CAPÍTOL 1 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ENERGÈTICA...

CAPÍTOL 1 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ENERGÈTICA BALEAR

1.1. INTRODUCCIÓ 1.2. DEMANDA ENERGÈTICA 1.3. RECURSOS AUTÒCTONS 1.4. INFRASTRUCTURES ENERGÈTIQUES 1.5. AVALUACIÓ DE L’IMPACTE DEL SISTEMA ENERGÈTIC

BALEAR EN EL MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC 1.6. CONCLUSIONS A LA SITUACIÓ ENERGÈTICA

Cap. 1 10

CAPÍTOL 1 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ENERGÈTICA BALEAR 1.1 INTRODUCCIÓ Aquest capítol mostra una anàlisi de la situació energètica actual de les Illes Balears i de la seva evolució en el període 1999-2003. L’anàlisi detallada se centra en el període esmentat, atès que ja en la Memòria del Pla que es revisa es va fer per al període 1990-1999. D’aquesta manera, es podrà comparar l’evolució del darrer quinquenni amb la de dos quinquennis anteriors, la qual cosa permetrà avaluar, en el capítol corresponent, la tendència d’evolució més previsible per als anys vinents, objecte d’una planificació de manera més acurada. El diagnòstic que es presenta mostra clarament quina és la demanda energètica global (el que s’anomena consum brut) de les Illes Balears, de quina manera se satisfà quant a fonts de proveïment energètic, i com han evolucionat aquests aspectes els darrers cinc anys. En aquest apartat s’hi analitza, també, la transformació de l’energia, és a dir, els processos que transformen l’energia primària en altres formes d’energia aptes per al consum directe dels consumidors. Es fa una incidència especial en el sector elèctric per la seva importància dins l’estructura energètica pròpia de les Illes. El document, quant al consum final d’energia, analitza l’estructura del consum final, tant pel que fa al tipus d’energia emprada, com respecte als sectors consumidors classificats segons l’activitat econòmica. L’anàlisi es complementa amb la comparació de l’estructura del sistema energètic balear amb la dels diferents països que componien la Unió Europea abans de la darrera ampliació. També es fa un repàs dels recursos energètics autòctons, malgrat la poca importància relativa, quant a les xifres globals, de les magnituds energètiques de l’estructura energètica actual, amb una especial menció de les energies renovables. El document conté una descripció sintètica de les infraestructures energètiques que permeten donar cobertura a la demanda creixent d’energia per part de la societat balear, així com una avaluació de l’impacte del sistema energètic balear en el medi ambient atmosfèric. Com a complement a la informació que conté el capítol, al final d’aquesta Memòria es presenta un annex a base de gràfiques, en la qual bona part de la informació mostrada al llarg del desenvolupament del capítol es desagrega per illes, de manera que es poden veure les característiques pròpies de l’estructura energètica que presenta cada una de les illes de la comunitat autònoma.

Cap. 1 11

1.2 DEMANDA ENERGÈTICA 1.2.1 Consum interior brut S’entén com a consum interior brut la totalitat de l’energia que entra en el sistema en el període que es considera. Inclou les importacions de productes energètics i les produccions interiors, si és el cas. Aquest concepte inclou l’energia que es transforma en altres formes necessàries per al consum final. Estructura del consum brut En la figura 1.2.1.1 s’hi mostra el consum brut d’energia a les Balears de cada una de les fonts o vectors energètics que hi són presents; en concret, els combustibles sòlids, els derivats del petroli (lleugers i pesants, i gasos liquats de petroli) i les energies renovables, inclosos els residus, que són l’única producció interior. Fig. 1.2.1.1. Consum interior brut d’energia a les Illes Balears

El consum de combustibles sòlids, bàsicament hulla emprada a la central d’Alcúdia per a produir electricitat, presenta un increment significatiu el 1999 respecte al 1995. Això és conseqüència de la posada en servei dels grups 3 i 4 de la central en aquest període. Lògicament, el 2003 no hi ha variacions significatives, ja que les instal·lacions que els consumeixen no han variat i, d’altra banda, funcionen en la seva capacitat nominal. Els productes petrolífers lleugers (benzines, gasoils i gasos liquats del petroli), emprats majoritàriament en el sector del transport, incrementen la seva participació de manera constant, encara que l’important increment del consum reflectit en les dades de 2003 es deu també a la posada en servei de centrals de cicle combinat a Son Reus, les quals, fins a l’arribada del gas natural, seguiran emprant gasoil com a combustible. Els productes petrolífers pesants, emprats majoritàriament per a produir electricitat en el sector industrial, no presenten variacions significatives en els nivells de consum. Pel que fa a les energies renovables, el fort increment que es veu a partir de l’any 1999 és atribuïble a la inclusió, en aquest apartat, de la producció energètica de la incineradora de Son Reus.

Consum brut d'energia. Illes Balears.

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800

E. Renovables

D. Pesants p.

D. Lleugers p.

C. Sòlids

ktep

1995 1999 2003

Cap. 1 12

A continuació, es presenta l’estructura del consum interior brut de les Illes Balears en els anys 1995, 1999 i 2003, en la qual es pot veure que no ha variat significativament; sols és destacable la disminució de la participació dels productes petrolífers pesants, i el petit increment dels combustibles sòlids; és significatiu, però, l’increment de la participació de les energies renovables i els residus.

Estructura del consum brut d'energia. Illes Balears. Any 1995

D. Lleugers p.57,7%

C. Sòlids24,0%

D. Pesants p.17,7%

E. Renovables0,5%

Estructura del consum interior brut d'energia. Illes Balears. Any 1999E. Renovables

3,6% D. Pesants p.8,9%

C. Sòlids34,9%

D. Lleugers p.52,6%

Estructura del consum interior brut d'energia. Illes Balears. Any 2003E. Renovables

3,1% D. Pesants p.8,8%

C. Sòlids28,3%

D. Lleugers p.59,8%

Cap. 1 13

Evolució del consum brut L’evolució de les necessitats energètiques primàries a les Illes Balears, en el període 1995-2003, presenta dues tendències diferenciades, com es pot veure en la gràfica i en la taula següents: la de 1995-1999, amb un creixement mitjà del 5,2%, i la de 1999-2003, amb un creixement mitjà del 3,4%, tal com es mostra en la figura 1.2.1.2. El creixement és continuat, excepte l’any 2002, quan es romp aquesta tendència creixent, que es torna a recuperar l’any 2003. L’increment en aquests cinc darrers anys ha estat del 13,19%, mentre que el quinquenni anterior aquest increment va ser del 26,09%. L’increment, l’any 2003, respecte a l’any 1994 (és a dir, deu anys abans), és del 55,0%, la qual cosa posa de manifest que, encara que d’una manera no molt significativa, les taxes de creixement del consum d’energia es van moderant. Fig. 1.2.1.2. Consum interior brut a les Illes Balears. Evolució 1995-2003

Taxes de creixement del consum interior brut d’energia

Període Inc. % 1999-2003 2,6 1995-1999 5,2 1994-2000 6,0

Comparació amb la Unió Europea. Any 2001 L’estructura energètica del consum interior brut, per al conjunt de països que componen la Unió Europea (UE), abans de la darrera ampliació, presenta una distribució diversificada, en què els productes petrolífers són els més utilitzats, però en què la resta d’energies, com els combustibles sòlids, el gas natural, les energies derivades (calor de centrals nuclears) i les energies renovables, tenen unes cotes de participació igualment destacades.

Consum brut. Illes Balears

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

ktep

Cap. 1 14

En aquests països, l’estructura de demanda energètica es troba diversificada i hi participen, com a mínim, tres o quatre fonts d’energia, situació que no es dóna a les Illes Balears, on els combustibles sòlids i els derivats del petroli acaparen la major part del consum interior brut. Tal circumstància posa de rellevància la necessitat de la introducció del gas natural per a diversificar les fonts d’energia que s’utilitzen a les Illes Balears. Fig. 1.2.1.3. Estructura del consum interior d’energia primària per vectors

1.2.2 Proveïment La comunitat autònoma importa majoritàriament les energies que necessita, perquè no disposa de recursos energètics autòctons, l’extracció dels quals sigui econòmicament rendible. Tan sols les energies renovables, inclosos els residus, es poden considerar com a font d’energia primària pròpia. Per tant, la dependència energètica exterior s’ha situat al voltant del 97%. El grau de dependència energètica exterior de la UE se situa al voltant del 50%, tal com es mostra en la figura 1.2.2.1. No obstant això, en la major part dels països comunitaris s’hi supera aquesta xifra.

Estructura del consum interior d'energia primària per vectors. Comparació UE 2001

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alemanya

Austria

Bèlgica

Dinamarca

Espanya

Finlandia

França

Grècia

Holanda

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Portugal

Regne Unit

Suècia

UE-mitjana

Illes Balears

Mallorca

Menorca

Pitiüses

C. Sòlids D. Petroli Gas E. Derivades E. Renovables E. Elèctrica

Cap. 1 15

Fig. 1.2.2.1. Grau de dependència energètica exterior. Comparació UE 2001

1.2.3 Transformació de l’energia El sector de transformació energètica se centra en la generació elèctrica i la producció d’aire propanat per a la seva distribució per canalització. Electricitat Les centrals tèrmiques existents utilitzen com a combustibles l’hulla d’importació i el fuel, principalment, i en els darrers anys, sobretot, l’any 2003, ha crescut molt la utilització del gasoil C, per la instal·lació de cicles combinats a la central de Son Reus, que en el futur funcionaran amb gas natural. També hi ha una instal·lació que utilitza residus sòlids urbans. L’any 2003, la producció total d’energia elèctrica bruta en borns d’alternadors pel conjunt de centrals tèrmiques s’ha situat al voltant dels 5.593 GWh. Aquesta producció constitueix un nou màxim històric, ja que, al contrari del consum brut, el consum d’electricitat no ha presentat mai cap inflexió. S’han d’esmentar els sistemes de règim especial, productors independents de les empreses del sector elèctric, que han produït l’any 2003 el 3,2% de l’electricitat generada a les Illes Balears. Les illes de Mallorca i Menorca formen un únic sistema elèctric, ja que estan interconnectades mitjançant un cable submarí. La generació d’aquest sistema es fa majoritàriament a Mallorca, sobretot a la central des Murterar, a Alcúdia, que utilitza hulla com a combustible, i també a Son Reus, mentre que la central de Son Molines funciona sols en casos d’emergència. Aquestes dues centrals utilitzen gasoil. La central tèrmica de Maó és l’única planta de generació elèctrica a l’illa. Utilitza com a combustible fuel en els grups dièsel, i gasoil C en les turbines de gas.

Grau de dependència energètica exterior. Comparació UE-2001

-40 -20 0 20 40 60 80 100

D inamarca

R eg ne U nit

Ho land a

Suècia

F rança

U E- mit jana

F inland ia

A lemanya

A ust r ia

Grècia

Esp anya

B èlg ica

It àlia

Po rt ug al

Ir land a

Illes B alears

Luxemb urg

%

Cap. 1 16

Per la seva banda, Eivissa i Formentera també formen un sol sistema elèctric; les dues illes s’interconnecten mitjançant dos enllaços elèctrics submarins. Formentera no generava electricitat fins a l’estiu de 1999, quan va entrar en funcionament la turbina de gas de 14 MW de gasoil (turbines d’emergència per a cobrir fallades dels enllaços). La central tèrmica d’Eivissa, que utilitza fuel en els grups dièsel i, en petita quantitat, gasoil C en les turbines de gas, és la responsable de la generació elèctrica en aquest sistema. Fig. 1.2.3.1. Combustibles utilitzats per a la generació elèctrica. Illes Balears

Fig. 1.2.3.2. Estructura de generació elèctrica a les Illes Balears. Anys 1999-2003. Combustibles utilitzats

Estructura de generació elèctrica. Illes Balears. Any 1999RSU5,7% D. Lleugers p.

3,1%

D. Pesants p.16,4%

C. Sòlids74,8%

Combustibles utilitzats per a la generació elèctrica. Illes Balears

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

RSU D. Lleugers p. D. Pesants p. C. Sòlids

Estructura de generació elèctrica. Illes Balears. Any 2003RSU4,2%

D. Lleugers p.22,0%

D. Pesants p.17,9%

C. Sòlids55,9%

Cap. 1 17

La producció elèctrica en barres ha crescut un 84% en els darrers 10 anys; això ha suposat un increment mitjà anual del 6,8%, i si ens fixem en el darrer quinquenni, aquest increment mitjà anual ha estat del 7,4%, valors superiors als dels increments del consum interior brut en els mateixos períodes, la qual cosa posa de manifest la importància creixent de l’electricitat en els hàbits de consum. Fig. 1.2.3.3. Producció elèctrica en barres. Illes Balears. Comparació 1995-1999-2003

Fig. 1.2.3.4. Producció elèctrica en barres. Illes Balears. Evolució 1999-2003

Gas manufacturat La producció de gas manufacturat ha incrementat un 70% l’any 2003 respecte a l’any 1994. Però aquest fort increment s’ha produït de manera molt desigual al llarg d’aquests deu anys. En els anys 1994, 1995 i 1997 es produïren decreixements en la

Producció elèctrica en barres. Illes Balears

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

1995 1999 2003

MW

h

Producció elèctrica en barres. Illes Balears

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

1999 2000 2001 2002 2003

MW

h

Cap. 1 18

producció de gas manufacturat respecte als anys anteriors, però aquesta tendència canvia radicalment l’any 1998, quan la producció és un 20% superior a l’any anterior, coincidint amb una política d’expansió de l’empresa distribuïdora en previsió de l’arribada del gas natural. La resta d’anys del 1999 al 2003, la mitjana anual d’increment de producció de gas manufacturat respecte a l’any anterior està al voltant del 7,2%. Aquest increment degut a l’ampliació de les zones de distribució de gas canalitzat i a la comoditat de la seva utilització enfront d’altres combustibles, així com també al seu cost respecte a l’electricitat, en fa preveure un ràpid desenvolupament de l’ús una vegada que es disposi de gas natural a les Illes. Fig. 1.2.3.5. Gas manufacturat. Illes Balears. Comparació 1995-1999-2003

Fig. 1.2.3.6. Gas manufacturat. Illes Balears. Evolució 1999-2003

Gas manufactural. Illes Balears

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

Gas manufacturat. Illes Balears

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1995 1999 2003

ktep

Cap. 1 19

1.2.4 Consum energètic final El consum energètic final correspon a l’energia que arriba al consumidor, calculada partint de l’energia bruta, restant-li el consum per transformació energètica, afegint-li el resultat obtingut d’aquesta transformació (electricitat i gas) i descomptant, també, l’efecte de les pèrdues i diferències pel transport de l’energia. El consum energètic final de les Illes Balears ha arribat als 1.909,995 ktep l’any 2003, és a dir, un 62,9% per damunt del consum de deu anys abans, és a dir, de l’any 1993. L’evolució al llarg del període analitzat presenta un creixement constant els anys 1999, 2000 i 2001, una davallada l’any 2002 de l’1,1%, i un augment del 4,7% l’any 2003. Aquest augment és degut, fonamentalment, a l’augment de la demanda en el sector del transport. L’increment global dels darrers cinc anys ha estat del 7,9%. Fig. 1.2.4.1. Consum energètic final a les Illes Balears. Evolució 1999-2003

En el consum energètic final per illes, es veu que el decreixement que es produeix l’any 2002 es dóna a Mallorca, on decreix un 1,4%, i a Eivissa-Formentera, amb un 0,8%, però a Menorca aquest any el consum final creix un 1,2%, per la menor dependència del sector turístic en aquesta illa. L’any 2003, hi ha una clara recuperació del consum final respecte a l’any anterior. Aquesta recuperació suposa, per illes, un 4,6% a Mallorca, un 6,8% a Menorca i un 3,8% a Eivissa-Formentera.

Consum final. Illes Balears.

1.500

1.550

1.600

1.650

1.700

1.750

1.800

1.850

1.900

1.950

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

Cap. 1 20

Fig. 1.2.4.2. Consum final per illes.

Consum energètic final a Menorca. Evolució 1999-2003

105

110

115

120

125

130

135

140

145

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

Consum energètic final a Eivissa-Formentera. Evolució 1999-2003

180

185190

195

200205

210

215220

225

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

Consum energètic final a Mallorca. Evolució 1999-2003

1300

1350

1400

1450

1500

1550

1600

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

Cap. 1 21

Anàlisi per vectors energètics La comparació per tipus d’energies, del consum energètic final, posa en relleu la importància que tenen tant els derivats del petroli, com l’energia elèctrica. L’energia elèctrica, dins el consum final, s’ha anat incrementant d’una manera considerable en el període considerat, però el consum de productes derivats lleugers del petroli, que va créixer un 28% l’any 2000 respecte a l’any 1995, s’atenua considerablement l’any 2003 respecte a l’any 2000, i creix només un 0,5%. A Menorca i a les Pitiüses no hi ha fàbriques de gas canalitzat, i el consum de combustibles sòlids és molt reduït. Els derivats del petroli suposen la major part del consum energètic final, i el segon lloc l’ocupa l’electricitat. Fig. 1.2.4.3. Consum energètic final per vectors a les Illes Balears. Comparació 1995-2000-2003

L’estructura energètica no presenta canvis substancials en el període analitzat. Els derivats del petroli, com a font energètica majoritàriament utilitzada en el sector del transport, i amb una demanda significativa en el sector terciari (serveis i residencial), representen al voltant de les tres quartes parts del consum darrer d’energia a la comunitat. L’energia elèctrica continua mantenint i augmentant-ne la quota de participació; la resta d’energies ha fluctuat sempre en percentatges d’escassa rellevància.

Consum final per vectors. Illes Balears.

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600

E. Elèctrica

E. Renovables

Gas canalitzat

D. Lleugers p.

D. Pesants p.

C. Sòlids

ktep

1995 2000 2003

Cap. 1 22

1.2.4.4. Estructura del consum energètic final per vectors a les Illes Balears. Any 1999

1.2.4.5. Estructura del consum energètic final per vectors a les Illes Balears. Any 2003

A continuació, es mostra l’estructura del consum energètic final per illes, on es pot veure que la de Mallorca és pràcticament coincident amb la global de Balears, mentre que les de Menorca i les Pitiüses són molt semblants entre si.

Estructura del consum enrgètic final per vectors a les Illes Balears. Any 1999

D. Petroli75%

C. Sòlids4% E. Elèctrica

18%

Gas canalitzat2%

E. Renovables1%

Estructura del consum energètic final per vectors a Mallorca. Any 2003.

E. Renovables1,7%

D. Petroli70,9%

E. Elèctrica20,6%

Gas canalitzat2,4%

C. Sòlids4,4%

Cap. 1 23

Fig. 1.2.4.6. Estructura del consum energètic final per vectors i per illes. Any 2003.

Estructura del consum energètic final per vectors a Menorca. Any 2003E. Renovables

0,9%

E. Elèctrica26,3%

D. Petroli72,8%

Estructura del consum energètic final per vectors a Eivissa i Formentera. Any 2003

E. Renovables1,4%

D. Petroli75,2%

E. Elèctrica23,4%

Estructura del consum energètic final per vectors a Mallorca. Any 2003.

E. Renovables1,7%

D. Petroli70,9%

E. Elèctrica20,6%

Gas canalitzat2,4%

C. Sòlids4,4%

Cap. 1 24

Comparació UE 2001 Les polítiques de diversificació energètica basades en la utilització de combustibles més nets, com el gas natural, s’han consolidat en la majoria dels països de la UE. Aquestes estratègies s’han assumit a Espanya més recentment i, per això, la quota de participació del gas natural no arriba als nivells dels països amb un grau més elevat de diversificació energètica. Fig. 1.2.4.7. Estructura del consum energètic final per vectors. Comparació UE 2001

Anàlisi per sectors d’activitat L’anàlisi comparativa dels consums d’energies finals durant els anys 1999, 2001 i 2003, que s’indica en la figura següent, mostra el creixement generalitzat en la demanda de tots els sectors d’activitat. Cal destacar la recuperació dins el sector de la indústria que es produeix l’any 2003. La importància relativa de l’activitat turística fa créixer el consum dels sectors dels transports i dels serveis.

Estructura del consum energètic final per vectors. Comparació UE 2001

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alemanya

Austria

Bèlgica

Dinamarca

Espanya

Finlandia

França

Grècia

Holanda

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Portugal

Regne Unit

Suècia

UE-mit jana

Illes Balears

M allorca

M enorca

Pit iüses

C. Sòlids D. Petroli Gas E. Derivades E. Renovables E. Elèctrica

Cap. 1 25

Fig. 1.2.4.8. Consum energètic final per sectors econòmics a les Illes Balears. Comparació 1999-2001-2003

En termes relatius, la distribució sectorial del consum energètic final no ha presentat diferències substancials entre els anys 1999 i 2003. 1.2.4.9. Estructura del consum energètic final per sectors econòmics a les Illes Balears. Any 1999

Estructura del consum energètic final per sectors econòmics a les Illes Balears. Any 1999

Indústria9%

Residencial12%

Serveis16%

Primari3% Transport

60%

Consum energètic final per sectors econòmics. Illes Balears.

0

200

400

600

800

1000

1200

Indústria Transport Primari Serveis Residencial

ktep

1999 2001 2003

Cap. 1 26

1.2.4.10. Estructura del consum energètic final per sectors econòmics a les Illes Balears. Any 2003

Comparació UE 2001 En la majoria dels països de la UE, el sector del conjunt terciari i primari és el que presenta un percentatge del consum energètic final més alt, que assoleix un 40% del consum final total. En canvi, a les Illes Balears presenten una estructura sectorial distinta, amb una clara hegemonia del sector dels transports, que suposa més de la meitat del consum energètic final. Fig. 1.2.4.11. Estructura del consum energètic final per sectors econòmics. Comparació UE 2001

Estructura del consum energètic final per sectors econòmics. Comparació UE 2001

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alemanya

Aust ria

Bèlg ica

D inamarca

Espanya

F inlandia

França

Grècia

Holanda

Irlanda

It àlia

Luxemburg

Port ugal

Regne Unit

Suècia

UE- mit jana

Illes Balears

M allorca

M enorca

Pit iüses

Indústria Transport Primari-terciari

Estructura del consum energètic final per sectors econòmics a les Illes Balears. Any 2003

Primari4%

Serveis16%

Residencial15%

Indústria7%

Transport58%

Cap. 1 27

Seguidament, s’analitzen per separat els diferents sectors d’activitat que componen l’estructura sectorial a les Illes Balears. Transport El transport, amb una participació del 58% en el consum d’energia final, continua essent el sector en el qual es concentra la major part de les necessitats energètiques. En els darrers anys, el consum d’aquest sector ha tingut un comportament irregular, i ha augmentat l’any 2000 respecte a l’any 1999 un 4,7%, i ha disminuït lleugerament aquest consum l’any 2001 un –0,6% i, d’una manera més significativa, l’any 2002 en un –5,9%, per a, finalment, tornar a augmentar aquest consum l’any 2003 en un 6,0%. En la figura 1.2.4.12 s’hi presenta l’evolució dels principals productes energètics que se sol·liciten en el sector del transport. És de destacar la disminució lleugera en el consum de querosè d’aviació que es produeix l’any 2001, que ja és més acusada l’any 2002, probablement per la davallada del nombre de turistes que visitaren les Illes aquell any. L’electricitat, consumida únicament pel tren de Sóller, té únicament un valor simbòlic i no significatiu en el total. Es produeix un canvi en l’estructura de demanda de benzina, un augment de l’ús de la benzina sense plom i un creixement del consum de gasoil A, que a partir de l’any 2002 supera el consum de benzines. Fig. 1.2.4.12. Consum energètic final en el sector dels transports a les Illes Balears. Evolució 1999-2003

L’estructura del consum energètic final dins el sector dels transports es manté pràcticament constant. A totes les illes hi ha més pes del transport terrestre sobre el total del transport, però a l’illa de Menorca és on n’hi ha més.

Consum final en el sector del transport. Illes Balears

0

100

200

300

400

500

600

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

Benzina Gasoil A Querosé

Cap. 1 28

Fig. 1.2.4.13. Estructura del consum energètic final en el sector dels transports a les Illes Balears. Comparació 1999-2003

Serveis El sector dels serveis representa un 16,1% del consum d’energia final l’any 2003, percentatge que no ha variat gaire des de l’any 1999. Encara que el consum d’energia elèctrica dins el sector dels serveis segueix augmentant la seva participació d’any en any, i ha assolit l’any 2003 el 71% del consum final d’energia del sector dels serveis, el 1999 era del 59%.

Estructura del consum energètic final en el sector dels transports. Illes Balears. Any 1999

Terrestre54,8%

Aeri45,2%

Estructura del consum energètic final en el sector dels transports. Illes Balears. Any 2003

Terrestre58,1%

Aeri41,9%

Cap. 1 29

Fig. 1.2.4.14. Consum energètic final en el sector dels serveis a les Illes Balears. Evolució 1999-2003

Fig. 1.2.4.15. Estructura del consum energètic final en el sector dels serveis a les Illes Balears. Comparació 1999-2003

Consum final en el sector dels serveis. Illes Balears

0

50

100

150

200

250

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

D. Petroli Gas canalitzat E. Renovables Electricitat

Estructura del consum final en el sector dels serveis. Illes Balears. Any 1999

D. Petroli36,4%

Electricitat59,3%

E. Renovables0,9%

Gas canalitzat3,3%

Estructura del consum final en el sector dels serveis. Illes Balears. Any 2003

Electricitat71,0%

D. Petroli23,6%

Gas canalitzat4,4%

E. Renovables1,0%

Cap. 1 30

Residencial La demanda energètica d’aquest sector està en clar creixement, atès l’increment de la població i el nivell d’equipament de les llars. La seva quota de participació en l’estructura sectorial del consum energètic final de 2003 s’ha situat en un 14,6%. Fig. 1.2.4.16. Consum energètic final en el sector residencial a les Illes Balears. Evolució 1999-2003

L’estructura energètica del sector residencial s’ha mantingut pràcticament constant en els darrers anys. L’energia elèctrica i els derivats del petroli són les energies més demandades. Cal destacar la disminució en el consum de derivats del petroli que s’ha donat dins aquest sector l’any 2003. Per altra banda, l’energia elèctrica s’ha consolidat com la més sol·licitada, i en els darrers anys ha tingut un creixement mitjà entorn del 9,7%. L’energia elèctrica té més pes a Menorca i a Eivissa-Formentera, perquè en aquestes illes no hi ha gas canalitzat. A l’illa de Menorca s’assoleix un 67% del consum d’energia elèctrica dins el sector residencial. Fig. 1.2.4.17. Estructura del consum energètic final en el sector residencial a les Illes Balears. Any 1999

Estructura del consum energètic final en el sector residencial. Illes Balears. Any 1999

D. Petroli31%

E. Elèctrica51%

E. Renovables9%

Gas canalitzat9%

Consum energètic final en el sector residencial. Illes Balears. Evolució 1999-2003

020406080

100120140160

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

D. Petroli Gas canalitzat E. Renovables E. Elèctrica

Cap. 1 31

Fig. 1.2.4.18. Estructura del consum energètic final en el sector residencial a les Illes Balears. Any 2003

Indústria Les necessitats energètiques del sector industrial a les Illes Balears, per a l’any 2003, representen el 6,9% del consum d’energia final. En el període analitzat, el consum energètic es pot considerar uniforme, excepte l’any 2003, quan el consum de derivats pesants del petroli es redueix en un 44,1% respecte a l’any 2002. Fig. 1.2.4.19. Consum energètic final en el sector de la indústria a les Illes Balears. Evolució 1999-2003

Estructura del consum energètic final en el sector residencial. Illes Balears. Any 2003

E. Elèctrica55%

E. Renovables9%

Gas canalitzat8%

D. Petroli28%

Consum energètic final en el sector de la indústria. Illes Balears.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

C. Sòlids D. Lleugers p. D. Pesants p. E. Renovables Electricitat

Cap. 1 32

Fig. 1.2.4.20. Estructura del consum final en el sector de la indústria. Illes Balears. Any 1999

Fig. 1.2.4.21. Estructura del consum final en el sector de la indústria. Illes Balears. Any 2003

Primari El consum del sector primari, l’any 2003, ha suposat un 4,3% del consum energètic final a les Illes Balears. Aquest percentatge és lleugerament superior a Menorca, amb un 5%, i a Eivissa-Formentera, amb un 4,9%. És significatiu el creixement del consum mitjà anual, que en els darrers anys ha estat d’un 9,0%. En la seva estructura sempre hi han predominat els derivats del petroli, amb una participació d’un 92% respecte de l’energia elèctrica, que té un 8%. La participació de les energies renovables tan sols suposa el 0,02%.

Estructura del consum final en el sector de la indústria. Illes Balears. Any 1999

Electricitat23%

E. Renovables3%

D. Pesants p.27%

D. Lleugers p.6%

C. Sòlids41%

Estructura del consum final en el sector de la indústria. Illes Balears. Any 2003

D. Lleugers p.11%

D. Pesants p.12%

E. Renovables3%

Electricitat23%

C. Sòlids51%

Cap. 1 33

Fig. 1.2.4.22. Consum energètic final en el sector primari a les Illes Balears. Evolució 1999-2003

Fig. 1.2.4.23. Estructura del consum energètic final en el sector primari a les Illes Balears. Any 1999

Fig. 1.2.4.24. Estructura del consum energètic final en el sector primari a les Illes Balears. Any 2003

Consum energètic final en el sector primari. Illes Balears

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1999 2000 2001 2002 2003

ktep

D. Petroli Electricitat E. Renovables

Estructura del consum energètic final en el sector primari. Illes Balears. Any 1999

D. Petroli90%

Electricitat10%

Estructura del consum energètic final en el sector primari. Illes Balears. Any 2003

D. Petroli92%

Electricitat8%

Cap. 1 34

1.2.5. Intensitat energètica S’entén la intensitat energètica com la relació existent entre el consum energètic final i el producte interior brut (PIB). A les Illes Balears, les evolucions tant del consum energètic final com del PIB (en euros constants de 1995), entre els anys 1995 i 2003, han seguit tendències bastant semblants. Com a conseqüència d’això, la intensitat energètica no ha variat de forma molt significativa, i es manté pràcticament constant des de l’any 1999 al 2003. Fig. 1.2.5.1. Intensitat energètica a les Illes Balears. Evolució 1999-2003 (1995=100)

1.2.6. Consum final per càpita. Comparació amb la Unió Europea El consum final per càpita mitjà dels països comunitaris se situa en els 2,55 tep per habitant, xifra clarament superior a les registrades a Espanya i a les Illes Balears, les quals varen ser d’1,99 i de 2,10 tep per habitant, respectivament. Les condicions climàtiques, el grau d’industrialització, el nivell de vida i el grau de confort més alt dels països nòrdics, en fan uns consumidors més intensius. Fig. 1.2.6.1. Consum final per càpita. Comparació UE 2001

Consum final per càpita. Comparació UE 2001

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portugal

Menorca

Illes Balears

Mallorca

UE-mitjana

Alemanya

Irlanda

Austria

Bèlgica

Finlandia

tep/hab.

Intensitat energètica a les Illes Balears. 1995=100

90

100

110

120

130

140

150

160

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

PIB Consum final Int. Energètica

Cap. 1 35

Fig. 1.2.6.2. Consum energètic per habitant (consum brut)

Consum energètic per habitant

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Àfrica

Asia i Oceania

Am. Sud. I central

Illes Balears

Antiga URSS

Europa

Espanya

UE

Japó

Nova Zelanda

Austràlia

U.S.A.

Canadà

tep/hab.

Cap. 1 36

1.3 RECURSOS AUTÒCTONS 1.3.1 Convencionals Actualment, no hi ha producció de recursos autòctons convencionals a les Illes Balears. Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta, hi va haver producció de lignits negres a Mallorca. Aquesta producció es destinava quasi totalment a les centrals termoelèctriques, però la baixa qualitat dels carbons i les dificultats per rendibilitzar les explotacions varen suposar el tancament de les mines el 1989. Tampoc no hi ha producció autòctona d’hidrocarburs. A mitjan anys setanta, es varen fer diversos sondeigs d’investigació, els quals donaren sempre resultats negatius. 1.3.2 Energies renovables A continuació, s’analitza la situació actual de cada un dels diversos tipus de recursos renovables presents a les Illes Balears. Minihidràulica L’aprofitament de petits salts hidroelèctrics ha tingut escassa rellevància a Balears, ateses les conegudes característiques del seu sistema hídric. Els únics aprofitaments han estat les centrals del Gorg Blau i de sa Costera, a Mallorca, fins que es clausuraren als anys seixanta del segle passat. Energia solar En el període que s’analitza, 1999-2003, hi ha hagut diversos programes de l’Administració autonòmica encaminats a donar suport al desenvolupament de l’energia solar, tant tèrmica com fotovoltaica, per tal de contribuir a l’assoliment dels objectius prevists en el Pla director. A més, és destacable, com a contribució al desenvolupament de l’energia solar, el fet que s’ha completat l’aplicació informàtica per al càlcul d’instal·lacions solars tèrmiques d’ACS, piscines i calefaccions per sòl radiant, i d’instal·lacions fotovoltàiques aïllades de la xarxa elèctrica, la qual cosa es troba disponible per als usuaris a la pàgina web del Govern balear: http://pie.caib.es. Energia solar tèrmica La instal·lació de col·lectors solars tèrmics per a produir aigua calenta sanitària en l’àmbit domèstic, com també per a edificis de gestió municipal i per a establiments hotelers, són les actuacions més destacades dels darrers anys. La superfície total instal·lada de col·lectors solars fins a l'any 2003 ha estat de 64.316 m2, la qual cosa suposa una capacitat anual de 4.192 tep.

Cap. 1 37

Model de col·lector solar tèrmic per a la producció d’aigua calenta sanitària. S’ha de constatar, però, que algunes instal·lacions, fonamentalment dels primers anys vuitanta, possiblement s'hagin desmuntat, no siguin operatives o s'hagin substituït per unes altres. Per altra banda, també és possible que s’hagin fet instal·lacions (principalment, en l’àmbit domèstic) de les quals no consti a l'Administració municipal, insular o autonòmica la realització. Les diverses campanyes de subvencions promogudes pel Govern de les Illes Balears han permès assolir les següents xifres de col·lectors solars instal·lats:

Energia solar. Col·lectors tèrmics

Any Superfície instal·lada (m2 )

Superfície total instal·lada (m2 )

Capacitat de producció (tep)

1999 2.366 53.861 3.504 2000 2.680 56.541 3.678 2001 1.592 58.133 3.782 2002 3.630 61.763 4.018 2003 2.553 64.316 4.192

La mitjana anual de superfície instal·lada aquests darrers cinc anys és sensiblement igual a la del quinquenni anterior, la qual cosa posa de manifest la dificultat que presenta el desenvolupament d’una tecnologia que no té una rendibilitat econòmica clara per a l’usuari, i la necessitat que les administracions hi dediquin recursos. Energia solar fotovoltaica La instal·lació de plaques fotovoltaiques per al proveïment energètic d'habitatges rurals aïllats de la xarxa elèctrica i les instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa en edificis públics (ajuntaments i col·legis, fonamentalment), han estat les actuacions més comunes que s'han portat a terme. La potència total instal·lada és de 2.078.653 Wp., cosa que suposa una capacitat de producció anual de 241 tep.

Cap. 1 38

Instal·lació solar fotovoltaica a l’illa de Cabrera.

Les diverses campanyes de subvencions promogudes pel Govern de les Illes Balears han permès assolir les següents xifres de pannells fotovoltaics instal·lats:

Energia solar. Pannells fotovoltaics

Any Potència instal·lada (W )

Potència total instal·lada (W )

Capacitat de producció (kWh)


1999 61.994 562.292 730.980 63 2000 300.382 862.674 1.121.476 96 2001 522.020 1.384.694 1.800.102 155 2002 381.569 1.766.263 2.296.142 197 2003 312.390 2.078.653 2.702.249 241

La mitjana anual de potència instal·lada aquests darrers cinc anys és molt superior a la del quinquenni anterior, pràcticament deu vegades més gran, la qual cosa posa de manifest la importància de les actuacions de l’Administració, que en aquest cas afavoreixen molt les instal·lacions connectades a la xarxa i, sobretot, que la solar fotovoltaica és competitiva en el cas de l’electrificació de cases aïllades. Energia eòlica En aquesta àrea s’han continuat les campanyes anuals de subvenció als petits aerogeneradors d'ús domèstic per a l’electrificació d'habitatges aïllats de la xarxa elèctrica. S’ha de destacar, però, la imminent posada en funcionament dels projectes de connexió a la xarxa elèctrica dels molins de Campos (projecte desenvolupat conjuntament amb el Ministeri de Medi Ambient) i el projecte del Parc Eòlic des Milà (de 3,2 MW). Aquests han estat dos dels projectes més importants que s'han portat a terme per a la potenciació d'aquest tipus d'energia renovable.

Cap. 1 39

Actualment, hi ha instal·lats 537.534 W, la qual cosa suposa una capacitat de producció de 102 tep. L’energia eòlica desenvolupada té com a objectiu l’electrificació de cases aïllades, com en el cas de la fotovoltaica, amb la particularitat que, en molts de casos, s’instal·len conjuntament.

Fotografia d’un molí al terme municipal de Campos.

Fotografia del Parc Eòlic des Milà, a Menorca.

Fotografia d’un petitaerogenerador eòlic.

Cap. 1 40

Energia eòlica

Any Potència instal·lada (W )

Potència total instal·lada (W )

Capacitat de producció

(kWh)


1999 64.171 141.175 310.585 27 2000 68.490 209.665 461.263 40 2001 146.239 355.904 782.989 67 2002 103.380 459.284 1.010.425 87 2003 78.250 537.534 1.182.693 102

La ubicació dels parcs eòlics, perquè siguin tècnicament viables, s’ha de fer en àrees amb unes condicions de qualitat i quantitat de vent òptimes, que, per contra, a Balears solen coincidir amb àrees protegides, on l'impacte visual dels grans aerogeneradors és encara més sensible. Els mapes eòlics per illes que a continuació es mostren proven aquesta afirmació:

Mapa eòlic de l’illa de Mallorca.

Cap. 1 41

Mapa eòlic de l’illa de Menorca.

Mapa eòlic de les illes d’Eivissa i Formentera

Cap. 1 42

Biomassa i valoració energètica de residus L’aprofitament energètic de la biomassa i els residus constitueix el principal recurs renovable de les Illes Balears. L’anàlisi de la situació actual de cada un d’aquests recursos es detalla a continuació. Fins al 1996, els residus sòlids urbans a Mallorca es tractaven en abocadors (85%) i en una planta d’incineració (15%) amb producció elèctrica. Aquesta planta cessà l'activitat el 1996 i va ser substituïda per una altra tecnològicament més avançada, que presenta importants millores des del punt de vista mediambiental. El 2003, es varen incinerar unes 300.000 tones de RSU (equivalents a 54.000 tep) en aquesta planta, el 10,2% menys respecte a l'any 2002, fet motivat per una aturada més llarga per a portar a terme millores elèctriques a la planta. L'energia cedida a la xarxa va ser de 131.065 MWh. La recuperació dels residus d'indústries de la fusta es va situar, a la fi de 2003, en 616 tm, la qual cosa equival a 247 tep. La seva utilització se centra en instal·lacions de calefacció i en la fabricació de teules. L’explotació de residus forestals procedents d’activitats silvícoles no per a fusta (podes i aclariments selectius) i per a fusta no és una activitat que estigui molt desenvolupada, a causa, bàsicament, de l'elevat cost de mà d’obra que suposa. Així i tot, els residus de llenya (principalment de coníferes, encara que també de frondoses i altres espècies) van arribar durant l'any 2003 a les 3.373 tm, equivalents a 1.198 tep. La recuperació de residus d'indústries agroalimentàries, principalment de peles d'ametla, va suposar 9.500 tm, o el que és el mateix, 3.088 tep al llarg de l'any 2003. Els residus de podes van ascendir a 65.000 tm, equivalents a 22.750 tep. Per tant, l'aportació total de la biomassa l'any 2003 va ser de 27.282 tep.

Residus forestals i agrícoles 2003 2002 2003 tm tep tm tep

Fusta Frondoses 410 164 602 241 Altres espècies 24 10 14 6 Total de fusta 434 174 616 247 Llenya Coníferes 1.880 658 3.022 1.058 Frondoses 212 85 343 137 Altres espècies 22 9 Total de llenya 2.113 751 3.373 1.198 Closca d'ametla 7.300 2.373 9.500 3.088 Podes anuals 37.500 13.125 65.000 22.750 Total de biomassa 16.423 27.282

Geotèrmica S’han fet investigacions geotèrmiques a l’illa de Mallorca, a les zones de Llucmajor i Costitx-Lloret. Aquestes zones termals es coneixien de manera aproximada, i se’n tenien notícies per la perforació de sondeigs generalment per a usos agrícoles de l’aigua.

Cap. 1 43

Els estudis elaborats a la zona de Llucmajor, i prevists en el Pla director, estimen una temperatura en profunditat de les aigües pròxima als 70 ºC. Les aigües procedeixen de la recàrrega amb aigua de pluja que es va filtrar possiblement entre els anys 1980 i 1995. Es parteix de la hipòtesi que hi ha dos aqüífers, un de superficial i conegut, i un altre de profund. Per tant, hi hauria d’haver una zona fallada que posàs en contacte aquests dos aqüífers i que n’originàs l’ascens de l’aigua calenta. A partir dels resultats inicials obtinguts, es va concretar la situació de la possible falla i es va marcar el punt del sondeig a la zona de Son Gall (Llucmajor). La profunditat del sondeig es va fer a 700 m. Els resultats d’aquesta investigació revelen l’existència d’un primer jaciment geotèrmic amb aigua de temperatura superior a 60 ºC, i d’un altre o d’altres més profunds amb aigua a una temperatura al voltant dels 70 ºC. Els possibles aprofitaments del potencial de l’energia geotèrmica són, principalment, per a ACS, instal·lacions de balneoteràpia i processos d’assecament industrial en els nuclis pròxims als jaciments geotèrmics. Malauradament, els nivells de temperatura no permeten pensar en un aprofitament econòmic d’aquest recurs, almenys amb la tecnologia actual. Conclusions respecte a les energies renovables La capacitat de producció d’energia final procedent de fonts renovables es va situar, l’any 2003, en 85.950 tep, cosa que representa el 4,3% del consum final energètic de Balears. La capacitat de producció instal·lada a Balears fins a l’any 2003, classificada per tipus d’energia, és la següent:

Tipus d’energia Capacitat de producció (tep)

Objectius de la capacitat de

producció (tep) 2015

Solar tèrmica 4.192 26.023 Solar fotovoltaica 241 815

Eòlica 102 14.218 Aprofitament de la biomassa * 27.282 35.900 tep/any

Valorització de R.S.U. * 54.133 64.800 tep/any Total: 85.950 141.756

(*Els valors d’aprofitament de la biomassa i de valoració energètica de RSU corresponen als valors del 2003.)

R.S.U.63,0%

Biomasa54,6%

Solar fotovoltaica0,3%

Solar térmica12,7%

Eólica0,3%

Cap. 1 44

Està clar que encara ens trobam molt lluny d'arribar als objectius establerts en l'anterior PDSE. Per a poder aconseguir-ho, és necessari seguir mantenint i incrementant polítiques de suport i finançament que fomentin la utilització de les fonts energètiques renovables i l'estalvi energètic. En aquest sentit, el Govern de les Illes Balears ha obert i continuarà obrint diferents convocatòries anuals de subvencions per a potenciar aquest tipus d’energies.

Cap. 1 45

1.4 INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES 1.4.1 Sistemes de generació d’energia elèctrica En aquest apartat s’hi farà una descripció de les instal·lacions que hi ha actualment per a la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica. La producció, el transport i la distribució de l’energia elèctrica a la comunitat balear estan constituïts per dos sistemes totalment independents: el sistema corresponent a les illes de Mallorca i Menorca, i el que s’encarrega del subministrament elèctric de les illes d’Eivissa i Formentera. Les illes compreses a cada sistema estan interconnectades entre si mitjançant cables submarins. En la taula núm. 1.4.1.1 s’hi mostra la potència nominal instal·lada en els dos sistemes elèctrics de les Illes Balears a la fi de l’any 2003.

Taula núm. 1.4.1.1

SISTEMA CENTRAL TIPUSPOTÈNCIA NOMINAL

(MW)

POSADA EN SERVEI

POTÈNCIA NOMINAL

(MW)

POTÈNCIA NETA (MW)

PARTICIPACIÓ EN EL SISTEMA

(%)1X125 19811X125 19822x130 1997

Turbina de gas 2x37,5 1989 75,0 74,4 6,6

Turbina de gas 4x38,5 2000Turbina de gas 2x75,50 2003

C Comb TG 3x52,80 2001C Comb TV 1x74,40 2002

Dièsel 3x15,80 1991 47,4 45,6 4,11x37,50 19931x38,50 1999

Total 1271,2 1120,2 100Dièsel I 2x3 1971 6,0 5,4 2,4

2x8,30 19732x8,30 19742x15,50 19821x15,50 1986

2x16 1993Dièsel III 2x18,40 2001 36,8 35,4 15,9

1x25 19881x14 20001x25 2003

Formentera Turbina de gas 1x14 1999 14,0 13,6 6,1Total 238,5 222,5 100

TOTAL BALEARS 1509,7 1342,7

1x25 1980Son Molines

27,7

6,7

106,5 47,9

61,6

Maó Turbina de gas

Eivissa Formentera

Eivissa

Dièsel II 117,7

Turbina de gas 64,0

76,0 75,4

24,0 2,125,0

301,0 26,9

232,8 225,8 20,2

Potència nominal elèctrica instal·lada a les Illes Balears

Mallorca Menorca

Alcúdia Vapor (carbó) 510,0 374,0 33,4

Turbina de gas

Son Reus305,0

Notes: - La potència nominal dels grups de vapor i motors dièsel és en condicions d’estiu

(condicions extremes). - La potència nominal de les turbines de gas és en condicions ISO (15 ºC i 60%

d’humitat relativa). A 30 ºC, la potència nominal és un 12% menor. En la taula núm. 1.4.1.2 s’hi mostra la variació de la potència nominal instal·lada en els dos sistemes elèctrics de les Illes Balears a la fi de l’any 2003 respecte als valors de 1999.

Cap. 1 46

Taula núm. 1.4.1.2

SISTEMA CENTRAL TIPUSPOTÈNCIA

NOMINAL (MW) 1999

POTÈNCIA NOMINAL (MW)

2003

VARIACIÓ POTÈNCIA NOMINAL 1999-2003

Turbina de gas 75,0 75,0 0,0

Turbina de gasTurbina de gas

C Comb TGC Comb TV

Dièsel 47,4 47,4 0,0

Total 967,4 1271,2 304Dièsel I 6,0 6,0 0,0

Dièsel III 0,0 36,8 36,8

Formentera Turbina de gas 39,0 14,0 -25,0Total 156,7 238,5 82

TOTAL BALEARS 1124,1 1509,7 385,6

Vapor (carbó)

Sant Joan de Deu Vapor (FO) 195,0

0,0

6,0

64,0

76,0

117,7

305,0

232,8

64,0

Variació potències nominals centrals elèctriques 1999-2003

Mallorca Menorca

Alcúdia 510,0

Son Reus0,0

510,0

25,0

0,0

-39,0

Dièsel II

0,0 -195,0

64,0

0,0

305,0

232,8

Turbina de gas

76,0

Eivissa Formentera

Eivissa

111,7

0,0

Son Molines

Maó

Turbina de gas

Turbina de gas

Cap. 1 47

SISTEMA MALLORCA-MENORCA Les dues illes estan interconnectades mitjançant un cable de corrent alterna de 132 kV, de 75 MW de potència i, per tant, constitueixen un únic sistema elèctric en el qual s’integren els següents centres de producció: Central d’Alcúdia II (Alcúdia) Disposa de quatre grups que utilitzen com a combustible carbó, actualment, hulla d’importació. Dues d’aquestes unitats es varen posar en funcionament el 1981 i el 1982, i la seva potència nominal és de 125 MW. Els altres dos grups, de 130 MW de potència nominal, varen entrar en servei el 1997. La participació en la potència total del sistema d’aquesta central, l’any 2003, va ser del 33,4%. La producció bruta conjunta d’aquests quatre grups, l’any 2003, ha estat de 3.561.613 MWh, que representa el 74% del total de l’energia generada en el sistema Mallorca-Menorca. En aquest emplaçament es disposa, també, de dues unitats de reserva basades en grups de 37,5 MW de turbines de gas que utilitzen gasoil com a combustible. Aquestes unitats es varen instal·lar l’any 1989.

Foto aèria de la central d’Alcúdia II (es Murterar).

Central de Son Molines (Palma) La seva unitat de generació està basada en una turbina de gas que utilitza gasoil com a combustible. Actualment, ja només disposa d’un grup de 25 MW, que es va posar en funcionament l’any 1980. Com que únicament disposa d’un grup basat en una turbina de gas que crema gasoil –un combustible d’alt preu comparat amb altres-, constitueix una central de reserva del sistema, utilitzada en cas d’emergència i per a puntes de curta durada. L’equip és d’engegada molt ràpida i capaç d’aconseguir-ne la plena càrrega en pocs minuts.

Cap. 1 48

El seu funcionament, però, és mínim, i aporta únicament el 2,1% de la potència nominal del sistema. Durant l’any 2003, la central de Son Molines ha produït 9.284 MWh (bruta), cosa que representa el 0,2% del total de l’energia generada en el sistema Mallorca-Menorca.

Foto aèria de la central de Son Molines (Palma).

Central de Son Reus (Palma) També està connectada al sistema Mallorca-Menorca, i durant l’any 2003 aportà, en energia bruta, 896.894 MWh, la qual cosa representa quasi el 19% del total de l’energia generada en el sistema Mallorca-Menorca. La participació en la potència total del sistema d’aquesta central, l’any 2003, va ser del 46,4 %. Per tant, durant aquests últims tres anys, ha passat a ser la central amb major potència neta disponible, per davant de la central d’Alcúdia II. L’any 2000 es va inaugurar la primera turbina de gas, amb quatre grups de 38,5 MW de potència nominal cada un. Posteriorment, l’any 2001, es varen posar en marxa, de la central de cicle combinat mitjançant una turbina de gas, tres grups de 52,8 MW de potència nominal cada un. L’any 2002 es va posar en funcionament, per als tres grups anteriors, el cicle combinat mitjançant una turbina de vapor, amb un grup de 74,4 MW de potència nominal. El problema que hi ha actualment a Son Reus és que les turbines de gas estan preparades per a funcionar amb gas natural, i que, mentre que aquest no arribi, hauran de seguir funcionant amb gasoil, un combustible molt més contaminant.

Cap. 1 49

Foto aèria de la central de Son Reus (Palma). Central de Maó (port de Maó) Disposa de tres grups de 15,8 MW, motors dièsel que utilitzen fuel BIA com a combustible principal; es varen posar en funcionament el primer semestre de 1991. La central consta també de dues turbines de gas de 37,5 i 38,5 MW de potència nominal, per a emergències i puntes, que utilitzen com a combustible gasoil i que es varen connectar a la xarxa a finals de 1993 i a mitjans de 1999, respectivament. Els grups dièsel són equips d’engegada ràpida, amb temps d’engegada un poc superior al de les turbines de gas, i capaços de consumir fuel amb un bon rendiment, és a dir, un combustible amb un preu que fa que aquestes centrals es considerin adequades com a unitats de suport de les centrals de base. Les unitats basades en els grups dièsel d’aquesta central varen representar, l’any 2003, el 4% de la potència nominal instal·lada en el sistema Mallorca-Menorca, mentre que les turbines de gas en representaren el 6,7 %, la qual cosa suposa que un total del 10,7% de la potència nominal instal·lada en el sistema es trobi a Menorca. La central de Maó va produir, l’any 2003, 258.826 MWh (bruts), xifra que representa el 5% de l’energia produïda pel sistema Mallorca-Menorca.

Cap. 1 50

Foto aèria de la central de Maó. Planta incineradora de residus sòlids urbans de Son Reus (Palma) La dita central es troba connectada al sistema Mallorca-Menorca. L’any 2003 s’incineraren a la planta de Tirme 300.739 tones, les quals varen abocar a la xarxa 131.065 MWh durant l’any 2003. Producció de sistemes de cogeneració en règim especial Hi ha, també, cinc petites unitats de cogeneració a Mallorca, tres a indústries de maons, una altra en un establiment hoteler i l’altra en el Parc Bit, amb una potència global instal·lada de 7,6 MW. L’any 2003, l’aportació al sistema elèctric d’aquestes centrals va ser de 65.606,13 MWh, la qual cosa representa l’1,3% de l’energia produïda en el sistema Mallorca-Menorca i el 0,5 % de la potència nominal instal·lada en el sistema balear. L’escàs desenvolupament d’aquest tipus de sistema de cogeneració mitjançant l’ús de gasoil és encara baix, a causa del cost del combustible. Una vegada resolt el subministrament de gas natural, farà molt més competitiu aquest tipus de sistemes, ja que millora el rendiment de producció elèctrica i disminueix les emissions de gasos a l’atmosfera.

Cap. 1 51

Foto aèria de la central de cogeneració del Parc Bit (Palma). SISTEMA EIVISSA-FORMENTERA Las dues illes estan interconnectades mitjançant dos cables de corrent alterna de 30 kV, que, per tant, constitueix un únic sistema elèctric, en el qual s’integren els centres de producció següents: Central d’Eivissa (ciutat d’Eivissa) Està constituïda por tretze motors dièsel, que utilitzen com a combustible fuel, i una turbina de gas composta per tres grups de 25, 14 i 25 MW, que es varen posar en funcionament els anys 1988, 2000 i 2003, respectivament, preparada para a cremar gasoil. De les unitats basades en grups dièsel, dos són de 3 MW i varen entrar en funcionament el 1971 (grup dièsel I); quatre són de 8,3 MW i ho varen fer durant els anys 1973 i 1974; tres són de 15,5 MW, dues de les quals es varen connectar a la xarxa l’any 1982 i la tercera el 1986; dues unitats són de 16 MW i varen entrar en funcionament el 1993, i les dues restants (grup dièsel III), de 18,4 MW, i es posaren en funcionament el 2001. Els grups dièsel representen el 66,2% de la potència existent en el sistema, mentre que les turbines de gas hi representen el 27,7% de la potència. Conjuntament, la central d’Eivissa representa el 93,9% del total de la potència del sistema Eivissa-Formentera. L’energia elèctrica bruta generada durant l’any 2003 a la central va ser de 684.329 MWh, fet que representa el 99,9% de l’energia generada en el sistema Eivissa-Formentera.

Cap. 1 52

Foto aèria de la central d’Eivissa. Central de Formentera L’any 1999 es va traslladar una turbina de gas de 14 MW des de la central de Son Molines (Mallorca), amb l’objectiu de garantir el subministrament d’aquesta illa en cas d’avaria de la connexió Eivissa-Formentera. Aquesta central de generació representa el 6,1% de la potència instal·lada en el sistema. L’energia elèctrica bruta generada durant l’any 2003 va ser de 237 MWh, xifra que representa un percentatge inapreciable sobre el total del sistema.

Foto aèria de la central de Formentera.

COMENTARIS SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL L’any 1999, el parc de generació elèctrica de la comunitat balear era de 1.146,1 MW de potència nominal instal·lada. Actualment, la potència nominal instal·lada assoleix els 1.509,7 MW, la qual cosa suposa un increment de 363,6 MW. Això representa un augment del parc de generació, en quatre anys, del 31,7% respecte a la potència

Cap. 1 53

nominal instal·lada el 1999. Aquest augment en el parc de generació ve motivat per l’increment del consum elèctric produït a Balears en aquests últims quatre anys, que ha estat del 29,6%. Principalment, l’increment de la punta demandada, que és el que obliga a augmentar el parc de generació per a poder cobrir la dita necessitat (normalment, es produeix el dia de més calor de l’any), ha augmentat un 28,1% en el sistema Mallorca-Menorca, i un 35% en el sistema Eivissa-Formentera al llarg dels últims quatre anys. La punta de potència demandada del sistema Mallorca-Menorca, l’any 2003, va ser de 918,9 MW. En el sistema Eivissa-Formentera la punta de potència màxima demandada va ser de 169,1 MW. A continuació, es representen els increments produïts des de 1999 fins al 2003 de la demanda, de la punta i del parc de generació en cada un dels subsistemes elèctrics:

Subsistema ∆ demanda 1999-2003 (%)

∆ punta 1999-2003 (%)

∆ parc generació 1999-2003 (%)

Mallorca-Menorca 28,4% 28,1% 28,4% Eivissa-

Formentera 38% 35% 52,2%

Total Balears 29,6% 29,1% 31,7% Des de l’any 1999, per a fer front a aquests increments de consum elèctric, s’han instal·lat nous cicles de generació a Son Reus, Eivissa i Formentera, tal com pot apreciar-se en la taula núm. 1.4.1.1. També pot apreciar-se que la central de Son Reus ha passat a ser la de major potència neta instal·lada (526,8 MW, el 47,1% del sistema Mallorca-Menorca), per davant de la central d’Alcúdia II (448,4 MW, el 40,0 % del sistema Mallorca-Menorca). Del total de la potència neta instal·lada, 1.120,2 MW corresponen a les unitats connectades al sistema Mallorca-Menorca, i els 222,5 MW restants, al sistema Eivissa-Formentera. En el punt 1.4.6 s’hi inclouen els plans indicatius de subministrament i producció per a cada una de les illes. La producció bruta total de les centrals de GESA, l’any 2003, va ser de 5.411.183 MWh (cosa que suposa un augment respecte a l’any 1999 del 21%), a les quals s’han d’afegir 65.606,13 MWh produïts pels sistemes de cogeneració en règim especial. El sistema Eivissa-Formentera va produir 684.566 MWh. De l’energia elèctrica generada pel sistema Mallorca-Menorca, les centrals instal·lades a Mallorca varen produir 4.792.223 MWh, el 87% de la producció total de les Balears. S’ha de destacar l’alta participació de les unitats de carbó de la central d’Alcúdia II, que representa el 74% del total de l’energia generada en el sistema Mallorca-Menorca. Aquest fet va suposar que es consumiren, durant l’any 2003, un total d’1.237.704 tones d’hulla d’importació.

Cap. 1 54

El dia 19 d’agost de 2003, tal com apareixen en aquestes gràfiques, es produïren les següents puntes de consum en MW, classificades per illes, per a cada hora del dia i en funció del tipus de central generadora que cobria la demanda.

De la gràfica se’n dedueix que, a Balears, la central que cobreix la demanda base és la de carbó des Murterar. Per damunt d’aquesta, entra a cobrir la demanda l’energia elèctrica no produïda per la companyia elèctrica, corresponent als petits productors en règim especial (centrals de cogeneració, instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa, etc.), l’aportació de la qual al conjunt és molt petita. Per damunt de l’anterior, apareixen les centrals dièsel (les d’Eivissa i Maó); posteriorment, cobreixen la demanda els cicles combinats (central de Son Reus). Com es pot apreciar en el gràfic, totes aquestes centrals elèctriques aboquen la seva energia a la xarxa les 24 hores del dia. A partir d’aquí, es posen en marxa centrals que serveixen per a cobrir les majors puntes de demanda corresponents a la franja horària propera a les 13.00 i a les 22.00 hores. Les darreres centrals que es posen en funcionament, sobretot per a cobrir les majors puntes de demanda, són les turbines de gas (es Murterar, Son Reus, Maó, Eivissa i Formentera), ja que són les que presenten una engegada més ràpida. Les hores amb una menor demanda elèctrica corresponen, com és lògic, a les hores de matinada, fonamentalment, entre les 3.00 i les 6.00 hores. La menor potència nominal consumida en aquest dia va ser, aproximadament, de 600 MW a les 5.00 hores, quantitat que pràcticament es va duplicar en passar a 1.080 MW a les 21.00 hores.

COBERTURA DE LA DEMANDA DEL DIA DE PUNTA martes 19/08/2003 21.17

Vapor Carbón

MALLORCA

-100-50

050

100150200250300350400450500550600650700750800850

1

HORA

MW

BALEARES

-500

50100150200250300350400450500550600650700750800850900950

1.0001.0501.100

1

HORA

MW

EIVISSA-FORMENTERA

0102030405060708090

100110120130140150160170180

1

HORA

MW

MENORCA

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

1

HORA

MW

DieselEnlace Ciclo Comb. Turb. GasCompras No Sum. por Endesa

Cap. 1 55

La següent gràfica representa, per a cada un dels dos subsistemes elèctrics, la punta neta de demanda de l’any 2003, que va correspondre a 918 MW per al sistema Mallorca-Menorca, i 169 MW per al subsistema Eivissa-Formentera. Per damunt d’aquesta, s’hi representa la potència de reserva, corresponent al grup major del subsistema, i ja per damunt de tot hi apareix el marge de seguretat.

De la gràfica se’n dedueix que, per al dia de demanda de punta major (19 d’agost de 2003), el marge de seguretat era inferior a la potència de reserva corresponent al grup major per al subsistema Mallorca-Menorca. Si bé el parc de generació ha augmentat paral·lelament amb la punta de demanda (tal com s’ha vist en la taula anterior, al voltant del 30% en els últims cinc anys), continuam trobant-nos amb un marge de seguretat inferior a la potència de reserva del grup major per al subsistema Mallorca-Menorca. Per contra, en el subsistema Eivissa-Formentera el marge de seguretat superava la reserva.

0,0

200,0

400,0

600,0

800,0

1.000,0

1.200,0

2003SISTEMA MALLORCA-MENORCA

2003 SISTEMA EIVISSA-FORMENTERA

Punta neta (MW) Reserva (grupo mayor) (MW)Margen de seguridad (MW)

Cap. 1 56

1.4.2 Instal·lacions de transport, transformació i distribució d’energia elèctrica XARXA AT En data de desembre de 2003, les infraestructures elèctriques existents a la xarxa balear, classificades segons si són de tipus aeri, subterrani o submarí, així com pels nivells de tensió, són les següents:

Taula núm. 1.4.2.1 Infraestructures AT. Paràmetres

TIPUS DE LÍNIA ELÈCTRICA Quilòmetres any 2003

Traça aèria existent De 220 kV 165 km De 132 kV 115,4 km De 66 kV 718,7 km

Traça subterrània existent De 132 kV 1,6 km De 66 kV 62,5 km

Traça submarina existent De 132 kV 41,1 km De 30 kV 26,6 km

Taula núm. 1.4.2.2 Infraestructures AT. Comparativa 2000-2003

TIPUS DE LÍNIA ELÈCTRICA Quilòmetres any 2000

Quilòmetres any 2003

Variació 2000-2003

De 220 kV 163 km 165 km 2 km De 132 kV 117 km 117 km 0 km De 66 kV 741 km 781,2 km 40,2 km

Enllaços submarins De 132 kV 41,1 km 41,1 km 0 km De 30 kV 26,6 km 26,6 km 0 km

Del quadre anterior se’n desprèn que no hi ha hagut un augment significatiu en els quilòmetres de línies d’AT instal·lades. S’hi aprecia un augment lleuger en els quilòmetres de línies de 220 kV (connexió de la central de Son Reus), així com un augment aproximat del 5% a les línies de 66 kV. No s’ha executat, en aquest període, cap enllaç submarí ni cap línia de 132 kV. La potència de transformació disponible (MVA) a Balears, el desembre de 2003, classificada segons el nivell de tensió i en comparació a l’existent l’any 2000, és la següent:

Cap. 1 57

Taula núm. 1.4.2.3 Potència de transformació instal·lada. Comparativa 2000-2003

Mallorca MVA any 2000 MVA any 2003

220/66 kV 880 1.200

220/132 kV 126 126

66/15 kV 1.310,7 1.658

Total Mallorca 2.316,7 2.984

Menorca MVA MVA

132/15 kV 221,5 221,5

Eivissa MVA MVA

66/30 kV 32 32

66/15 kV 229 229

Total Eivissa 261 261

Formentera MVA MVA

30/15 kV 20 20 Del quadre anterior s’observa que no hi ha hagut variació a la potència de transformació instal·lada a Menorca, Eivissa i Formentera. Per contra, a Mallorca hi ha augmentat un 36% la potència de transformació de 220/66 kV, i la de 66/15 kV, un 26%. Per tant, si avaluam conjuntament la taula 1.4.2.2 sobre increments de línies d’alta tensió instal·lades en aquest darrer període, juntament amb la taula 1.4.2.3 d’augments de la potència de transformació instal·lada, es desprèn que, si bé ha augmentat la potència de transformació, el dit augment no ha vingut acompanyat d’un augment en les línies elèctriques instal·lades. Si en aquesta dada hi afegim que l’increment de la demanda elèctrica ha estat constant cada any, és fàcil deduir la necessitat d’invertir en la millora i l’ampliació de les línies d’alta tensió. Per aquesta raó, i tal com es veurà posteriorment en l’apartat de propostes de planificació, estan previstes una sèrie d’actuacions per a garantir el subministrament en el punt indicat. Transformació AT/MT També indicava el PDS que la capacitat de transformació AT/MT estava saturada per la forta demanda zonal: a) Artà-Capdepera (subestació d’Artà). b) Arenal-Llucmajor (subestacions de s’Arenal i Llucmajor). c) Son Servera–Sant Llorenç–Manacor (subestació de Cala Millor). d) Eivissa (subestació d’Eivissa). Com ja indicava l’anterior PDS, la solució passa per la construcció de noves subestacions o l’ampliació de les ja existents. Les dites subestacions requeriran també les corresponents línies de 66 kV. Per això, i tal com es veurà posteriorment en

Cap. 1 58

l’apartat de propostes de planificació, estan previstes una sèrie d’actuacions per a garantir el subministrament en aquestes zones amb forta demanda. 1.4.3 Combustibles sòlids Actualment, havent cessat el 1989 l’explotació de lignits a Mallorca, tot el carbó consumit a les Illes és hulla d’importació, bàsicament de procedència sud-africana. L’any 2003 se n’importaren un total de 1.237.704 tones, equivalents a 722.077 tep, destinades principalment a la central tèrmica d’Alcúdia. El parc de carbó té una superfície total de 53.710 m2, si bé la superfície d’ocupació del parc de carbons és de 46.070 m2. Té capacitat per a unes 400.000 tones, i s’hi emmagatzema hulla sud-africana. Devora el parc de carbó s’hi troba l’abocador de cendres de Biniatria, de 316.933 m2. El carbó d’importació es descarrega al port d’Alcúdia mitjançant vaixells de 6.600 TPM, que provenen del port de Tarragona. La descàrrega de carbó des del vaixell al moll es fa amb una grua de cullera d’una capacitat de 7.000 t/dia, que aboca el carbó en un parc situat al mateix moll; des d’aquest parc, i mitjançant una pala, es carrega en camions que el transporten fins a la central d’Alcúdia.

Foto aèria del port d’Alcúdia.

El port d’Alcúdia té una profunditat de 6,5 metres, i la longitud del moll d’atracament és de 240 metres. L’escàs calat hi impedeix l’atracament de vaixells carboners que fan trajectes oceànics i que requereixen d’un moll major. 1.4.4 Productes petrolífers Constitueixen el recurs energètic més utilitzat, i l’any 2003 representaren el 68,6% del consum energètic brut. S’inclouen en aquest apartat els combustibles líquids, pesats i lleugers.

Cap. 1 59

Les infraestructures existents són les següents: Mallorca Els productes es transporten mitjançant vaixells fins a les instal·lacions de CLH al dic de l’oest del port de Palma. El fuel s’envia mitjançant un oleoducte a les instal·lacions d’emmagatzematge de Portopí, i la benzina i els gasoils, a les de Son Banya, i des d’aquí, el transport fins als centres de consum es fa amb camions.

Foto aèria de l’emmagatzematge de CLH a Son Banya (Palma).

El producte JET A-1, per a reactors d’aviació comercial, es transporta per un oleoducte des del vaixell tanc atracat al moll de pilons de CLH, al dic de l’oest, fins a la instal·lació d’emmagatzematge de CLH a Son Banya, on es diposita; des d’aquí, es bomba a l’aeroport de Son Sant Joan, on hi ha dues possibilitats: carregar unitats de subministrament que el duen fins als avions, o bé subministrar directament els avions a través d’una xarxa de canalitzacions. També se subministren des de Son Banya les instal·lacions militars. Les instal·lacions d’emmagatzematge de CLH a Portopí tenen una capacitat total de 15.145 m³, dels quals una quantitat màxima emmagatzemada de 12.480 m³ correspon a fuel, i 2.665 m³, a gasoil. La següent taula mostra les evoluciones del consum de productes petrolífers líquids a Mallorca entre 1999 i 2003.

Tipus de combustible

Consum 1999 (m3)

Consum 2003 (m3)

∆ Consum 99/03 (%)

Benzina 320.099 294.631 -8% Gasoil 391.004 723.639 +85%

Querosè 474.224 451.025 -5% Fuel (t) 81.568 77.224 -5%

S’aprecia un fort increment en el consum de gasoil (del 85%), i una disminució del consum de la resta de combustibles al llarg d’aquests últims anys.

Cap. 1 60

Foto aèria de l’emmagatzematge de CLH a Portopí (Palma). Les instal·lacions d’emmagatzematge de CLH a Son Banya tenien, l’any 1999, una capacitat total de 119.025 m³, dels quals una quantitat màxima emmagatzemada de 32.600 m³ corresponien a benzines; 30.200 m³, a gasoil, i 56.225 m³, a JET A-1. Actualment (any 2003), han passat a tenir els següents valors:

Emmagatzematge a CLH de Son Banya Tipus de

combustible Capacitat

d’emmagatzematge (m3) 1999

Capacitat d’emmagatzematge (m3)

2003 Benzina 95 22.303 22.308 Benzina 97 3.436 3.436 Benzina 98 6.861 6.861

Total de benzines 32.600 32.605 Gasoil C 26.432 Gasoil A 63.000

Total de gasoils 30.200 89.432 JET-A1 56.225 81.988

Total 119.025 204.025

Menorca Tots els productes petrolífers arriben a Menorca mitjançant vaixells tanc fins al port de Maó, a Cala Figuera, on CLH disposa d’instal·lacions pròpies d’emmagatzematge. Des d’aquí, se’n realitza la distribució mitjançant camions. No es disposa de cap tipus d’oleoducte de transport.

Cap. 1 61

Foto aèria d’emmagatzematge de combustibles de CLH a Cala Figuera (Maó). GESA disposa d’una instal·lació d’emmagatzematge de fuel de 8.250 m³ i de 2.150 m3 de gasoil, situada al port de Maó, amb descàrrega pròpia, que utilitza com a combustible a la central elèctrica (Fuel-Oil BIA).

Foto aèria d’emmagatzematge de GESA al port de Maó. El combustible per a motors d’explosió d’aviació (AVGAS. 100LL) arriba al port de Maó dins contenidors, perquè es tracta de quantitats petites i, posteriorment, es transporta a l’aeroport dins camions. Les instal·lacions d’emmagatzematge de CLH al port de Maó tenen una capacitat total de 6.700 m³, dels quals 2.150 m3 corresponen a benzina; 2.750 m3, a gasoil, i 1.800 m3, a querosè. Les instal·lacions d’emmagatzematge a l’aeroport de Maó tenen una capacitat de 5.800 m3 per a querosè.

Cap. 1 62

Foto aèria de les instal·lacions d’emmagatzematge de querosè a l’aeroport de Maó. La següent taula mostra les evolucions del consum de productes petrolífers líquids a Menorca entre 1999 i 2003.


Consum 1999 (m3)

Consum 2003 (m3)

∆ Consum 99/03 (%)

Gasolina 35.154 36.098 3% Gasoil 43.753 75.687 73%

Querosè 28.528 30.886 8% Fuel (t) 20.137 21.471 6%

S’aprecia un fort increment en el consum de gasoil al llarg d’aquests últims anys. Tenint en compte que els valors de punta mensual de consum corresponen al mes d’agost de 2003, de la següent gràfica se’n desprenen les carències en emmagatzematge de combustibles de Menorca. Actualment, l’illa disposa d’una autonomia d’onze dies per a gasolina, de vuit dies per a gasoil i de nou dies per a querosè en el mes de major consum, que resulten insuficients per a una garantia de subministrament adequada.


Punta de consum agost

2003 (m3)

Mitjana de consum diari agost 2003

(m3/dia)

Autonomia (dies)

Capacitat emmagatzem.

2003 (m3)

Benzina 5.523 184 11 2.150 Gasoil 10.053 335 8 2.750

Querosè 5.758 192 9 1.800 Eivissa Els combustibles líquids arriben per vaixell al port d’Eivissa, on s’emmagatzema a les instal·lacions annexes de CLH. El fuel núm. 1, que se subministra a la central elèctrica de GESA, s’emmagatzema directament a les instal·lacions de què disposa aquesta empresa, i que estan situades al mateix port, amb unes capacitats de 870 m3 de gasoil

Cap. 1 63

i 16.900 m3 de fuel brut. Es transporten a la central mitjançant un oleoducte. La resta de subministraments es realitza amb camions cisterna. La capacitat d’emmagatzematge de les instal·lacions de CLH al port d’Eivissa és de 21.975 m³, dels quals una capacitat màxima emmagatzemada de 6.400 m3 correspon a benzina; 5.350 m3, a gasoil; 7.350 m3, a querosè, i 2.875 m3, a fuel. Les instal·lacions de CLH a l’aeroport d’Eivissa disposen d’una capacitat màxima d’emmagatzematge de 5.370 m³ per a querosè. En els darrers anys s’ha produït un increment del consum de combustibles en el conjunt Eivissa-Formentera, que no ha vengut acompanyat d’una millora i ampliació de les instal·lacions. Sobretot, i tal com reflecteix la taula següent, el major augment s’ha produït en el consum de gasoil:


Consum 1999 (m3)

Consum 2003 (m3)

∆ Consum 99/03 (%)

Benzina 49.754 53.071 6% Gasoil 51.545 73.123 42%

Querosè 60.753 60.053 - 1% Fuel (t) 108.937 140.707 29%


Punta consum agost 2003

(m3)

Mitjana de consum diari agost 2003

(m3/dia)

Autonomia (dies)

Capacitat emmagatzem.

2003 (m3)

Benzina 7.636 254 25 6.400 Gasoil 13.475 449 12 5.350

Querosè 12.624 421 17 7.350 La situació actual de la logística de descàrrega de combustibles al port d’Eivissa no és satisfactòria, ja que: - Com s’ha vist en el quadre anterior, l’increment de consum no ha vengut

acompanyat d’una millora i ampliació de les infraestructures. - La capacitat d’emmagatzematge a la factoria de CLH, especialment, en la

capacitat d’emmagatzematge de gasoil, és insuficient per a una garantia de subministrament adequada.

Cap. 1 64

Foto aèria d’emmagatzematge de CLH al port d’Eivissa. Formentera El combustible arriba mitjançant camions que es carreguen a les instal·lacions d’Eivissa, i que són embarcats en bucs de càrrega horitzontal al port d’Eivissa. El parc de combustible de Formentera està compost per un tanc d’emmagatzematge de gasoil de 600 m3 de capacitat. 1.4.5 Combustibles gasosos A les Illes Balears s’hi utilitzen com a combustibles gasosos els gasos liquats del petroli (propà i butà) i el gas canalitzat. Instal·lacions de descàrrega, emmagatzematge i envasatge de GLP Repsol Gas disposa de dos centres d’emmagatzematge i distribució de GLP: un a l’illa de Mallorca, i l’altre a la d’Eivissa. La capacitat màxima d’emmagatzematge per a cada un dels emplaçaments és de 20.149 m³ a Alcúdia, i de 5.724 m³ a Eivissa. Els GLP destinats a Menorca es reben des de Barcelona per via marítima. En els dos centres citats s’hi envasen les bombones domèstiques i industrials. A Palma, hi ha dues plantes d’envasatge de bombones “populars”: una a Son Ferriol (Drago-Gas), i l’altra a Son Sardina (Camping Gas Española, SA). A més, es disposa de centres territorials de distribució a Maó i a Ciutadella (Menorca); a Sant Antoni i a Eivissa (a Eivissa); a Formentera; i a Calvià, Sóller, sa Pobla, Son Servera, Manacor, Felanitx, Inca, Llucmajor i Palma (2) (Mallorca). Repsol Gas distribueix propà comercial (mescla de butà i propà) a través d’una cisterna, que es carrega en els centres de Mallorca i Eivissa, els principals consumidors del qual són els sectors de l’hoteleria i el domèstic, així com la fàbrica de gas de GESA, on es mescla amb aire per a subministrar aire propanat. Actualment, hi ha la tendència d’eliminar progressivament l’envasatge de GLP i substituir les bombones de 35 kg, i passar al subministrament a l’engròs on sigui possible.

Cap. 1 65

En el sector del transport, principalment taxis, es disposa de cinc estacions de servei de gasauto que subministren GLP a l’engròs (quatre a Mallorca i una a Eivissa) i, també, fan subministrament en bombones.

Foto aèria de la planta de propà de GESA a Cas Tresorer (Palma). Instal·lacions de gas canalitzat A Mallorca, la distribució de gas canalitzat es localitza a la zona de la badia de Palma, i hi ha petites canalitzacions de propà a urbanitzacions i zones de Mallorca i Menorca. El subministrament de gas canalitzat a la badia de Palma es fa actualment a través del gas propanat (AP), que s’obté després d’un procés de regasificació de propà líquid i de mescla posterior amb aire (d’aquesta manera, s’obté un gas amb un poder calorífic de 14.500 kcal/Nm³). - Aire propanat: La fabricació i distribució d’aquests gasos és per compte de l’empresa GESA GAS, SA, que disposa d’una planta de regasificació de propà a Cas Tresorer, amb una capacitat de 1.430 Mte/any, des d’on es varen emetre un total de 35.466 tep l’any 2003, i que subministra a la zona de la badia de Palma. A més de les instal·lacions anteriors, GESA GAS, SA disposa d’un conjunt de plantes autònomes que alimenten petites xarxes de distribució. Subministren aire propanat de les mateixes característiques que el de Cas Tresorer, les plantes de la urbanització Villas de Portals (subministrament de 1.844 tep durant el 2003) i la planta des Caülls (subministrament de 137 tep durant el 2003). - Propà gasificat: A les plantes de Mallorca (Randemar, els Rosers, Son Rullan, Crist Rei, Son Ramonell, Sant Marçal i es Pla de sa Coma), s’hi ha emès propà gasificat de 24.000 kcal/Nm³ de poder calorífic i un subministrament de 469 tep durant el 2003. Les miniplantes de Menorca (Jardins de Mabúger, polígon de la via de Ronda i la Troxa) subministraren 316 tep al llarg de 2003.

Cap. 1 66

1.4.6 Cartografia Les infraestructures d’abastament energètic es mostren en els següents plànols: 1. Illa de Mallorca. Subministrament i producció. 2. Illa de Menorca. Subministrament i producció. 3. Illes d’Eivissa i Formentera. Subministrament i producció.

Cap. 1 67

Cap. 1 68

Cap. 1 69

Cap. 1 70

1.5 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE DEL SISTEMA ENERGÈTIC BALEAR EN EL MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC 1.5.1 Introducció En aquest apartat s’hi presenta l’anàlisi de les emissions contaminants atmosfèriques produïdes en els processos de transformació energètica i consum d’energia final en el marc geogràfic de les Illes Balears. L’anàlisi es basa en l’aplicació de factors d’emissió internacionalment acceptats i contrastats amb els valors dels consums energètics, diferenciats per fonts d’energia primària, per sector consumidor i per processos i tecnologies de transformació i ús final. 1.5.2 Criteris Contaminants Des d'aquest punt de vista, els contaminants considerats han estat les partícules totals suspeses (PTS), el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO), els NMVOC (composts orgànics volàtils no metànics), els òxids de nitrogen (NOX) i el metà (CH4). Addicionalment, també s'han estudiat les emissions de diòxid de carboni (CO2) que, per la seva especial incidència en l’efecte hivernacle, representen una de les preocupacions més grans de les polítiques mediambientals. Factors d’emissió Els factors d’emissió que s’han utilitzat es basen en les següents recopilacions: - “EMEP/CORINAIR. Atm. Emis. Inventory Guidebook, 1996 y 1999.” (Per al càlcul

de les emissions de SO2). - “PTS: EPA-AirChief. October 1998 V6, Nov 1999 V7.” - “Nuclear/Hidro: Council for Renewable Energy Education.1989.” El “GWP: Global Warming Potential” té en compte la contribució a l'efecte hivernacle, sobre una base de temps de 100 anys, de l'emissió d'1 kg del contaminant considerat en relació amb l'emissió d'1 kg de CO2. Per a obtenir els resultats en quilotones equivalents de CO2, s’ha usat com a font l'informe IPCC 2001, que per al CH4 té un factor de 23, mentre que el N2O té un factor 296. Àmbit d’anàlisi sectorial En l’anàlisi mediambiental, a més d’incloure-hi l’impacte derivat dels processos de combustió en els diferents sectors amb demanda d’energia final (indústria, transport terrestre, transport aeri, domèstic i serveis), també s’han considerat els efectes produïts per les instal·lacions de generació elèctrica, i s’han diferenciat les tecnologies i els derivats del consum del mateix sector energètic. Per al transport aeri, no s'inclou el tràfic a altures superiors als 3.000 peus.

Cap. 1 71

1.5.3 Emissions atmosfèriques Dades globals L’aplicació de la metodologia descrita en l’apartat anterior permet obtenir la gràfica següent, que mostra els valors de les emissions corresponents als darrers cinc anys. S’ha de notar que els valors corresponents al CO2 estan expressats en kt, mentre que els de la resta de contaminants ho estan en t. Són precisament el CO2 i els NOX els contaminants que registren una tendència alcista en les emissions, però s’ha de tenir en compte que l’emissió de CO2 va lligada a l’ús de combustibles fòssils. Per tant, la seva evolució és paral·lela a la del consum energètic; el mateix passa amb els NOX, encara que aquest en menor mesura. Els valors corresponents als altres contaminants registren fluctuacions segons l’any, i es mantenen més o menys estables.

Des de l'any 1999, les emissions de CO2, partícips de l’efecte hivernacle, han augmentat un 10%. Aquesta dada, encara que negativa, és inferior als increments produïts entre els anys 1996 i 1999, que varen ser del 31%. Per tant, s’ha produït una clara desacceleració en l’increment de les emissions d’aquest tipus de contaminant atmosfèric. Contaminants primaris. Anàlisi sectorial Indústria Les emissions totals de contaminants, per part del sector industrial, fluctuen cada any, segons les evolucions de l’activitat del sector. Dintre el sector industrial, el SO2, responsable de la pluja àcida, és el contaminant més significatiu.

Emissions atmosfèriques per tipus de contaminant 1999-2003

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

NOX (t)

NMVOC (t)

CO (t)

SO2 (t)

PTS (t)

CO2 (kt)

CH4 (t)

N2O (t)

t/any

19992000200120022003

Cap. 1 72

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

1999 2000 2001 2002 2003

Emissions de contaminants primaris en la indústria (t)

PTS (t)

SO2 (t)

CO (t)

NMVOC (t)

NOX (t)

Transport terrestre El valor total de les emissions de contaminants, per part del transport terrestre, s'ha reduït en aquest any 2003 respecte a l'any 1999, tot i que s’ha de tenir en compte l’increment del parc mòbil. Com pot apreciar-se, el transport terrestre té com a major contaminant emès el CO.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

1999

20

00

2001

20

02

2003

Emissions de contaminants primaris transport terrestre (t)

PTS (t)

SO2 (t)

CO (t)

NMVOC (t)

NOX (t)

Cap. 1 73

Transport aeri El valor total de les emissions de contaminants, per part del transport aeri, també s'ha reduït en aquest any 2003 respecte a l'any 1999. Com pot apreciar-se, el transport aeri té com a major contaminant emès el NOx.

Resta de sectors El valor total de les emissions de contaminants, per part del sector residencial/primari/serveis, ha augmentat lleugerament en aquest any 2003 respecte a l'any 1999. Com pot apreciar-se, el sector residencial té com a major contaminant emès el NOX.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1999

20

00

2001

20

02

2003

Emissions de contaminants primaris transport ae ri (t)

PTS (t)

SO2 (t)

CO (t)

NMV OC (t)

NOX (t)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1999

20

00

2001

20

02

2003

Emissions de contaminants primaris en el sector residencial, primari, serveis i altres (t)

PTS (t)

SO2 (t)

CO (t)

NMVOC (t)

NOX (t)

Cap. 1 74

Generació d’energia elèctrica La generació elèctrica també és responsable d'una bona part de les emissions de contaminants atmosfèrics, si bé, i tal com s'aprecia en el gràfic adjunt, les emissions durant els tres últims anys s'han estabilitzat, tot i l’increment de la producció d’electricitat.

Gasos d’efecte hivernacle. Anàlisi sectorial

De la gràfica se’n desprèn que l'augment en les emissions de CO2 ha experimentat una certa desacceleració en els tres últims anys.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1999

20

00

2001

20

02

2003

Emissions de contaminants primaris en la generació elèctrica (t)

PTS (t)

SO2 (t)

CO (t)

NMVOC (t)

NOX (t)

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.000

1999 2000 2001 2002 2003

Emissions de CO2 per sectors (kt)

GENERACIÓELÈCTRICA

TRANSPORT AERI

TRANSPORTTERRESTRE

INDUSTRIA

DOMÈSTIC,SERVEIS IALTRES

Cap. 1 75

Actualment, la generació elèctrica provoca gairebé el 60% de les emissions de CO2 a les nostres Illes. Per darrere s’hi troba el transport terrestre, responsable del 22% de les emissions de CO2, i un 83% de les emissions de CH4.

0

100

200

300

400

500

600

700

1999 2000 2001 2002 2003

Emissions de CH4 per sectors (t)

GENERACIÓELÈCTRICA

TRANSPORT AERI

TRANSPORTTERRESTRE

INDUSTRIA

È

1.5.4 Anàlisi de les emissions específiques Consum brut L'evolució anual del consum brut energètic balear durant els últims anys ha anat en augment continuat, excepte una mínima inflexió l’any 2002. Durant l’any 2003, el consum brut d’energia a les Balears havia augmentat un 11% respecte al valor de l’any 1999. Aquesta evolució es reflecteix en la següent taula:

1998 1999 2000 2001 2002 2003 Consum brut final en

ktep 2.274 2.470 2.552 2.661 2.641 2.743

Aquest increment del consum energètic provoca, inevitablement, un increment de les emissions de contaminants emesos a l'atmosfera, com s’ha mostrat en l’apartat anterior. Hi ha un aspecte, però, que no ha de deixar de valorar-se: el de les emissions específiques, això és, la quantitat de contaminant emès per unitat d’energia consumida. Es pot veure, en la gràfica adjunta, com clarament les emissions específiques no han augmentat, es mantenen constants en el pitjor dels casos i, de manera general, disminueixen, conseqüència de les millores tecnològiques i dels esforços en eficiència energètica, que a més d’un benefici econòmic, suposa sempre una millora ambiental.

Cap. 1 76

Centrals elèctriques Està clar que l'evolució anual del consum elèctric balear durant els darrers anys ha anat en augment, sense inflexió en cap any. Conseqüentment, aquest increment ha provocat un augment de la producció elèctrica que la següent taula especifica.

1998 1999 2000 2001 2002 2003 Valor de producció

elèctrica bruta en GWh 3.985 4.401 4.638 5.010 5.089 5.593

Aquest increment de la producció elèctrica de les centrals de Balears provoca un lògic increment de les emissions de contaminants emesos a l'atmosfera. Ara bé, la següent gràfica mostra com a pesar d'aquest augment de les emissions totals de contaminants, hi ha hagut, des de l'any 1999, una disminució dels valors de contaminació específica emesos. Es pot veure clarament que són les emissions de CO, precisament unes de les més altes per GW/h produït, les que han sofert una disminució més acusada en aquests últims cinc anys. Per altra banda, els NMVOC (composts orgànics volàtils no metànics) i el CO2 són els contaminants que, a pesar d'haver-se reduït, han sofert una disminució menor. Les emissions de diòxid de sofre sofriran una disminució brusca en el moment que les centrals de cicle combinat funcionin mitjançant gas natural, en lloc de gasoil, com ho estan fent ara.

Emissions globals específiques per tipus de contaminant 1999-2003

0

5

10

15

20

25

30

NOX (t) /Consumbrut final

(ktep)

NMVOC (t) /Consumbrut final

(ktep)

CO (t) /Consumbrut final

(ktep)

SO2 (t) /Consumbrut final

(ktep)

PTS (t) /Consumbrut final

(ktep)

CO2 (kt) /Consumbrut final

(ktep)

CH4 (t) /Consumbrut final

(ktep)

N2O (t) /Consumbrut final

(ktep)

t/any

19992000200120022003

Cap. 1 77

Conclusions De les dues gràfiques anteriors se’n dedueix que les emissions específiques de contaminants s’han reduït, en major mesura, per la millora dels processos i tecnologies a les centrals elèctriques que no pel consum dels altres sectors. Això és degut al fet que cada vegada que es construeix una central elèctrica nova o s'afegeixen nous grups de generació a les centrals existents, s'aplica, en la mesura del que és possible, la millor tecnologia disponible. És lògic: un grup de generació antic contamina més per GWh produït que no un grup més modern. En canvi, per als altres sectors consumidors de recursos energètics (indústria, transport, residencial...), l'evolució de la tecnologia és més lenta i, per tant, les emissions específiques de contaminants no disminueixen tant d'un any a l’altre. Sobretot és el transport el sector que majorment pot contribuir a disminuir les emissions de contaminants a l'atmosfera.

Evolució de les emissions específiques de contaminants per GWh produït 1998-2003

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

NOX (t) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

NMVOC (t) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

CO (t) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

SO2 (t) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

PTS (t) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

CO2 (kt) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

CH4 (t) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

N2O (t) /Produccióelèctrica

bruta (GWh)

t/GW

h

Cap. 1 78

1.6. CONCLUSIONS A LA SITUACIÓ ENERGÈTICA L’anàlisi de la situació energètica de les Illes Balears, si es pren com a referència base l’any 2003, pot resumir-se en els següents trets principals: Demanda energètica A l’àrea del proveïment hi ha una dependència quasi total de l’exterior (97%). El consum interior brut no ha cessat de créixer els darrers anys. L’any 2003 s’ha arribat a la xifra de 2.886,6 ktep, que suposa el màxim històric. Les energies primàries sol·licitades es concentren bàsicament en els derivats del petroli (68,5%) i els combustibles sòlids (27,3%). Aquests darrers s’utilitzen fonamentalment en generació elèctrica. Els sectors més consumidors són el del transport (56,2%) i el terciari –serveis i residencial- (29,8%). El consum d’electricitat creix d’una manera més acusada que el consum energètic global. La intensitat energètica no ha experimentat canvis importants en els darrers anys, de la qual cosa es dedueix que és necessària la implantació de l’eficiència energètica. Recursos autòctons Convencionals: els lignits mallorquins utilitzats per a generació termoelèctrica es varen deixar de consumir el 1989, i els sondeigs d’exploració d’hidrocarburs, tant a terra com a mar, fets fins ara han estat negatius. Renovables: l’aprofitament se centra en aplicacions de l’energia solar (col·lectors tèrmics i panells fotovoltaics) i de la biomassa i els residus sòlids urbans i, en menor mesura, en els residus de la fusta, forestals i agroalimentaris. Infraestructures El carbó utilitzat en la generació elèctrica i el coc de petroli a la fàbrica de ciment es descarreguen al port d’Alcúdia (Mallorca) i es transporten a la seva destinació en camions que circulen amb alta freqüència pel nucli urbà d’Alcúdia. Els productes petrolífers arriben a les Illes en vaixell, es descarreguen a les instal·lacions portuàries i s’emmagatzemen a les factories de CLH, des d’on es distribueixen en camions cisterna. Aquest procés presenta importants problemes a Menorca, tan pel que fa a instal·lacions portuàries com a emmagatzemament. A Eivissa també s’hi presenten aquests problemes, encara que d’una manera menys acusada.

Cap. 1 79

La recepció dels GLP, que es transporten fins a les Illes en vaixell, es duu a terme en centres d’emmagatzematge i distribució a Mallorca i a Eivissa. Hi ha també diverses plantes d'envasament i altres centres de distribució a menor escala. La distribució de gas canalitzat es fa exclusivament a l’àrea de la badia de Palma i en petites distribucions aïllades a la resta de la comunitat. Les instal·lacions que presenten un important grau de saturació s’estan adequant, en la mesura que això és possible, a la previsible arribada del gas natural a les Illes. No hi ha interconnexió elèctrica peninsular. La producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica es fa a través de dos sistemes, Mallorca-Menorca i Eivissa-Formentera, que actualment es troben aïllats i es gestionen, per tant, de manera independent. La interconnexió entre les illes que formen cada sistema es fa mitjançant un cable submarí. A Mallorca s’ha tancat la central de Sant Joan de Déu, i es preveu el tancament de la de Son Molines, ambdues a Palma, la qual cosa fa necessària la definició d’un nou emplaçament per a instal·lar una nova central per tal de garantir el subministrament elèctric. Si bé la potència de generació elèctrica s’ha anat incrementant de forma paral·lela a l’evolució de la punta de demanda, hi ha una manca de reserva de potència. Un altre punt feble del sistema energètic és el del transport i la distribució d’energia elèctrica, ja que hi ha zones que presenten problemes de subministrament per manca d’infraestructures adients. L‘evolució d’aquestes infraestructures no ha acompanyat el creixement de la demanda real. Medi ambient L’emissió de contaminants a l’atmosfera derivats de l’activitat energètica en el període considerat ha augmentat com a conseqüència d’un major nivell de consum, encara que en els últims tres anys la taxa de creixement s’ha moderat. Aquest darrer aspecte es posa de manifest quan s’analitza el tema i es consideren les emissions específiques, és a dir, l’emissió de contaminants per unitat d’energia consumida. Així, és un fet que les emissions específiques en el quinquenni considerat han experimentat una reducció de manera general, però més acusada en el cas de les emissions derivades de la generació d’electricitat, per la millora de processos i tecnologies emprades en aquest sector. Conclusions finals - Les Illes Balears pateixen una manca de diversificació de fonts energètiques

primàries, en concret, és greu la mancança, a hores d’ara, d’un combustible més net i eficient, com és el gas natural.

- Les Illes Balears necessiten interconnectar-se amb el sistema energètic nacional,

tant elèctric com gasista, per a participar en el mercat liberalitzat i augmentar la garantia de subministrament.

- Són necessàries actuacions per tal de millorar l’abastament de combustibles

líquids, principalment, a Menorca, però també a Eivissa, en les dues vessants de la descàrrega i l’emmagatzemament.

Cap. 1 80

- Són necessàries millores i ampliacions en el parc de generació d’electricitat i, sobretot, en les infraestructures de transport i distribució d’energia elèctrica, per tal d’assegurar-ne el subministrament i la qualitat.

- És necessari introduir plans d’eficiència energètica, per tal de disminuir el consum

energètic sense que afecti la qualitat dels serveis ni el nivell de vida assolits.

- És necessari impulsar el desenvolupament de les energies renovables, per tal de disminuir la dependència energètica exterior i contribuir a la millora del medi ambient.

- Encara que les emissions específiques de contaminants a l’atmosfera hagi

experimentat una reducció, és necessari fer esforços en el mateix sentit, no només en la generació d’energia elèctrica, sinó també en l’àmbit del transport i la resta de sectors consumidors.

CAPÍTOL 1 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ENERGÈTICA...

Documents

Transcript of CAPÍTOL 1 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ENERGÈTICA...