Celsona 564

64

description

Celsona 564 del dia 11 de març de 2008 al dia 17 de març de 2008

Transcript of Celsona 564

Page 1: Celsona 564
Page 2: Celsona 564

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

CiU reclama al tripartit solsoní que apliqui mesures d'estalvi "efectives

i pal.liatives" i que no recorri "únicament" a la prohibició

La situació de sequera amenaça d'enfrontar l'executiu local i l'oposició

L'alcalde lamenta l'actitud de CiU i "no entén" que vulgui presentar

una moció quan ja forma part de la Comissió de sequera

La sequera que està patint el territori pot acabar malmetent les relacions entre el govern municipal de Solsona (ERC PSC, i El Comú) i el grup de CiU, a l'oposició al consistori solsoní.

Aquesta setmana es va reunir per primer cop la Comissió de sequera de Solsona -forma-da per l'alcalde, els regidors d'Infrastructures i de Governació, un regidor de CiU, un tècnic del servei municipal d'aigua i el caporal de la Policia Local- amb la intenció de buscar noves fòrmules que permetin garantir el compliment del decret de sequera de la Generalitat i mini-mitzar, tant com es pugui, la disminució dels recursos hídrics de la ciutat.

Tanmateix, el grup municipal de CiU ha avançat, aquesta setmana, que sol.licitarà la celebració d'un ple extraordinari per debatre les mesures que s'estan aplicant per gestionar la sequera, atès que consideren que les mesu-res adoptades "fins el moment" per l'equip de govern "només han estat restrictives". CiU reclama a l'executiu que adopti "solucions pal.liatives" i promogui "l'ús racional"

dels recursos hídrics en els àmbits privats, industrials i públics.

A més, els responsables municipals de CiU han lamentat que l'executiu local, "s'hagi li-mitat", a repartir un ban "poc raonat i precipi-tat" que "només busca prohibir l’ús de l’aigua en certes activitats quotidianes", ha remarcat el regidor de CiU Josep A. Pelegrina.

Per la seva banda, l'alcalde de Solsona ha reaccionat amb "sorpresa" davant les declara-cions dels responsables municipals de CiU ja que no entén "que no fessin cap aportació en la reunió de la comissió de sequera" celebra-da ahir al consistori "i ara presentin aquesta moció". Jounou ha reconegut "que hi tenen tot el dret", però ha recordat que la reunió d'ahir va servir per debatre i adoptar noves mesures. En aquest sentit ha assegurat, que "em sembla una mala manera de procedir que no diguin res en el lloc on s'han de fer les propostes, i el mateix dia, facin pública la seva intenció de presentar una moció al ple respecte a la situació de sequera", ha remarcat Jounou.

La Barra del Mia La guerra de l'aigua... ...entre l'equip de govern i l'oposició

2 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 3: Celsona 564

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La Comissió de seguiment de la sequera va decidir ahir establir una reunió quinzenal els dimecres per fer un seguiment de la situació.

Entre les mesures adoptades fins al moment desta-quen la publicació del ban d'alcaldia, l'enviament d'una carta als clubs de futbol que fan ús del camp de gespa artificial per recordar-los que no es pot regar i una altra a la residèn-cia d’avis i a la residència d'Amisol -exemptes de pagar l'aigua- perquè facin un ús racional de l'aigua. Igualment, es va valorar la idoneïtat de recórrer, en un futur, als aqüífers per al reg dels jardins municipals.

Xerrades de sensibilització a les escoles L'ajuntament també oferirà xerrades sobre l'aigua als

centres escolars. Així la regidoria de Serveis d'Urbanisme i Infrastructures ha encetat una ronda de xerrades als centres

escolars del municipi per explicar-los com funciona el sistema de captació, potabilització i distribució de l'aigua a la ciutat per sensibilitzar els joves de la necessitat d'estalviar aigua.

Per a Martí Abella, regidor de l'àrea, els joves "són el primer col.lectiu en què, necessàriament, hem de treballar aquests temes". Per aquest motiu, l'Ajuntament s'ha ofert al CEIP Setelsis, a les escoles Arrels I i II i a l'Institut Francesc Ribalta per dur a terme la iniciativa. La primera xerrada la va pronunciar el regidor la setmana passada davant dels alumnes de cinquè de primària de l’escola Setelsis.

El consistori aposta per les campanyes de conscien-ciació, atès que "la població no només ha de rebre obliga-cions i prohibicions, sinó també informació". El regidor d'Infrastructures també s'ha mostrat obert a oferir xerrades sobre l'aigua a "tots els col.lectius que es mostrin interessats a debatre sobre aquest tema tan primordial".

Més accions contra la sequera

Tanmateix, els responsables de CiU han qualificat "d'alarmant" la situació actual de sequera "si no hi posem remei i apliquem mesures pal.liatives" , i en aquesta línia, han acusat el tripartit solsoní "de manca significativa d'idees" a l'hora de proposar solucions per fer front a la situació.

L'executiu adopta noves mesures contra la sequera Entre les noves mesures que ha adoptat aquesta setmana

l'executiu local -després de la reunió de la comissió de seque-ra- s'estableix que les persones que no poden regar els horts connectats a la xarxa municipal d'aigua puguin deixar de pagar la quota mínima de servei que se'ls factura.

Així, qui ho vulgui podrà congelar el contracte amb l'Ajuntament presentant una instància a l'Oficina d'Atenció ciutadana (OAC). Un cop aixecat el drecret de sequera, es podrà tornar a sol.licitar el subministrament, sense pagar els 150 euros de taxa corresponents per donar-se d'alta de nou a la xarxa.

L'altra mesura prevista obligarà els veïns que tenen una piscina privada a inscriure's en el cens municipal de piscines. S'estima que a Solsona pot haver-hi una vintena de piscines que no es poden omplir amb aigua de boca mentre sigui vigent el Decret de sequera de la Generalitat.

En cas que siguin plenes de l'any anterior, el servei municipal de l'aigua ho comprovarà mitjançant la lectura dels compta-dors. També entraran en el cens les piscines que no són d'obra i que tinguin una capacitat superior o igual als 5.000 litres. L'ajuntament publicarà un ban municipal explicant amb detall aquestes mesures i donarà un termini de 15 dies als propietaris de piscines privades per inscriure-les en el registre.

Segons ha explicat l'alcalde de Solsona, la intenció de l'ajuntament és que tothom sigui "responsable en l'ús de l'aigua potable" i que no hi hagi "cap ciutadà que actuï de manera insolidària". Jounou ha insistit en què "el consistori té l'obligació de vetllar perquè tothom compleixi les normes d'igual manera, sense fer excepcions". A més, ha volgut deixar clar que el consens en aquest qüestió és "unànime" entre els membres de la Comissió de seguiment de la sequera.

CiU proposa més mesures contra la sequeraEl grup municipal de CiU ha avançat que presentarà una

moció en la qual s'instarà a l'equip de govern a aplicar políti-ques encaminades "a racionalitzar l'ús de l'aigua en totes les dependències de titularitat municipal" i a promoure "l'estalvi efectiu" d'aigua entre els ciutadans.

Entre les mesures que es proposaran, destaca la construcció de dipòsits per la recollida d'aigües pluvials al pavelló polispor-tiu i a les escoles de titularitat municipal (CEIP Setelsis, CEIP El Vinyet, Institut Francesc Ribalta), "tal i com ja vam projectar a la sala polivalent" perquè l'aigua recollida es pugui destinar al manteniment de les zones verdes, ha apuntat Pelegrina. La proposta de CiU també planteja l'aplicació de mesures d'estalvi a totes les dependències municipals amb la possibilitat que aquesta solució es pugui estendre a l'escola Arrels i al Consell Comarcal.

La publicació d'un tríptic informatiu sobre l'ús racional de l'aigua entre tots els veïns de la ciutat, la distribució gratuïta de dosificadors, així com la realització d'un estudi del subsòl de Solsona per comprovar l'existència d'aqüífers i l'assessorament tècnic per la instal.lació de dipòsits de recollida d'aigua pluvial a empreses i particulars són altres de les mesures que CiU proposa per reduir els efectes de la sequera a la ciutat.

La sequera ha eixugat fonts , rases i riberes del Solsonès

3564 - Divendres, 11-04-2008

Page 4: Celsona 564

ÚLTIM TALLER de

PARTICIPACIÓ del

PROJECTE ESPAIS

18 h | Casal de Cultura | Solsona12 d’ABRIL SUDDissabte

17 h | El Jardí | Sant Llorenç13 d’ABRIL NORDDiumenge

Encara creus que no tens res a dir

sobre allò que t’envolta?

Amb el suport de:

Agraïrem confirmació prèvia al telèfon 616 011 990

Solsona Redacció

L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou ha carregat contra el rebuig de la proposta de modificació dels estatuts del Centre Sanitari del Solsonès -presentada pels ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç- ja que, segons ha manifestat, els responsables de la institució no es van atrevir "ni a obrir el debat".

Jounou ha lamentat que la major part de membres de la junta del centre desestimessin la proposta sense argumentar el seu vot, en una actitud, "molt mediocre" que segons el seu parer, demostra que els representants de la junta que hi van votar negativament "només els empara la por".

L'alcalde de Solsona ha recordat que va ser el president del Centre Sanitari, Marià Chaure, qui va instar a fer la proposta i ha lamentat que, després d'un "treball seriós i argumentat", es tanqui un debat que tenia per finalitat "intentar millorar la sanitat al Solsonès". Encara que ha reconegut que "al final, qui té la majoria decideix" ha subratllat que, "quan les majories desconsideren les minories hi ha alguna cosa que falla".

Jounou opina que l'ajuntament de Solsona representa les dues terceres parts dels ciutadans del Solsonès i no entén la

negativa dels ajuntaments a cedir el seu lloc a les entitats i col.lectius d'usuaris perquè al Solsonès "no hi ha tanta diferèn-cia" entre les necessitats sanitàries dels municipis "perquè no es puguin agrupar i ser-hi representats alternativament". A més, "àmbits com l'esportiu o l'escolar podrien fer moltes més aportacions", ha subratllat Jounou.

Pel que fa a l'òrgan consultiu que el govern del Centre Sanitari s'ha avingut a crear l'alcalde solsoní considera "propi del Consell Comarcal" crear "pantomimes de participació". "Si volem implicar la societat civil, cal donar-li eines demo-cràtiques, on pugui tenir veu, però també vot", ha afegit.

Finalment, Jounou ha donat per fet que els estatuts no es podran revisar fins que no hi hagi "un canvi de govern" a l'ens comarcal i ha aprofitat també per "reivindicar una vegada més que Solsona també és comarca". En aquest sentit, ha fet referència al Pla comarcal de camins, en què no s'ha inclòs cap vial del Vinyet de Solsona que, "també és rural" i presenta les mateixes necessitats en comunicacions, que la resta de municipis del Solsonès, ha subratllat Jounou.

Jounou es mostra "decebut" pel rebuig de la Junta del Centre Sanitari a modificar els estatuts de l'ens

L’alcalde de Solsona qualifica la creació d’un òrgan consultiu de "pantomima"

4 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 5: Celsona 564

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La Junta del Centre Sanitari rebutja la proposta de modificació dels estatuts de la Clínica

La Junta aprova per unanimitat el nomenament de Joan Domènech com a nou gerent de la Clínica

Tal i com es preveia, el Ple de la Junta del Centre Sanitari del Solsonès -presidida pel president del Consell Comarcal, Marià Chaure- va desestimar la proposta de modificació del estauts de la Clínica, presentada pels ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys.

Amb 12 vots contraris, 4 a favor i 3 abstencions, la proposta va ser rebutjada durant el Ple de la Junta del Centre Sanitari, que es va celebrar dijous passat al Palau Llobera. Hi van votar a favor els representants de Solsona, Sant Llorenç, Llobera i Pinell i es van abstenir els representants de Clariana de Cardener, del col.lectiu de treballadors de la Clínica i de la Fun-dació Pere Màrtir Colomés, la resta hi van votar en contra.

En la seva argumentació, Chaure va assegurar que la proposta "no s'adeia" amb la voluntat dels muncipis del Sol-sonès de ser presents a la junta del centre, i també es va mostrar contrari a la supressió de la comissió de govern "ja que és una fórmula que funciona" en institucions similars al centre.

A més, Chaure va demanar als representants dels ajun-taments de Solsona (ERC, PSC i El Comú) i Sant LLorenç de Morunys (Independents-PM) que "acceptin els resultats de les urnes" en referència a la majoria absoluta que CiU té al Consell Comarcal i per tant al sí de la Junta del Centre sanitari del Solsonès.

Enric Roures, representant del municipi de Sant Llorenç va lamentar que la proposta no s'hagués debatut "com calia" i que es tanqués "en fals" un debat "que podia ser positiu per democratitzar l'ens i ampliar-ne la seva representativitat". Roures va apel.lar també a la proposta del president de Creu Roja que demanava l'obertura d'un període ampli de diàleg per tal d'assolir el consens necessari.

Per la seva banda, el representant del consistori solsoní, David Rodríguez, va recordar que la proposta s'havia plantejat "perquè el president ens ho havia demanat", i en canvi, -va

apuntar- "ara ens tanquen les portes". En aquest sentit, va as-segurar que tenim la sensació "de presa de pèl" i va qualificar "de brindis al sol" les paraules de Chaure defensant la creació d'un òrgan consultiu amb representants d'entitats del Solsonès i el desenvolupament de la unitat d'atenció a l'usuari.

Error en la votació

La votació de la proposta de modificació dels estatuts va estar marcada per la polèmica, i fins i tot, va necessitar dues consultes per tirar endavant. En la primera votació Chaure va demanar si s'estava d'acord amb la introducció de canvis en els estatuts de la Clínica, fet que va provocar que molts dels assistents hi votessin a favor.

Rodríguez i Roures ho van interpretar com un recolza-ment a la seva proposta i van demanar que constés en acta el resultat de la votació. Tot i això, la votació no va ser vàlida i després de la intervenció de la secretària de la Junta, Chaure va reformular la pregunta demanant si s'estava d'acord amb la proposta de modificació dels estatuts de la Clínica presentada per Solsona i Sant Llorenç que, finalment, va ser rebutjada per la majoria dels membres de la junta.

Unanimitat en el nomenament del nou gerent de la Clínica

El Ple de la Junta del Centre Sanitari va aprovar per unanimitat el nomenament de Joan Domènech com a nou gerent de la Clínica. Chaure en va destacar l'experiència i la trajectòria i es va mostrar convençut que la seva incorporació permetrà "dinamitzar, encara més" la Clínica.

El representant de l'ajuntament de Solsona David Rodríguez es va mostrar satisfet per la incorporació del gerent, ja que era una figura "que feia molt temps que reclamaven". Enric Roures, representant de Sant Llorenç, va valorar positivament l'elecció "perquè com sempre hem manifestat que ha de contribuir a professionalitzar la gestió del centre".

Roures i Rodríguez van criticar, però, que el nome-nament coincidís amb la discussió sobre els estatuts del centre i la manera com el president de la Junta havia rebutjat la proposta. En aquest sentit, Roures va manifestar que aquest nomenament "sembla que hagi servit com a cortina de fum" per no debatre la modificació dels estatuts del centre.

Rodríguez va anar més enllà i va apuntar que el debat sobre els estatuts de la Clínica "segurament" havia contribuït a l'elecció del gerent i fins i tot va manifestar que dubtava que el president hagués pogut nomenar un gerent "si el debat sobre la modificació dels estatuts de la clínica no hagués estat sobre la taula".

Rafart, Chaure i Casas durant el passat Ple de la Junta del Centre Sanitari

5564 - Divendres, 11-04-2008

Page 6: Celsona 564

Solsona Josep M. Montaner i Reig

"Professionalitzar la gestió del centre sanitari en aquesta nova etapa que ara comença" és l'objectiu que el president del Consell Comarcal i del Centre Sanitari del Sol-sonès, Marià Chaure, s'ha proposat assolir amb la incorporació del nou gerent a la institució. Així ho va anunciar dilluns passat als professionals del centre durant l'acte de presentació de Joan Domènech, com a nou gerent de la Clínica.

Chaure va explicar que la incorporació de Domènech permetrà "donar una empenta a la professionalització" de la Clínica i va demanar "la col.laboració" de tots els treballadors del centre per fer front a la nova etapa que "ara comença". A més, va assegurar que la incorporació del gerent ha de servir per afrontar els reptes de futurs de la institució com l'envellimnet de la població, l'augment d'usuaris i l'ampliació de la planta sociosanitària.

Per la seva banda, Domènech es va mostrar "molt con-tent de la tasca que se m'ha encomanat" i va asseguar que espera "no decebre" la confinaça que s'ha dipositat en ell. A més, va explicar que s'entrevistarà amb cadascun dels treballa-dors del centre per conèixer el present i futur de la institució "a través de la seva experiència", ja que, "vull aportar el meu gra de sorra a un projecte que es de tots i en el que es tracta de sumar", va afegir.

Domènech va assegurar que li havien parlat "molt bé de l'equip humà" del centre i que espera que tots els treballadors de

Com es planteja la seva tasca com a gerent del Centre?En primer lloc vull conèixer el personal i la dinàmica de funcio-nament del Centre. M'entrevistaré amb tots els professionals de la casa per poder diagnosticar bé quina és la situació actual de la Clínica. Després s'haurà de posar fil a l'agulla a la feina que em pertoca fer com a gerent i que és la d'organitzar els recursos tècnics i humans que tenim a l'abast i buscar els que no tenim. Com veu el futur del Centre Sanitari del Solsonès? S'han de tenir en compte factors, com l'envelliment de la pobla-ció o l'augment demogràfic. En aquest sentit, el Solsonès té un model molt digne d'atenció primària i sociosanitària però s'haurà

de treballar per ampliar serveis, simplificar el circuit assistencial i sobretot agilitar la relació entre Manresa i Solsona. També s'han de buscar solucions per reduir les llistes d'espera.

El futur passa per disposar d'un hospital comarcal?Crec que haurem de buscar l'equilibri entre desenvolupar l'estructura pròpia i concertar convenis de col.laboració amb

Entrevista a Joan Domènech, gerent de la Clínica

Chaure aposta per professionalitzar la gestió del Centre Sanitari amb l'arribada del nou gerent

l'entitat es puguin desenvolupar "professional i personalment" en un projecte de salut "digne pel Solsonès".

Finalment Chaure va destacar, també, el treball que Claustre Rafart ha desenvolupat al capdavant de la Clínica en aquests anys i va qualificar de "comodí" la seva tasca en les diverses etapes del centre.

Joan Domènech és nascut a El Poal (Pla d'Urgell), té 44 anys, és llicenciat en Ciències Econòmiques i diplomat en Gestió Hospitalària. Ha treballat en diferents àrees de gestió en l'àmbit de la salut al Bages i a les Balears. Actualment ocupava el càrrec de gerent del Col.legi Oficial de Metges de Lleida. Domènech percebrà 62.000 euros bruts anuals per treballar amb dedicació exclusiva i ha estat contractat com a càrrec de confiança del president del Consell Comarcal.

El nou gerent de la Clínica, Joan Domènech, va ser presentat oficialment als treballadors del Centre Sanitari dilluns passat

"m'agrada la gestió participativa"

El nou gerent del Centre Sanitari del Solsonès enceta el càrrec amb la voluntat d'ampliar la participació en la gestió de la Clínica als professionals del Centre. Assegura que és bàsic garantir l'accés de la població al sistema sanitari i es fixa com a repte de futur aconseguir l'ampliació de la planta sociosanitària de la Clínica

D'esquerra a dreta Rafart, Chaure i Domènech dilluns passat a la Clínica

6 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 7: Celsona 564

Solsona Josep M. Montaner i Reig

els hospitals de referència més propers com Manresa. Està clar que el Solsonès no ha d'abaixar el llistó i s'hauran de buscar alternatives que permetin assegurar la qualitat dels serveis que es donen i garantir l'accés de la població al sistema sanitari.

El centre té un model d'organització atípic. És un inconve-nient o una avantatge?Ni una cosa ni l'altra. És una fòrmula jurídica com una altra i en ser una fundació pública permet que tingui una major autonomia de gestió i disposi de molt suport de part del Consell Comarcal. Penso que és un bon model i fet a mida pel Solsonès. Es tracta de tenir bona coordinació entre totes les parts i que des de l'òrgan de gerència es puguin executar les directrius que sorgeixin des de l'òrgan de govern.

Quins reptes hi ha a curt termini?Tirar endavant la nova unitat d'hospitalització que passarà per buidar part de l'actual planta sociosanitària, ubicar-la en una nova planta i reformar l'actual.

La Generalitat, però, no veu clar que es pugui finançar l'ampliació. Quina estratègia planteja?L'estratègia és el diàleg. Mentre es facin les obres de reforma i d'ampliació del centre s'haurà de treballar, colze a colze, amb l'administració per sensibilitzar els seus responsables del que representarà per al Solsonès aquesta ampliació. És un projecte a un any vista i entenem que és necessari a nivell sanitari. A més, l'ampliació també permetrà reduir els costos fixes de manteni-ment de la planta sociosanitària.

Preveu canvis en el funcioament del centre?És precipitat perquè primer s'ha de diagnosticar bé. El que ja funciona no es canviarà i abans vull conèixer el parer dels pro-fessionals del centre. M'agrada la gestió participativa i espero que en un parell de mesos es puguin començar a valorar els canvis que es puguin introduir.

Tindrà total autonomia per desenvolupar les funcions que com a gerent se li han donat?Això ho hauria de preguntar als responsables polítics que m'han escollit i nomenat. De totes maneres, si han incorporat la figura de gerent és perquè aquesta és la seva voluntat. L'objectiu és acatar els projectes institucionals i suggerir, amb la implicació del personal, les línies d'actuació que s'hagin d'implantar.

Què li sembla la proposta de modificació dels estatuts de la Junta del Centre que van presentar els ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç i que ha estat rebutjada?Penso que no és competència del gerent entrar en aquesta ma-tèria. Aquesta pregunta s'ha d'adreçar a l'òrgan de govern del centre. Com a gerent sóc el cap visible de l'òrgan de gestió i per tant la meva responsabilitat és una altra.

Com està la situació financera del Centre Sanitari?La situació és bona. El pressupost de l'any 2008 és de 5 milions

i mig d'euros i és, per tant, un pressupost potent. A més, l'any passat es va tancar l'exercici amb superàvit i aquest any complim amb el ritme d'inversions previstes per la qual cosa es pot dir que la situació econòmica de la Clínica està sanejada.

Què suposa per a vostè venir al Solsonès i incorporar-se a aquest projecte?Primer he de dir que estic molt content de la càlida acollida que m'ha donat la gent del Solsonès. A nivell professional m'he mogut força, vaig formar part de l'equip de gestió de l'Hospital General de Manresa durant 7 anys, també he estat a Mallorca i Lleida i ara arribo aquí amb un experiència en el camp de la gestió en una feina relacionada amb les que he fet fins ara i ho faig amb il.lusió i ganes d'aportar coses.

Té previst viure a Solsona?Viuré a cavall entre Solsona i Lleida i em quedaré alguns dies a dormir a Solsona en funció de l'agenda de la setmana. Aquesta és la idea inicial i després ja farem el replantejament de família que s'hagi de fer, però en principi vindré cada dia a Solsona.

Domènech en el seu nou despatx del Centre Sanitari del Solsonès

7564 - Divendres, 11-04-2008

Page 8: Celsona 564

Notícies Breus Redacció

Unes 150 persones van gaudir dissabte passat amb l’obra “Una nevera no és un armari”, del Cicle Escenes 2008 que organitza el grup de Teatre Lacetània amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona.

La propera sessió serà el dissabte 19 d’abril, a les 22 hores, amb ‘Les coses de la forma’, una obra que reflexiona sobre l’art. Les coses de la forma o bé Assaig obert sobre la forma de les coses (The Shape of Things) de Neil Labute és una obra d’Aleix Aguilà dirigida per Àlex D. Capo. La seva sinopsi gira entorn la història d’un home, Fritz d’Armènida, que és convertit en una obra d’art viva. Només néixer, és venut per la seva mare a un artista neuròtic que utilitza el nen com a font d’inspiració i material artístic. És art un home estàtua? Pot ser art una pedra? Aquestes i altres preguntes són posades sobre la taula a través d’aquesta dramatúrgia.

Bona resposta de públic a la primera representació del Cicle Escenes 2008

El Solsonès ocupa el lloc 27 en el rànquing comarcal de competitivitat ADEG del 2007

Un any més l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès ha elaborat l’Índex ADEG.

Aquest informe analitza els principals canvis en els factors de competitivitat del conjunt de Catalunya i de les seves co-marques. A partir d’aquests factors i dels indicadors que en formen part, realitza un rànquing comarcal de competitivitat territorial, que ja ha arribat al quart any.

De les 41 comarques de Catalunya, el Solsonès repeteix la mateixa posició de l’any passat, la 27, per davant de la No-guera, el Berguedà o l’Alt Urgell, però per sota del Bages, la Segarra i l’Anoia.

Encapçalen aquest rànquing el Vallès Occidental, el Tarragonès, el Gironès, El Baix Llobregat i el Segrià.

3.206 alumnes del bisbat de Solsona han participat als concursos de la Federació de Cristians de Catalunya

S’han donat a conèixer els vere-dictes dels concursos sobre el conei-xement de la bíblia que organitza la Federació de Cristians de Catalunya, per a totes les diòcesis catalanes.

Pel que fa a les xifres, al XXIII Concurs Bíblic hi ha participat 35.645 alumnes de tot Catalunya, dels quals 2.036 ho han estat del bisbat solsoní. Dins el IX Concurs de dibuix, han participat 19.355 treballs, dels quals 1.170 ho han estat de Solsona. Respec-te a la participació per escoles i col.legis, han estat 591 de tot Catalunya, i 43, de la diòcesi de Solsona.

El lliurament de premis als gua-nyadors solsonins tindrà lloc el proper dissabte 26 d’abril a les 11 del matí, a l’Escola Arrels II de Solsona.

Tres projectes del Solsonès, seleccionats pels ajuts de Caixa Manresa

Dins la convocatòria del 2008, tres entitats socials de la comarca han estat seleccionades per rebre els ajuts que concedeix l’entitat financera de Caixa de Manresa.

Han estat la Fundació Privada Hos-pital Pere Màrtir Colomés, de Solsona, pel condicionament de l’espai exterior del centre amb la creació d’una àrea lú-dicorecreativa per a diverses activitats i sense barreres arquitectòniques, Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys, pel Programa de formació per a immigrants i, l’Associació l’Afrau de Serveis Educa-tius, Culturals i de Lleure de Clariana de Cardener per la Teràpia assistida amb cavalls per a persones afectades de disca-pacitat psíquica, realitzada amb l’ajut de joves en risc d’exclusió social.

La Diputació subvenciona la Fira del Caçador amb 1.500 euros

La Junta de Govern de la Dipu-tació de Lleida, en votació ordinària i per unanimitat dels assistents, ha acordat concedir a la Societat de Caçadors de Solsona per la Fira del caçador una subvenció de 1.500 euros, per un pressupost global de 8.510,00 euros.

8 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 9: Celsona 564

Notícies Breus Redacció

Conveni PLEAS Consell Comarcal – Sol del Solsonès L’ens comarcal aporta 1.800 euros a l’entitat per a la realització d’aquest pla

S’ha signat a la seu del Consell Comarcal del Solsonès el conveni de col.laboració entre el consell Comarcal del Solsonès i l’Associació de Familiars de malalts mentals i drogodependents Sol del Solsonès per a la redacció del Pla Estratègic Antidroga del Solsonès (PLEAS).

En l’acte de signatura hi han estat presents el presi-dent del Consell Comarcal, Marià Chaure i Valls, el pre-sident del Sol del Solsonès, Enric Serra, el coordinador del projecte, Sr. Antonio Fernández, el vicepresident del Consell Comarcal, Sr. Albert Muntada, i de la comissió del PLEAS, Juli Pérez.

Jornada de promoció i venda en producció local i comerç de proximitat a OliusEls propers 22 i 29 d’abril, l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès organitza una jornada de tècniques de promoció i venda en producció local i comerç de proximitat, a Olius.

Durant el primer dia s’analitzarà el producte i la clientela, i s’exposaran diverses tècniques de promoció. Mentre que el dia 29 s’analitzaran els canals de distribució i es compararan els resultats de casos reals. Es preveu que la jornada comenci a les 20:15 hores i acabi a les 22:15 hores, cadascun dels dos dies.

Podeu tramitar la vostra inscripció a aquesta jornada tècnica al telèfon 973 480 713.

Per a més informació, podeu adreçar-vos a: Escola de Capacitació Agrària del Solsonès - Finca Sant Just- Carretera de Manresa-Solsona, km 77 - 25286 Olius- Tel. 973 480 713

Modificacions d'ordenances per la realització de proves mèdiques

El Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 14 de febrer de 2008, ha aprovat inicialment la modifica-ció de l’ordenança fiscal reguladora de la realització de proves mèdiques al Centre Sanitari del Solsonès, FPC.

Aquest acord, juntament amb l’expedient s’ha sotmès a informació pública sense que s’hagin presentat reclamacions i/o al·legacions, per la qual cosa, es considera definitivament aprovat l’acord, fins aleshores provisional, sense necessitat d’acord Plenari.

La quantia dels preus públics és la següent:.................................................................................... EUROSAudiometria .................................................................... 20,00Electro cardiograma ....................................................... 20,00Radiografia gran ............................................................ 25,00Radiografia petita ............................................................21,00Visita d’urgències ........................................................... 55,00Visita especialista .......................................................... 35,00Visita successiva ............................................................. 30,00Tècniques infermeria ........................................................ 9,00Hospitalització ..............................................................113,00Revisions esportives ........................................................31,00Revisions laborals ........................................................... 44,00

Modificació de la plantilla de personal al CTFC

La Junta del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya mitjançant acord en la Junta ordinària, celebrada en data 28 de març de 2008, ha aprovat de forma inicial modificar puntualment la plantilla orgànica de l’entitat amb l’increment d’una nova plaça.Modificació de plantilla orgànica del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (increment): Tipus: personal laboral. Número de places: 1. Denominació: Subdirector/a general. Categoria professional: Batxillerat. Tipus: personal laboral. Número de places: 4. Denominació: director/a de Departament. Categoria professional: titulació de grau mitjà o superior.

Nou projectes reben el suport del Centre Tecnològic Forestal

Per Resolució de la Presidència i prèvia proposta dels di-ferents tribunals qualificadors, s’han atorgat les beques per la col.laboració en els següents projectes:- Anàlisi de la dinàmica del pi negre a través el tractament de fotos aèries, a Aitor Ameztegui González.- Dinàmica del carboni als ecosistemes pastorals: projectes Car-boagropas, Carboclus i CarboEurope, a Mireia Codina Palou.- Gestió i avaluació de les pastures a l’àmbit del Parc del Castell de Montesquiu i de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, a Roser Jordana Verdaguer.- Preparació de nous projectes Interreg, a Sara Sala Clop.- Suport en tasques del projecte d’ocells esteparis de Catalunya, a Anna Ponjoan Thans.- Tasques de suport als projectes de seguiment dels Plans Pilot de Regsega, a Oriol Lapiedra González.- Dinàmica de la vegetació dels guarets i propostes per a la seva gestió, a Eva Muelas Lupién.- Fire Paradox, a Lucía Ramos Monteiro.- Anàlisis de la connectivitat del paisatge i la seva integració en l’ordenació forestal en escales amplies, a María Lidón Rubio Guillamon.

9564 - Divendres, 11-04-2008

Page 10: Celsona 564

Solsona Grup Petjades

El dia 6 d’abril organitzat pel grup Petjades, va tenir lloc una celebració eucarística i un dinar de germanor i confraternit-zació entre els firmants del Conveni de Col·laboració (Ajunta-ment de Solsona, Consell Comarcal i Claretians de Catalunya), els propis membres de Petjades, amics i amigues i persones que van voler compartir aquest dia de festa i de consolidació d’aquest primer pas històric i solidari, a la vegada.

El transcurs del dinar va ser plàcid, amb tertúlies ani-mades entre tots els assistents. Així mateix, es van recordar tot d’anècdotes de la memòria històrica claretiana, l’escoltisme, la Coral Riallera, ...

En acabar el dinar, un brindis va segellar l’acte, es va posar èmfasi en que havia de ser l’inici d’una fructífera època d’unió amb finalitats solidàries diverses davant de tantes i tantes realitats injustes que hi ha al món. Concretament, desde Petja-des, es van enumerar els 3 primers destinataris de l’acció solidà-ria empresa des de Solsona cap a la regió de Karamathur (Tamil Nadu – Madurai, sud de l’Índia) on hi treballa incansablement el germà Gaspar –conegut dels solsonins-: una campanya de recollida de medicaments i ajuda econòmica per a l’atenció sanitària; una ajuda per la compra de bancs i pupitres per una escola primària; i una provisió de fons per a l’actualització de la biblioteca de l’escola.

Trobada de germanor de les Petjades Claretianes

És per això que es va passar a una segona part on en Ricard Costa-Jussà, responsable d’Enllaç Solidari, va presentar globalment, i també amb exemples més concrets al Brasil i l’Índia, els àmbits d’actuació de l’obra claretiana: PROCLADES (Promoció Claretiana pel Desenvolupament) i la pròpia ONG Enllaç Solidari, de la qual es va mostrar ensenyar camp de treball de 2006 a l’India, arran del Tsunami.

Es van passar un munt d’imatges associades als projectes que s’han dut a terme, i dades dels que estan planificats, com pro-porcionar energia elèctrica a través de plaques solars, substitució dels “.....” (llums de gas-oil), adequació d’espais de trobada que fan comunitat, proporció d’eines d’educació i valors, ... Com a curiositat més propera a Solsona, es van veure alguns missioners claretians que havien passat d’estudiants per Solsona.

El grup AVEUS va posar música a la celebració

La jornada va cloure a mitja tarda, emplaçant-se tots a futures trobades, vinculades sempre a endegar projectes d’ajuda als més necessitats.

A les primeres files, autoritats i germà Jaume

Els pares Claretians amb Mn. Grifell, iniciant la Missa

10 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 11: Celsona 564

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’equip dirigit per l’arqueòleg municipal de Solsona, Pere Cascante, ja ha començat els treballs arqueològics del conjunt d’edificis que acolliran la futura illa cultural del nucli antic. És previst que les excavacions durin dos mesos, com a mínim. Paral·lelament, l’Ajuntament ha encarregat un estudi històric-arquitectònic dels immobles per valorar quins elements caldrà conservar en les obres del complex cultural. El regidor d’Urbanisme, Martí Abella, assenyala que en la fase de concreció del projecte de la biblioteca municipal, “és bàsic conèixer els condicionants que poden comportar les restes arqueològiques o patrimonials”.

Les excavacions arqueològiques s’han iniciat a la part del jardí de Cal Metge Solé, limitat pels carrers de Mirabalda i el Fe-solet. Pere Cascante explica que l’aparició d’”elements de notable interès” per sota la superfície del jardí, com una paret medieval amb dos arcs gòtics apuntats, posa de manifest que el nivell de circulació de persones era per abaix. Per aquest motiu, després d’acordar-ho amb la regidoria d’Urbanisme i els serveis tècnics municipals, s’ha considerat necessari excavar i buidar el jardí, d’origen romàntic, que presenta un rebliment de 3,5 metres d’alçada.

Ceràmica del segle XVIIInicialment, en les dues primeres cates que s’estan duent

a terme per comprovar la profunditat del pati, s’ha vist que hi ha un únic rebliment, datat del segle XVII. Han aparegut restes de ceràmica pisa del tipus blau català, que “marquen un període molt concret”, segons l’arqueòleg. Al parer de Cascante, això és “significatiu”, perquè vol dir que en capes inferiors, de períodes anteriors, es trobaran restes medievals.

En un principi s’havia calculat que aquests treballs s’allargarien uns dos mesos, però “segurament s’haurà d’am-pliar aquest termini” , segons preveu el seu responsable. I és

L’Ajuntament de Solsona inicia les excavacions arqueològiques al jardí de Cal Metge Solé L’arqueòleg preveu que surtin a la llum restes medievals en buidar el rebliment del pati

S’han trobat dos arcs gòtics apuntats, a més de ceràmica pisa del segle XVII

que el buidatge sol del jardí comportarà tres setmanes de feina a causa de les complicacions de l’espai, que és força estret i requereix l’ús d’una màquina de petites dimensions.

Al mateix temps, la setmana que ve és previst que comenci l’estudi històric i arquitectònic encarregat a l’empresa barcelonina Veclus. L’estudi dels paraments que realitzi complementarà la pla-nimetria existent i es contrastarà amb la recerca documental que s’està fent des dels serveis tècnics municipals, que, al mateix temps, estan en contacte amb diversos historiadors locals.

D’altra banda, Cascante ha avançat que també s’han realitzat algunes cates a la sala principal de Cal Morató, l’edifici contigu al de Cal Metge Solé, i que posen al descobert pintures murals del segle XIX.

11564 - Divendres, 11-04-2008

Page 12: Celsona 564

Solsona Ramon Estany

El passat Diumenge 30 de març de 2008, durant el matí, el pati d’aquesta escola es va omplir de parades

I activitats solidàries per dos projectes d’ajut al Tercer Món: La Col.laboració en la construcció d’un centre de salut materna per evitar la transmissió de la SIDA mare-fill (Àfrica), de Mans Unides. I l’ajut a un projecte d’activitats per atendre a nens/es i joves del barri de faveles Americanópolis de Sâo Paulo (Brasil) a càrrec de la Companyia de Maria.

Durant tot el matí, pares, mares i fills van participar en les diverses activitats, tómbola, tallers de jocs, contes a cau d’orella, tallers d’henna i trenes i circuit de psicomotricitat. A banda d’això, hi va haver una xocolatada, ballada de gegantons, subhasta d’obres d’artistes locals i la lectura del manifest de la Solidaritat, així com no hi van faltar les parades de comerç just, de samarretes de Mans Unides, una parada de la Companyia de Maria i diversos estands de llibres, plantes, pastissos, col-leccions, escola verda i manualitats dels alumnes.

L’Escola Arrels Primària celebra la 12a Fira de la Solidaritat

Una parada de manualitats dels alumnes

Adquirint material escolar

Els coleccionistes tenien una parada especial

Servint xocolata desfeta

La parada dedicada als 250 anys de la Companyia a Solsona

No hi va faltar la tradicional tómbola

12 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 13: Celsona 564

Solsona Ramon Estany

Joves de Solsona mostren la realitat social de la ciutat a través de curtmetratgesL’acte va tenir lloc al Teatre Comarcal de Solsona el passat 31 de març, amb l’assistència del regidor de ciutadania David Rodríguez i la regidora d’educació Encarna Tarifa

Una escenificació comentada sobre la síndrome d’Ulisses a càrrec del psicòleg Sergi Ballespí va servir de nexe conductor de l’acte, en que es van poder visionar dos curtmetratges realit-zats per alumnes de secundària de Solsona de l’IES Francesc Ribalta i de la UEC del Solsonès.

Rodríguez va felicitar molt sincerament a la vintena d’alumnes que han participat en la realització d’aquests curtme-tratges de temàtica social (un sobre la immigració i l’altre sobre les necessitats d’espais d’oci i trobada dels joves solsonins) en un projecte que “arriba a Solsona per primera vegada i esperem que tingui continuïtat”.

El regidor de Ciutadania va destacar-ne els “muntatges insòlits, originals i, el més important, que conviden a la reflexió”, alhora que va recordar que des de l’Ajuntament de Solsona, en el Pla de Ciutadania i Immigració es va considerar oportú centrar la temàtica sobre la convivència de les cultures diferents i valorà que el projecte ha donat bons resultats.

Reconeixent l’esforç d’aquests joves, l’ajuntament de Solsona els lliurà al final de l’acte un diploma per la seva par-ticipació.

Dins el mateix acte, també es van donar a conèixer els guanyadors del concurs INTERKANVI, el concurs de la convi-vència que van organitzar l’Ajuntament de Solsona i el Pla de la Ciutadania el passat mes de novembre. Una iniciativa adreçada als joves de 16 a 25 anys per fomentar la coneixença i l’intercanvi cultural entre els joves autòctons i els nouvinguts.

Rodríguez en va fer un balanç molt positiu i animà als joves a prendre part en les properes edicions. També va fer notar que tots els participants, en consideració del jurat, han assolit els objectius. Amb tot, es va escollir una parella guanyadora, la formada per Ostap Sokhatskyy i Alex Camps.

“La cultura ucraïnesa és molt semblant a la catalana”

L’Ostap i l’Àlex han estat els guanyadors del pri-mer concurs INTERKANVI que fomenta la convivència entre joves de diferents cultures a Solsona. Ambdós tenen 16 anys i estudien 3er d’ESO a l’IES Francesc Ribalta. Ells valoren molt positivament aquest concurs, al qual s’hi van inscriure perquè el van trobar molt interessant i per l’atractiu també de guanyar el premi.

L’Ostap Sokhatskyy va venir fa cinc anys d’Ucra-ïna i ja parla un bon català i reconeix que “La cultura ucaïnesa és molt semblant a la catalana”

13564 - Divendres, 11-04-2008

Page 14: Celsona 564

La comissió organitzadora de la 56a edició de la Fira de Sant Isidre de Solsona obrirà el proper dilluns el període de sol.licituds per a tots aquells joves majors de 16 anys que vulguin participar en el certamen.

Enguany, s’ha desvinculat la vigilància de les dife-rents exposicions particulars del marc de la Fira, fet que suposarà una disminució en la contractació de personal. Així, entre aquells que vulguin treballar en l’atenció públic, serveis i estands, tindran preferència els que ho hagin fet correctament en edicions anteriors.

Les inscripcions s’hauran de dur a terme mitjançant

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Gemma Montaner, de Solsona, ha estat l’artista respon-sable del cartell de la 56a Fira de Sant Isidre de Solsona. El cartell és una pintura acrílica sobre paper feta a mà on s’hi poden veure una ovella, una vaca i una cabra, animals protagonistes de l’edició d’enguany del certamen, en una composició que ens recorda les “pintures rupestres”, tal com diu la mateixa artista. Un any més, el protagonisme de l’obra és el bestiar, el principal atractiu de la Fira de Sant Isidre de Solsona.

L’elecció de l’artista ha estat mitjançant el sistema emprat en les últimes edicions per la comissió de la Fira. A partir del

Gemma Montaner realitza el cartell per la 56a edició de la Fira de Sant Isidre L’artista és membre de la Mostra d’Art Jove del Solsonès i ha estat escollida per la comissió seguint el mètode utilitzat en les passades edicions

llistat d’artistes de la Mostra d’Art Jove del Solsonès per ordre alfabètic del seu cognom.

El cartell va ser presentat a la Sala de Govern del Consell Comarcal el passat dimecres on hi assistiren els membres de la comissió organitzadora de la Fira, així com el director d’aquesta, l’Albert Muntada, el qual destacà “l’esperit ramader i rural del certamen que reflecteix el nou cartell”.

La Fira de Sant Isidre redueix el nombre d’hostesses per una major implicació dels participants

La direcció d’aquest 56è certamen n’ha desvinculat l’atenció i vigilància de les exposicions que es duen a terme en les sales privades i contractarà un menor nombre de nois i noies a partir de dilluns

un formulari que es pot omplir a l’oficina de Serveis a la Joventut, del Consell Comarcal del Solsonès, fins el pròxim divendres dia 25 d’abril. Cas que els nois i noies siguin me-nors de 18 anys hauran de menester l’autorització familiar. Els torns de treballs podran ser flexibles en funció de les necessitats i el nombre d’hostesses i vigilants així com la seva assignació concreta dependrà de la disponibilitat ho-rària dels inscrits. Enguany es valorarà també l’experiència professional en altres edicions del certamen o activitats similars, i la predisposició a desenvolupar les diferents tasques existents.

14 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 15: Celsona 564

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Els joves que no tenen personalitat jurídica podran accedir a beques per iniciatives juvenils

La Secretaria de Joventut ha convocat les beques adre-çades a aquells grups de joves, que volen promoure un o més projectes i no estan legalment constituïts com associació i per tant no tenen personalitat jurídica com a grup.

Els grups de joves per tal de poder-se acollir han de complir els següents requisits:

- Han d’estar formats com a mínim per 4 persones- 2/3 parts del total dels membres han de tenir edats com-preses entre 16 i 30 anys (ambdues edats incloses). Almenys un dels membres del grup ha de ser major d’edat- Si tots els membres del grup són menors d’edat, s’ha d’incloure una persona major d’edat que assumeixi les res-ponsabilitats legals corresponents.- No han d’estar inscrits a cap registre públic regulat mitjançant llei ni formar part d’una entitat associativa que tingui personalitat jurídica pròpia o delegada.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 22 d’abril i els projectes s’han de dur a terme durant l’any 2008. Els impresos i informació complementària es poden consultar a: http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/

Per a més informació us podeu adreçar a l’Oficina de Serveis a la Joventut del Solsonès o bé trucar el telèfon 973 48 35 16.

Empresaris per al Solsonès organitza per al proper dimarts 15 d’abril a les 20:15h,

una xerrada informativa sobre

‘L’Estatut del Treballador Autònom’

Com afecta aquesta normativa als autònoms?Realment poden cobrar atur o jubilar-se anticipa-dament? Què són els autònoms econòmicament dependents?Quins drets i obligacions estableix aquesta norma-tiva?

Lloc: Trav. St. Josep de Calassanç (pis sobre el museu del ganivet). Es prega confirmació de l’assistència al telèfon 973 482003 (M.Goretti)

Jornada de treball dels regidors i regidores de joventut al santuari de Pinós, coordinada pel ConsellL’àrea comarcal de joventut, encapçalada per Joan Solà, pretén potenciar el coneixement de la percepció rural als joves

El passat dimecres dia 2 d’abril es va dur a terme una re-unió de treball de la taula de polítiques de Joventut del Solsonès formada pels regidors i regidores de joventut de la comarca i coordinada pel Consell Comarcal, al Santuari de Pinós.

Una de les activitats que es va dur a terme va ser la visita a l’Aula rural d’aprenentatge. Un espai educatiu sobre el món rural, que a partir de la comarca del Solsonès, es pretén potenciar el coneixement i la millora de la percepció del món rural. Aquesta iniciativa la promou la Coordinació Rural de Catalunya.

En la reunió es tractà de la figura del tècnic/a rural i el programa joves i món rural, programes inclosos dins del Pla Comarcal de Joventut 2008.

El Conseller Comarcal de Joventut ha valorat molt po-sitivament el treball en equip que s’està duient a terme amb el conjunt dels regidors i regidores de la Joventut i vol promoure les reunions de treball en diferents punts de la comarca.

15564 - Divendres, 11-04-2008

Page 16: Celsona 564

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Montse Creus és escollida nova presidenta del Centre d'Estudis Lacetans

Relleva en el càrrec a Ramon Cardona, que ha presidit l'entitat des de la seva creació l'any 1995

Quin balanç fa d'aquests 12 anys de vida del Centre d'Estudis Lacetans?Doncs crec que és un balanç molt positiu perquè vam començar l'any 1995 amb molta il.lusió però amb molt pocs recursos i molta feina per fer. Tot i que al començament érem un centre bàsicament de recerca arqueològica, hem anat creixent i ara tenim tres seccions diferenciades, amb entitat pròpia, que con-formen un gran equip humà. Crec que ens hem consolidat a nivell de comarca i ara convé afrontar el futur tenint en compte la dimensió que ha adquirit l'entitat.

Entrevista a Ramon Cardona, arqueòleg i expresident del Centre d'Estudis Lacetans

El Centre d'Estudis Lacetans va renovar la totalitat de la seva junta directiva durant l'Assemblea General Ordinària que l'entitat va celebrar el cap de setmana passat a la Sala d'Actes del Casal de Cultura i Joventut de Solsona, davant d'una vintena de socis de l'associació.

La nova presidència del Centre d'Estudis Lacetans va recaure en Monste Creus, que va rellevar en el càrrec a Ramon Cardona, que ha presidit l'entitat des de la seva creació, ara fa 12 anys. En la seva intervenció, Creus va agrair la tasca de Cardona al capdavant de l'entitat i va destacar "la contribució" que des del CEL s'ha fet "per salvaguardar el patrimoni col.lectiu" del Solsonès.

Al seu torn, Cardona va recordar els inicis del CEL i va repassar alguns dels moments més rellevants dels 12 anys d'història de l'enitat. El president sortint va destacar la feina que les tres seccions del Centre han portat a terme en els darrers anys i va encoratjar els membres de l'entitat "a seguir treballant per revaloritzar i preservar el patrimoni comarcal".

Durant la junta es van aprovar també els pressupostos de l'entitat referents als anys 2006 i 2007. L'exercici per aquests dos anys s'ha tancat amb un superàvit de 4.000 euros. A més, el pressupost d'ingressos es va situar en 153.000 euros i el capítol de despeses en 148.000 euros. Les xifres "demostren l'enorme activitat que ha portat el CEl en aquets dos anys", va subratllar el tresorer de l'entitat, Marcel.lí Corominas.

Durant l'Assemblea es va debatre i aprovar la nova pro-posta organitzativa de l'entitat. L'objectiu dels canvis responen al voluntat dels responsables del CEL de millorar la coordinació entre les seccions i impulsar la professionalització de l'entitat. En aquest sentit, es va crear el càrrec de coordinador de l'entitat, que va recaure en David Guixé.

La nova junta del CEL espera seguir la tasca que s'ha fet en aquests anys, ampliant horitzons i projectes i treballar per mirar

d'implicar activament a més persones. El Centre d'Estudis Lace-tans impulsa projectes d'investigació i difusió relacionats amb el patrimoni natural i cultural del Solsonès, i actualment compta amb més de 200 socis. El proper dia de Sant Jordi posarà a la venda el DVD/CD "Inventari del Patrimoni Natural i Cultural del Solsonès", amb un miler d'entrades referents a l'art, l'arquitectura, les restes arqueològiques i la fauna i la flora del Solsonès.

D'esquerra a dreta Corominas, Cardona i Creus

"el CEL s'ha consolidat a nivell comarcal"

16 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 17: Celsona 564

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Ha canviat molt l'interès de la comarca vers el patrimoni cultural i natural en aquests 12 anys?Jo crec que ha canviat molt i que el CEL hi ha contribuït de manera important. Penso que una entitat com la nostra s'hauria creat, igualment, en aquella època per iniciativa d'altra gent perquè tota comarca disposa d'uns recursos naturals i culturals que aquestes entitats ajuden a promoure i conservar. Però bé, vam ser nosaltres i, a còpia de molta feina, ara tothom sap qui som i què fem. El CEL ja és una entitat important de la comarca amb prestigi a casa nostra i a fora.

Van ser difícils els començaments? Ha estat complicat i fins i tot s'ha de dir que durant els primers temps vam haver de finançar-nos a través d'algun partit polític de l'oposició. Després, a còpia d'anys de treball i d'implicació de moltes persones, hem anat establint els canals de finançament que ens pertoquen, sabem on hem d'anar a picar i la situació actual ja és una altra.

Encara els vinculen a unes determinades sigles polítiques? Jo crec que ara la gent ja no ens hi vincula. El centre s'ha omplert de gent de totes les tendències i sensibilitats i en els darrers anys no he vist cap tipus de recel en aquest sentit. Ara la gent ja ens coneix, tenim contacte amb molts ajuntaments de qualsevol color polític i la nostra tasca es valora com el que és, sense interferències polítiques.

Què destacaria d'aquests 12 anys?En el camp arqueològic, el fet d'excavar tres jaciments a la

comarca. D'aquests tres, el de Sant Esteve d'Olius i el del Castellvell ja es coneixien però el de Pinell el vam descobrir nosaltres i això ens omple d'orgull. Però també s'ha de desta-car la gran tasca que fan el Grup de Natura del Solsonès, la Secció d'Història Contemporània o la revista Oppidum i les publicacions que tirem endavant. En aquests anys s'ha fet una tasca immensa a nivell d'estudis, projectes i activitats, i a més, s'ha aconseguit implicar un gran nombre de persones que avui permeten mantenir i augmentar el nivell dels projectes que s'impulsen des del CEL.

Què s'ha de millorar?Un aspecte important és millorar la coordinació entre totes les seccions perquè treballen molt i cal aprofitar tots els seus es-forços. A més, també se n'haurien de crear de noves, augmentar les línies de recera i de subvencions i fins i tot poder disposar d'un local i professionalitzar algunes de les tasques que s'han de portar a terme.

Com pot contribuir el CEL al desenvolupamnet comarcal?El tema de la difusió és important i sempre hi hem apostat. A més, penso que el projecte "El Solsonès, Natura i Cultura al bell mig de Catalunya" que es va presentar en motiu del 10è Aniversari exemplifica amb exactitud el model de comarca que defensem. Pensem que és bàsic valorar el patrimoni co-marcal i, per exemple, seria interessant que Solsona tingués un centre d'interpretació que expliqués què és el Solsonès i què s'hi pot trobar.

17564 - Divendres, 11-04-2008

Page 18: Celsona 564

Castellar de la Ribera Redacció

El passat diumenge dia 16 de març, al municipi de Caste-llar de la Ribera va tenir lloc la celebració de l’autocross consistent en diferents curses de cotxes de les categories de 1800 cc, 2000 cc i una cursa de Car cross, puntuable per l’Open de Lleida.

La cita, que es va iniciar a les 10 del matí amb la cursa de cotxes, en un circuit molt ben condicionat, va aixecar molta expectació a l’espera que el pilot de Castellar de la Ribera sortís a competir en la categoria de Car cross.

En aquesta darrera categoria, el pilot local Marc Roma va obtenir una meritòria segona posició, i va estar molt a prop de guanyar la cursa.

En aquest esdeveniment, l’organització vol destacar la participació i col.laboració de tothom en la celebració d’aquest acte, el qual va tenir una gran afluència, tot i el fort vent que va bufar tot el matí.

Per completar el dia, a les cinc de la tarda va tenir lloc la inauguració de les obres d’ampliació del Local Social de Castellar de la Ribera.

Marc Roma queda segon classificat en l’autocross de Castellar de la Ribera

Inauguració de l'ampliació del local social i futbol sala femeníUn cop inaugurades les obres, va tenir lloc un torneig

de futbol sala femení entre els equips d’Arrels, Arrels Futsal i Penya Barcelonista.

18 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 19: Celsona 564

El Consell Comarcal treu a concurs l’execució d’obres incloses al Pla de Camins

Han estat aprovats, mitjançant acord de la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, exercint competències delegades pel Ple, en la sessió de data 13 de març de 2008, l’expedient de contractació, la despesa i el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir el concurs per a l’adjudicació de l’execució de les obres incloses en el Pla de camins d’interès comarcal del Solsonès, lot 1 i lot 2, així com també les tasques de consultoria i assistència per a l’adequació de l’execució dels projectes bàsics d’aquestes obres.

Els esmentats plecs i la resta de documentació es troben exposats a la Secretaria del Consell Comarcal del Solsonès, on poden ser examinats en dies hàbils i hores d’oficina.

Així mateix es procedeix simultàniament a la publi-cació de l’anunci de licitació en base al següent:

Descripció de l’objecte: execució de les obres inclo-ses en el Pla de camins d’interès comarcal del Solsonès, lot 1 i lot 2, així com també les tasques de consultoria i assistència per a l’adequació de l’execució dels projectes bàsics d’aquestes obres.

Termini d’execució: pel que fa a l’execució d’obres 12 mesos i en relació a les tasques de consultoria consultoria i assistència per a l’adequació de l’execució dels projectes bàsics d’aquestes obres 90 dies.

Pressupost base de licitació: 3.185.392,60 euros, IVA inclòs. Import de les tasques de consultoria consultoria i assistència per a l’adequació de l’execució dels projectes bàsics d’aquestes obres: 250.000 euros, IVA inclòs.

Comarca Redacció

L’Hotel Solsona Centre millora l’estalvi d’aigua

Aquesta setmana el com-plex hoteler de Solsona ha instal.lat un sistema que mi-llora l’eficiència en el consum d’aigua de les aixetes fins a un 65%. Segons han informat els responsables de l’Hotel, s’han instal.lat 90 difusors i economitzadors d’aigua a les aixetes de les 30 habitacions en una inversió encaminada a reduir el consum d’aigua, ja que permeten passar d’un cabdal de 25 litres per minut a un de 7’5 litres/minut.

La mesura també pretén conscienciar els clients i usuaris de l’hotel, que sense perdre qualitat del servei que gaudeixen, poden percebre les mesures i hàbits estalviadors en bé de la societat i el medi ambient.

Detall dels difusors i economitzadors

19564 - Divendres, 11-04-2008

Page 20: Celsona 564

Sant Climenç Escola de Sant Climenç

En versL’espai de poesia de l’escola de Sant Climenç

El divendres passat tota la colla de l’escola de Sant Climenç vam anar a la ràdio, però no pas de visita, no, sinó a enregistrar un programa de poesies, que ja feia temps que preparàvem.

Resulta que fa un parell d’anys vam conèixer la Lola Casas, una mestra i poetessa, que escriu uns versos molt bonics; fa poemes amb fets i moments del dia a dia: Claveguera, Roba estesa, Moto que passa, Examen, Classe de mates, Fanals, Ca-ramels, Tots a taula, Sol solet... per això ens agraden tant!

Quan ens van dir d’anar a la ràdio, ens va semblar que podríem recitar textos de la Lola Casas; i així ho vam fer: dues de nosaltres, les més grans, vam fer de presentadores i rapsodes; la resta vam recitar; fins i tot hi va haver endevinalles!!

Ens ho vam passar molt bé. El programa que vam enre-gistrar es diu EN VERS, i s’emetrà a Solsona FM, el dimarts 22 d’abril, el dia abans de Sant Jordi, a les 11 del matí.

No us el perdeu!!

Clariana de Cardener Redacció

L'estació de servei de Clariana ha tancat

Dilluns passat finalitzava oficialment el servei que venia oferint l'Estació de Servei de Clariana amb l'aixecament oficial de l'acta de clausura de les instal.la-cions per part de l'autoritat competent. Ja feia uns 30 dies que no disposaven de servei ni es rebia la corresponent recàrrega de combustibles. L'estació de Servei ha estat en actiu des de fa 15 anys quan es va inaugurar, tot i que, els últims anys, ja s'havia tancat la part esquerra i només en servia una banda.

Els Treballadors ens han fet arribar un desig, "una disculpa per tots aquests últims dies que no els havien pogut servir en condicions i, un agraïment de tot cor, al munt de clients i amics que, fidels i atents, comptaven amb nosaltres"

Ramaderia Redacció

Una mare prolíficaA aquesta fotografia hi podeu veure aquesta

ovella que el dimecres passat va parir SET xais. Set xais quan el normal de les ovelles és que en tinguin UN, si són dos o tres ja és extraordinari. Ben bé una ovella prolífica. Dels 7, dos van nèixer morts i dels cinc restants es van espavilant força de pressa. Són tant xics que la mamella de la mare no els cap a la boca, ens comenten.

A la foto hi veieu també al Josep Malé que és l'encarregat i responsable del ramat de més de 500 ovelles que tenen a Cal Governador Vilà, a Bonolls, prop del Pi de Sant Just, que va ser el que, de matinada, va atendre aquesta ovella tan "canyera".

20 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 21: Celsona 564

Vall de Lord Dolors Pujols

Els jubilats celebren la festa de Pasqua

El club de jubilats L’Arcada va organitzar el passat diumenge una festa per celebrar la Pasqua. Mones, truites i un bon tec al Bon Dia van acabar amb l’actuació dels músics de la Vall de Lord, una formació de dues generacions de músics autodidactes.

Concert de “la camerata de l’Ocab”El dia anterior a la festa de Pasqua, l’Arcada va organit-

zar un concert amb “La Camerata de l’Ocab”, que va tenir lloc al teatre de Sant Llorenç i va comptar amb una bona assistència de públic que van valorar molt positivament l’actuació.

Els músics

Titot presenta Entestat en la independènciaEl cantant d’Aramateix i Mesclat explica de manera planera quin espai polític ocupen les

Candidatures d’Unitat Popular en el seu llibre

Entestat en la independència, raons de la meva mili-tància a la CUP és el llibre on el berguedà Francesc Ribera, “Titot” explica perquè, després de 21 anys de militància a l’esquerra independentista s’ha decidit a vincular-se amb el nou projecte polític de les Candidatures d’Unitat Popular. Plenament dedicat a la presentació del llibre arreu de la ge-ografia dels Països Catalans, Titot va ser el passat dissabte a Sant Llorenç per presentar el llibre a la biblioteca municipal, en un acte organitzat pel casal l’Estaca. Anna Maria Guijarro, regidora de la CUP de Berga va presentar l’acte. Un Titot optimista va explicar en què consisteix el seu llibre i va parlar de la independència com a quelcom possible, apuntant que politòlegs que treballen per la Unió Europea ja contemplen aquesta possibilitat per d’aquí a uns 12 anys.

Titot i Anna Maria Guijarro durant la presentació

21564 - Divendres, 11-04-2008

Page 22: Celsona 564

Cartellera

Sopar Arrels generació 84

Hem vist que ningú no mou el cul, i les dues de sempre hem decidit organitzar el sopar de 4rt d'ESO. Tindrà lloc el dissabte dia 17 de maig, havent de confirmar l’assis-tència abans del dia 10 del mateix mes. Depenent de la gent que vingui decidirem el restaurant.Envieu un e-mail a:[email protected] [email protected] els e-mails rebuts tindran resposta.Qualsevol col.laboració del que sigui serà ben rebuda, rotllo rutes, jocs… Esperem que vingueu tots i ens ho passem com nosaltres sabem.

SONIA i SUSANAS’està organitzant un sopar de 4t ESO de l’any 98-99,

pel dissabte 31 de maig. Confirmeu assistència abans del 15 de maig per assignar restaurant.

678 430 503 - 620 309 207

Presentació del segon recull de contes del món biblioteca municipal - 19 d’abril, 18 h

Presentació del llibre ‘Senyores solsonines’sala cultural de l’Ajuntament - 20 d’abril, 20 h

AULA D’EXT. UNIVERSITÀRIA: ‘Camins hidrològics del Solsonès’sala cultural de l’Ajuntament - 17 d’abril, 18 h

En el marc de l’Aula d’Extensió Universitària, Carles Balasch, doctor en Geologia i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Lleida, pronunciarà la conferència “Camins hidrològics del Solsonès al llarg del segle XX”.

Curs de l’idioma i la cultura japonesosCambra de Comerç (av. Països Catalans, 7)del 6 de maig al 24 de juliol , curs debutant, de 19 a 20.15h; curs bàsic, de 20.30 h a 21.45 hLes inscripcions es duen a terme a la Cambra de Comerç de Solsona (tel. 973 48 23 32) o bé a Ken Office (973 48 22 03 / 629 368 214 - [email protected])

Assemblea del Crit

L’Associació Cultural el Crit convoca a socis i a tothom que estigui interessat a l’assemblea general que tindrà lloc el proper divendres 18 d’abril a la sala polivalent del casal de cultura de Solsona a les 21:00 hores. L’ordre de la mateixa serà el següent:1.- Memòria d’activitats 20072.- Estat de comptes de l’Associació3.- Solsona Rock Festival 20084.- Precs i preguntes

Si vols que Solsona tingui el seu festival, vine a dir-hi la teva.

NO DEIXEM PERDRE EL SOLSONA ROCK FESTIVAL!Ja són 3 edicions, la comarca necessita un festival d’estiu i en perilla la continuïtat, no deixem que això sigui la notícia del proper estiu, i participa, dóna la nota, crida, implica’t, mulla’t ... i vine el proper dia 18 d’abril a la Sala d’Actes del Casal de Jovent de Solsona a les 21:00 h a dir-hi la teva i involucrar-te en l’organització del SRF08.

TOQUES UN INSTRUMENT DE COBLA?T’AGRADARIA VENIR A TOCAR AMB LA COBLA JUVENIL CIUTAT DE SOLSONA?Si toques el FLABIOL, el TIBLE, la TENORA, la TROMPETA, el TROMBÓ, el FISCORN o el CON-TRABAIX, no t’ho pensis més i vine els següents dies a assajar amb nosaltres al Casal de Cultura (entrada per l’Escola de Música):Dissabte 26 d’abril - Dissabte 10 de maig - Dissabte 31 de maig d’ 11 a 13 h.Gratuït i obert a tothom. Per a inscripcions i més informació: 669776095

L’ajuntament convoca el concurs literariEl 5è concurs literari de Sant Jordi té enguany per temàtica “Els Joves”L’ajuntament de Sant Llorenç de Morunys ha convocat el seu V concurs literari obert a tothom. El certamen consta de dues modalitats: una en poesia i l’altra en prosa. S’adjudicaran dos premis per categoria: un primer dotat amb 350 euros i un segon amb 175 euros. Un jurat format per persones del municipi escollirà les composicions guanyadores. Els premis s’otorgaran el dissabte 26 d’abril durant la festivitat de Sant Jordi, que tindrà lloc al Teatre. Tothom qui ho desitgi pot recollir una còpia de les bases del concurs a l’ajuntament.

22 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 23: Celsona 564

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Aquests joves han arribat al final de la temporada amb una nota molt alta, esportivament parlant. L’Any passat van ser primers en la categoria Cadets, aquest any són segons a la Lliga de Juvenils, la qual cosa ens fa pensar que han treballat de valent hi han fet un gran esforç per assolir aquest repte de quedar segons en l’esmentada Lliga.

Com tots sabeu el canvi de lliga el noten els jugadors, però aquest grup de joves ens han demostrat que a pesar de passar de Lliga, han treballat units amb companyonia i mirant tots en una mateixa direcció, el resultat és aconseguir les fites que s’han proposat. Mirat des de fora crec que aquest equip cal mimar-lo i cuidar-lo, han demostrat que el seu potencial és molt gran.

En tot aquest assumpte de temporades, lligues, reptes i resultat final ..., hi han tingut molt a veure dues persones: el delegat Sr. Santi Punzano i l’entrenador Sr. Miguel López, que amb la seva aportació han fet pinya vora els jugadors en els moments bons i en els no tan bons.

A tots, felicitats.

Juvenils segona divisió

Els jugadors de l’equip de segona Divisió són els següents:Marc Busquets, Gerard Punzano, Paulo Jorge da Costa, Aleix Masip, Marcel Carrio, Xavi Simon, Oriol Vega, Ramon Mañanich, Aleix Reig, Marc Codina, Albert Lopez, Ramon Alet, Bryan J. Martinez, Oriol Vila, Joan Obiols, Victor Lopez, Ferran Puig.

Juvenils Segona Divisió.L’Entrenador Sr. Miguel López i el delegat Sr. Santi Puzano.

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Consergesd'ambdós sexes

23564 - Divendres, 11-04-2008

Page 24: Celsona 564

Educació CEIP Setelsis

Frankenstein era un científic boig però molt intel.ligent que un dia va decidir crear un monstre al seu laboratori. La història real fa una mica de por però aquesta versió anglesa és molt divertida. Molts alumnes del CEIP Setelsis vam sortir a participar i ens ho vam passar molt bé.

Gràcies al Dr. Frankenstein vam repassar les parts del cos i vam cantar cançons molt divertides.

Després de veure l’obra vam continuar treballant a la classe. La senyoreta ens va proposar d’inventar-nos un final per aquesta història. Aquí en teniu un exemple:

M’han tret el cervell i li han posat al monstre

Hem ajudat a fer la creació d’en Frankenstein

Una versió molt divertida de Frankenstein

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVA TEMPORADA PRIMAVERA-ESTIU (ROBA O-2 ANYS)

SEGUIM AMB LIQUIDACIÓ DE TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Hem fet un concurs de preguntes i ens ho hem passat molt bé

24 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 25: Celsona 564

Educació IES Francesc Ribalta

Tarragona: modernitat i història

El dia 3 d’abril els alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES Francesc Ribalta ens vam haver de llevar molt d’hora per començar un dia molt intens.

A les 7 del matí vam agafar l’autocar per anar a la refineria de petroli de Repsol YPF de Tarragona. Un cop allà ens van fer una visita guiada per les seves instal-lacions. Vam aprendre la història de Repsol, el funcionament d’una empresa d’aquestes dimensions i els passos per a refinar el petroli: des que s’obté fins que el podem utilitzar. Tots junts vam dinar a la platja de Tarragona, mentre gaudíem d’una estona de sol.

A la tarda un guia ens va transportar a la Tarraco romana, tot explicant-nos els monuments més significatius, com per exemple: l’amfiteatre, el circ i la muralla. Completàrem la sortida amb una visita al Museu Nacional d’Arqueologia de la mateixa localitat. Després d’aquestes activitats que ens van permetre enllaçar passat i present, vam reprendre el camí cap a Solsona.

Arnau Abella i Berta Caballol

EDUCACIÓ INFANTIL PRIMER CICLE (0-3 anys)Dates: del 5 al 16 de maig.• Pàrvum-Arrels• Escola Bressol • Ludoteca Pendent de confirmar dates:• Escola Bressol d’Olius • Els Piteuets (St. Llorenç de Morunys)

BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ (16-18 anys)Dates:Del 13 al 23 de maig• C.C. Arrels II• IES Francesc Ribalta

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR (+ 18 anys)Dates del 26 de maig al 6 de juny• C.C. Arrels II• IES Francesc Ribalta• Escola Capacitació Agrària (Olius)

Educació

25564 - Divendres, 11-04-2008

Page 26: Celsona 564

Educació Escola Arrels

Jocs i més jocsAvui farem memòria d’alguns jocs als que havíem jugat algunes generacions

JOCS DE PILOTA

1r Joc“Periquito, se fue a la plaza,compró pan, y calabaza”Es treballa la lateralitat en aquest joc perquè primer es fa amb les dues mans, després amb la mà esquerra i la dreta, picant un cop les mans, aixecant una cama i picant de mans ...A cada vers es tira la pilota a la paret i cada cop que acaba la cançó, amb un grau més de dificultat. Quan un perd, continua el següent.

2n Joc - SALT DEL CAVALLEs tira la pilota a la paret i quan rebota a terra s’ha de saltar. El jugador següent fa el mateix i es posa al final de la fila.

3r Joc “PIES QUIETOS”Es posen els nens en rotllana i un nen al centre amb una pilota. El nen tira la pilota enlaire dient el nombre d’un dels seus com-panys. Tots els altres s’escapen i el que han dit el seu nombre intenta agafar la pilota el més ràpid possible. Quan ja la té diu: “Pies quietos” i tots els altres s’han d’aturar. Fa tres llargues passes en direcció al que té més a prop i li llança la pilota intentant tocar-lo. Si el toca, llavors aquest para.

4t Joc - “CAMPS”Es fan dos grups de jugadors. Els capitans dels equips des d’una distància de 3 metres, caminen pas a pas dient or, plata, or, plata... fins que el primer trepitja el peu de l’altre, i això li dona dret a triar primer el jugador que vol en el seu equip. Quan ja han fet la tria es divideixen el camp en dos parts i els d’un equip tiren la pilota als de l’altre equip procurant agafar-la. Si no l’han agafada llavors un membre de l’equip va a l’altre grup. Hi ha versions poc clares d’aquest joc.

JOCS DIVERSOS

PASSAR L’ANELLÉs un joc ideal per fer en dies de pluja. Tota una colla de nens en renglera i amb les mans en posició de resar esperen que el qui passa l’anell, els el deixi a les seves mans. Quan ja l’ha deixat a les mans d’algú, canta passant la mà pel cap de tots els jugadors: Pica martell endevina qui té l’anell.El que li toca endevinar-ho diu una persona. Si l’encerta passa l’anell, sinó paga penyora.Pagar penyora- Vol dir que ha de donar una cosa seva i llavors per recuperar-la ha de fer el que els altres li manin.

EL SABATOTEl sabatot, l’espardenyotmans a darrere i ulls aclucats.A sota el pont del riufileu i dormiu (Tornada)Qui s’ha pixat al llit?Tots els nens en rotllana canten mentre un nen va voltant amb una sabata i la posa darrere d’algun company. I quan diuen, qui s’ha pixat al llit? El que té la sabata al darrere s’aixeca i persegueix al qui li ha posat. Si no l’atrapa, ell dona la volta a la rotllana. ARRENCAR CEBESUn jugador s’asseu a un banc i els altres a damunt seu en filera i ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa de pagès que arrenca les cebes i ha de fer molta força. Quan ja ha arrencat una ceba, la ceba arrencada ajuda al pobre pagès.

JOC DE LES ESTÀTUESÉs una botiga d’estàtues. Hi ha un botiguer, un comprador i les estàtues. El botiguer toca les estàtues pel botó que les fa fun-cionar que és al cap. Les estàtues s’han de moure amb gràcia perquè el client les compri.

26 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 27: Celsona 564

JOC DE CROMOSAbans es feia col·lecció de cromos. Per tenir-ne més, es jugava amb els repetits. Es posaven en un terra llis i amb el palmell de la mà s’havien de girar donant cops a terra.

JOC DEL TELÈFONEs posa el grup en filera i el de davant de tot diu una paraula al del darrere i aquest la diu al de més endarrere, i així fins a arribar al final. Després cada un repeteix la paraula que ha entès.

EL MAR“Por el mar, por el mar por la via, via, via por el mar, por el mar por la via va a pasar”.

Un parell de nens es donen les mans i es miren cara a cara. Tots els altres nens fan una filera agafats per la cintura. Passen per sota els braços del parell de nens anterior i canten la cançó. Quan arriba l’últim nen de la filera, es queda i li fan la pregunta: - Que t’estimes més or o plata? Segons el que respon, es col·loca darrere d’un d’ells. Quan ja ha passat tota la filera, fan força a veure quin bàndol guanya.

EL PARE CARBASSERUn grup numerat de l’u fins a l’últim i un que fa de pare car-basser.Comença dient el pare carbasser: -El pare carbasser quan va morir va deixar sis carbasses. El nombre sis ha de dir: -Sis no set . I així anar seguint la cadena fins que un està distret. El que es distreu paga penyora. Aquest joc és un exercici d’atenció.

Educació Escola Arrels

El dia 1 de Juny celebrarem la festa dels 250 anys de l’Escola

La Teresa Trench, la Míriam Sabata i la Laia Vendrell, alumnes de tercer d’ESO de l’escola Arrels II, participen al concurs Diguescom de Com Ràdio fent una entrevista a Maria Elina González, alumna de primer de batxillerat arribada d’Argentina fa uns anys.

L’activitat ha estat preparada des de les matèries de llengua i atenció a la ciutadania i el resultat ha estat molt positiu.

Cal fer un agraïment especial a la direcció de Solsona FM per deixar gravar l’entrevista a les seves instal•lacions.

Per acabar volem dir-vos que del 2 d’abril al 2 de maig s’obre un període de votacions populars per aquest progra-ma, només cal entrar a la pàgina del concurs, diguescom.cat, clicar a “escolta i vota”, posar Solsona com a paraula clau i marca l’opció “entrevista”. D’aquesta manera podreu escoltar l’entrevista i, si us agrada, la podreu votar.

Els alumnes de tercer d’ESO de l’escola Arrels II participen al programa concurs Diguescom de Com Ràdio

Tres estudiants del centre entrevisten una alumna nouvinguda

27564 - Divendres, 11-04-2008

Page 28: Celsona 564

Psicologia de la vida quotidiana Sergi Ballespí

Jo crec que depèn... tot depèn del que t’hagi passat, a la infància. Potser sí que en alguns casos pot influir.El nen és el pare de l’home. No sé qui ho va dir.

Jo sóc molt diferent de quan era petit.No tant.

Home, sí. Vas superant les coses i et fas home.Et fas home.

Sí. Vull dir que aprens a comportar-te.I això què significa?

Que aprens en qui pots confiar, en qui no, quan pots dir les coses...Tu ets una persona que s’obre especial-ment poc. Ens hauríem de preguntar: i per què no confies, tu?

Jo sí que confio!No expliques les coses pràcticament a ningú. De fet, és com si no et passés mai res. Sempre sembles misteriosament con-tent. Podríem dir que no tens cap amic, a part de mi, i fracasses sistemàticament en les relacions sentimentals. I dius que confies?

Confio en qui es pot confiar. Jo no en tinc cap culpa si en el fons no et pots fiar de ningú.Clar.

De fet t’equivoques en tot. Sí que em passen coses, però no tinc per què ex-plicar-les a ningú.No, no, i tant que no. Tu ets molt especial. Tu ets diferent dels altres i ets absoluta-ment autosuficient!

No és això. És que no vull atabalar ningú amb els meus problemes. La gent ja en té prou amb els seus.És veritat, si no els expliques no atabales els altres. Però més aviat sembla que no goses demanar ajuda per a no semblar dèbil, per no haver d’acceptar que potser tu sol no pots amb tot, o per no haver d’afrontar que te la neguin o que no te la puguin donar.

Tampoc no estic sempre content. El que passa és que quan surto m’agrada mostrar-me simpàtic. Quan no estic bé no em deixo veure, per això em veus sempre content.Quina relació més genuïna, no? Sempre

veient la mateixa part de tu, sigui sincera o no... En qualsevol cas vull que sàpigues que a mi no em fa res veure’t enfadat o trist.

Jo no crec que les nostres debilitats siguin cosa dels altres.No fos cas que si veuen que de tant en tant no som simpàtics i alegres deixéssim d’agradar-los!

Avui no em faràs enfadar.No ho pretenc, eh? No t’equivoquis.

I per què em dius aquestes coses?Per què series més feliç si visquessis amb menys por.

Por de què?De mostrar-te tal qual ets.

M’agrada com sóc i em mostro tal qual, xaval. Per què no vagi pel món airejant els meus problemes no significa que no em mostri tal com sóc.Però t’amagues dels altres quan estàs fumut perquè no vols que et vegin mala-ment. Només vols que vegin la teva part fantàstica.

Clar. Quin problema, no? Serà per això que jo tinc tants amics i tu tan pocs?Gent coneguda.

Què?Companys de festa.

No, no, amics.Un amic és alguna cosa més que algú amb qui riure de trivialitats un divendres al vespre, no creus? Coneguts, companys, col.legues... però un amic és una altra cosa.

I de ‘nòvies’ n’he tingut unes quantes.Et refereixes a aquests rotllets que no et duren ni una setmana? O a aquella noia que et va dir que li agradaves tant i tu la vas engegar als tres dies?

No he tingut sort amb les relacions.Quan algú se t’acosta massa t’espantes i fuges.

No hi ha cap mal en voler viure una mica la vida.És veritat. Però recorda que estàvem parlant de confiança, i de moment tenim algunes proves que tu, precisament, no confies en la gent.

I per què no hi confio?

Suposo que per por.

Por de què?...de que et facin mal, de que et fallin, de que t’abandonin, de que et traeixin, no ho sé...

Doncs si no ho saps què parles!Parlo del teu benestar.

Jo estic molt bé com estic.Parlo de mostrar-te tal qual ets.

Ja ho faig.De mostrar més sovint els teus sentiments sense por de ser rebutjat.

Però quines mariconades! Què t’em-patolles?És trist que hagis d’anar pel món amb una màscara.

Típic i tòpic, típic i tòpic.No et sap greu anar pel món amb aquest personatge presumptuós i arrogant, amb aquest posat suficient i sobrat, com si tu ho sabessis tot, com si tu no tinguessis mai cap problema, i que mai ningú no arribi a conèixer qui ets en realitat? Segurament ni tu mateix?

‘No entiendo’, ‘no entiendo’! Jajajaja!Ja m’he acostat massa i ja et destorbo eh?

Escolta, no sé si te n’has adonat però jo no t’he demanat hora, eh?Si no vols sentir el que et dic m’ho pots dir directament.

D’acord, no vull sentir el que em dius.Em pregunto per què...

Confiança

Opina- Actuem davant dels altres com si fóssim

un personatge? Quantes cares tenim?- Què significa ‘ser nosaltres mateixos’? És

bo o dolent mostrar-nos tal com som?- Per què de vegades no volem sentir

segons quines coses?

www.sergiballespi.blogspot.com

Enquesta 1:Quan no estic bé...- M’agrada explicar-ho a un amic- Prefereixo quedar-m’ho per mi i no

dir-ho a ningú

28 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 29: Celsona 564

Psicologia de la vida quotidiana Sergi Ballespí

Vols opinar?

www.sergiballespi.blogspot.com

Resultats de l’enquesta anterior:

Patir fa créixer?

Sí ..............................................4 ... 80%No, pots créixer exactament igual sense patir ....1 ....20%

La meva tolerància a la frustració és

1 molt baixa .......................................0%23................................................3 .... 75%45 molt alta ................................1 .... 25%

Aquesta setmana s’han fet 8 comentaris a l’article “Moviment”. Alguns d’ells són:

"La felicitat no existeix, només existeixen moments feliços". Marta

“¿Preferiría no ser niña? Bueno, mi lado infantil también me da muchas alegrías, no sé si pagaría el precio de una supuesta madurez plena a cambio de convertirme en una radical adulta... Claro que también podría pregun-tarles a los que tienen que aguantar las pataletas de frustración que exudo de vez en cuando... ¿no?” Fa

“Fa, estic d’acord amb tu, tots portem una nena capritxosa (i q duri per molts anys ;-)” Marta

“...Em refereixo per exemple a l’ansietat, que és una emoció negativa carrega-da d’energia. És important per saber estar alerta o en tensió davant un perill, però es converteix en un greu problema quan ja no hi ha perill...” Eva

Fa uns mesos la nostra entitat va començar per les nostres sòcies un curs de pachwork. Les classes les imparteixen dues de les nostres associades, la Montse de la Molsosa i la Pili de Sant Llorenç de Morunys.

Aquest curs té un doble objectiu, per una banda donar la possibilitat a les alumnes de desenvolupar la seva imaginació

Associacions i Entitats Associació de Dones del Solsonès

Curs de pachwork

i creativitat, i per l’altra crear un punt de trobada on les dones puguin intercanviar experiències i puguin esbargir-se de les obligacions imposades per la societat en relació als rols esta-blerts. Podreu veure aquestes petites obres d’art al nostre estand de la fira de Sant Isidre.Gràcies Pili i Montse.

29564 - Divendres, 11-04-2008

Page 30: Celsona 564

Ja hem començat! El diumenge passat dia 6 d’abril vam iniciar el camí de Sant Jaume a Montserrat

La primera etapa, de 25 quilòmetres, la vam fer 44 persones però som més de 50 que ens hem proposat fer aquest camí. Al cambril, un monjo ens va fer la benedicció del pelegrí i amb la credencial a la motxilla vam començar a seguir les fletxes grogues fins a Igualada. Abans de Santa Cecília vam parar a esmorzar i el dinar el vam fer a Castellolí. Vam arribar força cansats a l’ajuntament d’Igualada però satisfets de tenir el segon segell de la ruta.

El dia 27 d’abril farem la següent etapa d’Igualada a la Panadella. Si hi esteu interessats us hi podeu afegir.

Caminades Centre Excursionista del Solsonès

Benedicció del pelegrí La primera senyal del camí

La caminadora més gran i la més jove

1a etapa del Camí de Sant Jaume

30 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 31: Celsona 564

Artesans i productors ecològics Celsona Informació - Ass. d'Artesans i Productors Ecològics

Anna Delgado López és nascuda a Barcelona, fa vint anys que resideix a Solsona. Realitzà els seus estudis a l’esco-la Massana de Barcelona en l’especialitat de procediments pictòrics. Guanya un concurs de disseny de la Fundació Miró, i utilitzen aquest objecte en vàries ocasions, com aniversaris de la Fundació. També el tenen a la botiga de la fundació exposat i per vendre.

Fins ara, he fet diverses exposici-ons de pintura per arreu de Catalunya.

Fa uns mesos acabo d’obrir un taller d’art, juntament amb altres artistes de Solsona, en el qual faig classes de cerà-mica i mosaic, i treballo com artesana.

La meva vocació és la pintura però m’agrada tot el que sigui crear i treballar, sobretot, amb les mans. Em dedico a fer

fi gures de fang planes i amb volum, de mides reduïdes, i crear diferents objectes, utilitaris i decoratius.

Passo les meves creacions de pin-tura al fang, que és el material amb què em trobo més a gust treballant.

Treballo moldejant el fang. Algu-nes fi gures permeten fer motllos, i d’altres s’han de fer manualment, gairebé tots els dissenys són de creació pròpia, però tam-bé hi ha alguna imatge coneguda.

Quan el fang està cuit, li dono color, i transformo la fi gura en un clauer, un iman, un penjoll o enganxat en una caixeta.

COPARTC/ Castell nº7 Solsona

Anna Delgado

COPART

Treballar d’artesana no és fàcil, ja que ocupa molt temps i molta gent no ho sap valorar. També és molt agraït, ja que una feina en la qual estàs creant constant-ment et fa sentir molt bé.

Per a mi, estar a l’associació em dóna un recolzament molt important ja que crec que “la unió fa la força”, i com gairebé tots tenim el mateix objectiu podem fer moltes coses, com ara anar a les fi res tots plegats o demanar ajudes per poder fer-nos conèixer. Com a secretària de l’associació crec que ja demostro un interès, perquè vull que l’associació tiri endavant i arribi ben lluny.

31564 - Divendres, 11-04-2008

Page 32: Celsona 564

Els boscos de ribera tenen un gran valor biològic i pai-satgístic i són un dels ecosistemes forestals amb una dinàmica ecològica més singular i tanmateix més fràgil. La seva dimensió, naturalitat i estructura determinen en bona part la biodiversitat dels cursos fluvials, ja que moltes espècies de flora, fauna i de bolets hi estan associades íntimament. Això fa que sigui un hàbitat molt especial i únic, amb unes funcions ecològiques vitals pels nostres rius.

A més, cal recordar que es troben la major part d’ells en el domini públic hidràulic i que per tant és un patrimoni natural de tots els ciutadans i ciutadanes.

Però tot i el seu interès i importància, malauradament, els boscos de ribera presenten actualment un estat de conservació força precari degut a les agressions continuades per part de l’activitat humana, alterant, reduint o fins i tot destruint el bosc climàcic original. El canvis d’ús cap a plantacions d’espècies de creixement ràpid, conreus i edificacions, canalitzacions, ex-traccions d’àrids, tallades abusives de vegetació autòctona o la plantació d’espècies introduïdes, han provocat la seva rarefacció i estat d’amenaça actual. Per això és tant important conservar els boscos existents i treballar per la recuperació d’aquelles àrees afectades i malmeses.

Cal recordar que el bosc de ribera de la cua de l’em-bassament de Sant Ponç era l’únic bosc de salzes blancs (Salix alba) ben estructurat de la comarca, catalogat com a Hàbitat d’Interès Comunitari per la Unió Europea, com a Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92AO), cartografiat i inventariat al llibre dels arbres i arbredes singulars del Solsonès (Guixé, Rodríguez & Rocaspana, 2006. CTFC) i com a formació vegetal d’interès comarcal amb 9,47 ha en l‘Inventari del Patri-moni natural i cultural del Solsonès (Centre d’Estudis Lacetans, 2008). És remarcable que els boscos de ribera tant sols ocupen unes 44 ha en tot el conjunt comarcal, essent doncs aquest espai de vital importància pel Solsonès i el més important del curs alt del riu Cardener.

Des del Grup de Natura del Solsonès (GNS), secció del Centre d’Estudis Lacetans, condemnem la desafortunada actuació que es va produir la setmana passada al municipi d’Olius, al Molí del Pont. Una tallada indiscriminada i massiva d’aquest bosc de ribera de salze blanc (Salix alba) amb àlbers (Populus alba) i algun pollancre (Populus nigra). Demanem que no es torni a produir cap agressió més sobre el medi natural, tal com aquesta, un major control per part de les administracions competents i un major coneixement per part dels professionals que treballen i/o actuen en relació al medi natural. També demanem, que es faci una restauració acurada de l’àrea afectada i el seu entorn, en la qual voldríem participar-hi, que ajudi a millorar el conjunt del bosc de ribera del riu Cardener en aquell sector. També demanem que puguem fer un estudi exhaustiu a nivell comarcal de l’estat dels boscos de ribera que contempli els objectius a assolir en el futur per tal de millorar el seu estat de conservació actual en base als criteris que marca la Directiva Marc de l’Aigua.

Alhora, volem demanar més diàleg i col·laboració amb les administracions locals per evitar possibles errors d’aquesta

magnitud sobre temàtica ambiental i en relació amb el nostre entorn. Estem, com sempre, oberts a col·laborar i a participar per millorar, protegir i divulgar el nostre patrimoni natural.

El GNS, entitat que té com objectius principals estudiar, protegir i difondre els valors naturals de la comarca vol donar a conèixer els valors naturals d’aquests espai que malauradament s’ha perdut, així com la seva importància. Per manca d’espai, podeu veure el text íntegre a www.elsolsones.net

Associacions i Entitats Grup de Natura del Solsonès - Centre d’Estudis Lacetans

Nou atemptat a la natura i al nostre patrimoni comarcal

Imatge d'abans de la tallada

Diumenge dia 20 d’abril se sortirà de l'estació de busos de Solsona a les 8:00 del matí per gaudir de la visita. Què és Catalunya en Miniatura? Gaudirem de l’únic art del maquetisme de tot l’Estat Espanyol, amb maquetes del monuments, edificis i les realitzacions més representatives del nostre principat. Situat a Torrelles, on hi trobarem per primera vegada la representació del Port del Comte, primera maqueta d’una estació d’esquí.

Catalunya en Miniatura es va inaugurar el maig de 1983. Pretén donar a conèixer la mostra que exterioritzi la realitat cultural i folclòrica dels nostres pobles i les seves tradicions. Seguidament, dinarem al buffet lliure de Vallirana.

Val la pena de visitar-la. Us hi esperem a tots. Preu Socis: 40 euros - No socis: 42 euros. Per recollir els tiquets: El club de jubilats Estel, cr. Santa Llúcia núm. 24, Telèfon: 973481047 i 973480081. Seguirem informant-vos-en

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Única Excursió de L’art del Maquetisme

32 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 33: Celsona 564

Associació de festes del Carnaval de Solsona

Reunió oberta a socis, comparses, simpatitzants i amics del Carnaval

El proper dissabte 12 d’abril a les 19h reunió oberta a socis, comparses, simpatitzants i amics del Carnaval a la Sala de reunions de la Cambra de Comerç (Avinguda de Països Catalans).

L’ordre del dia serà el següent:1. Valoració del Carnaval 20082. Presentació de l’Estat de Comptes del Carnaval 2008 i estat de comptes de l’Associació3. Precs i Preguntes4. Explicació del procés electoral5. Dissolució de la Junta actual6. Proclamació de la Junta Gestora

Associacions i Entitats Carnaval de Solsona

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Visiteu la nostra web:www.soldelsolsones.org

Visita al Castell de CardonaEl passat dimecres 2 d abril, 18 membres del Sol vam

anar de visita al Castell de Cardona. En primer lloc vam vi-sitar la Col·legiata de Sant Vicenç, on actualment hi estaven fent reformes, vam tenir el goig d’inaugurar els accessos per a minusvàlids.

També ens vàrem trobar que estaven preparant una gravació, dins mateix de la Col.legiata, del músic català Jordi Savall. Posteriorment, vam visitar la Cripta. Després vam visitar la Torre de la Minyona. Un cop acabada la visita al castell, ens vam dirigir a la plaça de la Fira, on vam prendre un refrigeri. Vam estar molt contents perquè el temps ens va acompanyar i esperem fer aviat una propera visita a un altre indret de les nostres comarques.

Partits Polítics JSC

Un any de la JSCEl passat dia 10 de març va fer un any que vàrem constituir la JSC (Joventuts Socialistes de Catalunya) del Solsonès

Durant aquest any hem tingut una participació activa en el partit, fet que ens ha consolidat dins el mateix, aconseguint que el nostre primer secretari Josep Maria Carreira Romero formi part de l’executiva comarcal del PSC.

Avui divendres dia 11 ens plau convidar-vos a un petit acte de celebració que tindrà lloc a la seu del PSC a les 19:00 h.

33564 - Divendres, 11-04-2008

Page 34: Celsona 564

Esta pareja inician una nueva vida en México, para ser

muuuuuy felices!!

No os decimos un adiós, os decimos un Hasta pronto!!; siempre estaremos

aquí!!Os quieren vuestros amigos!

Aquest motorista el dia 10 d’abril fa 18 anys!

A partir d’ara ja podràs portar cotxe.

Felicitats, Víctor!!!!

Bon viatge a Mèxic

Amics del Dock's

La colla del Portal

Els reis dels barrets

Per molts anys

Ep, la foto! Ramon Estany

Societat

34 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 35: Celsona 564

celsona informaci� 25/3/08 10:22 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

35564 - Divendres, 11-04-2008

Page 36: Celsona 564

Setmana Santa 2008

El Bisbat de Solsona pelegrinà a Terra Santa

Del 15 al 23 de març, un grup de pelegrins de diferents pobles del Bisbat de Solsona van pelegrinar a Terra Santa, acompanyats de la Delegada de Peregrinacions, la sra. Anna Vidal, i de Mn. Jaume Prat Rector de Sant Antolí i Sant Guim de Freixenet, el qual va exercir de guia espiritual.

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

Els Sants de la SetmanaDivendres, 11 Sant Estanislau. Sant Isaac.

Dissabte, 12 Sant Juli I; sant Damià; santa Vísia.

Diumenge, 13 Sant Hermenegild. Sant Martí I. Santa Agatònica.

Dilluns, 14 Sant Tiburci; sant Lambert; santa Domnina.

Dimarts, 15 Sant Telm (beat Pedro González); sant Crescent; santes Basilissa i Anastàsia.

Dimecres, 16 Sant Toribi de Lièbana; santa Engràcia; sant Benet-Josep Labre.

Dijous, 17 Sants Elies, Pau i Isidor; sant Anicet; sant Robert; beata Marianna de Jesús; beat Baptista Spagnoli.

La parròquia de Solsona dedica una setmana a les vocacionsOrganitzat per la Parròquia i la delegació de Vocacions del Bisbat, Solsona ha programat un seguit d’activitats des del 12 al 20 d’abril.

Marató de pregària per les vocacionsDe les 7 de la tarda del dissabte 12 d’abril a les 7 de la tarda del diumenge 13 d’abril. Pregària personal o en grup on cadascú decideixi.

Misses de la Jornada Mundial de Pregària per les VocacionsTotes les Misses del diumenge 13 d’abril

Exposició VocacionalA la Casa de la Parròquia, de dilluns dia 14 a divendres dia 18 de les 18.30 h a les 19.30 h.Dissabte dia 19. De les 17.30 a les 18.30h.Diumenge dia 20. Després de missa de les 11.30 h.

Taula Rodona per a jovesA la Casa de la Parròquia. Divendres dia 18 a les 20h.

Conferència del Sr. BisbeTema: La vocació cristiana i les vocacions específiques. A la casa de la Parròquia, dimarts dia 15 a les 21 hores.

Vetlla de pregària per les vocacionsA la Capella del Sagrat Cor de la Catedral. Dijous 17 a les 21 hores.

Missa per les vocacions cada diaDe dilluns a dissabte a totes les misses de la ciutat.

Missa Dominical per les vocacionsA l’església del Cor de Maria, el diumenge dia 20 a les 11.30 hores.

CastellvellMissa MensualAquest diumenge, 13 d’abril, Missa a les 4 de la tarda.

SolsonaXerrada de la germana FeixesLa religiosa de la Companyia de Maria, germana Josepa Feixes, donarà una xerrada sobre “valors”, a la Casa de la Parròquia, dissabte vinent, 19 d’abril, a 2/4 de 5 de la tarda. Tothom hi és convidat.

36 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 37: Celsona 564

Com que la Quaresma es feia tan llarga, s’esperava amb il•lusió la festa de la Pasqua. La Vetlla Pasqual que ara es fa al vespre, es feia al matí de dissabte. Els infants, els posaven ben mudats i anaven a casa dels padrins a buscar la Mona. Com que no els la po-dien donar fins que es toqués l’Al•leluia, aprofitaven per do-nar-los bons consells i dir-los que havien de fer bondat.

Els caramellaires es po-saren a la plaça Major amb les Orquestres, tot esperant que es toqués l’Al•leluia. Els capellans celebraven amb solemnitat les benedic-cions, que finalitzaven amb les lletanies dels sants i en arribar al cant del Glòria tocaven totes les campanes de l’església el toc d’Al•leluia.

Aquella bonica tradició donava tanta animació que la gent sortia al balcó per veure les Mones que els padrins regala-ven. Les portaven sense embolicar perquè les veiessin en sentir el repic general de campanes i el cercavila amb la música i els caramellaires, tot plegat era de gran animació.

Jo, com que tenia el padrí a casa, anava a buscar la mona a ca l’Adroguer Nou, Havia de fer com els demés: sortir al carrer i la gent me l’havien de veure. Me la portava la mare del Jaume Dach: era molt grossa i bonica. Als nens que el padrí els regalava un tortell, els el posaven al braç. El tenien tan a prop de la boca que quan arribaven a casa ja l’havien tastat si era bo i com que el trobaven bo se’n menjaven la meitat.

Els caramellaires feien la gran cantada al bisbe, l’alcalde, i a continuació, per tota la ciutat, acabant la visita a la Mare de Déu del Claustre.

Al vespre, un repic general de campa-nes. El dia de Pasqua, un Ofici Pontifical a la Catedral, on el senyor bisbe donava la benedicció que dóna el Sant Pare.

Al migdia, la plaça Major plena de gent per escoltar les caramelles i el passa-carrers. El dilluns de Pasqua era tradició visitar els santuaris. Eren moltes famílies que tenien a casa una persona malalta o

Ara explicaré de quina manera se celebrava abans la festa de Pasqua

impossibilitada. El dissabte sobre Pasqua els hi portava Nostre Senyor, amb els ca-nonges, les autoritats, acompanyament de l’orquestra i alguns anys el senyor bisbe.

Si el senyor bisbe portava Nostre Senyor a la processó es tocaven les cam-panes grosses i, sinó eren les tèrcies. Es visitava la Presó i l’Hospital. El diumenge sobre la Pasqua es feia l’aplec sobre la font dels Frares. Quan se celebraven les fires, el dilluns segon després de Pasqua era Fira i en deien la Fira de Pasqua. Aquesta fira era el record de la festa més gran i bonica que es feia a Solsona . Hi venien més de deu mil persones, que per venir feien moltes hores de camí a peu. Era un dia que tota la comarca venia a visitar la Mare de Déu del Claustre. S’hi feia una trobada de caramellaires, s’hi celebrava la missa de campanya amb gran solemnitat ala capella de Sant Joan i per totes les places s’hi sentia cants i música. Si no sortien els Gegants i els pobles no eren rebuts amb processó.

A la tarda es feia un bon ball. S’hi tocava un ball que en deien el Rigodon. Només el podien ballar els promesos que es volien casar i que s’havien promès per la fira de Sant Josep. Els deien: “Disfru-teu, que quan sereu casats, els rigodons, tota la vida els ballareu. Carregueu-vos de paciència, perquè si us canseu de ballar no ho podreu deixar.”

El progrés ens ha portat una infinitat de novetats que són de gran admiració. Però la vanitat ha sembrat una herba tan dolenta que ens pot portar a la perdició.

Records Pere Espinal Poesia Joana Cervera

Gris de Glòries

Esperava la pluja com el teu bes

en un esclat de bon dia

però no hi va ser

camino en passat des llavors

escales de sabates

d’anada i tornada

milers d’ulls en silenci parlen

espills de la torre agbar

complot de colors d’ahir

res a dir...

mentre repasso retrobo

quelcom oblidat als encants

gris de Glòries sense nom

el dia s’albira així

de master, té i transbord

de ciutat en ciutat em visc

on la ment etziba veritats

temes pendents i mots

i tu què en saps de mi?

un dia t’escriuré del cert

faré acte de presència

amb bolígraf inclòs

s’omplen els grisos separats

de son i malhumor

presses, tocs de verd i vermell

mòbils i carteres ocupen seients

llibres que semblen interessants

m’interessen ben poc

diaris amb adn dubtós.

37564 - Divendres, 11-04-2008

Page 38: Celsona 564

Opinió Encarna Tarifa, regidora d’Educació i Polítiques d’Igualtat

Tot apunta que l’escola bressol d’Olius podrà obrir portes el proper curs. Lògicament, com a regidora d’Educació de Solsona no puc fer altra cosa que alegrar-me’n tant per la població de Solsona –permetrà descongestionar les nostres instal.lacions– com de la resta de la comarca. Com més equi-paments educatius puguin ser una realitat al Solsonès, un millor servei públic, apropat a l’usuari i amb suficients places per absorbir la demanda, podrà oferir-se. Per al.lusió directa en els comentaris expressats per la meva homòloga d’Olius en l’entrevista publicada la setmana passada en aquest setmanari, he d’afegir-hi alguns comentaris.

Aquesta nova llar d’infants permetrà posar a disposició dels veïns d’Olius escolarització per a la franja de 0 a 3 anys i, al mateix temps, serà un servei assistencial que facilitarà la conciliació de la vida laboral i familiar. Reitero la meva enhorabona al municipi veí, perquè finalment començarà a donar un servei en matèria educativa que els seus habitants es mereixen i que fins ara no han tingut.

Així mateix, aprofitant aquesta embranzida per anar dotant en municipi d’equipaments adaptats a les necessitats que el seu creixement demogràfic requereix, emplaço a l’Ajun-tament d’Olius que projecti també una escola de primària.

Endavant amb la nova escola bressol d’Olius

L’experiència ens ensenya que només les polítiques a mig i llarg termini poden reeixir sense haver d’improvisar.

També aprofito aquesta tribuna per rompre una llança en defensa de la qualitat educativa dels centres solsonins en tot el procés d’escolarització dels infants i joves. Ningú no posa en dubte que la qualitat de Solsona es troba entre els llocs més alts de Catalunya. I celebrarem que el futur educatiu d’Olius sigui tan fructífer com el de Solsona, del qual se’n beneficia tota la comarca. Lamento profundament que des d’un ajuntament del Solsonès es menystingui la qualitat educativa de la ciutat.

I en parlar de qualitat també em refereixo, evidentment, a la ludoteca, un servei que l’Ajuntament de Solsona ha posat a disposició de les famílies per evitar que es quedessin sense plaça de llar d’infants. Tot i que la legislació vigent no estableix l’escolarització de 0 a 3 anys amb caràcter obligatori, hem tingut la voluntat ferma de donar una resposta a les famílies inicialment sense plaça mitjançant una oferta idèntica a la de l’escola bressol, amb el mateix nivell pedagògic i assistencial. Però això no s’ha d’interpretar mai com una competència a altres projectes de la resta de la comarca. Les famílies són lliures d’escollir on volen educar els seus fills. I tot nou equi-pament serà benvingut!

A la regidora d’Educació d’Olius

En referència a la Regidora d’Educació d’Olius, M. Àngels Taribó, que sortí publicada la setmana passada, les educadores de la Ludoteca Municipal de Solsona voldríem explicar-li el funcionament del nostre centre educatiu.

En primer lloc, li fem saber que la Ludoteca se-gueix les mateixes pautes educatives que l’Escola Bres-sol de Solsona, treballem els mateixos temaris i també fem sortides. Els nostres nens sortiran tan preparats com qualsevol nen d’una altra llar d’infants.

En segon lloc, cada mes ens reunim amb les educadores de l’Escola Bressol amb la supervisió d’una psicopedagoga.

Les famílies dels nostres nens tenen molt clar que els seus fills estan escolaritzats i que a més s’ho passen d’allò més bé.

Per acabar, voldríem dir-li que les educadores de la Ludoteca som professionals amb títol i que abans de parlar sobre un centre s’informi més bé.

Opinió Les educadores de la Ludoteca Municipal de Solsona Poesia Josep Maria Poblet

Aigua, per l’amor de DéuMancats d’algunes virtuts

molts que manen, penso jo,

ignoren la prevenció.

Només quan estan fotuts

manifesten sense embuts

el “quid” de la situació.

Sols les urpes del lleó

mouen els culs dels tossuts.

Hem sequera, no vol ploure,

i ara aquí tothom pidola

aigua, per l’amor de Déu.

Abans s’havien de moure,

abans de que amb la pistola

l’hagin d’exigir arreu.

Molts barallant-se als escons,

obliden obligacions.

38 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 39: Celsona 564

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, transva-sament, “és l’acció de transvasar” i transvasar “Fer passar d’un vas a un altre, trafegar. Per extensió, han transvasat les aigües d’aquest riu a un altre”.

Doncs bé, al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar no li agrada el significat de la paraula “transvasa-ment”. Per què? Doncs perquè és la paraula exacta per anomenar el que volia fer d’amagat i, de fet, vol fer a la capçalera del riu Segre, i, per acabar-ho d’adobar, en un paratge protegit.

El conseller, en una entrevista a “Els matins de TV3”, desesperat per la incoherència ideològica, va arribar a l’extrem de demanar als professionals de la comunicació que trobin una paraula diferent a la de transvasament per definir el fet de dur aigua d’un riu a un altre. No..., no és cap acudit, és real com la situació extremament crítica per la manca d’aigua que patim i patirem si ningú no pren cap mesura intel·ligent. Va haver de ser el president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Martí i Castell, el qui li digués que: “vostè s’equivoca, amb tots els respectes, honorable conseller. Nosaltres no hem de buscar una paraula nova en aquest cas concret, perquè ja existeix una paraula. Per tant, no ens demani que la canviem”.

Al maig de 2002 la Fundació Catalunya Oberta presentava un estudi sobre el transvasament d’aigua del Roine a Barcelona,

Punxada... del Segre, o del tripartit?

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

coordinat per l’enginyer José María Fluxá (president del Foro del Agua) que el va entregar, a l'aleshores conseller en cap, Artur Mas. Les dades de l’estudi eren i són prou interessants com per veure-hi la solució al greu problema de l’aigua a Barcelona.

L’estudi deia que el cost del transvasament de l’aigua del Roine era de 900 milions d’euros i que es podria executar amb ca-pital privat, l’obra seria senzilla i només amb quatre anys es podria construir. Aquesta obra seria la solució per l’àrea de Barcelona durant 50 anys, com a mínim, i permetria retornar l’aigua al malmès riu Ter. Penseu que aquell any el Govern central es va gastar 1.500 milions d’euros per portar el metro fins a l’aeroport de Barajas, com hagués justificat no fer aquesta despesa per dur aigua a Barcelona?. El preu d’aquesta aigua també justificava l’obra, 0,35 euros/m3. Algú pot aportar una alternativa millor?.

Si en aquell moment el tripartit a l’oposició no hagués estat tan irracional amb un tema tan bàsic i delicat com l’ai-gua, avui la situació no seria tan dramàtica i podríem respirar alleugerits. Els que s’autoanomenaven progressistes, en comp-tes d’aportar idees i solucions per progressar, es dedicaven a promoure la cultura del "no" per pur tacticisme polític, contrà-riament al que està fent avui CiU, i a organitzar tota classe de plataformes en contra de tot per estancar el desenvolupament i, com era d’esperar, ara ho estem pagant molt car.

Des del meu balcó JMJ

Donar el cos a la ciència, una opció de vida

En el nostre país -Catalunya-, som dels qui més donem anònimament òrgans, retines, sang, i el que faci falta pel bé de tothom, sigui d'on sigui.

Entre aquest altruisme, hi ha també la possibilitat de donar el cos a la ciència. Per què donar el cos?

Doncs la raó fonamental és per donar una oportunitat a les facultats de medicina i als futurs metges per aprendre i formar-se i així contribuir al coneixement dels que dedicaran la seva vida a la vida dels altres. Amb el nostre gest podem estar segurs que nosaltres també formarem part directa de la seva experiència professional.

Quin honor!.

Per seguir aquest tràmit, només cal presentar-se a una Facultat de Medicina, ser major d'edat, dur el carnet d'identitat i ex-pressar el desig de deixar el cos a la ciència. Aquesta opció no costa diners ni abans del decés, ni després.

Clariana de Cardener Redacció

L'estació de servei de Clariana ha tancat

Dilluns passat finalitzava oficialment el servei que venia oferint l'Estació de Servei de Clariana amb l'aixecament oficial de l'acta de clausura de les instal.lacions per part de l'autoritat competent. Ja feia uns 30 dies que no disposaven de servei ni es rebia la corresponent recàrrega de combustibles. L'estació de Servei ha estat en actiu des de fa 15 anys quan es va inaugurar, tot i que, els últims anys, ja s'havia tancat la part esquerra i només en servia una banda.

Els Treballadors ens han fet arribar un desig, "una dis-culpa per tots aquests últims dies que no els havien pogut servir en condicions i, un agraïment de tot cor, al munt de clients i amics que, fidels i atents, comptaven amb nosaltres"

Ramaderia Redacció

Una mare prolíficaA aquesta fotografia hi podeu veure aquesta ovella que

el dimecres passat va parir SET xais. Set xais quan el normal de les ovelles és que en tinguin UN, si són dos o tres ja és ex-traordinari. Ben bé una ovella prolífica. Dels 7, dos van nèixer morts i dels cinc restants es van espavilant força de pressa. Són tant xics que la mamella de la mare no els cap a la boca, ens comenten.

A la foto hi veieu també al Josep Malé que és l'encarregat i responsable del ramat de més de 500 ovelles que tenen a Cal Governador Vilà, a Bonolls, prop del Pi de Sant Just, que va ser el que, de matinada, va atendre aquesta ovella tan "canyera".

39564 - Divendres, 11-04-2008

Page 40: Celsona 564

Veig en el darrer número de la revista, un article de CiU a la comarca que demostra la poca memòria d’aquesta formació política i com aprofiten per atacar les decisions sobre temes d’aigua de l’actual govern i molt especialment del Departament de Medi Ambient, oblidant les peripècies dels governs de CiU durant 23 anys en aquesta matèria. Per tant, sempre és interes-sant recordar vells temps, i refrescar la memòria col·lectiva.

En primer lloc, i ho he dit mantes vegades que Catalunya s’ha distingit per actuacions individualitzades i amb molt poca pla-nificació en els temes d’aigua, per part del govern de la Generalitat. Cada poble o ciutat s’havia d’espavilar i el govern, simplement, concedia algunes subvencions, sense exercir les competències i el caràcter de director de tot aquest element bàsic. El resultat el tenim ben a la vista, amb municipis ben equipats, altres no tant, i molts en situació greu. I en conjunt, el problema mal resolt.

Per tant, malament quan un govern no governa o no imposa una racionalitat en un tema tan essencial. Aquí uns han agafat l’aigua d’on han volgut, com han volgut i en la quantitat que els ha donat la gana, fos del propi municipi, del municipi veí o perforant pous per tot arreu sense mirar si es perjudicava a uns o altres. El campi qui pugui ha estat norma fonamental. Al mateix temps que no es preveia una política rigorosa de prevenció de la contaminació dels aqüífers.

Tot plegat, suposo que no serem tan agosarats com per imputar-ho al primer tripartit, i a l’actual de l’Entesa que només, en conjunt, porten 4 anys de govern. Aquesta és una primera cons-tatació per recordar a CiU que malament poden criticar la situació actual quan ells varen tenir 23 anys per preveure-la i resoldre-la.

Però anem més a prop, en el temps i en el territori. Vol-dria recordar a CiU d’aquí la comarca que el Plan Hidrológico

L’aigua i CiU

Nacional que varen pactar amb el PP, no únicament preveia el famós transvasament de l’Ebre cap a les regions del sud medi-terrani per fer més rics a grans promotors immobiliaris, sinó que afectava, també, el Solsonès.

Precisament en el PHN es preveia la dependència d’em-bassaments interiors com ara La Llosa del Cavall, per garantir l’intercanvi d’aigua amb l’Àrea Metropolitana. Però, a més, el Ministre Álvarez Cascos imposava un cànon sobre cada m3 d’aigua agafada de l’embassament, per recuperar la inversió feta. Estem parlant d’una inversió aproximada superior als 15.000 milions de pessetes. És a dir, si no s’hagués derogat el PHN els solsonins haurien hagut de pagar un impost sobre l’aigua per retornar diners a Madrid.

Però, anem una mica més lluny, i recordem que és ara i no en temps de CiU quan els de comarques podem agafar aigua dels nostres embassaments. Abans, ni els berguedans podíem consumir aigua de la Baells ni els solsonins de La Llosa ni els osonencs de Sau, etc.

Van fer falta moltes iniciatives parlamentàries i exigènci-es territorials per fer comprendre al govern que no era ni just ni sostenible que els més propers als embassaments no en podessin gaudir, simplement perquè la construcció havia estat prevista com a dipòsits d’aigua per Barcelona i Àrea Metropolitana.

En resum, és cert que aquest govern ha comès errors en aquest tema de l’aigua i que el Conseller Baltasar ha fet unes declaracions i ha pres algunes decisions poc afortunades, però d’aquí a que CiU vulgui donar lliçons de coherència i bona gestió, hi va una distància immensa. Per tant, va bé de tant en tant recordar vells temps i assegurar-se que mai més no tornin. Molt cordialment, com sempre.

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Estimados vecinosQueremos anunciaros que la fiesta del barrio del 1 de

mayo no la hará la juventud porque la asociación de vecinos José Torregassa no nos deja, ya que no están de acuerdo en la gestión que hemos realizado de la fiesta el último año.

Nosotros hemos querido separar la fiesta (por eso creamos la asociación para la fiesta del barrio San José Obrero de Solsona) de la Asociación de vecinos y ellos no han estado conformes. Después de varias reuniones para intentar llegar a un acuerdo se han negado a nuestras propuestas.

Que sepáis que nuestra voluntad siempre ha sido hacer una fiesta cada año mejor y evitar que se perdiera y que aunque la hemos hecho dos años desde cero, única-mente con las aportaciones de vecinos y de colaboradores y nuestro trabajo en el servicio de bar y butifarra, eso no

Opinió Asociación para la Fiesta San José obrero (José Luís, Juan, Avi, Linet, Floren, Masi, Jordi, Ñiski, Cristian, Blas y Ito)

A los vecinos del Barrio José Torregassay a todos los vecinos de Solsona

nos ha quitado las ganas. Con esto queremos deciros que no es verdad que no tengamos dinero para hacerla este año como se ha ido diciendo.

Y es por esto que anunciamos que haremos nuestra propia fiesta el dia 24 de mayo a la que estáis todos invitados, ya que para nosotros todos pertenecéis al barrio, tanto las casas de Adigsa como los alrededores.

Si vosotros estáis contentos con la gestión de la fiesta que ha realizado la juventud os pedimos vuestro apoyo y colaboración.

Estamos a vuestra disposición para aclarar cualquier duda que tengáis.

Atentamente,

Solsona, a siete de abril de 2008

40 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 41: Celsona 564

Ecologia crítica Lluís Brotons i Alabau. Llicenciat en Ciències Biològiques

En una recent taula rodona a Solsona, un pagès de Cambrils es queixava de les destrosses que fan el senglars en els seus camps de patates, i de com cap de les mesures dutes a terme per fer-hi front no han tingut èxit. I no és només ell qui surt perjudicat dels costums alimentaris dels senglars, ja que, en els darrers anys, la població d’aquest animal ha augmentat de tal manera en el conjunt del nostre país, que fins i tot a ciutats com Barcelona en noten els seus efectes.

A la mateixa reunió, el mateix pagès explicava que a Cambrils, ens els últims anys s’ha passat d’una escola de més de 40 nens a la seva recent desaparició. També preveia que aquesta població, al ritme actual de despoblament, es convertirà en una zona deshabitada en els propers anys. Aquesta història també deu sonar familiar a més d’un.

I és que ambdós fets són cares de la mateixa moneda: els nostres paisatges rurals, fonamentats fins fa quatre dies en l’ac-tivitat agrícola, ramadera i forestal, travessen una profunda crisi funcional de la qual ens trobem a les darreres conseqüències. El món actual sembla no tenir lloc per les activitats tradicionals que fins l’actualitat han conservat molts paisatges i part de la nostra cultura. Així doncs, tant l’impacte dels senglars, com en bona part el flagell dels incendis forestals, són símptomes de la greu malaltia que pateix el territori.

Després de centenars d’anys funcionant d’una certa manera, els diferents elements que configuren el paisatge assoleixen un equilibri més o menys inestable en el seu funcio-

Els senglars ens volen dir alguna cosa

nament. En aquest equilibri, la influència de l’activitat humana ha estat, i encara és, cabdal. Però en les darreres dècades, l’equilibri s’ha trencat. El despoblament rural i la progressiva disminució i deses-tructuració de l’activitat agro-ramadera i forestal han alterat l’equilibri establert i la natura respon buscant-ne un de nou. És per això que els senglars, sense pre-dadors naturals, campen feliços per un territori cada cop més boscós. I en el mateix escenari, els focs forestals consumeixen milers d’hectàrees cada any com peons d’algun pla que s’hagués proposat retornar als paisatges catalans

de principis de segle.El paisatge és com una casa, és la nostra casa gran.

Una casa habitada estarà cuidada i farà goig, especialment si aquesta gent estima el lloc on viu. Però si la casa queda sense gent ni manteniment, les parets començaran a caure i esdevin-drà perillosa pels que encara hi vulguin viure, però també pels visitants ocasionals. L’equilibri que mantenia en peu la masia s’haurà trencat. Només es podran fer dues coses per retrobar alguna mena de nou equilibri: o bé s’abandona i es deixa caure del tot, perquè deixi de ser perillosa i no doni problemes, o bé, amb nova empenta i esforç, es reconstrueix amb materials nous i adaptats a les noves necessitats.

Les opcions són aquestes. I mentre aquest nou equilibri no arribi al territori els senglars i els incendis seguiran fent la guitza. La realitat del nou equilibri que s’establirà i de com aconseguir-lo depèn només de tots nosaltres...

Opinió Ramon Gualdo

Allò de 2014, com ho tenim?

Sí. Allò, tot allò d’un referéndum, d’una consulta… Sí home: Aquella MENA de cosa que hauria de ser una passa endavant per caminar cap a la Independència. Doncs, com ho tenim? És veritat que volen tornar a posar fil a l’agulla? Que s’anirà per feina? Tant de bo.

Encara que darrerament hi hagi hagut sarau, soroll a despatxos, i paraulotes als micros, encara que els go-vernants –els d’aquí i els d’allà- hagin cridat molt i hagin treballat poc, doncs, ara que no ens vinguin amb excuses de mal pagador.

Jo, com a ciutadà, torno a manifestar que sí, que jo voldria avançar per arribar a la independència de Catalunya. I torno a dir que hi ha camins pacífics per arribar-hi, camins democràtics, és viable. Només cal que ens traguem la mandra del damunt.

La història també demostra una cosa: Si només en 50 anys, s’han constituït més de cent estats nous, deu voler dir que és legítim i és possible fer-ho. I ens convé ser lliures. Per tenir més llibertat i per tenir més quartos.

Doncs, anem treballant i anem-nos preparant per les resistències amb què toparem. Els governants de l’Estat faran el ronsa, l’extrema dreta amb la seva fúria, bramarà, etc. No tinguem ni por ni mandra. Perquè quan cantem Els Segadors, sembla que siguem molt valents, seguem cadenes i esmolem les eines. Però, procurem que a l’hora de la veritat, el bon cop de falç, no es converteixi en una manotada com si espantéssim les mosques.

Anem-hi pensant. Que no ens trobéssim al 2014 i que el més calent fos a l’aigüera. No ens refiem de què hi ha prou temps, perquè “El Prou Temps” es va menjar les sopes fredes.

41564 - Divendres, 11-04-2008

Page 42: Celsona 564

Llibres

Coneixeu algú d'aquesta fotografia?

Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotografia o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital? Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic:

[email protected]@elsolsones.net

Això no pot durar…! Es vergonyós, robatoris, assessinats, inflacció, vagues, inseguretat econòmica… guerres. I encara n'hi ha que surten a la televisió, dient i proclamant el Bé que han fet, en destrossar una nació. Una consulta milenària, amb milers i milers de morts, fa tremolar!.

Això és el que sentia no fa pas gaire, en un lloc públic de Solsona, d’uns desconeguts, i que escoltava, sense voler ni menys dir… Aquesta boca és meva, no tenia perquè ficar-m'hi, però “Fa tremolar”, fa tremolar, encengué una petiteta “llumineta” en que el meu ordinador (per què seria)? Sí, sí amb el temps, ho vaig anar recordant, un conte molt bonic d’unes “Rondalles de Grimm”, que el pare ens llegia de petits, i que quan ho feia quedàvem bocabadats, es podia sentir el vol d’una mosca, (en sabia molt, d’això) l’havia de trobar aquell conte, aquell llibre, i després de remenar-ho, ho vaig fer. Es titulava.

Conte d’un que se n'anà pel món a aprendre de “Tremolar”

(Vaja, ja el tenia!)Es veu que aquell noi ho era molt, de valent, i també totxo,

que amb el beneplàcit del magnífic i comprensiu equip del “Celsona” penso explicar amb dos o més capítols, si és que agrada, si alguns pares o mestres volen explicar-lo a llurs in-fants o nens de primària, només voldria que els agradés tant com a nosaltres.

He d'advertir que d’ara endavant serà copiat del llibre en un 80%. Per tant, trobareu un català més correcte… o diferent, en que no havia escrit abans per no ensenyar-lo al meu temps a les escoles. Dit això… Som-hi!

Una vegada era un pare que tenia dos fills. El gran era

Conte (de Grimm)

intel·ligent i eixerit, i en tot sabia d’anar endavant, però el petit era toix, no tenia res, ni aprenia i la gent quan el veia deia a cau d’orella:

-Aques noi serà la càrrega del seu pare!Quan hi havia alguna feina a fer, sempre era el gran de

posar-s'hi però si el pare l’enviava a cercar alguna cosa cap el tard, o negra nit, i el camí passava pel cementiri o per algun indret llòbreg, responia.

- Ai pare, no hi vull anar: em fa basarda ( perquè en efecte era poruc)

O quan el vespre a la vora del foc els contava històries d’aquelles que fan posar la pell de gallina, els oients de tant en tant oh! Fa tremolar! El petit s’estava assegut en un racó escoltant i no podia comprendre què volien dir. “Sempre diuen: Fa tremolar… i a mi no em fa tremolar: Deu ésser un art molt difícil, que jo no entenc res.”

Vet aquí que el pare un dia li diu:Escolta, tu, reconer, ja et vas fent gran i robust: Has d’apren-

dre alguna cosa per guanyar-te el pa. Ja veus com el teu gemà s’escarrassa però amb tu, és com rentar-li la cara a un negre, que mai no serà blanca, si perd part del sabó i la paciència.

- Bé, pare, -va respondre-: De bon grat alguna cosa: si us sembla, aprendré a tremolar, perquè no entenc com es pot fer.

El germà gran va riure quan va sentir això, i pensà per ell: “Déu del cel, i quin toixarro és el meu germà, no en farem res de bo: Qui ho té del néixer no ho deixa".

El pare sospirà i li digué:De tremolar ja n’aprendràs però no és pas amb això que

et guanyaràs el pa. Pocs dies després el sacristà vingué de visita a la casa. El pare se li va plànyer de la creu que tenia amb el seu fill petit, i li contà que era tan espès en tot, que no se sabia res, ni aprenia res.

Fins la pròxima?

Opinió M. Nadal

42 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 43: Celsona 564

Opinió Jaume Berenguer i Rovira

Sra. Marta Ferrusola, sóc un dels milers de catalans, amb un estirp més o menys potable, a qui ens molesten, i molt, els seus exabruptes, quan parla de les persones que no tenen tantes generacions de "catalanitat" com vostè.

Els que parlen castellà, aquells, amb qui no podien jugar els seus fills…

Els que no parlen el català tan bé com vostè, que es diuen o es fan dir Pedro, Juan, Diego o José....

Els que no han tingut la “sort” de néixer a Catalunya...TOTS, TOTS, es mereixen la mateixa consideració, ni

més ni menys, que vostè, que la mereix tota.Les diferències no poden ser mai motiu de menyspreu,

per subtil que pugui ser aquest. Tampoc no suposen, per defi-nició, cap mena de superioritat.

Ha comptat quants temples catòlics, romànics o gòtics, s’han bastit damunt d’una mesquita?

Ha pensat Sra. Marta, que alguns d’aquests a qui no els agraden els “nostres menjars”, són descendents llunyans d’aquells que el rei DON JAUME va acabar d’escombrar, per la força i en nom del Déu Cristià?

Els van foragitar d’aquesta terra que s’estimaven tant com vostè i molts ens l’estimem avui. Ah, i tenien unes dietes

La pàtria, la sang o la “pela”

alimentàries que llavors eren autòctones del “nostre país”.Cert que ells també van fer cap darrera d’un cabdill brandant

l’espasa, en nom d’un altre Déu. La diferència, sra. Marta, és que els que tornen avui, no branden l’espasa... LA GANA!!!

No són cabdills ni emirs, són persones pobres de butxaca. Quan ve algun VIP islàmic, d’aqusets que tenen els dòlars a dojo, els VIPS catalans o no, tenen tota la cura perquè els exquisits menjars que els ofereixen siguin sense porc. Ah, xiquets, LA PELA ÉS LA PELA !!!. O no?

Sra. Marta, vostè convindrà amb mi: és difícil, costa molt, potser és impossible que els que mai no han passat cap mena de privació material, els que amb el seu esforç i el dels altres han fet “EL CIM”, puguin entendre que els pobres de butxaca també tenen sentiments...

Penso, si no erro, que la TERRA, LES PÀTRIES no són propietat de cap “raça”, de cap grup social, polític o religiós. Avui hi són i demà Déu dirà...

Vol jugar?.. li faig una aposta: qui dels dos, vostè o ser-vidor, té la sang més catalana. Quantes generacions de catalans i catalanes, il.lustres o de la gleva, la contemplen a vostè o a un servidor? El qui guanyi pagarà un dinar. Si guanya vostè, sense porc... si un servidor, un bon plat de cuscús.

Opinió F. Torres

Un company de viatge m’explica, durant el trajecte, el malament que ho està passant per la pèrdua de l’ésser més es-timat en la seva vida, la qual cosa li està produint continuades depressions. Ho entenc perfectament, perquè jo també ho he viscut. El vaig animar de la millor manera que vaig saber, i ens vam acomiadar amb una forta abraçada.

En aquestes trobades que fem la gent gran parles amb persones malenconioses, que, per diferents motius, viuen depri-mits. Alguns per la profunda tristesa en recordar belles èpoques passades de la seva vida. Altres perquè s’imaginen no sentir-se estimats per les persones del seu entorn. També abunden els pessimistes, els que tot ho veuen en negatiu, més que viure la vida, l’arrosseguen. Aquests -quan els arribi la mort- trobaran la feina feta, perquè ja han estat morts en vida.

Mala cosa és la malenconia. Tant si és fonamentada com imaginària, ens treu les ganes de viure i de lluitar. Ens amarga la vida, ens pren l’alegria i ens desposseeix de totes les energies i entusiasmes. El que la pateix sent la temptació de perllongar-la i refocil.lar-se en ella. Tot i sent així, hem de ser implacables amb ella quan la detectem. Perquè, si la deixem aposentar-se en la nostra ànima, perdrem bona part de la nostra vida. I com lluitar contra aquesta malaltia ?, ens podem preguntar. Hi ha un proverbi xinès que la respon molt

Els efectes de la malenconia

bé: “Tu no pots impedir als ocells de la malenconia que volin sobre el teu cap, però sí evitar que facin el niu en els teus cabells”.

Efectivament, el més important és no dedicar-se a aca-riciar- la, evitar que faci el niu, perquè és una malaltia que ens crea una espècie de dolçor en la que és molt fàcil recrear-se. En canvi, si sabem plantar-li cara i ho analitzem, ens adonarem que gairebé sempre té menys fonament del que ens imaginem i començarem a valorar tots els aspectes positius que té la vida en aquell moment. Pensem en el patiment que de manera involuntària, però injusta, estem produint a les persones que estimem i ens estimen. Si tenim el valor suficient de sortir del nostre egoisme i contemplar els dolors dels altres, potser des-cobrirem el petit que és el nostre i deixarem de llepar-nos les nostres pròpies petites ferides. No vivim en un món apte per mirar-nos el nostre melic.

Només quan haurem situat els nostres dolors en el lloc que els correspon, enmig dels dolors del món, coneixerem el tamany del nostre i descobrirem que fins i tot per solucionar els nostres problemes, el millor camí serà lluitar per solucionar els dels altres. La malenconia, mare de les depressions, és un sentiment indigne si voluntàriament l' allarguem, perquè ens priva de viure una vida sencera i fraternal.

43564 - Divendres, 11-04-2008

Page 44: Celsona 564

Futbol CF Solsona

1r Equip - 1a Territorial Grup 4 - Jornada 27Diumenge, 6-04-08

CE Lliçà d’Amunt, 1 CF Solsona, 0CF Solsona: Juanjo, Santi, Raul, Obiols, Codina, Alarcón, Sala, Escalé, Freixes, Miki i Vilaseca. També: Candi, Alcázar, Eliseu i Javi.Gols: Primera part (0 – 0). Segona part (1 – 0). Minut 96 ( 1 a 0).

InjustíciaEl Solsona es va desplaçar al camp del Lliçà d’Amunt,

un dels equips més potents de la categoria i l’actual segon classificat, que li permet estar en posició de promoció per fer l’ascens a Preferent.

El Solsona “enratxat” es presentava a un dels camps més intractables del grup. Pocs són els equips que han tret resultats positius de Lliçà. Els blaus, amb un plantejament de contenció molt pràctic, van cedir el domini de la pilota als locals. El primer temps va transcórrer i va ésser de desgast. Els locals van tenir una ocasió de gol i el Solsona en va desaprofitar dos i un remat de Vilaseca al travesser.

Pel que es veia, era un partit semblant al de la primera volta i al que el Solsona va disputar a Vilanova, i res més lluny de la realitat. Quan el blaus tenien el partit controlat, no els feia ocasions perilloses i, en canvi, l’atac solsoní deixava escapar dues ocasions més de gol i fins i tot un gol anul.lat (correcta-

ment). L’àrbitre, contra tot pronòstic, va decidir afegir quatre minuts de joc i en el cinquè, una falta treta pels locals i que Juanjo aturava a la línia de gol, era obstaculitzat pels davanters locals, fet que provocava que la pilota caigués a terra i, després d’una disputa, l’esfèrica entrés dins la porteria. L’àrbitre es va fer el suís i va donar gol davant l’atònita mirada dels solsonins, que veien com injustament, se’ls escapava un valuós empat i de la manera més cruel.

A la pròxima jornada, el Solsona rebrà la Molletense de Mollet del Vallès, equip situat una posició més amunt que els blaus, però que disposa d’un bon conjunt i bons jugadors.

Juvenils - 1a Divisió Grup 2Jornada 25 - Diumenge 6 – 04 - 08

UFB Jabac i Terrassa, 4CF Solsona, 0CF Solsona: Marc, Rodri, Moreno, Miquel, Roger, Oriol, Novelles, Joan, Serra, Moncu i Josep Mª. Gols: Primera part (2 – 0). Segona part (4 – 0).

DerrotatsDiumenge, a la tarda, el juvenil del CF Solsona es

va desplaçar a Terrassa per enfrontar-se al Jabac, escola de futbol fusionada amb el Terrassa, UD: El Solsona, amb un equip molt just d’efectius, es va presentar al camp d’una de les millors escoles de futbol base a Catalunya. El Jabac, actualment, està lluitant per salvar la categoria: Va passar per sobre d’un Solsona molt minvat de forces i que no va entrar al partit en els noranta minuts de joc. A la primera meitat, els locals van fer dos gols. En canvi, el Solsona, en una de les úniques ocasions que es va apropar a la porteria egarenca, va estavellar la pilota al pal.

A la represa, el partit va seguir amb la mateixa dinàmica i, els locals van dominar el partit de cap a peus i, mentre el Solsona tornava a enviar dues pilotes al pal, els locals materialitzaven dos gols més.

La setmana vinent ens visitarà el Ripollet, un conjunt de la zona baixa de la classificació i que al seu camp vàrem treure un empat a dos gols. El partit serà dissabte, a partir de les 4 de la tarda.

Prebenjamins Blancs

CF Solsona Blanc, 1 CE Puig - Reig, 11Alineació CF Solsona: Roger Closa, Marta Bajona, Andreu Pallarès, Alex García, Arnau Torrabadella, Arnau Camí, Miquel Mujal, Pau Puig, i Joaquim Castro.

Contundent derrota a casaA la matinal de dissabte es va disputar el partit contra els

líders de la lliga, el Puig-reig, format íntegrament per jugadors de segon any que s’han mostrat intractables a la competició ha-vent guanyat tots els seus partits. El Solsona va arriscar amb un sistema molt ofensiu, per intentar dificultar la feina als visitants, i ben aviat va donar fruit, ja que als pocs minuts d’iniciar-se l’encontre, els locals es van avançar en el marcador després de culminar en gol un còrner tret en jugada assajada.

Però no sempre quan s’arrisca s’acaba guanyant, i en aquesta ocasió els visitants ens van anar dominant a poc a poc el mig del camp i van aprofitar molt bé els espais que deixàvem per introduir-se a la zona de perill a través de les bandes. Això es traduí en contínues arribades a la nostra àrea que van donar feina a la defensa. Els gols visitants van anar arribant i els solsonins, conscients de la situació, van fer forta la zona ampla del terreny de joc i intentaren sorprendre al rival amb contraatacs que, tot i produir-se, no es van poder transformar en gol.

Així, doncs, tot i la superioritat mostrada pel rival, ens quedem amb la imatge i disposició dels nostres jugadors que dia a dia mostren el seu progrés sobre el camp de futbol.

44 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 45: Celsona 564

Prebenjamins

CF Solsona Blau, 14 EF Castellgalí-Bages Sud, 2C.F. Solsona Blau: Pablo Guisado, Oriol Grau, Albert Casas, Adrià Barniol, Gerard Robles, Àlex Santander, Ferran Ribera, Eduard Navío, Joel Sevilla i Ioan Andrei.Entrenador: Rubén Pérez. Delegat: Andreu Grau.Gols: 1a part: 1-0 Andrei, 2-0 Andrei, 3-0 Andrei, 4-0 Andrei, 5-0 Adrià i 6-0 Adrià.2a part: 7-0 Adrià i 8-0 Adrià. 3a part: 9-0 Pablo, 10-0 Andrei, 11-0 Àlex i 12-0 Pablo. 4a part: 13-0 Àlex, 13-1, 13-2 i 14-2 Andrei.

Jugant així podem ser campions!!! Els solsonins, amb el desig de recuperar el liderat de

què gaudeix, avui dia, la Pirinaica, han golejat el Castellgalí per 14 gols a 2.

Després del partit tan complicat de la setmana passa-da davant la Balconada, els Blaus havien de demostrar el seu potencial... Dit i fet! No tan sols han guanyat sinó que, a més a més, s’han passat la pilota com mai, realitzant jugades comen-çant per la línia defensiva, obrint cap a les bandes i definint magistralment. La unió fa la força.

En la primera part s’ha vist un gran espectacle futbolís-tic per part dels locals, amb un parcial de 6 gols a 0. Una dada molt significativa del saber fer dels Blaus ha estat, per exemple, que el porter Pablo gairebé no ha intervingut.

Futbol CF Solsona

Futbol St. Llorenç de Morunys

Dissabte passat el Sant Llorenç, CE va disputar un dels partits més fàcils de tota la temporada contra l’Escola de Futbol Barberà Andalucia, que ocupa l’última posició de la classificació.

Ja en el partit de la primera volta, disputat al camp de les Morunyedes, van encaixar una golejada contundent (13 a 1) i, aquesta vegada, tot i jugar a casa, tampoc no van aconseguir aturar el bon joc i l’efectivitat del Sant Llorenç.

L’Escola de Futbol Barberà Andalucia en cap moment no va tenir opció de guanyar el partit i només va plantar cara als primers deu minuts de joc, quan després d’un parell d’ocasions va arribar el primer gol i, tot seguit van encaixar-ne tres més que deixaven el partit sentenciat.

A la mitja part el marcador reflectia un clar 1 a 5 favo-rable al Sant Llorenç, i la segona part va ser un pur tràmit on només hi havia un equip que atacava i un altre que es defensava com podia, i que sense ànims ni convicció, podia haver encai-xat una golejada escandalosa. En definitiva, el Sant Llorenç va sumar tres punts més que el continuen mantenint desatacat al capdavant de la classificació.

ALEVÍ F-7 Campionat de Lliga 2007/2008 Grup 3 Jornada 23 - Dissabte 5 d’abril de 2008

Escola de Futbol Barberà Andalucia, 2 - St. Llorenç de Morunys, CE, 10Sant Llorenç, C.E. : Xavier Ballarà, Carles Puig, Gu

De Marimon, Martí Vilafranca, David Canals. Entrenador: Josep Canals - Delegat: Climent Solé. Primera part (1-5) Segona part ( 2-10 ) - Gols: Joel Canals ( 4 ) Guillem De Marimon ( 4 ) Ramon Freixa ( 1 ) Carles Puig ( 1 )

Partit fàcil amb golejada

El proper dissabte dia 12 d’abril juguem a casa con-tra el Mirasol-Baco Unión, CF, de Sant Cugat del Vallés, a les 11 del matí, al camp de Les Morunyedes.

La segona part s’ha caracteritzat per intentar tocar més la pilota, assegurant bé les passades i reposant una mica de l’es-forç de la primera part. El parcial de 2 gols a 0 ho corrobora.

Veient com anava el partit, l’entrenador ha decidit, per segona vegada en aquesta lliga, fer sortir el porter com a jugador de camp i aprofitar-ho per provar algun jugador de primer any com a porter. El resultat de la prova? Dos gols del Pablo i 0 gols encaixats! Un parcial de 4 gols a 0. Tot un èxit!

Per acabar, ja en la darrera part, el porter ha descansat una estona, l’equip ha sortit al terreny de joc conscient que no havien d’arriscar més i el Castellgalí ho ha aprofitat per marcar un parell de gols de l’honor. El seu comportament ha estat fantàstic!

Aquest dissabte dia 12 tenim el partit més decisiu de tota la temporada a fora de casa, contra la Pirinaica. Els solsonins saben que ho hauran de posar tot de la seva part, jugar com avui i confiar en les seves possibilitats. Molta sort, ànims i...gaudiu de l’esport!!!

45564 - Divendres, 11-04-2008

Page 46: Celsona 564

BenjaminsDissabte 5 d'abril de 2008

CF Mirasol-Baco Union, 2 CE Arrels, 0Diumenge 6 d'abril de 2008

CE Arrels, 4CF Sant Vicenç Castellet, 3 CE ARRELS: Guillem Ribó, Guillem Vilà, Albert Pijuan, Lluis Pijuan, Marc Pujol, David Colell, Ferran Colell, Toni Moreno, Lluis Villaró, Marc Casaldàliga, Guillermo Morales, Manel Estany, Pere Vilaginés, Kadder Guettaf.

Partits molt disputats

Dos partits jugats aquest cap de setmana amb el denomi-nador comú de la igualtat al damunt del terreny de joc. El CE ARRELS s’enfrontava a dos equips molt similars al seu on els encerts o desencerts puntuals en moments claus dels partits van decantar els resultat final cap un costat o cap l’altre.

En el cas del matx jugat a Sant Cugat contra el CF Mirasol-Bacó Union, el dissabte matí i sota un sol de justícia, la major part del partit es jugà al mig de camp. Les defenses s’imposaven als atacs i es veia a venir que el partit es decidiria en alguna jugada aïllada. Dit i fet: el primer gol fou encaixat fruit d’un malentès, la pilota quedà morta dins l’àrea del CE Arrels i en sentir un xiulet, els solsonins es quedaren aturats tot mirant l’àrbitre i els rivals -que no havien sentit el xiulet- aprofitaren el desgavell per introduir suaument la pilota a la xarxa del Guillem. L’explicació fou que el xiulet provenia de l’arbitratge del partit del costat, a tocar del nostre, i que vàrem pecar d’ingenus. A partir del gol un domini constant dels nostres sense la recompensa del gol, atacs que topaven constantment amb la defensa verd-i-blanca dels barcelonins. Tant era el domini que, descuidant la defensa, a les acaballes del partit, un solitari contratac del CF Mirasol-Baco suposà el definitiu 2-0. Fins al final, més del mateix, atac sense gol per part de l’Arrels.

I el diumenge matí al nostre camp contra el CF Sant Vicenç, que ens havia guanyat fàcilment els anteriors dos par-tits jugats contra ells aquesta mateixa temporada. Els nostres jugadors sabien que si volien treure un resultat favorable caldria lluitar de valent, des de la xiulada inicial fins la del final. Tot i que el partit es va controlar en totes les quatre parts sempre es va anar a remolc en el marcador. Cal lloar l’esperit d’equip i lluita mostrat per l’Arrels: Malgrat que els parcials no acompa-nyaven en cap moment els seus jugadors mai no van abaixar els braços. Des de la banda, l’entrenador solsoní, amb un encertat plantejament tàctic, va saber mantenir dins el partit als seus jugadors i en els darrers 8 minuts -posant la cinquena- van passar pel damunt dels santvicentins amb un parcial de 2-0, deixant el marcador final en un just 4-3.

El proper cap de setmana sols tenim jornada el dissabte, a ¾ de 10 i contra un altre gallet de la categoria, el CF Callús. Es-perem tornar a gaudir del bon futbol que ens estan mostrant jornada rere jornada els futbolistes del CE ARRELS.

Futbol CE Arrels

Infantil - 2a Divisió - Jornada 5 (5-4-08)

Navarcles, 2Arrels, 6Alineació: Xavi, Sala, Ramon, Ollé, Nil, Ferran, Pasqual, Raul, Garcia, Marc i Nourdin. També Comelles, Pau, Guillem i Bernat.

Partit de lluita

Arribem al tram final de la lliga i estem al grup capdavanter, ara és quan no podem fallar. Aquesta set-mana vam jugar al camp del Navarcles, un camp de terra on es feia dificultós jugar la pilota.

El partit va ser de lluita al mig del camp, ja que el Navarcles tenia un jugador molt evolucionat en aquesta posició. Els verds, però, vam saber aturar-lo i vam aprofitar les ocasions que teníem. Al principi ens van crear dues ocasions de gol, però el Xavi, i després el pal, ho van evitar. A partir d’aquí l’Arrels va reaccionar i es va llançar a l’atac. El primer gol el feia Nourdin. Cinc minuts després, Marc transformava el 0 a 2, i al final de la primera part, de penal clar, Bernat marcava la pena màxima.

La segona part va seguir la mateixa tònica que la primera i el Guillem va fer el quart gol. Els últims cinc minuts van ser de descontrol total, molts errors en defen-sa, passes indecisos, contraatacs constants, i això ens va perjudicar i vam encaixar 2 gols. Ferran va marcar per partida doble en els últims cinc minuts de partit.

La setmana vinent tornem a jugar a fora, al camp del cuer, el Valls de Torruella. Sort!

Prebenjamins

CE Arrels, 8 - CE Artés, 1Àngel, Marc, David, Joan, Lluís, Arnau Vilaseca, Alae Eddine, Arnau Valls, Sergi, Pol i Àlex.

Bon joc = bon partit = bon resultat

Després dels mals resultats dels últims partits, el passat cap de setmana, els petits de l’Arrels van fer un bon joc davant d’un rival, l’Artés, que, tot s’ha de dir, era una mica fluixet. Però el més important és que van agafant confiança i seguretat a l’hora de moure la pilota i jugar-la amb encert.

Aquesta millora en el joc ja es va poder veure en el partit jugat contra el Berga, (29-03-08) un equip molt fort, al qual els nostres petits van plantar-li cara, tot i que el resultat no va ser a favor. Vinga, nois. A poc a poc i… bon joc!!!

46 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 47: Celsona 564

Calendari del CE arrelsEl pròxim cap de setmana que ve tots els nostres equips

jugaran a fora excepte el Cadet. Així doncs esperem que torni a guanyar perquè pugui mantenir el lideratge una setmana més.

Dia 5 d'abril - Arrels Femení, Juvenil Cadet “A”

Promotora Santpedor- 3C .E. Arrels- 7Nina Alet, Mireia Casado, Ivette Casafont, Ester Bajona, Nerea Alòs, Eva Gangolells, Goretti Aymerich. Gols: Nerea Alos- 7 - Entrenador: Ruben. - Delegat: Joan Casado.

Remuntada de mèrit Dissabte 5 d’abril a ¾ de 12 l’equip va jugar a Santpedor

el penúltim partit de la segona volta.El partit es presentava molt i molt complicat: a la baixa

de la Laia s'hi afegia la baixa de la Mireia Vila i la sanció d'un partit de la Pili.

Les jugadores del Santpedor -sabent tot això- van sortir a totes i als deu minuts del primer temps les noies d’Arrels ja havien encaixat 3 gols i molt ens temíem els pares presents que ens emportaríem un sac de gols. Però l’equip de l’Arrels va ser això -un equip- i van creure en elles mateixes i a la fi de la primera part el resultat era de 3 a 3.

A la segona part sols hi havia un equip al camp: l’Arrels. I quan l’equip del Santpedor provava d’arribar a porteria, es tro-bava amb la Gore que ho va parar tot, i així va ser com l’Arrels va ser capaç de fer 4 gols més i no encaixar-ne cap.

Un partit molt emocionant i molt intens, amb 7 gols de la mateixa jugadora, la Nerea, que ho va donar tot, però amb un gran treball de tot l’equip. Enhorabona pel partit, noies!!

Futbol CE Arrels

Aleví 2a divisió Grup 27

UE Balconada, 1CE Arrels, 4CE ARRELS: Marc, Josep M., Albert, Pallaruelo, Manyoses, David, Guillem, Adrià, Arnau, Roger, Torrent, Lluís, Lleïr, Oriol i Pau - Gols: Roger 4

Bon partit amb joc efectiu

Els nanos del Vicenç van tornar del seu desplaçament a Manresa amb els tres punts a la butxaca i amb la satisfacció d’haver fet un bon partit, tot i que feia dies que no jugaven, ja que des de la setmana de Pasqua no havien tornat a tenir partit.

El partit va posar-se de cara molt ràpid, ja que al minut 4 de joc el Roger va marcar el seu primer gol, el que va fer que s’afrontés el partit amb tranquil·litat. Abans del descans ja es dominava al marcador per 0 a 2.

La segona part va ser una còpia de la primera i el joc desplegat pels visitants no trobava resposta per part dels de la Balconada tot i que van pressionar més, fins que el Roger va fer els seus altres dos gols, que van deixar el partit solventat a falta de 25 minuts de partit.

Amb aquesta victòria, l’equip solsoni s’assegura la setena plaça a la classificació.

Aquest cap de setmana tornarem a jugar fora, a Sant Joan de Vilatorrada davant el Joanenc.

Pau, David, Albert i Josep M.

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles d'esports

abans de DIMARTS al migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

47564 - Divendres, 11-04-2008

Page 48: Celsona 564

Cadet Arrels - Dissabte 5 d'abril

Arrels, 5 - Fruitosenc, 0Jugadors: Magí, Bajona, Remí, Nil, Ramon, Puig, Vidal, Jorge, Palla, Oriol, Marc, Jordi, Andreu, Juanju, Isidre, Ferran i Albert.

Continuem sent líders i ens agrada!

El St. Fruitós, un equip situat a la part baixa de la taula ens va crear menys problemes dels previstos. Al seu camp ens havia costat molt de guanyar, ja que havia jugat amb un equip totalment diferent del que va venir a Solsona, on només hi havia 2 jugadors dels que havien jugat allà. Això ens fa sospitar que hevien jugat amb el Cadet A.

Anem al partit: a la primera part el partit va transcórrer amb un domini de l’Arrels, amb molta arribada a porta fins que Oriol aprofita un rebuig del porter per marcar l'1 a 0. El St. Fruitós avança als seus jugadors i segueixen arribant ocasions per part nostra, fins que Marc, amb un xut afortunat que descol-loca al porter visitant, marca el 2 a 0.

A la segona part vam efectuar 7 canvis dintre de l’equip. Això ens porta a jugar d’una altra manera totalment diferent que la de la primera part, controlant la pilota al mig del camp i intentant arribar amb passes curts i seguir creant jugades de perill que el porter del St. Fruitós salvava una rere l’altra. Si no hagués estat pel porter, hauríem marxat amb una golejada d’escàndol. Al minut 18 Oriol torna a marcar el 3 a 0 després d’un xut de Ferran. 10 minuts després Puig, que va efectuar un bon partit, estableix el 4 a 0. Minuts després Marc marca un preciós gol de vaselina que tanca el marcador i el partit.

Claus del partit: la sòlida defensa de l’Arrels i la pressió efec-tuada al mig del camp.Val a destacar: de nou, la primera part de Vidal a la seva nova posició, juntament amb el retorn del nostre capità Isidre, que ens va tornar a donar seguretat i sortida de la pilota des de darrera.

Cadet Arrels - Dimecres 2 d'abril

Avinyó, 1 - Arrels, 4Jugadors: Magí, Bajona, Remí, Nil, Ramon, Puig, Vidal, Jorge, Palla, Oriol, Marc, Jordi, Andreu, Codina, Juanju i Òscar.

3 punts que ens serveixen per ser líders en solitari

El partit ajornat jugat dimecres a les 8 de la nit va servir per guanyar i posar-nos primers davant un rival bastant fluix que no ens va presentar problemes, al contrari, ja que el seu camp estava en molt mal estat i molt poc il·luminat i costava de veure la pilota i el control pel terra era molt difícil degut a les irregula-ritats del camp.

A la primera part, als 15 minuts ja teníem el partit encarrilat amb un gol de Marc, 10 minuts després Oriol marca el 2 a 0, el que pràcticament sentencia el partit.

La segona part va servir per provar el canvi de posicions dels jugadors i fer debutar a Óscar, que reapareixia als terrenys de joc després d’una llarga lesió de més d’una temporada, efectuant un fenomenal partit i sent un dels millors jugadors sobre el camp. I, a propòsit, vam marcar 2 gols més de molt bella factura: novament Oriol i Marc respectivament.

Claus del partit: l’adaptació de l’equip a les circums-tàncies del terrenys de joc.Cal destacar: el lideratge i el debut d’Óscar, que ens pot aportar molt a l’equip.

Futbol CE Arrels

A priori, semblava que seria un partit senzill, contra un equip situat a la part baixa de la classificació i poc acostumat a jugar sobre gespa. Es va estar a punt de pagar molt car aquest excés de confiança.

El Torà, molt motivat i ben plantat sobre el terreny de joc, va sorprendre des de l’inici, aconseguint avançar-se en el marcador aprofitant les facilitats que va donar la defensa local durant la primera part. L’equip va reaccionar, disposant d’alguna ocasió i aconseguint empatar mitjançant un penal. El Torà, però, no es va arronsar i va tornar a avançar-se, aconseguint l’Arrels tornar a empatar abans del descans.

La segona part va seguir la mateixa tònica que la prime-ra. Es jugava amb un ritme intens, on cada equip emprava les seves armes; l’Arrels dominava el joc i creava força ocasions,

III TERRITORIAL G.22

Arrels, 5 – Torà, 4Arrels: Manu, Anton, Dorel, Jean, Jordi, Fodor, Thiago, Carles, Andrei, Alin, Marius. També: Samir, Ahmed, Cosmin, David. Gols: Samir (2), Andrei (2), Marius

Victòria agònica

i el Torà jugava a la contra, buscant aprofitar l’habilitat del seu davanter, un dels millors de la categoria i que va ser un malson constant per a la defensa local. Dues vegades consecutives el Torà aconseguia marcar, però els jugadors locals, que en cap moment no van abaixar els braços, restablien l’empat. Final-ment, mancant 5 minuts pel final, i quan semblava que el 4-4 seria el resultat definitiu, Andrei aconseguia batre per cinquena vegada el porter visitant.

Malgrat el patiment, tres punts més que es queden a casa i permeten mantenir posicions dins el grup d’equips aspirants a l’ascens. Aquest diumenge, a les 5 de la tarda, desplaçament complicadíssim a Vilanova de l’Aguda, l’únic equip del grup que encara no ha perdut cap partit al seu camp i que voldrà mantenir aquesta situació.

48 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 49: Celsona 564

Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Cat.

TB Assessors CB Solsona, 61CB Igualada “B”, 59TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (0), Quico Rafart (7), Pau Colell (0), Jordi Vives (4), Xavi Viladrich (2), Xavi Merino (13), Ferran Torres (18), Fèlix Codina (0), Marc Sala (17).CB IGUALADA “B”: Carrer (3), Llanssana (2), Dalmases (0), Jubert (7), Burgés (8), Padrós (3), Roca (10), Noguera (18), Roca.M. (6), Fustagueras (2).Parcials: Min. 10 13-8. Min. 20 29-24. Min. 30 43-36. Min.40 61-59.

El millor: la defensa i la victòria

En un partit vital per les esperances de salvar la catego-ria, els nois del TB ASSESSORS CB SOLSONA van jugar dissabte passat contra el CB Igualada “B”. L’encontre, entre dos equips situats a la part mitjana-baixa de la classificació, servia per encarar el final de temporada amb vistes a evitar el descens directe, i intentar sortir de les places de promoció per la permanència.

Els locals encaraven el partit amb les conegudes baixes del Marcel i el Xavi Díaz, i amb el Merino jugant bastant tocat per un trencament a la cama dreta.

Els tres primers quarts del partit van mostrar una intensa i excel.lent defensa dels solsonins. Aquest fet, unit als pobres per-centatges locals en el tir, feien que s’arribés al final dels primers 10 minuts amb un curt però important 13-8 en el marcador.

Aquesta distància favorable als solsonins continuava durant el segon i tercer períodes, amb petits estira-i-arronsa que feien que els taronges es distanciessin fins a 10 punts per, acte seguit, els igualadins retallar les distàncies.

Amb tot, la bona defensa solsonina tant en el perímetre com en la zona (tot i els poderosos pívots visitants), feien que s’arribés al minut 37 amb el marcador electrònic assenyalant un 58-48 per als solsonins.

A partir d’aquí, i quan semblava que continuant amb la mateixa tònica es podia aconseguir l’objectiu de guanyar el

bàsquet average als igualadins, que van guanyar per 16 punts al partit d’anada, esdevingué la ja habitual “pajara” dels nostres, i amb un parcial final de 3-11, feia perillar fins i tot la victòria local.

Al final, però, l’objectiu prioritari que era la victòria, s’aconseguia per només dos punts, i els jugadors solsonins podien celebrar-ho amb el nombrós públic local que no parà d’animar els seus jugadors en tot moment.

Destaquem del partit, en la part negativa, els ja habituals problemes puntuals de concentració que gairebé ens costen el partit, i els pobres percentatges de tir. En la part positiva, la important millora del Ferran en els seus percentatges, i la bona actitud del Quico durant tot el partit, tot i algunes errades puntuals en el tir.

El calendari que es presenta a continuació no és gens favorable als del TB ASSESSORS CB SOLSONA, que en els pròxims partits hauran de donar-ho tot de si per evitar la promoció de descens.

La primera final serà aquest cap de setmana contra un altre rival directe, el CB Caldes de Montbuí “A”, que es troba amb una victòria menys que els solsonins. Confiem que els nostres sabran demostrar el per què de la seva qualitat i tornin amb una victòria que pot ser determinant.

Bàsquet CB Solsona

Cadet masculí categoria B-1

UE Capellades, 71CB Solsona "B", 39

Jaime 12p (1 triple), Domènech 2p, Martí 4p, Ostap 9p (3 triples), Brian 7p (1 triple), Sanders 2p, Dani 0p, Genís 3p (1 triple), David 0p.1 de 2 (1p) 50%, 10 de 46 (2p) 21,74%, 6 de 17 (3p) 32,29, 8 faltes personals, 31 pilotes perdudes i 4 assistàncies. Entrenador: Joan Caelles i l’àrbitre, sr. Rodríguez (bé). Va xiular 15 faltes personals en tot el partit.

Partit jugat a casa del líder actual, un equip alt i que sabia jugar molt bé.

Només vàrem aguantar el primer quart, 11-12, després nosaltres vàrem fer d’espectadors amb un percentatge de tir de dos punts, dolent. El tercer quart, parcial de 15 a 4.

Partit per oblidar després d’un mes sense entre-nador i jugant entre el viatge a Itàlia i la Setmana Santa. També és veritat que hauríem de posar-hi més ganes.

Calendari del CB Solsona

Juguen tots els equips federats del club (el sènior femení juga dos partits, un d’ajornat. Consulteu la informació actualitzada al web del club (www.cbsolsona.com).

49564 - Divendres, 11-04-2008

Page 50: Celsona 564

El Dissabte 5 d’abril a les 9:30 el Mini Mixt “A” del C.B. Solsona visitava al segon classificat, el C.B. Artés “A”.

El partit en general va ser bo, tot i que el marcador va ser més abundant del que es va veure a la pista. El més just hauria estat una derrota d'uns 15 o 20 punts. El partit va tenir alguns moments bons i alguns moments dolents.

La part dolenta va ser el rebot, l'Artés tirava dues o tres vegades més gràcies a que els solsonins es miraven el rebot. També val a dir que els d'Artés tenien 3 jugadors molt alts, a part del rebot i alguna pilota perduda tonta i que els jugadors solsonins estàvem una mica espessos en els tirs

Bàsquet CB Solsona

Els prebenjamins del Club Bàsquet Solsona, dissabte passat van anar a una nova trobada d’Escoles de Bàsquet. En aquesta ocasió li tocava organitzar-la al CB Vilatorrada.

Van jugar dos partits contra dos equips molt forts, formats pels jugadors nascuts l’any 2000 del CB i Unió Manre-sana i de La Salle Manresa. En els solso-nins hi havia diversos jugadors molt més petits, però això no va ser obstacle perquè es fessin un fart de córrer i s’ho passessin bé jugant al bàsquet, que és del que es tractava. I entre partit i partit, es van poder refer amb la xocolata desfeta que havien preparat els organitzadors...

Des de la web del club (www.cb-solsona.com) podreu accedir a un repor-tatge fotogràfic d’aquesta trobada i veure els més menuts del club en acció.

Trobada d’Escoles de Bàsquet a Sant Joan de Vilatorrada

Mini Mixt “A”

C.B. Artés “A” 107 - C.B. Solsona “A”, 6819-8/11-9/6-3/13-7/15-11/8-8/26-7/9-15 - Roger 6, Aleix 13, Queralt 17, Marc G. 6, Marc R. 4, Ilona 3, Pau 11, Anna 2, Eric 6

El rebot destrossa als tarongesde tres punts. No hi vaig veure cap més error.

La part bona del partit va ser que vam lluitar fins al final i no vam abaixar els braços com en altres partits, també durant gairebé tot el partit vam mantenir el ritme del partit.

La setmana vinent a la una del migdia visitem al primer: el Paidos de Sant Fruitós. El Paidos és un equip molt tècnic, són uns grans tiradors i, sobretot, són astuts i vius. Els taronges hem d'estar molt concentrats en defensa els 48 minuts del partit i en atac hem d'aprofitar la nostra força per forçar cistelles fàcils. Si fem això no descartem donar la sorpresa.

50 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 51: Celsona 564

Bàsquet CB Solsona

Infantil femení

Basket Cardona, 35CB Solsona, 40Raluka.M, Belén.S 13, Nurieta.R 10, Mireia.R 2, Nira.C, Mireia.M, Irene.B 2, Erika.B 4, Maria.G 4, Magda.L 4, Alina.C , Sheila.O 3.

Mal partit però victòria…

Les noies de Riu esports i moda van començar per da-vant al marcador i amb un parcial de 4-8 guanyaven el parcial. El segon va ser un altre cop visitant guanyant el parcial 3-9. Les solsonines estaven defensant be, però en atac els faltava fluïdesa. El tercer període va ser local i van guanyar el parcial 6-1. Les visitants perdien moltes passades fàcils. Amb això no podien realitzar gaires atacs i els que feien tenien poc encert en el tir. Fruit d’això, a la mitja part s’arribava amb un escarransit mar-cador de 13-18. El quart quart va ser igualat i amb una anotació baixa: 4-6 a favor de les jugadores toronja. El cinquè quart va ser igualat i le solsonines guanyaven el parcial 7-8, per arribar a l’últim quart amb un 24-32. El 6è quart va ser local. Les locals no donaven el parit per perdut i guanyaven el parcial per 11-8. Les cardonines havien corregut bé al contraatac i el seu poc encert en el tir en aquest quart va beneficiar a les visitants. En aquest partit vam patir massa i ja van 3 victòries iguals. Aquesta setmana visitem la sempre difícil pista del Navarcles i si no ens espavilem no podrem tornar amb la victòria. Nenes, ara ha arribat l’hora de posar-se les piles i jugar amb més intensitat els partits que queden si volem aspirar al segon lloc. El primer està difícil però sempre es pot tenir una mica de sort i que el Prats del Lluçanès perdi partits.

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

UE Mataró “A”, 65Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 45Parcials: 23-8 / 42-20 / 55-31 / 65-45.Berta Codina 4, Carla Carbonell 7, Betània Ginés 4, Belen Armengol 9, Cristina Bubé 16, –cinc inicial-. Elena Sierra, Mar Portet, Paula Vilagines, Míriam Martínez 2, Anna Estany 3.

Un fluix inici sentencia el STOBF

La visita a la pista del líder, hauria pogut ser molt dife-rent si, sobretot el primer quart i part del segon, el STOBF no hagués donat tantes facilitats a un equip que no en perdona ni una. La fluixa defensa ha estat la principal causa del daltabaix; això ha provocat que les del Maresme dominessin a plaer en els rebots ofensius, tenin dues i tres opcions d’anotar en cada atac. A la represa ha canviat totalment la dinàmica del matx; les solsonines s’han posat les piles i les facilitats que han tingut les locals en la primera meitat s’han acabat. El joc ha estat igualat i la diferència en el marcador s’ha mantingut fins al final. En definitiva, només s’ha vist un Mataró molt superior en el primer quart i quan el STOBF els ho ha permès, la resta del partit ha sigut ben igualada.

Mini mixt“B” 5/4/2008

Bàsquet Cardona, 35CB Solsona, 64Els jugadors: Maiol, Fran, Aleix, Francesc, Arnau, Tahissa, Marc, Xavi i Jaume.

Un partit amb reforços

Degut a diferents raons, el nombre de jugadors disponi-bles del Mini “B” del Solsona per jugar el partit contra l’equip del Cardona va queda reduït a sis. Per tal d’arribar a un mínim de vuit jugadors es van incorporar a l’equip tres jugadors del Premini Mixt. Aquests jugadors van ser l’Arnau Torramorell, el Francesc Rodríguez i el Jaume Merino. En aquest partit tampoc no hi va poder ser present l’entrenador habitual, l’Àngel, i el seu lloc el va ocupar l’entrenador del premini “Rodri”.

Partit molt intens jugat contra l’últim equip de la lliga, en el qual el Solsona va manar en el marcador en tot moment. Cal destacar en el Solsona l’aportació en punts del Marc, el Fran i el Xavi. També cal destacar l’anotació de l’Aleix Sala i la Tahissa, així com la rapidesa del Maiol. Els jugadors del premini mixt van aportar al partit una bona defensa i set punts, cosa que fa que per properes vegades que calguin jugadors en el Mini “B” es compti amb ells.

10.000 BC• Divendres, 11 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 12 - 11.00 nit • Diumenge, 13 - 7.30 tarda• Dilluns, 14 - 10.15 nit

LES CRÒNIQUESD'SPIDERWICK• Dissabte, 12 - 6.15 tarda• Diumenge, 13 - 5.15 tarda VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

10.000

BC

LES CRÒNIQUES

D'SPIDERWICK

7 ANYS APTA

51564 - Divendres, 11-04-2008

Page 52: Celsona 564

La decisió dels responsables de la lliga de Futbol Sala Comarcal de ratificar la suspensió dels partits que s'havien de jugar durant la jornada de reflexió dels dies 29 i 30 de març, no ha estat ben rebuda per la majoria d'equips que disputen la lliga comarcal.

Com ja van manifestar en una carta adreçada als res-ponsables del Consell Comarcal del Solsonès, organitzador de la lliga, els equips consideren que la mesura "provocarà l'adulteració dels resultats" i defensen altres solucions per eliminar les actituds incíviques que han protagonitzat alguns jugadors al llarg del torneig.

Tanmateix l'organització de la Lliga Comarcal i el Comi-tè de Disciplina van acordar per unanimitat que no es disputessin els partits suspesos per la jornada reflexió, després d'una reunió en què es van valorar les reclamacions presentades per alguns dels equips de la lliga.

En un comunicat enviat als equips, els responsables de la lliga reconeixen "el bon comportament" de la majoria dels integrants de la lliga comarcal però recorden que les actituds antiesportives a nivell individual i col.lectiu, l'absència sense justificació d'alguns equips en determinats partits i l'augment considerable de targetes grogues i vermelles, han comportat la presa d'aquesta decisió. A més el comunicat reclama als integrants de la Lliga Comarcal "la màxima responsabilitat i respecte" en les decisions i en els compromisos que es van acordar en l'inici de la competició.

La lliga de futbol sala comarcal no disputarà els partits afectats per la jornada de reflexió

A tot això, els representants de la gran majoria dels equips de la lliga proposen que la jornada suspesa es recuperi en una altra data "per tal de no alterar el desenvolupament de la lliga" i demanen als responsables de la lliga que facin complir el reglament "sense inventar noves normes" que "perjudiquen a alguns equips i beneficien a d'altres". Tot i que reconeixen que les actituds poc esportives "existeixen" han criticat als responsables de la lliga per prendre una mesura "que no s'ha pres mai" en cap competició esportiva i han lamentat que "els mateixos que ara prenen aquestes mesures, no actuessin quan era el moment".

Lliga Comarcal Josep M. Montaner i Reig

L'Espurna del Mia

52 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 53: Celsona 564

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

JORNADA 27 - 5 i 6 d’abril

FONDA NIN – SOLSONA ................................ falta resultatESP. FREIXINET – HOMBRES G ..................................11-3EXC. J. RIBERA – CLÍNICA VET “EL SOLSONÈS” .... 4-1ARDÈVOL – LLADURS SPUTNIK ................................. 6-7BAR CASTELL – LLOBERA ........................................... 4-3CLARIANA DE CARDENER – ST CLIMENÇ ..............4-0CAST. DE LA RIBERA – EXPERT RAFART NAVÈS ... 6-2OLIUS – MONTMAJOR ................................... falta resultatSANT LLORENÇ ............................................. DESCANSA

JORNADA 28 - 12 I 13 d’abril

SOLSONA - SANT LLORENÇ (Dissabte, a les 18 h al pavelló) ADRIÀ

HOMBRES G -FONDA NIN (Dissabte, a les 19 h al pavelló) ADRIÀ

CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – EXP. FREIXINET, (diumenge, a les 12.30 h al pavelló) RUBEN

LLADURS SPUTNIK – EXC. J. RIBERA (dissabte, a les 16 h a Lladurs) ADRIÀ

LLOBERA – ARDÈVOL (diumenge, a les 12.45 h a Llobera) FELICES

ST. CLIMENÇ – BAR CASTELL (diumenge, a les 11.15 h a Sant Climenç) FELICES

EXPERT RAFART NAVÈS-CLARIANA DE CARDENER(dissabte, a 16 h a Navès) MORENO

MONTMAJOR – CASTELLAR DE LA RIBERA (dissabte, a les 18.30 h a Montmajor) MORENO

OLIUS DESCANSA

Navès Blue Green Valley, 3Sant Quim, 2Romero, Pau, Àlex, Ton, Pep, Tambe Lluis, Albert, Muntada, David. Entrenador Paquito

Partit disputadíssim entre el 2n i el 3r classificat

Partit jugat al pavelló de Castellar de la Ribera enfront del 3r classifcat, en que es jugaven més de 3 punts

La primera part fou dels dos equips. Només començar, Pep, de jugada de còrner, la pica per sobre els defensors: 1 a 0. No podien començar més bé les coses. Els locals tancaven molt bé a darrera, però els de Sant Quim crearen molt perill. Els minut passaven i el marcador no es movia. Els visitants tenien molt la pilota, pero no acabaven les jugades. Fruit d’això, els locals pressionaren: van robar pilota i ... contractac i gol de Pau. Els de Sant Quim, tocats, van anar al descans.

A la represa, els de Navès van sortit un pèl con-fiats i, fruit d’una badada defensiva, arribà el primer gol visitant. La cosa es posava emocionant, els jugadors estaven nerviosos, però encara guanyaven. Dominaven els visistants, però sempre topaven amb un Romero inspiradíssim que ho parava tot. Però en un refús que va anar a les botes d’un jugador visitant, van col.locar el 2 a 2 momentani: el partit estava obert, faltaven pocs minuts, ells portaven 4 faltes i en pocs minuts ja van arribar a la 5a falta ... va i la fallem, però arriba la jugada clau: Ton roba pilota, s’escapa sol i la servei a Pep que, amb la sang freda, marca el 3 a 2 que donava la victòria per als jugadors locals.

La setmana que ve el Navès es desplaça al camp del Massoteres, camp descobert.

Futbol Sala

FE D’ERRADESLa setmana passada, a la pàgina 59 del Celsona (núm. 563), l’article sobre el III Campionat de Botifarra M-Knop havia d’anar signat per M-Knop i no per CDC i JNC del Solsonès, com va aparèixer per error.

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

53564 - Divendres, 11-04-2008

Page 54: Celsona 564

Primaera Nacional B Campionat de Lliga 2007/08

PB Solsona La Xurre, 1Casa Alcalà, 1 PB SOLSONA: Seuba, Obiols, Ricard, Ivan, Joan, Quique, Carles, Vicenç i AlsinaCASA ALCALA: German, García, Castell, Preciado, Moyes, Gavira, Isaac i AlzinaÀrbitres: Melero i Villar Gols: 1a part: 0-0 - 2a part: - 0-1 min.23 Alzina,1-1 min.32 Erola

Un altre pas cap a la permanència

El partit contra el cinquè classificat va suposar per als de LA XURRE un punt que els fa acostar-se una mica més a l’objectiu de poder gaudir un any més de la màxima categoria a nivell de Catalunya a la ciutat.

El partit, tot i no ser dels més vistosos dels que s’han disputat al pavelló municipal, sí que va ser emocionant fins al xiulet final.

La primera meitat va ser equilibrada en ocasions de gol per les dues bandes, però sense encert de cara a gol, ja que es va finalitzar aquest primer període amb empat a zero gols, cosa poc habitual en el futbol sala.

A la segona part l’equip visitant va sortir a endur-se el partit des del primer minut, donant més velocitat a la pilota i als tres minuts, amb un xut molt col.locat, van aconseguir el seu gol.

Amb el temps que faltava i el joc que feien els de LA XURRE, no feia preveure que el partit pogués complicar-se gaire, ja que els de la penya tenien ocasions i arribaven amb claredat a l’àrea visitant.

En una d’aquestes jugades els àrbitres no van assenyalar un clar penal a l’àrea visitant, però aquest fet no va descentrar als de Solsona, que van continuar fent el seu joc.

Els minuts anaven passant i les ocasions eren a les dues

porteries, fins que l’Albert Erola -en una jugada en atac- es va treure un xut col.locat que va suposar l’empat a manca de vuit minuts per acabar el partit. Els visitants van sortir llavors a jugar amb porter jugador per tal d’endur-se els tres punts, però una molt bona defensa per part solsonina els ho impedia un i altre cop.

Els que van tenir l'ocasió més clara van ser els de casa, ja que a l’últim sospir del partit el Ricard va tallar i xutar una pilota que no va trobar el camí del gol per molt poc.

Un cop analitzats els resultats de la jornada, aquest punt te prou valor, ja que augmenta la distància als perseguidors.

Aquest diumenge ens desplaçarem a Salou, on tindrem un complicat rival, ja que és el que ocupa la posició superior a nosaltres i que ja en el partit de la primera volta es va emportar els punts de Solsona. Esperem tornar-los la jugada.

Futbol Sala PB Solsona La Xurre

Ivan, Marc, Jordi, Albert, Nil, Walter, Pau, Josep Miquel i ÈricGols: Nil 2, Albert 2, Èric 1 i Josep Miquel 1

Un pas més cap al títolEl juvenils de la penya continuen amb pas ferm cap al

títol de lliga amb una clara victòria amb un complicat rival com era el Fincas Legna de Reus. El partit va costar d’encetar, ja que els reusencs defensaven amb força, però un cop van poder foradar la porteria, ho van fer en dues ocasions i -encara que els visitants van retallar diferències- el resultat al descans era de 3 a 0.

La segona part va ser dominada de cap a cap per l’equip de LA XURRE, que va aconseguir tres gols més abans d’acabar el partit.

PB Solsona La Xurre 6Fincas Legna “B” 1

54 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 55: Celsona 564

Patinatge Club Patinatge Solsonès

II Festival de Patinatge Artístic del Club Patinatge Solsonès

45 patinadores representen TROIA al Festival del club d’aquest any

Diumenge passat, dia 6 d’abril, va tenir lloc al pavelló polisportiu de la nostra ciutat, el II Festival de Patinatge Artístic del Club Patinatge Solsonès. Van participar-hi 80 patinadors de quatre clubs diferents de la Territorial de Lleida: Club Patí Bell-lloc, Club Patí Bellcaire, Club Patí Torrente de Cinca i el Club Patinatge Solsonès, organitzador i amfitrió de l’esdeveniment.

L’espectacle va començar passades les cinc de la tarda, després de dues hores d’entrenaments oficials i altres prepara-tius. La presentadora Ester Vila, acompanyada del tècnic de so, Josep Nosàs, donava la benvinguda a tots els assistents, i tot seguit ja sonava la coneguda cançó del Cirque du Soleil, Alegría. D’aquesta manera, les patinadores del C.P. Solsonès, obrien el festival.

A partir d’aquí, van ser un seguit de coreografies, individuals i de grup, les encarregades de donar qualitat a l’espectacle. Durant la primera part, el programa no podia ser més variat: el Torrente de Cinca va presentar el seu muntatge Cabaret. Les patinadores del club, en cadascun dels seus certificats, C, B, A i Debutants, també van poder mostrar el seu treball. Rosa i Montse Isanta van executar una coreogra-fia que elles mateixes van preparar, i el Bellcaire va oferir al públic una coreografia amb títol New York Evolution. Joel Roca del Torrente, Paula Domene del Bell-lloc i Ainhoa Miró, del Patins Bordeta, van posar un llistó molt alt a la dificultat del festival, mentre que les patinadores de l’equip del C.P. Solsonès tancaven la primera part, amb una coreografia que porta per títol Cabaret.

Si la primera part va ser bona, la segona part va acabar de posar la cirereta al pastís. Encara que més breu, va ser molt divertida i original. Van ser les patinadores del pre-equip del club, les encarregades d’obrir la segona part, amb la coreo-grafia de Rosa Isanta, que porta per títol, Fades i Bruixes. Montse i Rosa Isanta van meravellar el públic amb el seu

treball individual, així com també, la petita Sira Capdevila, que va encantar al públic vestida de Campanilla, la petita fada d’en Peter Pan. Les patinadores de l’escola del club van brillar damunt la pista amb una coreografia a ritme de Bang, bang, Lucky Luke. Les benjamines del certificat E, les més petites, també van enlluernar els assistents amb el seu disc, fet amb la música de la Vie en Rose. Sortint de classe, títol del treball fet per Berta Llorens, Iris Viladrich, Iris Capdevila i Sheila Lara, també va agradar molt. El Bell-lloc també ens va acompanyar amb una coreografia que duia per títol Fantasia. I per tancar el festival, la coreografia més esperada, un treball inspirat en la Ilíada d’Homer, Troia, amb la participació de totes les patinadores del Club Patinatge Solsonès.

Durant l’acte, ens van acompanyar i ajudar en tot mo-ment, les mares i els pares de totes les nostres patinadores, la junta del club, que va treballar de valent per tenir-ho tot a punt, així com altres familiars, amics i acompanyants d’aquest esport i altres que venien a veure i gaudir de l’espectacle. El festival va ser presidit per les autoritats locals, Marià Chaure, president del Consell Comarcal, Albert Muntada, i Joan Solà. Xavier Jounou, alcalde de Solsona, i Salvi Nofraries també van ser al nostre costat per donar suport a l’esdeveniment.

Després de dos anys des de la creació del club, aquest ja compta actualment amb 45 patinadores! Des del C.P. Solsonès, només podem dir GRÀCIES! GRÀCIES A TOTS i DE TOT COR!

Els grecs entrant al cavall de Troia

Les 45 patinadores del Club Patinatge Solsonès

55564 - Divendres, 11-04-2008

Page 56: Celsona 564

Hola, amics!Aquest diumenge 6 d’abril van participar tres pilots

solsonins a la primera prova del Campionat de Catalunya de motocross que es va celebrar a Batea, comarca de la Terra Alta, en un circuit molt ben preparat, encara que en les últimes mànigues la pols va perjudicar els nostres pilots, degut a la falta d’aigua.

En Miquel pujol (KTM 65 cc.), en Lluís Villaró (Kawa-saki 65 cc.) i en Ramon Mascaró (KTM 65cc.) van participar-hi. En Miquel, la primera mànega va patir una caiguda a la corba després de la sortida, però va remuntar fins al final de la cursa. Ja a la segona mànega va fer una cursa molt intel•ligent i sense cometre errades va finalitzar en setena posició i 6è de la general.

El Lluís, a la primera mànega va tenir bona sortida, però va patir una caiguda que li va fer perdre molt temps. Ja a la segona mànega va tenir la sort de cara fent també bona sortida, molt ràpida. Va acabar en una meritòria 9 plaça i fent 11è a la general.

En Ramon, la primera mànega va fer una gran cursa. Va fer bona sortida i una cursa intel•ligent, tot obtenint la 9a posició.

Moto Cross BateaPrimera Cursa del Campionat de Catalunya Categoria Aleví 65 cc.

No va tenir tanta sort a la 2 mànega; amb bona sortida, però amb una caiguda on va blegar el manillar. Això li va fer perdre molt temps i va fer que hagués de continuar la cursa amb molta dificultat. Tot i així va obtenir la 16a posició a la general.

Enhorabona als pilots del Motor Club Solsonès i els animem a continuar lluitant.

Moto Cross Motor Club Solsonès

Diumenge passat, l’Elefant de Solsona va sumar una nova victòria, tot encadenant-ne dues de consecutives, i ha obert una distància salvadora amb la cua de la classificació. El rival era el Lleida C, que des de la cinquena posició de la taula, va presentar un equip sòlid per acostar-se als primers llocs de la taula.

Per la seva banda, l’Elefant, que es jugava el tot per el tot, va alinear l’equip titular als 8 taulers.L’ordre de forces solsoní fou: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (0), M.Anton (1), J.Tordesillas (1), R.Guimerà (1/2), F.Simal (0), JA.Blanch (0) i J.Bajona (1). El resultat podia haver estat més còmode, però la victòria 4,5 – 3,5 dóna el punt als solsonins, que era l’objectiu.

Figueras, que havia d’enfrontar-se a l’expresident de la federació lleidatana Ricard Lega, va adjudicar-se el primer punt, per incompareixença. Tordesillas sumava un altre punt en aprofitar la debilitat del rival a la casella f2. Anton va arribar a un final de dames, torres i peons, en el que a poc a poc va anar dominant al contrari. Amb un parcial 3-0 la il·lusió era evident.

Llavors va començar una remuntada, Blanch havia desatès el flanc de dama i això ho va aprofitar el rival per derrotar-lo. Guimerà havia aconseguit alinear alfil i dama

Elefant de Solsona 4,5 – Lleida C 3,5 - Suma i segueix...

Escacs L'Elefant de Solsona

contra l’enroc rival, però aquest es va mostrar sòlid en la defensa i se signaven taules. Simal va tornar a jugar amb la precisió que demostra aquesta temporada, però arribats al final, no va ser suficient.

Amb 3,5 a 2,5, com a mínim una de les dues partides havia de donar la victòria local. I van tenir lloc finals curio-sos... Bajona, tot i jugar amb la solidesa que ve demostrant, semblava anar a remolc del contrari, fins que va forçar una jugada decisiva que no pogué refutar el rival. En canvi, Sendarrubias, que s’havia defensat amb encert, va començar el contraatac una jugada abans del que devia; aquest únic descuit, va propiciar una combinació del rival a la 8a fila, que li va fer perdre la condició d’imbatut que compartia amb Figueras. Sortosament, Bajona havia aconseguit el punt de la victòria local. Així doncs, la victòria solsonina permet deixar enrere a Benavent, Juneda i Balaguer, alhora que acostar-se al Bellpuig.

La setmana vinent, la darrera jornada, l’Elefant de Solsona es desplaçarà a Vallfogona de Balaguer en un matx que ja se sap complicat, doncs els solsonins voldran consolidar-se a la taula de la classificació, però el rival (3r classificat) necessita la victòria perquè, segons quins resul-tats es donin, podria acabar campió.

56 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 57: Celsona 564

Diumenge dia 6 d’abril de 2008 a les 10 del matí es va donar la sortida a la popular cursa dels Bombers 2008, amb una participació rècord de 15.000 atletes inscrits, dels quals uns 13.000 van passar la línia de meta. Els Fondistes del Solsonès-Prosetel van ser representats per una bona colla, que van fer els respectius temps i llocs; En categoria d’homes cal destacar el Jordi Vilaseca, que va fer molt bon temps.

temps/ minuts ....................... lloc general Jordi Vilaseca ....................38’23 ...................................... 491Antonio Marin ...................44’15 ................................... 2.393 Marcel Coromines .............44’39 ...................................2.609Josep Alconchel .................44’50 ................................... 2.730 Jaume Cutié ........................46’12 ................................... 3.441 Diego Barranco ..................55’22 ................................... 8.930

La cursa va ser dominada pels atletes Kenians, tant a la categoria d’homes com a la categoria de dones. La cursa va ser guanyada per Kiprono Menjo amb 27’57 minuts, en segon lloc va entrar Peter Kirui amb 28’18 minuts i tercer va ser Bamba Sigui amb 28’46 minuts.

En categoria de dones cal destacar la cursa feta per la Sílvia Leal, que va aconseguir quedar a la 16a posició de la categoria. temps/ minuts .........................lloc general Sílvia Leal ......................... 40’38 ..................................... 1002 Sara Vila ........................... 44’34 .................................... 2.566Meritxell Rodríguez ......... 49’20 .....................................5.441Karina Fernández ...............50’49 .....................................6.353Pilar Bonache .................... 56’40 .....................................9.584

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

La categoria de dones va ser guanyada per Eunice Jepkoriu amb un temps de 31’37 minuts, seguida de la seva companya Tigs Tufa amb 31’55 minuts i tercera va entrar Maria Abel amb 33’58 minuts.

En aquestes curses tant multitudinàries, és molt difícil anar a buscar temps, ja que es fa molt difícil agafar el ritme i avançar els altres atletes, s’ha d’anar a gaudir de la festa de l’atletisme de casa nostra com és aquesta cursa, ENHORABO-NA A TOTS.

13 d’abril: Mitja Marató de l’Anoia i 10 km. Igualada

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

10a Cursa dels Bombers 2008

Bellpuig B -514,Solsona – 505Aliniació: Antònia Malé, Carme Colell, Ramon Torra, José Pelegrina, Josep Santaeulària, RamOn Andreu, Emilio Quesada i Josep Serra

El Bitlles Solsona va caure derrotat al camp del Bellpuig B la passada jornada del diumenge 6 d’abril. Cal destacar una excel.lent actuació del Josep Santaeulària, que va fer 7 bitlles.

I aquest diumenge, darrer partit de la temporada, a casa, contra un rival assequible, el Flor de Lis, per mirar d’acabar amb una victòria aquest any. Serà a les instal.lacions del Club Sant Jordi, a les 10 del matí.

Bitlles Catalanes Ramon Estany

57564 - Divendres, 11-04-2008

Page 58: Celsona 564

Natació Consell Esportiu del Solsonès i Centre d’Esport i Salut Espaigua

Crònica Fase Comarcal de Natació, JEEC Curs 2007/08

Al llarg dels mesos de febrer i març s’ha disputat la Fase Comarcal de Natació dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, Curs 2007/08. El Centre d’Esport i Salut Espaigua i el Consell Esportiu del Solsonès n’han estat els organitzadors i, la participació i el nivell ha augmentat, considerablement.

25 m crol benjamí masculíNom Naix TempsPujol Colell, Iker ................. 01/06/1998.... 00’-21’’-71Ribera Martinez, Roger ..... 24/04/1998... 00’-22’’-35Villaro Martin, Lluis............. 23/04/1999... 00’-22’’-58

25 m crol benjamí femeníNom Naix TempsVan Der Graaf Mas, Janet. 23/07/1998....00’-23’’-16Angrill Tarragona, Nuria..... 28/09/1998... 00’-23’’-59Sala Sardans, Claudia....... 20/11/1998 ... 00’-23’’-63

50 m crol aleví masculíNom Naix TempsSala Colilles, Roger ........... 05/07/1996... 00’-40’’-56Vazquez Ariza, Victor......... 28/02/1997... 00’-42’’-57Luna Mina, Miquel.............. 14/04/1996....00’-44’’-76

50 m crol aleví femeníNom Naix TempsRibera Badia, Queralt ........ 06/10/1996... 00’-39’’-66Capdevila Canal, Iris.......... 24/03/1997... 00’-45’’-44Pujol Colell, Iria .................. 22/02/1997... 00’-45’’-59

100 m crol infantil masculíNom Naix TempsColl Velasco, Ramon ......... 22/05/1994....01’-25’’-81Roca Jane, Gerard ............ 16/03/1994....01’-28’’-06Ribera Martinez, Aleix ....... 04/10/1994....01’-28’’-48

100 m crol infantil femeníNom Naix TempsCarol Andreu, Julia ............ 15/07/94 ........01’-23’’-00Puig Colilles, Anna............. 02/08/94........01’-27’’-94Manyoses Clop, Mireia ...... 11/01/95.........01’-30’’-84

100 m crol cadet masculíNom Naix TempsMoreno Colilles, Joan Marc 26/02/93........01’-20’’-54Viladrich Santaeulalia, Remi.31/07/93 ........01’-22’’-06Simon Gil, Albert ................ 06/02/93........01’-24’’-49

100 m crol cadet femeníNom Naix TempsCorominas Gener, Clara.... 15/02/93........01’-34’’-53Codina Jofre, Marta ........... 13/05/93........01’-34’’-82Soler Corominas, Andrea.. 26/08/93........01’-35’’-84

25 m esquena benjamí masculíNom Naix TempsRibera Martinez, Roger ..... 24/04/98........00’-25’’-82Villaro Martin, Lluis............. 23/04/99........00’-26’’-70Pujol Colell, Iker ................. 01/06/98....... 00’-27’’-82

25 m esquena benjamí femeníNom Naix TempsFlotats Boix, Gisela............ 10/03/99........00’-21’’-36Cardona Novas, Nuria....... 19/01/98 ........00’-25’’-81Ortiz Gallego, Ariadna ....... 19/05/98........00’-26’’-72

50 m esquena aleví masculíNom Naix TempsLuna Mina, Miquel.............. 14/04/96........00’-51’’-79Vazquez Ariza, Victor......... 28/02/97........00’-51’’-91Valverde Moron, Alex......... 22/05/96....... 00’-53’’-28

50 m esquena aleví femeníNom Naix TempsRibera Badia, Queralt ........ 06/10/96........00’-50’’-12Sanchez Estany, Claudia .. 23/01/97 ........00’-51’’-87Burgues Palau, Laia........... 22/05/96....... 00’-54’’-82

100 m esquena infantil Masculí Nom Naix TempsMercader Bautista, Didac.. 01/12/95 ........01’-48’’-34Ribera Martinez, Aleix ....... 04/10/94........01’-52’’-38Roca Jane, Gerard ............ 16/03/94........01’-57’’-61

100 m esquena infantil FemeníNom Naix TempsCarol Andreu, Julia ............ 15/07/94 ........01’-38’’-75Manyoses Clop, Mireia ...... 11/01/95.........01’-48’’-38Garrido Testagorda, Maria.... 05/02/94........01’-53’’-47

100 m esquena cadet MasculíNom Naix TempsViladrich Santaeulalia, Remi 31/07/93 ........01’-36’’-39Moreno Colilles, Joan Marc. 26/02/93........01’-37’’-25Borras Sala, Pau................ 26/05/92........01’-48’’-47

Molts d’ellss’ha pogut classificar per la fase territorial que es disputarà el proper diumenge, 20 d’abril a la piscina del Col·legi Episcopal de Lleida.

Les primeres posicions dels diferents estils i categories els podeu veure, tot seguit:

58 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 59: Celsona 564

100 m esquena cadet femeníNom Naix TempsCorominas Gener, Clara.... 15/02/93........01’-45’’-96Soler Corominas, Andrea.. 26/08/93....... 02’-02’’-97Bajona Casas, Sonia......... 06/11/93 ........02’-03’’-15

25 m braça benjamí masculíNom Naix TempsRibera Martinez, Roger ..... 24/04/98........00’-26’’-27Moreno Coll, Ferran........... 24/07/98 ....... 00’-28’’-84Gonzalez Vilaseca, Aitor ... 03/05/99....... 00’-29’’-57

25 m braça benjamí femeníNom Naix TempsSala Sardans, Claudia....... 20/11/98 ........00’-24’’-87Ribera Badia, Gemma....... 22/09/99........00’-25’’-53Ortiz Gallego, Ariadna ....... 19/05/98........00’-27’’-47

50 m braça aleví masculíNom Naix TempsSala Colilles, Roger ........... 05/07/96........00’-56’’-16Sabata Pujol, Lluis ............. 29/02/96........00’-56’’-16Moreno Colilles, Bernat ..... 09/03/96........00’-56’’-75Luna Mina, Miquel.............. 14/04/96....... 00’-56’’-87

50 m braça aleví femeníNom Naix TempsPujol Gualdo, Natalia ......... 09/01/96....... 00’-52’’-52Burgues Palau, Laia........... 22/05/96....... 00’-56’’-23Ribera Badia, Queralt ........ 06/10/96........00’-56’’-75

100 m braça infantil masculíNom Naix TempsRibera Martinez, Aleix ....... 04/10/94........01’-52’’-79Vilar Flotats, Pau................ 03/07/95........01’-55’’-94

Bitlles Consell Esportiu del Solsonès

Fase Territorial de Bitlles CatalanesDissabte, 5 d’abril de 2007

Dissabte passat, a Linyola, es va celebrar la Fase Ter-ritorial de Bitlles Catalanes dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. El Consell Esportiu del Solsonès hi va participar amb vuit nens i nenes de les diferents escoles de la comarca.

Les classificacions que van aconseguir van ésser les següents:

Cadets9è...........Àlex Andreu ......... Escola Arrels II ...........41 punts

Infantils7è...........Jordi Perera ........... IES Francesc Ribalta...49 punts14na .......Marta Alonso........ IES Francesc Ribalta... 36punts

Alevins25è.........Martí Woodgate .... ZER Solsonès ..............43 punts32na.......Rosa Guix ............. ZER Solsonès ..............38 punts

Benjamins14na .......Núria Rosell .......... ZER Solsonès ..............47 punts22na.......Paula Martínez...... ZER Solsonès ..............41 punts25na.......Shelly Woodgate ... ZER Solsonès ..............39 punts

Mercader Bautista, Didac.. 01/12/95 ........01’-58’’-91

100 m braça infantil femeníNom Naix TempsPuig Colilles, Anna............. 02/08/94........01’-52’’-41Estany Jane, Raquel.......... 11/04/94 ........01’-54’’-33Manyoses Clop, Mireia ...... 11/01/95.........01’-55’’-88

100 m braça cadet masculíNom Naix TempsMoreno Colilles, Joan Marc. 26/02/93........01’-32’’-46Viladrich Santaeulalia, Remi 31/07/93 ........01’-39’’-98Simon Gil, Albert ................ 06/02/93........01’-50’’-43

100 m braça cadet femeníNom Naix TempsBajona Casas, Sonia......... 06/11/93 ........01’-50’’-46Corominas Gener, Clara.... 15/02/93........01’-59’’-69Codina Jofre, Marta ........... 13/05/93....... 02’-03’’-84

25 m papallona benjamí masculíNom Naix TempsVila Fumaz, Manel ............. 08/05/98....... 00’-26’’-38Pujol Colell, Iker ................. 01/06/98........ 00’-27’’-11Villaro Martin, Lluis............. 23/04/99....... 00’-27’’-62

25 m papallona benjamí femeníNom Naix TempsVan Der Graaf Mas, Janet... 23/07/98........00’-26’’-18Ribera Badia, Gemma....... 22/09/99....... 00’-27’’-35Farres Aynes, Laia............. 06/07/98....... 00’-27’’-50

50 m papallona aleví masculíNom Naix TempsSala Colilles, Roger ........... 05/07/96........00’-45’’-10

Pujol Canal, Miquel............ 01/01/97 ....... 00’-53’’-60Vazquez Ariza, Victor......... 28/02/97....... 00’-54’’-57

50 m papallona aleví femeníNom Naix TempsRibera Badia, Queralt ........ 06/10/96....... 00’-50’’-45Capdevila Canal, Iris.......... 24/03/97....... 00’-56’’-69Pujol Gualdo, Natalia ......... 09/01/96....... 00’-56’’-97

100 m papallona infantil masculíNom Naix TempsRibera Martinez, Aleix ....... 04/10/94........01’-56’’-24Vilar Flotats, Pau................ 03/07/95........02’-03’’-78Roca Jane, Gerard ............ 16/03/94....... 02’-05’’-30

100 m papallona infantil femeníNom Naix TempsPuig Colilles, Anna............. 02/08/94........01’-53’’-97Estany Jane, Raquel.......... 11/04/94 ....... 02’-09’’-46Manyoses Clop, Mireia ...... 11/01/95......... 02’-11’’-43

100 m papallona cadet masculíNom Naix TempsViladrich Santaeulalia, Remi 31/07/93 ........01’-32’’-08Moreno Colilles, Joan Marc 26/02/93........ 01’-48’’-10Simon Gil, Albert ................ 06/02/93........01’-57’’-59

100 m papallona cadet femeníNom Naix TempsBajona Casas, Sonia......... 06/11/93 ........01’-49’’-36Codina Jofre, Marta ........... 13/05/93........01’-54’’-56Corominas Gener, Clara.... 15/02/93........01’-56’’-50

Natació Consell Esportiu del Solsonès i Centre d’Esport i Salut Espaigua

59564 - Divendres, 11-04-2008

Page 60: Celsona 564

Formula 1 Ramon Estany

El proper 14 d’abril d’enguany (dia de la República Cata-lana), la Comissió del centenari de la senyera estelada realitzarà una roda de premsa per declarar formalment inaugurat l’any 100 de la bandera independentista.

Per bé que des del gener d’enguany ja està en marxa el web oficial http://www.estelada.cat amb informacions diver-ses, aquest dia es presentaran algunes novetats que la comissió encara no ha fet públiques, com per exemple la presentació de l’estelada commerativa i les expedicions més emblemàtiques que pujaran als cent cims de la “campanya 100 cims-100 anys”; la tramesa de milers de postals a l’ONU i el Parlament europeu explicant el cas català, com fa cent anys, etc. L’acte, vol posar èmfasi en la voluntat de pervivència d’aquesta popular icona catalana. L’acte tindrà lloc a la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona, al carrer de la Diputació 276, ppal., a les 12 del mig-dia i serà presidit pel seu president, en Jordi Porta i Ribalta.Al final de l’acte se servirà cava català als assistents.

Cultura Redacció

Acte d’Inauguració del Centenari de l’estelada

“L’any passat en van arribar a ser uns 50 equips”

Marc Torra

Ja és el segon any que a la Criolla segueixen la Fórmula 1 a través d’una original travessa. El Marc Torra està al davant d’aquest local solsoní i és el promotor d’aquest singular joc que cada cap de setmana atreu als seguidors de les curses a Solsona.

Com se’t va acudir fer aquest joc?Bé, perquè a mi m’agraden els cotxes i érem una colla aquí que seguia la Fórmula 1, amb l’ambient pro i anti Alonso, i tot això. I va sortir la idea de fer una travessa.

I quines regles heu posat, com s’hi juga?Bàsicament amb les mateixes de l’any passat, però les d’enguany han inclòs algunes variacions en el sistema de puntuacions per millorar-lo. Consisteix en que cadascú ha de triar un equip de 3 corredors i amb aquest equip escollir un capità. El capità no es pot canviar en tot el cap de setmana de cursa, els altres corredors sí.

I la puntuació com va?De la següent manera: als entrenaments puntua el capità i el millor dels altres dos corredors. I a la cursa puntuen tots tres. Sempre segons la puntuació oficial del campionat, 10, 8, 6.....I si per cas el capità fa la volta més ràpida, la pool position i guanya la cursa, són 3 punts més extra. Si no acaba la cursa, però, resta un punt. Aquesta és una de les variacions respecte l’any passat perquè quan un destacava, s’allunyava massa dels altres. I, d’aquesta manera, sumant i restant punts, hi podrà haver una mica més de moviment. I en els entrenaments, en només puntuar-ne dos, hi ha una mica més de joc.

Quants equips hi ha jugant ara?De moment una vintena, però l’any passat en van arribar a ser uns 50, perquè encara se n’hi poden inscriure més.

Hi ha molta afició aquí al Bar quan hi ha cursa?El que passa ens que ens ajuntem uns quants i fem un bon dinar. És l’excusa, som uns 10 o 15 que dinem mentre mirem la cursa.

I què et sembla la proposta de fer les curses dels circuits asiàtics a la nit amb llum artificial?A nosaltres ens aniria molt bé perquè així ho podríem mirar en el nostre horari, però és clar, jo també entenc els pilots, i no és el mateix, i suposo que per a ells prima més la seguretat, i jo estic bastant a favor dels pilots, però clar, sense la publicitat tampoc no hi hauria Fórmula 1, i si ho miren bé, i ho fan bé, pot funcionar.

Encara és a temps la gent per inscriure-s'hi?Sí, i tant. I l’any passat, per exemple, quan algú s’apuntava tard ( i alguns ho van fer a mitja temporada) començaven a 0 punts, però aquest any, en canvi, tindran els mateixos punts que el qui vagi últim. La inscripció és a 5 euros i cada canvi són 50 cèntims, que van pel pot que s’endurà el guanyador.

60 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 61: Celsona 564

Llibres Ramon Estany

Darrera d’aquest llibre hi ha tota una investigació. Què us ha suposat?

Aquest treball es va fer a través de la Unitat de Psicopatologia per a la Infantesa i l’Adolescència de la UAB. Són un grup de psicòlegs que fa més de 15 anys que es dediquen a treballar els hàbits i conductes dels infants i dels joves.

A través d’aquí se’ns va fer la pro-posta d’escriure contes per a nens, on s’ensenyessin hàbits i conductes però sense la por.

Això és el més nou d’aquests contes?Clar, era tot un repte, perquè escriure

una història on tot hagi de ser positiu i relaxant, i a més a més ensenyi, és com-plicat, perquè el conflicte havia de quedar palès però no podia ser negatiu.

Jo sóc molt amant dels reptes, I cap problema. M’ho he passat molt bé.

Aquests alumnes d’educació infantil, des de P1 fins a P5 de moltes escoles del Solsonès han estat un laboratori molt agraït, una genteta, tot i que petits, llestos, perquè ells ens qüestionaven, i a partir d’aquí anà-vem elaborant els relats que, segurament, és el més important, però el que menys es veu, perquè en un conte com aquest, el que es percep és la il.lustració, però fins que no et pares a llegir-lo, no descobreixes que hi ha un relat al darrera, que el fa més ric.

Els nens estan àvids de que els expliquem coses. I si a més a més hi ha un dibuix bonic, alegre i agradable per ells a la vista, amb els quals es poden identificar perquè hi ha un nen i una nena, I a sobre, els expliques una història que els sorprèn, és la bomba.

Els tres primers contes d’en Marc i la Maria són:1. El conte de vestir-me tot sol2. El conte de menjar-m’ho tot3. El conte de les joguines endreçades

A més hi ha el contingut descarregable a la web: www.salvatella.com-Animació del conte amb lletra lligada-Animació del conte amb lletra de pal-Cançó de les joguines endreçades-Manualitat “Fem una capsa”-Guia d’activitats per a l’escola

La seva peculiaritat és que són educatius?

La intenció és donar un cop de mà. Un pare o una mare, necessiten moltes eines per tirar endavant les criatures i l’afany d’aquest producte és ser una eina més. Evidentment, això no és un apòcima secreta. Si uns pares expliquen el conte de les joguines endreçades, quan acabin no és segur que el fill endreci l’habitació, però aquest fill veurà que pot ser positiu el fet d’endreçar, que no ha de ser negatiu. I no estem castigant si no s’endreça, i això aplicat al fet de vestir-se sols, etc….

Aquests contes van acompanyats d’altres eines, com cançons o exercicis en anglès…

Aquí ens va passar que conec a la il.lustradora, la Mar Cerdà i li vaig pro-posar que posés imatge als contes. Fent proves, de sobte, em va sortir una cançó, I la proposta els va semplar bé a les uni-tats de psicopedagogia, I a més a través d’explicar-los a les escoles hem rebut sug-geriments dels mestres que han permès explotar de moltes maneres els contes, de manera, que a partir de la il.lustració, hi ha el relat, i activitats que també l’editor ha inclòs a la web.

A quin públic van dirigits aquests contes?

El públic objectiu és de 2 a 7 anys, però cada edat té el seu feedback. Vol ser una eina més per ajudar en la tasca diària d’educar i alhora passar-s’ho bé amb els petits i petites.

Posen en marxa una col.lecció de llibres educatius

L'autora Mireia Canals

Teniu previst fer més contes?Aquesta és una col.lecció de 20 contes.

Estem a punt de lliurar el quart, dedicat a l’hàbit de parlar sense cridar, que serà molt divertit. La idea és anar publicant -los de dos en dos o de tres en tres, tot depèn de la rebuda que tinguin. Nosaltres hi disfrutem, I a través de disfrutar-los sortiran a la llum.

La solsonina Mireia Canals i la barcelonina Mar Cerdà han editat a través de l’editorial Salvatella uns contes que ensenyen hàbits, conductes i valors, com ara endreçar les joguines, vestir-se sol, l’amistat i la companyonia, i potencien la imagi-nació i la creativitat de l’infant. Els llibres s’han fet amb la col.laboració de l’Escola Municipal de Música de Solsona, i l’Ajuntament de Solsona.

Els “contes educatius d’en Marc i la Maria” estan pensats per ajudar pares i professors a establir conductes de socialització i hàbits d’autonomia en els infants de 2 a 7 anys. Estan pensats pedagògicament i obren portes creatives a pares, nens i professors. El fil conductor dels contes són en Marc i la Maria, germans de 3 i 1 any i mig, que ens presenten i acomiaden de les històries, sempre positives i relaxants. A cada conte s’hi pot trobar, a més a més del conte, tres activitats per fer amb l’infant, una cançó, unes activitats i una activitat de vocabulari en anglès. D’altra banda, cada conte conté una explicació específica per poder treure’n més partit. Un conte té moltes vides, així que és una invitació a gaudir-ne de totes.

61564 - Divendres, 11-04-2008

Page 62: Celsona 564

Un cafè amb... Ramon Estany

“La nostra manera de treballar no ha variat”

Jaume Gangolells SànchezForner de Solsona

El Jaume, de 43 anys, casat i amb dos fills, ha fet de forner tota la vida. De jovenet, va triar aquest ofici, malgrat no venir-li de família, i n’aprengué els secrets a Ca l'Angelet, on des de 1991 ja treballa pel seu compte al Forn de Sant Joan. La setmana passada, la Generalitat li concedia a ell i a 28 artesans alimen-taris més de tot Catalunya, la carta de Mestre Artesà.

Quin és el secret d’un bon pa?Treballar-lo bé, donar-li una bona elaboració i tenir una matèria primera de bona qualitat, encara que això representi adquirir una farina més cara, però més bona.

Ha evolucionat el pa en aquests 25 anys que portes en l’ofici?Bé, han sortit molts tipus de pans nous, que la gent també agra-eix, però el que és la nostra manera de treballar, no ha variat. Jo parteixo de la manera com ho fèiem 25 anys enrera, amb els llevats mare d’un dia per l’altre, amb fermentacions llargues.

Creus que va a la baixa el consum de pa?S’està perdent una mica, ho diuen les estadístiques i hi ha hagut una davallada important del consum del pa diari, però potser es compensa en haver-hi més gent, per la immigració. Però sí, ara la gent menja menys pa que anys enrera.

És merescuda la fama de sacrificat l’ofici de forner?Sí que és sacrificat. En haver de descansar de dia no es descansa igual, sempre hi ha més sorolls i et trobes amb problemes, i evidentment, el treballar totes les nits i els caps de setmana… Però he d’agrair també haver arribat on sóc per la meva dona, que ha estat sempre al meu costat a la feina.

Què ha representat per a tu aquest Diploma de Mestre Artesà?Em sento molt satisfet. No és que vulgui dir que me’l mereixo, però a mi m’agrada l’ofici, i en agradar-me he buscat maneres de fer. Tinc molta teòrica que poso en pràctica i, per a mi, una de les satisfaccions més grans me la dóna la clientela que em diuen que el que faig és bo, que els agrada. Els clients matei-xos et donen una empenta per fer coses noves i obrir-te a nous productes i mercats.El tracte a la botiga també és molt important. El caràcter ama-ble, conèixer la gent de cada dia i els seus gustos, que la botiga sàpiga vendre és del que més m'enorgulleixo.

De fet, no pares mai d’aprendre, en aquest ofici?Sempre he estat en contacte amb altres forners, amb inquie-tuds per aprendre. He tingut la sort de conèixer mestres que actualment estan a primera línia. Ja fa anys que rebo informes periòdics del Gremi de Lleida i del de Barcelona, amb totes les novetats i classes teòriques que pots fer. De tot el que arriba, sempre en pots treure alguna cosa de profit que pots posar en pràctica.

Crazy Evolution treu al mercat nova maqueta

En menys d’una setmana s’han venut més de 150 còpies. I si la voleu els la podeu demanar o buscar-la en alguns esta-bliments de Solsona (La Fura, Boli Bola...) i Manresa (Freak), i en els seus concerts.

L’última maqueta dels Crazy es pot adquirir per 3 euros i porta el títol de Welcome To Crazyland! Conté 4 cançons (In-fected, Girlfriends, Rainy Sunday i Sam-N), i té una portada molt bonicoia amb molts colors. Segur que us agradarà!

Música Ramon Estany

62 564 - Divendres, 11-04-2008

Page 63: Celsona 564

L'acudit del Simi

Les 7 diferènciesAquí veieu les dones del curs del Patwork.Sabríeu trobar les 7 diferències.

Passatemps Marta C.

63564 - Divendres, 11-04-2008

Page 64: Celsona 564