Celsona 560

64

description

Celsona 560 del 14/2/08 a 19/2/08

Transcript of Celsona 560

Page 1: Celsona 560
Page 2: Celsona 560

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

La Fira de Sant Isidre, amb col.labo-ració amb l’Ajuntament de Solsona i gairebé tots els representants del sector de l’automoció de Solsona celebraran la I Fira del Vehicle de l’Ocasió a Solsona els dies 19 i 20 d’abril. Entre els al·licients d’aquesta fira hi haurà un premi per als compradors de vehicles, per incentivar-ne la compra, ja que es realitzarà un sorteig de 1500 euros a descomptar del preu de venda entre totes aquelles persones que hagin comprat un cotxe durant la Fira en els tallers col.laboradors. Aquests 2000 euros es recolliran d’aportacions voluntàries de 150 euros entre els tallers que hi vulguin participar, i la resta fins els 2000 els po-saran el Consell Comarcal i l’Ajuntament.

L’espai de la Fira serà la Plaça del Camp, que es dividirà en parcel.les de 24 metres quadrats

Albert Muntada, director de la Fira, ha subratllat l’interès en “crear el màxim d’expectació i atraure al major nombre de públic” en aquesta primera edició. Per aquest motiu s’ha buscat la col.laboració d’una entitat, el Motor Club del Solsonès, que exposarà alguns dels seus cotxes clàssics, i la d’un particular, el

Solsona Ramon Estany

Una onzena d’establiments participaran a la I Fira del Vehicle d’Ocasió

corredor de ral·lies clàssics, Joan Colell, que també és previst que mostri el cotxe amb que va córrer el recent ral·li de Montecarlo.

Tarifes assequibles per als expositors

Si parlem del que pot costar assistir a la Fira com a expositor, podem dir que cal pagar una assegurança obligatòria que cobreix res-ponsabilitats civils a tercers de 25 euros, i que el preu de la parcel·la de 24 metres quadrats, dins el recinte, és de 60 euros (surt a 2’5 euros el metre2). A partir de la 2a parcel.la, el preu passa a 40 euros. Anunciar-se en el programa d’actes costarà 50 euros, amb un anunci en blanc i negre de 14 cm d’ample per 4 cm d’alt. Hi ha l’opció de demanar hostesses, a un cost de 70 euros la mitja jornada o a 120 euros la jornada completa. També hi ha un seguit d’extres i complements, com una cadira, per 25 euros, una taula de centre de 50x50 per 30 euros, o una taula rodona per 50 euros. Es pot demanar un frigorífic per 90 euros i un taulell d’1’80 per 45 euros, i el taulell amb tancament amb clau, per 68 euros. Els focus de 300 wats surten a 35 euros i un quadre elèctric de 3.500 w, per 40 euros.

L'espurna del Mia

2 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 3: Celsona 560

El PSC guanya en tres dels cinc districtes de SolsonaAls socialistes els van faltar 60 vots per superar a CiU a la capital del Solsonès, en una nit en que

l’huracà del PSC escombrava Catalunya. CiU resisteix mentre Esquerra perd gairebé 500 vots. El Partit Popular es manté i ICV baixa lleugerament

CiU aguanta al Solsonès guanyant en 14 dels 15 municipis

La federació nacionalista manté el feu a la comarca del Solsonès, on en la majoria de municipis aconseguí més del 50% dels vots. Amb tot, els socialistes han guanyat un nombre important de vots, especial-ment a la capital. Els republicans perden gairebé la meitat dels vots si bé com a consolació guanyen a Pinell. El Partit Popular baixa lleuge-rament i Iniciativa retrocedeix també alguns vots. Cal destacar algunes formacions minoritàries que han guanyat vots espectacularment, com els Escons Insubmisos, que han passat dels 4 a Solsona l’any 2004 a 40 aquest 2008. L’abstenció també ha augmentat, passant a nivell comarcal del 22% al 31%. Els vots en blanc també han augmentat amb força, multiplicant-se per dos.

El solsoní Albert Muntada es queda a les portes del Senat

Lleida escollia quatre senadors, que van anar a parar als tres de l’Entesa i al cap de llista de CiU, Ramon Alturo. Muntada va obtenir un suport del 19’55% a Lleida, amb 61.216 vots. Al Solsonès, va aconseguir 2634 vots, essent el candidat més votat a Lladurs, Llobera i Riner. A Solsona, va obtenir el recolzament de 1430 solso-nins, més que els vots del PSC o de CiU.

Eleccions Generals 2008 Ramon Estany

3560 - Divendres, 14-03-2008

Page 4: Celsona 560

Clariana de CardenerCens electoral ...............................118

Participació ............. 83 vots - 70,34%

Blanc: ...............................................2

Nul: ..................................................2

CiU .......................... 48 vots - 59,26%

ESQUERRA .............. 11 vots - 13,58%

PSC (PSC-PSOE) .... 10 vots - 12,35%

PP ............................... 4 vots - 4,94%

ICV-EUIA ..................... 4 vots - 4,94%

EI-ADD ..........................1 vot - 1,23%

RC .................................1 vot - 1,23%

Castellar de la RiberaCens electoral ...............................131

Participació ............. 99 vots - 75,57%

Blanc: ...............................................6

Nul: ..................................................1

CiU .......................... 52 vots - 59,18%

ESQUERRA .............. 14 vots - 14,29%

PSC (PSC-PSOE) .... 11 vots - 11,22%

PP ............................... 4 vots - 4,08%

ICV-EUIA ..................... 4 vots - 4,08%

EI-ADD..........................1 vot - 1,02%

La Coma i la PedraCens electoral ...............................236

Participació ........... 151 vots - 63,98%

Blanc: ...............................................3

Nul: ..................................................2

CiU .......................... 74 vots - 49,66%

PSC (PSC-PSOE) .... 23 vots - 15,44%

ESQUERRA .............. 15 vots - 10,07%

PP ........................... 22 vots - 14,77%

ICV-EUIA ..................... 5 vots - 3,36%

P.A.C.M.A....................4 vots - 2,68%

RC ............................... 2 vots - 1,34%

P.C.P.C ..........................1 vot - 0,67%

LladursCens electoral ...............................173

Participació ........... 130 vots - 75,14%

Blanc: ...............................................2

Nul: ..................................................2

CiU .......................... 57 vots - 44,53%

PSC (PSC-PSOE) .... 31 vots - 24,22%

ESQUERRA .............. 18 vots - 14,06%

PP ........................... 15 vots - 11,72%

ICV-EUIA ..................... 3 vots - 2,34%

EI-ADD ..........................1 vot - 0,78%

PCAC ............................1 vot - 0,78%

LloberaCens electoral ...............................183

Participació ........... 119 vots - 65,03%

Blanc: ...............................................3

Nul: ..................................................1

CiU .......................... 60 vots - 50,85%

ESQUERRA .............. 32 vots - 27,12%

PSC (PSC-PSOE) .... 12 vots - 10,17%

PP ............................... 8 vots - 6,78%

ICV-EUIA ..................... 2 vots - 1,69%

RC .................................1 vot - 0,85%

La MolsosaCens electoral ...............................110

Participació ............. 86 vots - 78,18%

Blanc: ...............................................2

Nul: ..................................................2

CiU .......................... 47 vots - 55,95%

PP ........................... 13 vots - 15,48%

PSC (PSC-PSOE) ...... 9 vots - 10,71%

ESQUERRA .................. 6 vots - 7,14%

ICV-EUIA ..................... 4 vots - 4,76%

PCAC .......................... 2 vots - 2,38%

RC .................................1 vot - 1,19%

Solsona

Cens electoral .............................6207

Participació ......... 4255 vots - 68,55%

Blanc: .............................................95

Nul: ................................................37

CiU ...................... 1347 vots - 31,93%

PSC (PSC-PSOE) 1288 vots - 30,54%

ESQUERRA ............ 857 vots - 20,32%

PP ........................... 392 vots - 9,29%

ICV-EUIA ................. 112 vots - 2,66%

EI-ADD ...................... 40 vots - 0,95% RC ............................. 18 vots - 0,43%

PSD ........................... 12 vots - 0,28%

P.C.P.C ........................ 8 vots - 0,19%

PCAC .......................... 8 vots - 0,19%

P.A.C.M.A .................... 7 vots - 0,17%

CENB .......................... 7 vots - 0,17%

POSI ............................ 6 vots - 0,14%

IR-PRE ........................ 6 vots - 0,14%

C,S .............................. 5 vots - 0,12%

PXCAT ......................... 2 vots - 0,05%

PUM+J ........................ 2 vots - 0,05%

UPYD .......................... 2 vots - 0,05%

FE DE LAS JONS ......... 1 vots - 0,02%

E-2000 ........................ 1 vots - 0,02%

LI-LITCI ....................... 1 vots - 0,02%

P.H .............................. 1 vots - 0,02%

Eleccions Generals 2008 Ramon Estany

4 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 5: Celsona 560

NavèsCens electoral ...............................229

Participació ........... 153 vots - 66,81%

Blanc: ...............................................6

Nul: ..................................................1

CiU .......................... 80 vots - 52,63%

PP ........................... 29 vots - 19,08%

ESQUERRA .............. 16 vots - 10,53%

PSC (PSC-PSOE) ...... 15 vots - 9,87%

ICV-EUIA ..................... 4 vots - 2,63%

RC ............................... 2 vots - 1,32%

OdènCens electoral ...............................240

Participació ........... 163 vots - 67,92%

Blanc: ...............................................5

Nul: ..................................................1

CiU .......................... 85 vots - 52,47%

ESQUERRA .............. 30 vots - 18,52%

PSC (PSC-PSOE) .... 25 vots - 15,43%

PP ............................. 15 vots - 9,26%

ICV-EUIA ..................... 1 vots - 0,62%

UPYD ............................1 vot - 0,62%

OliusCens electoral ...............................609

Participació ........... 456 vots - 74,88%

Blanc: .............................................16

Nul: ..................................................3

CiU ........................ 190 vots - 41,94%

PSC (PSC-PSOE) .. 102 vots - 22,52%

ESQUERRA .............. 70 vots - 15,45%

PP ........................... 47 vots - 10,38%

ICV-EUIA ................... 12 vots - 2,65%

RC .............................. 5 vots - 1,10%

P.A.C.M.A....................3 vots - 0,66%

EI-ADD..........................3 vots - 0,66%

PSD ............................. 2 vots - 0,44%

C,S ................................1 vot - 0,22%

POSI ..............................1 vot - 0,22%

PFIV ..............................1 vot - 0,22%

Pinell del SolsonèsCens electoral ...............................175

Participació ........... 125 vots - 71,43%

Blanc: ...............................................3

Nul: ..................................................0

ESQUERRA .............. 46 vots - 36,80%

CIU .......................... 44 vots - 35,20%

PP ........................... 18 vots - 14,40%

PSC (PSC-PSOE) ...... 10 vots - 8,00%

ICV-EUIA ..................... 2 vots - 1,60%

PXCAT ...........................1 vot - 0,80%

EI-ADD ..........................1 vot - 0,80%

PinósCens electoral ...............................275

Participació ........... 183 vots - 66,55%

Blanc: ...............................................6

Nul: ..................................................2

CiU .......................... 90 vots - 49,72%

PP ........................... 31 vots - 17,13%

ESQUERRA .............. 20 vots - 11,05%

PSC (PSC-PSOE) ...... 15 vots - 8,29%

ICV-EUIA ..................... 9 vots - 4,97%

EI-ADD..........................5 vots - 2,76%

PCAC .......................... 2 vots - 1,10%

P.A.C.M.A ......................1 vot - 0,55%

C,S ................................1 vot - 0,55%

PSD ..............................1 vot - 0,55%

RinerCens electoral ...............................230

Participació ........... 172 vots - 74,78%

Blanc: ...............................................3

Nul: ..................................................3

CiU .......................... 83 vots - 49,11%

ESQUERRA .............. 32 vots - 18,93%

PP ........................... 21 vots - 12,43%

PSC (PSC-PSOE) .... 17 vots - 10,06%

ICV-EUIA ..................... 5 vots - 2,96%

PXCAT ......................... 4 vots - 2,37%

EI-ADD ........................ 2 vots - 1,18%

P.A.C.M.A ......................1 vot - 0,59%

RC .................................1 vot - 0,59%

Sant Llorenç de MorunysCens electoral ...............................790

Participació ........... 554 vots - 70,13%

Blanc: ...............................................7

Nul: ..................................................1

CiU ........................ 257 vots - 46,47%

PSC (PSC-PSOE) .. 152 vots - 27,49%

ESQUERRA .............. 77 vots - 13,92%

PP ............................. 32 vots - 5,79%

ICV-EUIA ................... 19 vots - 3,44%

EI-ADD..........................2 vots - 0,36%

RC ............................... 2 vots - 0,36%

IR-PRE ........................ 2 vots - 0,36%

FE DE LAS JONS ...........1 vot - 0,18%

POSI ............................ 1 vots - 0,18%

LI-LITCI ....................... 1 vots - 0,18%

GuixersCens electoral ...............................127

Participació ............. 87 vots - 68,50%

Blanc: ...............................................2

Nul: ..................................................1

CiU .......................... 44 vots - 51,16%

PSC (PSC-PSOE) ..... 23vots - 26,74%

ESQUERRA .................. 8 vots - 9,30%

PP ............................... 6 vots - 6,98%

ICV-EUIA .......................1 vot - 1,16%

EI-ADD ..........................1 vot - 1,16%

RC .................................1 vot - 1,16%

Eleccions Generals 2008 Ramon Estany

5560 - Divendres, 14-03-2008

Page 6: Celsona 560

Eleccions Generals 2008 Ramon Estany

6 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 7: Celsona 560

Eleccions Generals 2008 Ramon Estany

A la seu del PSC van seguir amb interès els resultats via internet

La gent de CiU va brindar pels resultats obtingutsA la seu d’Esquerra intentaven posar bona cara davant els resultats

7560 - Divendres, 14-03-2008

Page 8: Celsona 560

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La situació de sequera obliga l'ajuntament a prohibir l'ús d'aigua de boca per regar horts i jardins

La comissió de seguiment de la sequera està formada per l'alcalde, els regidors de Serveis i Governació, un representant del grup municipal de CiU, el caporal de la Policia Local i un treballador del servei municipal d'aigua. A més, l'Oficina d'Atenció Ciutadana del consistori informarà sobre les mesures que cal adoptar per l'estalvi d'aigua.

L'equip de govern de Solsona crea una comissió de seguiment de la sequera i publica un ban prohibint el reg de jardins, horts, zones verdes i esportives

La manca de pluges i la situació de sequera generalitza-da està afectant les reserves d'aigua de la comarca i l'executiu local de Solsona ha iniciat una sèrie d'accions per controlar la despesa d'aigua del muncipi, previstes al Decret de Sequera de la Generalitat, que obliga als ajuntaments a fer un control rigorós del seu consum d'aigua.

A més de constituir una comissió de seguiment de la sequera, el consistori solsoní ha publicat recentment un ban municipal fent una crida a l'ús responsable de l'aigua i recordant la prohibició d'utilitzar l'aigua de boca per al reg d'horts i jardins. La prohibició s'extén, a més, a les zones verdes i esportives de caràcter públic o privat, a l'ompliment de piscines, estancs i fonts i al rentat amb mànega de tota classe de vehicles, exceptuant les empreses dedicades a aquesta activitat. El ban també recorda la prohibició d'utilitzar aigua de pou per a fins domèstics sense el tractament adequat, i s'insta els ciutadans a no acumular aigua de la xarxa.

Segons ha explicat el regidor de Serveis de Solsona, Martí Abella, "de moment no es preveuen sancions a qui incompleixi l'ordenança" tot i que ha avançat que es podria deixar sense subministrament a qui "vulneri repetidament la normativa". Abella ha reconegut que la situació actual -en fase d'excepcioanalitat dos- "és complicada" i que cal estar "alerta", ja que, segons apunta amb la situació actual "no es pot descartar" que la Generalitat "obligui a prendre mesures més dràstiques".

En cas d'empitjorar-se la situació, Abella ha avançat que el govern municipal es veuria obligat a reduir el cabal de sortida de la xarxa d'aigua o fer talls periòdics en el subministrament. Aquest escenari, però, només es donaria en el supòsit encara no segur que s'entrés en situació d'emergència, ha explicat Abella. Per altra banda, l'ajuntament, no contempla la possibilitat de reduir la pressió de la xarxa atès que molts habitatges tenen els dipòsits a les plantes altes dels edificis, fet que impediria que l'aigua arribés a les cases.

ApuntEn aplicació del decret de sequera el consistori solsoní s'ha vist obligat a deixar de regar el camp municipal d'esports. La mesura evitarà llançar els 6.000 litres d'aigua que s'utlitzaven per regar el terreny de jocPel que fa a la piscina municipal, l'ajuntament preveu de-manar un permís a l'ACA per omplir-la a l'estiu atès que es pot usar com a dipòsit contra incendis. A més, Abella ha explicat que actualment s'estan acabant les obres per dotar aquest equipament d'una canonada que permeti reutilitzar-ne l'aigua sense la despesa energètica i de personal que es necessitava fina ara. La nova canonada, que aprofita el pendent de la zona, permetrà buidar la piscina sense necessitat d'utlitzar cap sistema de bombeig d'aigua.

La setmana que ve el Celsona Informació serà a les llibreries el dijous, 20 de març.

Us agrairíem que enviéssiu les vostres cròniques, opinions, articles... abans de dimarts al migdia. Moltes gràcies!

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

IMPORTANT

8 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 9: Celsona 560

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Com veu la prohibició de regar els horts i jardins? Doncs malament. És una mala notícia però ens hi haurem d'adaptar perquè amb la sequera que tenim no hi podem fer cap altra cosa.

I què farà aquest any amb l'hort?Fins ara no hem plantat res de nou i crec que aquest any difí-cilment podrem fer l'hort tal i com l'hem anat fent els últims anys. De moment només mantenim el que vam plantar el mes de setembre i que està per collir, però de cara la primavera crec que ja no podrem plantar res més.

Recorda una situació com aquesta?No. Tota la vida he fet hort però una sequera com la d'aquest any no la recordo. Ens n'haurem d'anar fent a la idea però ara ja tinc 76 anys i mai no havia hagut de deixar de plantar l'hort per fala d'aigua.

I no té pou o dipòsit?Tenim una cisterna que recull l'aigua de la pluja però amb aquesta aigua no podem pas regar tot l'hort i menys durant els mesos d'estiu quan fa tanta calor i les plantes necessiten més aigua. L'aigua del dipòsit pot ajudar a regar el que ja tenim plantat però si no plou s'acabarà abans d'hora.

Els altres hortalans també deixaran de plantar l'hort?En general sí. Tothom veu molt difícil continuar plantant i no en conec cap que tingui previst fer l'hort com la resta d'anys perquè sense aigua els horts no es poden mantenir. Com a molt podran plantar quatre coses per no haver-les de comprar. A més, fins i tot els que tenen pou o dipòsit hauran de vigilar perquè si no plou també s'assecaran.

Trobarà a faltar fer l'hort? Sí, serà una pena però, si no plou, què vols fer. Molta gent s'hi distreu, es fa salut i pots tenir alguns productes que no et cal comprar a la botiga i que a més surten molt bons. Sap greu, però ara haurem de buscar altres ocupacions i tot i que en un hort no es gasta molta aigua, n'hi ha tants que clar, s'ha de regular d'alguna manera.

"mai no havia hagut de deixar de plantar l'hort per falta d'aigua"

Palmira Colilles, hortalana de Solsona Ricard Castells, jardiner de Solsona

S'està notant l'alarma per la manca d'aigua i les crides a l'estalvi que fan les administracions?Sí, i cada any que passa es nota més. Ja fa un parell d'anys que la manca d'aigua és un problema pels jardins i s'està observant com la gent comença treure metres quadrats de gespa del jardí i els substitueix per espais secs que no necessiten tanta aigua.

Però això es deu a les prohibicions, a l'encariment o al canvi de mentalitats?L'aigua s'ha encarit i si no plou continuarà pujant, però jo crec que ara la gent està molt més conscienciada de la necessitat de reduir la despesa d'aigua. Ara molts particulars busquen altres maneres de mantenir els seus jardins sense fer una despesa tan gran d'un recurs tan necessari i escàs com l'aigua.

Com ho viviu això els jardiners?Doncs ens hem d'adaptar i per això estem començant a canviar la concepció dels jardins que hi havia hagut fins ara. Aquest any, per exemple, he recomanat a molts clients que volien renovar la gespa que no ho fessin i els he donat alternatives que permeten tenir un jardí en condicions sense gastar tanta aigua. I per on passen aquestes alternatives? Per prioritzar més els espai secs del jardí que no pas la gespa. És una nova proposta de jardineria anomenada "xerojardineria" o jardineria seca que va sorgir fa uns anys a Califòrnia, on tenen un clima mediterrani amb períodes de molta sequera.

En què consisteix? En plantar espècies del país que resisteixen millor la manca d'aigua i utilitzar graves, escorces o pedres per reduir els metres quadrats de gespa plantada als jardins. Es busquen plantes de bosc com les aromàtiques, els boixos, els baladres o els gine-brons i arbres com alzines i roures que necessiten poca aigua. Això permet tenir un jardí en condicions reduint molt la despesa d'aigua que es necessita per mantenir-lo.

Quines altres mesures recomana?És important regar amb mesura, durant les hores de menys calor, fer regs per gota a gota o recuperar l'aigua de la pluja.

"la gent comença a treure metres quadrats de gespa del jardí"

9560 - Divendres, 14-03-2008

Page 10: Celsona 560

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

Malgrat que es calcula que afecta el 6 per cent de la gent gran, aquest tipus de violència és invisible. Ho van assenyalar ahir pràcticament tots els ponents que van intervenir en l’acte de presentació a Solsona de la guia Prevenir i actuar contra els maltractaments a les persones grans, presidit per l’alcalde, Xavier Jounou. A més, “se sospita que on hi ha més casos és en l’àmbit del propi domicili”, va assenyalar el conferen-ciant i coautor de la publicació, Jordi Muñoz. Va organitzar l’acte la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya, editora de l’obra, amb la col.laboració de l’Ajuntament.

“És un problema real, però ocult, perquè tenim dades, però no massa concretes”, va explicar Muñoz, “en tant que en molts casos aquests maltractaments succeeixen en els domici-lis i això fa més difícil detectar-los”. En part, això es deu al fet que moltes persones grans prefereixin tapar la família que treure a la llum els problemes que pateixen. A més, hi ha la tendència a pensar que els maltractaments són de tipus físic, i aquests són els menys habituals. L’abandonament, la vulneració de drets com el de decidir, l’econòmic i el psicològic són alguns dels diferents tipus de violència envers les persones d’edat avançada.

I precisament els més difícils d’abordar són aquests, segons va destacar el coautor de la guia. Jordi Muñoz també va denunciar que “la majoria de maltractaments no tenen una resposta legal”. Per aquest motiu, per evitar els maltractaments cal fer prevenció, utilitzant instruments jurídics, com la tutela; estar ben informats, i ser solidaris i comunicar les anomalies que percebem al nostre entorn si hi ha persones que poden ser víctimes d’aquest tipus de violència.

Però la via més recomanable davant d’aquest tipus de problemàtiques és recórrer els serveis socials, els policials i els jurídics, tal com va destacar ahir el coautor de l’obra, que és advocat i doctor en humanitats. El ponent va instar els assistents a utilitzar especialment els serveis socials, que “a Catalunya disposen de molt bons professionals”.

Josep Florensa, director territorial de la Fundació Viure i Conviure, va subratllar que amb la publicació Prevenir i actuar

Alerten a Solsona que els maltractaments a la gent gran es donen sobretot en els propis domicilis

Presenten la guia de la Fundació Viure i Conviure per prevenir aquest tipus de violència

contra els maltractaments a les persones grans no es vol posar de relleu els diferents tipus de violència, sinó donar una eina a la gent gran per prevenir que passi. “El més important és la prevenció i la millor manera de fer-la és tenir la gent activa, amb activitats”. En aquest sentit, Florensa també va recordar que el Club Sant Jordi de Solsona, que celebra enguany el seu 25è aniversari, és un dels equipaments de referència dins la xarxa de clubs per a aquest sector de la població a Catalunya.

Xavier Jounou va qualificar aquesta publicació, que es va repartir a cadascun dels assistents, d’”un gran encert per denunciar aquesta xacra i dotar-nos d’eines per combatre-la”. A més, per a l’alcalde és una guia “insòlita, útil i amb una clara funció social”. Finalment, va felicitar la iniciativa, que té la col.laboració de Creu Roja a Catalunya i la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, i va encoratjar entitats i institucions públiques a “continuar do-nant-se la mà per dur a terme projectes tan útils, socialment i humanament parlant, com aquest”.

Jordi Muñoz, coautor de l’obra

L’alcalde va presidir l’acte de presentació de la publicació

10 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 11: Celsona 560

Solsona Ramon Estany

Acte de celebració del Dia Internacional de les DonesSolsona commemora aquest dia amb la lectura de textos d’autores catalanes

Aquest dimarts, 11 de març, va tenir lloc l’acte de commemoració del Dia Internacional de les Dones, organitzat a través de l’Institut Català de les Dones a diferents localitats de Catalunya.

A Solsona, l’acte es va realitzar a la sala cultural de l’Ajuntament i va estar presidit per l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i la coordinadora a Lleida de l’Institut Català de les Dones, Elena Fuses. En el decurs de la celebració es van llegir textos d’autores catalanes com Caterina Albert, Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda o Montserrat Roig. La lectura va anar a càrrec de les solsonines Ester Colell i Fina Cinca, membres del grup de Teatre Lacetània. Va cloure l’acte una interpreta-ció de peces de compositores catalanes a càrrec de la soprano Georgina Rabassó i de la pianista Viviana Salisi.

L’Alcalde i l’Elena Fuses durant l’acte de presentació

Ester Colell i Fina Cinca van recitar alguns textos de dones escriptores

La soprano Georgina Rabassó i la pianista Viviana Salisi

Unes cinquanta persones van assistir a aquest acte celebrat a l'Ajuntament de Solsona

11560 - Divendres, 14-03-2008

Page 12: Celsona 560

Solsona Ramon Estany

Maria Díaz, de l'Associació de Dones del Solsonès Marta Pallarès, tècnica en estudis territorials i de desenvolupament local

Anna Vilaseca, tècnica en dona i món rural de la FMR

Representació teatral ‘Què ha passat amb els nostres drets?’, a càrrec de la companyia Lapsus Espectacles

Debat a Solsona sobre el paper de la dona en el món rural

El diumenge dia 2 de març, a les 18:30h, el Casal de Cultura de Solsona acollí una jornada organitzada conjuntament per L’Arada i l’Associació de Dones del Solsonès. Sota el títol ‘Dona i Medi Rural’. L’acte constà de la representació teatral ‘Què ha passat amb els nostres drets?’, a càrrec de la companyia Lapsus Espectacles. L’obra, que ja fou representada a Cambrils el passat mes de desembre, reflexiona entorn l’evolució dels drets de les dones al nostre país al llarg del segle XX. En acabat, es debaté entorn la situació actual de les dones al medi rural i les possibles accions a realitzar, amb una taula rodona a càrrec de:Maria Díaz ( Associació de Dones del Solsonès), Anna Vilaseca (tècnica en dona i món rural de la FMR) i Marta Pallarès (tècnica en estudis territorials i desenvolupament local)

Hi ha dues tarifes, la 1, que correspon a l’horari nocturn de 21h a 7h, i els dissabtes i festius, i la tarifa 2, pels laborables de 7h a 21h.

En la tarifa 1 la baixada de bandera costarà 3’06 euros, el preu per quilòmetre recorregut 1’12 euros i l’hora d’espera 19’11 euros.

En la tarifa 2 la baixada de bandera són 2’73 euros, el quilòmetre recorregut surt a 1’01 euros i l’hora d’espera, 16’38 euros.

A banda d’aquestes tarifes hi ha uns suplements com l’avís telefònic, embalums, animals o recollida fora de la zona que costaran cadascun 1’42 euros. El suplement per les nits especials (Cap d’Any, Nadal i Sant Joan) ascendeix a 3’13 euros. Bodes i enterraments tenen un preu especial de 45’23 euros. Finalment, el servei durant les festes locals tindrà la tarifa 1.

Els taxistes de Solsona actualitzen les tarifes

El col.lectiu de taxistes de Solsona ha aprovat les noves tarifes per aquest any amb un increment mitjà del 4’3%

L’Ajuntament de Solsona s’ha donat de baixa de l’ACMEl consistori solsoní ha considerat innecessari estar donat d’alta en dues associacions municipalistes alhora, com ho ha estat fins ara

Per aquest motiu, l’ajuntament solsoní s’ha donat de baixa de l’Associa-ció Catalana de Municipis i Comarques, mantenint-se a la Federació de Municipis de Catalunya.

12 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 13: Celsona 560

El Centre sanitari estableix un protocol per al diagnòstic de càncer

Dins del marc de col.laboració entre la Xarxa Hospitalària Althaia i el Centre Sanitari del Solsonès, FPC ha tingut lloc una reunió entre els nostres professio-nals sanitaris (metges i infermers) amb la Dra. Domènec i dues infermeres més d’Althaia, per tal d’establlir un protocol en el diagnòstic ràpid del càncer.

La Dra. Domènec, Cap d’Oncologia d’Althaia, juntament amb les dues diplomades d’infermeria (que són les gestores de casos) formen part de la Unitat de diagnòstic ràpid del Càncer d’Althaia. Aquesta Unitat té com a objectiu avançar en el diagnòstic de tres tipus de càncer (colo-rectal, pulmó i mama) per tal que el tractament o la intervenció d’aquests tipus de càncer es pugui iniciar de la manera més ràpida possible.

Termini màxim de tres dies per ser atesos per l’especialista

Així, el circuit o protocol a seguir estableix que quan el metge de capçalera sospiti que els símpto-mes que presenta l’usuari poden ser indicadors d’una d’aquestes patologies de càncer, caldrà que informi de manera immediata a les gestores de casos, de manera que aquestes, en un termini màxim de tres dies, progra-maran a l’usuari per tal que sigui visitat per l’especialista corresponent. A partir d’aquí, serà l’especialista qui valorarà si el pacient ha d’entrar en aquest programa o no, depenent del diagnòstic que efectuï.

Si el diagnòstic confirma l’enfermetat, els temps per a la realització de proves i l’entrada a quiròfan es prioritzaran al màxim.

No cal dir que la posada en marxa d’aquest proto-col de col.laboració pot millorar notablement la qualitat de vida de tots aquells usuaris que malauradament tenen diagnosticat un càncer d’aquest tipus.

Solsona Centre Sanitari del Solsonès

El Centre Sanitari del Solsonès participa al XVè Congrés Nacional Català d’Urgències i Emergències

Els dies 6 i 7 de març es va celebrar el XVè Congrés Na-cional Català d’Urgències i Emergències al Circuit de Catalunya (Granollers/Montmeló).

El Centre Sanitari del Solsonès va participar amb la presentació de la comunicació “Implantació de tractament fibrinolític en una unitat de suport vital avançat al medi rural” que us adjuntem, en la que destaca que un terç de les persones que han presentat un infart agut de miocardi durant el passat any, complien criteris per realitzar aquest tipus de tractament, del qual s’han pogut beneficiar gràcies a la unitat de suport vital avançat del Sem de Solsona.

CONCLUSIONS:• La incidència de SCA és més alta en els homes i en els grups d’edat compresos entre els 55 i els 84 anys.• Dues terceres parts dels pacients presenten factors de risc cardiovascular.• Un terç dels pacients diagnosticats d’infart agut de miocardi van ser tributaris de tractament fibrinolític.• Els tractaments fibrinolítics sempre es van realitzar en loca-litats allunyades de l’hospital de referència.

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Gruista amb carnetI n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Consergesd'ambdós sexes

13560 - Divendres, 14-03-2008

Page 14: Celsona 560

Comarca Josep M. Montaner i Reig

La Junta del Centre Sanitari no canviarà els estatuts de la Clínica però s'obre a fer canvis en el seu funcionament

La Junta del Centre Sanitari del Solsonès, formada per 21 membres, 11 dels quals són regidors electes de CiU, ha desestimat la proposta de modificació dels estatuts d'aquest ens, impulsada recentment pels ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys.

Tot i això, el president del Consell Comarcal del Sol-sonès i màxim responsable del Centre Sanitari, Marià Chaure, ha mostrat la seva predisposició a introduir "algunes refor-mes" per ampliar "la representativitat" al si de l'ens. Chaure ha advertit però, "que això no pot comportar, en cap cas, la pèrdua de pes dels municipis del Solsonès", ni la reforma dels actuals estatuts els quals considera "útils" per la gestió de la Clínica. Chaure considera que els nuclis petits de la comarca tenen la seva identitat i per tant han de ser presents al òrgans comarcals. "La capital concentra la majoria de serveis i els petits municipis s'han de sentir en igualtat amb Solsona", comenta Chaure.

Pel que fa als canvis que es podrien introduir, Chaure ha recordat que ja fa temps que es negocia la incorporació d'un professional que pugui portar la gestió del centre i ha assegurat que el nomenament d'aquest càrrec -vacant en l'actualitat- "es podria resoldre en les properes setmanes". A més, ha anunciat que posaran fil a l'agulla a la creació d'una comissió consultiva -amb veu però sense vot- ampliada a més entitats i col.lectius relacionats amb l'ús de la sanitat al Solsonès i que es desenvo-luparà la unitat d'atenció a l'usuari.

Els actuals responsables de la Clínica, també, han deixat molt clar el seu posicionament contrari a suprimir la comissió de govern en favor de la Junta del Centre Sanitari. Segons ha expli-cat Chaure "totes les empreses privades i públiques disposen d'aquest òrgan per garantir-ne el seu funcionament diari".

Porta oberta al debat i als acordsPer la seva banda, l'alcalde de Sant Llorenç, Enric

Roures, i el regidor de Santitat de Solsona, David Rodríguez,

Nomenar un gerent, potenciar la unitat d'atenció a l'usuari i crear una comissió consultiva són alguns dels canvis que es podrien introduir

van optar per retirar la votació sobre la reforma dels estauts, en constatar durant el ple de la Junta del Centre Sanitari, celebrat dijous de la setmana passada, la manca de suport que la proposta tenia entre els membres de la Junta.

La decisió permetrà, però, que es pugui continuar de-batent sobre el funcionament del centre, segons ha reconegut l'alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, que, a més, ha valorat de manera positiva l'obertura d'aquest període de diàleg.

Roures, però, ha lamentat que es qüestioni la possibiliat de reformar els estatuts "perquè sinó la resta de canvis pro-posats són simples pedaços" i ha criticat que "se'ns acusi de polititzar la junta quan defensem una major representantivitat del col.lectiu de professionals i de la societat civil". Finalment l'alcalde de Sant Llorenç ha demanat al president del Consell Comarcal i de la Junta del Centre, Marià Chaure, "que porti el pes de les negociacions personalment i sense ingerències internes".

Per la seva banda, el regidor de Santitat de Solsona, David Rodríguez, considera necessari afrontar la modificació dels estatuts i ha lamentat que l'òrgan consultiu que es proposa crear "no tingui vot" en les decisions que es prenen a la Junta. Amb tot, Rodríguez va celebrar "que per primera vegada en molt de temps" tots els membres de la junta "hi assistissin i ex-pressessin obertament" les seves opinions, un fet -va remarcar Rodríguez- "impensable fa només unes setmanes".

Els membres de la Junta del Centre Sanitari dijous passat al Consell Comarcal

Claustre Rafart, Marià Chaure i Ramon Casas van presidir la Junta del Centre

14 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 15: Celsona 560

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El Consell Comarcal del Solsonès va aprovar, amb els vots favorables de tots el grups amb representació comarcal, la renovació del conveni col.lectiu dels treballadors del Centre Sa-nitari del Solsonès vigent des de l'any 2005. Segons va explicar el vicepresident del Consell, Albert Muntada el nou document s'ha acordat amb el consens de totes les parts implicades i s'ha treballat amb l'objectiu d'equiparar les condicions laborals del treballadors de la Clínica amb les dels professionals de l'Institut Català de la Salut. Muntada va remarcar que el nou conveni millora les condicions econòmiques de tots els treballadors del centre sanitari, als quals se'ls ha incrementat entre d'altres les pagues pels dies festius treballats o el plus de nocturnitat. El portaveu comarcal d'Independents-PM, Enric Roures, va valorar positivament l'acord perquè ja era hora que els treballadors de la Cínica tinguessin el mateix conveni que la resta de treballadors de l'Institut Català de la Salut.

Altres acords de PlePer altra banda, també es va provar per unanimitat el

nou conveni entre el Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca que disposen del Servei d'Assistència Tècnica (SAT). Aquest servei permet als ajuntaments que ho sol.liciten disposar d'un professional -que contracta el consell- per gestionar els tràmits administratius de cada consistori.

El conveni estableix que la Diputació de Lleida aportarà 68.756 euros per costejar les despeses del servei que ascendeixen a 90.000 euros per la contractació dels 2 tècnics de què disposa el consell. La diferència l'aportaran els ajuntaments que es beneficiïn del servei en funció dels ingressos corrents de cada consistori. El portaveu d'El Comú, Marcel Colell, va demanar que de cara l'any vinent s'estudiés una fórmula que evités que als ajuntaments haguessin de suportar aquesta càrrega econòmica. Al seu torn, Benjamí Puig, d'ERC, va reclamar també que es desglossessin els costos del servei.

El president del Consell Comarcal, Marià Chaure, va accedir a les dues peticions i va assegurar que el consell buscaria la manera d'evitar el sobrecost que que aquest servei ocasiona als ajuntaments. El ple va aprovar també la rectificació de les bases del concurs per cobrir una de les dues places de secretari del SAT actualment vacant.

El ple va aprovar també per unanimitat el projecte de-finitiu d'ampliació de l'abocador comarcal situat al municipi de Clariana de Cardener. Aquest punt va incorporar també l'aprovació de l'estudi d'impacte ambiental i acústic i les llicèn-cies d'edificació i ambientals.

ERC obliga a retirar una moció de CiUEl grup comarcal d'ERC va obligar a retirar de l'ordre

del dia la votació d'una una moció sobre la llei de Dependèn-cia presentada per CiU. El portaveu dels republicans, David

Rodríguez, va instar al president comarcal, Marià Chaure, que retirés un punt "que no s'havia consensuat prèviament" i sota l'amenaça d'impugnació del ple.

Rodríguez va argumentar que la convocatòria de la sessió plenària no s'ajustava a la normativa que estipula el reglament intern del consell a l'hora de convocar els plens ordinaris d'aquest ens. Després de consultar amb el secretari del consell comarcal, que va reconèixer l'error, el president del Consell, Marià Chau-re, va accedir a retirar finalment aquest punt de l'ordre del dia.

Renoven el conveni col.lectiu dels treballadors del Centre Sanitari del Solsonès

El ple del Consell Comarcal del Solsonès aprova el projecte definitiu d'ampliació de l'abocador comarcal i l'oposició força a retirar una moció de CiU sobre la Llei de Dependència

15560 - Divendres, 14-03-2008

Page 16: Celsona 560

L'ajuntament de Sant Llorenç opta pel traçat nord però el seu alcalde critica la politització que des del Consell Comarcal s'ha fet sobre aquesta qüestió

Comarca Josep M. Montaner i Reig

La polèmica sobre la variant de Solsona provoca malestar entre els grups de l'oposició al Consell Comarcal

Els grups d'ERC i Independents PM al Ple del Consell Comarcal del Solsonès van criticar amb duresa el president daquest ens, Marià Chaure, per haver recolzat les queixes d'alguns alcaldes i regidors de CiU -contraris al traçat sud de la variant de Solsona- enviant una carta a l'alcalde de Solsona per demanar-li que reconsideri la decisió final sobre el traçat de la futura variant de la ciutat.

Els portaveus d'aquestes dues formacions, David Rodrí-guez i Enric Roures, van acusar al president del consell "de fer partidisme" entorn aquesta qüestió i van mostrar el seu malestar pel que consideren una "ingèrencia" del consell.

Tanmateix, el portaveu d'Independents-PM i alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures, va reconèixer que el traçat escollit finalment -pel sud de Solsona- "no seria el més convenient" per al seu municipi. Així mateix va avançar que conjuntament amb el grup de CiU -a l'oposició a l'ajuntament de Sant Llorenç- dema-naran al consistori solsoní "que reconsideri la seva decisió" atès que el traçat nord "és més favorable pel nostre municipi i permet una millor vertebració del territori comarcal".

Tot i això, l'alcalde de Sant Llorenç de Morunys es va mostrar molt molest amb "als que públicament han dit que l'ajuntament que presideixo no vol la variant nord, perquè això -va dir- no és cert". Roures no va estalviar crítiques al president del consell comarcal, a qui va acusar de "fer bande-ra política" d'una qüestió "que és competència exclusiva de l'ajuntament de Solsona".

En el mateix sentit es va pronunciar el portaveu d'ERC David Rodríguez, que va qualificar de "falta de lleialtat insti-tucional" que el president comarcal utilitzés alguns alcaldes, i fins i tot regidors de CiU a l'oposició, per treure partit d'aquesta qüestió. Rodríguez va acusar Chaure de "posar-se dins un ajuntament" i això -va dir- "és inadmissible" i va criticar el president comarcal per no haver consultat la resta de muncipis de la comarca. A més, va insistir que Solsona té des del primer dia la porta oberta per a tots els consistoris que estiguin disposats a fer aportacions sobre la variant.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Ma-rià Chaure, va excusar la seva actuació assegurant que "mai no s'ha qüestionat la sobirania de l'ajuntament de Solsona" i que únicament es va limitar "a recollir les reclamacions" que un grup d'alcaldes i regidors li havien fet. "El Consell representa tots els ajuntaments i per tant és correcte que atengui les seves reclamacions", va apuntar Chaure que, a més, va recalcar que no es va consultar la resta de municipis, "encara que molts són de CiU", justament "per no polititzar" la qüestió.

Organismes i Institucions M. Teresa Canal i Morera, Diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, grup CiU

La Diputació de Lleida aprova diferents bases per a la concessió de subvencions

El Ple de la Diputació de Lleida del dia 15 de febrer de 2008, va aprovar inicialment les Bases específiques per a la concessió de les subvencions següents:

1. Subvencions a entitats en matèria esportiva. 2. Subvencions a les entitats sense ànim de lucre per a la realització d’activitats cíviques i d’interès comunitari.3. Subvencions a les entitats locals de les comarques de Lleida, per a la realització d’activitats firals.

En relació a la convocatòria de subvencions a les entitats locals de les comarques de Lleida, per a la realització d’activitats firals, el Govern de la Diputació de Lleida ha modificat la via de presentació de les sol.licituds, ja que fins ara era la mateixa agrupació organitzadora de les fires qui sol·licitava l’ajut, i a partir d’ara s’haurà de fer a través d’un ajuntament.

Aquest canvi a les bases va provocar el desacord del Grup de Convergència i Unió de la Diputació de Lleida durant el passat Ple. CiU creu necessari que els ajuts els puguin demanar tant els ajuntaments com les associacions, si aquestes són les entitats organitzadores de les activitats firals. CiU confia que el govern de la Diputació format per ERC i PSC reconsideri la proposta que ha fet el grup de CiU.

Aquestes Bases estaran a exposició pública per un termini de 20 dies i s’entendran aprovades si no es formula cap al.legació ni reclamació durant el període d’informació pública.

Una vegada passat el termini d’exposició pública de les bases, es preveu que durant el mes d’abril es convoquin els ajuts, que serà quan les entitats podran demanar els ajuts.

16 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 17: Celsona 560

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El Consell Comarcal tira endavant pel seu compte l’ampliació de la planta sociosanitària de la Clínica

Els responsables del Consell Comarcal del Solsonès han optat finalment per dur a terme l’ampliació dels llits del Centre Sanitari del Solsonès i doblar, així, les places sociosanitàries

de que disposa actualment la Clínica

El president del Consell Comarcal, Marià Chaure, ha confirmat la seva intenció de començar les obres al més aviat possible i fer realitat “un projecte llargament re-clamat, tant pels responsables de salut de la comarca, com per la societat civil del Solsonès”.

L’actuació prevista permetrà passar dels 24 llits que té actualment la Clínica als prop de 50 i per fer-ho s’acondicionarà la planta superior de l’edifici, que actualment estava per obrar. El Consell Comarcal ja dis-posa del projecte per dur a terme l’ampliació del Centre Sanitari, les obres de la qual tenen un pressupost de 400.000 euros, que seran aportats íntegrament pel Consell Comarcal, segons ha explicat el vicepresident del Consell Comarcal, Albert Muntada.

A més, els responsables del Consell han explicat que les obres permetran també renovar les instal.lacions de la planta sociosanitària de la Clínica atès que no s’adapten a les normatives sanitàries i de barreres arquitectòniques que actualment fixa el Departa-ment de Salut. Així, un cop acondicionada la nova planta s’hi traslladaran els malalts -evitant que es quedin sense atenció sanitària- i posteriorment s’adequarà la planta actual.

Un cop enllestides les obres d’ampliació i acondicio-nament de les dues plantes, el Centre Sanitari del Solsonès disposarà d’una cinquantena de places i haurà doblat la seva capacitat.

El president comarcal ha explicat, també, que han tras-lladat la seva decisió a la Conselleria de Salut de la Generalitat -contrària a les reclamacions d’ampliació de la Clínica- “per tal de buscar un acord de finançament que permeti assegu-rar el manteniment del servei”. Tant Chaure com Muntada confien que la Conselleria els acabi donant suport i recolzi “una actuació necessària per garantir el benestar de les famílies del Solsonès”.

Fins ara, els responsables de salut de la Generalitat s’han negat a recolzar l’ampliació de la Clínica al.legant que la comarca es troba dins les ràtios de llits per habitants que fixa la conselleria. Tot i això, Chaure ha demanat que es tinguin en compte “les especificitats” del Solsonès que té una població “molt disseminada i apartada dels centres on es presten els serveis mèdics bàsics”.

A més, tant l’augment demogràfic de la comarca, com el desenvolupament de l’atenció sanitària adreçada als malalts mentals i el fet que cada cop s’atengui més postoperatoris “obliga a fer front a aquesta ampliació”, ha subratllat Chaure.

17560 - Divendres, 14-03-2008

Page 18: Celsona 560

El Consell fa costat als sectors econòmics del Solsonès per instar la Generalitat a desencallar el sòl industrial

El president comarcal de turisme i promoció econòmica, Albert Muntada, ha recollit inquietuds d’empresaris i comerciants amb el compromís d’intercedir per agilitzar l’actual situació d’estancament

que impedeix crear i incrementar qualsevol activitat industrial

Davant la preocupació del sector empresarial per la manca de sòl industrial al Solsonès i la situació d’estancament en que es troba el futur polígon de Solsona, el Consell Comar-cal ha iniciat converses amb els principals motors econòmics del Solsonès amb l’objectiu de concretar una estratègia per a dinamitzar la promoció econòmica del seu territori.

El vicepresident comarcal i president del Patronat de Turisme i Desenvolupament Econòmic, Albert Muntada, que és qui ha mantingut aquestes primeres reunions amb els dife-rents sectors econòmics, ha recollit propostes d’empresaris, comerciants i restauradors d’àmbits diversos, que té previst traslladar al Parlament de Catalunya per tal que el govern de la Generalitat “reaccioni i desencalli aquesta situació de paràlisi industrial que està experimentant la comarca, tot i l’interès dels empresaris de la zona per expandir-se i d’altres de fora per venir”.

Segons Muntada, “la manca de sòl industrial ja ha obligat alguns empresaris a viure situacions precàries com el fet d’haver d’instal.lar la seva activitat en naus de lloguer, o veure’s obligats a ampliar el seu negoci fora de la comarca quan ho podrien haver fet aquí, si hi hagués hagut una pre-

ocupació pels problemes reals i una bona coordinació amb el govern català”.

Alguns dels empresaris, que s’han adreçat en més d’una ocasió a l’Incasol preocupats pel futur polígon de Solsona, no-més han obtingut promeses de dates que cada vegada s’allarguen més en el temps, segons ha explicat el mateix Consell Comarcal. Davant d’aquest futur tan incert, el Consell ha optat per liderar la iniciativa i aportar vies de solució, alhora que demanarà ex-plicacions a l’Incasol per aquesta demora, “que està perjudicant l’economia de la comarca, sobretot en aquests moments en que la construcció està experimentant una desacceleració tan sobtada”.

Entre algunes de les vies possibles per a resoldre aquesta situació, Albert Muntada ha apuntat “la redacció d’un pla ter-ritorial que no concentri l’activitat industrial en 4 punts de la comarca, situació davant la qual el Consell ja ha posat a tre-ballar una consultoria jurídica; la qualificació del personal laboral, que podria obtenir formació de les pròpies empreses; i evitar constrènyer el futur creixement de Solsona per mitjà de la variant sud, entre altres mesures que, indiscutiblement passen per posar en marxa el nou polígon”.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

103 usuaris en un any de funcionament del Xec ServeiLa iniciativa del Consell Comarcal ha significat un gran ajut

per a les famílies necessitades de la comarca

Després d’un any de funcionament del programa xec-servei del Solsonès, els seus responsables en fan una molt bona valoració per la seva gran acceptació dins la població de la comarca. El programa, promogut des del Servei d’Ocupació de Catalunya, emmarcat dins els deno-minats Nous Jaciments d’Ocupació i executat i coordinat des del Consell Comarcal del Solsonès, té com a objectiu principal la creació de nous llocs de treball estimulant la demanda dels serveis d’atenció a domicili i així afavorir el desenvolupament d’aquest sector.

En aquest any, s’ha passat de 18 usuaris el mes de febrer de l’any passat a 103 el passat mes de desembre. Pel que fa al nombre de xecs utilitzats, l’augment encara ha estat més accentuat, ja que s’ha passat de 153 xecs a 5.767.

Els serveis més utilitzats són l’atenció a domicili, la neteja de la llar i els àpats a domicili.

El programa consta d’uns xecs que suposen un descompte del 30% del preu total de l’hora del servei. Els serveis que s’ofereixen són el de neteja de la llar amb un xec pel valor de 3,6 euros/hora, atenció a domicili i canguratge amb un xec pel valor de 3,4 euros/hora i àpats a domicili amb un xec de descompte de 3 euros/hora.

Els requisits que han de complir els usuaris per accedir al servei són: estar empadronat a la comarca del Solsonès i estar en alguna de les següents situacions: ser major de 65 anys, estar en situació d’incapacitat o tenir un certificat de disminució, ser família nombrosa o tenir fills menors de 6 anys.

Els usuaris tenen un màxim de 30 xecs cada mes per unitat familiar per utilitzar en qualsevol dels serveis. Els xecs tenen una caducitat mensual i s’han de passar a recollir per Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcal.

18 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 19: Celsona 560

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Aquesta setmana ha tingut lloc una reunió entre el delegat d’educació a Lleida, Antoni Llevot, i els responsables i el personal del Centre de Formació d’Adults del Solsonès, així com també amb el Conseller Comarcal d’Ensenyament, l’Albert Muntada, i la regidora d’educació de Solsona, l’Encarna Tarifa, per a fer una visita a les obres d’ampliació del nou centre, ubicat al, Palau Llobera, seu del Consell Comarcal del Solsonès.

L’espai, cedit per l’organisme comarcal, a passat de ser una aula de formació a un centre, ja que actualment hi ha uns 400 alumnes matriculats. Les instal•lacions, s’han ampliat de dues aules i despatxos a quatre aules (una d’elles d’informàtica amb uns trenta ordinadors), despatxos i una sala de reunions.

Antoni Llevot va destacar la “gran tasca del personal i les facilitats que el Consell Comarcal sempre ha donat per tal d’ubicar en un primer moment el centre i ara actualment, amb l’ampliació”. Albert Muntada comenta que l’organisme comarcal “ha realitzat una redistribució d’espais tot passant els serveis socials a la primera planta i en el seu lloc s’hi

El centre de formació d’Adults del Solsonès duplica les seves instal.lacions per atendre l’actual demanda de més de 400 alumnes

El director territorial d’educació i el conseller comarcal d’ensenyament del Solsonès s’han reunit per avaluar les noves dependències que s’estan habilitant

ha realitzat l’ampliació del centre de formació d’adults que garantirà que l’actual personal i els usuaris puguin treballar millor”.

19560 - Divendres, 14-03-2008

Page 20: Celsona 560

Comarca Ramon Estany

Es licita el segon tram de la canonada que portarà l’aigua de la Llosa del Cavall al Solsonès, Bagesi Anoia

El pressupost d’aquest tram, que anirà des de l’embassament a Calaf, és de 17,7 milions d’euros

Des de fa sis anys l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat negociant amb el Ministeri de Medi Ambient el finançament d’aquesta actu-ació

El Ministeri de Medi Ambient ha autorit-zat recentment licitar les obres per a la millora en l’abastament de tres comarques catalanes mitjançant la construcció d’una canonada que transcorre des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a Igualada.

Concretament s’ha licitat el segon tram del projecte que uneix Calaf i Igualada, amb un pressupost de 17,7 milions d’euros.

Aquest actuació forma part d’un projecte, amb un pressupost total de 60 milions d’euros, que millorarà l’abastament a les comarques del Solsonès, el Bages i l’Anoia.

L’obra beneficiarà els municipis solsonencs d’Olius, Navès, Montmajor i la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès; les localitats bagenques de Pinós, el Bages sec Nord i el Bages sec centre i les localitats anoienques de Calaf, Veciana, Copons, Rubió, Jorba, els Prats del Rei, els ramals de els Prats de Rei, així com també la zona central de l’Anoia.

L’ACA va redactar l’any 2002 el “Proyecto de abastecimiento en alta desde el embalse de la Llosa del Cavall a las comarcas del Solsonès, Anoia y Bages”, que defineix una solució per l’abastament amb captació directa del recurs a la presa de la Llosa del Cavall fins a Calaf, amb l’objectiu que el Ministerio de Medio Ambiente pogués presentar, com així va fer, la corresponent sol·licitud de subvenció europea mitjançant el Fons de Cohesió, sol·licitud que finalment no ha estat atesa.

Davant d’aquesta manca de finançament europeu, l’ACA ha negociat amb el Ministerio de Medio Ambiente un nou règim de finançament per aquesta actuació -i la seva continuació fins a Igualada- així com l’execució de les obres mit-jançant la societat estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas, SA (AcuaMed, SA).

Decrets dictats pel President de la Diputació durant el mes de gener (I)6 7/01/2008Justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament Navès per import de 6.839,68 euros, per condicionament antiga façana església Sta. Margarida i arranjament de l’accés.

10 8/01/2008Justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament de Pinell, per import de 14.297,51 euros, per pavimentació accés a Sant Climenç.

13 8/01/2008Justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament d’Odèn, per import de 3.917,31 euros, per pavimentació Serra de Llinars.

51 11/01/2008Justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament de Riner, per import de 6.500 euros, per arranjament cementiri de Su.

55 11/01/2008Inici procediment de contractació per procedir a la licitació del “Con-veni entre la Diputació de Lleida i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a la realització del programa de promoció i difusió del cultiu de la tòfona negra a la província de Lleida”, amb un pressupost de 34.800 euros.

Commemoració del centenari de Mons. Vicent Enrique i Tarancón

En sor ti r de la Missa Crismal, el proper dilluns, al voltant de les 12, a la Sala dels Màrtirs, el professor Juan Maria Laboa, catedràtic d’Història de la Universi-tat de Comillas (Madrid), pronunciarà una conferència sobre els principals moments de la vida i acció pastoral del cardenal Tarancón, i mossèn Enric Bartrina parlarà del pas del bisbe Tarancón pel bisbat de Solsona (1946-1964).

Bisbat Ramon Estany

Missa CrismalTindrà lloc a la Catedral de Solsona el proper dilluns Sant, 17

de març, a les 11 del matí, i serà presidida pel senyor Bisbe i conce-lebrada per un gran nombre de capellans i religiosos vinguts d’arreu del Bisbat. S’hi beneiran els Sants Olis. Donada la seva significació es recomana l’assistència a tots els fidels que puguin.

20 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 21: Celsona 560

Olius Josep M. Montaner i Reig

Un equipament necessariUna de les conseqüències imme-

diates que comportarà la posada en marxa de l'escola bressol serà la previsible des-congestió de les llars d'infants de Solsona, que actualment es troben al límit de la seva capacitat.

El regidor d'Urbanisme d'Olius, Antoni Màrquez, ha recordat que l'augment demogràfic que es preveu que experimenti Olius en els propers anys i la situació de col.lapse de les llars d'infants de Solsona han provocat que tant el Departament d'Educació com l'ajuntament optessin per impulsar la construcció de l'escola bressol. En aquest sentit, Màrquez ha ex-plicat que ja s'han atès moltes peticions de veïns que s'interessen per portar els seus fills a l'escola, i a més, ha avançat que l'ajuntament preveu obrir properament un període de pre-inscripció d'alumnes.

Una inversió de 420.000 eurosLa futura escola bressol d'Olius

té un pressupost de 420.000 euros (gai-rebé 70 milions de pessetes) que es finançaran a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) que hi aportarà 110.00 euros i del Departament d'Educació que hi destinarà una partida de 205.000 euros. La resta de la inversió, 115.000 euros, l'aportarà l'ajuntament a través de recursos propis. L'escola bressol d'Olius s'ubicarà a la nova urbanització del Pi de Sant Just en un solar destinat a equipaments en el qual també s'hi vol instal.lar el futur pavelló del municipi.

Imatge del pati del darrera de la nova esola bressol d'Olius

Les obres de la nova escola d'Olius començaran d'aquí menys d'un mes

L'ajuntament fixa un termini de quatre mesos per acabar la construcció de l'edifici per tal d'obrir l'escola el curs vinent

Amb l'objectiu de tenir a punt la nova escola bressol per al proper curs 2008-2009 el ple de l'ajuntament d'Olius va aprovar, per unanimitat, la setmana passada l'adjudicació de les obres de la primera llar d'infants del municipi.

El concurs, al qual es van pre-sentar quatre empreses, el va guanyar la constructora solsonina Mangas i Fills que haurà de finalitzar l'equipament en un termini màxim de 4 mesos. Les obres co-mençaran el proper mes d'abril, segons va avançar el regidor d'Urbanisme d'Olius, Antoni Màrquez.

La nova escola bressol d'Olius tindrà 300 metres quadrats de planta i una capacitat per 41 alumnes. L'edifici disposarà de tres aules, diverses sales de serveis, un espai polivalent i un pati de jocs de 180 metres quadrats. El projecte ha estat elaborat per l'arquitecte municipal d'Olius, Montse Farràs.

El disseny general de la construc-ció permetrà que es pugui ampliar fàcil-ment i seguint la mateixa estructura, si en el futur és necessari, ha remarcat Farràs. A més, l'escola incorporarà mesures d'estalvi energètic amb la instal.lació de captadors d'energia solar per a l'aigua calenta i la reutilització, per a ús higiènic, de l'aigua provinent de la pluja

Concurs per la gestió de l'escolaPer altra banda, l'ajuntament ha

començat a redactar les bases del concurs que ha de servir per adjudicar la gestió de l'escola bressol.

El plec de condicions per parti-cipar en el concurs es redactarà, segons ha explicat Màrquez, "seguint les di-rectrius que recomana el Departament d'Educació" per aquest tipus de centres i la dotació pressupostària que l'ajuntament té previst destinar-hi se situarà entorn als 140.000 euros. Els responsables munici-pals volen tenir enllestit aquest punt el proper mes d'abril. Màrquez ha explicat que el personal laboral de la futura escola bressol d'Olius estarà format pel director del centre i 4 mestres, especialitzats en educació infantil.

21560 - Divendres, 14-03-2008

Page 22: Celsona 560

Vall de Lord Agrupació Excursionista Ja Arribarem-Club

L’Agrupació Excursionista Ja Ar-ribarem-Club, organitza el proper dissabte Sant, 22 de març la setzena edició de la Caminada Popular de la Vall de Lord.

Durant aquests setze anys hem tre-pitjat molts indrets de la Vall de Lord, hem recuperat antics camins que gairebé havi-en desaparegut, arranjat fonts en indrets estratègics, netejat l’entorn de monuments i també, alguns anys, hem portat a terme demostracions d’antics oficis relacionats amb l’itinerari de cada edició.

I és que la Caminada de la Vall de Lord, pretenem que no sigui una simple caminada, sinó que, a més a més, serveixi per donar a conèixer els elements culturals i antropològics de la vall, esl seus costums i la seva història.

Per aquest any hem preparat un itinerari inèdit. La vall del Pujol del Racó, les roques del Minguell i el veïnat de les Valls de la Pedra.

La 16a Edició de la Caminada Popularde la Vall de Lord ja està a punt

Aquest any hem preparat un itinerari inèdit, desconegut i molt atractiu: la vall del Pujol del Racó, La Borda del Pujol, les roques del Minguell i les Valls de la Pedra

Es tracta d’un itinerari molt atrac-tiu tant per l’aspecte paisatgístic com pel cultural, ja que passareu pel costat de mo-numents força interessants, com l’ermita de Sant Andreu del Pujol, la Torre de la Villa, la Torre dels Moros o la gran casa del Pujol del Racó, a part d’altres indrets d’interès com unes trinxeres excavades durant la passada guerra civil.

Bona part dels camins pels que es caminarà han estat recuperats de l’oblit. Vells i bells camins que fins fa uns cin-quanta anys havien estat molt transitats pels veïns de les cases per les que es passarà, però que en quedar aquestes deshabitades i, també, amb l’obertura de pistes forestals, van anar perdent la seva funció fins que el bosc els va anar esborrant. Camins com els de La Borda, el del Coll dels Brulls, el del Mosoll o el del Minguell.

Creiem que aquesta tasca de re-cuperació dels camins és molt important tant des del punt de vista excursionista com des del punt de vista històric, social i cultural.

A més a més, els indrets del Pujol, de la Borda, del Minguell, entre d’altres, creiem que tenen un atractiu especial ja que són molt desconeguts fins i tot pels veïns de la Vall de Lord. A més, si tenim la sort de poder gaudir d’un dia clar, les panoràmiques que es contemplen són molt interessants. Des de panoràmiques de valls frondoses fins a panoràmiques d’alta muntanya a la Serra del Verd.

Com hem dit al principi, la filoso-fia de l’organització d’aquesta caminada no és simplement el caminar per cami-nar, sinó que el que pretenem és que els participants s’agafin la caminada com una tranquil·la passejada que els ajudi Neteja del camí de la Borda

Arranjant la font del Minguell

a descobrir les belleses de l’entorn així com tots aquells fets culturals que aniran trobant durant l’itinerari. No organitzem la caminada com un esdeveniment com-petitiu, sinó tot el contrari. Ens agradaria poder fer entendre a molts participants que el que cal és que assaboreixin i s’im-pregnin de la natura que els envolta d’una forma pausada.

La sortida estarà ubicada molt a prop del nucli de La Pedra, entre Sant Llorenç de Morunys i La Coma. Hi hauran amplis aparcaments per als vehicles. La sortida serà entre les 8 i les 9 del matí, i el preu de la inscripció és de 7 euros.

El recorregut té uns 12’5 Km. de longitud i hi haurà distribuïts cinc controls que repartiran diferents avituallaments. És apta per a totes les edats. Només cal tenir ganes de caminar. La resta ja la hi posem nosaltres.

Animeu-vos, estem segurs que us agradarà.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVA TEMPORADA PRIMAVERA-ESTIU (ROBA O-2 ANYS)

SEGUIM AMB LIQUIDACIÓ DE TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

22 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 23: Celsona 560

Vall de Lord Dolors Pujols

El concert de setmana Santa tindrà “De Noche” com a protagonistaEl grup lleidatà interpreta versions dels millors grups de pop i rock

El concert que tindrà lloc el proper divendres, 21 de març, i que organitza el Casal l’Estaca portarà al grup “De Noche” a Sant Llorenç de Morunys. El concert començarà pels voltants de les 11 de la nit i la gresca acabarà amb el dj.Max Altimira després de més de tres hores de concert.

Betagarri va ser a St. Llorenç en el concert del 2006)

El Perxe convida al record en la seva propera obraLa companyia local de teatre complementarà l’escena amb material audiovisual a “Quan la ràdio parlava de Franco i altres cumèdies”

El Perxe Teatre pujarà un any més a l’escenari du-rant els dies de festes de setmana santa. L’obra escollida és una adaptació de “Quan la ràdio parlava de Franco”, de Josep Maria Benet i Jornet que ha fet el mateix Joan Herrada, director de la companyia. Traslladar l’especta-dor fins a uns temps que alguns recorden però que molts ni van viure és un dels principals objectius d’aquesta comèdia que se situa a l’Espanya d’abans de la guerra civil fins al final de l’etapa franquista. Un barri humil de Barcelona és l’escenari de diferents fets que es van succeint i que retraten persones de diferents capes socials i tendències polítiques.

El mateix Joan Herrada explica que l’obra “pretén ser un recordatori” i que amb l’adaptació “hem reduït alguns papers per poder ampliar en memoria històri-ca”. Una història que va més enllà dels fets succeïts a nivell nacional i conté també episodis de la història de Sant Llorenç de Morunys. L’encarregat de la recerca històrica que apareixerà durant l’obra ha estat Josep Cases. Auques, poesies i més de seixanta fotografies de l’àmbit espanyol, català i local complementaran els personatges que interpretaran set actors del Perxe.

La primera representació tindrà lloc el divendres 21 de març a les 10 de la nit, la segona el diumenge 23 a la mateixa hora i la darrera el dilluns 24 de març, en aquest cas a les 7 de la tarda. Com sempre, el Perxe posa les entrades a disposició del públic a l’oficina de turisme o mitja hora abans de l’obra a la mateixa taquilla del teatre de Sant Llorenç.

Assaigs del passat dissabte

ASTÉRIX EN LOS JUEGOS OLÍMPICOS• Divendres, 14 - 10.15 nit

(Dia de l'espectador)• Dissabte, 15 - 6.15 tarda • Diumenge, 16 - 5.15 tarda• Dilluns, 17 -10.15 nit

UN FUNERAL DE MUERTE• Dissabte, 15 - 11.00 nit• Diumenge, 16 - 7.30 tarda

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

Astérix

en los

juegos

Olímpic

os

Un funer

al de m

uerte

APTA 13 ANYS

3560 - Divendres, 14-3-2008

23560 - Divendres, 14-03-2008

Page 24: Celsona 560

Història Montserrat

Contalles de quaresma, i dela Ciutat de Solsona de l'any 1915

“Ja se’ns acaba el carnaval;entrarem a la Quaresma.Ja s’ha acabat el rondar

fins a la Pasqua vinenta”.

He encapçalat l’escrit amb aquesta cançó popular breu,que menciona la quaresma, perquè avui transcriuré un articledel LACETANIA -“Quinzenari independent d’avisos i no-tícies”-, núm. 25, publicat a Solsona l’any 1915, que esmenta com la pagesia vivia aquell període de quaranta dies destinat a la penitència i a la preparació de la Pasqua, que comença el dimecres de cendra.

Abans de transcriure’l, però, anotaré unes quantes dades i notícies de la Solsona d’aquells temps convulsos a causa de la primera Guerra Mundial (1914-18), a fi i efecte d’ambientar-nos-hi una mica. Som-hi!:

L’any 1915, la ciutat de Solsona comptava amb uns dos mil habitants dividits políticament i socialment en dos bàndols: els conservadors o Molistes, i els lliberals o Colla de la Gruta. N’era alcalde Ramon Boix i Vicens, i bisbe adminis-trador apostòlic Francesc d’A. Vidal i Barraquer. L’economia hi seguia mantenint els seus fonaments tradicionals, i la fabricació de ganivets n’era l’activitat industrial més destacada. Com a capital d’una comarca rural, però, durant l’any celebrava tot un seguit de fires i mercats i, joiosa, hi acollia la pagesia, tot i que arribar a Solsona no era pas gens fàcil, a causa del mal estat dels camins i carreteres que hi portaven.

I anotades, ja, les dades solsonines que m’han semblat adients pel present escrit, tot seguit anotaré unes quantes no-tícies que m’han semblat interessants o curioses en llegir-les als exemplars del LACETANIA publicats a Solsona aquell llunyà any 1915:

LACETANIA -10-01-1915-: “El dia 29 i 30 del passat mes, sortiren d’aquesta ciutat cap a Barcelona les famílies de D. Lluís Barnola i D. Lluís de Miquel i de Basols que havien permanescut en nostra ciutat mentres havia durat l’epidemia tífica en aquella capital.”

“El suministrador del fluit elèctric d’aques-ta ciutat, ha repartit una circular als seus abonats, notificant que des del primer d’any poden usar qualsevol marca de làmpares de filament metàlic, que no excedeixin a les bujies contractades. Per a les de filament de carbó, és indispensable tenir contador. El preu de la electricitat destinada per a llum és de trenta-cinc cèntims Kilovat-hora.”

“Durant l’any que acabem d’entrar ocur-rirán solsament dos eclipses de sol; el primer el día 14 de febrer, i el segon el 10 d’agost, i amb dós seràn visitables a Espanya.”

LACETANIA -25-01-1915-: “Solsona la bella la reposada, la mística ciutat de les po-llancres que l’encerclen com a esfinx conciroses qui vetllen sa quietut, va a perdre aquest marc de verdor que tant l’embelleix. Fa pocs anys que hem

vist caure les del Vall dels Escolapis. Ara ja són venudes les de la ribera(...)”.

“Els veïns del carrer de Sant Pau estàn persuadits de que l’Ajuntament els pren per paus per l’estat d’abandono en que’ls tè’l carrer. ¡Quina llàstima que no s’hi fassi una casa cap concejal!.”

“Estan rematant-se les parets de la casa que’l Sr. Serra (a) Pau de Marrossella està fent al portal del Travesset. Serà sens dupte, la més artística de nostra ciutat i mereix els elogis de tothom, aixís s’embellirà la part, fins avui, més pobra i abandonada.”

LACETANIA -10-02-1915-: “Pregaries per la pau.-Els solsonins com fills dòcils a la veu del Pontífex i encondolits de veres devant d’aquest espantós flagell de la guerra, que com fatídica pesta assola i arruïna a les nacions europees, acudiren tots en massa, diumenge prop-passat a les plantes de Jesús Sacramentat, per a implorar de sa omnipotencia la tan desitjada pau.”

LACETANIA -25-02-1915-: “El Carnaval.- enguany ha passat casi desapercebut a nostra ciutat. Poques disfresses i encar amb poca-solta, sortiren el dimars. Els espectàcles pú-blics tampoc se vegeren molt animats.- El solemne tríduo que aquesta parroquia dedica a sa Divina Magestat per a reparar les moltes ofenses que durant els dies de Carnaval se li infe-reixen, va resultar molt concorregut especialment el darrer dia que fou exposat Nostramo des del matí fins acabada la funció de la tarde(...).”

“Sr. Alcalde: Fa pocs dies varem veure com un carro passava per damunt de l’acera del Vall. Mirant-s’ho tranqui-lament un empleat del municipi. Denunciem aquest fet, per a que dongui les oportunes ordres als seus empleats.”

LACETANIA -10-03-1915-: Un veí del carrer de Sant Miquel ens prega fem avinent a l’autoritat a qui correspongui

Any 1915, Portal del Pont de Solsona, (foto: Arxiu Vicens, publicada al llibre Solsona, 400 Anys d’Història, editat l’any 1994).

10 559 - Divendres, 7-03-2008 24 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 25: Celsona 560

Història Montserrat

sobre la forma que, certa casa del mateix carrer, ha estudiat per estalviar-se de pagar l’impost de canaleres que va posar aquest municipi, dirigint l’aigua de llur teulada a la casa veïna, aprofitant l’ausencia del séu propietari.”

LACETANIA -25-03-1915-: “Sr. Alcalde: Es una ver-gonya per a nostra ciutat, els abusos que certs veïns se permeten deixant correr els porcs, cabres i altres animals pels carrers i passetjos, com si aquestos fossin un camp de pastura, burlant les ordres donades per aital objecte.”

“El dissabte de Glòria a les 10 del matí, els joves del “Centre de Cultura Popular” i els del “Patronat Tradicionalista” sortiràn a cantar les caramelles amb acompanyament de música obsequian a les autoritats i veïns(...)”.

------------------

Bé, per tal de no allargar més del compte aquest escrit, deixo pendent per al próxim la contalla de més notícies reco-llides en diversos exemplars del LACETANIA de l’any 1915i, tot seguit, transcric l’article anunciat al començament que explica costums quaresmals i pasquals de la pagesia.

“LA SERRAÏNAEls nostres pagesos són fervents observants del temps

de Quaresma, en tant que molts fan majors mortificacions que les imposades per l’Iglesia amb el sant precepte quaresmal. ¡Quàntes cases trobarieu que fan abstinencia de carn i ous tota la primera i darrera setmanes i un sol àpat el dijous i divendres sants!

Ningú s’atreviria a dir-li cap mal mot. Sería una profa-nació, un pecat. N’obstant tenen feta una representació d’ella

Viatge litúrgic -d’Avent fins a Pasqua- publicat al devocionari “Jesuset” de principis de segle XX (el peix hi indica abstinència de carn, el cercle dejuni, la creu festa de precepte i la flor festa suprimida.

i a aquest objecte, representant el sant temps de penitència, li donen el més mal nom en ús entre ells: Sarraïna. Aquest nom és el pitjor qualificatiu que’s dóna a una dòna de mal caràcter i males costums i per això suposo que és que, contra la repre-sentació de la Quaresma, estàn concentrats tots els seus odis: contra la Quaresma ni pensar-hi.

La Sarraïna, doncs, consisteix en un paper d’uns vint centímetres d’alt en forma de forquilla de set púes. Aquest paper era penjat al mig de la xamaneia i cada diumenge és disputaven qui tallaria avans la cama de la Sarraïna. Primer se tallava la cama esquerra, després la dreta, fent de manera que la del mig quedés pel dia de Pasqua. Del tros de paper de damunt de les cames se’n deia’l cap, i, si algú de la casa es sentia artista, posava tot son saber en empastifar-hi una cara.

El diumenge de carnestoltes era’l dia de retallar-la després del gran sopar que feien despedint-se de la carn. Pel número de cames de la Serraïna contaven les setmanes que encar mancaven de Quaresma. Era’l calendari quaresmal del pagès.

Mes, la festa de la Sarraïna era’l diumenge de Pasqua.Com en tota la setmana no havien menjat ous, la primera feina d’aquest dia era fer la més grossa truitada que mai se fés a casa, i, mentres aquesta s’estava coent cremaven el cap i cama de la mala Sarraïna que tant temps li havia costat acabar-se. Mes, la qüestió estava en qui la tiraria al foc. Aquesta gràcia era reservada al qui primer cridaria, en sent día, “Avui és Pasqua”. Al ressonar aquest crit, tota la mainada es despertava, cridant també “avui és Pasqua” volent cadascun haver sigut el primer a donar el crit de glòria, que convertia tota la casa en un al·leluia. El qui primer havia donat el crit era, demés, el primer en menjar truitada i fer-se la part a gust”. S.

11559 - Divendres, 7-03-2008 25560 - Divendres, 14-03-2008

Page 26: Celsona 560

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Fa una setmana que vam celebrar el Dia de la Dona Treballadora, els mitjans de comunicació van bombardejar als lectors amb els seus escrits sobre la igualtat entre l’home i la dona. Han passat uns dies, -què vull dir amb això? vull dir que ja s’hauria de començar a aplicar totes aquelles bones intencions que vam llegir en els mitjans escrits o escoltar en els audiovisuals... Malauradament, la cosa anirà més lenta; esperem, però, que cada ve-gada estiguem tots més conscienciats sobre aquest assumpte.

He assistit a diferents actes organitzats per diverses associacions, taules rodones, con-ferències, debats, ... en que les dones han estat les protagonistes explicant les seves pròpies experiències, que són les experiències d’unes dones lluitadores, persones que treballen, lluiten per conciliar la vida laboral i familiar, la majoria d’aquestes persones pertanyen al gran grup de “l’anonimat”; no són persones famoses, no surten als mitjans, però amb el dia a dia lluiten per aconseguir l'equitat de drets de les persones que es materialitza amb les polítiques d’igualtat que han de servir per eradicar les diferències entre els humans, d’això se’n diu IGUALTAT.

Si pensem que la responsabilitat d’aquest desgavell recau tan sols sobre les diferents autoritats, no anem bé, per portar a terme aquest reconeixement d’assolir la fita de la igualtat cal que tinguem clar que és un problema de tots que s’arrossega de fa dècades. No oblidem que fa falta un canvi de mentalitat, com per exemple que certes tasques són exclusives de les dones, tasques que estan a l’abast de tothom, com pot ser tenir cura de la llar en el sentit més ampli de la paraula i en totes les seves variants.

Permeteu-me dos exemples històrics, són una petita mostra dels molts que podríem comentar; si repassem la història veurem que la dona ha estat la gran oblidada. Cal recordar que fins a la meitat del segle XIX no veiem dones artistes, s’havien silenciat noms d’escriptores, poetesses, pintores, etc. La pre-sència femenina als tallers de pintura està provada des de l’edat mitjana, però les seves obres van ser atribuïdes a homes del seu

Dia de la dona treballadora

entorn. Durant segles, el sexe femení va ser considerat inferior al masculí des de tots els punts de vista.

Acabo de llegir el llibre “Dames, Reines, Abadesses”, és un llibre molt recomanable en especial en aquestes dates. A grans trets us diré que és la vida de divuit dones de la Catalunya Medieval que amb la seva personalitat van dur a terme grans tasques, són unes quantes dones que per la seva posició i per motius circumstancials han sortit de l’anonimat i d’aquesta manera s'ha perpetuat la seva memòria. Una cosa queda clara, la majoria de vegades veiem que la condició femenina quedava reduïda a la seva condició procreadora. Altres cops aquestes dones s’havien casat amb els sobirans per motius de contractes avantatjosos i aliances duradores amb altres nacions.

Desitjo des de les pàgines de la nostra revista que ben aviat no faci falta escriure cap article per recordar que les nostres companyes estan en inferioritat de condicions i que cal fer el que sigui perquè tots estiguem en el mateix esglaó. Permeteu-me acabar amb els dos articles primers de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 1.- Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2.- Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

Les fotografies són de dones d’avui i d’àvies d’abans. totes elles va dedicat aquest escrit.

En una classe de cuina (Associació de Dones d’Oliana)

Sra. Maria Costa (Alinyà) Sra. Roseta Mosella (Peramola)

ANIVERSARILos abuelos Vicente y Ramona, los tíos Francisco, Raúl, Ester, Rebeca y la bisabuela Juana desean un feliz día de su primer aniversario a ERIC ARTIGUES BLANCO.

26 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 27: Celsona 560

Educació IES Francesc Ribalta

Dimecres passat, dia 5 de març, a la tarda, els alumnes de 1r de batxillerat vam assistir a la representació del clàssic català “Tirant lo Blanc”. El teatre Romea de Barcelona estava ple per veure una nova proposta, totalment innovadora, dirigida per Calixto Bieito, amb la col.laboració de Marc Rosich. No és una adaptació qualsevol, ni pretén ser fidel a l’original, com ho podien ser altres adaptacions te-atrals. Aquest Tirant desitja trasbalsar el públic del segle XXI. Durant tres hores, uns conegudíssims actors (14 en total) posaren en escena una amalgama de seqüències que substituïen les rutines de l’espectador acomodat per experiències de xoc continuades.

És una obra que podem qualificar de sorprenent, que no deixa indiferent a ningú, en la qual el públic s’integra en l’obra; així per exemple, en el moment

Tirant lo Blanc, una representació diferent

de la representació d’un banquet, els actors conviden el públic a paella, suc de fruites, xocolata... Ens va agradar molt i recomanem anar-la a veure, tot i que

no pas per als qui desitgin assistir a una representació amb esperit literari.

Laia Montraveta i Gerard Blanch

27560 - Divendres, 14-03-2008

Page 28: Celsona 560

Divendres passat, dia 7 de març, els alumnes de primer curs del cicle formatiu de grau superior d’Educació Infantil varen realitzar una sortida formativa a dues llars d’infants de la Generalitat de Catalunya de Manresa: L’espurna i La ginesta.

Aquesta sortida va consistir en la representació de dos contes tradicionals: el Patufet i la Rateta que escombrava l’es-caleta. Fou una activitat que va permetre als nostres alumnes familiaritzar-se de forma activa amb les metodologies i les intervencions que es duen a terme en contextos laborals. A la vegada, va resultar una experiència molt enriquidora i positiva i els nens de les llars d’infants ens van rebre amb molt entusi-asme i expectació. Tot acabà amb un emotiu comiat, ja que els nens ens van obsequiar amb una cançó i uns dibuixos per tal de decorar la nostra classe i tenir un record d’ells.

Els alumnes de 1r d’educació infantil de

l’IES “Francesc Ribalta” representen contes a dues llars d’infants de Manresa

Educació IES Francesc Ribalta

Taller sobre educació postural a l’IES “Francesc Ribalta”

Dimarts dia 11, l’IES “Francesc Ribalta” acollí una interessant xerrada sobre educació postural, dins el marc del programa d’innovació educativa “La teva salut depèn de tu!”. La fisioterapeuta Sonia Malca ens proporcionà unes nocions teòriques referent al nostre sistema esquelètic i muscular, sobre les lesions que més freqüentment es produeixen i quines són els principals factors de risc. El taller tingué una part pràctica en la qual els assistents vàrem reflexionar sobre les postures que adoptem en diferents tasques quotidianes i les complicaci-ons que poden ocasionar. Es va insistir en la necessitat de fer un procés de coneixement personal per tal de prendre consciència del que fem bé i malament, amb la finalitat de poder-nos aplicar exercicis correctors, per tal d’arribar a la seva automatizació. La manera com dormim, com ens aixequem del llit, com seiem a la cadira, quina posició adoptem conduint o treballant davant d’un ordinador foren alguns dels aspectes que es treballaren. Es va ressaltar la importància que té, en el tema de l’educació postural, la relaxació i la respiració. Finalment, es va facilitar als assistents un tríptic molt útil amb uns consells posturals de fàcil aplicació en el dia a dia de la nostra activitat.

Els Sants de la SetmanaDivendres, 14 Sant Arnal; santa Matilde; santa Florentina.

Dissabte, 15 Santa Madrona; sant Ramon (Raimundo) de Fitero; santa Lluïsa de Marillac; sant Climent Maria Hofbauer.

Diumenge, 16 Sant Agapit; sant Heribert; sant Ciríac i companys; sant Abraham; santa Eusèbia.

Dilluns, 17 Sant Patrici. Sant Josep d’Arimatea.

Dimarts, 18 Sant Ciril de Jerusalem. Sant Salvador d’Horta.

Dimecres, 19 Solemnitat de sant Josep, espòs de la Verge Maria. Sant Amanç o Amanci.

Dijous, 20 Sant Ambròs de Siena; sant Martí de Dumio; santa Fotina; santes Eufèmia i Alexandra.

28 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 29: Celsona 560

29560 - Divendres, 14-03-2008

Page 30: Celsona 560

Educació Escola de Sant Climenç

Escola: Cara nova!!A Sant Climenç estem molt contents perquè la nostra escola té cara nova; bé, de fet, sembla nova!!

Sí, darrerament la teníem una mica velleta i vam dema-nar a l’ajuntament que ens la pintés. Aquest estiu, quan teníem vacances, van començar a venir paletes, guixaires, electricistes, enrajoladors, pintors... i ens la van deixar tan neta i polida que semblava nova.

En tornar al setembre, veient l’escola tan bonica, vam decidir acabar de fer-ho bé i fer alguns canvis més: vam crear el Racó de la “tele”, hem canviat el mobiliari del magatzem, hem remodelat el vestíbul, hem fet un nou espai d’informàti-

ca... i, després de molta feina, entre tots plegats, ens ha sortit el resultat que podeu veure a les fotografies: un escola neta, clara i espaiosa; ve de gust venir-hi cada matí a treballar!!

La voleu veure? Us hi convidem!!

Jornada de portes obertes

Educació CEIP de Solsona - AMPA i Equip Docent

El passat dia 9 de març vam obrir l’escola a tothom qui volgués conèixer-nos i saber coses del centre: el projecte edu-catiu, els serveis, les activitats extraescolars,…

Els Patufets i els Tabalets, van convidar a jugar als seus espais de joc a tots els nens i nenes que els van visitar.

Ja que volem una escola saludable, l’AMPA va oferir a tothom un esmorzar a base de fruita i fruits secs.

Estem molt contents del gran nombre de famílies que ens van visitar i que es van interessar pel projecte que estem iniciant.

30 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 31: Celsona 560

31560 - Divendres, 14-03-2008

Page 32: Celsona 560

Compte enrera 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0

Aquesta setmana comença el compte enrera per fer-nos arribar fotos a la comissió dels 250 anys de l’Escola. Si és possible, fotos de grup. Si en teniu alguna de curiosa encara que sigui d’una persona també ens la podeu fer arribar.

ON? A la secretaria de l’Escola Arrels Primària, Cal Dach, Al Garric-Garrac

QUAN? Ara mateix

COM? Amb el nom al darrere

QUÈ EN FAREM?- Les escanejarem durant la Setmana Santa, les tornarem i farem una exposició.

PER CASUALITAT TENIU, BOMBATXOS, VEL, AN-TICS UNIFORMES, ESTOIGS...? Doncs ja ho sabeu, feu-ho arribar!

Podem compartir bons moments i jugar al Qui és qui? A veure qui n’encerta més!

Educació Escola Arrels Primària

L’Escola Arrels obre les portes a les famílies d’ESO per mostrar-los el centre

Pares dels futurs alumnes de secundària recorren des d’ahir i fins demà les instal·lacions de l’escola,

assessorats per la direcció

Ahir, avui i demà dissabte s’estan celebrant les jornades de portes obertes de l’Escola Arrels de Secundària, dirigides a mostrar i assessorar les famílies de primer i tercer d’ESO, bàsicament, per tal que es puguin matricular en aquest centre concertat.

L’Escola de Secundària Arrels ja ha atès diversos pares i mares de nois i noies que han d’accedir al primer cicle de l’ESO, i espera poder comptar amb més visites durant la jornada d’avui i demà al matí, amb la finalitat de tenir un contacte inicial amb la seva direcció i el sistema educatiu que s’hi imparteix.

El centre ja va rebre les famílies des de dijous fins dissabte, també l’any passat, oferint-los un recorregut per les diverses dependències, visitant d’aquesta manera les aules, gimnàs, menjadors, biblioteca, sala de deures, equipaments informàtics i demés instal·lacions. Les jornades són guiades pels membres de l’actual equip directiu, finalitzant amb una xerrada per exposar els plantejaments de l’Escola i informar de possibles dubtes del futur alumnat.

Educació Escola Arrels Secundària

32 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 33: Celsona 560

El Josep M. Borés, el seu director, i la seva dona ens han ensenyat el seu local, les persones que hi treballen, els periodistes, dissenyadors, fotògrafs... i després vam veure tota la maquinària.

Hi havia una màquina per imprimir en color, una altra per imprimir en blanc i negre, una guillotina i una màquina que prepara les pàgines de la revista, les grapa i els posa l’etiqueta per ser enviada al subscriptor.

També ens han explicat per què només feien unes pàgines en color, quant paper utilitzaven, quant temps trigaven i com

Visita a la revista Celsona Alguns alumnes de la SES de Sant Llorenç de Morunys hem anat a fer una visita a la revista Celsona

s’estructurava tota la feina. A més a més ens han ensenyat unes cubs amb molt draps bruts i el procés que fan per no embrutar el medi ambient: Per això els envien a una em-presa que els fa la neteja d’una manera que és adequada per l’entorn.

Després que ens ho ensenyessin hem fet una entrevista que la penjarem a la revista digital de la SES de la qual us donem l’adreça per si la voleu visitar (www.xtec.net/ses-stllorenc).

Ens ha agradat molt i voldríem tornar un altre dia perquè anàvem una mica justos de temps.

Educació SES de Sant Llorenç de Morunys

33560 - Divendres, 14-03-2008

Page 34: Celsona 560

34 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 35: Celsona 560

Ep, la foto!

Un noi molt ben acompanyat Els monitors del Club d'Esquí Solsona de festa a l'Sputnik

D'aniversari a l'Sputnik Ep, la foto!

35560 - Divendres, 14-03-2008

Page 36: Celsona 560

36 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 37: Celsona 560

Aquella famosa frase que diu, “la informació és poder” ja fa molts anys que és quelcom indiscutible, però no fa gaire una empresa de gestió d’informació anava més enllà creant un eslògan publicitari:

“La informació és poder, quan la controles”

Aquesta frase és certa en tots els àmbits de la vida, però encara ho és més si pensem en un negoci, des de l’empresa més gran del món fins a la botiga o el bar de la cantonada, aquesta simple però gran frase és fonamental.

Si algú ens digués que podem saber quantes persones s’apropen a l’apa-rador del nostre negoci cada dia, quin percentatge d’aquestes persones entren a comprar o a demanar informació, quines d’aquestes persones són d’aquí i quines de fora, quina part del nostre aparador es miren més, per què no arriben a comprar aquells que entren, si compren més posant un cartell o un altre..., és indubtable que ens estaria donant moltes claus per millo-rar el nostre negoci.

Tota aquesta informació que sem-bla difícil d’aconseguir, només a l’abast de grans empreses i a través de costosos

estudis, en l’àmbit digital ja és a l’abast de tothom i de manera gratuïta.

Serveis com Google Analyticshan facilitat que una empresa, per petita que sigui, pugui obtenir tota la informació necessària per orientar i definir el seu negoci a la xarxa, i fer-lo rendible.

De fet, molts recordaran els famo-sos comptadors de visites que ens infor-men de quanta gent ha visitat una web, i que molts administradors posen a la vista de tothom a peu de pàgina, accedint als seus informes podem saber a banda de les visites totals, les visites per períodes de temps, els navegadors que utilitza un visi-tant, el país de procedència, i tot un seguit de dades més que ens ajuden a entendre què està passant a la nostra web.

Però com tot, aquests serveis tam-bé han evolucionat, arribant a recollir tot tipus de dades dels visitants, que permeten entendre molt millor, no tan sols el que està succeint amb la nostra presència a la xarxa, si no fins i tot reconèixer què esperen els nostres visitants de nosaltres, i poder adaptar i evolucionar la web per oferir-ho.

Saber que hem rebut la visita de

Què passa a la meva web?

setanta persones de Vic, o deu de Valls, que a més quinze han tornat tres vegades durant el mes, que d’aquestes visites vint provenen d’una recerca a Google per la paraula “Pisos a Solsona” o “sabatilles esportives”, o potser referides per una altra web on es parla de nosaltres.

Veure el recorregut que realitzen aquests visitants a la nostra web abans de comprar, si es miren més uns productes o uns altres, si els és molt complex omplir el formulari que hem disposat i per tant, marxen abans de contactar-nos..., tot això i molt més, ja és possible saber-ho i per tant, tenir les dades reals suficients per prendre decisions.

No cal fer exercicis d’imaginació, els mateixos visitants ens ho diuen tot si sabem escoltar-los.

Puc vendre per Internet si els meus usuaris són tots de la comarca? Val la pena presentar ofertes per Inter-net? És rendible fer publicitat basada en la web? Quin és el meu atractiu per als visitants?..., les respostes a totes aquestes preguntes i a moltes altres, estan a la pròpia web.

Internet Manel Tarifa - Consultor Tècnic - Internet & Marketing Online. NEXDAT

37560 - Divendres, 14-03-2008

Page 38: Celsona 560

Associacions i Entitats Grup de Natura del Solsonès (secció del Centre d’Estudis Lacetans (CEL))

Al voltant d’unes 35 persones van gaudir d’una jornada sobre el món de la tòfona.

En Pere Muxí, enginyer forestal i recol.lector de tòfones, ens va introduir en el peculiar i complex món de la tòfona. Ens va explicar la forma de vida d’aquest fong, amb totes les peculiaritats que té. Ens va explicar les necessitats que té per néixer, créixer i per madurar, els motius de la desaparició de molts tofoners i la conseqüent disminució de producció, la forma de collir les tòfones i la legislació que hi ha Catalunya per la recol.lecció.

A més, es va fer esment de les principals espècies de tòfona que hi ha a Catalunya, el seu preu i les seves caracte-rístiques.

Es van visitar tofoners silvestres i amb l’ajuda d’una gossa es van poder collir tòfones de dues espècies diferents: tòfona negra (Tuber melanosporum) i tòfona magenca o mar-xenca (Tuber brumale).

Per últim, es va poder veure una plantació d’alzines inoculades amb tòfona, d’un any d’edat, i es van explicar els treballs previs a la plantació, els costos d’establiment, les pos-sibles produccions futures i les feines de manteniment que cal dur a terme.

Sortida per a conèixer la tòfona i el gos tofonerEl diumenge 24 de febrer, el Grup de Natura del Solsonès (secció del CEL)

va du a terme la tercera activitat de l’entitat de l’any 2008

El gos buscant tòfona

Participants a la sortida. Canalda.

Tòfona negra (Tuber melanosporum)

Detall tòfona negra (Tuber melanosporum)

En resum, es va poder gaudir d’una jornada interessant a l’aire lliure, aprofitant el temps primaveral que va fer el diu-menge.

El Grup de Natura del Solsonès valora molt positivament la jornada i vol agrair a en Pere la seva col·laboració per a di-fondre els seus coneixements entre nosaltres i ensenyar-nos la història d’un producte tan ben preuat que cal conservar. També, es vol agrair a totes les persones que van venir i van poder gaudir d’aquest esdeveniment.

Si vols rebre informació de totes les nostres activitats només cal que escriguis a [email protected] o consulta la nostra pàgina web www.lacetans.org/gns.

Pròxima activitat: 20 abril, Projecte Rius, gaudeix del riu inspeccionant l’Aigua d’Ora.

PARTICIPA al III Concurs de fotografia de Natura del Solsonès. Les bases les trobaràs al web del GNS

38 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 39: Celsona 560

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Assemblea generalA tots els socis/socies del Sol del Solsonès:Benvolguts/benvolgudes,

Em plau convocar-vos a la propera assemblea general que celebrarem el dimecres 26 de març, a les 17:30 hores, a la seu de l’Associació (c/Joseph Maria de Sagarra, 3, baixos, Solsona; amb l’ordre del dia següent:1. Lectura i aprovació acta anterior.2. Informe de les activitats que s’han portat a terme al 2007.3. Tancament de comptes del 2007.4. Baixa de la secretària Marta Pallarès.5. Proposta de nomenament de la nova secretària Trini Esteve.6. Composició de la nova junta 7. Projecte d’activitats 2008.8. Pressupost 20089. Precs i preguntes.

En acabar l’assemblea, hi haurà un petit refrigeri de coca i xocolata per a tots els assistents. Avancem el nostre agraïment per la vostra col.laboració, que en tot moment heu demostrat a l'hora de tirar endavant aquest valuós i reconegut projecte.

Amb fe i confiança, esperem la vostra assistència; rebeu una cordial salutació. Sereu obsequiats amb el nou calendari del 2008.

Enric Serra i Mayà, President

Els diputats del PP de Catalunya visiten el Sol del Solsonès

El passat dia 7 de març el Sol del Solsonès va rebre la visita del diputat del PP José Ignasi Llorenç per Lleida i de la diputada M. Dolors Montserrat. Van visitar les instal·lacions del centre i van compartir amb els usuaris un taller de pintura que els membres del club social estaven realitzant, van saludar l’equip tècnic informant-se de les activitats que es porten a terme al Sol del Solsonès.

El president, Enric Serra, va fer entrega d’un dossier de necessitats del Sol el Solsonès i perquè els polítics se sensibilit-zin sobre les patologies de salut mental i drogodependència, en tant que la diputada en forma part, de la comissió del parlament de Catalunya.

Objectiu: Millorar les condicions sanitàries de la població de la zona de Tisri (Nord d’Índia)Beneficiaris: • Directes: 3.380 • Indirectes: 7.200

Aquest programa, posat en marxa per la Congregació de les Germanes de Notre Dame de Patna, està aconseguint quel-com difícil en societats com la que ens ocupa (tribals santales que viuen apartats d’altres grups socials, majoritàriament analfabets, pendents de supersticions que condicionen les seves vides): ajuntar la població per una mateixa finalitat: “millorar la salut familiar”, assegura la germana Priya, infermera i llevadora titular, que és, a més a més, coordinadora i responsable del projecte.

“Per a això, és imperatiu enfortir les dones, perquè la seva salut és la nostra riquesa”. I en això es va treballant: a reduir l’alta taxa d’avortaments, a acabar amb el matrimoni infantil i els embarassos adolescents, i a disminuir la taxa de mortalitat de les parteres i els menors de 5 anys.

“La bellesa del projecte, assegura Priya, cau en què ningú no està per sobre de ningú; tots som iguals i tots estem aprenent. La nostra unió és ara la nostra força”.

Desenvolupament de la dona i salut familiara la zona de Tisri, al Nord d’Índia

El programa consta de classes d’educació sexual per a noies adolescents; la formació de les embarassades en cures prenatals i per al part i la formació de les mares en les cures necessàries per als seus bebès, destacant la importància de la lactància. A més a més, s’imparteixen cursos de formació de llevadores i classes d’obtenció i processament d’aliments saludables a baix cost. Amb aquestes classes i xerrades, les dones se senten una mica més lliures, i comencen a compartir idees i experiències.

A més a més, ja són més conscients de la importància de la prevenció i de les cures abans i després de l’embaràs, de ser ateses per personal degudament capacitat, d’aprendre a llegir i escriure, d’estalviar... I comencen a sentir-se dignes i orgulloses de ser dones.

Per coordinar i garantir el projecte, s’han format comitès de salut en totes les aldees, encapçalats per les treballadores sa-nitàries. Cada aldea té assignada una treballadora sanitària local que col.labora de forma voluntària després de rebre l’oportuna formació a càrrec del projecte.

Associacions i Entitats Mans Unides

Visiteu la nostra web:www.soldelsolsones.org

39560 - Divendres, 14-03-2008

Page 40: Celsona 560

Associacions i Entitats Creu Roja del Solsonès

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Diumenge 9 de març el Joe ens va fer passar l'estona al local del club fent jocs de mans. Hi va haver coca i xocolata per a tothom i vam passar una molt bona estona. Moltes gràcies per la participació.

Jocs de mans al Club Estel

Excursió de la visita a la Bóta de roure més gran del Món

Recordeu d’aquesta excursio el proper diumenge dia 16, visita al edifici Eiffel i les seves bodegues amb la seva Bóta de capacitat d’un milló de litros. Dinar esplèndid on podreu esco-llir 170 plats variats del gran buffet lliure de la Jonquera. I per la tarda visitarem el Mercat del Ram de Vic.Viatge, entrada a l'edifici Eiffel i dinar. 40 euros socis i 42 euros no socis.

Única Excursió de L’art del Maquetisme

Diumenge dia 20 d’abril se sortirà de l'estació de busos de Solsona a les 7:30 del matí per gaudir de la visita. Què és Catalunya en Miniatura? Gaudirem de l’únic art del maquetisme de tot l’Estat Espanyol, amb maquetes del monuments, edificis i les realitzacions més representatives del nostre principat. Situat a Torrelles, on hi trobarem per primera vegada la representació del Port del Comte, primera maqueta d’una estació d’esquí.

Catalunya en Miniatura es va inaugurar el maig de 1983. Pretén donar a conèixer la mostra que exterioritzi la realitat cultural i folclòrica dels nostres pobles i les seves tradicions. Seguidament, dinarem al buffet lliure de Vallirana.

Val la pena de visitar-la. Us hi esperem a tots. Per recollir els tiquets: El club de jubilats Estel, cr. Santa Llúcia núm. 24, Telèfon: 973481047 i 973480081. Seguirem informant-vos.

Fer-se voluntariEl voluntari o voluntària és una persona que, re-

flexivament, arriba a adquirir una consciència solidària i compromís amb la societat, que l’impulsa a actuar en col·laboració amb altres persones i així, desenvolupar la seva pròpia capacitat per millorar la seva qualitat de vida. De forma desinteressada desenvolupa una activitat en benefici de la comunitat sense que a aquesta persona li suposi un cost econòmic.

L’acció voluntària de la Creu Roja compromet a aquesta persona a integrar-se a la institució, la qual segueix uns principis bàsics: humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, caràcter voluntari, unitat i universalitat.

El perfil dels voluntaris que tenim són persones compromeses, capacitades, disponibles, motivades, par-ticipatives, polivalents i grupals que poden dedicar un mínim de 2 hores setmanals.Des de la Creu Roja desenvolupem diferents projectes com són: Creu Roja Joventut - Creu Roja Gent Gran - P rograma RECICLEM - Programa de preventius - Programa im-migració - Teleassistència - Actes i jornades de difusió - Cursos de formació

Vols dedicar una part del teu temps lliure a aquests programes i altres projectes futurs? Ens trobareu tots els matins de 10 a 13 a la Ctra. de Manresa, Km 52 de Solsona o bé ens podeu trucar al 973 48 06 52 o enviar un correu electrònic a [email protected]

El Club Estel va participar a la Fira del Trumfo i de la Tòfona que es va celebrar el cap de setmana de l'1 i el 2 de març preparant uns tastets gastronòmics que van fer les delícies dels visitants.

40 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 41: Celsona 560

Donatiu al SOMEl Solsonès Obert al Món ha rebut un donatiu de

390 euros des de la demarcació de la Catalunya Central dels Escoltes. D’entrada, aquests diners es destinaran a El Salvador, on ja es realitza una important tasca amb els apadrinaments. Des d’el SOM s’agraeix profundament aquest gest solidari.

Associacions i Entitats Colla Gegantera del Carnaval

Relleu al capdavant de la Colla Gegantera

del CarnavalPere Obiols, president des de la fundació de

l’entitat dóna el relleu a Àngel García

Aquest passat dissabte va tenir lloc l’Assemblea Gene-ral de Socis de la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona. Entre d’altres punts, en destaca el canvi de la Junta directiva i en concret del seu president. Després de vuit anys i de ser-ne el president fundador, Pere Obiols deixa el càrrec, que passa a mans d’Àngel García, per ocupar el de tresorer de l’entitat.

D’aquesta manera, la nova junta aprovada per unanimitat de tots els asistents, queda de la següent manera:

Àngel García, president - Carles Obiols, sots president - Pere Obiols, tresorer - Sandra Guilanyà, secretària - Jose Moreno - Carina Montilla - David Martínez - Pep Fernández - Eva Solé - Sandra Cases - Sergi Castaño

Deixen la junta la Maria Vila i el Felip Falla.

En l’Assemblea, s’aprovà la gestió de l’any 2007, l’estat de comptes, els projectes de cara el 2008 i el nou conveni entre l’Associació de Festes del Carnaval i l’entitat gegantera.

L’UBIC solsonina presenta un pla d’activitats per a

difondre el comerç local i atraure nous clients

El president de l’entitat, Francesc Ester, va explicar els projectes per aquest 2008 en el decurs de

l’assemblea anual de socis

Un catàleg promocional, la creació de marca i el foment d’intercanvi de la lectura entre els clients, així com un major di-namisme amb els propis associats, són algunes de les propostes que la direcció de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Solsona, ha programat per aquest 2008.

Les novetats es van presentar dimarts a la nit al nou local ubicat sobre el museu del ganivet, cedit pel Consell Comarcal del Solsonès, i que en breu es convertirà en el principal nucli de promoció econòmica de la comarca. En la jornada, es va fer balanç també de la recent clausurada fira del trumfo, per part del seu director, Josep Pelegrina.

La sessió va continuar amb la presentació dels comptes que, el tresorer de l’associació, Albert Muntada, va detallar davant els assistents. L’assemblea general de socis va finalitzar amb un torn obert de paraules i un petit refrigeri que va contri-buir a conèixer els nous membres, atès que l’UBIC solsonina ha passat en poc temps de 120 a 130 associats, segons van explicar en la reunió.

Associacions i Entitats UBIC Solsona

Associacions i Entitats Solsonès Obert al Món

Partits Polítics ICV-EuA

Oficina Parlamentària d’ICV-EuA Solsonès

Tal com es va anunciar, els/les diputats/des d’ICV estaran a l’oficina parlamentària del Consell Comarcal el tercer dilluns de cada mes per tal de copsar les necessitats i inquietuds de tots/es aquells/es solsonins/es que vulguin fer-los arribar alguna proposta perquè la defensin al Parlament de Catalunya. Comptarem amb la presència de Francesc Pané i Laura Massana. Dilluns 17 de març de les 18:00-20:00 hores, estarà a l’oficina parlamentària del Consell Comarcal, el diputat de Lleida per ICV-EuA, Francesc Pané. Es dedica a temes relacionats amb l’agricultura i la cultura. Tothom que estigui interessat a parlar amb ell, es pot dirigir aquest dia i a aquestes hores a l’oficina.

41560 - Divendres, 14-03-2008

Page 42: Celsona 560

Psicologia de la vida quotidiana Sergi Ballespí

Vols opinar? www.sergiballespi.blogspot.com

Moneda

Resultats de l’enquesta anterior:En quin sentiment et mous millor?Tristesa ................ 1 .................... 11%Alegria ................ 7 ....................78%Còlera .............................................. 0Angoixa ............... 1 .................... 11%

Comentaris sobre l’article “Sentiment”:“Crec que pots començar a perdre la por a sentir i a acceptar que un dia pots estar trist a partir de les vivències i experiènci-es que hagis tingut a la vida.” Anònim

“...estic d’acord que poden funcionar millor o pitjor segons la nostra actitud...”, “... com més coses et passen més aprens a controlar-les, és com si ensenyessis al teu cervell... no les podem evitar però sí tolerar-les més.” Anònim

Comentaris a les preguntes de reflexió:“Crec que sóc una persona que sento molt però intento ‘interioritzar’ allò que sento, ho analitzo i després, acabo expressant el que em sembla.” Anònim

“Sempre m’he considerat una persona que sent molt i després d’alguna que altra època durilla he acabat pensant que m’he empatxat de sentir, i ara sóc incapaç d’identificar el que sento a cada moment”, “...recordo quan gaudia dels meus sentiments, doncs els notava i era conscient i feliç de tenir-los i últimament aquesta claredat no hi és”. Leila

Et veig moix.Estic bé.Mhm.Vols unes patates?I per què no.D’acord....Segur que estàs bé?No trobo feina.Ja sortirà...Estic cansat.Normal. Ja fa temps que tens ganes de tenir una feina i no et surt.Ni em sortirà.Sí, home, és clar que sí!Ho dubto. Porto sis mesos regirant per tot arreu i res. Quatre entrevistes de merda.Ei! Està molt bé! Que no és fàcil, eh?És una merda.Escolta, de feines n’hi ha, però tu busques una feina del que tu has estudiat. És una aposta arriscada però donarà el seu fruit.Una merda, donarà.Tens raó.Ja...No la trobaràs.Ja ho sé.Ho tens molt ‘xungo’.D’acord, gràcies, moltes gràcies, ja ho sé, no cal que m’enfonsis més!De feines n’hi ha, eh?Et dec calés? T’he fet alguna cosa?Jo sé que les feines estan allà fora, però tu no les trobaràs.Marxo.No, no marxes.I tant que marxo.No, tu no marxes. El que tu fas no és marxar, el que tu fas és fugir.Ja en tinc prou.Ooooh, pobret! Ja en té prou ell, perquè la vida l’ha tractat malament, perquè les coses no són fàcils i toco a terra i no jugo i me’n vaig a casa meva on no hi ha perills!M’estàs fent enfadar.La ira és més útil que la frustració.De vegades s’ha d’abandonar, tio!Si abandones no ho aconseguiràs.I què vols que faci?Tu vols tenir feina?Sí, però faci el que faci no servirà de res. El que jo faci no té influència!Ja... T’explico un cas de dos amics meus?Estava a punt de...Te l’explico?Va.Treballen tots dos com a comercials per una gran empresa. Quan van començar,

l’empresa els sotmetia a un programa d’en-trenament. Mhm.En un dels exercicis havien d’intentar fer dues vendes en un dia. Tenien deu adreces. Els uns, a la sisena, es desanimaven i co-mençaven a pensar que era inútil i abando-naven. Altres pensaven que encara hi havia possibilitats i van seguir.I a mi què coi m’importa!Te n’adones?De què!?Qui tenia més possibilitats de vendre?Els que hi anaven.Exacte! Els uns es van quedar amb sis pos-sibilitats de vendre per culpa d’una idea. Els altres van intentar-ho deu vegades gràcies a una idea. Saps de què va dependre?Tu m’ho dius: de la manera de pensar.Sí! Creure que hi ha possibilitats fa que segueixis, i seguir augmenta la probabilitat que ho aconsegueixis. Creure que no hi ha manera fa que abandonis. Si abandones et garanteixes el fracàs. Si abandones no hi ha manera d’aconseguir-ho.Doncs no hi ha manera, deixa’m en pau.Té.Un euro?Tria.No!Et dono mil euros si surt cara. Tu deu si surt creu.D’acord.Ara hi creus, no? Ara vols llençar la mo-neda.Clar.Tens més possibilitats de llançar la moneda si creus que si no hi creus. Si hi creus tens un 50% de possibilitats de guanyar, simplement perquè actuaràs, perquè llançaràs la mone-da. Si no hi creus en tens un 0%, perquè ni la llançaràs. L’optimisme és proactiu, mobilitza l’acció. Bé, doncs, llancem la moneda?L’optimisme et fa moure, i el moviment provoca canvis!Sí, sí, ja ho entenc. Llan...Entens per què és tan important que no t’aturis?Clar.Porta.Què fas?L’euro és meu.Que no l’havíem de llançar?No.Però tu has dit...No és aquesta la moneda que has de llançar, xaval! Ah, per cert, pagues tu. Jo només tinc un euro.

Opina- Ets una persona optimista?- Què és exactament l’optimisme?- Què significa que l’optimista és més propens a actuar i per tant a provocar canvis amb la seva acció?- Quins avantatges o desavantatges té ser optimista?- Què és l’optimisme flexible o op-timisme intel.ligent?- L’optimisme és una de les 24 for-taleses descrites per la psicologia positiva. Quines són les altres?- L’optimisme pot aprendre’s però, com?

Enquesta 1:Qui provoca més canvis?- El qui actua- El qui no actua

Enquesta 2:Qui és més fàcil que actuï?- L’optimista- El pessimista

www.sergiballespi.blogspot.com

42 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 43: Celsona 560

Amb la mateixa il.lusió que la vegada anterior, presentem un espectacle ple de cançons conegudes, per a tots els gustos i els estils… Kaiser Chiefs, Mika, James Blunt, Cerril Crow, R.E.M., Bob Marley, Green Day; Andres Calamaro, The Kinks; Paul McCartney, Fito & Fitipaldis, Crowded House, Blondie, Rob-bie Williams, Susanne Vega, Credence Clearwater Revival, Eddie Floyd, Tina Turner, James Broun, The Beatles, Chuck Berry, Pink Floyd, Shania Twain, Bryan Adams, Weezer… crec que no ens deixem ningú, és a dir, que aquest cop… Bottomless reload!!, les piles ben carregades, I gairebé fins que surti el sol! T´hi esperem, t´ho perdràs???

Espectacles

De nou a l'Sputnik!Encara no fa un any des que vam tocar, i… ja hi tornem a ser!!!

Xavi Prats

Xantal Casas

Jordi Cervera Dani Soler

Jordi Mirapeix Ramon M. Casas

Cartellera

L’Orfeó et convidaVols cantar Caramelles?A partir de 12 anysAssaig els divendres 7 i 14 de març. A les 10 de la nit a la Sala de l’orfeó, 1r pis del Casal de Cultura

Vols fer el ball de caramelles?A partir de 14 anysNomés et cal trucar al 699 456 100 (Joan), Esbart dansaire “També canta l’ocellada”

Les cantarem i ballarem els dies 23 i 24 de març

CONVOCATÒRIA Sopar dels avis i àvies cangurs

Ja som una altra vegada a la pri-mavera i amb ella arriba el sopar dels avis i àvies cangurs.No teniu ganes de sortir? De com-partir una estona amb persones que, com vosaltres, viuen una se-gona...tercera....o quarta joventut cuidant els seus néts? Que tornen a jugar, cantar, ballar, explicar contes...i totes aquelles coses que ja sabeu!Us el perdreu?

Aquest any ens trobarem al res-taurant La Cabana d’en Geli el dia 14 de març a les 9 del vespre. Per apuntar-vos al sopar truqueu al 973 48 35 82.

Us hi esperem. Com més serem, més riurem!

CONCERT D’ORGUE A SANT LLORENÇ DE MORUNYSOrganitzat per l’Associació d’Amics de l’Orgue de Sant Llorens de Morunys, s’oferirà el proper dissabte 22 de març a les 20:00 hores, a l’Església de Sant Llorenç de Morunys dins del VI Cicle d´Audicions de música d’orgue que ha programat i patrocinat “Orgues de Ponent i del Pirineu 2008”.

El concert serà interpretat per: EUDALD DANTÍ ROURE, organista.

43560 - Divendres, 14-03-2008

Page 44: Celsona 560

Llibres

Les coneixeu?Coneixeu les dones que surten encerclades en aquesta fotografia?

Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotografia o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital? Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic:

[email protected]@elsolsones.net

Primer de tot traduiré el text que hi ha al peu de l’inte-ressant acudit. Diu, fa:

Sí, encara que camini per la vall de l’ombra de la mort, no tinc por del maligne. Salm 23.

Ho pensa la mixeta amb la seva ment no racional, però sí religiosa. Mentre travessa fregant els musells de la tropa d’irreconciliables, que, tabalots com són, poden ser detonats per qualsevol gest on ensumin covardia o desafiament. Està d’un fil que esclati allò multisecular, de fet etern, que coneixem com “el gat i el gos”. I vatua el món, quina que se n’armaria! Que ens agafi confessats.

L’humor nord-americà és mestre en aquestes caricatures i en filosofar-les amb subtítol punyent i endiablat. Ves, l’esperit de gresca ianqui que és fi com ell sol. Sap trobar el maligne amb un encert sorprenent.

Per arribar a la morbositat de les coses i els fets, i ex-pressar-los d’una manera festiva, però coent. Com aquella altra caricatura que ensenya un vell pacient de l’hospital que, amb camisa de quiròfan, s’abalança sobre una infemera jove i bonica, perquè no pot resistir el seu atractiu. I sota diu:

Senyal de bona salut.La caricatura penjava del schedule board, a la sala de

les infermeres de l’hospital.L’americà és bo per fumbre’s de si mateix i desquali-

ficar-se de manera enriolada. Al frontis d’una mansió luxosa podeu llegir:

Sóc l’amo d’aquesta casa i tinc el permís de la meva dona per a dir-ho.

Fenomen que també trobareu a nivell d’entitats i d’em-preses. Fumbre’s d’allò que són i d’allò que fan. (Qui sap si així no obvien les crítiques destructives que podrien presentar desmenjats tercers que els voldrien fondre, envejosos i d’altres faunes similars..., qui sap el subconscient). Damunt la porta de la sala de reunions diocesanes, de la cúria, un rètol diu així:

Déu estimà tant el món, que no li envià un comitè diocesà.

(Potser que un d’aquests flamants ateus que pugui llegir-me no li trobarà gràcia, en aquesta; només he de dir-li que eixampli horitzons, que s’espolsi de sobre la ignoràncuia supina).

L’humor nord-americà

Potser que algun lector es demanarà: Tant d’humor, tant d’humor, i apa de guerres i de matar gent pel planeta! Ob-servació ben obligada, mal llamp. No serà més aviat, aquest, “humor negre”?

Però, una vegada més, cal distingir entre el goven nord-americà i el poble d’aquest noble país. L’humor negre el tragina el govern i a fe que, més que negre, el tragina criminal. Cal distingir entre els qui porten la batuta de l’alta política, tèrbola, més aviat bruta, i nefasta per a la tranqui·litat del món, i la gent senzilla i bona que l’aguanten. Amb aquestes guerres el nord-americà mitja –és a dir, la immensa majoria del país– no hi estan d’acord i les voldrien veure ben acabades. Hi ha un gran mar de fons. La gent saben que són guerres per a interès de l’Estat d’Israel i imposades per ell mateix, en contra de la voluntat també de molts del govern. Guerres amb les quals aquell Estat vol esbandir-se el rodal de possibles atacants que amenacin la seva seguretat –és del domini dels qui no dormen.

Però fins en aquest punt penetra la malícia de l’humor nord-americà per a escarnir la dèria bèl.lica del mandatari, causant de tot plegat. El Daily News treu la caricatura de Bush, assegut de cop sobre el llit matrimonial i despertat pel soroll que fa la gibrelleta, trencant-se en caure de la mà de la dona, aquesta asseguda a l’espona. I sota, ell que crida:

Que bombardegin Iraq!

Opinió Pere Ortís

44 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 45: Celsona 560

Opinió Ramon Gualdo

Ecologia Crítica Lluís Brotons i Alabau. Llicenciat en Ciències Biològiques

Els tres grans embassaments propers al Solsonès, la Llosa del Cavall, Rialb i Sant Ponç, estan actualment en una situació crítica. Els dos primers, els més grans, es troben respectivament a un 15 i a un 5 % de la seva capacitat mà-xima. Actualment el subministrament d’aigua pel consum humà i agrícola depèn, en una bona part de Catalunya, de l’aigua emmagatzemada en aquests embassaments, i per tant sembla que s’acosten temps de vaques flaques. La resposta de moltes admi-nistracions als possibles problemes de subministrament passa per la promoció de l’estalvi d’aigua per part dels consumidors finals.

Però quins problemes es pretenen realment solucionar mitjançant la promoció de l’estalvi en el context d’una societat com la nostra? Estalviant, ens posem com objectiu disminuir el consum global del recurs però no ens adonem que augmentant l’eficiència en el seu consum, l’aigua ens pensem que la podem utilitzar allà on abans no gosàvem, provocant així un consum global major.

Aquest efecte, anomenat efecte rebot, és ben conegut pels economistes ambientals, i consisteix en que la introducció de mesures d’estalvi condueix, de rebot, a un increment global en el consum del recurs escàs. És el que passa amb els cotxes i l’eficiència energètica: els cotxes cada cop són més eficients en el consum de combustible, però com que tenim tendència a desplaçar-nos més lluny i comprar-ne de més grossos, l’estalvi final global resulta molt baix o inexistent.

Aquestes contradiccions entre els objectius que fonamen-ten la gestió i la utilització real dels recursos naturals, posen de manifest el model socioeconòmic actual basat, exclusivament, en el creixement econòmic. D’aquesta manera, l’estalvi no es

L’estalvi d’aigua: qui dia passa, any empeny

planteja per reduir el consum d’un re-curs escàs, sinó com una tipologia més d’un creixement elegant que permet retardar l’aparició dels problemes reals relacionats amb el consum desmesurat. Si aquests problemes es poden ajornar fent arribar l’aigua o l’energia des de lluny, doncs millor. I qui dia passa any empeny...

L’aigua és un bé escàs i ho seguirà sent. Amb les taxes actuals

d’increment del consum, només els anys molt plujosos hi haurà reserves per cobrir la demanda. Es fa necessari, llavors, plantejar-nos seriosament com volem utilitzar aquest recurs. Altrament, podem seguir jugant amb el futur i anar a comprar l’aigua allà on ens la venguin més barata...

Potser caldria pensar si és tan mala idea adaptar els nostres sistemes socials i econòmics a les possibilitats reals del nostre entorn natural, i així ajustar les nostres demandes als serveis que els sistemes naturals poden proveir de manera adequada. Estalviar pot amortir la nostra escassetat actual d’ai-gua però no la resoldrà. Portar l’aigua de més lluny pot ajudar a ajornar el plantejar-nos la viabilitat de la nostra política de consum fins a la següent sequera. Però cap de les dues solu-cions no resoldrà el problema. Estalviar aigua és com decidir no menjar quan descobrim que tenim unes quantes càries a les dents. Les càries ens seguiran fent malbé les dents. Només tenim dues alternatives. Curar les càries que tenim, canviar de dieta i rentar-nos-les més sovint, o seguir el gaudi gastronòmic, menjant caramels que són molt bons i quan ens vagin caient les dents ja les anirem substituint per peces de titani...fins que ens quedem sense dentadura. Podem preguntar als nostres fills quina és la solució que els recomanen a l’escola...per què no fem el mateix en el cas de l’aigua?

Ha tornat el ROUCOCom un peix espasa, la mitra punxeguda i dura de

Rouco Varela, ha tornat. No li deu haver costat pas gaire de tornar, perquè no era pas gaire lluny. Des d’algun indret o altre deuria moure fils de la instal.lació. A la presidència de la Conferència Episopal Espanyola hi tornarà la línia dura, carca i prepotent. Si ho hem de valorar per les experiències anteriors, podem esperar-ne, confrontacions amb la societat, i dificultats per difondre l’Evangeli de manera autèntica.

Segurament, de les benediccions de Rouco, n’hi torna-rà a haver algunes que s’impartiran sobre la COPE, i haurem d’aguantar els insults i les bajanades que es disparen en algun

programa d’aquella emissora. No direm pas bé, no.I els bisbes de Catalunya, com ho porten? Potser els

manca coratge per parlar clar quan es troben a Madrid amb aquell remitjot de mitres, que fan una olor d’encens diferent de les nostres fumeroles. Aquí, a Catalunya, el nostre epis-copat sovint tria el camí de “qui dia passa any empeny” … ” Hi ha més dies que llonganissess” …Massa tous, massa prudents. També es podria aplicar els mots: Que la prudència no ens faci traïdors.

No, no anem pas bé. Ha tornat el Rouco? Senyor: Tingueu pietat!

45560 - Divendres, 14-03-2008

Page 46: Celsona 560

Opinió Grup Baula Opinió M. Nadal

“La raó lliure”El tema comentat per ràdio FM Solsona, en el progra-

ma “El vermut” del passat diumenge dia 24 de febrer, amb la Xàldiga i la tertúlia sobre “La raó lliure”, ha portat una colla de comentaris entre la gent que té inquietuds i voldria un canvi dins l’Església.

Els punts que es van debatre eren molt interessants i actuals, en queden d’altres, però, que també ens agradaria que es comentessin amb seny i naturalitat per anar caminant en aquesta via de canvi que ens marca el segle XXI.

L’Església creiem que ha de ser com un ventall on hi càpiga tothom.

Sabeu que hi ha gent que també som Església i que la voldríem més humana, dialogant, acollidora, respectuosa, en definitiva més evangèlica?

Sabeu que hi ha un grup de joves, laics i laiques, que han tingut la iniciativa de fer un manifest i que diuen “volem bisbes cristians”?

Si us voleu adherir a aquesta campanya podeu entrar a la web www.esglesiaplural.cat

AnècdotaAvui es tracta d’un cas o fet rigurosament cert

En les fires que es feien abans als pobles un xic importants, (incloent-hi Solsona), en una d’Agramunt, no sé si del torró o una altra, s’hi trobava un parent meu, negociant, que les acostumava a seguir, almenys bona part d’elles.

En aquelles fires, hi havia cridaires, venedors de tota mena d’articles, o “gangas” segons ells, (moltes enganyifes). Per guanyar-se les garrofes –que es deia- Doncs bé, en aquella fira n’hi havia un que cridava que ell ho endevinava tot, amb un aparell o “trastet” que portava; que era infalible, sobretot es dirigia a les dones i s’hi jugava mil pts., les quals exhibia a la mà. –A que els endevinaria el color de la roba interior que portaven, sostenidors, visos… cotilles, i naturalment, en un temps tan recatat com eren els anys 40 de postguerra, pensava encertadament, que ningú no s’atreviria a ensenyar res en públic, però…

Un parell d’amigues decidides, d’uns 40 anys més o menys, que havien viscut la guerra i n'havien vist de tota mena es digueren entre elles: -I què vols que passi? No res!.

Una d’elles es prestà al joc, "apoiada" per l’altra que s’ho mirava. A veure el Sr. Cridaire.. De quina peça que porto, em vol endevinar el seu color…? L’home s’ho va pensar un moment i davant d’allò digué: “El color dels sostenidors”, mes pensant-s’ho millor (allò podia ser fàcil d’ensenyar) NO. El de les calces! Creient que allò no s’atreviria a ensenyar-ho davant de la gent.

Vinga, Mans a l'obra. Va començar a manipular l’aparell i digué amb seriositat: “Són de color rosa” “No senyor, són blanques!” Oh! Això en tot cas s'ha de veu-re… La dona s’arremengà les faldilles i li va dir: “Miri, miri, si vol pot tocar-les! Són blanques o no?”

El cridaire es va acostar més (des de sobre la taula), moment en que ella va aprofitar per amb un ràpid i inesperat gest agafar les mil pessetes que tenia en mà i ventà a córrer… protegida per la gentada, que li obria pas per escapolir-se, al temps que barrava en lo possible el firaire que la perseguia. Mentre els presents cridaven: Farsant! Embustero! Lladre!... i tots els improperis, d’una multitud esverada… mentre li destrossaven la parada, a puntades de peus, i agafaven, alguns, lo que els feia gràcia.

Conclusió: El parent testimoni, d’aquesta història, que no es trovaba pas massa lluny d’allí, en sentir tant xivarri, s’hi acostà, preguntant què passava. I li van ex-plicar els testimonis del fet lo que acabava d'ocórrer.!

Llavors ja hi havia la guàrdia Civil, fent preguntes als uns i als altres, informes al cridaire, protegint-lo en lo possible d’un linxament, de l'esverada de debò.

Resum: Que el cridaire ho perdé quasi tot, mentre la decidida dona, tingué les mil pts. que li devien, de ben segur, anar molt bé. En un temps d’estraperlo i misèria, que imperava aleshores, en que un bitllet verd quasi era una fortuna per a un pobre!

Señora Aguirre, Esperanza.yo no la conozco a usted

però li ben juro quemai no m’ha inspirat confiança.

Su desprecio, mi señora,por mi tierra, es conocido,

aquí escoltem la tenora que tiene mejor sonido.

Dice que abrirá en Madriduna escuela Catalana,

i jo que no em mamo el ditdic que és una ensarronada.

Usted y otros que me sehan montao su guerra santapor la lengua, un tema que

les quita el sueño y espanta.

Teme Usted que el castellano se esfume en mi Nación,

aquí, Espe, cada cristiano,sabe bien su obligación.

Poesia Josep Maria Poblet

Pero Usted es muy sagaz y es de las que da primero:El Català en Madrid... zas!pero se le ve el plumero.

Dotzenes de nens veïnsveig i sento amb goig parlar

i jugar en uns jardinsi cap no ho fa en català...

Y esto ocurre, amiga mía,en un barri conegutper la seva fesomia

del català més traçut.

Si un dia l’AVE de Santsem duu fins a Recoletos,

allí, amb els meus Catalansli escriuré uns quants sonetos.

Jo amb sis anys, li puc jurar, parlava bé el castellà.

Quartets bilingües orditsEspe, aquí, som erudits.

El català a la castellana

46 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 47: Celsona 560

Després de prometre, per activa i per passiva, la meva abstenció, finalment, i després d’un diàleg reflexiu, vaig anar a votar. Em preocupava moltíssim que el Sr. José Ignacio Llorens prengués l’escó d’algú que personalment m’agrada, que és el SR. AUSÀS .

Per desgràcia, no van servir de res, els despropòsits d’ERC han pesat més que la voluntat dels nacionalistes. Jo no tinc res en contra, en principi, de la reedició del tripartit. Però, no es pot oblidar com ens van tractar d’imbecils en les darreres eleccions al parlament de Catalunya.(Ja tenien el govern pactat).Però no ens ho van dir en campanya, calia assegurar el silló del SR. CAROD, a qui després de l’atac de la dreta “NAZIONAL” que va intentar assassinar-lo políticament, després de la famosa reunió de Perpinyà, el poble va donar suport. Aquest mateix per-sonatge ens va imposar un president de la Generalitat que es diu "José", i que encara no parla correctament la nostra llengua.

Estratègia: Es van intentar desmarcar de l’ajuntament de Barcelona, amb l’alcalde més dislèxic després d’en Joan Clos, però ja era tard, quan la gent té la sensació que és el mateix votar al PSC-PSOE, com a ERC, opten pel vot útil. El mateix SR. ZAPATERO (a qui felicito i m’alegro de la seva Victòria), va dir que no es veia governant un país on el seu oponent hagués guanyat amb vots i escons. Vostès a Catalunya, ni debaten,

Opinió Valentí Vilaginés

Disident d’ERC. Crític popular, i analiste polític a l’atur

<<HO TENIEN TOT PACTAT>> ens van enganyar i gràcies a vostès el Sr. Bono serà el nou president del parlament. Els Srs.de CiU, a qui vostès van robar tants de vots, es mantenen, i vostès cauen. A nivell de Catalunya, l’excusa de la bipolarització política no em serveix.

En el seu moment vostès van optar al silló en detriment de la lluita per la independència o almenys per la respectabilitat de Catalunya.

Sr. Carod, vostè en el seu moment va fer un gran servei al partit, i a la nació, però ara, no sé si pel seu aburgesament, o - el que fóra pitjor - al seu amor al sou i al silló, ens està portant al ridícul.

Només espero que el que avui els nacionalistes de debò ploren amb llàgrimes, vostès ho plorin amb sang.

Perquè vostès, i ningú més que vostès, són els culpables d’aquesta davallada. Cada vegada fan més fàstig, les estratè-gies de partit, en funció del benestar d’algunes persones, que prioritzen el seu estatus i les seves ànsies de poder, pel damunt de la gent .

ESQUERRA--------VALREPUBLICANA---D’ACORDDE CATALUNYA-PER DAMUNT DE TOT

En primer lloc voldria agrair-vos, molt sincerament, la confiança que heu donat a CiU amb els vostres vots que serviran per defensar amb seriositat, eficàcia, energia i contundència la Catalunya que tots anhelem i, que en molts aspectes, necessitem recuperar.

Una bona part dels catalans han cregut que una de les maneres d’evitar que el PP tornés al govern ha estat, com a mal menor, votar al PSOE-PSC oblidant les apagades, el pro-blema de l’aigua, els peatges, les balances fiscals, els papers de Salamanca, l’encariment dels productes bàsics, les lleis que trepitgen competències, les obres desastroses, les promeses oblidades, etc. I el PP ha sabut augmentar significativament els seus votants. Això vol dir que el missatge en contra de Catalunya, que tant ha utilitzat i utilitza el PP, dóna prou rèdits perquè continuïn per aquesta línia i, a la vegada, el PSOE-PSC pot anar maltractant Catalunya que, mentre existeixi la dreta radical del PP, els catalans ho aguantarem tot estoicament.

Ara bé, no ens enganyem, ni ens deixem enganyar, el que ha passat en aquestes eleccions no es repetirà a les auto-nòmiques, per la senzilla raó que el problema de Catalunya és l’espanyolisme del PSC, el qual interposa els interessos del PSOE i els d’Espanya per davant dels de Catalunya. El mateix President de la Generalitat, José Montilla, pertany a l’executiva del PSOE. Doncs no és estrany que el PSC quedi diluït a Madrid dins del grup dels socialistes, perdent tota identitat catalanista

Eleccions 9M

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

- si mai l’han tinguda -, i votant en clau espanyolista sens cap mena de remordiments.

A ERC i ICV els hi ha passat factura el tripartit, espe-cialment a ERC, i de quina manera!. S’ha de valorar l’esforç dels seus dirigents a l’hora de buscar tota classe d’eufemismes per no voler reconèixer l’evidència. Com era d’esperar, tant en Carod, com en Puigcercós han començat a esmolar les espa-ses de cara el pròxim congrés. En Puigcercós, prioritzant els interessos personals als de govern, ha deixat la Conselleria del departament de Governació i Administracions Públiques, per dedicar-se a controlar el partit. Per aquest departament, en els últims quatres anys, hi hauran passat cinc consellers. Aquesta forma d’actuar és una clara mostra de desorientació política que redueix l’eficàcia del govern.

I l’única força política nacionalista i catalanista que ha aguantat amb prou dignitat l’envestida del “brau espanyol” (llegiu, bipartidisme PSOE & PP) ha estat CiU. Ho recordeu? Quan alguns pronosticaven que havia de desaparèixer en el precís instant en que el President Pujol deixés la presidència de la Generalitat i en el moment en que fos foragitada de totes les institucions de govern de Catalunya. Doncs no. No ha estat així i no serà així. A tots aquests profetes, endevinaires, vidents i d’altres bruixots de l’absurd que vaticinaven aquest desenllaç catastròfic per CiU els aconsello que es dediquin a endevinar el futur de Catalunya en mans del tripartit... feina els dono.

47560 - Divendres, 14-03-2008

Page 48: Celsona 560

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC. Opinió Pere Obiols i Cots

A punt pel “sorpasso”Realment interessants són els resultats electorals

a la comarca. Pels qui portem més de vint-i-cinc anys d’activitat política en aquests territoris, veure com hem anat guanyant pes i representació a tot arreu, confirma l’aposta que lentament, però inexorablement, el PSC està a punt de donar el “sorpasso”. És a dir, convertir-se en la primera força política, per davant de CiU.

I és que veníem de molt avall, i som conscients de les dificultats, en una comarca teòricament conservadora com el Solsonès, però que està deixant enrere, a la vista dels canvis produïts en les darreres eleccions municipals, i d’aquestes generals.

El PSC ha tret 1.743 vots, una xifra mai vista. A 800 de CiU, i molt per davant d’ERC i la resta de partits. Això vol dir que estem en la bona via i que el treball fet en el passat i la realitat del present ens portarà cap a resultats millors.

Tots sabem que les lectures polítiques d’uns re-sultats en eleccions generals són molt diferents d’altres conteses electorals. Però també tots sabem que quan les persones han votat per primera vegada el partit socialista, estan predisposats a tornar-ho a fer en altres ocasions si les propostes del partit els semblen interes-sants. I en aquestes molts han votat per barrar el pas al PP, a nivell general, però sempre hi ha una part del vot en clau local.

És una realitat ben fàcil de comprovar que quan en un municipi hi ha un grup de militants i simpatitzants, o tenim representació en el govern municipal, els resul-tats en la resta d’eleccions millora considerablement. Per tant, ambient global, però també influència local, en els resultats.

I ara caldrà veure les conseqüències dels re-sultats. Cada partit ha de fer valoració de la confiança obtinguda i veure per què els ciutadans s’han expressat d’una determinada manera. També han de reflexionar si viuen en un món inventat, o en un de real. A la vista d’algunes campanyes, francament no sempre tocaven de peus a terra.

La gent, al cap i a la fi, premien la seriositat i la constància. I alguns espectacles vistos en el Congrés de Diputats han estat lamentables, per ridículs o per exagerats. I als catalans ens agrada ben poc la vergonya pròpia o aliena.

El PSC s’ha convertit en peça clau pel futur govern d’Espanya i estic convençut que hi haurà canvis substancials en el futur immediat, en les relacions entre Catalunya i el Govern Central. I alguns, en aquestes pàgines voldran continuar insistint en que la visió del PP o la del PSOE són similars respecte Catalunya, però res més fals, sobretot quan el pes dels socialistes catalans a Madrid serà molt més determinant del que era.

Conec per experiència pròpia la bona actuació del PSC en el conjunt d’Espanya, i l’impuls a polítiques més federalistes. Ara es veuran reforçades per uns magnífics resultats a tot el país, inclòs el Solsonès.

Gràcies a totsDesprés de vuit anys, tinc ben present l’emoció i la

il·lusió d’aquell grup de joves, que procedents de diferents àmbits, teníem una afició comuna, una passió: els gegants del Carnaval de Solsona. Era l’any 1999 quan aquella colla de portadors decidírem fer una cosa més per aquestes figu-res. Calia fundar una entitat que es dediqués exclusivament a preservar, conservar i promoure el fet geganter del Carnaval de la nostra ciutat. Una entitat independent de l’Associació de Festes del Carnaval però a la vegada, que anés agafada de la mà amb ella. I crec que ho vàrem aconseguir.

En aquests vuit anys, que he tingut la sort de ser-ne el president, l’entitat ha treballat incansablement per uns dels elements més importants de la festa. S’han regulat els ballets: com fer-los i en quin ordre. S’ha vetllat perquè aquests sortissin al carrer sempre amb les condicions que es mereixen. S’ha vetllat perquè mai un gegant no es quedés quiet quan sonava el Bufi. I s’ha vetllat perquè el màxim de gent conegués aquesta manera d’entendre la manifestació gegantera.

En aquests vuit anys, no només hem estat els respon-sables d’organitzar les aparicions dels gegants durant el Car-naval, sinó que hem anat més lluny: hem portat la festa arreu, perquè tothom la conegués i se la fes seva. Tant és així que encara se’m posa la pell de gallina quan per primera vegada els gegants bojos ballaven per carrers no solsonins i despertaven gran admiració entre els curiosos.

Ha estat una etapa intensa i gratificant. Podria citar mil i una anècdotes però em quedaré amb tres moments. El primer era l’any 2002 quan la Colla Gegantera va rebre un Gegant Boig en reconeixement a la feina feta. El segon va ser quan en honor dels vint-i-cinc anys del Gegant Boig, organitzàvem un rècord guinness de gegants a Solsona. Uns 300 gegants varen assistir a la festa en honor al nostre gegant estimat. I l’altre, va ser quan els quatre gegants bojos van participar a l’Expo Internacional d’Aichi (Japó) com a representants del nostre país i del fet geganter català. Per una setmana el Carnaval solsoní va ser més internacional que mai.

Ara que deixo la presidència de l’entitat, m’agradaria agrair la gran feina de tots els companys que hem treballat dins la junta, a tots els socis de l’entitat, a les diferents juntes del Carnaval, amb un record especial a la de l’any 1999, a totes aquelles persones que s’estimen els gegants, a la gent de la Joventut Solsonina per recuperar la festa del Carnaval a Solsona, al Manel Casserres pare i al seu fill el Manelet, per ser uns mags de somnis i especialment, m’agradaria donar les gràcies als meus pares que han estat sempre al meu costat i a la meva petitona, que va entendre a la primera la meva passió per aquestes figures de cartró pedra i m’ha acompanyat en tot moment. Gràcies a tots.

Res més, només felicitar al nou president de l’entitat, l’Àngel, al qual li desitjo tota la sort del món, i dir-te que pots comptar amb mi per a tot.

Visca el Carnaval de Solsona i visca els seus gegants!

48 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 49: Celsona 560

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55

MODA

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05 PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONSELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VIDEO

LA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan GuilanyàServei Grua + TransportC. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané,.........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICSCA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

Torra Stil,.......................... 973 48 39 46

49560 - Divendres, 14-03-2008

Page 50: Celsona 560

Futbol CF Solsona

1r Equip - 1a Territorial Grup 4 - J. 24Diumenge, 9-03-08

CF Solsona, 3UE Les Franqueses del Vallès, 0CF Solsona: Juanjo, Santi, Codina, Obiols, Freixes, Raul, Alarcón, Sala, Miki, Vilaseca i Escalé. També: Candi, Alberto, Eliseu, Ribera, Novelles i Aymerich.Gols: Primera part (1 – 0) Min. 15, Miki. Segona part (3 – 0). Min. 50 (2 a 0) Escalé i, min. 60 (3 a 0) Sala.

Ara sí que va de debò!

Diumenge el Solsona va tornar a començar ben d’hora la jornada. De nou, els jugadors es concentraven a Can Puig amb l’al·licient que s’hi trobaven l’equip contrari. La jornada de convivència va ésser molt fructífera i el resultat es va observar a la tarda.

Les Franqueses del Vallès és un dels equips més potents del campionat, lluiten per l’ascens de categoria i el seu joc di-nàmic i de toc va causar sensació a Solsona.

Amb l’inici del partit es va poder observar el rol que durien els dos equips. Les Franqueses de seguida van agafar el control del joc, van imprimir un ritme molt de moviments i circulació de pilota. Però, el Solsona, amb una defensa mixta a seixanta metres de camp, agonitzava els atacs visitants. Al quart d’hora, una pilota lluitada al centre del camp per Quim, la va recollir el Pep i va donar la passada de gol a Miqui, que pocs minuts abans ja havia estavellat un lliure directe al pal, inaugurant el marcador. La resta del primer temps va ésser un monòleg dels vallesans.

A la segona part els blaus van saltar al camp, igual de concentrats. Van deixar que Les Franqueses posés el ritme de joc i toqués la pilota a la zona ampla del camp. Però, amb una defensa que va ratllar la perfecció, els blaus van controlar les envestides d’un equip que només li servia la victòria. I, a partir d’aquí va ésser quan va aparèixer el Pep Sala, que va causar igual de sensació que la nevada caiguda al març. En una jugada que va marxar per la seva dreta va donar la passada de la mort perquè Quim marqués el segon de la tarda. Però, quan el nom-brós públic solsoní estava en ple èxtasi, Sala, de nou, robava la cartera al central visitant, encarava, superava al porter i marcava a plaer el tercer gol de la tarda.

Fins al final, els locals van saber gestionar la renda aconseguida, van estructurar la zona defensiva i van deixar que el partit i l’equip contrari morís pel seu propi fi.

Diumenge, el Solsona es desplaça a Sant Celoni en un partit transcendental pels interessos solsonins a la taula classi-ficatòria. A partir de 2/4 de 5, el Solsona jugarà contra un dels rivals directes en la seva lluita per la permanència. Ànims, sort i endavant. La salvació es pot aconseguir.

Juvenils - 1a Divisió Grup 2 - J. 20 Dissabte, 8-03-08

CF Solsona, 2 - UE Vic, 4CF Solsona: Barbens, Garriga, Víctor M., Rodri, Madruga, Novelles, Moncu, Bernat, Oriol, Joan i Josep M. També: , Víctor R., Llorens, MiquelGols: Primera part (1 – 1). Min. 15 (1 a 0), Joan. Min. 40 (1 a 1). Segona part (2 – 4). Min. 50, (1 a 2). Min. 55 (1 a 3). Min. 70 (1 a 4). Min. 90 (2 a 4) Novelles.

Millora general, però se suma una nova derrota

El Solsona va rebre el Vic, el segon classificat, i així encetava un mes en el que s’ha d’enfrontar als quatre primers classificats.

El Vic es presentava a Solsona amb ganes de recu-perar el liderat, lloc que ha ocupat el noranta per cent del campionat i que va perdre dissabte passat. Però, des d’un bon inici es va trobar amb un Solsona molt ben plantat que va fer un gran partit a nivell tàctic. Al quart d’hora, Joan havia avançat als blaus. Fins al final del primer temps, el Solsona va anar a remolc del Vic, però aquests fins a les acaballes no van poder empatar, en un error defensiu del Solsona.

A la represa, el Solsona va pagar molt cara la des-pesa física que va dur a terme a la primera part. I,el Vic, com a equip punter de la categoria, amb més experiència i millor qualitat i preparació física, va sortir a totes per tal de sentenciar, ben ràpid, el duel. I així va ésser: en un quart d’hora del segon temps, van marcar tres gols que col·locaven l’u a quatre que sentenciava el partit. Al final del partit, a les acaballes, Novelles va fer pujar el segon gol dels locals.

Dissabte vinent, el juvenil del CF Solsona es des-plaça a Manresa per a disputar un nou partit de lliga contra el líder, el Gimnàstic de Manresa.

50 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 51: Celsona 560

Futbol CF Solsona

Prebenjamins

CE Sallent, 2CF Solsona Blau, 4C.F. Solsona Blau: Pablo Guisado, Oriol Grau, Adrià Barniol, Gerard Robles, Àlex Santander, Ferran Ribera, Eduard Navío, Joel Sevilla, Albert Casas i Ioan Andrei.Entrenador: Rubén Pérez. Delegat: Andreu Grau.Gols: 1a part: 1-0. 2a part: 0-0. 3a part: 0-1 Andrei, 0-2 Andrei. 4a part: 1-3 Eduard, 1-4 Andrei, 2-4.

Gran remuntada solsonina!

Quin partit més emocionant! Els Blaus han fet un gran treball col·lectiu per poder superar un Sallent molt ben posici-onat, però, sobretot, amb un porter que ha arribat a desesperar els solsonins amb les seves aturades.

En els primers compassos de la primera part, l’equip local s’ha avançat en el marcador mitjançant un contraatac molt ràpid. Els Blaus no han llençat la tovallola, han començat a prémer l’accelerador i han disposat de claríssimes ocasions.

Sense gols en la segona part, els solsonins veien en el porter del Sallent un autèntic mur: àgil, ràpid i molt segur. Però aviat començaria l’espectacle...

Una genialitat de l’Andrei, que ha rebut la passada de la defensa blava, ha deixat asseguts dos defenses i ha creuat un xut impossible d’aturar. Els solsonins, per fi, ja notaven que era possible la remuntada. Pocs instants després, una jugada molt ben trenada l’ha finalitzada novament l’Andrei. Tot l’equip ha fet una pinya celebrant el gol i, mostrant una motivació incre-

ïble, han acabat la tercera part posant contínuament a prova el porter sallentí, mentre que el nostre porter Pablo només havia d’intervenir en comptades ocasions.

En la darrera part, dues combinacions explosives dels blaus, definides per l’Eduard i l’Andrei respectivament, han confirmat la reacció visitant. El Sallent ha aconseguit el gol de l’honor just abans del xiulet final.

Tres punts importantíssims per a mantenir la primera posició. Enhorabona líders!!

Aquest dissabte, a partir de 2/4 de 10 del matí, l’es-pectacle està assegurat. Ens visita el C.F. Cardona B; en el seu camp vam guanyar per una golejada històrica (1 a 20).

Prebenjamins a Sallent

Centrada de gol Parada del porter del Sallent

La setmana que ve el Celsona Informació serà a les llibreries el dijous, 20 de març.

Us agraïriem que enviessiu les vostres cròniques, opinions, articles... abans de dimarts al migdia. Moltes gràcies!

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

IMPORTANT

51560 - Divendres, 14-03-2008

Page 52: Celsona 560

Futbol CE Arrels

Femení Cadet-Juvenil A - 8 Març

CE Arrels, 2AE Bon Salvador, 5Alineació: Ivette Casafont, Nerea Alòs, Eva Gangolells, Pili Isanta, Nina Alet, i Mireia Vila. Gols: Mireia Vila- 1 - Pili Isanta-1Entrenador: Ruben. Delegat: Joan Casado.

L’Arrels es queda sense oxigen i el rival ho sap aprofitar

Dissabte a les 16 h. l’actual líder del nostre grup i vigent campió de lliga 2006/2007 visitava la pista de l’Arrels, 2n clas-sificat a 4 punts de l’adversari.

La primera part del partit va ser molt igualada i així després de 25 minuts molt intensos i emocionants, l’empat a 1 va ser el resultat a la mitja part. Una primera part bona per part de tots 2 equips.

La segona part va començar favorable a l’Arrels. Es va avançar al marcador 2-1, però tot seguit amb només 2 minuts l’Arrels encaixava 2 gols. Amb el marcador 2-3 l’Arrels va intentar la igualada, però el fet de comptar només amb una jugadora a la banqueta va pesar molt i el rival ho va aprofitar per sentenciar el partit.

D’aquest partit, cal destacar-ne la falta d’actitud per part d’alguna jugadora i recordar que la lluita i el saber patir és una part molt important d’aquest i de qualsevol esport.

Agraïm una altra vegada a la Nina el sacrifici personal en haver de defensar la porteria i esperem que durant les pròximes setmanes recuperem efectius.

Calendari del CE Arrels

Aquest cap de setmana que ve tot el base es desplaça a camp contrari menys els més petits i els dos equips més grans. Esperem que sigui una bona jornada per als Cadets, ja que aspiren al títol de lliga i també per als Sènior, que jornada rere jornada retallen distàncies amb els equips capdavanters de la categoria i van agafant il.lusions per arribar al final de lliga podent aspirar a tot. Així demanem el suport de tota l’afició per aconseguir els nostres propòsits.

“II Torneig de futbol 7 Setmana santa”22 de març del 2008 Inscripcions al RIU esports i moda fins el 18 de març del 2008. Places limitades! OBSEQUI d’una samarreta del torneig. Organitza: Branca de TRUCS de l’Agrupament Escolta Pare Claret

El camí català de Sant Jaume (camino de Santiago)

El Centre Excursionista del Solsonès aquest any ha de-cidit de començar a fer el camí català de St Jaume. Ho farem en diferents etapes, en farem tres a la primavera i continuarem a la tardor. Aquestes primeres seran en diumenge i farem apro-ximadament 25 km per etapa. La primera serà el dia 6 d’abril, començarem a Montserrat i caminarem fins a Igualada. Si us interessa truqueu al 973 481668 abans del dia 28 de març per tal de poder demanar les credencials, ja que són nominals. Si voleu més informació sobre aquesta ruta, podeu consultar la pàgina web: www.amicsdelspelegrins.org

Caminades Centre Excursionista del Solsonès

52 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 53: Celsona 560

Cos tècnic CE Arrels 07-08

Futbol CE Arrels

III TERRITORIAL G.22

Térmens, 0 – Arrels, 10Arrels: Manu, Fodor, Sorin, Dorel, Anton, Jean, Samir, Carles, Andrei, Alin, Marius. També: Cosmin, Jordi, Ahmed, David.Gols: Marius (2), Alin (2), Samir (2), Ahmed (2), Andrei, p.p.

Triomf espectacular

Els jugadors de l’Arrels van sortir molt concentrats en un camp on els millors equips de la categoria han suat per guanyar per la mínima. El Térmens, que disposa d’alguns jugadors de qualitat, és un equip que juga i deixa jugar, però no va poder fer res contra un rival a qui li va sortir tot.

El partit va començar força igualat, amb l’Arrels domi-nant el centre del camp i exercint una pressió en totes les línies que dificultava la creació de joc dels locals. Aquests intentaven entrar per les bandes, enviant pilotes llargues als seus extrems, però la defensa va avortar tots els intents. En canvi, els davanters verds van estar força més encertats, aconseguint tres gols durant la primera part.

Després del descans, l’equip va sortir amb la mateixa intensitat i, a diferència d’altres partits, no es va relaxar un cop va considerar resolt el partit. Es va jugar els 90 minuts a un gran nivell, mentre que als locals els va passar factura la manca d’encert en les substitucions i, posteri-orment, la desmoralització davant un resultat inflat. En canvi, els suplents de l’Arrels van aconseguir mantenir la mateixa intensitat.

Gairebé al final del partit, el Térmens va intentar mar-car, si més no, el gol de l’honor. Però la defensa i el Manu (inèdit durant tota la segona part) els ho van impedir.

Aquesta victòria permet l’Arrels situar-se provisio-nalment en la cinquena posició de la taula, a sis punts del líder i a quatre de les posicions d’ascens, cosa impensable fa uns mesos. Aquest diumenge ens visita el Butsènit, equip situat a la zona mitjana de la classificació però que sol ser un rival incòmode i de ben segur que posarà les coses difícils.

Aleví 2a Divisió grup 27

CE Arrels, 4 - CE Moià, 2CE ARRELS: Marc, Pallaruelo,Albert,Manyoses, Guillem, David, Lleïr, Arnau, Roger, Oriol,Miquel Pujol, M Serra, Adrià, Alejandro,Algué, Lluis i Pau Gols: Roger 2, Guillem 1, Miquel Pujol 1

Bon partit i bon jocEls alevins del CE Arrels van guanyar el seu partit de

dissabte a un rival que estava a la quarta posició de la taula amb un joc que cada dia va a més i amb una mentalització cada dia millor. El partit de seguida va posar-se de cara, ja que el Guillem aconseguia el primer gol, quan s’havien jugat tant sols 2 minuts de joc. Al cap de pocs minuts més era el Roger el que aconseguia el segon, que va ser el resultat al descans.

A la represa, l’equip de casa va sortir com si el partit estigués en contra i no van afluixar el ritme de joc i d’aquesta manera van poder marcar dos gols més: el Miquel Pujol i el Roger, els de Moià no van donar el partit per acabat i en un penal més que discutible aconseguien retallar diferències, que no van posar nerviosos als locals, ja que van continuar amb el seu joc. Els forasters encara van tenir temps de fer el segon, però ja quan faltaven tres minuts per acabar el partit. D’aquesta manera el alevins del CE Arrels aconsegueixen tres punts més que els situen en la setena posició de la classificació. Dissabte visitarem el camp del Fruitosenc a les 11 del mati.

Miquel, Roger i Guillem, autors dels gols

53560 - Divendres, 14-03-2008

Page 54: Celsona 560

Futbol - Vall de Lord

El Sant Llorenç, CE el dissabte passat va sumar tes punts més davant de l’Artés,F.C. i continua mantenint-se ferm al cap-davant de la classificació del Campionat de Lliga Aleví F-7.

El Sant Llorenç, C.E. van ser molt superiors als bagencs i en tot moment van tenir controlat el partit. Als pocs minuts de joc el marcador ja reflectia un clar i contundent 3 a 0 per als locals i potser això mateix va provocar que es baixés una mica la guàrdia i anéssim a la mitja part amb un resultat de 4 a 2.

A la segona part es va tornar a repetir el mateix guió que a la primera part. El Sant Llorenç va tornar a sortir amb força i va marcar de seguida dos gols més que deixaven gairebé sentenciat el partit amb un 6 a 2. Cap al final del partit l’Artés va marcar dos gols més i un per part dels locals, que van deixar un resultat final de 7 a 4.

El Sant Llorenç, C.E. no torna a jugar fins el dissabte dia 29 de març que rebrà la visita del Ripollet, C.F. , segon classificat de la lliga, amb 43 punts. Sens dubte, serà un partit determinant per al desenllaç final del campionat, ja que neces-siten guanyar-nos per intentar reduir els 8 punts de diferència

ALEVÍ F-7 Campionat de Lliga 2007/2008 Grup 3 Jornada 20 - Dissabte 8 de març de 2008

Sant Llorenç de Morunys, C.E., 7 - Artés, F.C., 4 Sant Llorenç, C.E. : Xavier Ballarà, Carles Puig, Guillem Quiroga, Lleïr Graus, Josep Maria Rovira, Guillem de Marimon, Joel Canals, Joan Graus, Jordi Romero, , Josep Plana, David Canals.

Entrenador: Josep Canals - Delegat: Climent Solé Gols: 1a part (4-2) 2a part ( 7-4) Gols del Sant Llorenç, C.E.: Guillem de Marimon ( 3 ) Joel Canals (2), Josep Maria Rovira ( 2 ).

Continuen imparables

que els portem. Per això, caldrà organitzar algun partidet, per no perdre la forma durant les vacances de setmana santa i poder rebre als de Ripollet amb les millors condicions físiques i la màxima concentració.

Patinatge Solsona Patí Club

El dissabte 8 de març, al Pavelló Muni-cipal d’Esports d’Alcoletge, es va realitzar una jornada d’entrenaments. Aquests entrenaments es van dividir en tres grups: els patinadors del programa ARC – Tecnificació de Lleida, els del grup de Tecnificació d’Iniciació (ambdós grups seleccionats i subvencionats per la Federació Catalana de Patinatge) i Perfeccionament Tècnic de la territorial de Lleida amb patinadors selec-cionats pels jutges de la territorial.

El Solsona Patí Club ha tingut el privilegi de comptar amb una patinadora que hi ha estat convocada: aquesta patinadora ha estat Èlia Re-bolledo que ha tornat a estar seleccionada dins el programa ARC - Tecnificació al costat de tant sols vuit patinadors més. Aquesta és la seva quarta temporada consecutiva dins d’aquest programa, això té molt i molt mèrit perquè pocs patinadors aconsegueixen mantenir-se en un alt nivell fins i tot després de greus lesions, com ha estat el seu cas.

Va ser una tarda força atapeïda: en primer lloc el res-ponsable de la Federació Catalana (Xavier Orrit) va passar

Èlia Rebolledo, del Solsona Patí Club, convocada al Programa ARC-Tecnificació Lleida

llista i seguidament van iniciar l’entrenament tècnic dirigit per Cristina Gibaja al costat dels entrenadors dels patinadors seleccionats; més tard van seguir amb la Preparació Física i els estiraments, portat per Lurdes Plà.

Després de la jornada, la nostra entrena-dora Ester Fornell va rebre felicitacions per la bona feina que s’està portant dins del Solsona Patí Club i ens va animar a seguir endavant. També l’Èlia va ser felicitada per la seva millora tècnica però encara ha d’augmentar més el seu ritme de treball per aconseguir tot allò que es proposi.

L’Equip Tècnic i la Junta Directiva del Solsona Patí Club feliciten a l’Èlia i l’animem a que se segueixi esforçant per aconseguir els objectius que l’hi han marcat. També volem agrair l’ajuda, que estem tenint en tot moment, dels nostres es-pònsors “Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”.

Felicitats, Èlia !

54 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 55: Celsona 560

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Maria Riu, subcampiona de la seva categoria a casa nostraEls passats 1 i 2 de març, va tenir lloc la primera volta d’iniciació de les categories E, A i Debutants, a

casa nostra. Set patinadores representen el Club Patinatge Solsonès en aquesta competició

El dissabte per la tarda, dia 1 de març, a les instal.lacions esportives del nou pavelló de Solsona, van ser tres les patinadores del club, les protagonistes de l’esdeveniment.

En la categoria E-1, Laura Duró aconsegueix una merescuda 16ena posició. És important d’assenyalar que aquesta patinadora, és la primera vegada que participa en un esdeveniment similar. En la categoria A-1, Iris Viladrich i Maria Riu són les encarregades de representar-nos. Iris Viladrich efectua un programa obligatori d’allò més correc-te, amb molt pocs errors, i d’aquesta manera aconsegueix situar-se en 7è lloc. Per la seva banda, Maria Riu, executa un exercici molt digne, i d’aquesta manera és proclamada Subcampiona de la 1a. Volta Iniciació de la categoria A-1. Cal destacar que aquesta patinadora ja és el segon any consecutiu que puja al podi en una competició a nivell provincial.

L’endemà, dia 2 de març, durant tot el matí, al pavelló vell, va tocar el torn a les patinadores de la categoria A, del grup número 2. El nostre club va ser representat per Iris Capdevila i Sheila Lara. Tant una com l’altra, encara no fa ni mig any que han aprovat el certificat B, i per tant, han tingut molt poc temps per preparar-se. No obstant, Iris Capdevila aconsegueix la 12ena posició, mentre que Sheila Lara es guanya el 18è lloc de la classificació. Més tard, va ser hora de poder gaudir amb els més petits de la competició, els pertanyents a la categoria E, el grup 4. En aquest grup, Judit Vilà, va participar-hi. Lluint una molt bona posició, velocitat i un patinar

Sheila Lara, Iris Capdevila i Judit Vilà

entranyable, va embadalir el públic assistent. Obtenia, doncs, la 13ena po-sició. Per la tarda, Marta Armengol, va ser l’encarregada de defensar-se en la categoria E, al grup 3. Ho va fer amb gran correcció, posició molt acurada i una dificultat molt ben aconseguida. Arribava al 8è lloc de la classificació. Tant la Marta Armengol com la Judit Vilà també es van estrenar per primera vegada en aquesta competició, trencant el gel de cara a les futures actuacions.

D’aquesta manera, el Club Patinatge Solsonès aconsegueix, en el seu segon any de participació a les Voltes d’Ini-ciació, un altre títol, i deixa les portes obertes a la resta de patinadores que van estar a frec dels primers llocs.

Fel icitats a la Laura Duró, l’Iris Viladrich, la Maria Riu, l’Iris Capdevila, la Sheila Lara, la Judit Vilà i la Marta Armengol per haver participat en aquest esdeveniment, i haver deixat un llistó tan alt.

Moltes felicitats, també, al Club Patinatge Solsonès, per haver organitzat el seu primer campionat i haver-ho fet tan bé!

Gràcies a la Junta, als pares i altres acompanyants que van estar ajudant en tot moment i a tota hora.

Felicitats a tots!

Maria Riu, subcampiona cat. A1

Iris Viladrich Marta Armengol Laura Duró

55560 - Divendres, 14-03-2008

Page 56: Celsona 560

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

La Lliga Comarcal és una competició de futbol sala que va començar fa divuit anys per tal de fomentar la pràctica del futbol sala a nivell amateur a la comarca. No podem oblidar que els principals ob-jectius són fomentar la pràctica esportiva i les relacions entre els municipis de la nostra comarca.

A l’inici de cada temporada es con-sensua, amb els delegats de tots els equips inscrits el model de competició, el règim disciplinari amb les modificacions pertinents fruit de les aportacions del comi-tè arbitral de les propostes dels mateixos delegats i de l’Organització, amb l’objectiu que tots el membres d’aquesta gran família puguin partic-ipar en la presa de decisions amb caràcter consultiu i vinculant.

En aquestes darreres temporades la competitivitat ha anat augmentant, fet inequívoc de la bona salut d’aquesta com-petició, però per altra banda aquest fet pot haver provocat una pèrdua de l’esperit esportiu i l’aparició d’actituds agressives i, fins i tot, de comportaments violents.

És per això que, reunits l’organització i el Comitè de disciplina i havent d’afrontar tantes situacions de manca d’esportivitat i d’incompliment del reglament i volent

JORNADA 24 - 8 I 9 de marçFONDA NIN – ESPORTIU FREIXINET .........................0-3 SANT LLORENÇ – EXC. J. RIBERA ............................ 4-8HOMBRES G - BAR CASTELL ......................................0-5SOLSONA – ARDÈVOL ...................................................9-3CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS”- CLARIANA DE CARDENER 1-2LLADURS SPUTNIK – CAST. DE LA RIBERA .........0-11LLOBERA – OLIUS ........................................................ 3-0ST. CLIMENÇ – MONTMAJOR .................................... 3-4EXPERT RAFART NAVÈS DESCANSA

JORNADA 25 - 15 I 16 de març

EXP. FREIXINET – ST. LLORENÇ DE MORUNYS (dissabte, a les 17 h a Freixinet) ADRIÀEXC. J. RIBERA – SOLSONA (dissabte, a les 16 h a Freixinet) ADRIÀARDÈVOL – HOMBRES G (dissabte, a les 18.30 h a Ardèvol) ADRIÀBAR CASTELL - CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” (diumenge, a les 11.00 h al pavelló) MORENOCLARIANA DE CARDENER – LLADURS SPUTNIK (diumenge, a les 12.00 h al pavelló) MORENOCASTELLAR DE LA RIBERA – LLOBERA (dissabte, a les 18.30 h a Castellar de la Ribera) CASTIILOOLIUS – SANT CLIMENÇ (dissabte, a les 17 h a Olius) XELIMONTMAJOR – EXPERT RAFART NAVÈS (dissabte, a les 18.30 h a Montmajor) XELI

Jornada de reflexió a la lliga de futbol sala comarcal

fomentar la recuperació de la pràctica de l’esport com a eina d’interrelació, d’edu-cació i sensibilització en l’aprenentatge de valors, acorden suspendre tots els partits de la jornada 26 que s’hauria de disputar els dies 29 i 30 de març per tal de dur a terme una jornada de reflexió.

Aquesta jornada de reflexió vol con-vidar tots els membres d’aquesta gran família, que som la LLIGA COMARCAL, a pensar en el futur d’aquesta competició i

reprendre-la amb competitivitat però amb actituds esportives i amb l’acatament del re-glament i de les sancions que se’n derivin.

Des de l’organització estem conven-çuts que aquesta mesura servirà perquè d’ara endavant tots els equips reflexionin, observin les normes i, per tant, actuïn en conseqüència.

L’organitzacióEl Comitè de disciplina

L'espurna del Mia

56 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 57: Celsona 560

Fubol Sala PB Solsona La Xurre

Primera nacional B Campionat de lliga 07/08

Gimnàstic de Tarragona,1 PB Solsona La Xurre, 5

NÀSTIC DE TARRAGONA: Joan, Marc, Lluís, Quim, Francesc, David, Joan, Vàzquez i JaumePB SOLSONA: Seuba, Erola, Ricard, Joan, Alsina, Quique, Jordi, Ivan, Carles i ObiolsÀrbitres: Dalmau i OlivéGols: 1a part: 0-1 min.4 p/p, 1-1 min. 6 Quim, 1-2 min.15 Ivan,1-3 min. 16 Ricard2a part:1-4 min.28 Alsina, 1-5 min.39 Ivan

Victòria important

Els de LA XURRE van aconseguir una victòria que els llunya una mica més de la zona de perill de la taula, ja que a part de ser un partit davant d’un rival directe aquesta setmana els resultats dels equips implicats en la part baixa de la classi-ficació van acompanyar.

El partit va ser jugat amb molta seriositat pels homes del Quim i amb una defensa molt ben posada i uns contracops efectius van endur-se els tres punts cap a Solsona.

Tot i que aquest marcador ja és força important, la dife-rència de gols hagués pogut ser més gran, ja que l’equip de la penya va gaudir de molt bones ocasions per engruixir-lo.

La primera part és la que va marcar el partit, ja que els de Solsona van anar al vestidor amb un avantatge d'1 a 3 i amb un joc molt bo.

La segona part es va sortir a controlar més la pilota i aprofitar les ocasions, però tant sols vàrem ser capaços de fer-ho en dues ocasions.

La nota més positiva del partit va ser la reaparició del capità Jordi Obiols, qui -després de gairebé tres mesos de baixa per lesió- va tornar a entrar a la pista.

Aquest cap de setmana tindrem la visita de la PB Castelldefels en un altre partit important per als nostres inte-ressos per consolidar la reacció de l’equip.

Una vegada més us demanem el vostre suport, JUNTS PODREM!!!

Juvenil 1a Divisió Grup 3 - Jornada 19

Gimnàstic de Tarragona, 2 PB Solsona La Xurre, 0Ivan, Jordi, Marc, Walter, Nil, Èric, Josep Miquel, Albert i Pau

Primera derrota de la temporadaL’equip juvenil va veure trencada la seva ratxa de

victòries en la pista del segon classificat, en un partit en que el domini de la pilota va ser en tot el partit per als nois de l’Albert Viladrich, però els de casa -en un xut de fora l’àrea a la primera part i un tir de 10 metres amb el rellotge a zero- van aconseguir trencar la bona marxa dels solsonis.

Tot i el resultat negatiu, els nois de LA XURRE continuen al capdavant de la classificació amb una clara diferència de vuit punts.Aquesta setmana es jugarà a Torres de Segre i serà el diumenge a les 11:55 del migdia.

Sènior femení 2a Divisió B Grup 3 - Jornada 17

FS Casserres Transcasserres "A", 2PB Solsona La Xurre ‘A’’, 2

Partit ajornat corresponent a la jornada 12- segona divisió B femenina, campionat de lliga 2007-2008 futbol salaLaura, Serra, Alba (1), Jess, Merxe, Ma José, Judit, Paula, Nuvi (1)

En dimecres de post nevada es va disputar el partit ajor-nat que s’hauria d’haver jugat el dissabte de carnaval al camp del Casserres, un dels rivals directes en la classificació.

En una primera part, conduïda per les jugadores de la Pe-nya, que van dominar la possessió de la pilota, es van avançar en el marcador amb un xut des de fora l’àrea i poc després ampliaven la distància en el marcador amb una jugada assajada de còrner.

Ja en la segona part, el partit va donar la volta i la falta de confiança de les jugadores solsonines va fer que en un sol minut les de Casserres aconseguissin escurçar distàncies fins a establir l’empat final en el marcador. Resultat poc merescut per a les jugadores de la Penya.

PB Solsona, 0Vincit Polaris Provençalenc, 3

Partit difícil per les locals en rebre a casa un dels equips més forts de la lliga, que ja ha recuperat el liderat de la lliga, en haver vençut per tres gols a zero a l’equip solsoní. La primera part les locals van imposar una forta defensa i van aconseguir arribar al descans amb empat a zero al marcador. El partit era dur i qualsevol errada podia fer perillar la porteria de la penya, i va ser a pocs minuts de l’inici de la segona part, quan una falta provocada a escassos metres de l’àrea, la van transformar en gol. (0-1) Els nervis i la forta defensa visitant en format 2-1-1, van fer molt difícils els atacs a la porteria contrària i en un parell de jugades el Polaris va sentenciar el partit 0-3.

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

57560 - Divendres, 14-03-2008

Page 58: Celsona 560

Enduro

El cap de setmana, dies 16 i 17 de febrer, es va celebrar el Memorial Toni Soler a Bassella, després d´un any sense fer-se. Van ser dos dies de pols, motos i festa. Prop de 1000 pilots van prendre la sortida; ningú no va patir accidents greus. Hi havia cinc categories: Sènior, Júnior, amigos, femeninas i clàssiques. El circuit, tenia uns 70 km i passava, entre altres, per la Clua, Guadiola, Oliana... Tot i la pols i el fang en alguns trams del circuit, es va veure un bon espectacle. Xavi Galindo es va emportar el primer lloc per al sènior, seguit de Gerard Farrés i de Marc Coma. Nani Roma 11è, seguit de Jaume Betriu. Pel que fa a júnior, Javier Burlo al capdavant del podi, davant Sergi Casadamont i Crisant Solà. Javier Subirana va quedar 15è. Agustí Vall es va emportar el lloc més alt del podi de la categoria d amigos, seguit de Xavier Castey i Manel Temprano. Jordi Arcarons va ocupar la 4rt posició. Francesc Gualdo, el qual

Memorial Toni Soler: La festa de l'enduro

sortia d'útima fila, va fer un primer tram molt bo, però va patir 2 caigudes i problemes al 3r tram. Finalment va acabar 191. Jesús Herreros es va emportar el primer lloc de les clàssiques i Humi Palau el primer lloc de les femenines.

Esperem que l any que ve puguem tornar a gaudir d´un espectacle com aquest. Per últim, agraïm a tota la gent que hi ha col.laborat i al bon comportament dels pilots.

Bàsquet CB Solsona

Campionat de catalunya Senior Femení (3ª Cat.)

CB Solsona, 36CB Corbera “B”, 35Gemma Muntada 15, Ariadna Rafart 6, Clara Tordesillas 6, Anna Farras 3, Alba Carrasco, -cinc inicial-. Andrea Soler, Gemma Torres, Laura Viladrich 6.Parcials: 8-8 / 18-18 / 28-26 / 36-35

L’encert final en els tirs lliures decideix un fluix partit

Només la incertesa del marcador (igualat de principi a fi) mantenia una mica d’emoció en un matx avorrit on les solsoni-nes no fan valdre la seva superioritat i pateixen fins al final per fer-se amb una victòria que a priori semblava més fàcil. Es pot dir que el partit va estar marcat per l’elevat nombre de pilotes perdudes per part solsonina; a més a més del desencert en tirs. Això, evidentment, va beneficiar les visitants, que van tenir la victòria a les seves mans. A manca de menys d’un minut per al final, dominaven de tres punts al marcador. I quan més falta feia va aparèixer la mà providencial de la Gemma Muntada; anotant 4 tirs lliures en els dos últims atacs de les locals.

El calendari del bàsquet

Aquest cap de setmana hi ha descans dels nivells de promoció, amb motiu de l’inici de les vacances de Setmana Santa, però hi ha diversos desplaçaments cor-responents a partits aplaçats. Els equips superiors sí que tenen competició regular. Només hi haurà dos encontres al pavelló solsoní, dissabte a la tarda en l’horari habitual. No us els perdeu; i atenció que el sènior rep la visita del líder destacat de la competició.

58 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 59: Celsona 560

Motor Motor Club Solsonès

Cross Country de FragaL'Albert Cardona i el Tito Carrasco varen participar

en la quarta edició de cross country de Fraga a la categoria Sènior A . El recorregut pasava per un terreny camp a través amb força desnivells, amb algun corriol, i tenia una llargada de 15 km. Es tardava uns 14 minuts a donar-hi la volta. El terra era pedregós i argilós. També hi havia molta pols. Varen prendre-hi part 90 pilots de Catalunya i l'Aragó, repartits en tres categories. A les 10 es va donar la sortida. L'Albert es va col·locar en segona posició, que no va deixar fins al final de la cursa. El Tito Carrasco no va tenir sort. Va sortir més endarrerit i degut a la poca visibilitat a causa de la pols, va caure a dins d'un forat i va blegar-se-li la palanca del canvi; es va veure obligat a parar a reparar i al final va acabar setè.

El passat cap de setmana es varen celebrar algunes curses en les quals hi van prendre part els pilots del nostre club

Enduret de SúriaA l'enduro de nens de Súria, primera prova puntuable per

al campionat de Catalunya, hi varen participar 150 pilots entre els quals hi figuraven el Candi Pujol Canal i el Ramon Mascaró Sala a la categoria aleví. El recorregut dicorria per un traçat de 18km entre camins i corriols amb pedra i pols. I el temps entre controls era molt ajustat, i molts pilots varen penalitzar.

Els dos varen tenir la sort adversa: el Candi va entrar un minut tard al control i va penalitzar 60 segons. No obstant va quedar tercer. El Ramon també va penalitzar 60 segons i a més va patir una rebentada i al final va quedar sisè.

3 Hores de resistència de MoiàSegona prova puntuable per al campionat de Catalunya de

resistència. Varen participar-hi l'equip format pel Toni Vilar i L'Ivan Gangolells amb una Gas Gas 250 , i el Jordi Angrill que corria sol. Amb una T M 450 4t. El seu company habitual, el Tito Carrasco, se'n va anar a córrer a Fraga. El circuit tenia una llargada de 5 km ple de roderes i bots de frenada i pols, molta pols. Varen prendre-hi part 90 equips formats per un o dos pilots. La pols, les roderes i els rebots van posar a prova la resistència física dels pilots. Tant el Toni con l'Ivan van patir vàries caigudes sense conseqüències. El Jordi Angrill va fer tota la cursa sol i sense cap problema. En finalitzar la cursa el Toni Vilar i l'Ivan Gangolells van quedar 54 a la general i 5 a la categoria Júnior 250cc. El Jordi Angrill va acabar 68 a la general i 12 a Júnior 4T. Després d'aquesta cursa el Toni i l'Iivan van 2n al campionat de Catalunya.

59560 - Divendres, 14-03-2008

Page 60: Celsona 560

Bitlles Catalanes Consell Esportiu del Solsonès

Fase Comarcal de Bitlles CatalanesDivendres, 8 de març de 2008

Divendres passat, al camp municipal de futbol de Solsona, el Consell Esportiu del Solsonès va organitzar la Fase Comarcal de Bitlles Catalanes. Al llarg de la tarda, una quarantena de nois i noies de les categories benjamina fins a la cadet, van fer gala de les seves habilitats, en aquest antic joc tradicional, que sembla que torna a arrelar-se a la nostra comarca de la mà dels més menuts. Tot seguit, podeu observar les classificacions:

Benjamí femení1.- Shelly Woodgate Matesanz .......................... ZER Solsonès2.- Núria Rosell Pérez ....................................... ZER Solsonès3.- Carla Woodgate Matesanz ........................... ZER Solsonès

Aleví femení1.- Rosa Guix Castellà ...................................... ZER Solsonès2.- Svitlana Klymuyk .......................................Escola Arrels I

Aleví masculí1.- Chafik Challal Challali ...............................Escola Arrels I2.- Martí Woodgate Matesanz .......................... ZER Solsonès3.- Víctor Vázquez Ariza ....................................CEIP Setelsis

Infantil femení1.- Marta Alonso Rodríguez ............................ IES F. Ribalta

Infantil masculí1.- Jordi PereraChimeno ...................................IES F: Ribalta2.- Julià Hinojosa Fernández ............................ IES F. Ribalta3.- David Carreira Guix ...................................Escola Arrels I

Cadet masculí1.- Àlex Andreu Vila ...................................... Escola Arrels II2.- Serafí Magin Torramorell ......................... Escola Arrels II

Victòria esperada del SolsonaAlineació: José Pelegrina, Jesús Babià, Carme Torralba, Carme Colell, Ramon Andreu, Emilio Quesada, Josep Santaeulària i Josep Serra

Després de moltes setmanes fregant el triomf, el Club Bitlles Solsona va tornar a viure la victòria diumenge passat, en el partit que l’enfrontava amb un altre dels equips cuers de la Tercera divisió Grup B del Campionat de Bitlles Catalanes, el Tudela.

Els solsonins van fer 497 punts, contra 342 dels visitants, tota una pallissa. Després d’aquest resultat, l’equip patrocinat per Prosetel i Fundació Viure i Con-viure ocupa el tercer lloc per la cua, amb 10 punt.El proper cap de setmana els solsonins es desplaçaran a Castellseral, cuer del grup A de la tercera divisió.

Bitlles Catalanes Ramon Estany

60 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 61: Celsona 560

L’Ateneu ha arribat al número 8

Ja ha sortit la 8a edició de la Revista l’Ateneu. La podreu trobar junt a les anteriors 7 publicacions, a la pàgina web/blog:

www.revistalateneu.org Enguany dediquen la publicació a celebrar el 10è aniversari de

l'enderrocament dels Escolapis de Solsona, així com altres articles interessants fruit de l’esforç dels col.laboradors que han fet possible aquesta 8a edició. Altres articles que podem trobar en aquest número són:- La dona estrangera i el seu pas per presó. Sira Bilbao Melcón (Llicenciada en belles arts. Directora del documental «De ahora en adelante»)- Neu i segones residències. Eduard Corominas Gener- Gaia, per Genís Cardona

Per tal d’autofinançar la publicació, s’ofereix la possibilitat de subscriure’s a la revista per 25 eurus anuals amb dret a rebre 4 publi-cacions l’any (des de la data de subscripció) de l’Ateneu a casa, via correu ordinari. Per més informació: www.revistalateneu.org/subscriptors

Número 3 del Riu AmuntLa publicació independent de l’Alt Cardener ja és al

carrer amb el número 3 corresponent a la primavera del 2008.

Els titulars d’aquesta revista que editen el casal L’Estaca de la Vall de Lord i el Casal Popular La Fura de Solsona són en aquesta edició: El polígon de Gargallà de Montmajor, L’ampliació de l’abocador de Clariana de Cardener, La bogeria de les llavors transgèniques i El Riu Negre fa honor al seu nom.

El reportatge es dedica a l’Escorxador de Navès i l’en-trevista, a Kamal Elmssaoudi, veí de Cardona.

La revista, que es gratuita, es pot trobar en algunes lli-breries de Solsona, Cardona i la Vall de Lord, o bé rebre’s a casa via subscripció de suport.

El filòleg barceloní Ri-card Serra acaba de publicar el llibre "Els pobles del Piri-neu en el refranyer geogràfic català i aranès", una obra que recull els topònims, dites populars, refranys i corrrandes dels diferents pobles del Pirineu català i aranès i que ha estat editat per l'Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Ex-cursionista.

El llibre és un com-plement de la col.lecció "Comarques i Subcomarques de Catalunya" i inclou també l'estudi del llenguatge popular dels pobles del pre-Pirineu. Segons explica el seu autor, al Solsonès s'ha estudiat sobretot les zones de la Vall de Lord i la Ribera Salada i s'han recollit fins una vintena de dites populars i refranys, alguns dels quals encara perviuen en l'actualitat.

Per l'autor del llibre es tracta d'una tasca de recuperació de la història linguística del país i, en aquest sentit, assegura que s'ha pogut recollir part de la "història viva" d'aquests territoris "ja que els refranys, les dites i les corrandes recollides s'han conservat fins els nostres dies". El llibre ""Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès" es pot adquirir a les diferents llibreries de Solsona.

Publiquen un llibre sobre refranys i dites del Pirineu

Publicacions Redacció

61560 - Divendres, 14-03-2008

Page 62: Celsona 560

Un cafè amb...

“En el gènere de ciència ficció i terror és on em sento més còmode, perquè sempre he llegit aquests tipus de relats”

Jordi Guàrdia Torrent

Aquest jove solsoní de 26 anys, de professió arquitecte tècnic i que té entre les seves aficions jugar al futbol sala comarcal amb el Fonda Nin, ha quedat segon en el premi internacional de relats de Ciència Ficció de la UPC

Quan vas començar a escriure. D’on et ve l’afició?Sempre m’ha agradat, però va ser cap als 15 anys que vaig començar a aficionar-me per la lectura, i a partir d’aquell moment vaig anar presentant-me a alguns concursos poc importants, però.

En quines escoles has estudiat?Vaig estudiar a la Setelsis, després vaig fer FP delineació a Arrels, i a partir d’aquí vaig marxar a Barcelona a estudiar arquitectura tècnica.

T’hi dediques actualment?Ara mateix, no. De fet, estic buscant feina, si bé ja he treballat en alguns despatxos d’arquitectura.

Parlant del concurs de relats de la UPC, ja t’hi havies pre-sentat anteriorment?Sí, aquest era el tercer any que m’hi presentava i la veritat és que el nivell és internacional i sincerament, mai no havia aspirat a guanyar res. S’hi presenten obres escrites en català, castellà, anglès o francès, amb una extensió d’entre 70 i 115 fulls. Aquest any es van presentar 94 obres, i el primer premi ha estat compartit per l’argentí Carlos Gardini d’Angelo amb l’obra “Belcebú en llamas” i el nordamericà Brandon Sanderson, amb “Defending Elysium”.

Però aquest any el teu relat ha estat premiat…He rebut la menció especial, per “Records d’una altra vida”. He d’afegir que el concurs atorga també una menció especial UPC, que s’ha endut un escriptor de Barcelona, i un altre de Sant Cugat, com a finalista.

Què ens pots explicar d’aquest relat que t’ha donat el premi?« Records d’una altra vida » té per argument la història d’un noi que pateix un accident amb el seu mitjà de transport i els metges li donen molt poques possibilitats de sobreviure perquè els dos hemisferis del cervell han quedat molt afectats. Llavors apareix un doctor que diu tenir una espècie de tractament que el pot curar. I sí, al cap de poc temps el noi es recupera perfec-tament, podent parlar i moure’s. Però al cap d’una setmana, el doctor que l’havia intervingut apareix mort i llavors comença la investigació.

Quins tipus de relats t’agraden més, imagino, pel que expli-ques, que el gènere de ciencia-ficció, no és així?En el gènere de ciència ficció i terror és on em sento més cò-mode, perquè sempre he llegit aquests tipus de relats. M’agrada molt l’Stephen King, de fet, un dels meus llibres preferits és “Cementiri d’animals”.

Però també t’has atrevit amb la literatura eròtica?Doncs sí, col.laboro amb l’AJELC des de fa un parell d’anys. L’any passat van editar un llibre que es deia “Ciutats imagina-des” on ja hi havia un relat meu, i aquest any, per commemorar el 30 aniversari de “Deu pometes té un pomer” (llibre de temàtica eròtica que va tenir en el seu moment un gran ressò mediàtic per la transgressió que va suposar parlar de certs temes en plena transició i en català) es va organitzar un concurs amb la temàtica dels relats eròtics. Jo no n’havia escrit mai cap però em va semblar interessant.

Ets una persona que escriu d’una manera molt habitual?Sí. De fet, ara estic ultimant un relat per a un concurs de novel.la negra que he de lliurar la setmana vinent. Clar que s’ha donat la casualitat que en aquests moments estic sense feina, i òbviament, hi puc dedicar més temps.

Un temps que en el cas del relat guanyador al concurs de la UPC ha estat molt ben aprofitat. En què ha consistit el premi.?Bé, el primer són 6.000 euros, i el segon, que vaig guanyar, 1.500 euros. Però per a mi, el premi gros és que el publiquin. Té un tiratge molt important, i participar en un llibre d’aquestes dimensions m’omple d’alegria.

62 560 - Divendres, 14-03-2008

Page 63: Celsona 560

L'Acudit del Simi

Les 7 diferènciesDiumenge passat el local Club Estel el Joe ens va fer passar una bona estona fent jocs de mans.

Passeu-vos-ho bé ara trobant les7 diferències.

Passatemps Marta C.

1560 - Divendres, 14-3-2008 63560 - Divendres, 14-03-2008

Page 64: Celsona 560