CatalunyaCristiana Setmanari d’informació

i de cultura religiosaANY XXXIX | NÚM. 20532,90 € | 27 GENER 2019

Cap a un món sense pena de mort

EDITORIAL I EN PRIMER PLA (P. 3, 8-11)

Cada cop més països decideixen abolir la pena capital o inaplicar-la

Homenatge a Lluís Duch

P. 26-29

Amnistia Internacional

SueZann Bosler, activista contra la pena de mort

Subscriviu-vos-hiDESITJO SUBSCRIURE’M AL SETMANARI CATALUNYA CRISTIANA DURANT UN ANY (52 NÚMEROS)

Nom

Cognoms

Adreça

Població

DP Tel. NIF

A/e:

Edició paper 145€ Edició digital 90€

Edició en català Edició en castellà

FORMA DE PAGAMENT

Únic pagament per any Dos pagaments semestrals

Xec nominatiu que adjunto Domiciliació bancària (ompliu ordre adjunta)

NOM COL·LABORADOR

Senyors, els prego que, a partir d’ara, i fins nou avís, carreguin al meu compte els rebuts que els presentarà Fundació Catalunya Cristiana per la meva subscripció al setmanari CatalunyaCristiana.

Titular

IBAN ENTITAT OFICINA DC COMPTE

DATA (DD/MM/AA)

Lliureu aquesta butlleta a: Catalunya Cristiana(Departament de Subscripcions)Comtes de Bell-lloc, 67-6908014 Barcelona

Signatura del titular

CatalunyaCristiana

Conforme al que disposa l’article 6 de la llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Per-sonal, autoritzo Catalunya Cristiana a incloure les meves dades personals al fitxer informàtic d’aquesta entitat així com a tractar-les, per tal de rebre informació periòdica de les seves activitats. En qualsevol moment el titular podrà exercir els drets d’accés, rectificació i cancel·lació, així com oposar-se al tractament de les seves dades adreçant-se a Catalunya Cristiana amb domicili al carrer Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona.

EDITORIAL 3CatalunyaCristiana27 GENER 2019

«No mataràs» és el cinquè mana-ment de la Llei de Déu. En el decurs de la història s’han fet massa excep-cions a aquest manament taxatiu, però progressivament la humanitat ha anat també prenent consciència que la pena capital no resol res; a més que no disposem de la vida d’altri i que no és cert el principi pedagògic de creure que executar un ésser humà pot ser una bona prevenció contra la reincidència, tampoc no és legítim d’usar-la per reprimir l’oposició interna, la dis-sidència, en nom de la seguretat o de la lluita contra el terrorisme. «La vida humana és sagrada perquè des del seu origen suposa l’acció creadora de Déu» (Cf. CEC, 2258). La modificació del punt 2267 del Catecisme de l’Església catòlica, l’agost passat, és categòrica i tanca del tot aquesta porta, que ja esta-va ajustada en la redacció anterior: «La pena de mort és inadmissible perquè atempta contra la inviola-bilitat i la dignitat de la persona.»

Mai com ara tants països no s’havien oposat a la pena capital: 121 dels 193 estats membres de les Nacions Unides han votat a favor de suspendre les execucions: aquí en-tren països que han abolit la pena de mort de la seva llei i països que la mantenen però que es compro-

meten a no dur a terme cap execu-ció durant aquest any. En quaranta anys s’ha passat de 16 països abo-licionistes a 106.

En aquest número de Catalunya Cristiana hi dediquem el Primer Pla. També hi ha una entrevista a SueZann Bosler, que fou testimoni de l’assassinat del seu pare i ella mateixa va viure la mort de prop. Aquest fet luctuós va ser, en canvi, l’impuls principal per a una missió de tota la vida per l’abolició de la pena de mort, havent de vèncer les resistències dels jutges i els tribu-nals. El seu pare, Bill Bosler, fou mi-nistre de l’Església de Bethren, una petita denominació anabaptista que, juntament amb els quàquers i els mennonites, advoquen per la no-violència com a principi bàsic del cristianisme. Encara recent la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, veiem amb esperan-ça com l’oposició a la màxima pena, pot ser també un factor d’enforti-ment ecumènic.

La pena de mort és inadmissible

Anb

iter

u A

dale

ru

SUMARI

Contingut

4 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

03 Editorial

05 La setmana

06 Opinió

08 En primer pla

12 Opinió

15 Vida eclesial

24 La veu dels pastors

26 Reportatge

30 Bíblia

32 Litúrgia

34 Espai lectors

36 Cultura

38 Vida Creixent

39 Laudato Si

41

Cultura

46 Agenda

47 Des del carrer

I-XVI Especial Institució Teresiana

Cimera vaticana sobre abusos a menors

Joves i xarxes socials

Reflexions de Francesc TorralbaPÀGINA 20

PÀGINA 16 PÀGINA 22

18Escola de Teologia del Maresme

36Cinema espiritual

LA SETMANA

Zoom

L’efemèride de la setmana

La setmana en tuitsARANTXA GURTUBAY @A_GURTUActivistaSi Europa ens representa hauria de defensar organitzacions de la societat civil com #OpenArms en les quals la ciutadania es veu reflectida #freeopenarms

JUAN DEL RÍO @ARZOBISPODELRIOArquebisbe castrense d’EspanyaEns unim en oració per la famí-lia del menut de dos anys que ha caigut en un pou a Totalán, Màlaga. La nostra força, espe-rança i ànims són amb els equips d’emergències que participen en el rescat

EDUARD BRUFAU

MIQUEL PUEYO @MIQUEL_PUEYOEscriptor i professor de la Univer-sitat de LleidaJa tocava: el Govern declara l’església de Sant Ruf de Lleida bé cultural d’interès nacional

MARCEL JOAN ALSINELL @JOANALSINELLADirector general d’Afers ReligiososHe assistit a l’estrena de la pel·lí-cula «Agustí, fill de les seves llà-grimes», una iniciativa de l’entitat evangèlica Ágape i del Secreta-riat diocesà d’Ecumenisme de l’arquebisbat de Barcelona

5CatalunyaCristiana27 GENER 2019

1 de febrer del 1851: neix a Corbera d’Ebre, a la Terra Alta, el metge Jaume Ferran i Clua, bacteriòleg i descobridor de les vacunes contra el còlera.

Escoltat a Ràdio EstelIGNASI MIRANDACoordinador d’informatius

Animals i naturaLa nostra programació dedica

una hora setmanal a la sensibilitza-ció davant la vida de tots els éssers vius i la cura de la creació, en plena sintonia amb el Papa. És l’espai La veu dels animals i la natura, que s’emet els divendres de 20 a 21 h i està dirigit per l’ONG Associació Defensa Drets Animal (ADDA), amb Carme Méndez com a directora i un equip format també per Manu-el Cases, Neus Aragonès i Montse Paredes. El presentador és habitu-alment Jordi Gispert.

Notícies, entrevistes, curiositats relacionades amb els animals i la natura, consells d’experts, la ga-leria dels ocells per identificar-ne els cants, l’opinió del ciutadà i co-municacions sobre adopcions són algunes de les principals seccions del programa. També es llegeix ca-da setmana un fragment de l’en-cíclica Laudato Si. El divendres 11 de gener, hi participava el biòleg del Parc Natural del Montseny Da-niel Guinart, coordinador del pro-jecte Life Tritó del Montseny, que promou des del 2016 accions per garantir la conservació d’aquesta espècie endèmica, el tritó, i el seu hàbitat.

Església i esport no estan renyits. Això és el que va quedar clar durant la presentació el 10 de gener passat a Roma d’Athletica Vaticana, la primera associació esportiva formada al Vaticà. L’equip està integrat per treballadors de la Santa Seu i alguns joves immigrants africans. Es tracta del primer equip esportiu de la història del Vaticà i participarà en competicions internacionals gràcies a un acord bilateral amb el Comitè Olímpic Nacional Italià.

OPINIÓ6 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

PENSANT-HO MILLOR

Pregunti-ho al seu net

Escriure, veure-hi, sentir-hi… s’ha tornat molt complicat des que van aparèixer els mòbils d’última generació

Ryan Ra®aelli, professor de Har-vard, ha estudiat com ha sobrevis-cut durant vuit generacions fami-liars l’empresa alemanya Faber de fabricació de llapis.

Sembla que el secret és ser fidel a les arrels i saber innovar al ma-teix temps. I tenir sentit del nego-ci, com la compra al seu dia d’una mina de grafit a Sibèria i un bosc de fusta a l’Amazònia.

El llapis ha estat el gran instru-ment comunicatiu durant genera-cions i ha arribat fresc als temps ac-tuals. Joseph Ratzinger l’ha utilitzat sempre per escriure els seus llibres. Vargas Llosa el fa servir per als seus esborranys, que després passa a l’ordinador. John Steinbeck va fer servir seixanta llapis per redactar El raïm de la ira.

Després van arribar l’estilogràfi-ca i el bolígraf. J. K. Rowling escriu amb bolígraf els seus afamats lli-bres de Harry Potter. Einstein va es-criure amb una ploma Waterman la seva Teoria de la Relativitat. Saint-Exupéry va utilitzar una Parker per a El petit príncep…

El que és principal, ja es veu, no és l’instrument, sinó tenir alguna cosa a dir i saber-la dir.

Simultàniament, es va imposar la màquina d’escriure i després l’or-dinador, instruments que jo mateix he utilitzat per als meus llibres els

títols dels quals no han engrossit la literatura universal, però sí que han constituït una prova de resistència per a les bigues de casa meva.

Fins ara havien estat els pares els que ensenyaven a escriure els fills, de la mateixa manera que ells van rebre la primera instrucció dels avis, o dels mestres. Però això està canviant. Escriure, veure-hi, sen-tir-hi… s’ha tornat molt complicat des que van aparèixer els mòbils d’última generació.

Una persona gran va a com-prar-se un mòbil, l’hi venen i l’hi posen en funcionament, però a la botiga no tenen temps per a gaires explicacions i li diuen: «Tot això, pre-gunti-ho al seu net», i si diu: «És que no tinc cap net», la resposta pot ser: «Això no és problema meu.»

El net és la solució si per Reis us han regalat un e-book, una tauleta o us han posat Movistar a la televi-sió. I també si heu de configurar el mòbil, aprendre com fer servir els contactes perquè si voleu trucar a la vostra neboda no us aparegui el dentista, i si sou a l’església no hagueu de sortir corrents amb el mòbil a la mà perquè no sabeu com tancar-lo.

Una benaurança moderna po-dria ser: benaurats els que tenen net perquè els ajuda a fer servir el mòbil.

ANTONI COLLPeriodista

OPINIÓ

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADABisbe de Mallorca

UN NOU LLINDAR

7CatalunyaCristiana27 GENER 2019

«Pels fruits els coneixereu»

Cercar la coherència entre la vida i la fe en Jesucrist és endinsar-se en el cabal del riu per arribar a la mateixa font

Aquesta afirmació és de Jesús i es refereix als seus seguidors. Es-tem davant del repte de la credibili-tat de la praxi cristiana, de la cohe-rència entre la fe i la vida, d’allò que se’ns demana als cristians perquè siguem autèntics testimonis del Déu Amor que Jesús ens ha donat a conèixer, perquè tinguem vida en ell. També a nosaltres se’ns coneix pels fruits. No és qüestió de pensar sols en el demà preparant bé el tes-timoni. Estem ja en l’avui de Déu, en el moment de viure el que ja som pel baptisme, l’hora favorable, com diu Pau a la comunitat de Corint.

Madeleine Delbrêl diu que en la mesura que un cristià professa la seva fe i intenta viure-la, resul-ta insòlit tant per als creients com per als no creients. Aquest aspecte singular que prové de la coherència entre la vida i la fe «no fa del cristià un home distingit, sinó el rebuig o la denúncia en la seva pròpia vida de tot el que pugui alterar la seva semblança amb Jesucrist. No es tracta de la brillant realització d’un home cristià, sinó del mateix Crist de sempre que mostra el seu rostre a través del rostre d’un home».

L’exigència de la coherència personal en un cristià va unida al

seu ésser, el qual el configura a Je-sucrist des del baptisme i la confir-mació i no sols fa que estigui obert a la fe en Déu, sinó que, com Jesús, sap que l’ha d’estimar com un fill estima amb amor entranyable el seu pare.

Cercar la coherència entre la vida i la fe en Jesucrist és endin-sar-se en el cabal del riu per arribar a la mateixa font, allà on tot és net i transparent, el lloc on la frescor, moviment suau i bon gust, fan que la set sigui feliçment assaci-ada. Ho descriu meravellosament bé aquest text religiós hindú que pot ser compartit amb la mateixa sinceritat cristiana i fer-ne pregària: «És molt el que m’heu donat, però demano més encara. No venc a vós solament pel glop d’aigua, sinó per la font mateixa. No venc cercant guiatge només fins a la porta, sinó fins dintre la casa del Senyor; no cerc solament el present d’amor, sinó l’Amor mateix» (Rabindranath Tagore).

EN PRIMER PLA8 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

Pena de mort, el camí inexorable cap a l’abolició

JOAN ANDREU PARRA

El miler d’execucions anuals conegudes es concentren en cinc països

EN PRIMER PLA 9CatalunyaCristiana27 GENER 2019

Cada any, els països membres de les Nacions Unides voten una reso-lució referida a la moratòria de l’ús de la pena de mort. Com diu el por-taveu d’Amnistia Internacional (AI) a Catalunya, Dani Vilaró, «és un ter-mòmetre per veure l’estat de la pe-na de mort al món». Doncs bé, mai com fins a la darrera votació tants països s’havien oposat a aplicar la pena capital: «121 països (dels 193 estats membres) han votat a favor de suspendre les execucions: aquí entren països que han abolit la pena de mort de la seva llei i països que la mantenen però que es comprome-ten a no dur a terme cap execució durant aquest any», celebra Vilaró.

En quaranta anys s’ha passat de setze països abolicionistes a 106, per tant, «si la tendència es manté, en trenta o quaranta anys podríem veure un món lliure de la pena de mort», prediu Vilaró. Mentre aquest moment no arriba, Amnistia Interna-cional elabora cada any un informe que ens diu que l’any 2017 hi va ha-ver 2.591 condemnes a mort a 53 països (un nombre inferior a l’any 2016: 3.116 condemnes a mort en 55 països) i, pel que fa a execucions, l’any 2017 van ser 993 persones, 8 dones i 985 homes (1.032 el 2016).

«L’any 2017 van ser 23 països els que van fer execucions i d’aquests n’hi ha dos o tres que tenen molt de pes i alguns cadira al Consell de

Seguretat de Nacions Unides, són grans potències (com els Estats Units o la Xina). Després, hi ha els països amb major nombre d’execu-cions localitzats al Pròxim Orient (l’Iran, l’Aràbia Saudita, l’Iraq) i el Pakistan —en diem el grup dels ir-reductibles— que concentren apro-ximadament el 84% de les execuci-ons conegudes (excloent la Xina)», observa Vilaró.

A AI, però, a l’hora de fer-ne la valoració distingeixen els con-textos entre països amb sistemes formalment democràtics i d’altres amb formes de govern més autori-tàries. «Als Estats Units la pena de mort només s’aplica per criminalitat greu; en canvi, a altres països com l’Aràbia, l’Iran, Egipte, s’aplica tam-bé per reprimir l’oposició interna, la dissidència, en nom de la seguretat, de la lluita contra el terrorisme. Són països convulsos internament i que utilitzen la pena de mort com un ins-trument més d’opressió», sosté amb preocupació Vilaró.

Grans potències que apliquen la pena màxima

La Xina i els Estats Units, els dos gegants econòmics més influents al món, representen dos camins anti-tètics pel que fa a la pena de mort. AI ha deixat de publicar al seu informe les estadístiques referides a la Xina

La germana Helen Prejean és una de les principals lluitadores abolicionistes dels Estats Units. Al cartell expressa: «La pena de mort és una qüestió de persones pobres (...) al cap i a la fi són els pobres els qui són triats per morir en aquest país.» Amnistia Internacional

DANI VILARÓ«Si la tendència es manté, en trenta o quaranta anys podríem veure un món lliure de la pena de mort»

«Hi ha països convulsosinternament que utilitzen la pena de mort com uninstrument més d’opressió»

per la poca fiabilitat de les dades, ja que el país asiàtic les classifica com a secret d’Estat. Això no exclou que Amnistia Internacional titlli la Xina com «el principal botxí del món»: «Sabem que és el país que executa més. Si l’any passat hi va haver gai-rebé un miler d’execucions al món, és gairebé segur que la Xina supera aquesta xifra», sosté Vilaró. A més, des de l’entitat anoten que la pena de mort a la Xina també s’aplica a delictes econòmics (com corrupció o estafes), la qual cosa els sembla «absolutament fora de lloc». «La Xi-na de portes enfora sempre diu que aplica menys la pena de mort, que hi està treballant... però no tenim cap constància que aquesta situació es-tigui millorant», conclou Vilaró.

Als Estats Units, en canvi, les es-tadístiques revelen que s’estan re-duint les execucions (23 execucions el 2017 i 41 condemnes a mort) quan a principis dels anys 2000 aparei-xien sempre entre els cinc països que més aplicaven la pena de mort. «Només 5-6 estats (de 52) apliquen cada any la pena de mort, per tant, no s’aplica a gran escala i la tendèn-cia és a la baixa. El gran problema és la moltíssima gent que hi ha al corredor de la mort i hem de veure què passa», alerta Vilaró.

Certament, malgrat que la nova presidència dels Estats Units i la po-lítica de mà dura feien témer algun retrocés en aquesta matèria, no ha estat pas així: «La presidència de Trump, que ha impactat en altres qüestions de drets humans, pel que fa a la pena de mort no ho està fent i hem de veure com evoluciona. A més, el debat està obert a l’opinió pública i es comença a introduir en la política, els governadors dels estats en parlen i, de fet, cada any algun Estat se sol sumar a l’abolició», subratlla Vilaró.

L’espera penosa de l’execució

Si bé quan parlem de la pena de mort tendim a projectar el fet lamen-table i brutal de l’execució mateixa, hi ha una derivada de molt gruix com és tot el temps que es passa al corredor de la mort: «Tot el que envolta la pena de mort, més enllà de l’execució, és la forma màxima de tortura, un càstig cruel, inhumà, degradant. Per això incidim en què passa en els corredors de la mort, en quines condicions estan els reclusos (a vegades en situacions d’amun-

tegament), molts cops hi ha persones amb malaltia mental que estan tancades i sense possibilitat de sortir d’allà», fa notar Vilaró. Des d’AI relaten que a pa-ïsos com Bielorússia —l’únic d’Europa que aplica la pena de mort i on el 2017 hi va haver dues execucions— no s’in-forma prou a les famílies de la situació processal del seu familiar, s’informa tard i malament de quan serà l’execució, es dificulta l’entrega del cos...

Les llargues estades al corredor de la mort sovint provoquen canvis intensos en els convictes i des de l’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura) confien en la possibilitat de redempció: «Hi ha persones que s’han passat quinze o més anys, al corredor de la mort, i que s’han convertit totalment. La persona després d’aquest temps no és la mateixa que presumptament ha comès el crim; allà la persona pensa, es redimeix. Per tant, assassinar una persona que no és la mateixa que hi va entrar és una solem-ne barbaritat i un assassinat d’Estat», defensa el president d’ACAT-Catalunya i Espanya, Emili Chalaux.

A aquest argumentari moral, Chalaux afegeix, fins i tot, la raó economicista: «El Canadà va abolir la pena de mort el 1976: la taxa de criminalitat en comp-tes de pujar va disminuir radicalment i el 2002 era un 40% inferior al 1976. Hi ha estudis de l’FBI que demostren que als estats dels Estats Units on hi ha la pena de mort la taxa de criminalitat no baixa, sinó que puja i a la inversa. El 1981 a França, el president Miterrand i el Parlament van abolir la pena de mort

EN PRIMER PLA27 GENER 201910 CatalunyaCristiana

EMILI CHALAUX«Hi ha persones que s’han passat quinze o més anys al corredor de la mort i que s’han convertit totalment»

«La pena perpètua revisable també és a abolir. Quan es perd l’esperança no es pot viure»

contra l’opinió del poble que en un 60% hi era favorable.»

Pena inadmissible al Catecisme

«La pena de mort és inadmissible perquè atempta contra la inviolabilitat i la dignitat de la persona.» La modifi-cació del punt 2267 del Catecisme de l’Església catòlica, l’agost passat, és ca-tegòrica i tanca del tot aquesta porta, que ja estava ajustada en la redacció anterior. «La decisió ha estat molt va-lenta i la valoració és molt positiva. Ja era hora que una màxima jerarquia de l’Església s’expressés amb tanta con-tundència», celebra Chalaux, que posa en relleu «l’extens currículum en drets humans del papa Francesc».

Des d’AI també valoren molt positi-vament aquest gest i recorden que «el moviment cristià arreu del món té mol-ta força en l’activisme contra la pena de mort», i posen l’exemple del treball

conjunt que fan amb la Comunitat de Sant’Egidio en la Jornada Ciutats per la Vida. «A l’hora de pressionar països és molt important fer xarxa, i des d’AI així ho hem entès, formant part de la Coali-ció Mundial contra la Pena de Mort. Com més entitats, grups i persones siguem, més possibilitats hi ha d’arribar a un món sense pena de mort», defensa Vilaró.

De fet, la nova formulació que ha fet el Papa no es redueix a una qüestió doctrinal, sinó que apunta al compromís dels cristians d’abolir la pena de mort a tot el món. Per això Chalaux suggereix una nova reivindicació: «La pena perpè-tua revisable també és a abolir. Quan es perd l’esperança no es pot viure. Hi ha persones en aquesta situació que dema-nen que se’ls apliqui la pena de mort. Els cristians han de lluitar al màxim, com ja s’està fent a l’Àfrica [veure requadre]. Les tretze ACAT africanes lluiten contra la pena de mort i la presó preventiva, que allà es dona molt.»

EN PRIMER PLA 11CatalunyaCristiana27 GENER 2019

A l’Àfrica el passat colonial determina el fet que un país hagi abolit la pena de mort o no. Aquesta és la conclusió a què arriben des de l’Acció dels Cris-tians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) després d’estudiar el mapa que s’adjunta i concloure que la majoria de països on s’ha abolit la pena de mort són francòfons i de parla portuguesa i que, en canvi, cap país anglòfon (excepte Sud-àfrica el 1997) no l’ha abolit. Amb les excepcions del Txad (pel fenomen de Boko Haram) i del Congo (on hi ha moltes revoltes i conflictivitat pels minerals i la riquesa).

«La relativa absència de cops d’estat i violència armada, la contenció de la corrupció i el fet d’haver assolit la independència en un clima de concòrdia social i units a la metròpoli —com van ser les inde-pendències promogudes pel general De Gaulle a les acaballes de 1950— ajuden a l’abolició de la pena de mort. Hi ha una correlació d’aquella màxima que la violència engendra violència», conclou el presi-dent d’ACAT, Emili Chalaux, que va participar a un Congrés africà sobre la pena de mort l’abril de l’any passat.

La pena de mort a l’Àfrica i la influència del passat colonial

Foto: Les condicions de vida dels convictes als corredors de la mort sovint són degradantsPixabay

OPINIÓ12 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

Sintonitzar amb la realitat

L’Església, els cristians, si volem dialogar i incidir en la societat hem de fer un esforç important per com-prendre-la. I ho hem de fer tant per fer-nos entendre com per participar de rellevants avenços socials força en consonància amb el missat-ge del Crist. Llegim a l’exhortació apostòlica Alegria de l’Amor (286) del papa Francesc: «Per això és pos-sible, per exemple, que la manera de ser masculina de l’espòs pugui adaptar-se de manera flexible a la situació laboral de l’esposa. Assu-

mir tasques domèstiques o alguns aspectes de la criança dels fills no el tornen menys masculí ni signifi-quen un fracàs, una claudicació o una vergonya. Cal ajudar els nens a acceptar amb normalitat aquests sans “intercanvis” que no prenen cap dignitat a la figura paterna.»

Sembla que Amoris laetitia supo-sa una actualització del pensament de l’Església sobre el matrimoni i la família. Amb tot, el text reproduït parteix d’un model antropològic que ja no respon a la realitat social actual, si més no en el món occi-dental. Les «tasques domèstiques» i la «criança dels fills» són respon-sabilitat de la parella de la mateixa manera, que es distribueix de comú acord i que els fills viuen amb nor-malitat si des d’aquesta normalitat han vist actuar els pares.

Sovint els apriorismes de deter-minades homilies, cartes pastorals,

respostes en entrevistes... també estan allunyats d’evolucions positi-ves que ha fet la societat. I si bé és cert que hi ha elements de la cultu-ra occidental actual com poden ser el consumisme, l’hedonisme, l’ideal del tenir... que en absolut encaixen amb la proposta de l’evangeli, n’hi ha d’altres que sí que ho fan: una distribució cada cop més equitativa de les responsabilitats dels adults dins la llar i envers els fills, una cons-ciència per la preservació del medi natural, l’austeritat com a opció en un entorn d’abundància. Per adre-çar-se al món d’avui cal conèixer-ho i integrar-ho. No fent-ho correm el risc de perdre la força del missatge cristià adoptant estereotips supe-rats i poc evangèlics.

Ahir, com tots els primers dijous de mes teníem reunió de l’arxipres-tat de Mimboman. El formem nou parròquies. Cada mes ens trobem en una parròquia diferent. Hi par-ticipen els mossens, les religioses, els membres dels consells pasto-rals parroquials i els responsables de grups i comissions parroquials. Sempre som més d’un centenar.

Comencem per l’acollida del mossèn de la parròquia amfitriona. És un home a qui li agrada la música i ens acull amb un cant. Tot seguit, el vicari episcopal de l’arxiprestat ani-ma una petita pregària. La gent va arribant. Val a dir que no som gaire seriosos en això de la puntualitat. Un laic, que és el president del Con-sell Pastoral de la parròquia que ens acull, fa una breu presentació de l’actual comunitat cristiana. Sem-

L’Església som família

pre són rics en grups i associacions. També és interessant escoltar la his-tòria de cada parròquia. Al nostre arxiprestat la gent recorda encara els mossens o missioners fundadors difunts. Avui ja són parròquies ben construïdes i organitzades.

Tot seguit, un altre laic de la par-ròquia ens exposa un tema que ens animi a la vida cristiana. El bisbe ens ha demanat que durant l’any les in-tervencions siguin a l’entorn de sant

Josep. La gent parla i participa. Es-tan contents de dir-hi la seva.

Després rebem informacions: campanyes de salut en una par-ròquia, una ONG coneguda d’una religiosa pot finançar operacions a infants, una vetlla entorn de les Jornades Mundials de la Joventut o les accions de l’Església diocesana. El mes passat vam fer un recapte per ajudar un dels mossens de l’ar-xiprestat que estava malalt.

I, al final, no es pot acabar d’una altra manera que anant a menjar junts. Un bon grup de parroquians s’ha tancat tot el dia per preparar un bon dinar. I tot menjant surten aquests rics moments de retrobada distesa, de bromes, de compromi-sos, d’idees compartides... Com ve-ieu, és fàcil de parlar que l’Església som família quan vivim així.

Sovint els apriorismes de determinades homilies estan allunyats d’evolucions positives que ha fet la societat

Tot menjant surten moments de retrobada distesa, de bromes, de compromisos, d’idees compartides...

P. JOSEP MARIA SABÉ I COLOMMissioner salesià al Camerun

LA SAL DE LA TERRA

MIRADA AL MÓN

JOSEP ORIOL PUJOL I HUMETDirector General de la Fundació Pere Tarrés

13CatalunyaCristiana 27 GENER 2019OPINIÓ

SABER ESCOLTAR JOAN GUITERAS I VILANOVACanonge emèrit del Capítol Catedral de Barcelona / secretaria@catedralbcn.org

A PROPÒSIT DE...P-J YNARAJACapellà del Montanyàynaraja@gmail.com

Intel·ligència i fortalesa

Durant les festes, un sacerdot em va telefonar per desitjar-me Bon Na-dal i Bon Any Nou. Ell acabava d’ar-ribar d’una reunió de mossens, amb motiu d’una trobada patronal i, des-prés, s’havien aplegat en un dinar de germanor. Anècdotes divertides. Però la conversa, es capgirà cap als camins de la pastoral. «Sí, hi ha ha-gut un xic de pessimisme, perquè les nostres esglésies estan buides i falten joves a les parròquies.»

De vegades, he pensat que soc una mica il·lús. Sempre he cregut en la necessitat de la formació dels fidels. Em balla pel cap que el con-tingut redactat fa un efecte relatiu. Els temps han canviat, hi ha nous canals de formació i de comuni-cació. Però, l’Església, malgrat tot, té presència de joves, com avalen

els moviments i els aplecs juvenils. Hi ha elements que distreuen les finalitats essencials i aboquen a la superficialitat. I també a pràctiques desconnectades a molts quilòme-tres del cristianisme.

L’Evangeli, el missatge demana un anunci vigorós i seductor. L’In-fant Déu fet home, pobre, necessi-tat, serè, amb un pensament clar, amb serenor en les discussions i tri-bulacions, amb una enorme peda-gogia pacient envers els deixebles, amb bon humor... Quina fortalesa a la cova de Betlem i al Calvari en l’inefable dolor del crucificat! Quina joia la resurrecció de Pasqua!

Segueixo pensant en la necessi-tat de la formació. Necessitem ar-guments per testimoniar la fe. Una fe que, malgrat alguns, no és irraci-

onal, ans fa entrar en la lògica del misteri revelat i, per tant, il·lumina el misteri de l’home. Convé avesar els joves en el coneixement de la Bíblia i del dogma. Hi ha un instrument per dosificar: el Catecisme de l’Església catòlica. Quatre parts diàfanes: la revelació, el culte (els sagraments), la conducta moral i l’oració.

En el desconeixement, s’hi juga la fe; també la cultura que il·lumi-na la nostra història. Som fills dels grecs i dels romans. Tot coronat per Crist. Calen el coneixement dels fets base de la nostra civilització i el ti-pus de vida que impliquen.

Convé avesar els joves en el coneixement de la Bíblia i del dogma

Telèfon (3)

Noms com Edison, Morse o Bell estan íntimament relacionats amb l’electricitat i les seves aplicacions. El telègraf va permetre la comuni-cació a grans distàncies. Mitjançant punts i ratlles es podia transmetre una crida de socors, el famós SOS, o els sentiments personals més íntims. Una persona podia dir que algú havia mort o comunicar-li el seu amor.

Bell va perfeccionar l’invent i Marconi va permetre desentendre’s del cablejat. El radiotelèfon, amb les seves limitacions, va culminar amb els walkie talkies.

D’altra banda, es va descobrir la manera electrònica de calcular ràpidament i complexament. Els ordinadors primitius exigien grans

espais i una temperatura controla-da, aquesta complicació va acabar amb els PC.

La unió d’aquests aparells va do-nar pas als smartphone. Qui en té un, sigui jove o adult, un tècnic o un ignorant total d’electrotècnica i in-formàtica, té tot el que necessita per viure al dia o, almenys, això pensa.

Jo soc un d’ells, utilitzo un PC, un mòbil i una tauleta. Em comunico amb persones, llegeixo la premsa i prego amb ells.

No he oblidat la meva admiració pels inventors que han aconseguit que, amb aquest petit objecte, sigui capaç de tants progressos.

Ara bé, els inventors, general-ment, es van servir de manipula-dors de les seves intuïcions. Que Bell es pogués fabricar ell mateix un micròfon no implica que Steve Jobs (el dissenyador de l’iPod i de l’iPhone, equivalent a la pràctica als smartphone d’Android) manipulés els múltiples components i, enca-ra menys, que anés pel món triant, manipulant i transformant els mine-rals de l’escorça terrestre. Aquesta darrera tasca és pròpia dels miners que, sovint, treballen de manera in-frahumana i, encara pitjor, a edats infantils i en condicions miserables. Només cal esmentar el coltan, del qual ja parlaré.

I aquí volia arribar. Davant d’un mòbil un ha de sentir el respecte que mereixen aquestes feines, admirar el talent que Déu ha donat als homes i indignar-se i responsabilitzar-se de les injustícies que enclouen.

Davant d’un mòbil, hem d’admirar el talent que Déu ha donat als homes

14 27 GENER 2019CatalunyaCristiana

L’Església corre el risc de parlar més d’ella mateixa que d’anunciar Jesús

SIGNES D’AVUI LLUÍS SERRA LLANSANAllserrall@gmail.comL’anunci

FINESTRA A LA VIDAVICTÒRIA MOLINS, s.t.j. viquimolins70@gmail.com Les tragèdies dels

desnonaments

Quina és la nostra tasca prin-cipal com a cristians? Si aquesta pregunta es planteja en una reunió, de seguida es fan de manera sub-til anàlisis de mercat, es formulen plans estratègics, se suggereixen iniciatives per enfortir la marca i s’esmenta sens falta la tecnologia de la comunicació.

El nostre actiu fonamental i im-prescindible, la persona i el missat-ge de Jesús de Natzaret, queda rele-gat sovint a un segon pla. El papa Francesc va dir fa uns anys quan la gent l’aclamava a la plaça de Sant Pere: «Menys Francesc i més Jesús.» L’Església corre el risc de parlar més d’ella mateixa que d’anunciar Jesús. Més pendent, de vegades, del dog-ma, de la moral i dels problemes in-terns que de proclamar Jesús. Les congregacions religioses poden

Un matí qualsevol a l’hospital de campanya de Santa Anna. Les taules estan força plenes dels que han dor-mit aixoplugats com han pogut sota unes arcades o un portal. Hi prenen un cafè amb llet i alguna pasta i des-cansen d’una mala nit si el fred o la por de patir algun robatori, no els ha deixat dormir bé.

Em criden l’atenció dues dones prou ben vestides que, després de posar-se a la fila per recollir l’esmor-zar, s’han assegut a taula i mengen amb una tristesa que es dibuixa als seus rostres d’una manera molt pa-lesa. M’assec al seu costat i, quan em presento i demano si necessiten alguna cosa, totes dues es posen a plorar amb un desconsol que em deixa corpresa.

Ben aviat, m’expliquen la se-

prestar més atenció a les funda-dores i fundadors, indubtablement admirables en molts casos, que a la persona de Jesús.

Maria de Natzaret apunta al que és essencial: «Feu tot el que ell us digui» (Jn 2,5). Què ens diu Jesús?: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova (l’evangeli) a tota la hu-manitat.» La nostra bona notícia és Jesús i el seu Regne. Al voltant seu, la comunitat de creients, que ens assegura la transmissió del seu mis-satge i que no s’organitza segons les instàncies mundanes de poder:

«Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor» (Mt 20,26). Som conscients de la pre-sència de Jesús entre nosaltres? Je-sús ens dona la clau: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells» (Mt 18,20). Ens sentim comunitat quan celebrem l’eucaristia o només cobrim una necessitat personal? Sabem veure Jesús en la persona del que té fam, del que té set, del foraster, del que va despullat, del malalt, del que és a la presó? Com els tractem?

Pau a la seva carta als romans és molt explícit: «Com creuran en ell, si no n’han sentit a parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anun-cia?» (Rm 10,14). Un anunci a través de la vida, la paraula, l’exemple, l’acompanyament, el compromís.

va situació. I vull deixar testimoni d’aquesta conversa perquè és una demostració ben clara del que de-nuncio tantes vegades: el problema de l’habitatge a la ciutat.

Sense fills ni família propera, compartien pis des de feia anys, quan una de les dues —parentes llunyanes— es va quedar vídua amb una petita pensió, i l’altra també te-nia dificultats amb la seva paga.

Quan han hagut de renovar el contracte, l’augment del lloguer ha estat tan elevat que ni amb les dues pagues no hi podien fer front. Després de lluitar uns quants mesos, els ha arribat el temut desnonament que tants patiments provoca a mol-tes famílies.

Em van parlar de l’única solució, malgrat que la veien amb gran dolor per deixar la terra que estimen i que les ha vist créixer: tornar al poble del

qual procedia la família d’una d’elles, a Galícia, i del qual van sortir quan ella era petita. Aquella nit l’havien passat en un parc i així pensaven passar les nits següents fins que cobressin i poguessin comprar-se el passatge a Galícia.

Amb l’alegria de poder impedir l’angoixa de dormir al carrer de dues dones grans, vam aconseguir dos passatges en un avió de low cost. L’endemà ens van escriure agraï-des: «No oblidarem mai l’hospital de campanya de Santa Anna.»

Però, quants desnonaments no podem remeiar!

Moltes persones no poden afrontar l’augment del lloguer i són desnonades

OPINIÓ

Vida eclesial

Aquesta setmana parlem de la cimera vaticana sobre abusos a menors, celebrem els 25 anys de l’Escola de Teologia del Maresme, Francesc Torralba alerta sobre la nostàlgia, ens apropem als cristians sirians i Mn. Jordi Callejón reflexiona sobre xarxes socials

1527 GENER 2019 CatalunyaCristiana

ESGLÉSIA A ROMA16 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

El Papa vol una «resposta global» per a «un problema global»

Una cimera per posar fi a l’encobriment dels abusos

AGENCIASCiutat del Vaticà

El Vaticà ha anunciat que ja hi ha programa per a la conferència de pre-sidents dels episcopats d’arreu del món sobre La protecció dels menors a l’Església, que es farà del 21 al 24 de febrer a l’Aula Nova del Sínode, per tal de posar fi a l’encobriment d’abu-sos i reforçar la prevenció.

El director interí de la sala de premsa de la Santa Seu, Alessandro Gisotti, ha avançat que la trobada «té un objectiu concret», és a dir, que «tots els bisbes tinguin absolu-tament clar què cal fer per prevenir i combatre el drama mundial de l’abús sobre menors».

El papa Francesc, ha afegit, «sap que un problema global només es pot afrontar amb una resposta glo-bal». Per això, la intenció és que la trobada sigui una reunió de pastors i no «una convenció d’estudi», «una trobada de pregària i discerniment, catequètic i operatiu». En nombro-ses ocasions, Francesc ha repetit la necessitat de «tolerància zero» per als casos d’abusos sexuals i el seu en-cobriment.

Segons el Vaticà, la intenció és que els bisbes que aniran a Roma, quan tornin a casa, «siguin conscients de les regles a aplicar» i executin «les mesures necessàries per prevenir els abusos, per protegir les víctimes i per no permetre que cap cas sigui ocultat o encobert».

Com ha comentat Gisotti, la tro-bada no és l’inici sinó una etapa més d’un camí dolorós que, amb decisió,

l’Església està recorrent des de fa més de quinze anys.

L’agenda de la cimera inclou ses-sions plenàries, grups de treball, moments de pregària en comú amb l’escolta de testimonis, una litúrgia penitencial i una celebració eucarís-tica final, tot amb la presència pre-vista de Francesc.

El Pontífex ha confiat al pare Federico Lombardi, exdirector de l’oficina de premsa de la Santa Seu i de Ràdio Vaticana, la missió de mo-derar les sessions plenàries de la trobada. L’antic portaveu del Vaticà defensa que si la qüestió dels abusos «no s’afronta amb profunditat en els seus diversos aspectes, l’Església continuarà sempre en crisi».

Humanisme fratern i solidari

Amb motiu del 25è aniversari de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, el papa Francesc ha escrit la carta La comunitat humana, on assenyala que «la fraternitat continua sent la promesa incompleta de la moderni-tat» i demana recuperar «la força de

El Pontífex ha confiat al pare Federico Lombardi la missió de moderar les sessions plenàries de la trobada

ESGLÉSIA A ROMA 17CatalunyaCristiana27 GENER 2019

ESGLÉSIA EN SORTIDA

La corrupció

El papa Francesc alguna vegada ha tocat el tema de la corrupció, en els seus discur-sos o en les seves homilies. És una «malaltia» que afecta molt la política, la societat, fins i tot l’Església. En els telenotícies sentim casos de corrupció dels altres. Sovint, diu el Sum-me Pontífex, correm el perill de blasmar la corrupció dels altres i no adonar-nos de la nostra.La corrupció consisteix a bus-car el nostre bé personal, eco-nòmic i material, en perjudici del dels altres. És una plaga que s’estén per tot arreu, si no hi ha uns principis evangèlics ferms, perquè un guany sem-pre és agradable al paladar.Exacte. Bergoglio fa notar que la corrupció és com el sucre: és dolça, és fàcil, ens agrada. I ens l’empassem coll avall sen-se ni adonar-nos-en. El pitjor que té és que podem acabar diabètics, i això ja seria molt greu.—Cada vegada que acceptem

una comissió i ens la fiquem a la butxaca, destruïm el nostre cor, la nostra per-sonalitat, la nostra salut interior.

—Sempre que fem prevaldre els nostres drets trepitjant els dels altres, també ens empassem edulcorants.

—Quan només ens interessa el nostre bé i ignorem el dels altres, estem propiciant la nostra «diabetis» espiritual.

—Cal evitar-la a temps amb justícia i noblesa d’ànima. I si convé caldrà injectar-se «insulina»...

JOSEP M. MASSANA

tar-nos seriosament si hem fet prou en la nostra contribució es-pecífica com a cristians a una visió de la humanitat que és capaç de sostenir la unitat de la família dels pobles en les condicions polítiques i culturals actuals».

Francesc adverteix que «és ho-ra de rellançar una nova visió d’un humanisme fratern i solidari de les persones i dels pobles». Reconeix el treball de la Pontifícia Acadèmia en aquests 25 anys, subratllant el seu «compromís amb la promoció i protecció de la vida humana en tot el seu desenvolupament, la denún-cia de l’avortament i de la supressió dels malalts com a mals gravíssims que contradiuen l’esperit de vida i ens enfonsen en l’anticultura de la mort». No obstant això, els anima a afrontar nous reptes, com el de participar «en la reflexió sobre els drets humans, que són un punt central en la recerca de criteris universalment compartits».

La carta completa es pot llegir a la pàgina web del Vaticà: www.vatican.va

la fraternitat centrada en l’adora-ció a Déu en esperit i veritat».

Per a Francesc, «en el nostre temps, l’Església està cridada a rellançar vigorosament l’humanis-me de la vida que sorgeix d’aquesta passió de Déu per la criatura hu-mana. El compromís per compren-dre, promoure i defensar la vida de tot ésser humà agafa el seu impuls d’aquest amor incondicional de Déu».

Aquesta «passió per la huma-nitat troba en aquest moment de la història serioses dificultats», prossegueix la carta, que posa en evidència «la desconfiança re-cíproca entre els individus i entre els pobles», que «s’alimenta d’una recerca desmesurada dels propis interessos i d’una competència exasperada, no exempta de violèn-cia». «La distància entre l’obsessió pel propi benestar i la felicitat com-partida de la humanitat s’amplia fins al punt que fa l’efecte que s’està produint un veritable cisma entre l’individu i la comunitat humana.»

El Papa convida a «pregun-

ESGLÉSIA A CATALUNYA18 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

Un dels objectius del Concili Vaticà II va ser estendre la for-mació teològica a tota l’Església. Des d’aleshores, s’ha fet un gran esforç perquè la teologia no que-di circumscrita exclusivament en l’àmbit dels ministres ordenats i els religiosos: els laics també s’han de formar teològicament per poder donar raó de la seva fe.

A Catalunya una de les iniciati-ves que ha recollit més bé aques-ta voluntat, sense fer gaire soroll però amb molt de rigor, és l’Escola de Teologia del Maresme, amb seu a Mataró. Fundada el 1993, aquest 2018 passat va celebrar 25 anys. L’actual director, Josep Maria Solà, explica que el centre «va néixer de la iniciativa de Gregori Gutiérrez, professor del col·legi dels Salesi-ans de Mataró, i d’un servidor. Al col·legi s’organitzaven cursos per a aturats i ell em va fer la proposta d’organitzar un curs de religió. En aquell moment, les catequesis de les parròquies eren més florents que no pas ara i als catequistes els calia formació. La que rebien es limitava a conferències, sessions d’introducció a temes teològics o bíblics, trobades de preparació..., però faltava una formació regular sòlida i de qualitat. I vam apostar per aquesta línia. Ho devíem encer-tar perquè hem durat 25 anys».

Al llarg d’aquest quart de segle són nombrosos els laics que han passat per l’Escola de Teologia del Maresme. Josep Maria Solà en fa un balanç força positiu: «1.125 hores de classe impartides, 265 alumnes que en algun moment o altre han passat per l’escola, més de 60 professors dels quals no en direm els noms per

no caure en oblits imperdonables... El que sí que m’atreviria a dir és que el bo i millor de la teologia de Ca-talunya de les últimes dècades ha passat per la nostra escola. El més important, però, és haver aconse-guit dotar de formació cristiana bíblica i teològica els alumnes que han vingut. No s’han fet enrere si el nivell dels continguts era elevat: tot al contrari, això ha estat un estímul per formar-se més. Ells ho agraei-xen, n’estan contents, formen una família i són el motor que ha servit per poder tirar endavant.»

El director de l’Escola de Teo-logia del Maresme valora especi-alment la col·laboració que hi ha hagut al llarg d’aquests anys amb l’Institut Superior de Ciències Reli-gioses de Barcelona (ISCREB): «És una col·laboració que arrenca del conveni establert l’any 2001, que ha aportat a l’escola ajuda i prestigi. En la preparació dels cursos hi ha

EDUARD BRUFAUMataró

Un quart de segle formant els laics

L’Escola de Teologia del Maresme fa 25 anys

Barcelona

JOSEP MARIA SOLÀ«Vista l’onada dretana que ens amenaça, el millor antídot és la formació per crear pensaments crítics»

ESGLÉSIA A CATALUNYA 1927 GENER 2019 CatalunyaCristiana

intervingut l’ISCREB i la seva aporta-ció a la contractació de professors ha estat molt valuosa.»

Per a Josep Maria Solà la formació teològica dels laics cristians és fona-mental en els complexos temps actu-als i creu que el conjunt de l’Església s’hi hauria d’implicar encara més: «So-bre el paper, la formació dels laics nin-gú no la posa en dubte: de proclames, propostes, documents, declaracions, plans pastorals no en vulguis més. Una altra cosa és la pràctica real d’aques-ta formació. Si ens atenem als mitjans que s’hi dediquen, el suport del clergat i els recursos que s’hi destinen haurí-em de dir que s’hi creu molt poc. Vista l’onada dretana que ens amenaça, el millor antídot és la formació per crear pensaments crítics que no s’empassin tot el que els aboquen. Nosaltres hem cregut en la necessitat de la formació, els nostres alumnes també, però una mica de suport per part del clero local no aniria malament.»

Propers cursos

El director de l’Escola de Teologia del Maresme ex-plica els cursos que s’hi im-partiran els propers mesos, que tindran un enfocament multidisciplinari: «Pel mes de febrer d’enguany està previst un curs de quatre sessions sobre mites i portarà el títol: Mites d’avui, mites de sempre. Des de la perspectiva bíblica en parlarà Pilar Casals; Do-mingo Cía exposarà els mites clàssic; Oriol Izquierdo expo-sarà la presència dels mites en la literatura i Àngels Turón ho farà des de l’art. Pel tercer trimestre, el mes de maig, es-tà previst un curs sobre pro-fetes. La idea és semblant a la dels mites: Profetes d’avui, profetes de sempre. A més dels profetes bíblics, es par-larà de les veus profètiques dins l’Església d’avui i tam-bé les veus profètiques crí-tiques amb la globalització i les retallades. Finalment es veurà com l’art pot ser també denúncia profètica.»

MÉS INFORMACIÓEscola de Teologia del MaresmeSant Josep, 18, MataróTel. 937 553 196

Alumnes de l’Escola de Teologia visiten la catedral de Girona.

20 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019 CATALUNYA, ENCARA CRISTIANA?

Estar atent al que neix. Al·legat contra la nostàlgia

En un món volàtil com el nostre és difícil fer prospectiva. L’estat sòlid ha donat pas a l’estat líquid i el que és fluid s’ha volatilitzat en l’aire. En un món d’aquesta natu-ralesa, és molt temerari anticipar el que vindrà.

No podem anticipar els esce-naris de futur, perquè tot canvia amb molta acceleració i irrompen novetats que ningú no havia pre-vist. Això val per al camp social, econòmic, cultural i polític, però també per l’àmbit espiritual. Po-dem recrear el passat; podem fer una diagnosi del present si sumem diferents perspectives d’anàlisi i no n’adoptem cap com a dogma de fe, però anticipar els escenaris futurs s’ha convertit en un tasca molt temerària.

Si ens limitem a diagnosticar el present, és fàcil sucumbir a la la-mentació. Des de fa mig segle que es publiquen textos, ben documen-tats, sobre el final de la cristiandat, sobre la descomposició del nostre món espiritual, de les estructures institucionals, sobre la desfeta de les mediacions i sobre la crisi de la transmissió de la fe. Hi ha enormes consensos en aquest punt.

En un paisatge en runes, és fàcil prestar atenció a les roques que han caigut, als murs que s’han esfondrat, a les torres que s’han ensorrat, però és molt més difícil estar atent al que neix, als nous processos que emergeixen, al nou batec de l’esperit, a la recerca difu-sa de sentit i de plenitud que roman en la societat.

El prefix post és un dels més emprats en l’hora present. S’uti-litza per batejar moltes situacions que vivim. Els sociòlegs disserten

FRANCESC TORRALBAProfessor de la Fundació Blanquerna-URL

La irrellevància social, política,cultural i mediàtica de l’opció cristiana és una ocasió per fer emergir un cristianisme que trobi, de nou, en les arrels, el seu sosteniment

Estem molt atents al que s’acaba, al que es desfà, al que rarament tornarà, però ens costa entreveure el que neix, el que està emergint discretament

2127 GENER 2019 CatalunyaCristianaCATALUNYA, ENCARA CRISTIANA?

sobre la societat postcristiana, també sobre la postsecularització i sobre la postmodernitat. Estem molt atents al que s’acaba, al que es desfà, al que rarament tornarà, però ens costa entreveure el que neix, el que està emergint discre-tament. Els espais es buiden, les litúrgies habituals no sedueixen, les formes de transmissió de la fe no obtenen la resposta que es-peren els seus emissors. Hi ha un esvoranc entre emissor i receptor, però el receptor també anhela viure lliurement, viure harmònicament una vida plena de sentit.

En aquest context és fàcil sucumbir a dues emocions igual-ment tòxiques: la nostàlgia i la cul-pabilitat. En contextos eclesials, és fàcil entreveure com la nostàl-gia s’obre camí. Es tendeix a fer un discurs que idealitza el passat, les celebracions de temps enrere, l’allau de vocacions que hi havia i el cristianisme social que es vivia al carrer, especialment els dies més assenyalats del calendari litúrgic.

Es tendeix a mitificar aquell pas-sat i a sucumbir a allò que qualsevol temps passat fou millor. També hi ha el perill de sucumbir a la culpabi-litat, de retreure’s mútuament què s’ha fet malament, què s’ha comu-nicat erròniament per tal de com-prendre el paisatge en runes que hem llegat als nostres fills i als nos-tres nets. Cal evitar, d’una banda, la idealització d’aquell passat, però també, la culpabilització. L’autocrí-tica és imprescindible per millorar els processos de comunicació, però la lamentació i el remordiment no condueixen enlloc.

Els espais sagrats es buiden, però emergeixen nous processos. Cal estar atents i no jutjar-los amb esperit dogmàtic. La recerca de sentit és omnipresent en el nostre entorn. El cristianisme pot seguir essent una font de sentit espiritual

per a molts homes i dones i, de fet, ho és, encara que no sigui una opció tan visible i tan manifesta com anys enrere. En aquest context, cal estar atent a les petites comunitats que neixen, a les persones que es tro-ben i cerquen un món millor, a les que discretament preguen en es-pais profans, en entorns naturals, lluny dels espais canònicament consagrats a aquesta finalitat.

La irrellevància social, política, cultural i mediàtica de l’opció cris-tiana és una ocasió per fer emergir un cristianisme que trobi, de nou, en les arrels, el seu sosteniment. No som els últims cristians, però sí els últims de viure’l d’una deter-minada manera. L’època ens exi-geix creativitat, imaginació, sentit crític, discreció, autenticitat, però, a la vegada, versemblança. No po-dem optar, resignadament, per situar-nos en la marginalitat de la vida social, cultural, política i me-diàtica. Hi hem de ser. Cal que hi siguem, però d’una altra manera a com hi hem estat. Ser-hi no és fàcil, però és l’ocasió per desfer tòpics, prejudicis i estigmes que pesen so-bre el fet de ser cristià.

No podem fer diagnòstics dels batecs espirituals a partir del que és visible. La vida interior no es pot encabir en xifres. Hi ha més vida que la que emergeix pels diaris, per la xarxa i per les ràdios i televisions. Hi ha una vida que no s’hi reflecteix que batega a prop nostre i que ens demana atenció. L’hora present ens demana ser testimonis humils i audaços del que creiem, ser autèn-tics, però, a la vegada, teixir com-plicitats, construir ponts, enderro-car murs invisibles i ser hàbils per entreveure allò que ens uneix dins d’un oceà de diferències.

Sota les runes, entre les esclet-xes, el bri d’herba s’obre camí. Esti-guem atents al que neix. És la llavor de la nostra esperança.

Il·lustració: Jordi Maragall

El filòsof polonès Zygmunt Bauman afirmava: «Tot és més fàcil a la vida virtual, però hem perdut l’art de les relacions soci-als i l’amistat.» Les xarxes socials han transformat la nostra manera de viure, però d’aquesta frase em crida l’atenció que no culpabilitza els joves, sinó que ens posa a tots en el mateix sac. Crec que aquest fenomen és intergeneracional, en-cara que els adolescents i els joves són l’exponent màxim perquè han nascut dins.

Crida molt l’atenció el concepte de vida, d’amistat i de like de les xar-xes socials. Fixem-nos en la xarxa social per excel·lència dels joves: Instagram. Tot el que hem d’ense-nyar és que la vida és maca per de-finició, que tot és rialla i que el més important de la meva xarxa social soc JO. El titular del compte surt a gairebé totes les fotografies que té: si va a París la Torre Eiffel sortirà difuminada al fons de la fotografia, a primer pla: el seu ego en forma de selfie. A la vida real sabem que no tot és tan bonic i que és complicat viure i sobreviure. La xarxa maqui-lla la duresa, l’esforç, els models d’aquesta vida light i fal·laç són els «instagramers» o «influencers», que són per als adolescents i els jo-ves veritables models d’èxit.

El concepte d’amistat també crida l’atenció. Una cosa és tenir amics a la vida real i una altra a la vida virtual. Conec gent amb un grup d’amistat reduït però amb

Xarxessocials

CAMÍ SINODAL

MN. JORDI CALLEJÓNMembre del SIJ i delegat de Pastoral Juvenil de Girona

Par

ròqu

ia M

adri

dejo

s un Facebook a vessar. El que ratlla el ridícul és que quan es troben pel carrer ni se saluden. Amb el grup de joves m’ha passat estar tot el dia amb ells, fent grup, i a la nit obrir-me pel WhatsApp i tenir una conversa profunda... és més fàcil a la vida virtu-al (com deia Bauman) amagar-se darrere d’una pantalla i obrir-se a l’altre.

L’èxit d’una persona, realment el que fa que hi hagi un abans i un des-prés, són els likes que té en el seu post o les visi-tes als insta-stories! El

postureig és el camí per aconseguir likes. Qui té likes té reconeixement. No ens atrevirem a dir-li que està molt guapa o guapo, però sí que li posarem un like a la seva xarxa so-cial, i llestos...

Caiem en l’error quan això ho agafem com una crítica als joves. Nosaltres fem el mateix però en un altre grau! Aquesta generació, com tothom, té necessitat de relacions sòlides, de sentir-se profundament estimats i sobretot de ser feliços en plenitud! Els hem d’evangelit-zar, els hem d’oferir la proposta de Jesús d’una manera senzilla i plena, però ho hem de fer com ells són, com senten, de la manera com es relacionen...

El primer dia d’escola al centre on treballo fent classes de Religió vaig entrar a classe, em vaig presen-tar, els vaig fer riure, i durant una hora s’ho van passar bé. Quan vaig sortir de la classe més de la mei-tat dels alumnes em van agregar a Instagram. Els vaig acceptar per-què vaig comprendre que els vaig caure bé, i això en algú més gran que ells i que és professor és difí-cil, i que podrien seguir en directe la vida d’un prevere sense filtres i aquesta seria la millor manera de començar un bonic procés d’evan-gelització que continuaria a classe, preguntant per ells i la seva família, parlant de Jesús i compartint amb esperança els goigs i les penes que anirem vivint tant ells com jo durant els anys que anirem compartint.

22 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019 ESGLÉSIA A CATALUNYA

2327 GENER 2019 CatalunyaCristianaESGLÉSIA AL MÓN

• COTXE, MOTO I CICLOMOTOR• PSICOTÈCNICS• LLICÈNCIA D’ARMES• LABORALS I ESCOLARS• NÀUTICA

CERTIFICATS MÈDICSCARNET DE CONDUIRNÀUTICA I ARMES

CENTRE MÈDIC PLAÇA MOLINADR. RAFAEL SOLANAS ANGLADA

LABORABLES De 10 a 13 h i de 16 a 20 hLes persones que es presentin amb un exemplar de Catalunya Cristiana tindran un descompte de 10 euroswww.centromedicoplazamolina.es

INFORMEU-VOS-EN:Tel. 932 188 826Mòbil: 639 474 741c/ Balmes, 281, entrl. 2n08006 Barcelona

Ens endinsem en el vuitè any de guerra a Síria. Dels 24 milions d’habitants que hi havia abans del conflicte, només en queden 18. Més de mig milió han caigut sota el foc. En aquesta terra santa la presència de cristians s’esllangueix: d’1,5 mi-lions de cristians abans de la guerra a poc més de mig milió. Quan l’au-toproclamat califat va arribar a controlar el 70% del territori del país, i les poblacions queien sota el seu control, prenien barris sencers de grans ciutats des d’on bombar-dejaven els veïns.

Els encerclaven de manera que ningú no pogués entrar ni sor-tir d’aquest infern. La població atrapada es quedava sense aigua, sense menjar, sense electricitat, sense comunicacions, sense com-bustible, sense res. Cementiris i es-glésies profanats i cremats, creus i imatges de sants destruïdes, amb acarnissament. Terror i mort.

Soc a Homs, visitant els projec-tes que Ajuda a l’Església Necessi-tada porta a terme. És una ciutat arrasada, amb enormes barris fan-tasma, on garbuixos de ferro i en-derrocs aguanten fràgils a banda i banda de les principals avingudes. Edificis desplomats, muntanyes en runes, esquelets de ciment i ferro, un rere l’altre, quilòmetres i quilò-metres de destrucció, de zona zero. I no és de les pitjors, hi ha llocs sen-se un sol edifici dret. Aquí la vida intenta ressorgir. Alguns comer-ços han reobert entre les runes. Els supervivents demacrats, amb la mirada perduda, intenten recu-perar la vida.

En alguns carrers encara que-den barricades que assenyalen el perill d’ensorrament o d’explo-sió. Quan els terroristes se’n van anar van deixar enrere trampes, artefactes explosius amagats per provocar com més mal millor i van exigir que els sacerdots els fessin d’escuts humans per garantir-ne la fugida.

Pots sentir-hi les empremtes de la violència diària i dels rius de sang vessada. La tristesa es palpa amb la punta dels dits. La tristesa, no

TESTIMONIS DE FE ARIADNA BLANCO FLORITAjuda a l’Església Necessitada

L’Església, la meva llar

l’odi. Els cristians sirians no odien, perdonen una vegada i una altra. Un pare de família em recorda que l’«Església és la seva llar». No ha dit casa, ha dit llar, perquè és en l’Església on se senten acollits, se-gurs, escoltats, ajudats i estimats. On sinó? Em pregunta.

Des del 2011 Ajuda a l’Església Necessitada ha dut a terme més de 700 projectes a Síria. Amb 4€ pots abastir de llet tota una família, amb 15€ ajudes al sosteniment d’un sacerdot i amb 25€ a la reconstruc-ció de les seves cases i Esglésies, la seva llar.

Els cristians sirians no odien, perdonen una vegada i una altra

Ajuda a l’E

sglésia Necessitada

Vetlla de pregària en una església d’Homs.

24 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019 LA VEU DELS PASTORS

CARTA DOMINICAL JOAN JOSEPOMELLA OMELLACardenal arquebisbe de Barcelona

Estimem amb obres i de veritat

Aquest diumenge estem de celebra-ció. Càritas Diocesana de Barcelona fa 75 anys que és present a la nostra di-òcesi. Aquesta entitat sense ànim de lucre coordina l’acció caritativa de l’Es-glésia catòlica que peregrina a Barce-lona. Des de Càritas, seguint l’exemple de Jesucrist, volem ajudar les persones més vulnerables de la nostra societat a recuperar el seu projecte vital.

La caritat i l’atenció als pobres —que no són només els que no tenen diners, sinó els que pateixen, els que estan sols, malalts i sense esperança— ve de lluny i troba l’origen en la invitació de Jesús: «Perquè tenia fam, i em donàreu men-jar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despu-llat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.» (Mt 25,35-36). De fet, aquesta serà la pregunta d’examen quan deixem aquest món: Has estimat? Has viscut atent i ajudant els més pobres i els qui més pateixen? Serem examinats en l’amor.

Aquesta preferència pels pobres i marginats no es pot quedar només en eslògans i paraules. Cal que fem real l’exhortació que ens fa la Paraula de Déu: «No estimem només de paraula o amb la llengua, sinó amb obres i de veritat» (1Jn 3,18). Això és el que els ca-tòlics intentem fer a través de Càritas i de tantes altres institucions d’Església que treballen per fer real i palpable el manament de l’amor. Gràcies, Càritas,

per promoure, orientar i coordinar l’acció social, sensibilitzar la societat i denunciar situacions d’injustícia social.

Com ens recorda el papa Francesc, aquesta acció caritativa no la podem separar de la gran missió que ha rebut l’Església: l’anunci de l’Evangeli. L’ésser humà no només té necessitat de béns materials, sinó que també té fam espi-ritual. En la meva vida ministerial he po-gut copsar d’una manera tangible i real la gran experiència de fe viscuda per molts germans que han passat pel dolor de la pobresa material. ¡Donem als po-bres l’aliment espiritual que necessiten! De fet, no podem oblidar que el cristia-nisme va arrelar, a l’inici, entre els més pobres i marginats. Aliment material i aliment espiritual són les dues cares d’una mateixa moneda: la caritat. I el que encara és més important, cal que ens deixem evangelitzar pels pobres. Sí, en ells, i a través seu, ens parla Déu.

En aquest sentit, els pobres com a destinataris privilegiats de l’Evangeli són un dels eixos d’acció i reflexió del nostre Pla pastoral diocesà. Ens cal descobrir des dels ulls de Jesús les pobreses que ens envolten —especi-alment les amagades— i les causes que les provoquen. Hem de descobrir els pobres que tenim a prop nostre i ajudar els altres a veure’ls.

Voldria acabar donant les gràcies a tots els socis, col·laboradors, volun-taris i professionals que fan possible Càritas.

JAUME PUJOL BALCELLSArquebisbe de Tarragona i Primat

ALS QUATRE VENTS Fa poc es van complir 175 anys del naixement de la Infància Mis-sionera. Va ser una idea del bisbe francès Forbin-Janson, l’any 1843, i es va convertir en la primera inici-ativa mundial d’atenció als infants, vuitanta anys abans que la Declara-ció de Drets de l’Infant de Ginebra, i cent anys abans del naixement de la UNICEF. El que va fer el bisbe va ser demanar als nens de la seva di-òcesi que resessin i ajudessin els nens de la Xina.

El papa Pius XI va elevar l’experi-ència francesa en constituir l’Obra Pontifícia de la Infància Missionera, jornada que celebrem a tot el món el quart diumenge de gener.

La intenció d’aquesta jornada és que des de la infantesa hi hagi en les persones aquest sentiment de solidaritat amb els més desfavorits, la gran majoria dels quals viuen al Tercer Món, territoris de missió, com se’ls ha anomenat, neces-sitats de l’impuls evangelitzador dels missioners. És una solidaritat que es manifesta en la pregària i en la preocupació per socórrer les necessitats materials en la mesura de les nostres possibilitats.

En la seva última trobada amb els joves jesuïtes del Col·legi del Gesù, el papa Francesc els va fer notar la sort que tenen de viure a la mateixa casa que sant Ignasi, on va escriure les Constitucions i va en-viar als primers companys en mis-sió pel món. Amb aquest propòsit els va convidar a reflexionar sobre

tres verbs: fundar, créixer i madu-rar. «Fundar-se», va dir el Pontífex, «és el primer verb que voldria dei-xar-vos.» Ho escrivia sant Francesc Xavier: «Us demano que, en totes les vostres coses, us fonamenten totalment en Déu.» D’aquesta ma-nera, afegia, no hi ha adversitat a la qual no es pugui fer front.

També és el meu desig, com a arquebisbe de Tarragona, animar els nens i joves a fonamentar la vida en Déu, a no deixar-lo de banda, a no pensar que la pràctica cristiana és cosa de grans o de vells. Pre-guem perquè s’estengui aquesta mentalitat missionera, que no sols es preocupa pels qui són lluny, si-nó també pels qui potser viuen a la porta del costat.

He d’expressar un doble agraï-ment en aquest dia: als nostres mis-sioners, que fa temps van deixar les seves famílies i la seva terra, per anar a evangelitzar persones que no coneixien en territoris d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica, i la meva gra-titud també a aquests missioners —crec que els podem anomenar així— que, procedents d’aquests continents han vingut a la vella Europa per col·laborar en les nos-tres parròquies i recordar-nos la perenne joventut del cristianisme, posant-se al servei de les nostres diòcesis amb una generositat sen-se límits.

LA VEU DELS PASTORS 25CatalunyaCristiana27 GENER 2019

26 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019 L’ENTREVISTA

JOAN ANDREU PARRA

«El vaig mirar fixament i li vaig dir que el perdonava al cent per cent»

SueZann Bosler, activista contra la pena de mort

2727 GENER 2019 CatalunyaCristianaL’ENTREVISTA

El gest i la mirada determinats de la nord-americana SueZann Bosler (Homestead, Florida) revelen la resi-liència i l’honestedat d’una supervi-vent i, alhora, d’una persona que ha estat capaç de perdonar. A la bio-grafia de Bosler hi ha marcats amb ferro roent els efectes del terratrè-mol que es van originar quan James Bernard Campbell va assassinar el seu pare, el reverend Bill Bosler, mentre ella, amb 24 anys, resulta-va malferida amb afectacions crò-niques a la parla i a la memòria. Un cop guarida, de cos i d’ànima, va lluitar per evitar l’execució de l’as-sassí confés del seu pare i va crear, juntament amb altres, l’associació Journey of Hope, on ja fa trenta anys que batalla contra la pena de mort. Bosler va estar a Barcelona el novembre passat amb motiu de la Jornada internacional Ciutats per la Vida - Ciutats contra la Pena de Mort, on va venir convidada per la Comunitat de Sant’Egidio.

La immensa majoria de perso-nes ens oposem a la pena de mort en abstracte. En el seu cas, vostè s’ha oposat a l’execució d’una per-sona que va assassinar fa 31 anys amb acarnissament el seu pare i la

va deixar a vostè malferida. Contra quins sentiments propis ha hagut de lluitar per convèncer-se que la pena de mort no era necessària per aconseguir justícia?

Vull ser honesta en respondre. He tingut la sort d’haver estat edu-cada a l’Església —pel pare que era reverend i per la mateixa comunitat, l’Església dels Brethren, una petita denominació anabaptista— i pensa-va que havia de ser una experta en perdó, almenys conceptualment. Durant cinc anys després del fet em vaig repetir centenars de vega-des a mi mateixa que perdonava l’assassí del meu pare, però quan tornava a casa estava enfadada, te-nia odi i ganes de venjar-me, de fer mal. Aleshores vaig dubtar molt de Déu, el vaig qüestionar i m’hi vaig encarar. La nostra família ens consi-derem persones molt decents, per què justament ens havia de passar això a nosaltres?

I va arribar el moment del judi-ci...

A la sala abans que entrés tot-hom, em vaig trobar cara a cara amb ell [James Bernard]. El vaig mirar fixament i li vaig dir que el perdo-nava al cent per cent. Ho vaig fer de cor, amb l’ànima, sense esperar

«Em vaig repetir centenars de vegades que perdonava l’assassí del meu pare, però quan tornava a casa estava enfadada, tenia odi i ganes de venjar-me»

Bosler, davant les condemnes a mort als Estats Units, promou l’enviament de cartes sol·licitant clemència al governador de l’Estat afectat.

28 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

agraïment d’ell ni que ell em demanés perdó. Va ser un moment molt bell, de gran llibertat, i això em va proporcionar un enorme sentiment de tranquil·litat i alleujament.

Va perdonar de veritat...Abans d’això, pensava que si el per-

donava ja no podria plorar pel meu pare o trobar-lo a faltar. Intentava pro-gramar-lo, però el perdó arriba quan arriba, és un procés personal. També em pensava que jo era millor que aquell home, abans de perdonar-lo. Vaig des-cobrir que jo no era millor que ell, sinó que érem iguals. Tant és que siguis el rei d’Espanya, un treballador o un assassí. El perdó va ser una cosa molt gran per a mi, no sé on em trobaria, ni qui seria com a persona, si no l’hagués practicat. A partir d’aquest moment vaig sentir una fortalesa dins meu que em va portar a lluitar perquè no matessin l’assassí del meu pare.

A qui deu les seves conviccions?En el judici, la fiscalia empenyia

perquè jo donés suport a la pena de mort de l’acusat. Però si jo ajudava que l’executessin seria un deshonor per al meu pare, perquè seria anar en contra d’ell i dels seus ideals pacifistes. Quin paper tenia el perdó aleshores? Certa-ment, les meves paraules són les del pare. Vuit anys abans que el matessin havíem parlat sobre la pena de mort i coneixia els seus arguments religiosos i morals en contra. Però va ser definitiu quan em va dir «si mai m’assassinessin no vull que executin el meu assassí».

Què n’opinen la seva mare i germa-nes?

La meva mare contestava als mitjans de comunicació que es van interessar pels fets de la mateixa manera que Jesús

quan el crucificaven: «Pare, perdona’ls, no saben el que fan.» Amb les meves germanes no en parlem, d’això, no sé en quin punt es troben. També em vaig trobar amb un fet xocant i és que la mare del meu pare, la meva àvia, que l’havia educat en contra de la pena de mort, en el judici li va dir al jutge: «En general estic en contra de la pena de mort, però faci el que cregui conve-nient.» I després em vaig assabentar que havia fet una campanya perquè la condemna a mort del culpable tirés endavant.

Vostè ha explicat que es va sentir tractada com una enemiga de l’Estat, en demanar al jurat la clemència per l’assassí, en comptes de la pena de mort. Quina és la reacció de la Justícia en aquests casos?

D’entrada, cridava l’atenció que l’acu-sat no tingués ningú de la família que el recolzés en el judici, només li fèiem costat la meva comunitat i jo mateixa. La meva batalla va ser commutar la pena de mort per la presó permanent, després de dos judicis amb dues sentències con-demnatòries de mort. Malgrat la imatge d’obertura i que tothom pot dir la seva en el sistema judicial als Estats Units, als judicis em feien sentir com una enemiga del sistema: els meus drets com a víc-tima es van violar, la meva opinió no va ser respectada.

Fins i tot un jutge, quan vaig dir que era partidària d’abolir la pena de mort, em va amenaçar amb una multa i presó. Al tercer judici em vaig veure obligada a contractar una advocada que em va ensenyar a moure’m en el joc judicial i a posar el jurat al meu favor. Finalment,

La Comunitat de Sant’Egidio ha convi-dat SueZann Bosler a Barcelona a la jornada Ciutats per la Vida que es va celebrar el 30 de novembre passat.

«El perdó va ser una cosa molt gran per a mi, no sé on em trobaria, ni qui seria com a persona, si no l’hagués practicat»

«La meva batalla va ser commutar la pena de mort per la presó permanent»

L’ENTREVISTA

2927 GENER 2019 CatalunyaCristiana

es van poder canviar les dues condemnes a mort per quatre condemnes de presó, que sumaven 200 anys.

Va fundar amb altres víctimes Jour-ney of Hope, el lema de la qual és «La resposta és l’amor i la compassió per a tota la humanitat.» Què li aporta aquesta militància?

Vaig cofundar aquest grup deu anys després del fet i és part del meu procés de guariment, el fet de poder explicar aquesta història. En aquest viatge a Cata-lunya, m’he adreçat a diversos auditoris. Per exemple, ara acabo de parlar amb els joves de la facultat d’Educació i m’han inspirat. Ells són el futur.

Viu i treballa com a perruquera a Flo-rida. Quin grau de popularitat té la pena de mort als Estats Units? Què n’opinen, les seves clientes?

Vull que les persones que seuen a la cadira de la perruqueria, estiguin a favor o en contra de la pena de mort, puguin expressar-se i sentir-se còmodes expres-sant les opinions. Les respecto. En una xerrada que vaig fer, un home em va et-zibar: «Tu que ets una persona religiosa, què et sembla l’ull per ull?» Li vaig con-testar amb la resposta de Gandhi: «Ull per ull i tothom acabarà cec.»

«Quan els cristians decideixin que la pena de mort és incompatible amb l’evangeli de la gràcia i la redempció, la pena de mort morirà a Amèrica», hem

llegit de l’autor Shane Claiborne. Hi està d’acord? És tan gran el poder dels cristians als Estats Units?

Sí, absolutament d’acord. Mentre fèiem aquesta xerrada hem vist com Malàisia o l’estat de Washington han derogat la pena de mort. Hem fet pro-gressos, lents, però. Hi ha molta gent a favor de commutar pena de mort per presó permanent, només volen asse-gurar-se que els culpables no puguin tornar a delinquir.

Alguns observadors argumenten que l’onada orquestrada d’atacs al papa Francesc té una possible moti-vació en la derogació de la justifica-ció de la pena de mort del Catecisme de l’Església catòlica. Què n’opina?

Això no ho sabia, naturalment és una gran notícia. El fet que el Papa ho hagi tret a la llum farà que molts catòlics s’ho repensin.

SueZann s’acomiada amb algunes reflexions més: «Per què matar per-sones per demostrar que matar està malament?», «Si els drets humans no són per a tots, no hi ha drets humans en absolut.» I s’acomiada rememorant la tonada d’un himne que es canta-va a l’Església del pare: «Let there be peace on Earth, and let it begin with me» [«Que hi hagi pau a la Terra, i que aquesta comenci per mi »].

SueZann va ser arrestada amb disset activistes més per protestar contra la pena de mort al Tribunal Suprem dels Estats Units el gener del 2017.

L’ENTREVISTA

GLÒ

RIA

MO

NÉS

Jesús silencia, a la sinagoga de Natzaret, «el dia de la venjança»

COMENTARI DE LA PARAULA

JOSEP RIUS-CAMPSTeòleg i biblista / riuscamps@yahoo.es

PER A CONSULTES: REDACCIO@CATALUNYACRISTIANA.CAT

IGNASI RICARTClaretià i biblista

Encetem el Cicle C, consagrat a Lluc, amb el Pròleg de l’escrit que endreçà a l’exsumme sacerdot «ex-cel·lentíssim Teòfil». Després de la destrucció del Temple i de la ciutat de Jerusalem, Teòfil, probablement a l’exili, li hauria preguntat si era realment el Messies d’Israel aquell Jesús a qui el seu pare Annàs havia fet crucificar, com li retrien els cre-ients amenaçant-lo amb un càstig diví. En els dos volums de l’obra podrà comprovar si són certs o no els informes sobre Jesús que li han arribat a les oïdes. A continuació, farem un salt i llegirem la primera part de l’escena de la sinagoga de Natzaret (diumenge vinent en lle-girem la segona part). Lluc l’ha col-locada al principi de l’activitat de Jesús, pel seu caire programàtic. Jesús ha anat a la sinagoga, com tenia per costum, però aquesta vegada hi ha assistit per deixar ben clares quines eren les seves intencions. Notem que «li fou en-tregat el profeta Isaïes», no el rotlle d’Isaïes, amb segones intencions, amb l’accent posat en «el profeta» que ells consideraven que millor

expressava les seves reivindicaci-ons nacionalistes, preanunciant el ja imminent judici de Déu que havia de venjar el poble d’Israel del domi-ni dels romans. Jesús havia buscat curosament aquell passatge per proclamar solemnement que era ell l’ungit per Déu com a Messies d’Israel: «L’Esperit del Senyor és so-bre meu: per això m’ha ungit», però que no compartia la ideologia del Messies davídic que gairebé tot-hom esperava: «A proclamar l’any accepte del Senyor…», silenciant a dretcient «el dia de la venjança», l’hemis tiqui correlatiu que figurava després de la cesura en el text d’Isa-ïes. L’expec ta ció que va despertar en plegar el rotlle precisament en aquest punt fou enorme: «Tots, a la sinagoga, tenien els ulls fixats en ell.» A continuació Jesús els revela quin era el seu propòsit: «Avui s’ha acomplert aquesta Escriptura a les vostres oïdes.» La reacció de l’audi-tori no la copsarem fins diumenge vinent.

CONSULTORI BÍBLIC

Quina era la condició de la dona jueva en temps de Jesús? (II)

Les dones estaven separades tant en el temple com en la sina-goga. La dona no té la mateixa dignitat que l’home davant la llei. No feia cap falta iniciar les dones en la Torà. D’aquesta manera, les dones jueves, serventes del seu propi espòs, recloses a dins de casa, sospitoses d’impuresa ritual, discriminades religiosament i jurí-dicament, constituïen un sector profundament marginat en la so-cietat jueva. És significativa l’ora-ció que recomana el rabí Jehudà per ser recitada diàriament pels homes: «Beneït siguis, Senyor, per-què no m’has creat pagà, ni m’has fet dona ni ignorant.» Però, era això el que volia Déu, tot amor?

Què pensava Jesús que anun-ciava l’amor de Déu compassiu? Què podien esperar les dones amb l’arribada del Regne de Déu? Les dones que s’atansaren a Jesús pertanyien en general a l’entorn més baix de la societat. Bastants eren malaltes guarides per Jesús, com Maria de Magdala. Hi havia també altres dones no vinculades a cap home: viudes indefenses, esposes repudiades i, en general, dones soles, sense recursos, poc respectades i de no gaire fama. Hi havia també algunes prostitutes, considerades per tothom com font d’impuresa i contaminació i Jesús les acollia totes. Les acull amb l’amor comprensiu del Pare fins a desafiar els qui es creien justos, di-ent: «Els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu» (Mt 21,31).

BÍBLIA30 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

31CatalunyaCristiana27 GENER 2019BÍBLIA

Ne 8,1-4a.5-6,8-10

Llegien ben clar el llibre de la Llei,perquè la lectura fos entenedora

Lectura del llibre de Nehemies:

En aquells dies, el sacerdot Es-dres portà el llibre de la Llei en pre-sència del poble reunit a la plaça de davant la porta de les Aigües, i des del matí fins al migdia el llegí davant de tothom: homes, dones i criatures capaces d’entendre-la. Tot el poble escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei. Esdres, mestre de la Llei, estava dret dalt una tarima de fusta preparada expressament. Obrí el llibre a la vista de tot el po-ble, ja que des del lloc on era domi-nava tothom, i així que l’obrí, tot el poble es posà dret. Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i respongué: Amén, amén. Després es prosternaren amb el front a terra, i adoraren el Senyor. Ell llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n’exposaven el sentit perquè la lectura fos ente-nedora. El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d’avui és santa, de-dicada al Senyor, el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu», perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no s’ha-

1Co 12,12-30

Vosaltres sou cos de Cristi part els seus membres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:

Germans, el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, si-nó de molts. [...] Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres. [Dins l’Església, Déu ha posat en primer lloc apòs-tols, en segon lloc profetes, en tercer lloc mestres, després els qui tenen poder d’obrar miracles, després els qui tenen la gràcia de donar la sa-lut als malalts, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llenguat-ges misteriosos. No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha d’obrar miracles, ha de tenir la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de parlar llenguatges misteriosos o ha de ser capaç d’interpretar-los.]

18

És perfecta la llei del Senyor, i l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dona seny als ignorants.

R. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.

Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls. R.

Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims. R.

Les paraules que em surten dels llavis i els pensaments que el meu cor medita, que us siguin agradables, Senyor, penyal meu, redemptor meu. R.

Diumenge III de durant l’any

Lectura primera

Evangeli

Lectura segona

Salm responsorial

Al·leluia

Lc 1,1-4.4,14-21

Avui s’han complert aquestes parau-les de l’Escriptura

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:

Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del

Lc 4,18

El Senyor m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a proclamar als captius la llibertat.

profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona no-va als desvalguts, m’ha enviat a pro-clamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.» Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls po-sats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.»

principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de parau-la. Havent pogut informar-me minu-ciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit es-criure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’en-senyament que has rebut. En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva ano-menada s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom el lloava. I se n’anà a Natza-ret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’ai-xecà a llegir. Li donaren el volum del

vien portat res, que la diada d’avui es santa, dedicada a Déu, nostre Se-nyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força.»

27. DIUMENGEDiumenge III de durant l’any, Verd. Lectures: Nehemies 8,2-4a.5-6.8-10 / Salm 18 / 1 Corintis 12,12-30 / Lluc 1,1-4;4,14-21SANTORAL: Àngela Mèrici, rel. i fund.; Emeri, ab.; Enric d’Ossó, prev. i fund.; Julià, b.; Vitalià, p.

28. DILLUNSSant Tomàs d’Aquino (MO), Blanc. Lectures: Hebreus 9,15.24-28 / Salm 97 / Marc 3,22-30. Lleida: Sant Valeri (MO), Blanc.SANTORAL: Flavià, mr.; Isaac de Nínive, monjo i b.; Leònides, mr.; Tirs, mr.

29. DIMARTSFèria, Verd. Lectures: Hebreus 10,1-10 / Salm 39 / Marc 3,31-35. Barce-lona, Sant Feliu de Llobregat i Ter-rassa: Sant Pere Nolasc (ML), Blanc. Tortosa: Beat Manuel Domingo i Sol (MO), Blanc.SANTORAL: beata Arcàngela Girla-ni, rel.; Sulpici Sever, b.

Calendari de la setmana

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions(CICLE LITÚRGIC C; FERIAL I)

TEMPS DE DURANT L’ANY

(SALTERI: SETMANA 3)

Gener30. DIMECRESFèria, Verd. Lectures: Hebreus 10,11-18 / Salm 109 / Marc 4,1-20SANTORAL: Adelelm, b.; Jacinta de Mariscotti, rel.; Martina, vg. i mr.; Mucià Maria Wiaux, rel.

31. DIJOUSSant Joan Bosco (MO), Blanc. Lec-tures: Hebreus 10,19-25 / Salm 23 / Marc 4,21-25SANTORAL: Marcel·la, viuda.

Febrer1. DIVENDRESFèria, Verd. Lectures: Hebreus 10,32-39 / Salm 36 / Marc 4,26-34SANTORAL: Brígida d’Escòcia, vg.; Cecili, b. i mr.; beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten, rel.

2. DISSABTEPresentació del Senyor (F), Blanc. Lectures: Malaquies 3,1-4 / Salm 23,7.8.9.10 / Lluc 2,22-40 /SANTORAL: Corneli, b.; Joana de Lestonnac, rel. i fund.

LITÚRGIA32 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

El Sant 29 GENER

Sant Sulpici SeverAlguns sants antics són coneguts més per l’obra literà-ria que han deixat que no pas pels fets de la seva vida. Un dels casos més emblemàtics és sant Sulpici Sever (c. 360 – c. 425), que va escriure textos històrics molt llegits tot al llarg de l’edat mitjana.Nascut probablement a Bordeus dins d’una família benestant, va estudiar lleis i va exercir la jurisprudència a diversos llocs del sud de la Gàl·lia. Va mantenir cor-respondència amb altres personalitats de l’època com ara sant Paulí de Nola. L’any 392 Sulpici Sever va enviu-dar; aleshores ho va deixar tot i es va retirar en solitari per dur una vida de silenci i pregària. Més tard va entrar en una comunitat monàstica. Deixeble de Martí de Tours, en va escriure una biografia que és la principal font d’informació sobre aquest altre sant. També va escriure una Història sacra, que abraça des de la crea-ció del món fins a l’any 410, d’un estil molt elegant, avui especialment interessant per conèixer el primer cristia-nisme de la Gàl·lia.

33CatalunyaCristiana27 GENER 2019LITÚRGIA

Aplegar-nos per pregar

A l’evangeli de Mateu tenim aques-tes paraules de Jesús: «Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells» (18,20).

Per tant, no cal que formem grups nombrosos perquè el que diu Jesús es realitzi, sinó que, tenint en compte les seves pròpies paraules, els grups pe-tits que es reuneixen per pregar, estan «acompanyats» per Ell mateix.

El decret Perfectae caritatis (sobre l’adequada renovació de la vida reli-giosa), ens diu que els membres dels instituts hem de conrear amb assídua constància, l’esperit de pregària i la pregària mateixa. I, per això mateix, també volem seguir el que trobem a Fets 1,14, en parlar dels apòstols i la pri-mitiva església de Jerusalem: «Tots ells eren constants i unànimes en la pre-gària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.»

Tots sabem que el tema de la pre-gària no és només per als religiosos, sacerdots… sinó que els laics també estan cridats a exercitar-la. El diumen-ge de Pentecosta de l’any passat, dia de l’acció catòlica i de l’apostolat seglar, la comissió episcopal d’apostolat seglar va demanar als batejats «nodrir-se de la pregària». Amb això queda demostrat que tots els cristians tenim el mateix compromís de pregar.

En el cas de les diverses famílies franciscanes que vivim a Barcelona i rodalia, fa 14 anys que la majoria

d’aquestes famílies religioses, acom-panyades de diversos laics, ens aple-guem cada mes per tenir una hora de pregària en comú. D’aquesta manera vivim la nostra pregària juntament amb els germans i germanes.

Aquesta unió ens porta a enri-quir-nos, amb la peculiaritat que cada família aporta a la pregària, perquè cada mes la preparació va a càrrec d’una família diferent. Titulem, genè-ricament, aquesta pregària: Tallers de pregària amb Francesc i Clara, i cada curs es basa sobre un aspecte concret franciscà. En el present curs la nostra pregària està basada sobre Els màrtirs de la família franciscana.

El P. Josep M. Massana és el coor-dinador de les trobades, i en el díp-tic d’aquest curs posa les paraules següents: «Enguany serem edificats i esperonats amb els exemples dels màrtirs, de les diferents famílies i con-gregacions franciscanes, i, a més, ens coneixerem millor entre nosaltres.»

CONSOL MUÑOZSuperiora general de les Franciscanes Missioneres

Veure-ho clarTreballo en el sector financer i, de

vegades, em trobo amb conflictes, i no ho veig clar. Per exemple, a l’hora d’aconsellar certs productes, no sé si donem prou informació al client. Les consignes del banc van per un camí però jo ho veig d’una altra manera. Vol-dria alguns criteris.

Un primer criteri fonamental: servir les persones, cercar la veritat i el bé. No fer als altres allò que no voldria que li fessin a vostè mateix. El que vostè ex-perimenta en el seu sector de treball es viu en molts àmbits. La consciència cris-tiana pot entrar en conflicte amb certes males praxis que sempre s’acaben pa-gant cares. Cal demanar al Senyor llum per veure el que hem de fer i força per portar-ho a terme. D’això, se’n diu dis-cerniment. Comporta pregar i meditar a la llum de la Paraula, és a dir, portar la vida a Déu, demanar consell i un esforç constant de conversió. Fa pocs dies, en una entitat bancària, a causa de la po-ca discreció en l’atenció als clients, jo i altres persones vam poder sentir una conversa pujada de to entre un treballa-dor i un client d’avançada edat. L’ancià cridava: «Quan em vau oferir aquest producte només em dèieu els premis, i ara me’n dieu les penes.» L’empleat es posà molt nerviós i sabia que aquell bon home tenia tota la raó. Males praxis que fan molt de mal a les persones i a les famílies i, a la llarga, a les entitats i a tota la societat. En tenim experiència: al final ens ha tocat a tots pagar els plats trencats, cosa molt injusta. Li recomano a vostè i a altres lectors interessats un document de la Santa Seu poc conegut i molt important. Es titula Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual sistema econòmic i financer. Hauria de ser un document de treball i reflexió per a tot el món financer. És una reflexió publicada per la Congre-gació de la Fe i pel Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. Fi-nalment li diria que tenir dubtes no és dolent. L’important és prendre les deci-sions oportunes per sortir com abans millor del dubte. I no prengui decisions des del dubte.

EL CONSULTORI

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE DOCTRINA I MORALpel Dr. Joan Antoni Mateo

PER ENVIAR CONSULTES AL DR. MATEO:elconsultori@hotmail.com Ap. de correus 121-25620 Tremp (Lleida).

ESPAI LECTORS34 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

DIRECTORS DE LES OMP DELS BISBATS AMB SEU A CATALUNYA

Comencem l’any amb la celebració de la Jornada Mis-sionera més bonica, Infància Missionera, el diumenge 27 de gener, amb el lema «Amb Jesús, a Betlem. Quina Bona Notícia!». Infància Missionera és una obra meravellosa de l’Església, la seva missió és justament aquesta: anunciar als infants d’arreu del món que Jesús ha vingut per estar amb ells.

Els cristians d’avui ens pre-nem seriosament aquesta ur-gència? Som sensibles, en el nostre món, a les necessitats dels infants que encara no se senten estimats per Déu? Je-sús és la millor notícia per a les dones i homes d’arreu del món. Jesús mateix és el missat-ge més important que podem rebre.

Aprendre des de la infante-sa a parlar amb Jesús com par-lem amb un amic, començar a confiar en el Fill de Déu amb naturalitat, amb llibertat, amb amistat, és un gran repte per a nosaltres, els adults.

Aquesta és la Bona Notícia que nosaltres estem convidats a compartir, a celebrar i a anun-ciar: l’alegria de sentir-nos estimats. Déu ens abraça for-tament amb la seva infinita mi-sericòrdia i ens dona força per fer el mateix!

Tradició i qualitat alservei de l’hostaleriades de 1880

Venda T 93 318 14 95 F 93 412 44 45 Roger de Llúria, 12-14 08010 Barcelona

Lloguer T 93 308 01 04 F 93 308 71 93 Pg. de la Verneda, 150 08030 Barcelona

www.casagay.com

Jornada de la Infància Missionera

Cartell de la Jornada.

35CatalunyaCristiana27 GENER 2019ESPAI LECTORS

Cartes

Podeu enviar les cartes a: redaccio@catalunyacristiana.cat

Postals desd’Andalusia

ANTONIO GILSacerdot i periodista

Res és impossibleAra que tot sembla més difícil, seria bo que ens repetim aques-ta frase: «Res és impossible.» N’hi haurà molts que diran que és falsa. Només té valor, des de la riba de la fe, quan aquestes paraules brollen de llavis de Jesús de Natzaret: «Per a Déu, res és impossible.» El moment que vivim no és gens fàcil i, sens dubte, que l’horitzó està ple de nuvolots, és a dir, de problemes aclaparadors. No comencem a dir ni a dir-nos a nosaltres mateixos que això o això altre resulta impossible. Tot al con-trari. Fixem-nos en aquesta altra clau, que ens brolla del poder diví: «Per a Ell, no hi ha res im-possible.» L’harmonia personal ens sorgirà sempre d’una lluita tenaç i esforçada per superar les dificultats i no d’aquesta espècie de musiqueta carrinclona, que, de seguida, ens apareix als llavis, i que ens intenta convèncer que no podem avançar ni solucionar determinats problemes, perquè «això és impossible». De Guérin ens va ensenyar: «Els que cre-uen en l’impossible són els més feliços.» I Victor Hugo ens va deixar escrit: «No hi ha res més imminent que el que és imposi-ble.»Els andalusos estrenem en aquests primers mesos de l’any nous escenaris, nous dirigents polítics, nous esquemes, nous horitzons. Hi ha opinions per a tots els gustos. No seria bo tancar-nos en la «impossibilitat o en el tancament». Els andalusos viurem experiències noves. Ja en veurem els resultats.

Any jubilar a la devoció «rociera»

Aquest any 2019 la fe rociera està d’enhorabona. Amb motiu de la celebració del centenari de la co-ronació canònica de la Mare de Déu de El Rocío, tot coincidint amb el trasllat al municipi d’Almonte, que es du a terme cada set anys, els rocieros y rocieras viuen una sèrie d’esdeveniments que estan mar-cats en el calendari amb lletres d’or. El 8 de juny se celebra el centenari de la coronació canònica a l’espla-nada davant l’ermita de El Rocío. I a l’agost la Mare de Déu recorrerà els disset quilòmetres fins al poble d’Almonte, on estarà nou mesos a la parròquia de l’Assumpció. Per aquest fet, el papa Francesc ha concedit un any jubilar a la devoció rociera. Animo aquest setmanari, Catalunya Cristiana, a fer-se ressò d’aquestes celebracions, perquè la fe rociera està molt assentada a Catalunya.

INÉS ESPADASant Boi de Llobregat

Recuperar la fondària de les paraules

El filòsof i teòleg Francesc Tor-ralba ens aporta sempre una mi-rada clarivident sobre el moment actual. I ho fa una vegada més en l’entrevista que li heu fet amb mo-tiu del llibre Món volàtil. M’agrada i comparteixo la idea que cal re-cuperar la fondària de les grans paraules com amor, llibertat, feli-citat... També aprofito per felicitar la revista Catalunya Cristiana, una publicació que també ens ajuda a recuperar la fondària dels mots.

MARIA SABATÉReus

Humanitzar els animals domèstics

A l’Antic Testament, concreta-ment en el llibre de Tobies, es par-la que aquest i un àngel van em-prendre el camí acompanyats per un gos, també en l’hagiografia hi ha el cas de sant Roc, d’Occitània, que té un animal fidel al seu costat. Els gats i gossos cada dia són més nombrosos en les nostres llars, a vegades tot comença per la petició d’un fill que es pensa que és una joguina i al final són els pares, qui en realitat, els han de cuidar; altres ve-gades és una sortida fàcil a la sole-dat de moltes persones i, en aquest sentit, és una bona teràpia, si bé no ha de suplir mai el tracte humà. La complicació és que molts han volgut humanitzar les mascotes, en tots els sentits: dormir al llit amb els amos, vestir-los, portar-los a la perruqueria, sense oblidar aliments especials, a més de passejar-los en un carretó, i fins i tot denominar-los amb noms de sants. Els gossos, com animals de grup, necessiten el contacte amb altres animals de la seva espècie, saltar i córrer i no estar tancats en un pis petit, pot-ser la manca d’escalf humà ens fa recórrer a les mascotes?

TOMÀS GILI PALAUTarragona

CatalunyaCristiana 27 GENER 20192

Margarita Bartolomé Pina

El 19 de setembre de 1918 ar-ribaven a Barcelona tres persones de la Institució Teresiana. Des del dia 17 hi era Pere Poveda, funda-dor d’aquesta Associació laical, per acordar amb el Sr. Bisbe, Dr. Enric Reig, els termes del projecte fun-dacional. La primera seu va ser al carrer Ample, núm. 23, al costat de la basílica de la Mercè. Anys més tard acabaria instal·lant-se al pas-satge Mercader 13-15, després d’al-tres temptatives. L’any 1933 s’obrí un pis al passeig de Gràcia: la Casa de la Mestra, que ampliava l’acció desenvolupada amb mestres i uni-versitàries.

I podem preguntar-nos: què te-nia de singular aquesta Acadèmia? Es tractava d’un projecte educatiu ideat per Poveda. Feia menys de set anys que ho havia començat a

Una tasca mai acabada: obrir camins en la històriaLA INSTITUCIÓ TERESIANA A CATALUNYA 1918-2018

Grup de joves alumnes a la plaça del Duc de Medinaceli de Barcelona.

Oviedo. Ara ja estaven funcionant nou Acadèmies, la gran majoria in-cloïen internats, perquè la formació de les joves estudiants fos integral. Les Acadèmies havien de generar ambients «plens d’humanitat». El seus elements? Alegria, llibertat, intercanvi entre generacions, par-ticipació i responsabilitat en el tre-ball intel·lectual, relacions càlides, projectes de futur. Es potenciava així la pràctica d’un estudi i una professió viscudes apassionada-ment. Calia complementar els en-senyaments oficials amb les noves metodologies de l’entorn: el carrer, els museus, les organitzacions, les fàbriques, les excursions... I, al mateix temps, obrir-se al reclams socials. Aquesta formació tenia un estil propi, una identitat peculiar. Un cristianisme, lliurement asso-lit i expressat en el testimoniatge d’educadores i d’alumnes. Així es

Es pretenia avançar en la inserció de la dona al cor de la societat, a l’esfera pública, especialment al magisteri

27 GENER 2019 3CatalunyaCristiana

pretenia avançar en la inserció de la dona al cor de la societat, a l’esfera pública, especialment al magisteri, però obrint-se progres-sivament a altres àmbits profes-sionals.

Els nous camins

El 1939 es consolida el «Cole-gio Femenino» de Primària i Batxi-llerat, situat al passatge Mercader: activitat que seguirà fins al 1971, amb canvis de domicili per a l’En-senyament Secundari (Col·legi de La Torre).

Però la promoció de la dona continuava imparable. Amb el grup d’universitàries de Passat-ge va néixer una petita residèn-cia el 1940, convertida després en el Col·legi Major Santa Eulàlia (1950-1972). La immersió al món universitari s’accentuà amb l’en-càrrec que va fer la Universitat de Barcelona a la Institució Teresiana per gestionar durant vint anys el Col·legi Major femení (1959-1979). El desenvolupament del C. M. Montserrat va constituir una ex-periència seriosa i gratificant, pio-nera en la seva obertura a l’entorn i els seus plantejaments formatius. Amb el pas del temps, es veuen formes noves de treball amb les universitàries: espais més petits i familiars: Llar Montserrat, Projec-te universitari, etc. (1979-2006). Alguns membres de la Institució, durant aquests anys i més enda-vant, treballen a la Universitat des de la docència i la recerca.

El Centre Passatge té els seus orígens en activitats del lleure que es van iniciar a la dècada dels 70, amb una incipient comunitat de pares, joves i nens que havien viscut l’educació del «Colegio Femenino». Es plantejaven una formació amplia que portés a una acció sociocultural. Va constituir una experiència molt enriquidora.

La Institució Teresiana col·la-borà en el treball educatiu del bar-ri del Congrés, amb l’escola Sant Pius X, actualment Escola Arrels des del 1957, l’Institut Laboral Jo-sefa Segovia (1962-1970) i la Resi-dència Santa Teresa (pensada per a dones oficinistes que venien a treballar a Barcelona) (1962-1995).

Actualment la vessant social continua a través de projectes soci-als amb la titularitat de la Fundació Viarany. És una dimensió sempre present en les persones que treba-llaven i treballen en l’Ensenyament públic de Catalunya i des d’altres camps professionals.

Volem destacar la col·laboració amb l’Església de diferents formes. En aquest conjunt, recollim la pre-sència de la Institució Teresiana a Montserrat, col·laborant amb el projecte educatiu de l’Escolania de Montserrat des de diferents tasques (1981-2014).

El Centre Passatge té els seus orígens en activitats del lleure que es van iniciar a la dècada dels 70

CatalunyaCristiana 27 GENER 20194

Pilar Àlvarez Aragoneses i Xavier Toda ErasoPresidents de les Associacions de la Institució Teresiana a Catalunya

Celebrem 100 anys! Els cent anys d’un poble, de la presència de la Institució Teresiana a Catalu-nya, i podem celebrar-los gràcies a una gran multitud de fets de vida que com les baules d’una cadena es van transmetent generació re-re generació. Som el resultat d’un seguit innombrable d’esforços, reflexions, accions de persones agosarades que van creure i viure en el carisma de Sant Pere Poveda, que van tenir la inspiració per saber arrelar els trets d’aquest carisma i fer-los realitat a casa nostra. Tenim molts motius de gratitud, i volem ser agraïts. Un centenari ens afecta a tots, ja que és reconèixer la nostra història i en ella les experiències i vivències de moltes persones que ho han fet possible, sovint amb dificultats, que han confiat, s’han esperonat i han estat fidels al regal de la seva vocació.

La Institució Teresiana és una Associació Internacional de laics,

Celebrem la vida i afrontem nous reptes de futur

Mural amb el rostre de Sant Pere Poveda.

amb la finalitat de contribuir a la promoció humana i social, a través de la mediació cultural i educati-va. Està present en 30 països arreu del món.

Sant Pere Poveda volia que esti-guéssim, com ell ho va estar, atents i inquiets, i a l’escolta dels temps que vivim, el nostre aquí i ara. I per això ens «cal tenir una oïda ben fi-na per saber escoltar l’Esperit i un

L’acte inaugural del centenari es va fer l’11 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Agu

stí C

odin

ach

27 GENER 2019 5CatalunyaCristiana

Actuació del grup vocal Lotus Octet en l’acte inaugural.

cor ben disposat per complir el que ens diu» (PPD). Així, els membres de la Institució Teresiana, homes i dones, ens comprometem a viure la missió i espiritualitat des del tes-timoni personal, el treball profes-sional i la vida familiar, en entitats públiques i privades,  participant així de la missió evangelitzadora de l’Església. La vida de la Institució Teresiana a Catalunya es constru-eix en la constant recerca de no-ves respostes als reptes socials i eclesials que en cada etapa s’han presentat. Tot un repte!

Reptes de futur

Des d’aquesta actitud discerni-dora, d’escolta, la Institució Teresi-ana es planteja nous reptes per als propers anys.

Ens cal ajudar a teixir xarxes de fraternitat que ajudin a respectar la diversitat, fomentar la inclusió i l’hospitalitat, crear espais de diàleg i defensar la igualtat de totes les persones, permetent que entre tots ens enriquim de la trobada amb l’altre i l’Evangeli. Amb aquesta perspectiva volem fomentar enfo-caments i pràctiques educatives i pedagògiques interculturals basa-des en els drets humans i promoto-res de la pau, la justícia i la inclusió.

Volem explícitament acompa-nyar les famílies donat que són un dels agents de transformació social més importants. Ens cal actualitzar permanentment una proposta for-mativa que ens permeti acompa-nyar les famílies i ajudi a transmetre els valors evangèlics a les noves generacions tot generant i donant suport a estructures i espais que acullin, empoderin i donin suport a la diversitat de realitats familiars, en especial quan es troben en situ-acions de pobresa, discriminació o violència en totes les seves formes.

I finalment, volem caminar amb els joves en una societat en can-vi constant. Ens cal incidir en la formació de persones amb valors

ètics, capaços de conrear la seva interioritat per reconèixer la veu de Déu i de commoure’s davant els rostres de l’exclusió, participant en la construcció d’un món més just i fratern. Ens cal acompanyar-los en els seus camins, tant geogrà-fics com existencials, i ajudar-los a destriar entre diferents formes de viure i relacionar-se.

Ens sentim cridats a compartir amb totes aquelles persones que troben en el carisma de Poveda una inspiració per al seu dia a dia, i, amb tots aquells, col·laboradors, amics, familiars... amb els quals compar-tim la nostra missió, el repte de ser per al nostre món «testimonis d’es-perança i comunió, cridats a sortir de la nostra terra». És una invitació a un canvi de mirada, a ser i estar en la nostra realitat des d’una «mística dels ulls oberts».

nous

Som el resultat d’un seguit d’esforços, reflexions, accions de persones agosarades que van creure i viure en el carisma de Sant Pere Poveda

La vida de la Institució Teresiana a Catalunya es construeix en la constant recerca de noves respostes als reptes socials i eclesials que en cada etapa s’han presentat

Agustí Codinach

CatalunyaCristiana 27 GENER 20196

Sal i llum des de la diversitatEnsenyament SecundariMontserrat Armengol Martínez Professora d’Ensenyament Secundari

Soc docent per vocació, i ser part de la Ins-titució Teresiana m’ha dotat no només d’eines per afrontar la realitat de l’aula en el dia a dia, sinó de quelcom molt més important: un lloc des del qual posicionar-me a l’hora de fer-ho. La pedagogia de Poveda, la seva crida a edu-car des de la proximitat, la suavitat, l’atenció a la persona en el seu conjunt; la seva crida a deixar que cadascú, cadascuna sigui com és, ajudant-lo a donar el millor d’un mateix, mar-quen la pauta de les meves actuacions gairebé sense aturar-me a pensar.

Una vocació artísticaMercè TousIl·lustradora

La recerca de Déu, a la llum del que Poveda anomenava «l’humanisme veritat», és el que m’inspira per recórrer el meu camí i descobrir la bellesa de la creació en el que m’envolta i en la vocació artística. El pas per ACIT Jove i per l’Escola Arrels m’ha fet viure en primera persona l’acollida, la tendresa i l’acompanya-ment per treure el millor de cadascú, ajudant a reconèixer els dons i la llum. Visc com a regal l’experiència profunda de pertànyer a una gran família i els reptes del present m’interpel·len a seguir creixent dins del carisma teresià.

A la llum de «l’humanis-me veritat», descobreixo la bellesa de la creació

La pedagogia de Poveda marca la pauta de les meves actuacions

Des del camp de la salut Gemma Cortés Metgessa de família Carmen Mª Prieto Metgessa de família Rosa Camarero Llevadora

La Institució Teresiana en el camp de la salut té el repte de promoure una acció humanitzadora, així com estar al dia en el desenvolupament de les ciències de la salut, atents al diàleg bioètic i contribuir a la formació dels professionals sanitaris. Poveda ens encoratja i inspira de manera especial a treballar en l’àmbit de les estruc-tures públiques fent possible que la salut arribi a totes i cadascuna de les persones, afavorint l’equitat i amb atenció preferent a la població més vulnerable.

La Institució Teresiana té el repte de promoure una acció humanitzadora

27 GENER 2019 7CatalunyaCristiana

Recerca i Docència a la UniversitatMagdalena AlcoverProfessora Associada i Investigadora de la Universitat de Barcelona

Com a professora associada i investigadora de la UB, secció de Parasitologia, Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, intento aportar des del carisma de la Institució Teresiana la integració de la recerca i la do-cència a la Universitat. La recerca ajuda a anar més enllà del coneixement immediat. Una docència impartida amb metodologies participatives afavoreix la integració dels coneixements i fomenta el compromís amb la societat. La Institució Teresiana aposta per un coneixement que ajuda a conèixer el perquè de les coses i compromet a la millora de la societat.

Intento aportar la integració de la recerca i la docència a la Universitat

El món de l’empresaXavier TodaConsultor

Fidel al seu principi de començar fent, Sant Pere Poveda va crear tot un seguit d’Aca-dèmies arreu d’Espanya en el moment en què en va veure la necessitat. Actualment l’ano-menarien un emprenedor amb èxit. Els seus escrits, els seus consells als membres de la Institució i la seva manera de fer són tot un manual d’actuació en qualsevol àmbit i, en conseqüència, una font d’inspiració per als que desenvolupem la nostra vocació a l’àmbit de l’empresa que ens ha ajudat a forjar-nos com a professionals.

Actualment diríem de Sant Pere Poveda que és un emprenedor amb èxit

La dimensió social i eclesialCarmela RubioVoluntària Centre Obert Eixample, Vida Creixent, Càritas, Catequista...

La vocació de mestra la vaig desenvolupar durant més de 30 anys a l’escola pública, en barris de la perifèria de Barcelona. Impulsada per la meva pertinença a la Institució Teresiana, he viscut el repte de contribuir al creixement dels alumnes en la seva dignitat com a persones i en el seu desenvolupament com a ciutadans de ple dret. L’experiència de Poveda a Guadix em va animar a viure en barris desafavorits i el compromís eclesial com a catequista i forma-dora de catequistes. Jubilada, continuo com a voluntària al Centre Obert.

L’experiència de Poveda a Guadix em va animar a viure en barris desafavorits

Carmela Rubio i Margarita Abraham.

de presències individuals

CatalunyaCristiana 27 GENER 20198

Equip Directiu Arrels

Escola Arrels, arrelada des del 1959 a la història del barri del Con-grés de Barcelona, és un centre educatiu promogut per la Institu-ció Teresiana. Escola humanitza-dora, integradora, oberta al món i al servei de la persona, amb un profund compromís social que actua i s’orienta al futur. Un projec-te educatiu basat en els valors de l’Evangeli: amor, alegria i senzillesa. Formem persones crítiques, crea-tives, alegres i compromeses amb la societat, mitjançant una educa-ció emocional que acompanya el creixement integral de la persona. Posant l’alumne al centre de l’apre-nentatge i acompanyant-lo durant tota la seva escolaritat, l’acollim i l’ajudem a desenvolupar al màxim les seves capacitats. Promovem una formació integral de la persona perquè sigui capaç de transformar la realitat.

Eduquem els alumnes en la so-lidaritat, la justícia, la pau i el com-promís, arrelats en l’ajuda mútua, en un clima de família que fomenta la comunicació i el diàleg i els pre-para per al futur.

Apassionats per l’educació

Comptem amb un equip humà en contínua recerca i innovació; amb reflexió crítica de la pràcti-ca educativa; que estima, creu i s’implica en el projecte educatiu. Facilitem la participació activa de les famílies perquè visquin compro-meses en la missió i els valors de l’escola.

Donem resposta constant als nous reptes educatius. El projec-te educatiu inclou metodologies innovadores: treball cooperatiu, intel·ligències múltiples, aprenen-tatge-servei, treball per projectes, que afavoreixen l’autonomia i pro-mouen l’adquisició de competèn-cies. Dins l’interès per la innova-ció des del 2016 formem part de la xarxa d’escoles per al canvi que lideren conjuntament: Escola Nova 21, Rosa Sensat, ICE de la UAB i el Consorci d’Educació de Barcelo-na, amb l’objectiu d’avançar cap a un horitzó comú de transformació educativa. Som una escola multi-lingüe que potencia la formació en anglès des d’educació infantil. També formem part del programa de l’ajuntament «escoles+sosteni-bles» que contribueix a la sosteni-bilitat des de l’educació.

L’Escola està arrelada des del 1959 al barri del Congrés de Barcelona.

Formem persones crítiques, creatives, alegres i compromeses amb la societat, mitjançant una educació emocional que acompanya el creixement integral de la persona

27 GENER 2019 9CatalunyaCristiana

Javier Albajar VidalProfessor Escola Arrels

Formo part de la família de Poveda des de finals del 1970 i des de llavors he viscut l’evangelització i la promoció humana. He begut de la font de la pe-dagogia povedana, de l’humanisme ve-ritat, de la pedagogia de la proximitat, tot assumint el coneixement del context i de la cultura quotidiana dels nostres alumnes i l’atenció personalitzada i cà-lida a cadascun d’ells. Una pedagogia inspirada en l’amor, donant resposta als desafiaments socioculturals de l’entorn, convertint l’educació en el millor servei que podem oferir als nostres joves i a la societat en general.

La nostra escola, amb una identitat cristiana manifesta, es mostra profunda-ment respectuosa amb la llibertat religi-osa i conviccions de les famílies. La pro-moció individual i social de la persona, la construcció d’una societat més justa, lliure i solidària. Una concepció cristiana de la persona, la vida i el món, que re-quereix la col·laboració i el suport eficaç

He begut de la font de la pedagogia povedana, de l’«humanisme veritat», de la pedagogia de la proximitat

Una pedagogia inspirada en l’amorde les famílies fent-se necessària una acció compartida escola-família. Pove-da era un home de diàleg i va mirar de desplegar ponts entre la fe i la ciència, la fe i la cultura.

Al llarg d’aquests anys, en els quals he format part de diferents equips di-rectius, he pogut constatar una forta-lesa en l’escola: la preparació excel·lent del professorat i la vocació educadora, professors coordinats en el treball, im-pregnats de fortalesa i amor, oberts al diàleg, donant suport al projecte, po-sant en pràctica els millors mètodes pedagògics i les millors qualitats de la seva personalitat i vocació per a aquest servei.

Diu Poveda: «Doneu-me una vocació i jo us donaré una escola.» Per als educa-dors vinculats a la proposta de Poveda, l’actualització permanent, la reflexió crí-tica sobre la pràctica educativa, l’exer-cici permanent de formació-innovació... l’estudi, és fonamental: «L’estudi no és per a vosaltres una cosa bona, útil i pro-fitosa, és una cosa necessària, impres-cindible» (P. Poveda).

CatalunyaCristiana 27 GENER 201910

Mª del Carmen AragonesPresidenta de la Fundació P. Viarany

La Fundació privada Viarany és una entitat, promoguda per la Insti-tució Teresiana, que té un llarg arre-lament a Barcelona. Va començar les seves activitats com a Centre Passat-ge als inicis dels anys 70 del segle passat i després es va constituir com a Associació Viarany l’any 1983 per transformar-se en Fundació el 2005. Actualment, la Fundació compta amb tres centres: el Centre Passatge, centre d’intervenció sociocultural i espai comunitari de trobada i diàleg interreligiós; el Centre Convivim, que promou el desenvolupament integral de persones nouvingudes perquè esdevinguin ciutadanes de ple dret, i el Centre Obert Eixam-ple, que respon a necessitats dels infants, adolescents i joves en situ-ació de vulnerabilitat.

La Fundació promou l’educació i formació integral de persones i grups des d’un enfocament socioeducatiu i sociocultural. Des d’aquest enfoca-ment socioeducatiu (ens inspirem en les reflexions que han estat fetes a ni-

vell de la pròpia Institució Teresiana i concretament l’Assemblea Plenària de 2006, aplicades al nostre treball) tenim en compte una triple dimen-sió que s’interrelaciona: el tipus de persona que volem formar, les meto-dologies que utilitzem per fer-ho i el tipus de societat que volem impulsar (Figura 1).

Treballem perquè nens i nenes, joves, dones i famílies esdevinguin ciutadans/es actius i participatius, es a dir, apoderats, corresponsables dels altres, i compromesos/es com a agents de canvi i en la transforma-ció social i cultural de l’entorn fent-lo més sostenible i inclusiu.

Per la Fundació Viarany i els seus centres, l’específic d’una intervenció sociocultural és la incidència en la millora o transformació de mentali-tats, costums, estils de vida, valors socials, maneres de construir la co-hesió i el diàleg social i la ciutadania, processos de justícia i equitat social. És un treball a mitjà/llarg termini que fem possible mitjançant la nostra activitat educativa i cultural, l’arre-lament al territori i la nostra involu-cració en xarxes.

Fundació privada Viarany

La Fundació promou l’educació i formació integral de persones i grups des d’un enfocament socioeducatiu i sociocultural

Enfocament socioeducatiu de la Fundació privada Viarany.

27 GENER 2019 11CatalunyaCristiana

Anna Almuni de Muga Coordinadora Centre Passatge

La Institució Teresiana, a prin-cipis de la dècada dels 70, inicia un camí nou a Barcelona, Centre Passatge, un projecte d’interven-ció sociocultural que neix de la pre-ocupació per la realitat del món, la formació dels joves, la promoció humana, des del convenciment de la urgència que els creients prenguin part activa en el diàleg fe-cultura. Una resposta actualitza-da i formativa a l’estil de Poveda, on la comunitat de fe ha esdevin-gut el motor i garantia de la seva trajectòria.

En aquests quasi cinquanta anys a l’Eixample de Barcelona, Centre Passatge ha desenvolupat amb responsabilitat d’intervenció transformadora una presència arti-culada amb l’ampli teixit social de la ciutat. Ha esdevingut un espai de relacions intergeneracionals, interculturals i interreligioses, afa-vorint l’experiència de relació, de comunitat, de pertinença, en un barri marcat per l’anonimat i els espais de serveis i negocis.

El projecte va dirigit a tota per-sona que hi trobi una resposta a les seves necessitats. Hi participen persones de molts barris de la ciu-tat i de diferents àmbits professio-nals, culturals, socials, econòmics, religiosos, generacionals, de pro-cedència.

Hi ha qui hi participa amb activi-tats determinades (conferències, trobades interreligioses, visites culturals, tallers, seminaris, sen-derisme, coral gòspel). D’altres participen de forma activa, com-promesa i crítica en el seu desen-

Un camí nou: una proposta d’intervenció sociocultural

En aquests quasi cinquanta anys a l’Eixample, Centre Passatge ha desenvolupat una presència articulada amb l’ampli teixit social de la ciutat

volupament, són els membres del Centre. La seva participació afecti-va (el valoren i el fan seu) i efectiva (activa i compromesa) dona sentit al projecte i en són peça clau des de l’inici.

La comunitat de fe és espai de fraternitat i trobada, de celebrar i compartir, de compromís. Grups de reflexió de joves i adults, Eu-caristies i pregàries, recessos, Pasqua, catequesi infantil, festes, celebracions...

La tasca sociocultural del Cen-tre Passatge contribueix a la pro-moció de les persones i treballa per la dinamització de la realitat social, en coherència amb la missió-visió de la Fundació Viarany.

El centre organitza activitats molt

diverses.

CatalunyaCristiana 27 GENER 201912

Centre Obert Eixample: una resposta a la pobresa amagada de l’EixampleMiquel TorresCoordinador Centre Obert Eixample

El Centre Obert Eixample (COE) co-mençà les seves activitats sota el nom de Centre Obert Passatge l’any 2008, si bé des de 10 anys abans es duia a terme un projecte d’Immigració i Cultu-ra, precursor de l’actual Centre Obert.

És un servei socioeducatiu d’aten-ció integral a la infància i adolescència, reconegut per la Generalitat de Cata-lunya com a servei social bàsic de ti-tularitat privada, que dona resposta a les necessitats socials i educatives dels infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat o risc social de l’Eixam-ple, el de més població de Barcelona, amb 267.000 habitants; i fins fa poc, l’únic equipament d’aquestes caracte-rístiques.

Realitza una tasca preventiva fora de l’horari escolar, per estimular i vetllar per l’autonomia i el desenvolupament de la personalitat, l’adquisició d’apre-nentatges bàsics i en el lleure, i com-pensar les deficiències socioeducati-ves d’infants i joves.

Atén 65 nens i nenes d’entre 6 i 17

Centre Obert Eixample, Taller festa de Sant Jordi.

anys, que en un 75% són d’origen im-migrant; 60%, famílies monoparentals; 75%, sota el llindar de la pobresa, i 40% pateixen o han patit violència intrafami-liar; el 100% dels menors són derivats pels serveis socials primaris o especi-alitzats del Districte.

Treballa també amb les famílies dels menors, i en xarxa amb tots els agents i serveis implicats en el seu procés de desenvolupament.

A més a més, des del COE s’impul-sa: el projecte «A Temps!», adreçat a menors estrangers no acompanyats (MENA) sense referents familiars al territori, als quals s’ofereix un acompa-nyament educatiu personal i grupal, per ajudar-los en la seva inclusió social en la societat d’acollida, mitjançant la formació en el coneixement de la llen-gua i la cultura, competències bàsiques (matemàtiques), treball en valors i la competència social. I el projecte «Tu pots!», que és una Xarxa d’Acompanya-ment educatiu i reforç escolar fora de l’horari lectiu per a infants, adolescents i joves que requereixen una atenció per-sonalitzada, per trobar-se en situació de vulnerabilitat social.

El servei dona resposta a les necessitats socials i educatives dels infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat o risc social

27 GENER 2019 13CatalunyaCristiana

Pilar Ferreiro AlbajaraCoordinadora Centre Convivim

Jasir entra, un gran somriure l’acull. És conegut pel seu nom, el seu país d’ori-gen, les seves circumstàncies. Ell, com la majoria, necessita el certificat d’hores de classe per arreglar papers, però també vol aprendre per comunicar-se millor.

El passadís és un variat conjunt d’edats, llengües, països, la majoria per sota dels 35 anys. Les seves motivacions es barre-gen amb les seves necessitats concretes: aprendre les llengües del país, regularitzar la seva situació administrativa, comuni-car-se millor, aconseguir feina. Subjacent: un creixement en valoració i autonomia personal, relacionar-se d’igual a igual, esforçar-se en gestionar el propi destí.

Arriba la Fàtima, 50 anys. Parla força bé el castellà i entén el català, però és analfabeta. Al seu país no va anar mai a escola. Segueix un programa d’atenció individual i ara ja comença a llegir i es-criure. Li costa dominar el traç: és difícil ensinistrar les mans en la motricitat fina a la seva edat. Ve motivada, malgrat el

Les seves motivacions es barregen amb les seves necessitats concretes, com aprendre les llengües del país

Centre Convivim: història quotidiana de creixement i autonomia

cansament d’una dura jornada de feina. Et mira als ulls, riu i es comunica amb confiança i determinació.

Van arribant els alumnes per català o castellà. Assegudes al passadís, hi ha persones que esperen per l’assessoria ju-rídica. Els advocats no triguen a arribar. Mentrestant, les persones voluntàries d’acollida en preparen l’expedient.

A recepció, una voluntària treballa l’alfabet occidental amb una dona de l’Índia que no el coneix. Al despatx dels advocats, un parell de voluntaris oferei-xen reforç de conversa en grups petits. Al despatx de gestió, en un racó, dues persones organitzen la propera sortida cultural i el material didàctic. Al suro hi ha una llista de tasques pendents: avalu-ació del trimestre, certificats, reunió de voluntaris...

El Centre Convivim va iniciar l’activitat l’any 2004. La seva vida ha estat teixida per la dedicació entusiasta i generosa de moltes persones voluntàries que l’han fet possible i han ofert el seu temps, les seves habilitats per fer una societat més justa i inclusiva. Gràcies.

Taller de Nadal del Centre Convivim.

CatalunyaCristiana 27 GENER 201914

InteRed Catalunya, mirant al futur des de l’educació

Mª Magdalena Alcover AmengualDelegada InteRed Catalunya

Emilio Romero BoticarioCoordinador Delegació InteRed Catalunya

InteRed és una ONG de Desenvo-lupament creada el 1992 i promoguda per la Institució Teresiana. La nostra missió és treballar per una educació transformadora, que generi la partici-pació activa i el compromís de totes les persones a favor de la justícia, l’equi-tat de gènere i la sostenibilitat social i ambiental.

Vivim en un món en el qual els posi-cionaments extremistes, les violències i la vulneració de drets castiguen amb duresa les persones més desfavorides. Aquesta situació provoca que moltes entitats ens hàgim redefinit, sota el marc estratègic dels ODS (Objectius

El nostre enfocament té com a fi últim garantir els umans, amb especial atenció a les nenes i dones

de Desenvolupament Sostenibles), en el nostre cas els ODS 4 i 5 d’educació i gènere, per donar respostes a les noves necessitats.

Des d’InteRed Catalunya treballem al costat d’associacions de barri, enti-tats de base, escoles, administracions, nenes i nens, joves, dones migrades, persones majors, veïnes i veïns, per transformar la ciutadania en un actor crític i apoderat per al canvi social. El nostre treball comença per prioritzar el personal i el local per, des d’allí, transfor-mar el col·lectiu, posar fi a les injustícies globals. El nostre enfocament té com a fi últim garantir els Drets Humans, amb especial atenció a les nenes i dones com a col·lectius més vulnerables.

Aquest treball no podria ser possi-ble sense la implicació de joves, volun-tariat i un cos associatiu compromès amb la construcció d’un futur sense desigualtats, lliure, on poder viure.

InteRed no seria possible sense la implicació de joves, voluntaris i associats.

27 GENER 2019 15CatalunyaCristiana

Gemma Cortés  Coordinadora ACIT Jove Barcelona Justo SampayoCoordinador ACIT Jove Zona Est

ACIT Jove (AJ) és el moviment de joves de la Institució Teresiana. Som joves cristians que volem viure l’Evan-geli com les primeres comunitats cris-tianes amb el carisma de Poveda. Ser moviment és una manera d’associar-se i d’exercitar-se en un estil de vida que ens permet viure, actuar i implicar-nos en la realitat. AJ té més de 40 anys de vida, present a Barcelona des dels seus inicis.

Les nostres trobades són un espai especial per als joves, un lloc on po-den expressar-se en llibertat, sense tro-bar-se marcats per rols preestablerts. Es tracten temes i inquietuds diferents a través de dinàmiques, segons l’edat, des de les quals arribem a la reflexió per conèixer i acceptar-se un mateix i els altres, per abordar i treballar les relacions interpersonals, la realitat que ens envolta, tenint com a eix central Jesús i l’Evangeli.

ACIT Jove és un moviment dels jo-ves i per als joves, ells són els propis

Moviment ACIT Jove a Barcelona

gestors del moviment. Això vol dir que els joves que ja porten un recorregut són els encarregats de fer-lo viu, de moure’l, de pensar com volen que si-gui el moviment... Ells escullen els seus propis representants en Assemblea i conformen la Comissió Nacional d’AJ, el nostre òrgan directiu. Recentment ha tingut lloc la XIII Assemblea, on vam escollir com a línies d’acció per al tri-enni 2018-2021:• Afavorir l’acompanyament personal

en processos individuals i de grup per descobrir a què ens sentim cridats. 

• Viure la nostra pertinença a l’Església proposant nous llenguatges, formes d’acollida, formes de participació a la vida de l’Església que reflecteixin allò que creiem i ens duguin al diàleg.

• Seguir apostant per la transformació social, començant per la nostra rea-litat més propera.

Per acabar, us deixem el testimoni d’un jove: «Per a mi, ACIT Jove és un gran grup on, sense conèixer la gent, pots tractar-la com si portéssiu mitja vida junts. T’ensenya a conviure amb la gent i plantejar-nos què fem i per què ho fem. Et dona molts amics de veritat i experiències inoblidables.»

Les nostres trobades són un espai especial per als joves, on poden expressar-se en llibertat

Es tracten temes i inquietuds diferents segons l’edat.

CatalunyaCristiana 27 GENER 201916

Actes celebratius del centenari de la Institució Teresiana a Barcelona

Dilluns 11 de febrer a les 19 h1918 - 2018. Un passeig per la història. Nous reptes, noves respostes

Exposició fotogràfica de l’11 al 22 de febrer del 2019Presentació: 11 de febrer a les 19 hSala Casaldàliga de la llibreria Claretc/ Roger de Llúria, 5, Barcelona

Diumenge 12 de maig 2019Romiatge a Montserrat

Dissabte 28 de setembre 2019 Eucaristia de Cloenda dels actes del CentenariBasílica de la Mercè

C/ Cardenal Tedeschini 74, 2n08027 Barcelona933 528 222itcatalunya@gmail.comwww.institucioteresiana.cat

C/ Cardenal Tedeschini 76-8008027 Barcelonawww.escola-arrels.cat

C/ Cardenal Tedeschini 72, 3r08027 Barcelonafpv@fundacioviarany.orgwww.fundacioviarany.org

C/ Cardenal Tedeschini 72, baixos08027 Barcelonaconvivim@fundacioviarany.orgwww.convivim.org

C/ Pau Claris 121 - 08009 Barcelonacoeixample@fundacioviarany.orgwww.centreoberteixample.org

C/ València 244, 3r - 08007 Barcelonacomunitatpassatge@comunitatpassatge.orgwww.comunitatpassatge.org

C/ Cardenal Tedeschini 72, 1r - 08027 Barcelonaacitjove.barcelona@gmail.comwww.acitjoven.orgwww.facebook.com/acitjoven@acitjoven

C/ Cardenal Tedeschini 76-80 - 08027 Barcelonaaaarrels@gmail.comwww.aaarrels.org

C/ Cardenal Tedeschini 72 - 08027 Barcelonacatalunya@intered.orgwww.intered.orgwww.facebook.com/inteRed-Catalunya@iredcat

27 GENER 2019 CULTURA36 CatalunyaCristiana

Grâce à Dieu (2019) François OzonUna història de crisi exis-tencial de tres amics de la infància, anomenats Ale-xandre el catòlic, François l’aventurer i Gilles l’hiper-sensible. En el retrobament tot es veurà alterat, també la seva fe.

An interview with God (2018) Perry LangUn periodista en crisi que torna a casa després de co-brir la guerra a l’Afganistan fa una sèrie d’entrevistes amb algú que diu que és Déu. Tres entrevistes de 30 minuts en tres dies consecutius. Un grapat de preguntes teològiques respostes amb profunditat i intenció divulgadora.

Dios no está muerto: Una luz en la oscuridad (2018) Mike MasonEl pastor Dave haurà de bregar amb la dolorosa tragèdia de veure la seva església cremada. La ter-cera entrega d’aquesta sè-rie sobre la fe produïda per l’evangelisme nord-ameri-cà. A la universitat s’enfron-ten uns pocs creients amb la majoria liberal. En aquest cas es mira de mostrar la vessant social de Jesucrist en un producte només per a convençuts.

PEIO SÁNCHEZ

Les pel·lícules d’inspiració religiosa o de temàtica espiritual continuaran presents no només a les car-telleres sinó també a les pantalles i plataformes di-gitals. Així comptarem amb una nova representació de Jesús de Nazaret, aquest cop a càrrec de Rafael Lara, i també tindrem en cartell la Divina Comedia amb El infierno de Dante, dirigida per Boris Acosta

en un projecte que també contempla El Purgatorio i El Paraíso. Fem una presentació de 12 dels títols més significatius, tenint en compte no només el valor cinematogràfic o espiritual sinó també la repercus-sió pública. Algunes com La reina de Escocia, de Josie Rourke, o Van Gogh, a las puertas de la eterni-dad, de Julian Schnabel, també podien haver estat a la llista però ens cenyim a les més estrictament religioses.

La oración (2018) Cédric KahnEl Thomas té 22 anys. Per superar la drogodependèn-cia, s’uneix a una comuni-tat cristiana aïllada a la muntanya. Allà descobrirà la pregària i el sorprendrà la presència de Déu. La re-habilitació i la conversió es donen cita per a un destí inesperat.

Identidad borrada (Boy Erased) (2018) Joel EdgertonBasada en la història real de Garrard Conley. El jove de 19 anys Jared confessa als seus progenitors (Nicole Kidman i Russel Crowe) que és gai. El seu pare, pastor baptista, l’envia a un pro-grama de reconversió, però allà el protagonista s’enfronta al responsable de la teràpia. Magnífica-ment actuada i farcida de premis, apunta als excessos del fonamentalisme.

A Rose in Winter (2019) Joshua SinclairNova pel·lícula sobre la vida d’Edith Stein després de la inoblidable La settima stan-za, de Marta Meszaros. De la mà d’un periodista que investiga la vida d’aquesta monja carmelita, nascuda jueva i assassinada en un camp d’extermini. La fac-tura és molt més comercial que la versió anterior però pot arribar al gran públic per les actuacions correc-tes i la bona realització.

Dotze mesos, dotze pel·lícules de cinem

37CatalunyaCristiana27 GENER 2019CULTURA

Cocote (2017) Nelson Carlo de los Santos AriasL’Alberto, un evangèlic, tre-balla com a jardiner en una casa benestant de Santo Domingo. A la vetlla del seu pare, s’assabenta que en realitat ha estat assassi-nat, i la família espera que el revengi. S’ha d’aplicar la llei del Talió «ull per ull»; ara «Cocote per Cocote»?

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? II (Qu’est-ce qu’on a encore fait au bon Dieu?) (2019) Philippe de ChauveronSegona entrega de les famí-lies Verneuil i Ko¦i. Claude i Marie Verneuil s’enfronten a una nova crisi. Els quatre gendres, Rachid, David, Chao i Charles, estan deci-dits a sortir de França amb les seves dones i fills (nets) per provar sort a l’estran-ger. Incapaços d’imaginar els seus descendents lluny d’ells, la Claude i la Marie es-tan preparats per fer qual-sevol cosa per retenir-los. Novament la comèdia fran-cesa amable però plena de picades d’ullet a la intercul-turalitat.

Si solo pudiera imaginar (I can only imagine, 2018) Andrew Erwin i Jon ErwinHi ha algunes cançons que poden curar. I can only ima-gine, de Bart Millard, és una d’aquestes cançons. Escri-ta quan el seu pare va morir, la cançó imagina com serà ser al cel. Aquesta és la pel-lícula sobre aquesta cançó que es forja en l’experi-ència dolorosa de l’autor, nen abandonat per la seva mare i educat per un pare iracund. Un testimoni sobre la reconciliació que neix de la fe de la mà dels directors d’October Bay.

Jesús (2018) Hiroshi OkuyamaPremi a Nous Realitza-dors del darrer Festival de Cinema de Sant Sebastià. Una proposta estranya del cinema japonès. El Yura és un jove la família del qual deixa Tòquio per anar a viure amb l’àvia en una zona rural nevada. No no-més ha d’integrar-se en el nou col·legi; a més, és un centre cristià. Al principi el sorprèn que a ell i als seus companys de classe se’ls cridi a pregar, però a poc a poc s’adapta al nou entorn. Un dia, enmig d’una pregà-ria, veu com se li apareix un petit Jesús. Cada desig que el Yura demana a Jesús es converteix en realitat i comença a tenir fe.

Eter (2018) Krysztof ZanussiA principis del segle XX un metge militar fa ex-periments científics per poder manipular la gent. Una relectura del Faust de Goethe, la música de l’òpe-ra Parsifal de Wagner, la pintura de Hans Memling sobre El judici final i la teo-logia sobre el mal i la salva-ció s’apleguen en aquesta pel·lícula. Zanussi ens en-trega una reflexió profun-da sobre el mal radical.

Jinn (2018) Nijla MuminLa Summer és una noia de 17 anys amb valors sòlids basats en la llibertat i el respecte als altres. Un dia rep la notícia sorprenent que la seva mare, una po-pular meteoròloga de la televisió, s’ha convertit a l’islam. Una pel·lícula so-bre l’adolescència, la re-ligió, les transformacions existencials i la comunitat musulmana negra als EUA.

a espiritual

AGENDAFEBRERDissabte 2: Celebració de la Candelera Simeó i Anna pa-trons de Vida Creixent. Basílica Sant Josep Oriol, a les 12 del matí. Presidida per Mons. An-toni Vadell. Obert a tothom, us hi esperem.

Dijous 7: reunió d’animadors. A les 5 de la tarda, a València, 244, planta 4a, sala d’actes. Tema VI: «Gianna Beretta Molla.»

27 GENER 2019 VIDA CREIXENT38 CatalunyaCristiana

ARQUEBISBAT DE BARCELONA

Posar vida als anys és possible si hom sap actualitzar-se, readap-tar-se amb capacitat de merave-llar-se sense escandalitzar-se; per això convé no restar ociosos i cercar motivacions veritables. Hem d’inte-ressar-nos pel nostre entorn fami-liar, social i eclesial d’àmbit local, nacional o internacional.

Si la societat tendeix a aïllar i marginar la gent gran, nosaltres hem de treballar per impedir-ho: restant oberts al món que ens ha tocat viure, no vivint de records ni estancats en el passat, utilitzant tots els mitjans al nostre abast, sense ex-cloure els mitjans de caire jurídic i legal, per impedir que se’ns margini enlloc ni en cap sentit.

Sense mitificar-nos, hem d’apor-tar al nostre entorn la saviesa del seny, el testimoni sincer i pacifica-dor de la paciència i de la capacitat de superar les dificultats, l’autèntica valoració del temps i de les verita-bles necessitats, dins d’un equilibri curull de serenor que mostri a tots que sentim la joia d’envellir.

El temps lliure de la gent gran és un repte individual i col·lectiu, cristià i cívic. Podem ser pont entre el passat i el futur, confiant amb els adults i els més joves. La nostra ex-periència pot ser l’advertència per als altres. El diàleg intergeneracio-

Envelliment actiu posant vida als anys

nal és signe positiu d’un cor jove.La jubilació no exclou la col-

laboració amb la família: ser pal de paller sense protagonisme: te-nir cura dels infants sense apro-piar-se’ls; confidents dels joves sense pretendre adoctrinar-los, ben disposats a aconsellar-los tot respectant-los...

Sense excloure la vida de família, hem de considerar si encara ens és possible participar en la vida pública i social activa, en el barri, en la polí-tica, a la recerca del bé comú, etc.

No hem d’oblidar el propi desen-volupament, tant físic (per evitar l’anquilosament corporal), com cul-tural (per tenir el goig de saber-ne més) i espiritual (per sentir-nos cada jorn més units a Déu).

Tot reconeixent el valor personal de l’espiritualitat i pietat viscuda al llarg de la nostra vida, hem de pro-curar actualitzar-la, sense excloure una catequesi d’adults, ni l’estudi de la Bíblia, ni l’estar al corrent dels do-cuments del Magisteri de l’Església.

La nostra col·laboració a la vida de l’Església, pot ser ben activa en el si de la diòcesi, de la parròquia i de les institucions eclesials i socials en les quals hi participem. No oblidem que els millors per apropar-nos a la gent gran som els que també som grans...

SERGI ÒLIBA I BERNADÓ

39CatalunyaCristiana27 GENER 2019LAUDATO SI

27 GENER 201940 CatalunyaCristiana LAUDATO SI

Crec que ja sabeu de què va. És una notícia que s’ha publicat a tots els diaris. Però penso que us agradarà que nosaltres també us en diguem alguna cosa. Aquesta nau americana que porta el nom de New Horizons, amb un cost de 700 mili-ons de dòlars, com us explicava jo el 6 de setembre de 2015 en aquesta secció d’«Actualitats científiques», va ser llançada a l’espai el 19 de gener del 2006 amb la missió prin-cipal d’estudiar l’aleshores encara considerat planeta Plutó. Després de sobrevolar Mart i el cinturó d’as-teroides, passava prop de Júpiter el 28 de febrer del 2008.

Aquest gran planeta li afegí ve-locitat fins a fer-la córrer a 50.000 km/h, i arribà a la màxima proximitat de Plutó el 18 de juliol del 2015. Va ser un èxit total: en va prendre multitud de fotografies. Aquest bon resultat esperonà els científics de la NASA a donar a la nau la missió de seguir funcionant i anar prenent dades d’al-tres astres del sistema solar.

I és ara, per Cap d’Any del 2019, que ha arribat a l’últim astre conegut del nostre sistema. Aquesta ha estat la notícia de la qual s’ha fet ressò la premsa. Ha sobrevolat el petit as-teroide que és el que té el número 485968 dels visualitzats fins ara. Ci-entíficament, s’anomena 2014MU69 (les xifres són, respectivament la de l’any de la descoberta i l’ordinal dels

CULTURA 41CatalunyaCristiana27 GENER 2019

FRANCESC NICOLAU Professor emèrit de la Facultat de Filosofia de Catalunya

ACTUALITATS CIENTÍFIQUES

objectes descoberts dit any). Però també té una denominació escolli-da pel públic en una convocatòria de la NASA per batejar aquest ob-jecte, i és Ultima Thule, que és el nom amb què els geògrafs grecs i llatins designaven l’extrem nord final del món conegut aleshores (possiblement l’extrem de Norue-ga). Aquest asteroide era conegut des del 2014 que va ser quan, per primera vegada, el va albirar el teles-copi espacial Hubble. Es tracta d’un petit planeta que ja es troba a uns 6.500 milions de quilòmetres lluny del Sol, però que forma part encara del cinturó de Kuiper. Sembla un ob-jecte doble; fins i tot els de la NASA es plantejaven si serien dos astres girant un a l’entorn de l’altre.

Però les fotos preses per la New Horizons ja ens en diuen alguna cosa més. L’Ultima Thule és un únic objec-te allargat en forma de cacauet de dos grans, com si dos astres hagues-sin xocat fent-ne un de sol. És molt petit, només té uns 30 quilòmetres de diàmetre o, millor dit, de llargada. Presenta un color rogenc, cosa que permet pensar de quina mena de roca és fet.

Això fins ara és el que en podem dir, però encara hi ha moltes més dades que ens està enviant la New Horizons i que seran processades i interpretades pels científics. Espe-rem-ho.

La nau «New Horizons» ha arribat al final del sistema solar

La «New Horizons» ha sobrevolat l’objecte celeste més llunyà mai explorat, l’«Ultima Thule».

CatalunyaCristiana CULTURA42 27 GENER 2019

El riber, o groseller, té una alçada mitjana i és una mata de fulla caduca. En les nostres hortes i jardins se’n con-reen de tres menes: el negre (llat., Ribes nigrum; cast., grosellero), el roig (llat., Ribes rubrum) i el blanc (llat., Ribes al-bum). El groseller negre creix en tota mena de terrenys, tot i que prefereix les terres lleugerament àcides. Les tres menes són uns arbustos que aguanten molt bé les gelades, però en temps es-tiuenc necessiten ser regats de manera regular i abundosa i, sobretot, en arribar l’hivern cal esporgar-los maldant que sempre restin en l’arbuixell les branques joves. En canvi, els grosellers vermells i els blancs prefereixen els terrenys una mica argilosos i que siguin lleugera-ment àcids i ben drenats.

Els fruits del riber s’han de collir quan maduren, a partir de la darrera setmana de juliol, i es poden menjar frescos, confitats en melmelada o bé ingerir-los en forma de beguda a guisa de vi fermentat o bé a través d’un xarop àcid, molt refrescant, anomenat «gro-sella». La grosella és una fruita diürèti-ca, aperitiva i molt apta per guarir les infeccions gastrointestinals. Els antics frares, de ribers, en solien conrear en els jardins conventuals i empraven les groselles com a febrífug. Dels antics fra-res és, justament, aquesta descripció del riber: «Arbust ramós de uns quatre peus de alt que serveix de adorno en los jardins. Sas fullas són de figura de cor partidas en cinch tiras, profundas y ab festó ab dentetas. Las flors, groch verdosas en ramellets, y lo fruyt uns rahimets de color roig molt hermós i

de un gust agredols molt agradable» (BHC, Receptari, s. f).

El riber ja fou conegut i conreat pels àrabs. De les seves propietats remeie-res en parla força extensament el famós metge imperial D. Andrés de Laguna (†1560) en el comentari que publicà a Anvers l’any 1555 a l’obra de Pedani Dioscòrides, De materia medica, «Lla-mada de los árabes ribes, hace la hoja de vid y en ciertos racimillos produce un fructo menor que el de la uva espina, redondo, agrio y algún tanto dulce, el cual cuando se madura se torna muy colorado. El vino que de él se hace es convenientísimo para retemplar el ardor de los cuerpos febricitantes, mitigar la sed, refrenar el furor de la cólera, res-tituir la gana de comer y restañar toda suerte de flujo» (Acerca de la materia medicinal I, cap. 102).

No es pot confondre la grosella o agrassons (llat., Ribes grossularia) amb la gerdera (llat., Rubus idaeus; cast., fambrueso, sangüeso), que és un petit arbust de tiges bianuals, és a dir, que un any les tiges creixen i moren i l’any següent fructifiquen i moren; tanma-teix, la planta, amb les seves arrels sub-terrànies roman viva i torna a repetir el cicle produint noves tiges. Segons el clima la gerdera pot florir i fructificar dues vegades l’any: a l’estiu i a la tardor. Li plauen els terrenys que retinguin la humitat, però que no s’embassi.

A l’article vinent, si a Déu plau, us parlaré del blat de moro que és una de les plantes procedents d’Amèrica que ha assolit una major acceptació entre els pagesos i ramaders de casa nostra.

FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESAArxiver dels caputxins

TRADICIONS REMEIERES

Els ribers o grosellers

CULTURA 43CatalunyaCristiana27 GENER 2019

RAMON SAROBERere les passes dels templersRosa dels Vents, 2018, 207 pàg.

Aquest és un llibre sobre els templers a Catalunya. Els famosos frares guerrers de les croades que van desaparèixer de la història dei-xant una estela de llegendes i mis-teri. Hi descobrireu els seus inicis modestos, quan l’orde dels Pobres Cavallers de Crist va ser fundat a Jerusalem l’any 1120 i moltes curio-sitats que us ajudaran a fer-vos una idea força assenyada de qui van ser en realitat aquests homes.

PEP MARTÍCatalunya, cap on vas?Edicions Saldonar, 2018, 348 pàg.

Aquest llibre recull la mirada que 33 figures representatives de tot l’àmbit social projecten sobre l’últim any de la història del país. Són personalitats que omplen l’es-pai que va des de l’esquerra inde-pendentista fins a la dreta unionis-ta, sense deixar de banda tots els matisos de la tercera via.

Un mosaic ben plural de la Ca-talunya d’ara mateix.

SANDRA SABATÉSANA JUAN, il·lustradoraPelea como una chicaPlaneta, 2018, 174 pàg.

Aquesta és una història de do-nes. Dones valentes, lluitadores, atrevides que es van rebel·lar i que van alçar la veu. Elles també volien estudiar, treballar, votar, decidir, en definitiva, ser lliures.

Trenta-una dones il·lustres i va-lentes que van lluitar per obrir ca-mins. Un llegat fabulós per a les que vam venir i que vindran després.

J.-F. MALLETSimplísimoEl libro de cocina + fácil del mundoLarousse, 2018, 381 pàg.

La intenció de l’autor és com-partir receptes ràpides i senzilles per a cada dia i, a més, per a tots els gustos. Gràcies a associacions de sabors i d’ingredients molt senzi-lles, aconseguireu uns plats exqui-sits que sorprendran tothom sense necessitat de passar-vos moltes hores a la cuina. També hi troba-reu unes postres imprescindibles.

LUIGI MARIA EPICOCOLas matemáticas de DiosQué nos queda cuando lo perdemos todo San Pablo, 2018, 107 pàg.

La Bíblia no és un llibre de ma-temàtiques, és un bagul d’experi-ències, de rostres, d’històries on trobem el necessari per entendre alguna cosa més sobre nosaltres i sobre Déu. Però la clau de lectura de la Bíblia no està en una fórmula mestra. La clau és Jesucrist. Aquest llibre ens ajuda a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos a partir de la nostra condició humana.

EMILI M. BOÏLSLa ermita abiertaUniversa Terra Ediciones, 2017, 58 pàg.

Aquest poeta, narrador i religiós valencià ens presenta un grapat de pregàries-poemes pròpies i comu-nitàries. «Les vaig redactar jo, però la matèria primera me la vau apor-tar vosaltres. Moltes són punyents. Gairebé totes, molt íntimes. Són el que van ser: una queixa, un lament, moltes llàgrimes… D’això es tracta, d’unir veus i d’assecar llàgrimes.»

AMB BON HUMOR

CULTURA44 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

La nova entrega que prolonga la història de la família Banks continua la proposta de l’escriptora Pamela Lyndon Travers que als anys trenta va escriure aquesta sèrie infantil. En plena II Guerra Mundial, Roy Dis-ney va contactar amb ella perquè vengués els drets de l’entranyable mainadera a la factoria cinemato-gràfica naixent. L’any 1964, dirigi-da per Robert Stevenson, ens va mostrar la precursora de tots els cangurs infantils. Julie Andrews va guanyar l’Oscar a la millor actriu i l’èxit mundial va ser rotund. Com a contrapart, l’escura-xemeneies, interpretat per Dick Van Dyke, un especialista en la comèdia televisi-va, que, d’altra banda, amb 92 anys i en bona forma, fa un cameo al final de la nova entrega en una picada d’ullet a la nostàlgia.

Emily Blunt em sembla una de les millors actrius actuals. La seva interpretació no desmereix gens, menys dolça que a la versió An-drews, s’assembla més a l’original literari, en manté l’encant però ara barrejat amb l’astúcia per aconse-guir millorar la vida de les persones on és enviada. Lin-Manuel Miranda tampoc no desmereix el seu prede-cessor, bon intèrpret i compositor, dona joc fent d’un Jack divertit que es desenvolupa estupendament a les coreografies. Al repartiment ex-

cepcional s’afegeixen velles glòries com Colin Firth, que fa de dolentís-sim, una excèntrica Meryl Streep i Angela Lansbury, que substitueix la vella dels coloms de la primera versió.

Amb aquest repartiment, el re-sultat és de gran qualitat. La nos-tàlgia marca el to amb una barreja de melangia i emoció adients. Amb tot, la picada d’ullet constant a la versió dels seixanta llasta l’argu-ment, i el fa en excés previsible, tots sabem i volem que passi el que passarà. Les coreografies, la barreja de dibuix animat amb els personatges reals i les cançons resulten encantadores a la vegada que mantenen el rerefons de l’estil del vell Hollywood.

El retorn a la infantesa, la nove-tat del que és misteriós, la sortida optimista formen part de l’herèn-cia que es transmet al personat-ge cinematogràfic. Mary Poppins s’uneix a la galeria de personatges d’origen desconegut i tendència al més enllà que vam veure a Bi-envenido, Mr. Chance (1979) o a Chocolat (2000). Plens de misteri, sempre passen més bé amb una mi-ca de sucre, que agradarà molt als llaminers i que resultarà embafador per als diabètics. En qualsevol cas, agafeu els fills, els nets o els nebots i aneu-la a veure.

Supercalifragil(m)isticoespialidoso

EL REGRESO DE MARY POPPINSDIRECCIÓ: Rob MarshallINTÈRPRETS: Emily Blunt, Lin-Manuel Miranda, Ben Whishaw, Emily MortimerMÚSICA: Marc Shaiman, Scott WittmanGÈNERE: Musical, familiar130 minutsEstats Units

PEIO SÁNCHEZ Director del Departament de cinema de l’arquebisbat de Barcelona

CRÍTICA DE CINEMA

RAUXACRÍTICA LITERÀRIA

EDUARD BRUFAU

CULTURA 45CatalunyaCristiana27 GENER 2019

Estrany per a un mateix

Continuaríeu llegint una història en què el personatge principal no té mai ni la més remota idea de com procedir? Aquesta és la confusa si-tuació en què es troba Rudolf von Wielemann, el protagonista d’Els estranys, la primera publicació no-vel·lística de Raül Garrigasait (Sol-sona, 1979). Wielemann és un jove originari de l’antic estat de Prússia que el 1837 és enviat a Espanya per tal que s’uneixi a les tropes de Carles Maria Isidre de Borbó. Per culpa d’un error, però, se li prohibeix continuar a l’exèrcit carlí, i aleshores es queda encallat a la ciutat de Solsona, sense saber què fer ni cap a on anar.

L’aspecte sorprenent d’aques-ta novel·la és que només narra les vivències quotidianes d’un jove prussià insignificant que, malgrat la seva presència en aquella pugna entre el liberalisme i el carlisme, és una persona anodina sense especial simpatia per cap bàndol. Ancorat a Solsona durant un any, Wielemann demostra una exasperant falta d’ini-ciativa. Hi ha un fragment del llibre que reflexiona: «Potser el que resulta més curiós de l’estada de Wielemann en aquestes terres és que no té cap sentit que ell fos aquí [...]. Mentre la guerra va ensangonant els sembrats, mentre els carlins es van ficant ells mateixos en un cul-de-sac, Wiele-mann toca el piano, conversa, for-nica, medita, camina, s’avorreix, es deprimeix.» Què és, doncs, allò que fa d’Els estranys una novel·la atraient fins a l’última pàgina?

Convertir fins i tot l’instant més insípid en quelcom inoblidable és, al cap i a la fi, feina d’escriptor. Lenta-ment, Garrigasait va teixint una plà-cida trama al voltant del personatge, i l’univers personal de Wielemann, silenciós enmig d’un fet històric so-rollós com aquell, acaba atrapant el lector. Ser un estranger en un país aliè i incomprensible permet a Wiele-mann topar amb persones noves i maneres de pensar diferents, desco-brint que, potser, no només els ha-bitants de Solsona són els estranys, sinó que també ell ho era per a si mateix fins que va escoltar el seu in-terior. Per tant, romandre a Solsona acabarà resultant l’experiència més colpidora de tota la vida de Wiele-mann, i en marxarà havent après i viscut molt amb poc.

RAÜL GARRIGASAITEls estranysEdicions de 1984, 2017, 185 pàg.

Oblit i rescat de l’amor primer

En l’home hi ha sempre un primer amor. Se sol des-cobrir en la joventut i arriba a sacsejar tota la persona: el cos, l’ànima i totes les facul-tats humanes es veuen com transfigurades per una alegria que esclata sense avisar; els cinc sentits queden saturats pel descobriment d’aquesta persona en qui fins llavors no s’havien fixat; la llengua vol cantar aquest amor inesperat, però, impotent del tot, deixa que en lloc seu ho facin les llàgrimes. Tanmateix, imper-ceptiblement, aquella prime-ra flamarada amb el temps es va afeblint. El pes feixuc del món ens l’apaga dins del cor, i inexplicablement arribem a viure com si no haguéssim estat estimats ni haguéssim estimat mai. Aquell amor que ens omplia tant la vida, pel qual cantàvem i dansàvem com autèntics folls, es va omplint de pols fins a quedar colgat.

I pot continuar així fins que al cap de molts anys ens cre-uem amb una paraula o una mirada que el fa aflorar amb una força sorprenent. La re-descoberta ens torna a agafar d’improvís i entre llàgrimes di-em: «Com t’he pogut oblidar durant tant de temps?» Ens admira que, malgrat el nos-tre oblit, misteriosament la flama d’aquell amor primer no s’hagués extingit mai. L’amor recuperat ja no és tan fogós —ha passat per la prova de la buidor del món— però alhora ens reapareix perfectament intacte: sempre havíem estat estimats encara que no ho sa-béssim i aquest amor primer que vam abandonar només viu per rescatar-nos.

ROSER OBRADORS I SERRAEstudiant de Filologia

a la parròquia de Sant Agustí de la Bordeta de Lleida.

El diumenge 27 de gener, a les 16.30, concert d’Svetlana Tovs-tukha (violoncel) i Mercè Sanchís (orgue) amb obres de Bach al mo-nestir de Sant Benet de Montser-rat.

SOLIVELLAEl divendres 1 de febrer, a les 19.00, conferència L’Apostolat de l’Oració: història i actualitat amb Mn. Josep M. Alegret a la parròquia de Santa Maria de Solivella.

EDUCADORS CRISTIANSEl dissabte 16 de febrer, a les 9.30, II Aplec de mestres i professors cris-tians a Tarragona amb el lema «Som testimonis!». Inscripcions: www.es-colacristiana.org/esdeveniments/inscripcio.

FORMACIÓEl dilluns 28 de gener, a les 11.00, trobada de formació de sacerdots a la cúria diocesana Acció pastoral i mitjans de comunicació amb Mn. Manuel Maria Bru.

BEAT DOMINGO I SOLEl dimarts 29 de gener, a les 12.00, festa del beat Manuel Domingo i Sol al temple de la Reparació de Tortosa.

CANDELERAEl dissabte 2 de febrer, a les 11.00, celebració de la Mare de Déu de la Candelera a l’Ametlla de Mar.

SANT TOMÀS D’AQUINOEl dilluns 28 de gener, a les 18.30, missa a la capella de Balmesiana de Barcelona (c/ Duran i Bas, 9), presi-dida per Josep M. Manresa; a les 19.15, lliçó magistral La ciencia in-fusa de Cristo amb el P. Thomas-Jo-seph White.

PARRÒQUIA PATRIARCA ABRAHAMEl dilluns 28 de gener, a les 20.30, trenta minuts de silenci pels segres-trats del món (c/ Jaume Vicens i Vi-ves, 6 – Barcelona).

SOPARS ALPHALa basílica de la Concepció de Bar-celona organitza els Sopars Alpha: 10 sessions i un recés de cap de setmana per explorar la fe cristia-na. El sopar de presentació serà el divendres 1 de febrer, a les 20.30. Informació: www.parroquiaconcep-ciobcn.org/alpha, tel. 687 511 041.

SANT PERE DE LES PUEL·LESEl cap de setmana de l’1 al 3 de fe-brer, recés de silenci contemplatiu segons el mètode de Franz Jalics. Acompanyen Glòria Andrés i Rosa Suriñac. Monestir de Sant Pere de les Puel·les, tel. 932 038 915.

CARILLÓEl diumenge 3 de febrer, a les 12.00, concert amb temes de The Bee Ge-es a càrrec d’Anna M. Reverté amb el carilló del Palau de la Generalitat de Catalunya. Inscripcions: presi-dencia.gencat.cat/carillo.

UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYAEl dissabte 9 de febrer, a les 9.45, jornada de formació permanent Conflictes? El perdó: l’art de la sana-ció amb Maite Valls al col·legi Santa Dorotea de Barcelona (salesianes). Inscripcions: urc.info@gmail.com.

DON BOSCOEl dijous 31 de gener, a les 16.00, celebració de la festa de Don Bosco

AGENDA

Agenda Catalunya CristianaSUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀCatalunya, resta de l’Estat espanyoli Andorra: 145 €Gibraltar i Portugal: 145 €Resta d’Europa: 222,99 €Amèrica i Àfrica: 254,19 €Àsia i Oceania: 325,43 €

Membre de l’APPECAssociació de Publicacions Periòdiques en Català

El setmanari rep l’ajut del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta

Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Macià Grau, Rosa M. Jané, Carme Munté, Joan Andreu Parra, Rosa Peraire

Lingüista: Montserrat Pibernat

Col·laboradors d’aquesta setmana: Pilarín Bayés, Ariadna Blanco, Jordi Callejón, Agustí Codinach, Antoni Coll, Joan Guiteras, Antonio Gil, Jordi Maragall, Josep M. Massana, Joan A. Mateo, Ignasi Miranda, Victòria Molins, Glòria Monés, Consol Muñoz, Francesc Nicolau, Roser Obradors, Sergi Òliba, Joan Pallarès-Personat, Josep Oriol Pujol, Quique, Ignasi Ricart, Francesc Riu, Josep Rius-Camps, Josep M. Sabé, Peio Sánchez, Lluís Serra, Valentí Serra, Sebastià Taltavull, Francesc Torralba, P-J Ynaraja

Redacció, administració, publicitat i promoció: C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775

a/e: redaccio@catalunyacristiana.cat (Redacció)

a/e: administracio@catalunyacristiana.cat (Administració i subscripcions)

a/e: publicitat@catalunyacristiana.cat (Publicitat)

Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa

Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització i la cultura

Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis (subscripcions)

Autoedició i compaginació: Carlos Aguado

Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79

46 CatalunyaCristiana 27 GENER 2019

www.catalunyacristiana.cat

/catalunyacristiana

@catcrist

PREGUEM PER LES INTENCIONS DEL PAPAPerquè els joves responguin a la crida de comunicar l’alegria de l’Evangeli

Barcelona

Lleida

Terrassa

Tarragona

Tortosa

Sant Feliude Llobregat

DES DEL CARRER 47CatalunyaCristiana27 GENER 2019

El fi lòsof italià Massimo Borghesi acaba de publicar el llibre Jorge Ma-rio Bergoglio, una biografía intelec-tual; las fuentes del pensamiento del papa Francisco (Ediciones Encuen-tro). És un treball que vol sobretot desmuntar mites. Borghesi és pro-fessor titular de Filosofi a Moral a la Universitat de Perusa.

L’objectiu del llibre és rebatre les crítiques que sostenen que Fran-cesc no està preparat intel·lectual-ment?

Aquest és el motiu de la publi-cació del meu llibre. L’any passat, la crítica a Bergoglio, després de la publicació de l’exhortació Amoris laetitia, va ser molt intensa. Tot es va concentrar en una frase de l’ex-hortació. Ningú no esmenta el text d’Amoris laetitia que afi rma, en molts més punts, la indissolubilitat del matrimoni. El Papa no ha qües-tionat mai que el matrimoni és un, el sacramental, i és indissoluble. L’ex-cepció que preveu és sobre la pos-sibilitat d’administrar l’Eucaristia a divorciats i tornats a casar, però el matrimoni continua sent un. La distinció que es fa és entre la veritat universal, que es manté intacta, i la misericòrdia, que és sempre parti-cular i es refereix a casos particu-lars. Va ser una crítica injusta, no do-cumentada. I una de les excuses per a aquesta crítica és que el Papa no era adequat intel·lectualment per ser el Papa de Roma. Un prejudici sobre l’origen llatinoamericà del Pa-pa, a Europa, ha pesat molt. I el Papa populista, el Papa modernista, el Pa-pa pastor, que no explica la doctrina. Com he verifi cat en el meu estudi, el Papa té una formació intel·lectual molt completa, molt profunda.

Aquestes crítiques assenyalen el seu suposat subjectivisme i mo-dernisme...

El Papa no és del tot moder-nista, com pensen els tradiciona-listes, perquè sobre la doctrina i la tradició és ferm. Ho demostra constantment. El Papa és obert. És molt radical en la qüestió social. En la custòdia de la doctrina és absolu-tament ferm, de la mateixa manera que el Papa no és subjectivista. Això és profunda ignorància, perquè un dels principis fonamentals del pen-sament de Bergoglio és que la rea-litat és més gran que la idea. Això

en la formació del Papa. Tot això són descobertes del llibre.

Els prejudicis sobre l’escassa ta-lla intel·lectual de Francesc, s’han magnifi cat pel fet que el seu prede-cessor fos Benet XVI?

Sens dubte. Sovint aquests crí-tics han contraposat el gran teòleg Benet al pastor no adequat Fran-cesc. És veritat que Benet XVI és un grandíssim teòleg, però això és una excepció en la història del pon-tifi cat. Els pontífexs, en general, no són uns grans teòlegs, però no és gens veritat tampoc que Francesc no tingui un pensament catòlic de gran nivell que ell no ostenta i no manifesta perquè ha triat voluntà-riament un llenguatge simple per poder parlar amb tothom.

IGNASI MIRANDAROSA MARÍA JANÉ CHUECA Massimo Borghesi, autor de «Jorge Mario

Bergoglio, una biografía intelectual»

«El Papa ha triat un llenguatge simple per parlar amb tothom»és realisme clàssic. Aquesta és una posició que es podria conciliar amb la de sant Tomàs. El Papa valora molt la llibertat i l’experiència cris-tiana, i valora també la dimensió de la subjectivitat, però a partir d’una polaritat entre subjecte i realitat.

Què és el que més l’ha impactat del pensament del Papa?

Primer de tot, la riquesa i la complexitat d’aquests encontres que han marcat la seva formació intel·lectual. Nosaltres a Europa no sabem res d’aquesta cultura catò-lica, no diré llatinoamericana, sinó argentina de manera concreta. Som profundament ignorants. Però ni tan sols era sospitós que l’Escola de Lió, l’Escola dels Jesuïtes Fran-cesos, tingués un pes tan rellevant

«El Papa ha triat un

Club més AmicsAssociació Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel

ContacteTel. 934 092 700

info@clubmes.catwww.clubmes.cat

GC 1478Organització tècnica

PELEGRINATGE A TERRA SANTA Camí de fe, cultura i història

20 al 24 DE MAIG PELEGRINATGE A PAMPLONA-VALL DEL BAZTAN I SANTUARIS DEL PAÍS BASC30 MAIG / 10 JUNY SENEGAL I GÀMBIA AGOST 2019 CANADÀAGOST 2019 XINA ÈTNICA (LA RUTA DE SHANGRI-LA)SETEMBRE 2019 ETIÒPIA (TRIBUS DEL SUD)OCTUBRE 2019 REGNES DE L’HIMÀLAIA: NEPAL I BUTAN NOVEMBRE 2019 PORTUGAL TEMPLARI + FÀTIMA NOVEMBRE 2019 NOVA YORK (LLUMS DE NADAL)DESEMBRE 2019 PESSEBRES DELS ABRUÇOSDESEMBRE 2019 CAP D’ANY A EGIPTE

DEL 9 AL 20 DE MAIG

JAPÓUn viatge de la tradició a la modernitat

JULIOL

PERÚ (Cuzco i Machu Pichu)

DEL 24 AL 29 D’ABRIL

Pasqua ortodoxa al LíBAN

DEL 25 AL 29 DE MARÇ

MALTA

DEL 19 AL 28 DE FEBRER iDEL 21 AL 28 DE MARÇ

DEL 9 AL 16 DE MAIG

Mesopotàmia Turca:Ruta per Terres Aramees