Celsona 762

� Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012

Editorial Josep Maria Borés i Casafont

L'opi del poble

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.

Pots accedir, llegir i descarregar molts exemplars de Celsona via electrònica anant directament a http://issuu.com/celsona/docs o

mitjançant el mòbil, l'Ipad o tablet, llegint a aquest codi QR.

Foto: Resol

L'altre dia al Facebook un company es preguntava si l'opi del poble encara era el futbol i em va fer pensar una estona. Jo crec que no, avui dia l'opi del poble no és el futbol sinó que és el consum desmesurat i malaltís d'informació. Informació contaminada, produïda per vendre i per influir, no per conèixer, ni per valorar, ni tan sols per informar. Informació carregada d'opinió i el que és pitjor, informació expressament ignorada.

Si ens parem a reflexionar sobre la informació que ens ofereixen els mitjans, en especial la televisió, resulta que si no hi ha crítica, no hi ha notícia. Si no hi ha morbo... no cal parlar-ne. S'ha de parlar malament d'algú. Es considera notícia explicar la situació de la gent sense recursos. Són importants les notícies que ens fan incís en les diferències socials. Fixeu-vos que la majoria de notícies genèriques es podrien resumir de dues maneres: "Mira què ha dit..." i "Mira què ha fet...".

A tota aquesta crònica groga puntual hi amaneixen un rajet de "Crisi". A tot arreu l'escoltem "per culpa de la crisi" i, resulta que, si la notícia no hi té res a veure, fixeu-vos que la crònica comença amb un interessant "tot i la crisi...".

D'aquesta manera, subtilment, han aconseguit acollo-nir-nos fins al punt que patim pel que passarà d'aquí vint anys i no dormim pel "i si...". Ens fan crònica negra de l'"assassinat

perfecte" i dels judicis a pobres desgraciats.... Ens ofereixen un butlletí diari de qualsevol país que està en guerra, mostrar-nos cadàvers, assassinats i enterros mentre dinem com si fos la cosa més normal del món. Quina mala llet.

Aquesta informació és consumida amb interès de la que el 99% és totalment irrellevant en les nostres tristes vides de mortals. Aquí teniu doncs, el que jo crec que és la dosi diària d'enterboliment mental, l'opi pel poble.

Bé, anem pel que és important per a nosaltres aquesta setmana. Alguna cosa deu tenir de bo formar part d'aquest grup de gent que veieu a sota, la Junta del Carnaval. Els hem vist pencar, i segurament se n'han fet un fart. A hores d'ara no m'equivocaria gaire si dic que estan esgotats, emprenyats, acollonits pels calers però, en el fons, contents i alleugerits de que ja sigui divendres i haver tirat endavant un altre Carnaval. Qui no fa mai res, no la caga, però no gaudirà mai de ser el protagonista, gaudir d'estar al peu del canó decidint i fent coses. Tots plegats, els que fem Carnaval: la Junta, les comparses, les empreses i els comerços, ho fem tan bé com podem. Els uns, sense els altres no aconseguiríem mai fer un Carnaval com el que tenim. Així que cadascú s'agafi un trosset d'aquest MOL-TES GRÀCIES, SOM COLLONUTS que us deixo aquí.

�Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012

Comarca Miquel Manzano

El Consell desestima les al·legacions presentades pels treballadors als pressupostos

En el Ple extraoridinari que es va celebrar el passat dia 17 de febrer l'equip de govern del Consell Comarcal del Solsonès va aprovar els pressupostos per al 2012 desestimant les al·legacions presentades per un treballador del Consell al qual se li va rescindir el contracte i per la representació dels treballadors del Consell.

Les dues al·legacions es-menten que s’augmenta les indem-nitzacions per dietes d’òrgans de govern 15.200 euros. L'al·legació presentada pel tècnic de Medi Ambient, de qui el Consell ha decidit prescindir qüestiona la idoneïtat d'alguns punts dels pressupostos. Mentre que l'al·legació dels treballadors recull que consideren que hi ha marge per estalviar la retallada sa-larial prevista.

CiU va aprovar el pressupost desestimant les al·legacions, mentre que ERC i PSC hi van votar en contra.

Enric Roures (PSC) va explicar que se li feia molt difícil votar "miro les al·legacions i les conclusions i em crec més l’argument dels treballadors". D'altra banda, el portaveu d'ERC, Benjamí Puig, va qualificar "d'auto·ritària" la desició de CiU.

La precipitació del ple va provocar queixes per part de l'oposició. Enric Roures va explicar que no va tenir temps de veure l’informe de secretaria i serveis jurídics. El portaveu d’ERC va demanar l’anul·lació de la convocatòria, per improcedència i falta d’informació, ja que molts consellers d’Esquerra no disposaven de la documentació.

Davant la negativa del president del consell, Joan Solà, d'atendre aquesta petició, ERC va anunciar que es plantejarà impugnar el ple.

El president Joan Solà va explicar que les percep-cions dels òrgans de govern baixen en global 6.000 euros. També va afirmar que "les coses s'estan fent bé".


Ajuntament de Solsona

El Pla d’emergència social de Solsona posa en marxa una nova campa-nya de recollida de llet del 17 de febrer al 2 de març. La llet és la principal mancança del banc d’aliments de la ciutat, ja que s’haesgotaticalesperarfinsalapròximadistribució d’excedents procedents de la Unió Europea, que serà el març.

Els punts de recollida són els habituals de sempre en totes les campa-nyes d’“Aliments solidaris” que es duen a terme aSolsona: l’Oficina d’AtencióCiutadana (OAC) de l’Ajuntament i Creu Roja de Solsona; els establiments Bonà-rea; Cal Baldomero; Cal Coll; Cal Feu, Ca la Carme Gras i Fruits Taribó i els supermercats Caprabo, Llobet i Roges.

En aquests moments, el perllonga-ment de la situació de crisi i el bloqueig en el cobrament del PIRMI ha fet assolir una xifra rècord d’usuaris del banc d’aliments de Solsona. En l’última entrega, el 10 de febrer,vanbeneficiar-se’n31famíliesquerepresenten un total de 155 persones. El perfildelsusuarisresponmajoritàriamenta ciutadans que arrosseguen uns quants mesos sense disposar de cap tipus d’ingrés i d’altres que reben únicament 426 euros de subsidi per a tota la família. La setma-na vinent es farà un nou lliurament.

L’última campanya de recollida d’aliments es va dur a terme durant les festes de Nadal. En total es van aconseguir 667 quilos de menjar. Les entitats que formen part del Pla d’emergència social de Solsona agraeixen la col·laboració de tota la ciutadania que hi va participar. És una iniciativa de l’Ajuntament, Creu Roja, la Fundació Volem Feina, Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys, el Consell Comarcal del Solsonès, Solsonès Obert al Món (SOM), MansUnides,PetjadesiApuntsGràfics.

Solsona engega una nova campanya

de recollida de llet per al banc

d’aliments Amb 31 famílies s’assoleix un volum rècord de persones que

recorren a aquest servei del Pla d’emergència social

La brigada municipal de Solsona arranja amb una barana

l’aparcament de les Moreres Aquesta setmana la brigada

municipaldeSolsonahafinalitzatladarrera intervenció d’arranjament de l’aparcament de la plaça de les More-res, consistent en la col·locació d’una baranade ferrod’uns30metresdellargada. Durant molt temps, des que es van fer les obres de la rotonda del portal del Pont, hi havia hagut col·locades en el perímetre nord-est de la plaça unes tanques de plàstic provisionals. D’aquesta manera, s’ha millorat la seguretat i la imatge de l’indret, que coincideix amb la façana més monumental de la ciutat.

Aquesta intervenció complementa la que es va fer a principi de l’any passat, quan es va restaurar el mur de pedra de la part inferior de la plaça per evitar-ne la degradació i el despreniment de rocs. Aleshores també es va refer la barana de la rampa que uneix els tres nivells d’aparcament.



Aprofundir en la millora de la gestió eco-nòmica de l’Escola Municipal de Música. Aquestes són les mires amb què la Junta de Govern Local del consistori solsoní ha aprovat aquesta setma-na adjudicar la realització d’un estudi que es-tableixi les mesures necessàries per aconseguir un estalvi econòmic en aquest equipament, les despeses de personal del qual superen el mig milió d’euros.

Aquest estudi, que estarà enllestit en un termini màxim de tres mesos, té un cost de3.000euros,totiquelesarquesmunicipalsnomés n’hauran d’assumir 600, ja que el 80 per cent és subvencionat per la Generalitat. L’Ajun-tament s’ha acollit a una línia de subvencions del Departament de Governació i Relacions Institucionals destinada als municipis per a la realització d’estudis de millora en l’eficiència de la gestió i optimització de recursos dels equipaments públics.

L’alcalde, David Rodríguez, destaca que aquesta audi-toria, que proposarà una sèrie de mesures per implementar, “se centrarà bàsicament en la gestió econòmica de l’Es·cola”. Entre altres qüestions, analitzarà la gestió actual del centre i el seu balanç econòmic i inclourà una comparativa amb escoles de música similars d’altres poblacions. “La valoració de la qualitat educativa i de docència serà una tasca del Patronat”, matisa Rodríguez.

‘Per fer un plantejament de futur’

El pressupost de l’Escola Municipal de Música per a l’exercici vigent és de 511.000 euros, dels quals més de mig milió es destinen a personal. Per aquest motiu, l’anàlisi serà sobre la plantilla, que és integrada per un total de 26 persones. “Amb un pressupost d’aquest nivell val la pena destinar 600 euros a una eina que ens servirà per fer un plantejament de futur que garanteixi la viabilitat i la qualitat del servei de l’Escola”, argumenta l’alcalde. El govern solsoní considera que encarregar l’estudi a una empresa externa és la forma més indicada d’obtenir-ne dades objectives.

L’estiu passat, abans d’iniciar el curs, l’Ajuntament es va comprometre a adoptar mesures urgents arran de la reducció de l’aportació del Departament d’Ensenyament, que va comportar també l’increment de la quota que paguen els usuaris d’entre un 10 i un 15 per cent. El consistori acumula, a més, un deute d’Ensenyament de 152.720 euros del curs passat i desconeix quina serà la subvenció per a l’actual.

Inicialment, la tardor passada, es va sol·licitar l’ajut a Governació i Relacions Institucionals per realitzar un estudi per a l’optimització dels recursos de l’Ajuntament amb l’objectiu d’adaptarelsingressosilesdespesesdelesfinanceslocalsa

L’Ajuntament de Solsona encarrega un estudi per optimitzar els recursos de l’Escola de Música

És una iniciativa subvencionada el 80 per cent pel Departament de Governació i Relacions Institucionals

lanovarealitateconòmica.Ambtot,unavegadaconfirmadala concessió de la subvenció, s’ha optat per concentrar-lo a l’Escola de Música.


“El gos cosmopolita i dos espècimens més” és un llibre que gira al voltant de tres personatges i una pregunta.

ElspersonatgessónelfilòsofDiògeneselCínic,unho-landès condemnat a navegar eternament i l’assassí de Trotski.

Lapreguntaés:«¿Quèsignificasercosmopolita?».A partir d’aquests elements, el llibre proposa un viatge en

el temps i en l’espai: de l’antiga Atenes democràtica a Ciutat de Mèxic, de la remota illa de Java a l’Alemanya del segle dinou, del cap de Bona Esperança a la Unió Soviètica. I, amb les his-tòriesextravagantsdelsseusprotagonistes,desafiaellectora

Llibres Òmnium Cultural del Solsonès

El 30 minuts d'aquest diumenge es pregunta com són els que, en un món tan secularitzat, decideixen fer-se capellans. És un retrat d'una manera molt diversa d'entendre el sacerdoci.

Si ho mirem globalment, podria semblar que la màquina funciona: el nombre de capellans catòlics a tot el món creix. En canvi, si fem focus sobre Europa, fa dècades que la davallada augura un futur incert. Els capellans envelleixen i no hi ha relleu generacional. Falten capellans: alguns diuen que l'Església no afronta el problema, altres opinen que està pagant car algunes postures arcaiques i altres actuen i aconsegueixen vocacions sent més ortodoxos que mai... En tot cas, aquesta és una de les conseqüències visibles de la crisi del catolicisme, una de les transformacions socials de les darreres dècades.

Posem de manifest la recuperació dels seminaris menors, el fet que els nous moviments i els grups més conservadors (com l'Opus Dei) aconsegueixen més vocacions religioses que els moviments cristians de base, l'arribada de capellans estran-gers, el contrast entre els capellans més grans, més crítics amb lajerarquia,ielsjoves,ilareafirmaciódelfetdesercapellàatravés de signes externs tradicionals, com el vestit.

A Catalunya, només un centenar de joves es preparen per fer de sacerdots, mentre que dos de cada tres dels 1.500 capellans de diòcesi que hi ha tenen més de 70 anys. La tendència a la baixa és més alta a Catalunya que a la resta de l'estat: en dues dècades hi ha un 25 per cent menys de capellans.

D'entre les opinions que aboca el reportatge, destaca la del bisbe de Solsona, Xavier Novell: "Penso que la major

Televisió Redacció

El bisbe de Solsona surt aquest diumenge

al 30 MinutsParlarà del planter de l'església

part de capellans de la diòcesi crec que haurien de corregir algunes de les seves opinions perquè no són adequades. Com, per exemple, aquesta del celibat opcional."

També hi ha d'altres opinions:

Armand Puig, degà Facultat de Teologia de Catalunya: "És un ventall enorme que cap altra institució social no podria aguantar."

Casimir Martí, capellà, exdirector Arxiu Nacional de Catalunya: "Oficialment confien que això un dia es pot superar. Jo crec que això és insuperable."

Carlos Barroso, capellà: "Que l'Opus Dei és una via que té facilitats i que hi ha col·legis que t'ajuden? Sí, és una veritat com un temple. Hi ha molts col·legis i hi ha vocacions... perquè hi ha un ambient que van tots a l'una. Hi ha unitat de criteri."

Jordi Llisterri, periodista: "Si les comunitats que es preocupen més d'això són les comunitats que es poden enquadrar en els movi-ments més conservadors, sortiran capellans més conservadors."

Cinto Espejo, excapellà: "El que havia après al seminari com a Teologia era una cosa químicament pura i en la realitat doncs és quan vénen les trompades."

Armand Puig, degà Facultat de Teologia de Catalunya: "Eu-ropa flaqueja en moltes coses, i en aquesta també... I per tant, els missioners europeus ja no van a l'Àfrica. Es Àfrica que va a missionar, a fer una presència d'Església a Europa."

Òmnium Cultural del Solsonès acompanya Raül Garrigasait en la presentació del llibre

“El gos cosmopolita i dos espècimens més” L’acte tindrà lloc el dissabte, 25 de febrer, a les 7 de la tarda, a la sala cultural de l’Ajuntament de

Solsona, i comptarà amb la presència de Raül Garrigasait, el catedràtic Rafel Pérez i l’editor Quim Torra

interrogar-se sobre la consistència i els límits del seu món.Raül Garrigasait és traductor i filòleg clàssic. Ha

traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Slo-terdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s’ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l’assaig literari.

L’acte es clourà amb una lectura a tres veus, a càrrec de Francesc Boix, Sergi Ballespí i Víctor Pérez, Moixic.


Consell Comarcal

El dimarts 21 de febrer en el programa Els Matins de TV3, en l’espai denúncia, l’Alcalde de Riner i el propietari del Restaurant Sant Ponç explicaren la problemàtica que existeix al Solsonès amb la senyalització en general i concretament amb la d’establiments de serveis turístics

El dimarts 21 de febrer en el programa Els matins de Televisió de Catalunya, dins l’espai la denúncia van intervenir l’alcalde de Riner i president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, i el propietari del restaurant Sant Ponç.

Sergi López va explicar que des que s’ha posat en funci-onament la nova variant de la C-55 al terme municipal de Riner, el seu negoci ha perdut gairebé un 50% dels seus clients degut a que els criteris per a la senyalització d’accessos en carreteres convencionals no li permet col.locar una senyal que indiqui el seu restaurant. López va demanar als responsables de carreteres que “volem que ens posin un cartell anunciant el nostre res·taurant, amb forquilla i ganivet tal i com l’hem tingut durant trenta anys”ifinalitzàreclamantque”tinguin més sensibilitat amb negocis familiars com els nostre per què necessitem que la gent vegi, des de la carretera, on som.”

Joan Solà i Sergi López de Sant Ponç a TV3

Per la seva part, l’alcalde de Riner i president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, va recolzar totalment la de-núncia del propietari del restaurant i explicà que “el proppassat 20 de gener el Consell Comarcal del Solsonès ja va aprovar per unanimitat de tots els partits polítics una moció per tal de sol.licitar una millora en els criteris d’implantació de la senyalització d’accessos en carreteres del Solsonès”. En aquest sentit, Solà afegí que “cal que des de la Direcció General de Carreteres es consideri l’excepcionalitat de la comarca del Solsonès a l’hora d’aplicar els criteris tècnics de senyalitza·ció d’accessos, tant pel que fa a la senyalització de masies, com d’establiments turístics, és a dir, restaurants, càmpings, albergs, turisme rural, entre d’altres, per ser un territori amb una baixa densitat de població, composada majoritàriament per masies disseminades i una singular orografia”.

La xerrada “Per què cantem caramelles?” se celebrarà al Consell Comarcal del Solsonès

Eldivendres24defebrerales19.30horesalaSalaGò-tica del Consell Comarcal del Solsonès se celebrarà la xerrada “Per què cantem caramelles”. El docent de la xerrada serà l’historiador berguedà Albert Rumbo. Aquesta xerrada s’en-marca dins del marc dels Tallers per a la festa. Els tallers són una iniciativa conjunta del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el SOLC música i tradició al Lluçanès, les colles de caramellaires del Solsonès i el Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès.

Consell Comarcal


Els socis de Lleida del projecte Gustum es reuneixen a SolsonaEl projecte GUSTUM pretén fomentar

el desenvolupament rural a través de la promoció dels productes locals

En el marc del projecte de cooperació GUS-TUM s’ha realitzat el dia 20 de febrer la trobada de socis del projecte, per tal de fer el seguiment de l’exe-cució del projecte i plantejar les accions a desenvolupar l’any 2012.

A la trobada hi han assistit els i les gerents dels grups Leader participants en el projecte de la provín-cia de Lleida, com són el consorci Leader Urgell- Pla d’Urgell, el consorci Noguera- Segrià Nord, el consorci Garrigues per al Desenvolupament del territori, el grup Alt Urgell- Cerdanya, el consorci de desenvolupament rural Pallars- Ribagorça i el Consorci de la Catalunya Central.

Durant els propers mesos es donaran a conèixer les accions desenvolupades del projecte, com són una diagnosi de petits establiments agroalimentaris locals, la pàgina web del projecte i un espot de promoció dels valors de la producció local; és previst presentar el projecte al Solsonès el dia 9 de març en el marc de la VIIIfiradelTrumfoilatòfona.

Cal recordar que en el projecte de cooperació Gustum hi participen els grups Leader de la província de Lleida, de les Illes Balears i del País Basc.

Solsona Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central

En el marc del projecte de cooperació MASOVERA s’ha realitzat els dies 21 i 22 de febrer la trobada de socis del projecte, per tal de fer el seguiment de l’execució del projecte i poder realitzar una jornada tècnica i visites a la comarca del Solsonès.

Durant la trobada dels socis provinents de diferents comunitats de l’estat espanyol, i a la qual han assistit membres tècnics i de les juntes dels grups Leader s’ha dut a terme la reunió de seguiment del projecte i també s’han realitzat visites tècniques a la comarca, per tal de donar aconèixeractuacionsqueencaixenambelperfildelprojectemasies + sostenibles, que es desenvolupa per part del Consorci.

Els participants han estat rebuts pel president del consorci, Adrià Marquilles i pels vicepresidents del Consell Comarcal Daniel Rovira i Josep M. Casafont; durant la trobada s’han visitat diferents experiències a la comarca com són: la masia de turisme rural Vilase-ca de Llobera, una xerrada tècnica a càrrec de l’arquitecte Josep Bunyesc sobre les cases passives i l’aïllament amb llana d’ovella, una visita tècnica a l’empresa EcoOci S.L que construeix cases passives, una visita a l’hotel Cal Monegal de Guixers i una visita a la format-geria artesana Valette de Sant Llorenç de Morunys.

En els propers mesos es seguiran desenvolupant accions del projecte com la transferència de resultats, presentacions del docu-mental viure a la masia i la segona edició de les jornades masies + sostenibles a Pinós.

Cal recordar que en el projecte de cooperació Masovera hi par-ticipen grups Leader de Terol, Cantàbria, Galícia, Múrcia, Almeria i el Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central.

Els dies 21 i 22 de febrer s’ha realitzat al Solsonès la

trobada de socis del Projecte Masovera

El projecte Masovera pretén plantejar de forma pràctica millores en el sistema de vida en l’hàbitat dispers


Consell Comarcal

Agustí Serra assegura que es reduirà la tramitació administrativa per facilitar i eliminar la complexitat burocràtica existent en l’àmbit d’urbanisme al SolsonèsEl dimarts 21 de febrer, el Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, visità el Consell Comarcal del Solsonès

Al Consell Comarcal del Solsonès va tenir lloc el passat dimarts 21 de febrer la reunió del Director General d’Ordena-ció del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, i el President del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà.

A continuació, a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès es celebrà una xerrada on van ser presents el Pre-sident del Consell, Joan Solà, el Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, acompanyats per la Directora de Territori i Sostenibilitat a la Catalunya Central, ra. Mercè Tarradellas, els Vicepresidents Daniel Rovira i Josep Maria Casafont, la diputada al Parlament de Catalunya, Mireia Canals, el diputat provincial Marc Escarré, alcaldes de la co-marca, consellers comarcals, arquitectes i tècnics municipals de la comarca.

Solà en la seva intervenció donà una pinzellada al que és la comarca del Solsonès, els seus municipis, la importància de LA MASIA i la seva implantació en el territori, com a referent per la conservació del medi natural i per la prevenció d’incendis, fet que “ha permès que el Solsonès hagi arribat fins l’actualitat, amb aquest respecte pel medi ambient, sense deixar de costat el desenvolupament equilibrat de les activitats agrícoles, ramaderes, forestals i d’explotació de recursos naturals”. Finalitzà la presentació, destacant la incidència que les diferents lleis d’urbanisme que s’han anat aprovant de l’any 2002finsara,hantingutsobreelterritoridelSolsonès,ilesdificultatsqueaixòhasuposatpelsseushabitants,enespecialatenció al medi rural dominant a la comarca.

A continuació, la Directora de Territori i Sostenibilitat de la Catalunya Central, Mercè Tarradellas, informà que els serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat, quedaran aviat completament instal·lats a Manresa, incloent tots i cadascun dels serveis d’aquest macrodepartament, Urbanis-me, Carreteres, Mobilitat, Activitats, ACA, Agència Catalana de Residus, etc amb l’objectiu d’oferir un millor servei amb l’apropament a la comarca, ens locals i habitants, i facilitar tota la tramitació administrativa. Finalment assegurà que “en menys de dos anys està previst aquesta implantació completa a Manresa”.

Per la seva part, el Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va destacar el bon fer de la comarca del Solsonès, la conservació de la forma de vida tradicional a les masies i la seva importància per la preservació del territori i mencionà el valor del conjunt monumental del nucli antic de Solsona. Serra aclarí que la seva intenció és la d’aconseguir en un futur, un únic marc legislatiu, fusionant lleis d’urbanisme, de muntanya i paisatge amb tres objectiu clars: Simplificarlatramitacióigestióurbanística,lesmesuresperdinamitzarelpaísifinalmentelreconeixementd’unterritoriheterogeni.

Serra detallà que pel que fa a “les modificacions de la llei òmnibus que afecten al sòl no urbanitzable del Solsonès com poden ser ampliacions del ventall d’usos en masies i cases rurals, reconstrucció d’edificacions existents i en desús, permetent nous usos en construccions abandonades, reduiran la tramitació per facilitar la implantació de granges, activitats en masies, etc.”

Serrafinalitzàassegurantque“l’objectiu és el de reduir tramitació administrativa, facilitar i eliminar la complexitat burocràtica existent en molts dels àmbits de l’urbanisme i la seva gestió, als efectes de reactivar el desenvolupament del país”.

Finalitzadal’extensaexplicaciód’aquestesmodificacionsde la llei d’urbanisme, es va obrir un torn de debat i preguntes al director general i la directora territorial, en el que van participar alcaldes, consellers comarcals i arquitectes de la comarca.

10 Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012


Una botiga d’electrodomèstics de Solsona i una fusteria d’Olius han col·laborat darrerament amb la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) L’Afrau fent donacions materials per alesinstal·lacionsdelafincadeCalMagí on desenvolupa la seva tasca. Són les primeres respostes a la carta que, en el decurs d’aquest mes, una cinquantena d’empreses i establi-ments de Solsona han rebut, en què se’ls demana suport econòmic o ma-terial per millorar les condicions de la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) L’Afrau. La signen la regidora d’Educació, la consellera comarcal de la mateixa àrea i les directores dels centres de secundària de la ciutat.

La mateixa missiva incorpora una altra carta de l’equip de personal de la UEC on s’exposen les necessitats que requereix el seu equipament per millorar la tasca educativa i social. Hi fan una crida a les “col·laboracions desinteressades d’entitats, estaments públics, empreses i particulars amb inquietuds socials” per tal de fer front a les despeses i proporcionar als joves amb necessitats educatives especials, derivades de la inadaptació al medi esco-lar, “una educació el màxim d’equiparable possible a la dels seus companys”. Aquest curs, es dóna servei a una quinzena d’alumnes.

Segons Jordi Corbera, Carme Castel i Teresa Novelles, director i responsables de la Unitat, respectivament, cal tenir present “el pressupost limitat que dóna el Departament d’En·senyament per fer front a totes les despeses que comporta la gestió i funcionament de la UEC”, així com el fet que aquest tipus d’escolarització sigui gratuïta.

Per obtenir unes millors condicions d’habitabilitat, con-fortilatascaeducativadelafinca,queésunaantigagranja,laUEC necessita estufes, ordinadors, un escalfador d’aigua, una cuinaambforn,cortines,fustesiaglomerats,portesifinestres,llenya i prestatges, entre d’altres. També requereix material i eines de construcció, com una formigonera, escales d’alumini, carros i canalitzacions; eines d’hort i jardineria, i articles de ferreteria i pintura.

Entre els projectes que la UEC té damunt la taula per fer

Solsona demana la col·laboració d’empreses i establiments per millorar les condicions de la UEC

La Unitat d’Escolarització Compartida L’Afrau necessita material i recursos econòmics

realitat, hi ha el condicionament d’un talleriunaaulaalprimerpisdel’edifici,que encara es troba en condicions pre-càries; la separació d’espais per poder desdoblar grups i mantenir entrevistes amb les famílies, ja que l’estructura actual encara és pròpia d’una granja; l’habilitació d’un local d’esbarjo per a l’alumnat, l’aïllament i ladignificaciódels sostres i les parets, així com l’apro-fitamentdelesaigüespluvials.

L’ajut econòmic se sol·licita sobretot per poder mantenir l’activitat d’equinoteràpia social que ha dut a terme durant uns quants anys. “S’està convertint en un eix d’aprenentatge molt motivador i engrescador per a l’alumnat”, segons destaca Jordi Cor-bera. En aquests moments el centre no disposa de cap subvenció per aquest ficomencursosanteriors.

‘Amb petites aportacions es pot fer molt’

“Som conscients de les dificultats econòmiques que viuen les empreses en aquests moments, però amb petites aportacions es pot fer molt per contribuir en projectes que beneficien la comunitat”, assenyala la regidora d’Educació de Solsona, Encarna Tarifa. “Tant els empresaris com els co·merços de la ciutat es caracteritzen per la seva predisposició a col·laborar amb festes locals i altres iniciatives i, per tant, gosem fer·los ara aquesta petició”. Tarifa es mostra conven-çuda que la crida serà “prou ben valorada, atès que revertirà en benefici de la formació dels joves i el seu entorn”.

Administracions locals, centres educatius i la UEC agra-eixen públicament les aportacions desinteressades de la fusteria Promic i l’establiment Milar Pelfort. Tothom qui estigui disposat a col·laborar fent donacions econòmiques o materials pot trucar al’Ajuntament,altelèfon973480050(ext.134–Sílvia).

Elpersonalielpropialumnathananatadequantlafincade Cal Magí els darrers cinc anys gràcies a les aportacions de l’Ajuntament, el Consell Comarcal i donacions anteriors de les empreses Tradema, Jordi Vilar i Terrimat. “Per tal de continuar en la mateixa línia en benefici dels joves hem cregut oportú fer aquesta nova crida”, apunta la regidora.

(ARXIU) El centre s’ubica en una antiga granja del Vinyet

11Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012


La Taula de Formació Professional de Solsona trasllada a l’empresariat l’oferta que proporciona la ciutat

Enguany els centres solsonins seran presents a la Fira de l’Estudiant del Bages

Solsona fa mesos que treballa, a través de la Taula de Formació Professional, per avançar en la flexibilització de l’oferta de cicles formatius i la seva adaptació a les ne-cessitats del mercat laboral de la comarca. En aquesta línia s’emmarca la sessió informativa adreçada a l’empresariat que es va organitzar dijous passat al vespre des de la regidoria d’Educació amb la col·laboració de l’associació Empresaris per al Solsonès, la participació de tots els centres de secun-dària, l’Escola de Capacitació Agrària, el SOC i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el suport del Departament d’Ensenyament.

Per a la regidora d’Educació de Solsona, Encarna Tarifa, una de les conclusions de la sessió de dijous és que l’Escola de Capacitació Agrària (ECA) del Solsonès “té una capacitat d’adaptació a les necessitats molt important i, per tant, és una eina que cal potenciar”. Així mateix, “hem d’anar consensuant l’oferta de cursos subvencionats que promou el Servei d’Ocupació de Catalunya i que s’impar·teixen des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya perquè siguin el màxim de profitosos possible”.

D’altra banda, Encarna Tarifa és del parer que “els centres de secundària han de valorar el grau d’ocupació que es pot assolir amb la seva oferta de formació profes·sional una vegada l’alumnat finalitzi els cicles formatius. L’oferta ha de ser molt madurada pensant en la repercus·sió social que tindrà en un futur”, destaca.

‘Formació a mida’

Teresa Pijuan, de l’Institut; Josep Garriga, de l’Escola Arrels II; Carme Solà, de l’ECA; Joan Santacana, del SOC, i Isabel Rodríguez, del CTFC, van exposar detalladament l’oferta formativa per a empresaris i treballadors. Entre al-tres informacions, Carme Solà va remarcar la predisposició de l’Escola de Capacitació Agrària a preparar “formació a mida” segons la demanda empresarial o de col·lectius concrets, que pot ser presencial o virtual. L’Escola Arrels II va avançar la voluntat d’oferir a partir del curs vinent dos cicles nous de grau mitjà pendents d’aprovació per part del Departament d’Ensenyament: un d’activitats comercials i un altre d’activitats en el medi natural, així com un curs ocupacional per a la instal·lació i el manteniment de plaques solars fotovoltaiques.

En representació del SOC, Joan Santacana va recor-dar el tipus de formació a què poden accedir tant les persones treballadores en actiu com les que estan en situació d’atur. Així mateix, va destacar el fet que els empresaris estiguin contribuint a la Seguretat Social amb la quota de forma-ció professional, que dóna dret a demanar cursos a crèdit d’aquesta aportació. Santacana també va assenyalar que un 40 per cent de les places de tots els cursos ocupacionals es reserva a treballadors en actiu.

A la sessió informativa de dijous també hi van assistir Antoni Cornudella, coordinador territorial de Formació Professional a la Catalunya central; M. Àngels Taribó, consellera comarcal de Joventut i Educació; Lluís-Xavier Gonzàlez, regidor de Promoció Econòmica de Solsona, i Neus Ramellat i M. Goretti Sala, tècniques de Joventut i Promoció Econòmica, respectivament, del Consell Comarcal del Solsonès.

D’altra banda, es va decidir participar la pròxima primavera a la Fira de l’Estudiant del Bages, que té lloc a Manresa i que en la seva vintena edició s’obre al Solsonès i el Berguedà. “Serà un gran aparador per promocionar l’oferta formativa dels centres solsonins i atraure estudi·ants de fora de la comarca”, subratlla la regidora Encarna Tarifa.

Jordi Vidal, inspector del Departament d’Ensenya-ment a la Catalunya central, va explicar el tipus de formació existent a títol individual i de caràcter col·lectiu. Entre altres qüestions, va recordar que hi ha la possibilitat d’assistir a cursos a l’Institut Francesc Ribalta com a centre acreditat pel programa Qualifica’t, que permeten validar l’experièn-cia laboral, o beneficiar-se del programa de qualificació professional inicial (PQPI) de fusteria que ofereix el ma-teix centre. Igualment, va posar en relleu l’opció de cursar unitats formatives amb les quals a la llarga es pot obtenir la titulació oficial d’un cicle.

1� Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012

Guixers Montse Riu

Gràcies a la subvenció obtinguda a través del Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques l’Ajuntament de Guixers ha reformat el local de la seva propietat situat al costat del’edificidel’Ajuntament.

La subvenció de 40.000 euros obtinguda a través de la línia de subvencions per a actuacions de dinamització territorial ha pemès fer diferents canvis en aquest local.

Els canvis que s’hi poden veure són l’arranjament de la teulada i el sotateulada; també s’ha canviat el paviment, s’ha pintatl’interiorifinalments’hihacol.locatunabarra.

Aquest local tindrà dues funcions, l’una com a magat-zem i l’altre com a local social del poble. Actualment ja s’hi celebraven actes de festes majors, i és per aquest motiu que s’hi ha col.locat la barra.

Amb aquesta reforma el local ha quedat amb unes condicions òptimes per a la celebració de qualsevol acte que s’organitzi a la població. El fet de reformar la teulada i sobretot el sotateulada dóna també més aïllament tèrmic al local.

Guixers reforma el local annex a l’edifici de l’Ajuntament

1�Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012

Sol del Solsonès

El Sol visita el departament de benestar social i família

Dimecres 15 de febrer, el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, la secretària de la junta, Pilar Quingles, i la coordi-nadora, Marta Garriga, van tenir una trobada amb la sra. Esther Padró i Maristany, cap del gabinet del conseller del Departament de Benestar Social i Família. El motiu de la visita va ser posar en coneixement del departament els projectes i activitats que esduenatermealSoldelSolsonès,iparlardelfinançamentnecessari per dur-ho a terme. La trobada va ser molt positiva i es va acordar que es treballaria de manera conjunta per aconseguir que la qualitat de vida de les persones que pateixen una malaltia mental i/o addicció i els seus familiars sigui digna. Una vegada més els agraïm aquesta reunió, per haver comptat amb nosaltres. Sens dubte continuarem posant interès i generositat per anar complint aquests camins d’Ajuda’ns a Ajudar.

Visita del conseller Josep Lluís Cleries, quan encara era diputat de CiU al Parlament de Catalunya i va visitar el Sol. 30 de juny de 2009

L’ajuntament d’Olius ens fa un donatiu

El dimarts 14 de febrer el Sol del Solsonès va rebre un donatiu de mans de l’alcalde d’Olius Ramon Sala. A la visita va assistir el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, la comp-table, Nohemí Ferrera i el Jordi, Josep Maria i Xavi, membres del club social.

Volem expressar les nostres més sinceres gràcies per demostrar-nos tant recolzament i valorar el nostre projecte. Aquest donatiu ens ajudarà a poder millorar el nostre butlletí informatiu que surt trimestralment per donar a conèixer la nostra tasca.Gràciesperlavostragenerositatiambfeiesperançafinsun altre dia. Foto: Xavi

S’obre a Solsona una nova convocatòria del progra-ma Voluntariat per la llengua. Les persones interessades a participar-hi poden adreçar-se al Servei Comarcal de Català del Solsonès durant aquest mes de febrer. (Més informació a http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllleida/voluntaris/.)

Consorci per a la Normalització LingüísticaServei Comarcal de Català del Solsonès

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua a Solsona


Carnaval 2012 Miquel Manzano

El Xupinassu, tret de sortida de més de 40 actes carnavaleros

Tres cents quaranta quatre dies després de dir adéu al Carnaval 2011, dijous dia 16 de febrer amb el Xupinassu i el pri-mer Bufi amb els Gegants a la Plaça del Ruc s'obria oficialment el 42é Carnaval de Solsona. Per endavant una setmana farcida d'actes, festa, gresca i molta disbauxa. El Xupinassu va anar acompanyat d'una particular benedicció d'un "bisbe Novell".

Un cop engegat el Carnaval la Patinfanjàs tocà el primer Bufi amb els gegants. Tot seguit, la Música Sorda va ser la prota-

Un bon plat de callos amb mongetes carrega les piles per Carnaval

Les comparses van agafar lloc a la plaça Major

Molt ambient després del Xupinassu

Passacarrers amb la Drakaxanga

Servint el sopar Gras

Ball Mut a càrrec de la Patinfanjàs

gonista en un llarg passacarrers, on el soroll de llaunes, cassoles i xiulets va animar l'ambient. Arribats a la plaça Major Ball Mut.

Sent dijous Gras no podia faltar un bon plat de callos amb mongetes per agafar forces pel ball que va amenitzar en Jordi Casellas. Després del ball una xaranga molt carnavalera, la Drakaxanga, va fer que no decaigués la festa fins a l'hora del primer concert de Carnaval a la sala Xelsa amb Les Absentes i Los Pachucos.



Un nou ballet i un combat de boxa commemoren els 25 anys de

l'Olímpic

La comparsa de l'Olímpic, els Olím-pics d'aixecament de vidre, van organitzar dijous 16 la festa dels 25 anys del gegant amb un combat de boxa a la plaça i l'estrena d'un nou ballet molt pugilístic.

L'acte va començar amb una sonora traca al principi del carrer Sant Miquel, aquesta va deixar pas als membres de la comparsa, que van pujar amb unes bengales que van crear un ambient infernal. L'Olímpic tancava la comitiva. Al mateix temps, la batucada solsonina Takumba feia ressonar la percussió a la plaça Major.

Un cop a la plaça el combat ja podia començar. Abans de cada round unes atractives animadores mostraven el cartell. Després de l'enfrontament, l'Olímpic, amb una imatge totalment renovada, va estrenar el ballet que se suma

L'Olímpic bufant les espelmes

Arribada espectacular a la plaça Major

Molta gent a la festa d'aniversari de l'OlímpicEl rival de l'Olímpic amb les animadores

a la llista de ballets oficials. La coreografia és del Josep Dalmau i la música de Joan Boix. Finalment va bufar les espelmes entre els aplaudiments de la gent.



La participació als boits es manté Una trentena de vehicles van baixar per un circuit ple d'obstacles

Abans de baixar els prop de trenta boits que van participar van haver de passar una obligada verificació a la plaça de l'Ajuntament per part de la junta de Carnaval.

Un cop superats els tràmits, els pilots i copilots es van situar al principi del descens a la plaça del Ruc i els vehi-cles elaborats pels propis conductors van començar a baixar superant tota mena de rampes, obstacles i amb la perillositat que suposa la velocitat. Com cada any, un nombrós públic es va congregar al llarg del circuit per animar els intrèpids pilots.


Uns bufons molt ben acompanyats La posada del Peregrino de les dependentes de Can Solvi

Carnaval 2012

�0 Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012


El ritme i el foc de la Ramel Trophy ja és un clàssicUn dels actes al carrer més seguits és la Ramel Trophy

que se celebra el divendres de Carnaval. Aquest passacarrers se-guint el camell de la comparsa Ramel alterna percussió i foc.

Aquest any, el grup de batucada Batokatú va posar el rit-me i un grup de la comparsa Suguscaran, acompanyats d'alguns voluntaris, es va ocupar dels malabarismes amb el foc. Durant el recorregut un dels llocs on es va veure més espectacle va ser a la plaça de Sant Pere, quan els malabaristes van començar a jugar amb el foc.

Abans de la Ramel, es va celebrar el tradicional ball de la Patacada amb Joan Altarriba. Molta gent es va atansar als

focs per coure carn i fer una bona torrada. Va tancar la nit el segon concert de Carnaval a la Sala

Xelsa amb Séptimo A, Camila Show i Raggatunning.

�1Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012

Guanyadors del concurs de K-tifes


�� Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012

Carnaval 2012 Miquel Manzano - Fotos: Resol, Kiko Montilla, Miquel Manzano, Josep Maria Borés

El Mercat i l'Arribada, plats forts del CarnavalXavier Ramellat va ser nomenat Carnestoltes i l'àvia Remei Matarruc d'Honor 2012

Després de dos dies de gresca i disbauxa arribava el dia culminant de la festa: dissabte de Carnaval. Un dia que aglutina els actes més importants i característics de la festa: el Mercat de Carnaval, l'Arribada, proclamació del Carnestoltes, proclamació del Matarruc d'Honor, ballets dels gegants i sobretot la Penjada del Ruc.

Durant part del matí es va muntar el mercat olímpic que a la tarda ocuparia alguns dels carrers del nucli antic. Després de dinar es rebé a l'àvia Remei, Matarruc d'Honor 2012, que fou acompanyada per la presidenta del Carnaval, Raquel Freixes, en una visita pel mercat i per les exposicions de Carnaval.

A quarts de set els gegants van fer la pujada i posteriorment hi va ha-ver l'arribada de SM el Carnestoltes, Xavier Ramellat, i la rua de Carrosses amb les comparses del Carnaval.

Un cop a la plaça del Camp, Ramellat va rebre les claus de la ciutat en un acte presentat

Petit ensurt

La pirotècnia va jugar una mala passada a l'Ar-ribada. El cartell que anunciava Carnaval 12, il·luminat ambfocartificial,esvadespenjarivacaurealacarreteraabans de començar. Per fortuna no va causar cap dany a ningú. A la plaça del Camp una bengala va fer malbé un altaveu.

per: Elis Colell, Oriol Montanyà i Pere Obiols. Els presentadors van destacar lafiguradeRamellatcom"un home de Carnaval que ha treballat i gaudit de la festa des que era petit. Un home que ha estat membre de la Junta de Carnaval durant molts i molts anys. Un home que ha col·laborat i conti·nua col·laborant amb la gent com el qui més".

També va ser proclamada Matarruc d'Honor l'àvia Remei, per-sonatge televisiu que fa programes de cuina per a televisions locals i que participa a la tertúlia de la Riera del programa de Televisió de Catalunya Divendres.

El Màrio de Cambrils, com és tradició, va fer la bramada de Carnaval que es dedica a totes aquelles persones i fets que han provocat la indignació de la gent. Enguany, la bramada es va dedicar entre altres a Rajoy, l'onada siberiana, al bisbe Novell, al capità

del Costa Concòrdia i sobretot a la crisi.Tot seguit, es va procedir a fer els tradicionals ballets

dels gegants de Carnaval, abans d'acabar amb la Penjada del Ruc quan faltaven pocs minuts per a les 10 del vespre.

��Celsona 762 - Divendres, 24-2-2012

Carnaval 2012 Miquel Manzano - Fotos: ACN, Kiko Montilla, Miquel Manzano, Josep Maria Borés


Carnaval 2012

Salut a tots els veïns d’aquesta Santa Ciutat,Els del camp del molí, Els de la Creu BlancaEls de la Cisa, Els del Tossal, Els de cal xuxa

Els del Josep Torregassa, Els del MirasolEls de la Plana, i els del Pont, els de Sant Jordi,

Els del nucli antic, Els del seminariEls de Santa Llúcia, Els de Sant Roc

Els de Sant Agustí i Els de Sant RamonEls de Sant Honorat, i Els de Sant Bernat

I si n’hi ha algun que m’he descuidat,Que es doni per saludat.

No voldria pas començar aquest sermó Sense enviar una cordial salutació

Als agosarats i reprimitsAls tancats i als eixerits,

Als alegres i als deprimits,Als mal follats, als que els falta un polvo, i els que van ben servits

Als innocents i als fills de... ai, això no es pot dirAls que escampen rumors, i als que se’ls creuen

Als embraçats i als que passen moments embaraçososAls que es moquen i als que tiren mocs

I com no, a tot el personalDe la casa consistorial i també als del Consell Comarcal.

Obriu els ulls i pareu les orelles,Perquè aquesta sàtira donarà per parlar fins Caramelles.

I per si encara voleu sentir el que us vaig a dir,Quedeu-vos tots quiets aquí,

Que no vull que després corri el rumorI em vingui a cobrar a mi el molt il·lustríssim Monsenyor.

Crissis CrissorumRes facit carnavalorum

Qui ho diu, que la crisi està a tot arreu?Que no heu vist els plans de pensions dels directius dels bancs?

Mireu els de Caixa Penedès i la ex directora de la CAMUn pla de pensions de tres parells de collons

Per garantir les seves jubilacionsAixò sí, no els hi reclameu pas les comissions no fos cas que no guanyessin prous calerons

El Banc Central Europeu està esgarrifatDe la corrupció que es troba en aquest mercat

I la Merkel a cada telediariens recorda el nostre estat monetari

Ara que als grecs i als italiansencara se’ls hi ha escapat més de les mans.

Als primers ja fan temps que el dèficit van destaparI La Unió Europea els va haver de rescatar.Però, a canvi, a fer reformes els van obligar.

Perquè els diners poguessin retornar.Tot plegat, una situació interna força convulsa

Que va provocar diversos moviments de repulsa. En resum, adéu al Papandreu, i la situació continua sent greu.

Però els italians no estan pas millorI ho han reconegut en aquesta ocasió

Ara que ja no tenen el Caballieri que els expliqui ‘cuentos’ i els abanderi.

I és que al Berlusconi ni putes, ni mafiosos, ni jutjats, els únics que l'han fet fora, han sigut els mercats.

I és que això d’insultar a la Merkel no li deu haver anat gaire béPerquè amb poc temps l’han fotut al carrer.

Però al nostre estimat país també li han hagut de fer més d’un avís.

Els objectius de dèficit ens conviden a complirsi no ens en volem arrepentir...

I per acabar-ho d’adobar, el Banc d’Espanya,Cada cop més el sistema financer escanya

Ara mana fusionar a qualsevol caixa i convertir-la en bancI els nostres calers on aniran?

I és que tots fusionats, ajuntats i reajuntats...Acabaran ben emprenyats.

Ja tinc la solució i està a la vostra disposicióAixí que no us cal patir,

que això ja ho feien els nostres avis a mode de precaució,de guardar els estalvis sota el coixí.

Total, tant és que es mengin els bitllets les rates, com els funcionaris.

Però deixem de parlar d’economia i centrem-nos amb la taxonomia

de les revoltes i aixecaments, i altres enfrontaments.

Els àrabs ja han passat a l’acció amb la seva particular revolució.

“Que tremolin les autocràcies” – es van dirI a la primavera àrab vam assistir.

Tunísia va ser el primer país que va passar a l’acció.Argèlia, Egipte i Síria, ho van fer continuació.I, finalment, Líbia contra Gadafi es va rebel·lar

I a millor vida el van fer passarFills inclosos per si de cas

se’ls acudia tornar a treure el nas.

I per postres els Estats Unitsel seu repte han aconseguit.

El seu pitjor enemic han pogut liquidari la seva credibilitat, retornar

Ara, ja em direu que hem de pensarSi amb photoshop la foto van retocar.

Per altra banda, us en recordeu de Japó?Avui, al sermó, us volem posar en situació

perquè d’oblidar ja en saben prou els mitjans de comunicació…

Un terratrèmol i un tsunami van arrasar el nord-est del paísSense cap mena d’advertència ni de preavís. Tot plegat, una bona sacsejada va ocasionar

i els reactors nuclears de Fukushima va avariar.Emissions i radiacions per tot arreu descontrolades,

Les alarmes activades, i 80.000 persones evacuades.

Durant setmanes, els telenotícies ho titllaren d’apocalipsisRevistes i diaris, anunciaren els seus perjudicis

I els blocs, vinga a emetre judicis!Però, de cop i volta, com si res no hagués passat

El tema es va donar per acabat. I ara ben poc en sabem...

Clar que potser ho fan perquè no ens esverem!No us noteu tots plegats una mica radioactius?

Doncs tranquils que som organismes adaptatius.

I del pressupost de la boda del príncep Guillem?Només va suposar un cost de 23 milions d’euros en total

L’objectiu era atreure turistes i curiososQue es gastessin els calers en records penosos.

Ara que per penosa la boda de la “Duquessa de Alba” que després de molt barrinar-hi i amb els fills ben emprenyatsva aconseguir casar-s’hi i deixar-nos a tots bocabadats I fins i tot va aprofitar l’ocasió per fer-nos una exhibició

Per cert, no heu sentit parlar encaraDel vestidor que s’ha fet l’expresident de la comunitat valenciana?

Ara que hem vist com ha anat el judiciEls sastres treballaran amb desfici

SERMÓ CARNAVAL SOLSONA

2012


Carnaval 2012


I els del sector de les reformes faran uns bons caleronsAmb els armaris, fent-ne ampliacions.

I què me’n dieu de la jornada de la Joventut del Papa?Suposo que ja sabeu que tot això ho hem pagat de la nostra butxaca

25 milions d’euros ens ha costat la bromatot plegat per només una estona.

Fins i tot empreses importants van apoquinar Allò que la Comunitat de Madrid els hi va demanar.

El Banco Santander el ‘registru de peregrinus’ va organitzarEl Corte Inglés, la logística va posar

I les Bodegas Osborne, ja us ho podeu imaginar.Sí, sí, el vi els hi va regalar.

I no us penseu que això acaba aquí Perquè des del vespre fins el matí

Borratxeres i gamberrades de tot tipus l’acte van amanirI els madrilenyos emprenyats cagant-se amb la mare que els va parir.

El SAMUR 880 intervencions va haver de ferentre lipotímies, marejos i crisis d'ansietat al mig del carrer.

Ara que els joves ja sabien com arreglar-hoI per això tots es van apuntar al carro

de les coreografies estrafolàries i les cançons vàries.I, precisament, un himne varen crear

i al seu estimat Benedicto li van dedicarDeia: Benedicto: X....V.... Palito...

Amb tot això, casi vomito.

I és que sembla ben bé que a Espanya ens sobrin els calers!I si no ja em direu perquè l’Estat es fot en aquests merders...Com això de canviar el límit de velocitat a les autovies,

Home, que ja no estem per ximpleries!Primer de 120 a 110,Després de 110 a 120.

Clar... ja ho sabem que els funcionaris han d’anar vivint,Però no cal que canviem la velocitat tant sovint!

Va, potser que canviem de tema, no?

Ara sí que tornarem a anar bé,Ja tenim al govern, els polítics del PP!

Per començar el Rajoy ens han ben enganyat,Ja que de moment cap ministeri no ha eliminatI contra la seva paraula els impostos ha apujat.

Si és que el molt murri tenia el seu pla d’acció ben amagat!Així que amics ja ens podem calçar,

perquè això tot just acaba de començar...

I de la vicepresidenta què en penseu?Tant sols té 38 anys, sabeu?

El seu ràpid ascens potser és una mica sospitós... No les haurà mamat de dos en dos?

I és que fins i tot amb la justícia estem ben arreglats,Si robes perquè no tens res per menjar

Detingut per un delicte penal;Si et descarregues cultura de la xarxa

Pel cap baix, t’acusen de criminal;Si intentes tallar un pi que no està al teu bosc

De cap a la presó...Ara bé, si et dius Urdangarin i pertanys a la Monarquia

No et preocupis, que pots mangar, blanquejar i robar als espanyols,Tot el que et surti dels petricols.

Davant de tot això, només es pot dir: A robar carteras!

Però no us preocupeu que no tot són males notícies,Ara resulta que després de 43 anys i més d’un intent

ETA cessa l’activitat armada definitivament. No creieu que ens han fotut el pèl aquesta gent?

I per si no n’hi havia prou, Aviat de geografia i biologia en sabrem un pou.

Resulta que a les illes Canàries s’ha trasbalsat la poblacióDegut a un volcà amagat sota l’aigua que ha passat a l’acció.

A la turística illa del Hierro la tranquil·litat se’ls ha acabat,I entre moviments sísmics i erupcions, la comunitat

científica han ben esverat Qui sap com acabarà! Potser una nova illa es formarà?

Que contents estarien els Espanyols de tenir més territori per manar...

Per cert, hi ha un altre tema del qual no ens podem oblidar,Déu n'hi do amb els Alemanys... com ens la van armar!

Segons la seva versió, els cogombres d’Almeria estaven en mal estat,Ai gent sèria, formal, intel·ligent i racional... què us ha passat?

Es deuen pensar que a Espanya els problemes fàcilment podran encolomar.

Doncs mireu com s’ha girat la truita, que ara tots els danys causats els tocarà pagar!

I si ens anem centrant en la realitat catalana?

Molt il·lustríssim President MasAl final t’has sortit amb la teva

Després de tants anys de donar pel darreraAl tripartit has deixat a la vorera.

Ara que, ja et val!Què és això de fer la viu viu amb el teu rival?

Com és que la Camacho els pressupostos de la Generalitat ha aprovat?

Què li ha passat al PP que s’hagi rebaixat?Ja em direu si no és ben curiós tot plegat,

Aquí hi deu haver gat amagat...

I si fem una valoració de tot el que ha donat de sí aquest primer any de govern?

Resumint: retallades, retallades i més RETALLADES!Que si en cultura, educació i serveis socials,

Que si en habitatge i transport públic,Que si en hospitals i ambulatoris,

I sobretot, als ajuntaments, consells comarcals i altres ens locals!I és que com ho faran ara les associacions

si els deneguen totes les subvencions?I els treballadors públics que vivien en tant bones condicions?Hauran de treballar més hores, cobrant menys i sense

possibilitat de noves oposicions.

No és d’estranyar que davant d’aquesta situacióLa gent hagi decidit passar a l’acció.

Per demostrar la seva indignació. El dia 15 de maig va néixer un nou moviment,

per protestar col·lectiva i pacíficamentcontra tant acolloniment.

Democràcia real, ja! – deien la colla d’indignats. I s’enfurismaven tots plegats.

Realment, n’hi havia de totes les edats, Joves, petits i grans, i 4 perros flautas arreplegats.

Ara que després de l’aixecamentQue van fer al Parlament,

La gent els hi va perdre la confiançaQue havien dipositat amb tanta esperança.

A la Tura, la gavardina li van pintarL’Ernest Maragall deia que el van coaccionar

I a tots plegats, Els van deixar ben arreglats.

Ara ja sembla que el moviment comença a fer figa.Perquè la societat les seves incoherències castiga.

I el mitjans de comunicació, Ja no en fan massa difusió.

Així que d’indignats, Ja només en queden quatre arreplegats

A l’edifici de la borsa aposentats.

Ara sí que ha arribat el moment més esperat!I ens podrem fotre de tots aquells que a la comarca l’han cagat...

Això sí, no us ho prengueu pas malamentQue és una crítica feta constructivament.

Com era ja evident, el Solsonès continua sent convergentmajories electorals en autonòmiques i generals

Ara que, arriben les municipals i els carden pals.I és que amb l’Artur Mas de president

El partit convergent ja es veia a l’ajuntamentPerò ha quedat clar que el solsoní, intel·ligent

Carnaval 2012


Carnaval 2012


vol fer fora aquesta gent, que ens els trobem a tot arreu constantment.

De fet, val més no patir-hi pas, perquè al consell ja s’hi han fet un bon jaç.

I és que se la saben llarga els convergents de la punyeta perquè amb les vicepresidències juguen a la puta i la ramoneta.Ara sincerament, si tenim un bon president i per la comarca ho dóna totperquè necessitem tres àngels de la guarda que vagin xupant del pot?O potser ens voleu amagar que no és precisament el Solà

qui tot ho fa rutllar?

Això sí, ara amb l’anunci de la Generalitat s’han ben cagat

Diuen que els consells volen suprimirAixò no s’ho havia imaginat ni el pobre Benjamí,

a qui tenen ben emprenyat.Mireu si tot plegat està ben cardat

Que fins hi tot el Muntada se n’ha escapat I al centre tecnològic s’ha ficat.

Ara sí que l’Algué les promeses electorals pot fer realitat Si més no, el món laboral haurà dinamitzat.

Ah, i no ens deixem el centre sanitari,on el Muntada hi fa de becari

Això sí, sense sou declarat, només les dietes ha cobrat,

però actua amb total impunitat:Als treballadors el sou ha retallat,

als especialistes s’ha carregatPerò, a canvi, el servei imprescindible de premsa hi ha instaurat.

Oi que el món s’ha capgirat?

Si és que se’ls ha vist el plomero amb tanta innovació!O sinó ja m’explicareu perquè una empresa del ram de la construcció, Que amb dirigents del centre sanitari i el consell té relació,

Ha guanyat l’adjudicació,per fer el disseny d’una web de ciència ficció.

Ara que els Esquerra no s’han quedat al marge i han aprofitat l’ocasió,

Diuen que els volen portar a judici. Qui sap, potser així els trauran el vici

d’enxufar amb desfici!

I els de la Mancomunitat d’Aigües, que es pensaven que no sortirien al sermó?

Ara ja fa uns mesos en van canviar el president... ai Ramon Sala, que se’t veu el llautó!

Resulta que amb el canvi de junta i en context de retallades s’ha convertit amb un club selecte i han reduït el nombre de camarades.

I és que ja se la saben llarga ja alguns polítics d’aquestes contrades,

va i acorden apujar-se el sou encara que a dins l’associació vagin maldades.

És clar! Ara ho entenc tot! Sabeu per què Solsona és la primera comarca cardioprotegida?

perquè veient aquest panorama tenen por que perilli la nostra vida

que entre mamoneos polítics, enxufes i enxufats Acabarem tots amb els ànims ben exaltats!

I no cal dir que en aquesta comarca més val no fer-se mal ni tenir cap atac d’ansietat,

perquè amb les retallades que han patit les ambulàncies no arribarem ni a Manresa ciutat!

Ah!! Síí!! I del mercat del Pi, què me'n dieu? Voleu dir que era necessari? Ni que haguessin d’anar a

comprar a Solsona a peu! Això deu seu un antojo de l’alcalde...

Ara que potser que no critiquem tant a Olius Ja que és un dels ajuntaments més efectius.

Què no sabíeu que és un dels únics que no està endeutat? Dels pocs que no l’ha cagat!

Ara que si al Solsonès amb alguna cosa som pionersÉs en buscar la manera de fer calers,

que ja se la saben llarga alguns propietaris,i per això hem sortit a tots els telediaris,

ara diuen que volen aplicar taxes per anar a buscar bolets,en els seus respectius bosquets.

A veure si al final haurem de pagar per a poder respirar? Ara toca parlar de la política local

encara que ja sabem que és un pal. Així que armem-nos de valor i respirem a fons

sense fer cap mena d’absolucions.

Solsona, bella SolsonaOidà quin goig de ciutat

Ciutat que tens per coronaUn alcalde republicà

Què ha passat a les eleccions?Més que una campanya electoral Hem tingut una batalla campal

Persecucions d’entitats i institucionsen diverses ocasions,

per tal de convèncer el personalde manera incondicional.

Però sembla que la cosa no va sortir gaire béDesprés de fer tant el paper.

Doncs la gent més que per convicció va votar per compassió.

Això que els mitjans de comunicació van generar una gran expectacióAl voltant de la jornada electoral

exercint de figura arbitral.

I al final al resultatVa ser del tot desigualat;

I malgrat la falta d’assistènciael triomf de convergència

va brillar per la seva absència. Els d’Esquerra sí que n’estaven de contentsI mostraven el seu orgull a tots els presentsPerquè la majoria absoluta van aconseguir

I, per primera vegada, la victòria plena van poder assaborir.

I el PSC, en canvi, van quedar ben simplificatamb un únic candidat

I El Comú?Es van quedar sense ningú.

a L’ajuntament del set més cinc més u.

D’alcalde hi tenim el David Rodríguez, Quin plaer!

Tot el dia fent el cafè!Amb la partida que es deu gastarPodríem anar tots a fer un sopar.

Què me’n dieu del Lluís XavierQue porta tantes carteres com anys té.

Ajudeu-lo una mica pobre xicotque després passa el que passa...

que no pot amb tot.

De la confraria de la mare de Déu del PunyEns arriba el Salvi Nofraries,

Que amb els diners fa birgaries.Sort en tenim que és bon administrador

I no deixa malgastar ni un caleró

I la Sara Alarcón,És ben bé com un “corcón”

Abans d’actuar, tot ho ha de demanarI com un titella la fan anar.

Ara que el que li agrada és fer d’oposicióper al consell tenir sempre la raó,

i criticar tota decisió. Però potser que s’apliqui el cuento,

que quan és l’hora de passar a l’accióSempre té alguna objecció.

Ah!! I del vinyet, no cal que li pregunteu rePerquè només hi va a fer el paripé.

Carnaval 2012


A la Maria, ja no li va l’anarquia

Ara se sent més a gust de cara la galeria. Li han donat acció social

Però l’únic que fa és firmar documents al personal

I la Judit Cardona?Que ha entrat per passar l’estona?

O per sortir al Celsona?Tot i ser regidora de Mediambient

Encara és hora que mostri el seu pensament.

I la Isabel a governació Ja cal que passi a l’acció. Que deixi cantar al Marià

I que es posi ràpid a treballar.

N’hi ha que neixen amb una estrellaI n’hi ha que neixen estrellats.

A l’Encarna li van regalar la regidoria d’educacióPer falta de disposició dels membres del partit guanyador.

I a continuació ja ve la Reial Oposició,Que l'única cosa que fa és penjar-se les medalles, quan en té ocasió.

Amb l’excusa de tenir la diputada al ParlamentEs pensen que es poden menjar el món, els del partit convergent.

La construcció de l’escola del vinyet van desencallar...O almenys això van dir, quan al Consell es van reunir.Però mireu si en tenen de poder aquests de la dreta

Continuen en barracons, i sense bestreta.

Ara que per carallots els de CarnavalQue amb l’ajuntament s’hi han fet mal.La Sara els ha manegat com ha volgutI amb la Polivalent els ha ben fotut.

Com no havia fet amb cap altra entitatLa barra se’ls ha quedat

I és que amb el carnaval s’ha lucrat el consitori Igual que el consell amb l’embolatori.

Així que a la Sara de l’Ajuntament, Ja li podem dir Sara Polivalent.

I de la biblioteca local, què me’n dieu?Tenint en compte el ritme que porteuI les ganes d’acabar que demostreu

Potser la podrem estrenar el tres mil deu!

I ja heu pensat com omplirem tant de lloc?Perquè amb els llibres que tenim en aquell clot

Em sembla que no arribarem pas enlloc.I si hem d’esperar-nos a omplir tots els prestatges

ja podem començar a fer viatges.

Així que per tal de tenir una biblioteca com calVolem anunciar des del carnaval

que s’instal·laran containers de llibres i obresperquè les postades no quedin pobres.

Per altra banda, la circulació de Solsonas’ha descontrolat amb poca estona.I és que tens ben bé les sensacions

d’estar en un parc d’atraccions. Només entrar a la ciutatJa et quedes ben atontat.

Volta que voltaràs a baix al pont, L’arribada ja és tot un malson!

A l’altura dels jubilats, ja pots estar ben preparatSi no vols que el primer bot et deixi ben cardat

Però no et despistis ni perdis pistonadaSi no et vols fotre una bona patacada

Perquè a la zona de l’hospital És on hi ha armat més percal.

Un vot de mil dimonis hi ha col·locatI després, una rotonda que no hi cap ni el gat.

I si et pensaves que això s’ha acabat Estàs ben arreglat!

Perquè si t’embales direcció al CastellvellVigila a la Pastisseria amb el desnivell,

I a davant de l’escola Arrels, procura a no fotre-te-la pels pèls.

Però si vas cap a l’Estudiant,No et pensis sortint-ne guanyant.

Perquè una diminuta rotonda hi volen posar,Ai, quants se l’ha deuran menjar!

I què me’n dieu de la reforma del portal?No hi ha dubte que és una obra cabdal!

Ara que això que puguin passar els cotxes pel damuntEspantarà a més d’un.

I si passa algun vehicle pesatEspereu que no quedi tot fet un nyap.

Així que ja ho podríeu tallar i enviar els cotxes lluny,

Tal com vàreu fer amb el carrer Marià Fortuny!

Però des d’aquí us volem llançar, Noves obres a executar

A l’altura de Cal Coll, hi podríem construiruna altra rotonda per acabar-ho d’amanir. I allà a la carretera que va cap a la Cissa,

Per què no hi posem dues rotondes de pedra massissa?Així els solsonins podríem creuar

sense por que algú ens pugui atropellar.

I és que a Solsona no ens posem d’acordNi al teatre ni enlloc.

Precisament, una nova companyia teatral han creatI ‘a les deu assaig’ s’ha anomenatDiuen que ha nascut amb l’objectiu

de no menysprear cap actor ni actriu. Perquè això ja ho feien els de l’altra agrupació

amb molta satisfacció. Però ja vull veure tot plegat com acabarà

I no sé si massa duraràPerquè els solsonins si una cosa tenim

És que quan veiem un escenari ens acollonim!

Però això no s’acaba aquí. Perquè ara els de Lacetània

Diuen que fan una transició momentàniaI abandonen el teatre comarcal

per debutar en el seu propi local. Així que si els voleu veure actuar,

Al Tatrau haureu d’anar.Està situat allà al carrer Santa Llúcia,

Però per trobar-lo haureu d’aguditzar la vostra astúcia!

El 2011 també ha estat l’any de castellers i castells, De fàcils i difícil i, en general, de tots nivells.

A cada acte i esdevenimentQue promovia l’ajuntament

Venien els castellers a demostrarel resultat de tant assajar.

Però, escolteu-me, què fareu l’any que ve?Si tot el que podíeu fer

Ja ho heu fet aquest any, amb molt d’afany.

Ara us toca descansar un estona i reposarperquè les altres associacions, la sala polivalent puguin utilitzar.

Carnaval 2012


Ara que no és l'única associació.que surt a qualsevol actuació.

Sinó fixeu-vos amb la batucada de Solsonaque ens han alegrat més d’un estona.

Takumba es fan dirI per a tot arreu es volen fer sentir.

Ja sigui per Nadal O per Carnaval,

I si voleu que toquin al vostre local,Pagueu-los un sou com cal.

Aquest any també ha tingut lloc la creaciód’una altra associació

La regidora solsonina ens presentava amb molt d’orgulluna entitat que pretenia ser un recull

de joves de tota mena i condicióque volguessin donar la seva opinió

Ara que si et preguntes qui hi està ficatSegur que acabes ben decepcionat

Escoltes, futbolistes, geganters i activistes

Així que això d’implicar a nou joventA la Sara li ha sortit del tot malament.

Perquè sempre acaben sent els mateixosEls joves que treballen amb escreixos.

I els altres passen de tot, No fos cas que haguessin de fotre brot!

I és que diuen que els solsonins som apàticsPerò cada vegada som més mediàtics.

Heu estat atents a la televisió? Alguns els hem pogut veure en acció.

El Ramon Colell, als Matins de TV3, les seves escultures va mostrarLa Núria Casaldàliga i l’Albert Molina, al Bocamoll van participar

I la Iris Badia, amb el seu bon nivell de català, al Gran dictat ens va impressionar.

Ah! I l’Aleix Albareda ens continua recordant, amb l’anunci de All-BramQue si de ventre no podem anar,

Una barreta ens haurem de menjar!

Ah! I què en penseu de l’obertura de bars d’enguany?A aquest ritme tindrem més locals que dies l’any!

Però no ens podrem queixar gens ni micaPerquè l’oferta es duplica!

A més, en tenim de tots els gustos i nivells, Des de pels més joves fins pels més vells.

Ah! I fins i tot tenim locals exclusiusAixí per ser més selectius...

O restaurants que sortegen regals a tort i a dretEntre el pa amb tomàquet i el filet.

Ja m’agrada veure quants segueixen en actiuabans no arribi l’estiu!

I què en penseu del Bisbe Xavier Novell?Cada dos per tres en un mitjà de comunicació fent el passerell.

Amb el cuento de ser el bisbe més jove d’Espanya.A tot arreu ha pogut anar a fotre la banya.

A la Sexta, ‘Solsona, tierra de Santos’ va proclamarA Rac 1, la passió per Guardiola va manifestar

A la Vanguardia, retallades a les misses va anunciarEl Periódico i la Razón també el van entrevistar

I al full, sabeu el full?Doncs, feu-hi un cop d’ull!

Ara s’ha encaparrat amb els escoltes I ja fa temps que hi fa colzes.

Diu que l’agrupament ha de recuperar els valors cristians.Agafeu-s’hi tots de peus i mans.

Però com a mínim ell sí que és bon jan,Perquè el seu sou s’ha acabat rebaixant

i els dels capellans congelant.Tot plegat un gest molt galant.

I ja per acabar, Aquest sermonaire us vol recordar

Que Carnaval només és un cop l’anyI cal disfrutar-lo amb molt d’afany

Així que us recomanem que us lleveu ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora

I aneu a dormir ben tard, ben tard, ben tard. Que aprofiteu la festa de la disbauxa

Per exaltar la vostra rauxaI que durant aquests dies de Carnaval

Aprofiteu per fer l’animalI disfrutar com un carcamal!

MOLT BON CARNAVAL A TOTHOM!

Carnaval 2012



Les Contradanses amenitzen el

diumenge a la tardaDiumenge de Carnaval a la tarda toquen les contradanses

sèries i també les boges, als balladors els acompanyà l'orquestra Patinfanjàs i la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Amb ells el Carnestoltes que no va perdre detall dels balls.

Com cada any, la comitiva de balladors i músics va sortir de la plaça del Consell i va fer un ampli recorregut pels carrers i places del nucli antic de Solsona. Les Contradanses sèries van ser ballades per la comparsa els Caníbals majoritàriament, mentre que a les boges hi va haver un grup format per diverses comparses.

Grup de les Contradanses sèries

Grup de les Contradanses boges

Primer ball a la plaça del Consell


Penjada del Ruc infantil

Petit gran Carnaval


Els futurs carnavaleros també gaudeixen al màxim de la seva festa: el Carnaval Infantil.

Dilluns 20, a les 9 del matí els infants van escalfar motors amb el ball de l'Empastifat a la plaça Major amb Oriol Canals.

Acontinuació,lesautoritatsvanbaixarfinsalportaldelPont per rebre la Miss Forastera de Fora. Centenars de perso-nes van rebre les carrosses a l’avinguda del Pont i després van continuarelseurecorregutfinsalaplaçaMajor,onesvanferels tradicionals ballets. Tot això acompanyats del fantàstic grup d'animació Pepsicolen. Els petits, com els grans, també tenen el seu sermó que redacten alumnes de les escoles de la comarca, i que no va estar mancat de crítica a l’actualitat local. El matí acabà amb la tradicional penjada del ruc petit.

A més del Carnaval Infantil, com l'any passat, el dimarts al matí els petits de Solsona van gaudir d'un espectacle amb Jaume Barri a la Sala Polivalent. Les autoritats esperant als protagonistes de la festa

El Carnestoltes i la Miss Forastera de ForaLes Contradanses van ser molt ben ballades


Inspector GadgetGuanyador categoria nen

Rateta que escombrava l'escaletaGuanyador categoria nena

La Barra del Mia - guanyador categoria parella

La caixa de música i la ballarina - guanyador categoria muntatge

El paper de diari- guanyador categoria grup

El Carnestoltes va repartir els premis als guanyadors

Les disfresses en categoria parella i grup del

concurs infantil guanyen amb molta superioritat




Un dels actes més multitudinaris del Carnaval Infantil és el concurs de disfresses que cada any té lloc el dilluns a la tarda a la sala Polivalent.

El jurat el formà la Claustre Vilalta, la Dolors Vilà, la Antonia Moya, la Maite Oriol, la Montse Call, la Vicki Rotxés i el Pere Cuadrench. Després de veure desfilar desenes d'infants, durant més de dues hores, els membres del jurat van retirar-se a deliberar per decidir els premis.

En categoria nen va guanyar l'Inspector Gadget; en categoria nena, la Rateta que escombrava l'escaleta. Menció especial del jurat per als premiats en categoria parella i grup segons van explicar "cal destacar l'estil, la manera, l'empenta i sobretot la distància entre ells i la resta". Així doncs, en ca-tegoria parella va guanyar la Barra del Mia i en categoria grup El paper de diari. Finalment, La caixa de música i la ballarina es van imposar en categoria muntatge. Abans dels premis de disfresses s'entregà el premi de dibuix sobre el Carnaval.

El Carnaval Infantil va acabar amb un correfoc amb les Banyetes de la Creu Alta de Sabadell i la despenjada del Ruc.

Guanyadors del Concurs de dibuix


Sopar de comparsesLes comparses es van reunir dilluns a la nit per celebrar

el tradicional sopar de comparses que va comptar amb unes 250 persones. Després de sopar hi va haver concert econòmic amb TheCoficksRovers+BottomlessalasalaPolivalent.

Carnaval 2012 Miquel Manzano - Fotos: Miquel Manzano, Kiko Montilla


Coneixies el Carnaval de Solsona?La veritat és que no. No coneixia el Carnaval

deSolsonafinsquel’EspartacPeran,companydepro-grama i amic de tota la vida, me’n va parlar. De fet, a lafid’unprograma,emvadirquem’acompanyariaacasa per a fer-me una proposta. Llavors, em va plante-jar la possibilitat d’assistir al Carnaval de Solsona, tot dient-me que ell també hi havia anat i s’ho havia passat d’allò més bé. Em va dir que era una experiència que no es podia explicar i que s’havia de viure en primera persona. Tant bé m’ho va pintar que la veritat és que no vaig poder dir que no.

Què et sembla això de ser matarruc d’honor?Per a mi, és un honor que no m’hagués ima-

ginat mai. Així mateix, estic molt contenta de poder participar en un carnaval amb tanta arrel catalana. Com saps, em defineixo com una mestressa de casa catala-na, interessada en la cuina tradicional de les nostres terres i ferma defensora de la cultura d’aquest país. Per tant, és un paper que lluiré amb molt d’orgull.

"...La veritat és que no tinc paraules per descriure totes les emocions que

he viscut en una sola tarda..."Àvia Remei, Matarruc d'honor 2012

Carnaval 2012 Miquel Manzano - Fotos: Resol, Kiko Montilla. Agraïments: Laia Gilibets

Nascuda a Mataró, ha ofert xerrades i ha impartit cursos de cuina per a totes les edats. Ha intervingut en programes de la televisió de Mataró i ha col·laborat amb el periodista Espartac Peran a Ràdio Argentona. Ha participat en diferents programes a Catalunya Ràdio i a Ona Catalana. Ha fet diverses demostracions culinàries, a TVE2 i TV3, per exemple, en el programa La columna. Actualment, realitza un programa de cuina per a televisions locals, i imparteix cursos i con·ferències en diverses biblioteques i entitats culturals. A més, també participa a la tertúlia de la Riera, al programa Divendres de Televisió de Catalunya.

Va ser difícil acceptar?Gens ni mica, al moment vaig dir que sí. Com he co-

mentat, l’Espartac Peran m’ho va pintar tan i tan bé que va ser impossible dir que no. Després, a través del youtube i altres fonts online, vaig poder descobrir més informació de la festa

i em va semblar tan espectacular que vaig acceptar encantada.

Per carnaval, tot s’hi val?Per alguns, aquesta dita és ben certa.

Personalment, crec que es pot gaudir molt de les coses, amb seny i coneixement, i sense gastar masses diners. Perquè no sempre el més car és el més bo...

Impressions després d’haver-lo viscut.La veritat és que no tinc paraules per

descriure totes les emocions que he viscut en una sola tarda. Tal i com em va dir l’Es-partac, és una experiència que s’ha de viure en primera persona, i que la gent hauria de conèixer perquè és única i irrepetible. Estic molt contenta d’haver pogut participar-hi i no dubteu que recomanaré el Carnaval de Solsona a tot arreu on vagi.



El ball de disfresses omple la sala Polivalent

El gran ball de disfresses va atraure molta gent la primera vegada que se celebrava a la sala Polivalent dimarts passat. L'orquestra Cimarron va ser l'encarregada de posar la música a l'últimanitoficialdefestadelCarnaval2012.

Representants de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona van ser el jurat i van decidir que els guanyadors fossin: la medusa en categoria individual, Don Quijote i Sancho Panza en categoria parella i surferos en categoria grup. Els "Surferos" van guanyar el premi de la categoria de grup

La parella guanyadora va ser "Don Quijote y Sancho Panza"El guanyador en la categoria individual va ser la "Medusa"



El darrer dia de Carnestoltes coca, figues i vi blanc

Tot i estar a les acaballes del Carna-val, dimarts passat es va viure amb molta intensitat un dels actes més arrelats del Carnaval:Coca,figuesiviblanc.

A la 1 del migdia sortí el seguici des de la plaça del Camp, amb la presència del rei de la festa, el Carnestoltes, que no va dubtar a ballar amb les comparses apro-fitant lesúltimeshoresdelseuCarnaval.Durant més d'una hora la gent cantà i ballà la tradicional cançó pels carrers i places dels carrers del nucli antic de la ciutat.

Amésesvarepartircocaifiguesquevan endolcir les últimes hores del Carnaval, tot acompanyat d'un rajolí de vi blanc.

Espectacular Correfoc

Un espectacular Correfoc a càrrec del grup de Diables “La Xera” amb l’ac-tuació dels Bombollers de Cervera es va poder veure el dimarts a les 8 del vespre. El punt d'inici va ser la plaça Major, que es va convertir en un polvorí. Seguidament, elsdiablesvanobrircamípelcarrerLloberaivandonaruntombfinsarribaralaplaça Sant Pere, on va cloure l'acte amb una llançada de coets.


Carnaval 2012 Miquel Manzano. Foto: Marta Cases

Com va reaccionar quan li van proposar ser el Carnestoltes?El primer que em va passar pel cap van ser els Carnes-

toltes que hi ha hagut, i que tenia l'oportunitat de fer el que ells han fet. Em va fer molta il·lusió.

Com ha viscut el Carnaval sent el rei de la festa?L'he viscut de conya, amb molta il·lusió, m'ho he passat

molt bé, m'he sentit molt proper a la gent i el millor el dilluns al concurs de disfresses de la canalla, que em va agradar molt, sobretot per la cara d'il·lusió dels nens i nenes pel fet de veure lafiguradelCarnestoltes,vaserimpressionant.

Molta feina?La justa pel paper que em tocava fer, perquè el vaig

gaudir molt i no em va cansar.

Vostè també va formar part de la junta de Carnaval, ara pot dir que pràcticament ha viscut el Carnaval des de tots els punts de vista?

Doncs sí, ja de petit havia viscut el Carnaval cada any, finsqueambunacollavammuntarunacomparsaialcapdepocvaig entrar a formar part de la Junta, i ara el Carnestoltes.

Després de tants anys de carnavalero, com veu el Carnaval actual?

El Carnaval actual ha crescut molt en tots el sentits, i si la gent del poble s'hi aboca tal i com està fent, participant, col·laborant amb il·lusió i sense perdre les arrels de la festa, tindrem Carnaval per molt temps.

La seva comparsa va organitzar l'aniversari de l'Olímpic. Com va anar?

Va anar molt bé, tots els components de la comparsa es van abocar i vam fer una pinya en tot el que vam organitzar, engalanar la plaça Major, posar les banderes al Pont, l'espec-tacle del Dijous Gras, acompanyar el Carnestoltes a l'arribada i al seu enterrament.

Aconsellaria ser Carnestoltes?Oi tant que sí! Vius el Carnaval des d'un altre punt de

vista i només ho fas una vegada. Per mi ha estat un orgull representarelReiCarnestoltesiaprofitoperagrairalsmeusamics i amigues de la Secta, a la colla de la comparsa Olímpics i a tanta gent que m'ha fet sentir molt estimat. He viscut moltes emocions aquest Carnaval, gràcies, gràcies i gràcies!

"...amb il·lusió i sense perdre les arrels de la festa, tindrem Carnaval per molt temps..."

Xavier Ramellat, Carnestoltes 2012



Adéu Carnestoltes, adéu CarnavalEl castell de focs, la baixada i la despenjada posen punt i final a la setmana més esbojarrada

La crema del Carnestoltes va acomiadar la setmana més esbojarrada de Solsona dimecres passat.

Des de quarts de vuit del vespre molta gent es va apropar a la vetlla. Seguidament, entre plors i lamentacions començà la processóil'enterramentpelscarrersdeSolsonafinsarribaralpatidel'escolaArrelsII,onunatracavaferencendrelafiguradel Carnestoltes. A continuació hi va haver el castell de focs.

A les 10 de la nit esperaven ja plantats els gegants de CarnavalalcarrerCastellperferl'últimabaixadafinsalaplaça

Major, a mig camí es va fer la despenjada del ruc tot cantant A Solsona bona gent.

Finalment als volts de mitjanit a la plaça Major es va fer elballetdelafamíliaboja,l'últimBufiiunagrantracafinalvaacomiadarlafestafinsalproperany.

El número premiat del Testament del

Carnestoltes i el rebost de Carnaval és el 7.592

Dimarts a la mitja part del Ball de disfresses a la Sala Polivalent es va anunciar el número premiat del testament del Carnestoltes i el rebost del carnaval, que ha correspost al 7.592, venut a la Llibreria Pellicer.

Ca la Carme guanya el concurs d'Aparadors Bojos


Llar d’infants Arrels

Ens hem vestit de carnaval!Dilluns, a les 9 del matí, vam tenir una sorpresa. El nan

“Carbassa” va entrar per la porta de l’escola. Que divertit!Per ser el primer dia, vam venir tots disfressats de casa.

El dimarts, anàvem en pijama a l'escola. Quin riure que fèiem! Dimecres ens vam adornar el cap: Barrets, boines, barretines... Dijous, vam venir tots amb la nostra bata de carnaval. Quin muntdecolorsqueteníemal’escola!Ifinalment,divendres,totsels infants de l’escola ens vam disfressar de MIC. Mac, mec, Mic... Toca’t el melic! Volem agrair a la Junta del Carnaval i als Geganters del Carnaval que ens deixessin un nan durant tota la setmana. Moltes gràcies!

Cargols

Elefants

Hipopòtams

Escola Setelsis

Carnaval a l’escolaA l’escola sentim la música de carnaval del

carrer, ens posem contents i també el celebrem una miqueta:

eldijousgrasmengembotifarrafinselnas,visitem els gegants, aprenem els balls, fem màsca-res…I ens ho passem d’allò més bé. Us mostrem unes quantes fotos perquè també en pugueu dis-frutar una mica.


Escola Arrels I

La setmana passada els nens i nenes d’Educació Infantil i Cicle Inicial vam celebrar el carnaval amb un munt d’activitats: vam fer la música sorda, vam anar a visitar als gegants a la sala po-livalentifinsitotvamferunballde disfresses i un ball de màscares al pati!

Durant aquests dies vam tenir una visita molt especial. La Geganta Boja ens va acompanyar tot ballant el bufi.Amés amésvam tenir la gran sort que els nens de Cicle Mitjà i Cicle Supe-rior també es van unir a la festa, fent-nos ballar el gegant i fent les danses de carnaval.

Van ser uns dies molt emo-cionant i divertits, per ambien-tar-nos i obrir boca de cara a Carnaval.

Carnaval a l’Escola Arrels Primària

Patim patam patum!El divendres de Carnaval, com és tradició a la nostra escola, toca disfressar-nos i aquest any de Patufet!

Ja fa uns dies que vam començar a treballar el conte, a entonar patim patam patum… a pintar una col, un bou,…i així fins a transformar-nos en uns autèntics Patufets!

Llar d'Infants El Pi


Un altre any més els alumnes de l’escola Vall de Lord i l’Institut de Sant Llorenç de Morunys recorrien els carrers de la població cantant els Romeus.

Els Romeus és una tradició que any rere any perdurà i continua als centres d’escolarització de Sant Llorençde Morunys. Els alumnes, organitzats en diferents grups per cursos, recorren els carrers del poble, visitant els diferents establiments i cases particu-lars en busca d’aliments, diners, el que la gent els vulgui donar. Per fer-ho, piquen amb bastons al terra i canten una cançó.

Els Romeus

Els aliments que obtenen, els utillitzen per fer un dinar o berenar a l’escola i, els diners, els entregen a alguna ONG o s’utilitzen per necessitats que puguin tenir els centres.

La festa sempre es fa el dijous gras a la tarda quan els alumnes surten de l’escola. Els més petits van acompanyats pels mestres i els més gran ja van sols pel carrer, però l’organització la porten des del mateix centre, acostumen a fer-se unes llistes amb els llocs on visiten o la ruta que faran.

Des de fa uns anys la Vall de Lord celebra el seu particular Carnestoltes una setmana després que a Solsona. Es va decidir en el seu moment de fer-ho així, ja que normalment la gent, sobretot jovent de la Vall, baixen a Solsona a disfrutar del Carnaval.

El casal L’Estaca va començar a incorporar aquesta festa i any rere any més gent s’apunta per disfrutar-ne, els primers anys no hi havia tanta quantitat de disfresses com ara.

La festa serà el proper dissabte dia 25 de febrer. A 2/4 de 8 de la tarda s’inicia el Passacarrers amb sortida de la plaça Major per anar resseguint els carrers del poble,finsarribaralPavellóPoliesportiu.Allà se celebrarà a 2/4 de 10 del vespre un sopar popular. Per poder assistir al sopar s’han de comprar els tiquets per avançat al Bar Bastets o al Bar Bon Dia, el preu dels mateixos és de 10 euroselsadults,i7euroselsnensde3a10anys.

Un cop acabat el sopar i aproximadament al voltant de ¾ d’11 es farà el Concurs de Disfresses. Per acabar la festa, ball

A punt pel carnestoltes a la Vall de Lord

Carnestoltes a la Vall, grup guanyador de l'edició anterior

ambelgrupElRevoltijoimúsicadiscotecafinsaalteshoresde la matinada.

Ja fa dies que les diferents persones que participen a la rua es troben preparant les seves disfresses i complements. Any rere any es poden veure disfresses més elaborades i més participació tant a la rua com al sopar popular.

Vall de Lord Montse Riu


L’escola Vall de Lord i la llar d’infants Els Piteuets aquest any han avançat la rua de carnestoltes pels carrers del poble.

Cada any aquesta rua es feia coincidint amb el di-marts de Carnaval. Aquest any, però, es va avançar a divendres. Majoritàriament és el dia que s’acostuma a celebrar a totes les escoles.

A les 3 de la tardatots els alumnes sortien des de l’escola cap a l’interior del poble per fer un bonic passacarrers. Es van poder veure molt bona varietat de disfresses, des del famós

Carnestoltes a les escoles

BobEsponjafinsadisfressesrelaciona-des amb el reciclatge, passant per gran varietat de personatges de Disney i algun o altre guerrer, policia, etc. Alguns pares i mares també es van animar sortint amb pijames, batins i camises de dormir amb

tots els seus complements.La rua va acabar al Pavelló

Polisportiu amb una desfilada de dis-fresses agrupats per cursos.

Fi de festa amb berenar per a tots els assistents.

Vall de Lord Montse Riu


Carnaval infantil assistit pels voluntaris

de Creu RojaDilluns al matí els Voluntaris de Creu Roja El

Solsonès van assistir al Carnaval Infantil. Molts nens i nenes de la comarca van participar en

aquest esperat esdeveniment

Durant el matí hi va haver molt moviment per part dels centenars de nens i nenes que anaven disfressats i acompanyats dels seus pares, mares, avis, àvies i amics.

En un primer moment els voluntaris van situar l’ambulància de Creu Roja a la rotonda de l’Avinguda del Pont per més endavant anar seguint la rua del Carnaval. Els voluntaris al llarg del recorregut es van distribuir per tal de ser més efectius en el cas d’algun incident.

Afortunadament només hi va haver un ensurt, i doncs, els voluntaris, personal titulat i molt professional, van actuar ràpidament per tal de solucionar-lo.

La resta del matí va ser molt tranquil i la il·lusió dels més petits i els familiars va ser el que vam poder viure tots plegats.

MOLTES GRÀCIES, VOLUNTARIS!

Si voleu fer-vos socis/es, voluntaris/es per tal de col-laborar amb les tasques que des de Creu Roja El Solsonès estemduentaterme,podeufer-hotrucant-nosal9734806 52 o bé mitjançant el nostre e-mail: [email protected]

Creu Roja El Solsonès Opinió Xavier Solé i Pla

El Carnaval i altres subtileses

No he pogut viure el Carnaval de Solsona com m’hauria agradat. Tot i això, agradarà o no, però aquest és, amb diferència, la cita més important que té lloc a la comarca durant l’any.

Externalitats que suscita la festa a part, (estaria bé que la gent no pixés a qualsevol cantonada) no solament es tracta de l’esdeveniment amb una major capacitat de mobilitzar i aglutinar, en la mesura que ho fa, a gent tan diversa en una societat sovint acusada d’apàtica, sinó que contribueix a un reforç a l’autoestima iidentificacióverslaciutatilaculturalocal.Capaltracitanoéscapaç de fer-ho amb la mateixa inèrcia.

El Carnaval de Solsona és amb diferència el referent més mediàtic de la ciutat, (a part del difunt bisbe Deig), el que genera més expectació i admiració, malgrat els necessaris ingredients d’irreverència a la solsonina, que enforteix l’arrelament cap a la ciutat i comarca d’aquells que hi vivim, i fa retornar, sovint, aquells que, per diferents circumstàncies, n’han marxat. Una vegada més, n’hem d’estar orgullosos.

Premis Gaudí

No m’agrada apuntar-me a opinions que hagin sortit d’al-gunes institucions, però no puc estar de donar la raó a aquells que van dir que no els havia agradat la gala dels premis Gaudí del cinema català.

En un moment on cal realçar i reivindicar l’autoestima i els productes autòctons, (afortunadament la gent del Solsonès això sí ho sabem fer) la gala dels premis del cinema català va estar faltada d’elegància, de referents estètics, (que sí es va poder veure, en canvi, en els premis Goya) donant la imatge d’un paisatge provincià de segona divisió, sense cap mena de classe.

El president de l’acadèmia potser hauria de centrar-se, solament, en actuar. Tot i que no cal descuidar l’esperit de supe-ració i d’assolir nous reptes, arribat a un punt, és bo que la gent no vulgui pretendre assolir rols que no és capaç de desenvolupar amb mínim èxit.

Amb tota la humilitat, hem de tenir present que si assen-tim davant la mediocritat, n’acabarem formant part.


Fobofòbia (I)La Joana (16 anys) està molt espantada

perquè li ha passat una cosa molt estranya. Anant en cotxe amb uns amics, li ha començat a agafar molta calor, el cor li anava molt de pressa i s’ofegava. No gosava dir per baixar perquè no sabia el que li passava i no volia cridar l’atenció, però pensava que es moria. No podia respirar. A més, estava molt marejada, tenia ganes de vomitar i tenia una estra-nya sensació d’irrealitat, com si allò no li estigués passant a ella. Poc abans havia fumat i begut bastant. Ha pensat que potser se li havia posat malament el porro o la beguda. En qualsevol cas, no ho ha explicat a ningú perquè no vol que la prenguin per boja.

Després d’aquesta experiència ha estat molt atenta—i molt preocupada—per si li tornava a passar. Pocs dies després del primer episodi, estant en un bar atapeït de gent, s’ha tornat a atabalar i ha tornat a sentir el mateix: el cor li bategava molt i molt de pressa, s’ofegava, molta calor i mareig. Ha hagut de sortir corrents com ha pogut i afrontar justament el que no volia: l’haver de donar explicacions als amics.

Des d’aquest segon episodi la Joana està encara més espantada. Ha deixat d’anar a classe, no gosa anar en cotxe si no és amb sa mare i ja no vol sortir amb els amics perquè té por de tornar a sentir-se així davant de la gent.

El que li ha passat a la Joana són atacs d’angoixa i són molt comuns, tot i que moltes persones que els pateixen se n’amaguen. És un dels motius de consulta més freqüents. El patiment principal sol venir de la fobofòbia, la por a la por. Paradoxalment, la por a tornar a tenir angoixa ja és “por” i situa l’individu en un estat d’alerta i tensió que el fa experimentar sensacions semblants als del propi atac d’angoixa, de manera que la persona creu estar tenint de nou justament allò que intentava evitar. És una roda. Però aquest nou atac d’ansietat no sol aparèixer. El que tortura és la por de tenir-lo. D’atac real potser n’hi va haver un, potser dos, pocs. La resta del temps l’afectat/da pateix per dos motius: 1) perquè viu en un estat de tensió constant, assetjat/da per si el fantasma de l’angoixa torna a aparèixer i 2) perquè, com a conseqüència, evita tota situació de la qual pugui resultar difícil o vergonyós haver d’escapar. Això (l’agorafòbia) redueix molt la qualitat de vida, perquè reclou la persona a casa seva i la deixa sense llibertat de moviments.

[email protected]

A propòsit d’un cas Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

I s’escau que dotze hores més tard de baixar del’infinitenuncarrodefoctibatperdracs,id’en-filar-se als ferotges cavallsqueels esperaven randel desert de les ànimes, els genets de l’apocalipsi encara no han trobat ningú a qui terroritzar amb les seves particulars benaurances. Cavalquen hores i horessotauncelvermell,solcantaquelldesertinfi-nit ple de pedres, aquell paratge erm que els resulta tan atraient. Cansats, es preparen per fer nit quan la Famanunciaquehadescobertunreflexmetàl·licala llunyania, signe inequívoc de presència humana. Així, esperonats novament, travessen l’espai i el temps com fragments de destí i arriben al lloconllueixelqueespereniconfiensiguielprimerreceptordelseumissatge,l’heralddelsrius tenyits de sang i les ciutats aglevades de mort. Els genets desmunten i s’atansen al que araveuenqueésunpetitobjectepledeprolongacionsfilamentosesidesuperfíciesbrillants.LaPesta,mésdecidida,escurçafinalmentladistància.Aleshoresésquanllegeix,francamentdesorientada: Mars Rover, NASA, US.BREU

S

Pensaments Genís


Parròquia

SANT FELIU DE LLUELLESAcció de gràcies, a la Torreta: Diu-menge vinent, 4 de març, a 2/4 de 12, donarem gràcies a Déu per la collita de l’any passat. Ho farem conjuntament les parròquies de Sant Feliu, Besora, Linya i Navès.

SOLSONA

«ÉS MOLT»: Pla d’Ajuda Social de Càritas Diocesana: La crisi econòmica dura i s’agreuja. Moltes famílies estan al límit i no troben feina. Per això el nostre Bisbe, Mons. Xavier Novell, ha demanat a Càritas un Pla especial per atendre aquestes famílies i vol que tots ens hi comprometem. Ell mateix ens convoca «a una gran onada de caritat per tal que, a la diòcesi, a ningú li manqui sostre, llum, aigua, calefacció i alimentació. Aquesta Quaresma, més que mai, hem de fer dejuni i abstinència i l’hem de convertir en una almoina. Per poc que puguem fer, si ho fem tots, es produirà el miracle de salvar a molts del precipici de l’exclusió social. Col·laboreu amb el “Pla d’AjudaSocialdeCàritasDiocesana”!».

Viatge al país de Jesús: Tots els infants de Solsona que, durant la Quaresma, vulguin “viatjar” al país de Jesús, poden participar de les celebraci-ons que, amb caire infantil, es portaran a terme durant aquest temps litúrgic a l’església del Cor de Maria.

El primer dia del viatge comença aquest diumenge, 26 de febrer, amb l’entrega dels “Passaports Quaresmals” per tal de passar la duana i poder entrar al país de Jesús. Els infants, tal com es va fer per l’Advent, vindran una hora abans de la Missa realitzant diverses activitats durant el matí. La Missa s'iniciarà a 2/4 de 12, com de costum. Tots els qui pugueu, seria bo que acompanyéssiu els cristians més petits de la parròquia i, entre tots, ens sentíssim una gran família cristiana que es reuneix a l’església per estar a la presència de Jesús i per compartir amb goig la fe amb persones de totes les edats i condicions socials.

Missa a la Catedral el diumenge,dia 26 de febrer: Aquest diumenge, dia 26 de febrer, la missa serà a la 1 del migdia, en comptes de l’hora habitual.

Celebració de les Noces d’Or i d’Argent matrimonials: Aquest diumenge, dia 26 de febrer, es fa la celebració amb les parelles que es van casar el 1961 (50 anys) i les que ho van fer el 1986 (25 anys).

Les parelles compartiran l’Eucaristia del diumengealaCatedralambtotselsfidelsque habitualment vénen i amb tots els familiars i amics que vindran a acompa-nyar-les en aquest dia especial.

La Missa serà a la 1 del migdia, en comp-tes de l’horari de costum, i serà presidida pel sr. Bisbe, Mons. Xavier Novell, i concelebrada pel rector de Solsona, Mn. Lluís Tollar.

Viacrucis:Cada diumenge de Quaresma, començant per avui, dia 26, a les 6 de la tarda, hi ha el rés del Viacrucis a la Catedral. Tots junts seguirem, pregant i meditant davant els quadres de les estacions, el camí de la Creu (Via Crucis) que féu Jesús amb lacreuacollfinsalCalvari.

Trobada d’escolans i de nois i noies de Catequesi: Tots els Escolans i nois i noies de Ca-tequesi,desde2ndePrimàriafinsa2nd’ESO, poden participar a la Trobada que, any rere any, s’organitza a nivell diocesà per compartir un dia junts amb jocs, activi-tats, celebracions... Aquesta vegada es farà a Valls de Torruella. També poden venir els pares i familiars que vulguin. Tant els infants com els familiars només han de pagar el transport del viatge amb autobús: 10 euros. La Trobada serà el dissabte, dia 3demarç,deles10delmatífinsalsvoltsde les 5 de la tarda. Podeu apuntar-vos-hi dient-ho als mossens o catequistes abans del dimecres, dia 29 de febrer.

Antic Testament: Qui vulgui pot participar de les sessions obertes a tothom de l’Escola de Formació de Laics sobre una introducció a l’Antic Testament. La pròxima sessió serà aquest dissabte,dia25defebrer,de3/4de10ala 1 del migdia.

Pelegrintage a Vallbona de les Monges i al Monestir de Poblet: El Bisbat ha organitzat aquest pelegrinat-ge per a tothom qui s’hi vulgui apuntar. Es farà el dissabte, dia 10 de març, i el preu total és de 50 euros. Informació i inscripcions:tel.938692324,Roser.

Glossa Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

L’escola catòlicaEnguany m’entrevisto amb els

equips directius de les escoles con-certades i els directors de les escoles públiques.Aprofitantlavisitapastorala la Segarra, he començat per aquella bandaiconfioacompliraquestobjec-tiu durant aquest curs i el següent.

Us parlo de les escoles perquè entrem en temps de preinscripcions. Els directors comencen a patir per aconseguir els alumnes del curs vi-nent: “estem en temps de retallades i tots temem que una disminució en la matrícula suposi la reducció dels recursos humans i materials”. Aquest temor és major per a les escoles d’Es-glésia, ja que la crisi econòmica pot restar alumnes per causa de la quota perafinançar lasisenahora ialtresserveis complementaris.

La majoria de famílies del bisbat té l’oportunitat de poder escollir l’escola catòlica, ja que, llevat de Cervera i Balsareny, no hi ha cap població de mésde3.000habitantsquenotinguiaquesta oferta. No sé si valorem prou aquesta riquesa i la qualitat educa-tiva que tant en els nostres centres com en els públics genera aquesta competència.

Jo us invito a escollir l’escola catòlica. Aquesta ofereix una millor qualitat educativa, una major seguretat en la transmissió de valors educatius veritables i suposa un gran estalvi per als municipis i la Generalitat, és a dir, per al conjunt de la societat. Aquesta, a més, ofereix una formació cristiana que considero imprescindible i impor-tantíssima en el procés educatiu dels vostresfillsinéts.

Malauradament, els infants i joves d’avui pugen sense aquesta formació religiosa. Molts ja desitjaríeu que la rebessin, però no sabeu com fer-ho: us falta formació i temps per donar-los-hi. L’escola és l’àmbit més propici perquè la rebin, si a casa no us hi veieu en cor o bé us quedeu curts. L’escola de l’Església és la que pot garantir que les futures generacions del nostre país trobin el veritable i autèntic sentit a la vida.

No dubteu! Més que les activitats extraescolars, caríssimes en comparació amb el cost de l’escola catòlica, fareu un granbéalsvostresfillsinétspreinscri-vint-los a les nostres escoles.


Tradicions Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Temps era temps quan les famílies esperaven el dia en què es practicava el ritual de la matança del porc. Som molts els que recordem i tenim vives aquestes escenes, que any rera any es produïen vora cada llar de cada poble. Actualment aquesta imatge ja forma part del record, especialment per les generaci-ons més joves. Aquest ritual formava part de l’aprovisionament de la casa per poder passar l’hivern i, moltes vegades, la resta de l’any. Les cases, quasi totes, tenien el seu corral on les persones de la casa hi tenien diferents animals pel “gasto” de la casa; els porcs no hi podien faltar. Els que tenien truges no tenien problema perquè, aquestes parien a casa i aquells porcs eren per alimentar la gent de la llar. Altres compraven els porcs petits, i, durant mesos i mesos se’ls donava les deixalles dels àpats de la casa, (peles de patata, restes de verdures, pa estovat, segó) la qual cosa vol dir: que aquells animals, amb el que menjaven, anaven fent el viu viu, però un temps abans de la matança se’ls donava molt menjar per engreixar-los.

L’altre ritual d’aquest jorn era l’esmorzar de tots els que participaven a la matança del porc: torrades amb all i oli, vi, moscatell, anís, coca, etc. Quan tothom estava tip s’anava a buscar la víctima; les argelagues ja estaven a punt igual que el banc de matar; arribat el moment, el matador clavava el ganxo al coll del porc, i la resta d’homes el posaven al banc per po-der-lo degollar, a la vegada una dona recollia la sang amb una galleda. Les argelagues, de sota el banc, cremaven els pèls del porc; porteriorment es rascava amb aigua calenta i amb una eina adequada, en aquell temps podia ser una pedra tosca. El matador escorxava el porc per treure’n cada part, les dones solien netejar els budells, el homes descarnaven els ossos. Es triaven els pernils que volien assecar, els altres, passaven a ser carn per fer botifarres i llonganisses. Un estri que no hi podia faltar era la pastera per fer el “mondongo”. L'àpat del dinar era molt important, tant, com el de la festa major: sopa de brou, gall, conill i, en alguns llocs, freginat (freixura, sang, etc).

També, part del porc com les costelles i el magre es

Matar el porc

Entre altres coses podem fer botifarresAntic banc de matar porcs

Detall del ritual de matar el porc a pagès

confitaven; aquest tall sempre estava apunt per ocasions especials. Tots, en al-guna ocasió hem sentit a dir que del porc s’aprofitatot,pertant,tampocnopodemoblidar els llardons per fer coques. Fins i tot els greixos servien per fer sabons. (Ara que tant parlem de reciclatge, en aquell temps estava a l'ordre del dia).

Hi havia cases que, a les vigues del sostre de la cuina hi tenien penjats amb uns claus: bulls, en alguns llocs, anomenats donegals, llonganisses, ...

Aquest ritual servia per disposar de provisions durant tot l’any, i saber on anar a buscar tall per fer un àpat o un senzill mos. El proper any ja hi hauria una nova matança.


Partit a casa:Dia .....................Hora...........Categoria ..........................................Equip VisitantDissabte, 25 ....... 09,30 ......... Infantil Masc. ...................... CEB Sant Jordi B, de RubíDissabte, 25 ....... 11,00 ......... Mini Masc. ..........................CB Llívia - Puigcerdà BlauDissabte, 25 ....... 12,30 ......... Cadet Masc. ........................CB Llívia - Puigcerdà VerdDissabte, 25 ....... 16,00 ......... Preinfantil Masc. ...............CB Santa Eugènia de BergaDissabte, 25 ....... 17,30 ......... Sènior Masc. 3a. Cat ..................... Bitbages - SA SúriaDissabte, 25 ....... 19,00 ......... Júnior Masc. ................................................. CB Vic 3

Desplaçaments:Dia .....................Hora...........Categoria ............................................. Equip LocalDissabte, 25 ....... 09,15 .......... Cadet Fem. A ................................. Joviat - La Salle 1Dissabte, 25 ....... 11,00 ......... Mini Fem. ....... CB Montpedrós Sta. Coloma de CervellóDissabte, 25 ....... 11,30 ......... Premini Mixt ....................................... CEB NavarclesDissabte, 25 ....... 17,00 ......... Júnior Fem. ...................CB Sab St. Andreu de la BarcaDiumenge, 26 ..... 10,30 ......... Cadet Fem.B ...........................................CB ValliranaDiumenge, 26 ..... 18,00 ......... Sènior Fem. ................................. Bitbages - SA Súria

Calendari del cap de setmana del Club Bàsquet Solsona

Cap de setmana al complert: tots els equips federats del club en competició, amb 6 partits a casa i 6 desplaçaments. El sèniormasculíjugadissabteal’horahabitual:les17,30hores.

Us esperem al pavelló!

CB Solsona

Escola de bàsquetJugadors: Anna, Carlos, Fanta, Gerard, Laura i Rut

Molt bon paper dels petits del CB Solsona aquest passat dissabte a la I Trobada d’Escoles de Bàsquet de les Comarques Centrals que va fer-se a Manresa, al Complex esportiu del Congost. Tot i ser només 6, van lluitar els dos partits que van disputar i es van fer un bon tip de córrer per acabar ben cansats. Van guanyar el primer partit contra el CEB Navarcles amb molta claredat i el segon, contra el CB Moià, es va perdre de molts pocs punts. La imatge que van donar va ser molt bona, i augura un bon futur pel bàsquet solsoní.

CF Solsona

Calendari del futbol base Dissabte 25 de febrer a casa: Juvenil A - At. Segre B ........................................................................................17 hJuvenil B - Puigreig ............................................................................................15 hFemení - Sant Cugat ...........................................................................................19 hInfantil - Puigreig ............................................................................................ 9:15 hAleví B - Balconada ............................................................................................11 hAleví C - Santpedor C .....................................................................................13:30 hBenjamí A - Puigreig B ..................................................................................12:30 hBenjamí B - Font Capellans .................................................................................11 hPrebenjamí B - Gimnàstic D............................................................................12:30 h Dissabte 25 febrer a fora: Prebenjamí A - Vilomara Blanc ............................................................................12 h

Diumenge 26 de febrer a casa Cadet - Puigcerdà ...............................................................................................12 hAleví A - Moià ...............................................................................................10:30 h

Propera jornada

Campionat de catalunya de Segona categoriaDiumenge, 26 de febrer de 2012, a les 4 de la tarda (16h), al Camp d'Esports de Solsona

CF SOLSONA & CF TREMP

Campionat de catalunya de Quarta categoriaDiumenge, 26 de febrer de 2012, a les 6 de la tarda (18h), al Camp d'Esports de Solsona

CF SOLSONA “B” & CF BUTSÈNIT

Nota important Babies del CF Solsona

(2006-2007-2008)

A partir de dimecres vinent dia 29 de febrer de 2/4 de 6 a 7 tornen les activitats dels equips de BABIES!! per tant comptem amb tots aquells nens i nenes que ja venien com també amb els nous que vulguin comen-çar-se a iniciar amb el món del futbol. Les edats dels nens són els nascuts els anys 2006-2007 i 2008!!Es poden fer les inscripcions els divendres de 6 a 8 al secretaria del CF Solsona ( camp de futbol ) o al mateix instant de l'activitat. Per a més informació al 626 424 899 (Albert) o 608 264 811 (Solvi). Us hi esperem!!!


Motor Club del Solsonès

Participaven en aquesta cursa els nostres pilots, Albert Cardona en la categoría sénior, l’Edgar Baró en la categoria elit, el Miquel Pujol en la categoría júnior, el Ramon Mascaró en la categoria cadet i el Miki Malé en la categoria amics.

La carrera constava de dues voltes de 40 km. cada una, el recorregut estaba marcat per la pols i el fred que durant tota la cursavamarcaralspilots.Lestemepraturesarribavenfinsa12graus sota zero i la pols feia quasi impossible veure el recorregut. El recorregut discorria per corriols i camins estrets on es feia molt difícil l’adelantament.

Els nostres pilots van fer un gran paper. En cada una de les categories on participaven van acabar en bones posicions.

L’Albert Cardona va acabar en quart lloc en la categoria sènior i 22 a la general. Una bona sortida i una cursa excel·lent van aconseguirferpujaraquestpilotfinsunamerescudaposició.

El Miquel Pujol va fer una sortida impressionant i va aconseguir posar-se en quarta posició, aconseguint col·locar-se el37alagenerali5èenlasevacategoria.

L’Edgar Baró va fer una cursa molt bona que es va veure afectada per un problema tècnic a pocs quilòmetres de la meta, fet que no li va permetre acabar.

El Miki Malé el dissabte va patir un petit problema de salut i no va poder sortit a la cursa el diumenge.

El cap de setmana passat es va celebrar a Bassella la 3a edició de la Bassella Race

amb més de 1000 pilots inscrits

El Ramon Mascaró va participar el dissabte aconseguint una excel·lent 4a posició en la categoria cadet.

Moltes felicitats a tots els pilots per haver aconseguit aguantar la pols i el fred que van marcar la cursa.

La pròxima cursa que disputaran els nostres piltos serà el campionat de Catalunya de resistència sobre terra el dia 19 de febrer a Cal Teuler (Valls de Torruella).

Albert Cardona, Miquel Pujol, Ramon Mascaró i Edgar Baró


Club d'Escacs Elefant de Solsona

L’Elefant referma el liderat!

Sense notar el “virus Carnaval”, l’Elefant de Solsona suma una nova victòria

El proppassat diumenge, en ple Carnaval, l’Elefant va vèncer a l’Almenar en la quarta jornada del Campionat de Catalunya d’Escacs per Equips de 2012.

L’alineació solsonina, per ordre de forces, fou: J. Fi-gueras (1), X. Sendarrubias (1), J. Rosés (vacant), M. Anton (1), J. Tordesillas (1), R. Pujol (0), R. Guimerà (0), R. Vilalta (1/2), JM. Montraveta (1) i C. Martos (1/2).

Montraveta,deseguida,vaentregarcavallpelflancdedamaisensedeixartempsperenrocar,atacavaelflancde rei. El mat era inevitable...

Màrius no pogué anar tant de pressa com voldria, peròunfinaldepeonsambmésespaijugatambprecisiófouel camí cap a la victòria.

Tordesillas, tot i no treure un benefici ràpid delgambit, obria la columna h i amb la força de torres doblades i dama, teixia xarxa de mat.

Vilalta va portar la iniciativa tota la partida, però el rivalse’nsortiaaturantlesenvestides...Unfinaldetorres,cavallialfilnodonavamésqueunempat...

Martos va jugar incòmode durant bona part de la partida,finsitot,finchetantladama...Alfinal,taules,queelmantenen com l’únic jugador que no ha conegut la derrota!

Pujol se les va veure amb Ramon Cosialls, el subcam-pió sub-12 de la província. El vailet, agressiu de bon principi i sòlid després, demostrà que arribarà lluny...

Figueras atacà suau, però constant la línia defensiva delaGrünfeld,finsaobtenirunpeópassata6afilaquevacomplicar moltíssim la partida pel negre..

Ambun5–3ielsnervisaflorats,Guimerà,desprésd’una partida “Dragon Khan” amb mala obertura, però recuperació al mig joc, i avantatges alterns, acabava amb derrota... Sendarrubias va arribar a un final de torres ipeons lleugerament desfavorable, però es mantingué serè davant un rival amb molta pressió a les espatlles; el temps disponible anava a favor del local i el punt i victòria d’equip foren solsonins.

La classificació, després de quatre jornades és:

Equip ................ VictòriesElefant ...........................3,5Torà ..................................3Vallfogona ........................3Balaguer ....................... 2,5Vilanovenc .......................2

Balàfia ..............................2Mollerussa .....................1,5Guissona ...........................1Almenar ...........................1Ivars ...............................0,5

Diumenge vinent, el desplaçament és a Ivars d’Urgell i una victòria allunyaria dubtes sobre l’èxit de la temporada actual.La frase de la setmana: “Els escacs són un joc útil i honest, indispensable a l’educació de la joventut”

(Simón Bolívar, polític i militar, líderrevolucionarid'AmèricaLlatina,1783-1830).

Club d’esquí Solsona

Copa del món d’esquí alpí

El passat dia 11 de febrer, un grup de 60 socis del Club d’Esquí Solsona va assistir a la prova de la Copa del Món d’esquí Alpí en categoria femenina que es va celebrar a l’estació andorrana de Grandvalira (Soldeu). Veure en directe una pro-va de la copa del món d’esquí no es dóna gaire sovint al Pirineu, i va ser una ocasió immillorable. Malgrat les condicions de fred (temperaturesentre-13i-20ºC),l'eslàlomesvapodercelebrarambtotalnormalitat.Aprofitanteldesplaçament,l’equipdetècnics del club va programar també una sessió d’entrenament per als integrants de l’equip de competició.

Solsona Patí Club

Mercè Llordella concentrada al CARMercè Llordella concen-

trada al CAR de Sant Cugat amb el Programa d’Alt Rendiment de patinatge artístic

El dissabte 18 de febrer es va realitzar la Primera Concentració al CAR de Sant Cugat del Programa d’Alt Rendiment de patinatge artístic on la patinadora Mercè Llordella, del Solsona Patí Club, hi ha estat seleccionada per participar-hi durant aquest inici de tempo-rada igual que la seva entrenadora Ester Fornell. Aquesta és una primera beca que dóna el Consell Català de l’Esport juntament amb la Federació Catalana de Patinatge pels bons resultats aconseguits durant l’anterior temporada 2011.

Aquests entrenaments varen ser de tècnica amb la col·laboració de Rosa Pey i Cristina Gibaja, de preparació física amb Anna Baeza i de dansa amb Lluís Valls.

Aquests entrenaments varen ser molt i molt produc-tius gràcies als intercanvis tècnics entre els entrenadors, la competitivitat entre els patinadors, les ganes de superació d’aquests i la convivència d’una jornada complerta de pati-natge artístic, d’amor i dedicació a aquest esport.

Enhorabona, Mercè !

Mercè Llordella


Solsona Patí Club

Júlia Bin Melsió i Gemma Colilles pugen al podi al

Trofeu IniciacióLaia Mujal obté un excel·lent resultat

a la seva primera competició federativa

El dia 19 de febrer, a la població de Juneda, es va celebrar la 1a. Volta del Trofeu Iniciació i el Solsona Patí Club va ser-hi representat per Júlia Bin Melsió alacategoriaE-3,Laia Mujal a la categoria E-4 i Gemma Colilles a la categoria Debutants-2, acompa-nyades per la seva monitora Montse Auguets i per la seva entrenadora Ester Fornell.

També hi havia de partici-par la patinadora Clara Clotet però a causa d’una greu lesió, soferta a finaldesetmanaforadelsentrena-ments, va haver de postposar el seu debut federatiu a nivell de competi-ció; tot el Solsona Patí Club (Equip Tècnic, Junta Directiva, patinadors i familiars d’aquests) desitgem que la Clara es recuperi molt aviat i pu-gui gaudir damunt dels patins altra vegada: un fort petó, Clara!

La Carolina Semís també havia de desplaçar-se per a competir en aquest trofeu però no va poder-hi anar. Desitgem que a la propera competició la Carolina hi pugui competir.

La primera patinadora del Solsona Patí Club en compe-tir va ser Júlia Bin Melsió que s’estrenava a les competicions federatives i ho va fer d’allò més bé mostrant l’altíssim nivell d’aquesta patinadora, fet aconseguit gràcies al seu incondici-onal treball que dia a dia comença a donar fruits. Finalment la Júlia Bin va pujar al podi com a Subcampiona de la 1a. Volta d’Iniciaciód’E-3.

La següent patinadora de l’entitat que hi va competir va ser la Laia Mujal i també ho va fer d’allò més bé i mentre anava patinant s’anava creixent moment a moment mostrant també la sevagranevolució,fetquelivadonarunaboníssimaclassificaciósent la 8a. classificada de la 1a. Volta d’Iniciació d’E-4.

Finalment va tenir lloc la competició de Gemma Colilles, que va sortir amb una gran força per realitzar el seu programa, però just a l'inici d’aquest la música va parar-se però la nostra patinadora va seguir realitzant el programa amb igual o major força que havent patinat amb la música aconseguint un boníssimprogramaambunelevadíssimnivellcoreogràfic,unboníssim treball de peus (passos d’enllaç durant tot el progra-ma) i un excel·lent nivell tècnic que li van fer aconseguir unes puntuacions altíssimes mai vistes en aquesta competició. Tot això va fer que la Gemma es proclamés indiscutiblement com a Campiona de la 1a. Volta d’Iniciació de Debutants 2.

Felicitats, Júlia! Felicitats, Laia! Felicitats, Gemma!

Júlia Bin Melsió aixecant la seva copa

Gemma Colilles

Club Patinatge Solsonès

Sandra Colell, bronze a la 1a. Volta d’Iniciació

Sis patinadores del CP Solsonès participen a la 1a. Volta d’Iniciació en les categories C, B i Debutants. Sandra Colell aconsegueix el tercer lloc del podi

El passat diumenge dia 19 de febrer, a la població de Juneda, va tenir lloc la 1a. Volta d’Iniciació en les categories C, B i Debu-tants. Del nostre club, van ser sis les patinadores encarregades de presentar els seus exercicis i començar així, una temporada intensa iprofitosa.

Al matí, les primeres en defensar el seu treball van ser: Izabelle Pop, Andrea de la Osa i Judith Merino. La Izabelle, en la categoria C,vapresentarunbontreball,bendefinit,ambcuraidetall.Vaaconseguirel8è.llocdelaclassificacióperwait,donatque per puntuació, li hagués correspost el 7è. lloc. Tot seguit, en la categoria B, Andrea de la Osa va oferir un programa ben resolt, però unpetiterroralmetzvaferqueesquedésal7è.llocdelaclassificaciófinal.Totseguit,JudithMerino,enlamateixacategoria,s’estrenavaen aquestes voltes per primera vegada. Tot i així, va fer un paper ben digneivaaconseguirunamerescuda13a.posiciófinal.

Per la tarda, la jornada va continuar, aquesta vegada, amb les patinadores Sheila Lara, Esther Moreno i Sandra Colell, totes elles de la categoria Debutants. La Sheila, com ja ens té acostumats, va sortir amb dolcesa, defensant cada salt i pirueta, i apurant al detall les posicions i l’estil. Així mateix, va aconseguir el 4t. lloc de la clas-sificació,quedant-sealesportesdelpodi,peròamblaportaobertaen les properes competicions. Pel que fa a l’Esther Moreno, la seva posadaapistavaserimmillorable,laresoluciódelasevadificultatanava de bracet amb la desimboltura dels seus moviments. D’aquesta manera,vaobtenirunmerescut5è.llocenlaclassificació,quedant-seben a prop de les seves companyes, i així mateix, del podi. En el cas de la Sandra Colell, la seva presentació en el programa va respondre a l’esforç en les hores d’entrenament, i va oferir-nos un exercici excel-lent.Peraixòmateix,el3è.llocdelaclassificacióvaserperella,elpodi i el bronze de la competició en la seva categoria.

Fou una competició d’inicis de temporada amb uns resultats molt bons, que deixen un ventall de possibilitats de cara a properes competicions. Finalment, ens cal felicitar totes les patinadores, en especial a la Sandra, als pares i les mares, familiars, amics i com-panys del club, que ens van acompanyar i donar suport durant tota la jornada. Moltes felicitats!

Sandra Colell bronze debutant


La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca fa el sorteig de dos premis per ajudar el club, el Manolo en ven a 1 euro. El primer

premi és un Ipad 2, el segon premi és un pernil i dues llonganisses grans. El sorteig anirà en combinació amb les quatre últimes xifres del primer i segon premi, respectivament, de la Loteria Nacional del dia 19 de maig de 2012. Si al cap del mes no aparegués algun dels premis, es tornarà a sortejar en combinació amb la Loteria Nacional del dia 16 de juny. Els números premiats es publicaran al Celsona i

al web www.lapenya.cat

L’Informatiu: divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre (repeticions dissabte i diumenge a les 4 de la tarda)

Salut amb Creu Roja: de dilluns a divendres a la 1 del migdia

Engresca’t a parlar bé el català (Xarxa COM Ràdio): de dilluns a divendres a les 10 del matí

Camins: dissabtes a les 12 del migdia (repetició dijous a les 11 del matí)

Electrozona: dimecres a 2/4 de 10 del vespre (repetició dissabtes a 2/4 d’11 de la nit)

Entre Tots: dissabtes a les 10 del matí (repetició dijous a les 5 de la tarda)

Nova Orleans-Solsona, en una estona: divendres i diumenges a 2/4 d’11 de la nit

El Rebost dels Contes: de dilluns a diven-dres a 2/4 de 9 del vespre (repetició diumenges a les 10 del matí)

Parlem de Pilotes: divendres a les 6 de la tarda (repetició dilluns a les 11 del matí).

En Femení: dimecres a les 11 del matí (repetició diumenge a les 5 de la tarda)

L’hora Tonta: diumenges a les 12 del mig-dia (repetició dimarts a les 5 de la tarda)

Saps què m’han dit?: divendres a les 11 del matí (repetició diumenge a les 7 de la tarda)

Retransmissió dels plens municipals: quan s’escaigui

En Guàrdia (Catalunya Ràdio): dimecres a les 5 de la tarda (repetició divendres a 2/4 de 12 del migdia)

PROGRAMACIÓ SOLSONA FM

Més informació a: www.solsonafm.cat

http://solsonafm.blogspot.comFacebook Twitter - 973 48 42 25

[email protected]

Societat

Cartellera

Preinscripcions a les Escoles del Solsonès(Per al curs 2012-2013)Per a més informació podeu adreçar-vos als diferents centres de la comarca.

ED. INFANTIL 2n CICLE I ED. PRIMÀRIA (3-12 anys). Dates: 19 i el 30 de marçEscola Arrels I; Escola el Vinyet; Escola Setelsis; Escola Vall de Lord (Sant Llorenç); ZER del Solsonès

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (12 -16 anys). Dates: 19 i el 30 de marçC.C. Arrels II; Institut Francesc Ribalta; Sec. d'Institut de Sant Llorenç de Morunys (Primer cicle d'ESO);

2n Sopar de donesCommemorant el dia internacional de la dona treballadoraDissabte 10 de març. Hora: 2/4 de 10.Lloc. El Cobert. Preu: 20 euros, inclou: sopar + obsequi com-memoratiu + sorteigs. Venda de tiquets: Supermercat Suma. Perruqueria Nuri. Òptica Roure. Requisits: ser dona i portar una peça del vestuari de color blanc.

Assemblea annual de socis/es de FènixFènix, Associació d’Ajuda i Suport contra el càncerconvoca assemblea anual de socis/es.

El dia 27 de febrer de 2012 a les 20 h a la sala d’actes de la Cambra de Comerç.

El dia 15 de febrer van fer 25 anys de casats.Aquest dissabte dia 25, ho celebrarem tots junts.

De part de tota la família: Moltes felicitats


L'acudit del Simi

Diferències Redacció

Troba les 7 diferències

Sabríeu trobar les set diferències que hem amagat entre aquestes dues fotografies de l'arribada de les carrosses durant un acte del passat cap de setmana del Carnaval de Solsona?

Diferències del Celsona 761

Celsona 762

Documents

Transcript of Celsona 762