollers, enqual població quasi s'hi anà ab l'exclusiu objecte d'admirar losrenomenats retaules del Alartiri de Sant Esteve proto-màrtir, queactualment se troben en la rectoria. Passaren llargues estonesadmirant aquelles notabilíssimes mostres d'art.

En havent dinat s'emprengué a peu lo camí cap a Llerona,però fent una mica de marrada passant per Corró de Vall, no mésque pera veure un curiós monument històrich que hi ha en laplaça d'aquesta població. Consisteix en una alta pedra, en la quehi ha gravat a la part superior l'escut de Barcelona (lo que recorda'lprivilegi de les Franqueses, a quin territori hi pertany Corró deVall, d'esser carrer de Barcelona), en quina pedra hi eren fer

-mats antigament los criminals y avuy hi són enganxats los edic-tes municipals y avisos de contribucions.

Sortint de Corró, poch se tarda a arribar a Llerona. Lo nostreconsoci mossèn Angel Garriga, pbre., rector de la parroquia, es-perava ab frisansa als de l'excursió, tenint per cada hu una afec-tuosíssima estreta de mà. Encara que gcupat per l'exercici delministeri, no deixà de fer resseguir tota la casa, convertida perell, per son pare y germans en un verdader museu; ensen yà lesjoves de la parroquia, notables algunes d'elles, ¡'iglesia, les obresque s'estàn fent pera la construcció d'una capella del Sagrament,y tot quant podia interessar al curiós o a l'observador.

Ademés, fou visitada la grandiosa casa anomenada can SantaDigna, un quart distant de la rectoria, en la que, trobantshi lasenyora mestressa de la casa, estigué complascenta eri alt grau ablos forasters, a qui tributà'ls més fins obsequis. Fou visitada lacapella anexa a la casa y foren vistes unes carasses de pedra ados-sades a la paret que havien sigut trobades anys endarrera fentunes excalacions. Vesprejava quan los excursionistes regressavena Granollers per la carretera pera agafar lo tren que surt de ditavila a les sis.

ExcURSIó A ARENYS DE MUNT Y SERRES DE MONTNEGRE. —NOIn-

brós aplech d'associats va haverhi a l'estació de França'¡ dia t8 al'hora de la sortida del primer tren. Se reuniren los Srs. MiquelArrau, Ignasi Casals, Cristòfol Fraginals, Joan Alaristany, ManelA. Massó y Llorens, Jaume Massó Torrents, Pere A. Atillet, To-màs Millet, Bartomeu mitjans, Joan Rosals, Enrich Pérez y Cè-sar August Torras. Deixaren lo ferrocarril a Arenys de Mar, y

Page 33: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 317 -

d'allí, en tartanes, se dirigiren a Arenys de Munt, on s'uniren abels excursionistes los nostres apreciats companys delegats D. Ma-rian Serra, de Canet, y D. Emili Genís, de Calella, ab qual agra-dable companyia emprengueren la marxa. El primer projected'excursió era, atravessant el Montnegre, anar a Orsavinyà y aTordera; però entre la brossa de mates y arbres de la montanyavaren desorientarse, esmerçant gran part del dia donant verita-blement la volta, a la serra, tot lo qual va esser un nou alicientpels excursionistes, que durant una porció d'hores prenguerenl'aire d'exploradors. Tornaren per Sant Iscle de Vallalta y Arenysde Munt. A Arenys de Mar varen serhi a temps de pendre'I dar-rertren y esser de retorn a Barcelona.

CURSOS

El nostre estimat president, D. Lluís Marià Vidal, va inaugu-rar lo curs de I o[ogran:etria la vetlla del dia 2z, tal com estavaanunciat. Lo tema era pera excitar la curiositat y l'estudi demolts dels nostres companys, sobre tot per la pràctica que potfersen en les excursions y pera esser un medi relativament fàcilpera aixecar plans pera la formació de napes, accessible fins alsquins no tenen base de coneixements cientifichs.

En aquesta primera lliçó, que era com l'obertura del curs, loSr. Vidal va fer l'historia d'aquesta nova aplicació de la fotografiadesde que en 1848 Mr. Lozedat féu los primers ensaigs per medidel dibuix, donantla a coneixer ab lo nono de iconometria, pre-nent, després d'haverse perfeccionat ab lo concurs de la fotografia,Iode meh•o•fòtob rafm y niés tart lo que té actualment. Va demostrarl'importancia que aquesta ciencia ha adquirit en los centres prin-cipals de cultura europea, especialment a Alemania, on s'ense-nya com assignatura oficial. Va presentar alguns dels treballspracticats y va fixar los punts de partida pera les lliçons successi-ves, interessant als socis del CENTRE a l'estudi y desenrotllamentde la fotogrametria, tant poch coneguda y potser gens practicadaa Espanya.

Tots los presents varen aplaudir molt de cor al seu presidenty alabar la claretat y precisió ab que'Is introduhia a l'estudi detant nova y pràctica ciencia.

2f)

Page 34: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 318 -

CONFERENCIES Y LECTURES

Lo dia 2 va llegir lo nostre erudit consoci Sr. Carreras Candiun curiosíssim document al qual hi afegia interessants noticieshistòriques, que tot plegat s'havia justament anunciat El mo-nestir de Bonrepòs y les pretencions de la mitra d'Urgell en 1786.Lo document en qüestió és una relació feta en 1 ,786 pel canongeD. Jaume Pasqual sobre'ls incidents que varen motivar les pre-tencions d'exercir jurisdicció en lo monestir de Bonrepòs deMontsech que va tenir lo bisbe de la Sèu Joseph Boltes.

Està escrita en bon estil català, ab molta naturalitat y fina ob-servació, logrant presentar de còs enter al senyor bisbe, primerab les seves arrogants pretensions y vençut després per l'enteresade caràcter y la força de la rahó del propri doctor Pasqual defen-sant ab justicia los drets del priorat de Bonrepòs. La relació re-sulta un herniós quadro de costums d'una visita pastoral y deiscuriosos incidents a que dóna lloch pera les parroquies.

Tant la lectura d'aquest document com la de les noticies his-tòriques sobre'! monestir de Bonrepòs ab que'! Sr. Carreras lo vafer precedir, varen esser molt ben rebudes per tots los concur-rents.

La sala de sessions del CENTRE ExcuRSIONISTA DE CATALUNYAse vegé plena de gom a gom lo dia 30 pera escoltar l'anunciadaconferencia de D. Norbert Font y Sagué sobre'! tema Sola terra.Excursió espeleològica a la Baronia d's1 ran:prun) .

Començà' l conferenciant donant les grades a D. Lluís M. Vi-dal per son desprendiment, que demostrà adquirint el materialespeleològich, y a D. Manel Girona, qui costejà'Is gastos de l'ex-pedició. Després féu un detingut estudi geològich de la comarcarecorreguda, presentant planos y seccions, per medi dels quals laconcurrencia pogué conipendre mellor les afirmacions que des-prés féu ab gran vigor d'estil lo Sr. Font y Sagué respecte a lescorrents d'aigua soterrania. Presentà també una munió de vis-tes fotogràfiques y les seccions de les coves y avenchs visitats,mentres anava descrivint tots los incidents de les baixades alsavenchs; narració altament dramàtica que esborronava a la con-currencia pel coratge y sang freda que en totes elles demostràl'ardit explorador, especialment en los avenchs del Bruch, de 150

metres de fondaria, y de la Feria, de 170, en los quals trobàgrandioses cavernes per ont en dies de pluja corren verdadera

Page 35: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 319 -

rius, que ja s'entretenen formant tranquils llachs, ja's desplomenen sorprenents cascades, com succeeix en la Feria, on l'aigua caud'una altura de 110 metres y, després de seguir una ampla gale-ria plena de ràpits y saltants, forma una altra cascada de 4o me-tres, on lo Sr. Font y Sagué y l'home qui l'acompanyava no po-gueren baixar per haverselshi acabat les, escales y cordes. Ab tot,lo conferenciant manifestà que`l pròxim estiu volia seguir l'ex-ploració fins allà on fos possible, puix creu, y ho demostrà abuna secció geològica de tota la comarca, que aquella aigua s'en-fonza al través de les capes del cretaci fins a trobar la dolonziaque la condueix a la Falconera, on, com és sabut, brolla un ver-dader riu soterrani.

Les coves explorades pel Sr. Font y Sagué y descrites en sapintoresca conferencia foren cinch, una d'elles proto-històrica, yels avenchs en que pogué baixar vuit, quals profonditats verti-cals sumades donen l'esgarrifosa quantitat de Sto metres. Laconcurrencia rebé ab grans aplaudiments la viscuda narració delSr. Font y Sagué, felicitantlo per haver sigut lo primer que aEspanya ha emprès semblants exploracions.

El dia i6 varen Ilegirse dos interessants treballs. L'un baix lotítol Un dolmen prop d'Aranyó, partit judicial de Cervera, deguta la ploma del nostre delegat a Lleida, D. Ignasi Simon y Puntí.L'altre fou un escrit del nostre actiu y inteligent delegat a Rodo

-nyà, D. Pau Teixidor, sobre les Coves Rojes.Tots dos treballs varen agradar als concurrents.

NOVA

Han sigut molt ben rebuts els progectes d'estudi del territoricatalà per comarques naturals y històriques, començant per lacosta de Llevant. D'aquesta pintoresca regió hem rebut grannombre de cartes encoratjatnos, especialment dugues importantscomunicacions de l'Associació Catalanista de la Costa de Llevanty de l'Agrupació de I'Unió Catalanista de Vilassar de Mar, queestimem en tot lo que valen. Es d'esperar que entre tots faremun treball útil pera la nostra pairia catalana.

Lo CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA sols se declara respon -sable de lo contingut en la Secció Oficial del seu BUTLLETÍ, deixantíntegra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firtnats.

Barcelona.—Tip. L'Avenç: Ronda de I'Universitat, 2o.— Teleton t 15

Page 36: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

INDEX ALFABETICHI DE NOMS PROPRIS

(ELS NUMEROS INDIQUEN LES PLANES)

Ager, 124.AGUILAR, Sebastià, Iot.AGUILÓ FUSTER, Marian, 53,

95, 1o9, 120.AGUILÓ, Tomàs, 55.Alàs, 229.Aldrall, 312.ALFARAS, Romuald, tol.Alzines, Avench de les, 240.Alpens, 74, 145.AMER, Miquel Victorià, 59.Anclar, montanya ,278.Andorra, 205, 221, 227, 278.Andorra 1a Vella, 278.ANGLADA, Faustí, 259.ANTICH DE RAGOSA, Pere, 287.Aranyó, 319.Aramprunyà, baronia, 318.Arbós, 283.ARBÓS, Mn. Isidro, 236.Ardenya, Pla, 238, 266.Arenys de Mar, 3 t 6.Arenys de Munt. 3 16.ARMAND, Lluís, 61, 77.Armena, Font, 237, 266, 298.ARRAZ, Miquel, 316.Artà, Mallorca, 92.Atmetlla, loo.Aubinyà, 235.AULESTIA, Antoni, 20.

BALLESTER, Jaume, 63.Bancó, 165, 184, 197.

76, Bar, Pont, 254.BARRÉ. Eduard, 260.Barbotes, ¡65, 184, 197.Barcelona, 75, 259.Bassioles, Pla, 260.Bastareny, riu, 226, 251.BATLLE, Jaume, 246.Begues, 237.Bellver, 94, 252.Berga, 74, 122, 145, 205, 221, 264.Bergadà.264.Bertí. 165, 184, 197.Besalú, 144, 260.Bescaran, 205, 227, 231.Besora, castell. 14.4.Bigues, 166, 184, 197.BOADES, Bernat, cronista, 123,

292.BOFARULL. Antoni de, 57.BOLTES, Joseph, bisbe d'Urgell,

318•BoNAMICH, Joseph. I o I .BONET, Francisco, Iot.Bonrepòs, 318.Borredà, 74, 145.Boscn, Mn. Vicens, 18, 76.Bruch, Avench del, 237.BULBENA, Antoni, 73, 259.

Bagà, 221, 227,251.BALADIA, Jaume, 74,-144•Balaguer, 284.BALAGUER, R., 259.Balears, 59, 77.Balira, riu, 235; 278.

CABALLÉ, 259.CABOT Y ROVIRA, Joaquim, 120,

123.Cadaquers, 51, tot, 125.Caldes de Montbuy, 75, 315.Campelles, 145.

Page 37: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

322 -

Campllonch, 222.CANALS, Emili, 75, 315.Canovelles, 315.CAPMANY, 283.CARBONELL, Pere Miquel, cronista,

123.Cardona, 120.Cardoner, riu, 120.CARLEMAGNE, 134.CARNar,.Ad., 83.CARRERAS Y CANDI, Fr..ancesch, 18,

70, 318.CARSI, Ignasi. 49, 120, 259, 283.CARTAILHAC, E., 6o.Casadesús, Pla de, 209.CASALS, Ignasi. 315, 316.CASAS- CARBÓ, Joaquim, 74, 170.CASELLAS, Ramon, 283.CASTELLANOS, Joseph, 95, 259.Castellbò, 221, 311.Castellfullit de la Roca, 1 +5•Castelló d'Gmpuries, 104.

CASTELLS, LI uís, I o I .CASTELLS, Paulí. 101.

Cendrera, dolmen de la, 109Cerdanya, 94, 221.Cervera, 70.Ciuret, Coll, Iq4.

Encantats, Cova dels, iog.Escaldes d'Andorra, 205.Espinalvet, 222.Estamariu, 230.Estats, Pica de, 260.EsraucH, Museu Armeria, 146.

Fàbregas, coll d'en, ,o6.FARRÓ, Joan, 149.FELIU, Joseph, 49.Feria, avench de la, 237.FERRER, Guillem, 142.FERRER DE BLANES, Jaume, 282, 285.Figueres, 101.

Figols. 123, 211.FLAUGER, 283.FLOS Y CALCAT, Francisco, ioo.Foix, 75•FONT Y SAGUIl, Norbert, 25, 75, 95,

165, 170, 184, 19ï, 220, 237,265,297,318.

Fòrno1S, 228.Fou de Bor, cova, 94.FRAGINALS, Cristòfol, 172, 221,

Freser,2valls dei 3, 84.Funerals, 121.

Civís, 307. GALBANY, Joseph, 95, 120, I45.Clarà, Pla de, 207. GENís, Emili, 317.COLL, Lluís, 284. GIBERT, 259.COLL, Rafel Ferrer, 286. Girona, 144.COLLELL, Mn. Jaume, loo. GIRONA, Manuel, 220, 218.COLOMER, Lluís G., g, 259. Gisclareny, 213.Coloms, cova deis (Mallorca), 8g. GOLFERICns, M., 259.Coma, La, 121. Goas, Cels, 18, 212.COMAS SOL.{, Joseph, 155, 173. Gòsol, 216.COSTAS, J. M., 259. Granollers, 315.CoSIAS, Ramon N., 5o, 120, 259, Guardiola, 226.

282. 283, 285. Guent, Coll de, 229.CONDÓ SASIBEAT, Mn. Joseph, loo,

138. HERREROS, Manuel de los, 62.Congost, Sant Miquel del, loo, Hort, Ntra. Sra. del, 122.

138.Conques, ras de, 307.Corró de Vall, 315.Costa de Llevant, 263.CREUIIET, Manel, 240.

DANT, 287.DECURTIUS, C., 5,DEGOLLADA, Manel, p5p.DESCLOT, Bernat, cronista, looDEVESA, Celestí, 145.DONADIU, Joaquim, ¡oi.Drach, Cova (Mallorca), 59, 77.DURAN, Manel, 259.

Emporion, 103.

Infern, pich del, 284.

JAUME I, rei d'Aragó, 99.Josa, coll de, 218.Jurca, pas de la (Suissa), 145.

LAFONT, Joaquim, 259.Lavansa, riu. 229.LIORI Y DE REQUESENS, Hipolita,

287.LLABIUSí, 259.Llerona, 315.Llobregat, riu, 74, 208, 226.LLORENS Y RIU, Joseph, 63.LLORENTE, Teodor, 56.

Page 38: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 323r

LLUÍS SALVADOR, Arxiduch, 59. NADAL, Lluís B., 282.NADAL, Manuel, 259.

Madriu, riu, 279. Noguera, riu, 142.Mallorca, 59, 77, 147. Nooaés, Joan B., 259.Manacor, 6o. Nou. La. 210.Manlleu, 284. Oleseta de Bonesvalls, 237.Manou, cova del, 171. , OLIV EDA, Alfons, 259.Manresa, 120. Olivesa, puig de, 278.

`• Maranya, puig de Ia, 279. Olot, 144, 170.Marina, 263. Or, cova del, 141.MARISTANY, Joan, 316. Orbs, cova dels, loo.MARTEL, E. A., 59, 77. Orri, puig de, 309..Martí. espasa de Sant, 146. OsoNA, Arthur, 52, 75, 95, 149,MARTí 1, rei d'AragG, 50. 205, 227.Martinet, 254.MAS, Joseph, 246. PAGés, Pere, 75, 144, 165, 168,Maset, avench del, 240. 259, 283, 315.1MIASRIERA, Arthur, 282. Pallars, 143.Massanès, 213. PÀLLARS, comtes, 100, 139.MAssó LLORENS, Manuel, 316. dPalma e Mallorca, 54.MASSÓ T ORRENTS, Jaume, 1, 49 i 5o, Palou, Torra de les Aigües, 145.

53, 74, 95, 99, 109, 123, 145, Pandés, coll de. 252.259, 316. PASQUAL, .P. Jaume, 318.

MASPONS Y ANGLASELL, Antoni, 144, PATATA, En, gula, 149.167, 259, 266. PEDRALS. Arthur, 73.

MASPONS Y ANGLASELL, Francisco, Pedrerol. coll de, 234.167, 266. PEREIRA, Víctor, 144, 259.

MASPONS 5' ANGLASELL, Marian, 266. PERE IIi, rey d'Aragó, 123. MASPONS Y CAMARASA, Jaume, 145, PÉREZ, Lnrich, 101. 120, 315, 316.

165, 315. PERMANYER, Francisco Y LARRÓS, Francisco, 18, PERMANYER, Ricart, 49, 75.

144. 167. PERNAU, Fnrlch, 49.hIATHEU, Francesch, 26o. PIFERRER, Pau. 55.MILLET, Lluís, 101. PLANTADA Y FONOLLEDA, Vicens,MILLET, Pere Anton, 144, 315, loo.

316. Pobla de Lillet, 74, 145.MILLET, Salvador, 144. PORCIOLES, Joan de, 124.MILCET, Tomàs, 75, 3 i6. Porta, cova de Ia, 125Miralles, Pont de, 208. Portella, La, 74, 145.Miramar, Mallorca, 59. Porto-Cristo, Mallorca, 61.MIRET Y SANS, Joaquim, 75. PORTOLÁ, Joan, ioi.MITJANS, Bartomeu, 74, 144, 259, PRAT, Narcís, 284.

316. PRATS, Hermeneglld; 25g.1M'IONTANYA, 283. Prats de Rey, 70.MONTEFELTRO, P. Agustí de, 124. PROHENS. Jaume Anton, 55.Montesquiu, castell, ¡44. PuIG, Denís, 165.Montgrony, 74, 145. PUIG Y FONT, Ramon, 259.Montmeló, loo. Puig Ferrat, 127.1MIontsech, 142. PUIGDoMENECII,. 75.Montserrat, 94. PUJADES, Geroni, 123.Monturull, 232.MORAGAS, Tomàs, 76 uar, La, i4, 145.MORAGUES, Mn. Ferran, 62. QUERA, Fidel, 259.MORAGUES, Joseph Ignasi, 62. Queralt, Ntra. Sra. de, 224, 248.Moró, 142. QUINT DE ZAFORTEZA, Tomas, 92.Morolla, collet de ]a, 225.MUNTANER, Ramon, cronista, loo. Raventí. Pont de, 21 1, 225.Mur, loo, 1 40. Rasa, Museu de, 147.

Ribes, 74, 145.

Page 39: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 321 -

RIERA Y BERTRAN, Joaquim, 21.'Rius Y FONT, Salvador, 63.Ripoll, 124.Rocaforadada, 121.ROCAFORT, Ceferí, 259, 283.ROCAMORA, Manel, Izo.

Roda, Sant Pere de. 51, 101, 125.ROGENT Y PEDROSA, Francesch, 76.Ro1G, Jaume, 49.ROSALS, Joan, 101, 120, 169, 3,b.ROSALS, Pere, 1 0 1 .

Roses, i o6.RuR,ó Y LLOCU, Antoni, 20.RUBIÓ Y Ois, Joaquim, 55.RUDOLF, fill de Guifre'1 Pilós, 124.RUSIÑOL, Santiago, 260.

Saldes, 214.Salitre, cova del, 94.Sallent, Salt y Escales de, 145.SANSANO, Joan B., 259.Sant Corneli, 212.Sant Feliu de Codines, 75.Sant Feliu de Guíxols, 16o.Sant Joan de 1'I-Ierni, 221, 309.Sant Julià, 213.Sant Julià de Loria. 236, 278.Sant Llorens dels Piteus o de Mo-

runys, 120, 121.SantMique1deCongost, loo, 138.Sant Miquel de Fluvià, 1o5.Sant Pere de Roda, 51, lot, 125.Sant Privat, 145.Sant Quirze de Besora, 74.Sant Sadurní de Gallifa, 75.Sant Vicens, 255.Santa Elena, 137.Sardanyola, 210.SEGARRA Y DE SISCAR, Ferran de, 20.Segre, riu y valls, 230, 253, 284.Sellechs, 259.Selva de Mar, 109, 130•Serch S, 211, 229.SERRA, Marian, 317.Seu d'Urgell, 277.SISION Y PUNTí, Ignasi, 319.SOLER, d' Olot, 145.SOLER Y PALET, JOSCph], 124.Solsona, 73, 120.Sots d'Ossos, pla de, 266.

TARAFA. Francesch, cronista, 123.Tarrassa, 124.TARRÉ, Emili, 120, 282.Tavertet, 284.TEIxIDÓ, Joan, 75.TEIxIDOR, Pau, 171, 319.Ter, valls del, 284.TINTORÉ, Lluís, 120.TOBELLA, Francesch X., 259.TosucR, Pere, cronista, 123.TORRAS, Cèsar August, 20, 145,

TRAM LBS, Francisco, 283.TRAMULLES, Manel, 283.Traver, Pia, 144.Tremp, vila y conca, loo, 139.Truns, Grisons, Suissa, 51.Tuixent, 219.TURELL, Gabriel, cronista, 123.

URACII Y VINYETA, Francesch. 22,120.

Urgell, Sèu de, 277, 318.

Vallcebre, 213.Vallderròs, 189.Vallirana, 237, 266, 299.VALLS, Camil, 259.VALLS TORROELLA, Pere, 259.Vancell, 122.VAYREDA, Marian, 145, 260.Vespella, 172.VIDAL, Lluís Marià, 12, 49, 51,

95, 101, 125, 266, 282, 284, 317.VIDAL DE VALENCIANO, Enrich, 259,

283•VIDAL Y JUMBERT, Joseph, 315.Vidrà, ¡44.Vilabertran, 1 o 1.VILADAMOR, Antoni, cronista, 123.Vila-de-Nou, loo, 142.VILADOMAT, Antoni, 283.Vilajuiga, 138.Vilamala, 121.Vilatenim, 101.VINYETA BELLASERRA, Dr., 49, 259.VINTRO, Juli, 95.VIRÉ, Armand, 94.VIVES, Pere, 101.VUILLIER, G., 59.

Page 40: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

TAULA GENERAL

Pilgs.

Monedes incuses de Prats de Res' y Cervera, per FRANCescrl

CARRERASY CANUT . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Fotografia del Cel, per JOSEPH COMAS SOLÁ . . . . . . 155. 17

Jaume Ferrer, de Blanes, per RAMON N. COMAS. . . . . . 285Flors velles: I. Sant Miquel de Congost: IL. La Co ya del Or:

III. Vila-de-Nou: IV. Etimologia de Pallars: per JOSEPH

CoNnó SAMIIEAT, pbre .. . . . . . . . . . . . . . 138

Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y singles de

Bertí, per NoRRFRT FONT T SAGUÉ . . 165, 184, 197

Un descobriment espeleològich (teoria de la Font d'Armena),

per NORBERT FoNT i SAGUÉ . . . . . . . . . 237, 265, 297

Excursió a Bagà, la Cerdan ya, la Seu d'Urgell, Andorra, Sant

Joan de l'Herm y Castellbò, per CRISTÒFOL FRAGINALS. 221, 248,

277, 307La co y a del Drach (Mallorca). per E. A. MANTEL . . . . . 59, 78

Marian Aguiló y Fuster, per JAUME Massó TORRENTS . . 5„ g5, 109

En Patata (biografia d'un guia català), per ARTHUR OsosA. . 149

Ue Berga a Bescaran y Andorra, per ARTHUR OsoNA . . . 205, 227

Excursió a Cadaqués y Sant Pere de Roda, per LLaís MARI.(

VIDAL . . . . . . . . . . . . . . . . . ¡01. 1 25'

Sessió pública inaugural del any 1898: Memoria pel senyor

secretari, per J. I\IAssó TORRENTS. Discurs pel senyor pre-

sident, per LLUís MARI:( Vivir. Llista dels senyors socis . 1

Plan d'estudis de les comarques catalanes. Programa pera

l'any 1 899 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 I

27

Page 41: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

- 326 -

secció oficial: Socis entrats, pp. g8, 168, 313. — Donatius pera laBiblioteca, pp. 98, 168, 3 1.}. - Donatius pera'] Museu y Colec-cions, pp. 98, 169, 314•

Crònica del CENTRE:

= Sessions oficials: Sessió inaugural de 1898, p. 49. - Junta general

ordinaria, p. 3 ¡5. —Festa patronal de Sant Jordi, p. 12o.— Sessiópera determinar excursions, p. ¡69.— Sessió pera commemorarel 22- aniversari dé la fundació de la primera societat excursio-

nista, p. 169.— Sessions preparatories, pp. 49, 74, 99, 120, ¡44,

282, 315.

— Excursions: A Ribes, Montgrony, la Pobla de Lillet, Berga, laPortella, la Quar, Borredà, Alpens y Sant Quirze, p. 74.—A Car

-dona, Solsona, Sant Llorenç dels Piteus y Fonts del Cardoner,

p. 120.—A Vidrà, Puigsacalm, Olot y Girona, p. ¡44.—A Cano-

velles, Granollers, Corró de Vall y Llerona, p. 3 15. —A Arenysde Munt y Serres de Montnegre, p. 316.

—Visites: A la colecció de curiositats arqueològiques del doctor

Vinyeta Bellaserra, p. 49.— A la Torra del Seny de les hores de la

Catedral, p. 259. — A la colecció de dibuixos d'artistes catalans

del segle XVIII de D. Ramon Casellas, p. 283.

—Cursos: Lectures de Clàssichs Catalans, per J. Massó Torrents,

pp. 99, ¡00, ¡23. — Interpretació econòmica de ('Historia del

poble català, per J. Casas- Carbó, p. 170. — Foto„rametria, per

Li. M. Vidal, p. 317.

—Conferencies y lectures, pp. 50, 75, 100, 123, 145, 171, 259,

283, 318.

Noves, pp. 5i, 76, ¡24, 146, ¡72, 196, 220, 260, 319.

Index alfabètich de noms propris, p. 320.

1LUSTRACIONS EN EL TEXT

Pàgs.

El Ilach de Miramar en la Cova del Drach. . . . . . . . 67

Detall del llach Miramar . . . . . . . . . . . . . . 79

Cova dels Coloms, a Porto-Cristo. . . . . . . . . . . 90

Objectes dél Museu Alfaras, de Figueres: kalpis, acetabu-

1 u m, careta . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03

Page 42: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

327

Págs.

CapNorfeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

Tudela (roques del Cap de Creus) . . . . . . . . . . 129

Sant Pere de Roda. Vista presa desde'1 camí de Vilajuiga. 132

Finestra de la fatxada de Sant Pere de Roda. . . . . . . 135

Capella de Santa Elena . . . . . . . . . . . . . . 137

Bigues: Casa pairal dels Maspons (fatxada) .. . . . . . i85

» » » ( part posterior) . . . . 186

Forat de la Bancó . . . . . . . . . . . . . . . . 187

Vallderròs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

Pujant a les coves . . . . . . . . . . . . . . . . 194

Pujant a les coves . . . . . . . . . . . . . . . . 195

Lo dosser de Vallderròs . . . . . . . . . . . . . . 198

En un relleix dels singles . . . . . . . . . . . . . 199

Singlesde Bertí . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

Vista general de Berga . . . . . . . . . . . . . . . 222

Pi de les Tres branques . . . . . . . . . . . . . . 223

Cases de la Vedella . . . . . . . . . . . . . . . . 226

Tall de la Font d'Armera . . . . . . . . . . . . . 243

Tall del avench de la Vinya del Tita. . . . . . . . 247

Seu d'Urgell: Iglesia de Sant Domingo. . . . . . . . 249

Seu d'Urgell : Iglesia de Sant Miquel . . . . . . . . . 250

Vaquespasturant. . . . . . . . . . . . . . . . . 253

Voreres delSegre . . . . . . . . . . . . . . . . 254

Seu d'Urgell: Fatxada de la Catedral . . . . . . . . . 255

Seu d'Urgell: Torra-campanar . . . . . . . . . . . 256

Seu d'Urgell: Interior de la Catedral . . . . . . . . . 257

Bosch d'abets a Sant Joan de I'I-lerm . . . . . . . . . 258

"l'all del avench de can Sadurní . . . . . . . . . . . 269

Valld'Andorra . . . . . . . . . . . . . . . . . 279Pla de Begues y font d'Armena . . . . . . . . . . . 303

SantJoan de 1'I-Ierm . . . . . . . . . . . . . . . 3 10

Castellbò. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 1

Imalge del altar de Castellbò, anomenada Sant Fi:. . . . 312

Page 43: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA · Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres ... grans coses, segons en la metexa obra (la que més ende-vant se indicará) se demostra

Pàgs.

Marian Aguiló y Fuster. Retrat pintat per D. Tomas Aloragas

pera la Galeria d'excursionistes illustres. . . . . . . 53

Laco y a del Drach . . . . . . . . . . . . . . . . 92-93

Creu parroquial de Vilabertran, vista per les dues cares .. io¢

• Sant Pere de Roda: Vista presa del costat dret de la creuera. 132

Sant Pere de Roda: Vista presa del centre del àbsid . . . . 134

• Sant Pere . de Roda. Vista presa del costat esquer de la

creuera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . :36

Fotografia del Cel: Fig. 1. Equatorial del Observatori de

París; Gg. 2. Equatorial del Observatori Català: fig. 3. La

fotosfera solar: fig. q. Eclipse total de sol . . . . . . 174

Fotografia del Cel: Fig. 5. Fotografia (lunar: fig. 6. Fotografia

llunar; fig. 7.•Fotografia ]lunar: hg. S. Cúmul d'Hèrcules. 176

Fotografia del Cel: Fig. 9. Cúmul d'Argos: fig. to. Cúmul del

Centaure: . fig. i i. Nebulosa d'Andròmeda: fig. is. Via

làctea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I , v

Fotografia del Cel: Fig. 13. Gran nebulosa d'Orion . . . . 1So

}

J