Ccnn2eso cat 005
Transcript of Ccnn2eso cat 005
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
LECTURA INICIAL
ESQUEMA
RECURSOS
INTERNET
L’estructuradels ecosistemes
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Lectura inicial
L’hivern del 2005, uns científics espanyols que estudiaven les aus migratòries a Mauritània van sentir parlar d’un bassal on vivien cocodrils. Considerant impossible que hi hagués aquests animals enmig del desert, a més de 200 quilòmetres del riu més proper, van anar a visitar la zona.Sorprenentment per a ells, van comprovar que era cert. En un bassal de 100 metres quadrats habitaven uns 30 cocodrils que s’alimentaven dels abundants peixos d’aquesta petita massa d’aigua.«És un fenomen ecològic únic: aquesta població de cocodrils va quedar aïllada dels corrents fluvials fa més de 9.000 anys, quan el Sahel es va convertir en un desert, i s’ha mantingut a causa de la gran abundància de microorganismes en l’aigua, dels quals es nodreixen els peixos, que són alhora l’aliment d’aquests rèptils».Curiosament, els cocodrils no ataquen mai el bestiar que hi va a beure. Per això, els indígenes consideren sagrats els cocodrils i s’estan de fer-los mal. Així s’ha establert un equilibri entre l’activitat humana i aquest fràgil i extraordinari ecosistema en miniatura.
Bassal dels cocodrils
Desert de Sahel
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Esquema de continguts
L’estructura dels ecosistemes
La biosferaL’ecosferaL’ecosistemaL’hàbitatEl nínxol ecològic
Els nivells tròfics
CaracterístiquesEl cicle de la matèriaEl flux d’energia
Les adaptacions dels éssers vius
Ecosistemes terrestresEcosistemes aquàtics
Les relacions tròfiques
La cadena tròficaLa piràmide tròficaLa xarxa tròfica
Les relacions entre organismes
Relacions biòtiquesAutoregulació de les poblacions
INICI
NOVA ZONAPER REPOBLARBENVINGUTS
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
INICI
Recursos per a l’explicació de la unitat
La biosfera L’ecosfera L’ecosistema L’hàbitat El nínxol ecològic
Els nivellstròfics
El cicle de la matèria
El fluxd’energia
La cadena tròfica La piràmide tròfica
La xarxa tròfica Les relacions biòtiques
Autoregulacióde poblacions
Adaptacions a ecosistemes terrestres
Adaptacions a ecosistemes aquàtics
Enllaços
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
La biosfera
> 2.000.000 espècies
Microorganismes
Conjunt d’éssers vius
SURTANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
L’ecosfera
Conjunt d’ecosistemes
Organismes fotosintètics
Organismes paràsits
Organismes descomponedors
Herbívors i carnívors
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
L’ecosistema
VEGEU BIÒTOP
VEGEU BIOCENOSI
VEGEU INTERACCIÓ BIÒTOP - BIOCENOSI
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Biocenosi
L’ecosistema
TORNA
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
L’ ecosistema
Biòtop
TORNA
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
L’ecosistema. Interacció entre biòtop i biocenosi
Biocenosi
Influeix
Biòtop
Modifica
CLICA AQUÍPER VEURE L’ANIMACIÓ
CLICA AQUÍPER VEURE L’ANIMACIÓ
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
TORNA
Biòtop: sòl fèrtil i clima humit.Biocenosi: bosc.
6
ANY 100
Biòtop: augment de sòl argilós i canvi de clima.Biocenosi: creixen els arbres i les seves arrels. 5
ANY 50-70
Biòtop: la pedra calcària es disgrega i augmenta la humitat.Biocenosi: apareixen arbustos (esbarzers, ginesteres...). 4
ANY 30-40
Biòtop: sòl més argilós i més humit.Biocenosi: arbres (pollancres, savines i pins).
3
ANY 20-30
Biòtop: sòl calcari i més part argilós. Conserva la humitat.Biocenosi: plantes amb arrels.
2
ANY 10-15
Biòtop: roca calcària, alta temperatura, precipitació escassa.Biocenosi: líquens i plantes herbàcies. 1
ANY 0
L’ecosistema. Interacció entre biòtop i biocenosis
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
L’hàbitat
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
El nínxol ecològic
Herbívor
Insectívor
Diferents nínxols
Comparteixen hàbitat
Diferents nínxols
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Els nivells tròfics
Els productors Els consumidors Els descomponedors
Primaris
Secundaris
Terciaris
Fongs
Bacteris
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
El cicle de la matèria
Productors Consumidors primaris
Consumidors secundaris
Consumidors terciaris
Matèria inorgànica
Descomponedors
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
El flux d’energia
Productors Consumidors primaris
Consumidors secundaris
Consumidors terciaris
Descomponedors
Energia solar
Energia despresa (calor)
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Productor
Consumidor primari
Consumidor secundari
Consumidor terciari
Consumidor terciari
La cadena tròfica
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
La piràmide tròfica
Productors
Consumidors primaris
Consumidors secundaris
Consumidors terciaris
Piràmide de nombresNombre d’individus en cada nivell
Unitat de superfície o volum
Productors
Consumidors primaris
Consumidors secundaris
Consumidors terciaris
Pirámide de biomassaQuantitat de matèria orgànica seca
Unitat de superfície o volum
Piràmide d’energia
Energia emmagatzemada en un nivell en un temps determinat
Productors
Consumidors primaris
Consumidors secundaris
Consumidors terciaris
Energia solarCalor
Calor
CalorCalor
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
La xarxa tròfica
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Les relacions biòtiques
Associacions gregàries
Associacions familiars
Associacions colonials
Associacions socials
RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES
Mutualisme
Comensalisme
Depredació
Inquilinisme
Parasitisme
RELACIONS INTERESPECÍFIQUES
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
L’autoregulació de les poblacions
Nombre d’individus
Temps
Capacitat de sosteniment (K)
1
2
3
4
VEGEU SISTEMA DEPREDADOR - PRESA
Període d’assentament1
Fase de creixement exponencial2
K limita el creixement i la població s’estabilitza3
El nombre d’individusoscil·la al voltant de K4
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
L’autoregulació de les poblacions
TORNA
Llebre Linx
Anys
Nombre d’individus
1845 1855 1865 1875 1885 1895 1905 1915 1925 1935
20
40
60
80
100
120
140
160
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Fulles grans
Espines
Adaptacions a ecosistemes terrestres
Factor abiòtic
Adaptacions dels éssers vius
Humitat
Llum
Temperatura
Estomes
Escates
Substàncies
Exoesquelet
Altura
Activitat nocturna
Homeoterms
Poiquiloterms
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETCIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO
L’estructura dels ecosistemes
SURTANTERIOR
Adaptacions a ecosistemes aquàtics
Factor abiòtic
Adaptacions dels éssers vius
Llum
Moviments de l’aigua
Pressió
BioluminiscènciaPigments
Formes
Formes arrodonides
Manera de nedar
Fixos al substrat
Refugis
Forma aixafada Forma hidrodinàmica
Bufeta natatòria