núm.1134 1

46 núm.1134

núm.1134 47www.clinicaissa.com

48 núm.1134

Un referent en el camp de la salutEl potent Consorci Sanitari

del Maresme, els nous centres especialitzats, TecnoCampus,

TicSalut i l’àmplia oferta privada converteixen Mataró

en un exemple dins del territori català

Mataró i el Maresme són un referent català en el camp de la salut. Amb el Consorci

Sanitari del Maresme com a emblema el territori compta amb una gran quantitat de serveis assistencials de primer nivell, oferts des dels àmbits públic i privat. L’Hospital de Mataró, gestionat pel Consorci, ha estat guar-donat set cops entre el top 20 dels hospitals espanyols. La seva creació, l’any 1999, va permetre multiplicar l’activitat sanitària, que amb el pas

del temps s’ha anat ramifi cant en nous serveis especialitzats. Un dels més destacats és el nou ambulatori de salut mental, inaugurat el mes d’agost i que acull el centre de salut mental, un hospital de dia i un àrea d’atenció a les drogodependències. L’ambulatori va ser defi nit pel propi president de la Generalitat, José Montilla, com “una peça clau” per al territori maresmenc

El puzzle de l’atenció a la salut mental es completarà amb el pro-

www.rehastet.com

núm.1134 49www.aliancamataro.cat

50 núm.1134

jecte sanitari més ambiciós previst a Mataró: la construcció del centre psiquiàtric de Llar Cabanelles. Un hospital de 70 places, acompanyat d’una residència, habitatges dota-cionals i un centre de reabilitació, que es començarà a construir l’any 2010 amb un cost previst superior als 22 milions d’euros. Aquest nou equipament dotarà la comarca d’un servei que no existeix al Maresme, l’atenció al malalt que, després de passar per l’hospital, necessita convalescència de llarga estada en residència. El president del Consorci Sanitari del Maresme, Carles Manté, ja va explicar a Capgròs que la Llar Cabanelles serà “un centre de salut mental pioner a Catalunya”,

Des de l’Hospital de Mataró també s’han desenvolupat altres iniciatives innovadores, com ara el laboratori d’investigació de malalties hepàtiques i digestives. El projecte, inscrit en el consorci CIBERehd, que promou la investigació científi ca i la millora del coneixement biomèdic. També destaca en aquest sentit l’aula de Neurehabilitació Cognitiva, posada

en marxa conjuntament amb l’Institut Guttman a l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.

Durant els darrers mesos han fl orit a la capital del Maresme els centres especialitzats. Entre els més destacats hi fi gura el Centre de Dia Mataró, a Can Quirze, que compta amb 70 places concertades i 10 de privades per a gent gran amb algun nivell de dependència. Un altre espai de referència és el Centre d’atenció diürna per a malalts d’Alzheimer, gestionat per l’AFAM i que té capacitat per a 49 pacients al carrer Carlemany.

TecnoCampus també aporta el seu gra de sorra. Acull TicSalut, una fundació promoguda per la Generalitat que vol assolir la plena incorpora-ció del sistema sanitari català a la societat del coneixement. El propi TecnoCampus, acull l’Escola Superior de Ciències de la Salut (ESCS) que ha iniciat aquest curs els estudis de grau en infermeria.

La gran oferta privadaL’àmbit públic es completa a Mataró

Passadissos de l’Hospital de Mataró, gestionat pel Consorci Sanitari del Maresme | FOTO : R. G.

núm.1134 51www.centrequirurgicmaresme.com

52 núm.1134

amb una oferta privada amplíssima composada per un extens mapa de centres sanitaris i mútues. El seu paper és “oferir aquells serveis als quals no arriba el sector públic, o bé complementar-los”, tal i com explica Marta Buqueras, del Centre Quirúrgic del Maresme. En el cas d’aquest centre, és l’únic hospital privat entre Barcelona i Girona, especialitzat en cirurgia, amb tres quiròfans

públic”. destaca Buqueras. A Mataró també s’hi troben centres com Re-hastet, especialitzat en medicina de l’esport. Aquest Centre Mèdic, però, és un exemple de la capacitat de creixement i adaptació del sector privat, ja que amb el pas del temps ha anat ampliant la seva cartera de serveis fi ns arribar a camps com la traumatologia, el radiodiagnòstic, la fi sioteràpia i la rehabilitació,

propis i unitat d’hospitalització. La seva especialitat és la recuperació avançada i l’alta precoç, gràcies als sistemes d’anestèsia més avançats. “El sector privat s’ha espavilat i és capaç d’oferir alternatives efi caces, assequibles i més ràpides que l’àmbit

la psiquiatria o l’estètica. Des de Rehastet destaquen que Catalunya compta amb un gran col·lectiu de mutualistes, cosa que permet que alleugerir el col·lapse que pateix la sanitat pública en diferents àmbits al nostre país.

Imatge de la Llar Cabanellas, futur centre psiquiàtric | FOTO : R. G.

L’Ambulatori de Salut Mental, inaugurat el mes d’agost | FOTO : R. G.

núm.1134 53

www.opcionmedica.com

54 núm.1134

núm.1134 55

56 núm.1134

A la recerca del benestar interior

Trobar-se millor per dins per estar més bé amb tu mateix.

L’esclat de teràpies i tècniques orientals que cerquen el

benestar emocional és evident. Conviuen amb mètodes, com

la psicoanàlisi, útil per millorar l’estat emocional

Shiatsu o reiki són dues paraules que ben poca gent coneixia fa una dècada. “S’han popularitzat

força. Fins fa poc, es comparava el reiki amb una tècnica de curandero, i ara té una més gran acceptació”, diu Joan Jordan, osteòpata del centre Tao Woman. Avui el llistat de noms de tècniques de les teràpies manuals és molt ampli -no només

procedents d’Orient -, però amb un denominador comú en aquell qui les rep: la recerca d’un major benestar interior, bàsicament emocional.

“Vivim dalt d’una cinta transpor-tadora, i l’estona que la persona està en la llitera, baixa de la cinta, desconnecta, treu el peu de l’ac-

Una sessió de teràpia Gestalt | FOTO : SANTI

FLORES

www.taowo-man.com

núm.1134 57

www.residencialaia.com

58 núm.1134

segueix Jordan, que reconeix que la majoria de clients van al centre perquè els ho han regalat.

L’estrès al capdavantAixí com algunes teràpies eren

desconegudes fa uns anys, també els noms d’alguns malestars són ara molt més populars. El cas de l’estrès n’és un clar exemple, i a més, per a la psicòloga clínica – psico-analista Carmen Ferrer, pot ser el principi de posteriors problemes. “La societat exigeix uns nivells que sovint no assolim, i quan no hi arribem, primerentrem en estrès, que pot desembocar en depressió, anorèxia, fòbies, atacs de pànic...”. Les maneres per arribar a un més gran benestar interior amb l’ajut d’un professional són diverses, i el cas de la psicoanàlisi és dels més debatuts i polèmics. “Treballem amb l’inconscient, i no solament amb la consciència, què hi passa allí. És la part que determina els nostres desitjos, decisions, el que fem amb la nostra vida... tot. I aquest fet a

molta gent li costa acceptar-lo, que la part més important de la personalitat sigui l’inconscient no és fàcil d’entendre”, diu Ferrer en la seva consulta. Reconeixent que “la psicoanàlisi no està de moda, encara que va tenir la seva època daurada al segle XX quan encara no s’havia instal·lat a la societat la impaciència i manca de realisme actual en quan a la consecució de

celerador”, considera Jordan, que a més de quiromassatge terapèutic i relaxant també ofereix medicina xinesa. Hi ha persones que ni a la sala de massatges voldrien desconnectar el mòbil, “però no els ho permetem”. “Estem perdent el contacte humà, fi ns i tot a molts llocs que sempre ens havien atès persones ara ens atenen màquines. Per aquest motiu hi ha molta gent que necessita aquest contacte, que el mimin”,

La pràctica del Shiatsu | FOTO: R. G.

La psicoanalista Carme Ferrer | FOTO : R.

GALLOFRÉ

núm.1134 59www.clinicabadia.com

60 núm.1134

les coses. És una teràpia i tracta-ment que requereix estar disposat a treballar durant un temps i una freqüència regular i creure en la importància de l’inconscient”.

Ben diferent és en la seva manera d’arribar a la persona la fi losofi a de la gestalt. Els psicoterapeutes gestalts Fredy de Gràcia i Teresa Fernández han obert el centre Espai de Diàleg, i expliquen que aquesta treballa “l’ara i l’aquí, la consciència de la persona, que es doni compte d’on es troben els seus punts cecs”. La gestalt inclou exercicis de mo-viment, de respiració, d’orientació, i tant teràpies individuals com de parella o grupals. Per a Fredy de Gràcia, “és l’individu mateix el que es coneix millor i que per tant hi pot fer alguna cosa; nosaltres, els psicoterapeutes gestalts, fem un acompanyament, i ajudem la persona en el seu creixement”.

“No sóc feliç”Les teràpies manuals, la psicoa-

nàlisi i la gestalt són, doncs, formes

ben diferents, en alguns punts anta-gòniques fi ns i tot, per acostar-se a la felicitat o a un més gran benestar. Totes, però, coincideixen en que un mètode o teràpia pot ser útil per a una persona i potser no per a una altra. També estan d’acord en que un individu pot semblar que té tot allò que “la societat” assenyala que es necessita per estar bé, com ara una bona feina, un habitatge, parella... i en canvi no sentir-se a gust, signant la sentència “no sóc feliç”. “Per què acudeixen els pacients a la consulta? Per la difi cultat de poder obtenir les coses que volem: amor, o tenir mitjà de vida, o en defi nitiva per la difi cultat de ser feliç. Cal tenir present que la felicitat constant i permanent no existeix. En el fons, les persones cerquem allò més elemental, allò que necessitem bàsicament per tenir una vida satisfactòria”, diu Carmen Ferrer. “El creixement personal no s’acaba mai, no té límits. Per estar més bé no cal canviar res, però sí acceptar com som, què fem i saber per què”, assenyala de Gràcia.

“És l’individu el que es coneix millor i qui pot

fer alguna cosa. Els psicoterapeutes gestalts

l’acompanyem”

núm.1134 61

Un referent en el camp de la salut

La dita popular assegura que el rostre és el mirall de

l’ànima i per això, projectar una imatge de salut i bellesa

és avui en dia un objectiu perseguit per dones i homes.

Una imatge cuidada pot aportar seguretat, salut i

millorar la nostra projecció pública.

La preocupació per la imatge ha fet proliferar els centres d’estètica i bellesa que ofe-

reixen tota mena de tractaments i serveis integrals. Des del servei de perruqueria i estètica, una ma-nicura acurada o una fotodepilació, fi ns arribar al quiròfan amb inter-vencions de cirurgia estètica per corregir defectes, les opcions per millorar l’aspecte físic són variades i assequibles.

“El culte al cos és molt important, hi ha molta preocupació per la imatge i gent que té molts complexes”, afi rma el cirurgià Sebastià Mir Mir,

que explica que són moltes les persones que opten per la cirurgia plàstica i la medicina estètica. Ho fan per sentir-se millor després de processos traumàtics –com un divorci-, per corregir problemes físic (cicatrius o taques), o per lluir un rostre saludable i rejovenit.

Als Estats Units hi ha una llarga tradició que ha convertit els cirur-gians plàstics en professionals tan visitats com el metge de capçalera. A casa nostra creix l’interès per la cirurgia estètica, sobretot per reduir o augmentar el pit, per actuar en

Cuidar la cabellera contribueix a donar una millor imatge | ARXIU

La importància de la imatge personal

62 núm.1134

l’entorn dels ulls per treure les bosses, o per arreglar-se el nas, que són les intervencions amb més demanda.

El sector de l’estètica i la imatge personal, no obstant, ofereix alterna-tives a la cirurgia amb l’anomenada medicina estètica, que inclou des de tractaments anti-edat a base de botox, bioplastia o implants facials, fi ns a peelings químics per treure taques de la pell; teràpies amb

radiofreqüència per estirar-la i fer-la lluir més brillant, o tractaments corporals i massatges. “Portem un ritme de vida estressant, la gent busca una estonar per relaxar-se i sentir-se bé”, explica Mònica Almirall, tècnica en estètica. Al mirall explica que a l’hivern tenen demanda els tractaments facials i que de cara a l’estiu els clients busquen tractaments corporals, reductors i rearfi rmants, així com fotodepilacions.

Xavi Maresme, responsable d’un spa, explica que hi ha molts tracta-ments per millorar problemes físics, com mal a l’esquena o cervical, que inclouen els massatges. Tensions musculars, relaxació, hidratació o efectes rejovenidors són els benefi cis dels massatges. En aquests casos és important adaptar-se a l’usuari. “Hi ha qui prefereix parlar amb el massatgista, d’altres no”. L’especi-alista en bellesa Wendy recomana els “quiromassatges” i “drenatges limfàtics”, que serveixen per “millorar la salut”. La quiropràctica, com la practica la doctora Allison Accurso,

Un massatge amb pedres, una opció relaxant | FOTO : ARXIU

www.otiliaboix.com

núm.1134 63www.ccmir-mir.es

64 núm.1134

serveix per resoldre les subluxacions vertebrals.

Els serveis integrals vàlids per la salut i la bellesa cada vegada van a més i complementen l’elevat ritme de vida actual. És per això, com explica Carol Giribet, responsable d’un centre de bellesa, que els txecs benestar triomfen com a regals especials. Assegura que ha baixat “l’edat de les clientes” i “es comencen a cuidar de més joves”,

sobretot a través de la “bioestimu-lació del metabolisme, atacar greix localitzat o fer tractaments que deixin una pell a la cara lluminosa i sense taques”. Els homes també recorren

Baixa l’edat de les dones que van als centres estètics,

i creix el nombre d’homes que també es cuiden

www.essencialsalut.com

www.jaboneriainglesa.com

núm.1134 65

www.imatcenter.com

66 núm.1134

als tractaments, segons corrobora la tècnica sanitària Sònia Herrera.

Un dels serveis amb una major demanda és la depilació làser i la fotodepilació. Les dones han estat les primeres en trobar els avantatges de la fotodepilació, però ara també molts homes opten per depilar-se l’esquena o el pit. “La cera t’obliga a fer-t’ho cada dos setmanes i irrita la pell”, explica l’especialista Alfonso Martínez de Falcon. En canvi, amb la fotodepilació -que es realitza a partir de la tecnologia Intense Pulse

Light (ITL)-,“elimines un 85-90% del pèl i només has de fer manteniment un cop a l’any”.

A les perruqueries, a més de canviar el look, es contribueix a la salut a la cabellera. Tal i com explica la perruquera Esther González, a la tardor hi ha demanda per “sanejar les puntes i els problemes de nutrició apareguts a l’estiu en el cabell”. Pel que fa a tendències, el perruquer Miquel Àngel explica que es porten “cabells curts, amb formes simètriques i serrells llargs”.

www.mataroquiropractic.com