catalán con serrat

127
Pare Barcelona i jo Seria fantàstic La tieta Fugir de tu Per el meu amic Caminant per l’herba Canco per a la meva mestra Me viag a peu

Transcript of catalán con serrat

Page 1: catalán con serrat

PareBarcelona i joSeria fantàsticLa tietaFugir de tu Per el meu amicCaminant per l’herbaCanco per a la meva mestraMe viag a peu

http://pirata.cat/ blog de políticaaix

Page 2: catalán con serrat

http://www.youtube.com/view_play_list?p=6D5F19DDADF6A445la internacional http://www.youtube.com/watch?v=deESSazleFwla staca http://www.youtube.com/watch?v=evk3iEMI9w0&feature=player_embeddedhttp://www.youtube.com/watch?v=V_1pLu-l8eA&feature=fvstArmin van Buuren feat. Sharon den Adel]

ParePare digueu-me quèli han fet al riuque ja no canta.Rellisca com un barbmort sota un pamd'escuma blanca.Pare que el riu ja no és el riu.Pare abans que torni l'estiuamagui tot el que és viu.Pare digueu-me quèli han fet al boscque no hi ha arbres.A l'hivernno tindrem focni a l'estiu llocper aturar-se.Pareque el bosc ja no és el bosc.Pareabans de que no es faci foscompliu de vida el rebost.Sense llenya i sense peixos, pare,ens caldrà cremar la barca,llaurar el blat entre les enrunes, parei tancar amb tres panys la casai deia vostè...Paresi no hi ha pinsno es fan pinyonsni cucs, ni ocells.Pareon no hi ha florsno es fan abelles,cera, ni mel.Pareque el camp ja no és el camp.Paredemà del cel plourà sang.El vent ho canta plorant.Pareja són aquí...Monstres de carnamb cucs de ferro.Pareno, no tingueu por,i digueu que no,que jo us espero.Pareque estan matant la terra.Paredeixeu de plorarque ens han declarat la guerra.

PADREPadre, decidme quéle han hecho al ríoque ya no canta.Resbala como un barbomuerto bajo un palmode espuma blanca.Padre, que el río ya no es el río.Padre, antes de que vuelva el veranoesconda todo lo que tiene vida.Padre, decidme quéle han hecho al bosqueque no hay árboles.En inviernono tendremos fuegoni en verano sitiodonde resguardarnos.Padre,que el bosque ya no es el bosque.Padre,antes de que oscurezcallenad de vida la despensa.Sin leña y sin peces, padretendremos que quemar la barca,labrar el trigo entre las ruinas, padre,y cerrar con tres cerraduras la casay decía usted,padre,si no hay pinosno se hacen piñones,ni gusanos, ni pájaros.Padre,donde no hay floresno hay abejas,ni cera, ni miel.Padre,que el campo ya no es el campo.Padre,mañana del cielo lloverá sangre.El viento lo canta llorando.Padre,ya están aquí...Monstruos de carnecon gusanos de hierro.Padre,no tengáis miedo,decid que no,que yo os espero.Padre,que están matando la tierra.Padre,dejad de llorarque nos han declarado la guerra.

Page 3: catalán con serrat

Barcelona i jo

A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat.A mida que els peus li creixense li fa petit el cap.A mida que creix oblida,inflada de vanitat,que sota l'asfalt hi ha la terradels avantpassats.

A mida que perd la midaes va omplint de presoners,de robinsons d'estar per casa,nàufrags enmig del merderque viuen vides petitesen petits móns de formigó.Així estan les coses entreBarcelona i jo.

Mil perfums i mil colors.Mil cares té Barcelona.La que en Cerdà somnià,la que va esguerrar en Porcioles,

la que devoren les rates,la que volen els coloms,la que es remulla a la platja,la que s'enfila als turons,

la que per Sant Joan es crema,la que compta per dansar,la que se'm gira d'esquenai la que em dóna la mà.

A mida que la caminosota els plecs del seu vestiti li repasso les arruguesamb la punteta del ditem xiulen les cantonadesaquella vella cançóque només sabem la lluna,Barcelona i jo.

L'estimo nua i sencerarelliscant entre els dos rius,amb les seves fantasiesi les seves cicatrius.Me l'estimo amb la fal·lerad'un caloio enamoratperquè és viva i perquè es queixala meva ciutat.

BARCELONA Y YO.A medida que llegan hombresse hace grande la ciudad.A medida que los pies le crecense le achica la cabeza.A medida que crece olvida,hinchada de vanidad,que bajo el asfalto está la tierrade los antepasados.

A medida que pierde la medidava llenándose de prisioneros,de robinsones de andar por casa,náufragos en medio del barulloque viven vidas pequeñasen pequeños mundos de hormigón.Así están las cosas entreBarcelona y yo

Mil perfumes y mil colores.Mil caras tiene Barcelona.La que Cerdá soñó,la que malogró Percioles,

la que devoran las ratas,la que vuelan las palomas,la que se moja en la playa,la que trepa por las colinas

la que por San Juan se quema,la que cuenta para bailar,la que me vuelve la espalday la que me da la mano.

A medida que la caminobajo los pliegues de su vestidoy que le aliso las arrugascon la puntita del dedome silban las esquinasaquella vieja canciónque sólo sabemos la luna,Barcelona y yo.

La quiero desnuda y enteraresbalando entre dos ríoscon sus fantasíasy sus cicatrices.La quiero con el entusiasmode un recluta enamoradoporque está viva y porque se quejami ciudad.

http://www.youtube.com/watch?v=qur4IP_e25o

Page 4: catalán con serrat

Seria fantàsticque anés equivocati que el wàter no fos ocupat.

Que fes un bon diai que ens fes bon pes.Que sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàsticque res no fos urgent.No passar mai de llarg i servir per quelcom.Anar per la vida sense complimentsanomenant les coses pel seu nom.Cobrar en espècies i sentir-se ben tractati pixar-se de riure i fer volar coloms.

Seria tot un detall,tot un símptoma d'urbanitat,que no perdessin sempre els mateixosi que heretessin els desheretats.

Seria fantàsticque guanyés el millori que la força no fos la raó.

Que s'instal·lés al barriel paradís terrenal.Que la ciència fos neutral.

Seria fantàsticno passar per l'embut.Que tot fos com és manat i ningú no manés.Que arribés el dia del sentit comú.Trobar-se com a casa a tot arreu.Poder badar sense córrer perill.Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detalli tot un gest, per la teva part,que coincidíssim, et deixessis convènceri fossis tal com jo t'he imaginat.

Sería fantástico que andara equivocado y que el water no estuviera ocupado.  Que hiciera un buen día y que no nos engañaran en el peso. Que San Pedro, no cantase ni aunque le pagaran.  Sería fantástico que nada fuera urgente. No pasar nunca de largo y servir para algo. Ir por la vida sin cumplidos llamando a las cosas por su nombre. Cobrar en especies y sentirse bien tratado y mearse de risa y dejar volar la fantasía.  Sería todo un detalle, todo un síntoma de urbanidad, que no perdiesen siempre los mismos  y que heredasen los desheredados.

Sería fantástico que ganara el mejor y que la fuerza no fuera la razón.  Que se instalara en mi barrio el paraíso terrenal. Que la ciencia fuera neutral.  Sería fantástico no pasar por el tubo. Que todo fuera como está mandado y nadie mandara. Que llegara el día del sentido común. Encontrarse como en casa en todas partes. Poder ir distraído sin correr peligro. Sería fantástico que todos fuéramos hijos de Dios.  Sería todo un detalle y todo un gesto, por tu parte, que coincidiéramos, te dejaras convencer y fueses como yo siempre te imagine.

http://www.youtube.com/watch?v=81v_ZHvxih4

Page 5: catalán con serrat

La tieta

La despertarà el vent d'un cop als finestrons.És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra màsense trobar ningù, com ahir, com demà.La seva soledad és el fidel amantque coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...Escoltarà el miol d'un gat castrat i vellque en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.Hi ha un missal adormit damunt la tauletai un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran.Com ha passat el temps! Com han volat els anys!Com somnis de jovent pels carres s'han perdut!Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!...»La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:És l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.Cada dia el mateix: agafar l'autobúsper treballar al despatx d'un advocat gandul,amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.D'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.La que sempre té un plat quan arriba Nadal.La que no vol ningú si un bon dia pren mal.La que no té més fills que els fills dels seus germans.La que diu: «Tot va bé». La que diu: «Tant se val».I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillolun palmó llarg i blanc i un parell de mitjonsi a l'església tots dos faran com fa el mossèni lloaran Jesús que entra a Jerusalem...Li darà vint durets per obrir una llibreta:cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.Se l'endurà una grip cap al forat profund.Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,els salms dels capellans, les misses de difuntsi les flors que seguiran el seu enterrement;són coses que sovint les oblida la gent,i fan bonic les flors amb negres draps penjanti al darrera uns amics, descoberts fa un instanti una esquela que diu... «Ha mort la senyoreta......descansi en pau. AMÉN»... I oblidarem la tieta.

La tía soltera

La despertará el viento de un golpe en los postigos.Es tan larga y ancha la cama... Y están frías las sábanas.Con los ojos medio cerrados buscará otra manosin encontrar ninguna, como ayer, como mañana.Su soledad es el amante fielque conoce su cuerpo pliegue a pliegue, palmo a palmo...Escuchará el maullido de un gato castrado y viejoque en sus rodillas duerme las largas noches de invierno.Hay un misal dormido encima de la mesilla de nochey un vaso de agua medio vacío cuando se levanta «la tieta».Un espejo resquebrajado le dirá: «Te haces mayor.¡Cómo ha pasado el tiempo! ¡Cómo han volado los años!¡Cómo se han perdido por las calles los sueños de juventud!¡Cómo se arruga la piel, cómo se hunden los ojos!...»La portera, a su paso, dibujará una sonrisa:es el orgullo de quien tiene alguien que le caliente la cama.Cada día lo mismo: coger el autobúspara trabajar en el despacho de un abogado gandulcon quien en otro tiempo ella se hacía la estrecha.De eso hace tanto tiempo... Ni lo recuerda «la tieta».La que siempre tiene un plato cuando llega Navidad.La que no quiere nadie si un buen día cae enferma.La que no tiene más hijos que los hijos de sus hermanos.La que dice: «Todo va bien». La que dice: «¡Qué más da!»Y el Domingo de Ramos le comprará a su ahijadoun palmón largo y blanco y un par de calcetinesy en la iglesia los dos harán lo que hace el curay alabarán a Jesús que entra en Jerusalén...Le dará veinte duritos para abrir una libreta:hay que ahorrar el dinero, como siempre hizo «la tieta».Y un día se ha de morir, más o menos como todos.Se la llevará una gripe al agujero profundo.Entonces ya habrá pagado el nicho y el ataúd,los salmos de los sacerdotes, las misas de difuntosy las flores que acompañarán su entierro;son cosas que a menudo las olvida la gente,y son tan bonitas las flores con crespones negros colgandoy detrás unos amigos, descubiertos hace un instantey una esquela que dice... «Ha muerto la señorita......descanse en paz. AMÉN»... Y olvidaremos a «la tieta».

http://www.youtube.com/watch?v=mhPzt1D3fjM

http://www.youtube.com/watch?v=Z3NNqp1lf8Y&feature=list_related&playnext=1&list=AL94UKMTqg-9AlQEpzDETIsPZfqfX30BdK cuarteto cedrón

Page 6: catalán con serrat

FUGIR DE TU

Pots tirar pel dret i, d'amagat, fugirdel món i de tothom i aixídeixar toda una vida enrerei per rutes oblidades, tanmateix,arribar on ningú no et coneix.On ningú no t'espera.

Però fugir de tumai no podràs fugir de tu.Cadascú és sempre cadascú.Per quaselvol sendaraaplegat a tuhi ha quelcom i qualcúque no et deixa fugir de tumai ni de cap manera.

Pots seguir endavant i anar sempre més llunya llocs exòtics on s'esmunyla gent parlant llegues estranyes.Pots baixar amb el riu a terres calideso enfilar-te amb les àliguesal cim de les muntanyes.

Però fugir de tumai no podràs fugir de tu...

Fins i tot el rostre i el nom pots canviar-te.Fer-te passar per un altre.Inventar-te un heterònim.Un nou persontge amb noves dèries,noves gestes i misèries,que darrere de l'anònim

sempre hi seràs tuparlant amb tu de tu a tu...

I un dia cansat de fugir i no anar enllocdescobriràs dins de tu el llopque amb tu va a l'infern i la glòria.Que en quaselvol decorat i en tot moment,amb quaselvol repartiment,es repeteix la història,

que fugir de tumai no podràs fugir de tu...

HUIR DE TI

Puedes tomar el atajo y, a escondidas, huirdel mundo y de todos y asídejar toda una vida atrásy por rutas olvidadas, sim embargo,llegar a donde nadie te conoce.Donde nadie te espera.

Pero huir de tijamás podrás huir de ti.Cada cual es siempre cada cual.Por cualquier senderounido a tihay algo y alguienque no te deja huir de tijamás ni de ningún modo.

Puedes seguir adelante e ir siempre más lejosa lugares exóticos donde se escabullela gente hablando lenguas extrañas.Puedes bajar con el río a tierras cálidaso trepar con las águilasa la cumbre de las montañas.

Pero huir de tijamás podrás huir de ti...

Incluso el rostro y el nombre puedes cambiarte.Hacerte pasar por otro.Inventarte un heterónimo.Un nuevo pasaporte con nuevas manías,nuevas gestas y miserias,que detrás del anónimo

siempre estarás túhablando contigo de tú a tú...

Y un día cansado de huir y no ir a ninguna partedescubrirás dentro de ti al loboque contigo va al infierno y la gloria.Que en cualquier decorado y en todo momento,con cualquier reparto,se repite la historia,

que huir de tijamás podrás huir de ti.

http://www.youtube.com/watch?v=CX-KzXRo7oQ

Page 7: catalán con serrat

Per el meu amicPuc vendre'm l'ànima al diablei el cos als demési llogar fins la guitarra per dinerso trencar la meva imatge com si fos de guixo jugar-me l'esperança al 'set i mig'.Però no pas aquest poema volador i petit.Gust d'amor. Color magranaque he escrit per al meu amic...Ets bo, Ets dolç, Ets mascle.

L'alcohol em destruirà el fetgei les arnes la pell, el fum els pulmonsi els homes el cervell.Podreu fullejar els meus somnis,grapejar els recordsi estripar-me plors i versos jocs i amors.Però no pas aquest poema volador i petit.Gust d'amor. Color magranaque he escrit per al meu amic...

He tingut sort amb les dones,que ja és molt tenir,i a les mans la primavera que ja és dir.He pujat on la neu cremai he caigut al sot.Demaneu-me el que vulgueuque tinc de tot.Però no pas aquest poema volador i petit.Gust d'amor. Color mangranaque he escrit per al meu amic...

Puc vendre'm l'ànima al diablei el cos als demési llogar fins la guitarra per dinerso trencar la meva imatge com si fos de guixo jugar-me l'esperança al 'set i mig'.Però no pas aquest poema volador i petit.Gust d'amor. Color magranaque he escrit per al meu amic...Ets bo, Ets dolç, Ets mascle.

L'alcohol em destruirà el fetgei les arnes la pell,el fum els pulmonsi els homes el cervell.Podreu fullejar els meus somnis,grapejar els recordsi estripar-me plors i versosjocs i amors.Però no pas aquest poema volador i petit.Gust d'amor. Color magranaque he escrit per al meu amic...Ets bo, Ets dolç, Ets mascle.

He tingut sort amb les dones,que ja és molt tenir,i a les mans la primaveraque ja és dir.He pujat on la neu cremai he caigut al sot.Demaneu-me el que vulgueuque tinc de tot.Però no pas aquest poema volador i petit.Gust d'amor.Color mangrana

que he escrit per al meu amic...

Para mi amigo

Puedo vender el alma al diablo, y mi cuerpo a los demás e incluso alquilar mi guitarra por dinero o destrozar mi imagen como si fuera de yeso, o jugarme la esperanza al 'siete y medio'. Pero no este poema volador y pequeño. Sabor de amor. Color granada, que he escrito para mi amigo... Eres bueno. Eres dulce. Eres macho.

El alcohol me destrozará el hígado y las polillas la piel, el humo los pulmones y los hombres el cerebro. Podréis hojear mis sueños manosear los recuerdos y desgarrarme llantos y versos juegos y amores. Pero no este poema volador y pequeño. Sabor de amor. Color granada, que he escrito para mi amigo...

Tuve suerte con las mujeres, que es mucho tener,y entre las manos la primavera, que ya es decir. He subido donde la nieve quema y he caído en el hoyo. Pedidme cuanto queráis que de todo tengo. Pero no este poema volador y pequeño. Sabor de amor. Color granada, que he escrito para mi amigo... El bueno. El dulce. El macho.

http://www.youtube.com/watch?v=lVuRnG1oHMA

Page 8: catalán con serrat

Caminant Per L'Herba

Fou un vespre de setembre tot caminant per l'herba on em van sorprendre les fades per primera vegada. On òlibes, arbres i abelles em xiulaven a cau d'orella i l'herba jugant entre els meus dits, em despullava l'ànima a petons, m'estroncà les ferides i em va escombrar la pols. Creu-me, creu-me que mai hi hagué més llum a les fosques del meu vell trencaclosques. Creu-me que res no enguixa tantes esquerdes com caminar per l'herba... Per això torno sovint al paratge on es fa dolç l'oratge per sentir a Venus a la vora on la vida s'olora, on la pell se m'enlaira i jugo a la 'xarranca' amb set núvols i l'herba pergunta pels amics i per les orenetes que han fugit mentre em fa pessigolles entre el cor i els dits. Creu-me, creu-me que mai hi hagué més llum a les fosques del meu vell trencaclosques. Creu-me que res no enguixa tantes tantes esquerdes com caminar per l'herba.

Caminando Por La Hierba

Fue un atardecer de septiembre caminando por la hierba donde me sorprendieron las hadas por vez primera. Donde lechuzas, árboles y abejas me silbaron al oído y la hierba, jugueteando entre mis dedos, me desnudaba el alma a besos, restañó mis heridas y me barrió el polvo. Créeme, créeme que nunca hubo tanta luz en las tinieblas de mi viejo rompecabezas. Créeme que nada enyesa tantas grietas como caminar por la hierba... Por eso vuelvo a menudo al paraje donde se endulza la brisa, para sentir a Venus cerca, donde se huele la vida donde la piel se me levanta y juego a la 'rayuela' con siete nubes, y la hierba pregunta por los amigos y por las golondrinas que se han ido mientras me hace cosquillas entre el corazón y los dedos.Créeme, créeme que nunca hubo tanta luz en las tinieblas de mi viejo rompecabezas. Créeme que nada enyesa tantas grietas como caminar por la hierba.

http://www.youtube.com/watch?v=XJaskbpDzyc

Page 9: catalán con serrat

Canco Per A La Neva Mestra

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra,i el seu món de tinter i banc,pissarra i davantal blanc.Bon dia, de matí, ens deia dempeus,entre dues 'fotos' i una creu,una oració i una cançói a la galta un petó.

Bon dia mestra...

Però vostè no ha sabut mai, mestra,que quan volíeu que cantésque tres per una feien tresels meus ullets grataven francamentels genolls que púdicamentvostè apretava i apretavaperò un número no val

el que una pell rosada...

Malgrat ens feia anar a esglésiai em prenia la regalèssiaaquellera un món petit i meravellós,un món de guixos de colorsque pintàveu vósi esborràveu vós...Sols vostè voltada de capellansdonàveu raó per a dir-se "infants"a un món de quatre pams.

I si mai penseu en mi, mestra,que dels vostres ullets blaushi neixi sempre aquella pauque feia un xic més dolça l'escolai no s'us faci un nus la goladient: «què han fet...» «on an dutel meu grapat de menuts...»

perquè vós no sabíeu, mestra,

que el món és el mateix...que l'home és el mateix...i no és el mateix,l'olor de vostè,ai! mestra,que l'aire del carrer.

Canción Para Mi Maestra

Érase una vez... usted, maestra, y su mundo de tintero y banco, pizarra y delantal blanco. Buenos días, por la mañana, nos decíais, en pie entre dos fotografías y una cruz, una oración y una canción y un beso en la mejilla.

Buenos días, maestra...

Pero usted nunca supo, maestra, que cuando quería que cantara que tres por una eran tres mis ojillos arañaban francamente las rodillas que púdicamente usted apretaba y apretaba, pero un número no vale

lo que una piel rosada.

A pesar de que nos hacía ir a la iglesia y me quitaba el regaliz aquél era un mundo pequeño y maravilloso, un mundo de tizas de colores que usted pintaba y usted borraba... Sólo usted, rodeada de curas, le daba la razón de llamarse "niños" a un mundo de cuatro palmos.

Y si alguna vez piensa en mí, maestra, que de sus ojillos azules nazca siempre aquella paz que me hacía un poco más dulce la escuela y que no se le haga un nudo en la garganta diciendo: «qué han hecho...», «a dónde han llevado a mi puñado de pequeños...»

porque usted no sabía, maestra,

que el mundo es siempre el mundo, que el hombre siempre es el hombre, pero no es lo mismo su olor, ¡ay! maestra, que el aire de la calle.

http://www.youtube.com/watch?v=rZeOzKVWvlI

Page 10: catalán con serrat

Me´n vaig a peu

Cal oblidar la teulada vermellai la finestra amb flors.L'escala fosca i la imatge vellaque s'amagava en un racó.I el llit de fusta negra i foradadai els teus llençols tan netsi l'arribar suau d'una matinadaque et desperta més vells.

Però no vull que els teus ulls plorin:digue'm adéu.El camí fa pujadai me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tancai no hem volgut tancar.Cal omplir el pit i cantar una tonadasi el fred de fora et fa tremolar.Cal no escoltar aquest gos que ara bordalligat en un pal sec.I oblidar tot d'una la teva imatgei aquest petit indret.

Però no vull que els teus ulls plorin:digue'm adéu.El camí fa pujadai me'n vaig a peu.

Cal carregar la guitarra a l'esquenai tornar a fer el camíque un vespre gris remuntant la carenaem va dur fins ací.Les ones han de d'esborrar les petjadesque deixo en el teu port.Me'n vaig a peu, el camí fa pujadai a les vores hi ha flors.

mE VOY A PIE

Es preciso olvidar el tejado rojoy la ventana con flores.La escalera oscura y la vieja imagenque se escondía en un rincón.Y la cama de madera negra y agujereaday tus sábanas tan limpiasy la llegada suave de un amanecer que nos despierta más viejos.

Pero no quiero que tus ojos lloren:dame tu adiós.El camino es cuesta arriba y me voy a pie.

Es preciso decir adiós a la puerta que se cierray no quisimos cerrar.Es preciso llenar el pecho y entonar una canciónsi el frío de fuera nos hace estremecer.Es preciso ignorar ese perro que ladra atado a un palo seco,y olvidar de golpe tu imageny este pequeño lugar.

Pero no quiero que tus ojos lloren:dame tu adiós.El camino es cuesta arriba y me voy a pie.

Es preciso cargar la guitarra a mi espalday volver a hacer el caminoque un atardecer gris, remontando la loma,me trajo hasta aquí.Las olas borrarán las huellasque dejo en tu puerto.Me voy a pie, el camino es cuesta arribay en las orillas hay flores.

http://www.youtube.com/watch?v=SE1Qr1O_pDM&feature=fvst

Page 11: catalán con serrat

Cançó de matinadaEns ho ha de dir la veu tremolosay trista d'un campanar.Un cop de llum i el crit de d'una garsaque ha despertat amb fam i buscaper entre blats i civadesqualsevol cosa per omplir el pap.O potser un gallque dins la cort canta.La nit és morta, i ja es fa clar,la nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fullesdel camp d'alfals veí.S'espolsen l'aigua de la rosadamentre que arriba la matinadai el sol que les escalfafins que les tallin d'un cop de falç.Alcen la testamullada i fresca.Per a caure a terra massa temps hi ha,per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un neni pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena,i amb un bastó a la mà,se'n va el pastor i el seu gos d'atura,se'n van cap unes altres pastures.Trencant rius i cabanyesa les muntanyes volen tornar.Surt amb l'aurora,cal sortit d'hora:el camí que han de fer és molt llarg,el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,la bossa buida i el carro ple.De roig tomàquet i de verdurescollides del seu hort.La mula sua, el carro cridai l'home tanca els ulls i somniamentre el sol es llevad'un llit d'alzines, enlluernanta les velletesque, pansidetes,cap a l'església van caminant,cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,la vila és adormida encara.

http://www.youtube.com/watch?v=tS6TskiEhEE

canción de madrugada

ya nos lo ha de decir la voz temblorosay triste de un campanario. y un golpe de luz y el grito de una garsaque ha despertado con hambre y buscaentre trigos y avenascualquier cosa para llenar el bucheo tal vez un galloque en la corte cantala noche ha muerto, y ya clareala noche ha muerto, y ya clarea

mientras yo canto, de madrugadala villa está dormida todavía.

Se han despertado mojadas las hojasDel campo de alfalfa vecino,Se sacuden el agua del rocíoMientras llega la mañanaY el sol que las calientaHasta que las corten de un golpe de hozAlzan la cabezaMojada y frescaPara caer a la tierra hay mucho tiempoPara caer a la tierra hay mucho tiempo

Dentro de la villa llora un niñoY en las afueras corren los corderos.

Y con el sarro y la bota en la espaldaY con un bastón en la manoSe va el pastor y su perro pastorSe van hacia otros pastosCruzando ríos y cabañasA las montañas quieren volver.Sale con la auroraEs preciso salir temprano:El camino que han de hacer es muy largo El camino que han de hacer es muy largo

hacia la villa viene ya el labradorla bolsa vacía y el carro llenode tomate rojo y de verduracosechadas en su huerto,la mula suda y el carro chillay el hombre cierra los ojos y sueñamientras se quita el solde una cama de encinasdeslumbrando a las viejecitasque marchitadas,van caminando hacia la iglesiavan caminando hacia la iglesia

y ahora yo canto de madrugadala villa aún está adormecida

Page 12: catalán con serrat

Ara que tinc vint anys

Ara que tinc vint anys,ara que encara tinc força,que no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaçde cantar si un altre canta.Avui que encara tinc veui encara puc creure en déus (Déu)...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,al blat i al camí, que vaig trepitjant.A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta,per un raig de sol,o pel rossinyolque ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,ara que encara tinc força,que no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys,avui que el cor se m'embala,per un moment d'estimar,o en veure un infant plorar...

Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.Al que et fa patir. Al que vius un dia.Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu, per cantar als homesque han nascut dempeus,que viuen dempeus,i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar.Avui que encara tinc veu.Qui sap si podré demà.

Però avui només tinc vint anys.Avui encara tinc força,i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang...

Ahora que tengo veinte años

Ahora que tengo veinte años,ahora que aún tengo fuerzas,Cuando mi alma no está muerta,y siento que me hervir la sangre.

Ahora que me siento capazde cantar si otro canta, también.Hoy que aún tengo voz,y aún puedo creer en dioses...

Quiero cantar a las piedras, a la tierra, al agua,al trigo y al camino, que voy pisando.A la noche, al cielo, a este mar tan nuestro,y al viento que por la mañana viene a besarme el rostro.

Quiero alzar la voz por una tempestad,por un rayo de sol,o por el ruiseñor, que ha de cantar al atardecer.

Ref:Ahora que tengo veinte años,ahora que aún tengo fuerzas,que no tengo el alma muerta,y me siento hervir la sangre.

Ahora que tengo veinte años,hoy que el corazón se me dispara,por un instante de amar,o al ver un niño llorar...

Quiero cantar al amor. Al primero. Al último.Al que te hace padecer. Al que vives un día.Quiero llorar con los que están solos,y pasar por el mundo sin amor alguno.

Quiero alzar la voz, para cantar a los hombresque han nacido de pie,que viven de pie,y que de pie mueren.

Quiero y quiero y quiero cantar.Hoy que aún tengo voz.Quién sabe si podré mañana.

Pero hoy sólo tengo veinte años.Hoy aún tengo fuerzas,y no tengo el alma muerta,y me siento hervir la sangre...

http://www.youtube.com/watch?v=7ikQ_t4JWko

Page 13: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=SIgyqvu_uts&feature=fvst

paraules d’amor

Ella em va estimar tant...Jo me l'estimo encara.Plegats vam travessaruna porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,era tot el meu món llavorsquan en la llar cremàvemnomés paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.No en sabíem més, teníem quinze anys.No havíem tingut massa temps per aprendre'n,tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetesque havíem après d'antics comediants.D'històries d'amor, somnis de poetes,no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,ella qui sap on para.La vaig perdre i mai méshe tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,de lluny m'arriba una cançó.Velles notes, vells acords,velles paraules d'amor…

Palabras de amor

ella me quizo tantoyo la quiero todavíajuntos atravesamosuna puerta cerrada.

Ella, cómo decirlo,Era todo para mí entoncesCuando en la llama ardíanSólo palabras de amor

palabras de amor sencillas y tiernas.no sabíamos más, teníamos quince años.no habíamos tenido demasiado tiempo para aprenderlas,acabábamos de despertar del sueño de los niños.

teníamos bastante con tres frases hechasque habíamos aprendido de antiguos comediantes.de historias de amor, sueños de poetas,no sabíamos más, teníamos quince años...

ella, quién sabe dónde está,ella, quién sabe dónde para.la perdí y nunca máshe vuelto a encontrarla.

pero a menudo, al oscurecer,de lejos me llega una canción.viejas notas, viejos acordes,viejas palabras de amor...

Page 14: catalán con serrat

T'Estim I T'Estimaré

Quan no queda res a dir quan ja és fosa la neu quan girem els ulls a Déu pregant pel nostre patir. Quan els arbres despullants perdudes totes les fulles quan ens punxen com agulles els rostolls dels camps segats. Quan la brasa es torna cendra quan el gos dorm ajupit quan la vida ja no és tendra i ens fa mal dintre del pit. Quan perquè canti millor treuen els ulls al pinsà quan se'n riuen de l'amor com tu, com tu, com tu, que no saps estimar. Jo amor encara sent dintre meu anguniós amb la força d'un gran vent el sentiment tan hermós. Que en un dia la llunyà va néixer com un no-res amb la carícia d'un bes en una estreta de mà. T'estim i t'estimaré malgrat aquesta tardor que per tu ara esdevé i posseeix nostre amor. T'estim i t'estimaré t'estim, i t'estimaré,

Te quiero y te querré

Cuando no queda nada por decirCuando se ha fundido la nieveCuando giramos los ojos hacia diosRogando por nuestro sufrimientoCuando los árboles desnudosPerdidas todas las hojasCuando nos pinchan como agujasLos rastrojos de los campos segadosCuando la brasa se vuelve cenizaCuando el perro duerme agachadoCuando la vida ya no es tiernaY nos duele en el pechoCuando para que cante mejor sacan los ojos al pinzóncuando se ríen del amor, como túque no sabes amaryo amor, aun siento dentro de mi angustiadocon la fuerza de un vendaval el sentimiento tan hermosoque un día ya lejano nació como si nadacon la caricia de un besoestrechándonos las manoste quiero y te querré a pesar de este otoñoque por ti ahora aparece y posee nuestro amor

http://www.youtube.com/watch?v=4MceSu5xEz4&feature=related

Page 15: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=rKXu_s0IDfc

Temps era tempsque vam sortir de l'ouamb l'or a Moscú,la pau al coll,la flota al molli la llengua al cul,amb els símbols arraconats,l'aigua a la font,les restriccionsi l'home del sac.Temps era tempsque més que bons o dolentseren els meus i han estat els únics.Temps d'estraperlo i tramvies,farinetes per sopari comuna i galliner a la galeria.Temps d'"Una, Grande y Libre","Metro Goldwyn Mayer","Lo toma o lo deja","Gomas y lavajes"Quintero, León i Quiroga;Panellets i penellons;Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.Temps era tempsque d'hora i malamentho vam saber tot:qui eren els reis,d'on vénen els nensi què menja el llop.Tot barrejat amb el Palé,i la Formación del Espíritu Nacionali els primers divendres de mes.Senyora Francis, m'entén?amb aquests coneixements,què es podia esperar de nosaltres?Si encara no saben, senyora,què serem quan siguem gransels fills d'un temps,els fills d'un país orfe.-

Érase una vezcuando salíamos del cascaróncon el oro en Moscúla paz en el cuellola flota en el puertoy la lengua en el culocon los símbolos en los rinconesel agua en la fuentelas restriccionesy el hombre del saco.Érase una vezque más que buenos o maloseran los míos y han sido los únicos.Tiempo de estraperlo y tranvíafarinetas(gachas de harina) para cenary retrete y gallinero en la galería.Tiempos de "Una, Grande y Libre""Metro Goldwyn Mayer","Lo toma o lo deja","Gomas y lavajes"Quintero, León i Quiroga;pastelitos y sabañonesBasora, César, Kubala, Moreno i Manchón.Érase una vezque temprano y mallo supimos todoquién eran los reyesde dónde vienen los niñosy qué come el lobo.Todo mezclado con el Paléy la Formación del Espíritu Nacionaly los primeros viernes de mes.Señora Francis, ¿me entiende?con estos conocimientos¿que se podía esperar de nosotros?si aún no sabemos, señoraqué seremos cuando seamos grandeslos hijos de un tiempo,los hijos de un país huérfano.

Page 16: catalán con serrat

Els vells amants

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.Les seves mans, nervioses i arrugades.Els seus cabells el temps ha tornat blancsi un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat(si els costums que segueixo ho permeten),s'estimen com jo voldria ser estimatquan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mansels vells amants.I recorden, com ahir,les flors que van collir.I s'agafen les mansels vells amants.Es miren i ho saben tot,no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el tempsamb el retrat que a la paret penja.On els vells viuen es va aturar el tempsdesprés que es varen casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge grani el cobretaula carregat de randes.La ràdio antiga i el rellotge granque encara sona d'hora en hora amb mandra.I s'agafen les mansels vells amants.I es bressolen cada nitcom dos infants petits.I s'agafen les mansels vells amants.I es pregunten: "Estàs bé?Avui no et fa mal res...?"

I per Sant Jordi ell li compra una rosaembolicada amb paper de plata.I per Sant Jordi ell li compra una rosamai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.No tenen por, no tenen pressa.I pels carrers s'han perdut els amantsamb una flor i la seva tendresa...- 

Los viejos amantes

Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancos.Sus manos, nerviosas y arrugadas.Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancosy un poco más triste su mirada.

Se aman como yo querría ser amado(si las costumbres que sigo lo permiten),se aman como yo querría ser amadocuando empiecen a secarse mis esperanzas.Y se cogen de las manoslos viejos amantes.Y recuerdan, como ayer,las flores que cortaron.Y se cogen de las manoslos viejos amantes.Se miran y lo saben todo,no tienen que decir nada, ninguna palabra.

Donde viven los viejos se paró el tiempocon el retrato que cuelga de la pared.Donde viven los viejos se paró el tiempodespués que se casaran aquel domingo.

La radio antigua y el reloj grandey el mantel cargado de puntillas.La radio antigua y el reloj grandeque aún suena de hora en hora con pereza.

Y se cogen de las manoslos viejos amantes.Y se acunan cada nochecomo dos niños pequeños.Y se cogen de las manoslos viejos amantes.Y se preguntan «¿Estás bien?¿Hoy no te duele nada?»

Y por San Jorge él le compra una rosaenvuelta en papel de plata.Y por San Jorge él le compra una rosanunca ha olvidado esta fecha...

Y por las calles se han perdido los amantes.No tienen miedo, no tienen prisa.Y por las calles se han perdido los amantescon una flor y su ternura...

http://www.youtube.com/watch?v=Xei1tMh2R5Y&feature=related

El drapaire Sempre de matífes sol o plogués,

Page 17: catalán con serrat

malgrat el fred o la boira,de carrer en carrer,sentíem cridar:"Dones, que arriba el drapaire"

Com cada matí,et vèiem venir...Duies un sac a l'esquena,un puro apagat,un "trajo" estripat,la boina i les espardenyes.

Sempre venies seguitper un ramat de canalla.Eres tota una atracció.Tu, el teu sac i la cançó...

Sóc el drapaire,compro ampolles i papers,compro draps i roba bruta,paraigües i mobles vells...

Sóc el drapaire,i els marrecs anaven cantant."Ja m'esteu emprenyant massa.No us ha dit la vostra mareque jo sóc l'home del sac?"

I així fins la nit,de carrer en carrer,i de taverna en taverna.Amb els teus papersi el cos ple de vitornaràs a casa teva.

I tornes feliç,car tot ho has comprat:el peix, el vi i una espelma.I un bocí d'amor,que et deu haver datqualsevol bandarra vella.

Mai no tens temps per a pensar.A dormir. Bufa l'espelma.I l'endemà, a voltar el món,tu, el teu sac i la cançó...-

el trapero

siempre de mañanacon sol o con lluviaa pesar del frío o la niebla, de calle en callesentíamos gritarseñoras, llega el trapero

como cada mañanate veíamos venirllevabas una bolsa en la espaldaun puro apagado, un traje desgarradola boina y las alpargatas

siempre ibas seguidopor un grupo de pibeseras toda una atraccióntú, la bolsa y la canción

soy el traperocompro botellas y cartonescompro trapos y ropa suciaparaguas y muebles viejos

soy el traperolos mocosos iban cantandoya me estais cabreando demasiadono le ha dicho vuestra madreque soy el hombre de la bolsa

y así hasta la nochede calle en calley de taverna en tavernacon tus papeles y el cuerpo lleno de vinovolveras a tu casa

y vuelves felizpor todo lo que has compradopescado, vino y una velay un pedazo de amorque te debe haber dadocualquier bandarra vieja

mas no tienes tiempo para pensara dormir, sopla la velay mañana a caminar por elmundotu, tu bolsa y la canción.

http://www.youtube.com/watch?v=JmXXxmadccw&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=Ji3HjgteyHshttp://www.youtube.com/watch?v=CsuDwttYqvE

Page 18: catalán con serrat

Pensa en mi, menuda, pensa en miquan les bruixes t'esgarrapin de matí.No et faré més tebi el fredni més dolç el cafè amb lletperò pensa en mi, menuda, pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el souo quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'mbrodat a la teva brusao pintat en el teu somriure vermell.Gronxa'mde les teves arracades.Volta'm amb els teus anellsi deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,menuda, entre goig i penaabraçat contra el poemaque llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutatquan marquis l'hora i obris les finestres del despatxi t'espolsis els ocellsque fan niu dels teus cabells;et diu al corque l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecsquan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em contenla història blanca i menudaque entre quatre parets es marceix.

Piulenque es mor la primaveraquan no pot anar a passeig.Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,menuda, i encén la cara.

Pensa que tenim encara el camí dels teus ocells per a volar-lo tu i jo amb ells.

Reultó exitosa la operación del capo cañoñieri leonidas bonaveri

Piensa en mí, muchacha, piensa en míCuando las brujas te arañen por la mañana

No te haré más tibio el frío Ni más dulce el café con leche Pero piensa en mí menuda piensa en mí.

Piensa en mí cuando no te alcance el sueldoO cuando te empujen al metro a las ocho

Y llevame bordado en tu blusaO pintado en tu sonrisa rojaColumpiame en tus pendientesEnvuelveme en tus anillosY dejame venir con tigoDejame ir donde vas, dejame irMuchacha, entre alegría y penaAbrazado contra el poema que lees a escondidas

bostezará perezosa la ciudadcuando marques las horas y abras las ventanasy te sacudas los pájarosque hacen nido en tus cabelloste dice el corazónque el pájaro enjaulado muere.

Ellos me traen en sus plumas sueños y latidos cuando golpean mis cristales sus picos

i em conten la historia blanca y pequeñaque entre cuatro paredes se marchita.

Pían, que muere la primaveraCuando no pueden ir a pasearDejame ir contigo. Dejame ir donde vasMuchacha y enciende tu cara

Piensa que todavía nos queda el caminoDe tus pájaros para volarlo tu y yo con ellos

La primera

Francament m'hagués agradat molt mésque hagués estat primavera

Page 19: catalán con serrat

i que la primerafóra aquella nina rossa,prima i pigarda que cada tardapujava amb mi al tramviaquan el jorn s'endormia.Francament m'hagués agradat molt mésque el teu cos fartde deu duros i el llit a part,però això va com vai en aquell temps no em van deixar triari no em sap greu ni em fa vergonyaque fos en la teva pica el meu bateig d'estimar.Vares ser honrada i sincerai la primera de segona mà.Però, francamentm'hagués agradat molt mésque aquell catre, una palleraon la primeras'hagués deixat dur amb vergonya,entre mentides i un xic de «conya»,i anar fent, sense pressa,regalimant tendressa.Francament m'hagués agradat molt mésque fer d'aprenentquan a la porta espera una altra gent,sentint l'olord'un altre que va jeure abans que joi no em sap greuni em fa vergonya.Ets part de la meva històriai per aixó et puc dibuixardesitjant baixar bandera.Ai, la primera de segona mà.Francament m'hagués agradat molt mésque hagués estat primaverai fos la primerala continuació d'aquelleshistòries verdes, romanços tendres,que el germà gran mentiaassegut a la voravia.Francament m'hagués agradat molt més.Benevolent li agraden verges a l'adolescent,però, com vostè,es menja el que troba pel carrer.

LA PRIMERA

Francamente me hubiera gustado mucho másque hubiese sido primavera

y que la primerahubiera sido aquella muñeca rubiadelgada y pecosa que cada tardesubía conmigo al tranvíacuando el día se dormía.Francamente me hubiera gustado mucho mása tu cuerpo hartode diez duros y la cama aparte,pero esas cosas van como vany en aquel tiempo no me dejaron elegiry no me sabe mal ni me avergüenzaque fuese en tu pilami bautizo de amar.Fuiste honrada y sinceray la primera, de segunda mano.Pero, francamenteme hubiera gustado mucho másque aquel catre, un pajardonde la primerase hubiera dejado llevar con vergüenzaentre mentiras y un poco de «coña»,e ir haciéndolo, sin prisas,derramando ternura.Francamente me hubiera gustado mucho másque hacer de aprendizmientras en la puerta esperan otrossintiendo el olorde alguien que estuvo antes que yoy no me sabe malni me avergüenza.Eres parte de mi historiay por eso puedo dibujartedeseando bajar bandera.Ay, la primera de segunda mano.Francamente me hubiera gustado mucho másque hubiera sido primaveray fuera la primerala continuación de aquellas historias verdes, romances tiernos,que el hermano mayor mentíasentado en la acera.Francamente me hubiera gustado mucho más.Benévolamente, le gustan vírgenes al adolescente, pero, como usted,se come lo que se encuentra por la calle.

http://www.youtube.com/watch?v=3Bysaw3Zc4w&feature=fvstHELENA

Fa dies queabocat al balcóhe perdut el jornal

Page 20: catalán con serrat

xerrant amb un pardalmés avorrit que jo.O mirant coms'esfulla un alzinarolorant romaní.Com tornen a floriri es tornen a esfullar.Fa dies que no sé quants dies fa.Fa dies que m'estic dient... demái espero...Vivint amb res.Treballant per no resi un dia com si resmorir-me de no res.Adéu siau. Mercès.Al fons d'un barfotent-me un perfumatper escalfar-me el cormentre arriba la morta jugar al subastat.Fa dies que no sé quants dies fa.Fa dies que m'estic dient... demài espero...Abocat al balcó espero.Despullant l'horitzóespero.Espero per Nadali per la Magdalenapel dia i per la nitque torni Helenai és que quan passa pel meu carrerfins el geranis li cluquen l'ull.L'aire es fa tebi amb el seu alèi les llambordes miren amuntsa pell morena.Quan passa Helena.Quan ella mira saps que la fontquan ella vol, la dóna.Quan ella plora, saps què és el dol.Quan ella calla, tot jo tremolo.Quan ella estima, l'amor pren vol...I entre teulades es gronxa el soli els passarells dels fils de la llummiren gelosos com riu i es mou.Color d'espera llarga i perfum de lluna plenala meva Helena.La meva Helena...però...Fa dies quel'estar dret em fa malel reuma em trenca els ditsi ha fugit el darrer pardal.

HELENA

Hace días queasomado al balcónhe perdido el jornal

charlando con un gorriónmás aburrido que yo.O mirando cómose deshoja un encinar,oliendo romero.Cómo vuelven a florecery se vuelven a deshojar.Hace días que no sé cuantos días hace. Hace días que me estoy diciendo... mañana y espero... y espero. Viviendo con nada. Trabajando por nada y un día como si nada morirme de nada. Adiós. Gracias. En el fondo de un bar tomándome un perfumado para calentarme el corazón mientras llega la muerte a jugar al subastado. Hace días que no sé cuantos días hace. Hace días que me estoy diciendo... mañana y espero... y espero... y espero... Asomado al balcón espero. Desnudando el horizonte espero. Espero por Navidad y por la Magdalena de día y de noche que vuelva Helena, que vuelva Helena... y es que cuando pasa por mi calle incluso los geranios le guiñan el ojo. El aire se vuelve tibio con su aliento y los adoquines miran hacia arriba, su piel morena. Cuando pasa Helena. Cuando ella mira sabes que la fuentecuando ella quiere, la da. Cuando ella llora, sabes qué es el luto. Cuando ella calla, todo yo tiemblo. Cuando ella quiere, el amor emprende el vuelo... Y entre tejados se columpia el sol y los pajaritos de los cables de la luz miran celosos como se ríe y se mueve. Color de larga espera y perfume de luna llena mi Helena. Mi Helena... pero... Hace días que el estar de pie me hace daño, el reúma me rompe los dedos y ha huido el último gorrión.

http://www.youtube.com/watch?v=0uStm-9C3po

Els falsiots

Que volin els falziots

Page 21: catalán con serrat

no vol dir ques'ha de girar Garbíaquest capvespre,o que esclati un oratgede ponent.Que volin els falziotstant li fa al vent.

Que volin els falziotsno vol dir queells, ajeguin el soldarrera els rouresi li facin amb falgueresun bressol.Que volin els falziotstant li fa al sol.

Tant li fantoli fa tantque quan els falziots se'n vanel sol es queda plorant.

Que volin els falziotsno vol dir queells, esquitxin el mard'homes i barquesi li plategin el llomde mirall clar.Que volin els falziotstant li fa al mar.

Que volin els falziotsno vol dir ques'hagi de brodar el celde llumeneteso que es pinti la llunaun quart creixent.Que volin els falziotstant li fa al cel.

Tant li fantoli fa tantque quan els falziots se'n vanel cel es queda plorant.

I després de tot aixòdigui'm vostèsi el vol d'aquest falziotno vol dir res.

LOS VENCEJOS

Que vuelen los vencejos

no significaque se levante Garbí ¹este atardecero que estalle un mal vientode poniente.Que vuelen los vencejosno le importa al viento.

Que vuelen los vencejosno significaque ellos acuesten al soldetrás de los roblesy que le hagan con helechosuna cuna.Que vuelen los vencejosno le importa al sol.

No le importaole importa tantoque cuando los vencejos se vanel sol se queda llorando.

Que vuelen los vencejosno significaque ellos salpiquen el marde hombres y barcasy le plateen el lomode espejo claro.Que vuelen los vencejosno le importa al mar.

Que vuelen los vencejosno significaque se tenga que bordar el cielode luciérnagaso que se pinte la lunade cuarto creciente.Que vuelen los vencejosno le importa al cielo.

No le importaole importa tantoque cuando los vencejos se vanel cielo se queda llorando.

Y después de todo esto,dígame ustedsi el vuelo de este vencejono significa nada.

http://www.youtube.com/watch?v=UA-xYuh7odw

El Vell

Page 22: catalán con serrat

Fa temps que estic afònici em surt aquesta veufeble com un alèi parlo a batzegades fatigoses.Faig bullir a l'estufetaherbes medicinalsreceptes d'herbolarique es tornen aire purquan enyoro els teus ullsi la pau de l'atzural racó de la meva malura.

Fa temps que em canso he tret dels mals endreçosrecords i ombres fidelsi surto a prendre el solde la plaça tranquil-la.

Si aquesta lletra et sembla poc floridano hi vegis cap senyalde poc amort'escric en sabatillesi ja no em queda honori em perdo per obscures melangies.

EL VIEJO

Estoy afónico desde hace tiempoy me sale esta vozdébil como un suspiroy hablo a fatigosas sacudidas.Hago hervir en el hornillohierbas medicinalesrecetas de herbolarioque se convierten en aire puro,pero añoro tus ojosy la paz del azulen el rincón de mi enfermedad.

Me canso desde hace tiempo,he rescatado del desvánrecuerdos y sombras fielesy salgo a tomar el solde la plaza tranquila.

Si esta carta te parece poco floridano creas que es señalde poco amorte escribo en zapatillas,ya no me queda honory me pierdo por oscuras melancolías.

http://www.youtube.com/watch?v=Q0ssH_ETJxo

http://www.youtube.com/watch?v=E87EYrPvpWI

Page 23: catalán con serrat

20 de Març

M'hauria agradat estar despertaquell matí que amb un vestit verdentre uns bladarsell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.Tenia plenes d'ocells les mansi cel amuntels anava escampant.

El voltaven les abelles.Duia un barret de rosellesi a la bandoleraem duia la primaverael vint de Març.

M'hauria agradat estar desperto haver deixat els balcons obertsi en el meu sonintuir com...,teules i branques s'omplen de niusi el roc eixut torna a mullar-se al riui el crit agutd'una perdiu.

I del conill la miradai olorar la matinadaque a la bandoleraens va dur la primaverael vint de Març.

M'hauria agradat estar despert.Jeure damunt d'un roc com um lluertde panxa al soli amb un flabiol,i haver sortit a rebre'l com cali guarnir amb flors de paper els portalscom si fos tempsde carnaval.

Però aquell matí jo dormiatranquil, perquè no sabiaque a la bandoleraem duia la primaverael vint de Març.

20 DE MARZO

Me habría gustado estar despierto aquella mañana que con un vestido verde entre unos trigales él llegó.

Llegaba silbando, como un niño. Tenía llenas de pájaros las manos y cielo arriba los iba esparciendo.

Le rodeaban las abejas. Llevaba un sombrero de amapolas y en la bandolera me traía la primavera el veinte de marzo.

Me habría gustado estar despierto o haber dejado los balcones abiertos y en mi sueñointuir cómo..., tejas y ramas se llenan de nidos y la piedra seca vuelve a mojarse en el río y el grito agudo de una perdiz.

Y del conejo una mirada y oler la madrugada que en la bandoleranos trajo la primavera el veinte de marzo.

Me habría gustado estar despierto. Yacer sobre una piedra como un lagarto, con la panza al sol y con una flauta, y haber salido a recibirle como se merece y adornar con flores de papel los portales como si fuera tiempo de carnaval.

Pero aquella mañana yo dormía tranquilo, porque no sabía que en la bandolerame traía la primavera el veinte de marzo.

Els veremadors

Page 24: catalán con serrat

Pels voltants de setembreabans que arribi el fredcompren el seu bitlletpel al tren de l'esperança.I els hem vist allunyar-seamb la maleta a collcaminant per un mollde l'estació de França...Potser té quatre soquesperdudes en un camp.Potser no té ni un pam.Potser no té ni un poble,i dels fruiters del Segrese'n va a arrancar el cotóo a esporgar, i quan no hi hares més, fa de manobre.Són gent de l'Aragó,de l'Africa i del Sud,els veremadors.D'altres van a altres terresabandonant un troseixut i pedregósque els va deixar el pare.Un tros on dia a diaes van deixar la pell,on es varen fer vellsquan no era el temps encara...Un tros de llonganissa,un rosegó de pai un glop de vi faràmés curt el seu viatge.Cadascú amaga un somni,cada qual té un accent,però tota aquesta gentparla el mateix llenguatge.L'idioma del peó.Senzill, dur i a preu fet,dels veremadors.I des que el sol s'aixequifins que l'amagui el cim,tallar i tallar raïmd'uns ceps que són d'un altre.I a la nit s'arrepleguenper maleir el destí,la palla del coixíque els va menjant la galta.I a l'hivern cap a casaamb quatre duros que han de donar-los el queno dóna el camp del pare.Fins l'any que ve, que tornenamb la maleta a colla caminar pel mollde l'estació de França.Són gent de l'Aragó,de l'Africa i del Sud,els veremadors.

LOS VENDIMIADORES

Alrededor de septiembre,antes de que llegue el frío,compran su billetepara el tren de la esperanza.Y los hemos visto alejarsecon la maleta a cuestasandando por un andénde la estación de Francia...Quizá tienen cuatro troncosperdidos en un campo.Quizá no tienen ni un palmo de tierra.quizá no tienen ni un pueblo,y de los frutales del Segrese van a recoger algodóno a podar, y cuando no haynada más, hacen de peón.Son gente de Aragón,de África y del Sur,los vendimiadores.Otros van a otras tierras,abandonando un terruñoseco y pedregosoque les dejó el padre.Un terruño donde día a díase dejaron la piel,donde se hicieron viejoscuando no era tiempo todavía...Un pedazo de salchichón, un mendrugo de pan y un trago de vino hará más corto su viaje.Cada uno esconde un sueño, cada cual tiene un acento, pero toda esta gente habla el mismo lenguaje.El idioma del peón. Sencillo, duro y a destajo, de los vendimiadores.Y desde que el sol se levante hasta que lo esconda la cumbre, cortar y cortar uva de unas cepas que son de otro.Y por la noche se juntan para maldecir el destino, con la paja del cojínroyéndoles la mejilla.Y en el invierno de vuelta a casa con cuatro duros que ha de darles lo que no da el campo del padre.Hasta el año que viene cuando vuelvan con la maleta a cuestas a andar por el andén de la estación de Francia.Son gente de Aragón, de Africa y del Sur, los vendimiadores.

http://www.youtube.com/watch?v=j_RU-0LGC84

Page 25: catalán con serrat

Conillet de vellut

Era suau com el vellut,i poregosa com un conill menut.En Snoopy era el seu heroii li agradava jugar com un noii de la màem duia amunt i avall sense parar.Com un estelfent tombarelles pel cel,(és «maco» el temps d'estimar),i no va ser aquell un temps perdut.Conillet de vellut.Però el conill fora del nium'enganyava amb qualsevol objectiu,se'm perdia en el foratd'una Nikon o una Hassenlblad...Calia triaro tocar el dos o ferun «ménage à trois».Però això és inmoralquan s'és un home com cal,ibèric, mascle i cristià,i em vaig quedar sol i fotut,conillet de vellut.L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaart'afusellen en cada exemplar.Diuen que t'ha dat un llocRichard Avedon a New York.No et pots queixar.El que somniaves ja ho tens a la mà.Et coneix la gent,t'estima un adolescenti un «iaio» et vol adoptar.Ets feliç amb el teu nou drut?Conillet de vellut...Però avui he vist el cel obert,Déu, que és bo i que sap el que sofert,m'ha deixat els seus consellsen un aparador de can Castells,i m'he comprat el llibre «La fotografia és un art».I abans d'un messeré millor que en Pomés.Ja saps a on em trobaràs...203 82 82conillet poregós.Sense un romanço ni un rebut,conillet de vellut.

CONEJITO DE TERCIOPELO

Era suave como el terciopelo, y miedosa como un conejo pequeño. Snoopy era su héroe y le gustaba jugar como un chico y de la mano me llevaba arriba y abajo sin parar.Como una cometa dando volteretas por el cielo, (es bonito el tiempo de amar), y no fue aquel un tiempo perdido. Conejito de terciopelo.Pero el conejo fuera del nido me engañaba con cualquier objetivo, se me perdía en el agujero de una Nikon o una Hassenlblad... Había que escoger o escaparse o hacer un «ménage à trois». Pero esto es inmoral cuando se es un hombre como es debido,ibérico, macho y cristiano, y me quedé solo y jodido, conejito de terciopelo.El Elle, el Vogue y el Harpers Bazaar te fusilan en cada ejemplar. Dicen que te ha dado un sitio Richard Avedon en New York.No te puedes quejar. Lo que soñabas ya lo tienes en la mano. Te conoce la gente, te ama un adolescente y un abuelo te quiere adoptar.¿Eres feliz con tu nuevo amante? Conejito de terciopelo...Pero hoy he visto el cielo abierto,Dios, que es bueno y sabe lo que he sufrido,me ha dejado sus consejos en un escaparate de casa Castells, y me he comprado el libro «La fotografía es un arte».Y antes de un mes seré mejor que Pomés. Ya sabes donde me encontrarás... 203 82 82conejito miedoso.Sin una excusa ni un recibo, conejito de terciopelo.

http://www.youtube.com/watch?v=t5_JyuRud-k

Page 26: catalán con serrat

El meu carrer

El meu carrerés fosc i tort,té gust de porti nom de poeta.Estret i brut,fa olor de genti té els balcons plensde roba estesa.El meu carrerno val dos rals:són cent portalstrencats a trossosi una font onvan a abeurarinfants i gats,coloms i gossos.És un racó on mai no entra el sol,un carrer qualsevol.El meu carrerté cinc fanalsperquè els xavalsllancin pedrades.Hi ha una pensiói tres forns de pa,i un bara cada cantonada.El meu carrera és gent d'arreuque penca i beu,que sua i menja,i es lleven ambel primer sol,i van al futbolcada diumenge,o a fer esparral al volantí,o a fer un dòmino amb vi.El meu carrerés un infantque va berenantpa amb oil i sucre,i juga a dausi a «cavall fort»,mig bo, mig bordescolà i cuca.El meu carrerdel barri baixviu al calaixde les baldufes,amb patacons, i l'album «Nestlè»i ells trossos d'una vella estufa.I a poc a poc se'm fa malbéel meu carrer.

MI CALLE

Mi calle es oscura y torcida, tiene sabor a puerto y nombre de poeta. Estrecha y sucia, huele a gente y tiene los balcones llenos de ropa tendida.Mi calle no vale dos reales: son cien portales rotos a pedazos y una fuente donde van a beber niños y gatos, palomas y perros.Es un rincón donde nunca entra el sol, una calle cualquiera.Mi calle tiene cinco farolespara que los chavales tiren pedradas. Hay una pensión y tres panaderías,y un bar en cada esquina.Mi calle es gente de todas partes que curra y bebe, que suda y come, y se levantan conel primer sol, y van al fútbol cada domingo,o a pescar mojarras al volantín, o a jugar un dominó con vino.Mi calle es un niño que va merendando pan con aceite y azúcar, y juega a los dados y a «cavall fort¹», a veces bueno, a veces borde, monaguillo y pillo.Mi calle del barrio bajo vive en el cajón de las peonzas,con los cromos y el álbum «Nestlé» y los trozos de una vieja estufa.Y poco a poco se me va estropeando mi calle.

http://www.youtube.com/watch?v=Olde-mnmxB8

Page 27: catalán con serrat

Bon dia

Quan per la sorra noméshi ha petjades de rates i de mariners,és llavors quan un mar blau és el meu mar blau.

Quan tres roques fan un port,i cada gra d'arena sembla un trosset d'or,és llavors quan una platja és la meva platja.

Bon dia, bon dia a tothom.Bon dia, bon dia.

Bon dia, ventet de llevantque véns d'on el sol neixi mors en el meu velam.

Bon dia, bon dia.Si bufa cap on s'amaga el peix,és llavors quan el llevant és el meu vent.

Si és lleuger com un colomi a la proa pintat de vermell hi ha el teu nom,és llavors quan un llaüt és el meu lläut.

Si les ones són joglarsi el sol mitja magrana creixent a la mar,és llavors quan jo vull ser mariner.

BUENOS DÍAS

Cuando por la arena sólo hay huellas de ratas y de marineros, es entonces cuando un mar azul es mi mar azul.

Cuando tres rocas forman un puerto, y cada grano de arena parece un trocito de oro, es entonces cuando una playa es mi playa.

Buenos días, buenos días a todos. Buenos días, buenos días.

Buenos días, vientecillo de levante que vienes de donde el sol nace y mueres en mi velamen.

Buenos días, buenos días. Si sopla hacia donde se esconde el pez, es entonces cuando el levante es mi viento.

Si es ligero como una paloma y en la proa pintado de rojo está tu nombre, es entonces cuando un laúd es mi laúd.

Si las olas son juglares y el sol media granada creciendo en el mar, es entonces cuando yo quiero ser marinero.

http://www.youtube.com/watch?v=lt4eb00iBN0&feature=related

Page 28: catalán con serrat

Res no és mesquí

Res no és mesquí,ni cap hora és isarda,ni és fosca la ventura de la nit.I la rosada és claraque el sol surt i s'ullprèni té delit del bany:que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,i tot ric com el vi i la galta colrada.I l'onada del mar sempre riu,Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.I tot és Primavera:i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,perquè els dies no passen;i no arriba la mort ni si l'heu demanada.I si l'heu demanada us dissimula un cloperquè per tornar a néixer necessiteu morir.I no som mai un plorsinó un somriure fique es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,perquè la cançó canta en cada bri de cosa.-Avui, demà i ahirs'esfullarà una rosa:i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

NADA ES MEZQUINO

Nada es mezquino, y ninguna hora escabrosa, ni es oscura la ventura de la noche. Y el rocío es claro el sol sale y se fascina y tiene deseo del baño que se maravilla el lecho de toda cosa hecha.

Nada es mezquino, y todo rico como el vino y la mejilla curtida. Y la ola del mar siempre ríe, Primavera de invierno - Primavera de verano. Y todo es Primavera: y toda hoja, verde eternamente.

Nada es mezquino, porque los días no pasan; y no llega la muerte ni habiéndola pedido. Y si la habéis pedido os disimula un hoyo porque para volver a nacer necesitáis morir. Y no somos jamás un llanto sino una fina sonrisaque se dispersa como gajos de naranja.

Nada es mezquino, porquela canción canta en cada brizna de cosa. -Hoy, mañana y ayer se deshojará una rosa: y a la más joven virgen le vendrá la leche al pecho.

http://www.youtube.com/watch?v=Z1tGPLKnWSM&feature=related

Page 29: catalán con serrat

Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit

No sóc modest.Estic enamoratd'aquests ulls meus petitsperquè esguarden al llunyi del meu front tan altque ho és de tant que pensa.No vull agrair res, perquè no he tingut mestre.Jo no prometo res.Només camino(mullant la ploma al cor,que és on es suca l'eina...)Tampoc sé el que em proposo,perquè el tenir un propòsit no és fer feina.Ja no vull allistar-mesota de cap bandera.De la divina ACRÀCIA,seré ara el glossador,de l'ACRÀCIA impossibleen la vida dels homesque no senten desig d'una era millor.I el que pensin de mi,no m'interessa gens,no m'interessa gens,no m'interessa gens...Va entrar al món per la porta de servei.Duia un gran bagul,i un pedaç al cul...Era un bagul de paper que va omplir el temps,les dones i el port,l'amor i la mort.Era un bagul que s'endreçava poc a poci esdevenia un vers cada record...Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge,i volaven les gavines amb les plomes de diumenge... Sí...Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades,i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... Sí...Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... Sí...Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... Sí...Per a un home primde rostre verdós,de llavis humitsi molt llargs els ditsper tastar millor a les dones.I no era modest.I estava enamoratdels seus ullets petits,que esguardaven al llunyi del seu front tant altde tant com ell pensava.I no agraïa res a qui res no li ensenyava.I el que penseu d'això...

CANCIÓN PARA JOAN SALVAT-PAPASSEIT

No soy modesto. Estoy enamorado de estos ojitos míos porque miran a lo lejos y de mi frente tan anchaque lo es de tanto que piensa. No quiero agradecer nada, porque no he tenido maestro.Yo no prometo nada. Solamente camino (mojando la pluma en el corazón, que es donde se moja la herramienta...) Tampoco sé lo que me propongo,porque tener un propósito no es un trabajo.Ya no quiero alistarme bajo ninguna bandera. De la divina ACRACIA seré ahora el glosador, de la ACRACIA imposible en la vida de los hombres que no sienten deseos de una era mejor.Y lo que piensen de mí,no me interesa nada,no me interesa nada,no me interesa nada...Entró en el mundo por la puerta de servicio. Llevaba un gran baúl,y un remiendo en el culo... Era un baúl de papel que llenaron el tiempo, las mujeres y el puerto, el amor y la muerte. Era un baúl que se ordenaba poco a poco y convertía en un verso cada recuerdo...Para él la puta se vestía con la ropa de cuando fue virgen,y volaban las gaviotas con las plumas de domingo... Sí... Para él los navíos soplaban una, dos y tres veces,y se amaba una pareja en cualquier esquina... Sí... Para él maullaban los gatos a la luna, en los tejados... Sí... Para él se abrían rojas las promesas y los claveles... Sí...Para un hombre delgado de rostro verdoso, de labios húmedos y de muy largos dedos para catar mejor a las mujeres.Y no era modesto. Y estaba enamorado de sus ojos pequeños,que miraban a lo lejos y de su frente tan anchade tanto como pensaba.Y no le agradecía nada a quien nada le enseñaba.Y lo que penséis de esto...

http://www.youtube.com/watch?v=4SY8ZlU4DIo

Quasi una donaTé els cabells llargs i nets color blat madur

Page 30: catalán con serrat

i la olor del pa blanc quan surt del forn.I té els ulls blaus,la pell suaui el pit dur.Encara du mitjons...Encara du mitjons...

És quasi una dona,que em mira quasi com una dona,m'escolta quasi com una dona,i vibra quasi com una dona,com una dona que et volcom a ningúi al de matí obre els seus ulls amb tu.

Com un calidoscopi de cristalls menutscanvia de dibuix i de color,si al bressollluu el solo ha plogut.I omple el meu món de flors...I omple el meu món de flors...

És quasi una dona,m'enreda quasi com una dona,em busca quasi com una dona,i juga quasi com una dona,com una dona que et volcom a ningúi al de matí obre els seus ulls amb tu.

M'agrada acariciar-la, perquè em neteja el cor.Vull ser mestre d'amor com en Salvat.I als meus genolls,dormir el seu collprim i fort.Tant se val si és pecat...Tant se val si és pecat...

És quasi una dona,somnia quasi com una dona,estima quasi com una dona,tremola quasi com una dona,com una dona que et volcom a ningúi al de matí obre els seus ulls amb tu.

CASI UNA MUJER

Tiene los cabellos largos y limpios de color trigo maduro y el olor del pan blanco cuando sale del horno. Y tiene los ojos azules,la piel suave y el pecho duro. Aun lleva calcetines... Aún lleva calcetines...Es casi una mujer,que me mira casi como una mujer,me escucha casi como una mujery vibra casi como una mujer,como una mujer que te quiere como a nadie y que por la mañana abre sus ojos contigo.Como un calidoscopio de cristales diminutos cambia de dibujo y de color,si al amanecerluce el sol o ha llovido. Y llena mi mundo de flores... Y llena mi mundo de flores...

Es casi como una mujer, me engaña casi como una mujer, me busca casi como una mujer,y juega casi como una mujer, como una mujer que te quiere como a nadie y que por la mañana abre sus ojos contigo.

Me gusta acariciarla, porque me limpia el corazón. Quiero ser maestro de amor como Salvat. Y en mis rodillas,acunar su cuello delgado y fuerte. Me da igual si es pecado... Me da igual si es pecado...Es casi una mujer, sueña casi como una mujer ama casi como una mujer,tiembla casi como una mujer, como una mujer que te quiere como a nadie y que por la mañana abre sus ojos contigo.

http://www.youtube.com/watch?v=s0aSGOu6cnw

Temps de pluja

Page 31: catalán con serrat

Qualsevol dia al capvespredarrera de la finestrasents el seu alè de tardor,dolç i trist és com un plorque el vent ens acostai que truca a la porta.

Ell seu a taula,el sents allí, no li cal dir una paraula,per saber que ha arribat al fiel temps de pluja,temps d'estimar-se a mitja veu,de collir el que van llençar a tot arreu,és el temps de pluja.

De tornar a buidar l'armarimentre els fulls del calendarivan caient sense fer soroll,d'oblidar la barca al moll,quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada.

Ell seu a taula,el sents allí, no li cal dir una paraula,per saber que ha arribat al fiel temps de pluja,temps d'estimar-se a mitja veu,de collir el que van llençar a tot arreu,és el temps de pluja.

A prop del foc,per a tots dos hi ha lloc.

TIEMPO DE LLUVIA

Cualquier día al atardecer detrás de la ventana sientes su aliento de otoño, dulce y triste es como un llanto que el viento nos acerca y que llama a la puerta.

Él se sienta a la mesa, lo notas allí, no le es preciso decir una palabra,para saber que ha llegado por finel tiempo de lluvia, el tiempo de amarse a media voz, de recoger lo que esparcimos por todas partes,es el tiempo de lluvia.

De volver a vaciar el armario mientras las hojas del calendario van cayendo sin hacer ruido, de olvidar la barca en el muelle, cuando nunca se acaba el amor ni la amada.

Él se sienta a la mesa, lo notas allí, no le es preciso decir una palabra, para saber que ha llegado por finel tiempo de lluvia, tiempo de amarse a media voz, de recoger lo que esparcimos por todas partes, es el tiempo de lluvia.

Cerca del fuego, para los dos hay sitio.

http://www.youtube.com/watch?v=J1kMUr8xzos&feature=related

Adéu, adéu amor meu i sort

Page 32: catalán con serrat

Tan lluny i tan a propcom el riu i el xop.L'un caminanti l'altre quiet.Plegats però indiferentscom l'arbre i el vent.L'un dalt del puigi l'altre fuig...

Adéu, adéu amor meu i sort.Quan un no volno es pot fer un hort on hi ha un erol,ni quan és fosc fer néixer el solni seda del setí,ni d'una drecera és pot fer un camí.El blat no neix sense llavori està buit el graner. Per aixòabans que arribi el nou diame n'aniré cap on sia.

Adéu, adéu amor meu i sort.I no pateixis genssi demà passathas de rentarun llençol meu.No se n'adornaràaquell que vindràa escalfar el llitque deixo buit.Adéu, adéu amor meu i sort.Quan un no volno es pot fer un hort on hi ha un erol,ni quan és fosc fer néixer el solni seda del setí,ni d'una drecera és pot fer un camí.El blat no neix sense llavori està buit el graner. Per aixòabans que arribi el nou diame n'aniré cap on sia.Adéu, adéu amor meu i sort.Adéu, adéu amor meu i sort.ADIÓS, ADIÓS AMOR MÍO Y SUERTE

Tan lejos y tan cerca como el río y el chopo. El uno andando y el otro quieto. Juntos pero indiferentes como el árbol y el viento. El uno en lo alto del monte y el otro huye...

Adiós, adiós amor mío y suerte. Cuando uno no quiere no se puede hacer un huerto donde hay una era, ni cuando es oscuro hacer nacer el sol ni seda del raso,ni de un atajo se puede hacer un camino.El trigo no nace sin semilla y está vacío el granero. Por eso antes de que llegue el nuevo día me iré hacia donde sea.

Adiós, adiós amor mío y suerte. Y no padezcas nada si pasado mañana has de lavar una sábana mía. No se dará cuenta aquel que vendrá a calentar la cama que dejo vacía.Adiós, adiós amor mío y suerte. Cuando uno no quiere no se puede hacer un huerto donde hay una era, ni cuando es oscuro hacer nacer el sol ni seda del raso, ni de un atajo se puede hacer un camino.El trigo no nace sin semilla y está vacío el granero. Por eso antes de que llegue el nuevo día me iré hacia donde sea. Adiós, adiós amor mío y suerte. Adiós, adiós amor mío y suerte.

http://www.youtube.com/watch?v=98P30WmwREk

Mare Lola

Page 33: catalán con serrat

Quan el carrer dorm i el sol no ha alçat encara el vol,mare Lolaja camina amunt i avall,amb el darrer badalla la gola,fent l'esmorzar per al marit,traient els fills del llitperquè vagin a escola.Comença el dia per a ella i el sol no ha alçat encara el vol.Cal fer molts números,cal tenir memòriaper arribar a fi de mes.Per a mare Lolaningú escriu la història,és poca cosa, quasi res.Guaita els arbres del passeigmentre s'omple el safareig.Mare Lola...Ai, si per un moment pogués,ni fer ni pensar res,i anar-se'n sola.Però el seu somni sempre és perdamunt pel cel obert,deixant-li un munt de roba,mentre la gent camina pel passeigi es va omplint el safareig.Cal fer molts números,cal tenir memòriaper arribar a fi de mes.Per a mare Lolaningú escriu la història,és poca cosa, quasi res.

Quan el carrer dorm i el sol ja ha amagat el seu vol,mare Lolas'eixuga per fi les mans,ja dormen els infants.I mare Lolaes despulla als peus del llit,ella sap que el maritjeu i espera la dona.Si Déu vol demà tot anirà millor,tot li està bé.Però... tot li està bé,però...MAMÁ LOLA

Cuando la calle duerme y el sol no ha levantado todavía el vuelo, mamá Lola ya anda arriba y abajo, con el ultimo bostezo en la garganta, haciendo el desayuno para el marido, sacando los hijos de la cama para que vayan a la escuela. Empieza el día para ella y el sol no ha levantado todavía el vuelo.Es necesario hacer muchos números, es necesario tener memoria para llegar a fin de mes. Para mamá Lola nadie escribe la historia, es poca cosa, casi nada.Mira los árboles del paseo mientras se llena el lavadero. Mamá Lola... Ay, si por un momento pudiera,ni hacer ni pensar nada, e irse sola. Pero su sueño siempre se pierde hacia arriba por el patio, dejándole un montón de ropa, mientras la gente anda por el paseo y se va llenando el lavadero.Es necesario hacer muchos números,es necesario tener memoria para llegar a fin de mes. Para mamá Lola nadie escribe la historia, es poca cosa, casi nada.

Cuando la calle duerme y el sol ya ha escondido su vuelo, mamá Lola se seca por fin las manos, ya duermen los niños. Y mamá Lola se desnuda a los pies de la cama, ella sabe que su marido está acostado y espera a su mujer. Si Dios quiere mañana todo irá mejor, todo le parece bien. Pero... todo le parece bien, pero...

http://www.youtube.com/watch?v=98we9ymOMCw

Page 34: catalán con serrat

Cançó de l'amor efímer

O bella inconeguda passatgera del tram qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol; que mostres una sina cobertora del dol i et vesteixes, discreta, la bruseta d'estam.O bella inconeguda que ets menuda i audaç i que sense companya t'arrisques a la platja i no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja al domeny de les ones i te'n prega el teu braç. O bella inconeguda que en sentir la malícia de les ullades frèvoles, tota t'has commogut... tancades les oïdes a mots que el vent s'ha endut, boi sospirant potserpel goig d'una carícia.O bella inconeguda, del tram t'he vist baixar -i avui t'he somiada i et somiaré demà-.

CANCIÓN DEL AMOR EFÍMERO

Oh, bella desconocida pasajera del tranvía tienes una apariencia rosada y una mirara llena de sol; muestras un pecho encubridor del duelo y te vistes, discreta, con blusita de estambre.Oh, bella desconocida eres menudita y audaz y sin compañera te arriesgas a la playa y no temes la acometida del hijito que se ejercita en el dominio de las olas y reclama tu brazo. Oh, bella desconocida que al sentir la malicia de las miradas frívolas, toda tú te has conmovido... cerrados los oídos a palabras que el viento se ha llevado, suspirando quizás por el placer de una caricia. Oh, bella desconocida, del tranvía te he visto bajar -y hoy te he soñado y te soñaré mañana-.

http://www.youtube.com/watch?v=YVPYz3lCmX8

Quina grua el meu estel  Quina grua el meu estel,

Page 35: catalán con serrat

quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. L'espurneig que em fereix l'ull són els seus pits quan s'inclina: si fa un mirall de l'escull perleja a l'arena fina. De la meva barca estant dono al cordill tota mida. I l'ala clara, sestant, del gavot que passa i crida. Oh, el seu flanc rosa i argent i la trena que es deslliga! Volar d'oronella al vent! Cabell desfet de l'amiga! Amiga del dolç turmell. -Com una vela s'enfila espitllera de l'ocell: si jo llenço el braç, vacilla. Vianant vora la mar prega pels marins que arriben; si veuen l'estel dansar moren de tant que sospiren. Vianant, puja al meu bot que és lliure de la sentida,però no diguis ni un mot si no vols perdre la vida. Vianant, no parlis, no, que l'oreig l'acosta, i mira que et prendrà l'amor senyor -que el mariner ja sospira. Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua.

QUÉ COMETA MI ESTRELLA

¡Qué cometa mi estrella qué estrella mi cometa! -de tanto que brilla en el cielo parece una doncella desnuda. El centelleo que hiere mis ojos son sus pechos cuando se inclina: si hace del escollo un espejo perlea en la arena fina. Desde mi barca doy al cordel toda su medida. Y el ala clara, sesteante, de la garza que pasa y chilla. ¡Oh, su flanco rosa y plateado, y la trenza que se desata! ¡Volar como golondrina al viento! ¡Cabello suelto de la amiga! Amiga del dulce tobillo. -Como una vela se encarama aspillera de pájaro: si alargo el brazo, vacila. Caminante a orillas del mar ruega por los marinos que regresan; si venel cometa danzar mueren de tanto suspirar. Caminante, sube a mi bote que está liberado del dolor pero no digas ni una palabra si no quieres perder la vida. Caminante, no hables, no, que la marejada se acerca, y mira que te tomará el amor señor -que el marinero ya suspira.¡Qué cometa mi estrella qué estrella mi cometa! -de tanto que brilla en el cielo parece una doncella desnuda.

http://www.youtube.com/watch?v=DwJID_HZua8

Si jo fos pescador

 

Si jo fos pescador

pescaria l'aurora, si jo fos caçador atraparia el sol;si fos lladre d'amor m'obririen les portes, si fos bandit millor que vindria tot sol:

Page 36: catalán con serrat

-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra, si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingués un vaixell m'enduria les noies, si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals per a prendre'n de nous.

SI YO FUESE PESCADOR

Si yo fuese pescador pescaría la aurora,

si yo fuese cazador atraparía el sol; si fuese ladrón de amor me abrirían las puertas, si fuese bandido mejor, vendría solo: -Los carceleros del mundo no conocerían mi sombra, si fuese ladrón y bandido no conocerían mi vuelo. i tuviese un bajel me llevaría las chicas, cuando quisieran volver dejarían sus corazones: y con ellos haría faroles para tomar otros nuevos.

http://www.youtube.com/watch?v=-DAXeQOREts

Pregària ¿Quin plan teniu, Senyor, que feu que hom cregui en Vós en el dolor només? Jo us oblido el favor, pobre mesquí que sóc, per un bocí de pler. Si em rabejo en el son i odio el desconsol i amo l'oblit pervers, Vós així m'haveu fet!

¿Quin plan teniu, Senyor, si us dec dolor i pler?

PLEGARIA

¿Qué plan tenéis, Señor, que hacéis que se crea en Vos sólo en el dolor? Yo os olvido el favor, tan mezquino como soy, por una pizca de placer. Si me complazco en el sueño

Page 37: catalán con serrat

y odio el desconsuelo y amo el olvido perverso, ¡Vos así me habéis hecho!

¿Qué plan tenéis, Señor,si os debo dolor y placer?

http://www.youtube.com/watch?v=eNvy3XfGiq4

Collita de fruits ULLS CLUCS L'AMOR sap que la vida sempre és una festa una cançó Déu se l'estima com la llàntia encesa ulls clucs l'amor Déu li manava que que es lligués la bena passava jo i ara es venjava fent que fossis meva: xiula i feineja fa ta cambreta SI LA DESPULLAVA oh, la meva amor! un botó que queia ja em donava goig -ara la bruseta i el cinyell tot pret, mel rosada i fresca la sina després: al mig de la toia clavellets vermells. Si la despullava oh, la meva amor! un botó que queia ja em donava goig 

VISCA L'AMOR que m'ha donat l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he cridada i venia -tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor que ella també es delia. Visca l'amor: la volia i l'he res. BLANCA BRUNA, i fina com un pa de mel -més que una amoreta collida al carrer la seva geniva floria de sang verge i desvestida (-joliu dolençant) camisa de seda com la lluna al ple la rosa vermella floria també: si ahir era poncella ara és mon tresor -com la satalia cada pit rodó.

RACIMO DE FRUTOS

Page 38: catalán con serrat

OJOS CERRADOS EL AMOR sabe que la vida siemprees una fiesta una canción Dios la ama como a la lámpara encendida ojos cerrados el amor Dios le mandaba que se pusiera la venda pasaba yo y ahora se vengaba haciendo que fueras mía: Silba y se afana arregla tu dormitorio. SI LA DESNUDABA ¡oh, mi amor! un botón que caía ya me llenaba de gozo -ahora la blusita y el cinto apretado, miel rosada y fresca los senos después: en medio del ramillete clavelitos rojos. Si la desnudaba ¡oh, mi amor! un botón que caía ya me llenaba de gozo.

VIVA EL AMOR que me ha dado la amiga fresca y pulcra como mayo contento. Viva el amor le he llamado y venía -toda ella era blanca como un sorbo de leche. Viva el amor que ella también deseaba. Viva el amor: la quería y la tuve. BLANCA MORENA y fina como un pan de miel -más que un piropo cogido en la calle su boca florecía de sangre virgen y desvestida (-linda doliente) camisa de seda como la luna llena la rosa roja también florecía: si ayer era doncella ahora es mi tesoro -como la rosa cada seno redondo.

http://www.youtube.com/watch?v=F_YWKqINM7Q

Pantalons llargs Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; havem caminat tant pels camins sense ira que ara ens cal reposar i agrair nostre fat. Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta. Campaneta daurada, tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment. Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: si ara jugués a córrer, què diria la gent... Trobaran molt millor que estimi alguna noia tant si és bella com no -cavallet tot pintat, campaneta daurada-, i que us deixi al terrat.

PANTALONES LARGOS

Campanilla dorada de mi carrito de feria, caballito de cartón de medio palmo, pintadito; hemos andado tanto por los caminos sin irque ahora hay que reposar y agradecer nuestro destino. Ya no volveré a hacer más ¡arre! ¡arre! corriendo a cargar con guijarros tu cuadrante de madera. Campanilla dorada, tú sabías que estaba contento. Ahora me lleva la gente

Page 39: catalán con serrat

y siempre tengo prisa y soy niño aún, y no puedo ni mencionarlo. Caballito de cartón, tú me conocías la alegría: si ahora jugase a correr, qué diría la gente... Preferirán que ame a alguna chica tanto si es bella como si no

-caballito pintado, campanilla dorada-, y que os deje en la azotea.

http://www.youtube.com/watch?v=gyvCbWOY-g0

Deixaré la ciutat 

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor, la meva barca, el Port i el voltàmetre encès que porto a la butxaca, l'autòmnibus brunzent i el més bonic ocell, que és l'avió i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva, li diré com la copa melangiosaés del vi -i el meu braç del seu coll- i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo, i em faré el rostre pàllid com si fos un minyó i diré maliciós: -com un pinyó és la boca que em captiva.

Dejaré la ciudad que me distrae del amor, mi barca, el Puerto y el voltímetro encendido que llevo en el bolsillo, el autómnibus zumbando, y el más bello pájaro, que es el avión y tentaré a la chica que ahora llega y ya me priva, le diré cómo la copa, melancólicaestá del vino -y mi brazo de su cuello- y verá que ahora tiro la stylo y no la cojo, y me haré el rostro pálido como si fuera un chico y diré malicioso: -como un piñón es la boca que me cautiva.

Page 40: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=ZjiEMH3sg0I&feature=related

PLANY AL MAR

Bressol de vida,camins de somnis,pont de cultures(ai, qui ho diria...!)ha estat el mar.Mireu-lo fet una claveguera.Mireu-lo anar i venir sense parar.Sembla mentidaque en el seu ventrees fes la vida.Ai, qui ho diriasense rubor!Mireu-lo fet una claveguera,ferit de mort.De la maneraque el desvaliseni l'enverinen,ai, qui ho diria,que ens dóna el pa!Mireu-lo fet una claveguera.Mireu-lo anar i venir sense parar.¿On són els savisi els poderososque s'anomenen(ai, qui ho diria!)conservadors?Mireu-lo fet una claveguera,ferit de mort.Quanta abundància,quanta bellesa,quanta energia(ai, qui ho diria!)feta malbé!Per ignorància, per imprudència,per inconsciència i per mala llet.Jo que voliaque m'enterressinentre la platja(ai, qui ho diria!)i el firmament!

I serem nosaltres (ai, qui ho diria!)

els qui t'enterrem.

LLANTO AL MARCuna de vida,caminos de sueños,puente de culturas(¡ay, quién lo diría...!)ha sido el mar.Miradlo hecho un basurero.Miradlo ir y venir sin parar.Parece mentiraque en su vientrese hiciera la vida.¡Ay, quién lo diríasin rubor!Miradlo hecho un basurero,herido de muerte.De la maneraque lo desvalijany lo envenenan,¡ay, quién lo diríaque nos da el pan!Miradlo hecho un basurero.Miradlo ir y venir sin parar.¿Dónde están los sabiosy los poderososque se nombran(¡ay, quién lo diría!)conservadores?Miradlo hecho un basurero,herido de muerte.Cuánta abundancia,cuánta belleza,cuánta energía(¡ay, quién lo diría!)echada a perder.Por ignorancia, por imprudencia,por inconsciencia y por mala leche.¡Yo que queríaque me enterrasenentre la playa(¡ay, quién lo diría!)y el firmamento!

Page 41: catalán con serrat

Y seremos nosotros (¡ay, quién lo diría!) los que te enterremos.http://www.youtube.com/watch?v=9dpw_LZRVEM&feature=related

Infants...

La vida ran de pols i les mirades altes,seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.

Infants...

Esperança i enveja, els picarols del cor;infidels com el temps, sobtosos com la sort.

O com la mort, mesquins i jugadors infants,fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;

terroristes de sol i ressol als jardins,porucs de nit deserta; impàvids assassins

de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,de dolçor viciosos i de llet embriacs.

Infants...

La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,insabuda promesa de l'amor de la sang!

Disfresses de tempesta, ornament del dolor,pintura de la llàstima, marea de la por,

les llàgrimes sonores i artreres i abundants,les armes de llur guerra civil contra els gegants.

Page 42: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=HgXneSh0FhI

A la vora de la nit

A la vora de la marhi ha una donzella...'

Què se n'ha fet d'aquell mar,què s'ha fet de la donzella?Ja fa temps i temps i tempsque tots som d'una altra mena.

Si bonic era aquell canti bonica aquella lletrai gloriós aquell passat,ja no ens plau mirar endarrere.

'Que en brodava un mocador,n'és per la reina...'

¿Què n'hem fet dels mocadorsque volien ser banderes,què n'hem fet d'aquells colors,què n'hem fet d'aquelles reines...?

Si m'ho preguntava algú,jo em giraria d'esquena:tantes coses hem perdutque el record també cal perdre.

Oblidem velles cançonsque encomanen la tristesa.Estrenem la nova veui alegrem l'antiga terra.

A la vora de la marara un noi de mans ben netesha colgat el mocadorben endins sota l'arena.

A la vora de la nitel dia es lleva...

Al borde de la noche

En la orilla del marhay una doncella ... '

¿Qué ha sido de aquel mar,que se ha hecho de la doncella?Ya hace tiempo, tiempo y tiempoque todos somos de otro tipo.

Si bonita era aquella cancióny bonita aquella letray glorioso aquel pasado,ya no nos place mirar atrás.

'Que en bordaba un pañuelo,para la reina ... '

¿Qué hicimos de los pañuelosque querían ser banderas,qué hicimos de los colores,qué hicimos de aquellas reinas ...?

Si me lo preguntaba alguien,yo me volvería de espaldas:tantas cosas hemos perdidoque el recuerdo también hay que perder.

Olvidemos viejas cancionesque contagian la tristeza.Estrenamos la nueva vozy alegramos la antigua tierra.

En la orilla del marun muchacho de manos limpiasha enterrado el pañuelomuy hondo, bajo la arena.

Al borde de la nocheel día se levanta ...

AIXÒ QUE EN DIUEN ESTAR ENAMORAT

Page 43: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=C1XnIP8JYaI&feature=related

AIXò QUE EN DIUEN ESTAR ENAMORAT' 

Això que en diuen estar enamoratli toca a qui li toca.El més prudent s'hi pot quedar amorratde quatre potes.Més d'un científic ho ha catalogatcom una malaltiaque es cura en contacte amb la realitatde cada dia.Els arbres amaguen el bosc,però és tan bonic que sembla mentida.Sempre és el primer copi sempre deixa ferida.El qui ho pateix dóna per assentantque com aquella brunano n'hi ha cap més, sense haver-les tastatuna per una.Afirmaran, amb mirada de xai,que com aquella rossano n'hi ha cap més, sense haver sortit maide Saragossa.Es van perdent les proporcions.Només hi ha un tema de conversa.Es confonen les il·lusionsamb el cul. I viceversa.Això que torna el ferotge manyaci el vell criaturaté uns símptomes molt semblants a l'atacde calentura.S'atapeeix el cap. S'estova el cor.De l'infern al nirvana.Però té una cosa, potser, al seu favor:no s'encomana.Perquè això pugui prosperarno n'hi ha prou amb una parella.D'enamorats ho han d'estarella d'ell i ell d'ella.El perseguim i ens persegueix, perquède tant en tant funciona.És un instant, però aquest instant, nomésaquesta estona,és una traca que rebenta al pit.És emplenar l'eternitat.És parlar amb Déu. Atrapar l'infinit.Això que en diuen estar enamorat.

Aquellos que dicen estar enamorados

Eso que llaman estar enamoradoLe toca al que le tocaQue el más prudente puede quedar atrapadoDe cuatro patasMás de un científico lo ha catalogadoComo una enfermedadQue se cura en contacto con la realidadDe cada díaLos árboles tapan el bosquePero es tan bonito que parece mentiraSiempre es la primera vezY siempre deja heridaQuien lo sufre da por sentadoQue como aquella morenaNo hay otra igual. Sin haberlas probado una por una Afirmará con ojos de corderoQe como aquella rubiaNohay otra igual. Sin haber salido de Zaragoza.Se van perdiendo las proporcionesSolo hay un tema de conversaciónSe confunden las ilusionesCon el culo y viceversaEso que convierte al feroz en calzonazosY el viejo en criaturaTiene unos síntomas muy parecido al ataque de calenturaSe atiborra la cabez se reblandece el corazonDel infierno al nirvana. Pero tiene una cosa quizas a su vavorNo se contagia.Para que esto pueda prosperarNo es suficiente con una parejaDe enamorados que tienen que estarella de el y el de ellaLo perseguimos y nos persigue porqueDe vez en cuando funcionaEs un instante, pero este instante solo este ratoEs una traca que revienta el pecho es llenar la eternidad es hablar con dios atrapar el infinito eso que llaman estar enamorado.

http://www.youtube.com/watch?v=Wu-6N_XDHeQ

Page 44: catalán con serrat

'AIXò S'ESTà ENSORRANT' esto se está hundiendo

Que en passa de pressa el temps!No es pot anar carregat si es vol fer via.La vida és cosa de valents.Que tot plegat són quatre diesi el temps no deixa gaire temps.

Passa de pressa, com se m'ha passatde moda aquella americana blancaque encara no havia estrenati ensenya, el malparit, la trampatot just el joc ja s'ha acabat.

Això s'està ensorrant. Afanya't i vine.Et truco d'una cabina,l'única que funciona a la ciutat.Deixa-ho córrer tot. Surt de la petxinai afanya't, que farem tard.

Ens hem de desempallegardels costums que mantenim i no ens agraden,dels desamors que hem de purgar,de les vergonyes amagadesque ni mengen ni deixen menjar.

Amb els diplomes i els ressentimentscalar foc al bagul de les disfresses.Escampar les cendres al venti rescatar les infantesesfinades prematurament.

Que de prisa pasa el tiempo!No se puede ir cargando

si se quiere hacer caminoLa vida es cosa de valientesAl fin y al cabo son cuatro díasY el tiempo nos deja bastante tiempo

Pasa deprisa como se me ha pasado De moda aquella americana blancaQue ni siquiera había estrenadoY enseña el mal nacido la trampaTan pronto el juego ha terminado

Esto se esta hundiendo date prisa y ven te llamo de una cabina la unica que funciona en la ciudadDejalo correr todo sal dela conchaY date prisa que llegaremos tarde

Nos demos de desembarazar De las costumbres que mantenemos y no nos gustanDe os desamores que hemos de purgarDela vergüenzas mal escondidas Que ni comen ni dejan comer

Con los diplomas y los resentimientosPrender fuego al baúl de los disfracesEsparcir las cenizas al viento.Y rescatar la infanciaMuerta prematuramente

LES SABATES.http://www.youtube.com/watch?v=2DoRy78XQbE&feature=related

Page 45: catalán con serrat

A la neu algú les va llençar, va llençar,a la neu dues sabates hi ha.Passa un home viu i lleuger el pas, lleuger el pas,passa un home que no les veu pas.

El segon, dins la glaçada nit,el segon, té pressa, enyora el llit.El tercer, cec, les ha trepitjat,el tercer de res no s'ha adonat.

A la neu algú les va llençar, va llençar,a la neu dues sabates hi ha.Una dona les mira i les veu, i les veu,una dona les veu i no ho creu.

Un altre home diu: "No són per mi",un altre home de posat molt fi.Quanta gent que passa amb l'ull sorrut!Quanta gent l'esperança ha perdut!

Quina sort!, hi són quan passo jo, passo jo,quina sort!, la neu m'ha ofert un do.Vaig corrent descalç tots els camins, els caminsvaig corrent, les prenc amb dits felins.

Les escalfo, fredes són com gel,les escalfo amb la llum d'un estel.Oh miracle!, les he somniat tant.Oh miracle!, a la mida em van.

A la neu tot d'una m'he fet ric, m'he fet ric,a la neu hi buscaré un amic...- 

Balada per a un trobador

Les sabates foradades, la roba plena de pols, i a la boca tremolosa sempre porta un cant ben dolç. 

El país pel qual camina, Io és altre que el seu país. i el vi que mulla sa gola, no és altre vi que el seu vi. 

No era estrany en cap racó. Ja era vell el trobador. 

Ell ha cantat per a princeses en lluents i grans palaus. Ha saltat murs, ha obert portes tancades amb doble clau; quan tenia la veu clara com la pell dels seus amors, quan, a la nit, el tapaven llençols blancs brodats amb flors. 

Les flors ja han perdut l'olor. 

Page 46: catalán con serrat

Ja era vell el trobador. 

Avui ha canviat d'alcoves. Ara que ha perdut les claus, una barraca de toves li sembla tot un palau, on la seva cançó s'alça per un plat i un got de vi. Pastores i taverneres són les seves flors de nit. 

Tot s'esfulla en la tardor. Ja era vell el trobador. 

I demà quan el sol surti, ha de seguir el seu camí. Arribarà en un altre poble i se n'anirà d'allí. Amb les sabates foradades, la roba plena de pols, i a la boca tremolosa s'endurà el seu cant ben dolç. .........

Balada para un trovador

Los zapatos agujereados, la ropa llena de polvo, y en la boca temblorosa siempre lleva un canto muy dulce. 

El país por el que camina, no es otro que su país. Y el vino con el que moja su garganta, no es otro que su vino. 

No era extraño en ningún rincón. Ya era viejo el trovador. 

Cantó para princesas en grandes palacios deslumbrantes. Ha saltado muros, ha abierto puertas cerradas con doble llave; cuando tenía la voz clara como la piel de sus amores, cuando, por la noche, le cubrían sábanas blancas bordadas con flores. 

Las flores ya han perdido su olor. Ya era viejo el trovador. 

Hoy ha cambiado de alcobas. Ahora que ha perdido las llaves, una choza de adobes le parece todo un palacio, donde su canción se eleva por un plato y un vaso de vino. Pastoras y taberneras son sus flores de noche. 

Todo se deshoja en otoño. Ya era viejo el trovador. 

Y mañana, cuando salga el sol, ha de seguir su camino. Llegará a otro pueblo, y se irá de allí. On los zapatos agujereados, la ropa llena de polvo, y en la boca temblorosa se llevará su canto tan dulce.

http://www.youtube.com/watch?v=EvJH99JTmi8

http://youtu.be/urGvii_KxzY

Camí avall

Maduraven els blats,l'estiu neixia,les roselles anaven tenyintels camps;li deien Soledat,Rosó, Maria,i amb un pom de flors anavacamí avall.Camí avall hi ha un revolti ell l'esperava,li deien Pere, Joan,

Page 47: catalán con serrat

Lluís o Guillem,la duran ses mans talladesmolt lluny de la seva gent.Camí avall queden les flors,les anirà tapant la polsque du el vent.Però un dia els hi van dir:'No cal que sembris,enguany els vostres campsno han de dar blat,cal que per un fusellcanvieu l'arada'.Camí avall de matíse'n va un soldat.Va cremar i va matarmentre envellia,fins que altre tiràabans que ell;l'enterraren un bon diaen un pou amb d'altres cent.Camí avallsense un adéuningú no hi va posar una creu,no calia.Ella va plorar perla mort de l'homei pels camps on nocreixia el blat.Pel camí arribaranunes mans joves,per eixugar els seus ullsi llaurar els camps.I altre cop naixeranblats i rosellescobrint les fèrtils tombes dels soldats:mor un vell, dos infants neixen.I tot perd l'olor a cremat.Camí avallun home mort.Camí avallqueda un recorddel passat.I avui madurem els blats,l'estiu començai les roselles vantenyint els camps;li diuen Soledat,Rosó, Maria,i amb un pom de flors vacamí avall.

http://www.youtube.com/watch?v=F66WLimBLnA

Cançó de l'amor petit

Jo tinc un amor petiti llaminercom un infant.

Un amor escadusserque mossega l'esqueri no s'empassa l'ham.

Jo tinc un amor rumbós,vermell i sucós

com una magrana.

Jo tinc un amor amicque mata de gusti que es mor de ganes.

Ni cecni tràgicni pactat.

Ni eternni màgicni llogat.

Rajant-me pels descosits,

Page 48: catalán con serrat

tinc un amor petit,tinc un amor petit.

Jo tinc un amor petitnou, com el tempsde la saó,

que es crema com l'encenall,arriba a cavall,i s'enfila als balcons.

Jo tinc un amor companyque no duu recordsni deixa penyores.

Jo tinc un amor per tuque es posa a ballarquan li donen corda.

CANCIÓN DEL AMOR PEQUEÑO

Yo tengo un amor pequeñoy golosocomo un niño.

Un amor desparejadoque muerde el ceboy no traga el anzuelo.

Yo tengo un amor rumbosoencarnado y jugoso

como una granada.

Yo tengo un amor amigoque mata de gustoy que se muere de ganas.

Ni ciegoni trágiconi pactado.

Ni eternoni mágiconi alquilado.

Desparramándoseme por los descosidos,yo tengo un amor pequeño,yo tengo un amor pequeño.

Yo tengo un amor pequeñonuevo, como el tiempode la sazón,

que arde como una viruta,llega a caballoy trepa a los balcones.

Yo tengo un amor compañeroque no trae recuerdosni deja prendas.

Yo tengo un amor por tique se pone a bailarcuando le dan cuerda.

http://www.youtube.com/watch?v=qFeyCpxAEjY

CANÇÓ DEL DESIG FARSANT

Caminem sota els estels.Caminem, Maria...Ja han callat tots els bruels.Ja s'han fos tots els anhelsdel dia.

Caminem pels empedratslluny del gris xivarri.Caminem enamoratsentre el pèl de tots els gatsdel barri.

Jo ja sé que el teu instintva segons les hores.Que jo sóc el quart o el quint.

Page 49: catalán con serrat

Que els teus ulls estan mentintquan plores.

Jo ja sé el peuet lleugertots els punts que et calça.També sé que moriréi, Maria, també séque ets falsa.

Mes això no hi fa cap pesa les nostres videsi en el món poc que hi ha rescom filar entre bes i besmentides.

Nostres venes per l'enganypoden ajuntar-sei pel teu neguit estranyseré sempre un bon companyde farsa.

Caminem sota els estels.Caminem, Maria...Ja han callat tots els bruels.Ja s'han fos tots els anhelsdel dia.

http://www.youtube.com/watch?v=mLcZugY2ydA

Com ho fa el vent

Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar,amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.

Com ho fa el vent,és així com jo vull viure.Com ho fa el vent,el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

I vaig créixer buscant uns versos que van tapar la polsarrossegant les fulles seques mortes per la tardor.

Jo no he nascut per llosa de marbre ni per jeure al damunt d'un mort,la terra sols atrapa l'arbre,

jo vaig de port en port.

Obre'm nina, la teva porta, obre'm i deixa'm passar,res no ha de saber ningú. Escolta: me n'aniré demà.

I així sense mirar endarrera, m'heu de veure passar:res no us deixo, ningú no m'espera..., me'n puc anar i tornar.

Page 50: catalán con serrat

COMO LO HACE EL VIENTO

Yo nací como nace la brisacerca del mar. Amigo del sol y de la lluvia, aprendí a volar.

Como lo hace el viento. Y es así como yo quiero vivir. Como lo hace el viento, el viento que se mueve y que es libre entre la gente.

Y crecí buscando unos versos que van tapando el polvo arrastrando las hojas secas muertas por el otoño.

No he nacido para losa de mármol y yacer sobre un muerto, la tierra sólo atrapa al árbol, yo voy de puerto en puerto.

Ábreme, muñeca, tu puerta, ábreme y déjame pasar, nadie ha de saber nada. Escucha: me iré mañana.

Y así sin mirar atrás me tenéis que ver pasar: nada os dejo, nadie me espera..., me puedo ir y volver.

http://www.youtube.com/watch?v=en4xKz20xFc

cremant núvols

Cremant núvols passa el solvertical i el món s'atura.Demanant pietat al focs'amaguen les criatures

a l'ombra de qualsevolombra que Déu els procura.Cremant núvols passa el sol.

El dia cau de genollspidolant la migdiada.A les parpelles amb sonels rellisca un fil de baba

i tot dol i res no voli tot pesa i res no passa.Cremant núvols passa el sol,cremant núvols el sol passa.

L'ànima abandona el costèrbola i embriagada.Fantasia d'una mortd'eternitat limitada.

No treu banyes el cargolni s'enfila a la muntanya.Cremant núvols passa el sol.

Vigila en travessar el boscque als matolls, orfes de pluja,podria calar-s'hi focsi els freguessis amb les cuixes.

A l'ombra del teus llençolst'espero, no triguis massa.

Cremant núvols passa el sol,cremant núvols el sol passa.

Patrona dels inactius,Santa Mandra del migdia,

Page 51: catalán con serrat

protegiu l'amor furtiu-si així ho vol Déu, així sia-,

especialment al juliolquan, reclamant companyia,cremant núvols passa el sol.

Cremant núvols passa el sol,i tu i jo cardant a l'horaque en altres contrades ploui una altra part del món plora.

Uns de festa, altres de dol.Uns lluiten, d'altres s'abracen.Cremant núvols passa el sol,cremant núvols el sol passa.

QUEMANDO NUBES

Quemando nubes pasa el solvertical y el mundo se detiene.Rogando piedad al fuegose esconden las criaturas

a la sombra de cualquiersombra que Dios le procura.Quemando nubes pasa el sol.

El día se hinca de rodillasmendigando la siesta.De los párpados, con sueño,resbala un hilo de baba

y todo duele y nada quiere,y todo pesa y nada pasa.Quemando nubes pasa el sol.Quemando nubes el sol pasa.

El alma abandona el cuerpo,turbia y embriagada.Fantasía de una muertede eternidad limitada.

No saca los cuernos el caracolni se encarama por la montaña.Quemando nubes pasa el sol.

Cuidado al cruzar el bosqueque los matorrales, huérfanos de lluvia,podrían ardersi los rozaras con los muslos.

A la sombra de tus sábanaste espero. No tardes demasiado.

Quemando nubes pasa el sol.Quemando nubes el sol pasa.

Patrona de los inactivos,Santa Pereza de la tarde,proteged el amor furtivo-si así lo quiere Dios, que así sea-,

especialmente en julio,cuando reclamando compañíaquemando nubes pasa el sol.

Quemando nubes pasa el soly tú y yo echando un polvo mientrasen otros rincones lluevey otra parte del mundo.

De mica en micahttp://www.youtube.com/watch?v=7tVFrBoVvtk&feature=related

En aquell petit cafè on no volen entrarni la llum del carrer, ni la gent assenyada,vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyàcom la boira que neix al port, de matinada.

Et vaig donar una mà i em vas seguit en la nitcom un gosset perdut que prega una carícia.Vas omplir de colors la tristor del meu llit,de vermelles de capvespre i de verds de Galícia.

I el meu racó va a serel teu racó també.Eres jove i bonica.Vaig començar juganti et vaig anar estimantde mica en mica.

Em vaig acostumar poc a poc al teu nom,a la teva escalfor i a les teves paraules,al soroll del teu pas pujant els esglaonsi a la teva manera de parar la taula.

A l'olor de les teves mans que cada nitvoltaven el meu cos com una fina gasa.Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir:'Me'n vaig a buscar el sol. És molt fosca la casa'.

'Ningú no m'està esperant.Gràcies per tot, Joan...'Eres jove i bonica.Se'n va anar de repentel que vaig anar perdentde mica en mica.

Vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu.Vaig maleir mil cops la petita taverna...Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu.Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna.

Però em vaig acostumar també a viure tot solsense estripar els papers, ni les fotografies.Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foci penso: 'Si avui plou, demà farà bon dia'.

Page 52: catalán con serrat

I torno a anar al cafèi penso que potsertu eres jove i bonica.Però, el temps ha anat passanti jo t'he anat oblidantde mica en mica.

En aquel pequeño café donde no quería entrarNi la luz de la calle, ni la gente juiciosaEncontré tu mirar melancólico y lejanoComo la niebla que nace en el puerto de madrugadaTe cogí una mano y me seguiste en la nocheComo un perrito perdido que pide una cariciaLlenaste de colores la tristeza de mi camaDe rojos atardeceres y de verdes de Galicia

Y mi rincón fue tu rincón también Eras jóven y bonitaEmpecé jugandoY te fui queriendoPoco a poco

Me fui acostumbrando poco a poco a tu nombreA tu calor y a tus palabrasAl sonido de tus pasos subiendo los escalonesY a tu manera de poner la mesa.

Al olor de tus manos cada nocheRodeaban mi cuerpo como una fina gasaPer todo se hundió cuando te oí decir Me voy a buscar el sol, es muy oscura la casa.

Nadie me está esperandoGracias por todo juanEras joven y bonitaSe fue de repenteLo que fui perdiendoPoco a poco

Sentí tanto frío aquellas noches de veranoMaldije mil veces la pequeña tabernaCuantas tardes he ido a llevar mi llanto al ríoCuantas noches he pasado en blanco, como la luciérnagaPero me acostumbre también a a vivir soloSin romper los papeles ni las fotografíasSi tengo hambre como pan. Si tengo frío enciendo el fuego. Y pienso: mañana hará un buen día

Y vuelvo al café y pienso que tal vezEres joven y bonitaPero el tiempo ha pasado y yoTe he olvidado poco a poco.

http://www.youtube.com/watch?v=loYUOsuz0b0

El món està ben girat!...Va remugant la padrinaa un seguici de gallinesque veuen ploure panís.

Molt neguit i massa pressa.Els dimonis estan contents.Les coses no duren gensi res no és allò que sembla.

De la por en diuen prudència.Dels vells, la 'tercera edat'.De l'asil, la residència.El món està ben girat.

El món està ben girat.Deixat de la mà de Déu.La canalla ja no creui el jovent ja no respecta.

Hi ha molt a fer i poca feina.Tot s'ho maneguen uns quants.Es casen els capellanspel civil i per l'església.

Els veïns es desconeixen.Els divorcien els casatsi els divorciats reincideixen.El món està ben girat.

El món està ben girat.Llevar-se és una aventura.No té cap gust la verdurai, parlant, la gent no s'entén.

Ara les vaques vedellensense haver d'anar de bou.Quan cal que plogui, no plou,quan plou ho fot tot enlaire.

En els paquets de tabac,hi posen que no fumem.Ningú no sap el que compra.Ningú no diu el que ven.

El món està ben girat.Progressem cap a la tomba.Amb el que es gasten en bombespodrien matar la fam.

Han arribat a la lluna,però quasi no es fan rovellons.Som en un món de botonsque no sabem com funcionen.

Remuga l'àvia padrina,mentre els aboca un grapatde blat de moro a les gallinesque el món està ben girat.

Page 53: catalán con serrat

El mundo está al revésVa refunfuñando la madrinaA un cortejo de gallinasQue ven llover el maíz

Mucha inquietud y demasiada prisaLos demonios están contentosLas cosas no duran nadaY nada es lo que aparenta.

Al miedo le llaman prudenciaA los viejos, la tercera edadAl asilo, la residenciaEl mundo está al revés.

El mundo está al revés Dejado de la mano de diosLos chiquillos ya no obedecenY la juventud no respeta

Hay mucho por hacer y poco trabajoTodo se lo mangonean unos cuantosSe casan los curasPor civil y por iglesia

Los vecinos se desconocenSe divorcian los casaosY los divorciados reincidenEl mundo está al revés.

El mundo está al revés

Levantarse es una aventuraNo tiene gusto a nada la verduraY hablando la gente no se entiende.

Ahora las vacas parenSin haber ido de torosCuando conviene que llueva no llueveCuando llueve lo destroza todo

En los paquetes de tabaco Nos avisan que no fumemosNinguno sab que compraNinguno dice lo que vende

El mundo está al revésProgresamos hacia la tumbaCon lo que se gastan en bombsPodrían matar el hambre

Han llegado a la lunaPero casi no hay níscalosEstamos en un mundo de botones Que no sabemos como funcionan

Refunfuña la abuela madrinaMientras les arroja un puñadoDe maízals gallinasQue el mundo está al revés.

http://www.youtube.com/watch?v=WLI-aPFy3pw

el setè cel

Història certa dels set cels.Set paradisos màgics i encantats.Història certa dels set cels.Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat:el primer gran invent de la terrestritat.El segon cel, imaginaten una nit d'estiu a la vora del mar.

El tercer cel, dins d'un mirallperfila les imatges d'un món ignorat.I el quart cel és irreal,com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se'n sap.No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.I el sisè cel està copiatdel cel setè que has engendrat dins del teu cap.

El séptimo cielo

Historia cierta de los siete cielosSiete paraísos mágicos y encantadosHistoria cierta de los siete cielosSiete nidos de paz, de gloria y de felicidad.

El primer cielo es inventadoEl primer gran invento de la terrestridadEl segundo cielo, imaginadoEn una noche de verano ala orilla del mar

El tercer cielo, dentro de un espejoPerfila las imágenes de un mundo ignoradoY el cuarto cielo es irrealComo un oasis verde en un desierto extraño

Del quinto cielo nada se sabe

Page 54: catalán con serrat

No hay noticias de este cielo tan escondidoY el sexto cielo está copiadoDel séptimo cielo que has engendrado en tu cabeza

http://www.youtube.com/watch?v=-C94LJAaIlo

EL GESSAMí I LA ROSA'

Colliu la rosa de diai de nit el gessamí;el gessamí en una tanca,la rosa enmig del jardí.

Lleument, tendrament gronxada,la rosa mor en un sí.

El gessamí, quan l'amadas'ajeu, pàl·lida, a dormir,el té viu, sense saber-ho,als cabells que es descenyí.

La rosa fa enamorar-sei el gessamí defallir.

El jazmín y la rosa

Coged la rosa de díaY ala noche el jazmínEljazmín en una cerca,La rosa entre el jardín

Levemente, tiernamente mecidaLa rosa muere en un suspiro

El jazmín cuando la amadaSe acuesta pálida a dormirLo tiene vivo, sin saberloEn los cabellos que se soltó

La rosa hace enamorarseY el jazmín desfallecer.

Page 55: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=Tbi68gh91lc

El teu àngel de la guarda

Com el vell faronerque amb llanterna de foc, contra el vent,escombra la mar negra encenentles nits sense lluna,advertint els vaixellsdel perill dels esculls esmolatsque els aguaiten traidors, amagats,emboscats en l'escuma.Com el vell faronerque amb llanterna de foc, contra el vent,escombra la mar negra encenentles nits sense lluna,jo tinc encès un farper dur-te estàlvia on trobis empar,perquè se t'empassi la mari et respectin les ones.No fos cas que la mar li fes basardaal teu àngel de la guarda.Com el guardabarrera del pas a nivell que, gelós,espera el tren que passa veloçaixecant polseguerai brandant el fanalagraeix el xiulet de l'amicque per camins de ferro i de nitfuig sense mirar enrere.Com el guardabarrera del pas a nivell que, gelós,espera el tren que passa veloçaixecant polseguera,vigilo amb zel d'amantque res no aturi el teu camí franci arribis sense cap entrebancon la vida t'espera.No fos cas que el camí li fes basarda

al teu àngel de la guarda.Com el sereno quecarregat amb un manat de clausvetllava pel silenci i la paudel barri que dormiai cuitós feia cap,colpejant la llanceta, al reclamdel veí que picava de mans,a obrir laporteria.Com el sereno quecarregat amb un manat de clausvetllava pel silenci i la paudel barri que dormia,pensa que sempre hi sóc.A tota hora i en quaselvol lloc.Només crida'm i ho deixaré totper fer-te companyia.No fos cas que la nit li fes basardaal teu àngel de la guarda.

TU ANGEL DE LA GUARDA

Como el viejo fareroque con linterna de fuego, contra el viento,barre la mar negra encendiendolas noches sin luna,advirtiendo a los barcosdel peligro de los escollos afiladosque acechan traidores, escondidos,emboscados en la espuma.

Page 56: catalán con serrat

Como el viejo fareroque con linterna de fuego, contra el viento,barre la mar negra encendiendolas noches sin luna,

yo tengo encendido un faropara llevarte a salvo donde halles amparo,para que no se te trague la mary te respeten las olas.

No sea que la mar le dé miedoa tu ángel de la guarda.

Como el guardabarreradel paso a nivel que, celoso,espera el tren que pasa velozlevantando polvareday balanceando el farolagradece el silbato del amigoque por caminos de hierro y de nochehu

http://www.youtube.com/watch?v=ipi2N6HWsWg

Ella em deixa

Bona nit, amics:veig que ja hi som tots,per fer la xerradai cantar cançons.

Però avui estic tristperquè sense raóella se'n va lluny de mii em deixa molt sol,tot sol.

Estic ple de niti penso que un diaella tornaràdemanant el meu amorper trobar la vida.

Tu, flor adorada,llum del meu racó,cançó inacabadaque ha compost el meu amor.

Per què t'allunyes?Per què te'n vas?Per què em deixes,si jo t'estimo tant?

Diu que n'estima un altre,el millor de tots;

diu que és tot un homei no un nen com jo.

No la maleïuni ploreu tampoc.Són coses que passen:jo tinc mala sort.

Ella me deja

Buenas noches, amigos:veo que ya estamos todos,para hacer la charlay cantar canciones.

Pero hoy estoy tristeporque sin razónella se va lejos de míy me deja muy solo,solo.

Estoy lleno de nochey pienso que un díaella volverápidiendo mi amorpara encontrar la vida.

Tú, flor adorada,luz de mi rincón,

Page 57: catalán con serrat

canción inacabadaque ha compuesto mi amor.

¿Por qué te alejas?¿Por qué te vas?¿Por qué me dejas,si yo te quiero tanto?

Dice que quiere a otro,

el mejor de todos;dice que es todo un hombrey no un niño como yo.

No la maldigáisni lloréis tampoco.Son cosas que pasan:yo tengo mala suerte.

http://www.youtube.com/watch?v=Gi86kSRe7dw

En paus

Són guapos feliços,massissos, nocturns,famosos, simpàtics,inútils i absurds.Destaquens'ensorren,es torren al sol.Esquien, naveguen,s'ofeguen d'alcohol.Tenen més calaixos,però també més trastos.Tenen més vestits,però també van a més llocs.Tenen més amics,però també més falsos,i més seguretat,però també més por.Tenen més diners,però també més despeses.Tenen més poder,però també més maldecaps.Tenen més de tot,però també més a perdre.Potser el món és seu,però els tenim voltats.Tots sols, en parellesi en estol, la jet.Són moda, primíciai notícia per bens.S'operen.s'enfaixen,viatgenarreu.Els mimem,se'ls rifena cavalli a peu.Tenen més stànding,però també més rendesi més a lluir,però també més a amagar.

Tenen més pecats,però també més penques.Tenen més camí,però també més pla.Tenen més amants,però també més banyes.Tenen més sabates,però també tenen dos peus.Tenen més cognoms,però també la palmen,però, això sí, desprésd'haver viscut com déu.

EN PAZ

Son guapos, felices, macizos, nocturnos, famosos, simpáticos, inútiles y absurdos. Destacan, se hunden, se tuestan al sol. Esquían, navegan, se ahogan de alcohol. Tienen más cajones, pero también más trastos. Tienen más vestidos, pero también van a más lugares. Tienen más amigos, pero también más falsos, y más seguridad, pero también más miedo. Tienen más dinero, pero también más gastos. Tienen más poder, pero también más preocupaciones.

Page 58: catalán con serrat

Tienen más de todo, pero también más a perder. Quizás el mundo es suyo, pero les tenemos rodeados. Solos, en parejas o en bandada, la jet. Son moda, primicia y noticia para corderos. Se operan, se enfajan, viajan a todas partes. Los miman, se los rifan a caballo y a pie. Tienen más stánding, pero también más rentas y más que lucir, pero también más que ocultar. Tienen más pecados, pero también más jeta. Tienen más camino,

pero también más llano. Tienen más amantes, pero también más cuernos. Tienen más zapatos, pero también tienen dos pies. Tienen más apellidos, pero también la palman, pero, eso sí, después de haber vivido como dios.

http://www.youtube.com/watch?v=7CzE69hnjUM

si nos fos per tu

Si no fos per tu, m'hauria mort de ganaabans de perdre la salut;si no fos per tu, que em poses plat a la taulaquan d'altres per tot ajutdonen bons consellsi sàvies paraulesi et deixen sol i en dejù.

M'esperava el trist final de la cigalasi no fos per tu.

Si no fos per tu, segur que no tindriaon enfonsar les arrelsni un cobert on raure ni una bona guiaper anar i tornar al setè celi els fills que escampésno els coneixeria,res meu viuria en ningú.

Jo seria un altre i ningú no ho sabriasi no fos per tu.

Si no fos per tu, que arreplegues els trossosdesprés de la tempestati em fas companyia quan borden els gossosen el cor de la ciutat,tu que del mirallullerós em miresrenyant-me de bon matí

per maltractar una vida que mai no tindriessi no fos per mi.

Si no fos per mi, ¿qui et rescatariade tanta vulgaritat?Feines, compromisos, rutines, família,municipi i sindicat.És per això que em donscrèdit i valença,casa, dona, pa i abric.

Ja m'explicaràs qui series senseel teu intim enemic.

DE NO SER POR TI

De no ser por ti, hubiese muerto de hambreantes de perder la salud.De no ser por ti, que me pones un plato en la mesacuando otros por toda ayudadan buenos consejosy sabias palabrasdejándote solo y en ayunas.

Me esperaba el triste final de la cigarrade no ser por ti.

De no ser por ti, seguro que no tendríadónde hundir las raícesni un cubierto donde guarecerme, ni una buena guíapara ir y volver al séptimo cielo,y los hijos que esparcieseno los conocería,nada de mí viviría en nadie.

Yo sería otro y nadie lo sabríade no ser por ti.

Page 59: catalán con serrat

De no ser por ti, que recoges los pedazostras la tempestad,y me haces compañía cuando ladran los perrosen el corazón de la ciudad,tú que, desde el espejo,ojeroso me mirasriñéndome de buena mañana

por maltratar una vida que jamás tendríasde no ser por mí.

De no ser por mí, ¿quién te rescataríade tanta vulgaridad?Trabajo, compromisos, rutina, familia,municipio y sindicato.Por eso me dascrédito y amparo,casa, mujer, pan y abrigo.

Ya me contarás quién seríassin tu íntimo enemigo.

http://youtu.be/cQl5hZQX6zo

http://www.youtube.com/watch?v=B6QNn3evhcY

Es quan dormo que hi veig clar

hi ha un pany de mar al revolti un tros de cel escarlata,un ocell fa un giravolti treu branques una mata,el casalot del pirataés un ample gira-sol.És quan plou que ballo solvestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepical bassal de sota l'era,em vesteixo d'home antici empaito la masovera,i entre pineda i garricplanto la meva bandera;amb una agulla saqueramato el monstre que no dic.És quan ric que em veig gepical bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar,foll d'una dolça metzina,amb perles a cada màvisc al cor d'una petxina,só la font del comellari el jaç de la salvatgina,-o la lluna que s'afinaen morir carena enllà.És quan dormo que hi veig clar,foll d'una dolça metzina.

Es cuando duermo que veo claro

Cuando llueve bailo solo,visto algas, oro y escama,lienzo de mar agitadoy algo de cielo escarlata,un pájaro hace cabriolasy echa ramas una mata,el caserón del pirataes un ancho girasol.

Cuando llueve bailo solo,visto algas, oro y escama.

Cuando río estoy gibosoen la charca de la era,me atavío de hombre antiguoy acoso a la caseray entre pinar y marañaplantifico mi bandera;con punzón de coser sacosmato al monstruo que no nombro.

Cuando río estoy gibosoen la charca de la era.

Cuando duermo veo claro,loco de un dulce veneno,con perlas en cada manovivo dentro de una concha;soy la fuente de un barrancoy soy cubil de una fiera,–o la luna que se afinaal morir tras la ladera.

Cuando duermo veo claro,loco de un dulce veneno.

Page 60: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=BFXSjwbuuGk

capgròs

Te'n recordes, Capgròs, del carallot aquell que vam abandonar a Marsella un bon dia fugint amb la muller en un paquebot grecvíctima de malsons que en despertar es complien.

I te'n recordes que el Jofre i la Mariaamb un continuarà cloïen la cançó.Profètic acudit. Ahir a la Boqueriavaig ensopegar amb ell i es creu que és de debò.

De debò com el tall glaçat del ganivetque va posar-me al coll clamant sang i venjança pels anys malbaratats, pels patiments haguts,per haver-lo deixat tirat a un port de França.

Quin escàndol, Capgròs... Sort que d'una paradali van fotre pel cap un meló i en Petràsli va clavar un bolet i, amb quilo i mig d'orada,de rebot, la Siseta Ii va rebentar el nas.

Ja més tranquils, sucant capipota al Pinotxo,va confessar-me el seu calvari d'ençà quela dona, farta d'anar amunt i avall com bojosi de vetllar malsons, va tocar el dos també.

Que mentre tu, Capgròs, gaudies els plaersde la vida enredant els del fisc i la banca,ell no tingué una nit ni un dia de repòs...Sempre vetllant, fugint, mentint, patint, fent trampes.

Va demanar per tu i li va entrar ploreraen saber que eres mort, que él cor et va dir prou.Commogut m'abraçà dient: 'Ja saps com era...Un gos capaç de fer el que fos per tocar els ous'.

Ara el tinc instal-lat a casa i diu que es quedafins que prescrigui el crim o el jutgin innocent o canviem el final del Malson per entreguesi tal acabi bé amb barca nova i bon vent.

Em suplanta al mirall quan m'estic afaitant.Treu el cap pel bidet quan m'esbandeixo els baixos. M'endinya cada ensurt que em deixa tremolant. Travessa les parets, em remena els calaixos.

M'has de fotre una mà, que aquest no està per hòsties.T'espero per sopar. T'agradarà el menú: Tecamondres, peixin i marinet de postres.Si ell ha pogut tornar, per què no tu, Capgròs...?Per què no tu...?

CABEZÓN

Pesadilla por entregas (2ª parte)A la memoria de mi amigo Josep Maria BardagíTe acuerdas, Cabezón, de aquel gilipollasque abandonamos en Marsella un buen díahuyendo con su mujer en un paquebote griegovíctima de pesadillas que al despertarse se cumplían.

Y te acuerdas de que Jofre y Maríacon un continuará concluían la canción.Profética ocurrencia. Ayer en la Boqueríame tropecé con él y se cree que es de verdad.

De verdad como el filo gélido del cuchilloque me puso al cuello clamando sangre y venganzapor los años desperdiciados, por los sufrimientos habidos,por haberlo dejado tirado en un puerto de Francia.

Qué escándalo, Cabezón... Suerte que desde un puestole tiraron un melón a la cabeza y Petràs ¹le arreó un bolet ² y, con kilo y medio de dorada,de rebote, Siseta ¹ le reventó la nariz.

Page 61: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=d4mvtUrG7YM

Fa vint anys que tinc vint anys.Vint anys i encara tinc força,i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaçde cantar si un altre canta.Avui que encara tinc veui encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,el blat i el camí que vaig trepitjant.A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,per una tempesta,per un raig de sol,o pel rossinyolque ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.Vint anys i encara tinc força,i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.i el cor, encara, s'embala,per un moment d'estimar,o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.Al que et fa patir. Al que vius un dia.Vull plorar amb aquells que es troben tots solsi sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,per cantar als homesque han nascut dempeus,que viuen dempeus,i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantaravui que encara tinc veu.Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.Vint anys i encara tinc força,i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang...

Page 62: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=OHXsHBAFRcQ

Fins que cal dir se adeu

Es varen dir:'Cal guanyar temps als somnis,cal anar molt més enllà de les paraules.Ser tal com somde soca-rel.Cremar les naus,navegar a pèla cavall de la cresta de l'onada.

Amor valent per tu,per guanyar terreny a la vidai contemplar-lacompartint-la.Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altrei cadascú al seu lloc.Pensar en veu altai tastar-ho tot.'

I ho varen fer...guanyant temps als somnisi compromesos, només, en les coincidènciesi la mútua complicitat.Eren llavor d'eternitatcompartint les joguines i les vivències.

Amor valent per tu.Va cap on va i dura el que dura.No hi ha margesni mesures.Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altrei cadascú al seu lloc.Pensar en veu altai tastar-ho tot.

Fins a la fical guanyar temps als somnis.Cal anar molt més enllà de les paraules,ser tal com som i dir-se adéusi el cada dia ha fet lo seui ens ha canviat les coses i a nosaltres.

Amor valent per tu,per guanyar terreny a la vidai esgotar-lai 'exprimir-la'.Fins que cal dir-se adéu.

HASTA QUE HAYA QUE DECIRSE ADIУS

Se dijeron:«Hay que ganar tiempo a los sueños,hay que ir mucho más allá de las palabrasSer como somosde cepa y razQuemar las naves,navegar a pelosobre la cresta de la ola

Amor valiente para ti,para ganarle terreno a la viday contemplarlacompartiéndolaHasta que haya que decirse adios

Uno dentro del otroy cada cual en su sitioPensar en voz altay probarlo todo»

Y lo hicieronganándole tiempo a los sueсosy comprometidos solo en las coincidenciasy la mutua complicidadEran semilla de eternidadcompartiendo los juguetes y las vivencias

Amor valiente para tiVa donde va y dura lo que duraNo hay límitesni medidasHasta que haya que decirse adiуs

Uno dentro del otroy cada cual en su sitioPensar en voz altay probarlo todo

Hasta el finalhay que ganar tiempo a los sueñosHay que ir mucho mбs allб de las palabrasSer tal como somos y decirse adiуssi la vida diaria ha hecho de las suyasy ha cambiado las cosas y tambiйn a nosotros

Amor valiente para ti,para ganar terreno a la viday agotarlay exprimirlaHasta que haya que decirse adiуs 

Page 63: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=oBCSgkH5OdY

Ja tens l'amor...Ja acaricies la glòriaamb la punta dels dits.Ets immortal.Estigues llestper caminar a les fosques.Per viure sol.Per dormir al ras.

Ja tens l'amor...T'has cansat de buscar-losota les pedresa quaselvol preu.Ara jauràsdel costat de l'angoixai faràs el camíque duu al crim o a l'adéu.

Ja tens l'amori no pots fer-te enrere.No demanis justícia,ets tu qui tira els daus.Acluca els ulls,llança't a l'abismei renuncia a viureper sempre més en pau.

Ja tens l'amori la seva agonia,quin no ho daria totper patir-la de nouuna vegada més,una vegada més,una vegada més,i prou.

Ya tienes el amor...Ya acaricias la gloriacon la punta de los dedos.Eres inmortal.Prepáratea caminar a oscuras.A vivir solo.A dormir al raso.

Ya tienes el amor...Te has cansado de buscarlobajo las piedrasa cualquier precio.Ahora te acostarás del lado de la angustiay seguirás el camino que lleva al crimen o al adiós.

Ya tienes el amory no puedes echarte atrás.No pidas justicia,eres tú quien tira los dados.Cierra los ojos,lánzate al abismoy renuncia a vivireternamente en paz.

Ya tienes el amory su agonía,quién no lo daría todopor sufrirla de nuevouna vez más,una vez más,una vez másy basta.

Page 64: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=RHWtvapPei4

L’amor perdut

Jo tenia un amoren el primer port d'on vaig partir.

Vaig tardar molt de tempsa tornar en aquell port.

Jo tenia un amoren el port del meu néixer,jo tenia un amoren el port del meu cor.

Vaig tornar en aquell port,vaig cercar el meu amor,vaig cercar i cercar,i no el vaig trobar.

Després, molts de ports,després, molta mar,després, molts amors,després, molta nit.

La il·lusió s'ha perdut,tots els ports són iguals.Ja no tinc un port meu,ja no tinc cap amor.

Vaixell, vés endinsdavall les estrelles,que no es vegi cap port,que no es vegi cap far,que no es vegin gavines,que sols hi hagi blau,blau verd dels seus ulls,blau verd de la meva mar.

El amor perdido

Yo tenía un amorEn el primer puerto de donde partí

Tardé mucho tiempoEn volver a aquel puerto

Yo tenía un amorEn el puerto donde nacíYo tenía un amor En el puerto de mi corazón

Volví a aquel puertoBusqué a mi amorBusqué y busqué y no lo encontré

después, muchos puertosdespués mucha mardespués, muchos amoresdespués, mucha noche.

La ilusión se ha perdidoTodos los puertos son igualesYa no tengo un puerto míoYa no tengo ningún amor

Barco, ve mar adentroDebajo de las estrellasQue no se vea ningún puertoQue no se vea ningun faroQue no se vean gaviotasQue sólo haya azulAzul verde de sus ojosAzul verde de mi mar.

Page 65: catalán con serrat

L’estaca

http://youtu.be/evk3iEMI9w0

L'avi Siset em parlavade bon matí al portalmentre el sol esperàvemi els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estacaon estem tots lligats?Si no podem desfer-nos-enmai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurài molt de temps no pot durar,segur que tomba, tomba, tombaben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquíi tu l'estires fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,les mans se'm van escorxant,i quan la força se me'n vaella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podridaperò és que, Siset, pesa tant,que a cops la força m'oblida.Torna'm a dir el teu cant:

L'avi Siset ja no diu res,mal vent que se l'emportà,ell qui sap cap a quin indreti jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailetsestiro el coll per cantarel darrer cant d'en Siset,el darrer que em va ensenyar.

http://www.youtube.com/watch?v=4wveZXHM7-A

La consciència Ens l'encolomen des de la infantesa.És partidista i desproporcionada.Complement del pecat

Page 66: catalán con serrat

i del remordiment,no ens deixa dormir en pau i ens treu la gana.Ens emmotlla a un guió convencionalon gairebé mai som protagonistes.La consciència, senyors,ens fa amagar a les golfesel que hauria d'estar a l'aparador.N'hi hauria prou amb el respecte, la sinceritati una miqueta de benevolència.Però ens pengen, sense cap necessitat,la llufa de la consciència.És del tot anticonstitucional.Fomenta la mentida i aliena.No ens deixa bellugar amb espontaneïtat.La quintacolumnista del sistema.Em porta pel camí del pedregar.No se'n pot estar, de passar facturani de picar-me els ditsquan estem canviant cromosque a mi em falten i tu tens repetits.De fora manen lleis i reglamentsi de dins ella completa la 'bronca'.Això no pot anar bé.De seguida es veu quealgú vol fer entrar el clau per la cabota.

Què hi deu haver darrera tot això?Qui ens confon les necessitats i els vicis?Alliberem els sentitsi, com diu la policia,investiguem els qui en treuen profit.

La conciencia

Nos la endosan desde la infancia. Es partidista y desproporcionada. Complemento del pecado y del remordimiento, no nos deja dormir en paz y nos quita el hambre. Nos amolda a un guión convencional

en el que casi nunca somos protagonistas. La conciencia, señores, nos hace esconder en las buhardillas lo que tendría que estar en el escaparate. Bastaría con el respeto, la sinceridad y un poquito de benevolencia. Pero nos cuelgan, sin ninguna necesidad, el sambenito de la conciencia. Es del todo anticonstitucional. Fomenta la mentira y aliena. No nos deja mover con espontaneidad. La quintacolumnista del sistema. Nos lleva por el camino del pedregal. No puede dejar de pasar factura ni de picarme los dedos cuando estamos cambiando cromos que a mí me faltan y tú tienes repetidos. Desde fuera mandan leyes y reglamentos y desde dentro ella completa la 'bronca'. Esto no puede ir bien.Enseguida se ve que alguien quiere clavar el clavo al revés. ¿Qué debe haber detrás de todo esto? ¿Quién nos confunde las necesidades y los vicios? Liberemos los sentidos y, como dice la policía, investiguemos quienes son los que sacan provecho.

http://www.youtube.com/watch?v=dBWCbmVJjVI

Page 67: catalán con serrat

La noia que s’ha posat a ballar

Plou i fa sol.No et faci dol mirar,que ha bruixes que es pentinen,i sargantanes que juguen a fet i a amagar,i prodigis nous de trincaque duu a la màla noia que s'ha posat a ballar.

Fugida d'un anunci de vermut.Quin vent l'empeny...?Quina veu li canta...?Que el món és de ella,balladorasense parella.

Salta amunt i avall,fa un tomb,pica de mansi als quatre vents s'obre de cames.Alça al cel les mans i els ullscontenta i entregada.Salta amunt i avall,fa un tomb,pica de mansi als quatre vents s'obre de cames.

Una noia s'ha posat a ballarpel goig de trempar i riurei perquè comença el tempsque ens queda per estimar.Arremanga't el cor i deixa-la entrar,la noia que s'ha posar a ballar.

Potser ella és massa per al meu poble vellde cor feixuc, mancat de paraules,on l'arc de Sant Martímai no ha estat rebutaixí.

LA CHICA QUE SE HA PUESTO A BAILAR

Llueve y hace sol.No te duela mirar,

que hay brujas que se peinan,y lagartijas que juegan al escondite,y flamantes prodigiosque en la mano llevala chica que se ha puesto a bailar.

Huida de un anuncio de vermut.¿Qué viento la empuja...?¿Qué voz le canta...?que el mundo es de ella,bailadorasin pareja.

Salta arriba y abajo,da una vuelta,toca las palmasy a los cuatro vientos se abre de piernas.Levanta al cielo las manos y los ojoscontenta y entregada.Salta arriba y abajo,da una vuelta,toca las palmasy a los cuatro vientos se abre de piernas.

Una chica se ha puesto a bailarpor el placer de animarse y reíry porque comienza el tiempo que nos queda para amar.Abre tu corazón y deja entrara la chica que se ha puesto a bailar.

Quizá ella es demasiado para mi viejo pueblode torpe corazón, falto de palabrasy en donde el Arco Irisnunca fue recibidode este modo.

Salta arriba y abajo,da una vuelta,toca las palmasy a los cuatro vientos se abre de piernas.Levanta al cielo las manos y los ojoscontenta y entregada.Salta arriba y abajo,da una vuelta,toca las palmasy a los cuatro vientos se abre de piernas.

http://www.youtube.com/watch?v=8dLvwS96m4Y

Page 68: catalán con serrat

La rosa del’adeu

La llarga nit de l'hiverns'ha encès quan de sotamàel roser ha fet una rosamés vermella que la sang.

Darrer sospir de l'estiu.Penyora de la bonança.Ocell que ha caigut del niu.

Festeja amb un raig de solarrecerada a un xiprer;¿fas tard o véns massa d'hora,meravellós malentès?

Nascuda contra correntdesafiant les geladesi plantant-li cara al vent.

Com una flor de paperno escoltaràs el zum-zumde les abelles xuclant-teni escamparàs cap perfum.

Mai no et regalarà el solla son de les migdiadesni els capvespres de juliol.

Però abans no t'escanyinles impacients mans de l'hivernla tarda et mira i s'alegra,es detura i es sorprèn

amb una petita i breu-talment la flor dels teus llavis-rosa roja de l'adéu.

http://www.youtube.com/watch?v=gutax502xMg

Malson per entregues

Aquell dilluns va alçar-ne neguitósi a l'esmorzar va comentar amb la donahaver somniat que l'empaitava un homed'aspecte facinerósarmat amb un 38caçant-lo a trets per tota la ciutat,pels terrats i sota les clavegueres,corre que corre i l'home aquell darrera,

implacable i deciditcom un àngel de la mort.

Esfereït i cec, va ensopegar,però ans que el botxí rematés la faenaell tragué una arma i amb mitja dotzenade trets va deixar-lo estèsenmig d'un bassal de sang.I de darrera un arbre sortí en Pau,un company de penúries d'oficina,per ensorrar-li un ganivet de cuina

Page 69: catalán con serrat

al ferit en el clatellcom qui descabella un brau.

I l'endemà, assegut als peus del llit,ell li va dir, plorós, amb mala cara,que el maleït malson continuavaamb ell al mig del carreramb una pistola a la màque encara fumejava pel canó.La gent cridava, plorava i corria.Ella volia moure els peus i no podia.Què és el que estava passant?Qui collons era aquell mort?

En Pau tampoc pogué fugir. Voltatsde policies, cotxes i sirenes,les mans emmanillades a l'esquena,a cops de puny i empentesse'ls van endur en un furgó.Després un racó fosc i un llum als ullsi uns homes fent preguntes i amenacesen relació a un mafiós mort a la plaçaper dos fanàtics fidelsa diabòlics rituals.

Va despertar-se xop i tremolantla nit següent cap a dos quarts de quatre.'Demà sens falta anirem al psiquiatre...',ella va dir-se mentre ellli contava sanglotantque el jutge, sense haver-se'ls escoltats,els condemnava a divuit anys i un dia.Es pensava que mai més no tornariaa mirar-se en els seus ullsni a sucar pa en el seu plat.

Per sort, en Pau, camí de la presó,utilitzant la coneguda argúciadel tinc pipí i tinc la pixera fluixa,va saltar en marxa del treni va fugir en la foscor,

PESADILLA POR ENTREGAS

Aquel lunes se levantó desasosegadoy en el desayuno comentó con su mujerhaber soñado que le perseguía un hombrede aspecto facinerosoarmado con un 38cazándolo a tiros por toda la ciudad,por las azoteas y bajo las alcantarillas,corre que corre y aquel hombre detrás,implacable y decididocomo un ángel de la muerte.

Aterrado y ciego, tropezó,pero antes de que el verdugo rematase la faenaél sacó un arma y con media docenade tiros lo dejó tendidoen medio de un charco de sangre.Y de detrás de un árbol salió Pablo,un compañero de penurias de oficina,para hundirle un cuchillo de cocinaal herido en el cogotecomo quien descabella un toro.

Y al día siguiente, sentado a los pies de la cama,él le dijo, lloroso, con mala cara,que la maldita pesadilla continuaba

con él en medio de la callecon una pistola en la manoque aún humeaba por el cañón.La gente gritaba, lloraba y corríay él quería mover los pies, pero no podía.¿Qué es lo que estaba pasando?¿Quién cojones era aquel muerto?

Pablo tampoco pudo huir. Rodeadosde policías, coches y sirenas,con las manos esposadas a la espalda,a puñetazos y empujones se los llevaron en un furgón.Después un rincón oscuro y una luz en los ojosy unos hombres haciendo preguntas y amenazasen relación a un mafioso muerto en la plazapor dos fanáticos fielesa diabólicos rituales.

Se despertó empapado y temblandola noche siguiente, hacia las tres y media,...«Mañana sin falta iremos al psiquiatra...»,se dijo ella,mientras élle contaba sollozanteque el juez, sin haberles escuchado,los condenaba a dieciocho años y un día.Pensaba que jamás volveríaa mirarse en sus ojosni a mojar pan en su plato.

Por suerte, Pablo, camino de la cárcel,utilizando la conocida arguciadel tengo pipí y tengo la meera floja,saltó en marcha del treny huyó en la oscuridad.i ell es podria en un calabós fredamb un camell penjat que només reiai un transvestit amb barbes que li deia:'Quan t'hi acostumis veuràsque no s'hi està malament.'

Quan van tornar del metge es va adormirprofundament com un nadó al sofài hauria pogut seguir clapant fins l'endemàsi no l'hagués despertatla seva pobra mullercridant que en Pau havia telefonatque els de la pasma els segueixen les passes,que no era un bon amagatall la casa,que fondejat en el portesperava un vaixell grec.

Caigué rodó i en recobrar-se tinguéla sensació que el terra es bellugava,va obrir els ulls i es va topar amb una caramolt semblat a Charles Boyersomrient-li a un pam de nas,oferint-li una tassa de cafèi amb veu de vell llop de la mar li deia:'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?Dans une demie-heure nousarriverons à Marseille.

C'est joli la liberté,n'est-ce pas, monsieur?C'est joli la liberté.'

Y él se pudría en un calabozo frío

Page 70: catalán con serrat

con un camello colgao que sólo reíay un travestí con barba que le decía:«Cuando te acostumbres, verásque no se está tan mal,»

Cuando volvió del médico, se quedó dormidoprofundamente como un bebé en el sofáy hubiese podido seguir durmiendo hasta el día siguientede no haberlo despertadosu pobre mujergritando que Pablo había telefoneadoque la pasma le seguía los pasos,que no era un buen escondite la casa,que fondeado en el puertoesperaba un barco griego.

Cayó redondo y al recobrarse tuvola sensación de que la tierra se movía,abrió los ojos y se topó con una caramuy parecida a Charles Boyersonriéndole a un palmo de la nariz,ofreciéndole una taza de caféy con voz de viejo lobo de la mar decía:«Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?Dans une demie-heure nousarriverons à Marseille.

C'est joli la liberté,n'est-ce pas, monsieur?C'est joli la liberté.»

http://www.youtube.com/watch?v=L4C4bJ5cr68

Noia de porcellanabuscava una ànima dintre teui això era com buscarpapallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellanala teva entranya és plena de ventuna brisa de maigamb pètals de rosa és aire innocent.

Noia de porcellanatot el teu cos és un recipienta punt per ser omplert d'aiguai posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellanabuscava força en el teu parlari això era com buscarpapallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellanad'una mirada et van trencar un braçsemblaves indignadacom una santa sense beats.

Noia de porcellanatota ets tan fràgil que t'has tancatsota d'una campanaque sona dolça i és de cristall.

Page 71: catalán con serrat

Noia de porcellanabuscava llum en la teva pelli això era com buscarpapallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellanatens la mirada ben transparentla pell de cel·lofanai la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellanaquè vols que et donin no donant resets freda i inhumanai et preocupes de cinc a set.

Chica de porcelanaBuscaba un alma dentro tuyoEso era como buscarMariposas blancas sobre la nieve

Chica de porcelanaTu entraña está llena de vientoUna brisa de mayoY pétalos de rosa es aire inocente

Chica de porcelanaTodo tu cuerpo es un recipientePara llenarlo de aguaY poner un lirio cuando llega el buen tiempo

Chica de porcelanaBuscaba fuerza en tus palabrasY eso era como buscarMariposas azules sobre la mar

Chica de porcelanaDe una mirada te rompieron un brazoParecías indignada Como una santa sin beatos

Chica de porcelanaEres tan frágil que te encerrasteBajo una campanaQue suena dulce y es de cristal

Chica de porcelanaBucaba luz en tu pielY eso era como buscarMariposas de aire donde sopla el viento

Chica de porcelanaTienes la mirada bien transparenteLa pien de celofánY la carne traslúcida y repelente.

Chica de porcelanaQue van a darte si no das nadaEres fría e inhumanaTe preocupas de cinco a siete.

http://www.youtube.com/watch?v=BP3o28-mMeY

Per construir un bell somni

el primer que cal és estar despert,mà ferma per dur les bridesi fer-se un projecte a midacomptant que tot s'encongeix.

Materials de primera.Amples i profunds els seus fonaments,a prova de malentesos,compromisos, interessos i accidents.

Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?Què seria de nosaltres sense un bell somni?Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somnical posar-s'hi a plena dedicaciói estar pendent, a tota hora,

Page 72: catalán con serrat

de si riu, si dorm, si ploracom si es tractés d'un nadó.

I pel bé de l'empresaés indispensable estar assabentatque a la fi de la proesaserà una sorpresa el seu resultat.

Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?Què seria de nosaltres sense un bell somni?Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somnical a més a més ser prou eixerit-quan es gira la fortuna-per sortir d'entre les runesi fer-ne un altre, tot seguit.

Para construir un bello sueño

Lo primero que necesitas es estar despiertoMano firme para llevar las bridasY hacerse un proyecto a medidaTeniendo en cuenta que todo encoge.

Materiales de primeraAnchos y profundos cimientosA prueba de malentendidosCompromisos, intereses y accidentes.

Orientado al sur y protegido de los vientos.

Nada cura las heridas como un bello sueñoQuién no arriesga la vida por un bello sueñoQuè sería de nosotros sin un bello sueñoQué haríamos del día y de la noche?

Para construir un bello sueñoHay que dedicarse de llenoY estar pendiente a toda horaDe si ríe, si duerme, si llora

Como si se tratase de un recién nacido

Y por el bien de la empresaEs indispensable saberQue al final de la proesaSerá una sorpresa el resultado

Hay un buen trecho entre los sueños y la realidad

Para construir un bello sueñoHay que ser además suficiente espabiladoCuando se da vuelta la suertePara salir de entre las ruinasY hacer otro inmediatamente

http://www.youtube.com/watch?v=rYyiXmqsKY0

PER QUè LA GENT S'AVORREIX TANT?'

Si és veritatque l'home pot morir, però mai la idea,que el sol surt per tothom i un Déu ens vetllai que la dona i l'or ho poden tot.

Si és veritatque el futur penja d'un fil prim,que la fe mou muntanyes i tenimla vida pel davant.

Si és veritatque val la pena fer-ho bé

Page 73: catalán con serrat

i que el treball dignifica,per què la gent s'avorreix tant?

Por qué la gente se aburre tanto

Si es verdadQue el hombre puede morir Pero no la ideaQue el sol sale para todos Y un dios nos vela

Y que la mujer y el oro lo pueden todo

Si es verdadQue el futuro pende de un hijo delgadoQue la fe mueve montañas y tenemosLa vida por delante

Si es verdadQue vale la pena hacerlo bienY que el trabajo dignificaPor qué la gente se aburre tanto?

http://www.youtube.com/watch?v=w1D5HNuMZdg

Perdut en la ciutat

Deixares el mas sense acomiadar-te de ningúi des de llavors mai més no hem sabut res de tu.Em va dir la dona del de la tafona,que per Barcelona vas fent.I baixí a trobar-te cansat d'esperar-tei d'escriure cartes al vent.Infructuosament busco els teus ulls blaus per tot arreu.De remenar la ciutat, en trec un mal de peus.No sé, ho pots ben creure, si caminar o seure.Per más que et vull veure no et veig.Als de la muntanya la ciutat estranyaens causa migrañilla i mareig.Ep... Sóc jo. Que no em sents...?Perdut en la ciutat, només vull saber su estàs bé. Si t'agrada el mar.Ep... Sóc jo. Que no em sents...?

Què he de fer amb el gatque amb les presses vas deixar-te,com a mi, oblidat?Engego coloms missatgers però perdem el rumb.Encend un foc al terrat u faig senyals de fum.Però un cop d'oratge barreja el llenguatgei escampa el missatge per cel.Cruel la fortuna bufa i se'n riu, d'unarescatada lluna de mel.Omplo una ampolla amb versos d'amor i dol per tu i la llanço al mar pregant l'ajuda de Neptúperò una ona fera l'esclafa amb fal-leracontra l'escullera del molli veig com naufraga una altra vegadal'esperança errada del foll.Ep... Sóc jo. Que no em sents...?Perdut en la ciutat, només vull saber su estàs bé. Si t'agrada el mar.

Page 74: catalán con serrat

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?Què he de fer amb el gatque amb les presses vas deixar-te,com a mi, oblidat?Demà de matí, vençuts, tornarem el gat i joon les gallines no ponen i les geranis no fan flor.On sense alegria em troben els diesmirant-me la via del tren. Em dol, a la butxaca, la foto, tan maca,de tu, jo, la vaca i el nen.Ep... Sóc jo. Que no em sents...?

PERDIDO EN LA CIUDAD

Dejaste la masía sin despedirte de nadiey desde entonces no hemos vuelto a saber de ti.

Me dijo la mujer del de la almanzara

que por Barcelona vas tirando.

Y bajé a buscarte cansado de esperarte

y de escribir cartas al viento.Infructuosamente busco tus ojos azules por todas partes.Rebuscar en la ciudad me da dolor de pies.No sé, puedes creerme, si andar o sentarme.Por más que deseo verte no te veo,A los de la montaña la ciudad extrañanos causa migraña y mareo.Eh... Soy yo ¿No me oyes...?Perdido en la ciudad, sólo quiero saber si estás bienSi te gusta el marEy soy yo, no me oyesQue tengo que hacer con el gato que con ls prisas te dejaste como a mi olvidado?

Suelto palomas mensajeras pero pierden el rumbo. Enciendo un fuego en la terraza y hago señales de humopero un golpe de viento revuelve el lenguajey desperdiga el mensaje en el cielocruel la fortuna sopla y se rie de unarescatada luna de miellleno una botella con versos de amor y duelo por tíy la lanzo al mar rogando la ayuda de neptunopero una ola fiera la rompe con ganas contra el rompeolas del muelley veo como naufraga otra vez la esperanza errada del locoey… soy jo. Que no me sientesperdido en la ciudad, no más quería sabersi estás bien. Si te agrada el mar.Ey.. soy yo. Que no me sientes.

Mañana por la mañana, vencidos regresaremosEl gato y yo donde las gallinas no ponen y los geranios no dan flordonde sin alegría me encuentran los díasmirando la vía del trenme duele, en el bolsillo, la foto tan bolita de ti, de mi, la vaca y el niñosoy yo. Que no me sientes?

http://letras.terra.com/joan-manuel-serrat/512953/

perqué vull Plovia aquell dia. Perquè vull!Perquè tinc ganes que plogués!

Sortia ella de casa. Perquè vull!Perquè tinc ganes que sortís!

Tenia jo un paraigua. Perquè vull!Perquè tinc ganes de tenir!

Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!Perquè tinc ganes d'ajudar!

Va dir-me: 'Encantada'. Perquè vull!Perquè tinc ganes d'encantar!

Va arrapar-se a mi. Perquè vull!Perquè tinc ganes d'estimar!

Vam viure un món preciós. Perquè vull!Perquè tinc ja ganes de viure'l!

Després vàrem parlar. Perquè vull!Perquè tinc ganes de parlar!

Vam volar pel món. Perquè vull!Perquè tinc ganes de volar!

Vam volar pel món nou. Perquè vull!Perquè no m'agrada aquest!

I el vam veure millor. Perquè vull!Perquè sé que és millor!

Vam menjar el més bo. Perquè vull!Perquè sé que es pot menjar!

Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!Perquè estic tip de la contrària!

Tot era meravella. Perquè vull!Perquè estic fart de fàstics!

Page 75: catalán con serrat

Tot era de tothom. Perquè vull!Perquè tot és de tots!

I acabo la cançó. Perquè vull!Tot comença en un mateix!

PORQUE QUIERO

Llovía, aquel día. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de que llueva!

Salía ella de casa. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de que salga!

Tenía yo un paraguas. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de tenerlo!

Le ofrecí cobijo. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de ayudar!

Me dijo: «Encantada». ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de encantar!

Se arrimó a mí. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de amar!

Vivimos un mundo precioso. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de vivirlo!

Después hablamos. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de hablar!

Volamos por el mundo. ¡Porque quiero! ¡Porque tengo ganas de volar!

Sentimos un mundo nuevo. ¡Porque quiero! ¡Porque este no me gusta!

Y lo vimos mejor. ¡Porque quiero! ¡Porque sé que es mejor!

Comimos de lo mejor. ¡Porque quiero! ¡Porque sé que se puede comer!

Vivimos con gente preciosa. ¡Porque quiero! ¡Porque estoy harto de lo contrario!

Todo era maravilla. ¡Porque quiero! ¡Porque estoy hastiado de ascos!

Todo era de todos. ¡Porque quiero! ¡Porque todo es de todos!

Y acabo la canción. ¡Porque quiero! ¡Todo empieza en uno mismo!

http://www.youtube.com/watch?v=dS8flDZtNnE

Plou al cor

De vegades plou al cori no saps ben bé per què.De vegades plou i fa sol,plou i no vol ploureperò plou.

Plou en el teu cor i prousense pressa ni repòs.De vegades plou i no fa fang.Plou sense llamps i sense trons.

I l'anima fuig com un gos xopque no troba aixopluc enlloc.

De vegades plou sense fer enrenou.Ploui ploui plou al cor.

I hi ha llenya al foc i tall al plati entre els llençols dorm un somni grat.

Però res d'això és prou.Quan vol ploure, ploui plou

i ploui plou al cor.

LLUEVE EN EL CORAZÓN

A veces llueve en el corazóny no sabes muy bien por qué.A veces llueve y sale el sol,llueve y no quiere lloverpero llueve.

Llueve en tu corazón y en ningún otro sitio,sin prisa ni reposo.A veces llueve y no hace barro.Llueve sin rayos y sin truenos.

Y el alma huye como un perro empapadoque no halla cobijo en ninguna parte.

A veces lluevesin armar alboroto.Lluevey lluevey llueve en el corazón.

Y hay leña en el hogar y plato en la mesay entre las sábanas duerme un sueño grato.

Page 76: catalán con serrat

Pero nada de eso es suficiente.Cuando quiere llover, lluevey llueve

y lluevey llueve en el corazón.

http://www.youtube.com/watch?v=loZVLxVubCg

Quan arriba el fred

s'amaguen les rosesi no es veuen noiesriure pels carrers.

Quan arriba el fredtot sembla morir-se,arbres sense fullesque et rebran, hivern.

Quan arriba el freds'adormen els homes,es tanquen les portes,se'n van els ocells.

I amb el seu volar,te'n vas anar tu,buscant altra terra,buscant altra llum.

Només m'has deixatun poble desert.Quina tristor viurequan arriba el fred.

Però s'acaba el fredi desperten els homes,els arbres, les bèsties,les flors de passeig.

Quan els ocells tornen,en morir el fred,

Page 77: catalán con serrat

la blanca muntanyaes vesteix de verd.

Ara que has tornat,tot és diferent,la vida desperta,la vida despertai la neu es va fonent...

http://www.youtube.com/watch?v=zs-4rIwiEgI

Quan érem infants

Quan tu duies trenes,quan jo era un vailet,no hi havia penes,no feia mai fred.

Amb una joguinabuscàvem la pau.Tu amb la teva nina,jo amb el cavall brau.

Ning, nang, com ressonala campana gran...!Records de hora bonase'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsarijo era el capità;de paper de diariel vaig fabricar.

Collars i coroneslluïes, gentil;eres reina a estones,o captiva humil.

Per Nadal nevava,cantàvem cançons;la mare ens donavaneules i torrons.

Un bri d'esperançai ens vèiem pastors,un buf de galbança:

Page 78: catalán con serrat

àngels bufadors.

Eren temps feliços.No ens calla mésque caramels i anissosi jocs falaguers.

Rèiem i fremíem,sabíem somiar.El niu el teníemdalt del campanar.

http://www.youtube.com/watch?v=ZXvZHneZsew

Que volen aquesta gent

De matinada han trucat,són al replà de l'escala;la mare quan surt a obrirporta la bata posada.Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

'El seu fill, que no és aquí?''N'és adormit a la cambra.Què li volen al meu fill?'El fill mig es desvetllava.Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

La mare ben poc en sap,de totes les esperancesdel seu fill estudiant,que ben compromès n'estava.Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

Dies fa que parla poci cada nit s'agitava.Li venia un tremolortement un truc a trenc d'alba.Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

Encara no ben despert

ja sent viva la trucada,i es llença pel finestral,a l'asfalt d'una volada.Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,menys un d'ells, potser el que mana,que s'inclina pel finestral.Darrere xiscla la mare.Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

De matinada han trucat,la llei una hora assenyala.Ara l'estudiant és mort,n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Qué es lo quiere esa gente

De madrugada han llamadoestán en el rellano de la escalerala madre cuando sale a abrirlleva la bata puesta

Page 79: catalán con serrat

¿Qué quiere esta genteque llama de madrugada?

Su hijo, ¿no está aquí?Duerme en su habitación¿Qué quieren de mi hijo?El hijo se medio desvelaba¿Qué quiere esta genteque llama de madrugada?

La madre bien poco sabede todas las esperanzasde su hijo estudianteque bien comprometido estaba¿Qué quiere esta genteque llama de madrugada?

Días ha que habla pocoy cada noche se agitabale venía un tembloresperando una llamada al romper el alba¿Qué quiere esta genteque llama de madrugada?

Todavía no bien despiertoya siente viva la llamada

y se lanza por la ventanaal asfalto de un vuelo¿Qué quiere esta genteque llama de madrugada?

Los que llaman quedan mudossalvo uno, quizás el que mandabaque se inclina al ventanalpor detrás grita la madre¿Qué quiere esta genteque llama de madrugada?

De madrugada han llamadola ley una hora señalaahora el estudiante está muertomuerto de una llamada al romper el alba

http://www.youtube.com/watch?v=govZ9Kiwino

Res al ras

Sóc el cec lluc d'enlloc.Llum de llamp visc al bosc.Soca i suc fang em fonc.Si tinc set bec al bac.Sol de sal. Set del sud.Mar que mor. Nau de neu.Mut el mot, tsar dels sordstiro amb torts déus els daus.Mentre el móngira, jod'un tall donmort a Mart.Raja roig,reu, el riu.Jeu el joufort i fart.Sang i sin.Fotut fatem cus ambfil de fel.Corc que el corem consum.Crema el crimmal de mel.Pell de poll.Son de sant.Campo commecs amb mocs-Cerco el circ,nens i nans.Ploro pla.Peco poc.Bull el vellcor de carn.

Cai un cul,cuixa en cash.Vals que volballar el vell.Poc que puc.Pesa el pas.Llepa el llopvi que en vabeu el bou,glup!, d'un glop.Fer, per fi,cas al cos.Ja sóc jopiu dempeus.Put un pet.Ull amb l'all.Ruc jo ric.Plou i em plau.Sec on sóc.Ai!, quin oi...Veig el boigcloure amb clau.

NADA AL RASO

Soy el ciego vástago de ningún lugar.Luz de rayo vivo en el bosque.Leño y jugo en barro me fundo.Si tengo sed bebo a la sombra.Sol de sal. Sed del sur.Mar que muere. Nave de nieve.Muda la palabra, zar de los sordostiro con errados dioses los dados.Mientras el mundogira, yode un tajo doy

Page 80: catalán con serrat

muerte a Marte.Mana rojo,reo, el río.Yace el yugofuerte y harto.Sangre y sueño.Jodido hadome cose conhilo de hiel.Carcoma que el corazónme consume.Quema el crimenmal de miel.Piel de pollo.Sueño de santo.Ando por ahícomo críos con mocos.Busco el circo,niños y enanos.Lloro a gusto.Peco poco.Hierve el viejocorazón de carne.

Falta un culo,muslo en cash.Vals que quierebailar el viejo.Apenas puedo.Pesa el paso.Lame el lobovino que en vanobebe el buey,¡glup!, de un trago.Hacer, por fin,caso al cuerpo.Ya soy yopijo en pie.Apesta un pedo.Ojo con el ajo.Burro me río.Llueve y me gusta.Me siento donde estoy.¡Ay!, qué asco...Veo al locoechar la llave.

SAPShttp://www.youtube.com/watch?v=oBOEDsQyM5g&feature=related

Saps,el gerani ha florita casa meva.Saps,saps que cada matíl'amor es lleva.

Saps,les llàgrimes, el tempsles arrossega.Saps,després de l'hivernneix la primavera.

Saps,s'ha perdut la teva olori no recordo ni el colord'aquells ullsque tant em varen mirar...

Quan el meu cos lligaves amb les teves mansi jo era un infant.Quan en sentir-te a prop en arribar la nitem feia petit.

Saps,ja torno a riure ambqualsevol cosa.Saps,avui els teus recordsno em fan cap nosa.

Page 81: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=N2bLpcG5QBI

Si hagues nascut dona

Si hagués nascut dona, hauria fet feliçla meva mare, que volia una nena.En record de l'àvia morta el 36em diria Joana.Joana, Joana la de la manya.La del 95 del carrer Cabanyes.Si hagués nascut dona, per bé o per mal,subtilment hauria estat alliçonadaamb nines, cuinetes, agulla i didal.Eines en miniatura per a una obscuravida futura. Verins embolicatsamb llaminadures.Tot és un dir, un suposar,una història en blanc i negre.Blanc era el fred i negre el pajust acabada la guerra.Si hagués nascut dona, hauria fet girarmansament l'antic rotlle de la patatamentre els nois jugaven a saltar i parar,s'enfilaven als arbres, penjaven pilotes,s'esbatussaven i pixaven dempeusper les cantonades.Si hagués nascut dona, hauria estudiatfins a quart i, amb sort, potser magisteri.Submisa, discreta, que mai el veïnatpogués dir-ne ni mica. Serien de suro la clau i el duro i a casa a quarts de deucom a tard. T'ho juro. I plorar sang un cop al mes,ocult sota una carota el voraviu dels sentimentscom quasi bé quasi totes.Si hagués nascut dona, seguim inventant...Després d'anys d'estalvis i festeig m'hauria casat per l'església vestida de blanc.La mare ploraria, diu que d'alegria,quan em duria del braç un príncep blaude guardarropía.Si hagués nascut dona, per mal o per bé,m'hauria atipat d'empassar-me penes,de preparar ranxo, de canviar bolquers,de cardar sense ganes... Joana, Joana,escurant el marro, triscant de sol a sol

i tirant del carro.O qui et diu que no m'hagués firatel sultà de la Verneda.Si és cara o creu ningú no ho sapfins que no cau la moneda.Si hagués nascut dona, parlant amb l'espillcada dia més vella, cada dia més grassa.Veient com s'envolen un a un els fillsi sopant tota sola plors a la cassola,marcits els llavis, posant flors als recordsi cuidant dels avis.O potser un bon dia me n'hauria anatmés enllà del cel protector de la casaper camins indòcils lluny del meu ramata trobar na Joana, la de la manya. La del 95del carrer Cabanyes.SI HUBIERA NACIDO MUJER

Si hubiera nacido mujer, habría hecho feliza mi madre, que quería una niña.En recuerdo de la abuela que murió en el 36me llamaría Joana, Joana, Joana la de la maña.La del 95 de la calle Cabanyes.Si hubiera nacido mujer, para bien o para mal,sutilmente hab

http://www.youtube.com/watch?v=Pc89Awyix7U

Page 82: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=ODf7I6o4zfE

Si no us sap greu

Si no us sap greu,si pot ser,m'està corcant el neguit...d'anar a fer un tomb pels carrersmudat amb els cinc sentits.

Us deixo el suplent al miralli el patrimoni en manlleu,que he de sortir urgentmentsi no us sap greu.

Si no us sap greu,si pot ser,prendréels perfums d'aquest xàfec de tardor,del cec, la punta dels ditsi del pa calent, un crostó.

Del brot nou, lo que serà,i del sexe el seu darrer alèi la claror de la llunasi pot ser.

Aquesta puta sensació d'arribar sempre tard,de passar per les coses sense tocar-les,de perdre el temps tractantde fer quelcom d'important...

Abans que el suplent cridi......'Salvi's qui pugui'...M'he promès a la vida.Visquin els nuvis!

Anem a esbrinar el que es conspira arreu,i el que sospira el revolt del riu,i el que es rondina als mercats,i el que el diari no diu.

Si cal viure i cal morir,voldria fer-ho a nom meuper respecte a l'espècie...Si no us sap greu.

SI NO OS MOLESTA

Si no os molesta,si puede ser,me está royendo la angustia...de ir a recorrer las callesvestido con los cinco sentidos.

Os dejo al suplente en el espejoy el patrimonio os lo presto,que he de salir con urgenciasi no os molesta.

Si no os molesta,si puede ser,tomarélos perfumes de este aguacero de otoño,del ciego, la punta de los dedosy del pan caliente, un coscurro.

Del brote nuevo, lo que será,y del sexo, su último alientoy la claridad de la lunasi puede ser.

Esta puta sensación de llegar siempre tarde,de pasar por las cosas sin tocarlas,de perder el tiempo tratandode hacer cosas importantes...

Antes de que el suplente grite......«Sálvese quien pueda»...Me he hecho novio de la vida.¡Vivan los novios!

Vamos a indagar lo que se conspira por ahí,y por lo que suspira el recodo del río

Page 83: catalán con serrat

y lo que se murmura en los mercadosy lo que el periódico no dice.

Si es necesario vivir y morir,quisiera hacerlo a mi nombrepor respeto a la especie...Si nos os molesta.

Sota un cirerer florithttp://www.youtube.com/watch?v=iE5ymnc9Pds&feature=related

Sota un cirerer floritmurmuri d'abelles,murmuri d'abelles.Sota un cirerer florit,murmuri d'abellesque m'adormí.

Com si s'estronqués la vida,quan tu vas tancar la portaem quedà l'ànima morta,vas deixar-me amb les mans buides.Al perdre la teva imatgeem va enfonsar l'enyorançai vaig perdre l'esperançacreient que no tornaries.

I així vaig viureamb les mans buidesi el cor patint.Res no em quedava,només somniavasota un cirerer florit.

Però el temps d'estimar és tan fràgil,quan menys te n'adones es trenca,se'n va donant-te una empentadeixant-te un regust amarg.Avui que els teus ulls em miren,he tornat a sentir pena,ell se t'ha girat d'esquena,i no creus que s'ha acabat.

Dius que és un somni,només un somni,pobre infeliç!Vius de mentides,tens les mans buides,com jo ahir.

Page 84: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=slRtQJOQyL8

Venedor d'amorporta joies fines:la noia que volsla noia que tries.

De tanta clarorque el mercat destriaper cada cançódónes una vida.

Quina vida donsquina altra en voldries:jo me l'he triadamoreneta i prima.

Moreneta i primaque sembla un palmó:-si un altre la mirali treu morenor.

Jo l'he demanadaque fos sols per mi.L'he comprada esclava,la vull fer lluir.

Venedor d'amorporta joies fines:la noia que volsla noia que tries.

VENDEDOR DE AMORlleva joyas finas: la chica que quieres la chica que eliges.

De tanta luz que el mercado vislumbra por cada canción das una vida. Qué vida das cuál querrías: yo la he elegido morenita y fina.

Morenita y fina que parece un palmón si otro la mira le quita color.

Yo la he pedido que fuera sólo para mí. La he comprada esclava, la quiero hacer lucir. Vendedor de amor lleva joyas finas: la chica que quieres la chica que eliges.

Page 85: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=sRqUScgWyEE

Vaig com les aus

Vaig com les aus quan ha perdut el fill,que giravoltem sense haver consol,amb crits de sang alerten son estolcom si lo món entrés en gran perill.

E giravolten sens defallimententorn del lloc on lo fill han deixate no els esparvera la veracitatperquè els daria molt major turment.

Des del matí fins que s'ha post lo jorn,amb son rodar inquieten l'espai,diuen que en ells dolor no es pondrà mai,puix que mai més no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,tornen al niu com a desert castell,senten lo cor de sobta fosc i velle s'adormissen amb la son del roc.

L'ensendemà, amb un volar penós,abandonant lo niu, l'arbre i el riu,van a l'encalç d'un indret més galdós:però en cap lloc lo seu infant no viu.

Així jo vaig, perdut de mi mateix,a mi mateix cercant-me eternament.Mes jo só mut e mut lo meu lament,car gorja endins lo meu dolor se peix.

YO VOY COMO LAS AVES...

Voy como las aves cuando han perdido al hijo,y que revolotean sin encontrar consuelo,y con gritos de sangre alertan la bandadaigual que si este mundo entrara en gran peligro.

Y dan vueltas y vueltas sin desfallecimientoen torno del lugar donde al hijo dejarony no les acongoja esta veracidadporque les supondría mucho mayor tormento.

Desde el amanecer hasta que cae el día,con sus vueltas y vueltas inquietan el espacio,van diciendo que en ellos nunca el dolor se irá,puesto que ya jamás tendrán cerca a su hijo.

Tan sólo con la noche, presos del desaliento,a su nido regresan como a torre desierta,sienten el corazón, de pronto, oscuro y fríoy después van cayendo en un sueño de piedra.

Pero al día siguiente, con un volar penoso,abandonando el nido, el árbol y el arroyo,continúan buscando un sitio más dichoso:pero en ningún lugar su pajarillo vive.

Yo voy de esta manera, perdido de mí mismo,y también a mí mismo buscando eternamente.Pero yo quedé mudo y es mudo mi lamento,ya que garganta abajo mi dolor se apacienta.

Page 86: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=7CzE69hnjUM

Si no fos per tu, m'hauria mort de ganaabans de perdre la salut;si no fos per tu, que em poses plat a la taulaquan d'altres per tot ajutdonen bons consellsi sàvies paraulesi et deixen sol i en dejú.M'esperava el trist final de la cigalasi no fos per tu.Si no fos per tu, segur que no tindriaon enfonsar les arrelsni un cobert on raure ni una bona guiaper anar i tornar al setè celi els fills que escampésno els coneixeria,res meu viuria en ningú.Jo seria un altre i ningú no ho sabriasi no fos per tu.Si no fos per tu, que arreplegues els trossosdesprés de la tempestati em fas companyia quan borden els gossosen el cor de la ciutat,tu que del mirallullerós em miresrenyant-me de bon matíper maltractar una vida que mai no tindriessi no fos per mi.Si no fos per mi, ¿qui et rescatariade tanta vulgaritat?Feines, compromisos, rutines, família,municipi i sindicat.És per això que em donscrèdit i valença,casa, dona, pa i abric.Ja m'explicaràs qui series senseel teu íntim enemic.

Si no fuera por time habría muerto de hambrehasta perder la salud;si no fuera por ti, que me pones plato en la mesacuando otros por toda ayudadan buenos consejosy sabias palabrasy te dejan solo y en ayunas.Me esperaba el triste final de la cigarrasi no fuera por ti.Si no fuera por ti, seguro que no tendríadonde hundir las raícesni un cubierto donde parar ni una buena guíapara ir y volver al séptimo cieloy los hijos que esparcierano los conocería,nada mi viviría en nadie.Yo sería otro y nadie lo sabríasi no fuera por ti.Si no fuera por tí, que recoges los trozosdespués de la tempestady me haces compañía cuando ladran los perrosen el corazón de la ciudad,tú que del espejoojeroso me mirasriñendo que me madrugadapor maltratar una vida que nunca tendríassi no fuera por mí.Si no fuera por mí, ¿quién te rescataríade tanta vulgaridad?Trabajos, compromisos, rutinas, familia,municipio y sindicato.Es por ello que me dascrédito y prevalencia,casa, mujer, pan y abrigo.Ya me contarás quién serías sintu íntimo enemigo.

Page 87: catalán con serrat

http://youtu.be/AHytx7nO2JM

VESTIDA DE NIT

1ªPinto les notes d’una havanerablava com l’aigua d’un mar antic.Blanca d’escuma, dolça com l’aire,gris de gavines, daurada d’imatges,vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,que omplin els versos sense neguit.Els pins m’abracen, sento com callen,el vent s’emporta tot l’horitzó.

TornadaSi pogués fer-me escata i amagar-me a la platjaper sentir sons i tardes del passat,d’aquest món d’enyorança,amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més altai guarnir de palmeres el record,escampant amb canyella totes les calesi amb petxines fer-lis un bressol.

2ªEls vells em parlen plens de tendresa,d’hores viscudes amb emoció.Joves encara, forts i valents,prínceps de xarxa, herois de tempesta,amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,vaixells que tornen d’un lloc de sol.Porten tonades enamorades.Dones i Pàtria, veles i flors.

TornadaSi pogués fer-me escata i amagar-me a la platjaper sentir sons i tardes del passat,d’aquest món d’enyorança,amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més altai guarnir de palmeres el record,escampant amb canyella totes les calesi amb petxines fer-lis un bressol.

vestida de noche

1 ªPinto las notas de una habaneraazul como el agua de un mar antiguo.Blanca de espuma, dulce como el aire,gris de gaviotas, dorada de imágenes,vestida de noche.

Miro el paisaje, busco palabras,que llenan los versos sin inquietud.Los pinos me abrazan, siento como callan,el viento se lleva todo el horizonte.

vueltaSi pudiera hacerme escamay esconderme en la playapara oír sonidos y tardes del pasado,de este mundo de añoranza,amor y calma, perfumado de luna, fuego y ron.

Si pudiera trepar a la ola más altay adornar de palmeras el recuerdo,esparciendo con canela todas las calasy con conchas hacerles cuna.

2 ªLos viejos me hablan llenos de ternura,de horas vividas con emoción.Jóvenes aún, fuertes y valientes,príncipes de red, héroes de tormenta,amigos del buen tiempo.

Los ojos inventan nuevas historias,barcos que vuelven de un lugar de sol.Llevan tonadas enamoradas.Mujeres y Patria, velas y flores.

vueltaSi pudiera hacerme escamay esconderme en la playapara oír sonidos y tardes del pasado,de este mundo de añoranza,amor y calma, perfumado de luna, fuego y ron.

Si pudiera trepar a la ola más altay adornar de palmeras el recuerdo,esparciendo con canela todas las calasy con conchas hacerles cuna.

Page 88: catalán con serrat

FINS QUE CAL DIR-SE ADEU HASTA QUE HAYA QUE DECIRSE ADIÓS

http://www.youtube.com/watch?v=OHXsHBAFRcQ&feature=related

Es varen dir: «Cal guanyar temps als somnis,

cal anar molt més enllà de les paraules. Ser tal com som

Page 89: catalán con serrat

de soca-rel. Cremar les naus, navegar a pèl a cavall de la cresta de l'onada. Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i contemplar-la compartint-la. Fins que cal dir-se adéu. L'un dins l'altre i cadascú al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot.»I ho varen fer...guanyant temps als somnisi compromesos, només, en les coincidènciesi la mútua complicitat.Eren llavor d'eternitatcompartint les joguines i les vivències.

Amor valent per tu...Va cap on va i dura el que dura.No hi ha margesni mesures.Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altrei cadascú al seu lloc.Pensar en veu altai tastar-ho tot.Fins a la fical guanyar temps als somnis.Cal anar molt més enllà de les paraules,ser tal com som i dir-se adéusi el cada dia ha fet lo seui ens ha canviat les coses i a nosaltres.

Amor valent per tu,per guanyar terreny a la vidai esgotar-lai «exprimir-la».Fins que cal dir-se adéu.Se dijeron: «Hay que ganar tiempo a los sueños,

hay que ir mucho más allá de las palabras. Ser como somos de cepa y raíz. Quemar las naves, navegar a pelo sobre la cresta de la ola. Amor valiente para ti, para ganarle terreno a la vida y contemplarla compartiéndola. Hasta que haya que decirse adiós. Uno dentro del otro y cada cual en su sitio. Pensar en voz alta y probarlo todo.»Y lo hicieron...ganándole tiempo a los sueñosy comprometidos sólo en las coincidenciasy la mutua complicidad.Eran semilla de eternidadcompartiendo los juguetes y las vivencias.

Amor valiente para ti...Va donde va y dura lo que dura.No hay límitesni medidas.Hasta que haya que decirse adiós.

Uno dentro del otroy cada cual en su sitio.Pensar en voz altay probarlo todo.Hasta el finalhay que ganar tiempo a los sueños.Hay que ir mucho más allá de las palabras.Ser tal como somos y decirse adióssi la vida diaria ha hecho de las suyasy ha cambiado las cosas y también a nosotros.

Amor valiente para ti,para ganar terreno a la viday agotarlay exprimirla.Hasta que haya que decirse adiós.

Per Sant Joan (http://www.youtube.com/watch?v=BrAfsEBNKx8&feature=related

La mort de l'avi.http://www.youtube.com/watch?v=PTu6auE2Kbo&feature=related

Page 90: catalán con serrat

http://www.youtube.com/watch?v=oAbaKSs6iJo&feature=fvwrel

No trobarás la Mar

Si un dia véns a casa,te mostraré es jardí,un núvol que tenc al patii la flor de gessamí.

No trobaràs la mar,la mar fa temps que va fugir:un dia se'n va anari em va deixar aquí.

Page 91: catalán con serrat

Deixaré sa feina per tu,ses eines damunt sa taula,tancaré bé sa finestrai es vent no em robarà cap paraula.

Trobaràs noves florsi fruites a la taula,i una cançó per a tuque fa temps que tenc guardada.

I més tard, quan te'n vagis,serà l'hivern cada nit;jauré en el mateix llitamb freds els llavis

NO ENCONTRARÁS EL MAR

Si un día vienes a casa, te enseñaré el jardín, una nube que tengo en el patio

y la flor de jazmín.

No encontrarás el mar, el mar hace tiempo que huyó: un buen día se fue y me dejó aquí.

Dejaré por ti mi trabajo, las herramientas en la mesa, cerraré bien la ventana y el viento no me robará ni una palabra.

Encontrarás nuevas flores y fruta en la mesa, y una canción para ti que hace tiempo que guardo.

Y más tarde, cuando te vayas, cada noche será invierno; dormiré en la misma cama fríos los labios.

http://www.youtube.com/watch?v=yZ1zqRD8w_c

blues en sol

Estic tan sol quan tu no estàs amb mi... que sé ben redecert que em podria morir. Jo t'estim tant que em sembla tornar boig.

Lo vermell ho veig blau i lo blau ho veig roig. Te vaig veure una volta, me vaig enamorat, me feres una ullada i mai més no em podré curar. Tu tens verí, tu tens verí. Això és bo per a tothom,

Page 92: catalán con serrat

però no és bo per a mi. Els dius "t'estim" i no estimes ningú. Conta'm mentides. Ningú no les diu com tu. Torna, torna... torna'm a anomenar. Quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar. Tu tens verí, tu tens verí. Això és bo per tothom, però no és bo per mi. Tan sols per culpa teva me bolc en fang i llim. Voldria avorrir-te la meitat del que t'estim.BLUES EN SOL (cantado en mi)

Estoy tan solo cuando tú no estás conmigo... que sé con certeza que me podría morir. Te quiero tanto que me vuelvo loco. Lo rojo lo veo azul

y lo azul lo veo rojo. Te vi una vez, me enamoré, me miraste y nunca me podré curar. Tú tienes veneno, tú tienes veneno. Eso es bueno para todos,pero no es bueno para mí. Les dices: "te quiero" y no quieres a nadie. Cuéntame mentiras. Nadie miente como tú. Vuelve, vuelve... vuelve a llamarme. Cuando pronuncias mi nombre, parece que me vuelvan a bautizar. Tú tienes veneno, tú tienes veneno. Eso es bueno para todos, pero no es bueno para mí. Sólo por tu culpa me revuelco en el fango. Querría aborrecerte la mitad de lo que te quiero.

Cant de l'enyor http://www.youtube.com/watch?v=b24G6ZLQXdU&feature=related

Els titelleshttp://www.youtube.com/watch?v=lv-AQXRrxkE&feature=related

http://www.moragrega.com/serrat/letras/material.html#tema5

1. BARCELONA I JO 2. LA LLUNA

Page 93: catalán con serrat

3. KUBALA 4. LA ROSA DE L'ADÉU 5. SI NO FOS PER TU 6. SALAM RASHID 7. EN PAUS 8. PER CONSTRUIR UN

BELL SOMNI9. MALSON PER ENTREGUES

http://www.moragrega.com/serrat/letras/duntemps1.html#tema12

1. LLETANÍA 2. NOIA DE PORCELLANA 3. L'AMOR PERDUT 4. PERQUÈ VULL 5. EL SETÈ CEL 6. BLUES EN SOL (cantat en mi) 7. SI JO FOS PESCADOR 8. A LA VORA DE LA NIT 9. LA NOIA DE DURO 10. SUSANNA 11. LA LILÍ I L'ALÍ BABÀ 12. VENEDOR D'AMOR 13. EL GESSAMÍ I LA ROSA 14. L'ESTACA 15. ROSETA D'OLIVELLA 16. QUAN ÉREM INFANTS 17. QUÈ VOLEN AQUESTA GENT? 18. PER MALLORCA

http://www.moragrega.com/serrat/letras/talcom.html#tema4

1. TEMPS ERA TEMPS 2. CANÇÓ DE L'AMOR PETIT 3. ÉS QUAN DORMO QUE HI

VEIG CLAR4. SI NO US SAP GREU 5. FINS QUE CAL DIR-SE ADÉU 6. EL GALL

Page 94: catalán con serrat

7. LA NOIA QUE S'HA POSAT   A BALLAR

8. VAIG COM LES AUS 9. JOCS I JOGUINES 10. PER QUÈ LA GENT  

S'AVORREIX TANT?

http://www.moragrega.com/serrat/letras/duntemps2.html1. LLETANÍA 2. NOIA DE PORCELLANA 3. L'AMOR PERDUT 4. PERQUÈ VULL 5. EL SETÈ CEL 6. BLUES EN SOL (cantat en mi) 7. SI JO FOS PESCADOR 8. A LA VORA DE LA NIT 9. LA NOIA DE DURO 10. SUSANNA 11. LA LILÍ I L'ALÍ BABÀ 12. VENEDOR D'AMOR 13. EL GESSAMÍ I LA ROSA 14. L'ESTACA 15. ROSETA D'OLIVELLA 16. QUAN ÉREM INFANTS 17. QUÈ VOLEN AQUESTA GENT? 18. PER MALLORCA 19. EL MELIC 20. CANÇÓ DEL DESIG FARSANT 21. L'HOME DEL CARRER 22. T'ESTIM I T'ESTIMARÉ 23. ME'N VAIG A PEU 24. PARAULES D'AMOR 25. TOT ÉS GRIS 26. EL SOLDAT AVERGONYIT 27. L'AMOR QUE VINDRÀ 28. PETITA FESTA 29. LES FLORISTES DE LA RAMBLA 30. FLORS DE BALADRE 31. NO TROBARÀS LA MAR 32. D'UN TEMPS, D'UN PAÍS 33. ANIREN TOTS CAP AL CEL 34. HAVIA DE SER AIXÍ

Page 95: catalán con serrat

http://youtu.be/IkP-mZxnT7U

Jo vinc d'un silenciJo vinc d'un silenciantic i molt llarg,de gent va alçant-sedes del fons dels segles,de gent que anomenemclasses subalternes,jo vinc d'un silenciantic i molt llarg.Jo vinc de les placesi dels carrers plensde xiquets que jugueni de vells que esperen,mentre homes i donesestan treballantals petits tallers,a casa o al camp.Jo vinc d'un silencique no és resignat,d'on comença l'hortai acaba el secà,d'esforç i blasfèmiaperquè tot va mal:qui perd els orígensper identitat!Jo vinc d'un silenciantic i molt llarg,de gent sense místicsni grans capitans,que viuen i morenen l'anonimat,que en frases solemnesno han cregut mai.Jo vinc d'una lluitaque és sorda i constant,jo vinc d'un silencique romprà la gentque ara vol ser lliurei estima la vida,

Page 96: catalán con serrat

que exigeix les cosesque li han negat.Jo vinc d'un silenciantic i moolt llarg,jo vinc d'un silencique no és resignat,jo vinc d'un silencique la gent romprà,jo vinc d'una lluitaque és sorda i constant.

http://youtu.be/OTrnkIYEC1s

Susanna

Susanna té una casa enllà de la ribera.

Page 97: catalán con serrat

Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendreque ella té un amor per sempre.

I voleu fer el camí amb ella.I sabeu que ella el fa a cegues.I sabeu que ella es confia,que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscavende tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.I va dir: "Des d'ara, els homesmariners seran i amb barques aniran...".Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.Solitari com un home, deixà anarsobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostrei voleu seguir-lo a cegues.Confieu potser per sempre.L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.I Susanna el mirall desa.

I voleu fer el camí amb ella.I voleu seguir-la a cegues.Confieu potser per sempre.L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.