La poesia en aquest període es caracteritza per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l’aparició de noves generacions. En aquesta època, la societat ha viscut grans canvis:

• els últims moments de la dictadura,

• la mort de Franco, els anys de la transició,

• la configuració de l’estat de les autonomies,

• la consolidació de la democràcia,

• l’aprovació de lleis de normalització lingüística

• la introducció del català a l’ensenyament.

Al començament de la dècada dels 70 es recuperà l'obra de J. V. Foix i es publicaren dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme:

Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer.

Poesia rasa (1970), de Joan Brossa.

La poesia no-realista, que en pocs anys es convertí en hegemònica, presentà les característiques següents:

Nous paràmetres del codi textual: la pretensiódel poeta introduïa el lector dins el text o del discurs que conformava l'escriptura mateixa.

Pràctica rebel: connectant amb pràctiquesd'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX —el simbolisme, l'avantguardisme, el surrealisme, etc.—, la poesiaes considerà com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.

Nous valors de la paraula poètica: la paraulapoètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.

La poesia, eina d'investigació: la poesia fouconsiderada de nou com una einad'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camí d'accés al món de les idees, que donà lloc a múltiples actituds creatives, relacionades amb el món oníric. El poema deixà de ser diàfan per a ser hermètic.

Nous arguments: els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors, com ara la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.

L'any 1973 la poesia valenciana, de forma simultània al que s'esdevenia en la poesiacatalana (Llibres del Mall, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala) s’allunyà del realismeprecedent.

Els nous referents foren:

Joan Navarro (1974): Grills esmolen ganivetsa trenc de por

Salvador Jàfer (1974):L'esmorteïda estela de la platja.

L’antologia d’Amadeu Fabregat (1974)recollíaquest canvi d’orientació. : Carn fresca.

Durant els anys 80 la poesia continuà ambaltres paràmetres.

Els poetes elaboraren una visió de la realitatdes del “jo”, a través de la suma de vivènciespersonals, i conceberen la poesia com a expressió de la pròpia intimitat.

Definitivament s'acceptà el mestratge de totsels grans poetes del s. XX:

J.V.Foix, Brossa, Ferrater, Carner, Espriu, Estellés, Pere Quart.

Als anys 90 abandonaren la idea d'actuar coma memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social, tendiren a l'autobiografiai a la intimitat i sovint manifestaren un acusatescepticisme.

Al marge d'altres consideracions, prevalgué la pretensió de l'obra ben feta.

S'hi observà una tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus i menysemfàtics, més íntims, més al·lusius i menysrotunds.

J.V.FOIX:

Va néixer el 28 de gener de 1893 a Sarrià (Barcelona).

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però elsabandonà al segon curs alhora que iniciava el seu interès per la lectura de clàssics.

El 25 de maig de 1962 es va convertir en membre de l'Institutd'Estudis Catalans. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema "És quan dormo que hi veig clar" per part del cantautor Joan Manuel Serrat.

L'any 1961 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra de 1960 OnzeNadals i un Cap d'Any

En 1985 el Premi de la Crítica de poesia catalana per Cròniques de l'ultrason.

El Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.

Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratgesensual del paisatge i el caràcter català.

La seva obra és temàticament molt variada.

El seu estil no varia. És un estil difícil de comprendre.Molts dels seus poemes reclamen la lectura simultània d'un diccionari.

És un autor preocupat per la qualitat del seullenguatge i per les exigències del seu estil.

La seva obra més coneguda és el poemari "Sol i de dol". Edu3.cat

“Sol i de dol, i amb vetusta gonella” de Sol, i de dol (1947)

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,em veig sovint per fosques solituds,en prats ignots i munts de llicorellai gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,deleges foll? Vers quina meravellad'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatgede fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

o en tuc de neu, jo retrob el paratgeon ja vaguí, i, de Déu, el paranyper heure'm tot. O del diable engany.

Joan Navarro

Vida: Joan Navarro (Oliva 1951) és un poeta, narrador i professor de Filosofia.Amb la seua primera obra aconsegueix guanyar el premi de poesia Vicent Andrés Estellés del 1973. Grills esmolen ganivets a trenc de por, que serà considerada una obra clau dins del trencament que suposa la seua generació, la dels 70.

Joan Navarro

Poesia:

• Grills esmolen ganivets a trenc de por, València, Tres i Quatre, 1974.

• L'ou de la gallina fosca, Barcelona, Llibres del Mall, 1975.

• Vaixell de folls, València, Septimomiau, 1979.

• Bardissa de foc, Barcelona, Llibres del Mall, 1981.

• La paüra dels crancs, València, Tres i Quatre, 1986.

• Tria personal (1973-1987), València, Ed. de la Guerra, 1992.

• Magrana, València, Brosquil, 2004.

• El llibre"Grills esmolen ganivets a trenc de por, publicat per l'editorial Tres i Quatre en 1974, és rebut per la crítica i els lectors com una ruptura beneficiosa per a l'avanç de la poesia catalana en el País Valencià. Aquest mateix any serà un dels autors seleccionats dins de l'antologia Carn fresca, d'Amadeu Fabregat, que destaca el desig de Joan Navarro per “ lliberar-se dels sistemes opresors” en els seus primers poemes.

• El seu llibre Grills esmolen gavinets a trenc de por és la crònica d’uns records d’infantesa.

• En aquests poemes hi ha un intent de repassar terrors associats a incidents del passat marcats en la memòria.

Hi podem trobar la por, per exemple,viscuda en certes figures de la infància:

“ L’home que d’infants ens volia xuclar la sang, trenca avui/ altres camins i ses mans ja no tremolen al nostre coll humit,/ són lluny ses mans i les migdiades apegaloses, amb el dinar/ a la gola, cartera en mà…”

SALVADOR JÀFER:

Neix el 31 de gener del 1954 al Ràfol de Salem, municipide la comarca valenciana de la Vall d'Albaida.

Salvador Jàfer estudia el batxillerat de lletres a l'institutd'Albaida.

L'any 1970 es matricula a la Universitat de València per estudiar Filologia. Es llicencia en Filologia Moderna, i s'especialitza en francès i italià.

El 1974 Salvador Jàfer és inclòs a l'antologia preparada per Amadeu Fabregat Carn Fresca.

Entre el 1976 i el 1982 Jàfer treballa de professor de llengua i literatura en diversos centres després d'haver obtingut la titulació oficial de mestre de català.

L'any 1988 l'editorial Tres i Quatre publica Produccionsansietat (1970-1988), volum on s'apleguen tots els poemesescrits per Salvador Jàfer fins al moment.

L'any 1992 obté la titulació de mestre de valencià.

Durant els anys 90 publica poemes en volums d'homenatge, com el de Foc secret. Homenatge a Joan Valls i Jordà.

Actualment Salvador Jàfer treballa a l'Escola Oficial d'Idiomes de València, i segueix ampliant la seva produccióheterogènia.

DAMES DE L'AUTUMNE

Lleugeres passen les dames de l'autumne.Llums de novembre titil·len en les nits,llums de silenci bravegen en la fosca.

Dolceses vegetals que un hompot somiar,un plaer d'aus errantsinterminable.Visions submarines descriuenllunyedats.

La llum en els seus ulls difumina penombres.Les dames de l'autumne han confiscat la llum.

A LA MANERA DE RICARDO REIS

Sigues gran, sigues sencer, tot allò que pots ser. No exclogues ni exageres res que no siga teu. Sigues dens i enter, tot allò que vols ser. Posa el màxim que ets en el mínim que fas. Així brilla la lluna ben alta sobre el llac, perquè mira i calla.

Amadeu Fabregat i Manyes

• Amadeu Fabregat i Manyes(Torreblanca, Plana Alta 1948) és un escriptor i periodista valencià. S'inicià dirigint la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa.

• Col·laborà a Las Provincias, Destino, Serra d'Or, Oriflama, Avui, i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal.

• Ha estat director del centre territorial de Televisió Espanyola a València (Aitana) el 1983 i director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) (1995-1997).

Amadeu Fabregat i Manyes

Obra:

• Assaig d'aproximació a falles folles fetes foc (1974)

• Carn fresca (1974) antologia de joves poetes valencians.

• Partits polítics al País Valencià (1976) sobre els partits de la transició democràtica

• Converses extraparlamentàries (1978).

Amadeu Fabregat i Manyes

-Carn fresca (Salvador Jàfer

és inclòs a l'antologia preparada per Amadeu Fabregat):

Tinc tanta, de vegades, por, com si fos, sé ho dir no, ben bé estel com qual se vol, si fos, com qual, si fos, se vol. Em petit sent petit. Ma carn es vincla d'esglai, sota d'esglai turons d'esglai. Són com paons. De fred senglars, d'ànec ous d'ànec, gòtiques catedrals. I sobretot la por.

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Alguns trets de la seua biografia són fonamentals per a entendre la seua obra:

• El lligam amb el seu poble, Roda de Ter

• La seua condició obrera; treballà en una fàbrica tèxtil.

• La malaltia, una esclerosi múltiple, que contragué pels volts del 1970

• El compromís com a poeta amb la seua classe i el seu país.

• Entra en el corrent anomenat realisme històric, amb els llibres de poemes :

– El poble i La fàbrica

– Presenta amb procediments realistes el món que coneix bé

– Els seus herois són els obrers que van cada dia a la fàbrica o a l’obra, les dones que treballen a casa, els jubilats...

– Escriu la duresa de la vida treballadora, però, alhora, tracta les persones amb una gran humanitat i tendresa, i sovint els personalitza amb noms i cognoms

– Se sent compromés amb la gent del seu poble i la seua fàbrica i amb la classe social a què pertanyen

– Utilitza un llenguatge directe i assequible, ric en l’ús d’un lèxic acurat i de metàfores i d’imatges que permeten percebre el context social, però també l’univers personal dels homes i de les dones individuals.

– Posteriorment, i com a conseqüència de la malaltia, la seua poesia s’interioritza i apareix la solitud, l’angoixa i una certa presència de la mort.

– En els llibres que publica els anys 90 apareix el desencís i la inseguretat provocats per la reflexió sobre els fets socials i polítics coetanis sobre els quals adreça una mirada crítica.

– Ha estat conegut pel gran públic a partir de les cançons de Lluís Llach, que ha musicat alguns dels seus poemes