Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del...
Transcript of Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del...
35
Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del
Montgrí i les illes MedesBernat Hereu1, Cristina Linares1, Aurora M. Ricart1, Alex Rodríguez1, Eneko Aspillaga1,
David Díaz2, Laura Navarro1, Joan Lluís Riera1
1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centro Oceanográfico de Baleares, Instituto Español de Oceanografía
37
Antecedents
Lacaracteritzaciódelsecosistemesbentònics ielconeixementde l’estructura i funcionalitatdelseco-
sistemesésunaeinaimprescindibleperalagestióiconservaciódelmedinatural.Acausadelaseva
composicióespecíficaidinàmica,lesdiferentsespèciesilescomunitatsqueformenresponendeforma
diferentalespertorbacionsques’hiprodueixen,demaneraquelagestiódelmedinaturalhadeteniren
comptelesparticularitatsdecadahàbitat.
Atesala impossibilitatdedeterminar irepresentar ladistribucióespacialdetotes lesespècies, laseva
agrupacióenhàbitatscomaunitatspaisatgístiquesenlesquehihaunaassociaciódeterminadaicarac-
terísticad’espècies,permetunainterpretaciómésintuïtivaialhoraprouprecisaperal’estudidelaseva
distribucióenl’espai.
Elmapatgedeladistribucióenl’espaidelsdiferentshàbitatsbentònicsenspermetrà,doncs,poderrea-
litzarunagestióadaptadaal’espai,amésdetenirunabasecartogràficaenlaqualimplementarlaloca-
litzacióilainformaciódelsdiferentsprogramesderecercaques’hirealitzen.
Amés,elconeixementdelacomposicióiextensiódelpatrimoninaturalhadepermetreunamajorinte-
raccióigaudiperpartdelaciutadania.
EltramdecostadelMontgrí,lesillesMedesielgolfdePalsespotconsiderarundelsmésbenconservats
iambunamajordiversitatd’espèciesihàbitatsdelacostacatalana,jaqueésunadelesprimereszones
onesvarenprendremesuresdegestiódelmedimarí.EnelcasdelesillesMedes,esvaduratermeuna
cartografiabionòmical’any1982(GiliiRos,1982;1984),dinsd’unasèried’estudisdecatalogaciódelaflora
ilafaunadelesillesMedes(Roset al.,1984)comatreballpreviperalaprotecciódel’arxipèlag.
Apartird’aquestmoment,alesillesMedesesrealitzarenunagranquantitatd’estudisdecairecientífic
pelfetquelaprotecciód’aquestarxipèlagilesfacilitatslogístiquesid’accessibilitatpermetientreballaren
aquestespaicomenunexcel·lentlaboratoridecamp(veurecapítol1).
Enaquestsentit,lacostadelMontgrívaquedarrelegadaenunsegontermeforadelesprioritatsderecerca
delsinvestigadors,ielsestudisques’hihanrealitzathanestatmarginals,semprecomacomparaciópera
demostrarl’efectedelaprotecciódelesillesMedes,comeselcasdelprogramadeseguimentdelaReserva
MarinadelesillesMedes(Ballesteroset al.,2008).Unprimertreballdescriptiuquevaesdevenirunaprimera
aproximacióalconeixementdelescomunitatsnaturalsdelacostadelMontgrívaserelqueesvadesenvolu-
paratravésdelaIIBecaJoanTorróiCabratosa,finançatpelMuseudelaMediterràniadeTorroelladeMontgrí
(HereuiLinares,2003).Enaquestestudiesvarencartografiarlescomunitatsalgalsdominadesperespècies
delgènereCystoseiraalllargdelacostadelMontgrí.Noobstantaixò,aquestacartografiavaserparcial,jaque
al’horadeferelsmapesdedistribuciónomésesvantenirencomptelesespèciesd’alguesd’aquestgènere.
Enelsdarrersanys,elcreixementdelturismeil’èxitdelaReservaMarinadelesillesMedeshaderivaten
uninterèsascendentpelpatrimoninaturaldelacostadelMontgrí,perlesactivitatextractivesod’ocique
38
s’hidesenvolupen.Aixòhafetcréixerlanecessitatdeprotegiraquestazonaperpreservarelpatrimoni
natural i fer-locompatibleambeldesenvolupamenteconòmicdelazona.Tantesaixí,queactualment
lacostadelMontgrí, lesillesMedesielseulitoralsubmergitformenpartdelParcNaturaldelMontgrí,
lesillesMedesielBaixTer,ieldesenvolupamentdelPlaRectordeUsosiGestió(PRUG)queregulales
activitatsdelparchauriadetenirencompteeltipusd’hàbitatspresentsalazonailasevadistribució.Per
aquestmotiu,esvaidentificarlanecessitatderealitzariactualitzarlainformaciódelshàbitatsquehisón
presents,amésdelasevadistribucióenl’espai.
L’any1997esvaduratermeunacartografiaprecisadelapraderiadePosidonia oceanicadelesIllesMedes
enlaqueesvapoderdeterminardetalladamentelsseuslímitsiextensió(ManzaneraiRomero,1997)(capí-
tol4).Posteriorment,enunasèriedetreballsrealitzatsentre2009i2012,esvaferunacartografiabionòmica
delacostadelMontgrí(Hereuet al.,2009),juntamentambl’actualitzaciódelacartografiajarealitzadaa
lesillesMedesl’any1982perGiliiRos(1982,1984),iincorporantlacartografiadetalladadelapraderiade
Posidonia oceanicadeManzaneraiRomero(1997)(Hereuet al.,2010).Amés,esvacartografiarl’extensió
delespraderiesdelaplantaCymodocea nodosa,lacomunitatmésfràgiliambunaltvalorecològic,alllarg
detotelgolf,iesvadeterminarelseuestatdeconservació(Hereuet al.,2012;Romeroet al.,2012).L’ob-
jectiueraconèixerlacomposicióidistribuciódelescomunitatsbentòniquesmarinesentotl’àmbitdelParc
NaturaldelMontgrí,lesillesMedesielBaixTerbasant-seenlanomenclaturadelCORINEBiotopeManual
delaUnióEuropea(ComissionoftheEuropeanCommunities,1991),afiquesiguiunaeinabàsicaperal
dissenydelsplansd’usosigestió.
Enaquestcapítolespresentadeformaunificadatotsaqueststreballsintegranttotesleszonesihàbitats
presentsalafaçanamarítimadelMontgríelBaixTer,deformaqueesposaadisposiciódelsgestors,
investigadorsiusuaristotaaquestainformacióquepotajudaraunamillorconservacióigaudidel’excep-
cionalmedinaturalmaríquetenimalMontgríilesIllesMedes(Figures1-3iannexos).
Descripció de les comunitats
Entotalesvarenidentificar27hàbitatsdistribuïtsalllargdelacostadelMontgrí,lesillesMedesielgolf
dePals(Taula1).L’orografiadelacosta,caracteritzadaperl’abundànciadezonesdeblocs,paretsver-
ticals,cales,túnelsicovesdediversesorientacions,faquehihagiunagrandiversitatdecondicionsque
permetenaquestavarietatd’hàbitats.
11.2211+ Fons detrítics costaners
Fonsdesorraogravaambnombrosesclosquesirestesd’organismes(detritus).Lamajoriadelsorga-
nismesquehiviuensónfiltradorsidetritívors.Aquesthàbitatestàbenrepresentatalllargdelacosta
delMontgrí,generalmentenel límitde leszonesrocosesode lesplataformesdecoral·ligenambel
sediment,iesdistribueixgeneralmententreels22iels35metresdefondària.Estrobasobretotalnord
delaMedaGran,enellímitdeleszonesrocosesialazonaestdelareserva,persotadelesplatafor-
mesdecoral·ligen.
39
Infralitoral Superfície SuperfícieIDHàbitat Hàbitat (m2) %*
11.2211+ Fonsdetríticscostaners 332.102 8,811.2214+ Fangsterrígenscostaners 11.448.43311.23 Fonsmarinssublitoralsdepaletsocòdols,colonitzats sobretotperinvertebratsialguesanuals11.2223+ Sorresfinesbencalibrades,infralitorals 847.439 22,511.2226+ Sorresgrossesigravesfinesinfralitoralsafectades percorrentsdefons 922.275 24,411.2227+ Fonssedimentarisinestables,infralitorals 72.696 1,911.2412+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgei 144.406 3,8 benil·luminats,senseCystoseira11.2413 Fonsinfralitoralsrocosos,calms,ambalguesfucals 305 0,0111.2414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 75.419 2,011.2416+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsimitjanamentil·luminats, 134.882 3,6 sensealguesfucals11.2417+ Fonsinfralitoralsrocosos,afectatspercorrentsimitjanamentil·luminats 11.2419+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats 2.872 0,1 Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminatsenfonsdeblocsfotòfils 328.565 8,711.2420+ Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira 62.314 1,711.2421+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 329.737 8,7 dominatsperalgues,senseCystoseira11.2422+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 567 0,02 colonitzatssobretotperanimals11.2511+ Coral·ligensensegorgònies,circalitoral 428.694 11,411.2512+ Coral·ligenambgorgònies,circalitoral 783 0,0211.254 Muscleres(comunitatsdeMytilus galloprovincialis)delaMediterrània 334 0,0111.261+ Covesitúnelssubmarinssemifoscos 5.352 0,111.262+ Covessubmarinesfosques 5.883 0,211.34 AlguersdePosidonia oceanica,mediterranis 77.597 2,1 PresènciadeCystoseirasp. 27.160 0,7 PresènciadeCystoseira zosteroides 100.206 2,7 PresènciadeCystoseira spinosa 26.493 0,7
Mediolitoral Longitud LongitudIDHàbitat Hàbitat (m) (%)
11.2221+ Sorresfinesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 223 1,4112414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 350 2,111.2418+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgeipocil·luminats 5.427 33,311.2411+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatge,ambCystoseira 4.026 24,711.2222+ Sorresgrossesigravesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 210 1,311.252 Trottoir 6.079 37,3
Taula1.RelaciódelshàbitatscartografiatsalacostadelMontgríilesIllesMedes,amblasuperfícieilongitudtotal(peralshàbitatsin-fralitoralsimediolitoralsrespectivament),iel%deltotal.*Percentatgescalculatssensel’hàbitat112214+(Fangsterrígenscostaners).
40
11.2212+ Fons de grapissar, circalitorals
Nos’hantrobatfonsdominatspergrapissar.Totiqueendesconeixemlescauses,podriaserperquènoes
donenlescondicionsòptimesambientalsperalaformaciód’aquesthàbitat(zonesambcorrentsintensos
queimpedeixenladeposiciódesedimentsfins,deformaquepermetinelcreixementdelesalguescoral-
linàciesqueelformen),obéperquèaquestésunhàbitatmoltsensibleapertorbacions,demaneraquela
pescaderòssecpodriahaver-lofetdesaparèixer.Noobstantaixò,elfetquelamajorpartdelacostaes
trobapersobredelslímitslegalsdepescade50metresdefondàriaiquelapresènciadeplataformesde
coral·ligenenpodriahaverprotegitalguneszones,creiemquel’absènciad’aquesthàbitatesdeuafactors
geogràficsiambientals.
11.2214+ Fangs terrígens costaners
Fonsdefangmoltfiihomogeni,deviscositatvariable.Aquesttipusdefonsestrobaapartirdels35-40
metresdefondària,ocupalamajorpartdelaplataformaisobrepassalazonad’estudi.
11.2221+ Sorres fines infralitorals de llocs batuts per l’onatge
DetotalacostadelMontgrí,nomésacalaMontgótrobemunaplatjaambsorresfinesqueformenaquest
hàbitat.Aquestssedimentsfins,enprofunditat,formenlescomunitatsdominadesperPosidonia oceanica.
11.2222+ Sorres grosses i graves infralitorals de llocs batuts per l’onatge
AcalaPedrosaicalaFerriola,trobemaquesttipusdecomunitat,determinadaengranmesurapeltipus
desubstrat,dominatprincipalmentpercòdols.Enelsprimersmetresdefondària,totiquenoestàrepre-
sentatenelmapa,hipodemtrobarlacomunitat.
11.2223+ Sorres fines ben calibrades, infralitorals
Fonssedimentarissorrencsdesproveïtsdevegetació,ambuncomponentdetríticescàs.Aquestaco-
munitatdominasobretotenforadecalaMontgó,iésgeneradapelssedimentsfinsques’incorporen
alacalaatravésdelacosta,itambéalapartmésmeridionaldelacostaqueestàmésencontacte
ambelssedimentsquedominenlaplatjadel’Estartit.Ambaquestacategoriaesvancaracteritzarde
formageneraltotselsfonssorrencsdelvoltantdel’àreadelaReserva.
11.23 Fons infralitorals de palets o còdols, colonitzats sobretot per invertebrats i algues anuals
Fonsconstituïtperpaletsocòdolsinestables,ambcobertad’alguesiinvertebratsescassaacausadela
inestabilitatdelsubstrat.EstrobaalacaraoestdelesduesMedesambunaextensiórealmentbaixa,en
indretsbenprotegitsaprofunditatsmoltsomeres.
11.2226+ Sorres grosses i graves fines infralitorals afectades per corrents de fons
Fonssedimentariambescàscontingutenmatèriaorgànicaacausadelgruixmitjàdelgraidelscorrents
defons.Aquesthàbitat,determinatperlagranulometriafinadelsedimentipelfetd’estarexposatacor-
rentsunidireccionalsdefons,estrobadistribuïtalllargdelacosta,totiqueenelsextremsseptentrional
imeridionalésmésabundantacausaseguramentdelaproximitatdelesplatgesilesaportacionsterres-
tresdesediment.AlesillesMedesestrobaalapartoestdelesduesillesprincipals,onelspendentssón
méssuaus,persobredelapraderiadePosidonia oceanica.
41
Figura1.CartografiabionòmicadelacostadelMontgrí(vegeuannexos1-1amblallegendaperalainterpretaciói1-2aa1-7peramésdetall).
42
11.2227+ Fons sedimentaris inestables, infralitorals
Noméshemtrobataquesthàbitat,caracteritzatperl’aportaciódesedimentodetritusirregularsalllargdeltemps,
acalaMontgó,onl’acumulacióestacionaldefullesmortesdePosidonia oceanicadeterminaaquestfons.
11.252+ Tenasses de Lithophyllum byssoides de la zona mediolitoral mediterrània
Aquesthàbitatestàformatperlabioconcrecióproduïdapelcreixementdel’algacoral·linàciaLithophyllum
byssoidesenl’estatgemediolitoralenzonesbatudesperl’onatge.
AlacostadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,aquesthàbitatestàmoltbenrepre-
sentat,jaques’hidonenlescondicionsòptimesperalcreixementd’aquestaespècie,comlapresència
deparetsverticalsderocacalcària,ambpocallum(orientadesalNord)iexposadesal’onatge.Aquest
ésunhàbitatmoltamenaçat,iestrobaenregressióatotelMediterrani.Lacontaminació,especialment
d’hidrocarburs,il’erosióocasionadapersòlidsflotants,trepitjadesoaltrespertorbacionsantròpiquessón
elsprincipalsagentsqueafectennegativamentaquestesestructures.AlacostadelMontgríialesilles
MedesésonaquesthàbitatestàmésbenrepresentatdetotCatalunya,pelgraudedesenvolupamenti
estatdeconservacióquepresenta(Hereuet al.,2010).
11.2411+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge, amb Cystoseira
Hàbitatenformadecinturómoltbendelimitat,situataprofunditatsmoltsomeres,justalrompent,allocsroco-
sosbenil·luminats.PredominenlesalguesdelgènereCystoseira.Lapresènciadezonesinfralitoralsdomina-
desper Cystoseira mediterraneaésmoltabundantalacostadelMontgríialapartnord-oestdelesillesMedes,
jasiguiperl’abundànciadezonesexposadesal’onatgecomtambé,probablement,perlapocafreqüentaciói
elbonestatdeconservacióenquèestroba.Aquesthàbitatés,doncs,unbonindicadordequalitatambiental,
iestàconsideratcomaamenaçataCatalunya,totiqueencaraéscomúalescostesrocoses.
11.2412+ Fons infralitorals rocosos, ba-
tuts per l’onatge i ben il·luminats, sense
Cystoseira
Hàbitat dominat per comunitats d’algues
fotòfiles sense la presència de comuni-
tats consolidadesdeCystoseira mediter-
ranea. Típic de superfície en zones ben
il·luminadesambhidrodinamismemoltin-
tens.Espresentade formapràcticament
contínuaatotal’àrea,aexcepciódel’oest
delesillesMedes,formantuncinturóde0
a7-10metresdefondàriaaleszonesmés
benil·luminades,ipràcticamentinexistent
aleszonesdepenya-segatsambpocaex-
posicióalallum(Fotografia1).
11.2413+ Fons infralitorals rocosos, calms, amb algues fucals
Noméshemtrobataquesthàbitatenunacubetalitoralalazonadel’Espolsador(entreBaixdeColsiel
Fotografia1.Fonsinfralitoralsrocososbatutsperl’onatgeibenil·luminats(11.2412+).Lesalgues fotòfiles,associadesaambientssomes iben il-luminatsprodueixenalimentirefugiperalarestad’animalsquehiviuen(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
43
Figura2.CartografiabionòmicadelareservamarinadelesillesMedes(vegeuannexos2-1a2-5peramésdetallil’annex1-1peralainterpretació).
44
CòrrecLlarg)ialazonadelPortitxol,alaMedapetita.Aquestacubetaestavadominadapergranspeus
deCystoseira compressa.ElspoblamentsinfralitoralsdeCystoseirademodecalmatsónextraordinària-
mentsensiblesaqualsevoltipusdepertorbació,iperaixòhansofertunaimportantíssimaregressióarreu
delMediterrani.ACatalunya,aquesthàbitatestàconsideratcomamolt rar imoltamenaçat, inomés
esdesenvolupaenzonesambunaqualitatambientalmoltbona.Esdedestacar,doncs, lapresència
d’aquestesúniquescubetesalacostadelMontgríilesillesMedes.
11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms i ben il·luminats, sense algues fucals
Aquesthàbitatdominatperalguesfotòfilesambestraterecteescàsestrobabenrepresentatenzones
calmades,alfonsdepetitesbadiesicales,iassoleixunaprofunditatdefinsa5-6metresdefondària.
11.2415+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, amb algues fucals
HàbitatconstituïtperroquesrecobertesdegransalguesperennesdelgènereCystoseiraqueformenpetits
bosquets.Tambéhiapareixeninvertebratsfiltradors,abundantssobretotcomaepífitsdeCystoseira.No-
méss’hatrobatalapartsud-oestdelesFerranelles,ocupantunasuperfíciemoltpetitaaprofunditatsmolt
someres.
Aquesthabitatesconsideraquasiextingitallitoralcatalà,jaquelesespèciesdefinidoresdelacomunitat
(Cystoseiraspp.)sónmoltsensiblesalacontaminacióil’alteraciódelmedi.
11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals
Comprèndiversescomunitatsadaptadesaunairradiànciaatenuada,conegudesambelnomdecomu-
nitatsd’alguessemiesciòfiles.Aquesthàbitatéspràcticamentcontinual llargdelacostadelMontgrí i
lesillesMedes,iesdistribueixentreels6-8metresiels12-18metresdefondària,segonselgraud’il-
luminaciódelazonaonestroba(Fotografia2).
Fotografia2.Fonsinfralitoralsrocososcalmsimitjanamentbenil·luminats(11.2416+).Amésfondària,lallumesmésescassa,ielshàbitatsestandominatsperespèciesalgalsmenysdinàmiquesiproductives,iperalgunsanimalscomlagorgòniablancaialgunesesponges(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
45
11.2417+ Fons infralitorals rocosos, afectats per corrents i mitjanament il·luminats
Hàbitatformatperblocsipedresdemidamitjanaallocsd’irradiànciamoltatenuadaenàreesexposades.
Poblamentsalgalsirregulars,ambdominànciadelesalgueserectes.Estrobaapartirdels25-30mdefon-
dàriaalazonamésseptentrionaldelacostadelMontgríiazonesambpendentmoltsuau,entrelesdues
MedesientrelaMedaXicailazonadeTascons.
11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge i poc il·luminats
Aquesthàbitat,queestrobaenparetsverticalsoextraplomadesvoradelasuperfíciedel’aiguaenindrets
moltbatutsperl’onatgeirecobertsperpetitesalguesialguninvertebrat,ésforçaabundantalllargdela
costadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,jaqueestàassociatal’hàbitat11252+
(tenassesdeLithophyllum byssoidesdelazonamediolitoralMediterrània),queésconsideratcomarar
dinselterritoricatalà.
11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats
Aquesthàbitatestrobaenroquesinclinadesoabaumades,ambunpoblamentmixtd’alguesesciòfiles
iinvertebratsbentònicssèssils(bàsicamentesponges,briozousicnidaris),iesmoltcomúalacostadel
MontgríilesillesMedes,especialmentpresentenelsfonsdominatsperblocs,entreels5iels20-25
metresdefondària,onéspresentenelsextraplomsilesparetsverticalsdelsblocs.Ésperaixòque
aquesthàbitatsesolapaambaquellsdominatsperlescomunitatsdominadesperalgues,ienelmapa
s’harepresentatdeformadiscontínua,superposatalshàbitatsdominatsperalgues(Fotografia3).
Fotografia3.Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats(11.2419+).Totiqueelsgransblocssolenestarcolonitzatsperalguesalapartsuperior,alscostatsverticals,onhiarribamenysllum,hidominenlesespongesialtresanimalsfiltradors(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
46
11.2420+ Fons circalitorals rocosos, amb Cystoseira
Aquesthàbitat,formatperalguesesciòfilesidominatsperCystoseira zosteroides,ésrelativamentabundant
alazonacentraldelmassís,entrecalaFerriolailacaladeBaixdeCols,iformacomunitatsdensesentre
els20iels25metresdefondària.Ladistribuciód’aquesthàbitatprobablementcorresponalescondicions
ambientalsdelazona,jaqueestrobaalpeudepenya-segatsquenopermetenunaexposiciódirectaalsol,
ionpothaver-hicorrentsdefons,enzonesrocosessenseconcrecionarapropdelsediment–condicionsen
lesquehabitaaquestaespècie.AlesillesMedes,l’extensiómésgranestrobaentrelaMedaXicaiTascons,
enzonesderelleusuauambcorrentsnotablesiambrelativaabundànciadesediment.
Aquesthàbitatestàcatalogatcomamoltamenaçat,jaqueC.zosteroidesésunaespècieperenne,
ambcreixementmoltlenti,pertant,moltsensibleaqualsevolmenadepertorbació.
Generalment, aquestescomunitats sónmolt sensiblesapertorbacions físiques, causades ja siguiper
xarxesdepesca, ancoratged’embarcacions, etc.Amés, altres factorsdifusoscom ladisminucióde
la transparènciade l’aigua i l’augmentde lasedimentació tambépodenafectarmoltsignificativament
aquestescomunitats.
ACatalunya,estractad’unhàbitatrarimoltamenaçat,queestrobamoltrestringitallitoralseptentri-
onal,aleszonesdel’EmpordàilaSelva(Vigoet al.,2008);estàbenrepresentatalazonadelMontgrí
(Hereuet al.,2010).
Noobstantaixò,totiserabundant,esvaren
detectar serioses pertorbacions en aquest
hàbitat. Per una part, el temporal de Sant
Esteve de 2008 va provocar una enorme
mortalitatdeCystoseira zosteroides, tanten
aquestazonacoma lesMedes (Navarroet
al.,2011).Peraltrabanda,esvadetectaruna
xarxadepescaabandonadaquetravessava
unadelespoblacionsivacausarunamorta-
litatd’aproximadamentel50%delspeusde
lapoblació(Navarroet al.,2011).Calteniren
compteque,alaReservaMarinadelesilles
Medes, lesalteracionsfísiquesa lesquees
potveuresotmesaaquestaespècie,il’hàbi-
tatquedefineix,sónmenorsacausadelgrau
deprotecciódelaReserva.Noobstantaixò,
l’elevadaactivitatdebusseigrecreatiuqueté
lloc a l’àrea hi pot produir efectes negatius
importants(Fotografia4).
11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, dominats per algues, sense Cystoseira
Aquesthàbitatdominatpercomunitatsd’alguesesciòfilesésabundanta lacostadelMontgrí,on
Fotografia4.Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira(11.2420+).Lescomunitats algals de fondària dominades per Cystoseira, algues moltlongevesque formenautèntics boscos submarins, hanpatit una fortaregressióatotellitoral,totiquealMontgríestanbenrepresentades(Fo-tografia:JosepClotasiMartaCunillera).
47
formauncinturóquasicontinuqueoscil·laentreels13-16iels20-25metresdefondària,segonsla
orientació.Éstambéabundantal’estdelesillesMedes,enelsfreusentrelaMedaGraniMedaXica,
iMedaXicaiTascons.Enalgunstramsdelapartcentral,onelsfonsrocososguanyenforçafondària
moltapropdelspenya-segats,hihapresènciadeCystoseira zosteroidesque,quanformacomunitats
ambaltesdensitats,estransformaenl’hàbitat11.2420+.
11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, colonitzats sobretot per animals
Aquestshàbitats,dominatsperanimalsfiltradorscomesponges,briozousocnidarisisenseconcreci-
onsalgalspotents,estrobenalespuntesmésexposadesdecapCastell,capd’OtreraipuntaSalines
entreels15iels30metresdefondària,enparetsverticalsencaradesalNord,enzonesexposadesals
corrents,cosaquepermetlapresènciadegransanimalsfiltradors;amés,lallumésescassaiaixòim-
pedeixeldesenvolupamentdelcoral·ligen.Aquesthàbitat,juntamentambel11.2512+coral·ligenamb
gorgònies,circalitoral (ambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapartsuperficial,amb
dominànciadelagorgòniaParamuricea clavata),ésmoltescàsalacostadelMontgrí,peròalesilles
Medesésmoltabundant.Aquestadiferènciaseguramentesdeuaunamajorexposicióalscorrentsia
lamajorprofunditatdelshàbitatsdelesilles.
Estractad’hàbitatsd’extremararesaalterritoricatalà–onapareixendeformairregularatotellitoralsep-
tentrional(l’EmpordàilaSelva)isóninexistentsmésalsud(Vigoet al.,2008)–,peròestrobenmoltben
representatsalesillesMedes.
Aquesthàbitat,amés,esconsiderafortamentamenaçatperpertorbacionsfísiques(comlapescaprofes-
sional,artesanalirecreativa,nopermesesactualmental’àrea),perl’eutrofitzaciódel’aiguaiperepisodis
detemperaturaestivalanormalmentalta–situacionsenquès’hanconstatatmortalitatsnotables(Linares
et al.,2005).
Fotografia5.Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats,dominatssobretotperanimals(11.2422+).AlMontgrí,aquesthabitatespottrobarallímitdeleszonesrocosesmésprofundes,osobreelsfonsdecovesitúnels(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
48
Al’igualqueambelshàbitatsdominatsperCystoseira zosterides, l’alta longevitat idinàmica lenta
delscomponentsestructuralsd’aquestshàbitatselsfaespecialmentvulnerablesapertorbacions,raó
perlaqualesveuenafectatsdeformagreuperl’eliminaciódelsorganismescolonialsdemidamés
granacausadel’acciódelsescafandristes(Garrabouet al.,1998;Comaet al.,2004;LinaresiDoak,
2010,vegeucapítol6),l’activitatdelsqualsésmoltintensaalesillesMedes(Fotografia5).
11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral
Aquesthàbitat,formatperconcrecionsirregularsoriginadespelcreixementacumulatiud’alguescoral-
linàcies,generalmentestàmoltbenrepresentatalacostadelMontgríilesMedes,jasiguialabase
delesparetsolespuntesmésexposadesdelscaps,jasiguialacostadelMontgrí,enplataformes
extensesqueesdesenvolupensobresubstratplasedimentarialesbadiesformadesalnordisudde
CapCastell,entreels20iels40metresdefondària.
Acausadelasevaestructurairregular,ambgruixosquepodenassolirmésdedosmetresiambnom-
brosesesquerdesicavitats,aquesthàbitatalbergaunafaunaifloramoltvariades,deformaqueestà
consideratunsistemamadurambunaaltadiversitatd’espècies.Totiqueésrelativamentfreqüental
llargdelterritoricatalà,lescomunitatsdelcoral·ligendelacostadelMontgrísónespecialmentexten-
ses,ambunagranpotènciaiunaaltacomplexitat.Alhora,aquesthàbitatestàfortamentamenaçat
perdiversostipusdepertorbacions,comlasobrepesca,que impedeixquehihagipeixosdegran
talla;l’erosió,especialmentacausadelapescad’arrossegament,il’eutrofitzacióiaugmentdeterbo-
lesadelesaigües,queimpedeixeldesenvolupamentdelafloraifaunaquehihabita(Fotografia6).
Fotografia6.Coral·ligensensegorgònies,circalitoral(11.2511+).Elcoral·ligendeplataforma,moltextensalacostadelMontgríimoltescàsalarestadellitoralcatalà,estàformatperalguescalcàriesqueformenunaestructurasòlidadefinsa2metresdegruixonhiviueninfinitatd’espèciesassociades(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
49
11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral
Semblantalcoral·ligensensegorgòniesambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapart
superficial,onsoldominarl’espèciedegorgòniaParamuricea clavata.Normalmenteslocalitzaenàrees
ambfortscorrentsdefons,sobresubstratrocósambfortainclinació.Moltpresentsobretotalazonaest
delesillesMedes,onformaunescomunitatsmoltextensesibendesenvolupades.AlacostadelMontgrí,
encanvi,formapetitescomunitatsenelscapsipuntesmésexposadesalscorrents(Fotografia7).
11.254 Muscleres (comunitats de Mytilus galloprovincialis) de la Mediterrània
ElsmusclossónabundantsalllargdelacostadelMontgrí,totiquenomésformenpoblamentdensos
endeterminatsescullsarand’aigua,onespotconsiderarqueformenaquesthàbitat.Noestàame-
naçatespecialment,jaquetéunaaltadinàmicaiungrauderenovacióelevat.
11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos i 11.262+ Coves submarines fosques
Aquestescomunitatsescaracteritzenperladominànciad’animalsincrustantsfiltradors,enmenysmesu-
raalescovesfosquesacausadel’escassarenovaciódel’aigua.Aquestshàbitatsestrobenmoltbenre-
presentatsalesMedesialMontgríperlasevanaturalesacalcària,mentrequealarestadelterritoricatalà
esconsiderenrars.Ateseslescondicionstanestablesduranttotl’anyiallentcreixementidinàmicade
lesespèciesquehihabiten,aquestshàbitatssónmoltfràgils(Vigoet al.,2008;Hereu et al.,2010)iestan
amenaçatsperlacontaminació(Vigoet al.,2008)ilafreqüentaciódelbusseigrecreatiu(DiFrancoet al.,
2010;Hereuet al.,2010).Lespertorbacionsantropogèniquesquepodenprovocarlesactivitatsd’immer-
sióambescafandreautònoms’atribueixenprincipalmental’erosiópercontactefísic,alaresuspensióde
Fotografia7.Coral·ligenambgorgònies,circalitoral(11.2512+).Aquesthabitatésmoltfràgiliescàs,itéunagrandiversitatd’espè-cies,ambunaestructuramoltcomplexaformadapergransgorgòniesicorall(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
50
sedimentsial’efectedelesbombollesd’aireques’acumulenalsostre,comjas’haconstatatalesMedes,
onhihaunaafluènciamassivadesubmarinistes(Hereu et al.,2010)(Fotografia8).
11.34 Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis
Comunitatbenrepresentadaalazonanord-oestdelesduesMedes,queconstitueixunherbeidedensitat
variableaunafondàriad’entre5i15m,sobrefonssorrencs.Esvaobservarunagrancoberturademata
mortadePosidonia oceanica,comuncinturó,alapartmésprofundadelapraderia.Amés,esvantrobar
petitesmatesd’aquestaespèciedistribuïdessobrefonsdeblocsimegablocsadiversospuntsdelare-
serva,sobretotal’oestdelaMedaGran.
AquestacomunitattambéestàbenrepresentadaalacalaMontgó,onformauncinturóparal·lelala
costaaunafondàriad’entre6i15metresdefondària.
AlaraconadadelacalaPedrosa,hihaunapetitaextensiód’aquesthàbitat,formatpermatesdeP.
oceanica esparses,peròformantcomunitat.A laraconadanorddelaRocaForadada,tambéhiha
unapetitaextensiód’aquestacomunitat.Amés,hemtrobatpetitesmatesd’aquestaespèciedistri-
buïdessobrefonsderocaendiversospuntsdelacosta,especialmentlameitatsud,onapareixiaen
fonsdeblocsomixtesambgravesaunesfondàriesd’entre7i15metres.
ElsalguersdePosidoniaoceanicaapareixengairebéatotellitoralcatalà,iesconsiderenamenaçats.
Estrobenenregressióacausad’impactesantròpicsderivatsdelaintensautilitzaciódellitoral,cosa
Fotografia8.Covesitúnelssubmarinssemifoscos(11.261+).LanaturalesacalcàriadelmassísdelMontgríhapermèsqueesforminunagranquantitatdecovesitúnels,onhiviuunafaunaespecíficaadaptadaaaquestsambients(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
51
quecomportaundesequilibridelesaportacionssedimentàries,itambéperl’eutrofitzacióilapesca
d’arrossegament.AlesillesMedes,laprohibiciódelapescailarestricciódefondejarhanfetquela
praderiadelapartoestesmantinguienunasituacióestabledesdel1993(Fotografia9).
11.331 Alguers de Cymodocea nodosa, mediterranis.
LapraderiadeCymodoceanodosaalgolfdePalsesdistribueixalllargd’uns5quilòmetres,entreles
isòbatesde-10i-16metresaproximadament,iocupaunasuperfícied’unes150hectàrees(Figura3i
annexos).Lapraderias’esténdesdelazonadelFreu,entrelesillesMedesilacostadelMontgríper
lapartmésseptentrional,finsal’alçadadelriuTeraproximadament.Enaquestazona,ladensitates
intermèdia,totiqueenalgunesàrees(davantdelportdel’Estartit,davantdelTerVellialapartnordde
ladesembocaduradelTer)espodenformartaquesendensitatselevadesambcoberturesdepropdel
100%.MésenllàdellímitNordi,especialmentdellímitSud,lapraderias’esténendensitatsmoltbai-
xesenformadematessoltesfinsaproximadamentdavantdelesllacunesilesbassesd’enColl.L’estat
ecològicdel’herbassardeCymodocea nodosaésforçasaludableilesplantesquelaformenpresenten
unestatbiològicbo,totiquediscontinu(Romeroet al.,2012).Encaraquenos’hanidentificatindicis
depertorbacionspuntuals,unamesuraòptimaperalaproteccióserialainclusiódetotal’extensióde
lapraderiadinslafiguradeProteccióqueinclouelParcNaturaldelParcMontgríMedesiBaixTer,ja
queactualmentnomésl’inclouparcialmentinoespotassegurarlasevatotalproteccióencasdefuturs
canvisd’usosdelazonanoprotegida.
Fotografia9.AlguersdePosidonia oceanica(11.34).LaplantafanerògamaPosidonia oceanicaformapraderiesextensessobrefonssorrencs,comacalaMontgó,peròtambépotviuresobresubstratrocós,formantpetitespraderiesenlescalesarrecerades,oenpetitesmatesdistribuïdesalllargdetotenMontgrí(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
52
Figura3.CartografiabionòmicadelgolfdePals.
53
Conclusions
Comescomprovaambelllistatd’hàbitatstrobats,imésconcretamentambelsqueesconsiderenes-
pecialmentvulnerables,lesillesMedesilacostadelMontgrísónunllocd’elevatvalorecològicperl’alta
diversitatd’hàbitatsquepresenta,algunsdelsqualsesconsiderenraríssims,jaquesónquasiinexistents
enlarestadelitoralcatalà.
Atèsl’elevatinterèsifragilitatdelhàbitatsqueformenelsecosistemesmarinsdelesillesMedesilacosta
delMontgrí,laregulaciód’aquestpatrimoninaturalhadeserunaprioritat,ihauriad’estarbasadaenel
coneixementespacialdeladistribuciód’aquestescomunitats,delasevafragilitatidelsimpactesquehi
provoquenelsdiferentsusosques’hirealitzen.Comqueelsdiferentshàbitatssónsensiblesendiferent
grauacadaunadelespotencialspertorbacions,elconeixementdeladistribuciódecadaundelshàbitats
queaportaaquestacartabionòmicahadeserunaeinabàsicaperalagestiód’aquestpatrimoni.
Tenintsobrelataulatotaaquestainformació(l’abundànciaidistribuciódelsdiferentshàbitats,lasevasen-
sibilitatadiferentsimpactesielsusosques’hirealitzen),lagestióiconservaciódelacostadelMontgríi
lesillesMedeshauriadeserunatascabasadaendadesquantificablesiencriteriscientífics,mésqueen
criterissubjectiusidecompromís.
Agraïments
Moltagenthaparticipatenaquestestudienmoltsaspectes.Estemmoltagraïtsatots,especialmentaJoando-
mènecRos,JosepMariaGiliiMikelZabala,quevarenestablirlesbasesdelacartografiabionòmicaenelprimer
treballrecollitenelvolum“ElssistemesnaturalsdelesIllesMedes”,itambéalsinvestigadorsiamicsqueens
hanajudatsobretotenlafeinadecamp:MarcMarí,EmmaCebrian,NúriaTeixidó,FionaTomàs,LauraNavarro,
IgnasiCapellà,JosepMariaLlenasiJosepClotas.EnJosepClotas,amés,juntamentambMartaCunillera,ha
realitzatlesfotografiesquehanil·lustraticompletataquesttreball.EnMiquelCanalsiDavidAmblàshancon-
tribuïtenaquesttreballdemaneraimportantcedintlabatimetriadelgolfdePals.TambévolemagrairaJosep
Pascualperproporcionardadesoceanogràfiquesitopogràfiques.L’AjuntamentdeTorroelladeMontgríensva
proporcionarl’espaiil’equipalCentreCulturalElCatalàdurantbonapartdeltreball,amésdetoteslesfacilitats
queenshanofertaquestsanys.EstemmoltagraïtstambéalesempresesEcohydrosiMediterráneoServicios
Marinosperlasevacol·laboracióduranteltreball.Finalment,volemagrairatotl’equipgestoraixícomtotelper-
sonaldelParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTerqueharecolzatifacilitatlarealitzaciód’aqueststreballs.
AquestestudivaserfinançatperlaDiputaciódeGirona,elParcNaturaldelMontgrí,lesIllesMedesielBaixTer,
i,enpart,pelMuseudelaMediterràniaatravésdelesIIIBequesJoanTorróiCabratosa,quevaserl’embrió
d’aquesttreball.LamajoriadelsautorssónpartdelGrupdeRecercadeConservacióMarina(www.medrecover.
org)delaGeneralitatdeCatalunya.
54
Annex1-1.
55
Annex1-2.
Annex1-3.
56
Annex1-4.
Annex1-5.
57
Annex1-6.
Annex1-7.
58
Annex2-1.
Annex2-2.
59
Annex2-3.
Annex2-4.
60
Annex2-5.
61
BallesterosE,Garcia-RubiesA,MarianiS,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB(2008)Seguiment
delesàreesprotegidesdeCapdeCreus,Montgrí i IllesMedes.InformetècnicperalaDirecció
GeneraldeMediNatural,GeneralitatdeCatalunya.
ComaR,PolaE,RibesM,ZabalaM(2004)Long-termassessmentoftemperateoctocoralmortality
patterns,protectedvs.unprotectedareas.EcologicalApplications14:1466-1478.
DiFrancoA,FerruzzaG,BaiataP,ChernelloR,MilazzoM(2010)Canrecreationalscubadiversalter
naturalgrosssedimentationrate?AcasestudyfromaMediterraneandeepcave.ICESJournalof
MarineSciences67:871-874.
EuropeanCommunities(1991)CORINEBiotopesManual:amethodtoidentifyanddescribeconsis-
tenlysitesofmajorimportancefornatureconservation,allvolumes,Luxembourg,OfficeforOfficial
PublicationsoftheEuropeanCommunities.
GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)Theimpactofdivingonrockysublittoralcommunities:
AcasestudyofaBryozoanpopulation.ConservationBiology12:302-312.
GiliJM,RosJ(1982)BionomíadelosfondosdesustratodurodelasislasMedes(Girona).Oecolo-
giaAquatica6:199-26.
GiliJM,RosJ (1985)Studyandcartographyof theBenthicCommunitiesofMedes Islands (NE
Spain).MarineEcology6:219-238.
Hereu,B,LinaresC(2003)LescomunitatsalgalsdelaCostadelMontgríilesillesMedes.Papers
delMontgrí16:72-114.
HereuB,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL,ZabalaM(2010)Cartografiabionòmicadellitoral
submergitdelacostadelMontgrí.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.
HereuB,RicartAM,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL(2011)Cartografiabionòmicadellitoral
submergitdelesllesMedes.InformetècnicperalDepartamentd’Agricultura,Ramaderia,Pesca.
AlimentacióiMediNaturaldelaGeneralitatdeCatalunya.
HereuB,LinaresC,DiazD,RieraJL,RodríguezA,NavarroL,AspillagaE,CanalM,AmblàsD(2012)
CartografiadelespraderiesdeCymodocea nodosaalgolfdePals.InformetècnicperalaDiputacióde
Girona.
LinaresC,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB,DantartL(2005)Inmediateanddelayedeffectsof
amassmortalityeventongorgonianpopulationdynamicsandbenthiccommunitystructureinthe
NWMediterraneanSea.MarineEcologyProgressSeries305:127-137.
LinaresC,DoakDF(2010)Forecastingthecombinedeffectsofdisparatedisturbancesontheper-
sistenceoflong-livedgorgonians:acasestudyofParamuricea clavata.MarineEcologyProgress
Series402:59-68.
Bibliografia citada
62
ManzaneraM,RomeroJ(1997)CartografiadelapraderiadePosidonia oceanicadelesillesMe-
des. Seguiment temporal de la Reserva Marina de les illes Medes, informe anual 1997, (PCC
10.05.227.0715).DireccióGeneraldelMediNatural.
NavarroL,BallesterosE,LinaresC,HereuB(2011)Spatialandtemporalvariabilityofdeep-water
algalassemblagesintheNorthwesternMediterranean:Theeffectsofanexceptionalstorm.Estua-
rineCoastalandShelfScience95:52-58.
RomeroJ,PérezM,SanmartíN,LlagosteraI,DalmauA(2012)Estatecològicdelespraderiesde
Cymodocea nodosaalabadiadePals.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.
RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.ArxiusdeCiències,73:707-
735,Institutd’EstudisCatalans,Barcelona.
VigoJ,CarrerasJ,FerréA(ed)(2008)ManualdelshàbitatsdeCatalunya.Catàlegdelshàbitatsnatu-
ralsreconegutsenelterritoricatalàd’acordambelscriterisestablertspelCORINEbiotopesmanual
delaUnióEuropea.Vol.2.GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeMediAmbientiHabitatge.