LA CAPELLA SCROVEGNI

Pintures entorn de l’altar

Capella des de l’entrada

Pintures a la sortida

Pintures de la volta

LA CAPELLA SCROVEGNIContext històric/ AutorGiotto és considerat un punt d’inflexió en la història de l’art. Tenim poques dades sobre la seva biografia. Va ser molt famós. Ja en vida seva, s’explicaven multitud d’anècdotes sobre ell. Va viure a la Itàlia del Trecento i va aprofitar el bon moment econòmic del S.XIII i XIV (1267–1337). Va ser pintor, arquitecte i empresari. Va tenir una excepcional capacitat d’innovació.

Estàtua de Giotto a Florència, prop de la Galeria dels Uffizi.

Va treballar pels franciscans a Assís, pels papes a Roma i Avinyó, pels Anjou a Nàpols, pels Visconti a Milà...Tracta els temes religiosos amb emoció humana.

Es va fer molt ric: tenia cases a Florència i Roma i finques agrícoles. Es va formar amb Cimabue i Arnolfo di Cambio, però va desenvolupar el seu propi estil. Cimabue era el gran artista del moment, però Giottoel va superar. No es tracta de la continuació del mestre-aprenent, sinó d’un trencament. Va ser precursor del Renaixement italià.

Maestà (Cimabue)

Tomba de Bonifaci VIII (Arnolfo di Cambio

Artistes del Renaixement com Massaccio, Leonardo, Miguel Ángel o Vasari estaven fascinats amb l’obra de Giotto per la seva capacitat de dibuixar i representar la realitat. La seva fama es va oblidar durant el Barroc. El Romanticisme va recuperar la seva obra.

Maestà (Cimabue)

Madonna en la Glòria (Giotto)

LA CAPELLA SCROVEGNIAnàlisi formalElements plàsticsL’estil gòtic italià és refinat i elegant, amb influències bizantines. Era molt freqüent l’ús de fons daurats. A Itàlia no es perd la pintura mural al fresc, l’estil gòtic no arrela a la península itàlica, molt influenciada per la pervivència de les restes romanes.

En les pintures al fresc de la capella Scrovegnitrobem un ús diferent del color: els colors són matisats i degradats. Per exemple, es transparenten els cabells sota els vels. S’aprecia una cura especial en el tractament de la llum donant una certa sensació de perspectiva.

El tractament de les figures també és una novetat: Les figures són corpòries, monumentals, s’han fet a partir d’estudis anatòmics i models reals. Els contorns són clars i definits per l’ús de la llum que aclareix els vestits. Hi ha espai real entre les figures, que semblen poder moure’s.El registre gestual de les figures és molt ampli, ajudant al retrat psicològic. Els rostres són ovals, els ulls allargats. Els fons és paisatgístic, no daurat com fins llavors.Destaca el color turquesa del cel.

ComposicióEl programa iconogràfic de la capella Scrovegni es distribueix en tres registres. Els dos primers registres corresponen a l’alçada de les finestres. El tercer registre es troba sobre les finestres i arriba fins a la volta de canó.

La lectura de la narració iconogràfica s’inicia a la zona superior dreta amb les històries de St Joaquim i Sta Anna (pares de la Verge Maria) a l’evangeli apòcrif de Sant Jaume.A la zona superior esquerra trobem imatges de la vida de la Verge Maria. Al primer i segon registre es representen escenes de la vida de Jesucrist. Al sòcol trobem les grisalles dels vicis i virtuts.

Les pintures estan separades entre elles per marcs pintats i elements polits de marbre. Es representen escenes de l’AT i el NT.

Les escenes mostren un mesurat sentit de l’ordre en la composició. Les figures són del mateix ordre, sense jerarquia. Fins i tot algunes de les figures principals estan apartades de l’eix central.

A la zona central de l’absis trobem el Crist Jutge en el Judici Final, envoltat dels àngels i els 12 apòstols.Al registre inferior de la zona central veiem diverses escenes de martiri.

EstilGiotto és el gran mestre del gòtic italià per les grans innovacions que va introduir. a) Copia de la naturalesab) Efectes espacials (espai)c) Paisatge enlloc de fons daurat d) Estudi anatòmic dels personatgese) Interès en el tractament de la llumf) Manifestació de l’estat d’ànim dels personatges

(pels gestos i les expressions).

Les figures perden l’estilització bizantina i guanyen en naturalitat (influència dels valors franciscans de retorn a la natura).

InterpretacióContingut i significacióTrobem tres registres en les històries: a) A la zona superior apareixen les escenes de

Maria, Sant Joaquim i Santa Anna (evangelis apòcrifs).

b) A la zona intermèdia trobem escenes de la vida i mort de Jesús (evangelis canònics).

c) Al sòcol apareixen grisalles amb personificacions dels Vicis i Virtuts.

Vicis: desesperació, injustícia, estupidesa..Virtuts: justícia, fidelitat, caritat, esperança...

Entre els vicis no apareix l’avarícia (el pare d’EnricoScrovegni era un usurer), però sí apareix l’enveja.

Els Vicis i Virtuts són un extraordinari “trompe a l’oeil”, simulen marbre quan són pintura. És una tècnica específica (ja utilitzada a Pompeia). La superfície a pintar es cobreix amb una substància oliosa i després es poleix amb ferro roent.

A la volta de canó es representa el firmament amb les icones de JC, la Verge, els quatre evangelistes i alguns profetes.

FuncióLa capella va ser encarregada per Enricco Scrovegni, poderós terratinent, per expiar els pecats del seu pare, un famós usurer. És la primera vegada que un burgés encarrega una obra d’aquestes dimensions.La capella Scrovegni es coneix també com la Capella della Arena, perquè estava als terrenys de l’antic amfiteatre romà (on van ser martiritzats els cristians). La capella estava adossada al palau dels Scrovegni. Havia de ser una capella privada per a la família. El comitent apareix a l’escena del Judici Final oferint la capella a la Verge.