1456 - Divendres, 3-3-2006

2 456 - Divendres, 3-3-2006

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les erradesen que aquests puguin incórrer. I eslimitarà a publicar la correcció en unafe d'errades a la següent edició de larevista. Apunts no cobrirà els danys operjudicis que qualsevol error puguiocasionar.Queda reservat tot el contingut, i nose’n pot duplicar per mitjans físics,òptics ni informàtics cap part senseordre expressa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany

Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier

MontillaTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.net

Dip. Legal: L-267-19971.500 exemplars

El primer número de CelsonaInformació va sortir el4 d’abril de 1997

Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies a l’aporta-ció de molts col.laboradorsque, de manera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació que aquíveieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

La Barra

Editorial Josep M. Borés

Dimecres passat, a l'Auditori del Palau dela Generalitat, l'acte de presentació dels actes com-memoratius del 25è aniversari de l'Associació Ca-talana de la Premsa Comarcal (ACPC).

Hi van intervenir els expresidents de l'enti-tat, Josep Maria Rierola, Ricard Rafecas, AntoniGarrido i Josep Masoliver, que va centrar el seudiscurs en el naixement de l'ACPC, l'any 1981, a Canyamars (Maresme). L'altre expresident, JordiVallmajó, no va poder ser-hi present per una lleu malaltia.

Seguidament, Estanis Alcover i Martí, actual president, va centrar la seva intervenció enagrair, tant a la societat catalana, com als seus antecessors en el càrrec, com a tots els que han fetpossible que l'ACPC hagi arribat a complir 25 anys. Alcover va fer referència a la premsa 'de casa'com "factor de cohesió i de generació de noves relacions socials" i es va mostrar optimista decara al futur: "Crec que la premsa local i comarcal a Catalunya té un esdevenir esplendorósperquè està consolidada i preparada", va dir.

El professor Enric Marin va oferir una conferència magistral en què va repassar la històriade la premsa local des dels seus inicis i va definir la comunicació de proximitat com la "columnavertebral del país". El secretari de Comunicació va lamentar l'estancament de la premsa en catalàdes de l'any 2000 i va fer palesa la necessitat de donar un impuls al sector per fer possible que "elcatalà guanyi presència".

Com a cloenda, el conseller Primer, Josep Bargalló, va afirmar que la diversitat de mitjans decomunicació és la que garantia la pluralitat. Al respecte, va elogiar la pluralitat existent als mitjansde premsa local i comarcal de Catalunya: "Sou els més plurals, perquè sou els més diversos", vacomentar Bargalló referint-se a les més de 130 empreses editores que actualment formen part del'ACPC, la qual representa "un dels grups de publicacions més potents de Catalunya". El conse-ller també ha expressat el seu desig que, a banda de tenir molt de passat, l'associació tingui "moltmés de futur" amb tots els canvis tecnològics necessaris.

D'altra banda, també va criticar al tracte de "menysteniment" que determinades institucionsi grans mitjans tenen envers la premsa comarcal, ja que desconeixen que la Premsa Comarcal és lasegona més llegida en català, amb 800.000 lectors.

El proper dels actes previstos serà la presentació de la marca Premsa Comarcal, en col·-laboració amb el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, que tindrà lloc elproper dia 10 de març, a les 19.00 hores, al Palau Robert de Barcelona.

Sens dubte una bona notícia i des d’aquí, per molts anys! ACPC.

3456 - Divendres, 3-3-2006

Solsona Servei de premsa de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Solsona replantauna cinquantena d’arbres

Til·lers a la nova vorera de la plaça de les Moreres

La regidoria de Parcs i Jardinsdel consistori solsoní ha plantat unacinquantena d’arbres els darrers dies adiferents indrets del municipi. Aquestaactuació, que sol ser de caràcter anual,serveix per substituir arbres que s’hanmort per secada o gelada i plantar-nede nous.

Tal com explica el regidorde Parcs i Jardins, Josep A. Pelegrina,s’ha enjardinat la rotonda del polígon

industrial dels Ametllers amb xiprers,ametllers i plantes ornamentals; i s’hanplantat arbres als carrers de Pedraforca,de Vicenç Foix, d’Antoni Gaudí i de l’Al-calde Moles. També s’ha treballat al sec-tor del camp de futbol i a la plaça de lesMoreres. L’espècie més plantada ha es-tat la dels xiprers, seguida de les delstil·lers i plataners. En total, aquesta ac-tuació ha tingut un cost de 1.000 euros.

Les obres de construcció de la fu-tura Sala Polivalent de Solsona avancena bon ritme. La setmana passada es vaacabar la segona fase del projecte, queha consistit en l’aixecament de l’estruc-tura de l’edifici. Amb la finalitzaciód’aquesta fase es comença a veure l’as-pecte final que tindrà aquest equipament,un cop estigui totalment acabat.

De moment, el visitant es pot feruna idea de les dimensions i l’estil quetindrà tant l’edifici sencer, com la sala enparticular. Aquesta té 38 metres de llarga-da per 32 d’amplada i ocupa un espaid’uns 1200 metres quadrats útils. La salano té cap pilar que obstaculitzi el pas o lavisibilitat i la superfícies és tota a peu pla.L’absència de pilars s‘ha aconseguit permitjà de la col·locació de 4 bigues de for-migó de 38 metres de llargada que aguan-taran tot el pes de la coberta de la sala.Pel que fa a l’escenari, aquest tindrà unaamplada màxima de fins a 22 metres i laprofunditat variarà segons les necessitatsde cada acte.

Un ascensor comunicarà les tresplantes de l’edifici, des de la planta inferi-or - on hi haurà un pàrquing amb capaci-tat per uns 150 vehicles- a la resta de plan-tes de l’edifici. Les plantes superiors sónde mides més reduïdes i des d’elles es

Solsona Redacció

Finalitza la segona fasede la Sala Polivalent

podrà veure la sala polivalent. L’equipa-ment es completarà amb dues terrasses oplaces públiques exteriors, una davant del’entrada principal i l’altra a la part poste-rior de l’edifici. A més, l’edifici comptaràamb un petit auditori - situat a la segonaplanta- amb cabuda per 100 localitats, itindrà diverses sales i espais on es po-dran realitzar tot tipus d’activitats.

Tot i les dimensions de l’edifici,Eduard Tripiana, un dels arquitectes res-ponsables del projecte, explica que “eldisseny s’ha fet intentant reduir al mà-xim l’impacte visual de l’obra”. A més,Tripiana ha destacat la importància de tre-ballar a partir de formigó prefabricat i delvidre - que tancarà les dues façanes del’edifici -. Per Tripiana l’ús del formigó i elvidre “ha estat una aposta nova” i la sevautilització “ha permès treballar ambmolta rapidesa, reduir els costos de cons-

trucció, i resoldre amb facilitat els in-convenients que han anat sorgint”.

Per la seva banda, Josep Casals,responsable de l’empresa PrefabricatsPujol –que s’ha encarregat de produir icol·locar les peces de formigó prefabri-cat- reconeix que aquest sistema de cons-trucció “ha permès concloure aquestafase amb molta rapidesa i ajustant moltel pressupost d’una obra com aquesta”.

Segons Casals la segona fase s’haallargat uns 4 mesos en total, tot i que elstreballs in situ s’han acabat en, “només,un mes i mig de feina”.

Pel que fa a l’inici de la tercera iúltima fase del projecte, encara no hi hacap data fixada. Tot i això es preveu quel’Ajuntament de Solsona tregui a licita-ció aquesta fase de l’obra en els propersmesos.

4 456 - Divendres, 3-3-2006

Amb data 13 d’octubre del 2005, organitzat per la Regido-ria de Benestar Social, junt amb el Consell de Gent Gran de Solsona,a la sala d’exposicions de l’ajuntament, té lloc la sessió informati-va sobre Aules de Formació Universitària per a la gent gran, acàrrec del senyor Mario Rodríguez Paquiardi, president de l’Agru-pació de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya(AFOPA) i el senyor Àngel Rodríguez Menéndez, secretari del’entitat. Hi assistiren tots els membres del Consell de la Gent Grande Solsona i bona part del col·lectiu de jubilats i pensionistesinteressats en el tema, que comença a ser un projecte.

A partir d’aquesta data, dintre del nostre consell de gentgran el projecte es converteix en realitat.

Amb data 9 de gener del 2006 se celebra la primera sessióamb caràcter ordinari, on queda constituïda la junta directiva del’associació de la següent manera.

Mercè Bonany i Llorens presidentaMercè Auge i Pellicer vice-presidentaFrancesc Torres i Cazorla secretariAntoni Mas i Casafont tresorerClaustre Bernadó i Traveset vocalTeresa Corominas i Salamero vocalAraceli Pérez Esteún vocal

Queda concretat que aquest primer curs comença el 26 degener del 2006 i finalitza el 15 de juny del mateix any amb unaperiodicitat de quinze dies en dijous de 18 a 19 hores.

Les inscripcions d’alumnes, fins aquest moment, són de33 confirmats fins a 40 de probables. Fins el dia d’avui, 3 de març,ja s’han donat tres conferències de caràcter lectiu amb portesobertes a tothom, sistema que també es mantindrà per a la pròximadel dia 9 amb el tema “Història de la música “, amb motiu del 250aniversari del naixement de Mozart, que per la categoria professi-onal del conferenciant, intueixo que tindrà tan bon èxit com les tresprimeres. La resta de classes fins al final del curs versaran sobre lahistòria de Solsona. Una cultura de la que tan mancats estem lamajoria dels ciutadans.

Us tindrem al corrent del desenvolupament del curs queara comencem amb molta il·lusió.

Aula d’extensióuniversitària per a la gent

gran de Solsona

Solsona Francesc Torres, secretari de l’associació

Dilluns l’Ajuntament deSolsona tallarà l’aiguaamb motiu de larenovació de la xarxa

Dilluns vinent, dia 6, l’Ajuntament de Solsonatallarà el subministrament d’aigua de 8 del matí a 8 delvespre. Aquesta mesura permetrà dur a terme les repara-cions necessàries per fer la connexió de la xarxa munici-pal al nou distribuïdor de l’aigua.

La restricció afectarà el nucli antic i els equipa-ments del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, elseminari, el parvulari de l’escola Arrels, el Centre Sanita-ri, l’Hospital residència, el Cedricat i el Càmping delSolsonès. Segons explica el regidor de Serveis, JordiXandri, s’ha optat per dur a terme aquest tall en dilluns afi d’afectar el menor nombre possible d’establimentspúblics i negocis.

Solsona Servei de premsa de l’Ajuntament

5456 - Divendres, 3-3-2006

Dimarts passat, dia 28 de febrer, es va fer al CentreTecnològic Forestal de Catalunya la primera Taula rodonasobre Conciliació entre la vida laboral i familiar al món rural.

La inauguració va anar a càrrec de la regidora de Ben-estar i Família de l’Ajuntament de Solsona, MontserratAlbacete, que va destacar la importància de realitzar accions desensibilització en temes de conciliació com a manera d’augmen-tar la qualitat de vida dels homes i les dones de la comarca.

La primera intervenció va ser la de Margarita Artal,experta en polítiques d’igualtat, que va exposar de forma ge-neral la situació actual de les polítiques de conciliació a Es-panya i a Catalunya considerant-les com un pas importantperò insuficient i va apuntar una sèrie d’estratègies per arri-bar a situacions d’harmonització adequades.

Posteriorment, Maribel Bella del Punt d’Atenció a lesDones va explicar l’estudi de les necessitats de conciliació ala comarca del Solsonès que des del PIAD del Consell Co-marcal s’ha dut a terme durant l’any 2005. Del resultatsd’aquest estudi es desprèn la manca de serveis necessarisper a la conciliació i la necessitat de treballar per tal que lesfamílies comencin a adquirir una cultura de corresponsabilitatde les obligacions familiars i les empreses de la comarca essensibilitzin en aquest tema.

Centre Tecnològic Forestal

El conseller de Governació i Administracions Públiquesde la Generalitat, Joan Carretero, presidirà el proper dissabte,dia 4 de març, a les 12 del migdia, l’acte de col·locació de laprimera pedra del nou edifici del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, a la carretera vella de Sant Llorenç, km 2, finca CanMascaró, a Solsona.

Les obres que ara comencen s’allargaran fins el mesd’octubre del 2008, quan es preveu l’entrada en servei del nou

Primera pedra del nou edifici delCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

edifici. El pressupost destinat a la construcció de la nova seuésde 4,6 milions d’euros.

L’arquitecta Anna Maria Viladrich, responsable tècnicadel projecte, ha previst minimitzar l’impacte visual i paisagísticde l’edificació. En aquest sentit, la nova construcció quedaràmolt integrada a la finca i es prioritzarà la utilització de la pedrai la fusta. La superfície total construïda serà de 3.236,57 metresquadrats, repartits en quatre plantes.

El conseller Carretero presidirà l’acte aquest dissabte

Abans de constituïr-se la taula rodona, Sandra Oliva,de l’Oficina Tècnica de la Xarxa de Telecentres va explicar laseva experiència com a teletreballadora. Va considerar que elteletreball és una alternativa per la Conciliació però entès comuna mesura adreçat a tots, no només a dones.

Finalment, va intervenir Maria Díaz, presidenta de l’As-sociació de Dones del Solsonès que va explicar breument elpunt de vista de l’associació en temes de conciliació.

A la taula rodona hi van assistir 33 persones, la majoriadones, que van participar activament en el debat.

Aquesta taula rodona va ser una de les accions porta-des a terme pel CTFC dins del pacte Territorial per a l’Ocupa-ció del les Terres de Lleida.

Conciliació entre vida laborali familiar al món rural

6 456 - Divendres, 3-3-2006

Programa d’ajudaa la formació delsector agroforesal

Des de l’abril del 2005 el Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya ha iniciat unalínea de col·laboració amb la FundaciónBiodiversidad per al “desenvolupament d’ac-tuacions de formació, sensibilització, anàlisisde necessitats formatives i creació d’estructu-res mediambientals” en el marc del programaoperatiu “Iniciativa Empresarial i FormacióContínua” del FSE.

Els destinataris del projecte són els tre-balladors de Pimes i micropimes i els treballa-dors autònoms del sector agroforestal deCatalunya.

L’objectiu del projecte és millorar a tra-vés de la formació i la sensibilització, el conei-xement de la problemàtica mediambiental enaquest sector i facilitar la integració del mediambient en els processos de desenvolupamentper garantir que aquest sigui sostenible.

Actualment el medi ambient és tant unapreocupació social com un factor estratègic enla gestió empresarial o de les explotacions agrí-coles, ramaderes o forestals i un important jaci-ment d’ocupació. L’atenció als aspectesmediambientals a l’empresa va creixent progres-sivament. Aquests canvis en els processos pro-ductius i en els models de gestió exigeixen pla-nificar actuacions de formació i sensibilitzacióals treballadors i professionals per adaptar-seals canvis.

Tos els aspectes destacats que relacio-nin la problemàtica mediambiental amb el sec-tor agroforestal i dins de l’àmbit rural, estraduiran en un estudi on s’avaluaran les “ne-cessitats formatives en matèria demediambient en els sector agroforestal”.

Les conclusions d’aquest estudi es pre-sentaran en una jornada sobre “Formació imediambient en l’àmbit rural” que se cele-brarà el proper 23 de març a Solsona a la seudel CTFC.

Al matí hi haurà una ponència sobre Lareforma de la PAC i la formació en l’àmbitrural i una taula rodona sobre Formació con-tínua on hi participaran tècnics en formacióagroambiental de diferents comunitats autòno-mes (País Basc, Catalunya...).

A la tarda la ponència tractarà sobre Lagestió ambiental al sector agroforestal i unataula rodona on s’exposaran diferents experi-ències de agroramaderia sostenible i bones pràc-tiques en aquest sector.

En la jornada també es presentarà L’En-torn Virtual d’Aprenentatge (EVA) del CTFC.Aquesta Eina donarà resposta a les necessitatsformatives específiques del sector agroforestal.

Centre Tecnològic Forestal

Llibre de referència sobre ocells esteparisLa declaració de ZEPAs ha d’anar acompanyada del finançamentadequat que permeti que pagesos i ramaders siguin compensatsper vetllar pel territori

Aquest dilluns a la tarda es va presentar a l’Auditori Caixa Catalunya, a l’edificiLa Pedrera, el llibre Ecology and Conservation of Steppe-land Bird. El llibre ha estateditat per Lynx Edicions i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i coeditat amb laUniversitat de Barcelona i la Universidad Autónoma de Madrid. Al llarg de 14 capítols,21 científics d’arreu d’Europa exposen que la major part dels ocells propis de lesestepes i ecosistemes de secà (el 83%) presenten una situació de conservació desfavora-ble i constitueixen el grup d’ocells més amenaçat a nivell europeu i estatal.

Espanya és precisament l’estat de la Unió Europea amb una major representaciód’aquests ocells, i per tant amb una major responsabilitat en la seva conservació. En elcas de Catalunya, els únics ecosistemes de tipus estepari es troben a la plana de Lleida icom a regió europea també té una responsabilitat en la conservació de la seva diversitatbiològica. Els autors de llibre mostren diferents visions sobre com les noves polítiquesagràries comunitàries han de fer possible aquesta distribució equitativa dels costos de laconservació de les estepes.

L’acte va estar presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, SalvadorMilà; el director de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal i el president delCentre Tecnològic Forestal de Catalunya, Josep Ramon Mora. En el decurs de l’acte, eldoctor Eduardo de Juana de la Universidad Complutense de Madrid, i un dels màximsespecialistes a nivell estatal, va parlar de la importància de les estepes per a la conserva-ció de les aus a Europa i en concret a l’estat espanyol.

En nom dels editors va parlar el Dr. Santi Manyosa, de la Universitat de Barcelona,el qual va destacar com els ocells esteparis tenen requeriments molt estrictes, i qualsevoldelimitació de ZEPAs o proposta de gestió ha de respectar aquestes necessitats míni-mes. Afortunadament, va continuar Mañosa, a Catalunya es disposa de prou informaciócientífica sobre les poblacions dels ocells esteparis per dissenyar correctament estratè-gies de conservació. Tant els Dr. Mañosa i De Juana, com el mateix Conseller de MediAmbient, Salvador Milà, van coincidir com la declaració de ZEPAs ha d’anar acompa-nyada del finançament adequat que permeti que les persones sobre les quals recaurà latasca més directa de vetllar per la conservació del territori, els pagesos i ramaders, siguinjustament recompensats pel producte que a partir d’ara la societat els demanarà deproduir i mantenir: natura i biodiversitat.

Per la seva banda, en Jordi Sargatal va assenyalar com la Fundació Territori iPaisatge està interessada en la compra de terrenys d’interès ecològic a les terres de Lleidaper gestionar-los de cara a la conservació, mesura que pot complementar les polítiquesde conservació endegades per les administracions.

Per altra banda el llibre destaca que malgrat les polítiques agro-ambientals desen-volupades en l’àmbit de la PAC (Política Agrària Comú) al llarg de l’ultima dècada, lasituació de les poblacions dels ocells esteparis a Europa no ha deixat d’empitjorar.L’amenaça principal són els canvis en els usos del sòl, que es deriven, principalment, dela intensificació agrícola a gran escala (per exemple grans projectes de regadiu). Percontra, la nova reforma de la PAC ofereix perspectives esperançadores per al medi rural,permeten desenvolupar mesures agro-ambientals que afavoreixin els ocells esteparissense comprometre la viabilitat d’una agricultura sostenible.

7456 - Divendres, 3-3-2006

8 456 - Divendres, 3-3-2006

Xerrada - Oppidum LongumÈpoca

Contemporània

Dissabte 4 de març de 2006Hora: 7 de la tardaLloc: Sala d’actes de l’Ajuntamentde Solsona

Intervencions:- Balanç projectes endegats sobre la

història contemporània al Solsonès:Jordi Guixé, Centre d’Estudis Lace-tans.

- La Recuperació de la Memòria Histò-rica i democràtica a Catalunya: RicardVinyes UB.

- Balanç documentació escrita i arxiusper a treballar el període contempora-ni al Solsonès: Carles Quevedo, Di-rector Arxiu Comarcal del Solsonès.

- El Pla pilot a les Comarques lleidata-nes, història, exemples i models –elSolsonès- (audiovisual i conferènciaa càrrec de Conxita Mir, Universitatde Lleida.)

- Debat.

Com a conseqüència de tot elque ha suposat i implicat “Petja-des...”, després d’aquest exercici derecuperació de memòria històrica, homha pogut copsar un desvetllamentd’interès de donar continuïtat aaquest treball, com a resposta activaa la reconeguda empremta positivadeixada per la presència claretiana tanten persones com en entitats ben vi-ves encara.

Amb l’estímul, per tant, del re-cord i la presència del que altres, encircumstàncies i temps ben diferents,van aportar, i amb la voluntat de re-forçar i restablir vincles mutus ambells que obrin nous horitzons perso-nals i humans, faig una crida a tothomque tingui algun interès a participar ia aportar quelcom a un projecte decol·laboració estable.

Sembla, doncs, que ara és elmoment de concretar com materialit-zar aquest interès.

Petjades Claretianes Josep Pérez

Commemoraciódel dia de la DonaTreballadoradavantl’ajuntament deSolsona

L’Ajuntament de Solsona convo-ca tota la població davant de la casa con-sistorial dimecres vinent, dia 8, a les 6 dela tarda, en la lectura d’un manifest percommemorar el Dia Internacional de laDona Treballadora. Davant l’Ajuntamentes reclamarà l’assoliment de la paritatd’oportunitats i drets entre homes i do-nes i es farà una crida al canvi constantd’actitud que permeti la plena igualtat ila dignificació de la vida i el treball.

Dia: 8 de marçHora: 18 hLloc: Davant l’Ajuntament

Com recordareu, un 8 de març de 1857, una marxapionera d’obreres tèxtils va recórrer els suburbis rics de laciutat de Nova York per protestar per les condicions mise-rables de treball que patien. El 5 de març de 1908 a NovaYork va començar una vaga de les obreres tèxtils recla-mant la igualtat salarial, que la jornada de treball es dismi-nuís a deu hores i que es permetés un temps per la lactància. Un succés d’aquestavaga va horroritzar el món. Va ocórrer a la fàbrica Sirtwoot Cotton, on més de100 dones van morir en un foc que es va atribuir a l’amo de la fàbrica com aresposta a la presa pacífica del local per part de les obreres en vaga. Al 1909 esva celebrar per primera vegada als EEUU el dia de la dona treballadora, respo-nen a una declaració del Socialist Party of América. Al 1911, en resposta aaquest decret, més d’un milió de dones i homes europeus varen participar enmanifestacions per demanar la igualtat per a les dones.

En commemoració d’aquest fets, tots els anys, les institucions que llui-tem per la igualtat entre homes i dones, organitzem actes. Així doncs, el nostrepetit homenatge a totes les dones treballadores, amb la col·laboració del PIADi del grup Vox Musici, serà:

Lectura d’un manifest i actuació de Vox MusiciDia: 11 de marçHora: 19 horesLloc: Sala gòtica del Consell Comarcal

Associació de dones del Solsonès

Dia Internacional de laDona Treballadora

Després de“Petjades..“, què?

És important pensar que la partici-pació de cadascú és decisiva i insubsti-tuïble encara que cregui que pot aportarpoc.

No es tracta de crear una associa-ció de caràcter religiós, sinó un “espai”on la pluralitat ideològica i les convicci-ons personals no siguin un perjudici, sinóuna ocasió i font d’enriquiment i creixe-ment, amb actitud oberta, dialogant, po-sitiva i constructiva.

Amb aquesta finalitat s’ha fixatuna data de trobada de tots els interes-sats, l’11 de març, amb una reunió prepa-ratòria el 4 de març, per tal que d’aquellaja pugui sortir, si és possible, alguna ideaclara del que es pretén fer.

Tots els interessats us podeu po-sar en contacte amb en Pere Obiols (Con-sell Comarcal), personalment o a travésdel telèfon 973 48 20 03.

CEL

9456 - Divendres, 3-3-2006

Oliana Mossos d’Esquadra

Un detingut a Oliana per undelicte contra la salutpública i tinença d’armes

La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra va de-tenir divendres passat a Oliana, Antonio RT, de 44 anys i veí deValldan (Solsonès), com a presumpte autor d’un delicte contrala salut pública i tinença d’armes.

La detenció és el resultat d’una investigació oberta fados mesos per un presumpte delicte de tràfic de substànciesestupefaents per la comarca del Solsonès.

La investigació apuntava que presumptament el detin-gut es dedicava a distribuir cocaïna per establiments públicsde la localitat de Solsona.

Divendres al matí es va localitzar Antonio RT quan cir-culava amb un vehicle per la localitat d’Oliana. A l’interior delturisme se li va comissar 19 grams de cocaïna distribuïts en dospaquets i 935 euros en metàl·lic.

Posteriorment, es va realitzar una entrada i perquisicióen el domicili del detingut situat a la localitat de Valldan(Solsonès). Durant l’escorcoll es va intervenir 1500 euros enmetàl·lic, 2 carabines d’aire comprimit, 1 escopeta i 113 cartut-xos de posta.

Cap de les armes intervingudes no tenia la documenta-ció reglamentària, per la qual cosa també se li inculpa un delictede tinença d’armes.

El detingut passarà aquest matí a disposició judicialdavant del Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia de Solsona.

Sant Llorenç Dolors Pujols

Ha sortit el númerode Febrer del “PiteuInformatiu”

El número 295 de la publicació de SantLlorenç ha sortit al carrer i ho ha fet amb lesseccions de sempre i recuperant la memoria his-tòrica local: a les seves pàgines hi podem trobarla publicació d’un document redactat seguramentpel comissari de guerra al 1939 quan les tropesfranquistes van entrar al poble. El text fa referèn-cia Pere Hidalgo i Pérez, recentment homenatjatpel consell comarcal del Solsonès.

VI CalçotadaPopular de laVall de LordDissabte, 11 de març al Pavelló deSant Llorenç de Morunys21 :00.- Sopar (calçots, botifarra,

vi…)23 :00.- Música tradicional amb els

Filibusters00 :30.- Posa Discs : Max Altamira

Entrada anticipada : 10 eurosEntrada a guixeta : 12 euros

Organitza: Casal l’Estaca

10 456 - Divendres, 3-3-2006

Diumenge, 12 de març: Una tarda de Teatre a Barcelona a veu-re l’obra Mentiders, al Teatre Borràs. Sortida a les 3:30h. de latarda de l’Estació d’autobusos. Viatge i entrada: 32 euros

Podeu recollir els tiquets al mateix club al més aviat possible. Us hiesperem a tots!!! Continuarem informant...Diferents Tallers de Manualitats. Qui hi vulgui participar, quepassi pel Club

Amb la col·laboració de: Departament de Benestar i Família dela Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Solsonès,Ajuntament de Solsona i La Caixa

Club Estel del Solsonès Activitats previstes

durant el febrer i març

Cartellera

Teatre Comarcal - 8 de març, 21.30 hContinua el cicle d’El documental del mes amb

una cinta de Walter Stokman basada en els fets que esvan desencadenar amb el robatori d’un banc de Brooklynl’any 1972.

Based on a true sotry (Basat en una històriareal) pretén ser un extraordinari viatge en el temps quereconstrueix el dia en què John Wojtowicz va prendre 8hostatges en un robatori al Banc Chase Manhattan deBrooklin una calorosa tarda d’agost de 1972. S’hi utilitzamaterial informatiu origina, clips de la pel·lícula Dog DayAfternoon i els records, tant dels hostatges, com de lapolicia, l’FBI i el mateix protagonista de la història.

El film, que es projecta en versió orifinal subtitu-lada en català, ha rebut el Premi al Millor Documental alFestival Internacional de Cinema de Seattle 2005.

DOCUMENTAL:‘Based on a true story’

CONTE: ‘La Corona deSant Nicolau’Biblioteca municipal - 9 de març, 18 h

Amb ocasió del 50è aniversari del Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Ministeri i elDepartament de Medi Ambient porten a la biblioteca muni-cipal de Solsona la representació del conte infantil La Co-rona de Sant Nicolau. L’obra, escrita especialment per al’ocasió per l’autor Pep Coll, serà representada pel grupTeatre de Butxaca. L’espectacle relata l’aventura de tresnens, que van a la recerca d’un tresor llegendari amagat.

ACP DEL SOLSONÈS - Associació deCol·leccionistes de Plaques de cava del Solsonès

I trobada de col·leccionistesde plaques de cava dins la

Fira del trumfoCom ja sabeu, aquest cap de setmana 4 i 5 de març

se celebrarà la II edició de la Fira del Trumfo. Dins elsactes previstos, s’hi ha inclòs la I trobada de col·-leccionistes de plaques de cava organitzada per l’ACPdel Solsonès, on aprofitarà per donar-se a conèixer i pre-sentar el seu logotip a tota la comarca, sent aquest elprimer acte públic que celebra.

La trobada es realitzarà el diumenge dia 5, a la salaEl Celler (plaça Major), de 10 del matí fins les 13:30 delmigdia, i es farà la presentació de la nova placa de la cavaJoan Piñol Torrents.

Es posaran a la venda ampolles de cava amb lanova placa i una placa commemorativa de la Fira del Trum-fo. La junta vol convidar totes les persones aficionadesal col·leccionisme que vinguin a intercanviar plaques, itambé els vol animar a fer-se socis.

Us hi esperem a tots!

Dissabte,11 de marça 2/4 d’11al TeatreComarcalFons destinata Creu RojaJoventut

Envieu-nos les vostrescròniques, opinions,escrits... abans del

DIMECRES al migdiaa la nostra bústia decorreu electrònic o

porteu-losa la nostra oficina

info@elsolsones.net

11456 - Divendres, 3-3-2006

Arrels

Els alumnes de CFGM del’Escola Arrels de Secundàriavisiten les cadenes demuntatge de la Nissan

Els estudiants del centre solsoní van presenciar tambéels entrenaments de la majoria dels equips de Fórmula 1 al Cir-cuit de Catalunya.

Els estudiants de cicles formatius de grau mitjà de l’Es-cola Arrels de Solsona han visitat aquests dies les instal·lacionsde Nissan a Catalunya. En la sortida, els nois i noies varen serrebuts per la responsable de comunicacions de la Nissan, la SraPilar Ortiz. En la seva presentació ens va introduir en la històriai evolució d’aquesta marca a Europa i a nivell mundial, remar-cant sobretot les factories del nostre país. En l’exposició vaquedar molt clar la seva notable evolució en la producció desde l’any 2002.

Seguidament ens va acompanyar pel recorregut de lacadena de muntatges de carrosseries i dels vehicles industrialsi tot terreny. La visita va ser molt profitosa sobretot per la bonadisposició de la Sra. Pilar.

Tots vam poder copsar l’alt nivell de tecnologia en lescadenes de muntatge i els mecanismes de control i seguretat

que aquesta marca exigeix en el seu procés de producció.A continuació ens vam desplaçar al Circuit de Catalunya

on vàrem poder presenciar durant una bona estona els entre-naments de la gran majoria d’equips de Fórmula 1. Durant l’es-tada els alumnes van poder fer un recorregut per les diferentsàrees del circuit. La part més espectacular va ser la tribuna, desd’on es podia veure les estratègies de posada a punt i entrena-ment dels diferents equips, i es posava de manifest la granexigència en la preparació d’aquests equips.

Els alumnes van poder donar resposta a les seves ex-pectatives i en general podem parlar d’un alt grau de satisfac-ció d’aquesta sortida.

La psicòloga Teresa Barceló ha dut a terme aquestsdies un interessant taller amb els pares i mares, i el profes-sorat de l’escola Arrels per a disposar de recursos sufici-ents a l’hora d’afrontar possibles problemes amb l’alco-hol per part dels seus fills adolescents.

L’acte amb les famílies del centre va tenir lloc des-prés que la mateixa psicòloga responsable de la FundacióAlcohol i Societat, dugués a terme unes sessions de tre-ball amb els alumnes, durant les hores de classe. Segonsla direcció de l’Escola de Secundària Arrels, “les jornadess’han realitzat davant la preocupació per una possiblemanca d’informació suficient sobre els efectes que potarribar a produir el consum d’alcohol entre la poblaciójove”.

El taller de pares va posar al seu abast tècniques iinstruments per a detectar i atacar a temps possibles con-ductes de risc amb l’alcohol, a més de descriure’ls diver-sos aspectes tècnics com possibles intoxicacions i into-leràncies.

Taller de pares perafrontar possiblessituacions de risc davantl’alcohol

12 456 - Divendres, 3-3-2006

Escola Arrels Llar d’infants

Hem celebrat elCarnaval a l’escola!

La setmana passada vàrem celebrar el carnaval ambmolta alegria i gresca a tota l’escola, des dels més petitsfins als més grans.

Vam començar la setmana guarnint l’escola, per talque quan arribés la Geganteta ens trobés a tots a punt defer molta festa i xerinol·la. Cada dia vam arribar a l’escolamolt divertits: un dia de papes i mames, una altre dia ambcuetes, el següent amb la bata de carnaval i finalment vaarribar el gran dia en que ens vam disfressar de follets.Tots els nens i nenes feien molt goig.

Al patí, junt amb els papes,mames, avis, tiets, ...vam fer uncarnaval ontots vamdisfrutar i vamballar al ritmedel Bufi.

13456 - Divendres, 3-3-2006

Taller de disfressesDurant aquesta última setmana s’ha dut a terme

a l’Escola Arrels Primària, un taller de disfresses. Tot ique hi ha una forta passa de grip aviària, una colla demames molt treballadores i molt traçudes s’han atrevit afer unes disfresses de xut molt acolorides. De fet, notenien cap por, ja que les autoritats sanitàries han vacu-nat a bona part de l’aviram del Solsonès.

Escola Arrels Primària

ELS XUTSXUT- Onomatopeia del crit de l’òliba, el

mussol i altres ocells nocturns. D’aquí deu venirel nom del xut de Solsona.

Doncs bé, a l’Escola Arrels d’aquests xutsen tenim un munt i les lloques-xut s’encarreguenbé de que facin la feina. El divendres, com que jaera carnaval, tots els xuts van sortir a la tarda.Volien perllongar la gatzara sortint de dia. Els de P-5, molt entrenats per la festa, es van preparar unball i realment se’ls notava la mirada fixa i persis-tent. Eren feliços perquè amb la brillantor de laploma se’ls notava. Un petit xut, aliè a totes lesmirades, desenvolupava el seu ball lliurement aritme de la música. Els de Cicle Inicial, ja mésgrandets, es vanposar la màscara delxut i ballaven i can-taven “Figues, cocai vi blanc” i els deCicle Mitjà, que jatenien una certaedat, van anar defesta amb màscaresvariades, tot ballantles contradanses. Iés que també éremmolts xuts a mirar!Renoi, allò no hoabastava la vista!

14 456 - Divendres, 3-3-2006

Setelsis

El Carnaval també és a les activitats escolars

...cap a casa amb carotes divertides.Els nens i nenes de segon dibuixen el mocós sota l’atenta mirada de la Geganta Boja

P5 fa tallers de maquillatge i disfresses per sorprendre’ns

P4 es retrata després de disfressar-se El dijous gras... botifarra fins al nas

El dijous llarder...botifarra menjaré.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVETATSCol.lecció Primavera 2006

15456 - Divendres, 3-3-2006

Jornada activaEn el marc del projecte de salut i d’escola verda, l’IES

“Francesc Ribalta” ha realitzat, aquest passat dimarts, una jor-nada d’esport i de conscienciació mediambiental, anomenada“Jornada activa”.

La jornada va constar de tres activitats paral·leles. Unsaprofitaren l’oportunitat d’anar a esquiar, realitzant un curset

per tal d’iniciar-se operfeccionar la sevatècnica i podent

Institut Francesc Ribalta

gaudir d’una esplèndida neu pols i d’un dia magnífic. L’altre grup, els uns en bicicletai els altres caminant, feren un recorregut per la Ribera, pujant per camins de bosc cap elsOts per arribar a l’alzinar de Golferichs. A l’inici de l’itinerari, a la Ribera, tingué lloc unaplantada d’arbres. Després vàrem iniciar una gimcana ecològica a través de boscos isenders, durant la qual els participants havien de realitzar proves, com ara recollida dedeixalles, identificació d’arbres i arbusts, proves d’habilitat. Al migdia arribàvem al’alzinar, on vam dinar i realitzar diverses activitats de lleure. Per acabar, es van donarpremis als guanyadors de la gimcana.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair la col·laboració dels agents rurals i delCentre Tecnològic, que ens han facilitat els arbres, de l’Ajuntament i també de la casaGolferichs, que ens ha permès passar una estona al seu bosc.

Hem d’afegir que, durant el recorregut, hem constatat la poca sensibilitzacióenvers la cura d’alguns espais naturals de la nostra ciutat. Pensem que es tracta d’unaqüestió en la qual ens queda encara molt camí per a recórrer i que cal un treball conjuntde totes les parts implicades.

UNA VIDA POR DELANTE• Diumenge, 5 (2/4 de 8 de la tarda)• Dilluns, 6 (1/4 d’11 nit)

ESTA ABUELA ES UN PELIGRO 2• Divendres, 3 (1/4 d’11 nit)

(Dia de l’espectador)• Dissabte, 4 (11 nit)• Diumenge, 5 (5 tarda)

CINEMA

13 anysAPTA

Envieu-nos les vostrescròniques, opinions,escrits... abans del

DIMECRES al migdiaa la nostra bústia decorreu electrònic o

porteu-losa la nostra oficina

info@elsolsones.net

Es busca

Administratiu/vaInteressats porteu currículum a:

Constructora Pirineu SCCLPol. Ind. Els Ametllers, p. 40

Tel 973 48 24 64

16 456 - Divendres, 3-3-2006

Societat

La Júlia, el dia 2 hace 5 añitos.FELICIDADES,FELICIDADES,FELICIDADES,FELICIDADES,FELICIDADES, de parte de la iaia

No t’enfadis, dona, que dissabte ja en fas18.Per molts anys!!Tu ja saps qui som!

Comiats

Trist i bonic record

Lourdes estimadam’ha sabut molt greuper darrera vegadahaver-te de dir adéu.

Pensant en les coses passadesés del tot molt importantjunts celebrar 40 vegadesla festa del teu sant.

Tota la nostra vidaha estat plena de pertorbacionstu has estat la meva guiai jo les teves al·lusions.

Al Santuari de Queralthi celebràrem el casamenti a Berga a l’hospitalhas estat fins l’últim moment.

Jo tinc l’esperançaja que tant m’has estimatposo tota la confiançaen retrobar-nos a l’eternitat.

El teu espòs Pere Espinal i Vila

MontjuïcMontjuïc, muntanya, castell,excepcional balconadaper contemplar una contradade mar i urbs, amb perfil bell.Alerta! Que aquest altellpot ser una altra vegadapodi i sòl on farà estadacavalcant un cabdill vell,amb els flancs ben protegitsper l’armament i la tropa,i amb l’ensenya nacional.“L’Estat d’obsequis gratuïtsno en fa, ni un trist plat de sopa”Paraula d’en Bono. Val.

Potser pessic a pessic,a la fi tindrem Montjuïc.

Poesia Josep Maria Poblet

Per molts anys!El passat dia 23 de febrer la Senyora Mercè Solans vacelebrar el seu aniversari vora les persones estimades.Com un dia més, davant el mostrador del seu establi-ment “Brasseria Rebollé”. En aquesta data de la celebra-ció de les cinquanta primaveres, li desitgem que en pu-gui complir moltes més.

La senyora Mercè amb el seu marit l’Antoni (Ton), en el seu establiment.

17456 - Divendres, 3-3-2006

Uns petits molt grans

BOU XOU NOU parteix de riure als solsoninsDijous Gras, la Xelsa es va omplir de rialles amb l’espectacle que recupera la revista del Carnaval

Els presentadors de l’acte, amb els seus satírics diàlegs i monòlegs

Presentació de la comparsa Cuca FeraUn personatge molt curiós

La Volta Ciclista Una paròdia de Bola de Drac

18 456 - Divendres, 3-3-2006

La colla disfressada per a l’ocasió

Dijous Gras al Club Sant JordiAmb disfresses i un bon berenar, els amics del Club Sant Jordivan donar la benvinguda a la festa més esbojarrada de l’any

El 40-MLa cantada dels Romeus d’aquest any va tenir una novetat: Un grup de “joves” també van fer la seva cantada pel pobleacompanyats per un bombo i un acordió i ho van fer per celebrar un aniversari: el de la Marissa, que en feia 40. La

iniciativa de celebrar-ho així, coincidint amb el dijous gras, va ser molt ben rebuda pel poble: van acabar amb els cistellsplens! Feia un temps que de manera enigmàtica s’anunciava l’acte amb cartells de “falten … dies per al 40-M”.

El grup cantant a la Plaça Major

19456 - Divendres, 3-3-2006

El dijous gras és tradició a Sant Llorenç de

Morunys la cantada dels Romeus: Els nens i ne-

nes de l’escola, per grups de classe, fan un re-

corregut pels establiments i cases del poble can-

tant “Els Romeus”, una cançó on es demana di-

ners, ous butifarra… Enguany des del CEIP Vall

de Lord, s’ha volgut seguir donant protagonisme

a la festa i els dies previs al dijous es van repartir

uns fullets on s’explicava en que consistia la tra-

dició i que els diners recaptats anirien per a una

ONG. Amb la resta de productes de menjar que

els donen, es fa un dinar a la classe. Aquí po-

dem veure fotos dels diferents grups que van can-

tar els romeus enguany.

Primer grup d’ESO

Un altre dels grups dels romeus

Segon grup d’ESO

Els “piteuets” de la guarderia

Un grup que ensenya les botifarres

La nombrosa tropa de petitons

Els Romeussegueixencaminant…

20 456 - Divendres, 3-3-2006

Concurs de disfresses a la Residència

La Residència Pere Màrtir Colomés va celebrarel Carnaval amb un concorregut concurs dedisfresses, en el qual hi van participar resi-

dents, personal sanitari i de serveis i voluntaris

21456 - Divendres, 3-3-2006

Model Foguereta

Baixant a tota pastilla

Preparats per saltar-hi

Baixada de boits, un clàssic ja del Carnaval

Dues conductores intrèpides

Secs, Pastorets Rock i De Noche fan vibrar la XelsaEl divendres a la Nit, els solsonins Secs, Els Pastorets Rock i De Noche van animar la nit

Secs, van ser els encarregatsd’obrir la nit a la Sala Xelsa...Una bona manera de començaruna gran nit musical Les sorprenents versions de cançons catalanes de tota la

vida, van fer que el públic de la Xelsa cantés amb elsPastorets Rock durant tot el concert.

De Noche va portar bona músicai versions per cloure una gran

nit de música

22 456 - Divendres, 3-3-2006

Taxi, si us plau.

Les Rambles a Solsona

Karaoke a càrrec del Crit

Venedors ambulants de cervesa

Una família gitana

Descansant a la terrassa

Les flors de les gallines

El dissabte a la tarda, els solsonins van sortir al carrer, i les comparses van dur tota l’animació,amb imaginació i bon humor. S’hi podia trobar de tot, amb l’ambient dels millors carnavals.

L’entreteniment i la diversió estaven assegurats, i una petita mostra la teniu en aquestes planes.

Plataforma per la Defensa del Solsonès

23456 - Divendres, 3-3-2006

Uns sense sostre

El Mercat del peix i de la fruita

Top Manta

Pare Noel despistat

Futbol de carrer

Concert de Crazy Evolution

I el Sr. Bisbe que s’ho mirava tot des de la porta del Palau

Un Harry Potter Una florista

24 456 - Divendres, 3-3-2006

II Mostra Gastronòmica del Carnaval

25456 - Divendres, 3-3-2006

La corona del XutTot i portar uns dies tancat en quarentena per la grip avià-ria, dissabte a la nit el xut per fi va poder fer el seu ball

Dissabte a la nit l’orquestra InternacionalCarrusel va fer ballar la sala Xelsa. A lamitja part es va poder veure un video onse’ns donaven les claus per l’alliberamentdel Xut de la quarentena en el seu 25è ani-versari.

Al video vam poder veure com fa 25 anysel Josep M. Borés del Celsona Informaciórebia un estrany anònim amb una sorpre-nent declaració. Però és quan el Josep M.s’assabenta que el Xut està aïllat per ser un

au comuna que decideix contrastar si l’anònim és cert i es posa mans al’obra per trobar la partida de naixement del Xut, tasca gairebé impossi-ble! Ni a l’Ajuntament, ni al Consell, ni al Registre... En un moment dedesesperació per no treure’n l’aigua clara se’n va a meditar als claustresde la Catedral i allà té una visió que el porta cap al gegant de la FestaMajor que porta barret i puro. Un cop troba aquest misteriós gegant delpuro, aquest mateix li desvela que el XUT és fill de l’àliga, i per tant no téperquè estar tancat en quarentena com una vulgar au comuna. I és peraixò que no només és alliberat sinó que a més és coronat amb tots elshonors!

L’orquestra Carrussel

El Xut va ser coronat amb tots els honorsEls bojos no es van voler perdre la festa d’alliberació i coronació del XUT en el seu 25è aniversari

En el vídeo s’explicava la veritablehistòria del XUT

26 456 - Divendres, 3-3-2006

El Teatre Comarcal de Solsona es va omplir diumenge pas-sat en la representació de la Hiparxiologi o Ritual de la ReligióCatalana, un poema en forma de drama líric en tres actes,redactat per Francesc Pujols entre el 1917 i el 1934, inèdit finsal 2003. Aquesta és la segona representació del Ritual. Laprimera tingué lloc el 7 de maig de 1986 al Teatre Museu deSalvador Dalí de Figueres.

L’obra es divideix en tres actes, l’esperit, la matèria i la vidafutura. El primer acte és una introducció sumària del RitualHiparxiologi on es relata les relacions entre l’Esperit, encarnatpel Sacerdot, i la Matèria, representada amb l’Escala de laVida amb els cinc nivells ontobiològics: plantes, protozous,animals, homes i àngels. En aquest acte s’intercalen les actu-

Solsona esconverteix a lareligió catalanaEl rapsode solsoníVíctor Pérez, (Moixic),actuà de concelebrantde l’obra

Gemma Pujol i Àngela Pujol, Matèria i Déu Un sacerdot molt especial, MoixicQuimi Portet, a punt de sortir a l’escenari

acions del nen Oriol Tramvia amb el seu “Pas Doble Pujolsià”i el “Rap Hiparxiològic” d’en Pau Riba.

El segon acte és el camí de davallada on el sacerdot (l’Espe-rit), desapareix a poc a poc per mostrar la identitat subjacententre Déu i la Matèria.

En aquest acte actuaren Joan Vinuesa i Baliu que cantà “LaFont” i “El Camí”, poemes de Pujols musicats per ell mateix. IRoger Mas amb la seva “Oda a Pujols”

En el tercer i darrer acte, Enric Cassasses s’encarregà dereblar el clau en el seu sermó neo-fital en el que exposà algu-nes de les característiques del pensament i de la figura d’enFrancesc Pujols. Tot seguit, el Sacerdot acomiadà l’acte. “El Cantde Francesc Pujols” de Quimi Portet, va concloure la Festa.

27456 - Divendres, 3-3-2006

Roger Mas, en plena actuació

Pau Riba actuant

L’historiador Joaquim Auladell, estudiós de l’obra dePujols, que va ser a Solsona per assistir a aquestesdeveniment històric

Va ser una vetllada musical-literària

28 456 - Divendres, 3-3-2006

Xxxxxxtttt... Silenci!!, que parlo en veu alta.I encara que no sàpiga què dir, la qüestió és parir la galta!

CIU tadans, què foteu! No se us pot deixar Sols.Que no veieu com us colen els gols?...És que no n’apren-dreu?

Solsonins, matarrucs. Capital del nacionalisme.On és la gent d’aquella república independent compromesa?Ara que sou disputada terra de ningú entre Lleida iManresa...

Ara és l’hora matarrucs, ara es l’hora d’estar alertaque si no sou gent desperta us l’endinyaran com la Roberta,i us podríeu trobar un estatut que ens fes anar a tots geperuta cavall d’una vegueria, des d’una província estant,conservant el municipi i la comarca arraconant.No m’estranyaria que, al final,amb tanta moguda territorialacabéssim sent paradís fiscal.Segur que més d’un s’ho està olorant...i sinó, què cony hi fot tanta caixa i banc?

Després de 27 carnavalsi de voltar per tot arreuens arriba de la Santa Seuque queda vacant la direcció “papal”

Pobre Joan Pau II !els que remenaven les cireresel van “exprimir”, a fe de món !gairebé de males maneres...i és que a alguns cardenals

29456 - Divendres, 3-3-2006

ja els anava béque un pobre vellet malaltfes de papa al carreri ells ho fossin al palau!

I mentre s’allargava l’agonial’amo de la cúria va emparaulantel vots dels cardenals que un diatancats a la sixtinaEl nou papa triaran

I així amb ben pocs dies de reuniósurt escollit el nou pastor

En veure aquell Papa tan conservadorem diu la veïna esverada“És que el món s’ha tornat tan estranyque Nostre Senyor ha triatper vigilar el ramatun pastor alemany”

Tenim els musulmans ben esverats!És clar, deus pensar, de raons no el n’ha faltat:a Palestina cada cop tot més emmerdat,invasió i mortaldat a l’Iraq,volen urani enriquit a l’Iran,l’integrisme campa pel Pakistan...Doncs no... vas errat, el que més els ha irritat,el que ha provocat les reaccions més duresés la publicació d’unes caricaturesd’un personatge del passat.

Aquí les hem dit molt grossesde l’alçada del campanar, en democràcia, en dictadura.De l’església, de l’ajuntament i de molta altra gent.No em digueu que a partir d’ara tornarà la censura! En poc més d’un any les hem vist de tots colorstsunamis, xàfecs exagerats, huracansi sequeres que deixen a l’atur els segadors.El Katrina visita als americansi converteix en Venècia Nova Orleans

30 456 - Divendres, 3-3-2006

I per si no hi havia prou desgràcies i destrossesals voltants de Paris una colla d’incívics avorritsdecideix organitzar unes falles ben grosses.Carregats de gasolina per la nit fan competicions:a veure qui crema més cotxes, autobusos o camionsVivim en un món tant globalitzatque quan els de la Xina esternudenAviat ens arriba el constipatDesprés de la pesta del conills, de les vaques boges, de lapesta porcina...ara arriba volant la grip de l’aviram.Al final només podrem menjar enciam!

Fa vint-i-cinc anys que el xut corre entre la genti fa vint-i-cinc anys que un altre ‘aucerac’ entrava al Parla-ment“Todo el mundo al suelo” i tots ben acollonits.Vint-i-cinc anys han passat....però amb tanta catalonofòbia a la COPE,boicot al cava, ‘manis’ anti-retorn-dels-paper,recollida de signatures, estirabots del Bono,jutges i militars invocant la “Unidad”molts potser pensareu que les coses gairebé no han canviat.Doncs, mira, si que és diferent...Ara ja no cal l’intervenció dels militars per fer que al parla-mentes defensin les idees del Tejero en veu forta i clara:se n’encarreguen l’Acebes, el Rajoy i el Zaplana

I del Zapatero que semblava tant bon noi i formalque m’en dieu? “Vosaltres feu l’Estatut com calque a Madrid l’aprovem tal qual”Però a l’hora de la veritat ha quedat tant retallatque es gairebé com l’actual

En la última ponència de l’Estatutels partits s’han esbatussat pel nom final:Els socialistes diuen que serà “L’està-tutto, ttuto y nada más”Els convergents “L’està-futut”Els d’esquerra “l’estafa-tut”I els d’iniciativa.... el que diguin els socialistes

Sí que ha canviat el panorama en aquest temps que no hi he sigut.

Tenim els arxius de Salamanca, un acord per a l’Estatut,Una llei per aquells que fumen i un President abatut.Maragaaall.., que amb aquests socis de l’avellana ho tensmassa fotut,Pren exemple del Zapatero, si no ho vols tenir tot perdutI als d’Esquerra Republicana pots dir-los: tururut.., turutut..

I els del PSEO i del PP,“passant” de la ciència i l’evidèncias’inventen una nova llengua per València

Si nois, estic revolucionat. Aquest any vinc més emprenyat.I és que, collons, sembleu encantats. Agafeu aquests que usmanen i que no es facin l’espavilat. Ja us bequen per anara la universitat?Aneu, aneu jugant a l’espardenyot: mans a darrere i ulls aclu-cats, que siguin del color que siguin aviat estaran tots col·-locats.

31456 - Divendres, 3-3-2006

I vosaltres... anar pagant, fins i tot per aquells del turbant!Mireu, allò de fotre’s tot el pastís català els convergentsi les molles pels d’Unió ja ha passat a la història.Se’l reparteixen Iniciativa, socialistes i esquerrans tot plensd’eufòria, això sí, coberts de glòria.I els altres, que no es mamen el dit, de moment ja els hanfet el salt a Madrid.Què us hi jugueu que aviat tindrem ministre que no serà deltripartit?

No sigueu porucs, matarrucs!Feu-se escoltar com quan s’ha d’anar a votari demaneu, demaneu de veritat,començant pel Parlament i la Generalitat.

Senyor Ballabriga... Oh, il.lustríssim diputat!Que n’esteu vos d’enxufat.No com el mediàtic Montraveta,que ja li van fotre la traveta,enviant-lo cap a caseta...

Ens n’hi queda, però, un de Clariana, d’Esquerra Republicana.Aquest és dels bons. Es diu Estanislau Fons, i té una voluntat...amb les beques de la universitat, de donar-nos pel forat!!Per a no perdre pistonada només ens queda la diputada,Projectant una esplanada al peu de la ribera Salada.Fes tranquil·la i no prenguis mal, que si vas tan de sobradatindràs alguna relliscada, amiga Teresa Canal.Que no vius en un pedestal, per més que et sentis important,I és que aquesta vida és massa banal per a mostrar-te tan distant.

Vinc cremat com una mona de veure com està Solsona,i encès com el que més de veure canviar el Solsonès.Ja hi ha perfilada una variant... a veure a qui beneficiaran...

El Comú va a la deriva: pel Marcel·lí cada totxo és patrimoni,immoble històric o monument. Tant hi fa que sigui un cau.Ja ho defensarà després el Josep Lluís de cal Pau.Cadascú vota una cosa, van per lliure totalment,Sembla com si només es veiessin quan són a l’Ajuntament.

La dèria del Vilaseca, amb el registre ja estrenat,és acabar la legislatura sense cap més mal de cap.

Convertir Solsona en Ciutat Vella és l’obsessió del MartíAbella, ens vol canviar el nucli antic perquè sembli més ben parit.Millor no li deixeu acostar... que us diguin els del Raval queva passar... Oi Martí... si parlem... d’especular...

El Jounou ja ha tocat sostre, no cal ser tan radical,incombustible alcaldable d’Esquerra, clerical i anticarnaval.

Més sol el Lluís Pujol, que se les dóna de gat vell predicanta tot el Consell.Només val allò que diu ell i, si l’erra, no us penseu pas quees posi vermell...

Entrem en matèria d’obres?... pobres. Un Ajuntament tannovell i ja va garrell.Començaré pel camp del Serra. Encara no us ha donatprou guerra?Que si més metres edificables, més cessions pel municipi...Els polítics irritables, i el poble que no s’hi fiqui...

Coca, figues i vi blanc pel migdia del dimarts.

Nota d’agraïmentLa Xera vol donar el seu agraïment públic atots els col.laboradors que han fet possible el

Correfoc del Carnaval 2006.

32 456 - Divendres, 3-3-2006

33456 - Divendres, 3-3-2006

Riart, no siguis perapunyetes,perquè no el compràveu al seu moment per quatre pessetes...

I parlant de calers llargs.., i per aquell que ja no se’n recordi,L’hòstia va pels de l’avinguda Sant Jordi, que entre jardine-res, bancs i arbretshi deixaran fins els calçotets. Ja s’han de tenir collonets...

Per no parlar de la sala polivalenta... recoi que va lenta...O de l’aparcament de les Moreres... Tant costa fer les co-ses senceres?Cal Silo encara té les parets mitgeres, el pavelló nou és plede goteres...Senyors: això no són maneres.

I de la Giné, voleu dir que val la pena dir-ne res?Ella sola perd la seva pròpia guerra,o és que encara no sap que els del Castell voten Esquerra.

De tots, el qui més temes domina és el José Antonio Pele-grina, Mentre que la pobra Lola riu i va a la seva “bola”.

Sort n’hi ha del tinent d’alcalde, la mà dreta del Riart...Entre l’un i l’altre, ja se n’han de fer un bon fart:- els clubs vinga a tocar els collons. Nois que ja teniu 2 pavellons...- quan no és culpa de les hores, és per les competicions.

Oi que sembla que va ser ahir, quan encara era aquí?Doncs ja fa un any! ..i n’heu fet de disbarats...Però si ja no conec la comarca, i això que dèieu que mana-ven gent carca...

Celebrant el Boig núm. 123

34 456 - Divendres, 3-3-2006

arriben a ser els progressistes i ens hi fan dues autopistes.Estan eixamplant camins a banda i banda dels pins,deu ser per entrar als boscos els pixapins.

Port del Comte està quedant genial amb el seu nou blocd’apartaments il·legal.I neta de pollancres la ribera sembla el cony d’una partera...Déu n’hi do com treballeu, això si no es veu no es creu.

Olius creix que se les pela,I per si no n’avançava prou ara fot pisos per parcel·la.Diuen que està de moda aquesta urbanització,Deu ser perquè són al Pi els dos caps de Convergència i d’Unió.

No parim tan enrenou. Aquí ningú no sap què es couParlen de parcs eòlics, de plaques solars,Projectes faraònics que no es veuen gens clars.Talment com l’antena d’aquell teulat,Que només interessa al qui l’haurà cobrat.

Hòstia!!!.. i l’autobús, l’heu provat?.. perquè el preu és abarracat.Sí que se salta les parades i diuen que va molt follat...Però només és una prova... Espereu el de veritat!!

Solsonins, pobres putes! Esteu envoltats d’ocupes.Aquí, que ens coneixíem petits i grans... què cony hi fotentants immigrants?Romanesos, ucraïnesos, paraguaios i de moràbia.. ai, si hoveiés l’àvia.On anirem a parar... això, no passava amb el Llumà!Diuen que és un problema de tot arreu, que n’hi ha a tort ia dretQue els ho expliquin a Llobera, que aviat n’hauran fet net.

Mesquita, botigues i locutoris. Augmenten els robatoris.No et pensis, amic Bajona, que aquí no passa res.El dia menys pensat hi haurà un patac d’hòsties pels carrers.Prou fotre’ls oenegés, ...o amb els nostres calés també elssubvencionareu els papers?!

Ai mare de Déu senyor..., sort que és l’aniversari de lacoronació.Quins records els d’aquell moment, sense oposició a l’Ajuntament.Un seminari ple d’estudiants amb vocació de capellans...

ENS HO HEU PERVERTIT TOT!!

35456 - Divendres, 3-3-2006

Per què esperar Carnaval per a fer disbauxa... si avui tot-hom en té una rauxa.

Pel jovent un bon regal, la màquina de condons del ConsellComarcal,i per aquell que s’acaba de jubilar?És fotut haver de parar.. , sobretot si t’ha agradat remenar...Fixeu-vos en la Cambra de Comerç, .. i no voldria pas ser pervers!!O en el gerent de l’hostaleria, ...també jo m’hi apuntaria.

Igual que prendre’ns el pèl amb el parapeto per entrar alpou de gel,amb tant ferro, vidre i puntal només perilla de fer-s’hi mal.Aquests, no han sentit mai parlar de l’impacte visual?Sí, home.. d’espatllar allò que per si ja és maco i natural...Fixeu-vos en la catedral, .. en el portal..Us imagineu tapar-los amb un pas per dalt?Quatre ferros mal posats per a travessar els jubilats.....Almenys... no seran plens de pixats!

I és que amb aquest afany de ser tan modernista,Fins i tot el Celsona sembla una revista...No li falta ni el periodista.Aprofitant l’avinentesa, i ara que tens una gran empresa...Què et semblaria fer ampliació de personal per poder omplirel local?Ja em diràs sinó amic Borés, què en vols fotre de tantscalés...!

Apreneu-ne de Navès. Fixeu-vos en el Clotet.Ni que vulgui no hi pot fer més... No hi ha res que li surti aldret.Va prometre uns belgues amb un gran balneari,Però tarden més a arribar que una vella a passar el rosari.Ara un camp d’energia fotovoltaica, ves-la esperant tocantla balalaica.I sense fer memòria de l’escorxador.... això és una altrahistòria,.. que ja fa pudor.Total.., que tots els projectes són alarmistes, segons els ecolo-gistes.Més val que es fotin la plataforma a l’esquena,i es manifestin davant casa seva abans d’enviar el veí a lafoguera.

De Guixers, ens van jutjar el Marià, on anirem a parar!!Portar als tribunals un alcalde de pagès, d’aquests que nocobren res.

Males llengües també pronostiquen un altre desastre: aOdèn la grip del pollastre!És culpa dels “alemans” i les seves gàbies tan grans.Alet,... ja les pots ben tapar amb cinta gruixuda d’embalatxar.

Deixeu-me, deixeu-me que repassi també Sant Llorenç.Que sembla que hi governin quatre nenscontrolats per la padrina que la foten servir de nina.Tot plegat un bon joc d’ous... deu ser perquè són tots nous!

Com veieu, tot està descontrolat. Ja només faltava sentir elscapellans del bisbat.Sabeu que han creat el Fòrum Ondara per queixar-se delqui mana ara?Oi tant! Estan en peu de guerra contra el bisbe Traserra. Una bona bramada a càrrec del mestre bramador Mario!!!

Carrosses amb temàtica d’actualitat

Dissabte a la tarda un munt de gent s’aplegava al Pont per a l’arribada, que es vainiciar amb focs artificials i tot un seguit de carrosses...

36 456 - Divendres, 3-3-2006

No pas per la censura del Solc, ni per l’any eucarístic,és per aquesta involució i tornar-se tan místic...Desant a l’armari moderns capellans només perquè es fangrans, mentre potencia el més novell perquè aquest pensacom ell.

Sabeu el què no és lògic?... fotre un nou Centre Tecnològic.No deuen saber com gastar els milions de tantes subvencions.Amic Torra, t’hem de felicitar,... és per a treure’s la gorra:els has tornat a cardar!Manen els d’Iniciativa, el Mora hi ha col·locat...,i tu agafat a la cadira fins que t’hagis jubilat.

Entre Generalitat i Consell no paren de tocar-se el botet...Explica’ls-hi Llauner, que és picar sobre ferro fred..Que al govern d’ara, li sua aquesta institució.

QUE JA NO MANA CONVERGÈNCIA I UNIÓ!!

Però tranquil, amic Johny, que al Solsonès en teniu per anys,Ens imagineu,.. votant uns estranys... després de tantsanys?...Ni que fóssim capsigranys!Qui ens muntaria un autobús en forma d’autocar?... i a unpreu menys car?O un centre sanitari on els metges facin el seu horari...atenent a l’usuari?Qui distrauria a tot el fòrum parlant d’un gegantòrum?

37456 - Divendres, 3-3-2006

Un brindis pel CarnavalDuo Dinàmico

Amb els músicsTodos al suelo!!!!!!

Els clàssics de la Plaça Major

O qui seguiria parlant d’asfaltar camins, a les masies deSolsonès endins?No et preocupis, president, del que pugui pensar la gentper promocionar el Muntada de la forma que estàs fent,que sinó sabéssim que és d’Unió... diríem que és conver-gent.Hòstia amb la mosca collonera... com n’ha anat aprenent,A la Fira, a la UBIC, a les aigües, al Consell i a un ajunta-ment...Que potser és omnipresent?

Solsonins, matarrucs, forasters,.. i les altres masses.Fins i tot tu que et “disfrases” (assenyalant algú del públic)Em sorprèn tanta alegria... amb aquesta galeria,Que no heu vist quin escenari us he descrit... del més granfins al més xic,No saps quin és més malparit!!Posats a tria’l, he guardat pel final... una bronca al Carna-val:

Amics, d’aquesta junta anticlerical,que us deu semblar estar per damunt del bé i del mal,reconegueu que el cartell no és com cal,que el calé és per gasta’l,que als actes hi falta sali que volem fer l’animal!!!

BON CARNAVAL!!

38 456 - Divendres, 3-3-2006

El dilluns al matí, amb les escoles fent festa, els més menutses van fer seu el Carnaval, amb la seva versió més infantil. AlSermó, la mainada de les escoles rurals va comentar lesprincipals notícies i fets més destacats que han passat eldarrer any.

No hi van faltar els ballets, i a diferència del diumenge, elsgegants van fer els seus balls i fins i tot es va procedir a lapenjada del ruc, versió infantil.

Carnaval Infantil

Extraordinari debut dels Petits Fan JasEl dilluns de Carnaval i en el marc del Carnaval infantil va haver-hi una gran novetat. Els gegants i tota la comparseria

anaven acompanyats per una orquestra infantil, l’orquestra Petits Fan Jas, formada íntegrament per nens i nenes, elsquals van interpretar molt bé el Bufi i, mentre penjaven el ruc, A Solsona Bona Gent.

L’orquestra va ser dirigida pel Jaume Subirà, promotor de la idea, i va comptar amb la col·laboració de L’Àtic, TallerMusical, l’Associació de Festes del Carnaval i l’Orquestra Patinfanjàs.

Des d’aquí volem felicitar-los a tots i que mantiguin aquestes ganes i aquesta il·lusió.Orquestra Patinfanjàs - Foto: Resol

39456 - Divendres, 3-3-2006

Concurs infantilde disfresses

El dilluns a la tarda, pares i mares, amb elsseus fills, van omplir la Xelsa per participar enun concorregut concurs de disfresses que anyrere any guanya en espectacularitat. Animat ipresentat per Pepsicolen, l’acte van ser més dedues hores festa i il.lusió reflectides en les dis-fresses dels més menuts.

La Geganta Vella, el primer premi de les nenes Fantasia i espectacularitat, la Mary Poppins es va endur el premi de millor muntatge

Un trabucaire, primer premi individual dels nensHomenatge a Mozart

Unes espectaculars papallones, premi per parelles

40 456 - Divendres, 3-3-2006

Aquest dilluns de Carnaval passarà a la història per l’esbo-jarrat partit de moto-ball, que van disputar una seleccióCarnavalera i la selecció Catalana (aquesta sí, je je) del MotorClub Solsonès, que ens van oferir la primícia mundial de ju-gar el millor partit de moto-ball que mai s’hagi vist a la plaçadel Camp.

El públic assistent, estimat en 302 persones a la primerapart i tant per l’organització com per la policia, va gaudirmoltíssim d’aquest esdeveniment i va participar de forma majo-ritària retornant la piloteta al terreny de joc, cosa que va permetreentrar una mica en calor, ja que el fred apretava de valent.

L’àrbitre, l’il·lustríssim Gregori Solé, del col·legi del carrerLlobera i de projecció internacional, va estar molt encertat enla majoria de les decisions, però li va costar que els jugadorsli fessin cas, obligant-lo a mostrar algunes targetes de totscolors.

En resum, espectacle carnavalero 100X100, amb bon ambi-ent i ganes de repetir l’any vinent. ( Vull agrair especialment laseva col·laboració a l’Óscar Vitutia, ( per la Junta del Carna-val ), al Sr. Pelegrina i a la Policia Local ( per l’ajuntament deSolsona ) al Lluís Barniol i la Núria Serena ( pel Motor ClubSolsonès ), a La Creu Roja i a tots els jugadors, àrbitre i públicen general.

Motor Club SolsonèsMotor Club SolsonèsMotor Club SolsonèsMotor Club SolsonèsMotor Club Solsonès - Lluís Novelles

Espectacle del bo, tot i el fred

41456 - Divendres, 3-3-2006

Unes noies molt perilloses, alerta....

42 456 - Divendres, 3-3-2006

Ball de disfresses del dimarts

43456 - Divendres, 3-3-2006

44 456 - Divendres, 3-3-2006

Castell de focs

DEspenjada del ruc amb la cançó:A Solsona Bona gent...

L’últim dia del Carnaval,Vetlla i enterrament delCarnestoltes, castell defocs, la baixada, i comno la despenjada aritme de: A Solsona,Bona gent... I encara vaquedar temps per a ferun últim ball delsgegants i un bufi, finsles 12h de la nit...Ara, a esperar fins l’anyque ve.

A les 12h de la nit, l’últim ball de gegants

45456 - Divendres, 3-3-2006

Carnestoltes del Carnaval de Solsona 2006

“Fa una mica de respecteveure’t cara a cara ambel teu ninot abans que etportin a la foguera”

Després de molts anys de dedica-Després de molts anys de dedica-Després de molts anys de dedica-Després de molts anys de dedica-Després de molts anys de dedica-ció al Carnaval enguany s’hació al Carnaval enguany s’hació al Carnaval enguany s’hació al Carnaval enguany s’hació al Carnaval enguany s’haestrenat com a Carnestoltes.estrenat com a Carnestoltes.estrenat com a Carnestoltes.estrenat com a Carnestoltes.estrenat com a Carnestoltes.Quines sensacions ha t ingut?Quines sensacions ha t ingut?Quines sensacions ha t ingut?Quines sensacions ha t ingut?Quines sensacions ha t ingut?Uf, ha estat brutal. És difícil explicar-hoamb paraules perquè es tracta de sensa-cions molt emotives i personals però síque puc dir que es viu la festa amb mol-ta eufòria. El que més sorprèn és veuretanta gent que et saluda, que et som-riu i que gaudeix molt amb el Carnes-toltes. És una cosa que et fa sentir moltfeliç i és una experiència increïble.

Què signif ica ser la primeraQuè signif ica ser la primeraQuè signif ica ser la primeraQuè signif ica ser la primeraQuè signif ica ser la primeradona Carnes to l tes del Carnavaldona Carnes to l tes del Carnavaldona Carnes to l tes del Carnavaldona Carnes to l tes del Carnavaldona Carnes to l tes del Carnavalde Solsona?de Solsona?de Solsona?de Solsona?de Solsona?Home, és un gran honor i també unaresponsabilitat. Per desgràcia, les do-nes encara hem de demostrar que somiguals que els homes: per això hi haaquesta responsabilitat. Però estic moltcontenta perquè tot ha anat perfecte,ho he gaudit molt i la gent s’ho hapassat bé.

Quin és el mil lor moment queQuin és el mil lor moment queQuin és el mil lor moment queQuin és el mil lor moment queQuin és el mil lor moment queha viscut com a Carnestol tes?ha viscut com a Carnestol tes?ha viscut com a Carnestol tes?ha viscut com a Carnestol tes?ha viscut com a Carnestol tes?Home, l’arribada és especial. Va sermolt espectacular i, a més, hi haviamolta gent. Tota aquella explosió d’ale-gria et fa sentir molt bé, és una experi-ència inoblidable.

Creu que hi haur ia d’haverCreu que hi haur ia d’haverCreu que hi haur ia d’haverCreu que hi haur ia d’haverCreu que hi haur ia d’haveralgun t ipus de pari tat en l ’e lec-algun t ipus de pari tat en l ’e lec-algun t ipus de pari tat en l ’e lec-algun t ipus de pari tat en l ’e lec-algun t ipus de pari tat en l ’e lec-ció del Carnestol tes. O fer unció del Carnestol tes. O fer unció del Carnestol tes. O fer unció del Carnestol tes. O fer unció del Carnestol tes. O fer unany un home i l ’al t re una dona?any un home i l ’al t re una dona?any un home i l ’al t re una dona?any un home i l ’al t re una dona?any un home i l ’al t re una dona?No crec en això dels tant per cents. ElCarnestoltes ha de ser algú que s’esti-mi el Carnaval, que hagi treballat perla festa, que tingui ganes de ser-ho iprou. És una tasca que s’ha de fer ambganes i il·lusió. Crec que ara serà mésfàcil trobar dones que vulguin ser Car-nestoltes. Pensa que en la carrosa queanava el dissabte tots els acompanyantsque tenia –a excepció del conductor- erendones.

PPPPPer er er er er què creu que s’ha tardat tant?què creu que s’ha tardat tant?què creu que s’ha tardat tant?què creu que s’ha tardat tant?què creu que s’ha tardat tant?S’ha de dir que ja feia temps que les di-ferents juntes de Carnaval buscaven unadona perquè fos el Carnestoltes però cos-tava que algú acceptés l’oferta. A mi jam’ho havien proposat però no vaig vo-ler. Pensa que no s’havia fet mai, que elCarnestoltes tampoc no tenia la importàn-cia que té ara i, a més, també fa una micade respecte veure’t cara a cara amb el teuninot abans que et portin a la foguera.

Què és el que més l’ha sorprèsQuè és el que més l’ha sorprèsQuè és el que més l’ha sorprèsQuè és el que més l’ha sorprèsQuè és el que més l’ha sorprèsfent de Carnestoltes?fent de Carnestoltes?fent de Carnestoltes?fent de Carnestoltes?fent de Carnestoltes?Sobretot l’estima i l’afecte que et demos-tra la gent. És espectacular i és molt maco.La gent et para pel carrer, et saluda i etfelicita. Els meus amics em deien que noes podia anar amb mi pel carrer i, de fet,crec que tinc agulletes de tant saludar.

Sap que l’entrevista es publicaràSap que l’entrevista es publicaràSap que l’entrevista es publicaràSap que l’entrevista es publicaràSap que l’entrevista es publicaràdesprés del seu enterrament. Vdesprés del seu enterrament. Vdesprés del seu enterrament. Vdesprés del seu enterrament. Vdesprés del seu enterrament. Volololololaprofitar per deixar alguna menaaprofitar per deixar alguna menaaprofitar per deixar alguna menaaprofitar per deixar alguna menaaprofitar per deixar alguna menade testament?de testament?de testament?de testament?de testament?Bé, des d’aquí vull que consti que deixo lameitat de la meva herència, que són uns6.000 euros, a un noia que es diu ElisColell. A més, també posaré un annex altestament pel qual ressuscitaré el tercer dia.

Creu que el Carnaval de SolsonaCreu que el Carnaval de SolsonaCreu que el Carnaval de SolsonaCreu que el Carnaval de SolsonaCreu que el Carnaval de Solsonas’està recuperant?s’està recuperant?s’està recuperant?s’està recuperant?s’està recuperant?Home, es veu que es busca tornar a lesarrels de la festa i que es treballa perrecuperar l’esperit més popular del Car-naval però és una cosa que costa i enca-ra queda molt per fer. La Junta actual hiposa unes ganes i una il·lusió molt gransi això es nota. Jo crec que ho estan acon-seguint i que se’ls ha de felicitar.

“...Sobretotl’estima i

l’afecte que etdemostra la

gent. Ésespectacular i és

molt maco...”

46 456 - Divendres, 3-3-2006

Amb moltes ganes de festa

47456 - Divendres, 3-3-2006

La comparsa dels 4 Bojos, ha engala-nat el carrer de la mare de Déu amb unstradicionals cartells retocats on apareixiauna imatge de la Mare de Déu del Claus-tre, que enlloc de sostenir el nen Jesús,acollia un xut, unint la celebració dels 25anys d’aquest element del carnaval ambel 50 aniversari de la Coronació.

També, a la Plaça de Palau s’hi han pen-jat diverses fotografies del Sant Pare ambbarrets diferents, alguns, divertits, i entreells, un del bisbe de Solsona, amb barretde Carnaval. Mns. Jaume Traserra, ques’hi va veure després de buscar-se unabona estona s’ho ha pres amb filosofia, iamb un “cert sentit de l’humor”, ja que comha explicat, no cal donar-hi més ressò.

El cartell no ha estat ben vist per algunsector dels solsonins proper a la Vint-i-quatre-na, i és així que aquesta institució va adreçaruna queixa a l’Ajuntament de Solsona. El con-sistori, segons ha informat, no pot entrar nisortir en aquest tema, però sí que va posar enconeixement de l’Associació de Festes aquestaqueixa formal.

Uns dies més tard, va aparèixer una novacarta, aquesta vegada anònima, signada per“un grup de solsonins, creients i no tan cre-ients”, dirigida a l’alcalde i consistori de l’Ajuntament deSolsona. En ser anònima, no es pot prendre d’una maneraseriosa. De totes maneres, responent a l’expectació que hacreat aquest tema, Celsona Informació ha tingut accés al con-tingut i el reprodueix a continuació.

“Ens adrecem al Consistori Solsoní per manifestar-li que noestem d’acord que deixessin publicar les pancartes burlesquesde Carnaval que representen a la Mare de Déu del Claustreamb el Xut als braços, substituint al Nen Jesús. Per a moltssolsonins, creients o no tan creients, aquesta caricatura de lanostra Patrona és una mofa que no podem admetre.

Pensem que la llibertat d’expressió és molt important, peròno és un dret absolut. El seu exercici ha de respectar els dretsfonamentals de les persones, com són les seves creences reli-gioses. La convivència solsonina, ni que sigui per Carnaval,demana un clima de mutu respecte a les creences i sentimentsreligiosos dels ciutadans. Aquesta burla ha superat la fronte-ra de la llibertat i ha tocat fibres molt profundes i molt entra-nyables de la Ciutat. Alguns es pregunten per què no han fetcap pancarta burlant-se de Mahoma? Saben les conseqüènci-es que tindrien.

La resposta a aquesta burla no ha de ser pas la violència.No volem pas tornar a la lluita religiosa que va portar a laguerra incivil del 36, ni entrar en un esperit de revenja i devenjança. La laïcitat ben entesa de la nostra democràcia hade garantir la llibertat religiosa de les societats lliures i no ha

La polèmica no abandona el Carnaval

de permetre actuacions barroeres com la burlaque s’ha fet de la Mare de Déu del Claustre.

Creiem que l’Ajuntament ha d’intervenir enaquest fet, retirant aquestes pancartes bur-lesques, per així mantenir la convivència ciu-tadana.”

48 456 - Divendres, 3-3-2006

Un Carnaval per recordarEl Carnaval 2006 serà recordat no només per ser el primer

en que el Carnestoltes ha estat oficialment una dona, o el queha desfermat la polèmica per les crítiques o paròdies cap al’església, sinó perquè per primer cop, en els 35 anys que secelebra des de la restauració, l’any 1971, l’organització es vaveure obligada a suspendre l’arribada de diumenge al matí,a causa de la pluja.

Pel que fa a la participació, aquesta ha estat notable, om-plint la Xelsa, i superant les 2.000 persones el dissabte a lanit, que van acostar-se en un moment a altre al ball de Car-naval. L’obertura de nombrosos “locals socials” no ha aigualitla festa ni ha restat participació als actes, i a hores d’ara espot parlar que el Carnaval de 2006 ha estat tot un èxit departicipació.

Edició: Celsona Informació - Fotos: Ramon Estany, Laura Mujal, Kiko Montilla, Fotografia Resol, Josep M. BorésTextes: Ramon Estany - Kiko Montilla - Josep M. Montaner - Goliat

Origen de la paraula Bufi(conegut pasdoble del Carnaval de Solsona)

Segurament molts de vosaltres us haureu preguntat algunavegada d’on ve o quina és la procedència d’aquesta curiosaparaula que tant se sent, i mai millor dit, durant les festes delCarnaval de la nostra ciutat...

Doncs per conèixer l’origen d’aquest mot ens hem de remun-tar a la finca número 7 del carrer de Sant Miquel, concretament al’espai que avui ocupa la Perruqueria Adelina. Allí s’hi ubicà a lasegona meitat del segle XIX un mestre espardanyer provinent dela ciutat veïna de Cardona (Celdoni Cuadrench) ... Aquesta bo-tiga va anar adaptant-se als temps moderns i passà a ser unaCasa de mantes i roba, els últims propietaris de la qual van serla Família Cuadrench-Bertran... Aquesta botiga era conegudaper “ Casa Bufau” ( rètol publicitari que presidia el llindar de laporta) fent referència a un dels màxims proveïdors de la mateixabotiga... Al cap de poc, la finca del número 7, com també elsseus habitants ( encara avui habitada per la mateixa família) vaser coneguda per Cal Bufau.

Per aquest motiu els fills de la botiga de Cal Bufau eren cone-guts per Joan Bufau (el germà gran) i Jaume Bufau (en comptesde Cuadrench) d’aquí derivà al pseudònim “ el Bufau” sobretotpel fill gran, que al mateix temps derivà a “ Bufi” fenonem atribu-ït, concretament, a la colla d’amics del mateix...

La relació que guarda el pasdoble per excel·lència del Carna-val amb Joan Cuadrench (“el Bufi”) és directa i clara. Joan Roureva voler dedicar aquesta festiva cançó a qui fou considerat elprimer “geganter” de la ciutat de Solsona, puix cal recordar quefou “ el Bufi” (Joan Cuadrench) qui va fer el ballet dels gegantsper primera vegada el 1974 (concretament amb la Geganta Ve-lla) degut a que un dels portadors oficials (cobraven per portarels gegants) no va poder acudir a la cita... El pasdoble tambéestà dedicat a Josep Manel Casserras, Robert Ribalta i al ja des-aparegut Figuerilles.

Recentment, un conegut hotel ha fet ús d’aquest mot per bate-jar dos dels seus restaurants... Ha fet ús d’un mot genuïnamentsolsoní sense demanar permís ni al Carnaval o la ciutat de Solsonani a la família que en certa manera n’era la dipositària, per finsque no van més enllà dels econòmics.

Artesans Espardanyers- Botiga de Roba-”Casa Bufau”-”CalBufau”(Cal Cuadrench)- “el Bufau”- “El Bufi (Joan Cuadrench)-“El Bufi, barreja Carnavalesca”- “Petit Buffi” (Hotel Sant Roc) -“Buffi (Hotel Sant Roc)”...Continuarà??

Goliat

La setmana al reportatge sobrel’actuació dels Follets a la Passiósegons Sant Ateu, vam decuidar-nos un dels personatges estrellade l’obra. La Maria Magdalena“salerosa” no sortia al llistat deculpables. Aquí la teniu, és laDolors RosesDolors RosesDolors RosesDolors RosesDolors Roses.

L’ajuntament del Carnaval fa saber:

Hi ha a la venda números del testament de S.M. elCarnestoltes, ens ha deixat 6.000 eurals a gastar enun dia. El sorteig s’anirà repetint fins que surti un gua-nyador. No es declararà elpremi desert, Molt atenta-ment,

El molt Il·lustríssimAlcalde del Carnaval

Despiste important

49456 - Divendres, 3-3-2006

SalvadorPuig Antich

Aquest cap de setmana en fa 32 anys.Ens van matar aquell xicot de 25 anys. Eltribunal va dictar: Pena de mort. Va seruna de les darreres barrabassades del rè-gim franquista. M’empeny a tornar a co-mentar els fets la possibilitat que es revi-si el judici de Puig Antich, i que fins i toten podria resultar que era innocent de lamort del policia Anguas, ja que el tiroteiges por reconstruir, o estudiar-lo millor.

Sí: Sembla que per fi, la sala militar delTribunal Suprem estaria disposada a feruns primers passos per atendre la peticióde revisió del cas. Hi ha detalls per esbri-nar, i podria resultar – no és encara defi-nit clarament – que el tret que va causarla mort d’Anguas hagués estat disparatper un altre policia. Això, com és natural,cal treballar-ho amb correcció i detall, peròhi ha alguna prova infogràfica que potajudar a aclarir tot això.

També hem de dir que, aquell any1974, al judici no es va permetre aportarmés proves balístiques, que es volien pre-sentar, ni tampoc no es va voler escoltarel testimoni d’un metge que havia exami-nat el cos del Salvador.

Bé. Desitgem que es faci aquesta re-visió, demanada sobretot per les germa-nes del Salvador, i a més molts sectors dela societat. I que s’hi treballi amb correc-ció, amb valentia i amb rigor. Per un altrecantó, com cada any en aquests dies, vulldedicar el meu pensament cap a aquellnoi, el qual no es va poder escapar de lamort. No hi va haver res a fer. No es vanescoltar les súpliques de les personali-tats que s’hi van interessar, ni la peti-ció del propi Sant Pare. Salvador va seexecutat. Sense gens ni mica de pietat.Per aquella nit terrible que deuria patirquan era en capella, el pensament és plede respecte.

En ben pocs dies han desaparegutdos capellans , Josep Subirana i JordiSala, coneguts, apreciats i arrelats a latradició de sacerdots actius , polifacè-tics i propers al poble. Formaven partd’una llarga llista de representantseclesiàstics que no es limitaven a fer“només” de capellans.

El pas dels anys i els nous tempsporten canvis ,també ,en aquest col·-lectiu. L’envelliment i la falta de voca-cions comporta la lenta desaparició dela figura del rector de poble. Figura quepodia ser molt positiva si el qui l’ocupa-va era una persona oberta, respectuosaamb les idees de cadascú, fidel a les se-ves responsabilitats i no propens a vo-ler manar allà on no li corresponia.

He viscut, com a diputat i respon-sable del PSC a la Catalunya Centralnombrosos episodis de confrontacióentre el poder polític i el eclesiàstic enpetits pobles i el resultat era semprenegatiu per a tots.

Quan algun dels rectors creia quepodia barrejar actuacions i fer servir latrona per proclamar adhesions o críti-ques a decisions municipals, els pro-blemes estaven assegurats i les reper-cussions podien ser llargues i profun-des. Sobretot en els primers anys dedemocràcia en que el pes de l’Esglésiaera fort i potent.

En canvi, quan hi havia sintonia osimplement respecte mutu, els resultatseren esplèndids. Uns cuidaven de la ciu-tadania en general i altres dels feligresos . Itots plegats aconseguien millorar les con-dicions del poble en el seu conjunt.

Es aquest darrer exemple el que hade prevaler . El pas de molts rectorsper pobles ha estat clarament positiu.Pel que ha tingut d’impuls a polítiques(diguem-ne) actuacions socials, cultu-rals, recreatives , juvenils i lògicamenttambé religioses. Molts d’ells es con-vertien en dinamitzadors socio-cultu-rals-religiosos. Pobles ensopits ,esde-venien actius per obra i gràcia de cape-llans que primaven l’activitat polifacèti-ca a tancar-se a la rectoria i a l’església.

Aquest és l’aspecte que es troba afaltar quan desapareixen persones comles que encapçalen aquest escrit. Espot discrepar religiosament i no for-

Capellans actius

mar part de l’església catòlica, però calreconèixer les accions positives quemolts dels seus integrants han tinguten bona part del nostre territori.

I uns i altres tenim punts de conne-xió a raó de les nostres funcions. Enmoltes ocasions els alcaldes fem migde capellans en actuacions de cairepersonal, social i familiar. Cada vegadal’àmbit polític és més ampli i més com-plex. Molts dels temes que abans que-daven en l’estricte marc familiar, ensurten i ens arriben al despatx. També,ara ens toca vetllar per tot l’àmbit soci-al i assistencial.

Per això és important trobar aliats,més que competidors. Disposar d’uncapellà obert, actiu, respectuós amb lescompetències de cadascú ,suposa unexcel·lent suport a les necessitats decada poble.

Mai sobren braços per treballar, nicervells per pensar. Que plegats es pla-nifiquin accions conjuntes sobre joves,vells, col·lectius desvalguts, etc, supo-sa sumar esforços i multiplicar resul-tats. I en els pobles petits s’agraeix ar-ribar a aquests resultats.

Amb tot els nous temps estan do-nant pas a noves realitats i poc a poces van perdent aquestes figures popu-lars. El típic capellà, dipositari de tradi-cions i històries del poble, arrelat a laterra, coneixedor de tot el que hi pas-sa, protagonista de moltes de les fes-tes i celebracions està passant a la his-tòria, i dona pas a una altra realitat.

Potser és el moment de propiciarcanvis profunds en la estructura del’església sinó es vol que quedi com aobjecte testimonial en molts llocs. Al-tres religions s’estan plantejant el seufutur ,oberts a propostes que aquí en-cara son intocables, com la de la entra-da de dones al sacerdoci. Tard o d’ho-ra hi hauran d’entrar. En tot cas, aquestés un altre debat.

El que sí vull reconèixer ,és la posi-tiva empremta deixada per molts cape-llans, no solament en l’àmbit religióssinó en molts altres aspectes, en petitspobles que els han tingut com adinamitzadors multidireccionals. I elsdos desapareguts n’han estat exem-ples evidents.

Opinió Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Opinió Ramon Gualdo

50 456 - Divendres, 3-3-2006

Ara sí. Aquest és el lògic contrastd’idees i de punts de vista que poden,potser, ajudar els lectors a fer-se un crite-ri del què defensa cada partit, i de com hofa i per intentar arribar a on. Celebrem que,finalment, la veu oficial de CDC parli ennom de CiU del Solsonès i exposi el seucriteri sobre el tema del nou Estatut. Evi-dentment hi ha punts de vista distants,normals i naturals, entre nosaltres; fet queentra dins el lògic joc democràtic. Ara bé,la veritat, tot i saber que em puc fer pesat,hi ha algunes coses de l’article d’AntoniMárquez que no vull que passin de llargsense més ni menys, per si algú poguéspensar que callem perquè no sabem comcontestar-ho o perquè li donem la raó.

Primer. Diu que Zapatero va op-tar a negociar l’Estatut amb l’oposició altripartit enlloc de fer-ho amb els partitsque formen el Govern de la Generalitat.Això no cal dir-ho, tothom ho sap. I espregunta el president comarcal de CDC:per quina raó? De veritat no ho sap, se-nyor Márquez? Podria ser que fos perquèfer-s’ho amb CiU té més bona entrada aEspanya, tenint en compte que CiU jas’ho ha fet més d’una vegada amb el PP, iaixò dóna un perfil molt més moderat quepactar amb algú altre més radical? Fins fapoc aquest terme, radical, només l’em-prava el PP per referir-se a Esquerra, aratambé l’usa CiU. Com s’encomanen algu-nes coses, eh? De tota manera s’equivo-ca del tot. No era Zapatero qui havia depactar amb CiU, sinó els quatre partits quevam aprovar l’Estatut a Catalunya els quihauríem hagut, conjuntament, de negoci-ar-lo i pactar-lo amb Zapatero i el PSOE. Isi això no ha estat així, ha estat principal-ment per culpa seva, de CiU, que ha pre-ferit anar per lliure per tal de sobresortir,caient, alhora, en l’estratègia de Zapatero.Aquest insuficient pacte és més èxit del’habilitat del president espanyol que nopas astúcia d’en Mas.

Segon. Diu que ERC juga al “tot ores”. I, a què jugava CiU abans del 30 desetembre, quan només acceptava un Es-tatut de màxims per tal de poder-hi donarsuport? Què se n’ha fet d’aquell tremp?Què se n’ha fet d’aquella “radicalitat”?Qui és que ha passat del “tot” a confor-mar-se amb “molt menys” tancant pac-tes, unilateralment, a Madrid? Com pot

Discrepàncies i unitat

Opinió Xavier Jounou i Bajo. President de l’executiva d’ERC-Solsonès

tenir la gosadia de parlar de tot i de res?Tercer. Com pot un nacionalista

català, cosa que se suposa que ha de serun responsable de CiU, envejar pantomi-mes estatutàries com les del País Valen-cià (que no València, amic meu) oAndalusia comparant-ho amb el que con-vé i pertoca a Catalunya?

Quart. És clar que el PSC i IC-V, sihi estan d’acord, també són responsablesde l’acord Zapatero-Mas. El PSC cada diaafluixa més i torna a ser més PSOE; i Ini-ciativa va a remolc seu massa sovint.Però a CiU se li suposava més resistèn-cia per no haver hagut d’afluixar tant nitan aviat.

Cinquè. No és veritat, i per tant afir-mar-ho és mentir intencionadament i inte-ressada, que ERC estigués disposada a sig-nar un acord inferior al que ha arribat CiU.Això no s’ho creu ningú, ni vostès.

Sisè. Si aquest acord a que hanarribat Zapatero i Mas és tan bo i ens had’anar tan bé, com és que ara encara ensdiscutim per importants competències,com per exemple les de ports i aeroports?Com es pot tancar un acord del qual en-cara no s’han deixat definits temes tanimportants i cabdals? Quina força es pottenir per aconseguir-los si ja s’ha donatel sí? Què coi va pactar Mas ambZapatero?

Senyor Márquez, Esquerra no hadonat el govern a Pasqual, com despecti-vament l’anomena vostè. Esquerra vapactar un govern d’esquerres encapçalatpel president Pasqual Maragall. Sigui del

nostre grat o no, el president de la Gene-ralitat és el president del nostre país, icom a tal se l’ha de respectar. Aquest itots i sempre; i no només quan és del nos-tre color.

“De tota manera és lamentable queel nacionalisme no estigui unit”, reflexio-na el president comarcal de CDC. Qui hodiu que no ho està? El dissabte dia 18 defebrer, a Barcelona, n’estava. N’estava, imolt, quan democràticament, pacíficamenti a l’uníson cridàvem: “Som una nació”.Només cridàvem això. I ni vostès ni la JNCno hi éreu, perquè no hi vau voler ser.Tan de bo hi haguéssiu estat. Els diri-gents, perquè molts votants de CiU desegur que hi eren. Per tant, qui és quemarxa del sentiment nacionalista? Qui ésque anteposa l’interès i l’estratègia departit fins el punt de no poder fer costat auna munió de catalans i catalanes que,convocats per més de sis-centes entitatscíviques, només reivindicàvem això:“Som una nació!”? De quina unitat delsnacionalistes parla vostè en nom de CiU,senyor Márquez? De la de Convergènciaamb Unió, potser?

M’ha fet gràcia la repetida i recur-rent al·legoria: “Tornem a proclamar la re-pública novament?”. Interpreto que voldir la república independent catalana, no?Doncs miri, només depèn de CiU. Si vos-tès, enlloc d’acomodaticis nacionalistesmonàrquics antimanifestacions, fossinindependentistes al costat del sentimentnacional com nosaltres, potser fóremprous per a fer realitat aquest somni.

Divendres, 3 Sant Medir; sant Ermenter (o Emeteri) i sant Celdoni (o Celoni);santa Màrcia.

Dissabte, 4 Sant Casimir; sant Luci I; sants Nèstor, Eteri, Arcadi, Capitó.

Diumenge, 5 Mare de Déu d’Àfrica; sant Focas; sant Josep Joan de la Creu;santa Olívia; sant Luperc.

Dilluns, 6 Sant Oleguer. Sant Virgili; santa Coleta Boylet.

Dimarts, 7 Santa Perpètua i la seva serventa Felicitat. Sant Teòfil, bisbe.

Dimecres, 8 Sant Joan de Déu, patró dels malalts i dels bombers. Sant Veremon(Bermudo) d’Irache; santa Aurèlia de Niça.

Dijous, 9 Santa Francesca Romana. Sant Pacià. Sant Dagobert.

Els Sants de la setmana

51456 - Divendres, 3-3-2006

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

L'incipient broll d'immaterial del quart esglaó de lavida no té autoritat suficient per a vaticinar l'existènciai fonament del darrer estadi espiritual, sinó nomésper a pronosticar-lo a través de la primitiva deducciódel seu circumstancial coneixement

A Francesc Pujols

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

postalsalaire@hotmail.com

Si aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silencius suggereixus suggereixus suggereixus suggereixus suggereixalguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgeinteressant,interessant,interessant,interessant,interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la aenvieu-la aenvieu-la aenvieu-la aenvieu-la al ’adreçal ’adreçal ’adreçal ’adreçal ’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

Els joves que formem part de la JNC, com tants d’altresjoves de Catalunya, lluitem per a la plena sobirania de Catalunya.Perquè un dia puguem veure Catalunya parlant de tu a tu ambels altres pobles del món. Una Catalunya que pugui decidir entots els àmbits que l’afecten.

Estem plenament convençuts que Catalunya i la sevagent es pot defensar des de moltes posicions. L’exclusivitat,no la tenim ni la volem tenir. En canvi, sí que diem que laCatalunya que nosaltres somiem és diferent de la que somienalguns.

Nosaltres ens imaginem una Catalunya on la gent que hivisqui experimenti una forta autoestima pel que som com apoble. Aquests dies, en alguna gent, aquesta autoestima hapogut baixar per com s’han dut a terme les negociacions del’Estatut. Hem de pensar que en tota negociació que es faci a lavida, mai no s’aconsegueix el 100% de les teves aspiracions.Els negociadors de cada bàndol han de sortir contents i satis-fets del resultat de la negociació. Això és així. No hem d’enga-nyar la gent. Si no hem aconseguit tot el que desitjàvem, no voldir que siguem uns perdedors. Els països els construeixen lagent que treballa, i no la gent que a la mínima ja es desil·lusiona.Un país de gent que es creu perdedora és un país sense futur.Mitjançant aquest nou Estatut, Catalunya farà un salt impor-tant en l’autogovern i en el seu finançament, per a millorar lavida dels catalans.

Eduardo Punset en el seu últim llibre “El viaje a lafelicidad” esmenta que la felicitat està amagada a la salad’espera de la felicitat. Ell explica que perquè la gent se sentifeliç ha de tenir somnis, però que ha de trobar la felicitat enla recerca d’aquests somnis. Ell parla de tenir obsessionssuccessives. No hem d’esperar que només serem feliços eldia que Catalunya esdevingui lliure. En un país on, a la míni-

JNC

La Catalunya que volem

ma, la gent se senti fracassada, no hi haurà felicitat. Un dig-ne objectiu de la política.

Volem un país on hi predomini la cultura de l’esforç. Onla gent, sigui plenament responsable dels seus actes. No espe-rar que sempre sigui l’Administració qui li hagi de solucionarels problemes. La gent ha de tenir drets, però també ha de tenirdeures amb la societat.

Volem una Catalunya, on tota la gent que hi visqui pu-gui viure amb dignitat i amb plena llibertat. Tal i com va explicarl’Artur Mas a la conferència “La Catalunya que volem, laCatalunya que farem”, a Catalunya les persones han de tenir eldret a triar entre qui volen que els presti el servei públic. Entreaquests serveis podem citar: la sanitat, l’educació i l’assistèn-cia social. S’ha de tenir confiança amb la societat civil organit-zada. Pot esdevenir més eficaç i més eficient en prestar el serveipúblic. En aquests casos, l’Administració ha de controlar per-què aquest servei es presti amb uns estàndards mínims exigi-bles. Privatitzar no ha de ser dolent perquè sí. Aquesta tendèn-cia s’està implantant en països molt més desenvolupats que elnostre. Països, que no només volen mantenir l’Estat del benes-tar, sinó que el volen augmentar a un major nombre de gent. Encanvi, països europeus com França i Alemanya, molt impor-tants per la seva grandària, per mantenir l’Estat de benestarcontinuen aplicant polítiques desfasades. El creixement enaquestes economies és molt inferior a la dels països més des-envolupats del nord d´Europa.

Somiem una Catalunya, on la gent tingui els mateixosdrets i deures, independentment del sexe, religió i lloc on haginascut.

Si tu també vols viure en una Catalunya capdavanteraen tots els àmbits, i ets jove, vine a gaudir treballant, per aCatalunya i per a la seva gent, a la JNC.

52 456 - Divendres, 3-3-2006

Experiència a PirenaVivències Eva Caball

PIRENA, no sé si tothom n'ha sentita parlar i sap què és això de Pirena!

És una Cursa a la neu amb gossos,dividida en dues categories, amb trineus iamb esquís. Els participants s'anomenen:"múixer" i "skijörer" respectivament, i ca-dascun té el seu "handler", que es cuidadels gossos durant tota la Pirena. El tir delstrineus el poden formar de 6 a 12 gossos i eldels skijörings d'1 a 2. Els gossos són nòr-dics o creuats amb races de caça.

El gos guia, una femella normalment,és el que va davant del tir a la dreta, i obeeixles ordres del seu múixer, que li dóna lesinstruccions per seguir el recorregut, mit-jançant paraules del llenguatge esquimal.Els altres gossos del tir, tot formant un equip,segueixen el gos guia.

La cursa es realitza per etapes al llargdel Pirineu Aragonès, Francès, Andorrà iCatalà; durant 15 dies (del 21 de gener al 4de febrer, aquest any). Enguany n'ha estatla 16a. edició.

PIRENA està afiliada a la FederacióCatalana d'Esports d'Hivern. Hi ha partici-pants procedents de Catalunya, Espanya,Àustria, Suïssa, Txèquia, Alemanya, Itàlia,Eslovàquia, Noruega, Holanda, E.E.U.U,...Com tota cursa, està regida per unes regles,normes i exigències que determinen l'admis-sió o no dels participants, així com la sevadesqualificació o penalització al llarg de totala cursa. Cal tenir en vigència els papers ivacunacions de tots els gossos, es realit-zen controls de dopatge, cal respectar lasenyalització de la cursa i les hores de sor-tida, la relació de companyonia amb els al-tres participants, la neteja de l'entorn i de"l'stake-out"(lloc on s'estaca el tir de gos-sos en la preparació abans de la cursa i quanse'ls dóna menjar)... Cada dia, es realitza el"múixer-meeting", on a part d'informar-losde la programació previsible per la següentetapa, els múixers també poden expressarels seus punts de vista i reclamacions.

L'altra part del que és Pirena, l'Orga-

nització, està formada per més de 100 per-sones i vaig tenir l'oportunitat de formar-nepart!! per segon any; assignada dins delgrup de Control i també col·laborant ambels veterinaris. Dins l'Organització dirigidapel Director Pep Parés, hi ha els de Prospec-ció, els de Sortides, Arribades i Cronos, Jut-ges, Controls, Motoristes de neu, VIPS, TV,Vilatge, Veterinaris, metge i infermera, In-tendència i allotjament, Mecànics, estudi-ants de veterinària i d'Educació física... Cadagrup té una feina assignada, tot i que algu-nes tasques les realitzem entre tots.

Això és Pirena teòrica i vista de fora.Però un cop a dins, vaig poder veure i viureque és molt més que això!

És una experiència de més de 15 diesd'aventura, durant els quals el dia a dia és ala muntanya. Això comporta estar sotmès aun clima i orografia imprevisibles moltesvegades, i ens exigeix una capacitat de res-posta ràpida a qualsevol adversitat possi-ble, i sovint ens veiem obligats a actuar im-provisadament.

EL DIA A DIA A PIRENAA les 6h del matí ja ens sona el des-

pertador, l'alarma del telèfon mòbil (si és queles piles i bateries aguanten el fred!), el telè-fon de l'hotel o els lladrucs dels gossos...depèn d'on haguem passat la nit: en hotels,albergs, refugis, als cotxes, fent bivac (a l'ai-re lliure).

Ens allotgem als pobles que ens ve-nen de pas: Saragossa, Sabiñanigo, Salardú,Port-Ainé, Puigcerdà, Andorra i la Molina.

A 2/4 de 7h anem baixant a esmor-zar, tot donant-nos el primer "bon dia", quetot i sent amb cara de son, deixa intuir lesganes que tots tenim de compartir un noudia de Pirena. Seguidament agafem cotxes ifurgonetes i ens enfilem amunt, tot contem-plant amb la claror de la lluna el meravellóspaisatge de muntanya, arbres, neu ... es vafent clar i els primers rajos de sol il·luminenla muntanya que cada cop veiem més aprop.

Un cop arribem a dalt, havent pogut

sobrepassar els obstacles que s'interposenpel camí: posar cadenes, cotxes entregirats,esquivar algun pobre isard que intenta arri-bar al cau abans que s'acabi de fer clar, ne-tejar la neu d'algun petit allau que ha tallatel camí, perdent la visibilitat per la boira i laneu que cau o que el vent enlaira sobre elcotxe... ens toca muntar-ho tot per posar apunt l'etapa del dia.

Primer de tot, el que costa més! sor-tir del cotxe! apa!, abriga't amb les mil i unacapes, buf, gorro, uns guants sobre els al-tres... i a notar la fredor de matinada a dalt lamuntanya! on tot és neu. Malgrat el fred,tens una sensació agradable!, té el seu en-cant veure com se'n va la nit i arriba el diaentre les muntanyes.

Així, de seguida ens posem a treba-llar i el fred va disminuint.

Ja ho tenim tot muntat! iglú blau,iglú gris, banners, carpa de sopes, carpa deveterinaris, carpa del RACC, pòdium perl'entrega de premis, pancartes i inflables delsespònsors i patrocinadors (què faríem sen-se ells!)... Tot seguit, als que fem de control,ens agafen i ens distribueixen a diferentspunts del recorregut per on passarà la cur-sa, tot fent un passeig amb la moto de neu,més o menys agradable segons si et tocaanar al seient o al remolc, on no t'escapesde menjar la neu que et ve disparada a lacara! I allí et quedes, en un punt més omenys conflictiu fent de control, per 2 o3hores segons el que duri la cursa o els kmdel recorregut, mentre van passant: ara unparticipant, ara un motorista supervisor, araels de les càmares que sempre busquen desd'on aconseguir les millors imatges...

El dia que fa bon temps i el sol es-calfa, és un plaer fer de control, trobar-te almig de la muntanya, on tot el que veu lavista són arbres nevats i muntanyes, al-guns rierols i llacs glaçats o coberts de neu,...Si és una etapa nocturna i la foscor ja s'haapoderat de la muntanya, d'això, poca cosaveus! però llavors pots observar les estre-lles, i els ulls lluents dels gossos que s'acos-

53456 - Divendres, 3-3-2006

ten corrent tant com poden, escoltar la re-mor d'un rierol que baixa entre la neu, elsilenci de la nit...

La sensació relaxant de pau i quie-tud no es pot expressar amb paraules.

Ara bé, hi ha dies que fa mal temps iel sol queda tapat pels núvols o per la boira,o veus el sol un tros més enllà sense queacabi d'arribar on ets tu perquè t'ha tocat unpunt ombrívol, o les temperatures són tanbaixes que no et menges l'entrepà que t'handonat per esmorzar, ni goses treure la mà-

quina de fer fotos, ni el MP3 per escoltarmúsica... per evitar treure't els guants unsol instant o fa un vent que aixeca neu i noet deixa veure res ni portar el control de quiha passat i qui no, o neva o plou i en pocaestona quedes ben humit i xop, i no saps siaquesta nit tindràs l'oportunitat de poderassecar bé la teva roba, amb la qual cosa ettocarà posar-te-la humida altre cop l'ende-mà!

En fi, el dia en que el temps no acom-panya... et toca anar saltant i ballant senseparar! per impedir, que el fred t'entri al cos.

L'etapa pot transcórrer ambtranquil·litat, vas animant als participantsque passen sense cap problema i ells et sa-luden o... alguns no et diuen res. Ara, quetambé et pots trobar en situacions proble-màtiques, en les que hagis d'aguantar tri-neus perquè els múixers desenredin el tir,intentar parar algun trineu que veus que vesense control, (sense el múixer!) redirigir els

gossos que volen passar per on ets tu it'acaben tirant a terra!, fent-te càrrec d'al-gun gos que s'ha ferit o s'ha cansat massa iel múixer ha decidit deixar-te, intentar man-tenir els senyals de la pista que de tant entant els gossos en passar tiren a terra!, ano-tar un participant que veus que et ve ensentit contrari o et surt per entremig delsarbres! què fa aquest?!... Tot plegat, pot serdistret!

En acabar-se la cursa; els motoris-tes et recullen altre cop i mentre comentesamb els companys les anècdotes i històriesque han passat al teu punt de control, hoanem desmuntant tot o a escoltar l'entregade premis o a dinar... depèn del que s'hagide fer després. Ens pot tocar dinar a la cafe-teria, o fent un picnic dins del cotxe, mentrecomencem a fer quilòmetres per arribar allloc on fer l'etapa l'endemà o al mateix dia ala tarda, dinar de càtering al mateix lloc, totgaudint del solet o intentant refugiar-te dinsl'iglú blau del vent que bufa...

I d'una manera o altra, arribes al ves-pre, i a la nit! Et sents bé i satisfet, d'haver

viscut un dia com aquest. Agraeixes poderarribar a l'allotjament, dutxar-te amb aiguacalenta, alleugerir-te de tanta roba que por-tes, sopar tranquil·lament... I ens agrupemtots davant la televisió per veure el petitreportatge de Pirena que donen cada diapel Canal 33, riem i ens emocionem en veu-re'ns els uns als altres per allí! Quina grà-cia!!!

Però no sempre és possible! els diesque ens toca dormir amb sac, a la neu o algaratge d'un refugi, on si hi ha aigua és fre-da, hem de sopar a les baixes temperaturesde l'aire lliure ...doncs ..., doncs aquests dies... passes igualment!

I si encara tens ganes d'aprofitar mésel dia, decideixes "sortir de festa", i acabesgaudint fins la matinada, parlant i ballantamb els companys.

I llavors et truquen els de casa, al-guns amics... i els expliques com ha anat eldia, el temps que ha fet, les aventures quehem tingut i les anècdotes que t'han pas-sat. I et recorden que tens Família, una casai un poble on vius, una colla d'amics, com-panys... gent que t'espera a l'altra banda dePirena!, que es recorden de tu i ja tenenganes que tornis, tot i que a tu, això de tor-nar... tampoc no et vingui tan d'aquí!

Són 15 dies de convivència ambgent diferent, enriquint la teva personalitat,compartint experiències les 24 hores del dia,i es crea un vincle d'amistat que no et deixaindiferent. HI HA UN ABANS I UN DES-PRÉS DE PIRENA!

54 456 - Divendres, 3-3-2006

2a. Categoria Territorial, Grup 7 - 26/2/ 2006

CF Solsona, 4CE Monistrolenca, 3

CF Solsona: Alsina, Jiménez, Alcázar, Obiols, Mas, Alarcón, Sabata, Jaray, Pavón,Cardona i Tripiana. També: Llosada, Ribera, Viladrich, Pérez, Valverde i Orrit.

Gols: Min. 25, (1-0) Tripiana. Min. 32, (1-1) Tripiana. Min. 50 (2-1). Min. 58, (3-1)Pavon. Min. 65 (3-2). Min. 73 (4-2) Alarcón. Min. 78 (4-3).

Pluja de golsDiumenge passat al Municipal de Solsona, en un ambi-

ent d’allò més carnavalesc, l’equip amateur del CF Solsona vapoder vèncer un combatiu Monistrolenca, que va vendre carala seva pell.

Els visitant es van fer amb les regnes del partit des d’unbon principi, fruit d’això varen obtenir les primeres ocasions degol. Mica en mica, el Solsona es va aposentar al camp i Tripianava materialitzar en gol dues jugades dels locals que donavenun cert avantatge de cara al segon temps.

A l’inici del segon temps, un Solsona cansat va abaixarel ritme de joc i els visitants es van apropar al marcador. Aquestperíode es va caracteritzar per un estira i arronsa entre els dosequips i, els atacants s’imposaven a les defenses. Els localsvan poder defensar el marge obtingut a la primera part i vanpoder finalitzar el partit aconseguint els 3 punts en joc, que fanque els locals es consolidin a la sisena posició de la taulaclassificatòria.

C.F. Solsona Juvenil 1a. DivisióC.F. Solsona 0 - U.E. Rubí 3JugadorsJugadorsJugadorsJugadorsJugadors: Juanjo, Raül, Xavi, Chus (Lluís), Kike (Ricard), Robert (Àitor), Jordi(Miquel), Eli, Sabata (Albert), Hazel (Pep), Ernest.

Segona desfeta al municipal del juvenil del Solsona,en el que portem de temporada. El partit, molt marcat per lesdates en que estem, es va caracteritzar pel “vull però nopuc” per part dels jugadors locals, enfront d’un Rubí, se-gon a la classificació, que va fer el mínim per guanyar unpartit, ja que va xutar quatre vegades contra la porteriadefensada per Juanjo i va fer tres gols. Aquest és tot elbagatge ofensiu del Rubí, que va tenir la sort de trobar-seun Solsona físicament esgotat.

El Rubí es va avançar en el tercer minut de joc enuna despistada de la defensa local. És tot el que va fer a laprimera part. El Solsona, per la seva part, ho intentava, peròsense encert; tot i així va gaudir d’alguna bona ocasió degol per empatar el partit.

A la segona part, el mateix guió que a la primera: elSolsona ho intentava sense encert ni sort i el Rubí, per laseva part, en un còrner ficava el segon de servei directe decòrner. Els solsonins, amb la poca gasolina que els queda-va, ho van continuar intentant, però va ser el Rubí, amb elSolsona abocat a l’atac, en el temps afegit, qui tornava amarcar, i s’emportava tres punts en un partit on el Carnavales va notar massa a les files locals.

La setmana que ve els solsonins van al camp delJabac, l’altre equip que ha sigut capaç de derrotar els sol-sonins a casa, en un partit dificilíssim, per dues causes:L’equip adversari i la possible ressaca post-Carnaval.

Benjamins

C.E. Súria,1 - C.F. Solsona, 5Alineació:Alineació:Alineació:Alineació:Alineació: Carles, Àlbert, Nil, Xavier, Marcel, Víctor, Joel, Marc, Kevin, Àlex, Lleir iÓscar . Entrenadors: Entrenadors: Entrenadors: Entrenadors: Entrenadors: Josep M. Moreno i Jordi Sánchez. Delegat:Delegat:Delegat:Delegat:Delegat: Jaume SánchezGols: Gols: Gols: Gols: Gols: Joel (2), Xavi, Marcel i Óscar

Efectivament feia moltes jornades en que el Solsonaencaixava gols als primers minuts, els jugadors semblava quesortien adormits i a Súria es va veure un equip despert des delsinicis, sempre alerta. El Jordi va fer sortir tots els jugadors i s’hade felicitar tot l’equip ja que, fes la combinació que fes, el resul-tat sempre era positiu: un equip pendent a l’hora de defensar itambé coordinat en l’atac. Es va aconseguir una victòria da-vant el Súria després de tres derrotes en els dos partits previsa la lliga i en el que es va jugar a la primera fase.

El Joel ja va aconseguir encetar el marcador al minut 7en jugada personal. Pocs minuts després el Solsona va teniruna ocasió clara quan, en un còrner llançat pel Joel, el Nil es vaquedar sol davant el porter i no va saber resoldre correctament.La pressió que exercien els jugadors del Solsona va donar re-sultat quan al minut 16 es va robar una pilota al mig de camp i elXavi va aconseguir el 2 a 0 . Gairebé en acabar la primera part elJoel va fer un fort xut des de fora l’àrea i va aconseguir el tercer.

Una bona jugada realitzada pel Súria, aproximadament

al minut 7 de la segona part, va fer que pugés al marcador elprimer gol local. El Súria va seguir atacant i gràcies a les atura-des del Marc es va aconseguir mantenir la diferència de gols.Just en el moment en que el Solsona estava més ofegat a nivelldefensiu, un bon contraatac va permetre al Marcel fer un bonicgol, el quart. Aquest gol va ser un revulsiu i el Solsona va tornar adominar el partit, finalment en una jugada dins l’àrea del Súrial’Óscar va fer el cinquè, tot donant el suficient impuls a la pilotacom per aconseguir que entrés lentament a la porteria.

Bon partit i l’enhorabona a tots els jugadors per lesmillores en el seu joc, tant individual com col·lectiu.

55456 - Divendres, 3-3-2006

Els alevins del Solsona van jugar el diumenge al matícontra el Cardona i - tot i guanyar - van oferir un joc moltpobre, ja que semblava que tinguessin el cap al Carnaval, ino pas sobre el terreny de joc. El Solsona va jugar moltdesconcentrat i no va obrir línies. És per això que el joc vaser poc fluid i poc vistós. En una jugada pel mig, l’AlbertBajona va fer una gran passada al Robert Tripiana i aquestva batre el porter. Fou així que pujà l’1 a 0 al marcador.

Després del descans, el Solsona va continuar jugantde la mateixa manera, i va ser en un rebot dins l’àrea que elMohamed Hida va poder fer pujar el segons gol. Tot seguit,va ser el Cardona que va marcar i així va posar la por al cosals locals. Els visitants buscaven l’empat desesperadament

26-02-2006C.F. Solsona 3 –Cardona 1

Alineació: Aleix Colell, Aleix Ribera, José Luis Barbero, Joan Vendrell, Mohamed Hida, Arnau Múrcia, Albert Bajona, David Alconchel; Guillem Barcons, Marc Martínez FerranContreras, Eric Testagorda, Jaime Colillas, Manel Gangolells, Robert Tripiana. Entrenador: Sergi Alcázar

i, en una jugada d’atac haurien pogut marca, però el MarcMartínez va treure la pilota de sota els pals, tot evitant quepassés el pitjor.

El Solsona va reaccionar, i en una jugada ràpida vacentrar la pilota dins l’àrea, el Robert la va desviar amb elcap i a l’Arnau Múrcia només li va caldre passar el peu perfer pujar el 3 a 1 definitiu.

Encara quedava temps per fer un quart gol, però vaser anul·lat, ja que l’Aleix Ribera es trobava fora de joc.

Aquesta setmana volem felicitar el Mohamed Hidaper la seva disciplina dins el terreny de joc i per desplegarsempre un gran joc defensiu.

Ànims, nois, i sort pel proper partit!

C.F. Solsona

Torneig de futbol benjamíEl passat dia 18 de febrer es van reunir al camp d’esports d’Oliana

els equips de la categoria “Benjamins”: Pau Claris, Albert Vives i La Salle;tots ells de La Seu d’Urgell; també hi va participar el Sant Jordi d’Oliana.A les grades hi havia uns espectadors d’excepció, els quals no es perdi-en cap jugada; eren els pares dels petits esportistes. Qui sap si algundels pares ja veia un petit Ronaldinho en el seu fill o un Puyol... Demoment deixem que facin esport els joves jugadors. No oblidem tambéfer menció de l’Antonio Ordóñez, com a persona que fa possible, amb elseu interès, que aquests petits aprenguin els primers passos d’aquestesport que mou masses.

Futbol Oliana Marcel Ribera - Fotografies: Arxiu Marcel Ribera

Pau Claris

Albert Vives

La Salle.Sant Jordi.

56 456 - Divendres, 3-3-2006

Alevins 1a. divisió / 25-02-2006C.F. Santpedor, 1 - C.E. Arrels, 3

Alineació: Xavier Llordella, Ramón Coll, Bernat Moreno, Èric Comellas, Raül Alcàzar, MarcBalletbó, Jordi Ollé, Èric Pascual, Ferran Xandri, Nourddin, Josep Armengol, Pau Vilar,Axel Novelles, Ivan Martinez, Jordi Marquez, Èric Bautista, Guillem Sala.Gols : Ferran Xandri 1, Èric Pascual 1, Nourddin 1.

C.E.Arrels

Alevins 1a divisió / 11-02-2006C.F. La Salle, 0 - C.E. Arrels, 1

Alineació: Xavier Llordella, Nil Bordetas, Bernat Moreno, Èric Comellas, RaülAlcàzar, Marc Balletbó, Nourddin, Èric Pascual, Èric Bautista, Jordi Ollé, FerranXandri,Guillem Sala, Guillem Vilà, Pau Vilar, Ivan Martinez, Jordi Vilà, Jordi Marquez,AxelNovelles. - Gol: Guillem Vilà 1.

Els primers minuts van ser mar-cats per l’apatia de l’equip visitant, quesemblava que estés adormit. D’aquestamanera, l’equip local va dominar el joc.I va marcar el gol al cap de 5 minuts;Arrel d’aquest gol, l’equip visitant vacomençar a prendre la iniciativa i al capde dos minuts marcà l’empat i començàa crear nombroses ocasions de gol. Afalta de dos minuts per acabar la prime-ra part arribà el segon gol de l’Arrels.

Acabant la primera part amb elresultat d’1-2.

A la segona part l’equip local esllançà a l’atac. Però l’Arrels, jugant alcontraatac creava molt perill i jugavaamb molta força. A mitja segona partarribà el tercer gol de l’Arrels, que vasentenciar el partit. Arribant a la fi delpartit amb el resultat d’1-3.

Partit marcat per la gran superi-oritat de l’equip visitant. Dominant to-talment el partit.

Durant aquesta primera part vahaber-hi més de set ocasions clares degol i sense aprofitar-ne cap a causa de lamala punteria dels davanters i l’excés deconfiança, va fer que no es produís capgol durant aquesta primera part. Just enla represa de la segona part vingué elgol de l’Arrels i, d’aquesta manera,aconseguiren dominar la resta del par-tit. Sense que l’equip visitant tinguescap opció per marcar gol .Dedicant-sea perdre pilotes per parar el transcursdel partit I continuant amb grans falla-des de gols per part de l’equip local.Arribant a la fi del partit amb el resultatde 0-1. Esperem que la sort en marcargols de l’equip canviï en els pròximspartits.

Xavier Llordella

Jordi Ollé

Raül Alcàzar

Axel Novelles

Gols, joc, emoció, ...però tot sota control. Bon par-tit, el que va poder gaudir la parròquia habitual dels mésmenuts de l’Arrels. Deixant de banda els primers minutsque van ser de tempteig, de seguida els nostres van volerdeixar clar que de jugar a futbol en saben una estonallarga i ho van aconseguir avançant-se al marcador, avan-tatge que els rivals només van poder empatar a pocs mi-nuts del final i quan tot semblava que l’empat seria elresultat final: Una bona jugada, trenada des del mig delcamp pel Marc Casaldàliga, el Toni Moreno i el ManelEstany, finalitzà amb un darrer gol que deixà el marcadorfinal de 6 a 5.

Potser ens farem pesats, però és que cada setmanaque passa els nens ens van sorprenent. El Lluís Villarócontinua impressionant i, per a posar-hi més emoció, javol que els nostres defenses treguin la pilota des del dar-

rere jugant-la per terra. I la veritat és que el Lluís, l’AlbertPijuan i el Marc Pujol ho fan prou bé. Al mig del camp, elGuillermo, amb el Manel i el Marc Casaldàliga, cada jor-nada que passa s’entenen més bé, juguen i pressionensense perdre les posicions. Tots tres van mullar, per par-tida doble ( el Manel i el Guillermo i el Marc Casaldàliga ),després de robar una pilota al mig del camp i de fort xut desde fora de l’àrea. El Pere continua amb la seva funció depulmó de l’equip i, al davant, el Toni lluitant i obrint espaisperquè els del mig del camp i fins i tot els laterals puguinatacar. D’aquesta manera, pujant des del lateral, és com elLluís Pijuan, amb potència, es va endur tothom qui es vaposar al davant, i va aconseguir el seu primer gol oficial.

En resum, treballada i merescuda victòria dels nos-tres, que - si no hagués estat per alguns lapsus en mo-ments determinats del partit - hauria estat més àmplia.

Pre-benjamins - dissabte 25-febrer-2006C.E. Arrels “B”, 6 -C.F. Artés “B”, 5

CE Arrels “B”: Lluis Villaró., Marc Casaldàliga. (1), Albert Pijuan, Lluís Pijuan (1), Pere Vilaginés, Manel Estany (2), Guillermo Morales (2), Marc Pujol, Toni Moreno.

Partit controlat

57456 - Divendres, 3-3-2006

Prebenjamins ArrelsC.E. Arrels 7Col.legi La Salle 1Alineació: Arrels: Torra (1), Pallaruelo, Duro, Rodríguez, Estany (1), Pujol (3),Moreno (2), Castillo i Serra.

Partit jugat al camp d’Arrels. El partit va començara les 10 del matí, puntualment. Van començar molt forts,perquè al primer quart ja portàvem 3 gols d’avantatge. Elsd’Arrels sortien amb força i els de La Salle no podien trian-gular. A partir de la segona part els jugadors locals vanintentar mantenir l’avantatge. Els visitants intentaren ambalgunes jugades remuntar, però la defensa o bé el porterno deixaven lloc. Només van marcar 1 gol de jugada. Latercera part fou molt pobre quant a joc local, moment enque La Salle va marcar l’únic gol que marcaria al porterlocal. A partir d’aquí l’Arrels dominà el partit. La quartapart va ser un festival dels davanters solsonins, que envan marcar 3 més i van deixar el partit més que sentenciat.

Cal destacar la bona actuació del porter Eduard i labona actuació de Miquel Pujol amb 3 gols i Lleïr Moreno,amb 2.La propera setmana es juga a Sant Pau a les 10 del matí.

Prebenjamins - Futbol 7Navarcles, 3 – Arrels “A” 6Arrels: Daniel Soria, Albert Rodríguez, Ferran Moreno, Aitor Colell, Juli Pallarès,Marcel Xandri, Marc González i Laia García. Gols: Marcel (5), Juli (1)

Molt bon partit, el disputat per l’Arrels al campdel Navarcles. El porter, Daniel, va estar impecable i vadonar molta seguretat a tot l’equip. La defensa, benliderada pel Ferran i amb molt bona tasca de l’Aitor,l’Albert i la Laia, va estar ordenada en tot moment. Al migdel camp va destacar el bon treball del Juli, que va marcarel seu primer gol, i el Marcel, que va marcar la diferènciaamb la seva força, visió i els seus 5 gols. Al davant, elMarc no va parar de córrer i lluitar en tot el partit. Al’última part el cansament va passar factura i el Navarclesva retallar la diferència d’1 a 6 fins al 3 a 6 definitiu.

Enhorabona a tots els jugadors pel seu treball, elseu esforç i les seves ganes.

C.E.Arrels

Prebenjamins - Futbol 7Arrels “A” 5 – Artès 7Arrels: Daniel Soria, Albert Rodríguez, Ferran Moreno, Aitor Colell, Juli Pallarès, MarcelXandri, Manel Vila, Marc González i Laia García. Gols: Manel V. (3), Marcel (2)

Es va intentar però no va poder ser. L’equip de l’Ar-rels va sortir una mica adormit, però lluitant va saber donarla volta al marcador. Al final, la victòria va ser per l’equipvisitant, el qual es va saber aprofitar dels xuts forts i altsdels seus jugadors.

Benjamins futbol 7 2a. divisió grup 3CE Arrels:2 - CE Berga: 7

CE Arrels: Lluí , Sergi, Ivaylo, Natàlia, Albert, Àlex, Ivan, Gerard, Claustre,Roger i GuillemGols: Natàlia i Roger

No va poder serEl benjamins de l’Arrels van tornar a perdre el

seu partit d’aquest cap de setmana.El partit va ser de domini visitant en tot mo-

ment, amb estonetes de bon joc dels de Solsona, peròno van saber aprofitar les seves ocasions

Els jugadors solsonins, tot fer un partit accep-table, no acaben de trobar el camí del triomf, però elque sí es veu és l’evolució en el seu joc dia a dia.

Aquest cap de setmana jugaran a Manresa da-vant la Pirinaica.

Puig-Reig B 4,C.E. Sant Llorenç 0

Un Sant LLorenç amb nomésdos recanvis no va poder ferfront al Puig- Reig, que vaobtenir una contundent victòria

El partit va començar amb mal peu: la lesió delTorreta va deixar la defensa tocada i els locals van obtenirel primer gol de falta directa. Amb aquest 1 a 0 s’arribariaal descans. A la segona meitat, la inferioritat en el nombrede jugadors suplents va passar factura al Sant Llorenç i elPuig Reig va saber-se aprofitar de la situació marcant 3gols més, l’últim a conseqüència d’un penal comès perBaraut.

Vall de Lord Dolors Pujols

Als aficionats a l’slot!Avui divendres a les 22h

tornem a trobar-nos al local del’Scalèxtric per fer córrer els cotxes.

No us ho perdeu!

Scalextric Solsonès Modelisme

58 456 - Divendres, 3-3-2006

C.B. Solsona

Mini masculí nivell CC.B.Solsona 62Bàsket Cardona 11Parcials: 10-4 24-9 42-9 / 50-11 62-11 (tancament d’acta 5è període)Christian 6, Eduard 6, Lluís 6, Agustí 16, Pau 4, Quirze 2, Francesc 10, Gerard 4, Jan,Roger 2, Nil 2 i Bernat 4.

Partit de rivalitat amb moltadesigualtat

Els dos primers períodes del partit han estat els únicson l’equip del Bages ha pogut arribar amb certa facilitat a lacistella solsonina degut a una certa relaxació de sortida del’equip taronja-negre, que veia guanyat el partit abans de co-mençar-lo. Tot i això, i degut a la diferència de nivell tècnicd’ambdós equips, quan l’equip solsoní ha jugat concentrats’ha acabat el partit. Tanmateix, no s’ha intentat acorralar elrival.

Volem recalcar que la concentració no s’ha de perdre encap moment del partit, encara que el rival no sigui del nostrenivell.

Carnaval, Sort i victòriaL’Elefant va aconseguir, el passat diumenge 26, laprimera victòria en el Campionat de Catalunyad’Equips.

El passat diumenge 26, l’equip del Club d’Escacs Ele-fant va rebre a casa el Sort, en la 4a. ronda del Campionat deCatalunya d’Equips.

L’equip contundent, cuer de la classificació sense cappunt, era un rival directe en la lluita per la salvació, i els solso-nins, una mica adormits, tot s’ha de dir, van lluitar per la victòriades del primer moment. L’esforç va ser recompensat finalmentamb un bo i necessari triomf. Per ordre de forces: Massana (0),Rosés (+), Anton (+), Tordesillas (1), Blanch (0), Bajona (1),Simal (1), quedant el resultat 5 a 3.

El factor que ens havia privat de triomfs les primeresrondes- el nombre de jugadors- , va obrar aquest cop a favornostre, ja que el Sort només va presentar 6 jugadors, un menysque l’Elefant. Com a conseqüència, el matx començava ja ambun 2 a 1 en el marcador.

El primer a perdre va ser, però, de l’Elefant; Blanch vaentrar en un final amb un peó de menys després d’una llargalluita, i al final va haver de tombar el rei davant el seu jovecontrincant. El marcador se situava 2 a 2 i les coses es compli-caven per l’Elefant. Simal, però, va guanyar, seguit dels triomfsde Bajona i de Tordesillas. El matx ja estava, doncs, sentenciat,i la derrota de Massana (que no va poder complicar la posiciódavant un rival al qual només restaven 23 segons per superar elcontrol de temps) no va tenir cap conseqüència per a l’equip.

Cal felicitar tot l’equip per la treballada victòria, i enespecial a Tordesillas, que està fent un molt bon campionat (2,5de 3). No es mereixen menys els últims taulers, que van poderdemostrar el seu nivell contra jugadors de la seva talla. I ànimsals que no van tenir tanta sort, que perdent se n’aprèn.

El pròxim diumenge l’Elefant ha d’anar a Andorra, onesperem que continuï la ratxa.

Els resultats dels altres equips van ser:Juneda- Andorra C 8-0Balaguer B- Torà 3,5-4,5La Seu- Bellpuig A No disponibleLleida C Descansa

La classificació, després de quatre jornades, queda:

Club d’escacs l’Elefant Campionat de Catalunya per Equips

Nota: El resultat del matx Sort- Juneda, del qual la setmana passadano vam poder disposar, va acabar amb la victòria de l’equip visitant.

C. Castell, 8Tel. 973 48 00 78 - Solsona

59456 - Divendres, 3-3-2006

Aquest cap desetmana,bàsquet a dojo

Un munt de partits del C.B.Solsona per als amics de l’esport de la cistella: 13 encontres (7a casa i 6 desplaçaments). A destacar que hi haurà dos equips– l’infantil “A” masculí i el júnior femení – que tindran sessiódoble, amb motiu de la recuperació de partits ajornats, i els hitocarà jugar dissabte i diumenge a la tarda.

Calendari dels partits de bàsquet al pavelló municipal:

Nota de societatEl proper diumenge 12 de març hi ha l’expedició del C.B.

Solsona al Nou Congost, convidats pel Ricoh Manresa, a pre-senciar el partit de la lliga ACB contra el C.B. Granada.

Infantil femení nivell B-2A.E. Sallent 33C.B. Solsona 62Parcials:Parcials:Parcials:Parcials:Parcials: 7-4 13-12 23-24 / 27-31 27-4833-62Jugadores:Jugadores:Jugadores:Jugadores:Jugadores: Cris 14, Laura 4, Andrea 2, Ari9, Miriam 15, Clara, Laia G., Laia V. 11 (1triple), Carme 7

Ja en portem tresAquest passat dissabte de

Carnaval, animades després de dues victòries consecutives,les noies de l’equip infantil del CB Solsona vam anar a jugar aCabrianes contra el Sallent. D’entrada ens va costar una micaagafar el ritme del partit, potser pel fred que feia a la pista operquè coneixíem el rival (i l’última vegada que ens hi havíemenfrontat ho havíem passat força malament), però no vam bai-xar la guàrdia en cap moment i no vam deixar que se’ns esca-pessin en el marcador.

A partir de la mitja part, on vam arribar amb un marcadormolt igualat, vam començar a defensar amb agressivitat al migdel camp, tallant un munt de pilotes i fent cistelles fàcils alcontraatac. Alhora, vam començar a trenar jugades, fent moureamb velocitat la pilota i buscant el tall, com sempre ens diuenque hem de fer. Vam trencar el partit, i tot va sortir rodó, teníemel joc i la sort de cara, i sobretot, estàvem molt concentrades, ini l’àrbitre, ni el joc brut del rival no ens podrien parar.

La segona part va ser nostra en tot moment, i l’equip deSallent va veure, impotent, com ens endúiem el partit amb gransuperioritat i jugant d’allò més bé. Vam tornar a casa amb lasatisfacció d’una nova victòria (i ja en portem tres), i sobretotconscients de la millora del nostre joc. Ara només cal continuaramb aquest ritme, sabent que si juguem com ho hem fet enaquesta segona part, podrem plantar cara a la majoria d’equipsd’aquesta segona fase. Enhorabona noies!!

Davant d’un equip molt lluitador i la ressacacarnavalera; el STOBF pateix de valent per aconseguir su-mar una altra victòria. El primer període ha sigut ple d’im-precisions, jugades ràpides però poc efectives i una defen-sa discreta.

En el segon, l’atac ha millorat una miqueta però ladefensa ha empitjorat. A més a més, les jugadores delCerdanyola han dominat el rebot a plaer. S’ha arribat a la

Infantil-FemeníGRW Femení Cerdanyola 51 - Solsona/Torelló B.F. 72

Berta Codina 14, Elena Sierra 4, Irene Palou, Carla Carbonell 11, Anna Sepúlveda 2, Marta Cintas 12, Anna Estany 8, Paula Vilaginés 9, Cristina Bubé 12.Parcials: Parcials: Parcials: Parcials: Parcials: 8-14 / 30-33 / 39-55 / 51-72.

Partit discret, però seguim sumant

mitja part amb un marcador molt ajustat.A la represa les visitants han fet pressió en defen-

sa, tot aconseguint per primera vegada durant el partitrecuperar pilotes i obrir escletxa al marcador; també hihagut més paciència en atac, bellugant ràpid la pilota ibuscant bones opcions de tir. Al final, la victòria ha estatclara, malgrat el joc molt discret i irregular de la majoria dejugadores.

C.B. Solsona

60 456 - Divendres, 3-3-2006

P.B. Solsona Meroil

JORNADA 20

Montseny CEAE - sant Andreu F.S. ......................................... 4 - 2

Proartesa Sant Sadurní - Gimnàstic de Tarragona ................. 2 - 1

AE Sant Feliu FS - Vila-seca FS ............................................. 4 - 4

Esparreguera CFS - Sant Julià CE .......................................... 4 - 4

PB Castelldefels - L'Ametlla de Merola ................................. 4 - 4

CFS Cristec Balaguer - PB Solsona Meroil ............................. 9 - 5

Corbera Tecnomallas CF - Pallejà FS ..................................... 9 - 3

Casa Alcalà - Sicoris Loanca .................................................. 2 - 4

Cristec Balaguer: 9P.B. Solsona Meroil: 5Cristec Balaguer: Marcos, Duran, Díaz, Cortes, Jaume, Guirao, García, Torne, Bonet i OrtizP.B. Solsona Meroil: Albert, Obiols, Santacana, Sito, Pere Jordi, Lleïr, Carles, Erola i JoanÁrbitres: Muria i FolchGols: 1a. part: 0-1 min.4 Santacana,1-1 min.6 Jaume, 2-1min.6 Jaume, 3-1min.15Díaz, 4-1 min.16 pròpia porta, 5-1 min.17 Torne, 5-2 min.17 Erola2a. part: 6-2 min. 22 Cortes, 6-3 min.26 Santacana, 7-3 min.30 Díaz, 7-4 min.34 Sito,8-4 min.36 Cortes, 9-4 min.38 Cortes, 9-5 min.39 Carles

Temps de CarnavalLa penya va tornar de Balaguer amb una derrota. Però,

tot i la diferència de quatre gols al marcador, el partit no va serper aquest resultat.

Al minut 4 l’equip solsoní s’avançava amb un gol delXavi Santacana, cosa que semblava un bon començament. Peròla reacció local no va fer-se esperar i en dos minuts ja haviendonat la volta al partit. Els de Solsona van intentar continuarjugant amb criteri, però les imprecisions en les passades feienque perdessin la pilota amb massa facilitat. Això, els de la No-guera, ho van aprofitar per allunyar-se al marcador amb un 5 a2 en arribar al descans. Després de reposar forces, van tornar asortir a jugar, tot intentant assegurar en defensa i sortir a lacontra, però l’equip local va tornar a marcar de seguida.

Els de MEROIL van retallar el marcador fins al 7 a 4 afalta de sis minuts per acabar el partit, però la reacció local vaser la de fer dos gols més en poc temps i així sentenciava elpartit. Encara a l’últim moment els de Solsona van ser capaçosde fer el cinquè gol.

A la primera part van sortir a fer pressió a dalt de tot,sabent que si ens sortia malament ens n’enduríem un sac. Però,els d’Abrera van sortir una mica adormits o confiats i al minut10 de la primera part ja guanyaven per 2 a 0. A partir d’aquí ellses van posar les piles i van treure l’orgull i força per capgirar elmarcador però no va poder ser, ja que aquesta setmana els deMEROIL van estar més encertats de cara a porteria. No obstantaixò, cada vegada que ampliaven el marcador de dos gols, elsvisitants, ràpidament, ens retallaven la diferència.

A la primera part es va veure joc molt dur i el seu entre-nador va tenir el gest de demanar un temps mort i demanadisculpes per l’actitud violenta d’alguns dels seus jugadors.Cal remarcar que nosaltres no vam arribar en cap moment a les5 faltes per part, ells sí que hi van arribar. Però el problema noera el nombre de faltes sinó la contundència, i el fet que clara-ment anessin a buscar el jugador sense intenció de jugar lapilota. Al final de la primera part el resultat era de 4 a 2.

La segona part va ser més del mateix: ells retallavendistàncies i nosaltres tornàvem a ampliar diferències. Joc moltdur: el partit va estar parat uns 15 minuts aproximadament quan

Resumint, un partit en que els efectes del Carnaval vandeixar-se notar.

Aquest cap de setmana es podrà veure un bon partit defutbol sala al pavelló municipal, ja que ens visitarà l’equip queencapçala la classificació: el CORBERA. Serà a les set de la tarda.US HI ESPEREM A TOTS!!!!!

Juvenil 2a. divisió B grup 4PB solsona Meroil, 6-PB Abrera, 4

PB Solsona: PB Solsona: PB Solsona: PB Solsona: PB Solsona: Ivan, Serena, Quim, Dani, Montra, Pau i Josep Miquel - Gols - Gols - Gols - Gols - Gols: Serena 1, Quim 1, Dani 1, Josep Miquel 2, Pau 1

Victòria davant el líderl’àrbitre va expulsar el seu capità; aquest es va negar a abando-nar la pista i per consegüent l’àrbitre va seguir xiulant.

Un cop van convèncer el jugador per anar als vestidors,més enrenou, perquè va decidir encarar-se amb el públic local.

Posteriorment va continuar el joc dur. Els dos entrena-dors varen demanar els nostres respectius temps morts percalmar ànims i substituir aquell jugador que provocava alguninici de picabaralla, fins el punt que el seu entrenador se’n vacansar i va decidir abandonar la pista, va demanar perdó al’entrenador del Solsona i al públic per l’actitud dels seus juga-dors i va al·legar que ell no es volia fer responsable de lesaccions dels seus jugadors.

Finalment, el partit es va acabar amb el resultat de 6 a 4,sense incidents greus i amb tres patrulles dels mossos d’es-quadra. Total, lamentable. La setmana vinent visitem la difícilpista de l’Olesa, partit molt complicat ja que ells estan moltforts a casa i nosaltres molt malament en els desplaçaments.

Des d’aquí, la penya vol agrair l’actitud de l’entrenadorde la PB Abrera, ja que de ben segur que actituds com la sevaservirien per acabar amb la violència dels terrenys de joc.

61456 - Divendres, 3-3-2006

El passat dia 19 de febrer de 2006 va tenir lloc al Pavelló Onze de Setembre de la ciutatde Lleida, la Primera Volta d’Iniciació dels Certificats B i A. Del Solsona Patí Club, hi vanparticipar dues patinadores: Jèssica Hernández, en el certificat B, i Júlia Mascaró, en elcertificat A. Al matí, es va desenvolupar la competició del certificat B. Jèssica Hernández vaexecutar un programa curt amb molt pocs errors tècnics, fet que la va situar en el tercer llocdel podi. Per la tarda, Júlia Mascaró va ser la representant del Solsona Patí Club, en competiral certificat A. En aquest cas, Júlia Mascaró, essent una patinadora força expressiva i,estèticament, molt fina en estil, va poder posicionar-se en 13è lloc de la competició.

De nou, doncs, el Solsona Patí Club felicita les dues patinadores, i agraeix l’esforç depares i acompanyants en recolzar, constantment, aquest esport. Esperem seguir amb aques-ta trajectòria tan positiva i gratificant, en properes competicions. Per tant, cal seguir lluitanti, cal seguir treballant.

Solsona Patí Club

Sara Alarcón, l’entrenadora, amb laJúlia Mascaró

Lliga Comarcal Consell Comarcal

JORNADA 20 - 4 i 5 de marçCAMBRILS - BAR CASTELL (dissabte, a les 16.45 h a Cambrils) NOSÀS

CASTELLAR DE LA RIBERA - EXC. J. RIBERA(divendres, a les 21 h a Castellar) GUITART

FONDA NIN - ESP. FREIXINET(dissabte, a les 2/4 de 8 h a St. Llorenç) NOSÀS

LLADURS - ARDÈVOL (dissabte, a les 16 h a Lladurs) CASTILLO

MONTMAJOR - CLARIANA DE CARDENER(dissabte, a les 18 h a l'Espunyola) CASTILLO

SOLSONA - OLIUS (dissabte, a les 15.45 h al pavelló) ORTIZ

HOMBRE G - CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS"(dissabte, a les 16.45 h al pavelló) ORTIZ

ST. LLORENÇ DE MORUNYS - LLOBERA(dissabte, a les 2/4 de 7 h a St. Llorenç) NOSÀS

ST. CLIMENÇ DESCANSA

PARTITS AJORNATS - JORNADA 16SOLSONA - SANT LLORENÇ DE MORUNYS(dimarts 7/03/06, a les 22 al pavellò) MORENO

SANT CLIMENÇ - MONTMAJOR(diumenge, 5/03/06 de març) ORTIZ

CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS" - FONDA NIN(divendres 3 /03/06, a les 21 h aPi)IONEL

CLARIANA DE CARDENER - CAMBRILS(divendres 10/03/06 a les 21 al Pi) IONEL

ARDÈVOL - BAR CASTELL(dijous 9/03/06 a les 22 al pavelló) VEGAESPORTIU FREIXINET - EXCAVACIONS J. RIBERA

(dimarts 14/03/06 a les 22 h al pavelló) VEGA

Prosetel fondistes Solsonès18a. Mitja Marató de Balaguer

Diumenge dia 26 de febrer de 2006 es va disputar la 18a. MitjaMarató de Balaguer, en la que va tenir representació Fondistes delSolsonès amb l’Albert Moliner, que després de dos mesos lesionatva tornar a competir. La sortida va ser a les 9 h. La pluja, el fred i,sobretot, el vent van ser presents durant tota la cursa. Però això no vafer desanimar als gairebé 400 atletes que van prendre la sortida d’aques-ta prova. Aquest any s’ha batut el rècord de participació. L’Albert vaaguantar el ritme dels primers fins el Km. 5 de la cursa, però sse’n vaadonar que el ritme imposat i el temps sense entrenar li podien pas-sar factura i va apostar per la prudència i abaixar el ritme.

El guanyador va ser Addelhak Sabhi amb un temps d’1 hora7 minuts i 49 segons a un ritme de 3’13 minuts/km.

El segon lloc va ser pel campió català Víctor Gonzalo amb untemps d’1 hora 9 minuts i 18 segons. I el tercer lloc va ser per un altremagrebí Mouhomed Fariz amb un temps d’1 hora 9 minuts i 41 segons.

L’Albert Moliner va entrar al lloc 18 de la general, amb untemps d’1 hora 18 minuts i 3 segons, a un ritme de 3’42 minuts/km. unamolt bona marca, malgrat els dos mesos lesionat.

La classificació de dones va ser guanyada per Meritxell Bo-net amb un temps d’1 hora i 23 minuts a un ritme de 3’57 minuts/km.En segon lloc va entrar Mireia Sosa amb un temps d’1 hora i 26minuts. El tercer lloc va ser per Noemí Moreno amb un temps d’1hora i 29 minuts. L’últim atleta a passar la meta va entrar amb untemps de 2 hores i 21 minuts a 6’43/km.

Atletisme

L’Albert al capdavant

Jéssica Hernández, bronze en laIniciació Provincial

62 456 - Divendres, 3-3-2006

TINTORERIES

ALFICAdvocats - Economistes - GestorsCtra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

Guia de serveis

BANCS I CAIXESIBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

AUTOMOCIÓGARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

PASTISSERIESLA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

CARBURANTS

CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARNISSERIESCarnisseria Angelina ........... 973 48 28 50

TECNOSOL - ÉLITE -Electrodomèstics - Audio - VideoCtra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTSRIBERA ESPORTSPG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

PERFUMERIESPERFUMERIA TORRESC. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04C. Castell, 46 - 973 48 07 11

BARSFRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Bar Castell ......................... 973 48 00 78Only Party ......................... 973 48 29 17

JOIERIESJOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

MODACONFECCIONS CT, S. L.C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

ÒPTIQUESÒptica Jané, ....................... 973 48 34 29

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

VIVENDA - CONSTRUCCIÓCUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PAPERERIES - IMPREMTESApunts Gràfics .................... 973 48 17 19Gràfiques Muval ................. 973 48 04 10

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ............. 973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55

TAXITAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08

PINTURESBENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

ENVERNISSATS MARSOL, S.L.Venda i col.locació de porta-blocs, panellsPol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

RESTAURANTSRESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

VETERINARISClínica Veterinària Setelsis .. 629 39 12 46

EL CELLER del SolsonèsRestaurant - Pizzeria - CafereriaCtra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

TRANSPORTSAUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

VIDEOLA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

info@elsolsones.net

Ctra. de Torà, 25973 48 17 19

63456 - Divendres, 3-3-2006

El proper divendres 10 de març la salaSputnik acollirà un concert de rock a càrrecdel grup Juke Box. Encara que aquest nomens soni nou, els seus integrants són músicsprou coneguts pels aficionats a la música dela nostra ciutat. Juke Box està integrat perRamon Barrera i Jesús Guzman, guitarrista icantant respectivament de Iglú, grup que vaser referent de la música rock de Solsona unabona colla d’anys, Ramon Cases, que va for-mar part de l’orquestra Solsona 70, de LXXSolsonins i de les primeres Pellofes Radioac-tives, un altre dels grups mítics de casa nos-tra, Daniel Guzman, que va tocar la bateriaamb Males Herbes i ara també canta i toca laguitarra amb Crazy Evolution, i Marc Barrera,que a més de tocar amb Juke Box forma partdel grup Riot Kids.

Per esbrinar com porten tot això hemanat a trobar-los.

- Dos pares, dos fills i un professor de l’ins-titut, una formació una mica curiosa perun grup de rock...Sí, en aquest aspecte la veritat és que somun grup bastant atípic. Pot semblar unacombinació una mica explosiva, però al-menys en el nostre cas funciona prou bé. Ipels que som els pares la veritat és que ésun al·licient afegit el fet de compartir grupamb els nostres fills.

- Com i quan va sorgir la idea de formar elgrup?A la primavera de 2005 ens van demanar sifora possible que ens tornéssim a reunirels Iglú per fer un concert de cloenda de lacelebració dels 25 anys de l’IES FrancescRibalta. Això en aquells moments no eragaire viable, i vam proposar de fer un grupformat per pares, alumnes i professors perfer aquell concert, i el projecte va tirar en-davant. Un cop fet el concert de l’Institut,veient que ens ho passàvem bé tocant junts

Música

JUKE BOX, EL ROCK QUE NO PARAi que hi havia possibilitats de fer coses interes-sants, vam decidir continuar. I aquí estem.

- Vosaltres sou un grup que engloba generaci-ons diferents. Això us ha suposat algun proble-ma a l’hora de decidir la línia musical a se-guir?Doncs cap ni un. S’ha de tenir en compte quetant el Marc com el Daniel han crescut escoltantmolta música a casa, i tenen una bona culturamusical. I així quan s’ha parlat de fer una cançóde Cream o Led Zeppelin, o bé un blues clàssic,ells ja sabien perfectament de què anava la cosa.De fet fem una cançó que els Deep Purple vangravar l’any 1970 perquè el Daniel es moria deganes de tocar-la. De tota manera és bo que ellstinguin a més els seus propis grups per tocaralgunes músiques que no fem amb Juke Box.Així doncs el Daniel toca punk americà amb CrazyEvolution i el Marc Oi! i ska amb Riot Kids.

- Com definiríeu la vostra música?Fem una barreja de rock i blues. Algunes can-çons són nostres i la resta versions que de mo-ment s’escau que són principalment de temesdels anys 70 i 80. Però és només perquè a l’horade començar a muntar un repertori hi havia al-guns clàssics que no podíem passar per alt decap manera, no pas perquè pensem centrar-nosen la música d’una època determinada. Ben alcontrari, per nosaltres té el mateix valor una can-çó que va gravar el Robert Johnson els anys 30,una de Led Zeppelin dels 70 o bé una de l’últimdirecte de Red Hot Chili Peppers del 2004.

- Quins projectes teniu de cara al futur?Tocar i passar-ho bé tot el que puguem. I que eldia que s’acabi, si mirem enrera tots puguem dirque va ser una història que va valer la penaviure.

- Per acabar, voleu afegir alguna cosa més?Home, aprofitarem l’avinentesa per animar a lagent perquè ens vinguin a veure el divendres 10de març a l’Sputnik. És entre tots que hem de ferque aquella nit sigui una festa.

Doncs ja ho sa-beu, el proper divendres10 de març teniu tots unacita a l’Sputnik amb JukeBox.

64 456 - Divendres, 3-3-2006