Cappella scrovegni

download Cappella scrovegni

of 17

  • date post

    22-Jul-2015
  • Category

    Documents

  • view

    238
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Cappella scrovegni

  • Autor: Joaqun Rodrguez

  • Ttol: Cappela degli Scrovegni o dellArenaAutor: Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Mugello, 1267 Florncia, 1337)Cronologia: 1304-1306 (s.XIV)Mides: 900 m2Estil: ItalogticTema: ReligisLocalitzaci: Pdua (Itlia)

  • Al llibre Les vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes, lescriptor renaixentista Vasari diu que va ser Cimabue qui va descobrir Giotto, mentre aquest, que guardava ovelles, en dibuixava una en una pedra. El cert s que Giotto est considerat el fundador de la pintura italogtica del Trecento, perqu va se lintroductor dels ideals naturalistes que van trencar amb lestil rgid del propi de lart bizant.Malgrat la seva importncia com a pintor, lobra de Giotto planteja grans problemes a lhora d'atribuir-li'n lautoria amb certesa. No obstant aix, els dos grans cicles murals de la seva producci, els frescos de la basilica de San Francesco dAsss i, sobretot, els que decoren la Cappella degli Scrovegni o dellArena, han estat els nics reconeguts universalment com a seus. Ela 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral de Santa Maria dei Fiori de Florncia, i va comenar les obres del clebre campanille, un projecte que va ser alterat desprs de la mort de Giotto.

  • El conjunt dels frescos de la Cappella Scrovegni est format per 37 escenes. Algunes daquestes escenes estan mal conservades i altres han perdut els colors originals. Els colors busquen lharmonia i lequilibri. El color que hi predomina s el blau, substituint al daurat, color tpic del gtic. La llum t un tractament acurat, busca un efecte espacial que doni sensaci de perspectiva. Sol illuminar tota la superfcie suaument i crea ombres que donen volum a les imatges.No utilitza la perspectiva jerrquica, s a dir, els personatges principals tenen les mesures naturals, i sn pintats igual que els secundaris.Les expressions i els gestos revelen els estat dnim dels personatges.Les dues arquitectures pintades al registre inferior dels muntats de larc de loratori, han estat interpretades com a sepulcres del cor o coretti destinats a Enrico Scrovegni, mecenes de lobra, i al seu pare, Reginaldo.A la volta de can hi ha un cel blau ple destrelles i una srie de medallons, distributs en 4 franges separades per arcs torals o de reforament.

  • Arc de loratoriMur NordMur sud

  • 1. Rebuig del sacrifici de Joaquim, perqu no havia tingut descendncia.2. Joaquim entre els pastors desprs de ser rebutjat el seu sacrifici.3. Lngel Anna que tindr una filla, Maria.4. Joaquim oferint un sacrifici, en ple camp, quan un ngel li diu que el sacrifici ha estat acceptat.5. El somni de Joaquim, en el qual un ngel li anuncia la seva imminent paternitat, mentre dos pastors lobserven.6. Trobada a la Porta Daurada, de Jerusalem, de Joaquim i Anna, els pares de la Verge.

  • 7. El naixement de Maria. La casa s la mateixa de l'anunciaci a Anna. Aquesta rep la seva filla de la mainadera. Les figures i mobles sn molt grans pel redut espai. Als peus del llit hi ha una segona escena amb la Verge.8. La presentaci de l Verge al temple. Aquest s el mateix en que va ser expulsat Joaquim, per vist des de laltre costat.9. Els pretendents de Maria porten les barres al temple, al summe sacerdot. El portador daquella que floreixi es casar amb la Verge.10. La pregria dels pretendents. Aquests resen davant laltar esperant el miracle,11. El casament de Maria i Josep. Larquitectura torna a ser el temple. El summe sacerdot sost la m de la Verge cap a Josep.12. La process nupcial. Maria marxa al davant de les seves companyes i s rebuda amb msica a la seva nova casa. De la finestra una fulla de palmera simbolitza la imminent arribada dels Salvador.

  • 13. Du envia a Gabriel a la Verge. Aquest est assegut en un tro, i pintat sobre fusta. Als dos costats de la lluneta hi trobem lngel i la Verge, i unes arquitectures que separen la part celestial de la terrenal.14. L'Anunciaci: lngel Gabriel enviat per Du.15. L'Anunciaci: la Verge rebent el missatge.16. La visitaci de la Verge a Isabel, mare de Sant Joan. Les dues dones es troben quan estaven embarassades.

  • 17. La Nativitat de Jess.18. LAdoraci dels Mags. Els tres reis donen els seus regals al Nen i lobserven amb devoci.19. La presentaci de Jess al temple. El nen vol escapar del sacerdot que el sost i tornar amb la seva mare. El temple s el mateix representat per Giotto en altres escenes.20. La fugida a Egipte.21. La matana dels innocents. Les mares criden. El rei Herodes apareix al balc. Al terra hi ha un munt de nens morts.22. Jess entre els doctors del temple. Aquest, assegut al mig amb una tnica vermella, sembla mantenir una discussi. Els pares, amonats, observen el fet a lesquerra.

  • 23. El Baptisme de Crist. Malgrat lalta qualitat dels detalls, laigua est representada de forma irracional, influt encara pels convencionalismes medievals.24. Les noces de Cana.25. La resurrecci de Lltzer. Lactitud dautoritat i fermesa de Crist contrasta amb la sorpresa dels observadors i deixebles. La figura de Lltzer destaca entre la resta.26. Entrada triomfal de Jess a Jerusalem.27. Lexpulsi dels mercaders del temple. Els sacerdots murmuren entre ells. Els ltims mercaders marxen i uns nens busquen refugi en els deixebles. Els animals salten lliures. El gest de Crist s violent i ferm.28.(Escena a larc de loratori) Els sacerdots i fariseus convencen a Judes de Trair a Jess. Aquest s representat amb un dimoni negre al darrere i aguantant una bossa dor a les mans.

  • 29. Lltim Sopar.30. Jess renta els peus als seus deixebles en el mateix escenari de lltim Sopar. Pere es tira la roba amunt amb una m, i laltra la porta al cap, com no creient el que Jess li esposa.31. El prendiment de Crist i el pet de Judes. Pere talla una orella a un soldat. s de nit, com mostren les torxes enceses. La multitud omple la pintura. Al centre, Judes envolta amb el seu mantell Jess, que se'l mira amb dignitat. La mirada del trador s de plena malcia.32. Crist davant Caifs. Aquest assegut, es trenca les vestidures en senyal de rbia i enuig. Crist s presentat de cara, i sembla haver perdut tota la seva fora anterior. Lhabitaci sembla fosca, amb noms una finestra mig oberta i una torxa illuminant-la.33. Les burles a Jess. Aquest apareix feble, envoltat per un mantell reial i escarnit per tothom.34. Cam del Calvari. Apareix sol a la dreta de la pintura. Dues figures al seu voltant donen sensaci davanar, amb la multitud que segueix darrere, i acaben de passar la Porta Daurada de la ciutat. Maria s aturada per alg a lesquerra de lobra.

  • 35.La Crucifixi. La Verge cau defallida. La Magdalena est als peus de Jess, amb el mantell caigut. A la dreta els soldats es barallen per la tnica de Crist. Al cel una muni dngels voltant de la creu.36.La lamentaci per la mort de Crist.37.La Resurrecci (Noli me tangere).38.LAscenci.39.La Pentecosta. Lescena es desenvolupa en un espai que correspon al gtic contemporani al de Giotto.

  • PrudnciaFortalesaTempranaJustciaFeCaritatEsperana

  • DesesperaciEnvejaInfidelitatInjustciaIraInconstnciaBogeria

  • Ocupa tot el mur de la porta dentrada. Al centre hi ha la figura de Crist en Majestat en una mandorla i voltat dngels. A cada costat seu els 12 apstols, i per damunt una gran multitud dngels.A baix, separats per una gran creu, els escollits a la dreta de crist i els condemnats a la seva esquerra.Sota la creu el donant Enrico Scrovegni, fent donaci de la capella a les tres Maries.

  • Giotto t caracterstiques de lestil bizant del seu mestre Cimabue, que tamb li va servir de model en les composicions solemnes i la rigidesa i simetria formals. Va usar pa dor en les aureoles dels sants, com era tpic del gtic siens.Influt per les noves teories franciscanes de valoraci de la natura, Giotto va impulsar un nou estil, anomenat avui italogtic, que va establir les bases de lestil renaixentista. Va substituir al fons daurat per paisatges i arquitectures que evidenciaven la seva voluntat de crear nous efectes espacials, va donar als personatges una major corporetat- que s fruit de lestudi anatmic- i es va preocupar, alhora, de representar-ne els estats dnim mitjanant el gest i lexpressi.