Cançons de Pandero

Cançons de Pandero és una de les exposicions temàtiques, i alhora itinerants, produïdes pel Museu Etnològic de Barcelona, que es pot visitar a qualsevol de les viles i ciutats per les que fa estada.Les cançons de pandero o cançons de tambor a càrrec de dones, devien ser molt presents a finals del segle XIX i principis del XX. Han deixat un record intens a les comarques que van, aproximadament, del Priorat a la Noguera. Però aquests cants es van anar esllanguint durant el segle XX, més a poc a poc o més de pressa. Gairebé sempre eren cantades per les majorales de la Confraria del Roser encarregades de feines a l'església durant un any. La Confraria de la Mare de Déu del Roser era important a tot el país, com a la majoria de països de llengües llatines, però el cant solista de les majorales només està documentat -amb alguna excepció- en les comarques de la plana de Lleida i de l'Urgell, i fins al Priorat.Cançons de Pandero is one of the thematic exhibitions, while traveling, produced by the Ethnological Museum of Barcelona, you can visit any of the towns and cities that does stay.The tambourine or drum melodies sung by women, must have been very present in the late nineteenth and early twentieth centuries. Have left a strong memory in the regions of El Priorat and La Noguera. But these songs went languished during the twentieth century, more slowly or more quickly. Were almost always sung by the majorales of the Confraternity of El Roser, who were entrusted with the tasks to the church for a year. The Confraria de la Mare de Déu del Roser was important throughout the country, as in most countries of Latin languages, but the majorales solo singing is documented, with some exceptional only in the regions of Lleida and Urgell and to El Priorat.