Celsona 554

64

description

Celsona 554 del 1/2/08 al 7/2/08

Transcript of Celsona 554

Page 1: Celsona 554
Page 2: Celsona 554

2 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 3: Celsona 554

3554 - Divendres, 01-02-2008

Page 4: Celsona 554

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

L'equip de govern de Sol-sona ha adjudicat a l'empresa barcelonina, especialitzada en serveis turístics, Ati-Mar-kefin, la redacció d'un projec-te de dinamització turística de la ciutat.

La proposta presentada per Ati-Markefin és la que va obtenir una major pun-tuació de les 4 que van con-córrer al concurs convocat per l'ajuntament. Amb un pressupost de 6.000 euros -el màxim que contemplava la convocatòria- la proposta guanyadora preveu la redacció del futur Pla Director de Turisme de Solsona.

El regidor de Promoció Econòmica de Sol-sona, Josep Caelles ha destacat "la solvència" de l'empresa escollida i "l'experiència" que ha acreditat en treballs similars realitzats a Granada, Sòria o Alcanar. L'ajuntament pre-veu que d'aquí a 3 mesos aproximadament els tècnics d'Ati-Markefin tinguin enllestida una proposta preliminar i es comencin a debatre els aspectes concrets del Pla.

L'objectiu final del Pla de Dinamització Turística de Solsona és la creació d'una em-

L'empresa Ati-Markefin farà el projecte de dinamització turística de Solsona

La Casa Morató serà un dels espais clau de la nova oferta cultural de la ciutat

presa municipal de serveis turístics que pugui arribar a autofinançar-se. El projecte ha de servir, també, per im-pulsar un pla de senyalitza-ció dels espais d'interès de la ciutat i la resta del municipi i aportar idees en relació a la futura illa cultural de Solsona.

En aquest sentit, Caelles ha explicat que l'equip de govern i els tècnics mu-nicipals estan estudiant la proposta de convertir la Casa Morató en un centre

d'interpretació sobre la història i el passat de la ciutat de Solsona. Aquesta idea permetria lligar diferents aspectes culturals i històrics de la ciutat, com l'arquitectura del nucli antic, la indústria ganivetera o les manifestacions folclòriques en un projecte turístic "unitari i global per Solsona", ha comentat Caelles.

L'empresa Ati-Markefin forma part del Grup Cerveró, una companyia empresarial especialitzada en serveis de consultoria, for-mació i gestió en el sector turístic fundada per Josep Cerveró, exdirector general de Turisme de la Generalitat entre els anys 1990 i 1996.

La Barra del Mia

4 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 5: Celsona 554

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Aproven el projecte d'urbanització del carrer del Parc

El projecte, aprovat per la Junta de Govern Local de Solsona, es troba ara en fase d'exposició pública

L'ajuntament de Solsona ha aprovat la redacció del projecte d'urbanització del carrer del Parc, que rodeja la zona verda contigua al CEIP Setelsis. D'aquesta manera, continuen els tràmits previstos per aquesta zona i que han de culminar amb l'ampliació del pati del centre escolar.

El projecte, que ha estat redactat pels ser-veis tècnics municipals, va ser aprovat el passat 14 de gener per la Junta de Govern Local de Solsona i actualment es troba en fase d'exposició pública que s'allargarà fins al proper 25 de fe-brer. L'aprovació del projecte no va passar pel ple municipal i va ser aprovat en Junta de Govern Local "ja que es va optar per avançar els tràmits" atesa "la urgència" amb que s'han d'acometre les obres de reordenament de la zona i d'ampliació del pati, ha explicat el regidor d'Urbanisme, Martí Abella.

En aquest sentit, el titular d'Urbanisme del consistori solsoní ha recordat que abans de suprimir el carrer Marià Fortuny i completar l'ampliació del pati de l'escola s'ha de tenir el carrer del Parc "completament acondicionat al pas del trànsit rodat".

L'equip de govern preveu poder aprovar el projecte en Junta de Govern Local un cop hagi acabat el termini d'exposició pública i s'hagin respost les al.legacions que s'hi puguin pre-sentar. El projecte, però, encara haurà de superar els tràmits

d'aprovació inicial i de contribucions especials abans no es pugui portar al ple municipal del mes d'abril on s'espera que aquest punt pugui tirar endavant definitivament.

Superat aquest punt l'equip de govern obrirà el concurs públic per l'adjudicació de les obres del carrer que podrien co-mençar el proper mes de maig. Paral.lelament s'espera que el Departament d'Educació iniciï les obres d'ampliació del pati de Setelsis amb la previsió que l'obra estigui enllestida el proper curs escolar.

El nou carrer del Parc tindrà 10 metres d'amplada total i 6 metres de calçada. La vorera que dóna a la pujada del Cas-tellvell medirà 2 metres d'amplada mentre que a la banda del pati tindrà de 2 a 5 metres d'amplada.

Projecte d'urbanització del carrer del Parc de Solsona

Solsona Redacció

Actuació dels bombersDiumenge passat, a quarts de sis de la tarda, es va pro-

duir una fuita d’aigua en un immoble de la carretera de Torà, davant el Caprabo. Una dotació dels bombers de Solsona s’hi va desplaçar ràpidament, solucionant l’incident.

Educació ha adjudicat les obres del pati de l’IES Francesc RibaltaEs fan públiques les següents adjudicacions definitives referents als expedients de contractació que s’indiquen:Servei de Contractacions i Subministraments.Objecte del contracte: obres de tanca i connexió de patis a l’IES Francesc Ribalta de Solsona (Solsonès).Tipus de contracte: obra. Tramitació: ordinària. Forma: concurs.Pressupost base de la licitació: 155.587,15 euros, IVA inclòs, desglossat en les següents anualitats:Any 2007: 110.000,00 euros, IVA inclòs.Any 2008: 45.587,15 euros, IVA inclòs.Data d’adjudicació: 26 de novembre de 2007.Contractista: Constructora e Inmobiliaria de Solsona, SA.Nacionalitat del contractista: espanyola.Import d’adjudicació: 149.674,84 euros, IVA inclòs, desglossat en les següents anualitats: Any 2007: 110.000,00 euros, IVA inclòs. Any 2008: 39.674,84 euros, IVA inclòs.

5554 - Divendres, 01-02-2008

Page 6: Celsona 554

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona durà a terme una campanya de sensibilit-zació sobre les normes bàsiques per a la convivència veïnal a través d’un pòster que es repartirà entre les asso-ciacions i les comunitats de veïns del municipi. Els cartells començaran a distribuir-se el dia 13 de febrer en una xerrada sobre la propietat horitzontal, a càrrec de l’advocat Ernest Estany, que es durà a terme a les 9 del vespre a la sala cultural del consistori. Aquesta iniciativa té la col·laboració del Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració i el suport de totes les associacions de veïns de la ciutat.

Amb la finalitat de potenciar la convivència veïnal en el si dels blocs d’habitatges i, per extensió, dels diferents barris del municipi, la regidoria d’Acció Social edita aquest cartell il·lustrat, en forma de còmic, que reflecteix situacions que cal evi-tar o corregir i consells que faciliten les bones relacions entre veïns. Les normes que s’hi especifiquen s’han extret de l’Ordenança de convivència ciutadana i de les aportacions que s’han recollit en les quatre reunions sectorials amb associacions veïnals i amb entitats d’immigrants, organitzades des de la legislatura passada.

Evitar sorolls molestos entre les 10 de la nit i les 8 del matí; col·laborar a mantenir neta l’escala; conèixer l’organització de la comunitat de veïns; col·locar les antenes parabòliques a la teulada; no utilitzar l’escala com a espai

Solsona edita un pòster amb consells per a la bona convivència veïnal

És una iniciativa impulsada per l’Ajuntament amb la col.laboració del Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració

El cartell es començarà a distribuir el dia 13 de febrer en una xerrada sobre la propietat horitzontal

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Consergesd'ambdós sexes

permanent de reunió; participar en el reciclatge; no abandonar residus voluminosos al carrer, i no deixar cotxets d’infants i bicicletes als espais comuns de l’edifici són algu-nes de les normes que es recorden mitjançant aquest pòster.

David Rodr íguez, regidor d’Acció Social, afirma que el pro-pòsit d’aquesta campanya, iniciada l’any passat des de la borsa d’ha-bitatge de lloguer, és “aconseguir un bon ambient veïnal”, tant en els blocs de pisos amb presència de població immigrant, com en la resta. Per això “ha estat necessari, per part de l’Ajuntament, conèixer de primera mà les preocupacions dels mateixos veïns o les dificultats amb què topen més sovint”, explica Rodríguez. En total s’han fet tres reunions amb associacions de veïns agrupades, i una amb representants dels col·lectius de nouvinguts en la qual s’ha aprofitat per informar-los

de les normes i els codis que han de respectar com a inte-grants d’una escala.

L’autor del pòster amb consells per a una bona con-vivència ha estat Enric Prat, un jove solsoní de 19 anys. Per editar-lo, el consistori té la col·laboració de la Llei de barris de la Generalitat, la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

6 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 7: Celsona 554

L’Ajuntament apel.la al consum moderat d’aigua El tercer trimestre del 2007 s’ha registrat un increment del 17% respecte el mateix període de l’any anterior

Fent-se ressò dels comunicats del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, el consistori solsoní recorda a la població que es manté la situació d’excepcionali-tat a les conques i les reserves d’aigua continuen disminuint. Per aquest motiu, el regidor responsable del Servei Municipal d’Aigua, Martí Abella, fa una crida a tots els sectors de consum (domèstic, industrial i rural) “per fer un ús eficient de l’aigua amb un consum moderat”.

Tot i ser a mes de gener, Abella alerta que “no es pot abaixar la guàrdia”, ja que l’evolució de les reserves dels embas-saments i els pronòstics meteorològics fan preveure que en el decurs del mes de març es pugui entrar en situació d’emergència –inclou la possibilitat de talls en el subministrament– en el sistema Ter-Llobregat, del qual forma part Solsona.

Segons han explicat els tècnics municipals, la principal captació d’aigua de la qual s’abasta la xarxa solsonina, al riu Cardener, en aquests moments funciona a ple rendiment i els sistemes de bombatge treballen de 18 a 20 hores al dia, amb 180.000 litres l’hora. De la captació de Canalda, per contra, baixen 300.000 litres al dia, prop de la meitat de la seva capa-citat, a l’igual que la captació de Lladurs. Igualment, de Fonts Caldes només poden bombar-se 15.000 litres l’hora, mentre que en situacions normals se n’extreu fins a 40.000 litres.

En canvi, les últimes dades de què es disposa quant a consum dels abonats a la xarxa municipal, corresponents al tercer trimestre del 2007, posen de manifest que hi ha hagut un increment del consum respecte el mateix període de l’any anterior. Així, entre els mesos de juliol i setembre de l’any passat els solsonins van consumir 159.214 metres cúbics d’aigua, prop d’un 17% més que el 2006.

Les precipitacions registrades durant la primera quin-zena de gener no han estat suficients per sortir de la situació d’excepcionalitat, motiu pel qual el govern català continua demanant un consum racional de l’aigua per tal d’optimitzar al màxim els recursos existents. En la mateixa línia, l’Ajunta-ment fa una crida als ciutadans “perquè se sensibilitzin amb aquesta situació, controlin les pèrdues d’aigua i no caiguin en actituds de malbaratament”, afirma Abella. Tot i que el

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

consum particular pot semblar insignificant, “si multipliquem l’ús d’aigua en les nostres actituds quotidianes per tota la població de Solsona, poden haver-hi grans quantitats de recursos malgastats”.

Si bé per ara no es preveu activar el pla de sequera d’àm-bit municipal, el consistori està pendent de les instruccions que es puguin rebre del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’administració competent per dictar les mesures oportunes dins el Decret de sequera, segons ha indicat el regidor.

Consells d’estalviTanmateix, Martí Abella recorda que hi ha mesures que

es poden adoptar per fer un ús moderat de l’aigua en l’àmbit domèstic i que l’Ajuntament va difondre a través d’una campa-nya l’estiu passat. Dutxar-se en lloc de banyar-se, en la higiene personal; aprofitar al màxim la capacitat de la rentadora i el rentaplats abans d’engegar-los; instal·lar difusors a les aixetes; col.locar sistemes reductors de la capacitat dels dipòsits dels aparells sanitaris, i utilitzar programadors del reg i sistemes gota a gota als jardins són alguns consells que contribueixen a l’estalvi.

Col.lector distribuïdor d'aigua de Solsona

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Gruista amb carnetI n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 7554 - Divendres, 01-02-2008

Page 8: Celsona 554

Solsona acollirà la tercera cursa del Campionat d’Espanya de Cross Country

El Motor Club Solsonès va presentar a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès la tercera cursa del campionat d’Espanya de Cross Country

Tant el president del motor Club Solsonès, Marià Chaure, el representant de la Diputació, Sr. Gomez, i el director de la cursa, Ramon Auguets, van destacar la importància que la única cursa del Campionat d’Espanya de Cross Country a Catalunya es celebri al Solsonès.

La prova es realitzarà els dies 9 i 10 de febrer i el nucli central estarà ubicat al Polígon Industrial d’Olius a 4 Km de Solsona.

El traçat tindrà 14 Km de recorregut on els corredors de cross i enduro podran disfrutar de valent. Els pilots profes-sionals, els aficionats i veterans correran en el mateix circuit encara que en mànegues diferents.

Una altra avantatja de la prova es que les motos no cal que estiguin matriculades.

El dissabte a les 4 de la tarda, els millors 20 pilots inscrits, participaran a la Super-crono Race BMW dotada en 1000 euros de premi per al guanyador. Tot un espectacle per anar fent boca.

Ja el diumenge, els veterans i aficionats, participaran en una mànega de dos hores i a les 12 del mig dia, els profes-sionals disposaran de dos hores i mitja per voltar i decidir el guanyador.

Entre els inscrits hi ha Marc Coma, Xavi Galindo, oriol Mena, Lorenzo Santolino i els locals Albert Cardona i Ramon Andreu.

La cursa mourà uns seixanta voluntaris que vetllaran perquè tot vagi perfecte.

Els espectacles gaudiran de bons aparcaments i de mira-dors espectaculars al mateix Polígon Industrial d’Olius, tocant a l’urbanització del Pi de Sant Just a la C-55.

La BMW Super-Crono Race, Parc tancat, Boxes, Pad-dock, sortida, arribada i zona comercial estan concentrats en aquest Polígon.

No cal dir que una cursa d’aquestes característiques anirà bé per la comarca, que estarà en plena ressaca de Carnaval.

Solsona Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

La sala gòtica del Consell acollí una petita exposició sobre la cursa de Solsona

Huguet, director de la cursa, Cardona, coordinador, Chaure, president del Motor Club i Gómez, de la Diputació de Lleida

8 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 9: Celsona 554

9554 - Divendres, 01-02-2008

Page 10: Celsona 554

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La comissió de veïns del nucli antic de Solsona presen-tarà properament al consistori solsoní una sèrie de propostes encaminades a reduir les molèsties causades per les obres de remodelació del centre històric i a contribuir en el desenvolu-pament del projecte del Pla de Barris.

La comissió, que agrupa veïns, propietaris d'immobles i comerciants del nucli antic reclama, entre altres mesures, que s'adjudiquin els treballs previstos en el Pla d'Intervenció del Nucli Antic a les empreses que les puguin realitzar "amb el menor temps possible" i que, a la vegada, es coordinin "de ma-nera rigorosa" totes les empreses que intervenen en el projecte de millora dels carrers.

A més, demanen que els trams d'obra siguin més curts i es formigonin al més aviat possible, que les obres es netegin diàriament i que s'endrecin els carrers durant el cap de setma-na (traient els contenidors de runa i les tanques de les obres). Els membres de la comissió també han proposat a la regidoria d'Urbanisme que destini un tècnic municipal al seguiment diari de les obres. "Un interlocutor entre els veïns i l'ajuntament permetria resoldre problemes puntuals del dia a dia", asse-guren els membres dela comissió.

Altres propostesLes propostes dels veïns contemplen també la neces-

sitat d'implantar un model de mobilitat que sigui "respectat i aplicat" d'acord amb les ordenances municipals. Així recla-men que es defineixin les places d'aparcament al centre de la ciutat i que s'estudiï un sistema d'estacionament "que prioritzi

l'estacionament per veïns i titulars de negocis". Reclamen també que es facin respectar les actuals zones per a vianants com la Plaça Sant Joan, el carrer Sant Miquel o la plaça Palau i que es persegueixin les actituds incíviques dels conductors.

La senyalització dels edificis públics, la millora de la il.luminació, l'ampliació dels passos de peatons que connecten el centre històric amb la resta de la ciutat són altres de les rei-vindicacions que els veïns que integren la comissió proposaran a l'ajuntament.

La Comissió de Veïns del Nucli Antic agrupa veïns dels diferents barris del centre històric i segons esl seus impulsors neix amb la voluntat d'aportar alternatives sobre totes aquelles qüestions relacionades amb el nucli antic. La potenciació de la zona com a centre residencial, turístic, comercial i d'oci és un altre dels objectius fixats per la comissió.

La comissió de veïns del nucli antic reclama més coordinació i celeritat en les obres del Pla de Barris

La comissió presentarà una sèrie de propostes perquè l'ajuntament les incorpori a l'execució de les obres del Pla d'Intervenció del Nucli antic

Els veïns del nucli antic ja van exposar les seves propostes al regidor d'Urbanisme durant el procés participatiu sobre el Pla de Barris impulsat per l'ajuntament solsoní

Entrevista a Judit Solé, responsable de l'Oficina de Desenvolupament Local de Solsona

Quina serà la seva tasca?Consistirà basicament en impulsar actuacions per dinamitzar el comerç al nucli antic. En principi començarem per aquest aspecte, tot i que a la llarga, i un cop s'hagi creat i desenvolupat el Pla Director de Turisme, també hi participaria directament.

En quines actuacions concretes té previst treballar?De moment la primera línia de treball serà l'elaboració d'una diagnosi sobre la situació real del comerç a Solsona i al Nucli Antic. Ara per ara no hi ha cap estudi recent d'aquestes carac-

"s'ha de canviar de mentalitat i obrir-se més al turisme"

Judit Solé és llicenciada en Història i tècnica en desenvolupament comercial i turístic

10 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 11: Celsona 554

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona també es vol afegir a la com-memoració del centenari del naixement de l’escriptora Mercè Rodoreda i oferirà el dia 23 de març, a les 7 de la tarda, la representació de “La plaça del Diamant” produïda pel Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta adaptació de la novel·la més popular de Rodoreda i una de les més representatives de la narrativa catalana con-temporània és una de les produccions de més envergadura d’aquesta temporada al TNC.

La regidoria de Cultura preveu que la demanda superi àmpliament l’oferta, limi-tada a 354 localitats. Per aquest motiu, el 40 per cent de les entrades es posarà a la venda anticipadament a partir del dia 10 de març a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. Tot i això, es podrà adquirir un màxim de quatre entrades per persona. El mateix dia de la funció es podran comprar a taquilla a partir d’una hora i mitja abans de l’espectacle. El preu de l’en-

Solsona commemora l’Any Rodoreda amb la representació de ‘La plaça del Diamant’ del TNC

Les entrades anticipades es posaran a la venda a partir del 10 de març

trada, en tots dos casos, serà de 20 euros. Aquest muntatge del TNC és una

adaptació del dramaturg Josep M. Benet i Jornet, que dirigeix Toni Casares i prota-gonitza l’actriu Sílvia Bel, en el paper de Natàlia (Colometa). L’obra adaptada per la gira que arriba a Solsona té una durada apro-ximada de 3,5 hores, motiu pel qual només se’n representa una única funció.

“La plaça del Diamant” serà, sens dubte, el plat fort d’aquest any al Teatre Co-marcal de Solsona. Contractar aquesta obra costa a l’Ajuntament 14.500 euros, si bé el TNC, la Direcció General de Cooperació Cultural i la Diputació de Lleida col·laboren en la meitat del seu finançament.

Més informació: www.anyrodoreda.cat www.tnc.cat/ca/index.html

terístiques i penso que és necessari per fer-nos una idea del que necessita la ciutat en matèrai de comerç. L'estudi ha de servir per fer un inventari dels locals buits que podrien esdevenir co-merços, del nombre de botigues que hi ha i fins i tot dels sectors on hi ha poca oferta.

Quins són els aspectes que s'han de millorar per dinamitzar el comerç al centre històric?Un dels inconvenients és que al nucli antic hi ha pocs locals disponibles i en condicions per esdevenir botigues. Per això, un cop fet l'inventari de locals, des de l'ajuntament es podrien buscar solucions per millorar l'estat d'aquests locals. Això permetria donar facilitats a propietaris i llogaters per adequar els locals de cara a l'activitat comercial. Una altra mesura seria organitzar la circulació de vehicles al nucli antic.

S'haurà de tancar el nucli antic al pas de vehicles?Aquesta qüestió és complicada i abans de prendre cap mesura definitiva s'haurà de debatre amb els principals afectats que són bàsicament els veïns, botiguers i comerciants i la UBIC. De totes maneres, penso que a la llarga s'acabarà implantant la limitació del pas de vehicles al nucli antic. Serà una mesura progressiva i no té perquè afectar tots els carrers però crec que a la llarga els mateixos comerciants ho valoraran positivament.

Per què creu que hi ha sectors tan reacis a aquest tancament?També hi va haver oposició en altres ciutats com Manresa o Vic. Penso que Solsona no és un cas aïllat i és lògic que en principi hi

hagi una certa reticència però allà on s'han peatonalitzat carrers l'experiència demostra que la mesura ha repercutit positivament en els comerços i botigues. A més, s'ha de dir que la mesura ha de ser flexible i s'ha d'adaptar a cada cas concret. Es poden deixar alguns carrers oberts o permetre l'accés en vehicle al nucli antic en determinades hores i per determinats usos.

Què creu que li falta al nucli antic per poder millorar la vida comercial, turística i cultural?El nucli antic de Solsona té un potencial arquitectònic enorme i molt ben conservat. Això es dóna en pocs casos a Catalunya, i penso que és un dels garns atractius de ciutat que cal saber aprofitar, i a més, Solsona conserva tradicions i festes locals molt importants i arrelades. Crec que ara fa falta un canvi de mentalitat, obrir-se una mica i no veure el turisme com una invasió sinó com una font de riquesa que, a més a més, pot contibuir moltíssim a preservar aquests valors propis de la ciutat.

Quins al.licients podem oferir?Cal replantejar i relligar alguns dels elements que ja tenim. Arquitectura, tradicions, artesania, comerç, gastronomia són elements que s'han de combinar per oferir una imatge de mar-ca turística i comercal que faci més atractiva la ciutat. Aquest projecte s'haurà de combinar amb el Pla Director de Turisme que s'està elaborant amb l'objectiu de desenvolupar un model turístic que ens identifiqui i que es desmarqui del que ja hi ha en d'altres ciutats.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

11554 - Divendres, 01-02-2008

Page 12: Celsona 554

"amb un pressupost de 5 milions d'euros ha d'estar dirigit per professionals de la gestió" i amb coneixements del món de la sanitat "si pot ser".

Roures va apuntar també que l'objectiu final és anar cap a la creació d'un hospital comarcal. "Hem de pensar en el futur, tenim cada cop més població, més usuaris i és imprescindible adaptar-nos a aquesta realitat", va remarcar Roures, que va assegurar, també, que l'actual edifici "quedarà petit" per en-cabir tots els serveis sanitaris assitencials que es presten i que es demandaran en el futur.

La Junta del Centre Sanitari està formada per 21 mem-bres i és l'organisme autònom del consell que gestiona la Clínica de Solsona. Les decisions que s'hi prenen han de ser ratificades posteriorment pel Ple del Consell Comarcal del Solsonès on CiU té majoria absoluta. Els seus estatuts es van crear a principi dels anys 90 i es van modificar per primer cop l'any 2000.

Els ajuntaments de Solsona i Sant LLorenç volen "professionalitzar" i "despolititzar" la gestió de la clínica

Roures, Jounou i Rodríguez durant la presentació de la proposta a l'ajuntament

El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, s'ha mostrat partidari de debatre la proposta presentada pels ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, sempre i quan "no s'utlitzi per fer confrontació política".

Segons Chaure, el grup que té la responsabilitat de gestionar el Centre Santiari és el de CiU, que té majoria al ple del Consell, tot i que ha volgut recordar que ja va donar entrada a la Junta del Centre Sanitari als grups de l'oposició presents al Ple del Consell Comarcal.

El president comarcal ha assegurat que la proposta s'ha de debatre allà on toca i ha demanat que no s'utilitzi la voluntat de consens i dialeg dels dirigents del Consell per a finalitats polítiques "i menys en qüestions que afecten tant directament els ciutadans, com la salut", ha subratllat.

Pel que fa als aspectes concrets de la proposta, Chaure veu dificil que aquesta prosperi si no hi són representats tots els municipis del Solsonès i si suposa l'eliminació de la comissió de govern. També ha posat en qüestió el criteri utilitzat per designar els representants dels usuaris i ha criticat que tant ERC com Independents PM vulguin reduir el pes polític de la Junta "quan els seus representants també són polítics". Chaure preveu que la Junta debati la proposta d'aquí a un mes aproximadament.

Chaure es mostra obert al diàleg però exigeix als autors de la proposta que no "polititzin" la salut

Els ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys van presentar dimecres passat a la Junta del Centre Sanitari del Solsonès una proposta per modificar els estatuts d'aquest ens, màxim responsable de la gestió del Centre d'Assistència Primària del Solsonès.

L'objectiu de la iniciativa és "despolititzar" el funcio-nament del centre i "professionalitzar-ne al màxim la gestió", segons van explicar els respectius alcaldes de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, Xavier Jounou i Enric Roures. La proposta es va presentar al consistori solsoní l'endemà d'haver-se entregat als membres de la Junta del Centre Sanitari i, tant l'ajuntament de Solsona, (ERC, PSC i El Comú), com el de Sant Llorenç (In-dependents-PM), confien que contribueixi a "millorar l'atenció sanitària i la gestió de la salut al Solsonès".

Els impulsors de la proposta van demanar que no es facin "lectures polítiques interessades" ja que la salut "no ha de ser motiu de debat polític". A més, van recordar que durant la primera Junta del Centre Sanitari de la legislatura va ser el president del consell qui "ens va proposar de presentar una proposta de modificació dels estatuts". Amb la proposta damunt la taula els seus impulsors s'han compromès a debatre les pro-postes presentades però han assegurat que difícilment acceptaran una solució que no passi per modificar aspectes com l'excessiu pes polític que, segons ells, té actualment la Junta. A més, van avançar que si no es debaten les propostes optarien per demanar el traspàs de la gestió del centre sanitari a la Generalitat. "No volem arribar a aquest extrem però entre els dos ajuntaments sumem el 70% dels usuarius del centre i hem de vetllar per la seva salut", van assegurar els alcaldes de Solsona i Sant Llorenç. En aquest sentit, Roures considera que un organisme

Volen que sigui el primer pas cap a la creació d'un hospital comarcal

El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure

Comarca Josep M. Montaner i Reig

12 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 13: Celsona 554

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Propostes bàsiques de reforma

A continuació esbossem les línies generals de la proposta de modificació dels estatuts del Centre Sanitari del Solsonès presentada pels ajuntamnets de Solsona (ERC, PSC i El Comú) i Sant Llorenç (Independents-PM).

Reducció dels representants polítics

Actualment 21 persones integren la Junta del Centre Sa-nitari del Solsonès. 15 corresponen a un veí de cada un dels municipis de la comarca (generalment l'alcalde o un regidor de l'equip de govern de cada ajuntament). Els altres són: un metge que exerceixi al Solsonès, un representant del col.lectiu d'infermeres, un representant de la Fundació Pere Màrtir Colomés, un representant de la Creu Roja, un del Sol del Solsonès i un del Consell de la Gent Gran de Solsona.

Polítics: La proposta presentada preveu la divisió dels membres de la Junta en tres parts -política, professional i usuaris- i la reducció de 15 a 7 els representants polítics que la integren. Solsona per volum de població passaria a tenir 2 representants que mai podrien ser del mateix grup municipal. Així serien el regidor de sanitat de l'ajuntament i un regidor del partit més votat (en cas que coincidissin, s'escolliria un regidor del segon grup més votat). La resta de municipis ocuparien 5 membres més i per tant s'haurien d'agrupar per zones geogràfiques i escollir la persona que els representés en cada cas. La presidència de la Junta re-cauria, com fins ara, en el president del Consell Comarcal del Solsonès.

Professionals: S'ampliaria el nombre i passaria dels 4 actuals a 7. Així, a més d'un representant dels metges, dels infermers, de la Fundació Pere Màrtir Colomés i de la

Creu Roja hi hauria: un representant dels cossos auxiliars i administratius del centre sanitari, un dels treballadors socials del Consell Comarcal del Solsonès, i un del Trans-port Sanitari (SEM).

Usuaris: S'ampliaria la seva representació amb la incor-poració de fins a 5 membres més, a banda dels actuals representants del Sol del Solsonès i del Consell de la Gent Gran de Solsona. Així, hi hauria un representant del Consell Municipal d'Educació i de la ZER (que alternarien a la Junta cada dos anys), un representant de les entitats esportives de la comarca, un del col.lectiu d'immigrants, un de l'Associació de Dones del Solsonès i un de salut la-boral (elegit durant 2 anys entre el sindicat més votat a la comarca i els altres dos anys per l'Associació d'Empresaris del Solsonès).

Professionalització

Els impulsors de la proposta volen que es doti la plaça de gerent del Centre Sanitari actualment vacant. Seria el màxim responsable de la gestió del centre, hauria de ser un càrrec de dedicació exclusiva i s'escolliria per concurs públic. A més, volen eliminar la comissió de govern i atribuir les seves facultats a la nova Junta que ha de ser el màxim òrgan de seguiment i control del Centre.

Altres mesures

Creació d'una unitat d'atenció a l'usuari que incorpori els seus suggeriments, queixes i reclamacions. Realització d'enquestes per conèixer indicadors de funcionament del centre com el grau de satisfacció dels usuaris o el nombre d'atencions mèdiques entre d'altres.

13554 - Divendres, 01-02-2008

Page 14: Celsona 554

L’aplicació de les noves tecnologies és quelcom necessari en tot organisme i institució del nostre país. És per això que el Consorci per a l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha promogut l’e-TRAC. Aquest és un model que afegit al web del Consell Comarcal permet al ciutadà realitzar diferents tràmits des de casa seva. Així doncs, durant aquest primer semestre de l’any, a través del web del Consell es podrà presentar Instàncies genèriques, queixes i suggeri-ments, sol·licitar cita amb el President o els Consellers Comarcals, peticions a l’oficina del consumidor o bé presentar sol·licitud de beques de menjador o de beques transport escolar.

Aquest projecte, recolzat pel Ple del Consell, continua a l’e-TRAM, creat per l’AOC i impulsat a la comarca pel mateix Consell Comarcal i que va dotar als ajuntaments del Solsonès d’aquesta plataforma perquè també des dels seus webs municipals, els ciutadans poguessin realitzar tràmits des de casa seva.

Albert Muntada, vicepresident del Consell Comarcal i responsable polític d’aquest projecte, ha destacat "la voluntat de la institució comarcal d’utilitzar les noves tecnologies per

El Consell Comarcal oferirà nous tràmits perquè la gent pugui demanar hora i presentar instàncies des de casa seva

Aquests tràmits es podran realitzar a traves del web comarcal: www.conselldelsolsones.org

tal d’apropar-se al ciutadà". A més a més, creu que aquest nou aplicatiu "facilitarà els tràmits independentment d’horaris i els dotarà d’agilitat i seguretat".

El Consell aprova 27.000 euros per entitats, clubs i escoles

Les noves bases de les subvencions, que impliquen major difusió del Consell en lesactuacions realitzades, estaran obertes tot l’any i seran publicades a partir de la setmana vinent

La setmana vinent es publicarà la nova convocatòria d’ajuts, per valor de 27.000 euros, que el Consell Comarcal del Solsonès concedirà aquest 2008 per promocionar les entitats culturals i socials, als esportistes i a les escoles, amb la finalitat de facilitar-los les activitats que aquests duen a terme. Un cop la convocatòria aparegui publicada al “Boletí Oficial de la Província” (BOP) i al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) els diferents beneficiaris tindran un termini de 20 dies naturals per presentar la sol·licitud de subvenció a les oficines del Consell Comarcal.

Així doncs, s’obrirà convocatòria dels ajuts pel foment de l’esport base d’activitats esportives d’entitats federades, amb seu a la comarca del Solsonès, els ajuts per activitats culturals i socials de la comarca, els ajuts a llars d’infants, els ajuts a les AMPES i escoles del Solsonès per

a la realització d’activitats extraescolars i els ajuts als es-portistes d’elit. Totes elles referents a activitats realitzades entre el 2007 i 2008.

També s’obrirà la convocatòria dels ajuts indivi-duals per a infants escolaritzats en llar d’infants per als cursos 2007-08, els ajuts individuals per activitats escolars, extraescolars, activitats de lleure i altres d’as-similables per aquest any 2008 i els ajuts individuals de menjador escolar per necessitats socioeconòmiques per a alumnes d’ensenyament obligatori de la comarca pels cursos 2007-08.

El Consell Comarcal destinarà per aquesta convo-catòria una dotació de 27.000 euros pels ajuts a les entitats, clubs, associacions i escoles de la comarca, a banda dels recursos que es destinen a menjadors escolars.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

14 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 15: Celsona 554

Comarca Redacció

Amb els Governs Territorials es fa realitat la participació del món local en la planificació i la direcció del sistema sanitari i es vol contribuir a la millora de la salut de la seva població

El Govern ha aprovat la constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut del Bages-Solsonès i n’ha aprovat els Estatuts. La creació d’aquest consorci és un pas més en la descentralització del sistema sanitari català, que té previst formalitzar un total de 37 Governs Territorials. Amb aquest, ja són 11 els ens constituïts (Osona; la Garrotxa; el Baix Vallès; el Garraf; l’Alt Urgell; Lleida; el Baix Llobregat Litoral; el Baix Empordà; el Baix Camp, i el Montsià), i al llarg d’aquest any s’enllestirà la resta.

Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i la gestió del sistema sanitari, creant un marc de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu als ajuntaments en la política nacional de salut i per

El Govern aprova la constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut del Bages-Solsonès

això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l’adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut.

Amb la creació d’aquest tipus de consorcis, el Govern vol contribuir a la millora de la salut dels ciutadans del seu àmbit territorial. Les seves funcions bàsiques que inclouen, com a mínim, atenció primària, hospitalària i sociosanitària, són l’ordenació i la coordinació dels recursos per garantir la millor prestació dels serveis sanitaris.

Aquests governs tenen un abast territorial definit que parteix, orientativament, de la delimitació pròpia de les àrees bàsiques de salut (ABS) i de les comarques, i d’un dimensionat que inclogui com a mínim l’atenció primària, l’hospitalària i la sociosanitària. El Govern del Bages-Solsonès comprèn una població de 195.841 habitants.

El Pacte per a la Salut del Bages- Solsonès es va signar el 27 d’abril de 2006 entre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i els municipis d’ambdues comarques.

El Consell adjudica els contractes d’ampliació de l’abocador i de l’Arxiu Comarcal

La Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 10 d’octubre de 2007, ha adjudicat el contracte per a l’execució de les obres d’ampliació del dipòsit comarcal del Solsonès, al TM de Clariana de Cardener i la gestió d’aquest dipòsit, mitjançant procediment obert i en forma de concurs, a Depurambi Ibérica, SL, M. y J. Gruas, SA i Ingeniería y Tratamientos de Valorización, SL, que han constituït la unió temporal .M. Y J. GRUAS, SA., .INGENIERÍA Y TRATAMIENTOS DE VALORIZACIÓN, SL. I .DE-PURAMBI IBÉRICA, SL,. .UNIÓ TEMPORAL DE EMPRESAS., abreujat .UTE SOLSONES NET., per la quantitat de 2.000.000,00 . pel que fa a les obres i 17,99 ./tona/any, IVA inclòs.

La Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 29 de desembre de 2007, ha adjudicat el contracte per a l’execució de l’obra titulada: .Projecte bàsic i d’execució per a l’ampliació de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, en una part del Seminari Vell, seu del Consell Comarcal del Solsonès, 2a fase., mitjançant procediment obert i en forma de concurs, a l’empresa Constructora Auxiliar de Obra Pública, SL, per la quantitat de 202.489,81 ., iva inclòs.

Pinell Ajuntament de Pinell

Reunió de l’equip de Govern amb els veïns del poble de Pinell

L’equip de govern de Pinell ha quedat molt satis-fet en veure que s’omplia el local social a la reunió del dissabte passat amb els veïns del municipi.

Un dels objectius de l’actual equip de govern és fer reunions periòdiques amb els veïns per tenir-los informats de les actuacions que es fan en el municipi i poder-los escoltar.

L’alcalde, Benjamí Puig, va començar explicant com s’havien trobat el consistori, tots els problemes que han tingut i com els han anat solucionant. Remarcant que administrativament era un desastre, va fer un repàs d’obres que havien quedat penjades de l’antic equip de govern i que ara s’estan executant, també va comentar la feina que estan fent i el que volen dur a terme aquest any. Com a objectius prioritaris, es vol portar a terme l’ampliació del local social, el parc infantil, canviar les bústies del municipi, activar la web municipal (ara inexistent) i promocionar el turisme amb uns llibrets o tríptics informatius. Després de tractar uns quants temes d’interès que afecten al municipi, es va fer una explicació detallada de l’estat de comptes.

Per acabar, precs i preguntes, on van intervenir els veïns exposant necessitats, inquietuds i suggeriments que van ser escoltats per l’equip de govern.

15554 - Divendres, 01-02-2008

Page 16: Celsona 554

Els 14 alcaldes del Solsonès -a excepció del de Solso-na- podran rebre un sou fix mensual per part de l'administració autonòmica si finalment s'aprova el decret que està elaborant el Departament de Governació de la Generalitat.

La mesura, que abasta tot Catalunya, permetrà que tots els alcaldes de municipis inferios als 2.000 habitants que ho sol.licitin, puguin percebre un sou mensual brut de fins a 1.430 euros sempre i quan s'acullin a la dedicació exclusiva.

L'avantprojecte de decret que prepara Governació esta-bleix un salari mensual fix en funció de la població de cada mu-nicipi. Així els alcaldes de poblacions inferiors als 500 habitants podran rebre una retribució mensual de 1.012 euros mentre que els alcalde que gestionen municipis d'entre 501 i 1.200 habitants podran percebre un salari de 1.430 euros al mes. Aquests trams, però, es fixaran, també, en funció del pressupost que té assig-nat cada ajuntament. El sou es repartiria en 12 mensualitats i l asegurat social anirà a càrrec de cada ajuntament.

Al Solsonès s'hi podrien accollir tots els alcaldes de la comarca amb l'úncia excepció de la capital solsonina que supera els 9.000 habitants. A la província de Lleida, està previst que

La Generalitat vol donar un sou als alcaldes dels municipis petits

Les retribucions només s'atorgaran als alcaldes de muncipis menors de 2.000 habitants

Entrevista a Marià Torra, alcalde del municipi amb menys habitants (130) del Solsonès

Què li sembla la mesura de fixar un sou per als alcaldes dels petits muncipis ?En principi trobo bé que es destinin diners i recursos als muni-cipis petits. Molts ajuntaments tenen dificultats per trobar fonts de finançament, i això, encara es nota més en les poblacions petites. Així que aquesta mesura crec que pot ajudar a millorar aquesta situació.

És suficient?De moment el decret no està aprovat i encara poden canviar coses. Penso que seria bo deixar una porta oberta a reconèixer, també, la tasca que fan els regidors perquè ells també dediquen molt temps i esforços a l'activitat municipal.

La mesura només afectarà als alcaldes amb dedicació exclu-siva. Això pot ser un impediment per sol.licitar l'ajuda?Penso que sí perquè en municipis petits és difícil que els alcaldes puguin tenir dedicació exclusiva a l'ajuntament. A més, les xifres que de moment hi ha damunt la taula no són molt elevades i no tothom podrà deixar la seva feina sense que això els suposi perdre capacitat econòmica.

Aquesta mesura pot convertir la tasca dels alcaldes en una professió?Tot el que sigui avançar cap a la professionalització de la gestió municipal és positiu. Ara bé, la majoria de persones que ens de-diquem a la política municipal en poblacions petites ho fem més per vocació de servei que per viure d'un càrrec. No hem cobrat mai res i fem aquest tasca perquè ens agrada i ho sentim.

Com s'hauria de plantejar aquesta mesura?Potser s'hauria d'haver enfocat d'una altra manera i destinar aquests recursos per una partida oberta que permetés destinar-los a la dedicació dels diferents regidors del consistori.

Pot ser que hi hagi més gent que es vulgui dedicar a fer política?És possible, però la tasca municipal és feixuga i tot i el compo-nent vocacional que té, exigeix hores i dedicació que amb un sou potser tampoc no es podria compensar.

la mesura pugui beneficiar a gairebé 200 alcaldes de municipis de menys de 2.000 habitants i a Catalunya podrà repercutir en més de mig miler d'ajuntaments.

La Generalitat podria destinar uns 10 milions d'euros (1.600 milions de pessetes) anuals per pagar les retribucions dels alcaldes de petits municipis. En el transcurs d'aquest trimestre, els ajuntaments beneficiaris podrán acollir-se a les ajudes que preveu el decret elaborat pel Departament de Governació.

"seria bo reconèixer també la tasca que fan els regidors"

Imatge de l'ajuntament de Llobera

Comarca Josep M. Montaner i Reig

16 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 17: Celsona 554

17554 - Divendres, 01-02-2008

Page 18: Celsona 554

Del Canadà al SolsonèsQuatre noies canadenques de 16 anys han compartit aquesta setmana a l’IES Francesc Ribalta la cultura del seu país amb l’alumnat de l’institut

Aquestes noies estudien el cinquè nivell de secundà-ria (l’equivalent a 1r de Batxillerat nostre) en una escola de Montreal, el College Sainte-Anne de Lachine, que ofereix dins l’oferta educativa un programa exclusiu al Quebec, que du per nom DéfiMonde i és d’un nivell exigent per tal de respondre a les necessitats d’un cert tipus d’alumnes que tinguin alhora bones aptituds escolars i un interès marcat per l’enriquiment de la seva cultura personal.

L’alumnat al cinquè any realitza un projecte que consis-teix en un viatge on posen a prova totes les seves aptituds.

Van escollir Solsona perquè una de les noies ja va estar a la nostra ciutat l’estiu passat, amb motiu de les vacances. L’objectiu d’aquesta estada, que és de vàries setmanes, és viure una experiència cultural en un altre país, una altra llengua, tot presentant el Canadà i ajudant a practicar l’anglès i el francès als alumnes del país.

Tot i que han trobat algunes diferències entre Catalunya i el Canadà, els agrada molt el nostre país i s’emportaran un bon record.

Participació a les classes de l’institutDurant aquesta setmana, les visitants canadenques han

assistit a les classes de francès i d’anglès de l’institut, oferint una xerrada i un audiovisual sobre el Canadà, responent a les

L’Emilie Ruddick, la Isabelle Nault, la Vanessa Knight i la Isabelle Lachance, al vestíbul de l’IES Francesc Ribalta

Amb una de les classes de l’institut

preguntes que l’alumnat solsoní els feia, i alhora, elles també demanaven coses i s’interessaven . De fet, han ressaltat la sim-patia i la curiositat dels nois i noies, que han mostrat una gran participació

Quan tornin al Canadà, hauran de fer un dossier i un tre-ball, com a seguiment de l’activitat, ja que han de provar que han sabut adquirir una bona cultura general, sabent fer presentacions públiques i utilitzant fàcilment les eines informàtiques.

Comarca Ramon Estany

18 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 19: Celsona 554

Parròquia i Bisbat Ramon Estany

La Diòcesi de Solsona celebra la Jornada de la Vida Consagrada

El proper dia 3 de febrer, diumenge, la diòcesi de Solsona celebrarà la Jornada de la Vida Consagrada, jornada en la que les comunitats parroquials pregaran també especialment pels consagrats i consagrades de la Diòcesi. Amb aquesta finalitat s’han preparat uns punts de trobada a Navàs, Berga, Súria, Solsona, Cervera, Tàrrega i Mollerussa, per facilitar la participació, així com materials tramesos per la Secretaria General de l’URC com a ajuda per aquestes celebracions.

La Companyia de Maria, de Solsona, celebrarà el dia 2 de febrer, a la tarda, un be-renar de germanor, les Vespres i una Missa. La casa del Seminari, a Solsona, celebrarà les Vespres i el berenar de Germanor, el dia 3 a la tarda.

Recés Espiritual de QuaresmaEl proper dia 2 de febrer tindrà lloc

el Recés Espiritual de Quaresma, dirigit pel P. Manel Bonilla, religiós carmelita de la Comunitat de Tàrrega. Serà a la Casa Seminari de Solsona, i començarà a 2/4 d’11 amb l’oració de Laudes i acabarà a les 5 de la tarda, amb les Vespres.

Adéu, RosaRosa:

Us estimo i no sé què faré per apartar els meus somnis, somnis que eren realitat, a totes hores, sempre tinc un record vostre, faci el que faci sempre sereu la meva padrina.

Amb els meus somnis, penso, parlo però no em responeu i plorant em desperteu.

Em costa d’entendre que us n'heu anat si vagi a on vagi esteu davant.

Teniu el cor net i recordo la vostra imatge serena, les tardes i els dies juntes, la vostra mirada, la manera de donar consells, tant els petits com els grans, la generositat i la manera més humil de fer les coses i preocupar-vos de tots nosaltres.

Vull guardar tots aquests records dins meu i pensar que he estat molt feliç tots aquests meus 40 anys al vostre costat.

Us estimaré sempre.

En recordança:El més sincer agraïment a totes les persones que ens han

fet costat al llarg d’aquests 2 anys. Moltes gràcies a tothom; Família i amics de la iaia centenària.

En recordança

CanaldaLa Candelera i Sant Blai- Diu-menge vinent, 10 de febrer, farem la benedicció de candels i fruits.

ClaràLa Candelera i Sant Blai- Aquest diumenge, dia 3, a les 12, Missa i benedicció de candeles i fruits.

CastellvellFesta de la Candelera - Aquest diumenge, 3 de febrer, Missa a 2/4 de 12, amb benedicció de candeles i processó.

La ComaPresentació del Senyor- Aquest dissabte, 2 de febrer, Missa i bene-dicció de candeles.Sant Blai- Aquest diumenge, dia 3, Missa i benedicció de fruits.

La Mata (Llinars)Festa de la Candelera i Sant Blai- Aquest dissabte, 2 de febrer, Missa i benedicció de candeles i fruits.

La SelvaSant Blai, a Marsinyac- Aquest diumenge, 3 de febrer, a 2/4 d’1, Missa i benedicció de fruits.

La Torreta (Preixana)La Candelera i Sant Blai - Aquest diumenge, dia 3, a les del 10 matí, Missa i benedicció de candeles i fruits.

MadronaLa Candelera i Sant Blai- Aquest dissabte, 2 de febrer, a les 6 de la tarda, Missa amb benedicció de candeles i fruits.

MontpolFesta de la Candelera al Santuari de Massarrubies - Aquest diumen-ge, 3 de febrer, celebrarem la festa de la Candelera i de Santa Àgata. A les 12 del matí, benedicció de les candeles a l’atri, Missa i, en acabar, benedicció del pa de Santa Àgata.

SolsonaFesta de la Candelera - Aquest dissabte, 2 de febrer, es farà la be-nedicció de les candeles a la Missa del Claustre de les 10 del matí i a la Missa de la Companyia de Maria de 2/4 de 7 del vespre, que presidirà el Sr. Bisbe amb motiu de la Jornada de la Vida Consagrada.Sant Blai- Aquest diumenge, 3 de febrer, a la Missa de les 10 de la Cate-dral, es farà la benedicció de fruits i es venerarà la relíquia de Sant Blai.

19554 - Divendres, 01-02-2008

Page 20: Celsona 554

El Reportatge Josep M. Montaner i Reig

Una fotografia mostra l'antic portal d'Anníbal de Solsona

La troballa apareguda al fons de l'arxiu Salvany revela l'existència d'una torre de planta rectangular adossada a la muralla de la ciutat

Una fotografia de Solsona de l'any 1917 ha permès documentar gràficament el desaparegut Portal d'Anníbal de la ciutat i l'existència d'una torre defensiva adjacent de la qual fins ara no s'en tenia cap constància documental.

La imtage, que s'ha trobat al fons de l'Arxiu Salvany de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona -digitalitzat recentment i que es pot consultar per internet- mostra part de l'antiga muralla medieval de Solsona, a més d'un portal d'entrada a la ciutat i una torre de planta rectangular, a la zona on actualment co-mença el carrer de la Regata, davant de la carretera de Bassella.

Precisament l'aparició de la torre ha despertat l'interès dels arqueòlegs i his-toriadors "ja que corrobora l'existència d'una construcció de la qual només se'n tenien referències escrites", ha assegurat l'arqueòleg munici-pal, Pere Cascante. A més, la torre que apareix a la imatgeés de planta rectangular "quan fins ara s'havia cregut que la muralla de Solsona hauria estat flanquejada només per torres semicirculars", ha subratllat Cascante.

A més de confirmar l'existència de torres defensives de planta rectangular a les muralles de la ciutat medieval, la imatge permet situar l'origen d'aquetes torres entorn al segle XIV ja que en recintes emmurallats "van començar a ser substituïdes per torres circulars, més resistents i fàcils de defensar, a partir del segle XV", ha remarcat Cascante.

Portal d'Anníbal, Romà o del MartellEl Portal d'Anníbal ja apareix en una fotografia publicada

a la fi del segle XIX i inicis del segle XX en el llibre Solsona i el Solsonès en la Història de Catalunya d'Antoni Llorens i Solé i era conegut també amb els noms de Portal Romà o Portal del Martell. Tot i això, "la fotografia apareguda al fons Salvany és més interessant ja que mostra tot el pany de muralla i la torre rectangular adjacent", comenta Cascante. El Portal d'Anníbal era un portal secundari d'accés a la ciutat que connectaria el nucli de Solsona amb la zona dels horts i de la Ribera.

El nom d'Anníbal es deuria al sobrenom amb que els estudiants del seminari batejaren posteriorment aquest portalper intentar recordar -a manera de llegenda- que Solsona fou un dels indrets per on va passar Anníbal, el cabdill cartaginés que amb els seus exercits va travessar els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itàlia on va combatre els romans durant la segona guerra Púnica, dos-censt anys abans de crist.

Antic Portal d'Anníbal de Solsona. Foto cedida pel Consell Comarcal del Solsonès i l'Arxiu del Fons Salvany

Foto del Portal apareguda al llibre del Doctor Llorens

20 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 21: Celsona 554

Cascante però, ha descartat aquesta hipòtesi ja que antigament era habitual incorporar a la toponímia local noms de fets o personatges històrics rellevants "per tal que fossin recordats" encara que "no coincidissin amb la història real", remarca Cascante.

L'explicació sobre l'origen d'aquest portal d'època me-dieval, i no romana, es trobaria als segle XIV, moment en què es basteix la muralla que ha arribat fins als nostres dies. Segons Cascante, el portal d'Anníbal comunicaria amb el Portal de la Vall de l'Hort -que es va excavar recentment a l'entorn de la plaça de Santa Llúcia- a través del pas de ronda paral.lel a la muralla. Aquest pas es convertiria posteriorment en un carrer anomenat carrer del Martell.

La importància de la troballa rau en el fet que demostra que al pany de muralla de l'actual carretera de Bassella i del Vall Fred de Solsona "s'hi van bastir antigamnet torres de planta rectangular", ha assegurat Cascante. A més, Cascante ha re-cordat que aquesta idea ja es va començar a perfilar arran de la intervenció arqueològica que es va realitzar a l'actual Plaça de Santa Llúcia i Carretera de Bassella, que va posar al descobert

El Reportatge Josep M. Montaner i Reig

La troballa de fotografies, imatges o documents antics té una importància cabdal per la feina d'arqueòlegs i his-toriadors, ja que els permet conèixer elements del passat que no han arribat fins els nostres dies.

La imatge del Portal d'Anníbal o del Martell ha estat trobada al fons de l'Arxiu Salvany de la Biblioteca Nacional de Catalunya per Joan Mondragón, afeccio-nat a la història i impulsor d'un projecte per recuperar el patrimoni cultural de la comarca que compta amb el recolzament del Consell Comarcal del Solsonès.

El fons Salvany disposa de més d'un centenar de fotografies del Solsonès realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX per Josep Salvany, metge nascut a Martorell l'any 1866 i afeccionat a la fotografia. El fons, que ha estat digitalitzat recentment, es pot consultar per internet a l’adreça: www.bnc.es/digital/salvany/

Segons ha explicat l'arqueòleg municipal, Pere Cascante "aquests documents són una ajuda molt va-luosa per la nostra feina ja que ens permeten conèixer com eren les cases, els carrers i alguns dels espais de la ciutat ara desapareguts".

Altres arxius als quals els ar-queòlegs i historiadors recorren sovint per conèixer el passat de la ciutat de Solsona són el fons de l'Arxiu Mas a

Fotografies, dibuixos i documents. Fonts d'informació per arqueòlegs i historiadors

Barcelona, l'arxiu fotogràfic dipositat al Servei del Patrimoni Arquitectònic Lo-cal de la Diputació de Barcelona i altres arxius particulars com el del laboratori fotogràfic de Solsona, Ressol

A més, pel que fa al passat urbanístic de Solsona, Cascante destaca també la do-cumentació existent a l'arxiu de Simancas, on es conserva un plànol de la ciutat de Solsona de l'any 1743. Aquest document "és una autèntica guia de la ciutat, tal com era fa 250 anys" subratlla Cascante. El plànol de Simancas conté abundant informació sobre la disposició i noms dels

carrers, la situació de palaus i cases senyorials, així com, els temples, la muralla i els portals de la Solsona del segle XVIII.

Però a banda de les fonts docu-mentals, Cascante destaca també les excavacions que s'han anat realitzant a la ciutat. Intervencions recents com les realizatdes al Pou de Gel, la carretera de Bassella, la plaça de Santa Llúcia o Cal Carreres han ajudat a documentar científicament i recuperar un part de la història de Solsona avui desapareguda.

els vestigis d'una torre rectangular al costat de l'antic portal de la Vall de l'Hort.

La destrucció de l'antic portal d'Anníbal o del Martell s'hauria produït, segons explica Cascante, a inicis del segle XX quan a partir "dels nous eixamples urbanístics projectats a Solsona" les velles muralles i portals van resultar un obstacle per l'obertura de nous carrers a la ciutat.

Zona actual on es trobava el Portal d'Anníbal

Plànol de la Solsona del s.XVIII de l'arxiu Simancas

21554 - Divendres, 01-02-2008

Page 22: Celsona 554

Amb aquest acte, el Carnaval agraeix a aquells que d’una forma desinteressada el fan possible i sense els quals no es podria fer realitat. Gràcies a la seva feina, la seva il.lusió, empenta i participació, entre tots fan que el Carnaval de Solsona sigui un referent de tot el país. Aquest any, el Carnaval celebra un aniversari. Fa 25 anys que el Tòfol nano corre amunt i avall, i també fa 25 anys que una colla d’amics viuen i disfruten de la festa amb la mateixa bata i nom: són la comparsa del Gegant Boig.

La gala es va iniciar a l’entrada del Teatre Comarcal amb una recepció amb cava i patates fregides i l’animació musical d’unes guitarres. A continuació es va poder veure un curtmetratge dedicat al Gegant Boig, i l’acte va continuar amb

El Carnaval reconeix la Comparsa del Gegant BoigLa festa del lliurament dels Bojos va obrir els actes del Carnaval 2008 a Solsona, amb una celebració

especial dedicada a la comparsa del Gegant Boig, que enguany compleix 25 anys. La pel.lícula de L'ombra del Gegant Boig ja es pot veure al Youtube

el lliurament dels premis de fotografia, cartell i Bojos, així com el sorteig d’un viatge en globus. Tot amenitzat amb l’humor i la gràcia d’un grup que a l’estil La Cubana, anava presentant els diferents actes.

L’espectacle va cloure’s amb l’actuació del grup humo-rista El cansancio, que va fer gaudir un teatre comarcal ple a vessar de públic.

Carnaval 2008 Ramon Estany

Teatre per començar el Carnaval

Dissabte al vespre, més de 150 persones van gaudir amb la comèdia “Pintors Pintats”, adaptació de Dario Fo represen-tada pel grup teatral de Navès Coll d’Arques.

El repartiment per ordre d’aparició va ser:Jordi (maniquí): Carles Tristany - Llúcia (vídua): Roser Clotet - Eudald (pintor): Xavier Tristany - Joan (jefe): Xavier Casa-font - Sr. Llorenç: David Solé - Anna: Alba Casafont Sònia: Clara Ballarà - Daina: Mireia VilaPresentació: David Solé, Clara Ballarà, Mireia Vila

22 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 23: Celsona 554

Des de l’any 1984, l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona va decidir homenatjar aquelles persones que d’una manera o altra havien destacat dins la festa, tot fent-los lliurament d’una reproducció en miniatura del símbol del Carnaval solsoní, el gegant Boig. Des de llavors, fins als nostres dies, amb l’excepció de l’any 2006, s’han anat repartint aquestes estatuetes per agrair la tasca de persones,

Gegant Boig N. 131 GOGISTES SOLSONINS

“Per haver-nos venut millor les entrades, per conèixer les guixetes de la Xelsa millor que ningú”

Una entitat molt especial. Tot i ser amics de la música més espiri-tual, durant una colla d’anys no es perdien cap concert de carnaval, i a més a més són els primers d’arri-bar, puntuals, amables i eficients.

Lliurament dels Bojos

comparses i entitats que han donat suport a la festa sense demanar res a canvi.

Aquest any s’ha volgut reconèixer d’una manera especial la feina i la dedicació d’algunes comparses. La primera a rebre aquest guardó va ser la comparsa del Gegant Boig el 1986 i des de llavors l’han rebut altres comparses per la seva aportació i les ganes de col.laborar amb el Carnaval.

Gegant Boig N. 134 DAVID PORREDÓN

“Per ser el Carnestoltes del 2007, per ser el més jove de la història i per la seva amabilitat i estima per a tots”

L’últim guardonat d’aquest any és una persona que de ben segur, va viure el Carnaval de l’any passat d’una manera diferent. Primerament perquè durant unes hores el va viure darrera la barra, i després, perquè el van vestir d’una manera diferent a la manera que vesteix normalment, i finalment, perquè va ser el rei per uns dies.

El seu somriure i el seu entusiasme va ser per tots el millor regal que un Carnes-toltes podia regalar.

Gegant Boig N 133 ELS MECÀNICS“Gràcies a ells, la gent de Solsona puja any rere any a les

carrosses de Carnaval”Una tasca que la majoria de la gent no veu però que és

imprescindible. Vestits amb els seus monos de taller i amb el seu bon humor aquests quatre joves fan miracles amb els motors i la maquinària de les carrosses.

Gegant Boig N. 132 GENÍS COLELL

“Per haver donat color als nos-tres Carnavals. Per posar els seus tocs decoratius sempre que l’hem necessitat. Per treballar envoltat de pintures i sprais i per tots els grafittis que ha fet pel Carnaval”

La persona responsable de po-sar el toc de color als Carnavals. És l’artista dels dibuixos de les noves carrosses. L’home dels sprais i de les pintures. Ningú no sap com s’ho fa per convertir els laterals dels au-tocars i carrosses en obres d’art.

Carnaval 2008 Ramon Estany

23554 - Divendres, 01-02-2008

Page 24: Celsona 554

Els patrocinadors del sorteig del viatge en globus, TB Assessors i Immostudi i BBVA, amb el guanyador del premi, Jordi Vilà

Lliurament dels premis dels concursos de fotografia i cartell de Carnaval

Carnaval 2008 Ramon Estany

Carina Montilla, autora del cartell d'enguany

Benvingut Xandri Joan Peralta recull el premi \Xavier Segués recull el premi

Agustí Padilla recull el premi Antoni Targarona recull el primer premi. Antonio Chaparro, un altre fotògraf local

24 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 25: Celsona 554

Fa 25 anys, a l’Aixeta, el dimecres de Carnaval de 1983, una colla de carnavaleros entusiastes van decidir muntar una comparsa. L’objectiu era clar: treballar per fer més gran el Carnaval de Solsona. I qui podia ser el seu gran patró? Cap altre que el Gegant Boig. L’any següent, el 1984, la comparsa del Gegant Boig sortia al carrer. En aquests 25 anys molta gent ha dut la bata vermella i verda. El Carnaval de Solsona ha anat creixent i han estat moltes les comparses que han nascut. Avui es fa un homenatge als fundadors i presidents, per haver fet possible aquest aniversari.

25 anys de bates vermelles i verdes

Carnaval 2008 Ramon Estany

Fundadors i expresidents: Albert Escamilla (A.C.S), Miquel Àngel Manzano, Joan Francesc Manzano, Marià Jounou, Josep Maria Gilibets, Xavier Pallarès, Teresa Cots, Joan Mujal, Jesús Altarriba, Joan Ramon Andreu. President honorífic: Robert Ribalta

Tots ells van anar pujant a l’escenari per recollir de mans de la presidenta actual, la Teresa Cots, la boina de la comparsa i un mam, la mascota. En nom d’Albert Escamilla, que ja no és entre nosaltres, recolliren els records les seves filles, l’Helga i la Gal.la.

25554 - Divendres, 01-02-2008

Page 26: Celsona 554

El Tòful Nano estrena ball aquest Carnaval

Una de les novetats del Carnaval 2008 serà l’estrena d’un nou ballet, el del Tòful Nano.

La música i l’arranjament ha anat a càrrec del Roger Mas i el Xavier Guitó. La coreografia, ha estat feta com tots els ballets de Carnaval, pel Josep Dalmau (Rendé).

Dalmau, que ha fet a més la música dels ballets de la Festa Major (óssos, nans, áliga i Drac ), avisa que es tracta d’un vals que acaba amb una música molt alegre que recorda la popular tonada d’un lloc proper i conegut.

La vaqueta recupera el seu ball

Un altre element del carnaval que ballarà serà la vaqueta. S’ha recuperat un ball oblidat, que també havia fet el Rendé, i que ja ningú no recordava.

Les gallines tindran el seu ball

El músic solsoní Joan Miquel Villaró ha fet l’arranjament d’una música que de ben segur que agradarà. Es comenta que és una mena de poupurri de cançons conegudes que parlen de les gallines.

Carnaval 2008 Ramon Estany

L'espurna del Mia

La imatge de la plaça ja es pot veure per TV Cable i per Internet

La càmera de la plaça ja es pot sintonitzar al canal local de TV Cable. Aquesta imatge ens la ofereix Indesol-TV Cable i Produccions l'Ull Digital i ja és habitual als últims anys. En-guany la han instal.lada en una altra cantonada on es millorarà la visió dels ballets i de la gent que hi ha.. La imatge, com veieu a la fotografia, també es pot veure, en rigorós directe, des la web. a Http://www.elsolsones.net on hi ha l'apartat de Televisió i on es veu la retransmissió del carnaval arreu del món. Aquest servei és possible gràcies a la col.laboració de Produccions l'Ull Digital, Indesol TV Cable i Celsona Informació.

26 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 27: Celsona 554

Motoball

MOTOBALL 08Tots els jugadors de la selecció Carnavalera de l’equip

internacional de Motoball resten convocats per al partit del dilluns dia 4 de gener a les 8h a la plaça del camp.

Seria un detall que confirméssiu l’assistència al tel. 639478272, Lluís).

GAS I BON CARNAVAL

Carnaval 2008 Ramon Estany

Concurs del dibuix del 25è aniversari del Tòfol Nano (Carnaval 2008)

En motiu del 25è aniversari del Tòfol Nano, la comparsa va fer un concurs de dibuix entre els nens de 3r. i 4rt de primària de les escoles de Solsona.

Els guanyadors, han estat:1er Premi: Ferran Moreno2n. Premi: Raquel Pleixats3r. Premi: Pol Solé

Els dibuixos participants es podran veure a la Sala d’Exposicions d el’Ajuntament

DIVENDRES 1 DE FEBRERVERIFICACIÓ - 18:02hBAIXADA DE BOITS - Hora: 18:57hTot seguit... BALL DE LA PATACADACONCERT DE CARNAVAL amb “Ron Vudu”+“Xitxarel.los” +“Hotel Cochambre” - 00:04 - SALA XELSA

DISSABTE 2 DE FEBRERDurant lo matí... NEU MUNTANT... CONCURS DE K-TIFES - 11:01h -PLAÇA DEL 3R’s IV MOSTRA GASTRONÒMICA-14:07h -PL. MAJOR JOCS REUNITS - 16:03h - CARRERS DEL NUCLI ANTIC PUJADA D’AUTORITATS-18:31h. DES DE L’AJUNTAMENT ARRIBADA DE S.M. CARNESTOLTES19:04h.- CARRETERA DE TORÀ Seguidament... NOMENAMENT DEL MATARRUC D’HO-NOR, BRAMADA i BALLETS - PLAÇA DEL CAMP Tot baixant... PENJADA DEL RUC - TORRE DE LES HORES En acabar... INAUGURACIÓ D’EXPOSICIONS - SALA D’EXPOSICIONS DE L’AJUNTAMENT GRAN BALL DE CARNAVAL amb “Swing Latino” + “Sexyphonics” ESPECTACLE “GLANDE SORPRESA” A LA MITJA PART - 23:99 Lloc: SALA XELSA

DIUMENGE 3 DE FEBRER ...UN CARNAVAL AMB AIRES DE TROBADA...Als vols de les 8 del matí... TRONADA i BALL DE L’ES-CALDAT amb “Jordi Caselles” - PLAÇA MAJOR PLANTADA DE GEGANTS - 09:37h. Lloc: PLAÇA DEL CAMP Seguidament... PASSACARRERS I BALLETS Quan siguem a la Plaça... SERMÓ DE CARNAVAL PLAÇA MAJOR Tot seguit... PUJADA I FINAL A l’hora de dinar... DINAR DE GEGANTERSCONTRADANCES 17:07h.- INICI A LA PLAÇA DEL CONSELL TALLER INFANTIL - 18:08h. - SALA XELSA CAPTA DE GEGANTS - 20:04h. -DES DEL PORTAL DEL CASTELL CONCERT amb “Day Dream Age” - 22:02h. - PL. MAJOR

DILLUNS 4 DE FEBRER - CARNAVAL INFANTILESMORZAR, BALL DE L’ESCALDAT i ESPECTACLE INFANTIL amb “Jaume Barri” - 08:47h. - SALA XELSA BAIXADA D’AUTORITATS 10:43h. - INICI A L’AJUNTAMENT ARRIBADA DE S.M. CARNESTOLTES i LA MISS FO-RASTERA DE FORA amb “Pepsicolen” - 11:17h. - AVIN-GUDA DEL PONT SERMÓ i BALLETS - 12:13h. - PLAÇA MAJOR En acabar... PENJADA DEL RUC -TORRE DE LES HORES CONCURS INFANTIL DE DISFRESSES amb “Pepsicolen” 16:01 - SALA XELSA CORREFOC INFANTIL 19:00h. DESPENJADA DEL RUC 19:34h. - TORRE DE LES HORES MOTOBALL3 - 20:03h. - PLAÇA DEL CAMP AL K-RRER, Ier CONCURS DE GRUPS MUSICALS 22:03h. - PLAÇA MAJOR

DIMARTS 5 DE FEBRERCOCA, FIGUES I VI BLANC 11:59h. - INICI A LA PLAÇA DEL CAMP FOC AL CARRER - 20:02h. - CARRERS DEL NUCLI ANTIC GRAN BALL DE DISFRESSES amb “La Banda del Drac” i a la mitja part... ELECCIÓ DE L’HEREU + ENTREGA DEL TESTAMENT - 23:32h. Lloc: SALA XELSA

DIMECRES 6 DE FEBRER - DIMECRES DE CENDRACAPELLA ARDENT - 11:01h.LA CRIDA 11:58h. - PLACES i CARRERS DE SOLSONA JUBILATS AL LLORO, GRAN BALL DE JUBILATS 16:02h. - SALA XELSA VETLLA I COMIAT - 18:58h. - CAPELLA ARDENT PROCESSÓ i ENTERRAMENT 19:29h. - DES DE LA CAPELLA ARDENT XIM PAM PUM XIUUU PATUM OHHH! 21:03h. - NOU PATÍ DE L’ESCOLA ( o no... ) BAIXADA i DESPENJADA 21:59h. - PORTAL DEL CAMP Fi De FeStA - 00:00h. - PLAÇA MAJOR

27554 - Divendres, 01-02-2008

Page 28: Celsona 554

Carnaval 2008 Ramon Estany

Les comparses vesteixen de Carnaval els carrers

Diumenge al matí l’activitat era frenètica pels carrers i places de Solsona. Calia deixar a punt l’engalanament dels carrers amb motiu del Carnaval i les diferents comparses tre-ballaven a bon ritme per vestir de festa amb motius originals i divertits l’interior del nucli antic de la ciutat. Després del dinar d’enramadors i engalanadors, es procedí a dur les banderes a la Xelsa. Se sortí de la plaça Major havent dinat (a 2/4 de 4 o dit d’una altra manera, a les 15:30h). Llavors es baixà en processó fins a la sala Xelsa amb la Patinfanjàs.

La comparsa dels Oriols

La Geganteta va penjar les trenes davant l'ajuntament

Aquesta és la relació de comparses i carrers engalanats.Gegant boig: Des del portal del Castell fins al Valentí Tòfol Nano: Des del Valentí fins a la Caixa Penedès.Mocós: Des de la Caixa Penedès fins a cal Davesas.Caníbals: C. St. Miquel - Matarrucs: C. St. Cristòfol - Gijos: St. Josep de Calassanç - Gallines: C. MirabaldaFogueretes: C. del Bou - Sugus Caran: C. Llobera (començant pel costat de la plaça i fins que en tinguin prou)Tinturerus: C. St.Llorenç (començant des de cal Sampare i fins que en tinguin prou) - Els 4 Bojos: C. de la Mare de Déu - De més verdes en maduren: C. St. Josep de Calassanç - Geganteta: Plaça de l'Ajuntament - Piratou’s: C. St. Pau

Una representació del Mocós

La comparsa dels Pira Tous La comparsa dels Tinturerus

Tancant la processó de banderes, la Geganteta

28 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 29: Celsona 554

Els arreventar-ho tot

Ep, la foto!

Les bates del Tòful nano

Les Suguscaran

Que contents que van els Margaritus

29554 - Divendres, 01-02-2008

Page 30: Celsona 554

10 anys de carnaval Celsona Informació

10 carnavals al Celsona.

La mirada crítica del Mia

Ja han passat 10 edicions en les que el Celsona ha fet ressò del Carnaval. Aquesta efemèride ens ha fet gràcia i per això us hem fet un recull dels 10 millors acudits del Mia fent referència al Carnaval, amb els 10 Matarrucs d'Honor que van venir aquells anys.

Bon Carnaval a tothom! Carnaval 1998 - Celsona número 42 - El Negre de Banyoles era el tema del dia que va acabar amb el seu trasllat del museu. També es parlava del Museu Geganter de Solsona... Els Matarrucs d'honor del 98 van ser la Marta Cáceres i el Xavi Díaz.

Carnaval 1999 - Celsona número 96 - Queixes generalitzades dels veïns per la brutícia, les pixades i vomitades a les entrades del casc antic de Solsona. Els Matarrucs d'honor del 99 van ser el Grup Musical Gossos

Carnaval 2000 - Celsona número 149 - Un anunci de l'associació de festes aixecava polseguera. Els que no tinguin llotja, no seuen. Els Matarrucs d'honor d'aquell any van ser la gent de Catalunya Cultura

Carnaval 2001 - Celsona número 200 - Els Follets de les Obagues oferien Els Pastorcills per primera vegada, paròdia que va arrasar com ho demostren les 4 edicions següents. Javier Gurruchaga de l'Orquesta Mondragón va ser-ne el Matarruc d'Honor.

30 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 31: Celsona 554

Carnaval 2002 - Celsona número 249 - Les tasques es prohibeixen i ja tenim tema. Albert Om, periodista, va ser-ne el Matarruc d'Honor.

Carnaval 2003 - Celsona número 302 - Per primera vegada es feia un Boig especial de plata. El Rei d'Espanya va ser uns dels Matarrucs més celebrats, encarnat per Toni Albà.

Carnaval 2004 - Celsona número 353 - Acabar el Carnaval i Eleccions a la vista. Van ser les eleccions de l'11-M. El Matarruc d'aquell any va ser Gerard Quintana de Sopa de Cabra.

Carnaval 2005 - Celsona número 402 - El Pou de Gel va ser cobert amb una lona negra per protegir-lo. El Matarruc d'aquell any va ser Enric Majó.

Carnaval 2006 - Celsona número 455 - L'alcalde de Solsona Jordi Riart no va ser present a l'obra dels Follets de les Obagues, La Passió segons Sant Ateu. El Matarruc d'aquell any va ser Antoni Bassas.

Carnaval 2007 - Celsona número 507 - El Sermó del Carnaval no és publicat al Celsona per decisió de la Junta. El Matarrucs van ser la Lloll Bertran i el Celdoni Fonoll.

31554 - Divendres, 01-02-2008

Page 32: Celsona 554

Olius Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera

Pregoner de Sant SebastiàEl dissabte dia 19 l’escriptor i president del Grup Excursionista d’Oliana

va ser l’encarregat de llegir el pregó a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. D’aquesta manera en Jordi Pasques i Canut va donar el senyal del començament de la festa de Sant Sebastià a la Seu d’Urgell. En l’esmentada capital durant tot el dissabte i diumenge es van dur a terme diferents actes en els quals va participar molt activament la Germandat de Sant Sebastià, creada l’any 1855.

En Jordi Pasques meditant

ExcursióEl passat 20 de gener

un grup de persones van anar a la Festa de Xató que se cele-brava a Vilanova i la Geltrú. Es portava a terme un “Concurs de Salses”. L’Àpat del dinar va ser a Vallirana i, com no podia ser d’una altra manera, va haver-hi Xató.

Vilanova i la Geltrú amb les típiques palmeres

Romàntic racó de Vallirana

32 554 - Divendres, 01-02-2008554 - Divendres, 01-02-2008

Page 33: Celsona 554

Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMECRES al migdia al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Societat

Ep, la foto! Ramon Estany

Aniversari a l'Spùtnik Aqui tots s'apunten als aniversaris

Celebrant aniversari a l'Aixeta Feliç aniversari, Betlem i Sara

De València a l'SputnikEp, la foto

Un gran equip de futbol

Aquest amor de persona fa

18 anyets.Felicitats de

part de les teves nenes.

33554 - Divendres, 01-02-2008

Page 34: Celsona 554

Educació Formació d’Adults

Carnaval al Centre de Formació d’Adults

Aquesta setmana els alumnes de Català llindar han volgut iniciar el carna-val a les seves classes, amb indumentàries apropiades a la festa. Després de treballar molt també hi ha hagut temps per riure, cantar i ballar. Des del Centre us desitgem un BON CARNAVAL a tothom.

Cartellera

Sopar de COU curs 85-86 Dia 23 de febrer, dissabte.Interessats truqueu al 677 827 978 (Ramon Estany)

Dissabte que ve, al Casal Popular la Fura, hi haurà un concert a 2/4 d’11 del vespre amb el “Xivatazo”, i a les 12h, començarà un altre concert amb “Histèria i els ninots”.

Convocatòria de proves de llengua catalanaper al 2008

Aquesta setmana (DOGC núm. 5059, de 30 de gener) ha sortit publicada la resolució per la qual es convo-quen les proves per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

Com en els dos anys anteriors, la data de les proves s’escaurà entre els mesos de maig i juny, ja que només hi ha una única convocatòria per a cadascun dels certificats generals: bàsic (A), elemental (B), intermedi (B), suficiència (C) i superior (D).

El termini d’inscripció comença dilluns vinent, dia 4 de febrer, i s’acabarà el dia 20 de febrer. En el web http://www.gencat.cat/llengua, clicant l’enllaç ‘certificats de català’, hi ha el text íntegre d’aquesta convocatòria.

Cursos de català per a adultsDel 4 al 14 de febrer es pot formalitzar al Servei

Comarcal de Català del Solsonès la inscripció als cursos de català presencials i a distància del segon quadrimestre febrer-maig.

Consorci per a la Normalització LingüísticaServei Comarcal de Català del Solsonès

Educació Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - SolsonaLIQUIDACIÓ TOTAL

ROBA TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

34 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 35: Celsona 554

Educació IES Francesc Ribalta

Teatre en anglèsAquesta setmana els alumnes de 1r i 2n d’ESO vàrem

anar al teatre comarcal, on vam assistir a la representació en anglès de l’obra “Romeo and Juliet”, a càrrec de la companyia IPA Productions, sota la direcció de Sue Flack. Es tracta d’una adaptació a l’actualitat i a l’anglès modern de la famosa obra de William Shakespeare. La història té lloc als carrers i cases d’una ciutat moderna, on els Capulet organitzen una festa i Romeu i Marcuito, uns nois de la família Montesco, s’infiltren d’amagat. Tibalt, cosí de Julieta, sospita de l’amor entre Romeu i Julieta i repta Romeu a un combat a mort; apareix Marcuito, a qui mata Tibalt. Després Romeu mata Tibalt. Romeu i Julieta s’acaben casant d’amagat a casa d’en Frare Llorenç. Després d’un malentès, Romeu es mata bevent una poció i, en veure’l Julieta, se suïcida.

Els alumnes, al principi, dèiem que no entendríem res de l’obra en anglès, però no va ser així perquè els actors voca-litzaven i s’expressaven molt bé.

Amb la posada en escena d’aquesta obra, els actors pretenen oferir als estudiants una representació totalment en anglès, amb la qual es diverteixin, per tal de motivar-los en el seu estudi de la llengua anglesa.

Per acabar, volem donar les gràcies als serveis educatius per fer possibles aquestes activitats.

Maria Garrido i Roger Davins

Tallers de sexualitat al Centre Sanitari

El dia 29 de gener, els alumnes de 3r d’ESO de l’IES Francesc Ribalta vam fer una visita al CAP, on ens van explicar diferents temes relacionats amb el món de la sexualitat. En primer lloc, vam fer un joc a través del qual vam conèixer la rapidesa amb què es poden contagiar les malalties de transmissió sexual. Després ens ensenyaren tots els mètodes anticonceptius que existeixen. A continuació vam parlar de la part afectiva de la sexualitat, mitjançant dibuixos i làmines. En resum, podem dir que vam aprendre que la sexualitat engloba molts aspectes: l’atracció d’una persona per una altra, la importància de la sexualitat amb amor, etc.

Realment ens ha semblat molt interessant, hem après moltes coses noves i volem agrair a tots els professionals del Centre Sanitari del Solsonès la seva dedicació a aquesta tasca.

Maria, Bianca, Ariadna i Elisabet

Llibres

Estem fent un llibre sobre la història de les germa-nes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotografia o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital?

Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic:

[email protected] [email protected]

Coneixes algú d’aquesta fotografia?

35554 - Divendres, 01-02-2008

Page 36: Celsona 554

Comerç i Empreses Natur House

Una dieta sana i equilibrada ajuda a millorar la figura

Vols perdre 11 talles en pocs mesos? Eliminar alguns quliets de més sense renunciar a cuidar

la teva salut? Amb Natur House pots. Un equip de professionals experts en nutrició t'assessoren

perquè puguis aconseguir el pes i la talla ideals sense haver de renunciar a menjar bé i de manera saludable.

A Natur House s'elaboren Plans Dietètics Personali-tzats d'acord amb la problemàtica específica de cada client i amb l'objectiu de proporcionar el màxim benestar i resultats desitjats.

Entra a la botiga que recentment han obert al Passeig Pare Claret número 18 de Solsona i aconsegueix la teva talla ideal. Sense dietes restrictives, sense prohibicions i amb un seguiment mèdic estricte aconseguiràs reduir el teu pes en pocs mesos i mantindre'l sempre.

El secret de l'èxit es troba en dissenyar un pla específic de nutrició adaptat a les característiques de cada persona i els resultats són immediats. Un expert en nutrició t'aconsellarà i t'ensenyarà a reduir i controlar el teu pes d'una manera salu-dable.

De manera fàcil i senzilla aprendràs a cuidar-te i a menjar de manera saludable i equilibrada. Natur House posa a la teva disposició un equip de metges, dietistes, farmacèutics, i tècnics

en nutrició perquè puguis aconseguir la figura que desitges. Per això, compta amb més de 170 dietes diferents que s'adapten a les necessitats específiques de cada persona i que et garanteixen una dieta sana i equilibrada

Natur House és una empresa líder en el sector de la die-tètica i la nutrició a Espanya, actualment està present a més de 15 països a tot el món i més de 300 professionals avalen la seva trajcetòria. Vine a Natur House: cuida't i millora la teva figura.

36 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 37: Celsona 554

Salut Anna Guitart Tristany Logopeda col.legiada 623

La deglució atípicaLa deglució atípica en els infants provoca en la majoria de casos maloclusions dentàries. La combinació

de la teràpia miofuncional realitzada pel logopeda amb el tractament ortodòntic és fonamental

Durant la nostra vida existeixen dos patrons de deglució: - el patró de deglució infantil, que es presenta des del naixe-

ment i fins a l’aparició de les primeres dents temporals- i el patró de deglució adulta, en el qual la llengua anirà

adoptant una nova posició dins de la boca que es mantindrà la resta de la vida.

El manteniment de la deglució infantil, més enllà de l’èpo-ca d’alimentació amb biberó, és considerat un mal hàbit i pot

tenir conseqüències en el creixement de les dents, sobretot pel que fa a la forma i la posició.

Aquesta immaduresa en la deglució s’anomena deglució atípica i con-sisteix a realitzar uns moviments inadequats

amb la llengua i amb la musculatura veïna a l’hora d’empassar la saliva o els aliments.

Les causes que poden provocar el manteniment d’aquesta de-glució infantil poden ser:

- Mals hàbits: ús perllongat del xumet, succió del dit...- Una respiració bucal- Factors genètics

Podem detectar un nen amb deglució atípica si:- Interposa la llengua entre les dents a l’hora d’empassar- Realitza moviments amb el cap i fa soroll a l’hora de menjar- Li queden restes de menjar a la boca després d’empassar- Té la necessitat de beure molta aigua durant els àpats- És lent quan menjaA llarg termini les dents es van deformant per l’acció cons-

tant de la llengua, que va empenyent en empassar. A més, se’n poden derivar altres dificultats com l’alteració en l’articulació de diferents sons de la parla.

La logopèdia disposa de la teràpia miofuncional per tal de rehabilitar aquestes alteracions. Aquest tractament es defineix com el conjunt de procediments i de tècniques utilitzats per a la correcció del desequilibri muscular orofacial, la creació de nous patrons musculars en la deglució, la creació de patrons adequats per a l’articulació de la parla, la reducció d’hàbits nocius i el millorament de l’estètica bucal.

Caldrà, per exemple, aprendre a fer gimnàstica amb els òrgans orofacials (llengua, llavis, galtes..), a utilitzar el nas per respirar, a descobrir on ha de col·locar la llengua quan menja o a pronunciar correctament els sons alterats.

Aquest tractament és aconsellable que es realitzi conjunta-ment amb el tractament ortodòntic, així millorarem l’estètica bucal però també el mal hàbit que ha desequilibrat la deglució o la parla.

El treball fet durant les sessions de logopèdia ha d’anar acompanyat del treball que cal fer a casa. No oblidem que estem modificant hàbits que s’han consolidat durant els anys i, per tant, l’esforç per canviar-los serà important.

37554 - Divendres, 01-02-2008

Page 38: Celsona 554

Associacions i Entitats Casal Popular la Fura

El Segon Aniversari de la Fura es va obrir amb un cam-pionat de bitlles catalanes celebrat a la Plaça Sant Pere amb la participació del Club de Jubilats Estel del Solsonès, el Club de Jubilats Sant Jordi i un equip de la Fura. El Club de Jubilats Sant Jordi es va endur el Trofeu del "1r Campionat Casal Popular la Fura de bitlles Catalanes".

A les 5 h, ens va visitar el grup d’animació WAKAN-NAKA que va aparcar el seu “rulot” a la Plaça Major on hi van desplegar tota classe d’actuacions de pallassos, trapezis, malabars ... tot berenant amb coca i xocolata. A 2/4 de 8, la professora Blanca Serra ens va explicar les repercussions que els borbons han deixat al nostre país des de la derrota d’Al-mansa el 25 d’abril de 1707, l’11 de setembre de 1714 ... I com Franco va recollir, educar i posar com a successor el rei que ens mana ara. I que l’actual Constitució Espanyola el nomena com a Cap Suprem dels Exèrcits de Terra, Mar, Aire ..., això sí, l’eximeixen de qualsevol responsabilitat... A continuació vam sopar a la Fura, i vam celebrar el Sorteig de la Panera de la Fura. El núm. guanyador és el 148. El guanyador pot passar-la a recollir a les tardes al Casal Popular la Fura o avisant a algun Membre del Casal.

Segon aniversari de la Fura

Agraïments a totes les botigues i establiments de Solsona que ens han ajudat a confeccionar la panera:

Cal 65, Ca l’Adroguer Nou, Ca l’Anita, Cal Baldomero, Cal St. Antoni, Cal Massana, Can Solvi, Carnisseria Riloc, Cal Molins, La Lionesa, Forn de Sant Joan, La Vinícola, Els Gira-sols, Dietètica Estel, La Cuca de llum, La Carmanyola, El Ninot de paper, Cal Jaumet del Forn, Cal Candi, Vilbar, Irca, La Clau, Niu Color, Cal Sampons, Congelats Varaldés, Taribó, Colmado Latino, Cal Dach, Cal Verdaguer, Carns Jané, Cal CandiA tots ells, moltes gràcies

I tot fent les postres, el Ton Ramonet, el Marc Grifell i l’Eladi, ens van delectar amb els seus monòlegs que precedien el concert de Folk-Tradicional de la “La Carxofa i La Ceba”.

Els més petits es van divertir de valent Blanca Serra durant la conferència sobre "El cost de la monarquia espanyola"

38 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 39: Celsona 554

El passat dimarts dia 22 de gener, membres de El Comú de Solsona, es van reunir a Ardèvol amb els/les membres del Grup d’Opinió- Comú de Pinós per treballar en els temes que els preocupen sobre el seu municipi. Es tractava d’una trobada d’intercanvi d’experiències i opinions, on un dels coordinadors de El Comú del Solsonès, Quico Riu, va remarcar el recolzament des de la seu central del partit. Es van tractar diferents temes, tals com el Pla de Camins, ja que malgrat haver-hi un conveni firmat de l’anterior legislatura, sembla que es vol modificar sense aconseguir la unanimitat que el primer va tenir. Altres

Partits Polítics El Comú del Solsonès

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Us convidem a visitar la nostra pàgina web a:

www.soldelsolsones.org.

Aparador carnavalenc del Sol del Solsonès

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Ball de disfresses per a jubilatsDimecres 6 de febrer - 4 de la tarda

Com cada any El Club Estel del Solsonès participa amb el Carnaval de la Gent Gran de Solsona amb el ball de dis-fresses amenitzat per Joan Badia per als Jubilats a la sala Xelsa, el dimecres dia 6 de febrer a les 4 de la tarda.

Hi haurà premis per a les millors disfresses i berenar per a tothom. Preu: 6 euros.Esperem la vostra participació.

Assemblea general de socis i col.laboradorsDiumenge, 17 de febrer - 5 de la tarda

Tot seguit de l'assemblea es farà un berenar de germanor per a tothom. Gràcies per la vostra assistència.

Gran calçotada a VallsDiumenge, 24 de febrerProperament n'anirem informant...

Trobada d'intercanvi d'opinions a Pinós

temes tractats van ser la Planta de Compostatge, ja que on es vol situar té un impacte visual molt fort per trobar-se envoltada de punts turístics i d’interès patrimonial. També es va parlar del Parc Solar, dels focs del 98 i del Patronat de turisme del Solsonès. La conclusió va ser que la coordinació entre els di-ferents COMUns de la comarca és forta per tal d’aconseguir els objectius de cada municipi. Així, doncs, tenim un objectiu COMÚ: que les coses es comencin a fer bé i es deixin de banda els personalismes i amiguismes.

39554 - Divendres, 01-02-2008

Page 40: Celsona 554

3433. 4-12-2007Certificació d’obra PIM-2007/180 i disposar que es transfereixi a l’Ajuntament corresponent la quantitat que a continuació esrelaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Oliusl’import de 7.875,80 euros.

3434. 4-12-2007Certificació d’obra PIM-2007/180 i disposar que es transfereixi a l’Ajuntament corresponent la quantitat que a continuació esrelaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Oliusl’import de 148,50 euros.

3439. 4-12-2007Certificació d’obra PIM-2006/95 i disposar que es trans-fereixi a l’Ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, correspo-nent a l’Ajuntament de Clariana de Cardener l’import de 25.207,45 euros.

3517. 11-12-2007Justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament Lladurs, per import de 5.352,70 euros, per grava per arranjament de camins.

3519. 11-12-2007Justificació tramesa subvenció a favor Agrupació Defensa Forestal Sol Verd, per import de 8.000 euros, per vigilància i lluita contra incendis forestals.

3522. 11-12-2007Modificació de l’import de la subvenció en la quantitat de 3.917,31 euros del Pla de Petites Ajudes de l’actuació “pavimentació de la serra de Llinars” de l’Ajuntament d’Odèn.

3548. 12-12-2007Certificació número 7 condicionament Ctra. LV-3002 d’Hostal del Boix al Miracle, per import de 100.909,47 euros.

3560. 13-12-2007Certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es trans-fereixi a l’Ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’OLIUS l’import de 188,44 euros.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA - DECRETS dictats pel president

de la Diputació, durant el mes de desembre (I)

Decrets Redacció

L’acte va omplir la Sala d’Actes de l’Escola i va comptar amb la presència del Cap de l’Oficna Comarcal del DAR, el President del Consell Comarcal del Solsonès, la Directora de l’Escola Agrària, el Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústria Agroalimentària, l’Alcalde d’Olius, i el Cap de Servei de Formació Agrària.

En el decurs de l’acte es van lliurar els diplomes als par-ticipants als cursos de l’any passat, un agraïment a una empresa col.laboradora i la presentació dels cursos i activitats per aquest any. La setmana vinent n'oferirem un ampli reportatge.

Cursos tecnològicsNIVELL BÀSIC MANIPULADOR I APLICADOR DE PRO-DUCTES FITOSANITARIS (Cultius extensius herbacis)NIVELL BÀSIC MANIPULADOR I APLICADOR DE PRO-DUCTES FITOSANITARIS (Cultius extensius herbacis)BENESTAR ANIMAL PER A TRANSPORTISTESBENESTAR ANIMAL PER A TRANSPORTISTESBENESTAR ANIMAL BENESTAR ANIMAL HORTICULTURA ECOLÒGICA

Activitats complementàriesSOLUCIÓ DE PROBLEMES I RESOLUCIÓ DE CONFLICTESANGLÈS IIANGLÈS IIIELABORACIÓ DE CONSERVES DOLCES I SALADES

InformàticaDISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR IITRACTAMENT DE LA IMATGE

Activitats de transferència tecnològicaCondicionalitat en les explotacions agràriesProducció local i comerç de proximitatAprofitament de la biomassa forestal

Cursos Ramon Estany

L’Escola Agrària del Solsonès presenta

una quinzena de cursos i activitats per al 2008

Dimecres passat va tenir lloc a l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès la presentació dels cursos i oferta formativa per aquest any

40 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 41: Celsona 554

Coaching al minut? I per què no! ActionCOACH

Amb una certa freqüència tinc l’oportunitat de mantenir una conversa com la següent:

- Escolta’m, i tu a què dius que et dedi-ques?

- Sóc coach de negocis, la meva dedicació és el coaching empresarial.

- Com dius, cou… qué?Aleshores, a partir d’aquesta darrera pre-

gunta màgica, s’inicia la meva argumentació del que significa la paraula coaching i més concretament el coaching empresarial, una de les actuals passions de la meva vida.

El terme coaching, segons “wikipedia” prové del terme anglès to coach, és a dir en-trenar. Literalment: “A l’entorn empresarial i personal es coneix per coaching el procés inte-ractiu i transparent mitjançant el qual el coach o entrenador i la persona o grup implicats en aquest procés, busquen el camí més eficaç per a assolir els objectius fixats utilitzant els seus propis recursos i habilitats”.

Fent una mica d’història, es diu que el terme va sorgir al voltant dels segles XV i XVI en la ciutat hongaresa de Kocs (a uns 70 km de Budapest) situada entre Viena i Pest. Per a realitzar aquesta ruta s’utilizava un carruatge de cavalls que incorporava per primera vegada un sistema de suspensió que el convertia en el mitjà de transport més còmode en aquell moment: kocsi szekér (“carruatge de Kocs” i pronunciat cotxi). Aquest mot aviat va derivar en la paraula “cotxe”. És així com el terme coach, transporta-va persones d’un lloc a un altre: al·legòricament el coaching transporta a les persones d’on estan, a on volen arribar.

La ICF (International Coach Federa-tion) defineix el coaching de la següent forma: “Coaching és l’aliança amb un client a dintre d’un ambient de provocació d’idees i d’altíssima creativitat que l’ajuda a aconseguir el seu potencial professional i personal. Aquesta aliança en el temps permet als clients assolir re-sultats satisfactoris en les seves vides personals i professionals. Els coaches ajuden a millorar l’acompliment dels seus clients i la qualitat de les seves vides, estan entrenats per a escoltar, observar i adaptar el seu propi enfocament a les necessitats específiques dels seus clients. Els coaches busquen suscitar solucions i estratègies en el client i creuen que el seu client té una creativitat innata i que són recursius. El treball del coach és proveir el recolzament necessari per a resaltar les habilitats, recursos i creativitat que el client ja té.”

En aquest moment, quan sembla que el meu interlocutor ja s’ha format una idea aproximada de a què dedico unes quantes hores de la meva vida, aprofito per a donar-li la meva visió pràctica del coaching: l’art de treballar amb les persones.

En aquest procés procurem determinar,

establir i clarificar una sèrie d’objectius perso-nals i professionals amb les persones a les quals entrenem i, a partir del cononeixement del punt en el qual estem, establir un pla d’acció per a aconseguir aquests objectius. El coaching és acció. Si parlem concretament del coaching empresarial, aleshores del que es tracta és de crear una pertorbació en la zona de confort de l’empresari, motivar-lo per a que s'ho qüestioni absolutament tot mitjançant la realització de preguntes provocadores, que ens portin a res-postes moltes vegades sorprenents i a accions efectives.

Des d’aquest punt de vista, pot també interpretar-se com una xarxa de solidaritat, en la qual els professionals posem els nostres coneixements, experiència i formació al servei d’altres professionals per a ajudar-los a solucionar problemes en els seus negocis. Com a coach m’he adonat que el coaching és tan eficaç en grans, mitjanes i petites empreses, ja que la seva base es fonamenta en ensenyar a fixar objectius concrets i a prendre decisions.

L’èxit d’aquest procés rau en que és l’inici del que anomenem la seqüència de la capacitació: de la incompetència inconscient, a la incompetència conscient (primera etapa en un pro-cés de coaching), i d’aquí a la com-petència conscient i a l’estadi final de la competència inconscient. És a dir, s’inicia el camí quan l’empresari es fa conscient dels aspectes de la seva vida i de l’empresa que s’han de modi-ficar per a millorar.

Les regles de l’economia, de l’empresa i el tre-ball estan canviant al mateix ritme que el nostre món di-gital regit per les tecnologies de la informació. Ara se’ns jutja segons noves normes. Ja no és només impor-tant la preparació i l’experiència, sinó com ens relacio-nem amb nosaltres mateixos i amb els altres. La nova me-

Coaching: programar el nostre GPS vital

sura pressuposa que tenim suficient capacitat intel·lectual i preparació tècnica per a exercir en el treball; en canvi es concentra en cer-tes qualitats personals, com la iniciativa i l’empatia, l’adaptabilitat i la persuasió. Les aptituds humanes constitueixen la major part dels ingredients que porten a l’excel.lència laboral, molt especialment, al lideratge.

En el fons, un procés de coaching és com programar el funcionament del nostre GPS vital. Quan fem servir un GPS per desplaçar-nos amb el nostre vehicle hem d’indicar-li l’origen de la nostra posició i la destinació a la qual volem arribar, juntament amb una sèrie de paràmetres com són els avisos, rutes alternatives, camins efectius, etc. De la mateixa manera el coaching és com un GPS que ens guia a la vida per a dirigir-nos cap el destí vital (personal i professional) que hem escollit, portant-nos per les successives etapes establertes en el pla de ruta.

De totes maneres no cal capficar-s'hi. Ja ho avisa el manual d’usuari: “En qualsevol moment el GPS pot ésser reprogramat en totes les característiques de funciona-ment, fins i tot en la determinació del punt d’arribada”.

41554 - Divendres, 01-02-2008

Page 42: Celsona 554

Ecologia crítica Lluís Brotons i Alabau. Llicenciat en Ciències Biològiques

La societat actual es caracteritza per una taxa de consum d’energia mai abans en-registrada en la seva història. El combustible provinent de fonts d’energia no renovables, com el petroli, forma la base d’aquest con-sum emprat majoritàriament en transportar béns i persones d’una banda a l’altra del territori. Ara bé, el petroli no és una energia renovable, i l’enorme dependència energètica que tenim d’aquest recurs ens crea molts problemes, especialment de tipus ambiental. Sembla però, que una part d’aquest problemes tindrien una data de caducitat propera. L’alternativa proposada seria conrear l’energia per generar biocombustibles reciclables que reduirien la nostra dependència del petroli i contribuirien a una menor emissió de gasos contaminants.

Aquesta solució sembla tan definitiva que fins i tot a l’autobús urbà que uneix Solsona i Olius hi podem llegir ben clarament la següent màxima “Jo no contamino, utilitzo biodiè-sel”. Però, podem realment creure que quan utilitzem l’autobús urbà de Solsona no contaminem? Amb la informació disponible actualment no sembla clar que la generalització de l’ús d’aquest biocombustible sigui la solució a tots els nostres problemes energètics tal i com afirma la publicitat de l’autobús.

En primer lloc, el biodièsel només suposa una fracció del combustible utilitzat, la major part segueix provenint del petroli. Segon, resulta que malgrat ser cert que el biodièsel utilitza productes vegetals que tenen un origen agrícola en primera (plantes oleaginoses) o segona instància (olis usats), la producció d’aquest combustible també comporta una important despesa energètica (transport de l’aigua per regar, utilització de fertilitzants, recol.lecció de collites, transformació de la matèria prima en biodièsel, etc). Tenint en compte aquesta despesa,

“Jo no contamino, utilitzo biodièsel”... o potser sí que contamino...

estudis recents publicats en prestigioses revistes científiques apunten que l’estalvi energètic que es deriva de la utilització del biodièsel és molt baix o fins i tot ne-gatiu, de manera que contaminaria més la producció i combustió del biocombustible que la producció i combustió del petroli tradicional!.

Per si això no fos suficient, el conreu de vegetals per a biocombustibles pot tenir

efectes ambientals i econòmics molt negatius en crear una de-pendència directa entre la producció d’aliments i la producció energètica. Aquests efectes ja s’han deixat notar en molts llocs del planeta amb importants impactes sobre les taxes de desfores-tació en zones tropicals o l’increment del preu d’alguns aliments bàsics com el blat de moro degut a la major demanda a la que està sotmesa la seva producció per motius energètics.

Potser el biodièsel pot ajudar a conscienciar sobre la necessitat de canviar les nostres actuals fonts energètiques prin-cipals, però ben segur que no resoldrà aquest tema tan complex ni evitarà, de manera miraculosa, que la nostra necessitat de transport deixi de contaminar el territori. En tot cas, si utilitzeu el transport públic no ho feu només perquè utilitza biodièsel. I si de veritat no voleu contaminar, doncs utilitzeu menys com-bustible, del tipus que sigui, o fins i tot no n’utilitzeu gens i aneu a peu o amb bicicleta...

Els Sants de la SetmanaDivendres, 1 Sant Cecili; sant Brígida d’Escòcia; beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten.

Dissabte, 2 Presentació del Senyor, antigament Purifica-ció de Maria, i popularment la Candelera (pel ritu de la llum). Mare de Déu patrona dels cerers i dels electricistes; altres advocacions marianes: Candela (Valls), Candelaria (Tenerife), Ajuda (Barcelona), Calle (Palència)...; sant Corneli.

Diumenge, 3 Sant Blai; sant Anscari (Òscar). Santa Claudina Thévenet ; sant Francesc Blanco i companys; beat Esteve Bellesini; beat Joaquim de Siena.

Dilluns, 4 Sant Andreu Corsini; sant Joan de Brito, i beats Rodolf Acquaviva, prev., i companys, Francesc Pacheco, Carles Spínola, preveres, i companys, Jaume Berthieu, prev., i Lleó-Ignasi Magin; sant Gilbert; santa Joana de Valois; santa Caterina de Ricci; sant Josep de Leonessa.

Dimarts, 5 Santa Àgata o Àgueda. Santa Calamanda.

Dimecres, 6 Sant Pau Miki, i companys (franciscans, jesuïtes i laics). Sants Pere Baptista, Martí de l’Ascensió i Francesc de Sant Miquel; santa Dorotea; sant Amand; festa del Sant Misteri de Cervera.

Dijous, 7 Sant Ricard; sant Teodor; santa Juliana; santa Coleta.

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

abans de DIMECRES al migdia al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

42 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 43: Celsona 554

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

El que té de dolent la crisi econòmica i l’inici del comp-te enrere en l’ús de combustibles fòssils, ho té d’interessant l’impuls a les noves energies netes: eòlica i solar. No hi ha res millor que la necessitat per forçar el canvi de costums i usos en un tema tan delicat com és l’energètic.

Els qui som alcaldes veiem canvis inusualment ràpids i radicals en aquesta matèria, sense poder pronosticar fins on arribaran. De passar a llegir el que fan en altres països o regions d’Espanya, a tenir projectes damunt de la taula, ha passat un instant. I els projectes es multipliquen, perquè uns n'impulsen altres, i la gent escèptica es convenç quan veu que un veí tira endavant un projecte que ell havia refusat.

I com en tot, passem d’un extrem a l’altre, sense haver-nos preparat degudament a nivell normatiu i legislatiu. I aquí comencen els problemes, sobretot si es tracta de projecte eòlics perquè tenen un major impacte visual, però també alguns solars es troben amb tramitacions impròpies d’un país modern i eficient.

Segons dades del propi Ministeri d’Indústria i de la Con-selleria d'Economia, de qui depèn a Catalunya el tema energètic, la mitjana de temps per començar i acabar els tràmits per un parc eòlic de dimensions mitjanes, era de 7 anys. Sí, ho heu llegit bé, set anys. Ara s’han introduït dreceres i suprimit tràmits, perquè en dos anys sigui possible tenir la llicència corresponent. Tota una revolució si s’aconsegueix. Ho veurem aviat.

Quant als parcs solars, la tramitació no baixa dels 2 anys si es vol fer tot bé. I sempre i quan ningú no s’adormi en les gestions. És a dir, que el promotor corri, que l’ajuntament corresponent faci volar els papers, i que algú empenyi la Generalitat perquè cada departa-ment informi i aprovi el més ràpidament possible la seva part.

Parcs eòlics, parcs solars

Però si aquesta és la situació, el que no s’acaba de so-lucionar és el pacte territorial i social que comporten aquestes instal·lacions. Tothom elogia l'aposta per les noves tecnologies però ben pocs les accepten a tocar de casa seva. Tornem a tenir un nou problema. La majoria de gent demana que es posin en llocs on no es vegin, i en matèria eòlica, això és impossible i en la solar, complicat i en alguns casos tampoc no és factible.

Estem, doncs, en un moment crucial per tenir èxit o fracassar en un tema tan essencial com aquest. Si volem ser congruents i conseqüents, amb la greu situació d'escalfament global, hem de sacrificar algunes coses. En primer lloc, apostant per menys despesa energètica i millor eficiència a tots els nivells, però, després haurem de conviure amb alguns impactes visuals nous, i que voldríem en altres llocs; però hem de ser solidaris i comprensius perquè no podem posar en un altre lloc el que no volem nosaltres aquí. Si no, farem una roda sense final que no porta enlloc i que només serveix per endarrerir la solució i complicar la vida a tothom.

I podem treure’n beneficis pel conjunt. Ho hem vist en algunes d’aquestes pàgines, com determinades instal·lacions suposen compensacions importants per als ajuntaments que les acullen. I quan diem ajuntaments volem dir municipis que tindran millors serveis i equipaments pagats amb aquestes com-pensacions. No està encara inventat el poder fer truites sense trencar ous. I ara en matèria energètica toca fer un pas endavant ràpid i contundent. Contemporitzar, lluny d’arreglar res, o con-tinuar espatllant. D’aquí la necessitat que les administracions regulin adequadament i els ciutadans acceptin unes servituds raonables per aconseguir una millor vida global.

Parlem especialment de la política exterior en el tema dels drets humans. El president del govern espanyol, en els darrers anys ha mantingut reunions amb cap d’Estat de molts països, i dins de les relacions amb aquests països, es tracten apartats sobre la necessitat de vetllar pel respecte dels drets humans. Però, malgrat reunions, converses, acords, pape-ram... la cosa no ha acabat de rutllar pas tal com caldria.

Algun exemple: En les relacions mantingudes amb la Xina o amb Rússia, no s’ha pas donat prioritat a la matèria. No s’ha tingut prou valor per exigir - o almenys demanar - que s’aturin els reguitzells de barbaritats que es cometen en aquells països, i que els governants hi fan els ulls grossos. I s’adopten postures semblants davant d’altres governants de diferents indrets.

Amnistia Internacionsl ha fet seguiments de les actuacions davant del tema, i s’ha vist que hi ha manca de

L’estat espanyol i els drets humans

compromís ferm. I això que bé és prou sabut que per exemple a Rússia i a altres zones, amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme, es cometen moltes atrocitats i els drets humans queden arraconats.

Si anem fins a Colòmbia ens trobem amb fets semblants, i si fem quilòmetres amunt i avall també ens hi trobarem. Des de diferents organismes s’ha demanat al govern espanyol que davant d’aquestes situacions no faci tant el ronsa, que no sigui tan tímid.

Doncs, tots plegats, també ho hauríem de demanar: Cartes al govern, cartes a les administracions, cartes a la premsa, xerrades, manifestos, etc.

Perquè ens hi va la pell, en tots sentits: Si els drets humans es trinxen, la pell de l’esquena, algun dia també en pot resultar plena de blaus i esgarrinxades.

Opinió Ramon Gualdo

43554 - Divendres, 01-02-2008

Page 44: Celsona 554

Jo no ho veig així, però no sembla que pensi el mateix l’ex-alcalde Riart que ens va acostumant a veure article rera article com confon el desig de continuar manant amb el miratge de viure permanentment en un món mancat de respecte a les persones i a les regles del joc democràtic, vaja, com si visqués en un etern carnaval.

Personalment crec que de la pràctica política és raonable esperar-ne un cert debat d’idees i que d’aquest enfrontament en sorgeixi polèmiques i debats acalorats, el que no porta al lloc i ens fa a tots més pobres és basar la confrontació en termes de rancúnia personal i ressentiment existencial.

El 27 de maig de 2007 Solsona va estroncar una manera de fer política caciquil i excloent, practicada històricament per les classes benestants més preocupades per mantenir els privile-gis que per dur el progrés i la modernitat. El senyor Riart sempre ha dit sentir-se un bon hereu d’aquesta manera de fer.

Des de la signatura de l’acord municipal de progrés, ha quedat clar que una de les principals peces a abatre es diu Martí Abella, persona incòmoda pel Sr. Riart, potser per raons tan “escandaloses” com acceptar l’oferiment de l’actual alcalde de deixar la feina que exercia a Barcelona per col·laborar a dur endavant un nou ajuntament amb noves maneres de fer. Vaig posar una condició: cobrar el mateix sou que havia estat rebent la darrera persona que a aquest ajuntament ha sumat dedicació laboral exclusiva amb responsabilitat de govern, és a dir el senyor Riart. Per ell és escàndalòs que algú altre pretengui arribar al mateix nivell de sou que ell es va auto adjudicar. No l’importa gens que pel camí jo hagi sortit perdent diners i possibilitats laborals.

Aquesta visió recargolada de la realitat encara pot aug-mentar d’intensitat i ganes de fer mal, quan inventa complots i

En política tot s'hi val?manipulacions de nens “amb fins partidistes”, o és capaç d’en-ganyar tot el poble i dos departaments de la Generalitat durant dos anys per acabar decidint el contrari del que ell mateix havia consensuat i acordat.

Ara li sobra temps, ja que exercir l’oposició treballant i aportant alternatives no li interessa gaire, i es dedica a revisar hemeroteques, total per només trobar un vell muntatge perio-dístic sense cap ni peus, del qual no en pot tenir coneixement directe, i tot i així, sense fonament pretén fer-me actor principal d’una comèdia que ell mai no ha vist ni sap de què anava (si vol li ho explico, a ell i de pas als ignots navegants d’internet que es creuen amb dret de condemnar-me pel buidat de la casa de Valldonzella 12).

En fi, també m’agradaria saber explicar-li al senyor Riart que ni set mesos, ni vint-i-set, són suficients per endreçar una herència plena d’embolics urbanístics, greuges amb persones que s’han sentit maltractades o abandonades per l’ajuntament, de demandes urbanístiques que mai no rebien resposta o per resoldre la colla de sol·licituds de llicències d’obra acumulada al llargs dels anys.

Mentrestant li demano que pari les desqualificacions de temes importants com són els processos participatius, encara que ell no hi cregui i menyspreï participar-hi. Li mantinc que la valoració de la casa Morató no podia basar-se en una edificabili-tat hipotecada per la càrrega d’una catalogació patrimonial que feia inviable econòmicament qualsevol operació immobiliària normal. I li faig saber que l’actual equip de govern de Solsona no es creu infal·lible i per tant l’opinió i l'experiència de qui ha estat alcalde de Solsona durant 4 anys ens interessa molt, però per poder donar-li crèdit cal que abandoni el ressentiment i el cinisme. Sí això és possible tots hi guanyarem.

Opinió Martí Abella - Regidor d’Urbanisme

Opinió Marcel Colell - El Comú

DECIMONÒNICS són aquests que cada vegada que s’acosten eleccions diuen que a Madrid ells seran decisius. Penso que no ho han estat ni ho han volgut ser mai. Si fos d’una altra manera ho han dissimulat molt bé. I no volem pas que ho siguin; les lleis que Zapatero ha pactat amb ells van en contra dels interessos de la majoria dels catalans i catalanes; al revés de les que ha pactat amb altres grups com ICV-EUA.

No em voldria fer pesat amb un article de precampanya electoral; però ens ho posen tan fàcil que no m’he pogut estar de fer el comentari abans de parlar del darrer ple del Consell Comarcal, on els consellers de CiU van revalidar amb nota el títol de decimonònics en dos punts:

1.-Representants al Consell de caça del Parc del Cadí . Al Solsonès li toquen 4 representants a aquest organisme. Dos alcaldes, un del Consell Comarcal i un propietari. Doncs nomenen representant dels propietaris un alcalde amb l’excusa que el seu Ajuntament és el propietari amb més hectàrees de

Decisius??????tot el parc. El de les hectàrees és un criteri del segle XIX en societats retardades. En les democràcies modernes, des de la revolució francesa, voten les persones. Cap organisme polític no pot anomenar el representant d’un col.lectiu; han de ser els seus membres. Si no fes una altra cosa, faria riure que un partit que no para d’acusar el Govern de no deixar-nos ser amos de les nostres finques, ens vulgui imposar fins i tot el representant dels propietaris a un consell de caça.

2.- Patronat de Turisme: Tres tasses del mateix brou, però una mica més complicat. A més de President, vicepresident, se-cretari i depositari, el patronat el formen 10 vocals NOMENATS PEL CONSELL COMARCAL. Però per maquillar-ho es diu que representen una entitat, encara que, alguns, no hi hagin estat mai associats. Per principi, estem contra els verticalismes com aquest. Més perquè la vida ha demostrat que les coses muntades al revés o amb criteris contradictoris no funcionen i la ineficàcia pagada amb diners de tots no es pot permetre.

44 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 45: Celsona 554

Opinió Joan Vàzquez i Mendieta - Secretari General d’IPCENA

Opinió F. Torres

En aquest suposat estat de benestar social en que vivim els països desenvolupats, es troba a faltar un quelcom tan fonamental per a la vida de l’ànima i del cos com és l’ale-gria. D’aquesta necessitat s’aprofita el món de la publicitat donant solucions en els mitjans de comunicació televisius, mostrant unes imatges somrients i felices amb la compra de milers d’articles que moltes vegades compren, més per desig que per necessitat

Influenciats per l’efecte publicitari confonem l’alegria per la satisfacció d’un desig momentani. Sabem per pròpia experiència que al darrere d’un desig satisfet n'arriba un de nou vers una altra persona o cosa, perquè el desig el tenim vinculat a la nostra vida. En canvi, l’alegria és tot un sis-tema de valors, suposa un estat de consciència i empatia vers tots els essers vivents pel fet de participar del mateix cicle vital i compartir el mateix món. És un atribut de l’ànima que queda reflectit en el cos, però no depèn de la satisfacció de qualsevol desig sorgit. Crec que l’alegria, igual que l’amor, té un poder transcendental. Milers de pàgines a la Bíblia, i el mateix Crist

Alegria o plaer passatger

en persona, ens inviten a l’alegria.Sant Francesc d’Assís ho defineix dient a la tristesa

“malaltia babilònica”, i ho repeteix dient que “l’alegria és el segon remei contra les mil insídies del dimoni”. Sant Francesc de Sales assegurava que “la tristesa és contrària al servei de l’amor diví”. Sant Tomàs Moro, en les seves oracions, entre altres coses, demanava a Déu, “que li donés una ànima que sabés riure's d’un acudit per poder donar un poc d’alegria a la vida i compartir-la amb els demés”.

És evident que hom en la vida es troba amb moltes ocasions de dolor i mai no hi manquen situacions de plors. Però del que jo aquí intento parlar és de l’alegria com a base que tot ho sosté, d’una manera d’entendre el món i la nostra existència, d’una captació serena i esperançada de la realitat, pensant que val més un dia alegre amb mig pa, que un dia trist amb un faisà. També en el llibre dels proverbis hi ha una frase que ens assegura que, “el qui en el seu cor té alegria viu en una continuada festa”.

Al Celsona del divendres passat es van publicar tres articles d’opinió, suscitats a partir del que vaig realitzar des d'IPCENA ara fa dues setmanes, en referència al titular d’aquest article, referit a l’opinió expressada pel Sr. Joan Roma, del PSC. Certament resulta difícil debatre’l, no pas per la veracitat de les seves opinions, sinó tot al contrari, per l'absoluta manca d’arguments consistents.

D’entrada, el Sr. Roma, no entra en la qüestió essencial del meu article, que no és cap altra que mostrar el meu desacord en la tallada d’un avet per ser una espècie valuosa biogeogrà-ficament degut al seu caràcter relictual i per tant escassíssima en aquestes latituds. Sense ànim de menysprear al Sr. Roma, vull dir-li que la seva poca sensibilitat ambiental ja ha quedat prou patent en més d’una ocasió: entre d’altres, ens referim a la polèmica de l’escorxador de Navès. En un inici va manifestar-se en contra del projecte d’escorxador, afegint-se el PSC a un contenciós de la plataforma. Però la seva convicció contrària a l’escorxador li va durar ben poc. El Sr. Roma va canviar-se de camisa amb l’entrada del primer tripartit a la Generalitat, i de la crítica va passar quasi a l’adoració de l’esmentada indústria, sense que res no hagués canviat respecte a les repercussions ambientals negatives d’aquesta indústria, tot al contrari.

En referència a l’article del Sr. Lluís Brotons, lamento que s’hagi agafat com a principal argument de crítica la referència

Rèplica sobre l’avet de la plaça de Solsona

feta a l’arbre metàl.lic al que feia al.lusió en el meu article. La meva intenció només era de posar varis exemples d’alternatives. No estic d’acord en la seva opinió quan afirma que els pro-ductes que es deriven del bosc no són econòmicament viables. Si això passa, en bona part es deu a la manca d’inversió en I+D. Perfectament podríem tenir indústries de derivats de la fusta molt viables, com tenen a Àustria, Alemanya, França o altres, només cal mirar la web de marques com GUTEX, per adonar-se’n.

Personalment, continuo pensant que tallar un arbre per col.locar-lo per les festes de Nadal no és una acció gens educativa. Estic d’acord en que la gestió forestal al nostre país és nefasta, per no dir inexistent. A l’últim punt del seu article, considera que degut a que l’avet és una espècie relativament rara, al Solsonès, proposa ficar una pinassa en substitució de l’avet. Certament te raó que l’avet és rar al Solsonès, tant rar que quasi és inexistent.

Per últim, vull comentar l’article del Sr. Alcalde de Solsona i del regidor de medi ambient de l’ajuntament. Esmenten que des d'IPCENA vàrem trametre una carta, però no un docu-ment. Jo diria que la carta ja té la consideració de document. En tot cas, si com dieu, el medi ambient és una prioritat pel vostre Ajuntament, des d’IPCENA estarem encantats i disposats a col.laborar amb l’ajuntament de Solsona.

45554 - Divendres, 01-02-2008

Page 46: Celsona 554

Com és sabut, el sector del taxi en gairebé totes les ciutats és un col.lectiu una mica especial. Només hem de mirar els telediaris un parell de setmanes per trobar alguna notícia relacionada amb aquest col.lectiu, ja que costa troba unió entre els seus integrants, ja sigui per les diferències culturals dins del mateix col.lectiu, per l’avarícia en el treball sense importar que un company teu no treballi i tu estiguis donant feina a un taxi que sigui d’un altre poble que no li pertanyi treballar a Solsona i així de passada aixafes una mica més el coll als teus companys. És igual, tant és, llavors prens cafè amb ells al bar i parlem de com va de malament la feina i que si continuem així haurem de plegar. Llavors tornes a casa i intentes educar els teus fills amb lliçons de moralitat i convivència.

Sabeu els usuaris del taxi a Solsona que el 90% de la feina que dóna la Seguretat Social a Solsona el fa el mateix taxista i el 10% que queda ens la repartim entre els demés i ningú no ens sap donar cap explicació de per què és així? Ja que són uns diners públics i haurien d’estar repartits. Algú sap per què des de fa set anys només hi ha un taxista que fa serveis de Diàlisi a Solsona, cosa que genera grans ingressos, i per a la resta de taxistes és impossible entrar en aquesta roda ja que des de Manresa ens diuen que depèn de Solsona i des de Solsona ens diuen que no arriben usuaris que ho necessitin.

Sabeu els usuaris del servei de diàlisi que aneu amb taxi que us pertany a cadascú un taxi individual i no un de col.lectiu com us volen fer veure alguns amb interessos en el trasllat?

La gran mentida del taxi a Solsona

La veritat és que som un col.lectiu hipòcrita capaç de criticar si un company cobra cinc euros menys nosaltres en cobrem deu menys.

Alguns es pensen que d’això se’n diu saber portar bé el negoci. Jo particularment penso que és propi de persona hipòcrita i irresponsable.

Bé, mentim contínuament, quan enviem a un client un taxi de fora de Solsona, perquè estem ocupats i els diem que no n’hi havia cap disponible. Havent-hi vuit taxis, algun n’hi haurà, de lliure!

Quan enviem els nostres pares, fills, cosins, gendres, etc. A fer algun servei amb un cotxe particular i els diem als clients que no ens fiem de cap més. Algun serà de fiar!

Per cert, sabeu els usuaris del taxi que en cas d’accident si aneu en cotxe particular no seríeu indemnitzats i que us podeu negar a pagar el trasllat?

Sabeu els usuaris de taxi de Solsona que hi ha una taxista que no té llicència per treballar a Solsona i que està denunciada reiteradament pels demés taxistes?

Així que el qui la truqui des de Solsona ha de saber que està col.laborant amb aquest frau i que algun dia l’aturaran i aquest client haurà de sol.licitar un altre taxi per tornar a casa. Llavors, que no intenti inculcar valors a ningú.

Aquesta és la meva professió, que he escollit lliurement i de la que algun dia n’espero dir orgullós: Sóc taxista de Solsona.

Opinió Luis López Higueras - Taxista

L'Acudit del Simi

46 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 47: Celsona 554

Opinió M. Nadal

AclarimentEncara que em declaro atípic, independent de qualse-

vol “política” del caire que sigui, de règims o fanatismes de partits, religió... i fins i tot esportius (com n’hi ha alguns)... no per això deixo d’escriure imparcialment, aquests acudits, amb l'única intenció de col·laborar per alegrar un xic les festes del Carnaval, amb la il·lusió que puguin agradar, a qui caiguin a llurs mans. Sincerament!

HumorFranco va merèixer el nom de “Hombre Rana” pels nombrosos pantans que feliçment va inaugurar.Un dia que es dirigia a una inauguració, veient una gran bassa d’aigua va baixar del cotxe i es va dirigir a un grup de gent, que s’ho estava mirant, i seguit d’un nombrós sèquit, començà el discurs..."Españoles todos... desde este Pantano, que vamos a inagu-rar...?"El ministre d’Obres Públiques, el va tocar amb el colze i li apuntà a cau d’orella... "Excelencia... ¡Que esto no es un Pantano, sólo son unas des-graciadas e inoportunas INUNDACIONES!..."

Una dona i el seu lloro són contraris a Pinochet... En tots els sentits(El Lloro) Que mori Pinochet...! Que mori Pinochet...!Té uns veïns que simpatitzen amb el General, estan indignats, i amenacen denunciar-la.La dona prega al lloro que calli, però ell hi torna, amb el "mori Pinochet! mori, mori".La dona decideix anar a veure el capellà per explicar-li la greu situació.El mossèn li recomana...Porti el lloro i veurem què es pot fer: El meu sap part de la Missa, i moltes oracions, de tant sentir-les n’ha après algunes.Passades unes setmanes li telefona que hi vagi, que l'ha de veure.La dona, molt contenta, creu que l’assumpte ja és solucionat. -Veurà... la cosa s’ha complicat una miqueta... el teu continua amb el "Mori Pinochet, mori Pinochet" i el meu li contesta amb un cant semblant al Gregorià responent-li "T'ho deemanneem senyoorrr...!"

Un altre discurs de Fidel Castro... en un mal any...:-Y a partir de ahora, tendremos que sacrificarnos más,...(una veu): -Trabajaremos el doble...!Fidel: -Habrà menos alimentos...!(una veu): -Trabajaremos el triple...!Fidel: -Y las dificuldades crecerán...!(una veu): -Trabajaremos cuatro veces más...!Fidel (es gira i diu al jefe de Seguridad): -Averigua quién es el idiota que va a trabajar tanto!- No se preocupe, Comandante, es el sepulturero!

Imatges Ramon Estany

El Solsonès en un spot de televisió

Els creatius publicitaris de la casa d’automòbils SAAB van escollir alguns dels paratges de la nostra comarca per enregistrar un anunci del vehicle Saab 93. L’spot s’ha pogut veure recentment per televisió i en ell es veu com un model d’aquesta marca corre per una carretera del nord del Solsonès.

Videoclip dels Pell de SerpPell de serp ha editat el seu segon videoclip amb imatges

dels seus darrers concerts, inclosos els realitzats el novembre passat amb el mític Marky Ramone, bateria dels Ramones. En aquest cas es tracta de la cançó “Jo no em vull fer gran” de Tom Waits amb una adaptació de la lletra per part del Cudi. Aquest tema pertany al primer disc de Pell de Serp, “El cos t’ho demana” (Mediadavid 2007). Els trobareu al Youtube, buscant “pell de serp”.

47554 - Divendres, 01-02-2008

Page 48: Celsona 554

Poesia Joana Cervera

Fins ara

Fins que l’almanac del cordill

no en dibuixi d’altri

em quedo amb el model

de canvi lunar emprat

àdhuc el calendari de lkxa

desdibuixa el pas de lluna plena

a un erroni creixent

fixem-nos-hi bé

la part fosca a la dreta

indica el minvant

la llum baixa fins la fosca

fosca del tot serà la nova

i altre cop creix com un fil

pintat daurat de cel

fins a un tall de síndria

al cantó esquerra de la nit

éxtasi de ple damunt la mar.

És quan m’adono

que visc entrellums

i em sé del Sol

car sempre em ve de gust

i s’hora baixa m’enamora

quan la calma sembla parlar

no hi ha res que ho deturi

arriba i prou...

llum que ho embolcalla tot

blanqueja de pedra el marge

d’un to amorós

que la besaries

què té l’amor que dura tan poc?

fins al canvi de lluna

fins ara...

Poesia Josep Maria Poblet

Somnis de glòria

Mentre el somni va durar,

el meu subconscient, al llit

fruí com mai no ha fruit,

n’hi hagué per sucar-hi pa,

quin llibertador somniar!

Vaig llevar – me reeixit,

amb nous zel, tremp i delit,

i amb més força que un tità...

Llegeixo en els vostres ulls

la pregunta pertinent:

i el teu somni de què anava ?:

-“ Catalunya, sense esculls,

forta, altiva, independent,

per nous mars, lliure, orsava...”

I jo feia de remer

en aquell vaixell cimer...

Poesia Isabel Alguacil i Palazón

La vida es como una ruleta: nos va marcando con flechas

que van dejando huellas.Vamos por caminos de rosascruzamos por los desiertos

y cruzamos mares,y subimos montañas.

Y cuanto más andamos más son nuestros pesares de la vida,

y nuestras almas se quedan más confundidas

Y si vós leéis estas letras me comprederán.

Y se dará cuenta que mis heridas, ya no duelen tanto.

Voy caminando por el bosque sin rumbo,

y voy escuchando los cantares de los pájarosen su propia libertad.

Y aquí en solitarioentre los pinares,bajo las sombras

me tumbo contemplandolos valles y praderas.Y entre tanta soledad

y el canto de los pájarosme quedo dormida.

Y sueño que todo es poesía.Poesía en movimiento

inspiracion en cada momentoque va vistiendo la tarde

de melancolía.Mariposas que agitan sus alas

de todos los colores, llenas de alegría

van rodeándome de luz y harmoníarompiedo el silencio de mi soledad.

Pero al despertar,veo la pura realidad

cruel como la vida misma.Y mi corazón llora

porque te estoy perdiendo.Yo soy como una florque se va marchitando

lentamentey mi alma y mi corazón se dan

cuenta de que tu necesitas

una flor llena de vidapara tu precioso jardín.

Y esa flor no soy yopero yo sin fuerzas

te siguiré diciendo que te amo con todo mi corazón.

Emigraran de nou

Josep roman capficat

perquè un llarg tram de la via

del T.G.V es construiria

ran son Temple, soterrat.

Jesús molt amoïnat

diu a sa mare Maria:

“-Tornem, mare, a l’establia

no passi res i fem tard”

“- No podem tornar a Betlem,

que està plena de paranys.

Mira, quan llegim l’edicte

tots tres ens en tornarem,

com vam fer, fa dos mil anys,

a viure, de nou, a Egipte.

Quan veu, la Família Santa,

que passà al Carmel, s’espanta.

La vida es como una ruleta

48 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 49: Celsona 554

L’Elefant comença fregant taules

Diumenge passat, 27 de gener, va començar altra vegada el Campionat Provincial d’Escacs 2008, on l’Elefant de Solsona defensa la seva primera categoria dins la territorial de Lleida.

L’Elefant rebia el Baix Segre, de Mequinença, un rival força similar als solsonins. Amb tot, la primera jornada sempre és una incògnita, en el sentit que les forces no estan calibrades i tot rival pot sorprendre.

Per ordre de forces, l’Elefant de Solsona presentà la següent alineació: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (1), M.Anton (1), J.Tordesillas (0), F.Simal (0), J.A.Blanch (0), J.Duarri (0) i O.Duarri (0), resultant al final una victòria mínima 3-5 pels visitants.

L’evolució de la jornada fou la següent: amb un inici gens propici per als locals, Oriol Duarri va ser sorprès en l’obertura i, malauradament, perdia. Blanch també notà la manca de for-ma que dóna la competició i tombava el rei. Simal va plantar cara, però situava un marcador parcial 0-3. A Joan Duarri li va mancar molt poc, doncs tot i el desavantatge material, portava la iniciativa i mantenia pressió al rival, però no fou suficient i fou derrotat.

L’emptat (les taules, en terminologia escaquista) encara era matemàticament possible!

Anton va ser més resolutiu i feia el primer punt solsoní de la temporada. Sendarrubias sumava un altre punt local i se somiava amb l’empat de l’equip.

Les partides de Figueras i Tordesillas estaven ajustades, però podien ser solsonines. Al final del temps disponible, van tenir finals d’infart amb resultats oposats: Figueras va acabar consolidant la victòria, però Tordesillas va deixar escapar el punt. Llàstima de derrota, quan l’empat era tan proper...

Amb tot, cal destacar la bona acollida al nou local de joc per la competició: el Club de Jubilats Sant Jordi, sempre amb la predisposició de l’Isidre Angrill. Gràcies!

Diumenge vinent és Carnaval, però la competició no s’atura. Hi ha un desplaçament complicat a Bellpuig.

Escacs Club d’Escacs l’Elefant de Solsona

Les partides van tenir lloc al Club Sant Jordi

Fase Comarcal d’EscacsDivendres passat es va disputar la fase comar-

cal d’escacs, on diferents escaquistes del Solsonès van lluitar de valent per alçar-se amb la victòria. D’ells, els dos primers de cada categoria, defensaran el nom de la comarca a la propera Fase Territorial dels Jocs Esportius de Catalunya.

Es va disputar el campionat de les categories benjamina, alevina i infantil i, entre d’altres, els campi-ons van ésser: Èric Ferrer (CEIP Setelsis) en benjamins, Arnau Sancebrià (Escola Arrels 1) en alevins i Daniel Canals (SES Sant Llorenç de Morunys) en infantils.

Escacs Consell Esportiu del Solsonès

EL ORFANATO• Dimenge, 3 - 5.15 tarda

LA BÚSQUEDA (EL DIARIO SECRETO)• Divendres, 1 - 10.15 nit

(Dia de l'espectador)• Dissabte, 2 - 11.00 nit• Diumenge, 3 - 7.30 tarda• Dilluns, 4 - 10.15 nit

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

EL ORFANATO

LA BÚSQUEDA

13 ANYS APTA

1540 - Divendres, 26-10-2007 49554 - Divendres, 01-02-2008

Page 50: Celsona 554

Futbol CF Solsona

Juvenils - 1a Divisió Grup 2Jornada 16 - Dissabte, 26-01-08

CF Solsona, 2EF Mercantil de Sabadell, 3CF Solsona: Barbens, Llorens, Moreno, Rodri, Madruga, Novelles, Moncu, Bernat, Joan, Miquel i Josep M. També: Oriol, Cristian, Víctor R i Roger.Gols: Primera part (0 – 2). Segona part (2 – 3). Gols: Joan i Novelles.

Gairebé!!!

En l’inici de la segona volta, el Solsona rebia al Mer-cantil de Sabadell (una de les escoles més potents de futbol base) que a l’anada havia endossat un sis a u, als blaus.

El partit es va posar d’esquena ben d’hora, ja que els forasters, en quinze minuts havien foradada la porteria local per dues vegades. El primer temps va seguir la mateixa tòni-ca, la pilota, el control i el ritme de joc el dominaven i tenien els visitants, però tampoc no provocaven gaire perill.

La segona part es va iniciar amb un gir brusc del partit. El Solsona era qui manava i tenia ocasions (se’n va fallar 3, de claríssimes) i, com sempre, en el primer xut a porteria dels forasters van fer el tercer. Poc després, Joan, de falta directa, retallava distàncies. I, després de fallar una altra ocasió, Novelles va fer el dos a tres, quasi sense opció a res més.

Dissabte de Carnaval, el Solsona es desplaçarà al camp del San Lorenzo de Terrassa (recordem que és a l’únic equip que s’ha pogut guanyar en el que es porta de lliga). I, dijous, es desplaçarà a Riuprimer per a jugar el partit ajornat que ens falta.

1r Equip - 1a Territorial Grup 4Jornada 18 - Diumenge, 27-01-08

CF Cerdanyola del Vallès, 2CF Solsona, 0CF Solsona: Juanjo, Santi, Raul, Obiols, Alarcon, Javi, Miqui, Escalé, Freixes, Eliseu i Vilaseca. També: Candi, Ribera, Sala i Codina.Gols: Primera part (1 – 0). Min. 40. Segona part (2 – 0). Minut 65.

No es va poder fer res davant un gran conjunt

Diumenge passat, al matí, el Solsona es va despla-çar a Cerdanyola del Vallès per a disputar el primer partit de la segona volta. El Cerdanyola, un dels equips amb més pressupost, i equip candidat a pujar de categoria, va esborrar del partit, durant els noranta minuts de joc, a un Solsona que es va veure superat en tot moment.

La primera part, un Solsona ben sòlid en defensa, va aguantar bé l’empenta local fins gair bé la mitja part, en que a la sortida d’un còrner, el davanter local guanyava l’esquena al defensor blau i rematava al fons de la xarxa, a la perfecció.

El segon temps va ésser un xic més entretingut, però el Cerdanyola va seguir avassallant el Solsona, que ben poc podia fer per a contrarestar a un locals, pletòrics, que, als vint minuts de joc, feien pujar el segon gol del matí, que seria el del resultat definitiu.La setmana vinent, el Solsona rebrà al Mollet del Vallès i es mirarà de trencar la mala sort de resultats a casa.

Dissabte passat, els vuit prebenjamins blaus, acompa-nyats dels seus familiars i de l’entrenador Rubén, que es despla-çaren fins a Castellgalí es van fer un tip de celebrar gols, 25.

A cada una de les quatre parts, que són de només dotze minuts, el Solsona blau va fer 6 gols, excepte a la tercera en què en marcà 7, però també en rebé 1. N’hi hagué de tota mena, fins i tot algun xut al travesser. Tot i que els solsonins feien de mitjana un gol cada dos minuts, es pot dir que les jugades ben trenades i l’alegria amb què es movien damunt el nou camp de Castellgalí va ser el millor.

El proper partit al nostre camp és contra el colíder del

nostre grup, el F.C. Pirinaica. Segur que no hi haurà tants gols. Hi hagi el resultat que hi hagi, el més segur és que tornaran a passar-s’ho bé i acabaran sabent-ne una mica més.

Prebenjamins

EF Castellgalí – Bages Sud, 1 - CF Solsona, 25Jugadors del C.F. Solsona: Andrei Turc, Adrià Barniol, Albert Cases, Eduard Navío, Joel Sevilla, Oriol Grau, Gerard Robles i Àlex Santander.

Entrenador: Rubén Pérez - Delegat: Andreu Grau

Allau de gols

Solsonins i castellgalins

50 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 51: Celsona 554

Futbol CF Solsona

Infantils

Manresa, 6 - Solsona, 1

Bon partit, resultat no ens acompanya

Els infantils del C.F.Solsona es van desplaçar dissabte a la capital del Bages, Manresa, per a disputar-hi el primer partit de la segona volta.

Sabíem, que seria un partit, complicat des del principi, però confiàvem en les nostres possibilitats, ja que aquí a Solsona, havíem guanyat el Manresa, per 5-3.

El “match” va començar amb molta intensitat, tots dos equips, es trobaven ben situats en el camp, i la igualtat en va notar des del primer moment. La primera part anava passant, i era el Manresa, qui dominava el partit i controlava la possessió, però que no aconseguia crear cap ocasió de gol. I quan ja semblava que s’arribava a la mitja part amb empat a 0-0 al marcador, el Manresa es va avançar mitjançant el seu davanter dret. Va ser una jugada molt “tonta” .

La segona part prometia emoció, però va ser tot el contari, ja que al minut deu el Manresa ja guanyava 4-0, faltava encara vint-i-cinc minuts, i com és lògic, el Solsona, no es va rendir, tot al contrari, es va llançar a l’atac i va aconseguir marcar un gol que encara ens donava alguna esperança de poder remuntar el partit, quan faltava quinze minuts per final del partit, el Blat va tenir una ocasió, que si arriba a marcar, segurament, ens hagués donat molts ànims, i tal i com estava anant el partit, segurament haguéssim remuntat.

Després d’això, es pot dir que el partit ja s’havia acabat, el Manresa, va aconseguir marcar dos gols més, fet que va produir la desil·lusió entre el public solsoní, i sumar una nova derrota per als blaus.

En resum, va ser un bon partit, amb un resultat, injust.

La setmana vinent, el Solsona juga a casa, contra el Puigcerdà, un rival situat a la part baixa de la clas-sificació. Des d’aquí animem tota la gent a que vingui a animar l’equip en aquesta lluita per la salvació. El partit serà diumenge a les 12:45.

Futbol CE Arrels

Pre benjamins - Dissabte 26-gener-2008

CF Santa Clara, 0CE Arrels “A”, 8 Guillem Ribó,, Guillem Ribó, Albert Pijuan, Lluís Pijuan, Ferran Colell, David Colell, Toni Moreno, Lluís Villaró, Marc Casaldàliga, Guillermo Morales, Manel Estany

Partit amb només un color, el verd de l’Arrels

Partit dominat en tots els seus aspectes per l’Arrels, només cal veure el marcador final per adonar-nos que no hi va haver rival. I és que gairebé tot el partit es disputà a camp del Santa Clara. Els nostres disposats a no deixar-se sorprendre, doncs aquests partits sovint són els que costen més de plantejar, van saltar al camp amb ganes de deixar resolt el partit aviat per a, després, jugar amb tranquil-litat. Hem comentat que partits com el d’aquesta jornada són els que costen més d’afrontar, s’havia de superar a un teòricament inferior, si fem cas de la classificació, un camp de petites dimensions i aconseguir mentalitzar als jugadors de l’Arrels i mantenir durant tot el partit la tensió.

I us podem assegurar que tot s’aconseguí, es va sortir a jugar saben que els partits es guanyen al terreny de joc i s’han de jugar amb intensitat des de la xiulada inicial fins el darrer segon del partit. La petita dimensió del camp no va deixar desenvolupar el joc habitual de l’Arrels però es va saber compensar amb una pressió constant que va permetre recupe-rar moltes pilotes al mig de camp evitant que els manresans s’acostessin a la porteria defensada pel Guillem Ribó.

En resum, partit dominat pel joc d’atac de l’Arrels, un atac i gol constant. De gols se’n van veure de diverses factures, de contraatac, de jugada per banda, pressionant al davant i robant la pilota...etc, i se’n podien haver fet molts més. Les oportunitats foren constants i si no en van entrar més fou degut a la mala sort.

Tots els nostres van jugar a un gran nivell, fins i tot, encara que no ho sembli per la poca feina que va tenir, el Guillem Ribó. Potser el partit més tranquil d’aquest temporada. És molt difícil jugar de porter un partit on no es té gaire feina, no acabes d’entrar mai en joc, estàs fred...etc però per contra si t’arriba un atac l’has d’aturar. I el Guillem va saber estar en les dues úniques ocasions que van tenir els bagencs.

51554 - Divendres, 01-02-2008

Page 52: Celsona 554

Prebenjamins

CE Artés, 1 - Arrels, 3Àngel, Marc, David, Joan, Alae Eddine, Arnau Valls, Sergi, Lluís, Pol, Andreu i Gerard

Aquesta setmana sí!!!

A la fi sembla que la bona “ratxa” ha tornat al nostre equip. A l’acabament del partit jugat a Artés el passat cap de setmana, es podien veure altre cop les carones de felicitat dels nostres petits, (també dels pares, no ens enganyem!), i és que l’ocasió s’ho mereixia, una victòria molt ben aconseguida on es va poder veure que si es lluita per la pilota i no ens encantem quan la tenim als peus, les ocasions de gol són moltes, i encara que no totes acabin en gol… alguna o altra entra. Ànims nois, seguim així!!!.

Alae Eddine Sergi Vendrell

Benjamins – A Jornada: 29 (26-1-08)

CE Berga, 3 - CE Arrels, 5

Jugadors: Daniel Soria, Laia García, Guiu Montaner, Marc Gonzàlez, Marcel Xandri, Manel Vila, Roger Oriola, Anna Magin, Aitor Colell, Juli Pallarès.

Molt bon partit

Els benjamins d Arrels no van donar mai per perdut el partit que va ser molt igualat, malgrat que van començar adelantant-se al marcador amb un gol del Marcel. Però els bergadans van cap-girar el marcador arribant al descans amb un resultat de 2 a 1.

La segona part va ser espectacu-lar. Els jugadors d Arrels es van posar les piles i amb un bon joc van remuntar el resultat advers. Vàrem poder veure el porter Daniel parant quasi allò imposi-ble. El Guiu, que defensava i estava a tot arreu. El Marcel, que va marcar un gol de “crack”. El Manel va marcar 2 gols gairebé seguits. El Roger també va fer entrar la pilota dins la xarxa contrària.LAnna, l Àitor i el Juli van estar molt actius i el Marc, que feia de capità, no va desentonar amb la resta de l equip.

Esperem tenir un bon resultat aquest dissabte de Carnaval, que ens visita el Joanenc i es troba en els primers llocs de la classificació.

Marcel Xandri

Guiu Montaner

Infantil - 2a Divisió - Jornada 14 (26-1-08)

Avià “B”, 3 - Arrels, 3Alineació: Xavi, Màrquez, Raül, Ramon, Nil, Sala, Pau, Ollé, Pasqual, Nourdin i Guilli. També Bauti, Comelles, Bernat, Ferran, García i Axel

.

Un partit dura fins que es xiula el final!!!

El passat cap de setmana vam anar a Avià, que era el penúltim classificat. Sobre el paper semblava un rival fàcil, però tot va canviar al terreny de joc.

La primera part va ser molt igualada i vam poder avançar-nos amb un llançament de falta de Raül. L’Avià tenia un centre campista molt complert que ens feia anar a remolc però vam poder anar al vestidor am 0 a 1 al marcador. A la segona part vam poder tapar bastant el millor jugador de l’Avià i ens creaven menys perill i vam aconseguir el segon gol, obra de Bauti. Semblava tenir el partit controlat però en un error ens van fer l'1 a 2. Un minut més tard el Sala va marcar amb un fort xut l'1 a 3 a cinc minuts del final. Semblava que seria el gol de la tranquil·litat, però l’Avià no es va enfonsar i amb cinc mi-nuts ens va empatar el partit en el temps de descompte.

Amb aquest partit vam poder observar que s’ha d’estar atents fins que l’àrbitre xiula el final!! La setmana de carnaval ens visita el Berga a les 12:30 al municipal. Sort!

Calendari del CE Arrels

El pròxim cap de setmana els nostres equips jugaran a casa, menys els Sènior i els Cadets, que disputaran els seus partits a Sanaüja i al Pont de Vilomara, respectivament. Esperem tornar a ser forts a casa, altre cop, i que passeu tots un BON CARNAVAL!

Futbol CE Arrels

52 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 53: Celsona 554

Futbol CE Arrels

Aquesta setmana el alevins de l’Arrels van aconseguir amb molt d’esforç la victòria en el seu desplaçament al Pont de Vilomara. El partit va començar amb domini dels solsonis però aquests no van ser capaços de marcar cap gol fins a falta de tres minuts per acabar el partit.

El primer, aconseguit per l’Ivaylo després de pescar un

Aleví 2a divisió Grup 27

CF Vilomara 0 - CE Arrels 2

CE Arrels: Lluís, Josep M., Albert, M Serra, Pau, Lleïr, Guillem, David, Arnau, Oriol, Roger, Alejandro, D Torrent e Ivaylo - Gols: Ivaylo i Roger

refús a l’interior de l’àrea. El segon va ser un gran gol, aquest d’en Roger, que després de robar una pilota al mig camp, en plena cursa, va saber aixecar la pilota per damunt del porter local amb una vaselina que sentenciava el partit.

Aquest dissabte ens les veurem amb el Valls de Torroella a les 11 del matí al municipal de Solsona

Aquest partit, el primer de la segona volta, era in-teressant. L’Arrels volia oblidar el 8-1 de la primera volta, mentre que els de l’Urgell necessitaven la victòria per no quedar despenjats del grup d’equips que poden mantenir aspiracions reals a l’ascens.

Sense fer un bon partit, els locals van controlar el joc en tot moment, buscant amb certa insistència la porteria visitant però sense acabar de definir. La Fuliola es limitava a defensar la porteria, buscant sorprendre amb algun contracop que va ser ben resolt per la defensa.

El domini de l’Arrels va augmentar quan, al minut 15, un jugador visitant era expulsat per les seves reiterades protestes a l’àrbitre. Uns minuts després, Alin robava una

III Territorial G.22

Arrels, 1 - La Fuliola, 0 Arrels: Manu, Anton, Dorel, Sorin, Doru, Jean, Carlos, Samir, Cosmin, Alin, Andrei. També: Jordi, Fodor, Ahmed. Gol: Alin - Àrbitre: Sr. Martínez Lujan

Suspès al minut 40 de la primera part

pilota al central contrari i, en l’u contra u amb el porter, obria el marcador.

Arran del gol, La Fuliola va intentar estirar una mica les línies, però sense massa efecte en el control del partit. Finalment, i arran d’una falta al mig del camp, Jean i un jugador contrari s’encaraven, veient tots dos la tarja verme-lla. Alguns jugadors visitants, de forma poc comprensible, s’encaraven amb el col·legiat, que es va veure obligat a sus-pendre el partit. Ara, és la Federació qui haurà de decidir si es dóna el partit per acabat o decideix la seva continuació. El proper diumenge, visita complicada a Sanaüja, un tercer classificat que ha deixat escapar molts pocs punts del seu camp.

53554 - Divendres, 01-02-2008

Page 54: Celsona 554

El calendari del bàsquet

Malgrat la festa del Carnaval, la competició oficial no s’atura. Molts equips, però, han gestionat l’ajornament del seu partit i, per tant, la jornada d’aquest cap de setmana pels equips del CB Solsona serà minsa de partits: quatre partits a casa i dos desplaçaments.

Cal felicitar i encoratjar els equips que no han ajornat el seu partit. Es mereixen que anem al pavelló a animar-los i donar als jugadors el suport que es mereixen. I cal fer una menció especial al Mini mixte A, que degut a les dificultats que ha posat l’equip local no ha pogut canviar el partit i dissabte haurà de matinar de valent per desplaçar-se a Navàs.

Doncs, amb aquestes circumstàncies, aquesta és la programació completa dels partits del CB Solsona del cap de setmana:

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

Aquest diumenge a la tarda els jugadors del TB ASSES-SORS CB SOLSONA van fer el desplaçament més llarg de la temporada fins a Llívia, d’on van tornar amb la victòria en el primer partit de la segona volta.

El partit en sí va ser de clar domini taronja en el joc, però sempre mantenint aquella incertesa en el marcador que tant “agrada” als solsonins, ja que a vegades sembla que costi distanciar-se en el marcador.

Els jugadors del Joan Pujol sempre van anar davant en el marcador, amb un bon domini del joc interior, i aprofitant l’absència per lesió del millor jugador del Llívia.

Només en el minut 7 del tercer període els locals s’avan-çaven d’un punt, i va ser en aquest moment quan els solsonins es van veure contra les cordes i van reaccionar. Unes quantes cistelles interiors consecutives entre el Merino i el Ferran tor-naven a posar el Solsona per davant, i feien agafar un avantatge ja definitiu de 13 punts, que es va anar mantenint, donant vida als locals, fins al marcador final de 75-83.

Aquest marcador deixa el bàsquet average favorable als solsonins, que en el partit d’anada havien perdut de 6 punts a la pròrroga.

El costat més positiu del partit va ser el poder tornar a gaudir dels pivots solsonins. Bona recuperació anímica del Xavi Merino que va fer un partit com els que ens tenia acostumats la temporada passada, i també comentar que el Xavi Díaz comença a recuperar el ritme després de 2 mesos de lesió.

Sensació agredolça en el problema “crònic” dels sol-sonins en els tirs lliures. El Ferran, que fins ara tenia molts problemes en aquest aspecte, aconseguia un excel·lent 90%

Campionat de Catalunya Sènior Masculí Segona Categoria

CB Llívia, 75 - TB Aassessors CB Solsona, 83CB LLÍVIA: Carrillo (3), Ramírez (14), Bové (12), Romero (9), Domenech (7), Prado (7), El Kanze (3), Domingo (7), Michael (13).

TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (0), Quico Rafart (11), Pau Colell (0), Xavi Díaz (5), Jordi Vives (0), Sergi García (0), Xavi Viladrich (4), Xavi Merino (29), Ferran Torres (15), Fèlix Codina (0), Marc Sala (19). - Parcials: Min. 10 16-20. Min. 20 42-42. Min. 30 56-59. Min.40 75-83.

Bon partit i millor resultat

amb 9 de 10 encerts. Mentrestant, el Sala tenia en aquests tirs un trist 15% d’encert, i el Quico acabava amb un 3 de 7 (hauran de treballar durant el Carnaval a veure si la fiquen).

La part negativa del partit va ser la lesió del Fèlix per un problema d’abductors. Esperem que amb les dues setmanes que queden fins al següent partit es recuperi per continuar ajudant l’equip.

Aquest cap de setmana de carnaval els nois del TB AS-

SESSORS CB SOLSONA han ajornat el seu partit, un partit que es jugarà en horari poc habitual el proper divendres 8 de febrer a les 21:45 hores al pavelló solsoní. Esperem que el públic solsoní respongui tot i l’hora, i es pugui veure un bon partit contra un CB Santpedor “A” situat en la part alta de la classificació. Des d’aquí, desitgem un BON CARNAVAL A TOTHOM!!!

Bàsquet CB Solsona

54 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 55: Celsona 554

Infantil femení

CB Solsona, 44Eix Tècnic Navarcles, 49Raquel.E 2, Raluka.M, Núria.R 6, Mireia.R 2, Nira.C 6, Queralt.R 5, Irene.B, Maria.G 6, Magda.L 10, Sheila.O 7.

Partit ben jugat però amb mala sort

Les noies de Riu esports i moda van canviar la imatge dels últims partits. Van jugar amb més agressivitat tant en atac com en defensa i això es va notar molt, ja que les solsonines podien correr al contraatac. Però aquesta actitud s’ha de mani-festar més sovint. No podem fer 2 partits dolents i un així, ja que hem demostrat que podem jugar millor del que havíem fet fins ara en aquest 2008. Hem de ser més regulars i tenim equip per a ser-ho. Bé, el primer quart va ser de domini solsoní. Les jugadores toronja atacaven amb encert i havien defensat bé. Fruit d’això 12-7 al final de quart. El segon quart el joc igual que el resultat: va ser molt igualat, 8-8, les locals havien fallat algun contraatac i havien perdut ocasions per ampliar la diferència. El tercer quart va ser visitant: 7-10 que imposava la superioritat en alçada en aquest quart sota els taulers. A la mitja part s’arrivaba amb un marcador de 27-25.

La segona part va començar amb la mateixa igualtat que l'altra. El parcial va ser de 6-6. El cinquè quart va ser calcat al quart, tant en joc com en resultat: 6-6. Les jugadores pecaven d’encert en el tir, com l’equip visitant, pero els dos equips ho suplien molt bé amb la defensa, jugant amb molta agressivitat,.El sisè quart les visitants van començar molt fortes i amb un parcial de 8-0 en 4 minunts obrien una àmplia renda al mar-cador. Tot i així van disposar d’oportunitats per empatar. El posar-se per endavant, però, no va poder ser. 5-10 per acabar el partit 44-49. Cal dir que en aquest quart tant com en tot el partit l’encert al tir lliure va ser molt baix 2/20. Si haguéssim tingut més encert haguéssim pogut guanyar el partit. Hem de millorar aquest aspecte.

Per concloure, cal felicitar les nenes per l’enterga de-mostrada en tot el partit, però aquesta entrega es veurà també al partit de després de Carnaval…???

Bàsquet CB Solsona

Campionat de Catalunya Cadet Femení

Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 57CBF Sarrià “1”, 52Parcials: 15-11 / 26-23 / 41-42 / 57-52. Berta Codina 2, Míriam Martínez 8, Carla Carbonell 21, Belen Armengol 17, Cristina Buvé 4. –cinc inicial-. Elena Sierra, Mar Portet 2, Paula Vilaginés, Anna Estany, Betània Ginés 3.

Emoció del primer a l’últim minut

Molta expectació per la visita a Solsona de l’ex-UB Bar-ça. Recordem que el club de Sarrià s’ha quedat tots els equips de les categories del Barça, menys el primer equip sènior que està a Olesa. El partit ha estat a l’alçada de les circumstàncies, sobretot pel que fa a l’afluència de públic i l’emoció; nomès ha faltat una miqueta més de bon bàsquet; de totes maneres no ha sigut un mal partit.

Les Barcelonines han sigut les primeres d'anotar (0-4), les locals, més desencertades, han trigat gairebé 4 minuts a fer-ho. La forta defensa i la poca efectivitat ha fet que el marcador estigués el màxim d’igualat; ha sigut en l’últim minut del primer quart quan les locals han agafat un “màxim” avantatge de 4 punts. Al segon quart hi ha hagut la possibilitat d’obrir una escletxa en el marcador; però la poca efectivitat, sobretot en els tirs lliures, no ho ha permès; s’ha arribat al descans amb un ajustat 26-23.

A la represa dues badades consecutives han fet que el Sarrià es tornés a posar per davant. A partir d’aquí s’ha entrat en una fase en la qual el STOBF ha portat lleugerament la iniciativa del joc però el baix percentatge d’encert ha fet que el marcador s’anés alternant en mínims avantatges per cada equip. Però a manca de dos minuts per acabar, les locals han canviat a una defensa zonal. Això ha bloquejat les barcelonines; juntament amb el talent ofensiu que ha tingut una vegada més la Belén Armengol, s’ha aconseguit una important victòria. El STOBF continua sense brillar però efectiu en victòries.

Infantil masculí nivell B2

CB i UM “B”, 68 - CB Solsona, 56Parcials: 8-8, 20-23, 34-28, 46-45, 62-53, 68-56Jugadors: Agustí 7, Christian 7, E.Ortigosa 19, Roger 2, Perera, Pau, Xiloè 6 i Nikita 18

L’equip que patrocina l’Hostal Nou va fer un molt bon partit, tot i la derrota, en el tercer enfrontament d’aquesta temporada amb els manresans. Els parcials durant el matx van ésser mol igualats i no va ser fins als darrers minuts que els manresans van poder gaudir d’un clar avantatge.

Del l’enfrontament, cal destacar l’encert des de la línia de 6,25 m., tant dels nois del CB i UM com dels del CB Solsona (7 triples), i el gran esforç de tots els taronges, així com el bon partit en atac de l’Eduard Ortigosa i el Nikita [email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

55554 - Divendres, 01-02-2008

Page 56: Celsona 554

Bàsquet CB Solsona

Mini "A"

C.B Solsona “A”, 49 - Paidos, 1095-17, 14-7, 2-17, 6-14, 8-9, 4-14, 6-7, 4-24Roger 2, Aleix 12, Queralt 6, Marc G. 6, Marc R. 2, Pau 3, Anna 2, Èric 8 i Martí 8.

El Solsona s’emporta una pallissa justament

El dissabte dia 26 a les 10:45 el Mini “A” rebia el millor equip de tota la fase regular. En un partit que no va tenir color des del principi, en que els jugadors no van saber com sortir-se'n, de la pressió plantejada des del principi pel Paidos, (i això que ho havien entrenat el divendres abans del partit de dissabte). Durant tot el partit no vam defensar hi vam regalar molts punts per perdudes de pilotes a l’hora de treure de fora. El tema tirs lliures no va ser gaire positiu per fallar tants tirs lliures.

Hem de ser més lluitadors i no podem baixar els braços, mai. Hem de ser un equip lluitador fins al final i no deixar la responsabi-litat en dos o tres jugadors, ja que el bàsquet és un joc d’equip.

Tot i això l’entrenador en té tota la culpa. Després de refle-xionar, s’ha acabat el bon rotllo als entrenaments, s’ha de ser més dur als entrenaments i no agafar-nos les coses a la lleugera. A partir d’ara jugaran més estona els jugadors i jugadores que entrenin amb ganes i mostrin actitud i els jugadors que no es comportin jugaran el mínim independentment dels noms.

Als pares i mares els demano paciència, ja que fins ara no han pogut passar-s’ho bé amb el joc dels seus fills, però en les pròximes setmanes veuran la millora.

La setmana vinent juguem a la pista del Navàs. Ara és quan comencem la nostra lliga.

Mini "B"

C.B Solsona “B” 49Sant Fruitós, 608-9, 9-6, 13-5, 2-13, 2-2, 3-13, 2-10, 10-2Maiol 13, Fran 6, Aleix S., Júlia, Martí 11, Marc 5, Aleix N. 5,Pau 5, Carla, Xavi 4, Shelly.

Un Solsona fluix perd justament contra el Sant Fruitós

El dissabte dia 26 a les 9:30 es disputava un interes-sant partit en que el Solsona s'hi jugava molt.

Va ser un partit molt disputat al començament, Però un mal 4 i 6 períodes van donar-li un avantatge quasi impossible de recomptar amb 2 quarts i ho va confirmar el penúltim període: només un bon vuitè quart va permetre millorar el resultat.

Les claus de la derrota van ser: En atac, les moltes cistelles fallades a sota, i els tirs lliures 4/19 . En defensa van ser els rebots defensius, el Sant Fruitós tirava 2 o 3 vegades més que el solsonins a causa de no tancar bé els rebots.

La setmana vinent els jugadors i jugadores del Mini ”B” no juguen per haver suspès el partit contra el Berga.

Pre-Infantil Masculí

CB Solsona, 45 CB Sant Pere la Sirena 40Sergi(2), Gerard(4), F.Xavier, Quirze(10), Francesc(5), Marc, Jordi(17), Jose, Edgard, Jan(7) - Parcials (7-6),(14-14),(21-20),(27-30),(31-36),(45-40).

El dissabte al matí es va jugar la tercera jornada corresponent a la segona fase de competició, el partit es preveia igualat després dels resultats de les dues primeres jornades, on els dos equips ar-ribaven invictes.

Els jugadors d’ambdós equips van demostrar que no volien perdre el matx des del primer minut de joc. En la primera part del partit la igualtat va ser màxima i cap dels dos conjunts no va acon-seguir diferències clares al marcador, deixant el partit molt obert de cara a la segona meitat.

En aquesta part del partit els jugadors del Solsona van sortir amb les intencions de marxar en el marcador, però els jugadors tarrassencs van aconseguir una petita diferència de 3 punts en el quart període i de 5 punts en el cinquè. Amb el partit en contra, una reacció excel.lent del conjunt local amb un parcial al final del partit de 9 a 0 sentenciava un partit molt complicat.

Només em queda desitjar un BON CARNAVAL a tots els jugadors i a tots els pares. Que passeu una bona festa.

Cadet Masculí26-1-2008

CB Solsona B, 75CB Igualada B, 69Jaume 24p, Domènec 0p, Martí 22p, Brian 7p (eliminat per 5 faltes), Ostap 13p (eliminat per 5 faltes) Sanders 9p (1 triple), dani 0p, Nikita 0p i David 0p. 8 de 16 (1p), 32 de 71 (2p), 1 de 10 (3p), 19 faltes personals, 17 pilotes perdudes i 8 assitències. Entrenador: Joan Caelles i l’àrbitre, el Sr. Torné (bé)

Cal destacar l’actitud dels solsonins, seriosos i atents, en un cap de setmana en el que s’han jugat dos partits (un el de dissabte a casa i l’altre el diu-menge a Terrassa) per tal de tenir un Carnaval amb pau. També el poder anotador del Jaume Martí i el sacrifici en defensa de l’Ostap, sobretot a Terrassa, davant de dos jugadors molt alts.

27-1-2008

CN Terrassa, 58CB Solsona B, 72Jaume 23p (1 triple), Domènec op, Martí 18p, Brian 13p (1 triple), Ostap 1p, Sanders 3p (1 trriple), Dani 2p, Genís 8p (2 triples) i Nikita 4p.Cap eliminat i 14 faltes personals, 27 pilotes perdudes, 13 de 22 (1p), 22 de 56 (2p), 5 d’11 (3p) i 8 assistències (4 del Martí)Entrenador: Joan Caelles. L'àrbitre, Sr. Jover, bé.

56 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 57: Celsona 554

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Pròximes curses10 de febrer: Mitja Marató de Barcelona17 de febrer: Mitja Marató de Gavà-Castelldefels24 de febrer: Mitja Marató de Balaguer

Més informació: Ribera Esports i www.atletisme.com

V CURSA DE L’OLI

Sancho Ayala 3r a Les Borges Blanques

Diumenge dia 27 de gener de 2008 a Les Borges Blan-ques va tenir lloc la 5a Cursa de l’Oli, amb rècord de participa-ció: 524 atletes inscrits. Els Fondistes del Solsonès-Prosetel van ser representats per Sancho Ayala i Josep Alconchel.

A les 10 del matí es va donar la sortida a la Cursa de l’Oli 2008, sobre una distància de 10’360 metres en un circuït mixt (asfalt i terra), amb boira i molt de fred.

Sancho Ayala ben aviat es va col.locar al capdavant de la cursa juntament amb Carlos Oriach i Josep M. Marichica, que va marcar un ritme molt fort, la qual cosa va fer que ben aviat quedessin tots tres sols al capdavant, fins els quilòmetres

finals que Marichica va marxar tot sol cap endavant, entrant primer a la meta amb un temps de 33’53 minuts. Segon va ser Carlos Oriach amb un temps de 34’05 minuts. Seguit de Sancho Ayala que està en un extraordinari estat de forma i amb un temps de 34’27 minuts va ser 3r de la general i primer de la seva categoria. Josep Alconchel amb un temps de 45’17 minuts va entrar al lloc 193 de la general.

La categoria de dones va ser guanyada per Maria José Gallardo amb un temps de 43’56 minuts. Segona va entrar Betsabé Cabrero amb un temps de 44’32 minuts. I en tercer lloc va entrar Lucía Caballero amb un temps de 43’16 minuts. L’últim atleta a passar la línia de meta ho va fer amb un temps d'1 hora i 11 minuts.

El Club Bitlles Solsona rep el patrocini de Prosetel

L’empresa de carburants solsoni-na Prosetel ha iniciat aquesta setmana la col.laboració amb el Club Bitlles Solsona. En concret, els ha subministrat uns folres polars com a equipament, amb l’anagrama del club. El lliurament d’aquesta roba d’abric esportiva va tenir lloc dilluns passat a la seu del Club sant Jordi.

Bitlles Catalanes Ramon Estany

Jugadors i president del Club Bitlles Solsona, rebent les equipacions de Prosetel de mans del Miquel Montaner

57554 - Divendres, 01-02-2008

Page 58: Celsona 554

Futbol Sala PB Solsona La Xurre

Primera nacional B Campionat de lliga 07 /08

Vilaseca FS, 2 PB Solsona la Xurre, 6

VILASECA FS: Òscar, José Luis, Israel, Marc, Daniel, Guillermo, Andreu, Isaias, NicolásDavid i JuanPB SOLSONA: Seuba, Erola, Ricard, Ivan, Alsina, Quique, Vicenç, Divins, Jordi i JaviÀrbitres: Ribó i TruGols: 1a part: 0-1 min.6 Ricard,0-2 min.11 (pp), 1-2 min.12 Andreu 2-2 min. 13 Andreu, 2-3 min.18 Vicenç - 2a part:2-4 min.30, Vicenç 2-5 min.38 Ivan, 2-6 min.39 Ivan

Gran victòria de la PenyaLa Penya va tornar de Vilaseca amb el punts del partit,

després de guanyar el partit avançat a la jornada de Carnaval, en una pista on els locals van perdre el primer partit des de la temporada passada.

Els de LA XURRE van sortir a jugar el partit al seu estil de joc, amb una defensa ajustada i aprofitant les contres.Això va fer que aconseguís avançar-se amb dos gols als deu minuts de joc.

La reacció local va ser empatar el partit en un minut. Quan semblava que podrien girar el marcador, els solsonins van tornar a centrar-se i en un còrner a falta de dos minuts per arribar al descans van tornar a marcar, deixant el marcador en el 2 a 3.

Aquest gol va fer mal als tarragonins i va donar ales als de LA XURRE, que van sortir a disputar la segona meitat amb molta moral.

Després d’uns primers deu minuts de joc altern a les dues porteries els de la penya van tornar a marcar el quart gol. Això va desesperar als vilasecans, que llavors van decidir de sortir a jugar amb porter jugador per estar en superioritat en atac. Els que van treure avantatge van ser els del Quim Sala, que després que el seu porter tallés una pilota amb la mà fora

l’àrea, van aprofitar la superioritat numèrica a la pista per fer el cinquè gol.

Ja amb aquesta renda al lluminós, els solsonins van dedicar-se a controlar la pilota i en un contracop de tres contra un van acabar marcant el sisè gol de manual.

Amb aquesta victòria es veu que l’equip té ganes de sortir dels llocs perillosos de la taula, cosa que s’haurà de corroborar el proper partit a casa davant l’Sporting Esplugues. Però això no serà fins el dia 9 de febrer.

Ara toca gaudir del Carnaval

Juvenil 1a divisió Grup 3 / Jornada 13

Fincas Legna B, 1PB Solsona la Xurre, 3

PB SOLSONA LA XURRE: Ivan, Jordi, Marc, Albert, Walter, Josep Miquel, Nil i ÈricGols: Èric, Marc i Albert

Dotze de dotze

Els juvenils de la penya continuen intractables en el seu camí per la primera divisió, aquest cap de setmana van jugar el partit que estava ajornat a Reus i es va acabar de la mateixa manera que havien acabat tots els disputats fins al moment: amb victòria. El partit va ser dominat en tot moment pels solsonis, encara que no es va sentenciar fins a l’últim minut amb un gol de l’Albert Fernández.

Els solsonins tornaran a jugar el dia 16 de febrer, un cop hagi passat la jornada de descans amb el Salou B.

58 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 59: Celsona 554

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos les vostres cròniques... abans de

DIMARTS al migdia a l nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

Futbol Sala Laura Sala

Navès, 3 - Oliana, 2Jugadors: Romero, Àlex, Borés, Ton, Lluís. També Muntada, Moi, Reig, i Pep

Des de bon inici, el joc el van aportar els dos equips

El Navès va sortir ben posicionat al camp. Tot i així les ocasions no arribaven, i per part de l’equip visitant tampoc no sorgien. Aleshores, per dir-ho d’alguna manera, sel’s va encomanar el seu joc, i fruit d’una badada en un contraatac van aconseguir el 0-1. El partit es començava a complicar, però lluny de baixar la guàrdia els de Navès van intentar empatar. Per mala sort, al cap de 2 minuts l’Oliana va tornar a avançar-se en un altre contraatac 2 contra 1, i així va acabar la primera part.

Ells defensaven molt bé i als contraatacs feien mal, però Romero ho parava tot. A la represa, Moi -en una jugada embolicada- va marcar l'1 a 2. Per segona vegada Moi va tornar a marcar en una jugada conjunta que va acabar marcant el segon gol, 2 a 2. El partit es va posar de cara i Pep de contraatac va marcar el gol definitiu de la victòria. Va ser un partit poc brillant, però va valer els 3 punts.

Positivament destacaríem simplement la remun-tada de l’equip local i les ganes de guanyar que es van mostrar. Negativament destaco el pobre joc desplegat, ja que no s’acabaven les jugades creades.

El pròxim partit serà contra el Bellcaire a Cas-

tellar a les 16:00, partit contra el 3r classificat.

Sènior femení 2a divisió B Grup 3 / Jornada 11

Ponys, 1PB Solsona La Xurre, 1

Partit intens i força controlat per les de la penya, que

es van avançar al marcador a la 1a part amb un gran gol de la Merxe, que va encaixar la portera per tot l’escaire.

Després van poder aguantar la pressió que les locals, a partir d’aquest gol, feien a tota la pista. Les de LA XURRE van deixar escapar un parell d’ocasions clares amb xuts poc encertats.

També van estar de sort en els contraatacs de les locals, que no van transformar. Diguem que van estar igualades les ocasions de gol.

A falta de 4 minuts per acabar el partit, les locals ens van marcar el gol de l’empat.

Pista difícil amb un sol que enlluernava de cara, però no és excusa perquè ens falta concentració al camp als moments claus.

Després de Carnaval jugarem el pròxim partit davant el CE Vacarisses i serà a les 5 de la tarda.

Futbol Sala PB Solsona La Xurre

59554 - Divendres, 01-02-2008

Page 60: Celsona 554

Trial P. X. - General Manager

Carla Calderer, també amb GAS GAS

La pilot lleidatana Carla Calderer, en la seva cinquena temporada com a membre de l’equip nacional de trial, inicia una nova campanya fent aliança amb GAS GAS, englobada també en el si de l’equip “Non Stop Bikes”. En total, aquesta jove de 19 anys realitzarà 30 proves dividides entre els campionats del Món, d’Europa, d’Espanya i de Catalunya de fèmines, competint també en el Trial de les Nacions i en el nacional i regional Màster absoluts. En l’actualitat, Calderer és subcampiona d’Espanya de Trial de Féminas i es va classificar setena absoluta en el nacional Sènior C de 2007, quedant quarta del món en el trial de les na-cions per equips de la passada temporada, en la qual va rebre el guardó de Millor Esportista Femenina de Lleida. Carla Calderer

L'Albert Cardona i el Ramon Andreu varen prendre part a la segona prova del campionat d'Espanya de cros country que es va celebrar a Caspe. El passat diumenge dia 27.

El recorregut tenia una longitud de 18 km. i s'hi tardava 21 minuts. El terra era arenós amb absència de pols, ja que hi havia molta boira. Era camps a través, quasi tot de corriols, cosa que dificultava molt els adelantaments.

A les 8,30 del matí es va fer la volta de reconeixement al circuit. Hi havia molta boira i feia un fred intens. Els nostres pilots varen dir que al recorregut camps a través hi havia moltes pedres que amb la boira no es veien i adelantar era molt difícil. S'havia d'anar molt amb compte de no caure.

A les 9,30 es va donar la sortida a la categoria sènior B en la qual participa l'Albert Cardona. Va fer una bona sortida i es va col·locar en sisena posició. I va anar recuperant posicions fins a posar-se en quart lloc a la tercera volta. A partir d'aquí li varen comencar les difilcultats. Li va sortir la cadena en topar amb una pedra, i es va endarrerir. Cinc minuts a reparar i en intentar recuperar va patir algunes caigudes, cosa que va signi-ficar baixar a l'onzena posició. I quinze a la general.

El Ramon Andreu va sortir al cap de dos minuts a la categoria de veterans. Va fer una molt bona sortida, es va col-

entrena sota les ordres de Pau Xarau, a Sant Llorenç de Morunys, lloc que la va veure néixer, i es mostra “molt contenta davant l’acord arribat amb GAS GAS, que em permetrà lluitar amb totals garanties en tots els certàmens en els quals prendré part aquest any”. Calderer pilotarà una GG TXT Pro 250 i tindrà qualitat de pilot semi-oficial de la marca gironina.

Campionat d'Espanya de Cross Country Caspe (Zaragoza)

locar en quarta posició, va fer una cursa molt conservadora, sense excessos ni precipitacions, controlant els rivals. I va finalitzar en quart lloc i dotzè a la general

Al campionat, l'Albert Cardona està el vuitè a sènior B i el Ramon Andreu novè a veterans.

La pròxima cursa és a Solsona el dia 10 de febrer.

Motor Motor Club Solsonès

60 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 61: Celsona 554

Motor Motor Club Solsonès

61554 - Divendres, 01-02-2008

El passat diumenge, 27 de gener, es va iniciar el Cam-pionat de Catalunya de 3h de Resistència.

La prova inicial va ser celebrada a la localitat de Ponts, el circuit al principi estava glaçat, però a mida que anava sortint el sol s’anava convertint en pols i moltes roderes, posant a prova el físic dels pilots.

A la sortida varen prendre part 80 equips, en els entre-naments Xavier Subirana- Toni Casellas varen aconseguir la 39 posició scratch. Jordi Angrill aconseguí la 51 posició i Toni Vilar- Ivan Gangolells la 52. En la 1a Hora de carrera l’equip format per Subirana- Casellas anava situat en la 38a posició, l’equip format per Vilar- Gangolells remuntava i se situava en la 45a posició i Angrill estava situat en la 52a posició.

En la 2a hora l’equip Subirana- Casellas se situava 37a posició pagant la conseqüència d'una caiguda que els feia perdre 2 voltes, Vilar- Gangolells en la 44a i Angrill en la 64a també pagant la conseqüència de 2 caigudes. Al final de l'esdeveniment els 3 equips acabaven en la següent classificació:

Toni Casellas- Xavier Subirana (RIU esports): 4s classificats Júnior 125 i 35a posició scratch amb un total de 65 voltes. (Husqvarna wr125)

Toni Vilar- Ivan Gangolells: 2ns classificats Júnior Superiors i 41a posició scratch amb un total de 64 voltes. (Honda cr 250)

Jordi Angrill:11è classificat en la categoria Júnior 4t i 68a posició scratch amb un total de 60 voltes. (TM 450)

Àngel Carrasco: 77e scratch i 20e de Sènior 4t i va patir petites avaries mecàniques. (Yamaha 250 4t)

3h de resistència de Ponts

La prova va ser guanyada per a Javier García Vico (actual pilot del Mundial de motocross) amb un total de 74 voltes.

El grup de pilots volem agrair l’ajuda dels amics i fami-liars, així com també l'assistència.

Us anunciem que el 17-2-08 se celebrarà el MEMORIAL TONI SOLER. El 24-2-08 s’iniciarà el Campionat de Catalunya d’Endurades a Constantí.

Page 62: Celsona 554

Carnaval 2008 Kiko M.

Una sala Xelsa plena assaja pel Carnaval

Diumenge a la tarda va servir perquè la gent i els ge-gants que omplien la sala Xelsa poguessin assajar els balls i cançons per aquest Carnaval. Per començar la festa l'actuació de "Kumbes del Mambo" que va donar pas a l'assaig dels ba-llets presentats per l'Elis Colell. El ball del Buffi i tot seguit un concert van donar el tret de sortida d'una festa que va començar de ple ahir dijous.

Els gegants "grans i petits" preparant-se pels balls del Carnaval

Els artistes de les contradanses

Assajant pel Dimecres de Cendra

El ball de dimarts a migdia "Coca, figues i vi blanc"

62 554 - Divendres, 01-02-2008

Page 63: Celsona 554

Les 7 diferències

La comparsa dels Caníbals sempre fa muntatges espectaculars al carrer Sant Miquel.

Podríeu trobar les 7 diferències entre les dues fotografies?

Diferències Marta C.

ÀRIESAquest mes el teu interès primordial són els grups i les organitzacions. Les teves amistats tendeixen a ser més espirituals. Si cerques parella estaràs més pràctic que no pas romàntic.

TAUREEt trobes en ple auge professional i continues amb possibilitats d’ascens i augment de sou. També estaràs molt intuïtiu pel que fa a l’economia. Procura no precipitar-te amb finances arriscades. Cuida’t la salut.

BESSONSDurant aquest mes has d’evitar les activitats arriscades o estressants. Les figures d’autoritat et poden provocar força ansietat. També has de vigilar la dieta. És un mes actiu en les relacions afectives

CRANCAquest mes pots trobar-te un antic amor, per resoldre problemes del passat. És un moment en que pots fer transformacions interiors. Necessites una dieta de desintoxicació.

LLEÓLa relació de parella progressa o es trenca, no quedarà igual. També es posa a prova l’amistat. Pots tenir somnis molt interessants. Procura canviar hàbits i pautes mentals i emocionals.

VERGEAquest mes estaràs una mica esgotat i pot ser que no estiguis gaire per la teva feina. En l’amor hi ha trobades romàntiques si ets solter. Cal que vigilis la salut, beu molts líquids.

BALANÇAHi ha possibles canvis laborals. Poden entrar nous treballadors a la teva empresa. Sembla que hi ha trasbalsos financers amb les figures paternals. L’amor va força bé. Si cerques una relació tindràs èxit.

ESCORPÍAquest mes has de fer menys activitats i agafar-te les coses amb calma. Si hi ha problemes a la llar, és el moment de corregir-los. Es posaran a prova els amics, però serà positiu.

SAGITARILa teva intuïció financera és excepcional, si has de comprar o invertir, pots fiar-te’n; però has de reflexionar i consultar allò que consideris necessari. Els teus familiars poden mostrar-se dramàtics i temperamentals.

CAPRICORNTindràs guanys procedents d’algun projecte creatiu. També és possible que gastis més amb els teus fills i les seves diversions. Si has de conduir, fes-ho amb precaució i no et distreguis.

AQUARIEnhorabona! Estàs en el moment de màxima esplendor. És un mes fonamentalment feliç, i els altres estan molt contents de complaure’t i col.laborar amb tu. La teva economia pot estar en un moment de canvi.

PEIXOSEl cosmos t’impulsa a fer les coses que més t’agraden, causes benèfiques i altruistes. I també a explorar els teus poders espirituals. Si has tingut cura de la teva salut, no hi haurà problemes.

Plaça Olivera, 3 baixosEl Pi de Sant Just - 25286 OliusTel. 973 48 38 76

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - [email protected] - www.nuriapicola.com

Horòscop - FEBRER Núria Picola

63554 - Divendres, 01-02-2008

Page 64: Celsona 554