Celsona 545

64

description

29/11/07 a 6/12/07

Transcript of Celsona 545

Page 1: Celsona 545
Page 2: Celsona 545

El Consell Comarcal del Solsonès sol.licita que es deixi sense efecte el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals presentant una “esmena a la totalitat” i es torni a redactar en col.laboració amb el Territori

L’ens comarcal aprova, amb els vots favorables de CIU, ERC i PSC i l’oposició de El Comú, les al.legacions a l’aprovació inicial del projecte de Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

Per a més informació sobre el pla, podeu dirigir-vos a la seu del Consell Comarcal o a l’adreça: http://www.gencat.net/ptop/ptcat/ptcomcen

Page 3: Celsona 545

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Redacció

La Barra del Mia

Sis de cada deu sol-sonins asseguren llegir el setmanari Celsona Infor-mació, segons es desprèn de les dades recollides en el Baròmetre de la Comu-nicació i Cultura. Amb aquestes xifres Celsona Informació se situa al ca-pdavant dels mitjans de premsa escrits al Solsonès amb una audiència de 7.000 lectors. Per darrera seu s'hi troben el diari Regió 7, amb 2.000 lectors i El Periódico de Catalun-ya també amb 2.000 en la seva versió catalana i 1.000 per la versió en castellà del diari.

Segons les dades de l'informe, el 65% de la població del Solsonès que afirma haver llegit algun mitjà de premsa escrita el dia abans de l'enquesta ho havia fet decantant-se pel Celsona Informació. Així, el Celsona acu-mula 7.000 lectors dels 9.000 que asseguren haver llegit algun mitjà el dia abans de reali-tzar-se l'enquesta que en el cas del Solsonès s'ha basat en una mostra de 150 persones.

7.000 persones llegeixen cada setmana el

Celsona InformacióL'informe ha estat

elaborat per la Fundació d'Audiències de la Comu-nicació i és el primer i més gran estudi sobre audièn-cies i consums culturals específicament realitzat per Catalunya i pels terri-toris de parla catalana.

De l 'informe es desprèn, també, que la premsa comarcal supe-ra totes les expectatives d'audiència previstes i és líder en pràcticament totes les comarques catalanes, amb prop de 800.000 lec-tors d'audiència conjunta.

L'informe ha estat elaborat a partir de prop de 40.000 entrevistes personals realitza-des durant el darrer any i segons el president de la fundació impulsora de l'estudi, Salvador Cardús, es tracta de la primera ànalisi "en alta definició" atesa l'amplitud de la mostra demoscòpica i que abarca un territori de 13 milions de persones. Cardús va destacar també "l'extraordinària precisió i rigurositat" amb que s'ha elaborat l'estudi.

Moltes felicitats a tots i gràcies als lectors per la vostra confiança!!!

3545 - Divendres, 30-11-2007

Page 4: Celsona 545

Solsona Redacció

L'ajuntament de Solsona introduirà enguany canvis en la cavalcada de reis que ja no inclourà la tradicional recepció que Ses Majestats Reials feien als infants a la Plaça Major de la ciutat. L'objectiu de l'equip de govern és fer més lluïda la cavalcada i per això ha decidit suprimir aquest acte -en el qual s'obsequiava amb un present a tota la mainada- i allargar el recorregut de la comitiva reial del dia 5 al vespre.

Segons informava la setmana passada el diari Regió 7, l'executiu local considera que la cavalcada, tal com s'havia fet els últims deu anys, era curta i no permetia intoduir-hi cap element innovador o de sorpresa. La regidora de Cultura del consistori solsoní, Sara Alarcón, ha assegurat que enguany es vol impul-sar i millorar una celebració que fins ara resultava "una mica minsa", i durava poc. Així, aquest any la cavalcada començarà a 2/4 de 7 del vespre a l'avinguda del Pont i en comptes de les dues carrosses de sempre, els tres Reis arribaran cadascun amb la seva carrossa. A més, s'ampliarà la presència d'Hebreus i Armats, i s'incorporarà, al capdavant de la cavalcada, un estel de Betlem humà. Com sempre, es pararà a la catedral, i a la plaça Major, on enguany els Reis substituiran l'entrega de regals a tots els infants per un parlament. Seguidament la comitiva allargarà el recorregut pel carrer de Llobera, l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre, la plaça del Camp, el carrer del Castell, l'ajuntament i, un altre cop, la plaça Major i el portal del Pont.

Alarcón ha explicat que cada vegada assistia més gent a la plaça Major, s'allargava l'espera per poder seure a la falda d'un rei i l'acte "es feia més pesat". Tot i això l'any passat hi van

L'ajuntament suprimeix la tradicional recepció de Reis a la plaça Major però allarga la cavalcada

assistir cap a un miler de nens i nenes, segons han explicat des de la Unió de Botiguers de Solsona (UBIC), que darrerament s'encarregava de proporcionar els obsequis per a la mainada.

La voluntat de la regidoria de cultura és fer una "gran cavalcada, més llarga, lluïda i intensa". Al mateix temps, es vol preservar "la proximitat i el contacte" directe amb els Mags que sempre ha facilitat la festa solsonina.

Els canvis introduïts també incorporen l'arribada dels patges reials el dia 1 de gener que rebran els infants a les seves trones a la plaça Major. Els responsables de la UBIC, per la seva banda, han explicat que organitzaran un caga-tió pel dia 24 de desembre davant de l’ajuntament de Solsona perquè els nens i nenes de Solsona puguin tenir el seu regal de Nadal.

4 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 5: Celsona 545

Emili AgutEra un infern pels nens i els pares, pel fred. Però penso que serà un canvi massa dràstic. Caldrà veure si valdrà la pena la cavalcada

Jordi PeretóNo ho veig bé. Sempre s'havia fet d'una manera, i canviar-ho ara no és gaire lògic. Els nens no assimilaran el canvi

Laia ColellÉs una proposta que s'ha de provar. De fet, l'espera es feia molt llarga pels pares i els nens que havien d'aguantar el fred

Roser MaciasSi s'ha fet sempre d'una ma-nera, no sé perquè s'ha de canviar. A la canalla li agradava asseure's amb els Reis, tenir-hi un contacte.

Ferran CerveraÉs millor que facin la caval-cada, perquè fa molt fred, i és molt incòmode haver de fer cua i esperar tanta estona.

M. Àngels MàrquezPels nens, anar a veure el Rei era molt. Em sap greu que els treguin aquesta il.lusió, però si és una millora per bé, endavant.

Què us sembla el canvi en l'arribada dels Reis Mags a Solsona?Enguany, l'Ajuntament de Solsona no organitzarà la tradicional rebuda dels Reis Mags

amb la mainada solsonina a la Plaça Major, que serà substituïda per una cavalcada reial per bona part dels carrers i places de Solsona

Imma RiuEm sembla bé, perquè s’eviten les cues i aglomeracions i fer passar fred a pares i nens. Amb una cavalcada tothom en podrà gaudir, del reis.

Lourdes EspugaTal com estava ara no m’agradava massa perquè tantes hores a la Plaça, ens quedàvem gelats. Jo penso que estaria bé que els Reis es moguessin més pels carrers.

Solsona Ramon Estany

5545 - Divendres, 30-11-2007

Page 6: Celsona 545

Solsona Josep M. Montaner i Reig

L'Ajuntament continuarà pagant l'ús d'internet a les entitats solsonines que gaudien d'aquest servei

L'ajuntament de Solsona continuarà assumint, com feia fins ara, els costos d'ús d'internet de les entitats que disposaven d'aquest servei a compte dels recursos municipals. L'executiu local, que inicialment tenia la intenció de fer pagar a les enti-tats les despeses de la connexió a internet, ha reconsiderat la seva postura després de reunir-se amb les entitats que gaudien d'aquest servei.

Fins ara només tres entitats, el Club de Bàsquet Solsona, la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca i la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca -les tres ubicades a les instal.lacions del pavelló de Solsona- gaudien de la gratuïtat d'internet, mentre que la resta d'associacions i clubs s'ho paguen de la seva butxaca.

Tot i que la intenció inicial de l'equip de govern era que les entitats assumissin el pagament d'internet, l'alcalde de Sol-sona, Xavier Jounou, ha explicat que finalment es va acordar mantenir l'actual sistema "ja que era difícil treure un servei que ja s'estava prestant". Encara que la decisió pot provocar greuges comparatius amb altres clubs i associacions de la ciu-tat, Jounou ha assegurat "que és una situació que arrenca de l'anterior legislatura" i que "ara per ara el que hem de fer és mirar de donar aquest servei a totes les entitats".

En aquest sentit, Jounou ha assegurat que l'ajuntament té la intenció de normalitzar la situació un cop es disposi de la xarxa municipal d'internet sense fils. Aquest projecte -presentat pel grup muncipal d'ERC durant les passades eleccions muni-cipals- permetrà, segons ha explicat Jounou, que les entitats solsonines, igual que la resta d'usuaris, puguin disposar d'un servei d'internet d'alta velocitat a baix cost. "A partir d'aquí ja es decidirà com es finança l'accés dels clubs i associacions a la xarxa", ha afegit Jounou.

Les tres entitats han valorat positivament que l'ajuntament hagi reconsiderat la seva posició. A més, han explicat que ja ha-vien sol.licitat la instal.lació d'una nova línia d'internet quan, per raons que es desconeixen, es va desconnectar l'actual.

Una línia d'internet que es desconnecta solaPrecisament la desconnexió de la línia d'internet del

pavelló ha provocat una situació curiosa entre l'ajuntament i les entitats que la utilitzaven, ja que no se sap qui va donar l'ordre de desconnectar-la. La línia va deixar de ser operativa el 3 de novembre i, segons ha reconegut Jounou, l'ajuntament no sap qui va donar l'autorització per desconnectar-la. L'equip de govern ha demanat excuses a les entitats afectades i espera restablir el servei aquesta setmana.

Un dels locals del pavelló on es diposa de connexió a internet

L'equip de govern reconsidera la decisió inicial de no pagar internet a les entitats

6 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 7: Celsona 545

7545 - Divendres, 30-11-2007

Page 8: Celsona 545

L'Ajuntament de Solsona té la intenció de finalitzar les obres de la sala polivalent l'any vinent, i per això va portar a consideració del ple municipal, celebrat ahir a la nit, l'aprovació del projecte inicial corresponent a la quarta, i última, fase de les obres de l'equipament realitzada per l'equip d'arquitectes format per Joan Carol, Eduard Tripiana i Antoni Balaguer.

A més, l'executiu local té previst acollir-se a una línia de finançament del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç destinat a la modernització d'infrastructures turístiques que integren l'administració local, per poder finançar les obres.

La finalització dels tancaments i l'adequació interior de la sala integren aquesta última fase dels treballs que han de permetre fer operatiu l'equipament. L'import de les obres ascen-deix a 1,8 milions euros (300 milions de pessetes). Igualment, l’executiu municipal ha previst incloure aquesta fase dins el Pla Únic d’Obres i Serveis per a l’anualitat 2008.

A banda d'aquest punt, l'ordre del dia del ple va incloure també actualitzar els reglaments del Consell Municipal de Co-municació i el Consell de la Gent Gran, nomenar el representant municipal al Consell de Dones, així com la cessió d'ús a favor

L'ajuntament preveu enllestir la Sala Polivalent l'any vinent

La quarta i última fase de l'obra es va portar ahir al ple de l'ajuntament

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Els Mossos d'Esquadra van detenir la setma-na passada un veí de Solsona acusat suposadament d'agressions sexuals a una menor. La detenció es va produir diumenge al vespre quan els cossos de seguretat van detenir un veí de Solsona, de nacionalitat estrangera, que suposadament hauria comès un delicte d'agressió sexual i abús de menors. El detingut va passar a dispo-sició judicial el mateix diumenge i de moment no ha tanscendit més detalls del cas.

Detenen un veí de Solsona per abús de menors

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134

de l'ajuntament de Solsona del terreny de la Cabana del Màrtir on s'ha d'ubicar la nova escola de la ciutat.

Entre d’altres, també es va sotmetre a votació una al.legació al Pla Territorial de les Comarques Centrals demanant que l'apartat d'infrastructures del transport prevegi la construcció d'una línia ferroviària que enllaci Manresa amb Solsona. Cel-sona Informació informarà a bastament del desenvolupament del ple la setmana que ve.

8 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 9: Celsona 545

9545 - Divendres, 30-11-2007

Page 10: Celsona 545

Solsona Redacció

L'Ajuntament de Solsona té la intenció d'ampliar el recinte escolar de l'escola Setelsis, tal i com ha defensat des del primer moment. Així ho van ratificar divendres de la setmana passada l'alcalde de la ciutat, Xavier Jounou, i el regidor d'Urbanisme, Martí Abella, durant la sessió infor-mativa i participativa sobre la requalificació del solar contigu al CEIP Setelsis. A la reunió hi van assitir una trentena de persones, entre veïns de la zona i membres de la comunitat educativa.

Tant l'alcalde com el regidor d'Urbanisme van fer al.lusió a un informe oficial del Depar-tament d'Educació segons el qual, la Generalitat confirma que "el pati resulta clarament insuficient pel nombre d'alumnes" i que "no es preveu un descens de la matrícula, sinó un augment". A més, Educació considera "del tot necessari una ampliació del pati" ja que la construcció d'una segona escola pública a la Cabana del Màrtir no servirà per descongestionar suficientment el CEIP Setelsis. L'equip de govern es mostra convençut que el Departament manté el finançament previst per poder fer les obres del pati l'any vinent.

Actualment l'expedient de modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament en l'àmbit de l'escola Setelsis, apro-vat inicialment el mes de setembre, es troba en fase d'exposició pública i l'executiu local preveu aprovar-lo provisionalment el desembre, tot i que un descuit de l'ajuntament retardés l'exposició pública del projecte i l'obertura del termini d'al.legacions. En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme va admetre que, per "errors de coordinació", no es va obrir el termini d'exposició pública preceptiu i això endarrerirà els tràmits un mes més. Tot i això, Abella ha asegurat que el retard no tindrà efectes pràctics, perquè "l'ampliació del pati podrà fer-se efectiva per al curs vinent".

Canvis en l'ordenació del trànsitPer altra banda Abella va explicar que "la mobilitat

dels vehicles en aquest indret és delicada" i que la intenció de l'execuitu és la de "no tallar el carrer Marià Fortuny sense arranjar prèviament el del Parc". El pressupost municipal per al 2008 inclourà una partida per dur a terme aquesta obra que seguirà el projecte redactat a principi dels anys 80 i que no es va arribar a executar.

Divendres al vespre, els veïns assistents a la sessió informativa van demanar també que les actuacions permetin endreçar tot l'espai i que la resta de l'espai s'acondiciï com a parc públic. A més, van reclamar que es vetlli per l'estat del carrer de la Forja, que dóna accés al barrri del Serrat del Mingo per la carretera de Sanaüja. Una altra alternativa que el consistori s’ha compromès a estudiar és la possibilitat d'habilitar un vial nou des de l’extrem inferior del carrer del Parc que enllaci amb la carretera de Sanaüja a fi de fer menys pronunciat el revolt.

Alguns veïns de la zona han mostrat al Celsona Informa-ció la seva disconformitat amb el projecte atès que comporta la

supressió d'una part de zona verda de la ciutat i pels problemes de mobilitat que suposarà l'eliminació del carrer Marià Fortuny. Bona part dels veïns consideren, però, que la proposta acabarà tirant endavant si Urbanisme no hi diu el contrari i encara que l'escola estigui dins els límits d'espai que fixa Educació.

L'ajuntament manté el compromís d'ampliar El pati de l'escola Setelsis el curs vinent

10 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 11: Celsona 545

Solsona Rotary Club de Solsona - Fotos: Lluís Closa

Col·laborar amb les institucions a gestionar l’ampliació del nombre de llits del Centre Sanitari del Solsonès, un projecte al qual el Departament de Salut s’ha posicionat negativament per una qüestió de ràtios. Aquesta és la principal línia de treball que ha entomat el Rotary Club de Solsona, tal com ha exposat el seu president, Manuel Murillo, en la reunió de socis d’aquesta setmana, en la qual ha participat el governador del Districte 2210 de Rotary Internacional, August Moret. També hi han pres part, com a autoritats convidades, l’alcalde de Solsona i el president del Consell Comarcal, Xavier Jounou i Marià Chaure.

Així, el Rotary Club de Solsona s’ha fet seva la de-manda social que va fer evident la campanya de recollida de més de 3.000 signatures impulsada per la solsonina Maria Rosa Carol per reclamar més places a la clínica. Murillo considera viable l’adequació de la segona planta de l’edifici –per a la qual el Consell Comarcal va aprovar un projecte el mes de maig pressupostat en 331.580 euros– per a l’atenció de malalts terminals, persones amb malalties mentals i afectats d’Alzhe-imer i Parkinson, entre altres demències. Segons els càlculs presentats per Murillo, la comarca necessita un mínim de 20 places d’aquest tipus, amb un cost mensual de 2.000 euros per plaça, una quantitat que representa 480.000 euros l’any.

Per això, l’organització solsonina, a l’igual que les institucions locals, considera imprescindible que la Generalitat es faci càrrec del manteniment d’aquest servei. En aquest sentit, Marià Chaure i la presidenta executiva del Centre Sanitari, Claustre Rafart, amb qui membres del Rotary Club es van reunir dilluns a la tarda, van anunciar que s’està treballant en un nou plantejament per aconseguir el finançament de Salut i que passa per condicionar una unitat per a malalts mentals. En aquests moments, però, el Centre Sanitari està pendent de la resposta que els faci arribar la Regió Sanitària Centre respecte d’aquest nou enfocament.

Xavier Jounou i Marià Chaure van coincidir a garantir el suport de les institucions locals a les iniciatives del Rotary Club de Solsona. Perquè “és positiu que Rotary contribueixi

Rotary de Solsona centra els seus esforços a desencallar l’ampliació del Centre Sanitari Jounou i Chaure garanteixen el suport de les institucions locals al Club de Solsona

a desencallar aquest projecte”, va afirmar el màxim represen-tant del Consell Comarcal. “Si aconseguim fer la planta per a malalts mentals, guanyarem un nou servei per a la comarca i, al mateix temps, podrem ampliar el sociosanitari amb més llits”, va remarcar Chaure. “Esperem que entre tots ho aconseguim”, va concloure.

Per la seva banda, l’alcalde va aplaudir els nous propòsits de l’entitat, ja que “és important que les iniciatives de coope-ració que sorgeixin des de la mateixa societat civil comple-mentin les accions encapçalades pels ens públics”.

Cava i loteria de l’entitatAl marge d’això, Rotary Club de Solsona ha acondiciat,

temporalment, un local al número 1 de la plaça Major com a punt de venda de butlletes de loteria de Nadal (amb el número 04977) i ampolles de cava amb un disseny especial de l’entitat. L’objectiu del Club és recollir fons per poder concretar projectes d’ajut i col.laboració de benestar social, especialment en l’àmbit de la tercera edat i el dels joves.

El president de Rotary Solsona, Manel Murillo (a la dreta) rebent el governador D2210 de Rotary Internacional

Reunió del Club, acompanyat del governador de RI, amb la direcció del Centre Sanitari, dilluns a la tarda

11545 - Divendres, 30-11-2007

Page 12: Celsona 545

Solsona Ramon Estany

Trobada Diocesana de l’Hospitalitat de Lourdes

Amb motiu del Jubileu 2008 pels 150 anys de les Aparicions a Lourdes, Solsona acollirà el proper 15 de desembre una trobada diocesana a la Catedral, presidida pel bisbe Jaume Traserra. Amb el lema de la trobada, “Maria et ve a trobar”, els actes s’iniciaran a les 5 de la tarda amb la preparació i pregària dels malalts. A les 6 de la tarda, tindrà lloc la celebració eucarística i l’en-viament de la capelleta de la Mare de Déu de Lourdes als malalts.

Aquest acte serà organitzat per l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Solsona.

Pren possessió del càrrec el caporal de la Policia Local de Solsona

L’Ajuntament de Solsona ha nomenat funcionari de carrera en la categoria de caporal de la Policia Local Marià Vendrell, membre del cos des de fa prop de vint anys i amb funcions de cap des del 1996. Dilluns a la tarda, Vendrell va prendre possessió del càrrec davant de la corporació a la sala de plens del consistori. El van acompanyar membres de la família i companys de feina. També van assistir a l’acte representants dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil.

Marià Vendrell va realitzar el curs de formació per ac-cedir a la categoria de caporal a l’Escola de Policia de Catalunya l’any passat i a l’octubre va acabar el període de pràctiques d’un any que estableixen les bases per a la provisió de la plaça. A partir d’ara, la regidoria de Governació el dotarà de més tasques de coordinació del cos.

Per aquest motiu, la seva presa de possessió també sig-nifica que “la plantilla de la Policia Local de Solsona s’està posant al dia i s’estabilitza per situar-se al lloc on li pertoca”, va afirmar l’alcalde, Xavier Jounou. Al mateix temps, Jounou va

El caporal, juntament amb l’alcalde i regidors

Marià Vendrell, en l’acte formal de jurament del càrrec davant de la corporació

qualificar l’acte d’”emotiu”, ja que Vendrell “és una persona que s’estima especialment la casa per a la qual treballa”.

El nou caporal també es mostra satisfet d’aquest pas en la “normalització de la situació de la policia solsonina, iniciada per l’anterior govern municipal i per la qual l’actual equip continua apostant”. Aquest nomenament, per a Marià Vendrell, era necessari “per millorar l’organització de la plantilla, però també cal continuar incidint en l’increment del nombre d’agents”.

En aquest sentit, el desembre s’incorporarà un nou efectiu al cos, després de superar el darrer concurs oposició lliure de dues places convocat per l’Ajuntament. L’altra plaça l’ha aconseguit un agent en qualitat d’interí. El propòsit del regidor de Governació, Josep Caelles, és ampliar anualment la plantilla amb dos agents per tal d’arribar als 14 policies a final de legislatura. Amb l’última incorporació, a partir del mes que ve integraran el cos solsoní vuit agents i un caporal.

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

12 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 13: Celsona 545

Patis oberts

CADA DISSABTE, DE 2/4 DE 4 A 2/4 DE 6 AL CEIP SETELSIS I DURANT LES VACANCES DE NADAL I SETMANA SANTA, D’11 DEL MATÍ A 2/4 DE 2 I DE 2/4 DE 4 A 2/4 DE 6, A ARRELS SECUNDÀRIA

Pla Educatiu d’Entorn de Solsona

Exercicis - Activitats - Partits i lliguetes d’activitats esportives i de lleureamb la coordinació i supervisió d’un monitor-dinamitzador

Servei adreçat als alumnes de primària i secundària

Lectura del manifest contra la violència masclista

Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, el passat 25 de novembre, dissabte (vigília), la regidora de Polí-tiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Solsona, Encarna Tarifa, va llegir un manifest. Es tracta d’un text consensuat per les institucions públi-ques de Catalunya titulat “Avancem vers l’eradicació de la violència masclista”. La lectura es dugué a terme just abans de l’inici del partit de futbol sala programat al pavelló vell a les 7 de la tarda.

Solsona Ramon EstanyL'Espieta

Les paperes d'aquest parc de Solsona, situat entre el carrer d'Ensija i la carretera de Manresa, a la urbanit-zació de la Cissa, s'han convertit, malauradament, en una contenidor de brossa i deixalles de tot tipus.

13545 - Divendres, 30-11-2007

Page 14: Celsona 545

Solsona Ramon Estany

Dimecres passat el Teatre Comarcal de Solsona va acollir la tradicional Festa del Docent que enguany ha estat organit-zada pels Serveis Educatius del Solsonès. En la vetllada, que ha aplegat uns 150 professionals i educadors, s’ha homenatjat dos mestres que s’han jubilat aquest curs passat, el Pere Jaray Montsonet i la Rosa Vilà Vilà, del CEIP Setelsis.

Va obrir l’acte una interessant conferència sobre els lli-bres i les biblioteques i el seu paper en l’educació a les escoles, a càrrec del mestre Jaume Centelles, de l’escola Sant Josep - El Pi de L’Hospitalet, apassionat pels llibres que ha escrit articles en revistes, ha participat en jornades i ha rebut diversos premis en pedagogia.

Després d’aquesta part didàctica, va ser el moment de l’homenatge senzill, entranyable i molt merescut per la feina feta vers dos mestres que s’han jubilat enguany, el Pere Jaray i la Maria Rosa Vilà. Uns homenatges que van venir des de la comunitat educativa del Solsonès, des del Departament d’Edu-cació, representat per la inspectora de zona, Mariona Reixach, i per l’ajuntament de Solsona, de mans de l’alcalde Xavier Jounou i la regidora d’Educació, Encarna Tarifa.

L’acte va finalitzar amb un petit refrigeri al vestíbul del Teatre Comarcal.

La comunitat docent del Solsonès celebra la festa

La regidora d’Educació Encarna Tarifa va pujar a l’escenari per ballar una dansa africana

Jaume Centelles va parlar de l’ús dels llibres i les biblioteques en l’educació

Reconeixement als mestres jubilats

14 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 15: Celsona 545

Solsona Solsona FM

Solsona FM rep el Premi Regió7 de Comunicació

El programa informatiu especial de la nit electoral del 27 de maig ha estat guardonat amb el Premi Regió7 de Comunicació, que s’ha atorgat en el marc dels Premis Lacetània 2007. El jurat va concedir aquest reconeixement a Solsona davant “l’esforç reeixit” d’una emissora “que havia nascut només dos anys abans i que va saber oferir a la seva audiència informació viva amb opinions plurals i contrapunts humorístics”.

El lliurament es va dur a terme divendres passat al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa en el marc de l’entrega del premi Bages de Cultura i els premis Lacetània, que reconeixen treballs d’àmbits tan diversos com l’arqui-tectura, la llengua, la música o els treballs de recerca. En el camp del periodisme, i de forma excepcional davant la qualitat dels projectes, també van rebre el premi Regió7 de Comunicació ex aequo els autors suriencs del documental “L’efecte Kuleshov” i els responsables del projecte “Pou Jove als instituts”, de la revista manresana El Pou de la Gallina.

Des de Solsona FM, volem agrair el treball de l’equip que el va fer possible, de les persones que van col·laborar en el programa i de totes les persones que ens van estar escoltant a través del 107.5 de la FM i de solsonafm.cat.

Solsona FM rep el premi Regió7 de Comunicació, dins els premis Lacetània 2007

REGIDORIA DE COMUNICACIÓ

A l’equip de la ràdio, els col·laboradors i totes les persones que vau fer possible el programa,

Amb motiu del programa informatiu especial Eleccions, emès en directe el passat 27 de maig

MOLTES FELICITATS!

Nou bloc a internetSolsona FM ja ha entrat a formar part de la blogsferaL’espai que trobareu a l’adreça: http://solsonafm.blogspot.com

S’utilitza com a complement a la pàgina web. Inclou informacions diverses com canvis de darrera hora en els programes, anuncis dels convidats en els espais i també l’obertura i els titulars de l’Informatiu. La intenció és que esdevingui un espai dinàmic de comunicació entre la ràdio i l’audiència.

15545 - Divendres, 30-11-2007

Page 16: Celsona 545

Reflexions finals

El passat dissabte 17 de novembre, al Casal Popular La Fura es va dur a terme una concorreguda xerrada que va plantejar un intens diàleg al voltant d’algunes premisses plan-tejades pel model de desenvolupament economicista, com ara la divisió de la humanitat en categories anomenades primer, tercer i quart món. El diàleg va comptar amb la participació de Marta Barrera, membre del SOM, Jordi Llaudaró, brigadista a Nicaragua, Lluïsa Casas, treballadora familiar, i Anna Mujal, voluntària cooperant, que van compartir la seva experiència i la seva visió a l’entorn de tres interrogants aplicables tant al tercer com al quart món.

El model economicista pretén que els països tercer-mundistes, que són considerats “subdesenvolupats” o en “vies de desenvolupament” algun dia arribin a consumir i a tenir el mateix nivell d’industrialització que les autoanomenades societats del “primer món”. S’imposa, d’entrada, un prototipus a seguir o a imitar, que en aquest cas és la realitat viscuda als països occidentals. D’altra banda, el quart món s’inscriu dins dels països de primer món i es constitueix per aquella població que habita, principalment, a les grans ciutats, i que viu molt per sota del nivell (també econòmic) de pobresa. Es percep un ocul-tament d’aquest “quart món” per part dels governs i els mitjans

Qui és més pobre? Taula rodona sobre la realitat de les actuacions al tercer i quart món

de comunicació massius, en contrast amb la constant exaltació de la pobresa dels països anomenats tercermundistes.

Durant la xerrada, es va constatar també que l’opció escollida per les administracions dels països rics per resoldre els problemes de pobresa i marginació, té un caràcter marcadament individualista. Aquesta manera contrasta amb la forma d’actuar de les societats d’altres regions que resolen, de manera més col.lectiva, les seves necessitats.

La situació de pobresa en la qual viuen els països de l’anomenat tercer món està lligada al sistema establert, que se sostenta en el colonialisme econòmic que els roba les seves pos-sibilitats de construir el seu propi futur. L’ajuda proporcionada per les ONGs amb els seus projectes és bona i útil, però la seva situació de pobresa no canviarà fins que no es puguin contruir el seu futur en un model de desenvolupament diferent al plan-tejat pel capitalisme, i com a conseqüència, que es deslliurin del colonialisme econòmic al qual estan lligats.

Així també s’ha de tenir en compte que davant la cons-tant degradació de l’Estat del Benestar en pro del neoliberalisme, la marginació i l’exclusió social s’agreugen i simultàniament són condemnades a la invisibilitat. Qualsevol iniciativa per tal d’evitar aquesta degradació de l’estat del benestar és vàlida i necessària, en tant que urgent, per evitar que les diferències a casa nostra continuïn fent-se més grans.

Solsona Casal Popular La Fura

Anna Mujal, voluntària cooperant Marta Barrera, membre del SOMJordi Llaudaró, brigadista a NicaraguaLluïsa Casas, treballadora familiar

16 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 17: Celsona 545

Solsona Ramon Estany

Narcís Prat reclama una nova cultura de l’aigua

El Solsonès Obert al Món i el Grup de Natura del Solsonès han volgut parlar a Solsona sobre la importància de l’aigua, i ho han fet amb dos actes destacats. El primer va ser una xerrada a càrrec de l’ecòleg i catedràtic de la UB, Narcís Prat, a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, el divendres, 9 de novembre.

Anna Mujal explicant el sistema de filtrat

Narcís Prat, durant la conferència a Solsona

Amb un èxit total d’assistència, doncs molts van haver de quedar-se drets, es va passar en primer lloc un documental sobre l’aigua emès per TV3, que va ser comentat per Narcís Prat, i seguidament, el catedràtic va exposar els diferents punts sobre aquesta problemàtica, advertint que hem de passar de veure l’aigua com a recurs a considerar-la un actiu mediambiental. Prat demanà una nova manera de gestionar l’aigua, tant des de l’administració com des dels ciutadans.

Al final de l’acte, l’Anna Mujal, una solsonina que ha estat cooperant al Tercer Món, va presentar un sistema rudi-mentari però efectiu per depurar l’aigua en les regions més desafavorides, consistent a fer passar l’aigua bruta per uns bidons de plàstic a través de diferents capes de sorra i grava que filtrarien les partícules, i posteriorment es desinfectaria aplicant la llum solar.

La Fundació Lluís Carulla ha concedit el XXXI Premid’Honor Lluís Carulla, amb una dotació de 50.000euros, a la Federació Llull. Amb aquest guardó, laFundació Lluís Carulla vol reconèixer la col·laboracióentre tres entitats del conjunt dels països de llenguacatalana, Òmnium Cultural, Acció Cultural del PaísValencià i Obra Cultural Balear, que han contribuït aenfortir la consciència de compartir una mateixallengua i cultura.

La Fundació Lluís Carulla ha concedit, així mateix, elsXXV Premis d’Actuació Cívica, 5 premis dotats amb5.000 euros cadascun destinats a distingir la tasca(generalment poc coneguda, sovint anònima, peròexemplar) de persones que actuen al servei de laidentitat pròpia dels països de llengua catalana. Elsguardonats han estat Marifé Arroyo “La Mestra”, dela Font de la Figuera, Carles Coll, de Figueres, DanielaGrau, d’Elna, Joan Francesc López Casasnovas, deCiutadella, Jordi Úbeda, de Barcelona, i GabrielXammar, de Juneda.

L’acte de lliurament, presidit per Jordi Hereu, s’hacelebrat el 28 de novembre al Saló de Cent del’Ajuntament de Barcelona.

La Federació Llull, XXXI Premi d’Honor Lluís Carulla

17545 - Divendres, 30-11-2007

Page 18: Celsona 545

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Ainhoa Ortega Morón, alumna de segon curs de cicle inicial del CEIP Setelsis de Solsona, ha estat la guanyadora del cinquè Concurs de Postals de Nadal convocat per l’Ajun-tament. Una acolorida i detallista il.lustració del naixement de Jesús feta a mà ha estat la imatge escollida pel jurat per felicitar les festes de Nadal a totes les llars solsonines.

Aquest any el jurat ha prioritzat “el treball que millor hem considerat que reflectia l’esperit nadalenc”, afirma la regidora de Cultura, Sara Alarcón, “més que no pas el seu valor estètic o el sentit plàstic”. Amb tot, el detallisme de la proposta d’Ainhoa Ortega ha estat un dels principals factors que han fet decantar la balança i que l’ha fet mereixedora del premi, consistent en 200 euros.

Tot i això, Sara Alarcón assegura que “no ha estat gens fàcil escollir la il.lustració”, ja que s’han presentat al Concurs de Postals fins a 127 treballs, amb la participació més alta que ha registrat mai aquesta convocatòria. Enguany s’hi han abocat l’escola Setelsis i l’Institut d’Educació Se-cundària Francesc Ribalta.

Ainhoa, de 7 anys, s’ha mostrat molt satisfeta del seu treball i del fet que pugui arribar a totes les famílies solsonines com a portada del programa d’actes nadalenc. “Vaig dibuixar el naixement de Jesús, perquè va ser un esdeveniment molt important i crec que l’ha de recordar tothom”, explica l’autora de la postal. “No m’hi he deixat ni els Reis Mags, ni la Verge Maria i Sant Josep, ni els pastors”, destaca Ainhoa tot descrivint el dibuix. “Tampoc no hi pot faltar un estel fugaç”.

Albert Parcerisa, d’altra banda, és l’autor del poema que es publicarà en el mateix programa que edita l’Ajun-tament i que es començarà a distribuir a partir del 14 de desembre. Amb una nadala titulada “Qui ho hauria dit”, Albert Parcerisa va guanyar el primer premi en la categoria de 10 a 11 anys del concurs organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès.

El dibuix d’una alumna de l’escola Setelsisguanya el Concurs de Postals de Solsona

Amb 127 propostes, la d’enguany ha estat l’edició més participada

Ainhoa Ortega Morón, mostrant la seva proposta

18 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 19: Celsona 545

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El Consell Comarcal presentarà una esmena a la totalitat al pla territorial de les comarques centrals

L'esmena presentada en forma d'al.legacions s'aprova amb els vots favorables de CiU, ERC i PSC i en contra d'El Comú

El Consell Comarcal del Solsonès va aprovar aquest dimecres, en sessió extraordinària del ple de l'ens, la presentació d'una esmena a la totalitat del projecte inicial del Pla Territorial de les Comarques Centrals, elaborat pel Departamnet de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generelitat. L'esmena, presentada en forma d'al.legacions, i que persegeuix deixar sense efecte l'aprovació del pla, va rebre el suport de CiU, ERC i el PSC, mentre que El Comú hi va votar en contra.

Amb aquesta acció els responsables del Consell Comar-cal pretenen que el Pla Territorial reculli les inquietuds i propos-tes de la comarca, segons va explicar el vicepresident comarcal, Albert Muntada, que va apuntar, a més, que les al.legacions presentades "s'han mirat de consensuar amb tots els grups comarcals". Tot i la crida al consens El Comú va votar-hi en contra ja que segons el seu portaveu, Marcel Colell, "després de dos dies de reunions continuades ara es vol aprovar un document que incorpora coses noves que no s'han dicutit".

En el mateix sentit es va expressar el portaveu d'ERC David Rodríguez, que tot i donar suport a l'esmena va criticar "que es consensui prèviament un document i ara se n'aprovi un de diferent". ERC va alertar també que l'esmena "valori po-sitivament" la construcció de segones residències al Solsonès.

Per la seva banda el portaveu del PSC, Enric Roures, es va mostrar favorable a l'aprovació de l'esmena "ja que cal que el pla territorial reculli les singularitats de la comarca" i perquè el projecte inicial "és de mínims i volem que sigui de màxims". Roures va reclamar també "que a partir d'ara es consensuin les al.legacions que finalment s'hagin d'introduir al Pla".

Al.legacions al Pla presentades pel ConsellEl gruix de les al.legacions al Pla territorial fan referència

a l'excessiva protecció del territori que fixa per la comarca i que segons els seus autors "limita enormement el creixement dels municipis " i que "pot hipotecar el desenvolupament futur dels municipis i la població del Solsonès".

L'informe destaca que només el sistema urbà Solsona-Olius (al qual s'atribueix un creixement potenciat) es beneficiaria de la possibilitat de creixement. Sant Llorenç de Morunys, La Coma, Sant Climenç de Pinell, Navès, Freixinet de Riner i Ar-dèvol de Pinós podrien gaudir d'un creixement moderat, mentre que la resta del territori estaria afectat per una protecció més restrictiva sota les figures de municipi amb possibilitats de mi-llores urbanístiques o en major grau de marcat caràcter rural.

Els responsables de les al.legacions consideren que aquesta proposta "suposaria retringir a l'àmbit rural el 80% de la superfície comarcal" i limitaria "pràcticament" qualse-vol possibilitat de creació de nou sòl residencial o industrial. L'informe d'al.legacions critica també que es permeti crèixer a uns municipis i no a uns altres agreujant el desequilibri social i territorial i en aquest sentit, proposa que es tinguin en compte les epecificitats d'una comarca amb una població molt disseminada

on no hi ha grans nuclis de població. L'informe d'al.legacions conclou la part urbanística

assegurant que el Pla del DTOP és massa proteccionista i alerta de la posibilitat que s'acabi convertint el Solsonès "en una comarca pessebre de caràcter immutable" i sense possi-bilitats de creixement econòmic. A més, considera que "una expansió moderada de la segona residència solament es pot veure positivament" i recalca també la necessitat de "donar facilitats" a la rehabilitació de masies i d'habitages dels actuals nuclis. L'informe defensa l'opció de mantenir els nuclis de po-blació com a patrimoni urbanístic i com a parts significatives del paisatge sense que això impossibiliti desenvolupaments urbans moderats.

Comunicacions: tren, aeroport i carreteresLes al.legacions presentades inclouen també la necessitat

d'estudiar la viabilitat d'una línia de ferrocarril, per passatgers i mercaderies, que uneixi Solsona amb Manresa. El projecte actua-ria com a continuació de l'actual línia Martorell-Manresa-Súria i podria allargar el recorregut fins a la Seu d'Urgell i Andorra.

Tambés es demana que es faci la previsió de sòl per la contrucció d'un heliport permanent a Solsona destinat als ser-veis d'emergències i a la prevenció d'incendis forestals. A més, es planteja, també, la necessitat de preveure la instal.ació d'un aeròdrom al municipi de Lladurs per tasques mediambientals.

Les infrastructures viàries també s'inclouen en l'informe d'al.legacions, que qualifica d'actuació urgent, i necessària, el redisseny de la C-26, de Navès a Montmajor, per tal de millorar la connexió de Solsona amb Berga. Prioritza també actuacions de millora a l'eix Bages-Solsonès (variant de Santa Susanna) i al tram Solsona-Bassella i proposa actuacions de reforç en diferents carreteres comarcals.

L'esmena presentada pel consell denuncia també l'increment dels espais naturals de protecció incloso en la Xarxa Natura 2000 i el PEIN i que converteix gairebé la totalitat de la comarca en sòl de protecció especial sense cap compensació cap als titulars del sòl. L'informe d'al.legacions demana que siguin els municipis els qui tinguin la facultat de delimitar i fixar la qualificació del sòl per tal que no s'impedeixin futurs desenvolupaments urbanístics al Solsonès.

19545 - Divendres, 30-11-2007

Page 20: Celsona 545

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El fracàs escolar en l'ensenyament secundari català no es nota als centres educatius del Solsonès

L'anuari de l'Educació 2006 de la Fundació Jaume Bofill, fet públic la setmana passada, i en el qual s'alertava de la difícil situació que viu l'ensenyament a Catalunya, així com dels poc esperançadors resultats acadèmics que obtenen un gruix im-portant d'alumnes catalans, no coincideix, sortosament, amb la realitat del sistema educatiu del Solsonès.

A la nostra comarca només dos centres educatius (l'IES Francesc Ribalta i l'Escola Arrels Secundària) imparteixen tots els cursos d'ESO, l'ensenyament que, segons posa de manifest l'estudi de la fundació Jaume Bofill, té els índexs de fracàs es-colar més alts a Catalunya. L'esmentat informe situa Catalunya a la cua de les comunitats autònomes pel que fa als resultats dels estudiants de quart d'ESO, l'últim curs de secundària. Les dades publicades per la Fundació Bofill alerten que a Catalunya, el percentatge d'alumnes repetidors a quart d'ESO és del 14% del total d'estudiants matriculats sent una de les més altes de l'Estat.

La dada contrasta radicalment amb el percentatge del Solsonès que se situa en un 7% d'alumnes repetidors, la meitat de la mitjana catalana. A més, el Solsonès supera de llarg la mitjana de tot l'Estat que en aquest cas se situa entorn al 12%.

Per centres, l'any passat van repetir el darrer curs de secundària el 8% de alumnes de l'Institut, i el 6% d'Arrels. Així del total d'alumnes que el curs 2006-2007 van cursar quart d'ESO als dos centres del Solsonès (109) només 8 van repetir curs, 3 a Arrels i 5 a l'Institut.

Pel que fa a l'èxit escolar dels alumnes del Solsonès les xifres també destaquen per superar de lluny les mitjanes de Cata-lunya i l'Estat. D'aquesta manera els dos centres de secundària de la comarca tenen una taxa de graduació, i per tan d'èxit escolar, del 88% una xifra que supera en 19 punts la mitjana catalana (69%) -la més baixa de l'estat- i en 13 l'espanyola (75%). Amb aquests percentatges el Solsonès es trobaria al capdavant de tot

Alumnes de secundària de l'institut aprofitant els recursos informàtics actuals

Estudiants d'Arrels en una de les moltes sortides culturals que programa el centre

el sistema educatiu espanyol ja que cap comunitat autònoma supera el 85%. Només Navarra i el País Basc amb un 84% d'alumnes que superen el darrer curs de secundària s'acosten a la mitjana del Solsonès.

Per centres l'IES Francesc Ribalta té un índex de gra-duacions a quart d'ESO del 85% mentre que a l'Escola Arrels aquest xifra puja al 92%. En dades absolutes l'any passat a l'Escola Arrels van superar l'últim curs de secundària un total de 46 alumnes dels 50 matriculats i a l'IES Francesc Ribalta van ser 50 dels 59 alumnes que es van matricular.

Les responsables de l'IES Francesc Ribalta i de l'Escola Arrels Secundària, Arantxa Gòmez i Eulàlia Rius respectiva-ment, han coincidit a destacar els bons resultats que obtenen els alumnes i els centres de secundària del Solsonès. Les xifres mostren "que s'estan fent bé les coses" han remarcat. Les dues responsables han situat la inexistència d'exclusió social al Solsonès com un dels motius dels bons resultats acadèmics. Tant Rius, com Gòmez han destacat els esforços de la comunitat educativa per motivar els alumnes i han coincidit en la necessitat de dotar més recursos les escoles "per tal de segui millorant a l'hora d'aplicar estratègies d'innovació docent".

El percentatge dalumnes que superen quart d'ESO al Solsonès se situa al 88%, 19 punts per sobre de la mitjana catalana

20 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 21: Celsona 545

Com ja va sent tradicional en aquestes dates, l’àrea de cultura del Consell Comarcal, que encapçala Albert Muntada, ha convocat als centres escolars de la comarca per a participar en el concurs de Nadales i dibuixos amb motiu de les festes del Nadal, que enguany arriba a la seva XVIII edició.

Albert Muntada ha explicat que “els centres educatius i aquells particulars, que ho vulguin, majors de 16 anys, tenen fins el dia 30 de novembre per a presentar les seves obres”. Les categories podran optar a 9 nivells en funció de l’edat: per als dibuixos; 2 anys, 3 anys, de 4 a 5 anys i de 6 a 7 anys i per a Nadales; de 8 a 9 anys, de 10 a 11 anys, de 12 a 13 anys, de 14 a 15 anys i més de 16 anys.

El jurat, que estarà format per representants de les àre-es de Cultura i Ensenyament del Consell Comarcal, persones vinculades al món de l’ensenyament i en el sector de les arts plàstiques, farà públic el seu veredicte el dia 10 de desembre.

El tradicional concurs de Nadales i dibuixos torna al Consell Comarcal amb motiu de les festes del Nadal

La convocatòria, oberta a tothom, celebrarà la XVIII edició i es preveu que hi participin també escolars de les diferents escoles de la comarca

Èxit de públic en la xerrada sobre immigració a

Sant Llorenç de MorunysVa anar a càrrec del Dr. Xavier Torrens

i va ser el passat dia 23 al vespre

Divendres passat, 23 de novembre, a les 20.30 h, a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys es va fer una xerrada sobre la temàtica d’immigració.

La xerrada, que es titulava "La immigració en un Sant Llorenç multicultural”, va ser a càrrec del Dr. Xavier Torrens, professor de ciència política a la Universitat de Barcelona. La intervenció del confe-renciant va durar quasi tres hores i les persones que hi varen assistir es van mostrar molt interessades per l’afirmació de la frase que va centrar bona part del seu discurs: la immigració és un FET, PERMANENT i CREIXENT. Aquest acte ha estat organitzat des del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal, i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.

L’acte de lliurament de premis es farà el dia 13 a les 6 de la tarda al Consell Comarcal.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Vall de Lord Dolors Pujols

La residència es bolca amb la Marató de TV3La residència de Sant Llorenç ha organitzat una setmana plena d’actes per recaptar fons per la Marató.

La Marató de tv3 enguany arriba a la set-zena edició i estarà dedicada a la primera causa de mort a Catalunya: les malalties cardiovasculars. La residència d’avis La Vall, de la Vall de Lord, ha organitzat un seguit d’actes per col.laborar, com fa anualment, amb la jornada solidària de tv3. Els actes començaran el dilluns, 3 de desembre amb la conferència “El cor no avisa”, a càrrec d’una metgessa col.laboradora de la Marató. El dia 6 a les 6 de la tarda hi haurà un doble concert amb la Coral del Cor Juvenil de la residència i amb la Coral Morunys. Al final hi haurà torrons per a tothom.

Els actes d’aquest any inclouen una no-vetat: “Supermodelo 2007”, un passi de models amb protagonistes de la Vall que tindrà lloc el 8 de desembre a les 5 de la tarda. L’endemà, a la mateixa hora, el Pallasso Lucas i el seu fill Luquito visitaran el centre. L’organització recorda que tots els actes són oberts a tothom i convida a participar en aquests actes solidaris amb les malalties del cor.

(Arxiu) edició de l’any passat

21545 - Divendres, 30-11-2007

Page 22: Celsona 545

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

El passat dissabte l’Associació de Dones d’Oliana va organitzar i participar en un sopar, posteriorment es va dur a terme un bingo solidari envers les Malalties Cardiovasculars.

Com podeu veure, un gran nombre de dones van fer la seva aportació solidària.

Tractorada

Pagesos reivindicant el rec

El dia 24 de novembre es va portar a terme una tractorada per exigir els recs de Rialb. Agricultors de diferents llocs: d’Oliana, Peramola, Bassella...van fer aquesta protesta per reclamar a

l’Administració (Generalitat i CHE) l’execució i finançament dels recs compensatoris per l’esmentat pantà

Participants al Sopar Solidari

Sopar solidari

22 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 23: Celsona 545

Celebració de les noces d’or i d’argent matrimonialsEs farà el dia 16 de desembre. Ja està funcionant el grup que ho prepara. Les parelles que vulguin participar en aquesta festa poden apuntar-se a la Llenceria Celes, C. Castell, 27 (tel. 973481341) o a Begudes Delfí, C. Bòfia, 10 (tel. 973481409) o també a la Casa de la Parròquia, pg. Sant Antoni M. Claret, 22 (tel. 973480123). Convé que us hi apunteu abans del dia 5 de desembre.

Bisbat i Parròquia

CambrilsFesta de Santa Bàrbara- Diumenge vinent, 2 de desembre, Missa a la capella d’Espunyes.

La Vall (Aigua d’Ora)Diumenge vinent, 2 de desembre, celebrarem la festa de Santa Eulàlia. Missa a les 4 de la tarda.

LinyaFesta de Sant Andreu- Dissabte que ve, 1 de desembre, a les 7 del vespre, Missa a la capella de la Sala, en ho-nor de l’apòstol Sant Andreu.

SolsonaMissa en família – A partir del primer diumenge d’Advent, que serà diumenge vinent, dia 2, a l’església del Cor de Maria, a 2/4 de 12, comencem les Misses en fa-mília, orientades especialment als infants de la Catequesi, als pares i familiars.

Recés d’Advent- El cap de setmana vinent, dies 1 i 2 de desembre, mossèn Jaume Prat i Borràs donarà un recés d’ad-vent al Seminari, obert a tothom, joves i grans. S’acabarà a les 3 de la tarda del diumenge, després del dinar. Informació per participar-hi: Bisbat, 973 48 06 19 o [email protected].

Premis Redacció

La Fundació Sales, entitat catalana pionera en el foment de solucions d’accessibilitat dels habitatges i el seu entorn, ha premiat aquesta setmana quatre innovadors projectes que tenen en comú la seva capacitat d’afavorir l’autonomia de les persones amb discapacitat i contribuir a eliminar les barreres que dificulten la seva vida diària.

Un altre projecte guardonat ha estat l’elaborat per la solsonina Gemma Torres, una estudiant de magisteri d’Educa-ció Física que ha portat a terme un estudi perquè les persones discapacitades puguin realitzar activitats esportives millorant les instal.lacions del Polisportiu de la ciutat de Solsona.

Un punter facial, un segway adaptat, un bany integrat i un recorregut sensorial per un parc natural han estat els projec-tes guanyadors, elaborats per empreses innovadores i estudis d’arquitectura. La Fundació també ha premiat tres treballs d’investigació de joves estudiants de batxillerat. Entre ells, la denúncia dels afectats per la Talidomida, un fàrmac que va pro-vocar a Espanya més de 3.000 naixements amb malformacions o l’elaborat per la solsonina Gemma Torres.

La solsonina Gemma Torres, premiada per un estudi que millora l’accés a l’esport al pavelló de Solsona

La Fundació Sales ha premiat quatre projectes que fan els habitatgesi les ciutats catalanes més accessibles

Foto de grup dels premiats

Gemma Torres

Envieu-nos els vostresarticles, opinions, cròniques...

abans de DIMARTS al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

IMPORTANT

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

23545 - Divendres, 30-11-2007

Page 24: Celsona 545

Vetllada per la música a SolsonaLa sala noble dels Sants Màrtirs de la Catedral de Solsona va acollir dissabte passat al vespre

el tradicional concert de Santa Cecília que organitza cada any l’Orfeó Nova SolsonaL’acte es va iniciar amb l’agraïment a l’Ajuntament de

Solsona, Bisbat, i patrocinadors que fan posible aquest esdeve-niment, doncs és un goig per la comarca i el país fer vetllades com aquesta, amb una representació d’arreu, tant intergene-racional, per la diversitat d’edats dels músics i cantaires, com intercultural, per la diversitat de procedència dels intèrprets:

gent de Moldàvia, l’Anna i l’Alexandre Floruc o d’Ucraïna, amb l’Eugeni i la Soriana, sempre gràcies a aquesta transversalitat de la música.

En aquest segle XXI, la música és cultura, la cultura dóna peu a la reflexió i la reflexió a la solidaritat. La música, és la llavor que es va empapant per tot arreu.

Música Ramon Estany

COMBO ÀTIC TALLER MUSICAL -C Jam blues (Duke Ellington) -Watermelon man (Herbie Hancock)

ZORYANA I EUGENE SOKHATSKY – violí i piano -Salut d’amor (Elgar)-Melodia (M. Scoryk)

ANNA I ALEXANDRE FLORUC –piano i acordió. - Mariposita (bolero) -Parisian Cascada (G. Doga) - JOSEP TRISTANY –acordió

LXX SOLSONINS - Cartes a la Laia (Lletra: Judit Colilles Semís/ Música: Joan Miquel Villaró) - T’esperaré (Lletra i música: Joan Miquel Villaró)

24 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 25: Celsona 545

NOEMÍ PASQUINA violoncel-Preludi- fantasia (Gaspar Casado)

CARLES MERINO – guitarra clàssica-Preludi Do M (Agustin Barrios (1885-1944))-Chôros núm: 1 (Héctor Villa-Lobos (1887-1959)

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. XAVIER ROIG violoncel-Preludi suite núm 2. (J.S.Bach)

ORFEÓ NOVA SOLSONA- dire

25545 - Divendres, 30-11-2007

Page 26: Celsona 545

Educació IES Francesc Ribalta

El dimarts i dimecres d’aquesta setmana el Centre de For-mació d’Adults, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona, vàrem fer una sortida al pou de gel de la ciutat, amb més d’un centenar d’alumnes del centre.

Aquesta visita fou guiada amb un primer recorregut i explicació per l’exterior del pou i seguidament pel seu interior. Això ens va fer endinsar en el comerç d’aquella època.

Ens expliquen que la primera referència documental del

El Centre de Formació d’Adults al Pou de gel

Convertir la biblioteca escolar en un espai cultural, d’in-tercanvi d’experiències i de presentació d’exposicions, és una tasca engrescadora i gratificant per la implicació que hi mostren els nostres alumnes i per l’acollida que té al nostre centre.

Així doncs, en aquests moments, i amb motiu de la xerrada d’aquesta setmana de Laila Karrouch, autora del llibre De Nador a Vic, que llegeixen els estudiants de primer i segon d’ESO, els alumnes d’aula d’acollida han creat un espai pensat per a donar a conèixer alguns aspectes quotidians de la cultura àrab: instruments musicals, vestimenta, tipus de calçat, objectes de la llar... Al costat d’aquest espai, tothom pot gaudir també dels treballs realitzats pels alumnes de socials de 2n d’ESO. Després d’haver estudiat l’època medieval, han elaborat unes maquetes il.lustratives de diferents aspectes d’aquesta etapa històrica.

La nostra biblioteca ens ofereix un espai molt ampli on tenen cabuda, d’una manera molt oberta i participativa, múltiples activitats afavoridores de la formació integral dels nostres joves i de la seva cohesió.

Biblioteca viva

pou de gel data del 1683 i que s’utilitzà fins a final del segle XIX. Durant els mesos més freds el gel s’emmagatzemava i es conservava a l’interior del pou i des de la primavera fins a Tots Sants es comercialitzava.

Tots els alumnes han coincidit en què la visita va ser de gran interès i varen poder tenir una visió més clara de la funció d’aquest pou en els seus dies.

Ediucació Centre de Formació d'Adults del Solsonès

Educació CEIP de Solsona

La nostra escola encara no té nom, i ens agradaria trobar-ne un de ben bonic que estigués relacionat amb l'entorn solsoní. A l'escola tots els vostres suggeriments hi són benvinguts! així doncs, ens podeu fer arribar les vostres propostes visitant la pàgina web: www.xtec.cat/centres/c5009101.

Esperem els vostres suggeriments abans del 9 de desembre. Els membres del Consell Escolar revisaran les vostres idees i triaran el nom que més els agradi. Animeu-vos i participeu-hi. Comptem amb la vostra opinió!

Un nom per la nova escola

26 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 27: Celsona 545

Educació Escola Arrels

L’empresa PFERD-RÜGGEBERG ha impartit aquests dies una xerrada curset sobre el món dels abrasius als alumnes de segon curs d’electromecànica de vehicles de l’Escola Arrels, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de les propietats dels materials per tal de ser més hàbils i fer-ne un tractament correcte a l’hora de treballar-los.

La sessió formativa la va impartir amb molta dedicació Antonio Romero Medina, tècnic de l’empresa esmentada. Per la seva banda, els estudiants, van poder seguir amb interès la demostració de les diferents eines que s’utilitzen en les ope-racions de rebaixar i polir mecanitzats de diferents màquines o soldadures, tot comentant les propietats, dureses, materials idonis de treball, les rpm (revolucions per minut) de cada eina o els tipus d’abrasiu.

La jornada de treball va finalitzar amb una sessió pràctica posterior a l’explicació teòrica, que es va dur a terme al taller del centre. Els exercicis van constar de pràctiques de polit amb les màquines més adequades, realitzant acabats tipus mirall que, com

Els mecànics d’Arrels treballen les propietats dels materials per determinar l’ús d’abrasius i les eines més adequades en cada operació

Els estudiants d’electromecànica de vehicles estan realitzant diferents xerrades formatives durant aquest curs, per conèixer la duresa i ductilitat dels principals materials emprats en la seva feina

indica el mateix nom, es tracta d’un sistema de polit on s’hi reflec-teixen les imatges. Aquestes xerrades curset són molt enriquidores pels joves estudiants, ja que serveixen per a posar-se al dia dels abrasius i altres elements que es fan servir en l’actualitat.

27545 - Divendres, 30-11-2007

Page 28: Celsona 545

L’activitat del company guia emmarcada en el Projecte Educatiu d’Entorn es realitza a tots els centres educatius de Solsona; és una activitat més que afavoreix una educació basada en l’equitat i la inclusió de l’alumnat. Aquesta setmana explica la seva experiència l’Escola Arrels Primària.

Ens agrada acollir els nous companys

Aquest projecte l’hem iniciat aquest curs escolar. El projecte a l’Escola Arrels sorgeix de la necessitat d’acollir i acompanyar els nens nouvinguts, fins el moment que puguin assolir la suficient autonomia per comprendre els companys i professors i relacionar-s’hi amb facilitat.

Els companys guia són un gran referent per als nens nouvinguts, transmetent–los seguretat i confiança. El projecte

Educació Pla Educactiu d’Entorn – Escola Arrels Primària

consisteix en adjudicar voluntaris lingüístics a l’alumnat aca-bat d’arribar al centre, facilitant-los la incorporació al centre i acollint-los.

Els padrins, a través d’un contracte, es comprometen a acompanyar-los i guiar-los per l’escola, explicar-los la normativa de l’Escola Arrels i donar-los un cop de mà sempre que sigui convenient.

Els padrins, a final de curs, en la festa del Pas Endavant, rebran un diploma on se’ls reconeixerà la tasca realitzada.

En aquesta activitat es potencien aspectes com la respon-sabilitat i el compromís, l’educació en la diversitat, l’autoestima i la convivència, la motivació i l’ús de la llengua catalana.

Deixem que els propis padrins ens en facin una petita va-loració:

- Jo, Sara López, com a padrina de la nena nouvinguda, Victorita, intento que aquí a Catalunya s’hi trobi bé. Que s’hi trobi bé vol dir que ella per si mateixa digui: M’agrada estar amb els nens de l’escola.

Jo vull ser la seva padrina, costi el que costi. M’agrada ajudar i per això m’hi vaig oferir”.

- Sóc l’Helena, faig de padrina de la Iulia, una nova alumna romanesa que ha arribat fa poc. La Iulia és una nena molt maca i agraïda. M’agrada molt ajudar-la a integrar-se en aquesta escola, crec que s’està adaptant molt bé i ja parla força bé el català.

- L’André ha arribat de Roma, però ell va néixer a l’Equador, jo, el Marc, li faig de padrí. Entre nosaltres dos ja hi ha una bona amistat, juguem plegats a futbol, a bàsquet... Li ensenyo com ha de fer els exercicis que no entén. L’André és un nen molt simpàtic i també molt divertit.

El company guia amb el suport del PEE

Com el curs passat, a l’escola Arrels Primària treballem el projecte de l’apa-drinament lector. L’activitat s’ha iniciat el mes de novembre i es portarà a terme fins a finals de curs.

S’adjudica una padrí/na ( alumnes de 2n. Curs de CS ) als alumnes en procés d’aprenentatge, ajudant-los en l’activitat lectora.

És una activitat que es realitza quatre cops per setmana, durant deu minuts abans de l’hora del pati, moment en què els padrins i padrines van a l’aula dels seus corresponents fillols i llegeixen plegats.

Abans d’iniciar l’activitat, padrins i fillols signen un contracte en el qual ad-quireixen tot un seguit de compromisos.

Apadrinament lector

Al fillol se li entrega el llibre de l’apa-drinament lector, Compartim paraules, on hi consten els contractes, el carnet lector i unes fitxes de seguiment complimentades pel padrí/na.

A final de curs, com en el projecte company guia, es farà l’entrega d’un diplo-ma als padrins/nes per agrair-los la seva predisposició en ajudar els seus companys de l’escola a ser bons lectors.

28 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 29: Celsona 545

Com és tradició, a la nostra escola, quan s’acosta la diada de Santa Cecília, celebrem la setmana de la música, una setmana farcida d’activitats variades i força animades, però totes elles amb una finalitat comuna: viure, sentir, gaudir, respectar i estimar la música.

Primerament cal destacar la visita dels alumnes de P-2 de la Llar d’infants, que van

Vivim la música

Educació Escola Arrels

presenciar l’audició de dites i cançons on tan sols es van fer servir instruments de percussió construïts amb materials reciclats, cal recordar que som Escola Verda!.

Durant la setmana es van fer concerts variats; els alumnes de P-5 i 1r van fer un concert molt especial ja que el van oferir als alumnes de CM i CS. Els alumnes de 2n i 3r van compartir cançons, i els de CS es van preparar una audició amb unes cançons molt divertides i a la vegada didàctiques pels menuts de l’escola.

Una altra activitat molt esperada pels d’EI va ser el taller de danses, on tots van moure l’esquelet seguint el ritme de cançons i danses treballades a l’aula.

Finalment, i per concloure aquesta setmana musical, dos professors molt simpàtics i disposats, l’Esteve i l’Eugeni de l’Escola Municipal de Música de Solsona, ens van obsequiar amb una classe-sessió molt didàctica on vam sentir i aprendre moltes coses de diferents instruments de vent i de corda, entre

La setmana de la música, del 19 al 23 de novembre, ha marcat a la Llar d’Infants Arrels un seguit d’activitats diàries, que ha mantingut a tots els infants ben pendents del ritme, els músics i els instruments. I és que durant aquests dies vam poder gaudir de dos concerts que ens van deixar ben bocabadats...

El dilluns, en Jaume Subirà ens va fer una presentació en power point del seu concert. Això sí, acompanyat de la seva trompeta que tant el caracteritza!! Quins sons més alegres i curiosos!!! Vam acabar tots ballant al ritme dels gegants...

El dimecres, tres alumnes de batxillerat i un d’ESO, de

d’altres. Agraïm la gentilesa de l’EMMS per dedicar-nos i ofe-rir-nos una estona del seu temps i del seu espai per apropar-nos en aquest món màgic. LA MÚSICA.

Santa Cecília 2007l’Escola Arrels Secundària, ens van oferir un concert acom-panyat d’instruments i una veu angelical. Ens van presentar: la guitarra i la flauta travessera. Com que eren cançons prou conegudes per nosaltres, això ens va fer estar molt ben asseguts. Dimarts vam escoltar l’audició de La Tardor d’Antoni Vivaldi asse-guts atentament a l’aula. I dijous vam poder compartir i experimentar amb els diferents instruments que havíem dut de casa.

I és que aquesta setmana sempre ens agrada per a poder recordar que la música s’aprèn fent música i que la cançó a l’etapa 0-3 ofereix un excel.lent mitjà d’expressió musical.

Educació Llar d'Infants Arrels

29545 - Divendres, 30-11-2007

Page 30: Celsona 545

Cartellera

La Colla Gegantera del Carnaval us informa que:El proper dia 2 de desembre anirem a la Fira de Sant Andreu de Manresa

Marxarem a les 10.30 i arribarem a les 9 del vespre.Si voleu venir, telefoneu al Pere (646 263 073)Places limitades

CONFERÈNCIA: ‘La política s’ha mort... Visca la política!’Sala gòtica del Consell Comarcal 13 de desembre, 21.30 hJaume Botey presenta l’Agenda Llatinoamericana Mundial del 2008

Taula rodona sobre l'Islamsala cultural de l’Ajuntament11 de desembre, 21 h

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - SolsonaLIQUIDACIÓ TOTAL

ROBA TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

Envieu-nos els vostresarticles, opinions, cròniques...

abans de DIMARTS al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Associació de dones del Solsonès30 de novembre de 2007

19:00 h. a l’ajuntament, recepció oficial a la Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones

20:00h. a la sala d’actes de l’Ajuntament de Solsona

Taula rodona: “Violència contra les dones al medi rural”

A càrrec de:

Maria Díaz (presidenta de l’Associació de Dones del Solsonès)

Barto Gómez (responsable de relacions amb la ciutadania dels Mossos d’Esquadra)

Marta Selva (presidenta de l’Institut Català de les Dones)

Encarna Tarifa (regidora de polítiques d’igualtat de l’Ajun-tament de Solsona).

1 de desembre de 200721:30h. a la sala d’actes de l’Ajuntament de Solsona

Xerrada: “A la recerca de la felicitat”

A càrrec de: Hermínia Gomà (psicòloga)

Dissabte s’iniciarà l’encesa de la il.luminació nadalenca dels carrers de Solsona

Aquest dissabte, dia 1 de desembre, es comença-ran a encendre les prime-res instal•lacions de llums nadalenques dels carrers comercials de Solsona. Enguany no s’introduei-xen canvis en aquest tipus d’enllumenat, amb el qual s’alça el teló de les festes.

Com cada any, l’Ajun-tament, que es fa càrrec del consum energètic, ha fixat l’horari d’encesa de la il•luminació de 2/4 de 6 de la tarda a 10 de la nit, excepte les vigílies de Nadal, Cap d’Any i Reis, quan es podrà apagar a les 2 de la matinada.

Els propis comerciants, organitzats per carrers, assumeixen el cost de la instal•lació dels ornaments lluminosos. Els carrers del Castell i de Sant Llorenç i l’avinguda del Pont han estat els primers indrets de la ciutat que han demanat l’autorització al consistori. Habitualment s’ornamenten fins a una desena de carrers solsonins. Aquest enllumenat romandrà encès fins al dia de Reis.

IMPORTANT

30 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 31: Celsona 545

Societat

Si veieu aquest patinador feliciteu-lo, aquest mes ha fet 25 anys a cada patíPer molts anys

Tiets i botifarres com aquestes ja no en queden.

31545 - Divendres, 30-11-2007

Page 32: Celsona 545

Va nit literària musical del Sol del Solsonès

Indrets amb misteri Jaume Clavé

Els follets de les obaguesProsseguint encara per aquesta ruta de les obagues de

Pinell, com la dels Mallols, Moroia, Can Castell, Pujantell…, arribem, guiats per una parella moroiana dels follets de les obagues, a l’obaga de Babià, on ens espera un indret realment sorprenent. Es tracta de la gran Balma de Sant Sebastià, també coneguda per la Balma de Babià. S’amaga al fons d’una ballanca i amb prou feines si resulta visible, tot i la seva grandària. L’es-pessa vegetació, els pins de grossa soca que s’enlairen devers el sol i la profunditat de la rasa fan que els pocs passants d’aquestes boscúries no s’adonin de la gran concavitat que hi ha sota terra o fins i tot sota els seus peus mateix. El sol escalfa el sostre i l’obertúria de la balma ja que es troba de cara a migdia, al revés de la Balma del Marrà, dels Casals, que s’esbadalla de cara al nord. Amb tot, les dues tenen similituds, per bé que la Balma de Sant Sebastià és molt més gran, sobretot pel que fa a l’alça-da del sostre, però antigament no els mancava a cadascuna el seu saltant d’aigua per dutxar-se, quan no hi havia secada, i el corresponent toll d’aigua clara, que avui en el cas d’aquesta es troba ple de roques, com a grosses lloses que s’han desprès del sostre pel pas del temps i que han deixat el toll i l’antiga plaça de la balma coberts de runes.

La catedral de ClaràRunes, certament, perquè en realitat es tracta d’una

obra humana. La van bastir el nostres avantpassats, després de considerar l’avinentesa del lloc per les roques, l’aigua i el seu caràcter feréstec. No podia ser excavada a cegues per la naturalesa. Va caldre que ho fessin els homes per donar-li tota l’amplitud necessària per acollir la gent i celebrar-hi les seves cerimònies. Venia a ser la catedral pagana de Clarà. Els cultes que hi tenien lloc segurament anaven adreçats al famós déu Bacus, com passava quasi arreu del món, i que se celebraven en coves. Bacus era el déu del vi i de la disbauxa, conegut entre els grecs pel déu Dionís. Aquest déu representava les forces instintives i vitals que provocaven el renaixement de la vida i per això les cerimònies solien tenir lloc en començar la primavera. La gent, amb l’excusa o el pretext legítim d’honrar Bacus per implorar-li la fecunditat de les terres, s’entregaven al consum del líquid més diví del món, s’emborratxaven, es drogaven fins a perdre la noció del temps i acabar tots en una gran orgia, i d’aquí vingué el nom de les bacanals, de Bacus. Els botellons d’avui van per aquest camí.

La capella de Sant SebastiàL’Imperi romà va intentar amb edictes moderar els ex-

cessos del culte al déu Bacus, que ja venia de molt més antic. Ja Noè, diu la Biblía que es va emborratxar i els seus fills el van veure nu i el cobriren. Va ser l’Església la que es va sortir amb la seva, condemnant les festes bacanals, però no pas del tot perquè va haver de cedir en la celebració dels Carnavals, que les van substituir, també al començ de la primavera. Al nostre país i concretament a Clarà, els responsables de la retirada de la seva “catedral” serien els primers cristians que hi van arribar des de Roma, segurament soldats romans als que l’Imperi els donava

La Balma de Sant Sebastià (Clarà)

terres com a paga pels seus serveis. Aquells soldats fundarien aquestes masies més antigues que avui encara contemplem i portarien la seva devoció a sant Sebastià, que havia estat un soldat màrtir de Roma molt venerat. La gran balma va cessar de la seva funció sagrada, però pagana, i a prop seu s’erigiria en bescanvi la capella de Sant Sebastià, ja a camp obert. I no sols una, sinó potser dues, una a Sant Sebastià, que se celebra el 20 de gener, i l’altra a Sant Fabià, que és el 19, i que avui en queda un record en la casa de pagès de Babià, davant la capella, nom que provindria de l’antic sant Fabià. D’aquesta manera es van acabar les orgies de la balma, que no sabem com se’n diria llavors, i la gent van viure sense enyorar-les massa, feliços amb la missa i el pa que els donaven, però també amb aquell ball tan animat que no hi podia pas faltar mai, ni que al país hi hagués un pam de neu, i que era el que feia córrer el jovent de Sant Climenç i de totes les rodalies cap a Sant Sebastià fins a temps no massa llunyans.

www.larevoluciondemarte.comAthanàgia (Sanaüja). Història i localització de

la Numància catalana (Llibreria Dach)

El sostre de la balma de Sant Sebastià

Esperem que el sostre no caigui

32 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 33: Celsona 545

Envieu-nos els vostresarticles, opinions, cròniques...

abans de DIMARTS al migdia

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

He tingut un somni estrany.Digues.Intento volar i no puc.Mhm...Intento elevar-me de terra i em foto unes batzacades!Però com ho intentes, amb unes ales, levitant, a l’estil superman...Com el superman.Aha...Estic en un carrer, amb xandall, perquè n’estic aprenent. Com el ‘gran héroe americano’! Jajajaja!I estic amb uns amics, bé, coneguts...Sí, sí...I a mi ja m’ha sortit altres vegades, no gaires, però m’ha sortit!Això de volar.Sí.I davant d’ells no pots!Com ho saps?Perquè et llegeixo la ment.Au va!No, home! Jajaja!Com ho has sabut?Intuïció.Per què no puc volar?Jo no sé interpretar somnis ni tampoc no hi crec massa, però sembla un somni de llibertat, no?Llibertat?Pot ser que volar simbolitzi la llibertat. Si voles ets lliure com un ocell.Ja...Però davant les altres persones no pots, no pots volar, no pots ser lliure...Davant dels altres no puc ser lliure...Pot ser que sentis que els altres, o almenys

Llibertat

certes persones, no et permetin de ser tan lliure com tu voldries, no et permetin ‘volar’...Potser sí...Les altres persones són com la cripto-nita.Clar!Davant seu no pots volar!Clar!!O podria ser que no siguin els altres els que t’impedeixen ser lliures sinó tu mateix.Jo?Quan estàs sol pots volar, no?No molt bé però sí.I davant dels altres no pots perquè t’ob-sessiones a fer una demostració.Una demostració de com volo.Una demostració de llibertat. Demostra-ció que no has de fer quan estàs sol perquè ja ets lliure. De fet, davant dels altres potser no t’obsessiona tant volar com demostrar, no t’obsessiona tant ‘ser lliure’ com demostrar que pots ser lliure, amb la qual cosa ja no ets lliure perquè esdevens esclau de la necessitat de demostrar. Ja no pots fer el que vulguis: has de demostrar! Ja depens.Depenc?Depens d’això que t’imposes: demostrar.Saps que aquest somni és repetitiu?Jo de vegades somio que caic.Això és un atac mioclònic.Ah sí?Jo també sé coses, setciències!Així que és repetitiu?Sí. El tinc des de sempre.Des de sempre?

Sí, què passa! És greu?Tu creus que és greu?No.Doncs no és greu.(Silenci)Tu et sents lliure?No ho sé...Tens sensació de llibertat?No ho sé! Suposo que sí, en part...Tu creus que jo no sóc lliure?Jo no puc dir això. Només he fet una lec-tura del teu somni, n’hi hauria d’altres.Puc ser més lliure del que sóc?Avui et fas preguntes grosses.. Què es cou al teu cap?Em sento una mica collat.Sempre estàs amb el mateix.T’ho dic seriosament!Tan desig de llibertat no és una mica infantil? No hauries de tocar de peus a terra?Em falta capacitat de maniobra.Estàs vivint la vida que vols?Doncs...Dubtes. Per tant: ‘no’.No?No portes la vida que vols.I qui la porta?Algunes persones ho intenten.Ni tan sols sé quina vida vull.Ni tan sols t’ho vols pensar.Però què dius!Que no ets lliure. Ets un presoner del conformisme i la resignació.Que tòpic.Però potser és cert...Intento viure el que em toca, tu!Però no voles.

Psicologia de la vida quotidiana Sergi Ballespí, Doctor en Psicologia

33545 - Divendres, 30-11-2007

Page 34: Celsona 545

Ep, la foto! Ramon Estany

Festa a l'Aixeta

Tres amics amb cotxe

Ep, la foto

Nit jove

Un parell de reis

Qui és aquest personatge?

DIUMENGE 2 DE DESEMBRE - 18 H - TEATRE COMARCAL - ENTRADA: 5 EUROS (NOMÉS A TAQUILLA)

‘Tot serà per béo l’aventura d’en Manius’ARCADI GARRIGADIRECCIÓ: TONI ALBÀ

En Manius és un constructor de guitarres que va de poble en poble. Com que volta per tot el món, sap moltes coses, que explica mentre treballa. Escoltant-lo aprendrem que, passi el que passi, els proble-mes tendeixen a solucionar-se.

Cicle d’Espectacles Infantils

34 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 35: Celsona 545

Associacions i Entitats Grup de Teatre Lacetània

El proper dia 8 de desembre a les vuit del vespre Grup de Teatre Lacetània presentarà al Teatre Comarcal l’àlbum de cromos dels Pastorets de Solsona. Es tracta d’una iniciativa del grup amb motiu de la celebració dels 25 anys de la creació de l’entitat.

L’àlbum, que mostrarà en més de 300 cromos les imatges corresponents a les representacions dels pastorets que ha realitzat el Lacetània des de la seva creació, ha estat possible gràcies a la tasca de la gent del grup però també al recolzament econòmic i l’entusiasme de la UBIC, l’ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.

El grup de Teatre Lacetània es va crear el maig de l’any 1982 i el Nadal d’aquell mateix any ja va posar en es-cena els Pastorets, els de Folch i Torres, que és la versió que tradicionalment s’ha representat a Solsona. Des de llavors, i a excepció de tres ocasions, el grup els ha representat cada Nadal.

Presentació de l’àlbum de cromos d’Els pastorets

El grup va trobar en l’edició d’un àl-bum de cromos una bona manera de mate-rialitzar la commemoració dels vint-i-cinc anys de Pastorets: d’una banda permetia

incloure-hi moltes imatges i copsar així la varietat d’actors, personatges, vestuari, decorats i fins i tot teatres lligats als pasto-rets. D’altra banda permetia desenvolupar el relat, la història, l’argument dels pastorets i oferir un conte il·lustrat a tots aquells nens i nenes que segueixen cada any les aventures del Lluquet i del Rovelló.

L’àlbum de cromos permetrà també començar a “viure” els pastorets setmanes abans de la seva representació amb el previsible intercanvi de cromos i la fal.lera per completar la col.lecció.

La tapa de l’àlbum reprodueix el nou cartell de Pastorets fet per Ramon Àngel Davins amb motiu dels 25 anys. La Marga Torres i la Maria Arissa han realitzat les tasques de documentació, el Ramon Se-gués la creació del text i l’Aleix Albareda el disseny.

El Grup de Teatre Lacetània con-vida tothom que vulgui a assistir a la presentació. Us esperem el dia 8 a les 8 al Teatre Comarcal.

35545 - Divendres, 30-11-2007

Page 36: Celsona 545

Associacions i Entitats Associació ARADA

Amb l’objectiu d’analitzar la realitat del Solsonès, promoure el debat i definir estratègies de desenvolupament futures, l’associació ARADA va celebrar el passat dissabte 17 de setembre el tercer dels tallers participatius, emmarcats en el projecte ESPAIS. Si bé en les anteriors dues edicions els tallers s’havien circumscrit a la meitat –nord o sud- de la comarca, en aquesta ocasió l’objectiu de la trobada era el de copsar una imatge global de tot el Solsonès.

A les 17h de la tarda, davant el casal de cultura de Solsona, els més menuts pogueren gaudir d’un seguit d’activitats i jocs infantils que, acompanyats de música i de projeccions de dibuixos realitzats per escolars de tota la comarca, animaren la plaça durant hora i mitja. Els dibuixos, consistents en ilustracions d’escolars en què manifestaven allò que els agrada i allò que no dels seus respectius municipis, foren el resultat d’una dinàmica de tallers proposada des de l’associació i que tingueren molt bona acollida entre els diferents centres educatius de la comarca.

Cap a les 18:15 s’oferí una xocolatada a tots els presents a la plaça i es donà per conclosa la jornada de jocs infantils.

A les 18.30 de la tarda, al Casal de Cultura tingué lloc el taller global del Solsonès, en el que participaren una quarantena de persones provinents de diversos municipis de la comarca. Agrupats en tres taules diferents –segons temàtica-, i partint dels

Conclouen la primera fase del projecte ESPAIS per la reflexió sobre el desenvolupament del Solsonès

resultats obtinguts en els dos anteriors tallers, els participants elaboraren conjuntament uns grans gràfics en els que es posaven en relació les diferents situacions –problemàtiques o favorables- de la comarca tot catalogant-les segons el grau d’influència que s’hi pot exercir des de la ciutadania i l’administració local. El resultat del taller, basat en la tècnica del diagrama de fluxes, és una radiografia d’elements definitoris de cadascun dels àmbits tractats i de la relació de causes i efectes que es dóna entre ells. D’aquesta manera, identificant-ne aquells aspectes que tenen majors efectes, s’aconsegueix una imatge de quins són els principals àmbits sobre els quals traçar possibles estratègies d’acció per tal de modificar l’escenari actual.

Així doncs, en el taller de dissabte es donà per conclosa la primera fase del projecte ESPAIS. Acabada aquesta primera part del camí, esperem iniciar amb totes les persones que vul-guin participar, una nova fase en la que s’aprofundirà en l’estudi de les estratègies sorgides d’aquest últim taller i s’analitzaran diferents models de desenvolupament per tal d’orientar millor la futura elaboració del pla d’acció a la comarca.

Acabat el taller, cap a quarts de deu del vespre tots els participants anaren arribant al restaurant on gaudiren d’un bon sopar plegats. Més informació: www.larada.netPD: La web està en construcció però aviat serà del tot operativa.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Gran Excursió pre-Nadal a Barcelona(Fira de Santa Llúcia)

Diumenge dia 9 de desembre de 2007 Al matí visitarem la fira de Santa Llúcia, amb les tradicionals pa-rades d'objectes nadalencs al bonic centre històric de Barcelona. Tot seguit visitarem el Palau de la Generalitat o l'Ajuntament.Al migdia dinarem al restaurant l'Escut de Vallirana (Buffet lliure). A la tarda farem una parada a mig camí per recuperar forces.Sortida: a les 7,30 del matí a l'estació d'autobusosPreu socis: 36 euros - Preu no socis: 38 eurosJa podeu passar a apuntar-vos-hi al Club Estel (973 48 10 47). Us hi esperem a tots! Gràcies per la vostra col.laboració.

ManualitatsJa han començat les manualitats al Club EstelDilluns: Manualitats, professora: Sussi CapdevilaDimarts: Punta de Coixí, professora: Claustre PellicerDimecres: Estampació sobre roba, professora: Montserrat Passada. Tots els divendres es farà Patchwork, professora: Claustre Pellicer. L'horari és de 3 a 5 de la tarda. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi

Cantaires del Club EstelJa hem començat a assajar els cantaires del Club Estel a càrrec de Mn. Joan Clos. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi.

El Club Estel informa...L'horari de servei al públic De dimarts a dissabte matins de 9 a 12,30 i les tardes de 3 a 8 del vespre. Diumenge i dilluns al matí tancat i a la tarda obert.

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Envieu-nos les vostres cròniques , articles

d'opinions, escrits... abans de

DIMARTS al migdia

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la

nostra oficina.

[email protected]. de Torà, 25

SOLSONA

36 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 37: Celsona 545

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

El número de Loteria DEL SOL DEL SOLSONÈS núm: 63.224 està a la venda als establiments de Solsona i comarca. Els divendres al mercat el podeu trobar.

Reunió amb els Empresaris del Solsonès

El passat dia 22 ens vàrem reunir amb els empresaris de la nostra comarca al Consell Comarcal. L’objectiu d’aquesta tro-bada va ser la presentació del PLEAS (Pla Estratègic Antidroga del Solsonès) que es promou des del Sol del Solsonès.

La trobada va ser tot un èxit, doncs els presents varen involucrar-se a fons amb la problemàtica presentada i en con-seqüència varen oferir tota la implicació possible tant en àmbit associatiu com empresarial. Les idees proposades des d’aquest òrgan econòmic del Solsonès es defineixen en una actuació benèfica a través d’un acte públic on presentar obertament l’objectiu del PLEAS i coordinar esforços econòmics i laborals per assolir el màxim àmbit d’actuació tal i com comporta una actuació social de l’envergadura del PLEAS.

El Sol del Solsonès visita l’Ajuntament de Cardona

El passat dia 23 de novembre el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, la coordinadora, Leila Ribes, i el tallerista de fotografia, Josep Albets (Llàtzer), varen visitar l’Ajuntament de Cardona i van ser rebuts per la Regidora d’Acció Social i Ciutadania, Sra. Montserrat Obrador. La reunió es va prolongar una bona estona, en que els representants del Sol van informar de les tasques que s’estan portant a terme i una de molt especial com és el taller de fotografia.

Es va fer una exposició a Solsona de les fotos del taller de fotografia a l’Aula Social de Caixa Penedès. La mateixa exposició s’oferirà a la Sala Gòtica dels Baixos de l’Ajuntament de Cardona durant les festes nadalenques i dels reis.

La consellera ho va rebre amb molta satisfacció i oferint per part de l’Ajuntament tota la col·laboració necessària.

El Sol del Solsonès va fer entrega a la conselle-ra del projecte PLEAS. (Pla Estràtegic Antidroga del Solsonès).

El Sol del Solsonès agraeix la col·laboració de l’Ajuntament de Cardona, la Creu Roja de Cardona i Teresa Pampalona del CAP, pel transport setmanal dels usuaris de Cardona al Sol.

El Sol del Solsonès visita el Consell Comarcal

El passat dia 26, una representació del Sol del Solsonès, Enric Serra, Leila Ribes, Juli Pérez, i Lluís Closa va tenir l’ho-nor de poder gaudir d’una reunió amb el president del Consell Comarcal, Marià Chaure i amb el vicepresident Albert Mun-tada. El Sol del Solsonès els va presentar el projecte PLEAS (Pla Estratègic Antidroga del Solsonès) que ha estat recentment premiat per l’Obra Social de la Caixa Sabadell.

El president i vicepresident varen acollir aquest projecte amb molta satisfacció estant predisposats a col•laborar per tal que es porti a terme en benefici de Solsona i comarca, per una millor societat de convivència i de benestar. També van ser informats de totes les tasques i projectes que s’estan portant a terme de salut mental i drogodependència del Sol del Solsonès. El Sol agraeix la col•laboració del Consell Comarcal que sempre està demostrant la bona sensibilitat per Solsona i Comarca.

37545 - Divendres, 30-11-2007

Page 38: Celsona 545

Associacions i Entitats SOM

El Solsonès Obert al Món (SOM) va participar al con-grés presentant una comunicació sobre la participació d'infants i joves en projectes de cooperació per al desenvolupament en territoris desafavorits.

Al Congrés, organitzat per la Universitat de Barce-lona, l'Associació per la Defensa dels Drets de la Infància i l'Adolescència (ADDIA) i l'Obra Social de la Caixa, hi van par-ticipar uns 500 ponents provinents de tot el món i 140 infants i adolescents procedents de 40 països diferents de Llatinoamèrica, Àfrica, Europa i Àsia.

La idea central del congrés va girar entorn a la partici-pació dels infants en la defensa i aplicació dels Drets, aprovats a la Convenció de Ginebra, el 20 de novembre de 1989, ara fa 18 anys. Els debats es van centrar en la pobresa i l'exclusió infantil, els drets dels infants indígenes, dels adolescents en conflicte amb la llei i dels problemes de violència i discrimina-ció. Les ponències van permetre desenvolupar diferents models d'actuació contra la pobresa, programes de l'àmbit educatiu, de la salut i de les tecnologies de la informació. A més, es van plantejar camins per afrontar les fortes problemàtiques, a través de les Defensories i dels Observatoris de la Infància, i especial-ment dels Programes Educatius, Socials i de Salut que diverses entitats porten a terme en diferents països.

Els infants van tenir un paper molt actiu participant en totes les taules de debat i elaborant un document molt ric titulat "La Declaració de Barcelona ". A l'acte de clausura el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va donar els Premis Catalunya Infància 2007.

Les representants del SOM que han participat al congrés l'han valorat molt positivament i consideren "que pot aportar moltes idees per un procés de reflexió sobre la política de

El SOM participa al III Congrés Mundial sobre Drets de la Infància i l'Adolescència

L'ONG solsonina el Solsonès Obert al Món va participar al Tercer Congrés Mundial sobre Drets de la Infància i l'Adolescència que es va celebrar a Barcelona entre el 14 i el 19 de novembre

infància a la comarca del Solsonès". Com va dir Dietrich Bonhoeeffer l'any 1937 "la prova de la moral d'una societat és el que fa amb els seus infants".

Montse Mas i Roser Fons del SOM en un moment de la ponència que van presentar al Congrés Mundial sobre Drets de la Infància i l'Adolescència

Partits Polítics Josep M. Montaner i Reig

Jounou no repetirà com a president comarcal d'ERC

L'actual president comarcal d'ERC, i alcalde de Solsona, Xavier Jounou, no optarà a la reelecció del càrrec de màxim dirigent de la formació republicana al Solsonès pels propers 4 anys. La decisió es farà efectiva en el Congrés Comarcal que ERC celebrarà aquest diumenge a Sant Climenç de Pinell i en el qual s'escolliran els nous càrrecs de la formació.

Jounou, que feia 4 anys que presidia el partit al Solsonès, ha explicat que la seva renúncia a repetir com a president ve motivada per les noves responsabilitats al capdavant de l'ajuntament de Solsona i per obrir la gestió i el partit a noves persones i idees. En aquest sentit, Jounou considera que per qüestions de temps i feina "no puc" continuar ocupant la presidència del partit. A més, ha afegit que em sembla que ja he fet les aportacions que podia fer i ara és moment d'obrir el partit a altres persones. El nou president serà escollit per l'assemblea comarcal d'ERC, formada pels militants d'aquesta formació al Solsonès, i seguidament s'elegiran els altres càrrecs del partit.

El Congrés Comarcal d'ERC se celebrarà aquest diumenge al matí a Sant Climenç de Pinell, municipi governat per ERC, hi estan convidats militants, mem-bres de les candidatures i simpatitzants. En acabar se celebrarà un dinar popular.

38 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 39: Celsona 545

Associacions i Entitats Creu Roja El Solsonès

Humor solidariCreu Roja durà a terme el pròxim dia 9 de desembre

una obra d’humor a càrrec de l’humorista LAGI (100 x 1 Imitaciones: Lagi).

La venda d’entrades serà durant la Setmana a l’oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Solsona i una hora abans de l’espectacle al Teatre Comarcal de Solsona, els diners recollits es destinaran íntegrament a la compra d’una ambulància per a la nostra entitat. Des de fa anys Creu Roja realitza serveis preventius a la Comarca, però en l’actualitat no disposem de vehicle propi i, aquest fet dificulta la nostra tasca. Considerem que per donar un bon servei a tots els ciutadans és necessari el vehicle.

Us convidem a gaudir d’una vetllada divertida i en-tretinguda per una bona causa.

Us esperem a tots/es al Teatre Comarcal

Dia: 9 de desembreHora: 18:00h (Venda d’entrades Ajuntament de Solsona i una hora abans a la Taquilla del Teatre Comarcal de Solsona). Preu de l’entrada: 10 euros.

Lagi és un personatge que a més a més de fer un bon humor realitza més de 100 imitacions.Si no el coneixes entra a la seva pàgina web:www.humorlagi.comRiuràs per les butxaques!!“Si mi show alivia tristezas me sentiré realizado”

La llàntia solidàriaAquest Nadal, Mans Unides us torna a proposar un petit gest de solidaritat:

Encenem la llàntia la nit de Nadal i la nit de Reis, il-luminem Solsona de solidaritat, d’il·lusió i d’esperança.

Fem que l’escalfor i la llum de l’espelma entri a totes les cases, i que esdevingui símbol de fraternitat amb els més febles, amb els més necessitats.

La nostra aportació ajudarà a fer possible el finançament d’un projecte educatiu a Sierra Leone (Àfrica).

Gràcies. Mans Unides Solsona

Punts de venda: Ca l’Anita, Ca l’Ester, Caixa Penedés, Farmàcia A. Boix, Farmàcia P. Martínez, Perruqueria Nuri, Perruqueria Dolors, Perruqueria Lluïsa, Cebado, Forn de Sant Joan, Begudes Delfí, Calçats Ribalta, Blauverd El ninot de paper, Llenceria Celes, Bar Restaurant La Graella, Perruqueria AdelinaTambé es podran adquirir a l’Escola Setelsis, a l’Arrels a les Escoles Rurals, al Club de Jubilats Sant Jordi, al Club de Jubilats Estel i a la Residència Pere Màrtir Colomés. Preu: 1,5 eurosBeneficis destinats íntegrament al projecte de construcció de 2 escoles per a nens i joves marginats i exguerrillers a Sierra Leona (Àfrica).Encesa de les espelmes la nit de Nadal i la nit de Reis.

Associacions i Entitats Mans Unides Solsona

La presentació del llibre “Els paisatges de la Barcelona de Picasso” de Claustre Rafart i Planas (Edito-rial Meteora, 2007), organitzada pels Amics dels Museus de Catalunya, va tenir lloc al Cercle del Liceu de Barcelona.

En la presentació, l’autora del llibre va fer una con-ferència intitulada “Esbós d’un relat: Els paisatges de la Barcelona de Picasso”.

Claustre Rafart i Planas va parlar de la gènesi i de l’estructura del seu llibre. Va oferir un tast del seu relat que té com a protagonista un artista i una ciutat: Pablo Picasso, geni indiscutible de les arts plàstiques del segle XX, i Barcelona, la ciutat que li va obrir les portes de la modernitat.

La solsonina Claustre Rafart presenta “Els paisatges de la Barcelona de Picasso”

Llibres

39545 - Divendres, 30-11-2007

Page 40: Celsona 545

Almanacs literaris i calendaristradicionals dels Països Catalans

DILLUNS 3 DE DESEMBRE - 19 H - SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT

PRESENTACIÓ PÚBLICA

Agenda Almanac del Cordill 2008 (Felip Vendrell, del Solsonès) Calendari Porrerenc 2008 (Joan Barceló, del Pla de Mallorca) Calendari Cerdà 2008 (Joan Montaner, de la Cerdanya) Calendari dels Brillants 2008 (Joan Josep Cardona, de la Marina Alta)

Hi participaran els editors de les publicacions i l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou

Pessebre a Sant JoanEl dia 16 de desembre a les 11 del matí

s’inagurarà un pessebre de 20 metres de llarg a Sant Joan (prop del camp de golf de la Ribera Sa-lada (Castellar de la Ribera). El pessebre ha estat realitzat per Sebastià Mestres. També es farà una missa. Totes les persones que hi puguin anar hi estan convidades.

Pessebres del Solsonès

40 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 41: Celsona 545

Opinió Marcel Colell

Amb la recuperació de les llibertats després de la mort de Franco, amb una vida normal dels partits polítics, en les agrupacions del PSUC, al costat dels joves que pensàvem que en quatre dies canviaríem el món, hi teníem militants que per nosaltres eren com personatges mítics.

A la de la Zona Franca de Barcelona vaig coincidir amb en Francesc Peiró, sobrevivent d’un camp d’extermini nazi des-prés d’haver estat amagat tres dies en una claveguera. Amb en Juanito Cuadrado, indultat de la pena capital quan ja era amb els ulls tapats davant del piquet d’afusellament i sobrevivent de set trets que va rebre d’un esquadró feixista; a l’estiu, a les reu-nions, es desbotonava la camisa lluïnt les cicatrius de les bales I també hi era en Paco Candel, també admirable en un altre sentit. Dels altres només en coneixíem la vida política; en Paco, en canvi, era un escriptor d’èxit i, el veure’l com un de nosaltres, feia pensar. Feia pensar que l’aliança de les forces del treball i la cultura es feia realitat; feia pensar que aquells altres catalans ja eren més catalans que altres; feia pensar que militar en un partit d’esquerres no era només cosa de marginats, fracassats o jovent sense gaire senderi. Era una sensació com la que deuen sentir un actor o un esportista jove quan poden actuar o jugar al costat d’un dels seus ídols.

“Charnego” i SenadorEls llibres d’en Candel, especialment Els altres catalans,

deu anys abans de ser companys, quan jo encara estudiava a Solsona, em van fer albirar una altra dimensió en el catalanisme que es practicava a la Comarca. Els immigrants d’altres zones d’Espanya estaven concentrats a les mines de Fígols, Súria i Cardona, a les Cases Barates de Solsona i poca cosa més; no es pot dir que fossin ghettos però sí que hi havia un cert aïllament de la població autòctona i un fort desconeixement entre uns i altres.

Sense entrar en les raons que ho podrien justificar, per mi és un fet que el nostre catalanisme era excloent en el sentit que, amb la qualificació de "charnego" ficava en el mateix sac els que ens negaven les llibertats com a poble en nom d’una Espanya i els que havien d’abandonar altres regions d’aquella Espanya perquè els era negat fins i tot el dret de guanyar-se la vida, veient-se obligats a emigrar fos a Catalunya o a d’altres països d’Europa.

No voldria que aquest petit homenatge a en Paco Candel es quedés en una nota nostàlgica. L’acceptació i integració dels altres catalans d’ara, vinguts de qualsevol lloc del món, és un repte de rabiosa actualitat. Aportacions com els llibres i la vida del Paco Candel ens hi ha d’ajudar i treballar per aconseguir-ho és el millor homenatge a aquest altre català que, sense abandonar mai la seva Zona Franca, va arribar al Senat.

Un personatge evangèlic

El 23 d’aquest mes moria Paco Candel. L’única vegada que el vaig saludar personalment va ser pel funeral del bisbe Deig a la catedral de Solsona. Vaig veure un vellet tentinejant que buscava seient. M’hi vaig atansar i, en reconèixer-lo, el vaig saludar. El noi encarregat de l’ordre no el volia deixar seure, perquè deia que aquella zona estava reservada. Recordo que li vaig dir: “que no veus que aquest senyor està malalt? Oi que no saps qui és aquest senyor?”. I, naturalment, el vaig fer seure. Entre mi vaig pensar que segurament era el més mereixedor d’estar a la presidència, encara que sabia també que mai no ho hauria acceptat. Que, malalt com estava, fes l’enorme sacrifici de venir al funeral del bisbe Deig, per a mi volia dir moltes coses, però sobretot la profunda sintonia existent entre aquelles dues ànimes.

Com el bisbe Deig, el Paco era un personatge senzill i pròxim a les capes populars, sobretot als més pobres i desval-guts. El primer lloc on va anar a parar va ser a les barraques de Montjuic. I ja mai més no es va moure d’aquells barris, de les Cases Barates, de Can Tunis, del Port. I, si va acceptar ser senador – junt amb Benet, Cirici i Xirinacs ( diu que quan li van comunicar la mort del Xiri es va posar a plorar i va exclamar: “no li podré escriure cap article”) – durant la primera legisla-tura, va ser perquè li van assegurar que des del Senat podria fer millor de veu dels pobres, dels barraquistes, dels miserables.

Va escriure més de 50 llibres i infinitat d’articles. Recordava emocionat que el primer li va ajudar a publicar aquell Manchón de la davantera d’en Kubala. El més conegut és sens dubte Els

altres catalans (1964), que va escriure sota els auspicis del conseller Max Cahner. En ell presenta la crua realitat de la immigració dels anys seixanta i advoca per la integració dels uns i dels altres catalans en un sol poble. Ell va ser qui va encunyar la frase que "són catalans tots aquells que viuen i treballen a Catalunya". La cohesió del país i la solidaritat amb els pobres van ser els seus dos emblemes. La clau dels seus escrits era sempre la mateixa: “escriu allò que vius”. Era

enemic de les estadístiques i la realitat s’havia de viure.No m’he pogut estar de posar aquest títol al meu article,

perquè crec que Paco Candel – no sé fins a quin punt era cre-ient – va seguir molt de prop les petjades de Jesús de Natzaret. Entre les dues maneres d’ajudar els més pobres de la societat, hauria pogut escollir la d’altres paisans seus: pontificant des del confort d’una situació privilegiada. Però no, ell, amic com Jesús dels perdedors, va escollir la de la solidaritat a ultrança, sempre al costat dels seus veïns gitanos, drogoaddictes, sense sostre, immigrants vells i nous. La via més autèntica, la més coherent, la mateixa que va elegir el fuster de Natzaret. I no pas la d’aquells que prediquen que no cal cap coherència entre la vida pública i la privada, però que mai tampoc no sabrem si treballen per ells o pels altres, per egoisme o per servei.

Són definitives les paraules que va dir al seu biògraf quan li va demanar permís per a la publicació: “fes la meva biografia, però no parlis de mi”. Cap altra vestimenta li esqueia millor que la túnica franciscana que la seva companya li va fer posar després de mort.

Opinió J. H.

41545 - Divendres, 30-11-2007

Page 42: Celsona 545

Tots recordem com els caps del tripartit solsoní, per demanar el vot als solsonins, varen vendre un motiu que podia semblar creïble; els Sr. Xavier Jounou, d’ERC, ho feia lluint una llarga experiència en política municipal, el Sr. Martí Abe-lla, de El Comú, lluïa una llarga experiència dins del camp de l’urbanisme,gràcies al seu pas per l’empresa PROCIVESA de Barcelona i, el senyor Josep Caelles, del PSC, ho feia esgrimint el seu programa electoral, del qual, pel que ens ha demostrat, ha oblidat alguns dels punts més importants, per exemple el “Com-promís de no incrementar les taxes i impostos més de l’IPC anual”. Doncs ara, les puges van des d’un 22% a un 75% i moltes les han de suportar els jubilats i els més joves.

Doncs bé, passats sis mesos de govern del tripartit hem pogut copsar les seves greus contradiccions a l’hora de gestionar el dia a dia de la nostra ciutat i la manca d’idees en àrees com les d’urbanisme.

Una de les primeres actuacions que va sorprendre propis i estranys va ésser l’elecció de la pubilla de la Ciutat de Solsona. A cap entitat de les que van presentar una candidata, no se li va escapar l’amarga sensació d’haver assistit a una pantomima d’elecció.

Hem vist com han tancat la possibilitat que CiU col-labori en les tasques de govern municipal, quan s’omplien la boca de que obririen les portes a tots els representats dels solsonins. Això sí, han sabut utilitzar tota classe d’eufemismes per justificar-ho.

Hem pogut assistir a oblits injustificables vers CiU, com a l’hora de convidar a l’oposició a l’acte d’inauguració de la nova escola (s’ha demostrat que és la solució al problema endè-mic que pateix l’escola Setelsis, descongestionant-la d’un

Tranquils... ara no passa res

excés injustificat d’alumnes i poder millorar la qualitat en l’ensenyament) o també, l’exclusió en l’elecció de la pubilla, per citar-ne alguns exemples. Per molt que ho hagin volgut maquillar i llançar pilotes fora, hom percep que han estat fets tendenciosos.

El Sr. Martí Abella de El Comú, deu haver patit una eva-poració de les seves idees innovadores, fruit de la seva experiència a Barcelona, per revolucionar l’urbanisme de Solsona. El regidor més ben pagat de tota la història de l’ajuntament de Solsona, s’ha dedicat a obrir un procés revisionista en el qual no ha aportat res d’innovador. Ha volgut marcar un perfil propi, amb petits retocs, que en la majoria dels casos han servit per retardar l’execució dels projectes endegats per CiU i no aportar cap millora.

La cosa ja ratlla l’esperpèntic quan per tramitar el pro-jecte d’ampliació del pati de l’escola, el Sr. Martí Abella ha passat per alt el procediment que estableix la normativa, - no ha exposat el projecte a informació pública i no ha establert el termini de 30 dies per la presentació d’al·legacions -. Doncs sí, esperpèntic, perquè són tràmits tan essencials que si no es porten a terme, invaliden l’acte administratiu per ineficaç. Com és possible ignorar aquest procediment tan essencial i no pensar que s’ha actuat amb mala fe?

En fi, aquesta ampliació del pati va ésser el cavall de ba-talla de les últimes eleccions per part de El Comú des de l’escola Setelsis. Com ho justifica, el Sr. Martí Abella, aquest intent de voler passar per damunt de la llei? Doncs, cap problema. No passa res, té massa feina (sic). Sembla que els solsonins encara no el remunerem prou com per dedicar-s’hi més hores i ser més curós en la seva feina. Però tranquils... ara, no passa res.

Opinió CDC, Solsona

Opinió Ramon Gualdo

Saps què et dic? Que me li han fet agafar una mica d’antipatia, a aquesta Constitució. Per què? Doncs perquè sembla una paret de ciment amb la que hi topem sovint i ens hi clavem patacada. Sobretot per als catalans és la Consti-tució del NO. Cada cop que manifestem una aspiració, un desig, una il•lusió per al país, surten veus de “savis” que ens diuen que allò va contra la Constitució.

Ep! No vull pas dir que hagi estat inútil aquesta Cons-titució. Ha fet feina, ha fet passes lloables, i ara va fent la viu-viu. Després de tants anys, ja té goteres, caldria fer-hi retocs o repintar-la. N’hi ha que no ho volen de cap manera.

També podem dir –i ho hem de dir- que la Cons-titució Espanyola encara porta virus de la “Ley Orgánica de Franco” del 1967, i per exemple estableix que Espanya és “Una e indivisible”. Quan torna a sonar la cançó de “la unidad” ens recorda èpoques passades en què aquest terme ens feia esgarrifança. Com també hi ha algun article que

La Constitució? No ho sé pas ...

parla del blindatge absolut de la Corona. Tot plegat em fa venir dubtes. La Constitució ja va néixer coixa, hi havia por, i allò que en deien “soroll de sabres”. Bé, doncs ara ja no hi és, aquest soroll.

A nosaltres, els catalans, en segons quina matèria, no ens ajuda pas gaire. Quan esmentem la independència, la Constitució ens voldria tapar la veu. Si un poble vol ser lliure hi ha d’haver camins per aconseguir-ho. I si ens fan la guitza, i ens hi posen pegues, no ho trobem pas gaire democràtic, tot això. I no ho és pas massa, de democràtica, aquesta Constitució, perquè manté textos amb dosis d’in-tolerància o que cohibeixen la llibertat d’expressió. També ens blinda el monarca, i això que els Borbons n’havien fet de les seves i ens havien clavat el Decret de Nova Planta.

Bé. Els nostres polítics, el dia 6, brindaran i somriu-ran. Jo no brindaré pas. El cava algun cop em fa migranya, i la Constitució ... algun cop, també.

42 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 43: Celsona 545

Opinió Roser Clotet i Pujol - Directora de Solsona FM

El programa especial de la nit electoral del 27 de maig de Solsona FM ha rebut el premi Regió7 de Comunicació. En poc més de dos anys d’estar en antena, l’emissora municipal de Solsona ja ha aconseguit un guardó. Però el més important no és el prestigi que pot aportar aquest premi en si ni tampoc la dotació econòmica. Aquest premi Regió7 de Comunicació és un reconeixement a la feina feta al llarg de l’existència de l’emissora. Un guardó que posa de manifest que no només les grans cadenes o les emissores d’àmbits territorials més amplis poden fer productes de qualitat. Solsona FM també és capaç d’oferir una programació de qualitat i així ha quedat clarament demostrat.

El Premi Regió7 de Comunicació és de tots i per a tots. En primer lloc, pels col·laboradors. Més d’una setantena de per-sones han posat i estan posant en antena, setmana rere setmana, els seus espais. Serveixi aquest guardó per posar de relleu les seves hores de treball i dedicació a Solsona FM. També se n’ha de sentir partícip el teixit comercial i empresarial solsoní, que ha confiat i confia en Solsona FM per difondre les seves campa-nyes publicitàries, així com també els patrocinadors especials. El reconeixement també és per als representants de diversos àmbits de la societat solsonina, que s’han prestat a participar en entrevistes, debats, tertúlies i tot tipus d’espais aportant el seu granet de sorra. I el premi Regió7 és també per a tota la

La ràdio de tots

ciutadania que sintonitza el 107.5 o que visita solsonafm.cat. És gràcies a la contribució de totes aquestes persones que hem aconseguit arribar fins aquí. No voldria desaprofitar aquesta oportunitat per fer un reconeixement especial a una persona que ha estat decisiva en la curta història d’aquesta casa. Es tracta de la meva predecessora, l’Esther Espluga. Gràcies al seu esforç, la seva empenta i les seves fermes conviccions en aquest projecte, Solsona FM és una ràdio professional i de qualitat.

Pel que fa al programa guardonat, aquest espai és el fruit de la unió d’esforços d’un conjunt de persones molt heterogeni que han demostrat què és el treball d’equip. Esther, Noemí, David, Ramon, Alba, Cristina, Oriol, Joan Miquel, David: grà-cies per haver-me deixat compartir amb vosaltres una intensa vetllada de treball. I als tertulians que vàreu passar pel programa al llarg de les prop de dues hores i mitja de durada, gràcies per haver volgut participar-hi i fer les vostres aportacions.

Però ara no és moment de relaxar-se. Ara és l’hora de seguir treballant per créixer, evolucionar, i fer de la nostra ràdio una emissora cada dia una mica més gran. Però hi ha una cosa que no ha de canviar: hem de continuar oferint una programació de qualitat, professional i plural, sempre pensant en la nostra funció de servei públic. I això només serà possible si tots hi po-sem el nostre granet de sorra i creiem fermament en la viabilitat d’aquest projecte que porta per nom Solsona FM.

Catalunya passa per un mal moment El dret a decidir ha de ser una de les bases del catalanisme del futur

La setmana passada Artur Mas celebrava una conferèn-cia al Palau de Congressos de Barcelona per presentar la casa gran del catalanisme.

Aquest nou discurs de CDC està pensat no només perquè en surti un programa de govern, sinó per posar-se al servei principalment d’un projecte col.lectiu i de país, és a dir, l’articulació d’un nou concepte del catalanisme, cent cinquanta anys després de la seva primera formulació.

Dret a decidir

És evident que Catalunya, avui, no està passant un bon moment: l’apagada elèctrica, el desgavell de rodalies, la gestió de l’aeroport, el col.lapse dels jutjats mercantils, la fallida del sistema educatiu, etc. La moral col.lectiva és baixa, el prestigi del país es troba en entredit, la credibilitat de les institucions sota mínims i l’orgull de ser catalans malmès.

Catalunya ha passat de ser un mirall de referència en que molts es fixaven, sobretot després de contribuir a regenerar Espanya com a país democràtic, europeu i pròsper i ara estem

en un laberint caòtic on no sembla facil trobar la sortidaMalgrat tot, és evident que el catalanisme no pot ser

patrimoni de ningú, ha de ser una causa comuna i requereix algú que tingui la força i la responsabilitat del lideratge. El catalanisme és, en definitiva, tenir envers Catalunya el senti-ment i el compromís que tothom té cap a la seva pàtria i, com a projecte polític, disposa d’una gran força integradora atès que no viu presoner de cap ideologia concreta.

Per tot això Artur Mas presenta en el seu discurs la necessitat de crear les condicions polítiques per tal que el ca-talanisme actualitzat torni a esdevenir el motor de canvi i de transformació a tots nivells: institucional, econòmic, social i cultural, sense oblidar que tot projecte de país ha d’incorporar actituds, principis i valors.

Aquest és el repte que inicia una nova etapa, el futur de la qual dependrà de tots els que volen exercir el dret a decidir.

Opinió Jordi Riart i Vendrell - Portaveu del grup CiU a l’Ajuntament de Solsona

43545 - Divendres, 30-11-2007

Page 44: Celsona 545

No és fàcil governar i menys en coalició amb altres partits que poden tenir en diferents temes, idees força oposa-des. Ara mateix, tenim sobre la taula un problema que afecta el món de la política forestal, i per tant implica el futur dels tractants i rematants de fusta, i lògicament les empreses que la transformen com Tradema, Serradora Boix, etc, entre les més properes a nosaltres.

Molts anys enrere, ja es va parlar de construir centrals de biomassa com a via per consumir el sotabosc existent a bona part del país, perquè si no es treu constitueix un perill evident d’incendis. S’havia parlat de tres o quatre centrals repartides per diferents indrets de la geografia catalana, una de les quals es col.locava entre el Solsonès – Berguedà i Ripollès.

Estudiada amb més detall la proposta es va veure que no serien rendibles perquè el cost de recollida i transport era exageradament elevat. La proposta va passar a millor vida.

Posteriorment, en un parell o tres d’ocasions també s’ha-via parlat de cremar biomassa a la central Tèrmica de Cercs. Era una manera de donar utilitat a la central i consumir restes vegetals, com a sortida per disminuir la càrrega combustilble que suposa el sotabosc. Aquí, la idea tampoc prosperà, perquè tècnicament i econòmicament era massa complicat i costós.

I arribem a dia d’avui, en que des de Medi Ambient es torna a parlar de potenciar el consum de biomassa, en centrals especialitzades, o mitjançant fórmules mixtes, o en instal.laci-ons més petites, etc. Si a primera vista, a tots ens pot semblar una bona idea i un bon destí, quan es parla amb gent més espe-cialitzada, fan veure algunes contradiccions i perills evidents

de cara al futur immediat. L’ús de la biomassa com a combustible té grans interro-

gants. En primer lloc, aclarir el propi terme. Per biomassa es pot entendre totes les restes vegetals amb un mínim de poder calòric, però que comprèn des de fulles, a arbustos, passant per branques, i troncs de petit calibre. I aquí entrem en contradic-cions evidents amb altres indústries del país.

Cremar biomassa només és rendible mitjançant fortes subvencions públiques, i per dues bandes. Una, per via de la recollida i transport, i una altra, per via de subvenció al kilowat d’energia produït. Sense aquestes dues subvencions importants, la producció és inviable. Estem en un país complicat geogràfi-cament i recollir una tona de biomassa és costosíssim, i trans-porta-la encara més. Per tant, s’ha de subvencionar.

Aleshores, entrem en la indústria de la fusta i la seva transformació. Si paguem amb diner públic la fusta petita, aquesta no tindrà l’ús que té a dia d’avui. La de convertir-se en producte per conglomerat, és a dir en la base essencial per la indústria del moble, de la construcció, etc. Encarirem aquest producte, a la indústria, i el cremarem en calderes o centrals de biomassa, pagant amb diner públic, tot afegint un sobrecost a la factura elèctrica. Un cert despropòsit evident.

És lògica, doncs, la preocupació de l'Associació de Tractants i Rematants de Fusta de Catalunya per com actuï el Govern de la Generalitat i el de l’Estat entorn aquest tema. Res no és fàcil ni senzill, en el món del medi ambient i de la indústria. I només un pacte entre ells pot donar sortida a una situació complexa i clarament contradictòria.

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Federació XI del PSC.

Polítiques contradictòries

Túnel en vaga

El destí clar era Europa,però la greu miopia

d’uns polítics, flor d’un dia,va confondre proa amb popa

i l’AVE gentil galopa anys ha cap a Andalusia,

puntual, segur, a doble via,per fruir ran de la cobla.

El túnel dels Pirineusja acabat, restarà en vagaper manca de trens i vies.

Qui no empra el cap i sí els peusa la llarga sempre paga

les seves cursileries.

Varen fer a sa mida un trenper anar a l’apartament.

Poesia Josep Maria Poblet Els Sants de la SetmanaDivendres, 30 Sant Andreu, apòstol. Santa Justina.

Dissabte, 1 Sant Eloi; sants Edmon Campion i Robert Southwell i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys; sant Naüm; santa Natàlia.

Diumenge, 2 Sant Silvà; santa Bibiana; santa Elisa; beata Maria-Àngela Astorch.

Dilluns, 3 Sant Francesc Xavier. Sant Cassià; sant Sofonies; santa Magina.

Dimarts, 4 Sant Joan Damascè. Santa Bàrbara; sant Bernat, bisbe de Parma, cardenal; santa Ada; beat Francesc Gàlvez.

Dimecres, 5 Sant Dalmau o Dalmai (Dalmacio); sant Sabas; sant Guerau de Braga; santa Crispina.

Dijous, 6 Sant Nicolau. Sant Pere Pasqual; sant Fortià; santa Asel.la.

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

44 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 45: Celsona 545

Opinió Ramon Solé i Capdevila (Caporal del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya)

Un homínid a la serra de Busa

En la nostra feina, la del bomber, hi han imatges i mo-ments que es queden gravats a la memòria per sempre més; són inesborrables per esborronadores. Un d’aquests moments va succeir l’estiu del 2003.

De cop i volta, pels vols de les dotze del migdia, surt de l’emissora una veu vacil·lant, ens diu que: "...una avioneta ha caigut, he sentit una explosió i veig una columna de fum ". L’avís és del guaita de Busa. Les mirades dels bombers de guàrdia s’entrecreuen incrèdules, les cares són de no haver escoltat o entès bé el que deia el guaita: “...què ha dit?” “...potser no ho hem entès bé”. Se li fa repetir el missatge amb més detall; amb un nerviosisme comprensible, es referma en la informació; “...ha caigut una avioneta de color groc; ha deixat anar l’aigua i no ha pogut remuntar el vol”.

Sense cap mena de dubte, es refereix a un AVA - avió de vigilància i atac -, amb dos tripulants, un pilot i un copilot. Un dels que utilitzem els bombers durant la campanya forestal d’es-tiu. Sobrevolen el territori en les hores de més risc d’incendis; en el moment que detecten una columna de fum hi aboquen l’aigua al damunt i donen l’alerta (cas que ens ocupa). Immediatament els companys del parc d’estiu de Navès confirmen la columna de fum en el lloc indicat. A partir d’aquest moment es posen en marxa tots el mitjans necessaris per atendre l’emergència. Minuts més tard, els primers bombers que arriben al lloc del sinistre, ens confirmen la magnitud de la tragèdia.

Hi moren dos companys, en Jordi Mur i Montaña, bom-ber de l’ajuntament de Barcelona; apassionat del vol, que a l’estiu demanava excedència per poder treballar de copilot, i el pilot Adrián Frostaci Martínez de nacionalitat argentina.

En record als companys morts en acte de servei es col-loca una placa a pocs metres del lloc de l’accident; a la vora del camí que va de Busa a la Valldora.

A la aplaca hi resa: NO TORNARÀS MAI MÉSPERÒ PERDURARÀS EN LES COSESI EN MI,DE TAL MANERA QUEEM COSTA IMAGINAR-TEABSENT PER SEMPRE

Miquel Martí Pol

Gener 2005

A JORDI MUR I MONTAÑA (1950 – 2003)ADRIÁN FRUSTACI MARTÍNEZ (1974 – 2003)QUE DONAREN LA VIDA TREBALLANTPELS ALTRES

LES SEVES FAMÍLIES, COMPANYS I AMICS

Doncs bé, ens han fet arribar la placa, al parc de bombers, arrancada del lloc on va ésser col·locada i en un estat lamentable. Després d’una ràpida inspecció ocular, i valorats els desperfec-tes, no ens ha semblat que hagi estat a conseqüència de la fúria de

la naturalesa en forma de fenomen meteorològic, ni per l’impacte d’algun meteorit despistat. També hem descartat qualsevol atac relacionat amb la fauna que habita per les contrades de Busa. La placa estava collada pels quatre cantons amb visos d’acer i, a més a més, refermada amb una goma anomenada “sicaflex”, la qual té una capacitat d’adherència extraordinària. Per tant, impossible d’ésser malmesa per una guineu, una llebre o un senglar... impossible!

Descartades, doncs, totes aquestes possibilitats causals i partint de la premissa que cap animal racional no ha estat capaç de tal baconada, hem deduït – no cal ésser un Sherlock Holmes - sense gaire esforç i amb total seguretat, que l’eslavó perdut entre l’home i el mico ronda pels meravellosos paratges de la serra de Busa. L’homínid en qüestió té prou intel·ligència per utilitzar les pedres, - objectes que ha emprat per espatllar la placa -, i, de fet, per poca cosa més. Els que aneu a gaudir dels paratges de la serra de Busa esteu alerta, ja que el “mico de Busa” us pot fer passar una estona amarga.

En fi, esperem que en poc temps la placa pugui tornar al lloc d’on mai no hauria d’haver estat malmesa.

EL ORFANATO• Divendres, 30 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)• Dissabte, 1 - 11 nit • Diumenge, 2 - 1/4 de 6 tarda i 2/4 de 8 vespre• Dilluns, 3 - 1/4 d'11 nit VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

EL ORFANATO

13 ANYS

45545 - Divendres, 30-11-2007

Page 46: Celsona 545

Opinió Àngela M. Colell i Serra

No hi haurà recepció dels Reis d’Orient a la plaça Major. Ho he entès bé? Cavalcada sí, recepció no. I què els dic jo als meus fills quan em demanin per què no poden seure a la falda del Rei? Els veurem a passar, però, els nostres fills i filles no els podran ni saludar, ni parlar, ni demanar els seus més anhelats desitjos? Que potser es pensen que els petits van a veure a ses Majestats només per l’obsequi simbòlic que els donen? En el cas de la meva família ja els dic que no! Evidentment n’hi haurà que sí, però, aleshores, la solució és molt senzilla, penso jo. Estic totalment d’acord que la cavalcada de Reis a Solsona és molt curta (tot i que l’entrada a la catedral i la salutació al senyor bisbe sembla eterna), però, aquests són motius suficients per a suspendre la recepció a la plaça Major? No em facin riure! Em sembla molt bé allargar el recorregut de la cavalcada (es podria seguir el casc antic), fins i tot, aguantaríem el fred, sempre i quan la recompensa fos veure i seure amb ses Majestats.

Però, el més trist de tot és que darrera la cavalcada de Reis s’hi puguin amagar interessos polítics i econòmics. Po-lítics... per desmarcar-se de l’antic ajuntament? Econòmics... per què la canalla només pensa en l’obsequi que els donaran els Reis a la plaça? O pels diners que guanyen els fotògrafs? Perquè no ens hem pas d’enganyar, els petits volen veure els Reis i els pares volem la foto, volem la instantània de la màgia reflectida als ulls dels nostres fills, de la felicitat escrita a la seva cara, de la innocència de les seves paraules parlant amb els Reis... de veritat ens volen prendre el moment més esperat per a petits i grans?

Em sento impotent, decebuda, davant d’aquesta decisió

La Cavalcada de Reis

que han pres uns pocs i que, en canvi, ens afecta a tants. Ens hem de quedar amb els braços plegats? Hem de callar i acceptar el que decideixin els polítics per no sé quins motius? Que m’ho expliquin, perquè jo no ho entenc, i probablement, els meus fills encara ho entendran menys i em preguntaran “l’any passat sí, i ara no, mama? I ara per què no, mama?”. Per a alguns ens serà molt trist, per a altres, es veu que no, suposo que viuen els Reis d’una altra manera o potser ja no tenen nens petits a casa, no ho sé.

I per últim, felicito la UBIC. Crec que la idea de fer un caga tió pels petits el dia 24 de desembre és tot un encert. És una tradició catalana molt arrelada i pot ser molt divertit.

Opinió F. Torres

La teoria del trampolí

En un llibre sobre el tema de la psiquiatria, l’autor opina que l’èxit en tota psiquiatria consisteix en que el pacient s’accepti ell mateix tal com és, perquè, assegura, ningú no pot ser feliç si s’obsessiona a ser un altre. L’autor interpreta el Ser o no ser de Hamlet d’una manera molt especial i profunda: "ser el que ets, ser com ets, o no ser." L’home pot millorar, però mai no ha de pretendre ser un altre amb altres virtuts i altres defectes. Cadascú s’ha de realitzar amb la seva alçada, el seu origen social, la seva intel·ligència i la seva manera de ser. No es pot construir sobre un terreny que no és propi. Somiar ser alt, ros i ric, si s'és de la mata baixa, morenet i pobre, a més de ser un somni inútil és una estupidesa. No està a la mà de l’home can-viar el més essencial de la naturalesa. El mar serà feliç amb les seves onades i el pomer ho serà produint pomes. El rebuig d’un mateix és el millor camí per no arribar enlloc. Només a partir de l’acceptació del que s'és podem arribar a superar-nos.

El gran drama de moltes famílies està en la no ac-ceptació dels uns als altres tal com són, matrimonis o parelles que les seves relacions són un continu divorci, germans que tot

just se suporten, pares que es passen la vida dient al fill: "si fossis així o fossis aixà. Si t’assemblessis al teu cosí Toni". El fill, sentint sempre la mateixa cançó, es pensarà que el pare no l’estima a ell, sinó l'ideal que s’havia fet d'ell. Tothom vol ser estimat tal com és, no simplement suportat.

No parlo d’una acceptació purament passiva i resigna-da. Em refereixo a una acceptació que inclou la força per corregir tot el que es pugui d’aquests defectes. Donant per suposat que amb aquests defectes es pot ser feliç, es pot estimar i ser esti-mat. La nostra vida i les seves circumstàncies no ha de ser una butaca per descansar, sinó un trampolí on asseure bé els peus i saltar el més alt possible. A mi sempre m’ha agradat aquesta teoria del trampolí i l’he utilitzat al màxim.

Avui és molt trist veure joves amb possibilitats d’ar-ribar molt amunt, que opten pel més senzill i fàcil. És un gran error i a més un robament als pares.

Acceptem-nos tal com som, però no desaprofitem les possibilitats que tenim d'arribar més amunt.

46 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 47: Celsona 545

Poesia Joana Cervera

Terra seca d’esquerdesaclivellades de festa

on gairebé se celebra el diaInternacional per a cada event

el vent gira a llaveigcom qui es gira d’esquena

a l’origen del senyensenya’m vull aprendre’n

a escoltar, esperar el teu ritmeinexperta, sorpresa

accepto el vaivétants anys fidel d’ingenuïtat

de petons agredolçosde jugar a fet i amagar

quan tantes excuses omplen les bústies de veu i contestador

és que ridículament i certaqui diu voler-te no et vol.

Plora de rimel el mocadorexclama més que es commou

adéu al que va ser si ho va ser...

no es quedarà més tempsho saps prou bé

enfila el camí de la nités clar de lluna minvant

De roure i terrós

es queixa, es preguntano entén l’enamoratobre la porta al boscqui sap si al consol?.

Estimats que us estimeude verd i groc natural

de baf de cotxe de buffs llençats

me n’alegro tant de l’amor!que sua de roure i terrós

continuem de festa l’endemàdesprés de fer nosa i

potser l’amoraniria bé fer net de mocadors

oblidats, conscients dels eventsplàstics no classificats,

notes d’enyor...condons.

Us proposo fer un passeig de retorn als gots beguts

reciclant el pas de l’afecteque no pot negar l’efecte

de residus al bosctestimoni fidel del vostre amor

jo també us estimo molt.

Tinc molt present en Miquel Martí i Pol, l’11 de novembre va fer quatre anys de

la seva mort,ell que malgrat l’esclerosi múltiple,

festejava les paraules més íntimes, de forma natural,

sense embuts, parlava d’estats d’absèn-cia i solitud però també de sexe i amor.

En recordi admiració, al poeta i home, a la ten-

dresa i al sentit comú.

Llibres

Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens algu-na fotografia o saps d’al-gú que en tingui alguna referent a l’Hospital? Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic: [email protected]@elsolsones.net

Coneixes algú d’aquesta fotografia?

47545 - Divendres, 30-11-2007

Page 48: Celsona 545

Futbol C.F. Solsona

Club Futbol Solsona (Juvenils)1a Divisió Grup 2 - Jornada 9 Dissabte, 24-11-07

CE Puig-reig, 2 - CF Solsona, 0CF Solsona: Barbens, Llorens, Abdel, Moreno, Rodri, Madruga, Novelles, Gilibets, Joan, Cristian i Moncu. També: Josep M., Ivan, Roger, Miquel, Ernest i Rodri.Gols: Primera part (2 – 0). Minut. 15 i min. 28. Segona part (2 – 0).

Tot i la millora, derrotats

El darrer cap de setmana els juvenils del CF Solsona van visitar un dels conjunts forts de la categoria (sobretot a casa) i que va amb el grup capdavanter a la taula classifica-tòria, el Puig-reig.

El partit va començar igualat, el Puig-reig tenia el domini de la pilota, però un Solsona ben posicionat no patia per a controlar el temps de joc. A mesura que avançava el temps, els locals van provocar alguna oportunitat fins que al quart d’hora de joc, una indecisió de la defensa solsonina va provocar que en un u contra u, els verds s’avancessin.

El Solsona va passar pels pitjors moments del partit i, a la mitja hora, quan l’equip tocava fons, rebia el segon en una jugada d’infortuni.

A partir d’aquí, els blaus van obrir i estirar línies i, van gaudir de dues bones ocasions de gol que no van poder materialitzar, i així va arribar la mitja part.

El segon temps es va caracteritzar per a ésser els millors minuts que han disputat els solsonins enguany. Van dominar el partit, van controlar el temps de joc i van lluitar cadascuna de les pilotes que hi havia en joc.

Les oportunitats per a retallar distàncies van ésser po-ques però hi van ésser i, el que és més important, els jugadors van marxar convençuts que, amb l’actitud que es va afrontar el segon temps, es trauran molts partits endavant.

La setmana vinent ens visitarà el Jabac de Terrassa, equip que per qualitat i joc, no està al lloc que es mereix i de ben segur que serà un partit molt complicat.

Club Futbol Solsona (1r Equip)1a Territorial Grup 4 - J. 11 - Diumenge, 25-11-07

UE Molletense, 3 - CF Solsona, 0CF Solsona: Juanjo, Santi, Raul, Obiols, Alarcon, Javi, Miqui, Eliseu, Freixes, Alcázar i Vilaseca. També: Viladrich, Alberto, Pérez i Codina.Gols: Primera part (1 – 0) Min. 46 (1 a 0). Segona part (3 – 0). Minut 49 i Minut 57.

Victòria merescuda

El primer equip del CF Solsona va rebre una altra derrota i, aquest cop merescuda, a Mollet del Vallès.

Els blaus visitaven Mollet del Vallès per segon cop aques-ta temporada i hi van obtenir un altra derrota. Es van trobar amb un equip molt seriós en totes les línies del camp però els visitants sense acabar de despertar-se en tot el primer temps, amb un plantejament defensiu molt acurat, no patien en excés i, disposaven de la millor oportunitat del primer temps (un pal, de Miqui) amb la igualada al marcador. En l'última oportunitat, temps de descompte de la primera part, els locals van aprofitar una contra per avançar-se.

El segon temps es va caracteritzar perquè en els deu primers minuts, uns blaus fora de partit van permetre que el Molletense marqués dos gols de rebot en dues jugades del no res. A partir d’aquí, els blaus es van fer senyors del partit, van disposar d’ocasions, però tot era massa tard.

La setmana vinent, el Solsona rebrà el Júnior a casa, a partir de les 5 de la tarda (a les 4 hi ha la presentació dels equips base). En un partit ben complicat degut a que els de Sant Cugat són un equip de la part alta de la classificació i que només ha perdut un partit; el que n’ha perdut menys de tot el grup.

Envieu-nos les vostres cròniques d'Esports... abans de

DIMARTS al migdia a la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra oficina.

[email protected]. de Torà, 25 - SOLSONA

C.E. Sant Llorenç

Els alevins són lídersEl futbol base del C.E. Sant Llorenç va situar-se

colíder la setmana passada en imposar-se per 3 gols a 6 al Ripollet. El jugador més destacat del partit va ser Josep Maria, que va marcar 5 dels 6 gols locals. Amb aquesta important victòria, els piteus comparteixen ara liderat amb el Ripollet, tot i tenir un partit disputat menys. Amb els cinc partits que han disputat, els de Sant Llorenç han marcat 42 gols mentre que només n’han encaixat 14.

La pròxima cita per mirar de revalidar el liderat la tenen el proper dissabte a les 11 del matí a Les Mo-runyedes, on s’enfrontaran al Club Esportiu Escola F. Barberà Andalucía.

Esports Vall de Lord C.F. Solsona

48 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 49: Celsona 545

Futbol C.E. Arrels

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

Cadets arrels

Arrels, 3 - Navàs, 1Jugadors: Magí, Costa, Ramon, Oliva, Kevin, Palla, Jorge, Puig, Andreu, Juanju, Oriol, Remí, Codina, Nil, Jordi, Bajona, Vidal i Albert.

Una 1a part nefasta junt a una 2a part vibrant

El partit va començar amb un Arrels tocant la pilota al seu camp però sense profunditat, mentre que el Navàs aguantava a darrera i cada vegada que agafava la pilota els seus jugadors sor-tien molt ràpid i ens creava molt perill fins fer-se amb el domini del partit superant-nos per ganes i força. I amb una jugada amb un centre a l’àrea petita ens remata dues vegades de cap el jugador més baixet del partit, marcant el 0 a 1. En aquest moment les passem molt malament, ja que el Navàs va créixer i nosaltres no sabíem contrarestar el joc del Navàs. Una primera part dominada totalment del Navàs amb alguna contra de l’Arrels.

La segona part l'Arrels havia de canviar el xip: En comp-tes de tocar tant la pilota al mig del camp, el que ens faltava era treure les urpes i lluitar. Havíem de canviar per complet i efectivament el partit va canviar. El Navàs amb prou feines treia la pilota que recuperaven els jugadors de l’Arrels. Però passava el temps mentre arribaven les ocasions. No entraven així fins arribar al minut 25, en el qual Oriol engalta una pilota a dintre de l’àrea i marca l'empat i aquí és quan surten els dos revulsius Codina i Remí, que amb el seu joc al mig del camp recuperaven totes les pilotes i en una d’elles, Codina cada vegada en millor forma talla una pilota defensiva, puja a la banda i fica la pilota amb el cap del nostre gran capità Isidre que bat al porter rival aconseguint la remuntada i fent justícia. Ara havíem d'orga-nitzar l'equip ja que ens havíem llançat tots pràcticament a l’atac deixant a Bajona i Nil pràcticament sols en defensa, fent uns treballs increïbles. Amb tot reorganitzat, el Navàs puja els seus homes al mig del camp, assolint més riscos i, a falta de 3 minuts, una falta centrada molt bé per Jordi és rematada de cap per Oriol, anticipant-se a tota la defensa i demostrant que amb lluita, entrega i ganes es guanyen els partits.

Claus del partit: les ganes de l’equip i l'esperit demostrat a la segona part. Cal destacar: el bon partit de Remí i Codina junts als omnipresents Isidre i Oriol.

Pre-benjamins

Gimnàstic de Manresa, 0Arrels, 15Àngel, Marc, Arnau Valls, David, Roger, Joan, Alae Eddine, Sergi, Àlex, Lluís i Gerard

Victòria en camp contrari

El passat cap de setmana els pre-benjamis de l’Arrels van aconseguir la segona victòria consecutiva en camp contrari. Sobre el terreny de joc van dominar en tot moment i no van desaprofitar cap oportunitat a l’hora de marcar, fent que els contraris haguessin de defensar contínuament i no donant-los cap oportunitat d’atac.

El proper dissabte dia 1 els nostres petits es po-saran a prova jugant el seu primer partit a casa contra l’Avinyó, ja que degut a qüestions tècniques, es van haver d’aplaçar els dos partits que havíem d’haver jugat al nostre camp. Esperem que la bona “ratxa” continuï i facin un bon paper. ENDAVANT!!!

Futbol Sala CE Arrels

Juvenil Cadet A - 24 de novembre

Arrels Futsal, 0Alineació: Èrica Bernadó, Natalia Kymyuk, Gemma Colell, Marta Puig, Sara Campabadal, Alba Serra, Teresa Trench, Nair Falla, Carla Andreu.

C.E. Arrels, 10Alineació: Nerea Alòs (4), Mirea Vila(1), Laia Cabot(2), Ivette Casafont, Nina Alet, Mireia Casado, Ester Bajona, Eva Gangolells, Pilar Isanta(3), Goretti Aymerich.

L'experiència es va imposar

Realmement no ens hem de sorprendre pel resultat. El C.E. Arrels, un equip amb molta experiència i probablement el millor de la categoria. Davant de l’Arrels Futsal, que acaba de començar i li queda molt per aprendre.

El partit es caracteritzà per una superioritat tècnica i tàctica molt clara per part del C.E. Arrels. En uns primers minuts abassegadors, ja guanyaven 0-3.

Malgrat el resultat final i el domini del C.E. Arrels, les noies de l’Arrels Futsal van demostrant que, a poc a poc i amb esforç, seran un bon equip en el futur.

49545 - Divendres, 30-11-2007

Page 50: Celsona 545

Cadet Masculí B (24/11/2007)

CB Solsona B, 53 - CB Navàs, 92Jaume 10p, Domènec 0p, Martí 5p (¡triple), Miki 10p, Brian 7p, Ostap 6p, Sanders 7p (1 triple), Dani 0p, Genís 2p i David 6p. 7 de 7 (1p) 100% 20 de 53 (2p) 37,74%, 2 de 9 (3 p) 22,22%, 15 faltes personals i 37 pilotes perdudes. Entrenador: Joan Caelles. Àrbitre: el Sr. Sánchez (bé)

Primer partit jugat a casa i amb dues parts clarament diferents. La primera per oblidar, un detall: parcial de 0 a 26 en sis minuts; a la mitja part 17 a 54. Tot plegat, un desastre.

La segona, 36 a 38, aclarint que el Navàs va continuar fent pressió sempre. Tenim un problema d’actitud que cal corregir ràpidament. Hi ha equip per poder jugar bé, sense daltabaixos.

El calendari del bàsquet

Bàsquet C.B. Solsona

Aquesta és la densa programació dels partits del CB Solsona d’aquest cap de setmana (amb sessió matinal de diu-menge inclosa):

Descansa el Cadet B masculí. Consulteu la informació actualitzada a la web del club (www.cbsolsona.com)

Comunicat de la Junta Directiva

En aquestes dates es compleixen els quatre anys de mandat de l’actual Junta Directiva del Club Bàsquet Solsona i tocaria encetar el procés d’elecció de nova Junta. El tema es va tractar en l’Assemblea General Ordinària del passat 13 de juliol i, en les circumstàn-cies presents, l’actual Junta Directiva es va manifestar disposada a continuar, si bé es va fer una crida als socis interessats a incorporar-s’hi, ja que la composició actual no és gaire nombrosa i les tasques de gestió del club comporten molta feina. Tanmateix, es va acordar que es faria una crida pública per tal que, si es donava el cas de socis/es interessats/des a presentar una candidatura, es posés en marxa el procediment electoral que preveu el Capítol IV dels vigents Estatuts del Club.

Per tant, tal com es va acordar a l’Assemblea General, es comunica als socis i sòcies del Club Bàsquet Solsona que si algú desitja que s’iniciï el procediment electoral ho faci saber en el termini de 15 dies per qual-sevol mitjà de comunicació escrit.

Igualment, es demana que tothom que desitgi in-corporar-se a la Junta Directiva o col·laborar en aspectes puntuals de la gestió del club, ho faci saber a qualsevol membre de la Junta.

La Junta Directiva - CB SOLSONASolsona, 16 de novembre de 2007

50 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 51: Celsona 545

Bàsquet C.B. Solsona

Infantil femení – 17-11-2007

Albert Disseny CB i UM, 64CB Solsona, 26Raquel.A 12, Belén.S 2, Núria.R 5 (1 triple), Nira.C, Mireia.M, Irene.B, Maria.G 2, Magda.L i Sheila.O 2. Primera part 34-20 - Segona part 30-6

Bona primera part... mala segona part

Les noies de Riu Esports i Moda arribaven a la pista més complicada de la primera fase amb 9 jugadores.

Les jugadores taronja començaven guanyant el partit gràcies al primer triple transformat amb tota la temporada, les locals responien a les visitants i arribaven al final del primer quart amb un parcial de 9-5, els 5 punts fets per la Núria. El 2n quart va tenir més punts i les locals ampliaven les diferències gràcies a un parcial de 14-11 que deixava un 23-16 al final de quart. El tercer quart va ser totalment local i amb un parcial d'11 a 4 deixava un 34 a 20 a la mitja part. Les visitants havien anotat 2 punts menys que amb tot el partit de la primera volta.

La segona part va ser totalment local i amb un parcial de 30 a 6 deixava a la vista les mancances de l’equip solsoní. En aquesta segona part es va trobar a faltar la velocitat, al contraatac les solsonines no en van poder fer cap. Així també la por de les jugadores solsonines en encarar cistella a l'1c1. Però bé, ens hem de quedar amb el treball de la primera part però sense oblidar-nos de la 2a, que no es pot repetir mai més. Del partit cal dir que 2 o 3 de les jugadores es quedaven a jugar amb les cadet A, que estan a un bon nivell. Una d’aquestes jugadores és la Ruth Blasco, que podem dir que és una de les millors jugadores d’aquesta categoria.

Infantil femení – 24-11-2007

CB Solsona 59Eix Tècnic Navarcles 34Raquel. E, Júlia.C 1, Belén.S 14, Núria.R 16, Mireia.R 6, Nira.C 6, Irene.B, Maria.G 2, Magda.L 6 i Sheila.O 8. 1a Part 28-17 - 2a Part 31-17

Gran victòria, ara a continuar treballant…

Les noies de Riu Esports i Moda rebien el Navarcles, segon classificat. L’equip de Solsona havia de guanyar de més de 10p per poder aconseguir la 2a posició.

Les solsonines van començar molt concentrades amb de-fensa i corrent al contraatac. Fruit d’això les solsonines guanyaven el primer quart 16-5. El segon quart les solsonines no van poder córrer tant, però movent la pilota en estàtic, en finalitzar aquest quart el marcador reflectia un 24-11. El tercer quart va ser el més fluix en atac de les jugadores solsonines: 4p; però la defensa era igual d'intensiva que la primera part. Així doncs el marcador a la mitja part era de 28-17. El quart quart va tornar a ser local, les jugadores taronja continuaven treballant i s’enduien el parcial 10-7 per comen-çar el cinquè període amb un 38-24. El cinquè quart les solsonines van acabar amb les esperances visitants i amb un parcial de 12-6 deixaven una diferència de 20 p a falta de 8min. 50-30. El 6è quart va servir per ampliar diferències. Així van guanyar el parcial 9 a 4 per acabar el partit 59-34.

Des d'aquí vull felicitar tot l’equip pel bon partit que van fer. La defensa i la sortida al contraatac van ser claus. Ara, a continuar treballant, que fa falta. Ara ens hem de quedar amb aquest bon gust de boca després d’aquest partit. Però recordem que s’ha de seguir treballant més i el bon joc vindrà més sovint i amb ell possiblement les victòries.

El dissabte 24 a les 9:30 al pavelló municipal el Mini Mixte va perdre en un partit dolent dels nois i noies del Solsona, sobretot en defensa.

El 1r, el 2n i el 3r períodes van tenir la igualtat com a cosa més important. Això ho demostra el resultat 25-24. El 4t període semblava un regal per l’Artés, ja que tant els nois solsonins com l’àrbitre li van fer molts regals en defensa. El balanç defensiu va ser molt dolent. Tots els atacs del 4t període semblaven 2x0 de l'Artés i acabaven tots en cistella. El 5è període va ser molt semblant al 4t, però més descarada la defensa nostra, i ens van fer molt mal els 2 jugadors alts de l'Artés. Al 6è període la ràbia dels nois i noies solsonins va fer que el marcador del parcial fos nostre. El 7è període va ser molt irregular, ja que vam començar bé i vam acabar malament en atac. L'últim període vam saber córrer i defensar una mica més bé als jugadors de l'Artés.

Després d’aquesta derrota quedem gairebé fora d'anar a nivell B-1. El proper dissabte visitem el Paidos, líder del grup.

Mini Mixte A

CB Solsona “A” 57- Artés “A”, 75CE Arrels:

Fluixa defensa i nervis descontrolats

Pares i Mares, hem d'intentar animar més als partits.Ara és quan més ganes hi hem de posar, als entrena-

ments, i ser més agressius.

Doble partit al pavelló nou-premini i miniA. Foto: Pere Riu

51545 - Divendres, 30-11-2007

Page 52: Celsona 545

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

C.B. Tarragona 2016 “A”, 44Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 87 Parcials: 11-20 / 17-51 / 34-69 / 44-87. Berta Codina 15, Carla Carbonell 22, Anna Estany 5, Belen Armengol 20, Cristina Buvé 2 –cinc inicial-. Mar Portet 8, Elena Sierra 2, Betania Gines 5, Paula Vilagines 8.

Partit de tràmitUna altra victòria sense cap complicació a la pista d’un

fluix Tarragona: Després d’uns minuts igualats, amb un joc un xic embarullat; el STOBF mica a mica s’ha anat centran i ja agafat un cert aventatge en el primer quart. El segón ha sigut impecable: una forta defensa a propiciat moltes recuperacions que han acabat amb cistella, a mes a mes l’atac estàtic, també ha funcionat; el parcial de 6-31 ha destroçat a les Tarregonines. En el tercer quart, el joc s’endurit molt per part de les locals; els àrbits no ho han tallat; això ha deslluit el bon joc visitant. I l’últim ha sigut més tranquil; a disminuit la duresa i l’equip taronja ha tornat a dominar clarament.

Júnior masculí Jornada 9

CB Tecla Sala, 53CB Solsona, 64Jugadors: Oriol(3), Casals, Gerard(6), Andreu(11), Lluís(7), Caelles(18), Joan(10), Arnau(3), Xetos(6) - Entrenador: Josep Sala

El Solsona guanya per coratge en un partit molt complicat

L’equip júnior masculí del CB Solsona es va desplaçar dissabte passat fins a L’Hospitalet, on havia d’enfrontar-se amb el Tecla Sala, un equip que basava les seves victòries aprofitant la pista local: una pista descoberta, curta i amb unes anelles i uns taulells bastant dolents. El CB Solsona, conscient d’això, va sortir a per totes des del primer moment. Però el primer quart va ser per l’equip de casa(18-15). En el segon quart, una pressió a tota pista local i una petita davallada de l’equip taronja, va permetre un parcial de 16-9 que permetia un avantatge de 10 punts per l’equip local.

Però el Solsona havia de reaccionar i ho va fer amb un quart excel·lent, tancant en defensa i aprofitant el contraatac i aconseguint així un parcial espectacular de 8-23 que els donava la iniciativa en el marcador i que deixava força tocat a l’equip rival, que veia com el Solsona remuntava gràcies a una gran pressió defensiva, curiosa-ment, la mateixa estratègia que utilitzava el Tecla Sala. En l’últim quart, el Solsona va mantenir el cap fred i va anar aguantant una certa distància, continuant d’aquesta forma amb l’excel·lent defensa i oferint al final, jugades d'extraordinària qualitat per rematar la gran victòria aconseguida a una pista temible. Amb aquesta vic-tòria, l’equip solsoní se situa 8è en la classificació. Aquest proper dissabte a dos quarts de sis, el Solsona rep al Creu Alta Sabadell, un rival difícil, situat en la 6a plaça. Esperem que el Solsona pugui continuar aquesta bona ratxa. US HI ESPEREM!!!

Bàsquet C.B. Solsona

Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Categoria

CB Igualada “b”, 70TB Assessors CB solsona, 54CB IGUALADA “B”: Carrer (4), Burgés (15), Llansana (2), Cuevas (3), Fustagueres, E. (2), Roca (6), Noguera (20), Solà (18).TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (2), Quico Rafart (3), Pau Colell (2), Marcel Call (2), Jordi Vives (0), Xavi Viladrich (6), Xavi Merino (11), Pol Riu (0), Ferran Torres (6), Fèlix Codina (4), Marc Sala (18).Parcials: Min. 10 15-16. Min. 20 34-33. Min. 30 58-38. Min.40 70-54.

Derrota sense pal·liatius Mal partit, el jugat dissabte passat pels nois del

TB ASSESSORS CB SOLSONA a la pista d’un CB Igualada “B”, que sortia al camp amb només dues vic-tòries en el seu haver.

Un tercer període infumable per part dels solso-nins i amb un parcial de 24-5 resumeix el partit i el “per què” de la derrota.

Durant la primera part, el marcador va estar ajus-tat i controlat en tot moment, amb un joc més o menys ben trenat per part de l’equip taronja. La diferència al descans era d’un punt favorable als igualadins, i semblava que els solsonins podien amb un joc més constant fer valdre la seva millor tècnica.

Res més lluny de la realitat.En el minut dos d’aquest tercer quart arribava la

lesió del Quico, i amb un marcador en desavantatge de només un punt s’acabava el partit, oblidant que encara quedaven 18 minuts per endavant, i es deixava escapar el partit i la victòria que semblava estar a l’abast amb una mica més d’actitud i convicció.

Els jugadors d’Igualada, un equip jove igual com el solsoní, aprofitaven els desencerts visitants per portar la diferència al final del partit fins als 16 punts, 70 – 54. Els desencerts solsonins van ser de tot tipus: en defensa per falta d’actitud i de comunicació entre els jugadors (tant en defensa individual com zonal), i en atac amb pocs tirs i un percentatge d’encert realment baix (33%), fet que feia difícil la victòria.

En Joan Pujol, entrenador del TB ASSESSORS CB SOLSONA, comenta al final del partit que no entén el motiu de la baixa autoestima dels jugadors que han de-mostrat moltes vegades ser capaços de jugar molt millor i lluitar pels partits, “No es juga mirant la classificació dels diaris, sinó que s’ha de lluitar tot el partit i tots els jugadors”.

Aquest dissabte vinent 1 de desembre el públic

local espera veure un nou CB Solsona amb les ganes renovades, i retrobant-se amb la victòria en el partit que l’enfronta al CB Caldes de Montbui “A”, equip amb 3 victòries i 7 derrotes (les mateixes que els igualadins).

Segur que el públic posarà el seu gra de sorra per ajudar els jugadors a superar el partit, aquest DISSABTE A LES 19:00 HORES.

52 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 53: Celsona 545

Lliga comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

Els equips del Sant Climenç i l'Expert Rafart Navès

PARTITS AJORNATSL’AUBA FREIXINET – CLARIANA DE CARDENER .................................................. 0-1 FONNDA NIN – ST. LLORENÇ ...................................................................................... 0-3

JORNADA 11 - 24 i 25 de novembreSANT LLORENÇ – SOLSONA ........................................................................................ 1-9FONDA NIN – HOMBRES G ..........................................................................................11-2L’AUBA FREIXINET – CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” ............................................ 1-0EXC. J. RIBERA – LLADURS SPUTNIK ....................................................................... 4-5ARDEVOL – LLOBERA ................................................................................................... 3-3BAR CASTELL – ST. CLIMENÇ ...................................................................................... 6-3CLARIANA DE CARDENER – EXPERT RAFART NAVÈS ....................................... 6-2CASTELLAR DE LA RIBERA – MONTMAJOR ...........................................................6-0 OLIUS DESCANSA

JORNADA 12 - 1 i 2 de desembreHOMBRES G – ST. LLORENÇ (diumenge, a les 11.30 h al pavelló) RUBENCLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – FONDA NIN (diumenge, a les 12.30 h al pavelló) RUBENLLADURS SPUTNIK – L’AUBA FREIXINET (dissabte, a les 16 h a Lladurs) MORENOLLOBERA – EXC. J. RIBERA (diumenge, a les 12.45 h a Llobera) ADRIÀST. CLIMENÇ – ARDÈVOL (diumenge, a les 11.15 h a St. Climenç) ADRIÀEXPERT RAFART NAVÈS – BAR CASTELL (dissabte, a les 16 h a Navès) IONELMONTMAJOR – CLARIANA DE CARDENER (dissabte, a les 18.30 h a Montmajor) IONELOLIUS – CASTELLAR DE LA RIBERA (dissabte, a les 17.15 h a Olius) MORENOSOLSONA DESCANSA

JORNADA 13 - 6 de desembreSOLSONA – HOMBRES G (dijous, a les 10. 30 h al pavelló) MORENOST. LLORENÇ – CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” (dijous, a les 18.00 h St. Llorenç) XELIFONDA NIN – LLADURS SPUTNIK (dijous, a les 19.00 h a St. Llorenç) XELIL’AUBA FREIXINET – LLOBERA (dijous, a les 17 h a Freixinet) CASTILLOEXC. J. RIBERA – ST. CLIMENÇ (dijous, a les 16 h Freixinet) CASTILLOARDÈVOL – EXPERT RAFART NAVÈS (dijous, a les 18.30 h Ardèvol) CASTILLOBAR CASTELL – MONTMAJOR (dijous, 11.30h al pavelló) MORENOCLARIANA DE CARDENER – OLIUS (dijous, a les 12.30 h al pavelló) MORENOCASTELLAR DE LA RIBERA DESCANSA

JORNADA 14 - 8 i 9 de desembre CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – SOLSONA, (dissabte, a les 18 h al pavelló) CASTILLOLLADURS SPUTNIK – ST. LLORENÇ (dissabte, a les 16 h a Lladurs) ORTIZLLOBERA – FONDA NIN (dissabte, a les 12.45 h a Llobera) MORENOST. CLIMENÇ – L’AUBA FREIXINET (diumenge, a les 11.15 h a St. Climenç) MORENO EXPERT RAFART NAVÈS – EXC. J. RIBERA (dissabte, a les 16 h a Navès) FELICESMONTMAJOR – ARDÈVOL (dissabte, a les 18.30 h a Montmajor) FELICESOLIUS – BAR CASTELL (dissabte, a les 17.15 h a Olius) ORTIZCAST. DE LA RIBERA – CLARIANA DE CARDENER (divendres, 21.00 h a Castellar de la Ribera) CASTIILOHOMBRES G DESCANSA

MÀXIMS GOLEJADORSEQUIP ................................................ GOLEJADOR ..................................GOLS

CLARIANA DE CARDENER .......... SEBASTIAN MATIAS MOTA ................ 27SOLSONA .......................................... PEDRO OSWALDO ................................. 23EXCAVACIONS J. RIBERA .............. CARLOS ROMERO ................................. 17SANT CLIMENÇ ............................... ALBERT BORÀS ..................................... 14ARDÈVOL ......................................... XAVIER MUJAL ...................................... 12SANT LLORENÇ DE MORUNYS ... MARC AMILLS ....................................... 12LLADURS SPUTNIK ........................ DAVID PERERA ...................................... 12

CLASSIFICACIÓ GENERAL

53545 - Divendres, 30-11-2007

Page 54: Celsona 545

Futbol Sala PB Solsona la Xurre

PRIMERA NACIONAL B CAMPIONAT DE LLIGA 07 / 08GRUP 2 / JORNADA: 9

Casa Alcalà 4PB Soslona La Xurre 3 CASA ALCALÀ: Díaz, Isaac, Raul, Preciado,Dani, Juan, García, Moyes, Mata, Alsina i BéjarPB SOLSONA LA XURRE // Seuba, Obiols, Ricard, Ivan, Llosada, Quique, Vicenç, Divins,, Jordi i Romero // Àrbitres: Astorgas i López //Gols: 1a part: 1-0 min.5 Preciado,2-0 min.12 Mata - 2a part: 2-1 min.23 Obiols, 2-2 min.25 Obiols, 3-2 min.31 Preciado 4-2 min.33 Preciado, 4-3 min.34 Vicenç

Bon partit , però sense premi

Amb les mans buides van tornar els de LA XURRE del seu enfrontament amb l’equip del Prat de Llobregat, tot i fer un bon partit on, d’haver estat mínimament encertats de cara a porta, el resultat hauria canviat. Els primers minuts els locals van sortir fent una forta pressió a tota la pista posant dificultats en la sortida de la pilota per part dels solsonins. La primera ocasió clara, però, va ser per als de la Penya al mi-

nut 2 de partit, en que un malentès va fer que no es xutés quan es tenia tota la porteria per als atacants. Els de casa van reaccionar i al moment van marcar el primer gol en aprofitar una contra i, al cap de poc, ja havien fet el segon. Els de Solsona van tornar-se a centrar en defensa i van aturar els atacs dels jugadors pratencs. Abans del descans s’hauria pogut retallar el resultat si el porter local no hagués desviat la pilota xutada per Vicenç.

A la segona part els de LA XURRE van sortir a per totes, de manera que en cinc minuts de joc l’ Obiols va igualar el marcador a més de tenir dues clares opcions de marcar, molt clares. Els de casa van tornar a pressionar en el seu joc i en dues jugades van tornar a agafar renta al lluminós, però la reacció dels jugadors del Quim no va fer-se esperar i al minut

el Vicenç ja havia retallat la diferència. D’aquí fins al final els solsonins van buscar amb ganes el gol que els donés l’empat, però no van poder foradar la porteria local.

La sensació del partit va ser que el resultat just havia de ser l’empat pel treball realitzat pels dos equips a la pista.

Aquest cap de setmana rebrem el FS Salou, un equip que ha pujat de Territorial i que de segur que vindrà a bus-car i a sumar punts. Esperem que amb el vostre suport i el nostre joc no ho aconsegueixin. Us esperem dissabte a les 7 al pavelló, NO HI FALTEU!!!!!

Partit més complicat de la temporada

Els juvenils de la Penya van tornar a guanyar el seu partit, tot i que no els van posar les coses fàcils els de Torres de Segre.

El partit es presentava tranquil, ja que els de Solsona s’havien avançat amb

dos gols i feia que fos un partit plàcid, fins que els visitants van empatar. Els de LA XURRE van posar-se a treballar i van poder treure el partit endavant amb tres gols més. Això fa que continuïn líders invictes de la categoria una setmana més.

Aquest dissabte a les 5,30 jugaran contra el FS Salou A, un dels equips que està a la part de dalt de la classificació.

Esperem el vostre suport!!!

Jordi Obiols

Juvenil 1a Divisió Grup 3 / Jornada 7

PB Solsona La Xurre, 5 - Torres de Segre, 3PB Solsona: Ivan, Marc, Jordi, Albert, Sam, Nil, Walter i Josep Miquel // Gols: Albert 3 , Jordi 2

Jordi Sánchez

54 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 55: Celsona 545

Futbol Sala PB Solsona la Xurre

Sènior Femení 2a Divisió B Grup 3 / Jornada 5

PB Solsona, 8 - Avinyó, 0Alineació: Laura, Jess(4), Sílvia, Nuvi(1), Paula, Judit, Mercè(2) i Neus(1)

La Xurre afina la punteria de cara a porteria!!

El passat dissabte 24 les noies de LA XURRE s’enfrontaven a casa contra les noies de l’AVINYÓ.

Al llarg del partit es va poder gau-dir d’una clara possessió de la pilota per part de l’equip local, el qual va destacar per la seva millora cara a porteria, com podem veure al resultat final. La Penya, durant tot el partit, es va llançar a l’atac; mentre que l’equip rival es limitava a intentar frenar

les ofensives de les noies de LA XURRE.L’equip solsoní es va caracteritzar per una defensa mi-

llorada i una gran concentració, fruit de la insistència mostrada per part dels entrenadors durant els entrenaments. Cal destacar el paper de la gran portera de les noies de la Penya, la Laura,

Núria Novelles

que, amb les poques aproximacions que va tenir l’Avinyó, les va parar totes, i també els 4 gols de la Jess que celebrava així el seu aniversari. Remarquem també el gol de la Neus, el de la Nuvi i els 2 gols de la Mercè.

En definitiva, era un partit que semblava senzill, ja que l’Avinyó és a la zona baixa de la taula però és d’aquells partits que si no se surt concentrat és pot complicar. ÀNIMS, NOIES, QUE ANEM MILLORANT!

Aquest dissabte visitarem les ara líders Vincit Polaris CE de Barcelona a les 18,30 h

Futbol Sala

Partit difícil enfront un líder sòlid

Aquest passat dissabte el Cambrils va jugar a la seva pista enfront d’un líder que, tret dels primers instants, va demostrar el perquè de la seva posició.

El partit va començar molt bé, ja que -passats encara no els primers minuts- Sabata feia un 1 a 0 esperançador. A partir d’aquests moments, el Prats de Rei va avançar files i amb una pressió asfixiant a tota la pista va poder aconseguir capgirar el marcador i tenir 5 faltes a favor. Tot i haver de marcar a distancia i amb 2 dobles penals en contra, no aconseguien allunyar-se en el marcador, però una vegada més i -com els altres dos gols- les pilotes perdudes tontament van fer que l’equip visitant acon-seguís un avantatge d'1 a 4 tranquil.litzador. Abans de la mitja part, Jesús aconseguia reduir les distàncies.

En la segona part, l’equip visitant va jugar molt relaxat. Això, sumat amb un esforç de l’equip local, va fer que el Cam-brils pogués dominar la segona part, però sense poder capgirar el resultat. Els gols que anaven aconseguint els locals, en la següent jugada els visitants els podien remuntar. Els dos gols que van aconseguir Jesús i Ritort eren contrarrestats en el següent minut per l’equip visitant, d’aquí el 4 a 6 final. Recordem que el resultat podria ser just si contéssim que la gran actuació del nostre porter Josep Fornell, on a part d'aturar diverses pilotes perilloses, va

Jornada 9 Territorial Catalana G.2

CECR Cambrils, 4Cambrils: Sabata (1), Hasel, Ritort(1), Xavi G., Jesús (2), Kata, Fornell, Carles, (ent. Ruben).

Gelida Industrial, 6

aconseguir aturar els 5 doble penals que van tenir al seu favor l’equip de Prats de Rei. L’arbitratge creiem que no va afectar al resultat, però veient l’esforç dels dos equips, podríem dir que les 15 faltes xiulades contra els locals van ser excessives si les comparem amb les 7 de l’equip visitant. Recordem que Prats de Rei és un dels equips més agressius de la categoria.

La setmana vinent el Cambrils té un complicat despla-çament al camp del Montsant, però ara ja no es pot fallar més, i per això l’equip dels Pirineus ha de treure tot el seu orgull interior per poder recuperar llocs en la taula classificatòria. Més informació a www.cecr-cambrils.com

55545 - Divendres, 30-11-2007

Page 56: Celsona 545

Jocs Esportius Escolars de Catalunya Consell Esportiu del Solsonès

Curs 2007/08 - Fase Comarcal de CrosSant Llorenç de Morunys - 24 de novembre de 2007

Dissabte, 24 de novembre de 2007, a les 11 del matí, es va disputar el primer cros comarcal a Sant Llorenç de Morunys amb una participació de 30 nois i noies que tenien entre 7 i 12 anys d’edat. El cros es va disputar a la zona esportiva (Camp de Futbol Municipal i rodalies) de la vila de la Vall de Lord. Els resultats en les diferents categories van ésser els següents:

Pre benjamí femení: (500 m)1r. Yasmina Erdei ................... CEIP Vall de Lord .......... 3’30”2n. Sònia Genestar i Vilella ... CEIP Vall de Lord ...........3’33”

Pre benjamí masculí: (500 m)1r. Pau Canals Campoy .......... CEIP Vall de Lord ...........2’54”2n. Julià Serra Semís .............. CEIP Vall de Lord .......... 3’08”3r. Vilian Erdei ....................... CEIP Vall de Lord .......... 3’07”

Benjamí femení: (1000 m) 19991r. Ingrid Cabra Parcerisa ...... CEIP Vall de Lord ...........6’46”2n. Sila Pinto Miralles ........... CEIP Vall de Lord ...........6’47”3r. Emma Solé Macià ............. CEIP Vall de Lord ...........7’35”

Benjamí femení: (1000 m) 19981r. Queralt De Marimon Creus .CEIP Vall de Lord ...........6’15”2n. Jèssica Sabata Sampons ... CEIP Vall de Lord ...........6’45”

Benjamí masculí: (1000 m) 19991r. David Canals Torrebadella CEIP Vall de Lord .......... 5’37”2n. Xavier Soler Guix ............ CEIP Vall de Lord ...........6’13”

Benjamí Masculí: (1000 m) 19981r. Joan Graus Juanmartí ....... CEIP Vall de Lord ...........6’32”2n. Jonatan Santos i Peralbo .. CEIP Vall de Lord ...........6’43”

Aleví femení: (1.300 m) 19961r. Ivet Argerich Ollé ............. CEIP Vall de Lord .......... 8’37”2n. Núria Cases Vilajosana .... CEIP Vall de Lord .......... 9’22”

Aleví masculí: (1.500 m) 19971r. Pedro López Lara ............. CEIP Vall de Lord .......... 9’38”2n. Ivan Vázquez Plana .......... CEIP Vall de Lord .........10’33”3r.- Jonatan Lara García ......... CEIP Vall de Lord .........12’44”

Infantil femení: (1.500 m) 19941r. Karen Solorzano ............... SES St. Llorenç de M. ...10’39”

Infantil Masculí: (2.000 m) 1994 i 19951r. Daniel Canals Lavado ....... SES Sant Llorenç de M . 11’35”2n. Bernat Soler Guix ............ SES Sant Llorenç de M .15’50”

56 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 57: Celsona 545

Enduro Motor Club Solsonès

Resistència a Prats de Lluçanès

El diumene dia 25 es va celebar a Prats de Lluçanès la penúltima prova del Campionat de Cataluna de Resistència, una cursa de tres hores, amb la participacio de l'Albert Cardona i el Miki Malé a la categoria sènior 125cc. i l'Ivan Gangolells i el Jordi Angrill a la categoria sènior 250cc.

La cursa discorria per un circuit de 3 km molt ample i ben marcat en varis desnivels i algun salt. Es tardava 3,50 minuts aprox. a fer una volta. Era bastant ràpid. El temps estava molt emboirat. A causa d'això els pilots es queixaven que les ulleres quedaven entelades, cosa que dificultava la visió del pilot. Era perillós i es corria el perill de caure. A la cursa hi varen prendre part 73 equips formats per dos pilots. A les 9.30 varen comen-çar els entrenaments cronometrats, per triar l'ordre de sortida. L'Albert i el Miki es varen classificar el 17è lloc i Livan i el Jordi al 63è. A les 10,30 va començar la cursa. L'Ivan va fer una bona sortida i l'Albert va sortir bastant endarrerit degut a que li va costar engegar la moto. Després d'una hora de cursa, l'equip format per l'Albert i el Miki estava a la posició 17 i l'Ivan i el Jordi a la posició 69. L'Ivan va patir una caiguda sense conse-qüències, però va poder continuar, i el Jordi va patir una avaria mecànica però varen poder reparar i continuar. L'Albert i el Miki varen fer una bona cursa sense cap problema, i van sumar uns punts molt importants de cara al campionat. En finalitzar les tres hores, l'Albert i el Miki es varen classificar en 21a posició a la general i 6a de la seva categoria. I l'Ivan i el Jordi en 59a posició a la general i 6a de la seva categoria.

A falta d'una cursa, el dia 9, a Sitges, l'Albert Cardona i el Miki Malé van segons al Campionat de Catalunya a la categoria sènior 125cc. A Sitges lluitaran pel segon lloc al Campionat. En cas de no poder aconseguir-ho, el tercer lloc està assegurat.

L'acudit del Simi

57545 - Divendres, 30-11-2007

Page 58: Celsona 545

El passat dissabte dia 24 de novembre, al pavelló del Col·legi Germans de Riba de la població d’Ordino d’Andorra, van aplegar-se 224 patinadors i patinadores procedents d’on-ze clubs de Catalunya, França i el Principat: el Cerdanyola del Vallès, el Castellar del Vallès, el Santa Perpètua de Mogoda, la Pobla de Mafumet, el Roller Show Hautes Pyrenées, el Pont de Suert, el Cadí, l’Isle-En-Dodon, el Serinyà i el C. P. Solsonès. L’esdeveniment, va durar al voltant de tres hores, i va oferir al públic assistent 29 actuacions, dividides en dues parts.

Aquesta és la primera vegada que el Club Patinatge Solsonès participa en aquest festival de tipus internacional. La representació del club va mostrar part de l’espectacle que va ofe-rir durant el seu I Festival de Patinatge Artístic. La coreografia que van presentar, sota el títol, Els Gira-sols de Van Gogh, és un treball que realitzen un total de nou patinadores del club; elles són: Rosa Isanta, Marta Auguets, Montse Isanta, Berta Llorens, Iris Viladrich, Maria Riu, Iris Capdevila, Núria Llorens i Sira Capdevila. Es tracta d’un tema inspirat en un quadre pintat el 1889 pel conegut pintor holandès, Vincent Van Gogh. En el seu treball pictòric post-impressionista, va realitzar

Els Gira-sols de Van Gogh al VIIIè Festival Internacional d’AndorraNou patinadores de l’equip i el pre-equip de competició del C.P. Solsonès, amb la coreografia titulada

"Els Gira-sols de Van Gogh", participen en la vuitena edició del Festival Internacional d’Andorra

Els Gira-sols de Van Gogh amb el trofeu

diversos estudis en colors càlids per plasmar sobre una tela, un ram de gira-sols. Aquesta coreografia de Sara Alarcón està elaborada amb la música de la pel·lícula Gangs of New York i el Bolero de Ravel.

A l’acte, van assistir-hi la ministra d’Esports d’Andorra, Roser Bastida, així com els cònsols de El Comú d’Andorra la Vella, Francesc Mora i Manel Blasi.

Va ser una bonica jornada plena de colors, música i ritme; un treball estètic que no deixa de ser part del costat més artístic del patinatge. Gràcies a tots per participar i per omplir de llum el parquet d’Andorra!

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Un any més la JNC del Solsonès es posa a treballar d’una forma activa, diferent, directa i efectiva, organitzant, ja per quart any consecutiu, la Lliga de Botifarra.

Enguany aquesta esperada competició presenta algunes diferències respecte els altres anys, però sens dubte té el mateix objectiu: potenciar la comunicació i la relació entre els diferents municipis i pobles de la nostra comarca.

Els equips de Cambrils, Lladurs, Solsona, Sant Climenç, Castellar de la Ribera, Freixinet, Navès i Olius agafaran les cartes aquest cap de setmana i cada 15 dies, sempre i quan no hi hagi festes pel mig, i no les deixaran fins entrada la primavera, quan celebrarem la tradicional entrega de premis.

La quarta temporada del campionat ve marcada per alguns canvis respecte a les anteriors temporades:

• El canvi més evident a primer cop d’ull és que torna l'única volta, jugada de les primeres temporades. Aquest canvi es fa per tal que la competició segui més curta i més intensa al mateix temps.

• L’altre canvi està en els equips, que enguany no seran obligatòriament municipis sinó que també podran competir per pobles. Com Pinell i Riner de les anteriors temporades, ara es convertiran en Sant Climenç i Freixinet respectivament, el mateix canvi passa amb Odèn que ara serà Cambrils.

Lliga de Botifarra Xavier Solà i Bosch, coordinador de la Lliga de Botifarra -Secretari d’organització de la JNC

Lliga de Botifarra 2007-2008Benvolguts botifarraires,

L'equip de Lladurs, campions de la temporada 2006-2007

Des de CDC i la JNC del Solsonès, us volem desitjar una molt bona temporada a tots els equips, tant en el camp competitiu com en el camp social, potenciant la relació amb la gent, coneixent la nostra comarca una mica més a fons, visitant els municipis del nostre entorn que més desconeixem, i aportant a les nostres vides aquella estona que ens va tan bé per desconnectar del ritme de vida que de vegades pot ser es-tressant, tot gaudint amb els nostres veïns i veïnes d’una partida a la botifarra.

58 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 59: Celsona 545

Bitlles Catalanes Ramon Estany

Els dies 23, 24 i 25 de novembre, el Club Patí Bellcaire va organitzar unes jornades de tecnificació amb una de les millors entrenadores de patinatge artístic a nivell mundial: Monica Delli Figorilli. És una prestigiosa tècnica italiana amb nombrosos patinadors internacionals, és una de les tècniques de la Selecció Espanyola i també assessora a nivell tècnic a la Federació USA de patinatge artístic, igual que a moltes d’altres seleccions.

El Solsona Patí Club va estar convidat a participar a les jornades igual que la nostra entrenadora Ester Fornell, on hi vàrem tenir quatre patinadores de la nostra entitat: Cristina Cabestany, Patrícia Cases, Júlia Mascaró i Mercè Llorde-lla. Monica Delli va felicitar a tots els nostres patinadors per l’excepcional tècnica que s’està portant al Solsona Patí Club, amb un patinatge acurat i amb una presència a pista molt i molt bona, digna dels pupils dels millors entrenadors internacionals. Per primera vegada, aquesta entrenadora de gran experiència, donava consells molt precisos i concrets per a cada patinadora i no modificava res de tècnica, tan sols matisava. Monica no va deixar d’elogiar el treball que està fent la nostra entrenadora amb tots els patinadors del Solsona Patí Club, això ho va fer en nombroses ocasions tant dins com fora de la pista, compa-

El Solsona Patí Club amb la prestigiosa entrenadora

Monica Delli Figorilli Cristina Cabestany, Mercè Llordella, Júlia Mascaró i Patrícia Cases amb una de les cinc millors tècniques

de patinatge artístic a nivell mundial

Patinatge Club Patinatge Solsonès

rant-nos amb entitats molt i molt potents a nivell internacional. Han estat unes jornades molt positives i els elogis rebuts per part de la Monica, tant a la nostra entrenadora com a totes les patinadores, fa pujar l’estat d’ànim i ajuda a seguir treballant.

La Junta Directiva agraeix al Club Patí Bellcaire haver-nos donat l’oportunitat de tornar a participar a uns en-trenaments amb Monica Delli, i també felicita l’Equip Tècnic per la gran tasca que esteu realitzant, elogiada per una de les millors entrenadores a nivell mundial. També volem agrair als nostres espònsors (“Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”) tota l’ajuda que ens estan donant.

Trobareu més informació a la web del club: www.solsonapaticlub.com

Jornada 10 de del Campionat de Bitlles

El Club Bitlles Solsona estrena dues tanques metàl.liques i una xarxa de reforç a les seves pistes, donació feta per l’em-presa solsonina “Vilar Jordi Materials per a la Construcció”, a la qual volem donar les més expressives gràcies acompanyades del nostre més sincer agraïment.

59545 - Divendres, 30-11-2007

Page 60: Celsona 545

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Diumenge 25 de novembre es va disputar a Tarragona la seva 16a mitja marató, amb la participació de Sancho Ayala i Josep Alconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel.

Un recorregut força pla i que és aprofitat per fer bons temps. Amb una participació de més de 1.400 inscrits, dels quals 1.361 van arribar a la meta.

La cursa va ser guanyada per Xavi García, amb un temps d’1 hora 9 minuts i 41 segons(1’09’41 h), segon va ser Juan Antonio Fernández amb 1’10’17 h. i tercer va ser Xavi Queral amb 1’10’22 h. Sancho Ayala va anar sempre al segon grup, en el qual es va imposar, amb un temps d’1 hora 13 mi-nuts i 49 segons, que és la seva segona millor marca personal, arribant al lloc 9 de la general i 2n de la seva categoria. Josep Alconchel amb un temps d’1 hora 38 minuts i 46 segons va entrar al lloc 582 de la general.

En dones, la guanyadora va ser Mireia Sosa amb un temps d’1 hora 19 minuts i 43 segons, seguida de Marta Bus-quets amb 1’26’07 h. I tercera va ser Laura Claveria amb 1’27’00 h.

L’últim atleta ho va fer amb 2 hores i 27 minuts.

Pròximes curses (desembre)Dia 2 - Mitja Marató de MataróDia 2 - Cursa Trencacames (Granollers)Dia 6 - Cursa Popular de Tona Dia 16 - Mitja Marató de Vilanova.

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.com

16a mitja Marató “Ciutat de Tarragona”

Sancho Ayala 9è a Tarragona

Com arribar-hi:De Sant Llorenç de Morunys, seguirem en direcció al

poble de La Pedra. Uns 300m. abans d’arribar-hi, prenem la pista asfaltada de la nostra esquerra, en direcció a Pratformiu. Durant uns 4 o 5 quilòmetres, seguirem pujant fins arribar al coll (ermita). A partir d’aquí continuarem per la pista ja amb millor estat, fins al peu de la paret del Pas Estret (molt visible).

La Pedra (paret del Pas Estret)

Secció de Muntanya Jaume Cots

Nom: via dismorfofobiaDificultat: V+/6aMaterial: via equipadaLlargària: 60 m.Descens: indicat amb fitesVia oberta: J. Cots, M. Bernadó, R. Irla

60 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 61: Celsona 545

Hola. De nou amb vosaltres per comentar la darrera i última cursa del Campionat de Karting, els passats dies 17, 18 i 19 de novembre. Es va disputar al nou circuit d’Alfarràs (Lleida) la 7ª cursa del Català de Karting, un circuit de 1.014 metres de llargada i 9 m. d’amplada, situat al costat del poble de Guimenells. És un circuit molt ràpid, amb una mitjana de 91 km/h. L’asfalt és tan perfecte que els xassissos anaven a 5 mm. de terra. El comentari comú dins el paddok va ser el fred, molt fred tot el cap de setmana, sempre a 0 graus o per sota. Això ens va obligar a tenir motors i radiadors amb mantes elèctriques(el líquid refrigerant està prohibit). Bé, divendres va ser dia de muntatge i dissabte dia de proves.

El nostre pilot solsoní Joan Miquel Sellés lluitava pel campionat absolut. Tres pilots podien ser campions i el nostre n’era un. Tots els pilots van tenir problemes amb les rodes (no s’escalfaven mai), el líquid de frens es bloque-java, les pastilles cristal.litzaven, n’hi havia per a tots. El dissabte van fer el 2n millor temps (estaven molt contents). El diumenge, amb 3º sota zero, vam sortir a les cronos. El nostre pilot ho va fer molt bé, a 3 dècimes del primer classificat. Però, sorpresa! Érem vuitens a la graella, amb 5 dècimes i eren 10 pilots. El positiu eren els nostres rivals J. Muñoz 7è, C. Castro 10è. A la sortida de la 1a màniga, Joan Miquel a per totes. A la primera volta 6è, a la segona 4t. I a dues del final, 3r lloc, que va mantenir i que li va fer guanyar el quart podi de la temporada. De nou al calaix! J. Muñoz 8è, C. Castro 9è, o sigui, a 5 punts del segon i a 30 del primer. Tot a punt per la màniga final. Sortida molt ràpida i al primer revolt, oh! Casualitat, fatalitat, mala sort, no sé, no sé: un company d’equip dels rivals s’emporta per davant a Joan Miquel , fent-lo volar uns quants metres: cotxe aixafat, barra de direcció doblegada i molta, molta ràbia per aquest incident -casual?. Bé, així són les curses. Joan Miquel, amb molt dolor en un braç i anant 3 segons més lent que els demés va acabar la cursa 10è. El nostre ob-

7a prova final del Campionat de Catalunya de Karting

jectiu es va complir: Joan Miquel va ser 3r al podi final del Campionat. Cava, alegria, felicitacions i records als podis de Sils, Vic, Sallent i Alcarràs. Set curses intenses per tota Catalunya li valen el podi final. Gràcies, campió. Llàstima que no sigui un esport gaire arrelat a la nostra comarca (segur que tindríem més d’un campió). Només em queda donar les gràcies a Celsona per fer gaudir als afeccionats solsonins de les nostres curses. Gràcies als afeccionats per seguir-nos als circuits. Esperem, l’any vinent, fer-ho tan bé com aquest. I animeu-vos a córrer, de lloguer, de hobby o com vulgueu: us hi esperem. Records a tos de Joan Miquel, Escarlata, J. Marc i Lluïsa (i el petit Joan)

Final del Campionat.Carles Castro (Vendrell) ................................... 448 puntsJorge Muñoz (Igualada) .................................... 420 puntsJoan Miquel Sellés (Solsona) ............................ 408 punts

Karting Vicens Sellés (director esportiu de Eska.racing.team)

Foto d'arxiu

61545 - Divendres, 30-11-2007

Page 62: Celsona 545

Les 7 diferènciesEl Club Bitlles Solsona juga a la pista que té als jardins del Club Sant Jordi

Podríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotos?

Passatemps Marta C.

ÀRIESAquest mes hi ha novetats molt potents en la professió, progressaràs i aconseguiràs un ascens. Tanmateix pots tenir problemes a casa amb alguns embolics familiars, i no podràs eludir les teves responsabilitats

TAUREDurant aquest període superes el pes del passat, con un avenç molt ràpid en moltes facetes de la teva vida. Els teus objectius professionals es veuen recompensats, i veuràs progressos en aquesta àrea

BESSONSHas de prestar especial atenció a la teva salut, procura dormir prou i no excedir-te en res sobretot cuida els teus ronyons bevent molta aigua. Si ets solter pots tenir oportunitats de trobar parella

CRANCSeria convenient prestar atenció a la teva impaciència, ja que hi poden haver actes precipitats, canalitza l’excés d’ energia cap a l’esport. Si busques feina tindràs més oportunitats de les habituals a través de contactes socials

LLEÓHas de buscar un bon estat interior per a treballar pels teus objectius professionals. Cuida’t dels excessos durant aquestes festes, perquè tindràs molts actes socials on assistir, relacionats amb la professió

VERGELa salut és delicada aquest mes, encara que et trobis bé procura no abusar de les teves reserves. És un moment per a adaptar-se el millor possible als demés, i posar-los davant dels teus interessos

BALANÇAProcura avançar en allò professional des de l’harmonia emocional, potser que no et resulti fàcil, però val la pena intentar-ho. Les relacions amoroses estaran molt lligades a les teves activitats professionals

ESCORPÍPots tenir diferents oportunitats i ofertes professionals, i es pot presentar una molt bona oportunitat, però procura que no obstaculitzi la teva harmonia familiar. Els diners augmenten per ingressos importants relacionats amb el treball

SAGITARIEnhorabona!! Estàs al punt àlgid de l’any. Aquest any ha estat bastant pròsper i el pròxim ho serà encara més, però t’exigirà més reflexions i hauràs d’administrar millor les riqueses i fer revisió de la teva vida

CAPRICORNÉs un moment molt espiritual de la teva vida, pots conèixer molts secrets del món invisible, cosa que per a tu, que ets molt racional, suposarà tot un descobriment. Poden esdevenir-se experiències sincronitzades i intuïcions molt encertades

AQUARIEncara ets molt independent i has de tenir en compte que hi ha una necessitat d’assistir a festes convenients per a contactar amb persones. En general és un moment molt social, però per a tu ho és més

PEIXOSPots trobar persones que et poden ajudar en la teva feina, això ho pots trobar en un viatge a l’estranger. Procura tenir cautela en les teves compres, ja que pots córrer alguns riscos, si no resisteixes la temptació

Pg. Pare Claret 3, baixosTel. 973 48 38 76 - SOLSONA

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - [email protected] - www.nuriapicola.com

Horòscop - DESEMBRE Núria Picola

62 545 - Divendres, 30-11-2007

Page 63: Celsona 545

63545 - Divendres, 30-11-2007

Page 64: Celsona 545