Butlletí Informatiu - Núm. 461 Gener / Febrer / Març...
Transcript of Butlletí Informatiu - Núm. 461 Gener / Febrer / Març...
Butlletí Informatiu - Núm. 461Gener / Febrer / Març 2016
CAMPANILE BASSO(Dolomites del Brenta) Foto: Salvador Coll Comerma
Apar
tat 1
24 -
Carr
er d
el P
uig,
6 -
1782
0 BA
NYOL
ES (P
la d
e l’E
stan
y) Te
l 972
57
52 1
2 - F
ax 9
72 5
7 52
12
e-m
ail:
cent
reex
bany
oles
@gm
ail.c
om -
web:
http
://ww
w.ce
ntre
excu
rsio
nist
aban
yole
s.or
g
2 Centre Excursionista de Banyoles
Courmayeur, diumenge 13 de setembre. Ja fal-ta poc per les10 del matí. Plou, portem el traje d’aigua ben cordat... comença la presentació dels corredors... nervis. La música ens fa sentir la respiració, el batec accelerat, els ulls mirant endavant . El compte enrere, 3,2,1... Andiamo, Avanti!! Arrenquem amb forta pujada, fins el Col Arp, +1500 m, sempre sota la pluja. Per camins d’alçada, tècnics, de rocs i tarteres. A La Thuile, ens trobem la primera base de vida, on tenim la bossa amb el material i la roba per poder dut-xar-nos i canviar-nos. Una bossa que anirem tro-bant a totes les bases, que alhora són els punts de control de pas. Què us hem d’explicar dels avituallaments? Entre base i base, els podíem trobar estratègicament situats. Eren uns bivacs on feien foc per poder refer-nos i de passada te-nir menjar calent. Tota una varietat de menjars sòlids i líquids, sopes, pasta, arrossos, embotit. Al Lago Vargno, uns macarrons amb salsa de to-mata; a Niel, una polenta amb carn !!, que ja us podeu imaginar com ho aprofitàvem per agafar tota la força que ens feia falta.
El mal temps ens anava seguint. La primera neutralització, la vàrem tenir al Refugi Chalet de L’Epée, on vàrem estar tres hores esperant la mi-llora del temps. Vèiem com la seguretat nostra
era molt important per l’organització. Els primers 140 quilòmetres, la duresa era per les llargues pujades i baixades. Dos colls de més de 3000 m: el Col Entrelar i el Col Lason; els altres, per damunt dels 2600 m. Segurament la part més tècnica i dura va ser la del Refugi Coda fins a Niel, uns 20 quilòmetres on alguns trams eren assegurats amb cordes. Vàrem procurar de cór-rer, caminar sempre de clar, i aprofitar la nit, matinada i les hores més fredes per dormir en algun refugi. Ho podies fer durant dues hores, molt ben muntat, et donaven mantes, fins hi tot venien a despertar-te. La son, la vàrem dur força bé, tot i que algun cop havíem de dir-nos vigila que fas ziga-zagues. Malgrat les condicions me-teorològiques, que varen endurir molt la cursa, la immensitat de les valls ens feien sentir tan petits; aixecar el cap i contemplar aquells pics nevats, la immensitat del pic Gran Paradiso... Aprofitant els pocs raigs de sol podíem meravellar-nos en contemplar la bellesa que ens envoltava fent que tot fos mes fàcil d’afrontar.
Fins que el vespre del dimecres a Gressoney Saint-Jean varen neutralitzar-nos durant dotze hores i al matí següent, ja definitivament. Dúiem 200 quilòmetres, les previsions havien empitjo-rat molt. Sap molt de greu aturar-se, mai un vol acabar abans d’hora però, com sempre diem, les muntanyes ens esperaran un altre cop.
Vàrem passar un sorteig i ens escolliren, hem pogut representar el Centre Excursionista de Ba-nyoles. Hem tornat a casa, tenim un molt bon record de la impressionant organització, d e com ens hem sentit acollits durant la cursa; aquella gent sap el que es fa. Tota la Vall d’Aosta viu aquesta prova amb un entusiasme desbordant; la gent surt de les seves cases, aplaudeix, ani-ma, crida Bravi, Grande... Grande..., fet que dóna molt de coratge. Pregunten si necessites
El Centre Excursionista de Banyoles, al Tor des Géants 2015
Núm. 461 3
Aquest any ens vàrem avançar a finals de no-vembre per portar el nostre tradicional Pessebre al Puig Sistra, perquè havíem decidit d’arribar-hi per la pista d’Espinavell fins a les Roques d’en Mercer, i aquella pista a partir de desembre està tancada per la neu. I malgrat la previsió, encara va ser massa tard, ja que programada pel diu-menge 22 de novembre, després d’uns dies primaverals, el divendres dia 20 hi hagué un canvi de temps brusc que ens portà uns aires siberians, amb una baixada significativa de les temperatures, nevades i una forta tramuntana-da, i amb recomanacions per evitar les anades a muntanya. Però a nosaltres això no ens espantà i, segons el previst, el diumenge sortírem de Cor-reus. Érem només vuit persones, perquè com és ja tradicional al Centre hi coincidien diverses activitats: aquesta vegada era la inauguració de la teulada del Refugi de Sant Aniol, què hi farem!
Un altre dia serà un altra cosa!
Una vegada travessats els Túnels del Capsa-costa, ens adonàrem que la neu estava molt a prop de Molló, i per això, arribats a aquest po-ble, vam aparcar-hi el cotxe que no portava la tracció integral i omplírem els dos altres, que sí que en tenien. Suposàvem que la pista que havíem d’agafar a Espinelves estaria en molts trams nevada i glaçada, i no ens vam equivocar, però amb la tracció 4x4 seguírem cap amunt al Costabona , nevat com la carena per on havíem de passar per anar al Puig Sistra. La tramunta-na semblava que havia afluixat quelcom. A un racó de les Roques d’en Marcer vam aparcar els cotxes, a 6º sota zero i amb el vent augmentant la sensació de fred. Però ben equipats, amb la motxilla i el Pessebre a l’esquena, encaminàrem cap al cim. Al llarg del camí, amb alguns racons
res, et fan sentir en tot moment que per ells ets una màquina... com diem nosaltres!! Pel fet d’anul.lar la cursa, el divendres ens varen fer passar a tots per l’arc de l’arribada en una festa magnífica, i llavors dins el pavelló l’entrega de premis i el reconeixement individual. Un pasta-party, un sopar tots plegats. La foto de família... la cloenda, un adéu i fins quan?
La nostra experiència, la compartirem amb la gent del Centre i amb qui vulgui saber més sobre aquesta cursa, la més dura d’Europa. Animem, doncs, a qui li agradi la muntanya i les curses que vingui a la Secció de Curses de Muntanya i en parlarem.
Pere Masó i Oriol Morera
El pessebre dels veterans al Puig Sistra, envoltats de neu
4 Centre Excursionista de Banyoles
obacs replets de neu acumulada, tot carenejant amb el Puig Sistra de fons i malgrat el fred que sentíem, quedàrem meravellats per l’espectacle que se’ns oferia davant nostre. Què més bonic i emocionant que portar el Pessebre a un dels indrets més bonics del nostre Pirineu gironí, envoltats de neu, en un ambient tan Nadalenc. Ens sentíem uns privilegiats. “Gràcies Déu meu perquè a la nostra edat encara podem gaudir de moments com aquests!”.
Passant per un racó d’un gruix de neu conside-rable trobàrem unes petges d’aus, i en Josep Mª Massip ens aclarí que es tractava de perdius, i veritablement a la tornada al mateix lloc en tro-bàrem una volada. Seguírem endavant per un camí que era lliscant en alguns trams i ens obli-gava a anar en compte de no quedar embada-lits amb l’esplendorós paisatge. La tramuntana s’havia emportat els núvols i el sol començava a brillar amb totes les seves forces, i això feia que avancéssim amb pas alegre i que sense ni adonar-nos-en ens trobéssim al cim. Feia molta fred i vent, però malgrat les adversitats havíem arribat. De seguida vam anar per feina, que treu-re el Pessebre de la motxilla ja era tot un treball, i al peu del pi on cada any el deixem encara hi havia la pila de pedres que el resguarda. Encara hi havia el forat on fixem la base rodona del nos-tre Pessebre, i allí el vam col·locar i envoltar de
pedres per fixar-lo i defensar-lo del fort vent que bufa allà. De cap manera volíem que es pogués arribar a malmetre aquella obra d’art creada pel Taller de Ceràmica del Centre.
Cantem les tradicionals nadales, també algunes cançons dels Pastorets de Banyoles i les nostres veus s’escampen perquè volem que el nostre missatge de pau arribi a tot arreu. Ja bufava el vent amb força i ens calia reprendre el camí de tornada. Passant per la llarga carena patírem forts cops de vent que ens feien trontollar, i cal-gué endinsar els pals a terra. La tornada es feia llarga i a més patíem pels cotxes perquè, encara que estaven a recés, la força de la tramuntana bé podria tombar-los. En arribar-hi veiem que es mouen lateralment, i de seguida a dins dels ve-hicles per baixar a poc a poc per la pista. Com que per la inclemència del temps és impossible menjar a fora, decidim anar a cobert a Molló, a dinar a casa d’en Rafel agraïts per la seva oferta. Un cop a dins i amb la calefacció encesa, obrim les cortines i a davant nostre apareix un paisatge meravellós; a la dreta la Serra Cavallera emblan-quinada, a l’esquerra l’Ermita de Sant Antoni i a darrere el Puigsacalm, i més lluny encara el Montseny. Preparàrem la taula, amb unes am-polles de vi, les carmanyoles i els entrepans i ens disposàrem a dinar de forma ben merescu-da. Després l’amfitrió ens oferí torrons de Xixona d’Agramunt, ratafia, armanyac, i gaudírem del cafè que l’Antònia i la Dolors portaven calent dins el termo. Amb el somriure a flor de llavis pensàvem “que n’és de dura la vida de l’excursi-onista”. Acabat el refrigeri ens vam asseure pels sofàs i començàrem una animada i llarga sobre-taula. Però ja era l’hora de tornar i els previsors que havien portat garrafes les ompliren d’aigua de l’abundosa “Font vella de Molló”. Vam tornar cap a a casa ben contents, ja que malgrat les di-ficultats havíem pogut fer la sortida, perquè “els veterans amb prudència i tranquil·litat al Puig Sistra el Pessebre hem portat”.
“Un de Can Xueta”
Núm. 461 5
El passat diumenge 22 de novembre del 2015 serà un altre dels dies que marcarà història a Sant Aniol d’Aguja. Va ser el dia de la “Festa del ja no hi plou”, la inauguració oficial de la teulada del refugi reconstruït, que aplegà un centenar llarg d’esforçats i compromesos Amics de Sant Aniol, amb el suport de diverses persones re-presentants d’entitats i administracions que han ajudat en el projecte, presidides pel conseller Santi Vila, com a màxim responsable de Territori i Sostenibilitat.
El President i gran animador dels Amics, el bon amic Quim Oliver, en Xari, va tenir l’amabilitat de concedir-me l’honor i privilegi de dirigir unes paraules als assistents, com a còmplice multi-facètic del projecte, va dir. Vaig recordar que la meva primera excursió amb el Centre Excursio-nista Empordanès, un cap de setmana del llunyà 1972, va ser precisament per fer el Comanegra des de Sant Aniol, i encara vàrem poder dormir al refugi principal, abans del seu tancament i progressiu deteriorament.
També recordo que al llibretó que acompanya-va el mapa de l’Alpina sobre l’Alta Garrotxa que utilitzàvem, hi deia que al riu encara s’hi podia observar alguna raríssima llúdriga. No cal dir que pujant des de Sadernes, i al capvespre i a la matinada pels voltants del refugi, vaig estar llar-ga estona observant el riu per si de cas. Però evi-dentment res. Més tard vaig saber que llavors ja feia temps que la llúdriga havia desaparegut de la Garrotxa, i ja era molt rara a l’Empordà, d’on es va extingir totalment a finals dels 70. També havien desaparegut els voltors, i això que no em cansava de mirar el cel, buscant rapinyaires. De tant en tant el premi era algun aligot, un esparver i l’escassa àguila daurada Els senglars eren rars, no hi havia cap dels grans herbívors, i les guilles, genetes, teixons i gorjablancs eren molt empai-
tats i per tant molt porucs.
Durant la dècada dels 70 es varen anar aban-donant la majoria de masos encara ocupats de tota la comarca, degut a que les activitats econò-miques de la zona, com eren l’aprofitament de llenya i de fusta, l’obtenció de carbó i la ramade-ria anaven perdent importància en les abruptes muntanyes de l’Alta Garrotxa i, en general, a to-tes les zones muntanyoses del país, i d’Europa. I amb el tancament del refugi de Sant Aniol, l’any 1982, podem dir, a més, que el cor de la Garrot-xa va deixar de bategar.
A partir d’aquell moment els camins encinglerats només eren recorreguts per caçadors, de sen-glars i de bolets, per excursionistes, i més tard per escaladors, per ciclistes de muntanya, per naturalistes, etc. etc. Podem dir que lentament el “cos” s’anava refent, però en un paisatge ab-solutament diferent.
Sempre s’ha dit que el paisatge és l’aspecte que els humans donem al territori, en el fons és el pentinat que li fem. Passa com amb els humans, el cap, la closca, sempre és la mateixa, però se-gons el tallat de cabells, el tenyit, el pentinat o l’esperrucat, o el diferent grau d’entrades i sor-tides, fem una cara o altra. A la Natura huma-nitzada hi passa el mateix, així a la plana per exemple hi podem fer paisatges grocs sembrant gira-sols, o vermells quan al blat i a l’ordi s’hi barregen les roselles, o els deixem marronosos quan es llaura, o d’un verd molt viu quan co-mencen a néixer els sembrats. Tot això en els paisatges humanitzats, però també hi ha els pai-satges senzillament naturals, els intocats per la mà de l’espècie humana. D’aquest en queden molt pocs al món, i encara menys al nostre país, on d’intocat potser només queda algun recòndit racó de bosc, o algun penya-segat molt i molt arrecerat i dret, i encara.
El cor de la Garrotxa torna a bategar
Actualment el paisatge de la Garrotxa està tor-nant, de mica en mica, al que havia estat el seu aspecte natural en els darrers mil·lennis, quan la Terra ha tingut un clima semblant a l’actual, ja que en els milions de la història de la vida sobre el nostre planeta la comarca havia tingut fesomies, flores i faunes absolutament diferents. Ara retornen els boscos d’alzines i roures, com a darrera vegetació potencial, que havien sigut talats per fer vaixells, travesses de tren, mobles, cairats, llenya, carbó... tot el que feia falta a les civilitzacions que vivien en aquest país. Quan ja no hi havia bosc, rematat pels carboners, els ramats de cabres, ovelles, vaques i eugues s’en-carregaven de mantenir les zones de pastura sense arbres, i amb prou feines algun arbust. Tots hem pogut veure fotografies dels primers anys del segle XX amb les muntanyes de la Gar-rotxa ben pelades.
Ara, quan miro el riu de Sant Aniol, ja hi trobo petjades de llúdriga, o algun excrement al cim d’algun tronc o d’alguna pedra, per marcar el seu territori. I pel cel sempre hi voleia algun vol-tor. El bon amic Xari em diu, per fer-me feliç, que només surten quan hi vaig jo, però no és així, per sort ja tornen a criar a la Garrotxa, i són obser-vats per moltíssima gent. El que passa és que els bons amics de Sant Aniol, atrafegats com es-tan traginant taulons, sorra i maons, tenen prou feina amb la seva càrrega com per mirar cap
amunt, cosa que invariablement, i per instint, jo faig contínuament. I clar, tinc més possibilitats de veure’ls que ell, i això que també sempre tra-gino també algun quilet de material.
Les àguiles daurades encara nien als cingles de la Garrotxa que, encara que amb penes i treballs, mai han abandonat. Els voltors han tornat, igual que l’aufrany, que el trencalòs, que va arribar a fer niu i pondre l’any 2012, malauradament sen-se èxit, però esperem que hi torni en un futur no gaire llunyà, igual que ha de fer el voltor negre, i així recuperarem els quatre necròfags europeus.
Els senglars s’han fet molt abundants, massa, degut a la recuperació del bosc, ja que amb ell han recuperat refugi i aliment, i a la manca de depredadors naturals. I de mica en mica han tornat, i això és un altre gran símbol de renatura-lització, els herbívors salvatges: el cabirol des de França, l’isard des de l’Alt Pirineu, el cérvol, la daina i el mufló des d’alguns tancats cinegètics. I això és bo, ja que asseguren el funcionament natural de la zona, és a dir, converteixen matèria vegetal, combustible, en matèria animal. I enca-ra serà un funcionament més natural quan tam-bé tornin els seus depredadors, el linx europeu, l’ós i el llop. De linxs ja se n’han vist al Vallespir, diuen que un ós de la Vall d’Aran va fer una ex-cursió fins a Costoja, i el llop ja viu en algunes comarques veïnes, i també diuen que algun ja corre per la Garrotxa.
Les societats evolucionen i per sort el respecte a la Natura també, i per això ens hem dotat d’es-tructures de Parcs Naturals, i l’Alta Garrotxa ha de ser un dels propers que es constitueixin a Ca-talunya, i això donarà vida als pobles que formen part d’aquesta gran zona natural que s’estén del coll d’Ares al coll del Pertús.
I amb aquesta evolució cap al respecte per la Natura també és lògic que el refugi funcioni di-ferent, i que es doti de les darreres tecnologies per obtenir i estalviar energia (mini hidràulica, geotèrmica, solar, fotovoltaica, estelles de llenya,
La vida es perpetua a Sant Aniol, una parella d’esgalaputs o gripaus (bufo bufo) a la vora de refugi. Foto Xari
Núm. 461 7
bombetes i electrodomèstics de baix consum, etc. etc.). A la vegada, l’obtenció d’estelles per-metrà mantenir zones de pastura obertes pel bestiar i aviram que poden acompanyar, i ali-mentar, els responsables i usuaris del refugi. I un hort, voltat de fruiters, i uns petits conreus també hauran d’ajudar a mantenir vida i biodiversitat. Les aigües residuals han d’acabar convertides en una bassa per amfibis, i els residus també s’hauran de minimitzar i tractar adequadament.
Amb la restauració del refugi de Sant Aniol el cor de la Garrotxa tornarà a bategar, però en un “cos”, en un paisatge més natural. Des del refugi estant es podran veure els vols nupcials de les àguiles daurades, i qui sap si aviat tam-bé les imperials, citades al segle XIX per Esta-nislau Vayreda; els grups de voltors voleiant en grup per trobar animals morts per menjar, i el trencalòs seguint-los per tornar a estimbar els ossos massa grossos per poder empassar-se’ls a bocins. I a les nits de tardor es podran sentir el bram dels cérvols, el lladruc dels cabirols i la ronca de les daines. I a l’hivern es podrà arribar a sentir el miolar dels linxs en zel, o l’udolar dels llops. Quan això passi sabrem que l’Alta Garrotxa serà ben viva, amb un altre tipus de vida que també haurem tornat a fer possible els humans.
I que ningú tingui cap por de trobar-se amb al-gun ós o amb algun llop. Segur que s’espantaran més ells que nosaltres, sobretot no els empipeu i saludeu-los cordialment (tampoc cal donar-los la mà, eh!!). I penseu que a molts llocs del món aquestes espècies conviuen perfectament amb els humans i no passa res. Sempre els hi dic als meus fills i amics que si es troben algun llop o algun ós, o en d’altres països un lleopard o un tigre, que els saludin, no els molestin i els hi de-sitgin un molt bon dia. En canvi segons quins humans es trobin més val arrencar a córrer de seguida.
El passat 22 de novembre, mentre es feien els actes d’inauguració de la coberta, ens va sobre-volar un grup de voltors, i també un pela-roques,
un ocell preciós que a l’hivern baixa de les alça-des on cria al Pirineu. Sembla una puput, petó més petita i de colors vermell, blanc i negre. Tot un auguri que el futur és amb nosaltres!! Per molts anys!! I visca la Garrotxa i el seu cor!!
Jordi Sargatal Vicens,L’Empordà, 2 de gener del 2016
Jordi Sargatal és naturalista.Director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (1984-1998), i de la Fundació Territori i Paisatge (1998-2009).Actualment Dir. Gral. del Grup Mascort.
El Trencalòs i el Voltor Negre poden viure bé a l’Alta Garrotxa. Foto Jordi Sargatal.
Un trencalòs baixant enmig d’un grup de voltors.Foto Jordi Sargatal.
8 Centre Excursionista de Banyoles
Despunta una alba cendrosa. Núvols baixos en-goleixen la nit i enfosqueixen els boscos. Baixa una boira espessa i humida del Bassegoda que esdevé pluja fina i tèbia als cims de Freixenet. Comença la travessia garrotxina de cada any, és la nostra festa de guardar i no la deslluirà ni aquest dia tan rúfol. Ens encaminem a un nou somni amb la il·lusió de qui té al davant un regal per desembolicar.
Soms ombres de colors que foraden la grisor amb els frontals, una serp de capelines i ano-racs virolats que s’enfila pel costerut camí des de Can Gustí cap al Treu Petit. Arrupits sota l’abric impermeable, enyorant l’escalfor del llit, la dol-çor dels somnis, els nostres jos endormiscats encara no hi són. Soms cossos suats, adelerats, mecànics, amatents a les pedres relliscoses i als paranys amagats sota la catifa de fulles mortes. Soms respiració feixuga, sospirs, gemecs, re-necs del caigut... Encara és massa aviat per par-lar, encara no hi ha prou llum per a fotografiar, encara ens pot passar per alt la vista admirable que hi ha des de la clapissa que trepitgem.
A Sant Andreu de Gitarriu ja no plou. El dia s’ha aixecat a mitges. Un panorama de muntanyes
blavoses i clotades fosques. Núvols de gassa, bocins de llana agafada als esbarzers, filtren una llum suau i tanmateix amable. Comencen els primers somriures, les primeres paraules deixondides, les primeres salutacions genuïnes. S’eixamplen els cors, els ulls s’encenen, la mel dels records, l’amistat. S’obren les motxilles i es desplega l’esmorzar, encara un xic callats, mas-tegant les paraules. Arrenquen les converses, tímides al principi, com les piulades dels ocells al matí. Però l’un per l’altre, la cosa s’engresca i s’aixeca un cor de paraules, crits i rialles que ja no pararà en tot el dia.
I així, ja reviscolats, soms els que enfilem cap a Bistoltes, i en una darrera mirada a l’ermita que prega agenollada, lluny de cingleres, ran de camí, adorant el paisatge, la veiem fer-nos una aclucada còmplice amb un d’aquells seus ulls oberts com a taronges;... els que pressen-tim que La Calma, quan s’allibera dels núvols i treu el cap, ens observa mentre fem camí cap a Sant Grau d’Entreperes;... els que volem a mit-ja alçada per sobre la vall del Fluvià, suaument, baixant pel Camí dels Valencians;... els que, ve-ient globus per sobre la Serra de Finestres i Sant
A la recerca dels ERG’s perduts (primera part)
Arribant a Sant Andreu de Gitarriu Muntanyes blavoses, cloterades fosques
Núm. 461 9
Julià del Mont, ens imaginem ser allà dalt con-templant la Garrotxa i a nosaltres mateixos, com en un gran aparador. Però també soms els que tornem sobtadament a la realitat quan veiem un company revinclar-se el peu amb una pedra i maleint aquesta nostra terra aspra.
I després, soms els que dinem davant les ruïnes de Can Cervosa del Racó sense encomanar-nos de la seva trista mirada;... els que no ens deixem engolir per la plana complaent i triem el costat feréstec;... els que travessem i remuntem el Borró per un dels pocs camins vells amb perso-nalitat que queden;... els que tenim al punt de mira una Mare de Déu del Mont que sabem a mil metres per damunt, però que encara no hem vist en tot lo dia.
I encara, soms els que trobem un recer a Can Bosc, per reposar una estona a la terrassa deser-ta. Arrepapats en els sofàs, davant d’un primer gintònic que no ens serviran, amb el temps que no tenim, podríem plantejar-nos la reflexió que no farem sobre una pregunta que no hem for-mulat... “Però, realment, qui o què soms nosal-tres?” I després del segon gintònic, que tampoc ens serviran, potser gosaríem imaginar-nos com ens veurien des de fora uns ulls càndids i impar-cials. Sí, seria interessant, però...
Finalment, soms els que continuem trescant amunt.
La llum s’apaga i creixen les ombres als boscos. El silenci és dens. Un filet recargolat de fum blanc, quasi imperceptible, s’enlaira des del cim de la Tossa d’Espinau i es dissol en la boira. Bro-lla d’una figura palplantada al caire de l’abisme que guaita la immensitat fosca de la vall. Ben aferrat a terra, immòbil, les mans a les butxa-ques, màniga curt, la gorra, la barba i les ulle-res brillants pel reflex del caliquenyo encès que penja a la boca. Mirant el buit, olorant la fosca, escoltant el silenci. És un espectre, una ombra fonent-se en la boirada que baixa de la Mare de Déu del Mont.
- Corre, Panxo, vine! Cuita!
En Panxo mig estirat a terra, ensorrat de can-sament, està considerant seriosament d’encetar una llauna de cervesa. Té coïssor a la gola.
- Què hi ha? Què has vist?
- Goita per llà, vora la casa d’Espinau. És una colla d’ERG’s! Ara no se’n veuen gaires d’aquests.
Aquell dit d’ungla ennegrida assenyala la corrua d’una trentena ben bona d’ombres i llums tre-moloses que ressegueixen el camí. Fa bonic de veure.
- Vols dir que són ERG’s? Si ja no existeixen, no en queda cap. Deuen ser participants d’una travessa d’aquestes de vint-i-quatre hores...
- Que porten unes quantes hores de travessa, segur. Que són ERG’s, també.
- No veus que deu ser un trail ? Mira com van vestits! I tots porten pals!
- No diguis bestieses, Panxo, només n’hi ha dos que van amb calçotets llargs. Són ERG’s! Hi pots pujar de potes... I saps què et dic? Que aquest matí ja els he som vistos quan esmor-zaven a Sant Andreu. Feia les feines tranquil-lament a dalt de la Calma, hi ha hagut un mo-ment que aquell núvol enganxat s’ha desfet
Esperant gintònics a Can Bosc
10 Centre Excursionista de Banyoles
i me’ls ha deixat veure. Sense encantar-se massa s’han encaminat cap els cingles de Bistoltes i Sant Grau. Més tard m’ha semblat veure’ls baixar pel Camí dels Valencians cap a Tortellà. I quan em pensava que s’havien fos a la plana del Fluvià, vet aquí que havent dinat me’ls trobo pujant des del Borró cap a Can Bosc pels Escalers.
- Ah coi!! Quin interès! Per això m’has fet bai-xar cames ajudeu-me cap a Monteia, de pet al Cingle de la Clau per travessar el Borró, i corre, afanya’t, enfila’t a la Tossa. Quina mata-da! Total per seguir uns gamarussos que estan llampats!
- Eh! Compte, Panxo! Això no t’ho permeto. Ja t’he dit que d’ERG’s no se’n veuen cada dia.
- Re! Penícul·les! Tens els cap ple falònies!
- Són especials, t’ho dic jo, tenen un do.
- Sí? Doncs celebrem-ho amb una birra, vinga!
Cal més d’una cervesa per refer-se. Un sonor eructe retruny per sobre la Tossa d’Espinau. Esclata un llumí i s’encén la burilla apagada i humida. Una olor agra empudega l’aire del cap-vespre.
- Per mi que van a dormir a la Mare de Déu del Mont.
- A l’hostal? I encara dius que són ERG’s?!
- Mira, ara s’aturen a Joncanat.
- Estan més morts que jo.
- No siguis burro! Això és un reagrupament del manual de l’excursionista clàssic per arribar tots junts. No ho has vist que a darrere n’hi ha un que ranqueja i va més lent? Que en són de ben parits!
- Si tu ho dius...
- Va! Esparpeia! Els atraparem i els seguirem!
- Ep! Alto Mestre! Del coll no puc passar, que
el Mont ja és Empordà, i jo a l’Empordà només hi entro a buscar bolets i a comprar vi.
- I ara, què collons t’empatolles? Si el Santuari del Mont sempre ha estat, és i serà un referent de la nostra terra garrotxina?
- Ja, però és el que diuen els papers... la llei és la llei.
- La llei és la llei? , no sé de què em sona això... Quina collonada!
És nit tancada i molt fosca. El grup d’excursionis-tes enfila el darrer tram cap al Santuari guiat pel seu particular GPS (Gómez Positioning System). Aquell enginy els porta fins a dalt amb el pas constant, lent i segur de l’animal de càrrega que torna a casa per un camí que ha transitat milers de vegades, gairebé no calen els frontals.
Els altres dos, segueixen el mateix camí una estona després, havent sopat. En Panxo ho fa remugant, només perquè el seu company no hi vagi sol. I el cas és que no té res contra aquella muntanya, més aviat al contrari. Recorda molt bé quan, durant anys, per ell allò era la Mare de Déu del Món. I, quan va descobrir la veritat, li semblà decebedora perquè el nom real era mas-sa evident, seguí trobant més coherent i encertat el seu. Quantes generacions no van contemplar des d’aquí a dalt el que era tot el seu món? Del Canigó nevat al mar, la muntanya i la plana, la Garrotxa i l’Empordà. Un univers que ha quedat petit per a la gent d’ara.
Arriben a la terrassa de l’hostal sense ser vis-tos, hi regna la foscor i un brogit silenciós. El vent juga amb els núvols i ensenya, en ullades fugaces, ara els llums de Besalú, ara els de Ba-nyoles, ara els de la costa... En apropar-se a les dependències se sent xerra.
- Ja veuràs Panxo quines cançons que ento-nen els ERG’s. No els has sentit mai cantar? N’hi ha un d’alt i gros que té una veu que fa trontollar les muntanyes. I, ah, quines can-
Núm. 461 11
çons més belles! Són molt antigues, saps? Se-gur que tenen alguna mena de poder màgic...
- No sé, vols dir? Jo no sento res. Només veig una colla de carablancs morts de cansament vora el foc a terra. No semblen pas gaire ani-mats...
- Escolta, escolta! Ara s’hi posen, no sents un tambor?
- Un tambor? Què dius? Jo diria que són cops, sona com si algú piqués una porta. I crits, hi ha algú que crida.
- Vatua, tens raó! Un ERG ha quedat atrapat a la comuna! Vaig a buscar la destral!
- Aturat! Deixa! Que ja hi corren els altres. Sembla que n’hi ha un que sap de què va la cosa..
- Ah! Aquest sí que és un ERG autèntic! Ja veuràs que no li caldrà tirar la porta a terra...
- I aquesta que plora? Què li passa?
- De segur que el que ha quedat tancat és un príncep ERG i aquesta deu ser la desconso-lada princesa. Ai! El món dels ERG’s! Quina emoció!
- Però, què dius de prínceps i princeses? Que no veus els altres? es parteixen el cul de riu-re, s’han ben eixorivit! ...Collons!! La porta a terra! Gasta mala llet aquest que dius que és autèntic. Mira, ja surt el que hi havia tancat, amb aquesta barba té més pinta de rei que príncep.
- Ai, Panxo, Panxo, sempre seràs un infeliç, un inculte, has vist el món per un forat! Va, anem a buscar el jaç que he agafat fred.
- No m’ho puc creure! No sé pas si podré dor-mir, mai els havia vist de tan a la vora! Que autèntics! Que ferms! Quina il·lusió! Haurem de fer quatre pipades per agafar el son...
L’endemà el dia s’alça força clar, la vista cap a
l’Alta Garrotxa i el Pirineu és bona, a llevant el sol s’ha entretingut travessant una banda de nú-vols. La temperatura és suau. Des del Santuari, un observador atent podria veure els torterols de fum que surten d’una penya alçada al Pla del Vi. Des d’allà, envoltats de roures i pins centenaris, desplegant el bivac, fumant i esperant que el cafè del pot sigui calent, dues ombres matineres observen com aquella gent carrega una furgo-neta i es desvetlla anant cap a l’esplanada de davant del Santuari.
- Són maletes?!
- Ja veus si en són de putes.
- Això lo què és, és una excendrificat !
- No. És una bona pensada. Fan servir un home d’assistència tècnica, veus?
- Hum! I ara la típica foto amb Mossèn Cinto. Què t’hi jugues que són capaços de llegir al-gun poema i tot?
- Prou... Són gent lletrada.
- Un moment, un moment... ara ho veig clar! Tu lo que passa, que estàs abduït.
- Però de què collons parles?!
- Ho vaig veure en una penícul·la d’OVNIS...a tu t’han menjat el coco aquests ERG’s, i et fan beure a gallet.
- Però si tu els has vist igual que jo.
- Per això mateix! Tot el sant dia parlant d’ells i pixant colònia. I total, què tenen d’especi-al? Si no respecten ni el seu nom. Mira-t’ho així. Excursionistes?... si van vestits i calçats com ballarines. Radicals?... si dormen sobre matalàs, es dutxen i mengen servits en plat calent sobre tovalles... ah! i porten maletes! Garrotxins?... quin garrotxí autèntic trescaria per l’Empordà?
- No has entès pas re. T’ho mires tot des d’un punt de vista material i ser ERG és una qüestió
12 Centre Excursionista de Banyoles
de sentiments. Els anima una amor incondici-onal cap aquesta terra imaginària.
- Sí, sí, tu... ben abduït!
- Mira, sembla que arrien. Qui sap on deuen anar? I si els esperem i ens hi afegim?
- No cardis! Ara em vos fer trescar amb aques-ta colla de frIquis?!
continuarà
Josep Casals i MicalóJoan Constans Nierga
Els grup abraçant Mossèn Cinto
Santuari de la Mare de Déu del Mont
Festa de Sant Bernat MenthonPatró dels excursionistes i dels alpinistes
• A les 11 del matí: Sortida del Pla de Solls• A les 12 del migdia: Processó amb Sant Bernat fins al pedró i
benidicció dels estris muntanyencs.• Ofrena dels vailets de l’Esporda i alçament d’un pilar.• Missa solemne• Concert coral• A les 2 de la tarda: Dinar de germanor al Pla de Solls.• Jocs de cucanya per tothom.• Cant dels Adeus.
13 de març de 2016
Organitza: Patronat del San-tuari i Centre excursionista de Banyoles
Núm. 461 13Turó de l’home
Després de l’agradable impressió que ens va deixar l’anada al mateix indret aquells dies de calor sufocant del mes de juliol d’enguany, vàrem quedar que hi tornaríem a la tardor, ja que estàvem segurs que valdria la pena, i així va ser! Novament l’anada va ser un divendres, ja que les muntanyes properes a Barcelona els caps de setmana estan de tal manera massi-ficades que perden tot el seu encant. Així el passat 30 de novembre, a les 9 del matí, quin-ze persones sortíem de Correus per anar en aquest indret emblemàtic del nostre país. Vam agafar l’Eix Transversal (C-25) fins a la sortida d’Espinelves, i pel Coll de Ravell agafàrem la carretera de Viladrau fins a trobar a l’esquerra la pista asfaltada que ens portaria fins a l’apar-cament de la Font dels Passavets, on deixaríem els cotxes. A la font, com sempre, barcelonins omplint quantitats ingents de garrafes de la seva aigua “fresca i regalada”. Vam agafar el camí de l’esquerra, anomenat el de l’Avetosa, amb direcció al Turó de l’Home, caminant so-bre una catifa de fulles. Les que romanien als monumentals faigs de tot el recorregut tenien uns colors espectaculars amb innombrables matisos: vermells, grocs i ocres, i ens vam ado-nar que havíem estat encertats a escollir aquell dia esplèndid. El camí ample i molt ben marcat feia impossible de perdre-s’hi.
Deixàrem enrere els arbres i a davant nostre s’obrí un paisatge lluminós amb el Turó de l’Home al fons. Vàrem fer una aturada per es-morzar i un cop allí s’afegeix al grup en Ra-fel Cuenca , que per un afer ineludible havia hagut de sortir una hora més tard de Banyo-les, però que havia aprestat de valent fins a reunir-se amb nosaltres. Ara ja érem setze els participants a l’excursió. Després del mossec vàrem emprendre la marxa per a completar la
primera fita, el Turó de l’Home, on arribaríem en poc temps. Allí trobàrem molt de jovent, un col·legi, que havia deixat l’autobús al trencant de Sant Marçal. A uns monitors que els acom-panyaven, els vam demanar si ens podien fer unes fotografies a tot el grup, i molt gustosos ho van fer.
Érem ja a la 1h de la tarda i encara ens quedava per cobrir el segon tram de la nostra caminada, Les Agudes, i per això, després de gaudir de la meravellosa vista, vam baixar fins al camí que tot carenejant ens hi havia de portar. En menys d’una hora ja tot el grup era a dalt del cim, i allí se’ns obrí una panoràmica formidable; a la nostra esquerra el Matagalls, al fons Montser-rat, a davant i una mica lluny el Pirineu i a sota Arbúcies i un festival de colors que domaven la immensa fageda, quina meravella! No cal dir que les màquines de fotografiar treien fum, i una parella d’excursionistes que eren per l’ indret ens van fer una foto de conjunt. Sense pressa, perquè l’espectacle era addictiu, però com que eren ja les dues de la tarda i la gana aprestava, emprenguérem el camí cap al Coll
Sortida de tardor dels veterans a la fageda gran del Montseny
14 Centre Excursionista de Banyoles
de les Agudes, on amb un sol enlluernador vam fem un dinar de germanor, un cafè amb una mica d’armanyac i una petita becaina, per fi-nalment agafar el camí de Briançó i baixar fins
al punt de partida.
Ens endinsàrem en la frondosa fageda, amb una catifa de fulles, aquesta vegada perilloses ja que amagaven unes pedres traïdores que ens farien perdre l’equilibri en més d’una ocasió,
però trobàrem uns racons idíl·lics amb tonali-tats de tots colors, i sense adonar-nos-en vam arribar de bell nou a la Font dels Passavets. Alguns previsors amb garrafes van omplir-les d’aigua fresca. Entonàrem “l’Hora dels Adéus” i cap al cotxe fins al bar del Coll de Ravell, on faríem una parada i refrigeri. Ja fosquejava i anàrem cap a casa amb la sensació feliç que havia valgut la pena.
Un de Can Xueta
Coincidint amb el seu 75é aniversari, un grup d’amics van organitzar un acte de reconeixe-ment al fotógraf, escriptor i naturalista Ernest Costa i Savoia, que, en paraules seves, és bes-canoní per sentiment i naixença, a més de bar-celonés i fontcobertí per veïnatge i voluntat.
El Centre té una relació de privilegi amb l’Ernest, i a més de participar en activitats com les sorti-des de “Conéixer el Pla de l’Estany”, o bé com a conferenciant en les vetllades que organitzem, també ha col·laborat en aquest butlletí i sempre esta amatent a qualsevol iniciativa nostra.
La seva amabilitat i disposició és proverbial, i no és estrany que a l’acte que se li va organit-zar, malgrat que es va valer que fos una sor-presa i la informació havia estat restringida, hi acudís gent d’arreu i on el nostre Centre tenia representació.
Després que Pep Matas li fes una glossa breu de la seva trajectória personal i professional, va estrenar-se el documental “Ernest Costa. El notari del paisatge” presentat pel seu director Toni Martí, de Video Play i Vinagreta, amics
seus, on hi apareixen imatges de la seva vida i activitats. També opinions diverses sobre ell d’Antoni Bassas, Xavier Cortadellas, Ramon Folch, Laura Guevara, Enrie Larreula, Jordi Lla-dó, Angel Madria, Josep Maria Massip, Jordi Mir i David Pujol.
Un altre amic d’ell, el trobador i cantant Alfons Encinas li va dedicar una cançó composta amb lletra de Mn. Cinto Verdaguer. Després va fer-se una lectura progressivament coral amb partici-pació de persones diverses del públic, a partir de textos d’un dels molts llibres de l’Ernest.
Finalment va ser corprenedor i ben amagat, que una néta seva resident a Irlanda, li portés un pastís d’aniversari amb les espelmes ence-ses deis 75 anys. Aquesta nena havia arribat amb el seu pare el dia abans i varen allotjar-se a Girona amb uns amics per preservar la sor-presa.
Finalment va haver-hi un piscolabis on les abraçades i encaixades de mans eren el més vist, i a les que nosaltres ens varem afegir de tot cor perqué eren ben merescudes.
Acte de reconeixement a l’Ernest Costa i Savoia
Núm. 460 15
Sant Aniol d’Aguja
Amics i amigues de Sant Aniol, benvinguts a la Festa del Ja no hi Plou.
Estem de festa perquè s’ha culminat la teulada nova, de 200 metres quadrats del cos principal del Refugi.
La inaugurem amb tots els honors, com si esti-guéssim inaugurant la totalitat del projecte. I és que , com que estem davant d’un projecte difícil i de llarga durada, hem d’agafar ànims tot sovint, fent una festa en cada fita assolida. S’ha de dir que una coberta de 200 m quadrats és un premi important i més tenint en compte que això vol dir que ja tenim l’estructura de l’edifici salvada.
Ens sentim satisfets perquè heu vingut tanta gent, malgrat la fred, i també han vingut moltes autoritats, com si es tractés de la inauguració d’una obra acabada del tot. Ens honoren amb la seva presència i ens satisfà especialment perquè vol dir que també són conscients que la feina aconseguida ha estat molt dificultosa.
Vull remarcar la importància que té la relació en-tre el voluntariat dels Amics de Sant Aniol i les diverses administracions. Es tracta d’una com-plicitat imprescindible per tal d’arribar a comple-tar el “Refugi amb Cos i Ànima”.
Un reconeixement a l’empresa que executa les obres: Germans Picart, al cap d’obra en Josep Picart i també als treballadors que pugen cada dia i que treballen en condicions pèssimes. Re-coneixem la seva feina perquè les seves mans, en definitiva, són les que han creat la teulada.
Agraeixo d’una manera molt emotiva a tots els companys i companyes de colla, la seva fidelitat. Amb vosaltres hem treballat colze a colze, ens hem ajudat, em rigut, hem patit moralment i físi-
ca, hem anat agafats de la mà, cada dia pensem en Sant Aniol...
M’heu fet pensar en un fragment de la novel·la “La Punyalada” quan Marià Vayreda ens parla de la gent que assisteix a l’aplec de Sant Aniol, ens n’hem de sentir successors:
“Eren pastors , artigaires, carboners, contra-banders, escapiadors, francesos de la Manera, Sant Llorenç i la Muga; culleraires de Tortellà, parcers d’Oix i Beget, i terralloners de les ma-sies i llogarrets de cinc hores a la rodona: gent, bona part d’ella, quasi tot l’any fora de la llei per un o altre concepte...”
I jo dic de vosaltres que sou: paletes, arqui-tectes, fusters, traginers, bosquetans, mestres, aprenents, lampistes, enginyers, cuiners, pin-tors, venedors, escolans, capellans, matxos de bast, jardiners, horticultors, escriptors, cantai-res, pedrasequers...I podria calcar la frase de Vayreda quan diu: gent, bona part d’ella, quasi tot l’any fora de la llei per un o altre concep-te...”
Quan el pecat és per encendre la llum, és per-donat. En definitiva sou bons companys i bo-nes companyes amb qui és un plaer compartir aquesta vivència. He après i aprendré molt de vosaltres. Gràcies! Continuarem fent camí ple-gats.
He rebut una carta de Mossèn Jeroni. L’em-blemàtic rector de Sant Aniol en la Punyala-da. Ja sabeu que és molt vellet i que només ve en ocasions comptades, i han de ser molt especials...s’excusa i diu que esperarà a la in-auguració del Refugi. Tanmateix, ens ha volgut fer arribar unes paraules en vers que crec que podríem utilitzar per l’acte simbòlic d’inaugura-
Presentació a la festa del ja no hi plou i la carta de Mossèn Jeroni
16 Centre Excursionista de Banyoles
ció. Primer de tot podeu obrir els paraigües. Jo porto el paraigua que ell ens va deixar en la seva última visita. És la seva ànima. Estigueu atents als versos de mossèn Jeroni.
Caríssimes germanes i caríssims germans,a Sant Aniol ja no hi plou.De les pedres n’heu tret pans,i ja hi llueix el teulat nou.
Dins del refugi de Sant Aniol,bella fusta ens amaga el cel,per sempre més hi farà soli això omple el cor de mel.
Caríssimes germanes i caríssims germans,a Sant Aniol han canviat els aires,ja podeu plegar els paraigües!I encaixeu-vos ben fort les mans!!!
Sant Aniol d’Aguja, 22 de novembre de 2015.
Quim Oliver Tarradas “xari”
Moment en què es llegeix el vers de Mossèn Jeroni.Foto Lluc Gusart.
El diumenge 22 de novembre es va dur a terme
la inauguració de la nova teulada de l’històric i
emblemàtic refugi de Sant Aniol d’Aguja, ubi-
cat a l’antiga casa rectoral. Cal tenir en compte
que des de l’any 2012 s’han pujat a peu més
de 80 tones de materials necessaris fins el re-
fugi, en petites dosis carregades a les motxilles
dels nombrosos voluntaris que han col·laborat. I
això ha suposat un gran suport popular i estalvi
econòmic per a les fases d’obres executades fins
ara i que han culminat amb l’assoliment de la
teulada nova de 200metres quadrats.
Unes 115 persones no es van voler perdre aquesta jornada tan esperada. El fred es deixa-va sentir però l’agradable diada festiva donava un escalf d’alegria i germanor que esvaïa tots els mals. Amb un escenari dignament arranjat i preparat per a la ocasió, des de bon matí es van apropar a l’entorn del vell edifici desenes de per-sones, majoritàriament amics i amigues de Sant Aniol els quals al llarg d’aquests temps han dedi-cat gran esforç a que tot plegat vagi essent, cada vegada més, una realitat. També s’hi van aplegar persones que durant aquest període han apor-tat materials de construcció o bé han realitzat
Festa del “ja no hi plou”Per celebrar la nova coberta del futur re-
fugi de Sant Aniol d’Aguja
Núm. 460 17
Sant Aniol d’Aguja
El grup NIU va tornara a pujar un contrabaix a Sant Aniol. Feia molts anys que no n’hi havia cap. Foto J.Constans
Moment previ a la plegada de paraigües
Representants de les diferents institucions que col·laboren en el projecte.
col·laboracions econòmiques i que van aprofitar per contemplar “in situ” les obres realitzades. Al mateix temps, ens van acompanyar diverses autoritats o representants de diferents entitats o ens que col·laboren en el projecte. Entre altres, destacaríem l’honorable senyor Sant Vila, con-seller de Territori i Sostenibilitat, el senyor Josep Puigvert, director de la Casa de Perpinyà de la Generalitat, El Sr. Lluís Bayona, representant de la Diputació de Girona i el Sr. Josep Blan-ch per part de l’Obra Social de “la Caixa”…. així com Mònica Boix, alcaldessa de Montagut i Oix, Agnès Barbier, tinent alcalde de St. Llorenç de Cerdans i Joan Fàbregas, alcalde d’Albanyà. Així mateix, Jordi Sargatal, popular ornitòleg i natura-lista, col·laborador dels Amics de Sant Aniol, ens va fer costat amb la seva presència. L’empresa Germans Picart (qui ha realitzat l’obra) també hi va ser present amb els seus responsables i alguns dels seus treballadors, que dia rere dia feien l’aspre camí per realitzar la jornada laboral. El president dels Amics de Sant Aniol en Quim Oliver “xari” va encetar els actes oficials donant les gràcies als assistents i a tothom qui ha fet possible la nova teulada. Llavors va cedir la pa-raula a cadascuna de les autoritats esmentades. Totes van coincidir en elogiar la feina feta, cosa que encoratja als Amics de Sant Aniol a continu-ar en la mateixa línia. Maria Xarles, membre de l’associació amfitriona, va protagonitzar la lectu-ra del “Manifest dels Amics de St. Aniol” que ve a ser una síntesi dels estatuts, i que va acabar amb un “Visca Sant Aniol” molt respost.
L’acte inaugural de la teulada va consistir amb el gest simbòlic de plegar paraigües en el sentit que “ja no hi plou” a l’interior del refugi. Tot seguit el grup Niu va interpretar un repertori musical amb peces dels enyorats sonadors Pere Blanch de Beget i Fonso de Lliurona. S’ha de destacar
18 Centre Excursionista de Banyoles
la particularitat que, després d’algunes dècades, un contrabaix va tornar a sonar a Sant Aniol. El dinar de germanor, amb un centenar de comen-sals, va consistir en arròs, botifarra i pastís. A la tarda, i ja com a traca final, un engrescat ball amb temes tradicionals del territori alt-garrotxí va portar una bona part dels assistents a treure’s el
Tarda de ball i música
fred ballant al bell mig del Prat de la Font
L’alegria i la il·lusió van estar factors que relluïren durant tota la diada. La festa s’ha acabat… i tor-na l’hora de la feina. Cal continuar fent camí. Les obres no poden parar. Cal iniciar ben aviat més obres i així poder culminar amb la inauguració total del refugi el qual esdevindrà amb la seva posada en funcionament.
Agrair una vegada més a tots i cadascun dels que ho heu feu possible amb les vostres ajudes, ja siguin econòmiques, materials o de voluntariat.
Entre tots, voluntaris, administracions, mece-nes…ben aviat aconseguirem tenir el “Refugi amb Cos i Ànima” en plena activitat.
Amics de Sant Aniol d’Aguja
NOTA: Es pot veure la llista to-tal dels Amics-col·laboradors de Sant Aniol, Mecenes i aportadors de material a la pàgina web del Centre, entrant a Amics de Sant Aniol dins l’apartat de “Secci-ons”. Així mateix i trobareu infor-mació de quines són les aporta-cions de mecenatge.
Nous MecenesAniol SL Gomez Barri Josep Club Escursionisti Arcoresi
Col·laboradors diversos Sorrejats Pla De L’estany
C/ Sant Andreu, 15417846 MATA-PORQUERES (GIRONA)
Tel 972 58 12 14 Fax 972 58 14 12E-mail: [email protected]
Distribució i venda al majorde material elèctric i d’il.luminació
Núm. 461 19
Les nostres seccions
Secció excursionisme clàssic
GENER 2016
Diumenge, 10
DE GIRONA AL CASTELL DE SANT MIQUEL
Per començar l’any d’una manera plàcida us proposem una excursió pels encontorns de la ciutat de Girona. El nostre guia serà l’amic Joan Juliol. Tot seguit copiem la ressenya que ens ha escrit perquè ens fem una idea de la caminada.“Des de l’aparcament de la Devesa (75 m), on deixem els cotxes, ens dirigim cap a la part més monumental del Barri Vell Girona (Sant Fèlix, Catedral...) i cap a la muntanya de la O (també anomenada de les Creus). Passant per la font de les Curculles (sense aigua) i la d’en Fita arribem a la font dels Lleons (també seca). A partir d’aquí, enfilem cap al camí dels Àngels que seguim un tall i arribem al coll del Puig d’Estela. En aquest punt deixem la vessant oest de Les Gavarres i baixem en direcció, pri-mer a l’est i tot seguit nord-est, fins a trobar les mines de Ferro anomenades del Nen Jesús que daten de l’any 1892 fins el 1918. Seguint per aquesta direcció arribem a la font del Borni, de rajoliu humil però fresc. Estem ben bé a sota del castell, la nostra propera fita. Ara sí, pugem considerablement fins a assolir el castell i torre de guaita de Sant Miquel (495 m). De baixada veurem una mena de cilindres de pedra seca, una altra font eixuta (opcional). I ja a la Vall de Sant Daniel tenim visita concertada al claustre del Monestir Benedictí de Sant Daniel (s. XI).
Hores efectives de marxa: 3’30h” Coordinador: Quim Oliver “xari”
Diumenge, 24
JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL
CAL COMENÇAR AMB EMPENTA EL NOU ANY!!! Tenim la teulada inaugurada i ja comen-cem a treballar per a preparar les noves obres que es preveuen per la primavera. Col·labora fent de traginer, traient runes, pintant, repicant o en qualsevol altra tasca!. Si no podeu tot el dia, no passa res. Podeu venir a l’horari que més us vagi bé. A Sant Aniol ens trobaràs!Dinar “aniolenc” comunitari. Cal avisar com a molt tard el dijous dia 21. Gràcies!Trobada a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església.Contacte: [email protected]
Diumenge, 31
TASTETS (en benefici del Refugi de Sant Aniol)
Diada festiva i gastronòmica a Montagut, local social de la CometaVeïnes i veïns del poble de Montagut ens cuina-ran plats diversos. Es tracta de tastar-ne tants com puguem i així gaudir de les delícies culinà-ries d’arrel garrotxina.En el transcurs de la diada i en el mateix local esdevindran diferents activitats lúdiques.S’organitzarà una excursió matinal a Sadernes destinada al públic més excursionista. Es pre-veurà de ser al dinar amb temps. Els beneficis aniran destinats a la reconstrucció del refugi de Sant Aniol d’Aguja.Us informarem amb més detall en programes apart.Cal apuntar-se com a molt tard el dia 27 de gener. Gràcies.Contacte: [email protected]
20 Centre Excursionista de Banyoles
FEBRER 2016
Dissabte, 13 i diumenge, 14
DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT
Eus aquí les dues últimes etapes de la travessia que vam començar fa quatre anys a Banyoles i que ens ha de fer arribar cap a la Franja de Ponent. El punt i final és els estanys d’Estanya d’origen càrstic, igual que els de Banyoles .Hi ar-ribarem en aquest cap de setmana. Primer tres-carem a cavall del Montsec, entre el Baix Pallars i la Noguera i ja entrarem a la Franja de Ponent: Baixa Ribagorça Oriental
19a etapa. Dissabte: Coll d’Ares- MontfalcóItinerari: Coll d’Ares, serrat de Corona, grau de l’Onso, mas de Carlets, congost del Seguer, Montfalcó.Hores de marxa efectiva: 5.
20a i última etapa. Diumenge: Montfalcó- EstanyaItinerari: Montfalcó, Fet, collada de Sabinós, la Creu, pont de Penavera, els Estanys, Estanya.Hores de marxa efectiva: 5 i mitja.Guiatge de les dues etapes: Ramon Feixas i Kim AgustíCal estar en bona forma i disposar la targeta fe-derativa. Gràcies!Informacions i inscripció: És una sortida en què necessitarem el servei d’autocar i un allotjament en règim de mitja pensió a l’Alberg de Montfalcó. El preu total aproximat serà de 75 euros. Us heu d’apuntar a la secretaria del Centre Ex-cursionista de Banyoles efectuant una paga i se-nyal de 25 euros. Gràcies! La resta de l’import caldrà abonar-la el dia de la reunió informativa, que tindrà lloc el dimecres dia 10, a 2/4 de 10 del vespre, als locals del Centre.Atenció: el diumenge es dinarà en un restau-rant de la zona per tal de celebrar la coronació d’aquesta llarga travessia. Projecte conjunt: Centre Excursionista de Banyoles i Centre Excursionista d’Olot.
Dissabte dia 20
JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL
No val a badar! Cal estar al peu del canó i dei-xar-ho tot apunt per quan comencin els paletes la nova fase d’obres a la primavera. La nostra feina és important. Quant a estalvi econòmic i quant a riquesa de moral i implicació. Seu-ne partícips!Dinar “aniolenc” comunitari. Cal avisar com a molt tard el dimecres dia 17. Gràcies!Trobada a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església.Però podeu pujar més tard, si així us convé.Contacte: [email protected]
Diumenge, 28
TRAVESSIA D’ALBANYÀ A BEUDA (passant per la Mare de Déu del Mont)
Ja és tradicional que els companys de Besalú, en Quim Roura i en Josep Gómez, ens prepa-rin una excursió. Enguany s’han engrescat per una sortida tipus travessia que ens farà saltar la muntanya de la Mare de Déu del Mont des de les garrotxes d’Empordà. L’itinerari està en preparació i pot patir alguns can-vis però es parteix de la següent idea. Itinerari: Albanyà- collet de la Cirera, Sant Miquel de la Cirera, Puigbalí, Collet de Maniscle, Pla de Montosa, Coll de Joncanat, Mare de Déu del Mont, Collet de les Sorreres, Pla de Solls, Pedró de Sant Jaume, Pujant de la Vinya, Beuda.Guies: Quim Roura i Josep Gómez.Coordinador: Quim Oliver “xari”
MARÇ 2016
Diumenge, 6
XIX CAMINADA POPULAR DE MONTAGUT
Un any més, us anunciem aquesta caminada popular organitzada pels companys de l’Associ-
Núm. 461 21
ació Terra Aspra, de Montagut. Es tracta d’una sortida de tipus matinal. Recordem que compta amb diferents punts d’avituallament, entre els quals hi ha un bon esmorzar. Els interessats passeu per secretaria durant la setmana anterior perquè tindrem la programació més detallada.
NIT del Dissabte, 12 i Diumenge,13
X TRAVESSIA BANYOLES- OLOT O VICEVERSA. NOCTURNA!!!
Sortida ajornada per la pluja, farà un any; en aquesta ocasió, serà també el pròleg de la pro-pera travessia per etapes, que encetarem la pri-mavera vinent.Celebrem que hem arribat a la desena edició de les travessies d’Olot a Banyoles o viceversa. L’itinerari és una recopilació d’indrets per on ja s’ha passat però amb la idea d’anar el màxim de directes. L’ingredient especial i diferent és que trescarem de nit! En realitat començarem la ca-minada el dissabte dia 12, al vespre, a la Draga de Banyoles i l’acabarem al matí de diumenge a Olot. Per celebrar els 10 anys com cal, ens pararem a esmorzar en un hostal. Després de l’àpat, ens caldrà acabar la caminada, ja de clar, per arribar a la capital garrotxina. Hores efectives de marxa: 8h.30 min. Itinerari: Banyoles (la Draga), veïnat de Santa Eugènia, Merlant, Collet de Guixeres, la Cada-munt, Ventatjol, Santuari del Collell, el Torn, el Sallent, Can Batlle, Carrer de can Mascou, les Forques, Can Bastans, Fageda d’en Jordà, Sant Cristòfol les Fonts, Olot.Coordinadors: Narcís Puigvert, Quim Oliver i Kim Agustí.Sortida conjunta del Centre Excursionista d’Olot, Centre Excursionista de Banyoles i l’Associació d’Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres.
Dissabte, 19 i diumenge, 20
TORTELLS DE RAMS I JORNADES DE TREBALL A SANT ANIOL
Els dies s’allarguen i començarà a despertar la primavera a Sant Aniol. Per una banda es continuaran les tasques de treballs voluntaris per tal d’anar avançant en la preparació de les properes obres.Com que ens trobarem en cap de setmana de Rams us proposem que SIGUEU PADRINS I PA-DRINES de Sant Aniol. Col·laboreu portant un tor-tell! Petit, gros, de massapà, nata o crema...Com si voleu portar bunyols! Es posaran a la venta o es rifaran als nombrosos visitants que ja comen-çaran a venir per aquestes dates de Setmana Santa. Els beneficis pel Refugi!Dinars “aniolenc” comunitari. De postres; tor-tells, és clar! Cal avisar com a molt tard el dime-cres dia 16. Gràcies!Trobada a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església. O ens trobem a Sant Aniol!!Contacte: [email protected]
AVANÇ DEL MES D’ABRIL
Divendres, 15 dissabte, 16 i diumenge, 17
LA TINENÇA DE BENIFASSÀ
Enguany, la gent del Pinell de Brai ens condui-ran cap al sud de Els Ports ja dins a Castelló i en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà.NOTA IMPORTANT: Per tal d’aprofitar més el cap de setmana us proposem de marxar el divendres cap a les 6 de la tarda aproximadament. Però no sabem si això pot anar bé a tothom interessat. Per això us demanem que en el moment de la pre-inscripció indiqueu si us va millor de sortir el divendres o el dissabte ben d’hora. Llavors deci-direm la que vagi més bé a la majoria. Gràcies!El programa seria aquest. Un dia de caminada. L’itinerari ens portarà pels camins i masos on hi va haver un dels grups de maquis més re-
22 Centre Excursionista de Banyoles
sistents. Coneixerem la història de “La Pastora”, que ja veureu que és molt especial.Itinerari: la Pobla de Benifassà, Mas de la Riera, Mas de la Pastora, Avenc del Carlista, Mas del Cabanil, Coll de l’Àguila, La Devesa (1224 m), Mas de Pou, el Boixar. Itinerari en preparació.Una altre dia el dedicarem a visitar l’enturonat poble de Morella, dins la comarca de Els Ports. Pujarem al Castell.Pernoctació a la casa-refugi del poble El Boixar en règim de mitja pensió. El fet de desplaçar-nos en autocar o en cotxes particulars dependrà de la quantitat de gent inscrita.Es farà una reunió preparatòria el dimecres dia 13 d’abril a les 9.30 h al Centre.Inscripcions a la secretaria del Centre fent paga i senyal de 25 euros. Us demanem força antela-ció per tal de decidir el dia que marxem i fer la reserva del Refugi. Data límit el divendres dia 11 de març. Gràcies!Guiatge de Marta Martinez i l’Eleuteri Martinez amb la col·laboració d’altres companys del Pi-nell.Coordinadors: Josep Casals i Quim Oliver “xari”
14è CICLE D’EXCURSIONS “CONÉIXER EL PLA DE L’ESTANY”
Organització conjunta amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.Places limitades a 55 participants a cadascuna de les sortides.Inscripcions prèvies, imprescindibles, a la pàgina web del Centre d’Estudis Comarcals: http://cecbanyoles.cat/sortides-al-pla-de-lestanyQuota de 2€ per als socis de les dues entitats i 3€ per als no socis, en concepte de contribució per a l’adquisició de l’emissor i 55 jocs de recep-tors amb auriculars que permetran al conferen-
Dedicarem el trimestre al Camí de Sant Jaume, entre el Port de la Selva i Montserrat.Les etapes d’aquest trimestre són:
GENER
Diumenge, 17
D’ORRIOLS A VILADASENS
Anem en direcció sud, enmig de camp i boscos d’alzines i pins. Alguna casa gran, alguna ermi-ta i alguna riera ens acompanyaran en un camí passejador, sense pujades. Davant nostre, les muntanyes dels Àngels i Sant Miquel ens mar-quen el nostre destí.Punt de sortida: a les nou del matí, des de l’apar-cament del Condis, a Banyoles. Els qui vinguin des de Girona, a les vuit, a Fontajau.El dinar serà de carmanyola.
Secció colla depa sucat amb oli
Conèixer el Pla de l’Estany
ciant-guia no haver de forçar la veu.Les properes sortides previstes són:
10 de gener del 2016
A Crespià: Sant Bartomeu, Sant Miquel de Roca, el túnel i la plantació de noguers.
14 de febrer del 2016
A Palol de Revardit: Forns d’en Segarra, font de can Janic, pont de Marmanya i ariet de can Mar-torell.
6 de març del 2016
A Vilademuls: Decinars, rajoleria de can Bacallà i pou del glaç de Vilamarí.
Núm. 461 23
FEBRER
Diumenge 21
ANADA A TALAIXÀ
Sortida a les 9 del matí de CorreusAnirem amb cotxe fins a l’aparcament de Sader-nes.Per a informació: Tel. 629 350 631, 972 570 138 i 600 200 499.
FEBRER
Diumenge, 14
DE VILADASENS A CERVIÀ DE TER
Continuem l’excursió del mes passat, però ara ja hi ha alguna baixada: ens acostem al llit del Ter. El nucli antic de Cervià de Ter ens sorprendràPunt de sortida: a les nou del matí, des de l’apar-cament del Condis, a Banyoles. Els qui vinguin des de Girona, a les vuit, a Fontajau.El dinar serà de carmanyola.
MARÇ
Diumenge, 13
DE CERVIÀ DE TER A GIRONA
Ja som a tocar el Ter: el resseguirem fins a Giro-na. El Congost és la porta d’entrada a la ciutat.Punt de sortida: a les nou del matí, des de l’apar-cament del Condis, a Banyoles. Els qui vinguin des de Girona, a les vuit, a Fontajau.El dinar serà de carmanyola.
MARÇ
Diumenge 13
APLEC DE SANT BERNAT DE MENTHON
(patró dels excursionistes) al Santuari de la Mare de Déu del MontDetall dels actes en el programa a part que tro-bareu en aquest butlletí.Sortida a les 10 del matí de CorreusPer a informació: Tel. 629 350 631, 972 570 138 i 600 200 499.
BANYOLES DE NIT!!Tres divendres, tres vespres, tres sortides amb frontal. La Secció de Curses de Muntanya del Centre Ex-cursionista de Banyoles presenta: Tres divendres de gener 2016. Farem sortides pels puigs i l’estany de Banyoles. Obertes a tothom que vulgui venir a córrer de nit amb nosaltres.
GENER
Divendres 15. A les 19.00 h
VOLTA A L’ESTANY I EL PUIG DE SANT MARTIRIÀ
Sortida davant del Centre Excursionista. C/ Ma-jor, Plaça Major, Plaça del Turers, Plaça de les Rodes, Passeig Darder, Els Tenyers, Can Morgat, creuar la C-150, Mas Arbeix, Puig de Sant Marti-rià, C/ Sant Martirià, Centre Excursionista. Quilòmetres: 10Temps: 1 hora, aproximadament
Secció cursesde muntanya
24 Centre Excursionista de Banyoles
Divendres 22. A les 19.00 h
VOLTA A L’ESTANY, PUIG DE LES GITANES, PUIG CLARÀ, PUIG DE SANT MARTIRIÀ
Sortida davant del Centre Excursionista. C/ Ma-jor, Plaça Major, Plaça dels Turers, Plaça de les Rodes Passeig Darder, Els Tenyers, Puig de les Gitanes, Puig Clarà, Can Morgat, creuar la C-150, Mas Arbeix, Puig de Sant Martirià, C/ Sant Martirià, Centre Excursionista. Quilòmetres : 15 Temps: 2 hores, aproximadament
Divendres 29. A les 19.00 h.
SANT PATLLARI I VOLTA A L’ESTANY.
Sortida davant del Centre Excursionista. C/ St. Antoni, C/ St. Martirià, creuar C/ Llibertat, camp de futbol vell, Passeig Darder, Els Tenyers, cre-uar la carretera de St. Miquel per sota, enfilarem cap a la Font de Brenys, Pista de St. Bartomeu, St. Patllari. Baixarem per la pista que porta a Can Llotí, farem esquerra i tornarem al camí de puja-da. Camp de futbol nou, Passeig Darder, Plaça de les Rodes, Plaça Major, C/ Major, Centre Ex-cursionista. Quilòmetres: 18Temps: 3 hores aproximadament
Tres sortides on volem escoltar el que ens diuen les nits de Banyoles. Gaudir del que ens agrada. CÓRRER!! Conèixer els silencis i la màgia que guarda la foscor per als nostres boscos.
IMPORTANT: Cada un ha de ser conscient de dur el material que cregui adient par a cada dis-tància. Roba d’abric, aigua i menjar. I un frontal amb piles de recanvi.
MOLT IMPORTANT: Haurem de creuar diversos carrers del centre, les carreteres C- 150 i la GI- 524.
Cal tenir molt present que s’han de respectar les
normes de circulació. Pensem que de nit encara ens cal ser molt més prudents.
RECORDEU: Cadascú corre sota la seva respon-sabilitat.
La secció declina tota responsabilitat en cas d’accident o negligència del corredor. Cada cor-redor serà responsable de tot perjudici o lesió que pugui causar-se a si mateix o a tercers, exo-nerant a la Secció de qualsevol responsabilitat en cas d’accident, dany, lesió o fins i tot en cas de defunció.
Trobareu tota la informació a la NOVA WEB de la SECCIÓ DE CURSES DE MUNTANYA, del CEN-TRE EXCURSIONISTA.
Veniu, plegats trepitjarem les nits de Banyoles.
Mercè Quera, Guanyadora del bonsai que es va sortejar el mes de juny passat, a l’exposició que va tenir lloc a l’Espai Eat Art de Banyoles. L’Albert Viñolas fa l’entrega del bonsai.
Grup de Bonsai
Núm. 461 25
El passat dia 4 de desembre va tenir lloc la inau-guració de l’exposició fotogràfica organitzada per la nostra secció, amb el títol “Personatges del Pla de l’Estany “. Està ubicada al monestir de Sant Esteve, juntament amb l’exposició de diorames que, durant les festes de Nadal, ja fa 51 anys es ve celebrant. L’exposició consta de 27 retrats de persones molt conegudes de la nostra comarca. Gràcies a tots els fotògrafs participants i a totes les persones que s’han deixat retratar. L’èxit de públic esta garantit ja que hi passaran milers de persones. Com cada any la visita als pessebres és una cita obligada i forma part de la tradició de Nadal.
Voldria agrair l’acollida i col·laboració de l’Asso-ciació de Pessebristes de Banyoles per tal que l’exposició sigui una realitat; també un agraï-ment al nostre patrocinador, en Quim Vidal de l’empresa Mapel Tagisa, per seguir confiant amb nosaltres després de molts anys col·laborant amb la secció.
Estem ja preparant el proper curset de fotografia del Centre pels mesos d’abril i maig del 2016.
Seccióde Fotografia
Exposició Nadal 2015. PERSONATGES DEL PLA DE L’ESTANY. Foto. Jaume Vilalta
Foto de grup de la sortida del dia 29 de novembre 2015
Posarem els programes a l’abast del públic que visiti l’exposició del monestir per poder atreure persones interessades a aprendre fotografia.
El dia 29 de novembre es va fer la sortida de la secció a Sant Pere de Casserres i Tavernoles. El monestir està situat en una península rodejada pel riu Ter que en aquest lloc es troba embassat per la presa de Sau. L’església i el monestir fre-guen a llevant i a ponent amb les parets rocoses del cingle, que baixa fins a nivell de les aigües. A finals del segle X, aquest territori estava sota el domini dels vescomtes d’Osona.
Jaume Vilalta
26 Centre Excursionista de Banyoles
GENER
Divendres, 29
A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, projecció de l’audiovisual:
TRANSPLIT: LA TRAVESSA DELS PIRINEUS AMB SPLITBOARD
“L’aventura comença quan veus la imatge dels Pirineus amb la seva extensa longitud, tocant el mar Atlàntic a l’oest i acariciant el mar Mediter-rani per l’est. Dos amics i les ganes de travessar els Pirineus, de mar a mar, sense motors, d’una tirada, aprofitant la neu i gaudint del Pirineu en llibertat, un Pirineu que demana ser travessat algun cop en la vida de cadascú. El mitjà de transport? La major part del temps splitboard (snowboard de muntanya), i enllaçant trams d’inici, entremig i final en bici. Després de 26 dies, 800km i 42.000 m d’ascens positiu, arri-bes el Cap de Creus i estàs tan feliç que penses, perquè no ho hem fet abans?”
A càrrec de Gerard Tubert.
FEBRER
Divendres,19
A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, presentació del llibre i de l’audiovisual:
“ ELS MEUS TRESMILS, una esperiència de quaranta anys “ de Jordi Mercader i Fornells, antic instructor de l’Escola Catalana d’Alta Mun-tanya i del Grup de Socors a Muntanya.
El llibre a més de ser un recorregut per la seva vida a la muntanya, està instrumentat a tall de guia, ja que inclou una descripció com a mínim
d’una via de pujada a cadascun dels cent vint-i-nou cims principals de més de tres mil metres que té el Pirineu, explicada des de l’experiència personal.
El llibre editat a tot color, inclou mapes i pano-ràmiques de tots els tres mils del Pirineu, i està profusament il·lustrat.
MARÇ
Divendres, 4
Presentació simultània de 2 audiovisuals, a càr-rec de Jordi Cruells i Fina Vila:
GUADELOUPE I DOMINICA: UN TASTET DE DOS RACONS DE LES PETITES ANTILLES.
Guadeloupe és un DOM francès on hi trobem el volcà més alt de les Antilles: la Soufrière. Al seu voltant, boscos selvàtics amb aigües termals. Més avall terres dedicades al cafè, la canya de sucre, les fruites tropicals,... i arran de mar: plat-ges amb praderies d’algues on s’hi van a atipar les tortugues marines.
Dominica, 40 km Carib avall, marxa soleta pel món tot parlant anglès. I ara s’han inventat un trail de 14 dies per recórrer l’illa, amb nom re-buscat: Waitukubuli. Tot caminant et permet gaudir del segon estany bullent d’origen volcànic més gran de la Terra i d’uns boscos primaris fe-nomenals.
I quan decideixes parar a reposar o eixugar-te la suor, aleshores un ti’punch s’escau d’allò més be.
Projeccions audiovisualsPrimer trimestre 2016
Núm. 461 27
Ja feia dies que trobava a faltar la visita d’en Francesc però no en vaig fer cas fins que el passat dia 15 de novembre vaig llegir, astorat, que ens havia deixat. Ara entenc el seu silenci. Ja ens coneixiem però no ens haviem parlat mai. Tot va venir del fet que el vaig anar a trobar un dia d’estiu mentre ensulfatava les tomateres, allà sota el monestir, davant de la seva fàbrica. Hi vaig anar per tal que m’expliques coses de la marxa dels 80 km, donat que el 50 è aniversari era a prop i ell era de les poques persones vives que l’havia fet. Al cap d’uns dies, va venir i em va explicar que ell era un dels que ho va proposar, com es va fer, qui hi va anar, etc, etc. Va ser ell qui em va proporcionar les úniques fotos que hi ha de la primera marxa, algun retall de prem-sa,... Des d’aquell dia, les seves visites eren fre-qüents. Sempre m’explicava alguna cosa sobre el Centre. Crec, que malgrat ara n’estés aparat, encara el vivia, encara el sentia i li agradava re-cordar quan ell hi era, quan s’encarregaba de la tresoreria (li vaig ensenyar el llibre de comptes on ell anotava les despeses i ingressos i va que-dar admirat del fet que és guardes en tant bon estat després de tants anys!!!), de les anades a Sant Aniol (hi volia anar per veure el nou refugi quan va saber que s’arreglava el camí) i de tan-tes altres coses. En una d’aquestes xerrades, em va dir que ell va proposar la portada del pessebre al Bassegoda, i em va proporcionar el material gràfic que il·lustrava un article aparegut fa uns anys. També, xerrant, explicava que van ser dels primers del Centre a fer un bivac, que també va proposar de fer el concurs de fotografia, i tantes altres coses que ja no podré saber. Aixó sí, em quedarà el seu somriure, sempre ho acabava tot amb un somriure.
“Trobaré a faltar el teu somriure, /diu que ens deixes t’en vas lluny d’aquí,/ però el record de la vall on vas viure, /no l’esborra la pols del camí”
Descansa en pau, Francesc.
LLUIS PAGES COROMINAS
Ens ha deixat en Francesc Colprim i Sala
En Francesc, amb un pessebre al Bassegoda.
28 Centre Excursionista de Banyoles
Car
net
s fe
dera
tiu
s 20
16C
arn
ets
fede
rati
us
2016
ASSE
gU
RAN
çA
SUB
-14
I SU
B-1
7
L’as
segu
ranç
a ob
ligat
òria
d’a
ccid
ents
esp
orti
us,
d’ac
ord
amb
el R
eial
dec
ret 8
49/1
993
de 4
de
juny
, ha
est
at c
ontr
acta
da p
er a
l 201
5 am
b la
com
pany
ia
Agr
upac
ió A
MC
I d’A
sseg
uran
ces
i Rea
sseg
uran
-ce
s, S
A.
Exte
nsió
de
la c
ober
tura
. Tot
s el
s so
cis
d’en
tita
ts
excu
rsio
nist
es m
embr
es d
e la
FEE
C, r
esid
ents
a
l’Est
at e
span
yol s
empr
e qu
e el
tit
ular
hag
i liq
ui-
dat l
a co
rres
pone
nt q
uota
anu
al d
e l’e
ntit
at a
mb
la q
ual h
a tr
amit
at e
l car
net f
eder
atiu
.
L’Àm
bit g
eogr
àfic
s’es
peci
fica
en c
ada
mod
alit
at
de c
arne
t fed
erat
iu.
Cob
ertu
res
com
unes
de
les
asse
gura
nces
. H
i qu
eden
incl
osos
, dur
ant l
a pr
àcti
ca d
e le
s di
sci-
plin
es e
spor
tive
s es
peci
ficad
es e
n ca
da m
odal
itat
de
car
net f
eder
atiu
, i a
mb
les
cobe
rtur
es i c
apit
als
espe
cific
ats
en c
ada
cas:
−
Els
acc
iden
ts e
sdev
ingu
ts d
e la
prà
ctic
a es
-po
rtiv
a co
m a
am
ateu
r de
l’exc
ursi
onis
me
i les
di
scip
lines
cob
erte
s. −
S’e
ntén
com
a a
ccid
ent q
uals
evol
eve
ntua
litat
al
iena
a la
vol
unta
t de
l’ass
egur
at q
ue li
oca
sio-
na u
na le
sió
corp
oral
, sem
pre
que
l’ori
gen
sigu
i un
a ca
usa
mom
entà
nia,
ext
erna
i vi
olen
ta s
uc-
ceïd
a en
l’en
torn
de
la m
unta
nya.
−Le
s le
sion
s pr
oduï
des
per f
acto
rs c
limat
ològ
ics:
ca
igud
a de
llam
ps, i
nsol
acio
ns, c
onge
laci
ons.
−El
mal
de
mun
tany
a. −
pica
des
d’in
sect
es, m
osse
gade
s d’
anim
als.
És a
ltam
ent r
ecom
anab
le q
ue q
uals
evol
acc
iden
t,
per p
oc im
port
ant q
ue s
embl
i, el
not
ifiqu
eu a
l te -
lèfo
n 90
1 12
0 13
0 en
el t
erm
ini d
e 7
dies
; d’a
ques
-ta
man
era
evit
areu
que
dar f
ora
de la
cob
ertu
ra d
e l’a
sseg
uran
ça.
Maj
ors
de 7
5 an
ys. E
ls m
ajor
s de
75
anys
es
podr
an
acol
lir a
qua
lsev
ol m
odal
itat
de
la c
ateg
oria
maj
or,
amb
l’úni
ca r
estr
icci
ó qu
e qu
eda
sens
e ef
ecte
la
gara
ntia
d’in
valid
esa
perm
anen
t i a
bsol
uta
per
acci
dent
.
Cobe
rtur
es a
dapt
ades
al R
eial
Dec
ret 8
49/1
993
de 4
de
juny
: −
Auxi
li a
la m
ort e
n la
prà
ctic
a de
l’es
port
, per
ò se
nse
caus
a di
rect
a d’
aque
sta,
per
un
impo
rt
màx
im d
e 1.
803,
04 e
uros
. −
des
pese
s or
igin
ades
per
l’adq
uisi
ció
de m
ater
ial
orto
pèdi
c pe
r a
la c
ura
d’un
acc
iden
t esp
orti
u (n
o pr
even
ció)
, per
l’im
port
del
70
% d
el p
reu
de
vend
a al
púb
lic.
−d
espe
ses
orig
inad
es e
n od
onto
esto
mat
olog
ia
per
lesi
ons
a la
boc
a m
otiv
ades
per
acc
iden
t es
port
iu, l
imit
ades
a 2
40,4
0 eu
ros.
−To
rnad
a av
ança
da.
−d
espl
açam
ent
d’un
aco
mpa
nyan
t ju
ntam
ent
amb
l’ass
egur
at h
ospi
talit
zat.
−Im
mob
ilitz
ació
en
hote
l.
Cobe
rtur
es d
e l’a
ssis
tènc
ia a
l’es
tran
ger:
−d
espl
açam
ent d
’un
fam
iliar
en
cas
de m
ort d
e l’a
sseg
urat
i re
patr
iaci
ó d’
aque
st.
−B
estr
eta
en c
as d
’acc
iden
t, ro
bato
ri o
mal
alti
a gr
eu.
−B
estr
eta
de fi
ança
judi
cial
. −
Bes
tret
a de
des
pese
s de
def
ensa
lega
l. −
Envi
amen
t de
med
icam
ents
. −
Intè
rpre
t en
cas
d’ac
cide
nt o
mal
alti
a. −
Rep
atri
ació
san
itàr
ia d
e fe
rits
i/o
mal
alts
(il·l
imi -
tada
). En
cas
de
viat
jar a
paï
sos
amb
confl
icte
s bè
l·lic
s o
no r
ecom
anat
s pe
l Min
iste
ri d
’Afe
rs
Ext
erio
rs (c
onsu
lteu
htt
p://
ww
w.m
aec.
es/)
, les
de
spes
es d
e re
patr
iaci
ó sa
nità
ria
per
aque
s-ta
cob
ertu
ra q
ueda
ran
limit
ades
a 1
2.02
0,24
eu
ros.
Res
pons
abili
tat c
ivil
indi
vidu
al e
nfro
nt d
e te
r-ce
rs: l
ímit
per
sin
istr
e de
600
.000
eur
os a
mb
un
màx
im a
nual
agr
egat
de
10.3
00.0
00 e
uros
.
Vigè
ncia
de
l’ass
egur
ança
. des
de
l’1 d
e ge
ner (
o de
s de
l mom
ent e
n qu
è es
tram
ita
a la
FEE
C) fi
ns a
l 31
de
dese
mbr
e. L
’ass
istè
ncia
mèd
ica,
farm
acèu
-ti
ca i
quir
úrgi
ca té
un
límit
tem
pora
l de
18 m
esos
de
cob
ertu
ra d
es d
e la
dat
a de
l sin
istr
e a
exce
pció
dels
cas
os e
n qu
è es
real
itzi
cir
urgi
a tr
aum
atol
ò-gi
ca i s
’impl
anti
mat
eria
l d’o
steo
sínt
esi q
ue p
oste
-ri
orm
ent s
’hag
i de
reti
rar,
així
com
en
els
caso
s de
le
sion
s de
mun
tany
a pe
r con
gela
ció
en e
ls q
uals
el
lím
it m
àxim
de
pres
taci
ó de
la p
òlis
sa s
’am
plia
de
18
a 24
mes
os.
Excl
usio
ns g
ener
als:
1. E
n qu
eden
exp
ress
amen
t exc
loso
s el
s si
nist
res
no c
omun
icat
s a
la c
ompa
nyia
d’a
sseg
uran
ces
en u
n te
rmin
i màx
im d
e 7
dies
, exc
epte
que
la
grav
etat
del
sin
istr
e o
la fa
lta
de m
itja
ns d
ispo
-ni
bles
ho
just
ifiqu
in.
2. E
n qu
eden
exc
loso
s el
s pr
oces
sos
de s
obre
càr-
regu
es m
uscu
lars
o a
rtic
ular
s i l
es te
ndin
itis
no
trau
màt
ique
s.3.
En
qued
en e
xpre
ssam
ent e
xclo
sos
els
acci
dent
s es
devi
ngut
s en
des
plaç
amen
ts a
mb
tran
spor
t pú
blic
o p
riva
t al l
loc
de la
prà
ctic
a es
port
iva.
N
omés
que
den
cobe
rts
els
acci
dent
s es
devi
n-gu
ts e
n l’e
ntor
n de
la m
unta
nya,
aix
í com
en
els
mit
jans
de
tran
spor
t nec
essa
ris
per a
la p
ràc-
tica
esp
orti
va (r
emun
tado
rs, t
rens
cre
mal
lera
, te
lefè
rics
, etc
.).4.
En
qued
en e
xclo
ses
les
oper
acio
ns d
e re
scat
, re
cerc
a o
salv
amen
t que
s’h
agin
pro
duït
com
a
cons
eqüè
ncia
dir
ecta
o in
dire
cta
d’un
a im
pru-
dènc
ia t
emer
ària
de
l’ass
egur
at, o
qua
n no
hi
hagi
hag
ut a
ccid
ent
i la
situ
ació
no
repr
esen
-ti
un
risc
per
a la
vid
a o
la in
tegr
itat
fís
ica
de
l’ass
egur
at.
5. E
n qu
eden
exc
loso
s el
s ac
cide
nts
que
s’es
devi
n-gu
in d
e l’e
xecu
ció
de q
uals
evol
treb
all p
rofe
ssi-
onal
, esc
alad
a o
desc
ens
des
d’ed
ifici
s, p
onts
i co
nstr
ucci
ons
d’ob
ra o
met
àl·li
ques
en
gene
ral,
exce
pte
en e
ls ll
ocs
dest
inat
s a
entr
enam
ents
o
rocò
drom
s ad
equa
ts.
6. d
ins
la d
isci
plin
a de
bic
icle
ta d
e m
unta
nya
(BTT
), en
que
den
excl
osos
els
dan
ys m
ater
ials
en
atr
opel
lam
ents
o c
ol·li
sion
s am
b ve
hicl
es d
e m
otor
. Sí q
ue h
i que
den
incl
osos
els
dan
ys fí
sics
de
les
pers
ones
.
Cara
cter
ístiq
ues g
ener
als d
e l’a
ssegu
ranç
aPL
A D
E CA
RNET
S FE
DER
ATIU
S I
ASSE
GU
RAN
CES
DE
LA F
EEC
- 20
16Su
b-14
(fins
els
13
anys
)Su
b-17
(de
14 a
16
anys
)
CD
CD
COBERTURES
Res
pons
abili
tat C
ivil
Lím
it pe
r sin
istr
e de
600
.000
- M
àxim
anu
al a
greg
at d
e 10
.300
.000
€
des
pese
s
mèd
ique
s
Cent
res
conc
erta
tsIl·
limita
des
fins
la c
apac
itat m
àxim
a de
la p
òlis
sa.
Cent
res
no c
once
rtat
s a
Espa
nya
2.00
0 €
nom
és a
ssis
tènc
ia d
’urg
ènci
a le
s pr
imer
es 2
4 h.
Cent
res
a l’e
stra
nger
6.01
5,00
€18
.030
,36
€6.
015,
00 €
18.0
30,3
6 €
Mor
t per
acc
iden
t6.
015,
00 €
Mor
t acc
iden
tal p
er c
ausa
no
dire
cta
1.80
3,04
€
Rep
atria
ció
3.00
5,06
€
Inva
lides
a12
.025
,00
€
des
pese
s de
resc
at i
rece
rca
3.00
0,00
€12
.000
,00
€3.
000,
00 €
12.0
00,0
0 €
Com
petic
ions
prò
pies
de
la F
EEC
(seg
ons
Llei
de
l’Esp
ort i
dec
ret
849/
1993
)Ca
tala
nes
i Int
erna
cion
als
ACT
IVIT
ATS
COB
ERTE
S PE
R L’
ASSE
gU
RAN
çA
Excu
rsio
nism
e, S
ende
rism
eCa
mpa
men
ts, M
arxe
s,
Alpi
nism
e, A
lta
mun
tany
a,
Esca
lada
, Can
icrò
s, d
esce
ns
d’en
gorj
ats,
Cam
pam
ents
d’
Iglú
s, B
icic
leta
de
mun
tany
a, C
urse
s pe
r m
unta
nya,
Esp
eleo
logi
a,
Raq
uete
s de
Neu
, dua
tló
de
mun
tany
a, V
ies
ferr
ades
Les
de la
C S
ub-1
4 m
és:
-Es
quí d
e m
unta
nya
-Es
quí a
lpí (
pist
a) -
Esqu
í de
fons
-Es
quí n
òrdi
c -
Tele
mar
c -
Trin
eu d
e go
ssos
-R
aids
de
mun
tany
a -
Surf
de
neu
-Su
rf d
e m
unta
nya
-R
aids
de
mun
tany
a
Excu
rsio
nism
e, S
ende
rism
eCa
mpa
men
ts, M
arxe
s,
Alpi
nism
e, A
lta
mun
tany
a,
Esca
lada
, Can
icrò
s, d
esce
ns
d’en
gorj
ats,
Cam
pam
ents
d’
Iglú
s, B
icic
leta
de
mun
tany
a, C
urse
s pe
r m
unta
nya,
Esp
eleo
logi
a,
Raq
uete
s de
Neu
, dua
tló
de
mun
tany
a, V
ies
ferr
ades
Les
de la
C S
ub-1
7 m
és:
-Es
quí d
e m
unta
nya
-Es
quí a
lpí (
pist
a) -
Esqu
í de
fons
-Es
quí n
òrdi
c -
Tele
mar
c -
Trin
eu d
e go
ssos
-R
aids
de
mun
tany
a -
Surf
de
neu
-Su
rf d
e m
unta
nya
-R
aids
de
mun
tany
a
ÀM
BIT
gEO
gR
ÀFIC
DE
l’ASS
EgU
RAN
çAEs
pany
a pi
rineu
s fr
ance
sos
Ando
rra
i por
tuga
l.To
t el m
ón e
xcep
te z
ones
po
lars
i m
unta
nyes
de
més
de
7.00
0 m
.
Espa
nya
pirin
eus
fran
ceso
sAn
dorr
a i p
ortu
gal.
Tot e
l món
exc
epte
zon
es
pola
rs i
mun
tany
es d
e m
és d
e 7.
000
m.
PU
BLI
CACI
ON
S: re
vist
a Vè
rtex
NO
NO
NO
Sí
PR
EUS
ANU
ALS
FEEC
10,7
0 €
32,3
0 €
14,5
0 €
48,0
0 €
PR
EUS
ANU
ALS
AMB
HAB
ILIT
ACIÓ
FED
ME
11,9
0 €
33,5
0 €
20,1
0 €
53,6
0 €
Els
can
ets
fede
rati
us d
e la
FE
EC
de
les
mod
ali-
tats
Sub
-14
i Sub
-17
serv
eixe
n pe
r pa
rtic
ipar
en
les
com
peti
cion
s pr
òpie
s de
la F
EEC
i, en
l’àm
bit
del l
leur
e, e
s di
vidi
ran
en d
ues
mod
alit
ats:
C i
D.
per
met
en q
ue e
l fed
erat
pug
ui c
ompe
tir e
n co
m-
peti
cion
s ca
tala
nes,
est
atal
s (a
mb
l’hab
ilita
ció
de
la F
EdM
E) o
inte
rnac
iona
ls (a
mb
l’hab
ilita
ció
de la
FE
dM
E, s
i s’e
scau
).
CAR
ACTE
RÍS
TIQ
UES
gEN
ERAL
S
DE
L’AS
SEg
UR
ANç
AE
xten
sió
de la
cob
ertu
ra. T
ots
els
soci
s d’
enti
tats
ex
curs
ioni
stes
mem
bres
de
la F
EE
C, f
ins
als
16
anys
incl
osos
, sem
pre
que
el t
itul
ar h
agi l
iqui
dat
la c
orre
spon
ent q
uota
anu
al d
e l’e
ntit
at a
mb
la q
ual
ha tr
amit
at e
l car
net f
eder
atiu
.C
ober
ture
s ad
apta
des
al R
eial
Dec
ret 8
49/1
993
de
4 ju
ny. L
es p
rest
acio
ns d
eriv
ades
de
la g
aran
tia
de
desp
eses
san
itàr
ies
sera
n ef
ectu
ades
per
pro
fes-
sion
als
o pr
oveï
dors
des
igna
ts p
er la
com
pany
ia.
En c
as c
ontr
ari,
l’ass
egur
at e
s fa
rà c
àrre
c de
les
desp
eses
oca
sion
ades
, si b
é la
com
pany
ia a
bona
rà
ínte
gram
ent
les
desp
eses
que
es
deri
vin
de l’
as-
sist
ènci
a d’
urgè
ncia
o p
rim
ers
auxi
lis, d
uran
t les
24
hor
es s
egüe
nts
a l’o
curr
ènci
a de
l’acc
iden
t, a
mb
inde
pend
ènci
a de
qui
els
pre
sti.
Aque
stes
mod
alit
ats
del c
arne
t fed
erat
iu C
i D
són
và
lides
per
a a
quel
ls q
ue v
ulgu
in p
artic
ipar
en
com
-pe
tici
ons
ofici
als
d’àm
bit c
atal
à, e
stat
al i
inte
rna-
cion
al, j
a qu
e in
clou
les
cond
icio
ns e
stab
lert
es e
n el
Rei
al d
ecre
t 849
/199
3 de
4 d
e ju
ny p
er a
l’as
se-
gura
nça
oblig
atòr
ia.
CAR
NE
T FE
DER
ATIU
M
OD
ALIT
AT D
’AS
SEg
UR
ANç
A C
Mod
alit
at C
Sub
-14
i Sub
-17
Mor
t per
acc
iden
t
6.01
5,00
€
Mor
t acc
iden
tal n
o di
rect
a 1
.803
,04
€
Inva
lides
a
perm
anen
t par
cial
per
acc
iden
t 12
.025
,00
€
pèrd
ues
anat
òmiq
ues
Se
gons
bar
em
Assi
stèn
cia
sani
tàri
a pe
r acc
iden
t
Cent
res
conc
erta
ts
Il·lim
itade
s
Cent
res
no c
once
rtat
s
2.00
0,00
€
Nom
és a
ssis
tènc
ia d
’urg
ènci
es le
s pr
imer
es 2
4 ho
res.
Cent
res
a l’e
stra
nger
6.
015,
00 €
Rece
rca
i res
cat
3.00
0,00
€
Àm
bit g
eogr
àfic
de c
ober
tura
: Esp
anya
, And
orra
, pi
rine
u fr
ancè
s i p
ortu
gal.
Acti
vita
ts c
ober
tes:
exc
ursi
onis
me,
cam
pam
ents
, m
arxe
s, s
ende
rism
e, a
lpin
ism
e, a
lta
mun
tany
a,
esca
lada
, can
icrò
s, d
esce
ns d
e ba
rran
cs, c
am-
pam
ents
d’ig
lús,
bic
icle
ta d
e m
unta
nya,
cur
ses
de
mun
tany
a, e
spel
eolo
gia,
raq
uete
s de
neu
, dua
tló
de m
unta
nya
i vie
s fe
rrad
es.
CAR
NE
T FE
DER
ATIU
M
OD
ALIT
AT D
’AS
SEg
UR
ANç
A D
Mod
alit
at D
Sub
-14
i Sub
-17
Mor
t per
acc
iden
t
6.01
5,00
€
Mor
t acc
iden
tal n
o di
rect
a 1
.803
,04
€
Inva
lides
a
perm
anen
t par
cial
per
acc
iden
t 12
.025
,00
€
pèrd
ues
anat
òmiq
ues
Se
gons
bar
em
Assi
stèn
cia
sani
tàri
a pe
r acc
iden
t
Cent
res
conc
erta
ts
Il·lim
itade
s
Cent
res
no c
once
rtat
s
2.00
0,00
€
Nom
és a
ssis
tènc
ia d
’urg
ènci
es le
s pr
imer
es 2
4 ho
res.
Cent
res
a l’e
stra
nger
18
.030
,36
€
Rece
rca
i res
cat
12.0
00,0
0 €
Àm
bit g
eogr
àfic
de c
ober
tura
: tot
el m
ón e
xcep
te
acti
vita
ts p
er s
obre
de
7.00
0 m
o e
n zo
nes
pola
rs.
Acti
vita
ts c
ober
tes:
tote
s le
s de
la m
odal
itat
C i
a m
és: e
squí
de
mun
tany
a, e
squí
alp
í (pi
sta)
, esq
uí
de fo
ns, e
squí
nòr
dic,
tele
mar
c, s
urf d
e ne
u, s
urf
de m
unta
nya,
trin
eu d
e go
ssos
i rai
ds d
e m
unta
nya.
ASSE
gU
RAN
çA
SUB
-14
I SU
B-1
7
PLA
DE
CARN
ETS
FED
ERAT
IUS
I AS
SEG
URA
NCE
S D
E LA
FEE
C -
2016
Sub-
18 (1
7 an
ys) i
Maj
ors
(a p
arti
r de
18 a
nys)
AB
CD
E
COBERTURES
Res
pons
abili
tat C
ivil
Lím
it pe
r sin
istr
e de
600
.000
- M
àxim
anu
al a
greg
at d
e 10
.300
.000
€
Il·lim
itade
s fin
s a
la c
apac
itat m
àxim
a de
la p
òlis
sa.
2.00
0,00
€2.
000,
00 €
6.01
0,00
€6.
010,
00 €
18.0
30,3
6 €
18.0
30,3
6 €
18.0
30,3
6 €
18.0
30,3
6 €
Mor
t per
acc
iden
t12
.030
,00
€12
.030
,00
€12
.030
,00
€12
.030
,00
€
Mor
t acc
iden
tal p
er c
ausa
no
dire
cta
1.80
3,04
€1.
803,
04 €
1.80
3,04
€1.
803,
04 €
Rep
atria
ció
3.00
5,06
€3.
005,
06 €
3.00
5,06
€3.
005,
06 €
Inva
lides
a24
.050
,00
€24
.050
,00
€24
.050
,00
€24
.050
,00
€
des
pese
s de
resc
at6.
000,
00 €
9.00
0,00
€12
.000
,00
€50
.000
,00
€
Com
petic
ions
prò
pies
de
la F
EEC
(seg
ons
la L
lei d
e l’E
spor
t i d
ecre
t 849
/199
3)Ca
tala
nes
i int
erna
cion
als.
ACT
IVIT
ATS
COB
ERTE
S PE
R L’
ASSE
gU
RAN
çA -
Excu
rsio
nism
e1
-Se
nder
ism
e1
-M
arxe
s1
-Ca
mpa
men
ts2
1 ex
cept
e en
alta
mun
tany
a;
que
es c
onsi
dera
qua
n s’u
tilitz
in
piol
ets,
gra
mpo
ns, e
squí
s i/o
ra
quet
es d
e ne
u.
2 ex
cept
e ca
mpa
men
ts d
’iglú
s.
Les
de la
B m
és:
-Al
pini
sme
-Al
ta m
unta
nya
-B
icic
leta
de
mun
tany
a -
Cani
cròs
-Ca
mpa
men
ts d
’iglú
s -
Curs
es p
er m
unta
nya
-d
esce
ns d
’eng
orja
ts -
Esca
lada
-Es
pele
olog
ia -
Raq
uete
s de
neu
-d
uatl
ó pe
r mun
tany
a -
Vies
ferr
ades
Les
de la
C m
és:
-Es
quí d
e m
unta
nya
-Es
quí a
lpí (
pist
a) -
Esqu
í de
fons
-Es
quí n
òrdi
c -
Tele
mar
c -
Trin
eu d
e go
ssos
-R
aids
de
mun
tany
a -
Surf
de
neu
-Su
rf d
e m
unta
nya
Les
de la
D m
és:
Expe
dici
ons
a z
ones
po
lars
i a
mun
tany
es d
e m
és d
e 7.
000
m.
per a
ugm
enta
r les
cob
ertu
res
cald
rà fe
r el c
anvi
a
una
mod
alita
t sup
erio
r o tr
amita
r la
corr
espo
nent
am
plia
ció
tem
pora
l de
l’ass
egur
ança
a tr
avés
de
l’ent
itat.
ÀMB
IT g
EOg
RÀF
IC D
E L’A
SSEg
UR
ANçA
Espa
nya,
piri
neus
fran
ceso
s,
Ando
rra
i por
tuga
l.Es
pany
a, p
irine
us fr
ance
sos,
An
dorr
a, p
ortu
gal i
Mar
roc.
Tot e
l món
exc
epte
zon
es
pola
rs i
mun
tany
es d
e m
és
7.00
0 m
.To
t el m
ón.
PUB
LICA
CIO
NS:
revi
sta
Vèrt
exN
OSí
SíSí
Sí
PREU
S AN
UAL
S FE
ECSu
b-18
(17
anys
)33
,50
€46
,00
€80
,50
€12
3,50
€N
O d
ISpO
NIB
LE
Maj
ors
de 1
8 an
ys48
,50
€61
,00
€95
,70
€13
9,50
€84
5,00
€
PREU
S AN
UAL
S AM
B
HAB
ILIT
ACIÓ
FED
ME
Sub-
18 (1
7 an
ys)
39,1
0 €
51,6
0 €
86,1
0 €
129,
10 €
NO
dIS
pON
IBLE
Maj
ors
de 1
8 an
ys60
,10
€72
,60
€10
7,30
€15
1,10
€85
6,60
€
Com
pany
ia a
sseg
urad
ora
d’ac
cide
nts:
Agr
upac
ió A
MCI
d’A
sseg
uran
ces
i Rea
sseg
uran
ces,
SA,
am
b nú
mer
o de
pòl
issa
: 251
2700
133-
4.Co
mpa
nyia
ass
egur
ador
a de
resp
onsa
bilit
at c
ivil:
CAS
ER, S
A, a
mb
núm
ero
de p
òlis
sa: 1
1544
92.
Com
pany
ia a
sseg
urad
ora
d’ac
cide
nts:
Agr
upac
ió A
MCI
d’A
sseg
uran
ces
i Rea
sseg
uran
ces,
SA,
am
b nú
mer
o de
pòl
issa
: 251
2700
132-
6.Co
mpa
nyia
ass
egur
ador
a de
resp
onsa
bilit
at c
ivil:
CAS
ER, S
A, a
mb
núm
ero
de p
òlis
sa: 1
1544
92.
ASSE
gU
RAN
çA
SUB
-18
I MA
JOR
S
des
pese
s
mèd
ique
s
Cent
res
conc
erta
ts
Cent
res
no c
once
rtat
s a
Espa
nya
Cent
res
a l’e
stra
nger
Informacions de secretaria
Núm. 461 29
Car
net
s fe
dera
tiu
s 20
16C
arn
ets
fede
rati
us
2016
ASSE
gU
RAN
çA
SUB
-14
I SU
B-1
7
L’as
segu
ranç
a ob
ligat
òria
d’a
ccid
ents
esp
orti
us,
d’ac
ord
amb
el R
eial
dec
ret 8
49/1
993
de 4
de
juny
, ha
est
at c
ontr
acta
da p
er a
l 201
5 am
b la
com
pany
ia
Agr
upac
ió A
MC
I d’A
sseg
uran
ces
i Rea
sseg
uran
-ce
s, S
A.
Exte
nsió
de
la c
ober
tura
. Tot
s el
s so
cis
d’en
tita
ts
excu
rsio
nist
es m
embr
es d
e la
FEE
C, r
esid
ents
a
l’Est
at e
span
yol s
empr
e qu
e el
tit
ular
hag
i liq
ui-
dat l
a co
rres
pone
nt q
uota
anu
al d
e l’e
ntit
at a
mb
la q
ual h
a tr
amit
at e
l car
net f
eder
atiu
.
L’Àm
bit g
eogr
àfic
s’es
peci
fica
en c
ada
mod
alit
at
de c
arne
t fed
erat
iu.
Cob
ertu
res
com
unes
de
les
asse
gura
nces
. H
i qu
eden
incl
osos
, dur
ant l
a pr
àcti
ca d
e le
s di
sci-
plin
es e
spor
tive
s es
peci
ficad
es e
n ca
da m
odal
itat
de
car
net f
eder
atiu
, i a
mb
les
cobe
rtur
es i c
apit
als
espe
cific
ats
en c
ada
cas:
−
Els
acc
iden
ts e
sdev
ingu
ts d
e la
prà
ctic
a es
-po
rtiv
a co
m a
am
ateu
r de
l’exc
ursi
onis
me
i les
di
scip
lines
cob
erte
s. −
S’e
ntén
com
a a
ccid
ent q
uals
evol
eve
ntua
litat
al
iena
a la
vol
unta
t de
l’ass
egur
at q
ue li
oca
sio-
na u
na le
sió
corp
oral
, sem
pre
que
l’ori
gen
sigu
i un
a ca
usa
mom
entà
nia,
ext
erna
i vi
olen
ta s
uc-
ceïd
a en
l’en
torn
de
la m
unta
nya.
−Le
s le
sion
s pr
oduï
des
per f
acto
rs c
limat
ològ
ics:
ca
igud
a de
llam
ps, i
nsol
acio
ns, c
onge
laci
ons.
−El
mal
de
mun
tany
a. −
pica
des
d’in
sect
es, m
osse
gade
s d’
anim
als.
És a
ltam
ent r
ecom
anab
le q
ue q
uals
evol
acc
iden
t,
per p
oc im
port
ant q
ue s
embl
i, el
not
ifiqu
eu a
l te -
lèfo
n 90
1 12
0 13
0 en
el t
erm
ini d
e 7
dies
; d’a
ques
-ta
man
era
evit
areu
que
dar f
ora
de la
cob
ertu
ra d
e l’a
sseg
uran
ça.
Maj
ors
de 7
5 an
ys. E
ls m
ajor
s de
75
anys
es
podr
an
acol
lir a
qua
lsev
ol m
odal
itat
de
la c
ateg
oria
maj
or,
amb
l’úni
ca r
estr
icci
ó qu
e qu
eda
sens
e ef
ecte
la
gara
ntia
d’in
valid
esa
perm
anen
t i a
bsol
uta
per
acci
dent
.
Cobe
rtur
es a
dapt
ades
al R
eial
Dec
ret 8
49/1
993
de 4
de
juny
: −
Auxi
li a
la m
ort e
n la
prà
ctic
a de
l’es
port
, per
ò se
nse
caus
a di
rect
a d’
aque
sta,
per
un
impo
rt
màx
im d
e 1.
803,
04 e
uros
. −
des
pese
s or
igin
ades
per
l’adq
uisi
ció
de m
ater
ial
orto
pèdi
c pe
r a
la c
ura
d’un
acc
iden
t esp
orti
u (n
o pr
even
ció)
, per
l’im
port
del
70
% d
el p
reu
de
vend
a al
púb
lic.
−d
espe
ses
orig
inad
es e
n od
onto
esto
mat
olog
ia
per
lesi
ons
a la
boc
a m
otiv
ades
per
acc
iden
t es
port
iu, l
imit
ades
a 2
40,4
0 eu
ros.
−To
rnad
a av
ança
da.
−d
espl
açam
ent
d’un
aco
mpa
nyan
t ju
ntam
ent
amb
l’ass
egur
at h
ospi
talit
zat.
−Im
mob
ilitz
ació
en
hote
l.
Cobe
rtur
es d
e l’a
ssis
tènc
ia a
l’es
tran
ger:
−d
espl
açam
ent d
’un
fam
iliar
en
cas
de m
ort d
e l’a
sseg
urat
i re
patr
iaci
ó d’
aque
st.
−B
estr
eta
en c
as d
’acc
iden
t, ro
bato
ri o
mal
alti
a gr
eu.
−B
estr
eta
de fi
ança
judi
cial
. −
Bes
tret
a de
des
pese
s de
def
ensa
lega
l. −
Envi
amen
t de
med
icam
ents
. −
Intè
rpre
t en
cas
d’ac
cide
nt o
mal
alti
a. −
Rep
atri
ació
san
itàr
ia d
e fe
rits
i/o
mal
alts
(il·l
imi -
tada
). En
cas
de
viat
jar a
paï
sos
amb
confl
icte
s bè
l·lic
s o
no r
ecom
anat
s pe
l Min
iste
ri d
’Afe
rs
Ext
erio
rs (c
onsu
lteu
htt
p://
ww
w.m
aec.
es/)
, les
de
spes
es d
e re
patr
iaci
ó sa
nità
ria
per
aque
s-ta
cob
ertu
ra q
ueda
ran
limit
ades
a 1
2.02
0,24
eu
ros.
Res
pons
abili
tat c
ivil
indi
vidu
al e
nfro
nt d
e te
r-ce
rs: l
ímit
per
sin
istr
e de
600
.000
eur
os a
mb
un
màx
im a
nual
agr
egat
de
10.3
00.0
00 e
uros
.
Vigè
ncia
de
l’ass
egur
ança
. des
de
l’1 d
e ge
ner (
o de
s de
l mom
ent e
n qu
è es
tram
ita
a la
FEE
C) fi
ns a
l 31
de
dese
mbr
e. L
’ass
istè
ncia
mèd
ica,
farm
acèu
-ti
ca i
quir
úrgi
ca té
un
límit
tem
pora
l de
18 m
esos
de
cob
ertu
ra d
es d
e la
dat
a de
l sin
istr
e a
exce
pció
dels
cas
os e
n qu
è es
real
itzi
cir
urgi
a tr
aum
atol
ò-gi
ca i s
’impl
anti
mat
eria
l d’o
steo
sínt
esi q
ue p
oste
-ri
orm
ent s
’hag
i de
reti
rar,
així
com
en
els
caso
s de
le
sion
s de
mun
tany
a pe
r con
gela
ció
en e
ls q
uals
el
lím
it m
àxim
de
pres
taci
ó de
la p
òlis
sa s
’am
plia
de
18
a 24
mes
os.
Excl
usio
ns g
ener
als:
1. E
n qu
eden
exp
ress
amen
t exc
loso
s el
s si
nist
res
no c
omun
icat
s a
la c
ompa
nyia
d’a
sseg
uran
ces
en u
n te
rmin
i màx
im d
e 7
dies
, exc
epte
que
la
grav
etat
del
sin
istr
e o
la fa
lta
de m
itja
ns d
ispo
-ni
bles
ho
just
ifiqu
in.
2. E
n qu
eden
exc
loso
s el
s pr
oces
sos
de s
obre
càr-
regu
es m
uscu
lars
o a
rtic
ular
s i l
es te
ndin
itis
no
trau
màt
ique
s.3.
En
qued
en e
xpre
ssam
ent e
xclo
sos
els
acci
dent
s es
devi
ngut
s en
des
plaç
amen
ts a
mb
tran
spor
t pú
blic
o p
riva
t al l
loc
de la
prà
ctic
a es
port
iva.
N
omés
que
den
cobe
rts
els
acci
dent
s es
devi
n-gu
ts e
n l’e
ntor
n de
la m
unta
nya,
aix
í com
en
els
mit
jans
de
tran
spor
t nec
essa
ris
per a
la p
ràc-
tica
esp
orti
va (r
emun
tado
rs, t
rens
cre
mal
lera
, te
lefè
rics
, etc
.).4.
En
qued
en e
xclo
ses
les
oper
acio
ns d
e re
scat
, re
cerc
a o
salv
amen
t que
s’h
agin
pro
duït
com
a
cons
eqüè
ncia
dir
ecta
o in
dire
cta
d’un
a im
pru-
dènc
ia t
emer
ària
de
l’ass
egur
at, o
qua
n no
hi
hagi
hag
ut a
ccid
ent
i la
situ
ació
no
repr
esen
-ti
un
risc
per
a la
vid
a o
la in
tegr
itat
fís
ica
de
l’ass
egur
at.
5. E
n qu
eden
exc
loso
s el
s ac
cide
nts
que
s’es
devi
n-gu
in d
e l’e
xecu
ció
de q
uals
evol
treb
all p
rofe
ssi-
onal
, esc
alad
a o
desc
ens
des
d’ed
ifici
s, p
onts
i co
nstr
ucci
ons
d’ob
ra o
met
àl·li
ques
en
gene
ral,
exce
pte
en e
ls ll
ocs
dest
inat
s a
entr
enam
ents
o
rocò
drom
s ad
equa
ts.
6. d
ins
la d
isci
plin
a de
bic
icle
ta d
e m
unta
nya
(BTT
), en
que
den
excl
osos
els
dan
ys m
ater
ials
en
atr
opel
lam
ents
o c
ol·li
sion
s am
b ve
hicl
es d
e m
otor
. Sí q
ue h
i que
den
incl
osos
els
dan
ys fí
sics
de
les
pers
ones
.
Cara
cter
ístiq
ues g
ener
als d
e l’a
ssegu
ranç
aPL
A D
E CA
RNET
S FE
DER
ATIU
S I
ASSE
GU
RAN
CES
DE
LA F
EEC
- 20
16Su
b-14
(fins
els
13
anys
)Su
b-17
(de
14 a
16
anys
)
CD
CD
COBERTURES
Res
pons
abili
tat C
ivil
Lím
it pe
r sin
istr
e de
600
.000
- M
àxim
anu
al a
greg
at d
e 10
.300
.000
€
des
pese
s
mèd
ique
s
Cent
res
conc
erta
tsIl·
limita
des
fins
la c
apac
itat m
àxim
a de
la p
òlis
sa.
Cent
res
no c
once
rtat
s a
Espa
nya
2.00
0 €
nom
és a
ssis
tènc
ia d
’urg
ènci
a le
s pr
imer
es 2
4 h.
Cent
res
a l’e
stra
nger
6.01
5,00
€18
.030
,36
€6.
015,
00 €
18.0
30,3
6 €
Mor
t per
acc
iden
t6.
015,
00 €
Mor
t acc
iden
tal p
er c
ausa
no
dire
cta
1.80
3,04
€
Rep
atria
ció
3.00
5,06
€
Inva
lides
a12
.025
,00
€
des
pese
s de
resc
at i
rece
rca
3.00
0,00
€12
.000
,00
€3.
000,
00 €
12.0
00,0
0 €
Com
petic
ions
prò
pies
de
la F
EEC
(seg
ons
Llei
de
l’Esp
ort i
dec
ret
849/
1993
)Ca
tala
nes
i Int
erna
cion
als
ACT
IVIT
ATS
COB
ERTE
S PE
R L’
ASSE
gU
RAN
çA
Excu
rsio
nism
e, S
ende
rism
eCa
mpa
men
ts, M
arxe
s,
Alpi
nism
e, A
lta
mun
tany
a,
Esca
lada
, Can
icrò
s, d
esce
ns
d’en
gorj
ats,
Cam
pam
ents
d’
Iglú
s, B
icic
leta
de
mun
tany
a, C
urse
s pe
r m
unta
nya,
Esp
eleo
logi
a,
Raq
uete
s de
Neu
, dua
tló
de
mun
tany
a, V
ies
ferr
ades
Les
de la
C S
ub-1
4 m
és:
-Es
quí d
e m
unta
nya
-Es
quí a
lpí (
pist
a) -
Esqu
í de
fons
-Es
quí n
òrdi
c -
Tele
mar
c -
Trin
eu d
e go
ssos
-R
aids
de
mun
tany
a -
Surf
de
neu
-Su
rf d
e m
unta
nya
-R
aids
de
mun
tany
a
Excu
rsio
nism
e, S
ende
rism
eCa
mpa
men
ts, M
arxe
s,
Alpi
nism
e, A
lta
mun
tany
a,
Esca
lada
, Can
icrò
s, d
esce
ns
d’en
gorj
ats,
Cam
pam
ents
d’
Iglú
s, B
icic
leta
de
mun
tany
a, C
urse
s pe
r m
unta
nya,
Esp
eleo
logi
a,
Raq
uete
s de
Neu
, dua
tló
de
mun
tany
a, V
ies
ferr
ades
Les
de la
C S
ub-1
7 m
és:
-Es
quí d
e m
unta
nya
-Es
quí a
lpí (
pist
a) -
Esqu
í de
fons
-Es
quí n
òrdi
c -
Tele
mar
c -
Trin
eu d
e go
ssos
-R
aids
de
mun
tany
a -
Surf
de
neu
-Su
rf d
e m
unta
nya
-R
aids
de
mun
tany
a
ÀM
BIT
gEO
gR
ÀFIC
DE
l’ASS
EgU
RAN
çAEs
pany
a pi
rineu
s fr
ance
sos
Ando
rra
i por
tuga
l.To
t el m
ón e
xcep
te z
ones
po
lars
i m
unta
nyes
de
més
de
7.00
0 m
.
Espa
nya
pirin
eus
fran
ceso
sAn
dorr
a i p
ortu
gal.
Tot e
l món
exc
epte
zon
es
pola
rs i
mun
tany
es d
e m
és d
e 7.
000
m.
PU
BLI
CACI
ON
S: re
vist
a Vè
rtex
NO
NO
NO
Sí
PR
EUS
ANU
ALS
FEEC
10,7
0 €
32,3
0 €
14,5
0 €
48,0
0 €
PR
EUS
ANU
ALS
AMB
HAB
ILIT
ACIÓ
FED
ME
11,9
0 €
33,5
0 €
20,1
0 €
53,6
0 €
Els
can
ets
fede
rati
us d
e la
FE
EC
de
les
mod
ali-
tats
Sub
-14
i Sub
-17
serv
eixe
n pe
r pa
rtic
ipar
en
les
com
peti
cion
s pr
òpie
s de
la F
EEC
i, en
l’àm
bit
del l
leur
e, e
s di
vidi
ran
en d
ues
mod
alit
ats:
C i
D.
per
met
en q
ue e
l fed
erat
pug
ui c
ompe
tir e
n co
m-
peti
cion
s ca
tala
nes,
est
atal
s (a
mb
l’hab
ilita
ció
de
la F
EdM
E) o
inte
rnac
iona
ls (a
mb
l’hab
ilita
ció
de la
FE
dM
E, s
i s’e
scau
).
CAR
ACTE
RÍS
TIQ
UES
gEN
ERAL
S
DE
L’AS
SEg
UR
ANç
AE
xten
sió
de la
cob
ertu
ra. T
ots
els
soci
s d’
enti
tats
ex
curs
ioni
stes
mem
bres
de
la F
EE
C, f
ins
als
16
anys
incl
osos
, sem
pre
que
el t
itul
ar h
agi l
iqui
dat
la c
orre
spon
ent q
uota
anu
al d
e l’e
ntit
at a
mb
la q
ual
ha tr
amit
at e
l car
net f
eder
atiu
.C
ober
ture
s ad
apta
des
al R
eial
Dec
ret 8
49/1
993
de
4 ju
ny. L
es p
rest
acio
ns d
eriv
ades
de
la g
aran
tia
de
desp
eses
san
itàr
ies
sera
n ef
ectu
ades
per
pro
fes-
sion
als
o pr
oveï
dors
des
igna
ts p
er la
com
pany
ia.
En c
as c
ontr
ari,
l’ass
egur
at e
s fa
rà c
àrre
c de
les
desp
eses
oca
sion
ades
, si b
é la
com
pany
ia a
bona
rà
ínte
gram
ent
les
desp
eses
que
es
deri
vin
de l’
as-
sist
ènci
a d’
urgè
ncia
o p
rim
ers
auxi
lis, d
uran
t les
24
hor
es s
egüe
nts
a l’o
curr
ènci
a de
l’acc
iden
t, a
mb
inde
pend
ènci
a de
qui
els
pre
sti.
Aque
stes
mod
alit
ats
del c
arne
t fed
erat
iu C
i D
són
và
lides
per
a a
quel
ls q
ue v
ulgu
in p
artic
ipar
en
com
-pe
tici
ons
ofici
als
d’àm
bit c
atal
à, e
stat
al i
inte
rna-
cion
al, j
a qu
e in
clou
les
cond
icio
ns e
stab
lert
es e
n el
Rei
al d
ecre
t 849
/199
3 de
4 d
e ju
ny p
er a
l’as
se-
gura
nça
oblig
atòr
ia.
CAR
NE
T FE
DER
ATIU
M
OD
ALIT
AT D
’AS
SEg
UR
ANç
A C
Mod
alit
at C
Sub
-14
i Sub
-17
Mor
t per
acc
iden
t
6.01
5,00
€
Mor
t acc
iden
tal n
o di
rect
a 1
.803
,04
€
Inva
lides
a
perm
anen
t par
cial
per
acc
iden
t 12
.025
,00
€
pèrd
ues
anat
òmiq
ues
Se
gons
bar
em
Assi
stèn
cia
sani
tàri
a pe
r acc
iden
t
Cent
res
conc
erta
ts
Il·lim
itade
s
Cent
res
no c
once
rtat
s
2.00
0,00
€
Nom
és a
ssis
tènc
ia d
’urg
ènci
es le
s pr
imer
es 2
4 ho
res.
Cent
res
a l’e
stra
nger
6.
015,
00 €
Rece
rca
i res
cat
3.00
0,00
€
Àm
bit g
eogr
àfic
de c
ober
tura
: Esp
anya
, And
orra
, pi
rine
u fr
ancè
s i p
ortu
gal.
Acti
vita
ts c
ober
tes:
exc
ursi
onis
me,
cam
pam
ents
, m
arxe
s, s
ende
rism
e, a
lpin
ism
e, a
lta
mun
tany
a,
esca
lada
, can
icrò
s, d
esce
ns d
e ba
rran
cs, c
am-
pam
ents
d’ig
lús,
bic
icle
ta d
e m
unta
nya,
cur
ses
de
mun
tany
a, e
spel
eolo
gia,
raq
uete
s de
neu
, dua
tló
de m
unta
nya
i vie
s fe
rrad
es.
CAR
NE
T FE
DER
ATIU
M
OD
ALIT
AT D
’AS
SEg
UR
ANç
A D
Mod
alit
at D
Sub
-14
i Sub
-17
Mor
t per
acc
iden
t
6.01
5,00
€
Mor
t acc
iden
tal n
o di
rect
a 1
.803
,04
€
Inva
lides
a
perm
anen
t par
cial
per
acc
iden
t 12
.025
,00
€
pèrd
ues
anat
òmiq
ues
Se
gons
bar
em
Assi
stèn
cia
sani
tàri
a pe
r acc
iden
t
Cent
res
conc
erta
ts
Il·lim
itade
s
Cent
res
no c
once
rtat
s
2.00
0,00
€
Nom
és a
ssis
tènc
ia d
’urg
ènci
es le
s pr
imer
es 2
4 ho
res.
Cent
res
a l’e
stra
nger
18
.030
,36
€
Rece
rca
i res
cat
12.0
00,0
0 €
Àm
bit g
eogr
àfic
de c
ober
tura
: tot
el m
ón e
xcep
te
acti
vita
ts p
er s
obre
de
7.00
0 m
o e
n zo
nes
pola
rs.
Acti
vita
ts c
ober
tes:
tote
s le
s de
la m
odal
itat
C i
a m
és: e
squí
de
mun
tany
a, e
squí
alp
í (pi
sta)
, esq
uí
de fo
ns, e
squí
nòr
dic,
tele
mar
c, s
urf d
e ne
u, s
urf
de m
unta
nya,
trin
eu d
e go
ssos
i rai
ds d
e m
unta
nya.
ASSE
gU
RAN
çA
SUB
-14
I SU
B-1
7
PLA
DE
CARN
ETS
FED
ERAT
IUS
I AS
SEG
URA
NCE
S D
E LA
FEE
C -
2016
Sub-
18 (1
7 an
ys) i
Maj
ors
(a p
arti
r de
18 a
nys)
AB
CD
E
COBERTURES
Res
pons
abili
tat C
ivil
Lím
it pe
r sin
istr
e de
600
.000
- M
àxim
anu
al a
greg
at d
e 10
.300
.000
€
Il·lim
itade
s fin
s a
la c
apac
itat m
àxim
a de
la p
òlis
sa.
2.00
0,00
€2.
000,
00 €
6.01
0,00
€6.
010,
00 €
18.0
30,3
6 €
18.0
30,3
6 €
18.0
30,3
6 €
18.0
30,3
6 €
Mor
t per
acc
iden
t12
.030
,00
€12
.030
,00
€12
.030
,00
€12
.030
,00
€
Mor
t acc
iden
tal p
er c
ausa
no
dire
cta
1.80
3,04
€1.
803,
04 €
1.80
3,04
€1.
803,
04 €
Rep
atria
ció
3.00
5,06
€3.
005,
06 €
3.00
5,06
€3.
005,
06 €
Inva
lides
a24
.050
,00
€24
.050
,00
€24
.050
,00
€24
.050
,00
€
des
pese
s de
resc
at6.
000,
00 €
9.00
0,00
€12
.000
,00
€50
.000
,00
€
Com
petic
ions
prò
pies
de
la F
EEC
(seg
ons
la L
lei d
e l’E
spor
t i d
ecre
t 849
/199
3)Ca
tala
nes
i int
erna
cion
als.
ACT
IVIT
ATS
COB
ERTE
S PE
R L’
ASSE
gU
RAN
çA -
Excu
rsio
nism
e1
-Se
nder
ism
e1
-M
arxe
s1
-Ca
mpa
men
ts2
1 ex
cept
e en
alta
mun
tany
a;
que
es c
onsi
dera
qua
n s’u
tilitz
in
piol
ets,
gra
mpo
ns, e
squí
s i/o
ra
quet
es d
e ne
u.
2 ex
cept
e ca
mpa
men
ts d
’iglú
s.
Les
de la
B m
és:
-Al
pini
sme
-Al
ta m
unta
nya
-B
icic
leta
de
mun
tany
a -
Cani
cròs
-Ca
mpa
men
ts d
’iglú
s -
Curs
es p
er m
unta
nya
-d
esce
ns d
’eng
orja
ts -
Esca
lada
-Es
pele
olog
ia -
Raq
uete
s de
neu
-d
uatl
ó pe
r mun
tany
a -
Vies
ferr
ades
Les
de la
C m
és:
-Es
quí d
e m
unta
nya
-Es
quí a
lpí (
pist
a) -
Esqu
í de
fons
-Es
quí n
òrdi
c -
Tele
mar
c -
Trin
eu d
e go
ssos
-R
aids
de
mun
tany
a -
Surf
de
neu
-Su
rf d
e m
unta
nya
Les
de la
D m
és:
Expe
dici
ons
a z
ones
po
lars
i a
mun
tany
es d
e m
és d
e 7.
000
m.
per a
ugm
enta
r les
cob
ertu
res
cald
rà fe
r el c
anvi
a
una
mod
alita
t sup
erio
r o tr
amita
r la
corr
espo
nent
am
plia
ció
tem
pora
l de
l’ass
egur
ança
a tr
avés
de
l’ent
itat.
ÀMB
IT g
EOg
RÀF
IC D
E L’A
SSEg
UR
ANçA
Espa
nya,
piri
neus
fran
ceso
s,
Ando
rra
i por
tuga
l.Es
pany
a, p
irine
us fr
ance
sos,
An
dorr
a, p
ortu
gal i
Mar
roc.
Tot e
l món
exc
epte
zon
es
pola
rs i
mun
tany
es d
e m
és
7.00
0 m
.To
t el m
ón.
PUB
LICA
CIO
NS:
revi
sta
Vèrt
exN
OSí
SíSí
Sí
PREU
S AN
UAL
S FE
ECSu
b-18
(17
anys
)33
,50
€46
,00
€80
,50
€12
3,50
€N
O d
ISpO
NIB
LE
Maj
ors
de 1
8 an
ys48
,50
€61
,00
€95
,70
€13
9,50
€84
5,00
€
PREU
S AN
UAL
S AM
B
HAB
ILIT
ACIÓ
FED
ME
Sub-
18 (1
7 an
ys)
39,1
0 €
51,6
0 €
86,1
0 €
129,
10 €
NO
dIS
pON
IBLE
Maj
ors
de 1
8 an
ys60
,10
€72
,60
€10
7,30
€15
1,10
€85
6,60
€
Com
pany
ia a
sseg
urad
ora
d’ac
cide
nts:
Agr
upac
ió A
MCI
d’A
sseg
uran
ces
i Rea
sseg
uran
ces,
SA,
am
b nú
mer
o de
pòl
issa
: 251
2700
133-
4.Co
mpa
nyia
ass
egur
ador
a de
resp
onsa
bilit
at c
ivil:
CAS
ER, S
A, a
mb
núm
ero
de p
òlis
sa: 1
1544
92.
Com
pany
ia a
sseg
urad
ora
d’ac
cide
nts:
Agr
upac
ió A
MCI
d’A
sseg
uran
ces
i Rea
sseg
uran
ces,
SA,
am
b nú
mer
o de
pòl
issa
: 251
2700
132-
6.Co
mpa
nyia
ass
egur
ador
a de
resp
onsa
bilit
at c
ivil:
CAS
ER, S
A, a
mb
núm
ero
de p
òlis
sa: 1
1544
92.
ASSE
gU
RAN
çA
SUB
-18
I MA
JOR
S
des
pese
s
mèd
ique
s
Cent
res
conc
erta
ts
Cent
res
no c
once
rtat
s a
Espa
nya
Cent
res
a l’e
stra
nger
30 Centre Excursionista de Banyoles
ASSEMBLEA DE SOCISD’acord amb el que disposen els estatus del Centre Excursionista de Banyoles, la Junta Directiva convoca l’Assemblea General Ordinària de socis pel divendres dia 26 de febrer de 2016, a les 2/4 de 10 del vespre, a la Sala d’Actes del Centre, amb el següent ordre del dia
1.- Obertura de l’Assemblea pel president.2.- Lectura i aprovació, si escau, de l’acte de l’assemblea anterior.3.- Exposició dels actes mes rellevants de la temporada 2015.4.-Projectes previstos per l’exercici 2016.5.- Resum i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2015.6.-Proposta de pressupost per l’exercici 2016.9.- Ratificació dels membres de la Junta.10.- Torn obert de paraula.
Hi esteu tots convidats!!!
Home de 89 anys, en bon estat de forma física, practicant muntanya de tota la vida, busca company(s) per sortides a la natura mentre que
l’estat físic ens ho permeti
Màrius Rodríguez i Paquiardi
Telèfon 972 581 649
SALA DEL FOCMentre s’acaba de perfilar els horaris d’aquest espai, podem dir que els divendres de 5 a 9 sereu tots benvinguts a passar-hi una bona estona i fer caliu. A mesura que es vagin ampliant els horaris s’aniran penjant al suro de l’entrada i al pròxim butlletí. La gran vetllada d’inauguració serà el dia 8 de gener, a partir de les 19:00 del vespre. Us esperem a tots i a totes!
ACTIVITATS FAMILIARSSom un grup de mares i pares que volem trobar el nostre lloc com a excursionistes i buscar una manera de gaudir de la muntanya amb nadons, petits, mitjans i més grans, com també embarassades! Oferint activitats aptes per a tots i totes. És per això que ens reunirem el dia 25 de gener a les 7.30 h per posar idees en comú i començar a crear aquest projecte. Si hi esteu interessats/es, no dubteu a venir i participar-hi.
Núm. 461 31
Resum d’activitats
MES DE GENER 2016Diumenge, 10 DE GIRONA AL CASTELL DE SANT MIQUEL - Secció excursionisme clàssic -
Sortida a Crespià: Sant Bartomeu, Sant Miquel de Roca, el túnel i la plantació de noguers.- Conèixer el Pla de L’Estany -
Divendres, 15 VOLTA A L’ESTANY I EL PUIG DE SANT MARTIRIÀ. A les 19:00 h - Secció curses de muntanya -
Diumenge, 17D’Orriols a Viladasens - Colla del Pa Sucat amb Oli -
Divendres 22 VOLTA A L’ESTANY, PUIG DE LES GITANES, PUIG CLARÀ, PUIG DE SANT MARTIRIÀ. A les 19:00 h - Secció curses de muntanya -
Diumenge, 24JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL - Amics de Sant Aniol -
Divendres, 29 PROJECCIÓ AUDIOVISUAL a càrrec de Gerard Tubert TRANSPLIT: LA TRAVESSA DELS PIRINEUS AMB SPLITBOARD A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, projecció de l’audiovisual.
SANT PATLLARI I VOLTA A L’ESTANY. A les 19:00 h - Secció curses de muntanya -
Diumenge, 31 TASTETS (en benefici del Refugi de Sant Aniol) - Amics de Sant Aniol -
FEBRER 2016Dissabte, 13 i diumenge, 14 DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT - Secció excursionisme clàssic -
Diumenge, 14 Sortida a Palol de Revardit: Forns d’en Segarra, font de can Janic, pont de Marmanya i ariet de can Martorell. -Conèixer el Pla de L’Estany –
Diumenge, 14 De Viladasens a Cervià de Ter - Colla del Pa Sucat amb Oli -
Divendres,19 PROJECCIÓ AUDIOVISUAL a càrrec de Jordi Mercader i Fornells “ ELS MEUS TRESMILS, una esperiència de quaranta anys “ A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, presentació del llibre i de l’audiovisual
Dissabte dia 20 JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL - Amics de Sant Aniol –
Diumenge 21ANADA A TALAIXÀ -Secció de veterans i gent tranquil·la-
Diumenge, 28 TRAVESSIA D’ALBANYÀ A BEUDA - Secció excursionisme clàssic -
MARÇ 2016Divendres, 4 Presentació simultània de 2 audiovisuals, a càrrec de Jordi Cruells i Fina Vila GUADELOUPE I DOMINICA: UN TASTET DE DOS RACONS DE LES PETITES ANTILLES. A les 10 del vespre, a la sala d’actes del Centre, presentació del llibre i de l’audiovisual
Diumenge, 6 XIX CAMINADA POPULAR DE MONTAGUT - Secció excursionisme clàssic -
Sortida a Vilademuls: Decinars, rajoleria de can Bacallà i pou del glaç de Vilamarí. - Conèixer el Pla de L’Estany -
NIT del Dissabte, 12 i Diu-menge,13
X TRAVESSIA BANYOLES- OLOT o viceversa. NOCTUR-NA!!! - Secció excursionisme clàssic –
Diumenge,13 De Cervià de Ter a Girona - Colla del Pa Sucat amb Oli -
APLEC DE SANT BERNAT DE MENTHON (patró dels excursionistes) al Santuari de la Mare de - Secció de veterans i gent tranquil·la -
Dissabte, 19 i diumenge, 20 TORTELLS DE RAMS i JORNADES DE TREBALL A SANT ANIOL - Amics de Sant Aniol -
EDITA:CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES Carrer del Puig, 6 - Apartat 124Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected] BANYOLES Dipósit legal: GI 900/1986
Nota de la redacció: Les opinions manifestades en els articles publicats, són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per la Junta del Centre Excursionista.
Litografies del quadre de l’Aplec de Sant Aniol, d’Angel Planas.Làmina de 92 x 65 cm (mides originals): 40 euros (per encàrrec)
Làmina de 40 x 50 cm (mida reduïda): 10 euros (demaneu-la a secretaria del Centre o a: [email protected]
En benefici de la rehabilitació del Refugi de Sant Aniol. Gràcies!
APLEC DE SANT ANIOL D’AGUJAAutor: Àngel Planas