BOOKR11.

Chloé Sánchez Pohu

Producció, expressió i disseny

en premsa

G2/Cs/187

2013/2014

APUNTS

Apunts

Sangrado:És el marge de fora de la página, d’uns 4mm màxim, que dóna la possibilitat

de posar imatges fora de pàgina. Això dóna la opció de que si la maquina no talla

exacte mai sobri uns mil·límetres de marge blanc.

Ús de la lupa

Allunya: Alt+click.

Tornar sempre al cursor després de lupa.

Columnes: Control+B: crear columnas en espai seleccionat

Interlineat: Edicion > Preferencias > Cuadriculas > Incremento cada (posar número)

Fotografies: un click i dos clicks per editar marc i foto

Lletres capitulars: texto > parrafo

Estils de text: ventana > estilos > estilos de carácter

Capes: ventana > capas > desplegar capa 1

Photoshop

Impressió d’imatge

- Tamaño de imagen > Despulsar remuestrear > posar mida completa en

pixels/cm.

- Imagen > Modo > canviar a CMYK

Duotonos: Imagen > Tono > Escala de grises > = amb Duotono > Tipo: duotono

Resolució

- Mida pixels. Estàndard: 300ppp (punts per polzada). És densitat i és casi igual

que qualitat.

- PS5 > Imagen > Tamaño de imagen > Resolución. Desmarcar remuestrear

imagen i posar 300 enlloc de 72 (normal en web).

- Per Indesign: guardar en TIFF

Colors

RGB: substracció de colors: quan més colors poso, més m’acosto al blanc. Afegeixo

llum (teles, cinema, telefons etc)

CMYK: addició de colors: quans més colors poso, més m’acosto al negre. Afegeixo

tintes (revistes, diaris etc)

R11. Aproximacions a la tipografia.

Fer foli amb apartats:

a. Buscar concepte que vuy aplicar a revista i buscar sinònim per trobar un nom.

b. Escollir el que volem.

c. Posar opcions tipogràfiques pel nostre títol.

d. Escollir una i mostrar-la.

e. Agafar tipografía escollida i calcular espais mínims i màxims que generen les

lletres amb Indesign (posar línea o filets i posar caixa de text amb valors

d’espais entre lletres)

f. Posar quina és la mida que escollim i mostrar quin és el resultat.

g. Si no queda bé, fer correccions pertinents fins aconseguir un bon resultat.

h. Presentar resultat final.

R12. Aproximacions a la fotografía

1. Ploma (fons + una tinta sense matís)

2. Original to continu ( fons + tinta amb trames o degradacions). Té degradats de

quantitat de tinta.

3. Escales de grisos (bitons: negre + 1 tinta adicional o tritons: 2 tintes de color)

4. Escales de color (RGB, CMYK*, LAB etc)

RÚBRIQUES

R1:Terminologia

RÚBRICA 1. TERMINOLOGIAProducció, expressió i disseny en premsa

Chloé Sánchez (187/NIU: 1334627)Yaiza Terrón Romero (188/NIU: 1333347)Pere Tres Escorihuela (189/NIU:1332650)Sònia Trujillo Morera (190/ NIU: 1335456)

SUMARI

- Avantítol: títol secundàri que precedeix al principal en una notícia.Generalment, aporten alguna dada més sobre la informació.

- Capçalera: títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, delfundador, etc, que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.

- Cintell (o també anomenat epígraf): s’inclou immediatament a sota delfoli en totes les pàgines que tracten sobre el mateix tema, per englobar-les.

- Columna: manera d’organitzar verticalment grans quantitats de text dinsd’una pàgina, o dividir-la en seccions o articles de diferents continguts.

- Corondell: és el filet que es col·loca enmig del “medianil” i que serveixper accentuar la separació entre columnes.

- Crèdit de la imatge: forma de citar una imatge que no es pròpia delmitjà que la publica.

- Data: indicació del temps en què un fet o publicació s’ha realitzat.

- Destacat: és una manera de destacar un text mitjançant un filet o unaratlla de diverses mides.

- "Despieces": bloc de text dependent de la informació principal, però,que es separa per la seva importancia.

- Encapçalament: conjunt d’enunciats que encapçalen tot text periodístic(per exemple: títol, subtítol…).

- Espai publicitàri: zona de la pàgina reservada per als anunciants.

- Filet: línia de gruix i definició variable que s’utilitza per separar, destacaro adornar.

- Filet doble: dues línies de separació de contingut.

- Foli: on es troba la identificació de cada secció, adicionalment, tambéconté el nombre de la pàgina i la data de publicació.

- Fotografia de premsa: són totes aquelles que es publiquen en elsmitjans de comunicació escrits.

- Gràfics: representació per mitjà del dibuix. Han de ser clars i hand’aportar la màxima informació al lector, per tal que comprengui elscontinguts informatius a la perfecció.

- Infografia: gràfics i quadres que il·lustren la informació.

- Lead: ocupa el paràgraf inicial de la noticia i n’és un elementfonamental. Ha de respondre les 6 W i mantenir l’interès del lector per talque segueixi llegint.

- Peu de foto: text que, imprès a sota, al costat o al damunt d’unail·lustració, n’explica el significat, en facilita la comprensió, etc.

- Subtítol: serveix de complement al títol. Amplia la infomació en algúnaspecte que no ha pogut ser inclòs en el títol.

- Signatura: indica l’autor o autors del text.

- Secció: cadascuna de les parts en què es divideix regularment unapublicació.

- Títol: Element fundamental del titular, sempre va en un cos superior iocupant un lloc destacat. Anuncia el contingut del text que segueix. Estracta de sintetitzar en una frase el més destacable de la informació.

- Titolet (“ladillo”): petit títol que s’intercala en el text per alleugerar-lo.Normalment utilitza un cos de text major i pot anar en negreta o cursiva,per tal d’aconseguir més contrast.

Bibliografia:

Sabés Turmo, Fernando (2006). La eficacia de lo sencillo. Introducción a lapráctica del periodismo. Comunicación Social ediciones y publicaciones.

Petita Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana Barcelona 2000.

Webgrafia:

Comunidad Educativa de Blogs

http://blog.educastur.es/prensacam/files/2007/12/estructura-de-el-pais.pdf

Ministerio de Educación, cultura y deporte [Formación profesional]

http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php?familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1554&pagina=&pagestoyen=12&submenu_id=3696&ncab=10&contadort=12

http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php?familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1554&pagina=&pagestoyen=11&submenu_id=3695&ncab=9&contadort=11

http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php?familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1559&pagina=&pagestoyen=0&padre_id=0&paginapopup=listadoglosario.php

http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php?familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1554&pagina=&pagestoyen=10&submenu_id=3694&ncab=8&contadort=10

Fotografia 3

Fotografia 2

Destacats de sumari 6

Destacats de sumari 5

Destacats de sumari 4

Destacats de sumari 3

Destacats de sumari 2

Subtítols de capçalera: elements aclaratoris o que matitzen el títol principal. En lletra menor i a vegades en cursiva.

Títol de capçalera: noticia més important enunciada a la portada. Freqüentment en negreta i en caràcter de gran tamany.

Font i firma de la imatge

Gràfic estadístic: element gràfic que acompanya la noticia.

Peus de foto 2

Firma de la imatge

Peus de foto: expliquen la imatge. En negreta i alineats amb la imatge.

Fotografia: element gràfic que acompanya a alguna notícia.

Filet 1: element ornamental que separa continguts.

Filet 3

Filet 2

Destacats de sumari: enuncien les notícies importants que contéel diari i el número de página on es situen.

Data: Element que sol anara sobre del logotip en tamany reduït.

Portal web, número d’exemplar i preu: Elements que solen anar a sobre del logotip en tamany reduït.

Logotip o nom del diari: Elementmés important, marca la identitat del diari. Normalment adalt i de forma destacada amb un disseny mínimament més complex que els altres elements.

Cos de la notícia

Signatura de la imatge. Diu qui ha fet la fotografia i si és d’agència o feta per un fotògra del mateix mitjà.

Peu de foto. Contextualitza la foto i ens revel·la quins personatges i surten o què esdevé a la imatge.

Publicitat. Separada per filets

Publicitat

Destacat

Firma, Lloc i Càrrec.Subtítol. És una frase indepenedent sintàcticament del títol que aporta una informació rellevant que no s’ha col·locat al titular en si. En paper n’hi pot haver més d’un.

Destacat. Serveixen per destacar algun element de la notícia (p.e. unes declaracions) i lluiten contra la possibilitat que quedi una taca de text que cansi el lector.

Titular

Filet doble

Filet vertical

Filet doble

Filet

Filet

Cos de la notícia. Hi trobem el contingut de la notícia.

Firma, Lloc i Càrrec. El periodista que ha escrit l’article el signa, situa des d’on l’ha escrit i en aquest cas, revel·la també el càrrec (corresponsal). Element ornamentat amb dos

Fotografia: Element informatiu no textual. Evita les taques de text i aporta una informació complementària essencial.

Titular. L’element de titulació més important. Respon a les dues o tres preguntes de les 6W més rellevants en cada cas. Ha de ser atractiu pel lector.

Filet. Barra vertical o horitzontal que té l’objectiu de separar continguts, a més d’una important funció estètica.

Logotip, també nom del diari. És la marca, defineix una identitat que sorgeix bàsicament de la seva editorial. A la seva esquerra, el número de pàgina.

Avanttítol. A priori completa les dades que aporta el títol, situant la notícia en un temps i un espai mlt sovint. Però la realitat (aquest cas p.e.) és que el que es busca és atraure el lector.

Secció. És el més genèric dels elements de titulació. Ens dóna una primera orientació de quin terreny tocarà la notícia. Sempre es troba a la part superior de la pàgina, sigui centrat oa un dels laterals.

Data. Indica el dia el mes i l’any de l’edició del diari.

Títol de destacat

Destacats: és una manera de ressaltar alguna frase, posant-la en negreta i en cos més gran.

Espai publicitàri: zona de la pàgina reservada per als anunciants

Filet doble: element decoratiu que separa el contingut en seccions.

Signatura: indical’autor o autors del text

"Despieces": bloc de text dependent de la informació principal, però, que es separa per la seva importancia.

Peus de foto: expliquen la imatge. Ennegreta i alineats amb la imatge.

Fotografia: element gràfic que acompanya a alguna notícia.

Subtítol: serveix de complement al títol.Amplia la infomació en algún aspecte queno ha pogut ser inclòs en el títol.

Títol: Element fundamental del titular, sempre va en un cos superior i ocupant un lloc destacat. Anuncia el contingut del text que segueix. Es tracta de sintetitzar en una frase el més desacable de la informació.

Cintell: s’inclou a sota del foli en totes lespàgines que tracten sobre el mateix tema, per englobar-les.

Filet en negreta: element de decoració que serveix per separar contingut

Secció: cadascuna de les parts en què es divideix regularment una publicació

Foli: aquí es troba la identificació de cada secció, adicionalment, també conté el nombre de la pàgina i la data de publicació.

Títol de destacat

Destacats: és una manera de ressaltar alguna frase, posant-la en negreta i en cos més gran.

Secció: cadascuna de les parts en què es divideix regularment una publicació

Filet: element decoratiu que separa el contingut en seccions.

"Despieces": bloc de text dependent de la informació principal, però, que es separa per la seva importancia.

Signatura: indical’autor o autors del text

Destacat 2

Lead: ocupa el paràgraf inicial de la noticia. Ha de respondre les 6 W i mantenir l’interès del lector per tal que segueixi llegint

Filet doble: element decoratiu que separa el contingut en seccions.

Espai publicitàri: zona de la pàgina reservada per als anunciants

Cintell: s’inclou a sota del foli en totes lespàgines que tracten sobre el mateix tema, per englobar-les.

Títol: Element fundamental del titular, sempre va en un cos superior i ocupant un lloc destacat. Anuncia el contingut del text que segueix. Es tracta de sintetitzar en una frase el més desacable de la informació.

Avantítol: títol secundari que precedeix al principal en una noticia. Generalment, aporten alguna dada més sobre la informació.

Peus de foto: expliquen la imatge. Ennegreta i alineats amb la imatge.

Fotografia: element gràfic que acompanya a alguna notícia.

Autoavaluació:

El treball ha estat repartit equitativament entre tots els membres del grup per tant hem

considerat que havíem de fer una mateixa autoavaluació per tots, en comptes de fer-la a

nivell individual, ja que les nostres experiències i opinions han sigut molt aproximades. Per

tant considerem que tots en mereixem qualificar-nos amb la mateixa nota en la següent

graella:

En quan a novetat i interès creiem que hem sapigut trobar les paraules claus dels termes

que s'utilitzen per a denominar cada part d'una pàgina de diari. Son termes que ja hem

estudiat en anteriors assignatures com es el cas de Escriptura en Premsa i que per tant, ja

teníem molt a mà. Ens fiquem un u perquè tot i que creiem que hem trobat tots els

conceptes, pot donar-se el cas de que algun s'ens hagi passat per alt.

Ens qualificaríem amb un 2 a l'apartat de número i dificultat ja que considerem que no

hem tingut problemes a l'hora de trobar i entendre els conceptes. I com hem mencionat en

l'apartat anterior creiem que no ens hem deixat cap concepte però podria succeir algun

petit oblit de poca importància. Per altre banda creiem que si que hem tingu forces

dificultats en la forma del treball, a l'hora de col·locar els conceptes a les pàgines de diari

en PDF, ja que a alguns de nosaltres l'arxiu en aquest format no ens ha deixat modificar

els continguts. Tot i així creiem que hem sapigut resoldre el contratemps, utilitzant un altre

estratègia: col·locant les definicions amb un altre programa com es el Microsoft Word

Office. L'anàlisi es mostra al treball de dues maneres distintes, però tot i que hem seguit

camins diferents hem obtingut el mateix resultat.

A l'apartat d'actualitat i pertinença considerem que hem flaquejat més perquè potser no

hem manejat tant la terminologia usada en disseny, si no que ens hem centrat més en la

identificació i definició dels elements des d'un punt de vista funcional.

En les definicions creiem que tenim la major nota, perquè hem basat l'explicació dels

conceptes en els exemples publicats al campus, els apunts de l'assignatura Escriptura en

Premsa i una extensa webgrafía que demostra la nostra dedicació en la cerca de les

definicions.

Per últim en el camp del mètode creiem que hem tingut una bona organització a l'hora de

planificar el treball però a la pràctica aquesta no ha resultat tant efectiva com esperàvem.

Concretament en el cas de la forma del treball, tot i que hem dedicat temps i esforços la

presentació del treball en dos formes diferents no ens ha acabat de satisfer, tot i així

considerem que la intencionalitat i el bons resultats estan presents. Per aquest motiu

creiem que tenim un 1 de nota.

R2:Assaig

ASSAIG 1 : L’estat estètic en el disseny en premsa

1. Introducció

Aquest document serveix com a petita reflexió sobre l’estat estètic, lligant-lo

estretament amb el disseny i l’aspecte de la premsa, ja que aquests han estat objecte

d’estudi. Aquest concepte gira al voltant de les preferències personals lligades al

disseny, i que faran que el receptor es decanti per un periòdic, una pàgina, una secció

o un element en concret. Com es desenvolupa al llarg del text, el marge de creativitat a

la premsa no és – ni molt menys – il·limitat i caldrà, per tant, assegurar-se un estat

estètic efectiu.

2. Desenvolupament

Es diu que no cal estudiar per a saber fer disseny, que el criteri d’aquell que s’hi dedica

en un moment esporàdic de la seva vida – perquè tots fem, en algun moment o altre,

alguna activitat que impliqui dissenyar – és tan vàlid com aquell graduat en disseny

gràfic i amb anys d’experiència. Però afirmar això és com afirmar que no cal ser

periodista per a saber escriure. El motiu de la fal·làcia ve del fet que en ambdues

disciplines hi té cabuda un marge de creació artística, que molt sovint seran

determinants al ajustar-se – o no – a les preferències del receptor.

2.1. Preferències cognitives

En el disseny, això és l’estat estètic. L’estat estètic és allò que, d’una manera que

sembla subjectiva, ens produeix preferències, ens captiva i ens fa escollir un diari, una

pàgina o un element per sobre dels altres. No obstant això, alguns aspectes de l’estat

estètic es poden estudiar; no tot queda en mans d’unes preferències purament

cognitives, fruit de la predisposició, l’ambigüitat, la familiarització, la freqüència, la

significació, el context, la recerca, l’activació, la sinèrgia i la memòria. (Dember: 1900,

343 i ss) Existeixen alguns aspectes de visió global fàcilment mesurables a l’hora de

determinar un estat estètic més efectiu.

2.2. Preferències mesurables

És de sentit comú – i parlem de sentit comú per a referir-nos a una versió raonada de

la intuïció - que els elements més grans atreuen la mirada per sobre dels més petits,

que allò col·locat a dalt es veurà abans que allò col·locat a baix o que allò expressat

en més quantitat tindrà més pes que allò expressat en menys. A l’hora d’establir un

estat estètic efectiu, un diari jugarà amb aquestes variants, afegint-hi l’aspecte,

expressat a través dels seus diferents elements, com la tipografia, gràfics, elements

auxiliars i colors. Això li permetrà no solament posicionar-se de forma preferent sobre

un altre diari, sinó que dins del seu contingut, sinó que serà una eina per a jerarquitzar

la informació i jugar amb l’atenció – cada vegada més limitada - del lector.(Tena,1998:

20)

2.3. Aspecte d’un diari

Jugar amb l’aspecte d’un diari no permet un marge creatiu tal com el que es podria

donar en una revista; per sobre de tot, interessa mantenir una imatge de serietat i

credibilitat; així, doncs, l’ús del color o d’elements gràfics serà limitat i, en tot cas,

extremadament controlat per la marca. Existeixen, fins i tot, uns paràmetres estètics

que s’associen de forma molt directa amb la premsa sensacionalista o “groga” –

imatge de la qual la majoria de diaris defugen el més possible -. Xabier Arkotxa,

afirmava recentment durant una classe magistral de fonts i organització del treball

periodístic que, per exemple, aquesta és una crítica que es fa sovint al diari El

Periódico sobre la seva estètica.

Aquest és el motiu pel qual marques com La Vanguardia, El País, El Mundo o Ara

aposten per un aspecte discret, sense colors cridaners o enormes titulars i elements

gràfics. L’estat estètic esdevé, doncs, una manera d’assegurar-se una aparença de

credibilitat i fiabilitat i, com ja s’ha mencionat, una via per a jerarquitzar els continguts i

establir punts d’atenció preferents. (Tena, 1998: 20)

És un fet que totes aquestes grans marques de diaris tenen un historial, una ideologia i

un tractament de la informació que són determinants dins el criteri i preferències del

consumidor; el tractament de la mateixa informació sol ser, per lògica, més rellevant

que l’aspecte del mateix diari. No obstant això, afirmar que això últim no té cap tipus

de pes seria molt poc encertat. Posant al marge qüestions de llegibilitat que podrien

estar lligades a l’aspecte i que són indispensables per a mantenir l’atenció i convertir el

lector en un usuari fidel, és obvi que l’estil que adopti un determinat diari serà també

molt rellevant.

Així, seguint amb l’aspecte anterior, Xabier Arkotxa afirmava haver realitzat un petit

estudi comparador dels continguts entre El Periódico i El Mundo. Uns mesos van ser

suficients perquè Arkotxa determinés que el tractament de la informació entre un diari i

un altre només manifestava unes diferències molt lleus i que, per tant, si s’acusava El

Periódico de ser un diari sensacionalista, això es devia a qüestions purament

estètiques, és a dir, a la seva forma i no al seu contingut. De la mateixa manera que

atribuïm, - de manera involuntària – més confiança a una metgessa si el seu aspecte

és neutre i més aviat seriós que si aquesta llueix acolorits tatuatges i dilatacions, algú

que dissenyés per a un diari hauria de tenir clar quins són els possibles prejudicis

lligats a l’aspecte de la premsa i poder així determinar l’estat estètic més efectiu.

3. Conclusions

Dominar les preferències cognitives del lector – en realitat compost per un públic vast i

variat – és quelcom d’impossible i, per tant, sempre existirà un marge d’incapacitat per

a controlar l’efecte de l’estat estètic d’un diari en el receptor. No obstant això, hi ha

alguns elements mesurables, determinats gràcies a la lògica, així com exàmens de

direcció de la mirada, que permeten garantir que aquest estat estètic sigui efectiu; és a

dir, compleixi les seves funcions.

En un diari, fer que aquest tingui preferència en detriment d’un altre diari és només un

primer nivell; hi tindrà molta importància comunicativa la jerarquització dels continguts i

la direcció de l’atenció. Així, doncs, es tracta de jugar amb els limitats elements que la

premsa ofereix - tipografia, gràfics, elements auxiliars i colors – per a complir aquests

objectius, sempre salvaguardant una imatge de fiabilitat que és indispensable per a

qualsevol mitjà de comunicació.

Bibliografia

TENA, D. (1998), La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque

de texto escrito. Tesi Doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona. Bellaterra.

Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat.

R3:Traçabilitat

EL DIARI DEL VALLÈSChloé Sànchez (1334627/187)

Yaiza Terrón (1333347/188)

Pere Tres (1332650/189)

Sònia Trujillo (1335456/190)

1. Identificació El diari del Vallès

neix el 15 d’octubre de 2012

Es tracta d’un diari que cobreix l’àrea del Vallès Occidental de forma global (100%).

És gratuït. És en català. És possible

subscriure-s’hi a la seva pàgina web.

2. EstructuraTé 7 seccions anomenades Parlem de,

Comarca, Tots opinem, Fora de casa, Benestar, Temps d'oci i Esports.

Té un suplement de la Diputació de Barcelona. Cada número tracta un tema diferent i es pot extreure del diari perquè està al mig.

Espai en %: - Cos: 40,31%- Titulació: 17,64%- Gràfics: 19,24%

- Publicitat: 0% (en aquesta pàgina no apareix publicitat)Retícula: S'organitza en mòduls. Cada

anunci té un número de mòduls determinat, en funció de la seva mida. No té una estructura de columnes definida.

3. audiència El diari no sap si els seus lectors són més homes

que dones o a l'inrevés, ja que no ham fet estudis d'audiència ni enquestes a peu de carrer.

El diari creu que el seu públic és jove perquè distribueixen els seus exemplars a les principals estacions de FGC i Renfe, als Ajuntaments i a algunes botigues. Creuen que el seu públic son normalment estudiants o adults que utilitzen el transport públic.

La seva distribució geogràfica és una cobertura a tot el Vallès Occidental.

4. Estètic

El diari mesura 289 mm d'ample x 390 mm d'alt. El seu suport és paper de diari dur. Totes les pàgines són a color. Utilitzen el color vermell i negre per a la capçalera, i el blanc de fons. Els titulars estàn redactats en Times New Roman i el cos de les noticies en Arial. Les fotografies poden ser horitzontals i verticals i són més o menys

grans en funció de la importància de la notícia. Són agafades d'agències, cedides per alguna entitat o institució o bé les ha fet la seva fotògrafa.

5. Continguts Informacions més rellevants: són les que fan referència al Vallès

Occidental.

Noticies a la portada: són quasi sempre de la secció Comarca. També habitua a apareixer alguna noricia de la secció d'Esports o Temps d'oci. Apareixen molts anuncis a la portada.

Nombre d’unitats a la portada: varien entre 8 a 10 unitats. Apareix molta publicitat a la portada, unes 4 unitats són publicitat.

Notícia més important: ocupa un 20,14% de la portada. Es tracta de la noticia Salamero, destituït .ʺ ʺ

Portada: acostumen a aparèixer moltes noticies petites. La més important està remarcada dintre d'un quadre de color gris. La part inferior de la pàgina està completament reservada per publicitat. En portada hi ha petits requadres on trobem altres informacions importants però considerades secundàries.

5. Continguts Color:

- Tota la portada és a color, amb el sumari amb fons gris, i els subtítuls, fletxes...

- Totes les pàgines estàn a color. Polsacions:

- Titular: Depèn de l'espai, però la portada que hem analitzat té 20 polsacions.

- Lletra del cos: esta a Arial. Una línia del cos en portada té 33 polsacions. Estil:

- Titular: El titular es de color negre, i el de color blanc amb un requadre en vermell.

- Lletra del cos: És de color negre, Arial. Els destacats també estàn en negre. Només canvien de color els filets, que són de color vermell. Elements auxiliars: quadrats vermells.

6. Tècnics

Diagramació: Daniel Ramírez. Redacció: Ariadna Cortés i Adrián Arroyo Preimpressió: Utilitzen Indesign i ho envien a

Impremta amb format PDF. Les fotos són tractades amb Photoshop.

Impressió: Impressions intercomarcals. Imprintsa (Sant Fruitós del Bages), per la Catalunya Central, el Vallés i Andorra. Hi ha d'altres impremptes per la part de Barcelona i pels diaris Més de Tarragona.

Enquadernació: Imprintsa. Acabats: Imprintsa.

7. Annexos

R5:Fer i desfer

Protesta islamita al costat de l’embaixada dels EEUU, a Yakarta. EFE

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i RomneyEl president denuncia Pe-quín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

12 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de compo-nents d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i propor-cionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.

Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots.

Nom de l’alumne: Chloé SánchezIdentificador: 1334627

CHLOÉ SÁNCHEZ, Tokio

Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en no-

Les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització.

ves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.

La policia india va disparar gasos lacrimò-gens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay.

A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifes-tants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van re-

sultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.

D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

R6:Pàgina interior

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012 LA VANGUARDIA 3

Internacional

Nom de l’alumne i Identificador: Chloé Sánchez, 1334627

Espai per la publicitat.

Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontreRússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

CHLOÉ SÁNCHEZMoscou. Corresponsal.

Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Fin-làndia d’aplicar sancions econò-miques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aques-ta matinada a les aigües de les dis-putades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen in-sistentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta.

Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar

els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reu-nió, que els russos anomenen Tro-vof.

GUERRA ECONÒMICAEl diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a per-dre hegemonia.

Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de re-presàlies econòmiques contra Fin-làndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propieta-ris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional

el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.

El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmi-ques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals imprescindi-bles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia.

I qüestiona si Finlàndia esta-ria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la tri-

ple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i re-cessions. El rotatiu ho rebla subrat-llant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”.

INVASIÓ ECONÒMICALa flota russa es pre-para per envair la costa oriental de lesilles de La Reunió

Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci co-mercial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el

tercer, per darrera d’Europa i els EUA.

No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.

I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional.

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

R7:Portada

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2013 www.lavanguardia.cat Número 74.363 2,50 euros

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments La Ministra de Santitat, Ana Mato, considera que aquestes persones actives consten com a beneficiàries d’algun pensionista

Hi ha uns 800.000 assegurats que consten com a beneficiaris d’una altre persona però que podrien ser titulars de la seva pròpia targeta sanitària

Hisenda considera eliminar la desgravació per vivendaPOLÍTICA 14

L’hospital Clínic crea una novia cirurgia cardíaca prenatal

VIURE 6

El Ministeri d’Economia torna a obrir el debat sobre els horaris comercials

El Govern declara tenir intenció de legalitzar l’apertura dels comerços fins a deu diumenges l’any a tota Espanya

El Ministeri obligarà a les autono-mies a definir zones turístiques a onze ciutats importants. En aques-tes, hi haurà més llibertat d’horaris, proposta que forma part del conjunt d’iniciatives per a liberalitzar el comerç que es planteja el Govern. Aquesta proposta també ampliarà de 72 a 90 les hores d’obertura, eliminarà la restricció de 12 hores en els festius autoritzats i augmenta de 8 a 10 els festius en que es po-

drà obrir. També s’explicitaran per primer cop els criteris segons els quals les autonomies tenen dret a definir les seves zones d’influència turístiques. Segons aquests criteris, existeixen a Espanya 14 grans ciu-tats turístiques, tot i que només tres – Madrid, Palma de Mallorca i San-ta Cruz de Tenerife – tenen aquesta qualificació. Es pretén portar a ter-me aquestes mesures a partir de l’1 de gener de 2013.

El Ministeri d’Economia ja ha negociat del conjunt d’iniciatives per a liberalitzar el comerç amb les autonomiesAGÈNCIA EFE POLÍTICA 11

R8:Pàgines de revista

Títol

Apartat (nom i fotografia)

Apartat (nom i fotografia)

Apartat (nom i fotografia)

Apartat (nom i fotografia)

Fotografia d’un plat

Nom dels editors

Chloé Sánchez

esborrany portada.indd 2 06/01/2014 23:21:19

Soluptatiunt offictur adi de cus.Volent que nienitius natium ius ea quidersperum non reneturia nimus non re, inihil exerit la volori-tatur sit erae es res sit lamus.Ibus voleseq uatiustem rerror aliae dis ipsunt eossint que ratis autem ut la num venem volup-tam, ut laut audae a velitate non non exerum ex ea voloreperum utecum eniet, ut apelique porest fugit ulparum fugitem porundit omnis velenim rehenecti venimi, sitatio. Um sendebi taessundel ipicia vollam volorem sin nonsequi omnia con poratque laut litaquiderem ea quibusam nosam il idebitatem. Seniet ad quae volupta speliti beatur? Is se nobis eum earum aute venimped que restisi tem que lis quis amendio exped excerferundi te sint listiunt, sinum quaspis doluptatia as assenim olorion ressint eius qui aut adi sum facerio te nihiciatur, optur sum quaeptaquate voluptaspe doluptae ni offic tem ex expellorum ulpa nonse-repro cuptatqui cus et as as sequi optam quibusa nimus, a inci ut quianih illiquo te porempore pa vel inulpar itatinto con elit facearcilis essimpo-renim faciduntis aut quam autatib usant, sime-nihillab ides exped et pratem estis apeliquatem repudia testiur, apis molut vellores sandelit occae quis aciaspe rspitem qui de reperume es uta vo-lupta tenienit, simendia comnimin nis cor sa que modiscid eos sum explab ipitati doluptio. Pis eos eum quodipidit qui imus eosam fugitat dolecta num quia velitinctia volorun tiiscime plibus qui ipide est explaut doluptia quunt.Iberitae placeat pa que aligento earundi ulpa dus reprovi ducipsapero to bere rem ipit lam, nonsequ atetusa peritis iduntiores as nonseque pro volup-tati dessit quatemod modit odit autectus exper-cit provita int ipsum et quis quia aut dusam hit omnihil loreseque ant laceptur alia volorum quas aperio. Num quiae aut restiusda volupta spelisitis doluptat volor accuptur? Ro in non pratio quide

On eosa dioreptae offictat eum in pra dit facitem oditae. Itatur aut aditasitatis aut voluptasimin ea acero vercipi caboria dolupta quas quas ium et, officid iassunt labo. At ut ea doluptae volorepe-rum nus eatus intur? Quis as ma cum rem sim quidebist, to bea vid maximendebis maximaione ea dolut accullu ptatioremod molupti soluptas arit, inveliqui digenis et prate corum quibeari blant poriasi mperchit laut et pligent maximod explit volo omnihillandi andi atquamento beaque

Ut qui reprehendam dolorrovit offici ut etur, aut idunti nonsequi volorit atempe vernatem dolupti optas aut ea del

Fotografia

Títol apartatNúmeroapartat

Chloé Sánchez

esborrany pagines interiors.indd 2 06/01/2014 23:24:45

Odis reperiat plabore cumquia dipiendis sam eatur?Bitat od et re voluptas dolorest odicatem aut mi, num faceati omnis quat acimodit, cuptaturis maioreprovid mos ducia nes dolupta quatiatia-nim fuga. Ecaborit et aliquo tenimporem lamenti animus, net velit voloratiatum adis molestore escim ad quasimosae experis conserc ienient.Is eveliqui re net preicilit ea di archil escillam do-lupta voluptatet audae vent ipitibus explant faccus

Ut qui reprehendam dolorrovit offici ut etur, aut idunti nonsequi volorit atempe vernatem dolupti optas aut ea del

Uptibere experiae. Nequidus re molorit atecatur aut volut aceaqui blabore, utem nos et ide volore veliqui sintempor maxim quist, autate volores ciatur?Iciet ut faccate ratur rem autae pe volecab il molupta temporiori ommodiat que dolupti bu-samus vel iusam untur solenis ex ea volupta que nulparum vent fugiae non re verferi ostectiasit, imporerum nosse et officae. Et et offic temporum eaquiame nest venecatia nam reptatia dolupti numquas vide ium verrovit pliasima ipsae ven-dus.Nis autem. Nempe odiciati andae volorem debit odici odit aut que dolorem doluptae volupta dolo-rume porehen daecerum, adicatecatia voloreium fugitatur sam, in cumquam, omnimpor sumquis-ci ium sequam, quiaspe rumquo experum fugiam idessim inciam vollatiat.Mo tet lant labo. Num nus es autem cumque digenes magnat experfe rsperep tatios aces imus maiore, archici quidissi ullestium quam quidi-tion nobis rem volor magnatibusam exere latior aut volupta tibeaquas idel inihiliqui debit iliae paruptatur aut faccat faccum re, sunt ventinit re-rionseque sundamus sit aspidi dolendignis vellab iduntio ea quat.Tem rerunduci doluptio totatem etur ature ressus vel id unt ma sum quundam, solum et mos as do-luptas dolecat recea voluptae non num qui duntis platemp orepele stibus debit eici aut mint, non-seque por arum quae volorio ritatios etur? Solest, ation non recaectusant voluptur? Itatest otatur?Sapis nonseque exerovid et repudantorum ium-que nonsed ea perchit, coris comnient am laces-tota incturio. Sed maioria nit aut la ipsumenditas aborrovitate es sit eatiatum quat ipsam fugiatus voluptis se nos sumquas dolorem im quid eum aut utate mod estotat il ipis adipsum reculluptat pa in por simi, senihil essinve lestrupta volorio

esborrany pagines interiors.indd 3 06/01/2014 23:24:45

esborrany sumari.indd 1 06/01/2014 23:19:49

Títol (sumari)

Foto apartat

Foto apartat

Foto apartat

Foto apartat

Títol apartat

Títol apartat

Títol apartat

Títol apartat

Noms subapartats i número de pàgina

Noms subapartats i número de pàgina

Noms subapartats i número de pàgina

Noms subapartats i número de pàgina

Chloé Sánchez

esborrany sumari.indd 2 06/01/2014 23:19:49

R9:Llibre d’estil

LLIBRE D’ESTIL

Aspectes generals

Títol: Sabores

Tema: la gastronomia d’arreu del món.

Identificació: revista nacional de tirada mensual

Públic objectiu: entre una franja d’edat de 20 a 60 anys aproximadament, amb

interès per cuinar i gaudir de plats de varietat internacional.

Condicionaments estratègics: La revista “Gourmet” com a competència, ja

que es basa en la mateixa temàtica. Tot i així, s’ofereix un tipus de cuina de

caràcter més folklòric, amb una base cultural molt marcada (particularment la

japonesa, la mexicana, la italiana i l’índia).

Contingut: s’ofereix un article de descripció sobre la cuina de cada cultura

mencionada a l’apartat anterior, seguit d’unes quantes receptes, un rànquing

dels millors restaurants que es poden trobar en el país d’origen d’aquella

determinada gastronomia, un altre rànquing de restaurants d’aquell tipus de

gastronomia que es poden trobar a nivell d’Espanya i la crítica d’algun

restaurant (propi del país de la gastronomia d’origen o bé a Espanya).

Preu previst: 3,50 euros.

Criteris productius

Tirada: 30 000 exemplars mensuals.

Número de pàgines: 50 pàgines.

Tipus d’impressió: revista per grapes.

Estil visual

Es prefereix un estil més aviat visual que no de text; és a dir, fotografies en

color i de mides grans, ja que pensem que és la millor opció per a una revista

culinària, ja que aquest tipus de tema ha d’oferir un atractiu visual.

Inspiracions: Ens inspirem de la revista El Gourmet. Per exemple, decidim

deixar un ample marge superior, donar importància a les fotografies i

harmonitzar el color del títol de l’apartat amb altres elements visuals. En el

nostre cas, utilitzem el mateix color pel que fa al número de l’apartat, el seu

nom i els destacats dels nostres articles.

Retícula

Dimensions foli: DINA4

Marges: superior i inferior 30; interior 12,5; exterior 25.

Columnes: 3 (i una retícula alternativa de 2 columnes)

Medianil: 8

Estil de les fotografies: Marge negre de 3 pts.

Text base: Calibri 12pt amb interlineat 16.

Text nom apartat: Tw Cent MT 48pt VA 60. En negre i un color a escollir

segons l’apartat.

Text nom subapartat: Tw Cen MT 35pt. En negre i un color a escollir segons

l’apartat.

Text número apartat: Arial Rounded Bold 150pt. Color a escollir segons

l’apartat.

Text títol article: Minion Pro Bold 16pt.

Text destacats: Calibri Bold 18pt. VA 50.

Text peu de foto: Calibri 9pt VA 20.

Text nom autor: Calibri 12pt i inicials en 18pt. T d’amplada 75%. En gris (70%

negre).

Organització del contingut

Article principal: Utilització de la retícula alternativa de dues columnes. Dues

pagines per la mateixa plana amb una fotografia col·locada al mig, sobre la

segona columna de la primera pàgina i la primera columna de la segona

pàgina. El text de l’article va col·locat entre les columnes restants i la part

inferior que quedi en blanc després de col·locar la fotografia. El títol va col·locat

a la part superior a l’esquerra de la primera pàgina, seguit del subtítol, alineat

amb la fotografia.

Les dues pàgines següents ja no portaran el títol de l’apartat, tot i que es

seguirà utilitzant el mateix color per a harmonitzar i identificar el total de

l’apartat. S’utilitzaran subapartats que aniran en la mateixa lletra que el nom

principal de l’apartat, tot i que amb mida més petita.

Receptes: Dues receptes col·locades sobre la retícula alternativa de dues

columnes. A la columna de l’esquerre s’hi col·locarà una imatge del plat i a la

dreta anirà la descripció de la recepta.

Pàgina de crítica: Utilització de la retícula principal de tres columnes. A les

dues columnes de l’esquerre hi va una imatge i la crítica del restaurant escollit,

ocupant tota la llargada del foli. A la columna de la dreta, s’hi col·locarà els dos

rànquings de 14 millors restaurants: el primer dels que es troben a Espanya i el

segon dels que es troben en el país de la gastronomia d’origen. Els rànquings

aniran enumerats dins un doble marc: el primer constituït per una línia contínua

i el segon constituït per una línia de punts.

R10:Portada i sumari

SABORESLa gastronomía del mundo

Enero de 2014 Precio: 3,50 €

En esta edición...Gastronomía india

Gastronomía japonesaGastronomía italiana

Gastronomía mejicana

portada revista.indd 1 07/01/2014 1:09:41

1. Gastronomía

índia

2. Gastronomía

japonesa

3. Gastronomía

italiana

4. Gastronomía

mejicana

SumarioPágina 1 a 4

Página 5 a 8

Página 9 a 12

Página 13 a 16

Edición de enero de 2014Siguiente edición en

febrero de 2014

sumari revista.indd 2 07/01/2014 1:31:45

R11:Capçalera

1. Brainstorming: Japón, Nihon, Tokio, Tokyo, Japan, Japonés, Japanese, Nihongin, Japonais,

Asia, Asian, Asiático, Asie, Oriente, Orient.

Justificació: Elecció del concepte “Nihon”, que significa “Japó” en japonès, ja que s’ha conside-

rat que el nom en castellà mancava d’orginalitat. Tot i així, s’ha considerat important escollir

una paraula curta i que pugués ser fàcilment recordada. Altres conceptes s’han descartat per ser

més generals (Orient, Asia) o més específics (Tokio) que la idea original.

2. Proves amb tipografies:

3.Tipografia escollida: tw Cen MT

Justificació: Es volia optar per a una tipografia arrodonida, ja que es tenia com a idea col·locar

la bandera japonesa al centre de la lletra “o”. També s’han descartat altres tipografies pel motiu

afegit de que no dennotaven el concepte que es pretén expressar amb elles. Així, per exemple,

les tipografies inclinades, com és el cas de la Brush Script Std recorden més a la cultura italiana

que a la japonesa. En la mateixa línia, s’ha considerat també que seria preferible per a dennotar

el concepte “Japón” una lletra sense remat o serif, tot i que s’hagi arribat a aquesta conclusió

a través d’impressions. Finalment, també s’han tingut en compte criteris de llegibilitat. S’ha

considerat, per exemple, que l’ull o blanc interior de la tipografia Centaur feia que aquesta fos

massa fina, mentre que passa al contrari amb la Gill Sans Ultra Bold i la Goudy Stout, que re-

sulten ser massa negres.

Nihon, NIHON (Britannic Bold)

Nihon NIHON (Raavi)

Nihon NIHON

Nihon NIHON (Hobo Std)

Nihon NIHON (Informal Roman)

Nihon NIHON (Elephant)

Nihon

(Goudy stout)

Nihon NIHON (tw Cen MT)

Nihon NIHON (Centaur)

Nihon NIHON

(Gill Sans Ultra Bold)

Nihon NIHON (Brush Script Std)

Nihon (calvin)

Nihon NIHON (Alfredo)

Nihon NIHON (Autumn)

Nihon NIHON (Chinyen)

Nihon NIHON (Edwardian Script ETC)

Nihon NIHON (Aparajita)

Nihon NIHON (Bell MT)

Nihon NIHON (Creepy Girl)

Nihon NIHON (Balthazar)

Nihon NIHON (Microsoft Yi Baiti)

Nihon NIHON (Bastion)

Nihon NIHON (Meiryo)

Nihon NIHON

(Old English Text MT)

Nihon (Trajan Pro)

Nihon NIHON (18th Century)

Nihon NIHON (Ebrima)

Nihon NIHON (AcmeFont)

Nihon NIHON

(Imprint MT Shadorw)

Chloé Sánchez1334627

4. Espaiat entre caràcters:

NIHON 5. Modifació del tracking:

Modificació del tracking de la N, de 0 a 50. Respecte la I, també es modifica el seu tracking, tot

i que amb un valor inferior al de la N, ja que si bé també cabien 5 espais entre la I i la H, aquests

no estaven tant junts. Cal aconseguir guanyar l’espai de dos rodones més, ja que entre la N, I i

la I, H hi ha 5 espais, mentre que les lletres següents tenen 7 espais entre elles.

6. Primera composició del text:

NIHON7. Espaiat entre caràcters després de la modificació del trancking:

NIHON8. Resultat final:

Incorporació d’un cercle vermell a sobre de la lletra “O” que recorda la bandera japonesa

NIHON

Caràcters amb més poc espai entre ells: N, I, H (per

culpa de la seva verticalitat). Caràcters amb més es-

pais entre ells: H, O, N. Necessitat de modificar el

tracking entre els caràcters amb més poc espai per a

millorar la seva llegibilitat.

T: 50 T: 40 T: 0T: 0

REVISTA

2. Japón; la gastronomía

de la exactitud

Algunos aspectos esenciales

No es ningún secreto: las costumbres orientales distan mucho de las occidentales. Para preparar una auténtica cena japonesa, no basta con coger las recetas tradicionales que te ofrecemos en las páginas consecutivas. Preparar una cena japo-nesa requiere romper muchos esquemas que hemos incorporado por inercia, debido a nues-tra cultura. Paso a paso, te explicamos cómo ha-cerlo:

Cambia el pan por el arroz

Despídete de la tradicional baguette, chapata o del infalible pan de nueces: el pan no tiene su ca-bida en una cena tradicionalmente japonesa. En su lugar, apropiate del arroz blanco. En realidad, para los japoneses el arroz es mucho más que un acompañante: es el elemento por autonomasia a combinar con los demás platos, siempre consi-derados como secundarios. Y estos se organiza-rán según las técnicas culinarias; la gastronomía japonesa ofrece cantidad de variedades.

Disposición tradicioinal de la mesa

La disposición tradicional de la mesa en Japón ha variado considerablemente a través de los si-glos, dependiendo del tipo de mesa común en determinada época. Antes del siglo XIX, se colo-

caban pequeñas mesas-caja o bandejas planas en el suelo antes de cada comida. Mesas bajas más grandes que daban cabida a familias ente-ras se fueron popularizando hacia el principio del siglo XX, pero estas dejaron vía libre casi to-talmente a las mesas y sillas de estilo occidental hacia el final del siglo XX. Las configuraciones tra-dicionales se basan en la fórmula ichijū-sansai. Típicamente se disponen cinco cuencos y platos separados antes de la comida. Justo al lado del

Para hacer un buen sushi, la presentación ha de ser perfecta.

5

2 primeres pagines japo.indd 2 06/01/2014 23:15:36

Para hacer un buen sushi, la presentación ha de ser perfecta.

comensal están el cuenco de arroz a la izquierda y el cuenco de sopa a la derecha. Tras estos hay tres platos planos conteniendo las tres guarni-ciones, uno al fondo a la izquierda, otro al fondo a la derecha y otro en el centro de la bandeja. También se ofrecen frecuentemente vegetales en vinagre, para ser comidos al final de la comi-da, pero no se cuentan como parte de los tres platos de acompañamiento.Los palillos (hashi) se colocan generalmente al

frente de la bandeja junto al comensal, en un palillero o hashioki, con los extremos afilados mirando a la izquierda.

Características básicas de los alimentos

La comida japonesa es de elegante sencillez. Se caracteriza por sus sabores naturales y por su empeño en utilizar productos frescos, que es lo que se denomina kisetsukan. Las amas de casa buscan en los mercados frutas y verduras, pes-cado y aves cuando es la época adecuada, ya que creen que es entonces cuando los produc-tos son mejores, hay platos de fideos de verano, deliciosamente refrescantes.

Los métodos de cocción y la bonita presentación que ofrecen en cuencos o en fuentes rectan-gulares, realzan las cualidades naturales de los ingredientes. Los japoneses demuestran igual-mente su gusto artístico en la cocina. Si un japo-nés desea rallar rábanos grandes de color blan-co (daikon) junto con guindilla roja seca, hará un orificio en el centro del rábano con un palillo y lo rellenará de guindilla. De esta forma rallará ambos al tiempo. Los japoneses llaman a esto «hojas de otoño cambiando de color».

Se pone mucha atención en la armonía de los colores y entre los diferentes elementos: hay que empezar a degustar con los ojos las pocas cosas contenidas en los brillantes cuencos.

CHLOÉ SÁNCHEZ

6

2 primeres pagines japo.indd 3 06/01/2014 23:15:36

2 primeres pagines japo.indd 4 06/01/2014 23:15:36

Recetas típicas japonesasPrepara por ti mismo dos de las más típicas recetas japonesa

Gyoza-1/2 taza de col hervida -2 cucharadas de cebolleta-250 gr de carne de cerdo picada-1 cucharilla de aceite de sésamo-2 cucharas de salsa de soja-1/2 cucharilla de sal-Masa para gyoza

Picar muy pequeño y combinar todos los ingre-dientes (menos el aceite de sésamo), coloca una cucharadita de relleno en una envoltura de gyoza y moja a lo largo del borde de la envoltura con los dedos. Haz un semicírculo, juntando el lado de-lantero de la envoltura y sellándolo con pliegues delicados.

Sushi-4 tazas de arroz tipo grano redondo o paella-100 gr de atún o salmón crudo muy fresco-1 pepino-3 hojas de alga Nori-1 cucharadita de azúcar-1 cucharadita de sal-4 cucharas de vinagre de arroz

Hacer hervir nuestro arroz durante suficien-te tiempo hasta que éste sea pegajoso. Luego, dejarlo enfriar y disponer una capa en una alga nori. En el centro de nuestra alga, añadiremos un fino trozo de pepino cortado en vertical, así como nuestro trozo de atún o salmón. Colocare-mos nuestra alga rellena encima de una alfom-brilla o, en su defecto, en papel de aluminio. La enrollaremos entonces y cortaremos el resultado en lonchas finas. Mezclar el vinagre con el azucar y la sal hasta que estos se disuelvan y servir.

Gyoza mojados con salsa de soja y cebolleta.

Podemos añadir más alimentos en nuestro sushi según queramos

8

2 segones pagines japo.indd 1 06/01/2014 21:47:11

La críticaAquí tienes cuáles son los mejores restaurantes japoneses de Japón y España

Tempura Ya

Restaurante en la calle Muntaner, Barcelona.

Con más de 19 años de experiencia, al restaurante Tempura Ya le precede su reputación. Este restaurante barcelonés de la calle Muntaner está dirigido por el jóven Masahiro Hotta y el chef Koji Nishiumi. Aunque resulta casi imposible de comer en él sin previa reserva, son la mayoría los que afirman que vale la pena. Comida con ingredientes de primera calidad y hay buena atención del per-sonal: son rápidos y muy educados.

Considerado uno de los mejores restaurantes japoneses que se pueden encontrar en Barcelona, allí se pueden encontrar todo tipo de platos típicos japoneses, desde la famosa tempura (y de allí su nombre), gyozos, sushi, makis, rolls, sopas miso, fideos y noodles... El precio es variable, estimado entre 26 y 107 euros por cabeza, lo que no es mucho, puesto que se considera acorde a la calidad que se ofrece.

Se recomienda, evidentemente, a los amantes de la comida japo-nesa, aunque se trata de un restaurante muy válido para todo tipo de familias, incluso para las que cuenten con niños. Sus horarios de apertura deben tenerse en cuenta, ya que, durante el mediodía, el restaurante cierra a las 15:30. El horario nocturno nos permite alargarnos un poco más, ya que la hora del cierre es a las 23:30.

Los mejores restaurantes japoneses en España:1. Koy Shunka, Barcelona2. Kabuki Wellington, Madrid3. Soy, Madrid4. 99 Sushi Bar, Madrid5. Miyama Castellana, Madrid6. Kazán, Santa Cruz de Tenerife7. Kabuki Raw, Casares8. Ta Kumi, Marbella9. Sushi des Artistes, Marbella10. Tastem, Valencia11. Nikkei 225, Madrid12. Summa, Madrid13. Soy de Pedro Espina, Madrid 14. Ginza, Madrid

Los mejores restaurantes japoneses en Japón:1. Kozue, Tokio2. Mikawa Zezankyo, Tokio3. Nodaiwa, Tokio4. Nihon Ryori Ryugin, Tokio5. Aronia de Takazawa, Tokio6. Kinryu Ramen, Osaka7. Sai-sai Ramen, Osaka8. Okonimi-mura, Hiroshima9. Mametanuki, Miyajima10. Tou Soba, Tokio11. Aoniyoski, Nara12. Nakano B Kyuu, Tokio13. Nagasakiken Ramen, Naga-saki14.Kakiansanjakusanzunbashi, Kioto

7

2 segones pagines japo.indd 2 06/01/2014 21:47:11