2011, Any internacional dels boscos

Indignats i Llei Omnibus

Comissió de defensa del territori (CDT)

Boscos i canvi climàtic

Entrevista a David Sunyer, soci fundador de l’ANG

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 7 / setembre 2011

nú

m. 7

/ s

ete

mb

re 2

011

De persones, salut, medi ambient i di-ners

Podríem pensar que els països amb més benestar i econòmicament més des-envolupats tenen legisla-cions ambientals menys exigents, podríem pensar-ho, però la realitat és molt diferent.

Sembla que la crisis s’ha cobrat una victima més, i aquesta victima és el medi ambient. El nou govern de la Generalitat de Catalunya vol reacti-var l’economia catalana debilitant els requeriments pels quals un projecte ha de passar l’avaluació d’impacte am-biental en prop d’una cinquantena de supòsits. Podríem pensar que els països amb més benestar i econòmicament més desenvolupats tenen legislacions am-bientals menys exigents, podríem pensar-ho, però la realitat és molt di-ferent. Existeix una àmplia evidència que els països i les empreses que més es preocupen pel medi ambient són al mateix temps els més pròspers i com-petitius. Així mateix, la contamina-ció i l’ús indiscriminat de recursos es

relaciona amb ineficiència i falta de productivitat. Només cal comparar les inversions en protecció ambiental a Catalunya per veure que es situen molt per sota de països com Noruega, Suiza o França, amb uns nivells de be-nestar i desenvolupament per sobre el nostre país.És el moment de potenciar nous sec-tors, com les energies renovables, l’eficiència energètica, els productes reutilitzables, l’agricultura ecològica, o la mobilitat sostenible. No cal oblidar que tenim una bona colla d’exemples que ens recorden com de necessari és incorporar els costos ambientals i so-cials en les activitats productives, qui contamini, que pagui, perquè el medi ambient no pot ser una victima de la crisis, ha de ser el camí per sortir-ne.

Per totes aquestes raons l’Associació de Naturalistes de Girona s’oposa al projecte de la Llei Òmnibus, per totes aquestes raons volen que es retirin tots aquells articles que afectaràn greu-ment el medi ambient, el territori i la salut de les persones.

Enric CortiñasPresident de l’Associació de Natura-listes de Girona

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20. 17007 Girona.Tel. 972 22 36 38·info@natura-listesgirona.org

Coordina: Tània Vicens i Emma Soy, info@naturalistes-girona.orgDipòsit legal:Gi-417/1997, 550 exemplars.

Consell de redacció: Alba Ar-gerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí.Foto portada: Raquel Maideu

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

La presència de l’ANG a la Fira Eco.Si 2011 va ser sona-da. Es van organitzar activi-tats durant els 3 dies de la fira per a grans i petits. Un dels elements més visi-bles de la fira va ser l’arbre dels desitjos, el qual era un element estàtic en forma d’arbre, fet amb material re-ciclat, a on els visitants van poder penjar els seus desi-tjos sobre com volen que sigui el futur sostenible de la ciutat i del seu entorn. Al final de la Fira, diumenge a la tarda abans de la con-ferència d’Arcadi Oliveres, es van exposar els principals desitjos que els participants van deixar a l’arbre.Les activitats per a nens i nenes van ser continuades i molt participades pels vi-sitants més petits de la fira. Es van fer diferents tallers, com per exemple el taller de planter, taller de joies amb material reciclat, taller de joguines amb material re-ciclat o contes naturalistes.

El curs d’horts ecològics per a nens i nenes que des de l’ANG s’ha estat duent a terme tota la primavera va tenir el seu final a la Fira, a on es va exposar una parada amb els productes cultivats a l’hort.L’estrena del Festival Som-Curts, de curtmetratges ambientals amateurs, va ser un moment de gran cel·lebració de l’entitat. A la Fira s’hi van presentar els curtmetratges guanyadors, i es va fer l’entrega de premis. Es poden veure els curtme-tratges premiats a http://www.naturalistesgirona.org/fotografia/ca/somcurtsEs va organitzar una troba-da entre grups de consum i productors ecològics amb l’objectiu de posar en con-tacte aquests dos grups i intercanviar experiències, inquietuds i punts de vista i facilitar l’entesa tot creant xarxa. Hi van participar una trentena de persones i en van sortir alguns contactes,

així com altres noves troba-des per a continuar la dinà-mica.Al llarg del matí de dissabte i diumenge es va facilitar un banc de coneixements pels participants de la fira a on es podien intercanviar dub-tes i respostes a temes tant interessants com combatre plagues en horts ecològics, com elaborar pasta de dents de manera artesana, etc.També es van organitzar 3 xerrades d’allò més interes-sants i diverses: una taula rodona sobre l’estat de la pesca i la biodiversitat ma-rina, amb 6 convidats de diferents àmbits, tals com Universitat de Girona, Parc Natural del Cap de Creus, Fundació Mar, MARAM – Confraria de pescadors de l’Escala, Slow Food Empor-dà, i pescadors artesanals de Port de la Selva. La re-presentant de Greenpeace i membre de la Plataforma Futur o Petroli, Sara Pizzi-nato va fer una xerrada so-

bre els conflictes energètics actuals. I, finalment, per a conmemorar l’any interna-cional del boscos, es va de-dicar una xerrada a Boscos i canvi climàtic: descobrint els misteris d’una intensa relació, amb Laura Llorens (UdG). El marc de la fira EcoSi va servir a l’entitat com a punt de trobada de socis, volun-taris i coneguts, així com donar a conèixer a l’entitat i els seus projectes a gent interessada. La tarda de diumenge, les activitats de l’entitat van concloure amb la cel·lebració dels 30 anys i la trobada de socis històrics. Durant la trobada es va pro-jectar un recull de fotogra-fies històriques de l’entitat, i es va facilitar un espai per a intercanviar experiències i punts de vista, i no va faltar temps per a inmortalitzar el moment amb una foto-grafia de record de tots els participants.

L’ANG ce-lebra els 30 anys a la Fira Eco-Sí

NO

TÍC

IES

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de CreusDescomptes pels socis de l’ANGM. 627 433 332, www.skkayak.com

nú

m. 7

/ s

ete

mb

re 2

011

Actuacions de la Co-missió de defensa del territori de l’ANG

Des de la seva creació a principis d’aquest any 2011, la Comissió de Defensa del Territori (CDT) ha fet fins a 6 actuacions consistents en presentar al·legacions a di-ferents projectes urbanístics o d’infraestructures a les nostres comarques.

La comissió de defensa del territori, formada per un equip de voluntaris de l’ANG dóna resposta a les diferents consultes d’avaluacions ambientals que arriben cada dia a la seu de l’entitat.

21/02/2011: Informe Am-biental Preliminar de la Modificació Puntual nº22 del POUM de Corçà.Afecta a una zona molt sen-sible ambientalment, Terre-res de Vacamorta.

21/03/2011: Acondiciona-miento de las carreteras N-260 (antigua C-26) y N-152. Tramo de enlace con la carretera C-38 Ripoll-Campdevànol. Important actuació que té a veure amb les grans infra-estructures previstes del Ri-pollès, com són les variants de St.Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol.

21/03/2011: Estudio de Im-pacto Ambiental de la Asis-tencia Técnica para el dra-gado de la playa de Sa Riera; T.M. de Begur.

Difícil actuació per l’especificitat tècnica com el dragatge de sorra d’una platja a una altra per via marítima.

31/03/2011:Consulta Ava-luació Ambiental: Mo-dificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Pla-nejament a l’ETAP de To-rrent (Baix Empordà).No es planificava cap ac-tuació concreta sinó una reserva de sòl pera una futura ampliació de les instal·lacions de la depura-dora de Torrent.

14/04/2011: Consulta ava-luació ambiental sobre l’Avanç del Pla Centre de gestió de residus de la Ga-rrotxa (Garrotxa).Les al·legacions presentades s’encaminen en la necessitat de racionalitzar al màxim les plantes de residuus, deixant clara que la postura de l’ANG en aquest camp és la de tendir cap al residu 0.

29/04/2011: Informe de sostenibilitat ambiental de la modificació puntual del

pla d’ordenació urbanística municipal de Riudarenes (la Selva).L’objectiu és ampliar l’àrea en que es permet l’extracció d’àrids per part de 3 empre-ses locals.

20/06/2011: Avantprojec-te de Llei Omnibus: Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració adminis-trativa i de promoció de l’activitat econòmica:Les al·legacions fan conside-racions en matèria d’aigua, medi natural, residuus, pes-ca, i prevenció i control am-biental de les activitats.

07/09/2011: Reunió de les entitats ecologistes amb el grup parlamentari de CiUAssistents CiU: Josep Rull i Ramon Espadaler (parla-mentaris) i Emili Alberich (assessor).

12/09/2011: Reclassificació de sòl no urbanitzable per la ubicació de la depuradora d’aigües residuals urbanes de Bordils.Es fan comentaris sobre la localització a on pretén ubi-

car la nova EDAR, la qual es troba dins del que les NNSS classifiquen com a sòl no urbanitzable amb qualifica-ció de “zona de protecció al Ban”. Es proposa una altra ubicació que s’anomena en la memòria, més respectuo-sa ambientalment i exclosa-de la zona protegida.

Tota la informació a: http://cdt-ang.blogspot.comEmma Soy Massoni

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Ja tenim els guanyadors de la prime-ra edició del Somcurts

La primera edició del SOMCURTS ha tingut una bona acceptació entre el pú-blic en general, fet que es va poder cons-tatar en la bona afluència de públic que va haver-hi en l’entrega de premis, i en el nombre de còpies rebudes per parti-cipar-hi. Somcurts és un festival impulsat per l’Associació de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Compta amb la col•laboració de l’Escola de Realització, Audiovisual i Multimèdia (ERAM), el Museu del Ci-nema de Girona, el Cinema Truffaut, l’Estació Jove de Girona i l’Ajuntament de Girona. El festival es duu a terme amb la col•laboració especial del Festival Inter-nacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA). Té el suport de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”. Guanyadors i finalistes de l’edició 2011 del Somcurts. En total s’han presentat 20 curts a con-curs, aquests han estat de molta qualitat i les temàtiques, amb el medi ambient com a eix, han estat sobre espècies en perill d’extinció, recuperació d’espais

naturals, els efectes que el medi té sobre l’home, la vitalitat de la terra i la relació entre humans i l’entorn. Els formats utilitzats han estat variats, s’han rebut curts d’animació, documen-tal i reportatge. D’entre tots ells es varen seleccionar dos primers premis i dos finalistes. Podeu veure els curtmetratges guan-yadors a la nostra pàgina web, www.naturalistesgirona.org/fotografia/ca/somcurts

1er premi: El conte més antic del

món, de Jaume Rofes.

2on premi: Gavians: crit d’alerta,

d’Antoni Martí i Marina Yxart.

Els dies 17 i 18 desembre de 2011 es farà la projecció Somcurts + FICMA al Cinema Truffaut i Museu del Cinema. Girona. En aquest moments s’està treballant en la confecció d’un calendari que perme-trà dur el Somcurts per diferents pobla-cions de Catalunya.

Acte del lliurament de premis del Somcurts

Oriol Piferrer

com

issi

ó d

e FO

TOG

RA

FIA

nú

m. 7

/ s

ete

mb

re 2

011

2011 Any Internacio-nal dels boscos

Autora: Laura Llorens (Doctora en Biolo-gía - Professora de la UdG)La protecció dels boscos primaris així com la restauració dels ecosistemes forestals gestionats o degradats con-tribuirà de forma cabdal a mitigar els efectes del canvi climàtic

TEM

A C

EN

TRA

L

La història de l’existència humana està entrellaçada amb la dels boscos, els quals ens proporcionen nombro-sos bens i serveis. Per tal d’ajudar a la conservació d’aquests valuosos ecosis-temes, l’Assemblea General de les Na-cions Unides ha declarat el 2011 l’Any Internacional dels boscos. Actualment, els ecosistemes forestals cobreixen al voltant del 30% de la su-perfície terrestre del planeta, amb un 42% localitzats als tròpics, un 25% a les regions temperades i un 33% a les regions boreals. Entre els serveis que proporcionen aquests ecosistemes, cal destacar el seu important paper en el cicle global del carboni, ja que emma-gatzemen al voltant del 50% dels estocs de carboni de la biomassa terrestre.

A més a més, el segrest de diòxid de carboni (CO2) dut a terme pels boscos està ajudant a mitigar el canvi climàtic. Altres serveis claus dels ecosistemes forestals són la provisió d’hàbitat per a una important fracció de la biodi-versitat (alberguen el 80% de la bio-diversitat terrestre), la protecció del sòl i del subministrament d’aigua i l’aportació de nombrosos productes,

entre ells, menjar, energia, materials per a la construcció i compostos medi-cinals (més d’un quart de les medicines modernes s’elaboren a partir de plan-tes dels boscos tropicals). Els boscos també aporten importants beneficis recreatius, culturals i espirituals. Tots aquests serveis beneficien, directa o indirectament, totes les comunitats humanes.

Els ecosistemes forestals es troben, però, sotmesos a grans amenaces, entre elles la pèrdua d’àrea forestal, la frag-mentació, la degradació del sòl, la re-ducció de biomassa i, per tant, dels seus estocs de carboni, la pèrdua d’espècies, la introducció d’espècies invasores i l’augment en el risc d’incendis. Du-rant el període 2000-2010, s’han per-dut anualment al voltant de 13 milions d’hectàrees (ha) de boscos. Si tenim en compte la plantació d’arbres allà on no n’hi havia, la restauració i l’expansió natural dels boscos, l’estima de pèrdua forestal neta és de 7,3 milions d’ha/any. Només la desforestació i degrada-ció dels boscos a les regions tropicals i subtropicals suposen entre un 18 i un 20% de les emissions antropogèniques

Veïnat de Serrat, Queralbs (Ripollés) Ra-

quel Maideu.

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Bosc del Montsec,

Laura Llorens

de CO2. Per tant, la protecció dels bos-cos primaris així com la restauració dels ecosistemes forestals gestionats o degradats contribuirà de forma cabdal a mitigar els efectes del canvi climàtic. Cal considerar també que, només com a conseqüència de l’elevada sensibi-litat dels boscos al canvi climàtic i a l’alteració dels règims de pertorba-cions (sequeres, incendis, plagues), es preveuen desaparicions significatives de zones forestals (sobretot a les re-gions tropicals, boreals i muntanyo-ses) cap a finals d’aquest segle, amb la concomitant pèrdua de serveis claus. Actualment, hi ha una gran preocu-pació sobre la capacitat dels boscos de mantenir la seva biodiversitat i la seva provisió de bens i serveis enfront d’aquestes grans amenaces. Es conside-ra que l’estabilitat ecològica, resistèn-cia, resiliència, i capacitat adaptativa dels boscos depenen fortament de la seva biodiversitat. Una reducció en la biodiversitat dels sistemes forestals fa que aquests siguin més vulnerables a les pertorbacions i, alhora, té clares implicacions per al seu funcionament i per a la quantitat de bens i serveis que poden generar.

És essencial, per tant, lluitar per la

protecció dels boscos i per un ús sos-

tenible de la seva biodiversitat. Espe-

rem que la declaració d’aquest 2011

com a Any Internacional dels boscos

contribueixi a preservar aquests in-

substituïbles ecosistemes.

nú

m. 7

/ s

ete

mb

re 2

011

Els incendis forestals, una catàstrofe?

Josep Rost

Cap foc al bosc, foc zero, tots contra el foc... Aquests lemes ens són fami-liars de les campanyes institucionals de prevenció d’incendis de cada estiu, i ens diuen que el foc és un desastre que destrueix el bosc i que cal comba-tre. Realment és així? Som en un país mediterrani, i això vol dir estiu sec i calorós, cosa que va lligada amb el foc, des de sempre. I els incendis forestals han existit des de fa mil·lennis. Tan és així que moltes plantes tenen estratè-gies per resistir el seu pas -l’escorça de suro de l’alzina surera és un fantàstic aïllant tèrmic, sense anar més lluny- i per recuperar-se’n ràpidament, rebro-tant o germinant. D’aquesta manera, quatre o cinc anys després d’un in-cendi el resultat no és cap desert, sinó que la vegetació torna a ser abundant. Per tornar a ser bosc haurem d’esperar alguna dècada, però el matollar que queda en aquests primers anys és un ambient interessantíssim, -i escàs!- en el qual viuen espècies de plantes i ani-

mals que en són gairebé exclusives i que cal conservar. Per tant, un incendi no és cap catàstrofe ecològica, i fins i tot pot fer augmentar la diversitat del paisatge. Per tant, des d’aquest punt de vista no hauria de caldre posar en risc les vides dels bombers per “salvar” una natura que es regenera ella ma-teixa en poc temps. La valoració és di-ferent, però, si la fem des d’un punt de vista purament humà: en el moment que al bosc hi han cases i hi viu gent, la cosa canvia, i entenem perfecta-ment el sentit de “salvar”. Per tant, al nostre país, quan es declara un incen-di és imprescindible de controlar-lo.

Tenim un nivell molt alt en extin-ció d’incendis forestals. Però para-doxalment, evitar que es cremi bosc fa que cada cop tinguem boscos més extensos. És a dir, que anem acumu-lant combustible, la qual cosa fa que augmentin les probabilitats de tenir un gran incendi, que en condicions

adequades pugui cremar grans exten-sions en qüestió d’hores, essent molt difícil de controlar i d’elevada perillo-sitat. Per per posar-ne un cas, ara es compleixen 25 anys de l’incendi de Montserrat, que va cremar 5.000 hec-tàrees… en un sol dia! Per tant, es fa necessari incidir més en la prevenció d’aquests grans incendis. Cal inten-tar evitar tenir grans masses boscoses contínues, cosa que vol dir gestionar el paisatge. Això es pot fer utilitzant el mateix foc, amb petits incendis controlats, o cremes prescrites, recu-perant zones de conreu abandonades, o gestionant directament el bosc per aprofitar-ne la seva fusta (biomas-sa, etc.). Si ens hi posem, hi sortirem guanyant.

Foto: Max y Miliano, flickr

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

RE

CO

ME

NA

CIO

NS

i act

ivit

ats

expr

essi

on

s po

pula

rs

Esser més tossut que una mula!I mireu que en hi ha de gent tossuda, que s’entesten un i altre cop a fer una cosa que no poden assolir; com si res tornen a pro-var-ho, no se’n surten, però son tossuts: son tossuts com una mula (també es pot esser tossut com una banya de marrà)Que fa la mula que li posem l’etiqueta de “tossuda”?, el bestiar mular (matxos i mu-les) tenen com a característica que se els pot fer fer sempre el mateix treball monòton, repetitiu i incòmode: fer voltes estirant el trill a l’era per batre, o en una sínia (noria) per pouar aigua;son lents, forçuts i segurs: estiren amb empenta i cops de coll fins a tenir la feia feta; i son austers en el menjar

Camins de Ronda. La Travessa de la Costa Brava.

i fidels a l’amo (qualitats apreciades pels mi-litars de molts exercits). Des de l’antiguitat surten a faules, contes, batalles, rondalles i tota mena de facècies.Si surten del creuament de una euga i un ruc és una mula (tamany petit); i si és de entre una burra i un cavall es matxo (gros gairebé com un cavall), en tots dos casos no poden criarLes mules son animals mamífers, de l’ordre dels perissodàctils (un sol dit que l’ungla és el casc), de la família equidae, gènere equus, espècie ferus caballus (serà matxo), o afri-canus asinus (mula).

Foto: Luiz Piovesana, flickr

XIVa edició del concurs de Fotografia Naturalistaquantitatiu en el nombre de partici-pants i de fotografies rebudes, passant de 188 el 2008 a 1.374 al 2009.

La comissió de fotografia també orga-nitza un curs de fotografia que tindrà lloc els dies 7, 8 i 14 d’Ocutbre.

Per a més informació consulteu el web: www.naturalistesgirona.org/fotografia

Es tracta d’una guia editada amb motiu del centenari de la Costa Brava. Seguint el GR-92 i senders litorals la recorre tota mitjançant 10 etapes. Afegeix 2 etapes addi-cionals, la primera entre Portbou i Banyuls de la Marenda i la segona des de aquest punt fins a Cotlliure que ens permeten conèixer part de la Costa Vermella. La distànciato-tal es de 255 Km.Els itineraris estan explicats de sud a nord i cadascun d’ells esta il·lustrat amb un mapa i diverses fotografies que faciliten el seu se-guiment. Entre la solapa de porta-da i la de contraportada disposem

també d’un mapa total amb cadas-cuna de les etapes especificada cla-rament. Sempre que s’ha pogut s’ha seguit la línia de la costa. La major part dels recorreguts no presenten especial dificultat i son per tant adequats per tots el públics. Estem al davant d’una eina molt útil per conèixer la Costa Brava en la seva gran diversitat d’escenaris concen-trats en un espai relativament pe-tit.Existeix també una versió en caste-llà de títol “La travesía de la Costa Brava. Caminos de Ronda” i altres versions en anglès, francès i ale-many.

Un any més l’Associació de Naturalist-de Girona i l’Ateneu Juvenil,Cultural i Naturalistade Girona engeguen el Concurs de Fotografia Naturalista. Les inscripcions tindran lloc entre l’1 de Setembre i el 31 d’Octubre a través del portal www.naturalistesgirona.org/fotografia, on també hi hauràn les últimes notícies sobre el concurs, es po-dran consultar les bases i veure les fo-tografies ganyadores d’altres edicions. La digitalització del concurs, en l’edició del 2009, va permetre donar un salt

nú

m. 7

/ s

ete

mb

re 2

011

L’ ANG celebra els 30 anys a Can Caballé

Pastís de pas-tanaga

Al Gener de 1981, l’ANG va començar a ca-

minar com a entitat naturalista, amb in-

tenció de ser centre d’estudis de la natu-

ra. L’evolució al llarg del temps, i gràcies a

totes les persones que han anat formant

part d’ella durant tots aquests anys, s’ha

convertit en una entitat amb clars princi-

pis ecologistes. I avui dia, entre d’altres

activitats entorn a la sensibilització i

l’educació ambiental, la màxima prioritat

de l’entitat és la defensa i custòdia del te-

rritori de les comarques gironines.

Amb motiu de la celebració d’aquest

llarg recorregut, el proper diumenge 16

d’Octubre, l’ANG organitza un dinar a Can

Caballé d’Estanyol. Per tal de celebrar-ho

amb tots els socis i simpatitzants.

Us esperem!

Més informació: www.naturalistesgiro-

na.org

Com a ingredients necessitarem: 250 gr de farina, 50gr de maizena, 400 gr de pastanaga ratllada petita, 200 gr de sucre de canya, 15 gr llevat tipus Royal100 gr mantega fosa o bé oli de girasol,4 ous, una punta de cullereta de canye-lla, un pessic de sal i un grapat de nous Per al glassejat: 200 gr de formatge cre-mós, 75 gr de sucre en pols, 1 cullerada de sucre de vainilla. Abans de començar engegarem el forn i l’escalfarem a 200ºC. Primer de tot passarem la farina per un colador, la barrejarem amb el llevat. En un bol a part, posarem els ous amb el sucre i ba-trem enèrgicament fins que surti una mica d’espuma. Quan ho tinguem llest posarem la mantega fosa però no gaire calenta, o oli, a la barreja d’ous i sucre.

Afegirem la pastanaga als ous am la mantega i el sucre. Ara només  caldrà afegir a aquesta barreja la farina i el llevat. Per últim hi afehirem un pessic de sal, una punta de canyella i un gra-pat de nous picades no gaire fines.Abans de posar-ho al forn, caldrà posar en un motlle una fina capa de mantega perquè ni s’hi enganxi el nostre pastís. Si es vol donar un punt més de dolçor, sobre la mantega del motlle posarem un polssim de sucre i després una mica de farina, farem que tot s’enganxi a les parets, i la farina i el sucre que sobrin ho llençarem.En aquest motlle que hem preparat, posarem la massa del nostre pastís i ho deixarem uns 40 minuts al forn a 180ºC.

Mentre està al forn podem anar prepa-rant el glassejat. Barrejarem el format-ge amb el sucre en pols i el de vainilla i ho deixarem reposar a la nevera fins que el pastís surti del forn i es refreda una mica. Un cop tenim el pastís tebi o fred, després d’haver-lod eixat reposar fora del forn, tallem el pestís per la meitat com si es tractés d’un entrepà i posem una capa amb la meitat de la massa del glassejat. Torenm a tapar el pastís i el cobrim amb una capa de la rsta de glas-sejat que hem preparat. Ho deixem refredar. I ja està llest per portar-lo a taula! El podem decorar amb unes nous més.

rec

epta

acti

vita

ts

Programa:10h-11h. Recepció i benvinguda11h-13h.Sortida guiada a la Mina de la Crosa (es podrà entrar)13h-14h. Intercanvi de records14h-16h. Dinar i postres (pastís d’aniversari i discurs del President)16h-17h. Propostes per 30 anys més...17h-18h. Cloenda: Fotografía de família i cant dels adéus!Preu adult: 20€Preu infantil: 10€Cal reservar, info@naturalistesgirona.org

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Fromage à vélo, ciclo-vacances gastronòmi-ques de baix contin-gut en CO2.

RU

TA

Per casualitats de la vida aquesta primavera he bescanviat un bitllet d’avió que ens havia de portar al Camerún amb solsolidari.org per unes vacances sense CO2, actives, gua-pes i ben gustoses. Tenia dues setmanes, volia fer bicicleta, natura i visitar algunes formatgeries artesanals del Pirineu. L’únic que calia per ajuntar aquestes tres coses eren cames i alforges, dit i fet. Amb l’ajuda d’uns mapes i un gps, prenent com a referèn-cia un llistat de formatgers artesans de la web d’agricultura, cadascú es pot muntar una ruta en qualsevol part de Cata-lunya. La meva premissa era sortir i tornar a casa pedalant, deixar el cotxe quiet d’una vegada i no emetre més gasos de combustió que alguna que altra llufa en les esforçades rampes del camí. Aquesta ruta del mapa ha estat la meva, d’anada pel sud del Cadí i de tornada pel nord d’aquesta se-rra.

Dues setmanes de muntanya visitant tantes formatgeries del Pirineu com em trobava pel camí,  formatges de cabra, d’ovella i de vaca, iogurts, matons, serrats, garrotxes, de pas-ta cuita, de pell rentada, de pastor o d’exfuncionaris recon-vertits en elaboradors artesans. Podríem dir que és una ruta exigent físicament i per a paladars exigents, ja que porta a visitar algunes de les millors formatgeries artesanes del país, a través de paisatges primaverencs preciosos, rurals i salvatges, 625 quilòmetres de pedalades costa amunt i costa avall, des de casa fins al Pallars i tornar-hi. Podeu trobar tota la ruta en l’arxiu de juny 2010 d’aquest blog fentformatges.blogspot.com.

Fotografies. Formatgeria i pa-

ratge de la zona del cadí.

Autor: Pablo García.

cur

sosL’ANG organitza un nou curs d’horticultura ecològica per

a nens i nenes d’entre 5 i 16 anys a la Vall de Sant Daniel.Donat l’èxit de les dues edicions anteriors del curs d’horticultura realitzats a la primavera, ens proposem tor-nar a fer el curs aquesta vegada a la tardor, s’incorporaran nous tallers on els més petits podran aprendre tècniques de compostatge, fer pesticides i plaguicides ecològics, tallers de cuina ecològica, aprendre a cultivar segons el calendari llunar i moltes altres coses.El curs comença el dia 1 d’Octubre, tindrà lloc cada dissab-te fins al 17 de Desembre de 10h del matí a 13h del migdia.El preu de la inscripció és de 25 euros (preu no socis) i 20 euros (preu socis), inclou tot el material.

Per a més informació: info@naturalistesgirona.org

Horticultura eco-lògica per a nens i nenes a la Vall de Sant Daniel

Curs d’Hort Ecològics per nens 2011

nú

m. 7

/ s

ete

mb

re 2

011

David SunyerTècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals i soci fundador de l’ANG.

“Quan nosaltres co-mençàvem hi havia la sensació que es podien fer coses pel territori, les administracions ens recol-zaven, i la situació política després del franquisme era molt esperançadora”

Què us va motivar a crear l’ANG? Nosaltres érem un grup d’amics i coneguts, tots profes-sors i alumnes de la Universitat de Girona que estàvem interes-sats en l’estudi de la natura. En aquell moment hi havia coses que no podíem fer a la Univer-sitat, i amb l’ANG volíem apro-fundir en l’estudi de la fauna i la botànica. Teníem ganes de treballar en equip, amb vocació pel territori.

Quina acollida va tenir l’ANG en aquells primers passos?En aquell moment hi havia moltes ganes d’ajudar i fer fei-na, nosaltres érem unes 15 per-sones, i l’Ajuntament de Giro-na, amb el suport del regidor de Cultura, Toni Domènech, ens va cedir les antigues escoles de Sant Daniel.

Com us imaginàveu el futur de l’entitat en aquell moment?No ens ho plantejàvem, bus-càvem un espai on tirar enda-vant els nostres interessos. La

divulgació i el mètode científic era la base del que es feia, per exemple organitzàvem xerra-des on es convidava a profes-sors i científics reconeguts. També es va participar activa-ment en donar a conèixer la Vall de Sant Daniel, i aconse-guir la seva protecció a nivell municipal. En realitat aquells eren els primers passos d’altres accions més conservacionistes, com les ocupacions per aturar les urbanitzacions Port Llevant i Fluvià Marina, la protecció dels estanys de Sils o la variant de Sant Daniel.

Com valores l’evolució de l’entitat?Ha canviat l’origen naturalis-ta per un caràcter més social i ecologista. Penso que avui l’entitat té molta importància com agent social, vol aportar coses a la societat, aconseguir canvis, i això és positiu.Quins canvis perceps en la sen-sibilitat ambiental de la ciuta-dania?Quan nosaltres començàvem hi

havia la sensació que es podien fer coses pel territori, les ad-ministracions ens recolzaven, i la situació política després del franquisme era molt espe-rançadora. Hi havia un con-tacte molt directe amb els dife-rents organismes estatals, com l’Instituto para la Conserva-ción de la Naturaleza (ICONA) o el Servicio de Protección de la Naturaleza (SEPRONA), i això ens va ajudar al principi. Amb el temps han aparegut moltes figures de protecció, i això demostra l’evolució am-biental de la societat i de les ad-ministracions públiques. Tinc la sensació que els estaments públics haurien de donar més suport i més recursos per acon-seguir més coses.

La teva vida professional està lligada a la música. Quina vin-culació hi veus amb la natura?La música i la natura són les meves grans aficions. Penso que en els dos camps hi ha una sensibilitat per les coses, per treballar, protegir, divulgar

i difondre, tenen factors en comú i problemes semblants, ja que tant la natura com la mú-sica sinó es protegeixen poden arribar a desaparèixer.

Com cultives aquestes afi-cions?La música amb la meva fei-na, formo part de l’equip tèc-nic de la Federació Catalana d’Entitats Corals, i col·laboro amb diferents institucions com ara la Generalitat de Catalun-ya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona en l’organització i coordinació de diferents activitats de forma-ció musical i difusió cultural. La meva afició per la natura amb passejos pels Aiguamolls de l’Empordà, les Guille-ries i altres indrets, també he col·laborat amb l’organització d’un parell de museus a Llançà i les Guilleries.

EN

TRE

VIS

TA

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG!T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona