EL CONSELL NACIONAL DEMANAQUE ES CONSTITUEIXI EL CONSELLDE GOVERNS LOCALSL'FMC CELEBRA EL 25È ANIVERSARI AMBDIVERSES ACTIVITATS COMMEMORATIVES

UNA JORNADA DE LA FEMP ANALITZA LA FORMACIÓCONTÍNUA DELS TREBALLADORS PÚBLICS

Núm.18 Juliol del 2006

C A T A L U N Y A

MunicipalFMCFED

ER

AC

IÓ

CA

TALU

NYA

MU

NIC

I PI S

Federació de Municipis de Catalunya

Via Laietana, 33, 6è. de BarcelonaTelèfon 93-310 44 04 - Fax: 93-310 71 03 Preu adherits: 40 eurosE-mail: fmc@fmc.cat Preu no adherits: 80 euros

Edició del Fitxer d’Ajuntaments de Catalunya

PER ADQUIRIR EXEMPLARS:

També podeu obtenir informació permanentment actualitzadaa la versió electrònica del Fitxer d’Ajuntaments

Si sou ens adherits, podeu consultar gratuïtament aquesta versió electrònica a www.fmc.cat

Si no sou adherits, podeu formalitzar una subscripció també a la mateixa pàgina web www.fmc.cat

Guia actualitzadaque recullinformació tècnicai políticade cadaajuntament català,a més d’altresdades d’interèsde la restad’administracions

4-6

7

8-9

10-11

14

12-13

1516

17

CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 18. Juliol del 2006EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA: Eva GuillametSUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03- Adreça de correu electrònic: edicions@fmc.cat DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialsense permís de la redacció

Notícies L’FMC celebra dues jornades de treball sobre

participació ciutadana a Barcelona i Talarn. El conseller d’Educació

demana el suport del món local al Pacte Nacional per l’Educació.

El PUOSC 2007, a informació pública tot l’estiu. Dos nous

avantprojectes de llei, damunt la taula del govern.

Formació La programació de cursos telemàtics sobre

signatura digital desperta força interès.

Breus La seu de l’FMC acull l’obertura d’una jornada de la

FEMP dedicada a la formació dels empleats públics. La campanya de

revetlles 2006. Electes locals francesos, a Girona. El territori debat amb el

Departament de Salut el nou sistema de cogestió del sistema sanitari.

L’Agència de Residus avança a l’FMC els eixos del Progremic 2007-2012.

Reportatge El Consell Nacional de l’FMC, reunit a

Vilanova i la Geltrú, aprova resolucions sobre el Consell de Governs Locals

i una proposta de canvi de data del festiu de la segona Pasqua, entre d’altres.

Entrevista Xavier Sabaté, conseller de Governació i

Administracions Públiques.

Experiències municipals El Centre

d’Acollida d’Animals Domèstics del Vallès Oriental.

Informe El Pla de Ports del 2001, objecte de modificació.

Localret informa Pere Navarro, alcalde de

Terrassa, nou president del consorci.

Europa, més a prop

Cròniques i Quiosc

Disposicions

Agenda

18-1920-22

23

SumariNúm. 18 Juliol del 2006

organitzat tres sessions molt diferentsper treure conclusions des de totes lesrealitats territorials".Per la seva part, Carme Garcia, alcal-dessa de Rubí i presidenta de l'orga-nisme Flor de Maig de la Diputacióde Barcelona, va considerar que leseines i els canals de participació"poden ser una manera d'atreure lagent a la política i a la coresponsabili-tat, perquè no tot són drets, també hiha deures". En aquest sentit, CarmeGarcia va valorar la participació ciu-tadana "com una oportunitat de con-tacte i relació entre responsables polí-tics i la ciutadania més enllà de les

Notícies

4Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Aportacions del món localcatalà a l’Agenda dela participació ciutadanaLa Federació de Municipis de Catalunya ha efectuat dues jornadesper recollir aportacions en el procés de confecció de l’Agenda Localde la Participació Ciutadana

Les idees i conclusions obtingudes enles dues jornades, celebrades a Barce-lona i Talarn, amb l'assistència d'elec-tes i tècnics locals, es prepararan perser presentades en la conferència quea la tardor realitzarà la FEMP peradoptar l'Agenda Local de Participa-ció Ciutadana. Aquesta conferènciapodria celebrar-se a Barcelona.La presidenta de la Comissió de Par-ticipació i Democràcia Local del'FMC, la regidora de BarcelonaAssumpta Escarp, va explicar que"des de Catalunya volem tenir unpaper molt actiu en la preparaciód'aquesta Agenda i per això hem

Els participants a la jornada de l’FMC a Barcelona es van dividir en grups per comentar idees.

eleccions que es produeixen cadaquatre anys". L'alcaldessa de Rubí vaadvertir que cal distingir "la partici-pació encara que sigui crítica i ambprotestes de les plataformes anti-qualsevol cosa, que no fan cap apor-tació positiva".Els responsables polítics i tècnicsassistents van recollir els diferentselements que ha d'incorporar l'acciópolítica municipal per poder construiruna ciutat participativa, capaç de ferfront als reptes de millorar la qualitatde vida i la convivència.

Durant la jornada celebrada a Talarnes van exposar dos projectes de parti-cipació de l'Alt Pirineu i Aran. El pri-mer, Valls d'Àneu, camins de futur, téla funció d’elaborar un pla estratègicper a aquestes valls d’alta muntanya.Inclou els ajuntaments d'Alt Àneu, laGuingueta d'Àneu, Esterri d'Àneu iEspot. El segon és el projecte delConsell Comarcal de la Cerdanya pera l'elaboració dels POUM dels muni-cipis de la comarca de forma conjuntai a través de la participació dels veïnsi veïnes.Algunes de les aportacions delsmunicipis de muntanya a l'Agendalocal són la necessitat d'utilitzar lesnoves tecnologies com a eina de par-ticipació en aquest territori i buscarla manera de superar les dificultatsper a la participació d'una poblaciómolt dispersa. En resposta a aquestaobservació, des de la Federació s'es-tudia la possibilitat de realitzar afinals d'any una trobada amb tècnicsi representants de l'Alt Pirineu i Aranper assessorar les iniciatives partici-patives en projecte o en marxa i peraprofundir en les aportacions al'Agenda local.

Els municipisde muntanyaveuen les TIC com aeina de participació

5Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Notícies

FMC i Generalitat defensenla continuïtat del PacteNacional per l’EducacióLa Comissió d’Educació de l’FMC va celebrar una jornada dedicada al PacteNacional per l’Educació a la que van assistir vuitanta electes locals

En la inauguració de la jornada, elconseller d'Educació i Universitats,Joan Manuel del Pozo, va afirmarque "el Pacte Nacional per l'Educa-ció està per sobre de les circumstàn-cies polítiques i ha d'anar més enllàde les conjuntures electorals".Aquesta idea va ser secundada per lapresidenta de la Comissió d'Educacióde l’FMC i alcaldessa del Vendrell,Helena Arribas, en dir que els ajunta-ments "esperen molt de l'aplicaciódel Pacte".El conseller va resumir les principalsvirtuts del Pacte: "Estableix la unitatdel sistema educatiu, garanteix l'au-tonomia dels centres i obté la cores-ponsabilitat dels ajuntaments,reforçada aquesta pel nou Estatut,que els atorga competències en l'eta-pa de 0 a 3 anys i en els processos depreinscripció i matriculació".Helena Arribas va proposar a laComissió d'Educació de l'FMC unaresolució perquè fos aprovada pel

Comitè Executiu de l'entitat endefensa de la continuïtat del PacteNacional per l'Educació. HelenaArribas va voler destacar, en unmoment de finalització de la presentlegislatura, "els anys del governMaragall, marcats per una gran sen-sibilitat per l'educació i una col·labo-ració òptima amb el món local enaquesta matèria, que mereix unavaloració altament positiva".En aquest sentit, Arribas va esmentar,com a exemples de cooperació icoresponsabilitat entre la Generalitati el món local, l'acord per la creacióde 30.000 noves places d'escola bres-sol (de les quals ja n'hi ha prop de26.000 de garantides), la posada enmarxa de les oficines municipalsd'escolarització i les taules de planifi-cació, les aules d'acollida per a nou-vinguts, els plans educatius d'entorn,l'acord per a la planificació de l'en-senyament per a persones adultes i,finalment, el més destacat, el Pacte

Nacional per l'Educació i els aspec-tes competencials en favor dels enslocals recollits a l'Estatut.

EL COMENÇAMENT DEL CURS2006-2007En un altre moment, el conseller delPozo va explicar que està a punt desortir una ordre que estableix elsajuts del seu Departament a les esco-les que decideixin obrir els primersdies de setembre, abans de l'inici for-mal del proper curs. El Departamentd'Educació disposa d'una partidad'1,1 milions d'euros per sufragar elscostos de contractació de monitors,entre d'altres despeses.En relació a aquesta qüestió, des dela Federació es va apuntar que elsajuntaments estan plantejant la possi-bilitat d'allargar els casals estivalsmunicipals uns dies a partir del 31d'agost i fer que, en funció de lesnecessitats de les famílies que hosol·licitin, siguin un parell de centres"els que realitzin la funció d'acollidad'alumnes a la població", en paraulesde l'alcaldessa del Vendrell.

Durant la sessió informativa, elsecretari d'Educació de la Generali-tat, Francesc Colomé, va explicar elscontinguts i objectius generals delPacte Nacional per l'Educació, men-tre que el president de l'Àrea d'Edu-cació de la Diputació de Barcelona,Àngel Merino, va presentar unaponència centrada en el rol i funcionsreservats als ajuntaments dins delPacte. Merino va considerar que"encara queda camí per recórrer en ladescentralització de la gestió del sis-tema educatiu i farà falta una lleid'educació de Catalunya".La jornada va finalitzar amb una tau-la rodona entre diferents agents de lacomunitat educativa.

Eva

Gui

llam

et

Noves ajudes perobrir els centresa primers de setembre

6Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Notícies

El Departament de Governació hasotmès a informació pública, durantun termini de tres mesos, la formula-

ció del Pla únic d'obres i serveis deCatalunya de l'any 2007. Els enslocals poden presentar les seves

Nova regulació d’espectacles i activitats recreatives

La Comissió de Govern Local, reunida el 21 de juny, va donar llum verda a la tramitació de nombrososprojectes normatius, entre els que destaquen els avantprojectes de llei d’espectacles i obra pública

Amb l'Avantprojecte de llei d'espec-tacles públics i activitats recreativeses modificarà la regulació vigent, del1990, establint un llistat de drets iobligacions de tots els subjectesimplicats i reorganitzant les com-petències de les administracions.També preveu la creació d'un òrgande col·laboració entre les administra-cions, la Comissió de coordinaciósobre espectacles i activitats recreati-ves i un òrgan consultiu de la Gene-ralitat en la matèria, amb presènciade representants locals, el ConsellAssessor d'Espectacles Públics iActivitats Recreatives.Malgrat la inexistència d'un períoded'informació i audiència pública, elDepartament d'Interior va recolliralgunes observacions formulades desde l'FMC. Amb tot, donada la neces-sitat de seguir tractant diferents puntssobre l'atorgament de llicències, el

Departament resta obert a incorporardurant un temps aquells suggeri-ments que li plantegi la Federació deMunicipis de Catalunya.

Amb un altre avantprojecte de llei, eld'obra pública, es vol millorar l'ac-tual normativa reguladora de la con-tractació d'obres i serveis per partd'ens públics, seguint les recomana-cions formulades en la comissió par-lamentària d'investigació de l'acci-dent en les obres del metro alCarmel. En el redactat final s'ha tin-gut en compte que moltes de lesnoves obligacions i garanties nopoden ser exigides a la gran majoriadels ens locals i per això s'exclouen

El PUOSC 2007, a informació pública

expressament les obres d'edificació od'urbanització. Per a la resta decasos, es fa normalment una remissióa la legislació de règim local i d'urba-nisme.La Comissió també va donar el seuvist-i-plau a un projecte de decretque regularà l'ús de cremes com atècnica de prevenció i extinció d'in-cendis.De la mateixa manera, i sempre ambel vot afirmatiu dels representants del'FMC, es va informar a favor deldesplegament de la Llei de protecció,gestió i ordenació del paisatge; undecret sobre la Renda Mínima d'In-serció que amplia els seus beneficis anous col·lectius familiars; i l'ordre deconvocatòria d'ajuts als ajuntamentsper a l'escolarització, durant el pro-per curs, de nens i nenes de 0 a 3anys que es trobin en situacionssocioeconòmiques desafavorides.

La Renda Mínimad’Inserció s’ampliaa més persones

al·legacions fins al 15 de setembre.La documentació relativa a aquesttràmit es pot consultar a la pàginaweb del Departament (www.muni-cat.net). Per a l'any 2007, darrer exercici delperíode de programació (2004-2007), s'han assignat subvencions a1.124 actuacions. Estan repartides enles set demarcacions territorials isumen un pressupost de realitzacióde gairebé 427 milions d'euros.Els diferents programes del Plaaportaran 125,6 milions d'euros ensubvencions financeres a totsaquests projectes.Això situa el grau de cofinançamentdel PUOSC 2007 en un 26,16 percent de mitjana.

Formació

Bona resposta enels cursos a distància

7Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Aquest segon curs a distància estaràdedicat a l'adaptació a la Llei deprotecció de dades i, per tant, esdonaran a conèixer els aspectestècnics d'aquesta normativa per a laseva aplicació.El curs començarà el 8 de setembrei finalitzarà el 20 d'octubre, ambuna durada estimada de 15 horesde formació.

CONTINGUTS DIGITALS PER AMUNICIPIS PETITSEls mesos de març i abril ja es vaportar a terme una acció nopresencial sobre signatura digital queva comptar amb la inscripció de més80 treballadors locals, dels que mésdel 71 per cent van realitzar latotalitat dels treballs de l'accióformativa. Els participants pertanyen

El proper dia 13 de setembre es presentarà la segona acció formativaon-line promoguda per l’FMC en col·laboració amb l’Institut ESEC

bàsicament a tres àrees d'actuaciódels respectius ens locals:administrativa, informàtica i jurídica.Pel que fa a la grandària dels enslocals en què porten a terme el seutreball, corresponen en més d'unatercera part a municipis de menys de5.000 habitants, i més del 20 per centho fan en consells comarcals.Una vegada finalitzada l'acció sobreprotecció de dades programada, apartir de setembre es prepararà unnou curs on-line per a la utilització igestió eficaç de la certificació digital.El contingut d'aquest curs serà méstècnic i es contempla com una acciód'un nivell més avançat i específicque el de signatura digital.

supramunicipals23%

grans23%

petits37%

mitjans17%

sectorials8% altres

15%

informàtica25%

administració32%

jurídica20%

8Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Breus

Una jornada analitza la formació

contínua dels treballadors públics

Alcaldes nord-catalans, a Girona

Promocionant

revetlles

seguresLa jornadasobre eldesenvolupa-ment del IVAcord sobreFormacióContínua ales Adminis-tracionsPúbliques(AFCAP)estava orga-nitzada per la FEMP, amb lacol·laboració de l’FMC i dels ajunta-ments de Sabadell i Barcelona.La sessió va plantejar la proposta de laFEMP d'elaborar un estudi que perme-ti detectar les necessitats formativesdels treballadors públics de l'Adminis-tració local. També es va informar deles novetats que inclou el IV AFCAP.Durant la recepció als participants, a laseu de l'FMC, el president de la Fede-ració de Municipis de Catalunya ialcalde de Sabadell, Manuel Bustos, vadestacar que "l'Administració públicanecessita una modernització perma-nent perquè sigui competitiva i puguidonar resposta a les demandes de lasocietat". També va demanar que esreconegui "el pes de les federacionsterritorials de la FEMP" en l'organitza-ció d'aquesta formació contínua.De la seva banda, Julio Ponce, director

de l'Escolad'Administra-ció Pública deCatalunya, vaassenyalar que"les adminis-tracions, comdiu la Consti-tució, estanper servir elsinteressosgenerals i les

persones que hi treballen han de for-mar-se, perquè estem en un momenthistòric de canvi".El secretari general de la FEMP,Gabriel Álvarez, va afirmar que "hempassat d'organitzacions amb pocadisposició a l'adaptació a comptaramb administracions públiques quehan fet de l'evolució contínua unaeina important".La sessió de treball, adreçada als repre-sentants de les diferents federacionsterritorials de la FEMP, va continuar aSabadell. En aquesta trobada es vadebatre el paper de l'Administraciólocal a la IV AFCAP. Hi van participarrepresentants de les federacions territo-rials de la FEMP provinents d'Andalu-sia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries,Castella-La Manxa, Castella-Lleó,Galícia, La Rioja, Madrid, Múrcia,Navarra, València i Catalunya.

Un grup de 30 alcaldes i regidors de laCatalunya Nord van realitzar el passat12 de maig una estada a Girona. Lajornada havia estat organitzada con-juntament per la Casa de la Generalitatde Catalunya a Perpinyà i l'Associacióde Batlles i Adjunts dels Pirineus-Orientals, amb seu a Perpinyà.La finalitat d'aquesta visita era conèi-

Com cada any, durant les setmanesprèvies a la festivitat de Sant Joan esva posar en marxa la campanya"Revetlles amb precaució", confeccio-nada pel Departament d'Interior de laGeneralitat a partir del treball conjuntefectuat amb l'Administració generalde l'Estat i representants de les entitatsmuniciplistes.La campanya d'enguany, titulada "Feula festa amb seguretat", ha comptattambé amb la col·laboració de sisconegudes i reconegudes empreses dematerial pirotècnic.A part de les feines de vigilància icontrol que efectuen les forces deseguretat, especialment pel que fa a lavenda de petards, la campanyas'adreça a la població amb una sèriede recomanacions molt sintètiques ialhora molt dràstiques sobre la mani-pulació d'elements explosius i l'encesade fogueres.Els elements d'aquesta campanya sónvàlids per a tot l'estiu i no només per aSant Joan i Sant Pere, ja que se cele-bren diverses revetlles, festes majors ifestes de carrers amb l'ús de petards il'encesa de petites fogueres.

xer de primera mà les institucions delPrincipat. Després d'una recepció acàrrec de la delegada de la Generalitatde Catalunya a Girona, Pia Bosch, vatenir lloc una trobada entre alcaldes ielectes locals de les dues bandes de lafrontera a la seu de la Diputació deGirona i una reunió a l'Ajuntament deGirona amb l'alcaldessa, Anna Pagans.

El nou Progremic, en preparació

Arrenca la cogovernabilitatdel sistema de salut a Catalunya

La Comissió de Medi Ambient i

Habitatge de l'FMC va celebrar

una sessió informativa monogràfi-

ca sobre el Programa de gestió

dels residus municipals de Cata-

lunya (Progremic), que va comptar

amb l'assistència de Jordi Renom,

director de gestió de residus de

l'Agència de Residus de Catalun-

ya. La sessió, celebrada el 15 de

juny, va estar conduïda pel president de la Comissió i alcalde de

Mollet, Josep Monràs.

Renom va explicar que els objectius de recollida selectiva

s'hauran de prorrogar donada la implantació lenta de la deposi-

ció separada de la matèria orgànica. En canvi, va considerar

molt positiu el nivell assolit en la recollida d'envasos lleugers,

paper i cartró.

L'Agència de Residus ja ha elabo-

rat uns eixos per a l'aprovació del

proper Progremic (2007-2012),

que insistirà en impulsar la recolli-

da selectiva de la matèria orgànica

i quedaran marcats per la clausura

de l'abocador del Garraf (a 31 de

desembre del 2006) i la no gaire

llunyana clausura de l'abocador de

Vacarisses.

Finalment, Renom va avançar el contingut del futur Pla

territorial sectorial d'infraestructures de gestió dels resi-

dus municipals de Catalunya 2006-2012, que s'haurà

d'aprovar en la propera legislatura. En l'esborrany de Pla

s'han delimitat 29 zones, cada una de les quals haurà de

ser capaç de gestionar i tractar tots els residus que generi

amb les plantes i ecoparcs que siguin necessaris. 9Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Breus

Durant els mesos de maig i juny, la

Federació de Municipis de Catalu-

nya, amb la col·laboració del Consor-

ci Hospitalari de Catalunya, ha orga-

nitzat set presentacions per informar

sobre el procés de creació dels

Governs Territorials de Salut (GTS)

al Camp de Tarragona, Girona,

Terres de l'Ebre, Ponent, Catalunya

Central, Barcelona i Alt Pirineu-

Aran.

Una de les parts centrals d'aquestes

sessions monogràfiques ha estat les

discussions de grup orientades a

recollir les impressions i punts de

vista del món local de cara a incorpo-

rar-los en la fase de desenvolupament

i concreció dels GTS, que tot just

s'inicia.

En termes generals, els assistents

conceben els GTS com una bona

idea i identifiquen millores pel que fa

a les majors possibilitats de formular

demandes i ser escoltats pel Departa-

ment de Salut, disposar de més i

millor informació i un abordatge

comú de les competències -especial-

ment en salut pública- que posi fi a la

descoordinació actual.

Com en tot nou procés sense uns

antecedents i sense experiències

equiparables a nivell comparat, des

del món local es reivindica la neces-

sitat de comptar amb un temps d'assi-

milació del model i assoliment d'una

nova cultura del govern compartit.

També desperta dubtes i reserves el

grau de plasmació dels GTS en la

realitat, en uns termes que respectin

mínimament el seu esperit originari

d'apropament de la presa de deci-

sions a realitats territorials diverses i

voluntat de compartir govern amb el

món local. Així, les millores identifi-

cades s'acompanyen d’un cert escep-

ticisme, perquè hi ha elements tron-

cals dels GTS -bàsicament,

l'absència de recursos i competències

pròpies, les vies d'execució de les

decisions i la dependència respecte

les estructures del CatSalut- que, a

criteri dels representants del món

local, dificultaran l'assoliment dels

objectius originaris dels GTS.

Per últim, i com a culminació de tot

el procés informatiu, el 21 de juny,

la consellera de salut, Marina Geli,

va presentar davant el món local i

altres agents implicats el seu projec-

te de cogovernabilitat de la salut a

Catalunya en una jornada celebrada

a Sitges.

La jornada ha de ser el tret de sortida

de la fase d'implantació dels primers

consorcis de salut o, en paraules de la

consellera, el punt d'inflexió que

marcarà el pas de la teoria a la pràcti-

ca amb la constitució d'un total de 35

GTS. S'inicia, per tant, un llarg pro-

cés fins a l'aprovació per part del

govern de la Generalitat dels acord

de creació dels consorcis (GTS) i els

seus estatuts reguladors que, precep-

tivament, caldrà aprovar prèviament

pels plens de tots els ajuntaments i

consells comarcals consorciats.

10Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Reportatge

La resolució aprovada a a Vilanovatambé recull la demanda de l'FMCque totes les institucions, tant catala-nes com espanyoles, facin les refor-mes de caràcter legislatiu que s'han deportar a terme amb el nou Estatut ique afectin el món local. Des del'FMC es considera que aquestesreformes s'han de fer amb la participa-ció activa dels representants dels enslocals, amb l'objectiu d'assolir l'esperitmunicipalista que conté el nou Estatutd'Autonomia de Catalunya. La resolució es va aprovar durant lacelebració de la reunió ordinària delConsell Nacional de l'FMC, amb l'as-sistència d'alcaldes i alcaldesses detot Catalunya. La reunió es va fer aVilanova i la Geltrú, presidida perl'alcalde d'aquesta ciutat, Joan IgnasiElena, i pel president de la Federacióde Municipis i alcalde de Sabadell,Manuel Bustos.Elena va agrair la celebració del Con-sell Nacional a Vilanova, com unamostra de “l’interès de la ciutat pertots els temes que afecten els altresmunicipis”.

CELEBRACIÓ DE LA SEGONA PASQUA

També es va aprovar una resoluciósobre el canvi de data de celebracióde la segona Pasqua l'any 2007, querecull la preocupació de diferentsajuntaments catalans per la coin-cidència de la celebració el dillunsdia 28 de maig de 2007 de la segonaPasqua. Això suposa que les elec-cions municipals es faran en un diu-menge previ a un dilluns de festivitatlocal.La celebració de la festa local deldilluns 28 podria repercutir negativa-ment en la participació dels ciutadansi ciutadanes en les eleccions.La resolució aprovada recomana alsajuntaments adherits que, si ho consi-deren oportú, canviïn la festivitat dela segona Pasqua, preferentment aldilluns següent o a algun altre dia.L'acord s’ha traslladat a la Generalitati al govern espanyol.

MOBILITAT JUDICIAL

La tercera resolució aprovada, sobremobilitat judicial, posa de manifest“la preocupació per la inestabilitat de

bona part dels jutges i magistrats titu-lars en la permanència en els seusòrgans judicials”, tal com va destacarel president de l’FMC, Manuel Bus-tos. L'índex de mobilitat molt elevatde jutges i magistrats en algunes partsdel territori dificulta la gestió ordinà-ria dels òrgans judicials i fa més lentala resolució de les qüestions que elssón sotmeses pels ciutadans.Per això, l'FMC demana que s'adop-tin mesures legislatives, organitzati-ves i econòmiques que redueixinaquesta mobilitat excessiva. Es pro-posa, entre d'altres mesures, la refor-ma de la Llei orgànica del Poder Judi-cial per tal d'ampliar el període enquè jutges i magistrats que ocupenuna plaça no poden concursar a unaaltra plaça, que actualment és nomésd'un any. Aquesta resolució s’ha traslladat alministre de Justícia, al conseller deJustícia de la Generalitat, al ConsellGeneral del Poder Judicial, al Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunyai a les forces polítiques catalanesrepresentades a les Corts.

El Consell Nacional aprova una resolució perquèes constitueixi el Consell de Governs LocalsEl Consell Nacional va aprovar a Vilanova una resolució que demana la constitució del Consell de Governs Locals, queés l’òrgan que el nou Estatut estableix com a espai per al debat i la concreció dels aspectes que afecten el món municipal

Eva

Gui

llam

et

11Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Reportatge

La propera tardor se celebrarà el 25è

aniversari de la constitució de la

Federació de Municipis de Catalu-

nya, que va néixer a Manresa al

novembre del 1981 amb un principi

fundacional que encara té la

mateixa vigència: la voluntat

de defensar les necessitats de

pobles i ciutats catalans

davant la resta d'institucions.

L'FMC ha continuat treballant

amb el mateix esperit de ser-

vei als ens locals, amb la força

que donen els més de 600

adherits. Per commemorar la

fundació de la Federació, l'en-

titat està organitzant diverses

activitats. L'acte central es

farà el 4 d'octubre a l'Auditori-

Palau de Congressos de Giro-

na, que s'ha escollit com una mostra

més de la voluntat de descentralitza-

ció de l'FMC i també per ser la ciutat

del primer president de l'entitat, el

conseller de Política Territorial i

Obres Públiques, Joaquim Nadal.

Les activitats del 4 d'octubre s'inicia-

ran a partir de les 20 hores, amb un

sopar a peu dret que s'oferirà als

assistents. Posteriorment, cap a les

21.30 hores començarà l'acte institu-

cional, amb intervencions dels diver-

sos representants. A les 22 hores és

previst que el cantautor català Joan

Manuel Serrat ofereixi un concert, en

el qual interpretarà peces del seu

darrer disc, Mô, i cançons de la seva

llarga trajectòria musical.

L'FMC també prepara l'edició d'un

llibre commemoratiu del 25è

aniversari, que recollirà la

història i la realitat actual de

l'entitat. El llibre repassarà

els orígens i l'evolució de la

Federació i presentarà una

síntesi de les diferents activi-

tats i serveis que s'ofereixen

als adherits, com els relatius a

la formació i l'assessorament

o la tasca realitzada per les

diverses comissions secto-

rials. També plantejarà les

prioritats d'actuació en el

futur immediat.

La Federació de Municipis celebra

el 25è aniversari amb un concert

de Joan Manuel Serrat

Les activitats commemoratives del primer quart de segle de la Federaciótindran un acte central, que es farà a Girona el 4 d’octubre

El nou auditori de Girona acollirà l’acte central de la celebració dels 25 anys de la Federació de Municipis de Catalunya.

12Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Entrevista

Abans com a delegat de la Gene-ralitat a Tarragona i ara com aconseller, com ha vist evolucio-nar les relacions de la Generali-tat amb el món local?Les relacions són fluides. Tot és mi-

llorable, però crec que aquest go-

vern ha aconseguit crear un clima de

confiança suficient per poder treba-

llar amb l'ànim de donar la màxima

autonomia al conjunt d'ens locals

del territori. Autonomia no vol dir,

però, que es deixi fer sense coordi-

nació. Treballem conjuntament

amb aquest clima de confiança amb

l'objectiu d'arribar a satisfer les de-

mandes dels ciutadans, que són,

això no hem d'oblidar, aquells que

ens han elegit per governar.

Què és el que més estan dema-nant els ajuntaments del conse-ller de Governació i Administra-cions Públiques?La meva percepció i la meva pròpia

experiència dins el món local m'in-

diquen que, si bé les relacions entre

els ens locals i l'Administració de la

Generalitat són fluides i es referei-

xen a matèries d'índole molt diversa,

la inquietud dels ajuntaments pel

seu finançament, crònicament insu-

ficient, fa que s'hagin de destacar les

peticions de suport econòmic rela-

cionades amb els mecanismes de co-

operació local.

Els principals instruments de rela-ció econòmica de la Generalitatamb els municipis i les comarquessón gestionats pel seu Departa-

ment. Pot fer-nos un balanç delsdarrers tres anys d'aplicació?Els dos principals instruments, el

Fons de Cooperació Local i el Pla

únic d'obres i serveis de Catalunya,

han estat objecte de considerables

increments en els darrers anys.

Concretament, l'import que s'ha

destinat l'any 2006 al Fons de Coo-

peració representa un 87'8 % d'in-

crement respecte del que per aquest

concepte es va dotar en el pressu-

post de l'any 2004. Per altra banda,

la xifra del PUOSC s'ha incrementat

en aquest darrer quadrienni, respecte

de l'anterior, d'un gairebé 64 %, i ha

arribat a superar, en total, els 385

milions d'euros.

I quin percentatge dels recursos dela Generalitat haurien de ser trans-ferits de manera incondicionadaals ajuntaments, en el marc del nouEstatut recentment aprovat? Pensem que seria bo un incrementsubstancial, tenint en compte quel'autonomia de la despesa és un as-pecte bàsic de l'autonomia financeradels ens locals, que els permet imple-mentar polítiques pròpies, el quesembla inherent als conceptes d'auto-nomia local i de subsidiarietat. El te-ma, no obstant això, és força com-plex, i no es pot perdre de vista el pa-per que han jugat a la pràctica els me-

canismes de cofinançament finalista,

com el Pla únic d'obres i serveis.

En tot cas, creiem que caldrà incre-

mentar de forma progressiva els re-

cursos transferits als ens locals i que

un referent realista, d'acord amb els

estàndards europeus, seria que po-

guessin gestionar al voltant d'un

25% de la despesa pública. Fins ara,

Catalunya no s'ha pogut dotar d'un

model propi de finançament local,

atesa la impossibilitat de trobar "es-

cletxes" suficients a la legislació bà-

sica estatal en la matèria, i estem

convençuts que l'entrada en vigor

del nou Estatut i la negociació d'un

nou model de finançament amb l'Es-

tat obriran un escenari nou. Som

conscients que, sense suficiència fi-

nancera, no tindríem un model d'ad-

ministració local satisfactori.

Continuem en el marc d'aplicació

del nou Estatut. El Consell de Go-

verns Locals es constituirà en

aquest mandat, tal com es va de-

manar en una resolució de la dar-

rera Assemblea de l'FMC?El Consell de Governs Locals, efec-

tivament, està previst per l'article 85

del nou Estatut com "l'òrgan de re-

presentació de municipis i vegueries

en les institucions de la Generalitat",

amb participació consultiva en els

procediments d'elaboració de legis-

lació, normativa reglamentària i pla-

nificació que afectin les administra-

cions locals, i una llei del Parlament

n' ha de regular la composició, orga-

nització i funcions. Aquest Consell

serà una peça bàsica en les relacions

institucionals entre el món local i la

Generalitat.

Sembla molt improbable que la

constitució del Consell es pugui por-

tar a terme dins l'actual mandat, ja

que és impossible que el procedi-

ment legislatiu per a l'aprovació de

la seva regulació pel Parlament es

pugui realitzar durant els mesos que

queden de l'actual legislatura.

”Caldrà incrementar de formaprogressiva els recursostransferits als ens locals”El tarragoní Xavier Sabaté és el conseller de Governació i AdministracionsPúbliques de la Generalitat des del 15 de maig passat

“El Fons de Cooperacióha crescut un 87per cent en 3 anys”

13Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Entrevista

Les transferències de funcions, ser-veis i competències als ens localsaniran acompanyades de les dota-cions econòmiques pertinents?

No tindria sentit les transferències

sense les dotacions econòmiques

corresponents. Aquestes transferèn-

cies, que tracten d'apropar a la ciuta-

dania la gestió de tot un ventall de

matèries que es considera preferible

confiar a les administracions més

properes a la seva vida quotidiana es

fan, precisament, en funció dels in-

teressos d'aquesta ciutadania, i que

la titularitat formal de funcions, ser-

veis i competències no és seriosa

sense el finançament que faci possi-

ble la seva efectivitat.

Un altre àmbit de relació estretaentre el seu Departament i elsens locals és l'AdministracióOberta de Catalunya. Des delConsorci Localret s'ha formulatsovint la queixa de manca de de-finició i suport necessari al de-senvolupament d'aquest instru-ment conjunt per implantar la so-cietat de la informació. Com hopercep vostè?Crec que aquesta visió de Localretresponia al model inicial de portalúnic que s'impulsava des del Con-sorci. Aquest model ha variat subs-tancialment i actualment Localret estroba perfectament còmode, com esva poder veure a la seva assembleade finals de l'any passat. En aquestmoment l'estratègia que segueix elConsorci AOC, de generació de ser-veis que facin possible la connexióentre les administracions catalanesper compartir informació i per tra-mitar telemàticament, crec que estàperfectament alineada amb el capte-niment que Localret té en aquestamatèria. En la mateixa situació estroba tota la política de subvencionsals ens locals que executa el Consor-ci i que en alguna edició de fa unsanys havia provocat desencontresamb Localret.

D'altra banda, els projectes que s'im-pulsen des del Consorci adreçats ales entitats locals o amb una fortaimplicació d'aquestes, com són eldel canvi de domicili i la consultatelemàtica de volants de padró, elmòdul de tràmits e-TRAM o laidentitat digital idCAT, que facilitaCATCert -organisme autònom delConsorci AOC dedicat a tots els te-mes de seguretat i signatura digital-estan tenint una molt bona accepta-ció per part de les entitats locals.

El llibre blanc de la funció públi-ca a Catalunya és un altre delsreptes oberts. Quin escenari defutur es planteja per aquestaqüestió?És un document de referència per ala reflexió i que representa la primeraanàlisi descriptiva i exhaustiva de larealitat de la funció pública de les ad-ministracions catalanes. Sobre aques-ta base de coneixement enumera totauna sèrie de línies de futur a mig illarg termini que caldrà tenir encompte i conjugar amb el nou Estatutd'Autonomia i el nou Estatuto Básicodel Empleado Público, en tràmit.Aquests elements, conjuntamentamb la llarga experiència acumulada

dels nostres ajuntaments i la de mésde 26 anys de la nostra administra-ció catalana, són una oportunitat perconfigurar un nou model de funciópública catalana que sigui capaç derespondre als reptes cada vegadamés complexos que els ciutadansens plantegen.

Les persones, i en aquest cas els em-pleats públics, com a element essen-cial de tota organització, han de serun primer element a abordar enaquest nou escenari que tot just aca-ba de començar, per la qual cosas'escau, al més aviat possible, elabo-rar una llei marc de l'ocupació pú-blica aplicable a tots els treballadorsde les administracions catalanes,sens perjudici dels desplegamentssectorials adients i amb ple respecteal principi d'autonomia local. I te-nint en compte que el principal ob-jectiu és servir adequadament elsciutadans i ciutadanes.

“Aquest governha creat un climade confiançaamb els ens locals”

Foto

graf

ia c

edid

a pe

l Dep

arta

men

t de

Gov

erna

ció

i Adm

inis

trac

ions

Púb

lique

s

quen animals de companyia. Així, un50 per cent dels animals que haningressat al centre han pogut sortiren mans d'uns nous amos.L'activitat de sensibilització realitza-da des del CAAD també ha repercu-tit en el conjunt de la població degossos de la comarca, ja que s'haincrementat el nombre d'animalscensats, vacunats i amb xip.Ara, la instal·lació, ubicada a Grano-llers, ha hagut de ser tancada tempo-ralment fins a la tardor per resoldreel principal problema que ha anatarrossegant, el deficient funciona-ment de la depuradora.El CAAD disposa d'una depuradorapròpia perquè d'aquesta manera, espot efectuar una neteja i reutilitzaciód'aigües residuals en origen sensehaver d'abocar-les al sistema generalde clavegueram. Aquest avenç, però,ha provocat problemes d'obturacióde filtres que ara s'intentaran resol-dre. També s'han hagut de reem-plaçar terres no porosos, pinturespoc resistents i tanques originals deles gàbies, en aquest cas massadèbils per a resistir l'embranzida i lesmossegades dels gossos grans.Com comenta la consellera comar-cal, Rosa M. Esteve, es tracta dels"desavantatges de ser un centre pilotperò que serviran d'experiència percorregir coses en el futur i en elsnous centres que es puguin fer".14

Fede

raci

ó de

Mun

icip

is d

e Ca

talu

nya

N

úm. 1

8 J

ulio

l del

200

6

Experiències municipals

La idea d'assajar un nou concepte degossera va sorgir de la Diputació deBarcelona que, per mitjà del progra-ma "Paladac", va encarregar el pro-jecte constructiu. El Consell Comar-cal del Vallès Oriental es va oferir aimplantar-lo i mantenir-lo, ja que a lacomarca el servei de refugi i tinençad'animals abandonats només eraexercit per entitats privades i era unademanda de molts municipis. El Consell va finançar la construcciódel nou centre aportant 600.000euros i ara ja es fa càrrec de la com-petència d'acollida per delegaciódirecta de 31 dels 43 municipis de lacomarca. La capacitat del CAAD ésde 140 gossos i 20 gats. Als pocsmesos d'inaugurar-se, totes les placesvan omplir-se i, des d'aleshores, sem-pre ha tingut penjat el cartell de com-plet. El cost de manutenció i curapuja a 6 euros/dia/animal, tenint pre-sent que a la instal·lació hi treballende 7 a 8 persones.A part de ser una obra nova, la prin-cipal peculiaritat del CAAD ha estat

La recollida d’animalsal Vallès OrientalFa un parell d’anys es va posar en marxa el nou Centre d’Acollidad’Animals Domèstics del Vallès Oriental, que havia de ser una experiènciapilot per al disseny i gestió d’aquesta mena d’instal·lacions

que des de l'inici es va anticipar a laprohibició d'eutanasiar animals,establerta a l'article 11 de la Llei deprotecció dels animals, que entraràen vigor a partir de l'1 de gener del2007. Aquesta premissa trenca ambel concepte de les gosseres tradicio-

nals i per aquest motiu, a part detenir animals engabiats, el Centre hadedicat bona part dels seus esforçosa promocionar una tinença responsa-ble dels animals i fer campanyescíviques de conscienciació entre lapoblació. L'obertura del centre avisites escolars obeeix igualment aaquesta finalitat de conscienciació iprevenció. No sacrificar animals també ha obli-gat a una major intensitat en la pro-moció de l'adopció de gossos i gatsabandonats entre persones que bus-

S’ha assatjatun nou conceptede gossera pública

Aquesta "primera actualització delPla de ports" s'ha decidit tirar enda-vant per diverses raons.En primer lloc, els estudis i la diagno-si continguts en el pla actual (del2001) es basen en dades que arriben al'any 2000, per la qual cosa es consi-dera necessària una actualització deles dades des del punt de vista físic,del medi natural i socioeconòmic.A més, totes les obres de nous portsprevistes al 2001 estan finalitzades oen execució. En conseqüència, esconsidera oportú fer una prognosi deles obres futures per atendre els rep-tes del sector.La moratòria de construcció de novesinfraestructures que es va establir apartir de l'entrada en vigor de la Lleide ports de l'any 1998 -i que, segonsel govern, ha estat causa que el ritmede creixement d'amarradors a Cata-lunya se situï per sota de la mitjanaespanyola- va finalitzar el 31 dedesembre del 2004. Per tant, elgovern considera necessari donar cri-teris per ordenar la construcció defutures noves infraestructures per

atendre a les noves tendències idemandes.L'actualització del Pla de ports s'es-tructura en 8 capítols.En el capítol 1, a més d'exposar lesmotius que justifiquen l'actualització,recull els objectius que es pretenenaconseguir. Entre d’altres, l’estudi dela situació actual i previsions d'evolu-ció dels sectors esportiu, pesquer icomercial; caracteritzar els valorsambientals de cada tram de costa cata-lana per tal de fixar criteris que facinpossible compatibilitzar la sostenibili-tat amb la necessitat de realitzar actua-cions i establir determinacions de cairenormatiu i recomanacions en l'àmbitportuari.En el capítol 2 es fa una descripció delmedi costaner en atenció a les sevescaracterístiques geogràfiques, meteo-rològiques, climàtiques i al planeja-ment urbanístic costaner vigent. Tam-bé fa una divisió del litoral en unasèrie de trams en funció de les sevescaracterístiques. Pel que fa als efectesjurídics vinculats a aquesta zonifica-ció, l'actualització serveix per intro-

duir una modificació molt rellevant encomparació al Pla del 2001: s'esta-bleix expressament que en cap cas lazonificació no comporti de maneraautomàtica la definició d'espais on éspossible actuar portuàriament.

El capítol 3 conté una descripció de la

situació dels ports i altres instal·la-

cions per sectors: esportiu, pesquer i

comercial. Addicionalment, incorpora

una anàlisi de la problemàtica actual

de cada port i un inventari de les ins-

tal·lacions marítimes existents al lito-

ral català.

Els capítols 4 i 5 presenten un estudi

de la demanda dels sectors esportius,

pesquer i comercial a Catalunya i una

anàlisi de les debilitats, amenaces,

fortaleses i oportunitats de les

instal·lacions portuàries catalanes.

Els capítols 6 i 7 recullen, per una

banda, una sèrie de determinacions de

caràcter normatiu i recomanacions a

tenir en compte en les activitats que

es desenvolupen en el litoral i, per

una altra, una proposta d'actuacions,

segons el pla de necessitats que conté.

El capítol 8 inclou els indicadors que

han de permetre el seguiment de la

implantació del Pla de ports en l'ho-

ritzó temporal de l'any 2015.

Aquest Pla finalitza amb un docu-

ment annex que conté un conjunt de

plànols del litoral i una fitxa detallada

del ports catalans amb la descripció

de les seves instal·lacions i l'oferta de

serveis.

En definitiva, amb aquesta actualitza-

ció el govern pretén disposar d'una

radiografia actualitzada i acurada de

la utilització portuària de la costa

catalana que serveixi per facilitar i

impulsar una millor planificació futu-

ra de les activitats que es desenvolu-

pen en cada tram del litoral català.

Els ens locals poden presentar

al·legacions al nou Pla fins al 8 d'a-

gost. Per aquest motiu, l'FMC va

celebrar una sessió informativa amb

responsables del Departament de

Política Territorial el 17 de juliol. 15Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Informe

Actualització del Pla de portsde Catalunya (2006-2015)La Llei de ports de Catalunya del 1998 preveu, com a instrument per dur a ter-me una ordenació racional i sostenible del litoral català, el Pla de ports de Cata-lunya. Ara, el govern ha considerat escaient una modificació del pla vigent

16Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Localret informa

Més informació a la pàgina web www.localret.es

El nou president de Localretmarca una línia de continuïtat

L’Assemblea General del Consorci Localret, celebrada el 28 de juny, vaelegir l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, com a nou president. Navarrova ser proposat de forma consensuada pel Consell d’Administració delConsorci per rellevar Jordi Valls, que des del seu nomenament com aconseller d’Indústria havia deixat de presidir l’entitat

però, que Localret es veu obligada aassumir "nous reptes i projectes amesura que evolucionen les tecnolo-gies" i va citar com a exemple la tele-visió digital terrestre (TDT).En aquest sentit, l'Assemblea deLocalret va aprovar els estatuts i laseva adhe-sió aTDCom,una societatconstituïdapel mateixLocalret iles xarxesde televi-sions localsXTLC iComunicà-lia per tal dedonar suporttecnològic a

El nou president de Localret va asse-gurar que el consorci ha de mantenirels seus principis fundacionals, espe-cialment la unitat i el consens delmunicipalisme en matèria de teleco-municacions i societat de la informa-ció, i treballar per evitar el desequili-bri territorial i la fractura digital anivell social.Per aquest motiu, va anunciar queiniciarà una ronda de contactes ambels màxims responsables polítics,representants del món local i com-panyies del sector "per deixar clarque cal fer arribar les infraestructu-res i els serveis de banda amplad'accés a Internet a tot arreu delterritori, sense exclusions, i queaquest accés ha de ser universalper a tot els territoris i per a totes lespersones".L'alcalde de Terrassa va assenyalar,

Ordenació comarcal dela telefonia mòbil

la transmissió dels senyals de televi-sió digital de les emissores de titula-ritat municipal.L'expresident de Localret i actualconseller de Treball, Indústria i Con-sum de la Generalitat, Jordi Valls,que va assistir a l’Assemblea, vacloure l’acte afirmant que "la unitatmunicipalista a Localret és el princi-pal element que permet assolir un altnivell en els acords amb el govern dela Generalitat i, d'alguna manera,influir en la política del mateixgovern".En representació de la Federació deMunicipis de Catalunya, a l'Assem-blea hi va assistir l'alcalde de Mataró,Antoni Baron.

Localret i el Consell Comarcal delPla de l'Estany van celebrar, el 20 dejuny, una sessió de treball per analit-zar i debatre la proposta d'ordenacióde les instal·lacions de telefoniamòbil que afecta deu comarquescatalanes: Bages, Baix Empordà,Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,Gironès, Osona, Pla de l'Estany,

Ripollès i Solsonès.La proposta d'ubicació de les torresde telecomunicacions i altresinstal·lacions ha estat elaborada peruna comissió creada pel Decret148/2001 i, posteriorment, sotmesa ainformació pública per tal que elsconsells comarcals i ajuntamentsinteressats hi poguessin presentar

al·legacions. La idea de la propostaés harmonitzar les necessitats de lescompanyies de telefonia amb elsvalors del paisatge i els requerimentsdel món rural.A la jornada van assistir 40 persones.També es va informar d'altres projec-tes en marxa, com ara el desplega-ment de la televisió digital terrestre,la darrera convocatòria de subven-cions de l'Administració Oberta deCatalunya i el pla d'extensió de latelefonia mòbil i de la Internet Rural.

D’esquerra a dreta, Josep Pont, vicepresident de Localret; Pere Navarro,president de Localret; i Jordi Valls, conseller d'Indústria.

"Innovar mitjançant la políticaregional europea" va ser l'explícittítol de la conferència de la UEcelebrada a Brussel·les els dies 12 i13 de juny. L'objectiu era subratllarel valor afegit que pot suposar unapolítica regional concentrada a donarsuport a la innovació en la lluitacontra les disparitats econòmiques i

socials entre regions en el si de la UEi posar en comú les millors pràcti-ques de reforçament de transferèn-cies de coneixement, innovació i polsd'excel·lència, fent especial atenció ales regions menys pròsperes. GrahamMeadows, director general de Polí-tica Regional, va indicar que, pro-perament, la Comissió anunciarà el

17Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Europa, més a prop

La política regional, einaper a la innovació

Més informació a la pàgina web www.infoeuropa.org

Els ministres de trenta-quatre països europeus, entre elsquals hi ha els dels vint-i-cinc estats membres de la UE, elspaïsos en via d'adhesió, els països candidats i els membresde l'Espai Econòmic Europeu, van adoptar, el 12 de juny aRiga (Letònia), una declaració per promoure l'accessibilitatde les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) atots els ciutadans. Es tracta d'una acció paneuropea que té, per al 2010, elsobjectius finals següents: - Reduir a la meitat el nombre de persones de grups socialsamenaçats d'exclusió que no tenen accés a Internet

llançament de vint-i-cinc polsd'excel·lència regional agrupats alvoltant de sectors tractats en aquestaconferència. L'ajut de la Comissióconsistirà en assistència tècnica.La conferència s'emmarca en el cicle"Regions pel canvi econòmic", queculminarà amb la celebració delquart Fòrum de la Cohesió el juny de2007. Va comptar amb la participacióde destacats membres de la ComissióEuropea i d'agents regionals d'unatrentena de països.

Trenta-quatre països europeusvolen posar fàcil Internet

(especialment persones d'edat avançada, aturades o ambdiscapacitats). - Assegurar que, com a mínim, el 90% del territori europeudisposi d'accés a Internet de banda ampla (tot incidint enl'accessibilitat al medi rural). - Fer accessibles totes les pàgines d'Internet públiques. Per aconseguir aquests objectius, es preveu posar en marxa,de cara a l'any 2008, diverses accions d'alfabetitzaciódigital, a més de formular, per al 2007, recomanacionssobre normes d'accessibilitat i enfocament comuns quepodrien esdevenir obligatoris per als mercats públics abansdel 2010 i avaluar la necessitat de mesures legislatives enl'àmbit de l'accessibilitat en línia amb motiu de la revisiódel marc regulador de les telecomunicacions electròniquesque s'iniciarà a partir de l'any 2006 al si de la UE.

Publicitat

Per tercera vegada des de finals del 2004, BCEha incrementat el tipus d’interès a curt termi-ni, deixant-los en el 2.75%. Si acceptem quel’objectiu de la política econòmica del bancemissor es la contenció dels preus, podríemconcloure que, donades les clares tensions in-flacionistes que estem patint, aquestes puja-des haurien estat fins i tot moderades. Hemassistit, creiem, a uns increments deliberada-ment suaus, probablement amb intenció deno perjudicar un tímid però, aparentment,consistent creixement de les economies cen-trals del sistema Euro.

Deixant a banda aquesta referència queens ve fixada per les autoritats monetàries,ens agradaria ampliar la perspectiva, fent unaullada a la resta de terminis donat que, enestar lliurement determinats pels mercats,

ens proporcionen informació interessant.Si acceptem que qualsevol tipus a termini

inclou les expectatives dels participants en-vers l’evolució futura dels tipus a curt, veiemque la simple observació de l’Euribor a 12mesos (3.336% a data 13/06/06) ens fa veureque s’espera assistir a noves pujades per partde BCE durant l’immediat futur.

Anant més enllà i fixant-nos en tipusd’interès a terminis més llargs (+menys in-fluenciats pel pes del tipus d’intervenció i mésper l’expectativa de la seva evolució), com-provem que no només segueixen una evolu-ció similar sinó que fins i tot es més acusada.Així, un tipus a 5 anys pot haver pujat al vol-tant d’un 1,30% des de octubre de 2005, men-tre BCE només ho ha fet per 0,75% (en trespujades de 0.25%).

Sense entrar massa en detall sobre pos-sibles conclusions a extreure ni en anàlisismés en profunditat, la simple observació del’estructura temporal de tipus i la seva evolu-ció recent, ens mostra que, no només hem as-sistit a successives pujades, sinó que se n’es-peren més. La dimensió del moviment ensvindrà determinada per l’evolució de les va-riables macroeconòmiques (inflació, creixe-ment...), però en qualsevol cas, atès que par-lem de magnituds, els moviments de les qualspoden esdevenir un risc cert, i donat queexisteixen múltiples maneres d’eliminar o re-duir aquest risc, des de Caixa Catalunyacreiem que és important plantejar-se seriosa-ment l’estudi de cobertures, oferint un ampliventall de possibilitats que s’adeqüen a cadanecessitat o preferència.

Possiblement el president del

govern, José Luis Rodríguez Zapa-

tero, és el gran guanyador del

referèndum a Catalunya del 18 de

juny, i la prova és que cap dirigent

del PSOE el va criticar en el Comitè

Federal del dia 24 després d'haver

rondinat durant un any llarg. L'índex

de participació, considerat baix per

alguns, pot ser una arma dialèctica

en mans de l'oposició, però no té

efectes polítics durables. I, a més,

no és un resultat tan minso si es té

en compte el cansament i sobretot la

desorientació d'un electorat sotmès

a missatges i pressions diferents i

contradictòries sobre un text jurídic

molt complex des de tots els punts

de vista. En qualsevol cas, Rodrí-

guez Zapatero ja es pot presentar

com el dirigent que ha donat una

sortida satisfactòria a una operació

molt complicada i que, per tant, és

capaç de menar l'envitricollat debat

territorial. De passada, ha demostrat

que el PP no és necessari per fer

això i que, si s'hi apunta, haurà de

caminar més o menys en la línia de

l'Estatut de Catalunya. Això es

veurà encara millor en el debat d'al-

tres estatuts, especialment l'andalús

i el gallec. Coses que ha rebutjat en

el cas català, les haurà de votar en el

cas balear o aragonès, per exemple.

Tot es concentra, doncs, en la pacifi-

cació d'Euskadi. Els uns diuen que

les negociacions ja s'han acabat i que

ara només cal aplicar els acords, o

sigui la part més dificil, atès que nin-

gú no vol aparèixer com el gran

vençut encara que ho sigui i d'aquí

venen moltes declaracions i manio-

bres. Els altres reclamen que aques-

tes negociacions s'escometin ràpida-

ment perquè l'ambient s'està enrarint

massa i cal prendre decisions ben

aviat. N'hi ha que ho volen parar tot

debades, perquè aquesta operació ja

és també imparable. Si el PP es torna

a quedar sense recanvi, no s'exclou

que el president convoqui eleccions

anticipades per agafar els populars

amb el peu canviat i el seu líder qües-

tionat pel centre i la dreta.

La candidatura de José Montilla a la

Generalitat ha de desfermar una

remodelació del govern central. A

més de Montilla, s'especula amb la

substitució d'altres ministres, com

Jordi Sevilla, Juan López Aguilar i,

com sempre, Pedro Solbes per esco-

metre la recta final de la legislatura

amb gent menys cremada o destinada

a altres afers. I no es pot perdre de

vista que la situació econòmica pot

empitjorar en els mesos vinents.

18Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Cròniques

I ara, què?Josep M. Sanmartí

DE

S

DE

M

AD

RI

DP

AR

C

DE

L

A

CI

UT

AD

EL

LA

En qüestió d'un mes han canviat el

govern de la Generalitat, l'Estatut de

Catalunya i s'han convocat eleccions

anticipades. No es pot dir que la polí-

tica catalana no tingui marxa. El pre-

sident Pasqual Maragall ha anunciat

que no es tornarà a presentar per al

càrrec i, a la vegada, pretén que els

mesos que queden fins a les eleccions

encara es pugui desenvolupar una

part del nou Estatut. Però la campan-

ya electoral ja ha començat, si és que

alguna vegada es va parar, i difícil-

ment el govern podrà fer res més que

gestionar el temps que li queda. Fins i

tot l'antic soci, ERC, s'ha encarregat

de demostrar amb fets i vots que l'o-

bra de govern que val és la que es va

fer mentre hi eren ells, i que sense ells

poca cosa més tirarà endavant.

Pel camí hauran quedat projectes

com el del dret d'accés a l'habitatge,

però no només aquest. CiU a l'oposi-

ció ha demostrat tenir un millor con-

trol del calendari polític que els seus

adversaris en el Consell Executiu i,

des del primer moment, ha jugat con-

vençuda que s'avançarien les elec-

cions, com així ha estat. Deu ser per

aquest convenciment que han anat

demanant pròrrogues i compareixen-

ces que han allargat molt la tramita-

ció dels projectes de llei presentats al

Parlament fins al punt que, a aquestes

alçades de la legislatura finiquitada,

hi ha quasi una trentena de projectes

de llei tramitant-se a la Cambra que

decauran en poques setmanes.

Entre l'Estatut, les baralles internes,

la poca habilitat a l'hora de presentar

l'obra de govern davant l'opinió públi-

ca i la capacitat de fer soroll de l'opo-

sició, el tripartit ha quedat com una

experiència que podia haver donat

molt més de si. Tot i això, ha estat

aquesta coalició la que ha fet possible

l'Estatut, que ha protegit molt més

que fins ara el territori i el paisatge o

que ha dedicat diners propis del pres-

supost de la Generalitat a la política

d'habitatge. L'Executiu que encara

presideix Maragall s'esforça en apro-

var projectes de llei que ja és segur

que no tindran sortida, però ho justifi-

ca dient que han de servir per exem-

plificar que s'hauria fet molt més si

s'hagués pogut acabar la legislatura.

Ara serà un nou govern el que haurà

de desenvolupar l'Estatut aprovat en

referèndum el passat 18 de juny. De

moment, una de les lleis que haurà de

tirar endavant el nou Parlament és la

de finances locals, i en aquest punt

també ha estat molt millor el tracte

que han rebut els municipis catalans

el darrers tres anys que en la vintena

precedents.

Nou Estatut i nou governSalvador Sabrià

19Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Quiosc

LA VANGUARDIA

QUÈ!

EL PERIÓDICO

DIARI DE SABADELL

AVUI

SEGRE

EL MUNDO

EL PAÍSABC

20Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Disposicions

BENESTAR SOCIAL

Criteris generals per a l'adaptacióde temps addicionals als processosselectius per a l'accés al treball pú-blic de persones amb discapacitat

Disposició:

Ordre PRE/1822/2006, de 9 de juny.BOE núm. 140, de 13 de juny del 2006.Organisme:Ministeri de la Presidència.

El Reial decret 2271/2004, de 3 dedesembre, prescriu la necessitatd'establir els criteris generals per ala determinació de l'adaptació detemps addicionals als processosselectius en els que concursin perso-nes amb discapacitat. Les convo-catòries de treball públic haurand'expressar aquesta possibilitat i elsinteressats hauran de formular lapetició de les adaptacions concretesde temps necessàries per a la realit-zació dels processos selectius, quehauran de estar acompanyades deldictamen tècnic facultatiu que quali-fiqui el grau de discapacitat.

CULTURA

Accés als programes d'inversionsen equipaments culturals en elperíode 2005-2007

Disposició:

Resolució CLT/1813/2006, de 31de maig. DOGC núm. 4649, de 7de juny del 2006.Organisme:

Departament de Cultura.

El Departament de Cultura, per talde complir amb l'objectiu de dotar elsmunicipis de Catalunya d'equipa-ments culturals per poder garantir larealització d'una programació cultu-ral estable i de qualitat, potenciarl'equilibri territorial i la racionalitaten la distribució de recursos, vapublicar la Resolució CLT/2945/2005, de 10 d'octubre, per la quals'obre concurs públic per a l'accésals programes d'inversions en equi-paments culturals en el període 2005-2007 (teatres-auditoris, espais dedifusió d'arts visuals i sales poliva-

lents). El nombre de sol·licituds pre-sentades ha superat les previsionseconòmiques tingudes en considera-ció en l'elaboració del Pla d'equipa-ments culturals 2005-2007 i, per talde poder donar resposta a un majornombre de sol·licituds, amb aquestaresolució el que es fa és incrementarl'import total de les subvencions.

ECONOMIA

Tramitació per mitjans telemàticsa l'extranet de les administracionscatalanes de diversos procedimentsen matèria de tutela financeradels ens locals

Disposició:

Resolució ECF/1737/2006, de 10 demaig. DOGC núm. 4645, de 31 demaig del 2006.Organisme:Departament d'Economia i Finances.

S'ha incorporat la tramitació permitjans telemàtics a l'extranet de lesadministracions catalanes(www.eacat.net) de les sol·licitudsd'autorització i de les comunicacionsd'operacions financeres a concertarpels ens locals de Catalunya i pelsens dependents subjectes a tutelafinancera, previstes en l'Ordre delDepartament d'Economia i Financesde 28 de juny del 1999, modificadaper l'Ordre ECF/324/2003, de 2 dejuny, i les sol·licituds de l'informeprevi a l'adquisició o alienació devalors mobiliaris per part dels enslocals, previstes als articles 206.3.c)i 209.1.b) del Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Cata-lunya, aprovat pel Decret legislatiu2/2003, de 28 d'abril.

ESPECTACLES

Condicions i quanties mínimes deles assegurances de responsabili-tat civil exigibles per als especta-cles, les activitats recreatives iels establiments públics sotme-sos a la Llei 10/1990, de 15 dejuny, sobre policia de l'especta-cle, les activitats recreatives i elsestabliments públics

Disposició:

Decret 251/2006, de 6 de juny.DOGC núm. 4650, de 8 de junydel 2006.Organisme:

Departament d'Interior.

Aquest decret té per objecte regularles quanties mínimes, els requisits iles condicions que han de tenir elscorresponents contractes de lespòlisses d'assegurances de respon-sabilitat civil dels espectacles, lesactivitats recreatives i els establi-ments públics sotmesos a la Llei10/1990, de 15 de juny, sobre poli-cia de l'espectacle, les activitatsrecreatives i els establimentspúblics.

FESTES

Festes d'interès turístic nacionali internacional

Disposició:

Ordre ITC/1763/2006, de 3 de maig.BOE núm. 135, de 7 de juny del 2006.Organisme:

Ministeri d'Indústria, Turisme iComerç.

Modifica la regulació de la declara-ció de festes d'interès turístic nacio-nal i internacional.

FUNCIÓ PÚBLICA

Es modifica la Llei 9/1987, de 12de juny, d'òrgans de representa-ció, determinació de les condi-cions de treball i participació delpersonal al servei de les adminis-tracions públiques

Disposició:

Llei 21/2006, de 20 de juny. BOEnúm. 147, de 21 de juny del 2006.Organisme:

Cap d'Estat.

La llei crea una Mesa General deNegociació de les AdministracionsPúbliques, que serà unitària, estaràpresidida per l'Administració gene-ral de l'Estat i comptarà amb repre-sentants de les comunitats autòno-

21Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Disposicions

mes i de les administracions locals através de la FEMP. També en forma-ran part representants de les orga-nitzacions sindicals. Seran objectede negociació en aquesta Mesamatèries que resultin susceptibles deregulació estatal amb caràcter denorma bàsica i aquelles de caràctergeneral que afecten, globalment, elpersonal de las administracionspúbliques. També es modifica la Llei30/1984, de 2 d'agost, de mesuresper a la reforma de la Funció Públi-ca amb l'objectiu d'establir mesuresque afavoreixin la conciliació de lavida personal, familiar i laboral.

HABITATGE

Condicions per a la venda d'habi-tatges qualificats de proteccióoficial de promoció pública

Disposició:

Decret 257/2006, de 6 de juny.DOGC núm. 4650, de 8 de junydel 2006.Organisme:

Departament de Medi Ambient iHabitatge.

El present decret té com a objectiudeterminar les bases de preu i deprocediment per regular les opera-cions de compravenda del parcd'habitatges de promoció públicade Catalunya, tant en els casos devenda d'habitatges de propietatcom en els casos de venda d'habi-tatges de lloguer, partint de la pre-missa que en ambdues circumstàn-cies és prioritari per al govern deCatalunya preservar els parcspúblics com parcs socials, bé siguimantenint-los en lloguer allà onaquesta fórmula és la millor per alsseus usuaris, bé sigui donant-losd'un tractament com el dels habitat-ges amb protecció oficial, allà onsembla recomanable, per raonsd'integració social, el règim detinença de propietat.

JOVENTUT

Creació de l'Agència Catalana dela Joventut

Disposició:

Llei 6/2006, de 26 de maig. DOGCnúm. 4651, de 9 de juny del 2006.Organisme:

Departament de la Presidència.

L'Agència Catalana de la Joventutés una entitat de dret públic, ambpersonalitat jurídica pròpia i plenacapacitat d'obrar per al complimentdels seus fins de Catalunya. Té perobjecte prestar serveis a la joventut,executar programes d'interès per ala joventut i gestionar els serveisque l'Administració de la Generali-tat desplegui en aquesta matèria, amés d'assessorar els ens locals enpolítiques de joventut. D'aquestinterès neix la necessitat de dissol-dre Turisme Juvenil de Catalunya,SA, de crear l'Agència Catalana dela Joventut i d'integrar en aquestnou ens els serveis prestats peraquella societat mercantil.

MEDI AMBIENT

Ajuts als ens locals per a la inves-tigació i el sanejament de sòls pú-blics afectats per contaminacions

Disposició:

Resolució MAH/2044/2006, de 30de maig. DOGC núm. 4658, de 20de juny del 2006.Organisme:

Departament de Medi Ambient i Ha-bitatge.

Aquests ajuts tenen per objectedonar suport econòmic als enslocals per fomentar les tasques d'in-vestigació i el sanejament de sòlspúblics propietat municipal que esveuen afectats per indicis de conta-minació per causant desconegut.L'execució de l'activitat objecte de lasubvenció s'haurà d'efectuar en elperíode 2006-2007. El termini per ala presentació de sol·licituds seràfins al 18 d'agost del 2006.

NOVES TECNOLOGIES

Ajudes del Programa d'extensióde la banda ampla en zonesrurals i aïllades

Disposició:

Resolució de 12 de maig. BOE núm.128, de 30 de maig del 2006.Organisme:

Ministeri d'Indústria, Turisme iComerç.

El 22 de març del 2005 va ser publi-cada en el BOE l'Ordre ITC/701/2005, de 17 de març, per la que esregulen les bases, el regim d'ajudes ila gestió i es realitza la convocatòriadel Programa d'extensió de la bandaampla en zones rurals i aïllades. Amés del programa objecte de la pre-sent ordre, existeixen diverses actua-cions promogudes per altres admi-nistracions públiques espanyolesque es dirigeixen al mateix objectiud'extensió de la banda ampla enzones rurals i aïllades. Per a això,resulta ineludible coordinar lesactuacions. Per fer-ho efectiu, elMinisteri d'Indústria, Turisme iComerç cooperarà amb les adminis-tracions de les comunitats autòno-mes i col·laborarà també amb lesadministracions locals, per a la qualcosa es recolzarà en la FEMP com aassociació representativa de lesmateixes. Els beneficiaris de les aju-des seran els explotadors de xarxes iprestadors de serveis de comunica-cions electròniques, a títol indivi-dual o sota qualsevol forma d'agru-pació empresarial en la queparticipin, sempre que tingui perso-nalitat jurídica pròpia.

NOVES TECNOLOGIES

Convocatòria de subvencions

Disposició:

Resolució del Consorci Administra-ció Oberta Electrònica de Catalunya.DOGC núm. 4659, de 21 de juny del2006.Organisme:

Administració Oberta Electrònica deCatalunya.

La resolució obre la convocatòriade subvencions als ens locals deCatalunya per millorar la gestióinterna i la prestació de serveis als

22Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Disposicions

ciutadans, mitjançant la utilitzacióde les tecnologies de la informació iles comunicacions. Igualment, n'a-prova les seves bases reguladores.La participació dels ens locals enels projectes i iniciatives promogu-des pel Consorci AdministracióOberta Electrònica de Catalunya oel Consorci Localret s'especifiquenen les bases 2 a 11 i la concessiód'ajuts per al desenvolupament deprojectes promoguts directamentpels ens locals s'especifiquen en lesbases 12 a 15.El termini de presentació de lessol·licituds per concórrer a aquestaconvocatòria serà del 14 de juliol al15 de setembre del 2006, ambdósinclosos.

PRESSUPOSTOS

Reforma de la Llei 18/2001, de12 de desembre, general d'esta-bilitat pressupostària

Disposició:

Llei 15/2006, de 26 de maig. BOEnúm. 126, de 27 de maig del 2006.Organisme:

Cap de l'Estat.

Els objectius són adaptar la llei al'estructura descentralitzada de l'Es-tat, a les exigències de la políticaeconòmica, reforçar els principisrecíprocs en les relacions entre lesadministracions públiques i, sobre-tot, reforçar l'estabilitat, la trans-parència i l'accés a la informació.

SALUT

Delimitació de diverses àreesbàsiques de salut

Disposició:

Ordre SLT/269/2006, de 25 de maig.DOGC núm. 4647, de 2 de juny del2006.Organisme:

Departament de Salut.

Amb aquesta ordre es modifiquen lesàrees bàsiques de salut d'Igualada iTerrassa i alguns municipis de lesrodalies.

SANITAT

Autorització de centres, serveis iestabliments sanitaris

Disposició:

Ordre SCO/1741/2006, de 29 demaig. BOE núm. 134, de 6 de junydel 2006.Organisme:Ministeri de Sanitat i Consum.

El ministeri actualitza la classificaciói definició de les especialitzacionsprofessionals de la branca de la psi-cologia. Així, es defineix el que ésCentre de reconeixement, Centre desalut mental, Psicologia clínica ialtres unitats assistencials.

TREBALL

Subvencions destinades al soste-niment de les guarderies infan-tils laborals i s'obre la convo-catòria per a l'any 2006 per a lapresentació de sol·licituds per ala seva concessió

Disposició:

Ordre TRI/278/2006, de 31 de maig.DOGC núm. 4650, de 8 de junydel 2006.Organisme:

Departament de Treball i Indústria.

Aquesta ordre té per objecte modifi-car els apartats 6.2.i) i m), 7.3.g) ih) i 8.2 i afegir una disposició addi-cional a l'Ordre TRI/401/2005, de28 de setembre, per la qual s'esta-bleixen les bases reguladores de lessubvencions destinades al sosteni-ment de les guarderies infantils la-borals, i obrir la convocatòria per al'any 2006 per a la presentació desol·licituds per a la seva concessió.

TREBALL

Subvencions per a la realitzaciód'itineraris d'inserció sociolabo-ral adreçats a les persones acolli-des a la renda mínima d'inserció(RMI) i mesures de suport als iti-

neraris formatius per als treballa-dors en procés d'inserció d'unaempresa d'inserció sociolaboral

Disposició:

Ordre TRI/279/2006, de 26 de maig.DOGC núm. 4650, de 8 de junydel 2006.Organisme:

Departament de Treball i Indústria.

Aquesta ordre té per objecte l'esta-bliment de les bases reguladores pera la concessió de subvencions desti-nades a la realització d'itinerarisd'inserció sociolaboral adreçats ales persones acollides a la Llei10/1997, de 3 de juliol, de la rendamínima d'inserció (RMI), i mesuresde suport als itineraris formatiusper als treballadors en procés d'in-serció d'una empresa d'inserció so-ciolaboral, segons el que preveu laLlei 10/1997, de 3 de juliol, de larenda mínima d'inserció, i el Decret306/1998, d'1 de desembre, que ladesplega, i la Llei 27/2002, de 20 dedesembre, sobre mesures legislativesper regular les empreses d'inserciósociolaboral.

TREBALL

Millora del creixement i del treball

Disposició:

Reial Decret Llei 5/2006, de 9 dejuny. BOE núm. 141, de 14 de junydel 2006.Organisme:

Cap d'Estat.

Aquest reial decret llei té l'objectiud'executar les mesures contingudesa l "Acord per a la millora del crei-xement i del treball" que necessitenl'adopció o la modificació de nor-mes amb rang de llei de l'àmbit la-boral. S'estructura en tres capítols.

23Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 18

Jul

iol d

el 2

006

Màster en dret públic: estudis avançatsde l’ordenació juridicoadministrativadel territori i del mercatOrganitzat per la Universitat Pompeu Fabra.

Barcelona, del 6 d’octubre del 2006

al juny del 2007.

Informació: idec.upf.edu/moa1, 93 542 18 50i info@idec.upf.edu

Simposi de política educativa local“ciutat.edu, nous reptes, nous compromisos”Organitzat per l’Àrea d’Educació de la

Diputació de Barcelona.

Barcelona, 9, 10 i 11 d’octubre del 2006.

Lloc de realització: World Trade Center,Moll de Barcelona, s/nInformació: ciutat.edu@diba.cat,telèfon 93 319 63 23 i www.diba.cat

Gestió estratègica de la informacióa les organitzacionsOrganitzat pel Campus Universitari de la

Mediterrània.

Vilanova i la Geltrú, 16, 17, 23 i 24 d’octubre

i 6, 7, 13 i 14 de novembre del 2006.

Lloc de realització: Escola PolitècnicaSuperior d’Enginyeria. Vilanova i la GeltrúInformació: 93 893 83 99 i cum@vilanova.org

Participació ciutadana i comunicació.PostgrauEl termini per matricular-se acaba el 21 de

setembre del 2006.

El curs de postgrau es desenvolupa del 6

d’octubre del 2006 al 9 de juny del 2007.

L’horari és divendres de 16:00 a 21:00 h i

dissabtes de 9:00 a 14:00 hores.

Lloc: Aules de la Fundació Universitat deGirona: Innovació i Formació al CampusMontilivi de la Universitat de Girona.Informació: www.udg.edu/if, 972 210 299i info.fundacioif@udg.es

Jornades Europees del Patrimoni 2006Organitzades per l’FMC, l’ACM i el Museu

d’Història de Catalunya.

29 i 30 de setembre i 1 d’octubre.

Informació: www.fmc.cat, www.acm.cat iwww.mhcat.net

Agenda octubreAgendasetembre

16dilluns

18:00h

9dilluns

6divendres

Segona Trobada Nacional dela RecuperacióOrganitzada pel Gremi de Recuperació

de Catalunya i l’Agrupació Nacional

de la Recuperació.

Barcelona, 1 i 2 de desembre del 2006.

Informació: www.gremirecuperacio.orgi info@gremirecuperacio.org

i també…

29divendres

21dijous

Agenda