Catalunya 148

7/29/2019 Catalunya 148

1/33

Cataluny a> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Mar 2013 nm. 148 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

D i s s e n y :

R o g e r

7/29/2019 Catalunya 148

2/33

D i s s e n y :

R o g e r

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 148 Mar 2013 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

7/29/2019 Catalunya 148

3/33

Setembre de 20122 Editorial

EDITORIALCONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 93804298 5 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - [email protected]. i fax 938934261

MaresmeUni 38 baixos, 08302 Matar [email protected]. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet [email protected]. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a [email protected]. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida [email protected]. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - [email protected]

Tel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 [email protected]. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, [email protected] Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellRosell 10 , 08207 Sabadell [email protected] Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar [email protected],Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, [email protected]

> ON ENS TROBEM?

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofll, Paco Martn, Moiss Rial i LauraRosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, PepCara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj,Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i lesfederacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci isubscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecrestarda) 977340883. Collaboracions: [email protected], [email protected] Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions:[email protected] Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.Drets dels subscriptors:Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i a drea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un txer

automatitzat degudament noti cat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci dela CGT de les Balears i la seva nica nalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i con -

dencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, recti caci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personalsmitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic [email protected] o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni -caci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. [email protected]

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especi cada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels dretsdautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Avant! Avant! poble potent! Fem foguera de lexistent!

I revoltats, alcem ben alt el crit de revoluci social. Versi catalana de Fills del poble de Josep Masgomeri,enregistrat el 1936.

>> Agurrelg

Cal revitalitzar i

radicalitzar les lluitesLany 2013 ha de ser un anyde lluita permanent per a re-sistir, per a defensar el que ensqueda, per a recuperar els dretsperduts, un any per a plantejar un futur de transformaci so-cial. La nostra organitzaci, laCGT, s una bona eina perquaquesta lluita sigui ms e ca.Els efectes de la poltica econ-mica i antisocial del govern sncada dia ms reals, ms tan-gibles, contundents i genera-litzats a la prctica totalitat dela poblaci. Ja tot el mn somconscients que no es tractaduna crisi sin que es tractaduna estafa, es tracta de queun grup de poltics ma osos icorruptes al costat dun grupdempresaris i banquers acab -dalats campan a plaer espoliantlerari pblic, venent els bnscollectius, privatitzant els ser -veis pblics, legislant en funcidels seus interessos privats,defraudant, evadint, prevari-

cant, etc, etc.La poblaci assisteix com es -pectadors a aquesta represen-taci, veient com sexerceix elpoder representatiu i demo-crtic contra els seus interes-sos, suportant ser acomiada-da, desnonada, precaritzada,exclosa, marginada, suportantcom es desmantella la sanitat ieducaci pblica, com es limi-ta el dret a una pensi pblica,com es retallen els seus drets iles seves llibertats.

Lany 2013 ha de seguir sent,ha de seguir sent un any decon ictivitat social i laboral moltimportant. Lany va comenar amb laplicaci del pensionazode Zapatero qui va comptar ambel suport i la signatura del sindi-calisme institucional. El governde Rajoy contnua impasible elposat i amenaa amb una novareforma del sistema pblic depensions per a augmentar ledatde jubilaci de manera immedia-ta i reduir la quantia de la pensi

a lampliar, a tota la vida laboral,els anys per a fer el clcul dela pensi en una clara picadadullet cap als plans privats depensions.Les poltiques de retallades, aus -teritat i reducci del d cit pblicestan signi cant laugment delatur i, per tant, la runa de laimmensa majoria de la poblaci,estan signi cant la prdua detot tipus de drets fonamentals,laborals i socials. Amb xifres o -cials en les mans, sn ms de

6 milions de persones aturadesal conjunt de lEstat espanyol,diversos milions de nens i nenesmalnutrides, diversos milions depersones fregant el llindar de lapobresa.Obligatriament, 2013 ha de se-guir sent un any de lluita renova-da, revitalitzada, radicalitzada,per a recuperar la dignitat i elsnostres drets laborals i socialstrepitjats impunement per unacolla de lladres. Ens hi va el fu-tur...

7/29/2019 Catalunya 148

4/33

Setembre de 2012 Tema del mes 3

Sentncia contra la polticaantisindical de Ford

TEMA DEL MESLes grans empreses del sector de lautomoci procurenenfortir els sindicats collaboracionistes per tal degarantir la pau social a canvi de prebendes i alliberats/des, mentre persegueixen i marginen a la CGT

Joan Canela i Barrull

Una resoluci pionera del Tribunal Superior de Justcia valenci desta- pava les prctiques de discriminaci sindical continuada dins la multina-cional automobilstica amb factoria a

Almussafes (Valncia).

He de declarar i declaro vulnerat eldret a la llibertat sindical del sindicatdemandant, condemnant lempresademandada a abonar-li una indemnit-zaci de 9.000 euros aix com a publi-car la present sentncia als seus taulersi a la seva pgina web. Aix acaba lasentncia 3062/2011 de la sala socialdel Tribunal Superior de Justcia de laComunitat Valenciana (TSJCV) sobrela demanda del sindicat CGT contralempresa Ford Espaa. La rennciade la companyia a recrrer va conver-tir a principi de lany 2012 la condem-na en ferma, i aix es va consolidar una primera sentncia en el mateixsentit ems pel Jutjat Social nm. 10de Valncia el maig de 2011. Per pri-mera vegada als Pasos Catalans un jutjat condemna una empresa per una poltica antisindical i de discriminaciideolgica en la seva organitzaci in-terna quotidiana.Ford no s una empresa qualsevol. Aescala mundial s la cinquanta-qua-trena companyia per valor econmic,i del nom de lempresa en va sorgir el fordisme, un terme essencial per de nir les relacions entre patrons iobrers. Tampoc no s una empresaqualsevol al Pas Valenci. La factoriaque la multinacional estatunidenca ta Almussafes concentra la major plan-tilla en un sol edi ci de tot el territoriautonmic. s lempresa model, el palde paller de bona part de leconomiavalenciana i la nineta dels ulls delsseus governants, que li han facilitat

tot tipus davantatges legals, scals iadministratius. El seu exemple entecnologia, en responsabilitat socialcorporativa, en organitzaci interna itamb en drets laborals acaba arribant, ms tard o ms dhora, a la resta

dempreses. Aix t una part positivai una altra de negativa. Quan aconse-guem millores salarials aix empen-yia la resta dempreses. I quan hemanat cedint i acceptant mesures cadacop ms dures, la resta de plantilles nohan pogut resistir. Qui parla aix sAntonio Prez Collado, treballador deFord i secretari general de la CGT delPas Valenci.En conseqncia, el resultat de la batalla legal als jutjats entre la Con-federaci General del Treball, un delssindicats ms combatius del pas, iFord, lempresa ms important delPas Valenci, s transcendental per als propers anys de sindicalisme, i nonoms valenci.Antonio Prez Collado, MarianoBosch i Paqui Cuesta, els tres treba-lladors de Ford i militants de la CGT,mostren amb orgull la sentncia delTSJCV, que els dna la ra en les se-ves denncies contra lempresa. Cues-ta, acomiadada de lempresa el 2010,va ser la secretria general de la seccisindical anarcosindicalista. Desprs detants anys de resistir les pressions dela direcci, shan tret un pes de sobre.Ara quan expliquin qu els passa a lafbrica ja no ser noms la seva opinicontra la dels directius o els delegatsdel sindicat majoritari, sin que podrancitar els magistrats que van escriure:Declaro vulnerada la llibertat sindical,concretada en la sobrerepresentacide 108 a liats del sindicat citat en elsERO successius que sidenti quen en105 fets provats, aix com en la infra-representaci de 105 a liats al mateixsindicat en els processos de promociinterna de lempresa. Darrere aques-ta victria hi ha una feina invisible; squasi impossible valorar-ne la magni-tud.Per poder demostrar la discriminacicap als a liats de la CGT a Ford vanhaver de repassar totes les llistes dels

tres ERO que van afectar la companyiaels anys 2008 i 2009, i extreuren un per un els noms dels treballadors quehavien resultat afectats pels acomiada-ments temporals a ms de la duradaa latur, identi car entre aquests els

a liats a la CGT i comparar-los amb lesxifres globals de la plantilla. Com queno tenien les llistes da liaci a altrescentrals no van poder comparar el re-

sultat directament entre organitzacions, per el cegetista Mariano Bosch estsegur que el resultat encara hauria estatms escandals.El que s que tenien era els noms delsque alguna vegada shavien presentata les llistes al Comit dEmpresa, aixque els van buscar entre els afectats per lERO i van comparar lafectaci entreels candidats dels diferents sindicats.Els resultats van ser prou concloents per convncer els jutges del TribunalSocial i del TSCV: A la tercera regu-laci docupaci del 2009, va resultar afectat el 21,40% de la plantilla i du-rant una mitjana de 51,06 jornades.Entre la liaci anarcosindicalistaaquestes xifres pugen un 45,85% du-rant 67,18 dies. Entre els candidats

dels diferents sindicats, un 20% delsque shavien postulat per la CGT van patir lERO, mentre que aquesta xifrava baixar al 7,69% en el cas del STM Intersindical Valenciana, 8,51% enCCOO i 1,01% a la UGT. Finalment,

van repassar les llistes de tots els treba-lladors promocionats internament entreels anys 2003 i 2010 per demostrar que amb una a liaci que comprenia

el 2,27% de la plantilla noms suma-ven l1,47% de les promocions. Al judici lempresa va intentar allegar que potser els a liats a la CGT tenemmenys mrits professionals, per el jut-ge no ho va acceptar, recorda Bosch.La seva eufria, per, s ms propor-cional a lesfor realitzat per aconse-guir-la aquest titnic informe va ser realitzat de forma no remunerada pelsmilitants de la CGT que a les sevesaplicacions prctiques. Sn conscientsque la seva victria s merament mo-ral, ja que noms obliga lempresa afer pblica la sentncia i a pagar unaindemnitzaci de 9.000 euros unaxifra que descriuen com ridcula per una companyia com Ford per no amodi car les seves poltiques laborals.

Ara, la propera batalla s la vintena dedemandes individuals la primera jaha acabat amb victria per al treballa-dor danarcosindicalistes per discri-minaci en algun dels ERO, que podriacomportar indemnitzacions particulars,tot i que asseguren que aquestes no sngaire elevades.

El model nord-americPer per contextualitzar el con icte calanar a lany 1997. Aquell any arribavaa Almussafes un nou director, AntonioAds, un argent format als Estats Unitsi amb ms de vint anys de carrera aFord. Ads arriba amb una mentalitatamericana pel que fa a les relacions laborals explica Bosch, que es basaen un sindicat nic sense funcions tantreivindicatives com de collaboraciamb la direcci. s Antonio Ads,segons denuncien, qui comena un procs que privilegia les relacions ambla UGT i arracona la resta de centrals.La versi daquests sindicalistes s que

els delegats de la UGT tenen ms foraque els mateixos encarregats: Deci-deixen sobre canvis de torns, dates per a les vacances o promocions internes.

Per entrar a Ford cal tenir el vist-i-plaude la UGT, que controla tamb lescolade formaci de lempresa, i ns i tot elstcnics que volen collocar un ll pas-sen la sollicitud a aquests delegats.Per demostrar aquesta situaci, Bosch iPrez posen un exemple: Ford s unaempresa amb un control de la despesa brutal. Compten cada tap de les orellesque gastes, et fan apagar sempre elsllums, controlen el sab dels lavabos...Calculen ns a lltim cntim, peren canvi paguen el sou a 35 alliberatssindicals sense cap obligaci legal defer-ho. Per qu? Evidentment hi surtenguanyant. No noms en pau social, sintamb en la resoluci de milers dels petits con ictes que surten al dia a diade la fbrica. Ara mateix la UGT sha

convertit en lautntic departament de personal de Ford.Qui no est gens dacord amb la crti-ca de la CGT s Carlos Faubel, anticsecretari del Comit dEmpresa i arasecretari general de la secci sindi-cal dUGT a Ford. Faubel defensa elsindicalisme responsable que sap ser ferm quan toca de la seva central iexplica que les relacions de la UGTamb la direcci sn irregulars, ambmoments ms bons i altres de ms ten-sos, com el 2009, quan vam realitzar concentracions i tancades per evitar un miler dacomiadaments. Tambavala la tasca duns alliberats que snfruit duna majoria continuada de laUGT a Ford que demostra la con anadels treballadors en la seva feina.Sobre la recent sentncia del TSJCV,Faubel acata el veredicte de la just-cia i no creu que cap resoluci queajudi els treballadors sigui negativa, per discrepa de la situaci que des-criu linforme elaborat per la CGT.Lamenta que aquest sindicat no hagifet arribar el seu malestar al ComitdEmpresa que, assegura, no va tenir

7/29/2019 Catalunya 148

5/33

4 Tema del mes Setembre de 2012

Sentncia contra la poltica antisindical de Ford

mai constncia daquestes queixes.Tamb defensa la tasca del Comi-t, que va vetllar perqu els EROsapliquessin de forma rotativa sempre que aix fos possible, i la provas que hi ha afectats de tots els sin-dicats.Per la seva banda, Ford Espaa no havolgut fer declaracions per a aquestreportatge. El telfon del seu Departa-ment de Premsa no s pblic, i no harespost a cap dels mltiples correusde lAnuari Mdia.cat. El passat 8 demar, per, en un acte organitzat per la patronal valenciana amb el ttol LaComunitat Valenciana en la sortidade la crisi, Antonio Ads citat per lagncia EFE va enaltir la pau so-cial garantida per la UGT i va celebrar que aquest sindicat domini el ComitdEmpresa amb majoria absoluta. Enel mateix acte, Ads va reconixer quela planta dAlmussafes s una de lesfactories de Ford a Europa amb ms

exibilitat laboral i capacitat per pac-tar les necessitats de la producci, i totseguit va remarcar que els costos labo-rals encara sn excessius.Els fets sn, per, que poc desprsde larribada dAntonio Ads a Al-mussafes es va trencar la histrica paritat entre CCOO i UGT al Comit

dEmpresa a favor dels segons, quehan anat creixent en representacii a liaci ns a arribar a un dominiabsolut, amb 20 dels 33 delegats delComit i 5.135 aliats (el 71,5% dela plantilla). CCOO ha quedat reduta noms set delegats i 890 a liats (el12,35%), segons dades internes de

lempresa que s qui descompta lesquotes sindicals directament de la n-mina del 2008. Avui deuen ser unamica menors a causa de la reducci dela plantilla. s precisament aquesta da-rrera central qui ha perdut, en nombresabsoluts, ms representaci i a liacien un transvasament continuat en fa-

vor de la UGT. Tanmateix, malgrat elsintents realitzats, no ha estat possibleafegir la valoraci del portaveu de lasecci sindical de CCOO a aquest re- portatge.Rere aquestes dades que podrien avalar lxit del sindicalisme responsabledel qual parlava Faubel, napareix unaaltra que fa sospitar que hi ha algunacosa ms al darrere. A les eleccionssindicals del 16 de febrer del 2011la candidatura ugetista va aconseguir 3.085 vots i un 61,36% dels sufragis.Un miler llarg dels seus a liats, per tant, no van votar al sindicat al qual paguen una quota, i la seva presnciaal Comit s deu punts percentuals per sota del que li tocaria extrapolant lesdades da liaci. La resta de sindicatsobtenen, en canvi, ms vots que a-liats, en especial la CGT, la represen-tativitat electoral de la qual triplica el pes de la seva a liaci.

La discriminaci,laltra cara delprivilegiLa poltica dafavorir la UGT inicia-da a partir del 2000 va tenir una caramolt ms amarga: la persecuci i dis-criminaci contra la CGT com a sin-dicat, per tamb contra els seus a-liats individualment. Els sindicalistes

denuncien di cultats per triar els diesde vacances, in exibilitat a lhora dedemanar canvis de torn, control de leshores sindicals ns al darrer minut per als seus delegats, no promoci internao impossibilitat que els seus familiarsentrin a treballar a lempresa. La quo-tidianitat laboral dels militants de laCGT sha convertit en un infern. Nohi falten, tampoc, les sancions i elsacomiadaments.La tensi tacaba destrossant, hasdestar sempre vigilant, no et potsdespistar ni un segon perqu sempre testan posant a prova expli-ca Paqui Cuesta, i al nal un diatenxampen. Cuesta va ser acusadade desobeir un encarregat i va ser aco-miadada en un cas que, encara, est

pendent de resoluci judicial. En 33anys a lempresa no havia tingut maini una sola amonestaci, cap proble-ma. I quan vaig ser escollida delegadase men van acumular tres en poc msde dos anys. Dues les vaig guanyar als jutjats, per aix no va impedir ala direcci acomiadar-me a la quarta,tot i la meva protecci pel fet de ser delegada. El cas va ser fora sonat

i va provocar que la CGT convoqusuna aturada a la factoria el juliol del2010. Durant lanterior legislatura elsquatre delegats daquesta central vanarribar a sumar un any de suspensi defeina i sou.Prez Collado i Bosch asseguren quela CGT ha estat la ms perjudicada per aquestes prctiques, per sobre deCCOO i el STM Intersindical Valen-ciana. Creiem que anaven per nosal-tres perqu rem els ms reivindicatiusi tamb els que tenim menys capacitatde pressi a lexterior de lempresa. No s el mateix car-se amb la CGTque amb CCOO. Per apunten tambraons destratgia: Ens han fet servir de boc expiatori, de demostraci a laresta de sindicats del que els podia passar a ells tamb.El resultat daquesta pressi ha estatla prdua de ms de la meitat da liatsde la secci sindical i haver conver-tit la seva feina en quasi clandestina.Hi ha molta gent que no vol que lidonem la revista pblicament, quegaireb no ens vol ni parlar perqu noels relacionin amb nosaltres, ja queal nal a la fbrica sacaba sabent tot expliquen. I molts altres que shia lien en secret, passant els rebuts pel banc i no per la nmina, perqu aixlempresa no ho spiga. Alguns dellss possible, ns i tot, que tamb pa-guin la quota via nmina a la UGT.I almenys un va anar al judici per de-clarar com, desprs dhaver passat dela CGT a la UGT, va ser promocionatimmediatament; un testimoni que el jutge va considerar clau.Per Prez Collado i Bosch no cul- pen els que cedeixen: Cada grau de promoci signi ca 3.000 euros ms alany una minva que tacompanyartota la vida, ja que tamb afecta la pen-si, i al nal, quan tota la teva lniaest cobrant ms que tu per fer la ma-teixa feina s normal llenar la tova-llola. O un altre exemple encara msdramtic: Com dius a la teva famliaque no pots collocar el teu ll o el teugerm que sn a latur per la teva mi-litncia sindical? La pressi llavors esfa molt forta. I aix sense comptar lesconseqncies quan arribi un ERO. s per aix que Prez Collado no dubta ade nir els dos-cents a liats per nmi-na al seu sindicat dautntics herois.

Deu sentnciesper discriminacisindical el 2011A ms de la sentncia contra Ford, elsdiferents tribunals superiors auton-mics dels Pasos Catalans van emetredeu sentncies relatives a la discrimi-naci sindical, totes a la Sala Socialdel TSJ de Catalunya. Daquestes, setdemandes eren per acomiadaments,quatre de les quals van acabar en fa-vor de les empreses i noms dues delstreballadors. En un daquests darrershi havia lnic cas en qu lacomiadatera delegat sindical, en aquest cas per la UGT a lempresa Ferrovial. Un al-tre dels casos s similar al de Ford,en qu el treballador, vctima dunERO, allega que els treballadors decertes centrals i els no a liats elseu cas van ser ms perjudicatsque els daltres sindicats a les llistesdacomiadats, per els magistrats novan tenir en compte largument i vancon rmar lacomiadament. Les altrestres demandes van ser per discrimina-

7/29/2019 Catalunya 148

6/33

Setembre de 2012 Tema del mes 5

Sentncia contra la poltica antisindical de Fordci a dos delegats sindicals de Trans- portes Martn guanyada pels treba-lladors, per una sanci greu a untreballador dAhlstrom Barcelona per

incompliment de les normatives de se-guretat i per mobbing a una empleadaa Alfons Sigalat SL, aquests dos l-tims sense ser delegats i favorables alempresa.

Anlisi deltractamentmediticLa presncia de Ford als mitjans va-lencians s constant i qualsevol fet que

afecti una de les empreses ms gransdel pas i el seu centre fabril amb ms plantilla rep un tractament preferent.Aix, la concessi dun nou model de

cotxe, la negociaci del nou conveni oles declaracions dels seus directius estenen molt en compte, com es va po-der comprovar durant la darrera con-ferncia del director general de FordEspaa el passat 8 de mar. Durant elcon icte que va acompanyar la nego-ciaci del darrer conveni collectiu eldiari Las Provincias va arribar a pu- blicar un dossier especial al seu web.En contrast, el periple judicial de lademanda de la CGT contra Ford hatingut ress molt petit, encara queha anat augmentant a mesura que les

victries eren en instncies ms ele-vades. Aix, el maig del 2011, quan hiha la primera sentncia al Jutjat Socialnm. 10 de Valncia, es publiquen pe-

tits breus a Las Provincias, Levante iledici valenciana dEl Pas, tots re-sums del teletip redactat per EuropaPress. I quan el novembre del 2011el TSJCV con rma la sentncia, senfan ress 20 Minutos i el desaparegutADN. Aix hi tot, la majoria dinputses produeixen el febrer del 2012 quan ja sest elaborant lAnuari,que s quan la sentncia esdev fer-ma en nalitzar el termini sense quelempresa presenti recurs i s llavorsquan els dos principals diaris Valnciahi dediquen les peces ms elaborades.

Un seguiment similar s el que hanfet alguns digitals valencians Dia-rio Crtico CV i Ribera Express ieconmics El Mundo Financiero i

El Economista, que en general han publicat els teletips dagncia.Per tot i aix, tota la cobertura -tantla dagncia com lelaborada pelsmateixos mitjans- es basa sempreen els comunicats emesos per CGT,sense contrastar mai la informaciamb lempresa, altres sindicats o ter-ceres fonts. Si aquesta feina sintentafer i no saconsegueix per voluntatdalguna de les parts no es re ecteixen els textos.Cal tenir en compte, enaquest cas, el seguiment que nha fet la premsa sindical i alternativa. Cal des-

tacar la revista de la CGT estatal Rojoy Negro i lemissora valenciana RdioKlara. Tamb altres mitjans com Cr-nica Popular o Diagonal han publicat

la histria.* Joan Canella i Barrull (Barcelona,1974) Periodista freelance. Redactor de M-dia.cat i collaborador habitual dediferents mitjans com els diaris Be-rria i Il Manifesto, la Revista ONGC i el setmanari Directa. Ha coordinat la secci internacional de la Directai entre 2008 i 2010 va ser correspon- sal a Sud-frica per a mitjans com El Peridico, Berria, Il Manifesto i El Temps.

La discriminaci sindical a SeatCGT Seat

Paradoxalment, la discriminacisindical que es viu a SEAT, s co-muna a totes aquelles empreses on vo-len eradicar el sindicalisme combatiuque representa la CGT.Un sindicalisme combatiu, a SEAT,arrelat desprs de dcades de llui-ta exemplar, que sha enfrontat a les poltiques empresarials i al sindica-lisme subms de les grans centrals, ique ha signi cat qestionar i rebutjar lestablishment empresarial, poltic isindical.El gran cop per exterminar a la CGTde la SEAT, i tamb a gran part de la

plantilla ms combativa, el van donar all a lany 2005 les centrals sindi-cals collaboracionistes, que no els hiva tremolar la m a lhora de signar lacomiadament de 660 treballadors/es.Documents i converses telefniquesgravades, de dirigents del sindicat ambmajoria a SEAT, van evidenciar unamacabra intenci. Darrera daquellacomiadament massiu per estendre la por, i sotmetre a una plantilla renovada per lampli pla de jubilacions parcials,hi havia lobjectiu dacabar amb laCGT tot represaliant la seva militn-cia. Les mateixes centrals sindicals vanconfeccionar les llistes; ns i tot la lla-vors Secretaria General de la CGT deCatalunya, i treballadora de SEAT, vaser acomiadada en aquell ERO.

Desprs de 33 acomiadaments decla-rats nuls i la sentncia 35/2007 delJutjat Social n6, rati cada pel TSJC7912/2008, on es declara la discrimina-ci envers de les a liades i a liats de laCGT, hom podria pensar que lempresahagus cessat en la seva conducta devulneraci dels drets fonamentals dellibertat sindical.Res ms lluny de la realitat, la SEATha procurat enfortir aquests sindicatscollaboracionistes per tal de garantir la pau social a canvi de prebendes i allibe-rats/des, que ni apareixen per fbrica ivan a parar als aparells de la burocrciasindical. Arribant a tal compenetraciamb direcci de SEAT, que ns i totgran part de la plantilla te ms por alssindicats que a la prpia empresa.Fruit de tot aix, les condicions labo-rals a SEAT han arribat a uns lmitsde degradaci que mai shavien visten tota la seva histria. Ritmes de treball i condicions inacceptables segonslautoritat laboral, exibilitat i horesextres a dojo mentre saplicaven ERO,contractacions a travs dETT,...Com diem al comenament, les ma-

niobres de la empresa sn comunes ales daltres empreses i conegudes per tota la CGT.

Privilegiar a les centrals sindicalscollaboradores, amb la informaci, la promoci i formaci del personal. Cas-tigar a les a liats/des de la CGT amb lamobilitat, un sistema disciplinari ambdiferent rasadora, el control estrictede les hores sindicals amb descomp-tes econmics.Tot passant per que elsmateixos delegats, daquestes centralsaliades amb lempresa, arriben a testi-

car en contra nostra, posant-se a favor de lempresa davant la Magistratura i laInspecci de Treball. Ens exclouen deles negociacions i creen comissions deseguiment, on es tornen a re-negociar coses, per negar la nostra participaci.Per suposat, portem una batalla legalque, tot i no re ar-nos massa de la just-cia burgesa, esperem que tard o dhora posi les coses al seu lloc. Per a la CGTel principal sentit que tenim s portar una lluita coherent pels drets de lestreballadors/es i contra les contnuesagressions de la direcci de lempresa.Aquesta s la principal ra per la qualla CGT continua existint a SEAT, i representa una part important de la seva plantilla.

7/29/2019 Catalunya 148

7/33

6 Treball - Economia Setembre de 2012

TREBALL - ECONOMIACal seguir-nos mobilitzant contra la crisi/estafa,sortint al carrer i unint lluites per a denunciar lesretallades socials, la corrupci poltica, el copdestat dels mercats i el sistema antidemocrtic

Milers de persones es manifestenel 23F contra la corrupcii les retalladesRedacci

La CGT va cridar a participar ales mobilitzacions del 23-F en elmarc de la convocatria de les MareesCiutadanes. Milers de persones es vanmanifestar el dissabte 23 de febrer aBarcelona, Palma, Lleida, Tarragona,Reus i Girona, de la mateixa forma quea ms de cinquanta ciutats de la resta delEstat espanyol, contra el cop destatdels mercats i en demanda de ms just-cia social. Les retallades, la corrupci,el deute illegtim, la repressi i la faltade democrcia van ser els principalsobjectius de crtica de les protestes.La mobilitzaci prenia rellevncia ambel simbolisme en el que semmarcavacoincidint amb el 32 aniversari delcop dEstat del general Antonio Teje-ro del 23 de febrer de 1981. La crisi

nancera, les poltiques dausteritatimposades per una poltica neoliberal,la vulneraci de drets socials, el deuteillegitim, i la falta dinclusi polticahan actualitzat la consigna, i les mareesciutadanes es van mobilitzar sota ellema Per la Democrcia, la llibertat, iels drets socials. No al cop dEstat -nancer. No devem, no paguem.La convocatria recollia les diversesmarees contra les retallades i les pol-tiques dausteritat que han sorgit, comla marea groga per leducaci pblicaa Catalunya (verda a la resta de lEstatespanyol), la marea blanca per la sa-nitat pblica, la marea vermella per lacultura, la marea negra per la mineria,la justcia i la funci pblica, la mareataronja per la defensa dels Drets so-cials, lintervenci social i els trans- ports, la marea vermella i negra per la Democrcia directa, la marea blava pel repartiment de laigua, i la mareavioleta representant el moviment femi-nista. Ms de 200 collectius socials,

plataformes, sindicats, partits polticsi associacions es van sumar a la con-vocatria.La CGT segueix apostant per la ne-cessitat dimpulsar encara ms laccidirecta i la mobilitzaci permanent,sortint al carrer i unint lluites, cridanta la mobilitzaci, a la participaci, a lacoordinaci de tot el moviment ciutadi les organitzacions sindicals, socials, plataformes, assemblees populars... per a donar una resposta adequada aaquesta crisi/estafa, visualitzant la con-vergncia de les diferents marees delssectors productius per a denunciar lesretallades socials, la corrupci poltica,el cop destat dels mercats i el sistemaantidemocrtic que gestionen les elitsgovernants.Davant les retallades socials, davant lacreixent repressi, davant els retroces-sos en les condicions laborals, davantles poltiques que fomenten lespoli dela majoria de la poblaci a favor delsinteressos duns pocs, la CGT defensaara encara amb ms fora la necessi-tat de la mobilitzaci permanent, ambconvocatries prpies per tamb encrides dels moviments socials, organit-zacions sindicals, plataformes i espais

que lluitin per canviar aquest sistemaeconmic, social i poltic i a favor duna societat ms justa, igualitria illiure, sense cap mena dafany de pro-tagonitzar-les o capitalitzar-les.La manifestaci ms nombrosa vaser la de Barcelona, amb unes 40.000 persones. Sota el lema A Barcelonael 23F: les lluites al carrer! es van or-ganitzar marxes previes des de quatre punts diferents a les 17h. per convergir a plaa Catalunya, on a les 18.30h es vainiciar la manifestaci, que baixant per Via Laietana va nalitzar a la plaa deSant Jaume.La manifestaci va ser la con un-cia duna columna antirepressiva desde Passeig de Grcia, on Ester Quin-tana va perdre un ull per limpacteduna bala de goma llanada per unagent de la Brigada Mbil dels Mos-sos dEsquadra la darrera vaga gene-ral del 14 de novembre, una columna pels Drets socials que sortia de Palaude Mar, on est el Departament deBenestar i Famlia, una columna con-tra el deute illegtim (amb un blocde lassemblea indignada de Grcia)que ha sortia dels Jardinets de Grciai una columna Laboral que comenava

la marxa al carrer Marqus de CampoSagrado, a les portes del local sindicalde Telefnica on 15 persones iniciavenuna vaga de fam per la readmissi deMarcos Andrs Armenteros.32 anys desprs del cop destat del

general Tejero, 40.000 veus es vanmanifestar a Barcelona contra el copdEstat nancer, la precarietat socialesdevinguda de retallades en educacii sanitat, els acomiadaments, el rescatillegtim de la banca, la corrupci poltica, la repressi policial, i la faltade democrcia inclusiva sota el lemaFem-los fora. Juntes podem.Per altra banda, el diumenge 24 defebrer es va convocar una cadena hu-mana contra la corrupci a la plaade Sant Jaume a les dotze del migdia,sota el lema Encadenats contra la co-rrupci. Davant la proliferaci de la prevaricaci, el suborn i la malversacide fons, la convocatria demanava ladimissi dels crrecs poltics imputats,lagilitzaci dels procesos judicials ini-

ciats, una democrcia participativa i ladevoluci de tot els fons pblics quehagin sigut sostrets.A Palma la convocatria de la MareaCiutadana va aplegar unes 4000 perso-nes sota el lema Aturem el cop destatdels mercats. Els carrers de Ciutatsinundaven amb el clam de les marees

ciutadanes contra les retallades i per assenyalar la crisi de la democrcia ac-tual i el capitalisme com a sinnim demisria, pobresa i precarietat. El mani-fest consensuat per les diferents mareesi organitzacions convocants posava demanifest les profundes mancancesdemocrtiques de lactual sistema, la prdua de credibilitat de les seves insti-tucions i atacava a la pressi nancerai al deute que empobreix a les classes populars, remarcant que la lluita scollectiva i cal estar totes unides per fer front als atacs indiscriminats contraels drets i llibertats de les persones. Per la seva banda, Manacor tamb volgumostrar el seu rebuig i unes 200 perso-nes van participar en una concentraci.A Lleida la manifestaci del 23F con-vocada per la Plataforma lleidatanacontra la dictadura nancera i les re-tallades va aplegar unes 5000 perso-nes desprs de que diverses marressectorials con uissin des de diversos punts de la ciutat. A Tarragona, desprs de marxes des de diversos barris,unes 4000 persones es van manifestar pel centre de la ciutat seguint la con-vocatria de la Plataforma en Defensadels Drets Socials. A Reus 300 perso-nes es manifestaven seguint la cridade lAssemblea Popular. I a Girona laXarxa pels Drets Socials va aplegar unes 200 persones en la manifestaci.

7/29/2019 Catalunya 148

8/33

Setembre de 2012 Treball - Economia 7

Llibertat, Igualtat i SororitatSecretaria de la DonaComit Confederal CGT

Els moviments feministes sostenimen aquest pas un esfor des de fadcades perqu es reconegui la igual-tat de drets entre les dones i els homes, protegida en la Constituci Espanyolade 1978, (article 14) o la Llei Orgnica3/2007, de 22 de mar.A pesar daquest esfor que conti-nua lemprs per les nostres vies,mares, amigues perqu no sensconsideri un subproducte hum desegona amb funcions merament re- productives i de cures, a dia davuise segueixen vulnerant els nostresdrets com ciutadanes, treballadoresi persones.- Les dones cobren menys que els

homes en el mn empresarial. La bretxa sa larial s major si es mesura per rendiment (41,3%) que per guanymig per hora (19,3%).- La taxa datur femenina s major a la masculina i en aquests temps decrisis no deixa daugmentar en major percentatge, a pesar que la taxade dones que nalitzen estudis supe-riors a lEstat espanyol s major quela dels homes.- Tampoc es re ecteixen les propor -cions de dones i homes en la pobla-ci espanyola, amb la seva represen-taci en els alts crrecs dempreses, pbliques o privades, de manera que

els llocs de major responsabilitat iremuneraci els segueixen ocupant predominantment els homes.Per altra banda, els canvis legislatiusen matria de taxes judicials, retalla-des en les prestacions de la Llei deDependncia, poltiques dinclusisocial, etc, tot aix no fa ms queexacerbar les desigualtats socials,

que en el cas de les dones se sumenal factor de discriminaci per ra desexe.Daquesta forma, trobem que, enlloc de caminar cap a una societatalliberadora que respecti a les per-sones sense cap discriminaci i quecom a mnim acati les normes a lesquals suposadament se sotmet, estem

avanant cap a una fosca realitat so-tmetidora, esclavitzadora i fortamentdiscriminatria que imposa el seu pa-triarcat capitalista ms salvatge.Tal vegada s hora que les dones co-mencem a treballar cap a una novacultura feminista, donant un pas mscap a la uni dobjectius de lluita per a aconseguir combatre el patriarcat

no solament amb paraules sin ambaccions que consolidin un movimentsolidari entre dones.

Per a aix tenim un concepte: LASORORITAT, eina que t una fortadimensi tica, poltica i prctica delfeminisme contemporani, i que ensserveix per a construir aliances exis-tencials i poltiques.Laliana de les dones en el compro-ms s tan important com la lluitacontra altres fenmens de lopressicom el patriarcat. Se centra a crear espais que les dones puguin desple-gar noves possibilitats de vida, per acontribuir amb accions espec quesa leliminaci social de totes les for-mes dopressi i en el suport mutu per a assolir el poder genric de totesi lempoderament vital de cada dona.s una experincia de les dones quecondueix a la recerca de relacions

positives per a l luitar juntes.Enfront daix, les dones de la CGT,mirem cap a davant, amb el front ben alt i ens unim per a defensar elsnostres drets, empoderar-nos i soro-ritzar-nos. Volem que el mn on ensha tocat viure, ens inclogui des dunllenguatge no sexista, ens reconegui,sigui respectus, solidari, alliberador i no ens retalli gens ms. Al revs,nosaltres ens unim per a sostenir-nos, animar-nos, capacitar-nos i se-guir lluitant pels nostres drets i elsde qualsevol persona discriminada.Com diem fa temps, la revoluciser feminista o no ser.

La cultura de pagamentElena Idoate

Lexpansi nancera durant les da-rreres dcades ha estat possiblegrcies a la desregulaci dels mercats

nancers. Ha calgut desmuntar els sis-temes de control pblic, per poquesvegades sassenyala que, a ms a ms,ha estat imprescindible que el capital

nancer compti amb un suport dels poders poltics per salvaguardar elsseus interessos. Els governs i institu-cions supervisores, alhora que apro-fundien en la liberalitzaci nancera,han hagut de facilitar i proporcionar

mecanismes de socialitzaci de les p-rdues nanceres.Els rescats bancaris sn una salva-guarda del capital nancer. Shan anatrepetint arreu del mn. Durant els 80i els 90, en les nombroses crisis dedeute a Amrica Llatina i frica. AMxic al 94, al Sud Est Asitic el 97, aRssia el 98 i a Argentina el 2000, elscollapses nancers van anar seguitsde rescats dels bancs a expenses del poble. Comporten una socialitzaci de prdues a gran escala i a ms els ges-tors i els accionistes queden indemnes.En tots els casos, com lactual rescatdel sistema bancari espanyol, princi- palment es preserven els interessosdels creditors, altres bancs que han prestat als que sn rescatats. Els ac-

cionistes no perden, els creditors no perden, i els i les contribuents paguen.La resta de mecanismes de salva-guarda sn un degoteig continu de bancarrotes personals, i de vegadescollectives, que desencadenen si-tuacions dramtiques. Un exemplesn les execucions hipotecries. Els bancs poden, en cas dimpagament

dels terminis de les hipoteques quehan prestat, quedar-se amb la propie-tat de limmoble i seguir cobrant de lafamlia desnonada perqu el deute noqueda saldat. A lEstat espanyol, lesfamlies que perden el seu habitatgehan de seguir pagant una part del deu-te amb el banc, perqu el valor delsimmobles s ara inferior a limport deles hipoteques. La legislaci hipote-cria espanyola blinda un negoci per-fecte als bancs, que els deixa immunesa la baixada de preus dels habitatges.De fet, totes les persones que shan hi- potecat ara deuen als bancs molts msdiners dels que val casa seva.Hi ha molts altres instruments quecentrifuguen les prdues cap a les clas-ses populars. Les lleis de fallida, queregulen les situacions dinsolvncia,determinen amb quina seguretat els prestadors recuperaren el crdit siaquest esdev mors. A lEstat espanyol, aquesta llei no permet la li-quidaci dels deutes de les personesinsolvents. Daltra banda hi ha unagran magnitud destalvis bloquejatsen les participacions preferents. I elsfons privats de pensions, que quan fanfallida sesfumen els estalvis per a la jubilaci damplis collectius de treballadors i treballadores.Les persones que rmaven una hipo-teca o dipositaven els seus estalvis en preferents o en un pla de pensions,ho feien con ant en els bancs, quese suposa que estaven capacitats per gestionar els riscos. I tamb estavenmotivades per les desgravacions s-cals de les administracions i les re-comanacions de molts economistes.Tots ells els van empnyer a assumir uns riscos excessius, i aix s una granestafa. Les Plataformes dAfectats per la Hipoteca porten temps lluitant con-

tra els desnonaments, conseqnciadevastadora duna daquestes estafes.Les execucions hipotecries suposenla prdua dels estalvis i ns i tot delhabitatge. Als Estats Units, els des-nonaments acaben amb daci en pa-gament, lliurant lhabitatge al banc per saldant del deute. Al contrari queels rescats, aix no suposa cap cost ala ciutadania i ha perms una reduc-ci del sobreendeutament. Per no haevitat la runa de milions de persones.A lEstat espanyol, les conseqnciessn molt pitjors perqu les personesdesnonades es queden amb un deutede per vida.Prevenir aquestes situacions, que snhabituals i cada cop ms greus, s una

necessitat social molt urgent. En con-tra del que diuen els representants dela banca, experts en salvaguardar els interessos nancers, shaurien defer quitances del deute hipotecari deles persones que no poden seguir pa-gant. Fins i tot caldria una quitana deles hipoteques que s es poden pagar per el seu deute s ms elevat del preu real de limmoble. s indispen-sable una reestructuraci del deute per a rebaixar drsticament el sobreendeu-tament dels sectors econmics. I moltespecialment el de les famlies, que te-nen moltes menys opcions. Els bancshan dassumir les prdues, i aix llunydempitjorar leconomia, suposariauna millora perqu est ofegada pel

deute. Hi ha moltes altres maneres, laILP que es tramita al Congrs dels Di- putats planteja la daci en pagament iel lloguer social.Cal lluitar contra tots aquests meca-nismes que centralitzen la riquesa enunes poques mans, transfereixen elsrecursos de les classes populars calals rics i enfonsen les persones. Lafacilitat dels bancs per rebre recur-sos i desnonar persones s nociva per leconomia, i terriblement injusta. sresultat del poder enorme que tenen, per que la PAH ens ha demostrat ques que es pot desa ar.

* Elena Idoate s membre del Semina-ri dEconomia Crtica Taifa.

7/29/2019 Catalunya 148

9/33


La reforma laboral dispara les

xifres dERORedacciCatalunya registraun rcord de 5.800ERO el 2012Catalunya va registrar una xifrarcord dexpedients de regulacidocupaci (ERO) lany passat. Senvan tramitar 5.852 en total, un 87%ms que durant el 2011 i el nombredafectats va superar els 70.400 treballadors, segons les dades fe tes p-

bliques pel departament dEmpresa iOcupaci.Gaireb nou de cada deu dels EROtramitats van ser temporals i vanafectar 59.728 persones, mentre quela resta van ser dextinci de contrac-tes i van suposar 10.729 acomiada-ments. Es tracta de la xifra dafectatsms alta des del 2009, quan es vanregistrar menys expedients per ambms treballadors afectats (131.350 entotal).

Tot i que els ERO a Catalunya crei-xen un 87% el 2012 es redueix la pro- porci dextincions. Els expedientsde suspensi temporal docupacihan augmentat un 95,3%, de 2.663el 2011 a 5.200 lany passat, i supo-sen un 89% del total, mentre que elsdextinci, que representen l11%restant (fa un any era el 15%) hancrescut un 40,2%, de 465 a 652.El nombre de treballadors afectatsha augmentat un 48,3%, passant de47.506 el 2011 a 70.457, dels quals el85% (59.728) van estar afectats per un ERO temporal i el 15% (10.729) per un dextinci.De cara als propers mesos, levolucidependr de si continua o no lajust alsector privat i de com es faci tamb eldel sector pblic, que des de lany pas-sat s font de destrucci docupaci per les mesures dausteritat dictades pel Govern.

Els sindicatscalculen que al

llarg del primersemestre de2013 es perdranuns 50.000 llocsde treball enaplicaci dERO alEstat espanyolA nivell de lEstat espanyol, els sindi-cats calculen que, veient els anuncisi els plans de les grans empreses es- panyoles, al llarg del primer semestrede lany es perdran uns 50.000 llocsde treball en aplicaci dexpedientsde regulaci docupaci (ERO). Ams daquests acomiadaments es pro-duiran reduccions salarials i de jorna-da laboral en una quantia impossiblede calcular en aquests moments. Elsector nancer, amb Bankia al capda-vant, Iberia i Vodafone sn els casosms importants. Desprs vindran msempreses del sector pblic, com Te-

lemadrid. Les perspectives sn cohe-rents amb el gran increment dEROque es va produr lany passat.La mateixa evoluci de leconomia,tan negativa, i les expectatives quehavia aixecat entre els empresaris lareforma laboral del Govern del PPexpliquen aquest increment tan nota- ble dels expedients. Una de les gransnovetats de la reforma s la derogacidel perms administratiu previ per ti-rar endavant un ERO, una vella recla-maci de la patronal. Per, com eradesperar, la no intervenci adminis-trativa en la primera fase ha portat unincrement de larbitratge, les consul-tes i la mediaci de lautoritat laborala posteriori. I tamb un incrementnotable dels casos que arriben als tribunals, on els advocats de les empre-ses no han obtingut els resultats queesperaven. Es queixen que els magis-trats se segueixen pronunciant a favor dels treballadors. Daquestes queixeshan nascut les peticions perqu elGovern torni a modi car la llei.Una de les peticions ms antiguesde la patronal consisteix a reduir ladiscrecionalitat dels magistrats, unacosa que en principi shavia acon-seguit amb la reforma, que acota i precisa molt ms les causes econmi-ques dels acomiadaments objectius. No obstant, els lletrats, que rebutgenhaver calculat malament els efectes

de la reforma, denuncien inseguretat jurdica davant els tribunals. Shaurde veure si el Govern espanyol acce-deix a reduir el marge dinterpretacidels jutges, que acostumen a rebutjar els ERO amb arguments com do-cumentaci insu cient, vulneracidel dret a la negociaci collectiva ilomissi de requisits formals, o per-met que la llei tingui el seu rodatgei maduri.

Els acomiadamentsi la reforma laboralLa reforma laboral que des del febrer de 2012 facilita la tramitaci

dun expedient ha disparat ls delsERO i shan trencat tots els rcords.Els sindicats ja van alertar al febrer de 2012, quan va entrar en vigor lareforma laboral de Rajoy, que la nor-mativa que facilitava la tramitacidels ERO i ampliava els motius ne-cessaris per justi car-los tindria unefecte devastador. La reforma laboralha estat un fracs: tots els indicadorssn negatius i ens trobem molt llunyde la recuperaci.Segons els promotors de la reformalaboral (el govern del PP), un dels objectius de la nova normativa laboralera que els empresaris fessin servir les mesures de exibilitat interna reducci de jornada o sou, per exemple per evitar la mesura ms drsti-ca, els acomiadaments.El nombre dERO sha disparat el2012 per la crisi, per les noves faci-litats per tramitar-los i justi car-los i,sobretot, perqu fer un ERO ha deixatde ser tab per la situaci de crisi ge-neralitzada. Ara tamb caldr veureque passar el 2013 negre a causa dela normativa que permet fer ERO aladministraci pblica.Malgrat que lautoritat laboral ja noha daprovar els ERO, continuen sentuna mplia majoria els que es tan-quen amb acord.Excepte en els casos dempreses ambforta presncia sindical i plantilles

disposades a fortes mobilitzacions,al treballador prcticament noms liqueda la via judicial per protestar,aix que sap que t poca fora i ac-cepta qualsevol millora que proposalempresa. I la companyia millorams o menys les condicions en moltscasos perqu dubta de qu passar sisacaba als tribunals.De tota manera, i encara que hanaugmentat gaireb dos punts, ns al12%, els acomiadaments collectiuscontinuen tenint poc pes respecte altotal dacomiadaments. Aix passa perqu encara s ms fcil fer foragent individualment. La reforma tam- b ha ampliat el ventall de causes queho justi quen.

Reial decret llei 4/2013: concretant la privatitzaci delFerrocarrilSindicat Federal Ferroviaride la CGT

El dissabte 23 de febrer es va pu- blicar al BOE el Reial decret llei4/2013, de 22 de febrer, de mesures desuport a lemprenedor i destmul delcreixement i de la creaci docupaci.Un altre Reial decret llei que, saltant-se el debat i el control parlamentariamb lexcusa de la urgncia, avanaferm en la privatitzaci del ferrocarril.I ho fa enmig dun batibull de mesuresantisocials que bene cien les empre-ses i a les ETT a costa dels drets delsi les treballadores. Tot perqu els desempre segueixin pescant a costa nos-tra en un riu cada cop ms regirat.Abans de la segregaci, les lnies con-vencionals pertanyien al patrimoni de

RENFE i FEVE, i la lnia dAVE Ma-drid-Sevilla al patrimoni de lEstat.La Llei del sector ferroviari va donar la volta a aquesta situaci: les lniesdAVE van passar a ADIF (pensantque podrien ser les primeres privatit-zables) i les convencionals a lEstat.Aquest nou Reial decret llei treu totesles infraestructures del patrimoni delEstat, perqu totes, sense excepci, puguin ser fragmentades i privatitza-des o donades en concessi.

En sis mesos el Ministeri destablir elCatleg de les Lnies i Trams de laXarxa ferroviria dinters general,que ja no seran totes les lnies admi-nistrades actualment per ADIF, perqudel Catleg sexclouran les que puguinser traspassades a les autonomies i queno es consideren ja dinters general.Si el Reial decret llei 22/2012 implan-

tava la liberalitzaci del transport deviatgers el 31 de juliol de 2013, arasestableix com es dur a terme: De forma immediata el transport quetingui nalitat prioritriament turstica(trens les places del qual venguin coma part dun paquet de serveis i els ac-tuals trens turstics) Serveis de transport dinters pblic:es licitaran establint contractes sub-vencionats amb fons pblics. Serveis comercials: es lliuren a la

competncia mitjanant ttols habili-tants atorgats pel Ministeri de Foment.El Quart Paquet Ferroviari, actual-ment en preparaci, estableix la libe-ralitzaci del transport de viatgers per ferrocarril el 2019. El Ministeri deFoment ha decidit arriscar i precipitar lobertura a la competncia amb unavanament de sis anys, potser respo-

nent a la pressi del govern alemany perqu els trens de DB, que segueixsent una empresa integrada i pblica, puguin circular per les vies dADIF.La segregaci ha estat un desastre, laliberalitzaci del transport de merca-deries un autntic fracs. Per aquestgovern no es desanima i est disposata seguir endavant amb noves frag-

mentacions, noves liberalitzacions iavanant, com diu el Ministeri, demanera similar al procs que nan seguitaltres sectors, totalment privatitzats.Cal que tots ens posem a lluitar unitsamb un objectiu com: enfrontar-nosa un procs privatitzador que acabaramb el ferrocarril pblic i social i ambel nostre futur.

7/29/2019 Catalunya 148

10/33


Ja fa un any de la reformalaboral

QUI PAGA MANA

La reformalaboral, el PP i

BrcenasEmili Cortavitarte Carral

Amitjans de febrer de lany passat,el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa la reforma laboralms agressiva de les darreres dca-des. Una reforma que entre daltres bestieses obr ia encara ms les portesa la exibilitat interna i externa deles empreses mitjanant: acomiada-ments improcedents, acomiadamentsobjectius, expedients de regulacidocupaci... amb indemnitzacionsms barates i trmits ms tous.Lesmentada reforma ha contributde manera fonamental a laugmentde persones en atur i dels acomiada-ments individuals i collectius, a larebaixa substancial de les indemnit-zacions per acomiadament i a facili-tar a les empreses de manera quasiabsoluta ladequaci de les plantillesals seus interessos econmics, labo-rals i socials (facilitant la persecucisindical) No obstant, no sembla aquesta la im- pressi de la realitat labora l que t elPP pel que fa als seus treballadors dela seu nacional (dEspanya). Aix, elsenyor Floriano considerava al sen-yor Seplveda (exalcalde imputaten el cas Gurtel) un funcionari del partit, protegit per lEstatut delsTreballadors, al qual no era senzillfer fora. Pocs dies desprs el temasembla que es va solucionar. Per,encara no sabem per quina frmulai si es van acollir a la seva prpia re-forma laboral (tant lempresari comel treballador, tots dos del PP)El cas que suscita encara ms indig-naci popular i collectiva s el delsenyor Brcenas. La direcci de laseva empresa (senyora Cospedal, se-cretaria general) ve a dir que fa dosanys se li fer un acomiadament pac-tat i diferit pel qual ha estat cobrantms de 21.000 mensuals (amb pro-rrateig de pagues extres) i cotitzanta la Seguridad Social per all de lalegalitat (no com els sobres)Per, lesmentat exgerent i ex-tresorer ha presentat demanda

dacomiadament improcedent per-qu considera que aquest pagamentsse li feien en condici dassessor,amb despatx, secretaria... i queaquesta relaci contractual sha tren-cat unilateralment i sense el seu co-neixement i consentiment. A ms,argumenta que no ha ostentat crrecde representaci sindical, suposo queamb aquest darrer argument intentafacilitar la conciliaci!Tot i lespectacle deplorable queest donant el partit que detenta elgovern central i una majoria dels go-verns autonmics i municipals, no semacudiria fer desquirol i recoma-nar a la seva direcci que treguin ja eldocument de la rescissi de contracte pactada de fa dos anys o que revisinles mesures dacomiadament objec-tiu que hi ha a la seva reforma laborali se les apliquin a un treballador quereconeix comptes a Sussa per valor de 38 milions deuros... Potser, foramillor que facin un ERO dextincidactivitat de lempresa PP.

L ALTRA REALITAT

Pepe Berlanga

Desprs de la celebraci de lesEleccions Generals del 20 de no-vembre de 2011, que van donar la majoria absoluta al PP, les mesures antilaborals no es van fer esperar. Poc msde dos mesos van necessitar per a en-redarar totalment les disposicions quetant ens van costar conquistar. Trans-corria la primera quinzena de febrer iaprovaven, utilitzant leina que ja noabandonaran del reial decret llei, unacadena de disposicions urgents per a la reforma del mercat laboral des-quiciant matries signi catives sobrecontractaci, exibilitat interna i e-xibilitat externa.Explicaven que pretenien potenciar la exibilitat externa de les empre-ses utilitzant, essencialment els me-canismes de sortida de locupaci(o sigui lacomiadament); ampliar la exibilitat interna, accedint a unamajor adaptaci de les condicionsde treball, com la jornada laboral,als canvis en la situaci econmicade les empreses; enfortir la exibi-litat salarial, en funci dels canvisque socasionin en el conjunt deleconomia; restringir la magni-cencia del sistema de prestacions per atur, restringint les condicionsdaccs i manteniment; afavorir els

ajustaments quantitatius i qualitatiusentre loferta i la demanda de treballa travs duna major participacidels serveis privats docupaci i delincrement de la mobilitat geogr-ca i funcional dels treballadors.Tan sols ha transcorregut un anydaquesta penltima reforma labo-ral, totes les crtiques que va aixe-car shan demostrat justi cades. Les prediccions sobre la seva incidnciaen la degradaci de les relacions laborals sn, incuestionablemente, unaveritat irrefutable.El resultat, el previsible, s ms f-cil acomiadar i a ms s ms barat.La contractaci sha precaritzat a

limitis insostenibles. La exibilitats una eina que monopolitzen exclu-sivament les empreses. La negocia-ci collectiva sha afeblit substan-cialment. I, com no podia ser daltra

manera, els desocupats es trobenconstantment en entredit s a dir,que si a loctubre de 2011 hi havien4.360.926 aturats registrats en leso cines de lINEM, al gener de 2013hi havia inscrits 4.980.778, gaireb620.000 desocupats ms, encara quesi fssim cas a la EPA les seves dadessn ms aterridores, ressenyant queel 4t trimestre de 2012 es van arribar gaireb als sis milions de desocupats(5.965.400 -26,02%-).Amb levaporitzaci de lautoritzaciadministrativa per als acomiada-ments collectius i la disminucidel cost per acomiadament impro-cedent, les empreses han fet el que

era predictible, apro ten locasi per a acomiadar treballadors amb msantiguitat, pagant indemnitzacionsridcules. O, en el millor dels casos,aquests treballadors i treballadores

shan vist davant la disjuntiva de re-duir el seu salari, disminuir la jorna-da laboral o suspendre temporalmentel contracte de treball, tot aix en-front duna possible prdua del llocde treball, el qual tampoc es trobagarantit, un xantatge en tota regla.En conclusi, al costat del limitatxit aconseguit i davant les restricti-vssimes perspectives de que millorien el futur la situaci socioecon-mica, la conseqncia actual de lareforma laboral de 2012 ha estat eldesmantellament dun bon nombrede drets sociolaborals, conquistats per la constant i incansable lluitaobrera.

No obstant a ix, no hem de cedir enlobstinaci i insistir ns a recuperar els espais perduts, altres lluites ensestan demostrant que si es pot, no-ms de nosaltres dependr.

Cap a un nou paradigma social i mediticde defensa dels drets laborals: el cas deMarcos Andrs ArmenterosMoiss Rial.Secretari de Comunicacide CGT Catalunya

El cas de Marcos Andrs Armente-ros, s el dun treballador acomia-dat de Telefnica pel fet de patir unahrnia discal que el va obligar a estar de baixa per causa mdica justi cadadurant un total de 31 dies durant el2010. Ell havia treballat com a ope-rador tcnic a Telefnica des de fams de dues dcades i pateix dolorsdesquena des de feia 5 anys.Aquesta patologia, que pot ser coma diversos per ls professionals, se liha dafegir la deriva dapro tar la da-rrera reforma laboral del PP, que vacomptar amb el suport de CIU entredaltres, que facilita lacomiadamentde forma arbitrria, degut a que lesempreses poden acomiadar un treba-llador per causes objectives (20 dies per any treballat dindemnitzaci,amb un any lmit de salari) per fal-tar deu dies a la feina, tot i tenir una baixa mdica justi cada, al llarg dedos mesos consecutius. Aquesta novaregulaci sest utilitzant de formaarbitrria per cometre acomiada-

ments com el cas de Marcos i tantsdaltres annims, en pro dampliar rendes del capital via expulsar treba-

lladors amb drets adquirits, per nouscontractes amb subsalaris i precaris, ialhora treures de sobre treballadorsreivindicatius. Fruit de trobada entresindicalistes de Telefnica i diputatsal Parlament, es for una reuni ambel director territorial de Telefnica aCatalunya, en Quim Faura, i es va ga-rantir no cometre nous acomiadamentssimilars, per sense voler readmetrea Marcos, malgrat els milionaris con-tractes pblics de Telefnica t vigentsamb la Generalitat de Catalunya.I no oblidem que, malgrat el fet de quesigui una multinacional com Telefni-ca amb capacitat per garantir silencismeditics via publicitat, ha tingut unaresposta social al carrer, amb vaguesde fam incloses, afegint-shi solidria-ment sindicalistes de diverses organit-zacions sindicals.I el fet que mitjanant les xarxes so-cials, shagi trencat el setge meditic,amb Trending Topics a Twitter com#marcosReadmisin en ple CongrsMundial de Mbils #MWC13, obreun nou paradigma de la mobilitza-ci social i virtual, on qui avantposa

maximitzar les rendes del capital, ala dignitat de la classe treballadorai la seva salut laboral, sexposa a un

descrdit social i de marca davant els propis usuaris i consumidors, a mul-tinacionals com Telefnica/Movistar,que ja no tenen el monopoli del con-

trol de la informaci, en un procsdempoderament social i duni delluites socials i sindicals en favor dels

drets laborals, que en el futur ser crei-xent i determinant per la lluita conti-nua cap a la justcia social i dignitatdels i les treballadores.

7/29/2019 Catalunya 148

11/33


Pobresa al cor del sistemaAlba Gmez

En un pas ben governat, la pobresa fa vergonya. En un pas mal gover-nat, la riquesa fa vergonya (Confu-ci)

Podem parlar a Catalunya dun Estatdemocrtic quan ms de mig mili de persones no tenen dret de gaudir dunavida digna? Quan una de cada cinc persones lluita cada dia per menjar o per dormir? Quan una de cada tresancianes ha de convertir leconomiadomstica en un trencaclosques per arribar a nal de mes? Quan centenarsde persones malviuen en assentamentsi una de cada tres aturades no cobrala prestaci? Davant el buit i la man-ca dexpectatives, la societat civil tmolts reptes i tamb moltes coses adir.El 28 de gener al migdia, una inspec-tora de la Conselleria de Benestar iFamlia de la Generalitat va entrar alAteneu Popular Julia Romera deSanta Coloma de Gramenet per ad-vertir a les voluntries del collectiuMenjar per a tothom que en aquellmoment estaven servint el dinar a unatrentena de venes sense recursos queclausuraria el seu menjador social perqu no complia la normativa de laGeneralitat. Aquest servei, que ofereixun plat calent a una trentena de perso-nes dos dies a la setmana, no disposade llicncia perqu s una iniciativa popular i provisional: el venat la va posar en marxa el 2010 per fer fronta la manca de places municipals demenjador social.Dues setmanes abans daquest fet, laGurdia Urbana, la Policia Nacionalespanyola i els Mossos dEsquadravan entrar a dues naus industrials delcarrer Zamora, al barri barcelon delPoblenou, per desallotjar sense haver avisat 47 persones dorigen subsaha-ri que habitaven un dels recintes. Lesvan deixar a la intemprie.Sn dues mostres de com el bra legalo policial de ladministraci pblica pot acabar desprotegint la poblacims vulnerable; de com la polticaarriba a un atzucac quan toca garantir els drets bsics de la poblaci. A casanostra, situacions que ens semblavenextremes shan anat naturalitzant: unade cada quatre catalanes t di cultats per subsistir i hi ha 840.000 personesa latur i milers que han perdut la llar o estan a punt de perdre-la. No obstantaix, les administracions continuenretallant els serveis socials. Com hemarribat ns aqu?

Mirades a lapobresaLa pobresa ve de lluny. Histricament,lesclavitud, el rgim de servitud feu-dal i el treball assalariat han lligat demans i peus i han sotms la gent pobraals sectors poderosos i als mercats.La pobresa, doncs, s sistmica comrecorda leconomista J. Iglesias del

Seminari dEconomia Crtica Taifa perqu les persones assalariades so-lem percebre menys riquesa de la que produm. Mentre aquesta explotaciexisteixi, no seradicar la pobresa,manifesta.El socileg Jordi Estivill, que ha diri-git lObservatori Catal de la Pobresa,la Vulnerabilitat i la Inclusi Social i

altres programes internacionals per organismes com lOIT, coincideixamb aquest punt de vista: Tot i queabans del capitalisme ja hi havia pobresa, aquest sistema la trasllada alcor i la fa estructural perqu obliga els pobres a esforar-se per deixar de ser-ho. Per a Estivill, la crisi actual hacroni cat la pobresa i ha fet davallar ms gent a lextrema pobresa. LaiaPineda, coordinadora del Panell deDesigualtats a Catalunya (PaD) de laFundaci Jaume Bo ll, arriba a la ma-

teixa conclusi: Limpacte ms grandaquesta recessi s que la societatsha vulnerabilitzat molt, hi ha menyscohesi social i hem viscut una prdua progressiva de benestar.A diferncia de les crisis anteriors, elnombre de gent protegida sha contreti hi ha ms persones que ho poden perdre tot dun dia per laltre. Ho explica el socileg Llus Sez: La clas-se mitjana ha deixat de ser resistent ala crisi i, avui, una empresria dxit pot caure de manera sobtada en unaespiral decreixent i acabar en situacidexclusi. Tant ell com Laia Pineda per len la de nici de pobresa: s di-ferent caure en la pobresa de manera provisional que caure-hi de maneracrnica. s diferent un jove que t el

paraiges de la famlia que una perso-na jubilada o vdua, amb poques expectatives de sortir-ne, apunta Sez.I afegeix que els collectius amb msrisc dempobrir sn el jovent de 16 a24 anys, les dones de ms de 55 anys,les llars dorigen immigrant o mono- parental, les aturades i les personesincapacitades.Quan les persones romanen en situa-ci de pobresa de manera permanent, parlem dexclusi social, gent quevoreja el marge i que s ignorada pelssubsidis socials. La riquesa s dinsde les persones, sentencia Guizo,un ve sense llar del Poblenou. Nosequivoca: la pobresa no s noms lamanca de recursos materials, sin tam- b la manca de relacions. Les persones

excloses per la societat sn les que, ams de no tenir ingressos, han perdutels vincles socials famlia, amistats,venat..., el mitj imprescindible per integrar-se a la societat.La crisi actual tamb ha generat unnou grup de pobres: les working poor,treballadores que, malgrat tenir feina,no poden viure dignament. Viuen els

efectes de la exibilitzaci del mer -cat de treball dissenyada als anys 80.Imaginem que, un dia, mentre ca-minem, ens treuen el casc. Nosaltres podem continuar avanant i no passares, per, quan caigui una pedrega-da, no tindrem casc per protegir-nos ihaurem dentomar els cops, illustraLlus Sez. A lEstat espanyol, est pedregant: vivim els efectes de la re-forma laboral i dun Salari Mnim In-terprofessional ridcul, comparat ambel daltres estats europeus: 648 euros

(a casa nostra), al costat dels 1.398euros de Frana o els 1.462 eurosdIrlanda.

Privaci s pobresaQu s el llindar de la pobresa? Unafrmula numrica molt qestiona- ble que canvia any rere any. Hem defugir de la mitologia de les xifres, ad-verteix Estivill. Per aix, moltes veus parlen de privacions per esbrossar la pobresa. Qu passa amb tota la gentque supera el llindar de pobresa, perno pot assolir els serveis bsics?,es pregunta Laia Pineda per explicar lescala de privacions de la ciutadania.Segons ella, quan les privacions afec-

ten aspectes com la dieta, lhabitatge,el vestit, la calefacci o les vacances,estan empobrint les persones, tot i queles estadstiques, aix, no ho recullin.

Sense escutsUna llar amb recursos t catorze vega-des ms possibilitats dassolir un ttol postobligatori que una llar empobrida.s una dada greu si tenim en compteque leducaci s un dels tres gransescuts que tenim la ciutadania per de-fugir la pobresa. Els altres dos escutssn la famlia i el treball. Hem per-dut els escuts, manifesta Llus Sez:Sha retallat la inversi educativa, noes crea ocupaci digna i les famliesshan fragmentat, sobreendeutat i hanestat abandonades pels governs. Siaquests governs garantissin els tres es-cuts socials, les taxes de pobresa min-varien. Aix ho va fer Finlndia. Lany1994, tenia una taxa datur del 20%i, per combatrel, va invertir en edu-caci, nanant un sistema educatiuexcellent. Vuit anys ms tard, latur havia davallat ns al 6%, una xifra

que la crisi no ha aconseguit capgirar.

Enriquir-seempobrintEl 2011, un directiu dInditex guanya-va mil vegades ms que una treballa-dora mitjana de la seva plantilla. No sun cas allat. Tot i que, a casa nostra,sempre hi ha hagut gent rica i pobra,la distncia entre una i altra mai no

shavia dilatat tant. Tant s aix que,en una mateixa ciutat com Barcelo-na, una famlia de Pedralbes disposaduna renda set vegades ms alta queuna de Nou Barris. La desigualtat, alEstat espanyol, es va produir abansde la crisi perqu les poltiques co-rrectores els impostos i els serveissocials no van servir per redistribuir la riquesa, explica Guillermo Fer-nndez, investigador de la FundaciFOESASA. Avui, lEstat espanyol ha batut tots els rcords: s el ms des-igual dEuropa i es troba als antpodesde Sucia, Finlndia, Noruega i Ho-landa, els estats ms igualitaris i ambles prestacions socials ms slides delcontinent.El sistema econmic permet les apro-

piacions indegudes per part duna eliteconmica i el sistema poltic les con-sagra amb lleis com lamnistia scal,apunta Sez. Jose Iglesias estira el ma-teix l i el porta ms enll: Mentrela societat en massa sempobreix, elcapital gaudeix duna situaci immi-llorable. De fet, argumenta, si la genttreballa, sempobreix perqu el sou baixa i, si no treballa, sempobreix perqu es queda sense ingressos. s elcas de Plcido, un jove nascut a la Re- pblica Democrtica del Congo querecorre la ciutat de Barcelona amb elcurrculum a la m. Sofereix per fer qualsevol tipus de feina. Ara fa tretzeanys que va arribar a Catalunya i enfa cinc que no troba feina perqu elmercat laboral s un desert per a ell.

Aquest sistema deixa els immigrantsal carrer, sense cap opci, denuncia.Tot i que t el perms de residncia,se sent desemparat, sense recursos niillusi per tirar endavant.La poblaci nouvinguda i, especial-ment, les darreres persones que hanarribat de lfrica subsahariana t unrisc del 80% de patir pobresa severa.

Hi ha un altre collectiu al qual ladesigualtat afecta per partida doble,recorda Pineda, les dones. La des-

igualtat, a casa nostra, s molt sexis-ta, conclou la sociloga, i afegeixque tres de cada quatre treballadores precries sn dones.

Des de baixLes lluites contra la pobresa sn moltdiverses: individuals o collectives,caritatives (com la recollidadaliments) o emancipadores (com els plans integrals o les accions de des-envolupament comunitari). Tradicio-nalment, les organitzacions privadesi religioses han monopolitzat laccicaritativa al nostre pas, en algunscasos, sense qestionar les injustciesdel sistema. El 2012, per exemple, les

4.000 voluntries de Critas van aten-dre 260.000 persones empobrides. Hiha moltes organitzacions, com la CreuRoja, Arrels o el Banc dels aliments,que brinden lajut que ladministraci pblica ha deixat doferir. Fixem-nos-hi: lAjuntament de Barcelona tdisset menjadors socials que oferei-xen 1.540 pats diaris, un nombre de places insu cients, tenint en compteque hi ha 3.000 persones sense llar ala ciutat.Per fer front al buit de ladministraci,cada dia germinen ms iniciativesvenals, com el menjador social ElCaliu impulsat pel venat del districtedHorta, que alimenta 120 persones,o el menjador de lAteneu Julia Ro-mera, que la Generalitat amenaa de

tancar. Havem detectat dos grupsde venes: les que no poden cuinar perqu no tenen cuina i les que podencuinar, per no tenen menjar, relataJordi Garcia, un dels impulsors delmenjador. Al menjador, atenen sobretot el primer grup de persones ila cooperativa de consum agroeco-lgic El cabs (tamb vinculada alateneu) sencarrega doferir ali-ments a una desena de famlies delsegon grup. Avui, desprs de gairebtres anys de feina, el venat adverteixque desobeir lordre de tancamenten cas que sacabi produint: Con-tinuarem obrint el menjador mentrelAjuntament no ofereixi ms places,a rma Garcia.Una iniciativa diferent, la trobem al

barri barcelon del Poblenou. All,un grup venal sorganitza per donar suport als assentaments: grups de per-sones, majoritriament dorigen sub-sahari, que malviuen en naus aban-donades. Fa dotze anys que donemsuport a la poblaci immigrada i araen fa tres que vam crear la Xarxa deSuport als Assentaments per distribuir aliments als polgons, naus, as-sentaments i pisos pastera del barri,recorda Quim, membre de la Xarxa.Grcies a aquesta tasca, prop de 200 persones tenen accs a menjar i unavintena han pogut accedir a microcr-dits per fer front a les despeses bsi-ques. Aquestes setmanes, la gent de laXarxa dna suport a les ocupants dela nau del carrer Puigcerd, un dels

assentaments de transhumncia msimportants del pas, que no t aiguacorrent ni llum. Moltes de les perso-nes que hi habiten es dedicaven a lavenda ambulant o a buscar ferralla i elcrac de la construcci i la reduccide les ferralles els ha empobrit ns almits extrems.El nostre problema s molt greu.

7/29/2019 Catalunya 148

12/33


Porto deu anys lluny de la famlia imhan deixat penjat al carrer, mani-festa Guizo, que acaba de veure comtapiaven el local que estava ocupant.Si en lloc de deixar-nos al carrer, la policia ens ajuds, tot aniria millor ,manifesta. Al seu costat, Desmo, queva arribar de Jamaica, recorda que elnostre pas t 800.000 pisos buits: Sies destins noms el 10% a acollir la gent que no tenim res, se solucio-naria el problema. Aquest jamaicexplica que, molts dies, sen va adormir sense haver pogut menjar:Noms volem aprendre, treballar imenjar, per la policia ens controlai ens persegueix, denuncia. Jord,membre de lAssemblea Social Po- blenou, coincideix amb Desmo: Nos que ladministraci ajudi poc elscollectius ms vulnerables, sinque els perjudica. Si, per exemple,lAjuntament no garanteix laigua potable a aquests vens, almenysque no els multi quan vagin a buscar aigua, defensa. Segons ell, el ba-rraquisme i la persecuci daquesta

gent sense recursos palesen un rgimdapartheid encobert en qu milersde persones sense papers sn margi-nades per ladministraci.Davant de tot aix, per qu no hiha ms revoltes? Jordi Estivill tuna explicaci: Cap revoluci so-

cial lhan fet els ms pobres perquser pobre s una feina molt dura, lams dura de totes: subsistir dia reredia crema molt. Avui, doncs, encarano hi ha conscincia ni organitzacicollectiva de la pobresa, sols hi hamilers de persones que lluiten per subsistir. Potser un dia esclatar la re-volta, per, mentrestant, veurem comes continuen sucidant pensionistes encomptes de banquers, com va passar el 1929.

La gent rica t caraEls dos collectius ms opacs imenys estudiats a casa nostra snels de lextrema riquesa i lextrema pobresa, adverteix Estivill. I es pre-gunta: Sa bem ns a quin punt la gentms rica de Catalunya participa en elscircuits nancers internacionals?.Segons ell, ens manquen dades i enshem de guiar per les intucions: In-tum que els grans directius de bancashan enriquit amb la crisi perqu hanespeculat amb els nostres diners; in-tum que se nhan bene ciat perqu,abans, la riquesa era industrial i, ara,s nancera.A lEstat espanyol, la poca pressi s-cal que recau sobre les grans fortunes una pressi que, segons lEurostat,ha caigut 10,2% no contribueix a

lluitar contra el frau ni lopacitat dela riquesa. Amb tot, encara tenim al-gunes xifres a labast. Sabem, per exemple, que el 10% de declarantsde lEstat espanyol concentren el50% del patrimoni. Sabem que, lany2010, a lEstat Espanyol, hi havia143.000 milionries (Informe sobreriquesa al Mn) i que aquest Estatocupava, segons la consultora Deloit-te, el nov lloc del rnquing amb msmilionaries del mn. Tamb sabemque, a lEstat espanyol, l1% de les

rendes superiors acaparen el 8,8% dela riquesa anual del pas.Tanmateix, quin rostre tenen les per-sones que acumulen ms riquesa acasa nostra? La revista Forbes posauna mica de llum sobre la pregunta:el 2012, hi havia setze persones es-

panyoles amb una fortuna superior als mil milions de dlars, ciutadanesacceptades als rnquing de les gransfortunes mundials. Al capdamunt,trobem Amancio Ortega, fundador deZara, que t la cinquena fortuna msquantiosa del mn. A dalt de larticle podeu consultar la llista (segona imat-ge).Al marge de les fortunes declarades,es calcula que, al mn, hi ha entre 21i 32 bilions de dlars amagats en pa-radisos scals (Tax Justice Network),

una xifra que depassa de llarg els50.000 milions de dlars que, segonsel PNUD, es necessiten per eradicar lafam al mn.

* Article dAlba Gmez publicat al nm. 304 del setmanari Directa.

Programari per prevenir malaltiesrelacionades amb ordinadorsPaco PozoSecretari de Salut LaboralCGT Catalunya

Les malalties relacionades amb elsordinadors augmenten a mesuraque es fa un s cada vegada ms in-tensiu dells.La situaci i altura de lordinador, lacadira i la taula en la qual sutilitzi,aix com la postura de lusuari, inter-venen de forma directa en laparicidaquest tipus de dolncies. No cal dir que shan de tenir en comp-te les disposicions legals i recoma-nacions dergonomia i seguretat enel treball que podeu trobar a la xarxa(INSHT, Gencat,...).Des de la Secretaria de Salut Laboralus recomanem una srie de programes,que podeu trobar a la Xarxa de maneragratuita, dedicats a combatre la fatiga ialtres problemes derivats de contnues jornades enfront de lordinador, per obligar a lusuari/a a realitzar pauseslaborals cada cert temps; ho fan mitjanant el bloqueig en major o menor mesura de lequip durant perodesque es poden regular. Durant aquestes parades s aconsellable aixecar-se delordinador, almenys deu minuts cadahora, i caminar o realitzar alguns exer-cicis senzills de estiraments.Alguns daquests programes sn:Quicksilver.Facilita lautomatitzaci de tasquesque es repeteixen amb freqncia, laqual cosa s una forma devitar clicsde ratol i moviments innecessaris ioptimitzar la productivitat enfront delordinador. Est orientat per substituir la majoria de les accions habituals per combinacions de tecles que llancen programes, obren documents o els en-vien per correu electrnic. Per Mac.TimeOut. La seva funci reguladora ms desta-cada, entre moltes altres, s que per-met ajustar el nivell de transparnciadel fons de pantalla. A ms, ofereix la

possibilitat de posposar els descansosi el temps que triga a enfosquir-se la pantalla, un acte que marca linicidel descans. Entre les caractersti-

ques del programa, est la possibili-tat dexecutar aplicacions en iniciar i acabar els descansos. Una utilitatdaquesta funci s activar lestat ab-sent al programa de missatgeria. Estroba en la Mac App Store de maneragratuta.Big Stretch.Disponible per Windows, versions 7 i8 incloses, s un programa molt sen-zill i intutiu dusar que recorda quansha de fer una pausa per evitar la sn-drome RSI i convida a la realitzaciduna srie dexercicis destiramentsde les extremitats i lesquena. Una bona cadira s indispensable, i no estde menys tenir coixins per a les mansi colzes o un teclat no massa elevat.

Els ordinadors porttils, pel seu dis-seny, poden produir dolncies desprsdun s continuat sense les condicionsadequades. Existeix tota una gamma

de productes per adequar-los a les posicions saludables en qu hauria detreballar lusuari, per aquests acces-soris no sn substitubles pels neces-saris temps de descans, que es podenregular mitjanant aquests programes.Existeixen dos tipus de pauses: nor-mals i curtes. Les pauses cridadesnormals estan pensades per fer-lesuna vegada cada hora de treball i per un perode no inferior a deu minuts.Les pauses curtes se solen progra-mar cada deu o quinze minuts i per un temps dentre quinze i trenta se-gons. Alguns programes ofereixen la possibilitat de con gurar tres tipus de pauses segons la durada i intervals decadascuna.

En les pauses curtes es pot relaxar lavista mirant el ms lluny possible icanviant el punt denfocament. El fetde xar la mirada durant molt temps

en un mateix punt, per exemple unmonitor, produeix una srie de problemes oculars que poden prevenir-seen la majoria dels casos amb uns sen-zills consells.Perqu les pauses siguin ms efec-tives es poden realitzar exercicisdestiraments. Alguns programes in-clouen imatges i vdeos amb les pos-tures que ha dadoptar lusuari perquserveixin de guia a lhora de fer-los.Sn exercicis senzills que estan pen-sats perqu es puguin dur a terme acasa o en el lloc de treball i utilitzantels objectes que puguin estar a labast,com la cadira i la taula. Cada posturaexercita una part del cos, i es realitzenen sries que canvien en cada pausa.

NISSAN:Punt ifnal

Secci SindicalCGT Nissan Zona Franca

El resultat nal de les negocia-cions de conveni a Nissan esveia venir. Desprs dinnombrablesreunions de lanomenat Pla de Com- petitivitat , lempresa es va acabar sortint amb la seva. Al nal CCOOi UGT, es van sumar a lacord que primer havia rati car SIGEN-USOC.Annexat a lacord durant el dia28 de gener es va signar una menadaclariment de diversos dels puntsde lacord.Aquest acord inclou, entre daltres,els punts segents:

Augment del temps de treball diari. Augment de dies de treball anuals.Passem de 218 a 220 + 3 dissabtesaddicionals. Creaci duna borsa de dies ambgesti per part de lempresa dels diesde descans dels treballadors, (-25 /+25). Incloent els dies generats per

exibilitat i 2 o 3 dels 7 otings decada treballador. Canvi en el perode de vacances,de juliol a setembre, en funci de les produccions. Nou salari dels treballadors de Nis-san, doble escala salarial, amb salarisms baixos per als nous treballadorscontractats. Increment saturaci al 100%.Durant els ltims dies de gener es vaestar discutint la forma descriure unacord, que estableix les pitjors con-dicions que es recorden a Nissan. Enun primer moment, tots els sindicatsvam donar una resposta negativa ala voluntat de lempresa de canviar les nostres condicions de treball, enaspectes com laugment de jornada,discriminaci salarial, incrementdels ritmes, ... lnies vermelles, esfeien dir. El temps va permetreque les postures hanessin canviat iaquells que negaven una i altra ve-gada no compartir aquestes idees, al

nal van acabar acceptant la propos-ta de la Direcci.Des de la CGT valorem aquest acordcom negatiu per als drets i condi-cions dels treballadors. No podemacceptar que sestableixin acords quenicament busquen millorar el resul-tat econmic de lempresa. Les me-sures acordades en aquest pacte snmesures contrries a la nostra idea dedefensar els drets dels trabajadorxs,sn mesures que augmenten la preca-rietat, ms ritmes, menys salari, snmesures que augmenten latur, comels augments de jornada, quan hau-rem repartir el treball per generar ocupaci.Des de la CGT tenim clara una cosa,els signants no ens representen.

7/29/2019 Catalunya 148

13/33


Retalls de lactualitat...

en aquesta crisi/estafaRedacciLes empreses livan endossar alFogasa salarissense pagar perms de 1530milions deuros

durant el 2012La despesa del Fons de Garantia Sa-larial (Fogasa) en prestacions es vasituar en 1.530,1 milions deuros el2012 a lEstat espanyol, fet que suposa un 2% ms que el 2011, segonsdades del Ministeri dOcupaci i Se-guretat Social.Daquesta manera, el Fogasa, organis-me encarregat del pagament de sala-ris i indemnitzacions als treballadorsdempreses en concurs o insolvents,consumir el 2012 un 22,4% ms del pressupostat inicialment per al conjuntde lany (uns 1.250 milions deuros).Tanmateix, el Consell de Ministresva aprovar el passat 19 doctubre unsuplement de crdit en el pressupost

del Fogasa per import de 300 milionsdeuros, nanats amb crrec al ro-manent de tresoreria del propi orga-nisme, destinat a atendre el pagamentde prestacions. Amb aquest suplementsha aconseguit cobrir tota la despesarealitzada pel Fogasa el 2012.De la despesa total efectuada lany passat per lorganisme, 501.900.000deuros van correspondre al paga-ment de salaris, un 3,4% menys queel 2011, mentre que 1.028,1 milionsdeuros es van dedicar a labonamentdindemnitzacions, un 4,86% ms.El Fogasa va abonar lany passat 568milions deuros, un 6,6% menys, en prestacions derivades dexecucionslaborals, en les quals sinclouen elssalaris i indemnitzacions pendents de

pagament motivats per la declaracidinsolvncia provisional o de ni-tiva de les empreses. Daltra banda,lorganisme va dedicar una mica ms

de 642 milions, un 7,3% ms que el2011, a prestacions derivades de pro-cediments concursals (salaris i indem-nitzacions fruit de la suspensi de pa-gaments, fallida i concurs dempreses,aix com procediments transnacio-nals). Aix mateix, va destinar 320milions deuros, un 9,1% ms, a pa-gar les indemnitzacions que sn dela seva responsabilitat directa i per ales quals no es requereix la declaracidinsolvncia o concurs de lempresa.Dacord amb les dades del MinisteridOcupaci, un total de 254.931 treba-lladors van rebre prestacions per partdel Fogasa el 2012, un 1,1% ms queel 2011, quan els bene ciaris van as-cendir a 252.159.Catalunya va ser on ms paga-ments es van efectuar el 2012, amb338.700.000 deuros, seguida del PasValenci (184.600.000), Andalusia(175.400.000), Madrid (149.100.000)i Pas Basc (124,9 milions). A conti-nuaci es van situar Castella i Lle

(91 milions), Galcia (82 milions),Castella-la Manxa (76,1 milions),Arag (61,8 milions), Mrcia (51,9milions), Astries (39,2 milions),

Canries (38,4 milions), Navarra(27,8 milions), Balears (27,4 milions), Extremadura (22,4 milions), Cant- bria (19,3 milions), i la Rioja (17,4milions).

Els assalariats alEstat espanyolpateixen lamajor reculadade poderadquisitiu desde 1982Els assalariats perden lany 2012 1,6 punts de poder adquisitiu, la major reculada des de 1982, i els convenis

nous registren augments de salaris detot just un 0,7%, quan en els pactesrubricats en anys anteriors, i encaravigents, lincrement era del 1,54%.

2012 va ser un bonany per als salaris,de la mateixa ma-nera que no ho vaser per a locupaci,no ho va ser per alscomptes pblics, i noho va ser per a les -nances. En 12 mesostot just van pujar un1,3%, segons el Mi-nisteri dOcupaci.La pujada ms baixade la srie histri-ca, que es remunta

a 1981. Mentre, els preus van crixer un 2,9%. La resta deles dues dades con-clou que els assala-riats van perdre 1,6 punts percentuals de poder adquisitiu alEstat espanyol. Cal

remuntar-se a 1982 quan la in aciestava en el 14% per a trobar una di-ferncia similar a lacabar lany.La pressi sobre els salaris va crixer lany passat. Duna banda, CEOE i elssindicats majoritaris, UGT i CCOO,van arribar a un pacte per a la sevacontenci. Les centrals van recomanar als seus representants en les taules denegociaci que no reclamessin pu- jades superiors al 0,5%; i la patronalva aconsellar als seus que no cedissinms enll daquest percentatge, tot ique en els convenis nous signats lany2012 laugment pactat va ser del 0,7%de mitjana. Lincrement mig del 1,3%resulta de sumar a lestadstica elsconvenis encara vigents danys ante-riors, en els quals la pujada arriba al1,5%.Per laltre costat, la in aci va pujar molt ms del previst. Aquell pacte ofe-ria moderaci en els salaris a canvi decontenci en els p

Catalunya 148

Documents

Transcript of Catalunya 148