La igura i l’obra de l’arquitecte RafaelMasó (-) han estat d’actualitataquesta setmana a Girona, perquè s’hihan presentat els actes que comme-moren el centenari de la concessió dela llicència d’obres i de l’inici dels treballsd’un dels seus ediicis més emblemà-

tics a la ciutat, la Punxa, a l’actual carrer de Santa Eu-gènia, i seu del Col·legi d’Aparelladors, ArquitectesTècnics i Enginyers d’Ediicació de Girona. Una ex-posició i una taula rodona han servit per rememo-rar la gènesi i la història posterior de l’immoble, queva ser impulsat per l’industrial Alfons Teixidor, fa-bricant de farina, i que havia de tenir un magatzema la planta inferior i pisos a les quatre superiors. L’e-diici va ser construït entre i /, dins dela que els experts consideren l’etapa de plenitud del’arquitecte gironí (-).

De fet, Masó i Teixidor ja havien treballat plegatsa la mateixa zona amb la construcció el de laFarinera Teixidor, i ho continuarien fent en els anysposteriors amb l’anomenada Urbanització Teixidoro Xalets Masó (), formada per cinc habitatgesunifamiliars situats a tocar de l’antiga carretera deSanta Eugènia. Però així com l’ediici de la Punxa iel de la farinera, tot i diverses vicissituds i époquesd’abandonament i decadència, han perviscut ins al’actualitat, els cinc ediicis que l’arquitecte va dis-senyar per encàrrec de l’empresari van ser ender-rocats de manera clandestina i sense permís muni-cipal la matinada del d’agost del . El res-ponsable de la destrossa va ser, paradoxalment, unnét d’Alfons Teixidor, que llavors n’era el propieta-ri.

Aquests cinc ediicis es troben entre els diversoshabitatges unifamiliars que Rafael Masó va projec-tar al llarg de la seva trajectòria professional, algunsdels quals s’han convertit en peces emblemàtiquesde l’arquitectura noucentista, com ara la Casa Mas-ramon, d’Olot, o Senya Blanca, la primera casa quees va construir a s’Agaró, la ciutat jardí que Masó vaposar en marxa amb la família Ensesa. Aquests dos

immobles sí que s’han conservat, com d’altres delmateix estil arquitectònic; una mostra d’aquestshabitatges és ara analitzada en una exposició a la CasaMasó de Girona, seu de la Fundació Rafael Masó, ti-tulada La casa noucentista: arquitectura unifamiliara Catalunya (-), que es pot visitar ins el de novembre.

«Si el Noucentisme és un moviment cultural en-cara poc conegut entre els catalans, i ja no diguem

fora de Catalunya, encara ho és més l’arquitecturanoucentista», es pot llegir en el preàmbul d’un lli-bre que ha estat editat en ocasió de l’exposició, i quereuneix una àmplia informació sobre les divuit ca-ses que en formen part. En el mateix escrit intro-ductori, que signen Marta Madrenas, alcaldessa deGirona, i Narcís Reverendo, que en el moment de lainauguració de la mostra era el president de la de-marcació de Girona del Col·legi Oicial d’Arquitec-

Cases ambarrels peròmodernes

Una exposició a la Casa Masó de Girona explicaels trets principals de l’arquitectura noucentistaa partir de l’anàlisi de divuit cases unifamiliars

projectades pels principals arquitectes de l’època,entre els quals hi ha el gironí Rafael Masó

TEXT ALFONS PETIT

A

06

Diu

men

ge,

21 d

’octu

bre

de 2

018

Do

min

ical

Arquitectu

ra

1

A

07

Diu

men

ge,

21 d

’octu

bre

de 2

018

Do

min

ical

Arquitectu

ra

tes de Catalunya (COAC), s’hi afegeix que «en les úl-times dècades hem vist com l’arquitectura del Mo-dernisme català assolia el reconeixement i l’admi-ració internacionals, però aquella generació d’ar-quitectes que va venir després encara no ha rebut l’a-tenció que es mereix. Per això la Fundació RafaelMasó, idel a la seva voluntat de promoure l’estudii el coneixement de l’arquitectura moderna, té coma prioritat donar a conèixer l’obra de Rafael Masó ila seva generació». I és en aquesta obra on s’em-marquen la Casa Masramon, Senya Blanca, i altresconstruccions potser no tan conegudes però prouil·lustratives d’un estil que apostava per la moder-nitat però al mateix temps s’arrelava en la tradició,i que tenia molta preocupació per l’entorn.

Madrenas i Reverendo apunten en el preàmbuldel llibre els motius que justiiquen tant el volum coml’exposició que relecteix: «Durant els últims anyss’han començat a publicar monograies sobre algunsdels principals arquitectes noucentistes, així com tre-balls sobre determinats aspectes i tipologies de l’o-bra pública (per exemple, escoles, hospitals i bi-blioteques), però l’encàrrec privat, la casa i el bloc depisos encara no han estat prou analitzats. Per això eraurgent fer aquest estudi global de la casa unifami-liar durant el Noucentisme». En aquest sentit, afe-geixen que «la casa unifamiliar va ser una part es-sencial de l’intent noucentista de modernització delpaís, d’acostament cultural i tècnic a les formes devida i de domesticitat dels països europeus més des-envolupats, d’ordenació del territori i del creixementde les ciutats, però al mateix temps era un ediici quereivindicava la cultura vernacla i es volia fondre enel paisatge que l’envoltava. Així doncs, va ser la per-soniicació dels valors propugnats pel Noucentisme».

PLÀNOLS, DIBUIXOS I FOTOS Per aconseguir transmetre aquests valors a les per-sones que visiten l’exposició de la Casa Masó, s’hanseleccionat divuit habitatges repartits per diferentsindrets de Catalunya i obra d’arquitectes tan desta-cats, al marge del mateix Rafael Masó, com Lluís Bo-net Garí, Albert Carbó Pompido, Josep Danés i Tor-ras, Raimon Duran i Reynals, Adolf Florensa, Fran-cesc Folguera, Josep M. Martino, Josep M. Pericas,Isidre Puig Boada i els germans Antoni i Ramon PuigGairalt. La mostra inclou més de quaranta plànols

i dibuixos originals, a mésde fotograies antigues imodernes. Organitzada iproduïda per la FundacióRafael Masó, l’exposicióha estat comissariada perla historiadora de l’artMercè Vidal i Jansà, i re-uneix materials proce-dents dels arxius històricsdel Col·legi d’Arquitectesde Catalunya a Barcelonai Girona, del Museu delDisseny de Barcelona, del’Arxiu Comarcal de laGarrotxa, de l’Arxiu Mu-nicipal de Blanes i diver-ses col·leccions particu-lars. Després de Girona, elCol·legi d’Arquitectes deCatalunya té la intencióde presentar-la de formaitinerant endiferents salesd’exposició de les sevesdelegacions.

Entre les divuit casesque s’analitzen a l’expo-sició n’hi ha cinc de lescomarques gironines. Amés de la Casa Masra-mon i de Senya Blanca,les dues de Rafael Masó jaesmentades, també hisón presents el Mas Rus-quelles i Can Soliguer deViladrau, obra dels ar-quitectes Joaquim Bofelli Noguer i Jaume Boill iMates la primera, i Rai-mon Duran i Reynals lasegona; i la Casa Saladri-gas de Blanes, d’IsidrePuig Boada. «Es tracta -expliquen els responsa-bles de la mostra- d’ha-bitatges unifamiliars re-partits arreu de Catalu-

nya, tant de residències urbanes als afores de ciutatscom Barcelona i Olot com de xalets i torres d’estiueigen llocs com Sitges, Viladrau, Blanes o s’Agaró, en-tre d’altres. L’exposició vol mostrar ins a quin puntel substrat polític i cultural que va donar forma al mo-viment noucentista també va crear una determina-da arquitectura i decoració d’interiors domèstics alservei de la nova burgesia catalana. I al mateixtemps es pot comprovar com, durant les dues dè-cades d’apogeu del Noucentisme, l’arquitectura decases unifamiliars també va ser una manifestació del’impuls de modernització per tal d’acostar Catalu-nya a les tendències de renovació arquitectònica ques’estaven produint arreu d’Europa».

¿I com era l’arquitectura noucentista que totsaquests destacats arquitectes van relectir en aques-tes i d’altres cases projectades i construïdes entre i ? Al web de la Fundació Masó s’hi troba unadetallada explicació, que funciona com a presenta-ció de la mostra, i que reproduïm: «Masó i la restad’arquitectes noucentistes van rebre nombrososencàrrecs per a la construcció d’habitatges unifa-miliars a moltes viles i ciutats de Catalunya, tant re-sidències urbanes com xalets i torres d’estiueig.(...) Sense renunciar a l’ornamentació d’esgraiats, re-lleus i escultures, els noucentistes van proposar unatipologia de casa amb predomini de línies netes icomposicions simètriques, fet que també els per-metia distingir-se del que consideraven l’enfarfega-ment del Modernisme. La voluntat de crear una ar-quitectura nacional els va portar a introduir-hi,d’una banda, elements de l’arquitectura tradicionalpropis de les masies, com ara les galeries i les pèr-goles, i de l’altra, referències a estils que volien re-ivindicar com a símbols d’identitat, com ara l’ar-quitectura grecollatina. D’aquí prové, per exemple,la destacada presència d’arcs de mig punt i colum-nes clàssiques a la majoria de cases.

Els arquitectes noucentistes també es van pre-ocupar per l’entorn de la casa, tant dels jardins comde l’urbanisme, i van planejar ciutats jardí arreu deCatalunya, com ara s’Agaró i Terramar. Al mateixtemps, també van defensar un determinat tipus d’in-teriors domèstics, en els quals destaquen el mobi-liari i els objectes de producció artesanal. En conjunt,la casa noucentista volia expressar els seus ideals demodernitat, mediterraneïtat i civilitat». ◗

432

5 76

FOTOS:

1. La CasaMasramon d’Olot(1913-1914), obra del’arquitecte gironíRafael Masó.2. Porta lateral de laCasa Masramon,decorada ambceràmica deLa Gabarra.3. Una imatge del’any 1926 de SenyaBlanca (1923-1924), as’Agaró, obra tambéde Rafael Masó.AJUNTAMENT DE

GIRONA/CRDI/VALENTÍ

FARGNOLI

4. Casa Freixa (1922-1923), de Sitges, deJosep M. Martino.5. Alçat d’unafaçana de la CasaSaladrigas (1925-1931) de Blanes,d’Isidre Puig Boada.6. Detall d’un balcóde la CasaSaladrigas.7. Baix relleu deRafael Solanic a lallinda d’una porta dela Casa Lluís Guarro(1921-1923) deBarcelona, obra deJosep Puig i Gairalt.IMATGES EXTRETES DEL

LLIBRE «LA CASA

NOUCENTISTA:

ARQUITECTURA

UNIFAMILIAR A

CATALUNYA (1913-1932)»